Els ports de Roses i Palamós preveuen rebre aquesta temporada un total de 72 escales de creuer i prop de 70.000 passatgers, amb un impacte econòmic estimat de prop de 7 milions d’euros al conjunt del territori.
Segons les dades del sector, cada creuerista que desembarca en un port d’escala gasta de mitjana uns 90 euros durant la seva visita, als quals cal sumar la despesa vinculada als serveis portuaris dels vaixells.
En el cas de Roses, el port espera l’arribada de 7 creuers i uns 2.700 passatgers entre els mesos de maig i octubre. Una de les característiques destacades de la temporada és que totes les embarcacions previstes són de gamma alta, orientades a un turisme amb un poder adquisitiu elevat.
La majoria de les escales arribaran fora dels mesos centrals d’estiu. Aproximadament set de cada deu creuers faran parada en temporada baixa, un fet que, segons Ports de la Generalitat, ajudarà a desestacionalitzar l’activitat turística i reforçarà l’economia local.
La temporada al port rosinc s’ha iniciat aquest diumenge amb l’arribada del Seadream I, de la companyia Seadream Yacht Club, una naviliera que fa catorze anys que visita Roses i diferents punts de la Costa Brava.
El creuer ha arribat procedent de Barcelona amb una cinquantena de passatgers, majoritàriament nord-americans, i continuarà ruta cap al port francès de Seta.
Durant aquesta temporada, el port de Roses rebrà vaixells de sis companyies diferents, entre les quals hi ha Azamara, Crystal Cruises, Sea Cloud Cruises o Windstar Cruises. També destaca l’escala inaugural del creuer Azamara Onward.
La promoció conjunta dels ports de Roses i Palamós es fa a través de la marca Costa Brava Cruise Ports, creada per diverses institucions públiques i organismes turístics per impulsar el turisme de creuers a la Costa Brava.
Impacte sí, mediambiental.
Quina mania en seguir creixent i creixent amb un model totalment insostenible i col·lapsat. Els creuers son un dels transport de turistes més contaminant que existeix i l’impacte econòmic per nombre de passatgers a nivell local és mínim, i ja no diguem en els pobles veïns, Palafrugell, Begur, Platja d’Aro, etc. Seguim contaminant i creixent seguint un model que ens ha portat a superar de llarg la capacitat de càrrega del nostre territori. Temporals com el Harrys que s’han carregat la depuradora de Vall Llobrega, o la darrera sequera, o l’escalfament del nostre mar i l’augment de espècies invasores, etc, son simplemente el resulta de les coses mal fetes durant dècades i una alerta que ens diu que hem de posar frè i canviar cap a un model més sostenible i resilient front el que ens ve a sobre.
Teniun hospitales preparats???