
Hi ha llibres que no només es llegeixen, sinó que es viuen. Aquest principi de juny, per mi, ha tingut nom de dona i gust de fruita: Lisa Cohen, d’Ada Klein, publicat per L’Altra Editorial. La portada ja et dona una pista: uns fruits del bosc -groselles, nabius, móres-, madurs i intensos, com les històries que conté. Lisa ens parla dels seus amors: amb dones, amb homes, amb paraules. És un relat fragmentat i lúcid, que ens passeja per desitjos que neixen, s’intueixen, s’eclipsen.El llibre és una mena de dietari emocional, on la Lisa relata sense embuts el que ha estimat, el que ha perdut, el que ha volgut ser. I ho fa protegida darrere del seu pseudònim, com si canviant-se el nom pogués travessar els límits del que se li permet.Però no hi ha disfressa que amagui la veu que Klein ha construït: una veu delicada, irònica, lúcida i d’una honestedat desarmant. Una veu que busca, com tantes vegades busquem a la primavera, una mica de veritat entre la confusió i les ganes de començar de nou.Llegir Lisa Cohen és fer un viatge al centre del desig, però també al centre del llenguatge. A les paraules que fan de refugi, de mirall, d’arma i de casa. Els empordanesos hi trobem paraules-casa.Un llibre fi, saborós i fugaç, com un grapat de fruits del bosc entre els dits. I com la primavera: impossible de retenir, però inesborrable mentre dura.