Estic enganxat a un llibre, i això sempre és motiu de celebració. El culpable és l’italià Graziano Graziani, autor de l’Atles de Micronacions. I què és una micronació?
Doncs alguna cosa molt semblant a qualsevol altra nació, però tan petita o inofensiva que la resta d’estats se l’han presa en broma. De fet, és habitual que també els mateixos impulsors es prenguin la seva micronació en broma des del principi, i això ha permès que perduressin en el temps i que algunes puguin presumir d’una història excepcional i trufada d’anècdotes.
Posem quatre exemples:
Sealand, ubicada en una antiga plataforma militar al mar del Nord. La República de Minerva, un atol semisubmergit a la Polinèsia. El Principat de Hutt River, que de fet és una granja a l’oest d’Austràlia. O bé dues grans obres d’art construïdes en plena natura a Escandinàvia, que són el cor del Principat de Ladònia.
Cadascuna d’aquestes micronacions ha nascut per motius ben diferents però sempre pintorescos. Des d’experiments socials fins a reivindicacions personals, passant per accions artístiques. Però el més interessant és que sempre s’han perllongat en el temps utilitzant com a eina bàsica el sentit de l’humor.
Mentre passo les pàgines, vaig tramant la meva micronació. M’inventaré una bandera , la plantaré a les Formigues i declararé la independència. I us vendré a tots segells de correus i passaports per internet.
