La Bisbal ja té tema de campanya per a les eleccions municipals: la construcció d’un nou pavelló d’esports. L’oposició en bloc el va especificar aquest passat dilluns convocant un ple extraordinari per parlar-ne, tal i com ens ha informat puntualment aquest mitjà.
La Bisbal és la capital dels nyaps. N’hi ha de tots els volums: de grans, com el de la biblioteca comarcal, cadàver jove i exquisit obert impúdicament a totes les mirades; i n’hi ha de crònics, de soterrats, d’aquells que només surten a la palestra de tant en tant. El cas de les instal·lacions esportives en seria l’exemple etern. No és nou ni és d’ara. Però la oposició ha decidit que aquest serà el tema estrella d’aquesta nova cita electoral.

Però si ens preguntem què fa que la capital baixempordanesa concentri tal quantitat de nyaps podrem arribar a la conclusió que és per comportaments compulsiu-electoralistes com el que ha fet que aquesta setmana, de pressa i corrents, per ple extraordinari, s’haguessin d’iniciar els tràmits per a la construcció d’un nou pavelló municipal.
I és clar que La Bisbal necessita un nou pavelló d’esports. També necessita un tanatori municipal digne, una estació d’autobusos o canviar tot el vas de la piscina municipal, per on cada estiu s’escolen cap al més enllà milers de litres d’aigua. I ja posats, també necessita que la cobrim, la piscina, per tal que les bisbalenques i bisbalencs puguem gaudir-ne tot l’any a preus públics a l’abast de tothom. Ara bé, quan costa, tot això? I per cost s’ha de tenir en compte tots els costos, no només la construcció, la part bonica i electoralista que tot polític que s’ho cregui vol inaugurar. Significa pensar en el manteniment durant les dècades de vida útil de la infraestructura, la despesa energètica i, sobretot, quan de personal hi destinaràs. Perquè si no passa que els flamants edificis nous inaugurats amb tota la pompa agafen la mala costum d’escardar-se, els hi surten goteres o deixa de funcionar la caldera o l’aire condicionat.

Deia que no és casual que la Bisbal sigui la capital dels nyaps, i això passa perquè és una capital pobre, tot i que els polítics sempre ho volen ocultar. La mateixa oposició que avui reclama la construcció immediata d’un nou pavelló d’esports fa quatre anys, quan governava, va amortitzar , bonic eufemisme d’eliminar, un bon grapat de llocs de treball municipals per quadrar pressupostos. Sobre això no ha reclamat cap ple extraordinari, crec, ni se n’ha tornat a parlar.
Ser pobre no significa que no puguis fer coses; significa que les has de fer d’una manera diferent, sense copiar el que fa el del costat. Fa ja molts anys, el gerent d’un conegut concessionari de cotxes bisbalenc deia que si venia un cotxe de la gama més alta que tenia a un veí d’un dels blocs de pisos on, de sempre, s’ha concentrat la població treballadora i migrant, sabia del cert que la mateixa setmana en vendria un altre a algun veí seu del mateix bloc. Però amb un afegitó, un petit detall que el fes millor que l’altre. L’important, sota el capitalisme, és aparençar.
Penso que l’oposició bisbalenca està fent exactament el mateix, ara. L’aparença exigeix que tinguem nous i flamants pavellons, i això és el més important. Si després donem als nostres fills menjar saturat de greixos de supermercat barat per alimentar-los ja no ho veurà ningú, no com el cotxe últim model que tenim sota la porta ben aparcat.