15.4 C
Pals
Divendres, 20 febrer 2026

Disminueix el grau de satisfacció global dels usuaris dels Equips d’Atenció Primària de Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí

El Servei Català de la Salut ha fet públics els resultats del Pla d’enquestes de percepció,
experiència i satisfacció dels usuaris i usuàries (PLAENSA) del 2025. Al Baix Empordà, la tendència és positiva als Equips d’Atenció Primària de la Bisbal d’Empordà i Palafrugell, però la valoració disminueix a Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí respecte de l’enquesta de l’any passat.

El grau de satisfacció global, en una valoració entre 0 i 10 punts, està per sobre del 7,5 a tots els Equips d’Atenció Primària de la comarca del Baix Empordà. De fet, a la Bisbal passa d’un 7,67 el 2024 a un 7,87 el 2025. A Palafrugell, d’un 8,21 a un 8,77. A Palamós, d’un 8,14 a un 7,6. A Sant Feliu de Guíxols, d’un 7,98 a un 7,95. I a Torroella de Montgrí, d’un 8,23 a un 7,98.

A més, destaquen alguns àmbits de cada EAP que estan significativament per sobre de la mitjana de Catalunya. A Torroella de Montgrí, un 88,8% dels usuaris enquestats valoren la facilitat per obtenir un dia de visita (a la Bisbal, un 83,6%; i a Palafrugell, un 81,1%) un percentatge que baixa fins al 64,8% al conjunt del país.

Els usuaris de Palafrugell, a més, valoren altres aspectes com els diversos canals per rebre atenció, la puntualitat per entrar a la consulta, l’atenció rebuda al CAP fora de l’horari habitual i el tracte persona del taulell. En tots aquests àmbits, la resposta dels enquestats és substancialment millor que a la mitjana de Catalunya.

Per contra, l’EAP de Palamós és l’únic que té percentatges significativament per sota de la mitjana de Catalunya en diversos aspectes. Per una banda, el 79,6% dels usuaris valora el temps que dedica el metge o metgessa, pel 88,2% del conjunt del país. El 80,2% considera que pot donar la seva opinió, percentatge inferior al 88,7% de l’àmbit català. I, per últim, un 88,5% entén les explicacions rebudes, encara que arreu de Catalunya aquest percentatge puja fins al 94,3%.

Oriol Porxas: “És una manera contundent de dir que ja n’hi ha prou”

En una entrevista concedida al programa De cap a cap amb Joan Bosch, l’Oriol —el banyolí que es va fer viral arran d’una intervenció espontània sobre el caos de Rodalies— ha explicat com ha viscut les darreres setmanes després que la seva frase es convertís en fenomen a les xarxes. Tot va començar a l’estació, quan, enmig del caos per agafar un tren, va expressar el seu malestar davant les càmeres de TV3. La contundència i naturalitat de la seva frase van connectar immediatament amb milers de persones, fins al punt que el vídeo es va escampar ràpidament per Instagram, TikTok i altres plataformes: “Això és can pixa i rellisca”.

L’Oriol assegura que continua sent la mateixa persona. “Soc molt humil i continuo fent vida normal”, explica. Ara bé, reconeix que el ritme s’ha intensificat. “Si abans era una persona ocupada, ara encara més: moltes entrevistes, molts projectes nous i molta gent que m’ha demanat espectacles”, afirma.

Tot i això, vol desmuntar un mite: la viralitat no equival a enriquir-se. “La gent confon fama i diners. Ser viral és efímer. No em cauen els diners del cel cada cop que algú comparteix el clip”, subratlla. Els ingressos que ha pogut generar provenen de l’augment de la seva activitat professional i de nous projectes vinculats al seu nom.

Un impuls per donar-se a conèixer com a artista

Actor en formació i mag professional, l’Oriol ha aprofitat el moment per reforçar la seva presència pública. Ha impulsat la web campixa.cat, on ven marxandatge relacionat amb la frase que el va fer conegut. “És un impuls que m’ha donat la vida per donar a conèixer qui soc realment i què aporto com a artista”, explica.

La seva activitat principal, però, continua sent l’espectacle en directe. Treballa al parc Kaotik World, el trampolí parc situat a Salt, on actua com a mag cada setmana. Cada divendres a la tarda ofereix màgia de prop, taula per taula, en un format directe i interactiu. “És casa meva. Qui em vulgui veure fer màgia, sap on trobar-me”, diu. A més, està treballant en la creació d’un espectacle propi en una sala independent, un projecte que podria consolidar encara més la seva trajectòria artística.

De frase espontània a lema reivindicatiu

Una de les conseqüències més sorprenents de la viralitat ha estat l’ús de la seva expressió com a lema en mobilitzacions socials. Recentment, una manifestació de docents a Girona va adoptar una versió de la frase com a crit reivindicatiu. Lluny d’incomodar-lo, l’Oriol ho celebra. “Em sembla una bonica forma i contundent de dir que ja n’hi ha prou”, afirma.

