L’any 2013, Palamós va posar en marxa el desenvolupament urbanístic del sector de la pineda d’en Gori amb l’objectiu que prop de 29.000 metres quadrats de pineda i front litoral passessin a ser de titularitat municipal. El procés permetia preservar com a zona verda la part més pròxima al mar, a canvi de concentrar l’edificabilitat prevista en una finca situada més a l’interior.

L’Ajuntament va fer públic l’inici del procediment l’11 de gener, després de l’aprovació inicial dels projectes de reparcel·lació i urbanització del PAU Pineda d’en Gori. Era el pas necessari per materialitzar un acord urbanístic que s’havia començat a definir anys abans.

El sector ja tenia drets urbanístics reconeguts en el planejament de 1986. Quan Palamós va començar a revisar el seu planejament l’any 2001, una de les qüestions que es van abordar va ser com reduir l’impacte d’una futura urbanització i preservar la major part de la pineda i l’àmbit litoral.

La solució que es va incorporar posteriorment al nou POUM passava per reorganitzar l’edificabilitat prevista. Prop de dues terceres parts de l’àmbit havien de quedar lliures de construcció i passar a mans públiques. Paral·lelament, es reduïa un 25% l’edificabilitat que inicialment s’havia previst al sector i una part dels drets es traslladava a altres terrenys, entre els quals l’antic càmping Vila-romà.

El POUM de Palamós es va aprovar definitivament el setembre de 2007 i va establir les bases de l’operació que es començaria a executar el 2013.

El desenvolupament del PAU preveia que uns 29.000 metres quadrats, principalment de la pineda i dels terrenys més pròxims al litoral, fossin cedits a l’Ajuntament i qualificats com a zona verda. D’aquesta manera, aquesta superfície deixava de tenir possibilitats d’edificació.

La part que continuava sent urbanitzable ocupava uns 11.500 metres quadrats, situats més a l’interior, entre la carretera de Sant Esteve i el camí de Cap de Planes, a tocar del càmping King’s. El projecte preveia construir-hi tres blocs de planta baixa i tres pisos, amb un total de 72 habitatges.

L’operació estava també relacionada amb la preservació de l’entorn de cala s’Alguer. Des de 2004, la cala és Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de conjunt històric, i disposa d’un entorn de protecció destinat a conservar les visuals i la relació entre les antigues barraques de pescadors i el paisatge que les envolta.

El projecte urbanístic va generar oposició des dels primers mesos. El febrer de 2013, l’Associació de Naturalistes de Girona, Arítjol-Salvem El Crit i l’Assemblea de Palamós 15M van presentar al·legacions. Entre altres qüestions, reclamaven reduir l’impacte de la urbanització, modificar els accessos i allunyar el trànsit de vehicles de la zona protegida.

Altres col·lectius van defensar directament la protecció integral de tot l’àmbit de la pineda d’en Gori. El debat se centrava en si la cessió pública de gairebé tres hectàrees justificava mantenir els drets de construcció en la part restant del sector.

L’Ajuntament defensava que l’acord permetia garantir la preservació definitiva de la major part de la pineda i del front litoral, en una zona on els propietaris disposaven de drets urbanístics reconeguts des de feia dècades.

El procediment va continuar durant el primer semestre de 2013. El 4 de juliol, la Junta de Govern Local va aprovar definitivament el projecte d’urbanització. Durant la tramitació s’havien presentat diverses al·legacions i algunes es van estimar parcialment, fet que va comportar modificacions relacionades amb la vegetació, els accessos i la distribució de les places d’aparcament.

A principis de 2014, el procés de cessió ja estava pràcticament complet. L’Ajuntament considerava que els aproximadament 29.000 metres quadrats de pineda i front litoral ja eren de titularitat pública a tots els efectes i només quedava pendent completar-ne la inscripció al Registre de la Propietat.

La part urbanitzable de l’acord es va desenvolupar anys més tard. El 2017 es van concedir les primeres llicències per construir dos dels tres blocs previstos, amb 24 habitatges cadascun. Les obres van tornar a generar mobilització ciutadana i van reobrir el debat sobre el futur de la pineda.

