17.8 C
Pals
Dimecres, 12 novembre 2025
- Publicitat -

Núria Garriga: “Som imprescindibles, però ens sentim invisibles”

Per
Joan Coll Bagur
-
privat:-la-valoracio-de-la-satisfaccio-dels-usuaris/aries-del-servei-d’urgencies-de-l’hospital-de-palamos-se-situa-en-7,18
Privat: La valoració de la satisfacció dels usuaris/àries del Servei d’Urgències de l’Hospital de Palamós se situa en 7,18
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Núria Garriga: "Som imprescindibles, però ens sentim invisibles"
Loading
/

En una entrevista concedida al programa Supermatí, la tècnica sanitària Núria Garriga ha detallat les reivindicacions del col·lectiu de tècnics superiors sanitaris, que es van mobilitzar els dies 30 i 31 d’octubre i 3 i 4 de novembre per reclamar millores laborals i professionals.

Els tècnics superiors sanitaris són els professionals que donen suport al diagnòstic, tractament i seguiment dels pacients dins el sistema de salut. “Realitzem proves com TACs, ressonàncies, anàlisis de sang o processament de biòpsies, entre moltes altres”, ha explicat Garriga.

La principal demanda del col·lectiu és que es compleixi l’article 76 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, que ja l’any 2007 establia que aquests professionals havien de ser classificats com a grup B. “Fa 18 anys que hauria d’estar en vigor, però encara estem al grup C, cosa que ens situa per sota del reconeixement que ens correspon”, ha denunciat Garriga.

Una altra reivindicació clau és l’homologació de la titulació a escala europea, per posar-se al mateix nivell que altres països. “Amb la nostra formació actual, no podem treballar a França, però ells sí poden venir aquí”, ha apuntat. Aquesta manca d’equiparació també afecta la qualitat de la formació i limita la mobilitat professional.

Tot i representar un 6% del personal sanitari, el col·lectiu se sent ignorat per les administracions i els sindicats majoritaris. “Som imprescindibles per al diagnòstic, però la nostra tasca sovint és desconeguda”, lamenta la tècnica de l’Hospital de Palamós.

Pel que fa al seguiment de la vaga, Garriga ha explicat que a Palamós hi va haver un seguiment significatiu, malgrat els serveis mínims exigits, que en alguns casos superaven el que seria raonable per garantir serveis urgents.

Actualment, el col·lectiu espera una resposta del Ministeri de Sanitat. “Si l’avantprojecte de l’Estatut Marc no reconeix les nostres demandes, es planteja fins i tot una vaga indefinida”, ha advertit Garriga.

Tot i les dificultats, assegura que la voluntat del col·lectiu no és perjudicar l’usuari, sinó millorar el sistema sanitari. “Ens sap molt greu que les conseqüències les acabi patint la ciutadania”, conclou.

Què és un periodista?

Per
Dani Cortés
-
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Què és un periodista?
Loading
/

Dissabte passat, l’assemblea de periodistes col·legiats al Col·legi de Periodistes de Catalunya va aprovar, amb una àmplia majoria, la nova actualització del Codi Deontològic. Un document que torna a situar el debat ètic al centre de la professió i que adapta els principis del periodisme als reptes del segle vint-i-u.

L’última revisió era del 2016, i des de llavors el món ha canviat molt. El periodisme ja no és només premsa, ràdio o televisió. És xarxa, és pantalla, és algoritme. I la nostra responsabilitat també canvia amb això.

El nou codi manté l’essència —veracitat, independència i respecte per les persones—, però hi afegeix qüestions que fins ara no hi tenien prou espai. Parla del tractament del suïcidi, de la crisi climàtica, de la diversitat, dels conflictes armats o de la manipulació d’imatges digitals.

I per primer cop, incorpora l’ús de la intel·ligència artificial com a matèria de reflexió ètica: com es generen les imatges, com s’utilitzen les dades i fins on arriba la responsabilitat del periodista quan la tecnologia pot alterar la realitat.

