Amagat entre turons i camps verds, el jaciment arqueològic d’Ullastret guarda les claus d’una civilització antiga. Situat al Baix Empordà, aquest conjunt arqueològic és una finestra única a la història dels ibers, el poble que habitava aquestes terres abans de l’arribada dels romans. Ullastret, conegut com el major jaciment ibèric de Catalunya, és molt més que un simple testimoni de la protohistòria; és un enigma cultural que atrapa els visitants amb la seva atmosfera misteriosa i les restes d’un passat perdut.
L’imponent mur de sant andreu
El primer que sorprèn en arribar a Ullastret és la grandiositat de la muralla del Puig de Sant Andreu, una estructura colossal que va protegir la ciutat durant segles. Aquesta muralla, datada entre els segles VI i III aC, és la més antiga i la més ben conservada de Catalunya i una de les més destacades de la Mediterrània occidental. Mentre camines per la muralla, sents la presència de les generacions que hi van viure, defensant el seu territori i la seva manera de viure. Cada pedra sembla parlar-te d’un passat gloriós, d’un temps en què la ciutat d’Ullastret era un centre de poder i comerç.
Les restes de la muralla no només serveixen com a recordatori de la seva funció defensiva, sinó que també reflecteixen l’habilitat arquitectònica dels ibers. La tècnica utilitzada per construir-la, combinada amb la seva extensió, deixa poc marge al dubte: els habitants d’Ullastret van desenvolupar una societat altament organitzada i tecnològicament avançada per a la seva època.
Un viatge arqueològic per la ciutat
El recorregut pel Puig de Sant Andreu revela més que muralles. El que fou la vida quotidiana dels ibers s’entreveu en les restes de les seves cases, temples, cisternes i carrers empedrats. Passejar entre aquestes ruïnes et fa pensar en com devia ser la vida fa més de dos mil anys. Com es despertava la ciutat amb l’olor del pa acabat de coure, com els nens corrien pels carrers, i com els homes i les dones treballaven la terra, negociaven amb els grecs i fenicis, o es preparaven per defensar-se d’un enemic.
La ciutat estava plena d’activitat, com ho demostren les troballes arqueològiques de sitges destinades a emmagatzemar gra, temples dedicats a divinitats locals i grans edificis que probablement pertanyien a les famílies aristocràtiques. Això ens dona una imatge de la societat jeràrquica que es desenvolupava en aquell moment. A més, algunes de les cases més humils van ser descobertes a prop de la muralla, fet que suggereix una organització social complexa amb barris diferenciats per classes.
L’illa d’en Reixac: El misteri del turó alçat
Tot i que el Puig de Sant Andreu és el centre d’atenció, no podem oblidar l’altre nucli del conjunt arqueològic: l’Illa d’en Reixac. Situat només a 400 metres del Puig de Sant Andreu, aquest indret ens ofereix una altra perspectiva d’Ullastret. Excavat per primera vegada el 1965, l’Illa d’en Reixac ha revelat una altra ciutat ibèrica, també envoltada per una muralla i amb un sistema urbanístic clarament organitzat.
L’Illa d’en Reixac, abans de les operacions de dessecació al segle XIX, era una illa literal, envoltada per l’aigua de l’estany d’Ullastret. Aquest aïllament natural la convertia en un lloc ideal per a la defensa, però també en un espai sagrat. Les restes trobades en aquesta àrea indiquen una rica activitat cultural i religiosa, fet que reforça la idea que aquesta illa podria haver estat un punt de trobada per a celebracions rituals i comercials entre els habitants de la ciutat i altres pobles de la Mediterrània.
Els resultats de les excavacions també han proporcionat noves dimensions sobre la vida a Ullastret. S’han descobert grans edificis i petits habitacles, fet que apunta a una diversitat d’usos i funcions. El misteri, però, continua creixent, ja que només una petita part del jaciment ha estat excavada fins ara. Un estudi amb radar geofísic va revelar el 2017 que la ciutat s’estenia fins a uns 50.000 metres quadrats, una xifra molt superior a la que es creia inicialment. Aquesta troballa suggereix que encara hi ha molt per descobrir sota el sòl d’Ullastret, augmentant l’emoció dels futurs descobriments.