El procés iniciat el 2013 va permetre que gairebé tres hectàrees de la pineda d’en Gori i del seu front litoral passessin de mans privades a titularitat municipal. La contrapartida va ser mantenir l’edificabilitat en una part més reduïda i allunyada del mar, una decisió urbanística que continuaria generant debat a Palamós durant els anys següents.

Bibliografia

Ràdio Palamós, «Comença el procés perquè la pineda d’en Gori sigui municipal», 11 de gener de 2013:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1400000057/comena-el-proces-perqu-la-pineda-den-gori-sigui-municipal/0?page=2753

Ajuntament de Palamós, documentació del projecte d’urbanització del PAU Pineda d’en Gori:
https://documents.palamos.cat/impressio/452_8_1955890977.pdf

Ajuntament de Palamós, documentació del POUM de Palamós:
https://documents.palamos.cat/impressio/92_8_1759842419.pdf

Ràdio Palamós, «Al·leguen contra el projecte d’urbanització de la UA Pineda d’en Gori», febrer de 2013:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1400000173/alleguen-contra-el-projecte-durbanitzacio-de-la-ua-pineda-den-gori/0?page=3025

Ràdio Palamós, «La CUP vol la protecció integral de tot l’àmbit de la pineda d’en Gori», març de 2013:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1400000401/la-cup-vol-la-proteccio-integral-de-tot-lmbit-de-la-pineda-den-gori/0

Ràdio Palamós, «Aprovat el projecte d’urbanització del PAU Pineda d’en Gori», juliol de 2013:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1400000920/aprovat-el-projecte-durbanitzacio-del-pau-pineda-den-gori/0?page=1660

Ràdio Palamós, «La titularitat municipal de la pineda d’en Gori només pendent de la inscripció al registre», gener de 2014:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500000062/la-titularitat-municipal-de-la-pineda-den-gori-nomes-pendent-de-la-inscripcio-al-registre/0?page=1254

Generalitat de Catalunya, declaració de cala s’Alguer com a Bé Cultural d’Interès Nacional, 2004:
https://www.boe.es/boe/dias/2004/07/30/pdfs/A27745-27746.pdf

Ràdio Palamós, informació posterior sobre el desenvolupament urbanístic de la pineda d’en Gori:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500015890/tornen-a-demanar-llicncia-per-al-tercer-edifici-de-la-pineda-den-gori/0?page=9012

El 8 de maig de 2012, Palamós va constituir la Taula de Coordinació Local pel Dret a l’Habitatge, un òrgan creat per coordinar l’actuació de l’Ajuntament, entitats socials i professionals davant les famílies en risc de perdre casa seva. La iniciativa arribava en plena crisi econòmica, en un moment en què els casos d’execució hipotecària i desnonament ja havien començat a afectar directament veïns del municipi.

La Taula estava presidida per l’alcaldessa, Teresa Ferrés, i hi participaven representants dels grups polítics municipals, tècnics de l’Ajuntament, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, el Síndic de Greuges de Palamós, el Col·legi d’Advocats de Girona i Càritas.

L’objectiu era establir un protocol comú perquè les diferents parts implicades poguessin actuar de manera coordinada quan una família es trobés davant una possible pèrdua de l’habitatge. Es volia facilitar assessorament jurídic i social, intervenir en les negociacions amb les entitats financeres i buscar alternatives que evitessin que les persones afectades quedessin sense casa.

La creació de la Taula va ser la resposta a una problemàtica que aquell mateix any ja s’havia fet visible a Palamós. A principis d’abril s’havia constituït un nucli local de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que va començar a assessorar persones amb dificultats per pagar els préstecs i a mobilitzar-se davant els primers casos de desnonament.

Un dels casos que més repercussió va tenir va ser el de Pere Crosa, veí de Sant Joan, que tenia una ordre de desnonament sobre el mas on vivia. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca es va mobilitzar per evitar l’execució i l’Ajuntament va intervenir com a mediador amb Caixa Penedès.