Però el canvi més profund és un altre. Per primera vegada, un codi deontològic s’atreveix a definir què és un periodista. Diu literalment: “És periodista aquella persona que té la formació acadèmica i/o l’experiència adquirida i acreditada professionalment per exercir el periodisme.”I afegeix que, fora d’aquest marc, “estem davant de fórmules que no són periodisme.” Una afirmació que pot semblar òbvia, però que fins ara cap codi no havia considerat necessària. I és, probablement, una de les més rellevants: en una època on tothom pot publicar, opinar o influir, aquest text recorda que el periodisme no és un micròfon ni un compte de xarxa social. És una professió, amb criteri, amb mètode i amb responsabilitat.

Aquest nou marc ens recorda que la credibilitat no depèn només del que expliquem, sinó de com ho fem. Que darrere de cada titular hi ha un impacte social. I que la confiança de la ciutadania només es guanya amb rigor i coherència. Per això, aquest codi no és només un document intern: és una declaració pública. Un compromís amb la societat.

I, alhora, obre un debat que queda a l’aire.

El periodisme hauria de ser de col·legiació obligatòria? Hauria de ser necessari demostrar formació, experiència o criteri per poder exercir? La pregunta queda oberta, però el nou codi ja ha fet el primer pas per començar a respondre-la.

Sant Sadurní de l’Heura celebra la 22a Fira del Bolet amb activitats populars, exposicions i gastronomia local

Per
Redacció
-
Fira-Exposició del Bolet 2021

Sant Sadurní de l’Heura viurà aquest diumenge una nova edició de la Fira-Exposició del Bolet, que arriba al seu 22è any. L’esdeveniment, organitzat per la Societat Recreativa La Concòrdia, s’ha consolidat com una cita destacada per a aficionats als bolets i per a famílies del territori.

La fira començarà un dia abans, el dissabte a la tarda, amb la recepció de bolets a la Sala. Es recolliran els exemplars que han aportat diversos col·laboradors. L’organització demana que es portin sencers i en caixes de fruita per facilitar-ne la classificació.

El diumenge, la jornada arrencarà a les 9 del matí amb un esmorzar popular a la plaça de la República i l’obertura d’una fira de productes artesans relacionats amb els bolets. Al llarg del matí, es podrà gaudir de passejades amb poni a càrrec de l’Hípica El Turó de Fonteta, així com de la projecció del vídeo “Els bolets”, obra del biòleg Josep Maria Vidal. A les 10 hores s’inaugurarà l’Exposició de Bolets, seguida d’una missa solemne i d’un vermut musical amb el grup Xibarri.

Un dels plats forts de la jornada serà la presentació del llibre “Els millors 25 bolets. Guia per trobar-ne i cuinar-ne”, que tindrà lloc a les 11 del matí a la Sala de la Concòrdia. Els autors, Fina Comas, autora del blog “Cuina Cinc”, i el biòleg Josep Maria Vidal, oferiran una sessió de signatura d’exemplars. El llibre combina coneixement micològic i propostes gastronòmiques per a bolets habituals del territori.

Com és habitual, diversos restaurants i establiments del municipi col·laboraran oferint plats cuinats amb bolets. Hi participaran Can Met Viu, Cal Carreter, El Cafetí de la Concòrdia, Els Metges, El Roura Blanc, Bar Ester i les carnisseries Can Raliu i Can Quim Matas.

Amb una programació àmplia i la implicació del teixit local, la Fira del Bolet continua promovent el patrimoni natural, gastronòmic i cultural de Sant Sadurní de l’Heura.

