La majoria de grups a l’oposició han carregat contra el Govern per la “desídia” en la gestió de la dermatosi i per la manca de previsió. Des d’Esquerra han criticat que el Departament d’Agricultura “no ha fet cap autocrítica” ni ha parlat sobre les “deficiències” en la previsió i gestió. Des de Junts han tornat a demanar la dimissió del conseller i han qualificat la gestió que n’ha fet de “desídia”. El Partit Popular ha recordat que la primera reunió que van fer va ser “un autèntic desastre”; i la CUP ha lamentat el “desgavell” que hi ha amb algunes dades com el nombre d’animals vacunats. El conseller, Òscar Ordeig, ha defensat la seva actuació i ha recalcat que ja hi ha vacunats el 66% de bovins dels tres radis d’afectació.
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha tret pit de la gestió que des del Departament s’està fent des que es va detectar el primer brot de dermatosi, el passat 3 d’octubre, a Castelló d’Empúries. Acompanyat de la directora general de la Conselleria, Rosa Altisent, i de la secretària general, Cristina Massot, han repassat les diferents accions i decisions que s’han pres des de l’inici, durant la Comissió d’Agricultura del Parlament.
“La nostra prioritat és evitar la propagació de la malaltia i accelerar el procés de vacunació”, ha deixat clar el conseller. Òrdeig ha informat que han enviat el nou pla de vacunació a la Unió Europea, que preveu estendre la immunització dels bovins a més zones de Catalunya. En concret, a la Catalunya Central, al Pirineu i a part de les comarques lleidatanes.
A més, ha indicat que, en el primer radi de Castelló d’Empúries, hi ha un 82% de les explotacions i un 92% dels animals vacunats. En total, en els tres radis, hi ha un 66% de bovins i un 50% de granges immunitzades.
Ordeig també ha assegurat que s’han comprat prou vaccins per cobrir les noves zones que es volen immunitzar, i que sumen uns 522.000 animals. “Entre tots els lots tindrem unes 310.000 vacunes i es farà una nova compra amb moltes més”, ha subratllat.
També ha afegit que estan estudiant de quina manera poden avançar les indemnitzacions als ramaders que han hagut de sacrificar tots els animals de les seves granges. I ha anunciat que volen analitzar i revisar totes les polítiques de bioseguretat de les explotacions ramaderes perquè “amb el canvi climàtic i la globalització” apareixeran malalties que no havien arribat mai com la dermatosi.
Crítiques des de l’oposició
En la seva intervenció, la diputada d’ERC, Montse Vergés, ha retret al conseller que no hagi fet “cap autocrítica”. “No hi va haver rapidesa en la prevenció, ha tingut molt bones paraules, però cap paraula sobre les deficiències que s’han posat de manifest”, ha afirmat. A més, ha exposat que, al juliol, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va concloure en un informe que la vacunació és més eficaç si s’aplica abans que el virus entri en una regió.
“A partir d’aquest informe, es va fer alguna gestió per demanar la vacunació preventiva? Si s’ha treballat amb previsió, per què no han fet com Alemanya i Dinamarca que, no tenen brots, però ja tenen les vacunes a punt?”, ha preguntat Vergés al conseller.
La diputada de Junts, Jeannine Abella, ha començat la seva intervenció assenyalant que la Conselleria ha anat “tard i malament” i que la seva gestió ha estat una “desídia”. Abella ha tornat a demanar la dimissió del conseller i ha reprovat el ritme de vacunació. “Vostès han dit que hi ha 60 equips de veterinaris i que es vacunen unes 7.500 vaques diàriament. Això significa que cada equip vacuna unes 125 vaques per dia”. “Si el virus no ha anat a més és per atzar còsmic, no per la seva gestió”, ha recalcat.
La diputada juntaire també ha criticat que, en una de les granges on s’ha detectat un positiu, s’hagi obligat a sacrificar totes les vaques, malgrat que la meitat del ramat estava a més de tres quilòmetres dels animals contagiats i no havien tingut cap contacte. “La seva desídia l’estan pagant els ramaders, hi ha divuit explotacions buides, més de 2.500 animals sacrificats i 152.000 animals mobilitzats”, ha lamentat.
Des del Partit Popular, el diputat Jaume Veray s’ha fet seves les paraules dels ramaders que han dit que el virus ha enganxat el Departament “amb els pixats al ventre”. Ha assegurat que la primera reunió que van fer sobre la dermatosi va ser “un espectacle digne de tragicomèdia” i “un autèntic desastre” perquè no tenien cap resposta clara sobre com s’havia de procedir. “No sabien el període d’incubació del virus, ni quan arribarien les vacunes, no sabien res, cosa que els deixa en molt mal lloc”, ha destacat.
Veray també ha demanat que, als pagesos afectats, no només se’ls pagui indemnitzacions per les pèrdues que han patit. Si no que també se’ls compensi econòmicament pel lucre cessant durant mínim un any.