Reconeix que mai no va pronunciar aquelles paraules amb voluntat política, sinó que li van sortir de dins. “Parlo així, simplement. Però és una frase amb identitat nostra i molt reivindicativa”. De fet, assegura que, si pot, està disposat a participar en mobilitzacions que denunciïn injustícies socials. “No hi ha cap por. Si puc donar suport, encantat.”

Malgrat l’èxit mediàtic, l’Oriol té clar que la fama pot ser passatgera. “La viralitat és efímera”, repeteix. Per això vol aprofitar el moment amb responsabilitat i agraïment. “Intento ser el màxim d’agraït possible”, diu.

El banyolí també va tenir paraules per a l’altre Oriol de la ciutat, l’esportista olímpic que recentment ha aconseguit una medalla d’or, demostrant l’orgull compartit per una ciutat que, en pocs dies, ha vist com dos dels seus veïns ocupaven titulars per motius ben diferents. Amb els peus a terra, més projectes sobre la taula i una agenda plena, Oriol afronta aquesta nova etapa amb naturalitat. “La frase és el de menys. És l’excusa. El que m’interessa és que la gent conegui la meva feina.”

Elke Daemmrich obre el cicle d’exposicions 2026 al Castell de Benedormiens

El Castell de Benedormiens obre el cicle d’exposicions 2026 amb la mostra El meu Mediterrani d’Elke Daemmrich. L’exposició dona el tret de sortida al calendari anual d’arts plàstiques al municipi i es podrà visitar del 21 de febrer fins a mitjan abril. La inauguració tindrà lloc el mateix dissabte al migdia al castell de Castell d’Aro.

La proposta reuneix prop d’una cinquantena d’obres pictòriques. El públic hi trobarà una pintura intensa i expressiva, amb colors vius que transmeten emoció directa. L’artista combina paisatge mediterrani i reflexió social amb una mirada personal. La seva obra convida a observar la realitat amb atenció i sense artificis.

A la planta superior del castell també s’hi exposa una selecció del Fons Municipal d’Art. Aquest recull inclou peces d’artistes que han passat pel municipi durant més de quaranta anys. El conjunt mostra l’evolució del cicle expositiu i reforça la memòria artística local.

L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró impulsa aquest programa per quaranta-quatrè any consecutiu. El calendari inclou set propostes d’estils diversos al llarg de l’any. El projecte consolida el municipi com un dels punts actius de creació artística al Baix Empordà.

El programa s’estén a tres espais municipals. El Castell de Benedormiens acollirà noves exposicions fins al novembre, amb propostes com la col·lectiva Jov’Art, la mostra pictòrica de Duvan i la biennal d’artistes locals. El Parc dels Estanys de Platja d’Aro presentarà escultures de gran format en un entorn obert i natural. La Masia Bas de Platja d’Aro completarà el calendari amb una mostra de gravats i litografies de Guinovart durant l’estiu.

Elke Daemmrich va néixer a Dresden i viu a França des de fa més de trenta anys. Ha fet més d’un centenar d’exposicions individuals i moltes mostres col·lectives a diversos països europeus. La seva trajectòria internacional avala una obra que combina força cromàtica i mirada crítica.

El Castell de Benedormiens està documentat des del segle onze i és l’origen històric de Castell d’Aro. Des de l’any 1983 acull exposicions d’art contemporani de manera continuada. L’espai uneix patrimoni i creació artística en un mateix escenari i manté viva una tradició cultural consolidada al territori.

Raül Mata: “Tot el que no es registra es perd, i el patrimoni immaterial és de tots”

privat:-el-museu-de-la-pesca-inicia-dilluns-obres-de-millora-a-l’equipament-i-tancara-la-seva-exposicio-permanent-unes-setmanes-del-mes-de-febrer
Privat: El Museu de la Pesca inicia dilluns obres de millora a l’equipament i tancarà la seva exposició permanent unes setmanes del mes de febrer
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Raül Mata: “Tot el que no es registra es perd, i el patrimoni immaterial és de tots”
Loading
/

El Museu de la Pesca continua reforçant el seu compromís amb la preservació del patrimoni marítim amb una nova edició del programa Memòria Viva, una iniciativa que recull i conserva la memòria oral vinculada al món de la pesca. En una entrevista al Supermatí, el tècnic de Patrimoni del museu, Raül Mata, ha detallat les activitats previstes per als pròxims mesos i ha reivindicat la necessitat de documentar el patrimoni immaterial abans que es perdi.

Aquest dimecres s’ha celebrat la primera sessió de les Converses de Taverna d’aquesta temporada, centrada en els mestres d’aixa al segle XXI. Es tracta d’un ofici ancestral que, tal com explica Mata, ha hagut d’adaptar-se als nous materials, a les noves normatives i a les exigències actuals del sector naval.

