Els ports de Roses i Palamós preveuen rebre aquesta temporada un total de 72 escales de creuer i prop de 70.000 passatgers, amb un impacte econòmic estimat de prop de 7 milions d’euros al conjunt del territori.
Segons les dades del sector, cada creuerista que desembarca en un port d’escala gasta de mitjana uns 90 euros durant la seva visita, als quals cal sumar la despesa vinculada als serveis portuaris dels vaixells.
En el cas de Roses, el port espera l’arribada de 7 creuers i uns 2.700 passatgers entre els mesos de maig i octubre. Una de les característiques destacades de la temporada és que totes les embarcacions previstes són de gamma alta, orientades a un turisme amb un poder adquisitiu elevat.
La majoria de les escales arribaran fora dels mesos centrals d’estiu. Aproximadament set de cada deu creuers faran parada en temporada baixa, un fet que, segons Ports de la Generalitat, ajudarà a desestacionalitzar l’activitat turística i reforçarà l’economia local.
La temporada al port rosinc s’ha iniciat aquest diumenge amb l’arribada del Seadream I, de la companyia Seadream Yacht Club, una naviliera que fa catorze anys que visita Roses i diferents punts de la Costa Brava.
El creuer ha arribat procedent de Barcelona amb una cinquantena de passatgers, majoritàriament nord-americans, i continuarà ruta cap al port francès de Seta.
Durant aquesta temporada, el port de Roses rebrà vaixells de sis companyies diferents, entre les quals hi ha Azamara, Crystal Cruises, Sea Cloud Cruises o Windstar Cruises. També destaca l’escala inaugural del creuer Azamara Onward.
La promoció conjunta dels ports de Roses i Palamós es fa a través de la marca Costa Brava Cruise Ports, creada per diverses institucions públiques i organismes turístics per impulsar el turisme de creuers a la Costa Brava.
Privat: Cada cop s’atenen més joves al Servei d’Homes del Baix Empordà, pioner en prevenir violències des de la igualtat
El Servei d’Homes del Consell Comarcal del Baix Empordà, un servei públic pioner orientat a treballar conductes i violències masclistes des de la igualtat, cada vegada atén més usuaris joves. Tot i aquesta tendència, el perfil majoritari continua sent el d’homes d’entre 36 i 50 anys, sovint en moments vitals marcats per la criança dels fills, separacions o la necessitat de replantejar les seves relacions de parella. “Són homes que diuen ‘no puc continuar vivint així’ i decideixen obrir-se i treballar-ho”, ha explicat Ivan Garcia, educador social del Servei. Un dels usuaris és l’Albert, que hi va arribar després d’un procés penal. “T’ajuden a desbloquejar coses que sol no arribaries mai a entendre”, ha assegurat.
El servei es va posar en marxa a principis del 2024 amb l’objectiu d’atendre i sensibilitzar homes en relació amb la violència masclista, alhora que promou la construcció d’una societat més igualitària i “corresponsable”.
Actualment, combina dues línies de treball: una de terapèutica, centrada en processos personals profunds com traumes o patrons de conducta, i una altra de socioeducativa, enfocada a oferir eines per millorar les relacions i el benestar quotidià.
Segons l’educador social, Ivan Garcia, molts usuaris arriben amb una “intenció de canvi”, després de reconèixer dificultats en l’àmbit emocional o de relació. “Són homes que diuen ‘no puc continuar vivint així’ i decideixen obrir-se i treballar-ho”, ha explicat i, a més, cada cop hi ha més joves.
Els casos que atenen són diversos, però sovint giren al voltant de conflictes de parella, separacions, dificultats en la criança o malestars cronificats que, en alguns casos, “s’han intentat tapar amb consums”, com ha detallat Garcia. També hi ha situacions vinculades a diferents graus de violència masclista, des de la verbal fins a la física. “Ens trobem homes que volen tenir relacions més sanes”, ha resumit Garcia.
Cada vegada més joves
El perfil majoritari continua sent el d’homes d’uns 40 o 50 anys, una generació que, segons Garcia, “encara ens pesa molt no saber expressar-nos, tendim a callar i a construir barreres emocionals que ens acaben fent mal”.
Malgrat això, cada vegada hi ha més joves que arriben al servei. “Durant l’adolescència és més difícil d’intervenir per la pressió de grup, però quan es treballa en etapes més primerenques els canvis són més ràpids i hi ha més garanties d’èxit”, ha afegit Garcia, que destaca la importància de reforçar la prevenció entre adolescents i joves.
També s’hi detecten casos d’homes de prop dels 60 anys, a punt de jubilar-se, que decideixen demanar ajudar quan perceben que, si no canvien dinàmiques personals, poden fer malbé la relació amb la parella, els fills o els nets.
