12.6 C
Pals
Dimecres, 19 novembre 2025
- Publicitat -

L’Ajuntament de Palamós es convertirà en el propietari majoritari de les galeries Carme

Palamós

L’Ajuntament de Palamós va aprovar ahir en el ple municipal ordinari del mes de novembre una modificació de crèdit per destinar 35.000 euros a la compra de dos locals de les galeries Carme. Amb aquesta compra, el consistori es convertirà en el propietari majoritari del complex, situat al carrer Dídac Garrell i Tauler.

La intenció de l’equip de govern és convertir les galeries Carme en un espai municipal polivalent que doni servei a la ciutadania, i aquesta el tingui com un punt de referència. El regidor de Serveis Econòmics, Joventut, Via Pública i Solidaritat i Cooperació, Eduard Riera, considera que també és una oportunitat per ampliar els espais destinats a les diferents entitats de Palamós.

La modificació de crèdit es va aprovar amb els vots a favor de tots els grups polítics que formen el ple de l’Ajuntament de Palamós, a excepció de la CUP, que es va abstenir. El seu portaveu, Alexandre Weltz, posa en dubte si els locals de les galeries Carme són els espais idonis per dur a terme aquest projecte, en gran part, per la rehabilitació que necessiten.

El principal partit a l’oposició, Junts per Palamós, va mostrar el seu posicionament a favor de la compra, però va demanar que això només sigui el començament. Són declaracions del portaveu del grup municipal, Raimon Trujillo.

Som-hi per Palamós i Sant Joan, tot i votar-hi a favor, també va expressar les seves preocupacions sobre el cost de la reforma del local i a què es destinarà. A més, considera que tots aquests aspectes s’haurien de consultar abans de tirar endavant la compra dels locals.

La Universitat de Girona ha inaugurat la Càtedra Dansa de la Mort amb un debat sobre el decés

càtedra dansa de la mort

La Universitat de Girona ha inaugurat la Càtedra Dansa de la Mort amb un acte a la Facultat d’Educació i Psicologia. El nou espai vol promoure la recerca i la reflexió entorn de la mort des d’una mirada psicològica, antropològica i mèdica.

El rector de la universitat, Quim Salvi, ha destacat que la càtedra vol afrontar “un dels valors més universals i íntims de la condició humana”. Segons ha dit, la mort sovint queda silenciada o reduïda a un enfocament mèdic, tot i ser una experiència que interpel·la la comunitat. La directora de la càtedra, Núria Mallorquí, ha obert l’acte d’inauguració.

La càtedra pren com a eix simbòlic la Dansa de la Mort de Verges, un ritual del segle disset amb forta càrrega comunitària i cultural. Durant la conferència inaugural, la psiquiatra Gemma Parramón ha reflexionat sobre la mort com a fet biomèdic, emocional i social. Segons ha explicat, la mort és la fi de la vida, però també la pèrdua d’un vincle i un esdeveniment que cada societat entén i ritualitza de manera pròpia.

La ponent ha remarcat que rituals com la Dansa de la Mort ajuden a convertir una experiència íntima en una qüestió pública i compartida, que apel·la la comunitat i transmet valors socials.

La càtedra és fruit d’un treball conjunt entre la Universitat de Girona, l’Associació de la Processó de Verges, el Institut d’Assistència Sanitària i l’empresa de serveis funeraris Àltima. El seu objectiu és connectar el coneixement acadèmic amb la realitat cultural i sanitària, i impulsar un debat interdisciplinari sobre el significat de la vida i la mort en la societat actual.

Amb aquesta nova incorporació, la Universitat de Girona suma 56 càtedres distribuïdes per tot el territori gironí, que treballen de forma coordinada per generar i transferir coneixement.

Miquel Verdaguer: “Hi ha hagut persones que han mort en la clandestinitat”

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Miquel Verdaguer: "Hi ha hagut persones que han mort en la clandestinitat"
Loading
/

En una entrevista concedida al programa Supermatí, Miquel Verdaguer, representant de l’Associació Dret a Morir Dignament (DMD) a les comarques gironines, ha explicat la feina de l’entitat i el funcionament del dret a l’eutanàsia, aprovat a l’Estat l’any 2021 després de dècades de reivindicació.

Verdaguer ha recordat que DMD es va fundar el 1984, molt abans que la llei fos una realitat. Durant tots aquests anys, ha estat necessari “picar molta pedra” perquè les institucions polítiques avancessin cap a un marc legal que permetés a les persones decidir sobre el seu final de vida. Segons Verdaguer, la necessitat d’aquesta llei es feia evident en “persones que han patit molt i han implorat poder tenir una mort digna”.

El representant de l’entitat ha subratllat una de les realitats més crues d’aquest debat: “Hi ha hagut persones que han mort en la clandestinitat”, utilitzant recursos obtinguts pel seu compte per posar fi al patiment. La llei, afirma, ha arribat tard per a moltes d’aquestes persones, però és “absolutament necessària” i “una llei per a tothom”, universal i aplicable a qualsevol persona que compleixi els requisits.

Verdaguer ha insistit que la llei reconeix un dret estrictament personal, que només pertany a la persona que pateix. Tot i això, ha exposat casos recents en què familiars han impedit o endarrerit decisions, portant-les fins i tot als tribunals. “És un dret personal, i per tant ningú més hi hauria de poder dir res”, ha remarcat.