Empúries: La porta de les cultures
A uns 26 quilòmetres d’Ullastret, es troba Empúries, l’únic lloc de la península Ibèrica on les restes d’una ciutat grega i una ciutat romana conviuen. Fundada al segle VI aC per comerciants grecs, Empúries va esdevenir un centre crucial per a l’intercanvi comercial i cultural a la Mediterrània. Des d’aquest punt, el món grec es va introduir a la península Ibèrica, portant amb ell la seva cultura, la seva arquitectura, i la seva influència política.
La visita a Empúries és un viatge pel temps, des dels primers assentaments grecs fins a la fundació de la ciutat romana Emporiae. Els mosaics que decoraven les cases dels rics, les fàbriques de salaons gregues i les domus romanes recentment excavades són només alguns dels tresors que s’hi poden trobar. Però la importància d’Empúries no rau només en les seves restes físiques; és també l’escenari d’un punt d’inflexió en la història de la península Ibèrica. Va ser aquí, l’any 218 aC, on l’exèrcit d’Escipió va desembarcar, donant inici a la romanització d’aquestes terres.
Ullastret: El crepuscle d’una civilització
Tot i l’esplendor de la seva història, Ullastret va començar a declinar amb l’arribada dels romans. Amb la segona guerra Púnica, a finals del segle III aC, el control romà es va intensificar, i la ciutat va ser gradualment abandonada. El procés de romanització va canviar completament la dinàmica del territori, transformant les estructures de poder, la manera de viure, i les relacions comercials. Tot i que el final d’Ullastret com a nucli habitat és un misteri, els experts creuen que l’abandonament va ser progressiu i pacífic, sense destrucció violenta. Les restes del passat ibèric es van quedar sepultades sota capes de terra, fins que, segles més tard, van ser redescobertes i restaurades per arqueòlegs dedicats.
El llegat d’Ullastret: Una oportunitat per entendre el nostre passat
El conjunt arqueològic d’Ullastret és més que un indret turístic o un jaciment d’interès històric. És un llegat viu de la història dels ibers, una finestra que ens permet veure com vivien, treballaven, i interactuaven amb altres cultures. Ullastret ens ofereix la possibilitat d’entendre no només una cultura específica, sinó també com les civilitzacions interactuaven i es transformaven en un món on la Mediterrània era l’autèntic cor del comerç i l’intercanvi cultural.
Aquest viatge per Ullastret ens recorda que la història no és només un conjunt de fets i dates, sinó un teixit complex de vides, cultures, i idees que ens han modelat fins avui. I mentre caminaves per les antigues ciutats d’Ullastret i Empúries, amb el vent suau de la Costa Brava a la pell, senties com, d’alguna manera, estaves connectat amb aquells qui van viure en aquestes terres fa més de dos mil anys.
Un lloc viu: Activitats familiars i teatralitzades
El conjunt arqueològic d’Ullastret no és només un testimoni mut del passat; és també un lloc viu i dinàmic. Els visitants tenen l’oportunitat de submergir-se en la història a través de diverses activitats organitzades pel Museu d’Arqueologia de Catalunya. Una de les activitats més populars és el taller ‘Fes d’arqueòleg’, on els nens es converteixen en petits detectius del passat, excavant i descobrint fragments de la vida antiga. Aquesta experiència permet a les noves generacions connectar amb el passat d’una manera activa i divertida.
A més, el museu organitza visites teatralitzades que ajuden a contextualitzar la vida a Ullastret i Empúries. A l’estiu, l’activitat ‘Empúries cap al tard’ permet als visitants gaudir d’una passejada pel jaciment coincidint amb la posta de sol, i acaba amb una degustació de ‘mulsum’, el vi romà. Aquesta combinació d’història i recreació crea una experiència immersiva que transforma una simple visita en un viatge a través del temps.