Durant les setmanes següents, el desnonament es va ajornar en diverses ocasions mentre continuaven les negociacions. Aquest cas va coincidir amb el debat municipal sobre la necessitat de crear un mecanisme estable que permetés afrontar situacions similars sense haver d’actuar cada vegada de manera improvisada.

El 18 d’abril, l’Ajuntament ja anunciava la voluntat de constituir una Taula Local pel Dret a l’Habitatge. La proposta prenia com a referència experiències que funcionaven en altres municipis i volia reunir en un mateix espai els serveis municipals, l’assessorament jurídic, les entitats socials i els col·lectius que treballaven directament amb les persones afectades.

La Taula es va constituir formalment menys d’un mes després, el 8 de maig. Entre les solucions que es volien impulsar hi havia la negociació de la dació en pagament, la reestructuració dels deutes i la possibilitat que les famílies continuessin vivint als habitatges mitjançant fórmules de lloguer social.

Aquell mateix 2012, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca també recollia signatures a Palamós per a una Iniciativa Legislativa Popular que reclamava la dació en pagament retroactiva, la paralització dels desnonaments i la creació d’un parc de lloguer social. La Taula palamosina va donar suport a aquesta iniciativa.

El cas de Pere Crosa va continuar negociant-se durant els mesos següents. El novembre de 2012 es va arribar a un acord amb Caixa Penedès que permetia evitar el desnonament. L’entitat financera passava a ser propietària del mas, però Crosa hi podia continuar vivint mitjançant un contracte de lloguer social.

Sis mesos després de la seva creació, la Taula continuava activa i treballant en casos d’execució hipotecària. La coordinació entre els diferents serveis permetia estudiar cada situació i buscar acords abans que el procediment arribés al desnonament.

L’activitat de l’organisme va continuar durant els anys següents. Entre el maig de 2012 i el gener de 2015, la Taula va atendre 58 casos de persones o famílies en risc de perdre l’habitatge. En 24 d’aquests expedients es va aconseguir una resolució favorable.

Nou casos es van resoldre mitjançant una dació en pagament combinada amb un lloguer social. En altres situacions es van aconseguir refinançaments, reestructuracions dels deutes o altres acords amb les entitats financeres.

La Taula també va començar a plantejar mesures més generals. Entre altres propostes, va reclamar informació als bancs sobre els habitatges buits que tenien a Palamós per estudiar-ne possibles usos socials i va impulsar bonificacions municipals per a persones que perdien el seu habitatge a través d’una dació en pagament o una execució hipotecària.

La constitució de la Taula el maig de 2012 va permetre així establir un mecanisme estable de coordinació davant un problema que havia irromput amb força durant els anys de la crisi. Administració, professionals, entitats socials i afectats passaven a treballar conjuntament per intentar evitar desnonaments i buscar alternatives per a les famílies amb dificultats per mantenir el seu habitatge.

Bibliografia

Ràdio Palamós, «Constituïda la Taula de Coordinació Local pel Dret a l’Habitatge», 9 de maig de 2012:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1300000644/constituda-la-taula-de-coordinacio-local-pel-dret-a-lhabitatge/0?page=5304

Ràdio Palamós, «Palamós tindrà una Taula de Coordinació Local pel Dret a l’Habitatge», 18 d’abril de 2012:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1300000533/palamos-tindr-una-taula-de-coordinacio-local-pel-dret-a-lhabitatge/0?page=897

Ràdio Palamós, «Els afectats per la hipoteca es fan sentir a Palamós», abril de 2012:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1300000478/els-afectats-per-la-hipoteca-es-fan-sentir-a-palamos/0?page=2116

Ràdio Palamós, «Ajornat de nou el desnonament de Pere Crosa», 2012:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1300000584/ajornen-de-nou-el-desnonament-de-pere-crosa/0?page=5275

Ràdio Palamós, «Comencen a recollir firmes per a la dació en pagament», 2012:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1300000568/comencen-a-recollir-firmes-per-a-la-dacio-en-pagament/0?page=5316

Ràdio Palamós, «Sis mesos de Taula de Coordinació Local pel Dret de l’Habitatge a Palamós», novembre de 2012:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1300001612/sis-mesos-de-taula-de-coordinacio-local-pel-dret-de-lhabitatge-a-palamos/0

