Una certesa: un desastre natural, una gestió nefasta i la mort de centenars de persones.
Més enllà d’això, aquests dies, estem vivint una situació d’allò més inversemblant. Què vull dir exactament amb això? Doncs que en els últims 4 dies, la societat, pot sentir la descripció d’un mateix fenomen des de múltiples perspectives, i totes elles diferents.
Si obres el telenotícies d’una televisió et descriuen els fets des d’una perspectiva, si esculls un mitjà digital t’explica una realitat diferent, i si ho mires per xarxes socials, doncs bé, l’únic que hi trobes en comú és que tothom hi determina un culpable diferent.
Soc molt conscient que en els meus darrers comentaris, el meu focus s’ha tornat monotemàtic, però no puc deixar de subratllar la necessitat d’entendre com fins i tot d’un desastre natural i humanitari, l’extrema dreta en treu una nova oportunitat per a propagar les seves idees. En una societat en la que les xarxes socials cada vegada més semblen un dispositiu millorat del que Plató explicava en el seu mite de la caverna. En un context de crisi com la que trobem al País Valencià, l’extrema dreta utilitza les xarxes socials i l’algoritme del senyor Elon Musk per a construir un imaginari col·lectiu i un relat d’antipolítica sobre el que està passant. Es nega el canvi climàtic, es determina la fallida de l’estat, s’aprofita la ràbia per a seguir assenyalant col·lectius de migrants, i finalment, fins i tot, s’instrumentalitzen codis de l’esquerra, com: sols el poble salva el poble.
Que tota l’extrema dreta hagi respost en massa a aquest episodi, no és casualitat. Que els moviments d’extrema dreta hagin mobilitzat a tota la seva massa social al País Valencia i concretament a la zona afectada, no és fruit de l’atzar. Se’n diu estratègia. I en moments de ràbia, si no en som conscients, i posem perspectiva crítica, és molt senzill, acabar donant ales a posicions i discursos d’extrema dreta.
Evidentment sols el poble salva el poble, però des de l’auto-organització, l’antifeixisme i la solidaritat.
