13.7 C
Pals
Diumenge, 8 desembre 2024
- Publicitat -

Ningú vol habitatge social?

Quan els diferents síndics de greuges de la comarca o col·lectius com la PAH denuncien la passivitat dels ajuntaments davant la problemàtica dels desnonaments, potser el problema no és tant en la política com en la societat que l'acull

Miquel Curanta
Miquel Curanta
Em dic Miquel Curanta i sóc de Pals. Gestor cultural i de mitjans, he treballat a diverses emissores de Ràdio (Ràdio Begur, Ràdio Costa Brava, 40 Principals, M80 ràdio, Cadena SER, Flaix, Flaixbac, Ona Catalana, Catalunya ràdio). He estat director de l'Institut Català de les Empreses Culturals (2018 - 2022) i del Club TRESC (2008 - 2018). També he fundat una productora de televisió (Creativa Audiovisual) i el 2001 vaig fundar Ràdio Capital de l'Empordà.
Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Ningú vol habitatge social?
Loading
/

 

Rosa Raurich, de la Pah de Sant Feliu de Guíxols.

David Sagrera, Síndic de greuges de Palamós

I si voleu ens podem passar el dia posant talls i declaracions en el mateix sentit. És una realitat que al Baix Empordà, si et quedes sense casa, tens molts números per passar-les canutes. Primer, per la manca d’habitatge social del que es disposa als pobles i ciutats i segon perquè moltes vegades s’agafa l’all, la ceba, el caldo, el julivert i es fa una picada i una barreja de conceptes, circumstàncies, prejudicis i clixés que fan que sembla a ulls de l’opinió pública, que qui es veu més afectat són famílies de migrants, que no treballen i no sé quantes coses més.

Per què els ajuntaments no destinen més recursos a rehabilitar pisos o cases per acollir persones amb necessitat de sostre? Per què un Ajuntament es gasta grans sumes de diners ens càmeres de seguretat, rehabilitat un passeig o un carrer o en una partida de pressupostos participatius, que en ajudar a gent que es pot quedar sense casa?

Quin benefici d’imatge li dóna a un polític garantir sostre a famílies que el necessiten o com el perjudica, si resulta que aquestes famílies responen a unes característiques concretes?

Quantes vegades no hem sentit que les ajudes al menjador de l’escola se’n van “pels de fora i els d’aquí ens quedem sense”? Quantes vegades no hem anat a l’hospital o al cap i hem renegat perquè davant nostre hi ha una família de gitanos que venen a acompanyar un dels seus membres i “fan molt soroll” i així tants altres exemples.

“Per què els ajuntaments no destinen més recursos a rehabilitar pisos o cases per acollir persones amb necessitat de sostre?”

I en aquest context, quin polític s’arrisca a dir públicament que destinarà centenars de milers d’€ que paguem els ciutadans, per garantir un sostre a persones de fora (de nou el prejudici) que segurament són les que menys hauran contribuït a aquests impostos?

És evident que algú que es queda sense casa té un problema descomunal, però quan els que sí tenim casa no exigim els nostres polítics que ho solucionin, és que com a societat tenim un problema encara més greu tot i que em temo que no el notarem fins d’aquí a molt temps

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

L’Ajuntament de Torroella aprova un pressupost municipal de 28 MEUR per al 2025

Els pressupostos van ser aprovats amb els vots favorables d’Unió per Torroella de Montgrí, Esquerra Republicana i OTE (equip de govern), així com del Partit Socialista i LEST (oposició). Junts es va abstenir, mentre que Compromís hi va votar en contra.
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -