Taxi driver

Dirigida per Martin Scorses del 1976.  Retrata un ex combatent de la Guerra del Vietnam que pateix desordres mentals a causa del conflicte alhora que es veu aïllat per una societat que ha avançat i desesperat per refer una vida normal i la impossibilitat d’aconseguir-ho. Aquest drama de tall molt angoixant i d’imatges molt expressives, està protagonitzat per Robert de Niro, Harvey Keitel i Jodie Foster, entre d’altres. El film va estar nominat a quatre categories: Millor pel·lícula, millor actor principal, millor actriu de repartiment i millor música.

Ciudadano Kane

Considerada per molts la millor pel·lícula de la història del cinema, aquesta cinta estrenada el 1940 va ser l’òpera prima d’Orson Welles, qui a més la va protagonitzar. La història segueix la vida i el llegat de Charles Foster Kane, basat en el magnat de la premsa William Randolph Hearst, així com en el mateix Orson Welles. Utilitzant el recurs dels flashbacks, la història s’explica a través de la investigació d’un periodista que vol conèixer el significat de l’última paraula que Kane va dir abans de morir: Rosebud. Va guanyar l’Òscar a millor guió original d’entre les 8 nominacions.

Vértigo (De entre los muertos)

Alfred Hitchcock va estrenar aquest thriller psicològic el 1958. Explica la història del detectiu Scottie Ferguson, policia retirat que pateix acrofòbia i vertigen, quan un antic company de la universitat el contracta per vigilar la seva dona Madeleine. La dona pateix melangia i semblar haver estat posseïda per l’esperit de la seva besàvia, Carlota Valdés, qui pretén matar-la. Per tal d’evitar la mort de Madeleine, Scott la seguirà i observarà, donant lloc a una obsessió i un tràgic final. James Stewart i Kim Novak protagonitzen aquest inquietant film.

Al final de la escapada

Estrenada el 1960 i considerada iniciadora de la Nouvelle Vague. Jean-Luc Godard dirigeix la seva primera pel·lícula i l’escriu conjuntament amb François Truffaut. Michel, interperetat per Jean-Paul Belmondo, és un delinqüent que després de robar un cotxe a Marsella, viatja fins a Paris per cobrar un deute i tornar a veure la seva amiga nord-americana, Patricia. Durant el viatge mata a un agent, fet que complicarà encara més la història. És important destacar el característic muntatge que marcarà la nova onada cinematogràfica francesa.

Persona

Amb un minimalisme ja recurrent, Ingmar Bergman ens presenta un drama psicològic i amb tocs de terror estrenat el 1966. Elizabeth Vogler és una famosa actriu de teatre que queda muda durant la seva actuació d’Electra. Ingressada en una clínica, l’administradora oferirà un xalet per reposar vora el mar acompanyada d l’Alma, una jove infermera. Els silencis seran crucials durant la pel·lícula i conduiran el drama. La frontera entre el jo i l’altre s’anirà diluint acompanyada de la mort com a experiència compartida. Igualment és considerada una de les millor pel·lícules del segle XX. Protagonitzada per Bibi Andersson i Liv Ullmann.