“Una oportunitat d’or”
Un dels joves que ha passat pel servei és l’Albert Ramírez. Després d’una joventut marcada per dificultats personals a casa i un procés penal, fa un any va decidir demanar ajuda al servei. “Vaig fer molt de treball sol, però buscava desesperadament suport”, ha explicat a l’ACN. També ha afegit que l’atenció psicològica dels professionals del Consell Comarcal ajuda “a desbloquejar coses que sol no arribaries a entendre mai”.
Ramírez ha explicat que era molt impulsiu i problemàtic. Una època de la seva vida va estar marcada pel consum de drogues i el malestar emocional, que va derivar en una depressió. “Estava al fons”, ha relatat. Per ell, el servei ha estat “una oportunitat d’or” per reconstruir la seva vida. Després d’un any de procés, ha assegurat que ha canviat la seva manera de pensar i ha millorat de les emocions.
En aquest sentit, anima a “recolzar-se de persones professionals, que saben com reconduir la situació. No cal estar al mateix punt que jo per demanar ajuda. És un gran suport mental i social”, ha afirmat.
Trencar l’estigma
Un dels principals reptes, segons la coordinadora del servei i psicòloga, Mercè Pereira, és trencar l’estigma. “Els homes sovint no se senten interpel·lats a demanar suport. Cal que entenguin que poden necessitar-lo i que no els ha de fer vergonya”, ha subratllat. “En el cas de les dones això ja està més normalitzat, però en els homes encara costa”.
El balanç dels dos primers anys de funcionament del servei és, segons Pereira, “molt positiu”. “Van arribar molts més casos dels que havíem previst, sobretot relacionats amb la criança i la voluntat de fer-ho millor amb els fills”.
La creació del servei respon a una reflexió col·lectiva a partir de les dades de violència masclista. “Vèiem que amb les xifres d’atenció a dones víctimes no baixaven”, ha explicat. Davant d’aquesta realitat, professionals de diferents àmbits, com mossos, sanitat i serveis socials, van coincidir en la necessitat d’intervenir també amb els homes.
“Necessitàvem crear serveis per treballar les seves necessitats, perquè també tenen patiments i aspectes de la seva vida que no funcionen”, ha conclòs Pereira. “Amb aquest servei els podem ajudar a tenir una vida millor”.
Es presenta el cartell de La Castanyada del Cabró Rock
La Castanyada del Cabró Rock desvela un cartell de luxe que reuneix música en directe i activitats de cultura catalana. El festival torna el pròxim 31 d’octubre a l’espai Can Guitet de Montmeló, amb bandes com ara Lax‘n’Busto, Els Pets, Els Catarres, Els Amics de les Arts, 31 Fam, Figa Flawas, The Tyets, La Ludwig Band, Doctor Prats i fins a un total de 14 artistes.
Després d’una primera edició de rècord amb 30.000 assistents i una acollida inmillorable per part del públic, el festival torna amb una segona edició amb 17h de música i amb una clara aposta per reivindicar-se com “La gran diada de la cultura catalana”, amb activitats i gastronomia típiques de Catalunya.
Si bé el cartell compta amb bandes de primeríssim nivell, es compleix una particularitat molt especial, perquè Els Pets i Lax ‘n’ Busto tornaran a compartir escenari després de més de 20 anys. El retorn del cantant original de Lax, Pemi Fortuny, ho fa encara més especial. Dues de les bandes més mítiques del rock català que estan celebrant els 40 anys amb dues gires d’aniversari on repassen tots els èxits de les seves carreres. El festival també aposta per reunir en una mateixa programació nous talents de l’escena catalana, com Juls o Ven’nus amb d’altres de consolidats com La Ludwig Band, que tancarà la gira d’estiu de presentació del nou disc “Pel barri es comenta”.
La Castanyada torna a apostar pel concepte de “La gran diada de la cultura catalana”, programant múltiples activitats com els castells, les sardanes o el ball de gitanes. Per acabar d’arrodonir aquest nou concepte, l’organització repetirà el seu parc d’atraccions català. Dins el recinte del festival, trobarem diverses atraccions tematitzades en clau catalana, com poden ser un burro català mecànic, un calçot giratori o un túnel dels horrors amb els personatges més mítics de la història de Catalunya.
Les entrades sortiran a la venda dimecres 13 de maig a les 18h al web.
Representants institucionals, entitats ecologistes i plataformes en defensa del territori es reuneixen aquest dissabte en una jornada reivindicativa per mostrar el seu rebuig al PLATER, al PLEMCAT i als macroprojectes de renovables previstos a l’Empordà. Durant l’acte, alcaldes, activistes i membres d’associacions coincideixen a reclamar una transició energètica basada en les renovables, però “respectuosa amb el territori, el paisatge i la ciutadania”.
L’alcaldessa de la Jonquera, juntament amb l’alcaldessa de Viladamat, intervenen en representació d’un grup de 65 alcaldes que s’uneixen per oposar-se al model plantejat per la Generalitat. Les representants municipals denuncien que el projecte “ve de dalt”, sense coneixement del territori ni participació dels ajuntaments i de la població local.