Ràdio Palamós, «Pere Crosa arriba a un acord amb Caixa Penedès perquè no el desnonin», novembre de 2012:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1300001617/pere-crosa-arriba-a-un-acord-amb-caixa-peneds-perqu-no-el-desnonin/0?page=5169

Ràdio Palamós, «La Taula pel Dret a l’Habitatge ha evitat 24 casos de desnonaments», 2015:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500002310/la-taula-pel-dret-a-lhabitatge-ha-evitat-24-casos-de-desnonaments/0?page=4439

El 13 de març de 2011, Palamós va inaugurar el Parc del Convent dels Agustins, al sector de les Pites, al Pedró. El nou espai públic permetia recuperar i tornar a mostrar tres elements de l’antic convent: la portalada de l’església, la rosassa i una part del claustre.

La inauguració culminava una història que es remuntava al segle XVI. Els agustins es van establir a Palamós l’any 1568 i van construir el primer convent al paratge de Sa Punta, damunt de l’actual zona portuària.

La situació estratègica d’aquell sector va fer que el convent quedés afectat pels conflictes militars que va patir la vila durant els segles següents. L’any 1694, durant l’atac de les tropes franceses comandades pel mariscal Noailles, l’edifici va quedar destruït. Els religiosos es van refugiar a l’Hospital dels Pobres i es van poder conservar algunes pedres procedents de l’antic convent.

Després de diferents intents per reconstruir-lo, els agustins van acabar instal·lant-se al Pedró. L’any 1742, l’església, la casa i els terrenys de l’Hospital dels Pobres van passar a formar part del nou convent. És en aquest sector on, segles després, s’acabaria construint el parc.

La comunitat religiosa va abandonar definitivament l’edifici l’any 1835. A partir de mitjan segle XIX, l’antic convent va canviar d’ús i es va incorporar a l’activitat industrial de Palamós. Entre 1855 i 1927 hi va funcionar la fàbrica surera Montaner i posteriorment l’espai va ser ocupat per altres empreses vinculades també al sector del suro.

L’any 1953, un incendi va destruir bona part de les instal·lacions de l’empresa Esteva i Messer. Després del foc, l’empresa va donar a Palamós les pedres de l’antiga portalada i va demanar que, si algun dia es tornaven a muntar, una placa recordés aquesta donació.

Les restes arquitectòniques van passar dècades desmuntades. L’any 1991, quan es van enderrocar les últimes construccions de l’antic recinte industrial, l’historiador Pere Trijueque i Miquel Martí van intervenir per preservar diferents peces del claustre. Trijueque també va recuperar la primera pedra de l’església que havien construït els frares.

La possibilitat de tornar a mostrar aquest patrimoni va prendre forma amb el projecte d’una nova zona verda al sector de les Pites. Les obres van començar el juliol de 2010 i es van adjudicar per 197.000 euros. La intervenció preveia que les restes del convent fossin els elements principals del futur parc.

Durant l’estiu de 2010, la portalada, la rosassa i les peces del claustre van ser traslladades fins al Pedró. El projecte va optar per instal·lar la rosassa separada de la portalada per evitar una reconstrucció d’una alçada excessiva i integrar millor els diferents elements dins del nou espai.

El parc es va completar amb zones enjardinades, gespa, vegetació i itineraris per a vianants, amb paviments de sauló i llamborda. La intervenció combinava així la creació d’una nova zona pública amb la recuperació de restes que havien format part del convent i de la història industrial posterior de l’indret.

El cost global comunicat en el moment de la inauguració era d’uns 250.000 euros. El projecte havia comptat amb finançament públic, entre altres aportacions, dels fons europeus FEDER i de la Diputació de Girona.

La inauguració es va fer el diumenge 13 de març de 2011 i va reunir unes 500 persones. Hi van participar l’alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés; la delegada del Departament de Governació de la Generalitat a Girona, Núria Gómez, i la regidora de Patrimoni, Gràcia Artigas.