El diputat de Vox, Rafael Vilafranca, ha qualificat el ritme de vacunació “d’insuficient” i creu que els ramaders pateixen una “sensació generalitzada d’abandó institucional”. A més, considera que “la inacció administrativa” l’acabaran pagant els ramaders, i ha retret la manca de previsió del Departament. “Cal una resposta immediata i efectiva”, ha reclamat.
El diputat dels Comuns, David Cid, ha carregat contra alguns diputats per les seves paraules al conseller. “Sentint algunes intervencions, sembla que sigui culpa seva i no és així. Les presses per demanar responsabilitats són males conselleres”, ha assegurat. Cid s’ha limitat a preguntar a Ordeig per diverses qüestions com quines mesures de prevenció es podrien haver pres abans del primer brot, si es podia disposar de vacunes abans que arribés el virus, si hi ha tots els vaccins necessaris i quants animals falten per immunitzar.
Sense dades clares de dosis administrades
El diputat de la CUP, Dani Cornellà, ha criticat que el conseller, Òscar Ordeig, va afirmar a la xarxa social X que “s’havia arribat a la immunitat de grup del primer radi”, quan encara falten dies perquè s’assoleixi aquest escenari. “S’ha de ser rigorós”, ha reclamat. A més, ha recordat que la campanya de vacunació va començar el dia 9 d’octubre, sis dies després del primer focus, però que aleshores només tenien 15.000 dosis. “No va ser fins al dia 15 d’octubre, dotze dies després del primer brot, que van rebre 82.500 vacunes per poder començar a vacunar seriosament”, ha subratllat.
Cornellà també ha demanat al conseller que aclareixi les dades que acabava de donar a la seva compareixença. Ordeig ha afirmat que s’havien administrat 150.000 dosis al 66% dels bovins dels tres radis. “Vostès han dit que els tres radis sumen 152.000 animals, llavors no pot ser que estiguin vacunats el 66% de bovins, si ja s’han posat 150.000 vacunes”. El conseller, al seu torn de resposta, ha indicat que s’havia equivocat i que s’han injectat unes 100.000 vacunes. Al seu torn de rèplica, Cornellà ha recordat que la mateixa Conselleria va dir el dia 24 d’octubre que havien posat 125.000 vacunes i que les dades continuaven sense quadrar. Ordeig ha proposat fer una sessió per aclarir les dades de les vacunes administrades, entre altres informacions.
Per contra, l’únic diputat que només ha tingut bones paraules per la Conselleria ha estat el socialista Manel Ezquerra. Ha destacat que el Departament ha actuat “amb rigor” i “amb responsabilitat”: “Ha fet les coses que toquen, quan toquen”.
Més diners per les indemnitzacions
Al seu torn de rèplica, el màxim responsable d’Agricultura ha defensat que ha “donat la cara des del primer dia”, i ha elogiat la feina de tots els tècnics del Departament. Ha reconegut que les ajudes de quatre milions d’euros que han previst “són insuficients” i que estan treballant per “trobar més diners”.
Ordeig ha recalcat que s’està fent l’acompanyament als ramaders afectats “a tots nivells” i ha recordat que no podien haver dut a terme cap vacunació preventiva: “Legalment no es podia”.
Per últim, també ha retret a la diputada juntaire les seves paraules. “Li dic amb tot respecte, per mi és una gran decepció el que vostè representa i tal com ha enfocat les coses”, ha reprovat a Abella.
Amplien la vacunació fins a l’Aragó
El Ministeri d’Agricultura Pesca i Alimentació ha explicat que el nou pla de vacunació que ha presentat a Brussel·les, i que està pendent d’aprovació, contempla immunitzar mig milió d’animals i amplia el radi a 22 comarques catalanes més i tres de l’Aragó.
El director general de Sanitat de la Producció Agroalimentària i Benestar Animal, Emilio Luis García Muro, ha assenyalat que aquesta estratègia ha de servir “de mur” per evitar que puguin arribar més casos arreu de l’Estat.
García Muro, però, ha deixat clar que l’objectiu és aconseguir vacunar el més ràpid possible els 152.000 animals de l’anomenada Fase II i que és la que afecta les comarques gironines i part de les de Barcelona. Posteriorment, es començarà a punxar vaques d’explotacions d’aquest nou radi, que afecta 2.164 granges catalanes i 685 d’aragoneses.
El pla contempla una tercera franja de protecció, que afecta més comarques de les dues comunitats autònomes, que no preveu la vacunació, però sí que implica un increment de la vigilància. El director ha ressaltat que l’Aragó està afectat pels casos de Catalunya, però també pels de la Catalunya del Nord.
A més, García Muro ha deixat clar que ara mateix no es contempla deixar de fer buidatges sanitaris, atès que encara no s’ha arribat a la immunitat de grup i recorda que la legislació europea és “clara” en aquest aspecte. El director reconeix que és un aspecte que “s’està debatent” a Europa i que s’ha posat sobre la taula dels experts per valorar-lo.
En aquest sentit, García Muro ha reconegut que per a un ramader haver de sacrificar tot el bestiar “és molt dur” i ha apostat per intentar buscar “les millors condicions possibles” en futures indemnitzacions. “S’ha de buscar el preu que més beneficiï el ramader”, ha ressaltat.
