Brotar de les cendres, el camí de les Gavarres després de l’incendi

Per
Maria Alsina
-
Incendi de les Gavarres un mes després

Passaven pocs minuts de les nou del matí i les primeres imatges de la columna de fum de l’incendi de les Gavarres van començar a circular. Un incendi que acabaria empès pel vent i que acabaria cremant unes 2.200 hectàrees. Però aquesta xifra no és únicament un número. La pèrdua mediambiental de la zona és evident i caldran molts anys de recuperació per tornar a reconèixer les Gavarres empordaneses.

Aquest dilluns 3 d’agost ja fa un mes des que es va declarar l’incendi de les Gavarres. A Ràdio Capital hem parlat amb el gerent del Consorci de les Gavarres, Quim Gubau, i diversos alcaldes per saber en quin estat es troba aquesta àrea cremada i els passos que s’hauran de seguir en un futur per mirar de regenerar el terreny perdut.

Quim Gubau explica que la zona afectada per aquest incendi és la que es troba a Sant Pol a la Bisbal d’Empordà – punt on es va declarar l’incendi – i arriba fins ben bé les urbanitzacions de Cabanyes a Calonge i de Bell Repós a Santa Cristina d’Aro. En aquestes dues urbanitzacions algunes cases i jardins van acabar afectades per les flames.

“La majoria d’afectació ambiental és d’hàbitat de surera”, explica Gubau. En percentatges, més d’un 70%t de la zona era d’alzina surera, gairebé un 20% de pineda i la resta eren zones agrícoles. Gubau apunta que hi ha aspectes negatius i positius en aquesta pèrdua majoritària d’àmbit de sureda: “la producció de suro no serà la mateixa qualitat, però, d’altra banda, és més senzill que una alzina sureda pugui rebrotar després d’un incendi”.

Molts parlen i molts repeteixen aquesta frase com un mantra: “el dia que cremin les Gavarres, cremaran totes”. Però Gubau s’hi mostra en contra, ja que “això és difícil que passi” gràcies a la topografia que té el massís. A més, el gerent del Consorci de les Gavarres apunta que gairebé la meitat de la superfície cremada compta amb plans d’ordenació forestal i els propietaris gestionen de manera activa la seva finca, fent que la prevenció davant un incendi forestal sigui clau.

La gestió forestal feta de manera prèvia a l’incendi i la gestió efectiva que es va fer des del cos de Bombers en el moment en què es va declarar l’incendi van permetre que el ventall del foc sobre el terreny no s’obrís tant i, així, no afectés tantes hectàrees de bosc. Quim Gubau atribueix gran part d’aquesta feina de prevenció i d’actuació ràpida en el moment de l’incendi a les Associacions de Defensa Forestal (ADF) i als pagesos de la zona. Declara clau que hi hagi “un territori viu i un sector primari actiu”, ja que això “és vital perquè la feina dels Bombers i de planificació forestal, de moment, no són suficients”.

Per la seva banda, l’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, coincideix amb Quim Gubau quan es parla de les tasques de prevenció fetes al massís. Destaca també la feina que desenvolupa un organisme com el Consorci de les Gavarres. Aquest organisme permet als ajuntaments que en formen part tenir un coneixement més precís del que passa al massís de les Gavarres. Per això, per Aparicio, el Consorci és un element clau de la via de recuperació de les Gavarres després de l’incendi.

L’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifre, també apunta que la feina feta pel Consorci i les ADF han estat clau per reduir els efectes que ha tingut l’incendi en el massís. Reconeix, però, que cal seguir treballant per mirar de promoure aquesta prevenció i evitar futurs incendis a la zona de Gavarres.

Per la seva banda, l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, explica que es troba treballant al costat de la gent que va resultar més afectada. Van ser persones que van perdre la casa o que van patir diverses afectacions en les seves finques. Entre les mesures van oferir assistència jurídica, la condonació de la taxa d’impost per obres, entre altres. Tot i això, Soler reivindica que Calonge és un dels municipis més afectats per les flames i l’Estat no els ha tingut en compte a l’hora de facilitar ajudes.

Per veure com s’ha cremat el bosc i l’afectació que ha tingut l’incendi en el terreny, s’ha encarregat un estudi de severitat a la Direcció General de Boscos. Això permetrà donar dades sobre la intensitat amb la qual ha passat el foc per les diferents zones de l’incendi.

