Aquests dies s’ha celebrat el cap de setmana del sonso a l’ Estartit. És l’inici d’unes jornades que s’allargaran tot un mes i volen servir per posar en valor les propietats del sonso com a producte de proximitat i al mateix temps la feina del sector pesquer. Així, durant tot aquest temps, diferents restaurants el serveixen en els àpats i en fan menús especials, fent-ne del sonso el protagonista dels plats. Un peix senzill però preuat per la seva frescor i el bon gust , que es pesca de manera artesanal i sostenible des de la nostra mateixa proximitat.
Unes jornades que coincideixen amb la iniciativa dels grups pesquers de Catalunya, des dels de la Costa Brava fins els de Terres de l’ Ebre, d’iniciar una campanya per promoure el consum del peix local i fer valdre els beneficis que té per a la salut : El nom és : ”La teva salut és al Mediterràni “. És una manera de conscienciar que una alimentació amb peix de proximitat no solament millora el benestar físic perquè ens aporta proteïnes d’alta qualitat, minerals i greixos saludables com l’ omega 3 que contribueixen a la salut cardiovascular i protegeixen el cervell del deteriorament cognitiu (segons diversos estudis ) sinó que com que a les nostres contrades la distància entre els ports i els punts de venda és curta, permet que ens arribi el producte en condicions òptimes com a producte de proximitat . A les nostres costes, a més de les famoses gambes de Palamós es pesquen moltes espècies com sardines, seitons, verats, molles …que tenen preu assequible.
I la veritat és que consumir peix local a part de saludable, és un acte de responsabilitat social i ambiental i també una manera de fer país perquè enfortim el nostre sector pesquer i el teixit econòmic de Catalunya.
El mateix, si consumim productes de la terra donant vida als pagesos i pageses catalanes.
M’alegra aquesta campanya “la teva salut és al Mediterràni” , perquè parlar i valorar la Mediterrània també ens enforteix com a identitat i cultura i ens fa observadors i partíceps d’un món més just.
Un món on la visió de persones ofegades i mortes en aquest mar escapant de l’horror de guerres i d’exili deixi de ser una realitat per convertir-se en el Maremar que canta Llach :
Maremar, doneu-nos pau,
però amb el tremp de l´olivera .
Que no posi mai el seu ramatge verd-blau
a la mà d’aquell que la voldria sotmesa .
