Estimades i estimats oients. Ha passat l’estiu i ens tronem a trobar aquí, amb tota la família d’aquest mitjà de comunicació universal.

El meu comentari de la represa, si en podem dir així, no podia anar d’una altra cosa que no fos el primer aniversari de l’1 d’octubre. Hi estiguéssiu d’acord o no (que tot es lícit), us agradés o no com es va muntar el pollastre, àlies referèndum o el referèndum àlies desobediència més gran experimentada a Europa, en tota la seva història, el que ningú no pot negar (i els que hi estem a favor, ens fem una mica pesats, però és així), és que la resposta de l’Estat (i no parlo només de les porres i les escoles trencades i les senyores, senyors i el jovent amb trencs al cap) amb tot el joc brut i tot el clavegueram en marxa, la campanya internacional per liquidar el pollastre que estava muntant una part del poble de Catalunya, només aquesta resposta d’aquest estat que es fa dir democràtic, però que en el fons es diu Espanya, mereixeria que qualsevol persona amb dos dits de front hi estigués en contra.

Aquest aniversari del primer d’octubre s’acosta. Sembla que era ahir, però ara farà un any i mentrestant (ja sé que sóc na mica pesat, però no esta de més dir-ho, perquè a l’Empordà hi ha molts pobles on acabes mig marejat de tant groc com hi ha, però això és la llibertat d’expressió) hem de recordar que n’hi ha uns quants que són a la presó i fa molts dies. Mireu els comptadors, compteu els dies d’un en un (és el mateix que deia en Salvador Espriu per saber el que havia durat la post guerra, comptar els anys d’un en un) i us adonareu del crim d’estat que s’està cometent contra bona part d’aquest país que segur que us estimeu tant.