Les conseqüències del que podia passar

El valor emocional de l’incendi de les Gavarres és evident per diversos sectors de la societat, tal com admet Gubau. “Tothom sabia malauradament que un dia o altre tindríem un foc important a les Gavarres”, explica el gerent del Consorci. El cop emocional no és únicament pels propietaris que hi tenen les seves finques, sinó que també arriba a la gent que treballa al massís, els que viuen al voltant o per aquells que tenen una estima per aquest espai natural que es podria definir com el pulmó del Baix Empordà.

Una altra de les conseqüències de l’incendi és l’impacte ambiental a la zona. Ara mateix a la carretera de la Ganga, que travessa el massís des de Calonge fins a la Bisbal, està plena d’arbres morts i que amb possibles ventades poden acabar afectant la circulació d’aquesta via.

Però incidint en el factor ambiental, també cal preveure els efectes que poden provocar els períodes plujosos en un massís cremat. Quim Gubau pateix per les pluges que podrien arribar a finals del mes d’agost o a inicis de setembre. “Ens podem trobar amb problemes erosius i no tenim temps per solucionar-ho arreu del massís», explica Gubau.

L’autoregeneació del bosc i el futur del massís

Tal com explicàvem, gran part de la zona cremada està formada per alzina surera, un tipus d’arbre que pot sobreviure a incendis d’alta intensitat gràcies a la seva escorça. “La feina dels pròxims anys serà seleccionar els millors brots de cada soca per fer rebrotar els arbres”, explica Gubau. Per això, explica que no caldran accions de reforestació en el cas del massís de les Gavarres. Això sí, la capacitat de regeneració del bosc dependrà molt del període de pluges que ens acompanyi en els pròxims anys.

Totes aquestes accions de regeneració del bosc han d’anar acompanyades de les infraestructures de prevenció en zones estratègiques del massís, més enllà de la gestió privada que es pugui fer de les finques. Per això, Gubau explica que calen línies d’ajudes per poder dinamitzar aquesta gestió de les finques i ajudin a fer prevenció per evitar aquests grans incendis. El gerent del Consorci de les Gavarres reconeix que la prevenció a vegades no és suficient. Per això, afirma que cal crear convenis i impulsar acords per permetre crear dipòsits d’aigua nous per mirar de minimitzar els efectes del foc.

Totes aquestes accions caldrà que vagin acompanyades de la gestió de camins. Per això, s’està treballant en un pla d’inversió de millora de camins, sobretot, per aquells ajuntaments que no disposen de prou pressupost per mirar de millorar aquesta xarxa que forma part del massís de les Gavarres.

La voluntat de la societat civil

Les Gavarres no són únicament un espai natural, sobretot per la població civil que viu i conviu en aquest entorn. Per això, i després de veure els efectes que pot tenir el foc en una zona com les Gavarres des de la societat civil s’ha impulsat una jornada solidària pel pròxim 11 de setembre per recaptar fons per les ADF. Seran més d’una vintena d’entitats dels municipis afectats per l’incendi els que organitzaran la Liada per les Gavarres. La iniciativa combinarà un vermut, una caminada popular pel massís i música en directe.

L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, admet que cada cop més la societat és més conscient davant de tragèdies com la que s’ha viscut al massís de les Gavarres.

Josep Xifre també veu molt rellevant que sorgeixin iniciatives des de la societat civil per mirar de pal·liar els efectes que ha tingut el foc en el massís de les Gavarres.

Des de la organització de La liada per les Gavarres esperen reunir a un miler de participants en la caminada i a unes 3.000 persones en els diversos actes que se celebraran al llarg de la jornada. La voluntat és destinar els ingressos íntegrament a les ADF de les Gavarres per donar suport a la tasca de manteniment que desenvolupen al massís.

[AGENDA] Què puc fer el dilluns 3 d’agost a l’Empordà i Comarques Gironines?

Per
Carla Saló Pujol
-
privat:-bryan-adams,-anastacia,-rick-astley,-diana-krall,-miguel-rios,-mika-i-lax’n’busto,-artistes-del-cap-roig-festival-2026

Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.

A l’Escala, en el marc del festival Portalblau, avui actuarà Clara Peya. La palafrugellenca presenta Nuca, un nou disc centrat en la soledat, la fragmentació social i les dificultats per mantenir l’empatia i la solidaritat. El treball compta amb les col·laboracions de Niño de Elche, Rita Payés, Judit Neddermann, Mar Pujol i Anna Andreu. Peya combina piano, composició i improvisació amb una identitat pròpia. La seva música barreja ritmes actuals, textures electròniques i elements clàssics. A Nuca, converteix la reflexió social en el punt de partida d’un llenguatge sonor íntim i personal. El concert començarà a les 21:00 a la Mar d’en Manassa. Les entrades es poden comprar en aquest enllaç.

