Els mercats ambulants de Catalunya, hereus d’una tradició comercial mil·lenària, afronten un moment clau. El passat 7 d’octubre expiraven les concessions municipals per a milers de marxants, fet que obligava ajuntaments i venedors a adaptar-se novament a la directiva europea Bolkestein. Finalment, la majoria de consistoris, com per exemple Palafrugell, han optat per prorrogar les llicències 15 anys més —fins al 2040—, garantint estabilitat al sector.
A Catalunya, més de 8.000 persones treballen en uns 560 mercats setmanals i unes 22.000 parades. Tot i això, el sector viu una certa recessió respecte a fa dues dècades. La competència del comerç en línia, les normatives sanitàries més estrictes i la manca de relleu generacional amenacen un model que, paradoxalment, continua sent essencial per a molts micropobles, on sovint és l’única forma de comerç actiu.
Les tensions s’han fet evidents en municipis com Platja d’Aro, on l’Ajuntament ha intentat reduir parades i reordenar l’espai. Els marxants denuncien falta de diàleg i burocràcia excessiva, mentre les administracions reclamen un major control de la legalitat i la seguretat.
La presència de productes falsificats i la competència dels manters, sobretot a zones costaneres, han afegit pressió sobre el col·lectiu, que intenta allunyar-se d’aquesta imatge negativa i prestigiar la seva activitat.
Alguns ajuntaments, com Sant Feliu de Guíxols, han començat a replantejar la disposició dels mercats per garantir el pas d’emergències i millorar la convivència amb els veïns. Alhora, gremis i paradistes reclamen suport institucional per adaptar-se als nous temps sense perdre l’essència. El repte, doncs, és mantenir viva una tradició que continua essent columna vertebral del comerç local català.