La companyia palamosina Cobosmika va preparar tres intervencions de dansa, una davant de cadascun dels principals elements recuperats: la portalada, la rosassa i el claustre. L’acte va servir també per recordar les persones que havien contribuït a conservar les restes durant les dècades anteriors.

Coincidint amb la inauguració, la Biblioteca Lluís Barceló i Bou va preparar una mostra amb publicacions i documents relacionats amb la història dels agustins a Palamós, entre els quals hi havia els treballs de Pere Trijueque sobre el convent.

Després de la seva obertura, el parc es va incorporar als itineraris patrimonials de Palamós i ha acollit activitats culturals i actes públics. La recuperació de 2011 va permetre que unes restes que havien passat bona part del segle XX desmuntades tornessin a ser visibles al mateix sector del Pedró on els agustins s’havien establert al segle XVIII.

Bibliografia

Ràdio Palamós, «Diumenge s’inaugura el nou Parc del Convent dels Agustins», 11 de març de 2011:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/?idPost=1200000342&page=133&portada=0&title=diumenge-sinaugura-el-nou-parc-del-convent-dels-agustins

Ràdio Palamós, «El Parc del Convent dels Agustins ja és una realitat», 14 de març de 2011:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1200000349/el-parc-del-convent-dels-agustins-ja-es-una-realitat/0?page=5727

Ràdio Palamós, «Comencen les obres de la zona verda del Pedró», 15 de juliol de 2010:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1110071505/comencen-les-obres-de-la-zona-verda-del-pedro/0?page=5968

Ràdio Palamós, «Les pedres del Convent dels Agustins ja són al Pedró», 25 d’agost de 2010:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1110082505/les-pedres-del-convent-dels-agustins-ja-son-al-pedro/0?page=5921

Ràdio Palamós, «Esteva i Messer va donar a Palamós les restes de la portalada del Convent dels Agustins», 9 d’octubre de 2010:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1100100978/esteva-i-messer-va-donar-a-palamos-les-restes-de-la-portalada-del-convent-dels-agustins/0?page=5877

Ajuntament de Palamós, informació sobre la inauguració del Parc del Convent dels Agustins, març de 2011:
https://www.palamos.cat/palamos/ajuntament/noticia.aspx?id_registre=139

El 15 de setembre de 2010 van començar les obres de reurbanització del projecte “Palamós Millora”, una actuació que havia de transformar els barris de l’Eixample Nord, les Cases Noves i el Mas Guàrdies. Els primers treballs es van iniciar als carrers de Jacint Verdaguer, Sant Josep i Germà Ambrosi Rafael.

El projecte havia estat seleccionat l’any 2007 dins la quarta convocatòria de la Llei de barris de la Generalitat. Palamós ja s’hi havia presentat l’any anterior, però havia quedat fora dels ajuts. La nova proposta preveia una intervenció integral sobre tres sectors del municipi amb necessitats urbanístiques i socials diferents.

L’Eixample Nord era el sector més pròxim al centre. Les Cases Noves estaven formades principalment per habitatges construïts a finals dels anys cinquanta, mentre que al Mas Guàrdies predominaven els blocs aixecats durant les dècades dels seixanta i setanta.

“Palamós Millora” no es limitava a la reforma dels carrers. El projecte inicial incloïa 49 actuacions urbanístiques, socials, culturals i econòmiques, amb mesures de rehabilitació d’edificis, millora de l’accessibilitat, dinamització comercial, convivència i activitats adreçades als veïns.

El pressupost subvencionable aprovat dins la Llei de barris era de 10,4 milions d’euros. La Generalitat es comprometia a aportar-ne la meitat, 5,2 milions. Paral·lelament, el projecte global incorporava altres actuacions i inversions que elevaven la previsió inicial fins als 17 milions d’euros.

Les actuacions socials havien començat abans, però la gran transformació física dels barris no va arrencar fins al 2010. El paquet principal d’obres de reurbanització va sortir a licitació per prop de vuit milions d’euros i es va adjudicar a Construccions Rubau per 5,7 milions.

