Ahir vam parlar amb en Xavier Besalú, membre recent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans. La conversa havia de girar al voltant del seu nomenament, però a mesura que avançava, va anar virant cap a un dels fenòmens que des de fa ja uns quants anys ha posat a prova la societat catalana en molts àmbits: La immigració.
Només quan deixem de veure immigrants o fills d’immigrants i comencem a veure “només” persones podrem aspirar a que ens vegin com un poble integrador al qual val la pena pertànyer, també des d’un punt de vista de sentiment nacional, cultural i de pertinença
En Besalú, bisbalenc per adopció després de fa un grapat d’anys, a la pregunta de quantes generacions de migrants calen perquè siguin considerats socialment com a autòctons, responia amb una afirmació que per òbvia no deixa de ser sorprenent: Els fills dels immigrants nascuts aquí, deixen de ser immigrants i són tan catalans com el que més. Com he dit, l’afirmació és òbvia perquè quan un individu neix en un lloc on després viu, no pot ser considerat migrant i sorprenent, perquè no tinc clar que aquesta afirmació sigui considerada per les persones que som d’aquí “de tota la vida” i ens sentim catalans des d’un punt de vista cultural, amb o sense sentiment nacional i amb ascendència autòctona.
Però ens queda una assignatura pendent, que és la de concebre els fills dels immigrants nascuts aquí, com a persones tan catalanes com qualsevol de nosaltres. Sense distincions i amb tot el respecte cap a aquells que la seva catalanitat és només de partida de naixement i no pas de sentiment, de religió o de consciència nacional. Només quan deixem de veure immigrants o fills d’immigrants i comencem a veure “només” persones podrem progressar com a societat i podrem començar a trencar barreres mentals i tabús que ara ens tapen els ulls i només quan deixem de veure immigrants o fills d’immigrants i comencem a veure “només” persones, podrem aspirar a que ens vegin com un poble integrador al qual val la pena pertànyer, també des d’un punt de vista de sentiment nacional, cultural i de pertinença.
