Sortíem d’una estació de metro, a París, i parlava animadament amb la meva dona. I els dos vam arribar a la conclusió que el tema del qual parlàvem seria un excel·lent article a Ràdio Capital. Era boníssim. La idea era arribar a l’hotel, apuntar el títol i un parell de paraules clau. Màxim quatre línies per recordar-me’n i en pocs dies, guanyar el Nobel de Literatura. Ja em veia practicant el discurs.
Com us podeu imaginar, vaig oblidar apuntar res. I l’endemà, aquell tema que havia de ser la base del proper article guanyador del Nobel, del premi Pulitzer i del Premi Planeta i Nadal i de TodoslosSantos va desaparèixer de les nostres memòries.
Vam aplicar mil procediments, des de pensar en abstracte, intentar recordar el moment, què fèiem, per què en parlàvem, d’on veníem. Ella també intentava ajudar. I com que els dos tenim una edat i el cinc a davant pesa molt, al final vam convenir que era millor mirar-s’ho des de la dolça pau del just, i alimentar una vegada més el tronat cementiri dels articles nonats, els que havien de canviar el món per sempre més.
Per què mira que era bo el tema. No era sobre cap fet d’actualitat. Si fos així ho tindria més fàcil per recordar-ho: o la llevantada, o els propers carnavals o la multireincidència, o el clima, o els desgraciats accidents ferroviaris, que m’han entristit molt.
No, era un fet anecdòtic, casual, intemporal i atractiu d’explicar… però oblidat al mil per cent.
Ja m’emprenya que la sensació excel·lent que teníem els dos passejant per París no us la pugui traslladar avui per antena a l’Empordà. I molt em temo que això em passarà cada cop més amb els anys. A banda de les pròpies limitacions, que cada dia s’accentuen, probablement vivim amb mil foteses diàries, que fan que els brots de possible espurna creativa quedin eclipsats per continguts buits. Dit d’una altra forma, per merdes trobades en xarxes socials. De debò que em fa ràbia fer-me gran per això, per la pèrdua de salut i per la pèrdua de memòria del que m’importa, perquè feia goig aquell tema que porto dies intentant ressuscitar.
Però no, conformem-nos avui amb un article de fer passar l’estona, i si almenys per uns moments us he fet evadir del que realment marca l’actualitat, almenys que em valoreu la bona intenció de fer el millor article del món, per la millor audiència del món.