La reforma afectava aproximadament 53.000 metres quadrats d’espai públic. Es renovaven les xarxes de clavegueram, aigua, gas, electricitat i telecomunicacions, així com els paviments, l’enllumenat i el mobiliari urbà. També es preveia crear nous espais verds i millorar l’accessibilitat dels carrers.

Les obres es van dividir en cinc fases i inicialment s’havia fixat un termini de 21 mesos. El calendari començava per l’Eixample Nord, havia de continuar posteriorment per les Cases Noves i acabaria al Mas Guàrdies.

El primer dia de treballs es van tallar els carrers de Jacint Verdaguer, Sant Josep i Germà Ambrosi Rafael. Durant les setmanes següents, l’obra es va anar estenent per aquesta primera zona. El carrer de Pere Farreras, per exemple, va entrar en obres a finals de novembre.

La magnitud de la reforma obligava a modificar el trànsit i els itineraris habituals de molts veïns. Abans de començar, l’Ajuntament va informar especialment les famílies de les escoles La Salle, Ruiz Giménez i Vedruna, perquè els primers talls afectaven els accessos als centres.

L’empresa adjudicatària també va instal·lar una oficina d’informació al costat de l’aparcament de l’Arbreda i va habilitar un telèfon per atendre dubtes i incidències relacionades amb les obres.

La reforma va generar també debat entre alguns veïns. Una de les qüestions era la pèrdua de places d’aparcament com a conseqüència de la nova ordenació dels carrers. L’Ajuntament calculava que podien desaparèixer unes 150 places als tres barris i plantejava compensar-ne una part amb noves zones d’estacionament.

Les obres van continuar durant tot el 2011. Després d’avançar per l’Eixample Nord, els treballs van arribar a les Cases Noves i, a principis de 2012, van entrar finalment al Mas Guàrdies, l’últim dels tres barris previstos.

La intervenció també va permetre recuperar l’antic Mas Guàrdies, una masia situada a la part alta del carrer de Lleida que havia estat cedida a l’Ajuntament per la Fundació Miquel Costa-Hospital de Palamós l’any 2010. L’edifici es va rehabilitar per convertir-lo en un equipament social, formatiu i cultural.

Durant les obres al Mas Guàrdies, el març de 2012, es van localitzar dues sitges, bases de dòlies i altres restes d’època romana d’uns dos mil anys d’antiguitat. La troballa va obligar a fer seguiment arqueològic de les actuacions posteriors en aquella zona.

El calendari inicial de 21 mesos es va acabar allargant i el cost del contracte principal es va incrementar durant l’execució. Tot i això, entre 2010 i 2012 el projecte va renovar bona part de l’espai públic dels tres barris i va transformar carrers, serveis i equipaments.

L’inici de les obres el setembre de 2010 marcava així el moment en què “Palamós Millora”, després de diversos anys de planificació i actuacions socials, començava la reforma urbana de l’Eixample Nord, les Cases Noves i el Mas Guàrdies.

Bibliografia

Ràdio Palamós, «Tot a punt per a l’inici de les obres del Palamós Millora», 14 de setembre de 2010:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1110091407/tot-a-punt-per-a-linici-de-les-obres-del-palamos-millora/0?page=6013

Ràdio Palamós, «Subvencionen Palamós amb els diners de la Llei de barris», 28 de juny de 2007:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/807062807/subvencionen-palamos-amb-els-diners-de-la-llei-de-barris/0?page=7075

Ràdio Palamós, «Primeres accions per tirar endavant el projecte Palamós Millora», 27 de setembre de 2007:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/807092704/primeres-accions-per-tirar-endavant-el-projecte-palamos-millora/0?page=6969

Ràdio Palamós, «Palamós constitueix el comitè que farà el seguiment del projecte Palamós Millora», 26 de novembre de 2008:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/908112607/palamos-constitueix-el-comit-que-far-el-seguiment-del-projecte-palamos-millora/0

Ràdio Palamós, «Suport majoritari a l’adjudicació de les obres de Palamós Millora», 12 de maig de 2010:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1110051204/suport-majoritari-a-ladjudicacio-de-les-obres-de-palamos-millora/0?page=6032

