En el marc del programa De Cap a Cap, amb el suport de BSF Bugaderia, Joan Bosch conversa amb Mariona Parals, copropietària del restaurant Can Bach, ubicat a la masia familiar de Sant Feliu de Boada. Acompanyada del seu marit, Santi Roig, la Mariona explica la història del projecte, que es remunta a l’any 1998, quan van obrir el restaurant aprofitant el llegat de la seva sogra, Anna Maria Bach, i l’experiència vinícola del seu sogre.
Can Bach és molt més que un restaurant: és una masia del segle XVIII restaurada amb respecte a la seva essència original, situada en un entorn tranquil, apartat del bullici però al cor de l’Empordà. Inicialment oferien una cuina casolana, elaborada per la mare de la Mariona fins que es va jubilar amb la pandèmia. Plats com la vedella amb bolets, els peus de porc amb cargols o les sarsueles en van ser protagonistes. Amb el relleu a la cuina, la Joana —una xef colombiana— ha introduït tocs de creativitat sense perdre la filosofia del projecte, modernitzant plats com l’arròs, que ara es fa amb llagosta, o afegint propostes com tàrtars.
Parals reconeix que no sempre és fàcil fer evolucionar la carta, perquè hi ha clients de tota la vida que prefereixen la cuina tradicional. Tanmateix, el repte és trobar l’equilibri: mantenir l’essència i adaptar-se als temps i als paladars. Parlen també de les dificultats que afronta l’hostaleria avui dia, especialment pel que fa a la manca de personal i les condicions laborals, i reivindica la necessitat de cuidar l’equip i tenir passió per la feina.
A Can Bach, el vincle amb el territori també es nota en la petita botiga de vins i productes locals i en la fidelitat d’un públic europeu —especialment belgues, holandesos i alemanys— que valoren l’oferta gastronòmica i el tracte proper. Mariona, apassionada pels idiomes i la cultura, fins i tot ha començat a estudiar japonès, i recentment han rebut visitants nipons als quals van preparar un menú maridat en la seva llengua.
L’entrevista acaba amb una recomanació: l’arròs amb llagosta o un bon filet de vedella a la brasa, dues de les estrelles d’una carta que, com el projecte mateix, combina arrelament i renovació.