Tercer i últim dia consecutiu d’humor al festival d’humor Salat, dins del Porta Ferrada.
Aquesta vegada a càrrec del característic Leo Harlem i sota el títol “Deja que te cuente”, l’humorista s’endinsa i fa un repàs de les seves anècdotes més exitoses que l’han acompanyat al llarg de més de 20 anys als escenaris.
Gairebé 90 minuts d’espectacle en el que el nostre protagonista aconsegueix fer riure i somriure constantment a l’audiència, entregada, a la localitat de Sant Feliu de Guíxols.
Començava el monòleg d’una manera distesa i improvisada que permetia generar un clima càlid des de l’inici, dominant l’escenari i utilitzant recursos humorístics constants. Es destacava entre les persones assistents el seu ritme frenètic, amb molt de ritme i s’evidenciava que l’humor pot ser una font de felicitat, capaç de canviar estats d’ànim ràpidament si es dur a terme amb elegància, professionalitat i espontaneïtat.
La naturalitat del seu discurs, acompanyada d’una comèdia atractiva i personalitzada a la seva figura, va permetre que es fes un recull ampli dels seus monòlegs més exitosos, així com també alguna novetat que no deixaria indiferent a ningú.
Utilitzant temàtiques generals i properes a l’espectador/a; com la geografia, la cultura, la tecnologia, l’esport, entre d’altres… va ser capaç de connectar amb un públic que mostrava amb intensitat la seva admiració cap al comediant. Algunes de les frases més aclamades i celebrades van ser “Durant el llarguíssim vol per viatjar fins a Japó, va tenir temps i necessitat d’afaitar-se fins a 3 vegades!”, “L’anxaneta dels castellers/es devia treure molt males notes perquè la pugessin allà dalt”, “És molt millor dormir sol/a… dons ell afirma: que els llits de matrimoni destrossen unitats familiars”, I també exclamava… “M’agrada tant l’allioli que me’l refrego pel cos”
Oferint tòpics i alguna altra imitació (com bricomania), l’espectacle va finalitzar d’una manera atractiva i poc esperada, en el que l’humorista va sortir del guió mostrant una altra faceta, igual d’efectiva, la dels acudits directes i bàsics, que no solen decebre mai.