Al festival Cap Roig de Calella de Palafrugell és el torn d’Antonio Orozco, una de les veus més reconegudes de la música en castellà. Acumula més de vint-i-cinc anys de trajectòria i ha construït un repertori marcat per la intensitat emocional i la proximitat amb el públic. Des del seu debut amb Un reloj y una vela, ha combinat pop, balada, flamenc i rock en cançons com Devuélveme la vida o Estoy hecho de pedacitos de ti. Amb més d’un milió de discos venuts i una llarga experiència als escenaris, s’ha consolidat com un dels artistes habituals del directe. Després d’un període de canvi personal i artístic, va tornar amb El tiempo no es oro, un treball publicat el 2025 que obre una nova etapa en la seva carrera. L’hora d’inici del concert serà a les 22:15. Ja no queden entrades disponibles.

A Camprodon, arriba l’últim dia del Microclima. Avui és el torn de la proposta «Microclima en família» i hi actuaran noms com la Ludwig Band, Eduard Juanola o la colla gegantera de la Vall de Camprodon. El festival, que enguany arriba a la 5a edició se celebra al Parc de la Mare de la Font de Camprodon, en un entorn natural envoltat de muntanyes. L’espai permet gaudir dels concerts en un format més tranquil i allunyat de les grans massificacions. La proposta s’ha consolidat com una cita destacada del Pirineu gironí. Les entrades es poden adquirir en aquest enllaç.

 

Festes Majors

Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de Sant Feliu de Guíxols, Massanes, Caldes de Malavella, Palau Santa Eulàlia, la Platja de Pals, Parlavà i la Selva de Mar. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.

Torroella de Montgrí, Gualta i Ullà reclamen preservar la resclosa d’Ullà

Per
Redacció
-
privat:-la-resclosa-d’ulla,-un-llegat-de-sis-segles-que-els-municipis-volen-preservar
Privat: La resclosa d’Ullà, un llegat de sis segles que els municipis volen preservar

Els ajuntaments de Torroella de Montgrí, Gualta i Ullà han reclamat la conservació de la resclosa d’Ullà, una de les infraestructures hidràuliques històriques més destacades del Baix Ter. Els tres consistoris han assumit les conclusions d’un estudi històric, arqueològic i arquitectònic elaborat per l’arqueòleg Ferran Codina, per encàrrec del Museu de la Mediterrània, i han demanat a les administracions competents que preservin aquest conjunt patrimonial.

A aquesta reivindicació institucional s’hi afegeix la de la plataforma Gent del Ter, que des de fa mesos impulsa accions per defensar la conservació de la resclosa.

El debat sobre el futur de la infraestructura s’ha intensificat després que el mur hagi patit desperfectes, atribuïts al desgast provocat pels temporals dels darrers anys. Aquesta situació ha obert la porta a la possibilitat d’eliminar la presa per afavorir la continuïtat natural del riu.

Davant d’aquest escenari, els tres ajuntaments han traslladat una memòria justificativa al Departament de Cultura, al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a l’Agència Catalana de l’Aigua, al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i a la Diputació de Girona. El document reclama que qualsevol decisió sobre la resclosa tingui en compte el seu valor històric i patrimonial.

L’alcalde d’Ullà, Josep López, defensa que la resclosa forma part del patrimoni compartit del Baix Ter i aposta per una solució que combini la recuperació ecològica del riu amb la preservació del conjunt. Per la seva banda, l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, destaca que l’estudi aporta una base científica sòlida per justificar-ne la conservació. L’alcalde de Gualta, Jaume Fondevila, recorda que la infraestructura ha estat durant segles un element vertebrador del territori i reclama una resposta conjunta per garantir-ne el futur.

L’informe conclou que la resclosa és un bé cultural d’interès excepcional i una de les infraestructures hidràuliques històriques més ben conservades del tram final del riu Ter. Els investigadors remarquen que el seu valor no es limita a la presa, sinó que inclou un conjunt format per la resclosa, la bassa, el cadiral, el rec del Molí i el bramador, elements que han funcionat de manera integrada durant segles.

