8.7 C
Pals
Dijous, 27 novembre 2025
- Publicitat -

Els municipis pesquers de la Costa Brava podran accedir als 15,6 MEUR d’ajudes per promoure l’economia blava sostenible

El Departament d'Acció Climàtica ha seleccionat la candidatura de Cadaqués, l'Escala, Llançà, el Port de la Selva, Roses, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i l'Estartit per a constituir-se com a Grup d'Acció Local Pesquer, entitat necessària per vehicular aquestes ajudes

Temps de lectura: 3 minuts
- Publicitat -spot_img

El Departament d’Acció Climàtica ha seleccionat la candidatura de Cadaqués, l’Escala, Llançà, el Port de la Selva, Roses, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i l’Estartit per a constituir-se com a Grup d’Acció Local Pesquer (GALP). Això els permetrà optar als 15,6 MEUR dels ajuts europeus destinats a promoure l’economia blava sostenible a Catalunya, el doble del pressupost actual. L’objectiu d’aquest increment és poder implementar els projectes proposats pels territoris pesquers a la totalitat del litoral pesquer català, per a la qual cosa s’ha reservat el 21% del Fons Europeu Marítim de la Pesca i l’Aqüicultura (FEMPA) a aquesta línia d’ajuts.

Aquest és el segon cop que els municipis de la Costa Brava presenten una candidatura i el Departament d’Acció Climàtica els selecciona per constituir-se com a Grup d’Acció Local Pesquer (GALP). Es tracta d’un pas és imprescindible per poder optar a aquestes ajudes.

Els grups d’Acció Local són entitats sorgides per dissenyar i desenvolupar en el territori, de baix a dalt, estratègies per a la gestió dels ajuts europeus, tot permetent centrar les actuacions i els recursos en les prioritats definides pel territori mateix.

L’àmbit territorial del Grup d’Acció Local Pesquer de la Costa Brava abasta els municipis pesquers de Cadaqués, l’Escala, Llançà, el Port de la Selva, Roses, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i l’Estartit, amb una superfície de 254 quilòmetres quadrats. Les comarques del Baix Empordà i Alt Empordà que integren el GALP tenen una densitat de 136 habitants per quilòmetre quadrat.

Actualment hi ha 4.441 llocs de treball dels sectors de l’economia blava a la zona. Estan adherides al GALP les vuit confraries de pescadors de la zona, amb una flota pesquera de 167 embarcacions que generen unes captures de 4.922 tones anuals i una recaptació en primera venda de 26 MEUR.

La zona compta amb activitat aqüícola amb dues instal·lacions autoritzades, que produeixen anualment 107 tones de productes aqüícoles i una recaptació en primera venda de gairebé 1 MEUR.

A banda de la candidatura de la Costa Brava, que enguany s’ha constituït per primer cop, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, en el marc del Fons Europeu Marítim i de la Pesca i l’Aqüicultura (FEMPA), ha seleccionat quatre candidatures més de Grups d’Acció Local Pesquers (GALP) que abasten la totalitat dels municipis pesquers de Catalunya.

Definir una estratègia

Per poder optar als ajuts, les candidatures seleccionades hauran de presentar una Estratègia de desenvolupament abans del 31 de juliol de 2023.Les candidatures es podran acollir a un ajut preparatori per a la dinamització del procés participatiu i la redacció dels projectes. En el cas del grup de la Costa Daurada, rebran 12.143 euros per a la redacció del projecte. Aquests projectes hauran de reflectir la vinculació amb l’Estratègia marítima de Catalunya.

Per a la selecció de les candidatures i l’aprovació de les estratègies, es té en compte la zona d’aplicació de les activitats i també altres criteris territorials (municipis, superfície d’aplicació de la proposta), sectorials (activitat pesquera, aqüícola, Economia Blava), socials (densitat de població, atur i renda familiar) i ambientals (superfície de zones PEIN al territori), i es prioritza la presència de dones de la mar en el territori dels projectes proposats.

També es valora si les activitats presentades contribueixen als objectius estratègics del Fons Europeu Marítim i de la Pesca i l’Aqüicultura i a implementar l’estratègia ‘De la granja a taula’, a desenvolupar l’Economia Blava, a mitigar el canvi climàtic i a fomentar el patrimoni cultural, social i ambiental, i si preveuen actuacions de cooperació.

A més, es valorarà la capacitat dels Grups d’Acció Local Pesquers candidats i la implicació dels actors locals. Amb l’objectiu de garantir l’impacte sobre les comunitats pesqueres, aquests grups hauran de ser liderats pel sector pesquer.

- Publicitat -
- Publicitat -

Brussel·les vol retallar un 65% els dies de pesca d’arrossegament però permetrà ampliar-los de nou a qui apliqui mesures

La Comissió Europea planteja reduir un 65% els dies de pesca el 2026 per a la flota d'arrossegament al Mediterrani, però, de nou, permetrà ampliar-los si el sector continua aplicant mesures compensatòries. Així ho recull la proposta feta pública per l'executiu comunitari a dues setmanes que els ministres d'Agricultura i Pesca de la UE es reuneixin per decidir les quotes de l'any vinent. La reducció implicaria passar dels 27 dies de base actuals a 9. Tanmateix, la Comissió Europea deixa clar que el sector podrà sortir a la mar més dies si compensa l'impacte de l'activitat amb mesures de sostenibilitat. Brussel·les ha dit que l'objectiu és "continuar amb la recuperació" de les espècies al Mediterrani "mantenint els nivells de pesca del 2024".

Altres notícies