Representants institucionals, entitats ecologistes i plataformes en defensa del territori es reuneixen aquest dissabte en una jornada reivindicativa per mostrar el seu rebuig al PLATER, al PLEMCAT i als macroprojectes de renovables previstos a l’Empordà. Durant l’acte, alcaldes, activistes i membres d’associacions coincideixen a reclamar una transició energètica basada en les renovables, però “respectuosa amb el territori, el paisatge i la ciutadania”.
L’alcaldessa de la Jonquera, juntament amb l’alcaldessa de Viladamat, intervenen en representació d’un grup de 65 alcaldes que s’uneixen per oposar-se al model plantejat per la Generalitat. Les representants municipals denuncien que el projecte “ve de dalt”, sense coneixement del territori ni participació dels ajuntaments i de la població local.
“Som partidaris de la transició energètica cap a les renovables, però no volem que es destrossi el territori ni per mar ni per terra”, afirmen. També alerten que el desplegament previst posa en risc els espais agrícoles, el fons marí i sectors com la pagesia i la pesca.
Durant la lectura del manifest, els alcaldes reclamen a la Generalitat que aturi la tramitació del PLATER fins que hi hagi un “procés real de participació territorial”. Entre les demandes, també hi figura que es prioritzin les instal·lacions en espais ja artificialitzats —com polígons industrials, teulades o aparcaments— i que els municipis tinguin un paper actiu en la definició del model energètic.
El membre de Defensant l’Empordà, Ramon Sebastià, carrega contra el projecte i assegura que “no s’oposen a les energies renovables”, sinó a la “industrialització” del territori. Sebastià afirma que el PLATER preveu multiplicar per dotze la potència renovable actual amb la instal·lació de milers d’hectàrees de plaques solars i centenars de molins eòlics.
Segons denuncia, el model plantejat convertiria l’Empordà “en una gran fàbrica energètica” al servei de les grans àrees urbanes i dels fons d’inversió. “Les comarques rurals assumeixen l’impacte mentre les ciutats consumeixen l’energia”, afirma.
Sebastià també defensa alternatives basades en l’autoconsum, les comunitats energètiques i la producció distribuïda, insistint que “la transició energètica només serà justa si respecta el territori i la gent que hi viu”.
Per la seva banda, Eduard Ribot, de SOS Costa Brava, adverteix que l’Empordà viu una nova etapa “d’especulació”, després dels conflictes urbanístics dels darrers anys. Segons Ribot, ara el risc és “l’especulació energètica” vinculada als macroparcs eòlics i als grans projectes marins.
L’activista defensa espais com el Golf de Roses, el Cap de Creus, les Illes Medes i el Cap de Begur, alertant dels possibles impactes sobre la biodiversitat marina, les rutes migratòries de cetacis i la pesca.
Durant la seva intervenció també recorda que diverses entitats han impugnat judicialment el POEM, el pla estatal d’ordenació dels espais marins, i reivindica la tradició de mobilització ecologista a les comarques gironines. “Si lluites pots perdre, però si no lluites estàs perdut”, conclou.
L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, defensa que el territori porta alertant des de l’any 2020 sobre els riscos dels projectes previstos. Colomí insisteix que el moviment no rebutja les renovables, sinó “la imposició i la manca de consens”.
L’alcalde destaca la fragilitat ambiental del Mediterrani i reclama que els estudis científics independents siguin determinants en la presa de decisions. “El Mediterrani no és l’Atlàntic ni el mar del Nord. Aplicar-hi els mateixos models és ignorar la ciència”, afirma.
Colomí també rebutja les acusacions “d’insolidaritat” cap a les comarques gironines i recorda la cessió històrica d’aigua del riu Ter cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. “Sí a les renovables, però ben ubicades, justes, democràtiques i ambientalment sostenibles”, conclou.