Els orígens de la infraestructura es remunten, com a mínim, al segle quinze, tot i que el sistema de molins associat ja està documentat des del segle tretze. Durant més de sis-cents anys ha estat clau per al funcionament dels molins fariners, l’expansió dels regadius i el desenvolupament agrícola de la plana del Baix Ter. Entre els elements més destacats hi ha el cadiral, construït l’any 1670, i el bramador, del 1817, que conserven inscripcions i escuts heràldics de gran valor.

L’estudi també destaca la importància paisatgística, ambiental i social del conjunt. La resclosa forma part del paisatge cultural del Baix Ter i està integrada en un espai protegit de gran biodiversitat. Al mateix temps, ha estat durant generacions un espai de bany, pesca, passeig i trobada per als veïns dels municipis de l’entorn.

Els tècnics defensen que la millor manera de preservar aquest patrimoni és restaurar la presa i recuperar la circulació d’aigua pel cadiral, el bramador i el rec del Molí. Alerten que la desaparició o alteració de qualsevol d’aquests elements comportaria una pèrdua irreversible del patrimoni cultural català.

L’informe també sosté que la conservació de la resclosa és compatible amb la recuperació ecològica del riu. A més, destaca que la infraestructura continua exercint una funció hidràulica rellevant, ja que contribueix a emmagatzemar aigua en períodes de sequera i ajuda a regular el cabal durant episodis d’inundació.

Un altre element clau és el rec del Molí, que connecta ecològicament la plana del Baix Ter amb el Ter Vell, a l’Estartit, i afavoreix la biodiversitat del territori.

Per tot plegat, els ajuntaments i les entitats impulsores defensen que la resclosa d’Ullà és molt més que una construcció sobre el riu i reclamen que el seu valor històric, ambiental i social sigui determinant a l’hora de decidir-ne el futur.

Palafrugell detecta un increment de la venda de droga a domicili a l’estiu per la pressió policial al carrer

Per
ACN
-
Palafrugell policia local

La Policia Local de Palafrugell ha detectat un increment «rellevant» de la venda de droga a domicili especialment en els nuclis habitats de Calella de Palafrugell, Llafranc i Tamariu. Una situació que es dona, d’una banda, per l’arribada massiva de turisme durant la temporada d’estiu -que multiplica per quatre la població global- i de l’altra perquè la pressió policial ha desplaçat els punts de venda de droga de les places i els carrers. De fet, amb la incorporació de la unitat canina i de drons a la Policia Local de Palafrugell, els agents han detectat que cada vegada troben més substàncies estupefaents a terra, perquè els traficants les llancen quan veuen aproximar-se els agents, en comptes d’intentar marxar corrent.

I és que el tràfic de drogues és una de les principals preocupacions de la Policia Local de Palafrugell. En els darrers mesos s’ha intensificat amb «més pressió» en espais on els agents saben on se’n ven. A més, amb la incorporació de la unitat K-9 canina de la Policia Local les actuacions s’han convertit en molt menys «agressives» que anteriorment, quan la policia havia d’escorcollar aquelles persones que sospitaven que portaven alguna substància.

Ara, en canvi, la detecció és «més fàcil i més segura», tant pels agents com pels detinguts, explica l’inspector en cap de la Policia Local de Palafrugell, David Puertas. L’inspector explica que si la gossa marca que hi ha droga ho fa de manera discreta i «gairebé sempre o trobem la droga o l’embolcall perquè ja l’ha consumit». Puertas, però, explica que en molts casos recullen les substàncies del terra, perquè el traficant les ha llançat.

Una actitud diferent de la que tenien abans d’incorporar la canina quan el sospitós marxava quan veia la policia sense tirar les substàncies. A tot això, explica Puertas, també els ajuda la feina que fa el dron que dona informació prèvia als agents per actuar. «Ens permet saber què està passant o què ha passat en una plaça o un carrer en concret abans d’entrar», explica.

«Repartiment a domicili»

Aquesta pressió policial ha fet que durant els mesos d’estiu quan Calella de Palafrugell, Llafranc i Tamariu s’omplen de turistes hagi proliferat una nova forma de venda de droga, l’anomenat «delivery». Puertas explica que amb més turistes «més demanda» i això els traficants ho saben. Abans, tenien els punts de distribució a punts determinats de Palafrugell o a les platges dels nuclis habitats.

Arran de la intensificació dels controls, tant a peu com de trànsit, els traficants han variat a repartir la droga a domicili. Habitualment és una persona jove que es desplaça amb patinet o bicicleta, per tal de passar més desapercebut, i amb la dosi exacta que han pactat el traficant amb el client. Això, reconeix Puertas, dificulta la feina de control, però diu que almenys «és bo haver desplaçat del carrer i les places» la venda de doga.