Ràdio Palamós, «Informació a les escoles sobre l’inici d’obres a Palamós Millora», 9 de setembre de 2010:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1110090905/informacio-a-les-escoles-sobre-linici-dobres-a-palamos-millora/0

Ràdio Palamós, «Comencen les obres de millora del carrer de Pere Farreras», 24 de novembre de 2010:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1100101237/comencen-les-obres-de-millora-del-carrer-de-pere-farreras/0?page=5932

Ràdio Palamós, «Les obres del Palamós Millora a punt d’arribar a Mas Guàrdies», 2011:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1300000036/les-obres-del-palamos-millora-a-punt-darribar-a-mas-gurdies/0

Ràdio Palamós, «Mas Guàrdies creu necessàries les obres del Palamós Millora», 2012:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1300000065/mas-gurdies-creu-necessries-les-obres-del-palamos-millora/0?page=2337

Ràdio Palamós, «Troben restes arqueològiques romanes a Mas Guàrdies», 2012:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1300000362/troben-restes-arqueolgiques-romanes-a-mas-gurdies/0

El juliol de 2009 van començar les obres de rehabilitació de la Nau dels 50 metres, una antiga construcció industrial de Vincke que l’Ajuntament de Palamós volia convertir en un gran equipament municipal polivalent. La primera fase havia de transformar més de 2.000 metres quadrats en un espai preparat per acollir activitats culturals, lúdiques i esportives.

La Nau dels 50 metres formava part de les antigues instal·lacions de l’empresa Vincke, que havia desenvolupat durant dècades la seva activitat industrial al centre de Palamós. Quan la fàbrica es va traslladar a la zona de la Pietat, l’edifici va passar a mans municipals en el marc de la reordenació dels antics terrenys industrials.

El nom popular de la nau estava relacionat amb l’activitat que s’hi havia fet. A les instal·lacions de Vincke es fabricaven mànegues de goma mitjançant un sistema de motlle flexible desenvolupat per Pere Trijueque i Damià Ribas. Amb els anys, l’edifici va quedar identificat pels palamosins com la Nau dels 50 metres.

Abans de la rehabilitació, l’espai ja havia tingut diferents usos municipals. S’havia utilitzat com a magatzem i com a zona de treball per als carrossaires del Carnaval, i també s’hi havien habilitat una sala de reunions, dependències per a la Unitat d’Escolarització Compartida i un espai per a Gespa Teatre.

La voluntat de donar un ús estable a l’edifici venia de temps enrere. L’any 2003 ja s’havia plantejat una rehabilitació integral per convertir-lo en sala polivalent, centre cívic i hotel d’entitats. El projecte no va tirar endavant en aquells termes i durant els anys següents l’Ajuntament va prioritzar altres equipaments municipals.

El 2008 es va reprendre el debat sobre el futur de la nau. L’Ajuntament plantejava rehabilitar-la per fases i convertir-la en un espai capaç d’acollir activitats de gran format, especialment les organitzades per les entitats locals.

L’oportunitat per iniciar les obres va arribar el 2009 amb el Fons Estatal d’Inversió Local, impulsat pel govern espanyol en plena crisi econòmica i conegut popularment com a Pla Zapatero. Palamós va rebre més de tres milions d’euros per executar catorze projectes i la rehabilitació de la Nau dels 50 metres es va convertir en l’actuació de més envergadura.

La primera fase es va adjudicar per uns 832.000 euros. L’actuació afectava aproximadament 2.300 metres quadrats i havia de deixar uns 1.700 metres quadrats centrals completament diàfans. També s’hi preveia un escenari, vestidors, lavabos i espais de magatzem.

Les obres incloïen la renovació de la coberta, els tancaments i el paviment, així com la instal·lació de nous sistemes d’il·luminació i calefacció. Una part de la nau, d’uns 780 metres quadrats al costat del carrer de la Indústria, quedava fora d’aquesta primera intervenció.

Durant les setmanes prèvies a les obres va caldre buidar l’edifici. Es van retirar les carrosses del Carnaval i la Brigada Municipal va netejar l’interior. El 13 de juliol aquestes tasques estaven pràcticament acabades i els treballs de rehabilitació havien de començar durant aquella mateixa setmana.