Refloten la barca enfonsada fa un mes a la Punta de Garbí, a Sant Feliu de Guíxols

Per
Redacció
-
privat:-recuperen-del-fons-mari-l’embarcacio-enfonsada-fa-un-mes-a-sant-feliu-de-guixols
Privat: Recuperen del fons marí l’embarcació enfonsada fa un mes a Sant Feliu de Guíxols

L’embarcació de pescadors que es va enfonsar fa un mes a la Punta de Garbí, a Sant Feliu de Guíxols, ha estat reflotada aquest dimarts després d’una operació lenta i complexa. L’equip tècnic ha utilitzat grans flotadors per aixecar la barca del fons marí i traslladar-la fins al port, on dues grues l’han tret completament de l’aigua.

Els treballs han durat diverses hores per la dificultat d’aixecar el buc, que havia quedat encallat entre roques. L’embarcació, ara totalment inservible, serà desballestada al port.

La barca es va enfonsar el 9 d’octubre, poc després de sortir a pescar, amb vuit tripulants a bord. Va quedar encallada entre les roques de la Punta de Garbí i, tot i patir una via d’aigua, tots els pescadors van ser rescatats sans i estalvis gràcies a la intervenció de la Policia Local, Salvament Marítim i els Bombers.

Arran del sinistre, el grup municipal de Junts ha responsabilitzat l’Ajuntament de no haver implantat un sistema d’abalisament adequat al litoral. Segons el partit, el naufragi s’hauria pogut evitar amb un pla més rigorós i escoltant els experts. També han denunciat que les balises instal·lades no coincidien amb el traçat anunciat al web municipal, especialment a la zona entre el Far i la Cala del Vigatà.

La regidora de Turisme i portaveu del govern, Núria Cucharero, ha negat qualsevol relació entre el naufragi i les balises. Ha acusat Junts de voler treure rendiment polític d’un accident i ha defensat que l’abalisament només marca la zona de banyistes, sense influència sobre la ruta de la barca.

David Poblador: “La intel·ligència artificial no ens traurà la feina, però la farà mutar molt”

Per
Miquel Curanta
-
David Poblador
David Poblador
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
David Poblador: "La intel·ligència artificial no ens traurà la feina, però la farà mutar molt"
Loading
/

En una entrevista concedida al programa De cap a cap de Ràdio Capital, David Poblador, enginyer i antic responsable d’infraestructura de Spotify, ha reflexionat sobre el paper de la tecnologia i la intel·ligència artificial (IA) en el sector musical i en el futur del treball. Després de tretze anys a la plataforma sueca, Poblador ha viscut de primera mà el creixement exponencial de l’empresa i l’impacte de la innovació tecnològica.

“Quan vaig entrar al meu equip érem cinc persones; quan vaig marxar, en érem prop de set-centes”, explica. “El nostre objectiu era garantir que el servei funcionés 24 hores al dia i desenvolupar les eines perquè els equips de producte i tecnologia poguessin treballar amb eficàcia”.

La IA en la música: reptes i oportunitats

Segons Poblador, la intel·ligència artificial afecta el món de la música en múltiples dimensions: des de la creació i la composició fins a la recomanació i el descobriment de nous artistes. “Facilita escriure lletres, crear melodies o generar sons, però també transforma com descobrim música i com les plataformes la recomanen”, apunta.

Aquesta capacitat de generar continguts de manera massiva comporta, però, nous reptes per a les plataformes d’streaming. “Ara es poden crear peces musicals amb només un prompt i uns minuts de proves. Això suposa un volum enorme d’informació que cal gestionar, emmagatzemar i classificar”, explica. Segons l’enginyer, l’arribada de la IA generativa ha multiplicat el ritme de creació de continguts i obliga empreses com Spotify o YouTube a vetllar perquè “aquest allau no acabi enterrant altres artistes amb més mèrit”.

Identificar i regular el contingut sintètic

Tot i no tenir visibilitat directa sobre els projectes actuals de Spotify, Poblador assegura que les plataformes treballen per identificar els continguts generats amb IA. “Ho fan per tres raons principals: per evitar la saturació de continguts artificials, per adaptar-se a noves legislacions que exigeixen etiquetar-los i per prevenir que nous continguts sintètics es generin a partir d’altres peces sintètiques”, diu. Aquesta última qüestió, segons ell, és clau per evitar “una bombolla informativa o cultural”.