«Fa anys anaven a les platges i veies com oferien les substàncies. Aleshores nosaltres actuàvem quan teníem sospites que s’estava traficant i escorcollàvem el sospitós. Ara no, ara van al domicili i amb la dosi específica que han pactat prèviament», diu Puertas.

Trànsit i controls

Una altra de les preocupacions de la Policia Local de Palafrugell són els controls de trànsit. Puertas explica que serveixen per lluitar contra el tràfic de drogues i contra lladres o persones que cometen delictes, més enllà de detectar persones que condueixen begudes o drogades.

En aquest sentit, l’inspector destaca la importància que també té el dron per poder detectar aquelles persones que intenten burlar els controls. «Ens trobem de tot, gent que fuig pel mig dels camps o per camins de carro, però el dron ho detecta i els podem interceptar», diu.

Puertas assenyala que en alguns casos són persones que condueixen anant begudes o drogades, però que en d’altres són lladres. «Quan escorcollem els cotxes ens trobem que porten mòbils que han robat d’un local d’oci nocturn o carteres», explica.

Dispositiu dimensionat

Des de la Policia Local de Palafrugell cada any es prepara «a consciència» el dispositiu d’estiu per l’increment de visitants. No només pels que s’estan diverses setmanes al municipi, sinó també en els casos de visites d’un dia i que es veuen intensificats per esdeveniments com el festival de Cap Roig o la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, que aquest any es va suspendre per l’incendi a les Gavarres, però que va requerir un preparatiu previ igualment.

Puertas explica que incorporen agents interins que fan tasques policials de vigilància i patrullatge «normals» i que els permet «donar seguretat» i que adverteixen si hi ha necessitat d’intervenir. Finalment, Puertas també explica que els beneficia que els nuclis de Calella, Llafranc i Tamariu siguin «culs de sac» per poder enxampar els delinqüents, ja que no tenen vies fàcils per sortir del municipi.

Una dona de 74 anys mor ofegada mentre es banyava a una cala de Sant Feliu de Guíxols

Per
Redacció
-

Una dona de 74 anys i de nacionalitat espanyola ha mort aquest diumenge a la tarda mentre es banyava a la cala del Maset, a Sant Feliu de Guíxols. El telèfon d’emergències ha rebut l’avís cap a les dues del migdia, quan s’ha alertat que una banyista tenia dificultats dins l’aigua en aquesta cala, situada al costat de la platja de Sant Pol.

Una embarcació de Salvament Marítim ha traslladat la dona fins al punt de socors, on els professionals del Sistema d’Emergències Mèdiques li han practicat maniobres de reanimació. Malgrat els esforços dels equips sanitaris, no ha estat possible salvar-li la vida.

En l’operatiu hi han intervingut tres unitats terrestres del Sistema d’Emergències Mèdiques. També s’hi ha desplaçat una patrulla del cos de Mossos d’Esquadra, que s’ha fet càrrec de les diligències per determinar les circumstàncies de la mort.

En el moment de l’accident, la platja de Sant Pol disposava de servei de socorrisme i onejava la bandera verda, que indica condicions favorables per al bany.

Amb aquesta víctima, ja són setze les persones que han mort ofegades a les platges catalanes des de l’inici oficial de la campanya de bany, el passat 15 de juny.

Unes 400 persones es manifesten a Serra de Daró per reclamar més seguretat a les carreteres del Baix Ter

Per
ACN
-

Unes 400 persones s’han manifestat aquest diumenge a Serra de Daró (Baix Empordà) per reclamar més seguretat a les carreteres del Baix Ter. Ho han fet en una marxa lenta a peu, en bicicleta o amb tractors fins a Mas Bahí, direcció Gualta, per denunciar la manca d’inversions a la xarxa viària. La plataforma ‘Prou Excuses’ i una vintena d’alcaldes de la comarca, han reclamat ampliar les carreteres, moltes de les quals d’un carril per sentit i sense voral, una situació que, asseguren, contribueix a l’alta sinistralitat. Segons la plataforma, a la zona s’hi registra un accident cada dues setmanes. Tot i valorar positivament el paquet de mesures anunciades pel Govern, han advertit que «fins que no veiem maquinària aquí no ens ho creurem».