Un dels principals usos previstos era el Carnaval de Palamós. Fins aleshores, els actes amb més assistència requerien el muntatge anual d’un envelat a la platja Gran. L’Associació Carnaval de Palamós calculava que aquesta estructura i el seu condicionament comportaven una despesa d’uns 65.000 euros cada any.

La nova Nau havia de permetre traslladar-hi aquests actes i disposar d’un espai municipal estable durant tot l’any. També havia de donar servei a altres entitats i activitats que necessitaven una sala coberta de grans dimensions.

Les obres van continuar durant la segona meitat de 2009. El desembre, l’Ajuntament ja confirmava que el Carnaval de l’any següent estrenaria l’espai, tot i que encara quedaven actuacions pendents.

El 30 de gener de 2010 es va fer una jornada de portes obertes per ensenyar la primera fase de la rehabilitació. La part central de la nau disposava aleshores d’uns 1.720 metres quadrats diàfans, a més dels vestidors, lavabos i magatzems.

La primera gran activitat va arribar una setmana després, el 6 de febrer, amb el sopar de presentació del Rei i la Reina del Carnaval. Després de la celebració, les obres encara van continuar perquè el projecte no estava complet.

Durant el 2010 es va executar una segona fase centrada principalment en l’aïllament acústic, els tancaments, els acabats de la façana i la urbanització de l’entorn. Entre les dues fases, la remodelació de la Nau dels 50 metres va acabar representant una inversió pròxima al milió i mig d’euros.

L’inici de les obres el 2009 va marcar així el canvi d’ús d’una de les antigues construccions industrials de Vincke. La nau que durant anys havia tingut usos provisionals començava a convertir-se en un dels principals espais municipals per acollir grans activitats i celebracions de Palamós.

Bibliografia

Ràdio Palamós, «Netegen la Nau dels 50 metres per començar-hi les obres», 13 de juliol de 2009:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1009071309/netegen-la-nau-dels-50-metres-per-comenar-hi-les-obres/0?page=6307

Ràdio Palamós, «S’aprova el llistat definitiu d’obres del Fons Estatal», 20 de gener de 2009:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1009012006/saprova-el-llistat-definitiu-dobres-del-fons-estatal/0?page=6546

Ràdio Palamós, «Les entitats, satisfetes», 20 de gener de 2009:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1009012007/les-entitats-satisfetes/0?page=6489

Ràdio Palamós, «Avança l’adjudicació d’obres del Pla Zapatero», 20 d’abril de 2009:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1009042006/avana-ladjudicacio-dobres-del-pla-zapatero/0?page=6396

Ràdio Palamós, «Ferrés vol tenir definit aquest any què fer amb la Nau dels cinquanta metres», 3 d’abril de 2008:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/908040307/ferres-vol-tenir-definit-aquest-any-qu-fer-amb-la-nau-dels-cinquanta-metres/0

Ràdio Palamós, «El Carnaval de Palamós 2010 ja es farà a la Nau dels cinquanta metres», 15 de desembre de 2009:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1009121507/el-carnaval-de-palamos-2010-ja-es-far-a-la-nau-dels-cinquanta-metres/0?page=6173

Ràdio Palamós, «Acte de portes obertes a la Nau dels cinquanta metres», 29 de gener de 2010:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1110012908/acte-de-portes-obertes-a-la-nau-dels-cinquanta-metres/0?page=6142

Ràdio Palamós, «Comencen a preparar la Nau dels cinquanta metres per al Carnaval», 19 de gener de 2010:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1110011903/comencen-a-preparar-la-nau-dels-cinquanta-metres-per-al-carnaval/0?page=6133

Ràdio Palamós, informació sobre la segona fase de rehabilitació de la Nau dels 50 metres, 2010:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/?idPost=1110020407&page=6584&portada=0&title=palamos-inclou-sis-projectes-al-feil-2010

Ràdio Palamós, «Reparen desperfectes al paviment de la Nau dels 50 metres», 2012:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1200001740/reparen-desperfectes-al-paviment-de-la-nau-dels-50-metres/0