“Som partidaris de la transició energètica cap a les renovables, però no volem que es destrossi el territori ni per mar ni per terra”, afirmen. També alerten que el desplegament previst posa en risc els espais agrícoles, el fons marí i sectors com la pagesia i la pesca.
Durant la lectura del manifest, els alcaldes reclamen a la Generalitat que aturi la tramitació del PLATER fins que hi hagi un “procés real de participació territorial”. Entre les demandes, també hi figura que es prioritzin les instal·lacions en espais ja artificialitzats —com polígons industrials, teulades o aparcaments— i que els municipis tinguin un paper actiu en la definició del model energètic.
El membre de Defensant l’Empordà, Ramon Sebastià, carrega contra el projecte i assegura que “no s’oposen a les energies renovables”, sinó a la “industrialització” del territori. Sebastià afirma que el PLATER preveu multiplicar per dotze la potència renovable actual amb la instal·lació de milers d’hectàrees de plaques solars i centenars de molins eòlics.
Segons denuncia, el model plantejat convertiria l’Empordà “en una gran fàbrica energètica” al servei de les grans àrees urbanes i dels fons d’inversió. “Les comarques rurals assumeixen l’impacte mentre les ciutats consumeixen l’energia”, afirma.
Sebastià també defensa alternatives basades en l’autoconsum, les comunitats energètiques i la producció distribuïda, insistint que “la transició energètica només serà justa si respecta el territori i la gent que hi viu”.
Per la seva banda, Eduard Ribot, de SOS Costa Brava, adverteix que l’Empordà viu una nova etapa “d’especulació”, després dels conflictes urbanístics dels darrers anys. Segons Ribot, ara el risc és “l’especulació energètica” vinculada als macroparcs eòlics i als grans projectes marins.
L’activista defensa espais com el Golf de Roses, el Cap de Creus, les Illes Medes i el Cap de Begur, alertant dels possibles impactes sobre la biodiversitat marina, les rutes migratòries de cetacis i la pesca.
Durant la seva intervenció també recorda que diverses entitats han impugnat judicialment el POEM, el pla estatal d’ordenació dels espais marins, i reivindica la tradició de mobilització ecologista a les comarques gironines. “Si lluites pots perdre, però si no lluites estàs perdut”, conclou.
L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, defensa que el territori porta alertant des de l’any 2020 sobre els riscos dels projectes previstos. Colomí insisteix que el moviment no rebutja les renovables, sinó “la imposició i la manca de consens”.
L’alcalde destaca la fragilitat ambiental del Mediterrani i reclama que els estudis científics independents siguin determinants en la presa de decisions. “El Mediterrani no és l’Atlàntic ni el mar del Nord. Aplicar-hi els mateixos models és ignorar la ciència”, afirma.
Colomí també rebutja les acusacions “d’insolidaritat” cap a les comarques gironines i recorda la cessió històrica d’aigua del riu Ter cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. “Sí a les renovables, però ben ubicades, justes, democràtiques i ambientalment sostenibles”, conclou.
El Festival ÍTACA va reunir aquest divendres al vespre 6.000 persones al Palau de Fires de Girona en el concert de Morad, l’única actuació que l’artista de l’Hospitalet de Llobregat oferirà a Catalunya aquest any.
El retorn de Morad als escenaris catalans després de gairebé dos anys sense actuar-hi va generar una gran expectació i va omplir completament el recinte gironí. El públic va respondre des del primer moment amb càntics i una participació constant durant tota la nit.
La vetllada va començar amb l’actuació de l’artista de Salt Emé, una de les veus emergents del rap català. La cantant va actuar davant d’un Palau de Fires que ja presentava una gran entrada abans de l’inici del concert principal.
Morad va pujar a l’escenari cap a dos quarts de deu de la nit amb una posada en escena austera però contundent. Durant més d’una hora i mitja va interpretar alguns dels seus temes més coneguts, com “Normal”, “Motorola”, “Pelele”, “Europa” o “Casablanca”. També va anunciar que deixava enrere una de les seves cançons més emblemàtiques, “La calle y su clase”.
El concert va convertir el Palau de Fires en una gran celebració col·lectiva marcada per l’energia i la connexió amb el públic. Amb aquesta actuació, ÍTACA reforça la seva aposta per ampliar públics i incorporar nous llenguatges musicals sense renunciar a la seva identitat cultural.
El festival continuarà les pròximes setmanes amb concerts en diversos municipis de l’Empordà. La programació inclou actuacions de Joan Miquel Oliver a Pals, Mazoni a Ullastret, Alosa a Gualta, Anna Andreu a la Pera i la gran cita de l’ÍTACA Sant Joan a la platja de l’Estartit.
La catorzena edició del festival es tancarà el 5 de juliol amb el concert d’Els Amics de les Arts a la platja de Port Bo de Calella de Palafrugell.