La protesta ha arrencat aquest diumenge a dos quarts de deu del matí a la rotonda de Serra de Daró i ha reunit prop de 400 persones que han recorregut el tram de la GI-643 fins a Mar Bahí, en direcció Gualta. A la mobilització hi ha participat veïns, ciclistes, una vintena de tractors i també alcaldes de la zona, per escenificar la unitat del territori per reclamar actuacions urgents a la xarxa viària.

La Plataforma ‘Prou excuses’ ha assegurat que les carreteres del Baix Ter acumulen una sinistralitat «inacceptable» i han afirmat que, des que es van constituir, s’hi registra un accident aproximadament cada quinze dies. Un dels seus membres, Francesc Baquer, ha remarcat que la reivindicació no implica construir noves infraestructures, sinó per adequar les existents als criteris de seguretat que fixa la normativa. Segons ha explicat, moltes de les vies de la zona tenen una plataforma d’uns sis metres d’amplada, sense voral, quan la normativa estableix carrils de 3,5 metres i vorals d’entre un i un metre i mig a cada costat. També ha subratllat que qualsevol actuació s’ha de fer «amb respecte pel territori i pel paisatge, un dels valors pels quals el Baix Ter és reconegut».

En la mateixa línia, l’alcaldessa de Serra de Daró, Glòria Marull, que ha insistit que la principal demanda és disposar de carreteres «segures» per als desplaçaments dels veïns. Ha lamentat el mal estat d’alguns trams, amb l’asfalt deteriorat i sense voral, i ha defensat que les obres són imprescindibles per garantir la seguretat de les persones que cada dia es desplacen per feina, per portar els fills a l’escola o simplement per moure’s entre municipis.

Marull, a més, ha valorat positivament que el projecte d’ampliació del tram entre Parlavà i Serra de Daró ja es trobi en exposició pública, una fase que, segons ha recordat, «no s’hi havia arribat mai». Tot i això, ha admès que el territori rep anuncis amb prudència, després d’anys de promeses incomplertes.

En aquest mateix sentit, Baquer ha advertit que «un anunci no pot aturar una reivindicació col·lectiva». Tot i assegurar que «qualsevol anunci és benvingut», ha recordat que «venim de dècades d’anuncis i no s’ha executat res». Ell mateix va tenir un accident a la carretera on s’han manifestat aquest diumenge l’any 2004 amb la seva mare i els seus germans, i ha assegurat que des de llavors «res ha canviat». «Fins que no veiem maquinària a les carreteres no ens ho creurem», ha assegurat.

«Pels altres, calen mesures ja»

La manifestació també ha volgut homenatjar les persones mortes en aquestes carreteres durant els últims anys. De fet, dues familiars d’aquestes víctimes han encapçalat la manifestació. Una és la Carme Bonilla, que va perdre el seu marit el 10 de desembre de l’any passat. «Ell venia tant tranquil del metge i un camió se’l va emportar a Gualta», ha explicat a l’ACN. De bracet, la Dolors Cateura. El seu fill és l’última víctima mortal registrada. Tenia 49 anys, anava amb moto i va xocar amb un cotxe a Serra de Daró fa menys d’un mes, el 7 de juliol. «A nosaltres ja no ens soluciona res, però per altres calen mesures. És necessari que ho facin ja!», han dit.

Més enllà de l’ampliació de les carreteres, la plataforma també reclama una millora del transport públic i de la mobilitat perquè els desplaçaments a peu o en bicicleta es puguin fer de manera més segura. Segons Baquer, «la mobilitat col·lectiva no està satisfeta».

La plataforma compta amb el suport institucional del territori. Fins ara, 21 ajuntaments del Baix Ter han aprovat mocions de suport a les seves reivindicacions.

50 milions d’euros

Fa unes setmanes, la Generalitat va anunciar que preveu invertir prop de 50 milions d’euros per millorar la xarxa viària del Baix Ter amb un conjunt d’actuacions destinades a incrementar la seguretat en alguns trams amb més accidentalitat. El paquet inclou l’eixamplament de carreteres, la construcció de noves rotondes, la reordenació d’accessos, la renovació del ferm i la creació d’itineraris per a vianants en diverses vies de la zona.

Segons el calendari anunciat pel Departament de Territori, les primeres obres que es licitaran aquest 2026 seran les dels trams entre Verges, Colomers, Parlavà i Serra de Daró. La resta d’actuacions es desenvoluparan de manera progressiva a mesura que se’n completin els projectes i els tràmits administratius, amb l’objectiu que es puguin licitar a partir del 2027.

 

123...7.097Pàgina 1 de 7.097