Ben trobats oients de Ràdio Capital. Espero que hàgiu passat un bon estiu. Jaume Pla, Mazoni, el músic bisbalenc que aquests dies ha publicat Banderes per daltònics, el seu primer disc després de quatre anys, ha explicat en una entrevista a El Punt Avui que, al començament del temps mort que es va agafar l’any passat com a cantant, va tenir la intenció de fer contes o una novel·la curta, “però no vaig ni intentar-ho”, ha afegit. “De seguida em va venir una cançó, després una altra i, al final, vaig acabar estirant un fil que, fins poc abans m’era impossible estirar.”
Ben fet, ben retrobat i ben resolt també, que, en una època com aquesta, en què tot el món sembla trabucat o capgirat, està bé que, encara que només sigui excepcionalment, per una vegada passi que els músics canten, que els escriptors escriuen i que els demagogs callen.
He fet una recerca per internet. “Músics que escriuen” he escrit al google. Et voilà. Mica P. Hinson va escriure una novel·la que en castellà es deia No voy a salir de aquí; Nick Cave en va escriure una altra que, també en castellà, es titula Y el asno vió al ángel, i Bob Dylan, Premi Nobel de Literatura d’ara no sé quin any, va estrenar-se amb Taràntula. Tot això passava cap a l’any 2011, poc després que Miquel Oliver, el cantant del grup mallorquí Antònia Font, s’estrenés com a escriptor amb El misteri de l’amor, un llibre que, tal com va escriure el periodista Jordi Torrents, “en la seva primera edició va tenir l’honor d’incloure una nota de l’editorial Empúries desentenent-se de les normes de puntuació seguides per l’autor.”
D’ençà de llavors, ha plogut molt i alguns músics han publicat encara molt més. Lluís Llach, que sembla entestat a acabar la seva carrera havent publicat més llibres que no discos, per exemple. I també, Gerard Quintana, que sembla que l’imita. I en el panorama internacional ni els ho explico. Jo diria que hem arribat a un moment que un músic no pot acabar de ser considerat músic si no és que ha publicat també un llibre. I al revés, però? Hi ha escriptors que han editat algun disc? Que hi cantin ells no els ho sé dir, però podria ser. Més enllà del que facin a la dutxa, ben entès. En tot cas, que segons quin escriptor gravi un disc, potser no seria bo per a la música, però no estic segur que, si és que escriu, sigui sempre bo per a la literatura que ho continuï fent, que hi ha escrivents i escriptors.
