El Museu del Suro de Catalunya a Palafrugell ha presentat l’exposició ‘Intersection’ del pintor Eduard Bigas. La sala d’exposicions temporals del Museu del Suro de Catalunya, a Palafrugell, és un espai que combina tradició, indústria i modernitat, amb una programació anual d’exposicions de diverses temàtiques. En aquesta ocasió es converteix en l’embolcall perfecte per a la difusió dels artistes internacionals d’arrels empordaneses.
Eduard Bigas és un pintor català, nascut l’any 1969, a Palafrugell. Actualment viu i treballa a Berlín. Ja des dels seus inicis en el món de l’art va mostrar un talent innat pel dibuix i la pintura. Durant la seva època de formació a Palafrugell es va relacionar molt amb els pintors ja consolidats de la vila com Josep Martinell, Modest Cuixart, Floreal Radresa, Rodolfo Candelaria i Tano Pisano.
Una trajectòria consolidada
D’ençà de la seva primera exposició individual el 1990 a la Sala d’Art L’Artística Girona, Eduard Bigas, comença a viatjar portat per un impuls imparable de conèixer món. Va passar uns mesos a Sydney i Nova York i va tornar d’aquestes residències amb diverses sèries de dibuixos inspirats en aquests viatges. L’any 2002 va traslladar-se a viure a Londres, on va mostrar la seva obra en exposicions a la Brick Lane Gallery i al Nettie Horn Gallery. Actualment, des de fa més de deu anys, Berlín és el centre de la seva vida artística i personal. El seu darrer treball s’ha exposat a Berlín, Düsseldorf, Hamburg, Venècia i Taiwan.
Així que enguany, diferents espais d’arreu de Catalunya, i de manera més intensa a Palafrugell s’alineen per reivindicar més i millor aquest artista que ha consolidat una trajectòria sòlida en l’esfera artística internacional. Com diu Ricard Planas, “l’artista crea un surrealisme metafísic poètic i atmosfèric, líric i contundent, que apel·la a la història de la pintura. Obres que evoquen referències a paisatges amb aquarel·les – el mètode de la pintura amb aigua també com a inspiració – de Durer, o de pintures romàntiques com les de Caspar David Friedrich. Obres que respiren clucades d’ullet a autors moderns contemporanis, de Salvador Dalí i Modest Cuixart a Mark Rothko”.
Tret de sortida a les exposicions
En aquesta primera exposició, titulada Intersection – títol manllevat a l’àlbum del 1953 del músic Morton Feldman, del qual n’és entusiasta l’artista – es podrà veure una selecció d’obres que comprèn bàsicament una trentena de pintures sobre tela des del 2015 i fins a l’actualitat. Intersection és la visualització d’una intersecció de coneixements, sentiments i casualitats que tanquen un cicle de l’existència d’Eduard Bigas.
Tal com diu Tom Pugh, historiador de l’art i escriptor, “Eduard Bigas treballa amb olis, tinta, pastels, acrílics, ceres i llapis, sovint al mateix temps, en una recerca incansable per renderitzar i revelar fins i tot els racons més profunds de la seva imaginació única. Els seus quadres presenten poques vegades elements figuratius reconeixibles, encara que sovint estan inspirats en la forma humana – la corba d’un braç o d’una espatlla – de vegades oberts i acollidors, de vegades reservats i cautelosos. En canvi, està explorant activament el punt exacte en què l’emoció (o “somni”) difumina el compromís amb la realitat (o “vida”). Bigas no espera ni vol que entenguem la seva obra; espera trobar-nos a un nivell més visceral. Els ingredients característics de l’artista són un control delicat de la llum i el to, un dibuix exquisit, l’atenció al color i la línia, un fort sentit del moviment i la sensació de la forma orgànica. La seva obra ens mostra la tensió entre el que volem i el que tenim, i la nostra por que ni això no ens pertanyi realment.”
Acompanyant la mostra es podrà veure una càpsula extreta del documental sobre l’Eduard Bigas al seu estudi de Berlín realitzat per Pol Àlvaro amb fotografia de Laia Palomeras i que formarà part del conjunt de la mostra al llarg de l’any. Han inaugurat l’exposició Josep Piferrer, regidor de Cultura; Eduard Bigas, pintor i creador de les obres; Ricard Planas, comissari de l’exposició; Marc Heras, regidor del Museu del Suro; i Pep Espadalé, director del Museu del Suro de Catalunya.