La sessió va comptar amb la participació de professionals amb experiència històrica i també en actiu, que van oferir una comparativa entre el passat i el present de l’ofici. “En només 17 anys els canvis han estat brutals”, assegura Mata, recordant que el museu ja havia publicat un llibre sobre aquesta professió fa menys de dues dècades.

Aquest dissabte 21 de febrer a les 12 del migdia tindrà lloc una nova sessió del cicle “Expertes a bord”, dedicada al ranxero, el pescador encarregat de cuinar a bord. L’activitat es farà a les embarcacions del museu, l’Estrella Polar i la Gacela, que es poden visitar com si fossin una sala més de l’equipament.

La programació continuarà el 18 de març amb una nova Conversa de Taverna dedicada a les persones que han viscut o crescut a bord d’un vaixell. A l’abril, el debat girarà entorn dels motors elèctrics.

Paral·lelament, el programa inclou el cicle “Mestres i mestreses dels fogons”, que combinarà cuina i memòria oral amb sessions dedicades a l’arròs, els suquets i el peix blau durant els mesos de març, abril i maig.

Totes aquestes activitats formen part del projecte Memòria Viva, desenvolupat amb l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat. L’objectiu és preservar coneixements, experiències i testimonis que, d’altra manera, podrien desaparèixer.

A més de la programació cultural, el Museu de la Pesca ha reobert parcialment després d’unes obres de millora. L’espai s’ha actualitzat amb noves capes de pintura i millores en la climatització. “Hem obert amb un museu impecable, molt actualitzat i amb ganes de rebre visitants”, conclou Mata.

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter manté estable la població d’ocells hivernants

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter manté estable la població d’ocells hivernants. El cens d’aquest hivern comptabilitza prop de set mil cinc-centes aus.

Els anàtids són el grup més nombrós. Se’n registren més de dos mil sis-cents exemplars, dels quals la majoria són ànecs collverd. També hi ha presència de xarxets i altres espècies menys habituals, entre els quals destaquen dos exemplars de bec de serra gros, una espècie poc freqüent a Catalunya.

Els làrids, com els gavians i les gavines, superen els dos mil exemplars. Les Illes Medes funcionen com a dormidor important al capvespre i concentren centenars d’ocells provinents de la conca baixa del Ter. El tercer grup en importància són els limícoles. Se’n compten més de mil cinc-cents, amb la fredeluga com a espècie més abundant dins aquest grup.

En general, el nombre d’anàtids es manté estable, mentre que els limícoles i els làrids registren descensos moderats.

Als Aiguamolls de l’Empordà, el cens arriba a més d’onze mil ocells. És la segona zona humida del país en importància, només superada pel Delta de l’Ebre. El grup més nombrós als Aiguamolls és també el dels anàtids. Se’n compten més de cinc mil cinc-cents, doblant la xifra de l’any anterior. Aquest augment trenca la tendència a la baixa marcada per la sequera.

Al Parc Natural del Cap de Creus es registren gairebé tres mil aus, dels quals destaquen prop de dos-cents frarets, una xifra rècord. Els temporals de llevant han empès aquestes aus marines cap a la costa.

Els censos es fan amb personal tècnic i voluntaris, amb la participació d’agents rurals. Aquests recomptes ofereixen una fotografia precisa de l’estat de la fauna litoral dels parcs naturals, que actuen com un termòmetre ambiental.

Els metges tornen a la vaga per denunciar unes condicions de treball “inadmissibles”

Els metges de Catalunya i d’arreu de l’estat espanyol duen a terme avui el segon dia de vaga convocat per aquesta setmana, després de la jornada de dilluns. Al Baix Empordà el seguiment és similar, per sota del 20% i amb poques afectacions als centres mèdics de la comarca, però arreu del país hi ha avui una mobilització important.

El col·lectiu reclama una millora substancial de les seves condicions de treball, que consideren “inadmissibles”. Per aquest motiu, han organitzat “la gran rua reivindicativa” a Barcelona, una manifestació per posar en el focus les seves problemàtiques. Ho explica el delegat de Metges de Catalunya a l’Hospital de Palamós, David Gràcia.

A més, els metges consideren “una vergonya” que cap representant de la Conselleria de Salut encara no s’hagi reunit amb ells per tractar aquestes condicions i posar-hi solució. Gràcia afegeix que “es passen la pilota” entre administracions, ja que des de la Generalitat asseguren que és una competència del Ministeri de Sanitat i, en canvi, segons Madrid és un tema a gestionar per les autonomies.

Des del sector creuen que la situació ja és insostenible, i els pacients ho veuen cada dia amb el funcionament dels seus centres d’assistència primària de referència. Són declaracions de David Gràcia.

Segons el col·lectiu, un problema adjacent a aquesta situació és que els metges joves no volen formar part del sistema, davant de les condicions amb les quals treballen, així que progressivament hi queden menys professionals en el sector.