El risc per a les llengües minoritzades

Un dels aspectes que més preocupa Poblador és el biaix cultural dels models d’IA. La majoria han estat entrenats amb continguts musicals d’origen anglosaxó, la qual cosa pot “posar en risc la pervivència de realitats culturals o lingüístiques més petites, com la catalana”.

Malgrat això, també hi veu una oportunitat: “Gràcies a les eines de traducció i difusió automàtica, una llengua minoritzada pot arribar a llocs del món on abans era invisible. Si les cultures petites juguen bé les seves cartes, poden guanyar visibilitat en lloc de perdre-la”.

Extractivisme cultural i propietat intel·lectual

Poblador reconeix que l’ús massiu d’obres preexistents per entrenar models d’IA genera un debat ètic complex. “Estem davant d’un repte enorme de propietat intel·lectual. Els creadors veuen com el seu contingut s’utilitza sense control ni compensació”, adverteix. Per això, considera essencial millorar les eines de traçabilitat que permetin saber d’on provenen els continguts i com s’han utilitzat. “Els incentius actuals dels grans actors de la IA no van en aquesta direcció, i això complica el debat”, afegeix.

El futur del treball i la IA

Sobre la por que la intel·ligència artificial substitueixi la mà d’obra humana, Poblador és optimista: “La IA no ens traurà la feina, però la farà mutar molt”. Segons ell, les tasques més mecàniques desapareixeran, però això obrirà la porta a “feines més creatives i amb més valor afegit”.

“Molts treballs actuals no aporten gaire valor. Si la IA ens allibera d’aquestes feines repetitives, podrem centrar-nos en el que realment importa”, conclou. Tot i així, reconeix que aquesta transició pot generar dificultats en certs sectors i agreujar la bretxa digital si no s’acompanya d’una bona formació i adaptació.

Adjudicada la redacció del projecte de rehabilitació de l’envolvent del Teatre Mundial de la Bisbal d’Empordà

Per
Redacció
-

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha adjudicat el contracte menor de serveis per a la redacció del projecte bàsic i executiu de la rehabilitació de l’envolvent del Teatre Mundial per un import de 9.982,50 euros, IVA inclòs. Aquest contracte té un termini de sis mesos per la presentació de la documentació relacionada amb aquesta actuació, que té com a objectiu mantenir en òptimes condicions les instal·lacions d’aquest equipament cultural municipal.

L’envolvent de l’edifici fa referència al conjunt d’elements exteriors que protegeixen l’edifici i el separen de l’exterior, i en aquest cas, es tracta d’un element fonamental per garantir la seguretat i funcionalitat del Teatre Mundial, un referent cultural tant per a la Bisbal d’Empordà com per a la comarca.

Eva Rovira, regidora de Cultura i primera tinent d’alcaldia de la Bisbal, ha destacat la importància d’aquesta rehabilitació: “El manteniment adequat de les instal·lacions del Teatre Mundial és fonamental per garantir la qualitat i la seguretat dels espais que acullen les activitats culturals de la nostra comunitat. Una instal·lació ben mantinguda és una instal·lació que funciona correctament i que pot oferir les millors condicions als espectadors i als artistes que la utilitzen.”

Rovira també ha remarcat que “el Teatre Mundial és un referent cultural al nostre municipi i a la comarca, per això és essencial invertir en el manteniment de l’envolvent i de totes les infraestructures per garantir-ne la durabilitat i la continuïtat de la programació cultural que s’hi desenvolupa any rere any.”

Amb aquesta actuació, l’Ajuntament reafirma el seu compromís amb el manteniment i la millora dels equipaments culturals municipals, que són elements fonamentals per al desenvolupament de la vida cultural i social de la Bisbal d’Empordà.

123...6.645Pàgina 1 de 6.645

Categories

Ràdio Capital

Segueix-nos

Amb el suport de

client-image

Entitat adherida

client-image