Amb la llei aprovada, l’entitat es centra en impartir xerrades en centres sanitaris, residències, ajuntaments, equipaments cívics i centres educatius. Aquest últim àmbit és especialment important per trencar tabús entre els més joves i fer conèixer eines com el document de voluntats anticipades.

Verdaguer ha explicat que una part essencial de la feina de DMD és donar a conèixer el document de voluntats anticipades (DVA), que permet deixar constància de les preferències en cas que la persona no pugui expressar-les.

Segons ell, és un document que “no s’ha d’esperar a fer l’últim dia”, perquè moltes persones poden perdre la capacitat d’expressar-se abans del moment crític. Per això, recomana omplir-lo quan encara es té plena autonomia. “És important que tothom el conegui”, ha afirmat, i ha remarcat la necessitat de treballar-lo especialment amb gent gran i famílies.

L’associació també ofereix atenció directa a famílies i pacients, especialment a través dels locals que DMD té repartits pel territori. Al Baix Empordà, hi ha presència a Platja d’Aro i a Palafrugell, amb atenció presencial els divendres. L’objectiu és resoldre dubtes, oferir informació i acompanyar els processos, que sovint són emocionalment complexos.

Segons dades facilitades per l’associació, l’any 2024 es van dur a terme 22 eutanàsies a la demarcació de Girona. Al Baix Empordà, es van registrar 6 sol·licituds, de les quals 3 es van executar durant el mateix exercici.

Verdaguer ha remarcat que el futur de l’entitat passa per continuar informant la ciutadania. DMD organitza xerrades, tallers sobre el DVA i tallers participatius amb jocs de cartes, que ajuden a parlar del final de vida i a resoldre preguntes que sovint generen angoixa o desconeixement.

L’objectiu és clar: normalitzar el dret a decidir, explicar el funcionament de la llei i garantir que qualsevol persona que ho desitgi pugui tenir la informació necessària per exercir-la.

Bombers del parc de la Vall d’Aro denuncien que treballen en condicions “indignes” i que l’edifici té “greus mancances”

Bombers vall d'aro

Els bombers del parc de la Vall d’Aro denuncien que treballen en condicions “indignes” i que l’edifici té “greus mancances”. Efectius del cos -que no revelen el nom per por a represàlies- critiquen que l’edifici està en una zona inundable, que dormen en barracons, sense aigua potable, amb plagues de mosquits i rates, i amb pudors de la depuradora. També lamenten que no disposen d’una autoescala, ni d’una bomba urbana lleugera ni d’una barca de rescat. A més, carreguen contra el Govern perquè prioritza la construcció d’una nova seu de la Regió d’Emergències de Girona, quan hi ha parcs com el de Vall d’Aro “que no compleix la normativa”. L’ACN s’ha posat en contacte amb el Departament d’Interior, però no ha rebut resposta.

Els bombers del parc de la Vall d’Aro reclamen a la Generalitat que posi fi a les condicions “indignes” amb les que treballen. “És un parc obsolet que no pot donar el servei que el territori necessita”, asseguren. Efectius del cos -que no volen revelar el seu nom per por a represàlies-, recorden que l’edifici té més de 40 anys i denuncien que les instal·lacions “no compleixen la normativa que ha aprovat el Govern”.

És més, afirmen que el parc té “mancances greus” que “no garanteixen ni la seguretat del personal ni la qualitat del servei que mereix la ciutadania”. D’una banda, indiquen que l’edifici es troba en una zona inundable i que ha quedat negat en diversos episodis de pluges torrencials. “Si algun dia ve una Dana com la de València, ens podem trobar que no podem sortir perquè està tot negat”, temen.

A més, han encarregat un informe pericial de riscos laborals i el document assenyala que pateixen humitats, pudors, aires viciats, mala ventilació i filtracions. I és que, a banda que l’edifici té més de 40 anys “i gairebé no s’hi han fet inversions”, està situat al costat de la depuradora. “Per llei hauria d’estar més lluny, però la tenim a tocar i tot el dia sentim moltes pudors”.

Així mateix, sovint es troben amb plagues de mosquits, insectes i, fins i tot rates; i han de dormir en barracons “precaris” perquè el parc no té capacitat per allotjar tots els efectius a dins l’edifici. “Tots els bombers que arriben, a la que poden, marxen a un altre lloc. Perquè tu pots dormir un any o dos en barracons, però no més, ja que no descanses bé. Quan plou, per exemple, sents molt de soroll”. A més, amb la feminització del cos, les dones bomberes es troben que han de canviar-se i dormir al mateix barracó perquè no tenen més espais.

Un altre dels fets que denuncien és que des de la Generalitat els han manat que han de ser molt estrictes a l’hora de no barrejar la roba contaminada amb fums, però és una indicació que els és impossible de complir. “Diuen que s’ha d’encapsular la roba contaminada i posar-la en un lloc separat perquè els fums són cancerígens. Però nosaltres estem contínuament mesclant els fums amb la nostra roba del dia a dia perquè no hi ha espai per seguir les seves recomanacions”, lamenten.

De fet, critiquen que no tenen ni aigua potable al parc perquè, quan van fer les obres d’un nou vestuari, “van trobar-se les canonades totalment podrides i s’han de canviar totes”.

Manca de material i de recursos

El parc de la Vall d’Aro hi treballen entre quatre i cinc efectius de mínim, i poden arribar a ser-ne uns 35. Dona servei als municipis de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Castell-Platja d’Aro i Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà). És una zona extensa i densament poblada -especialment a l’estiu-, amb emergències recurrents: incendis forestals, focs en edificis, rescats, accidents de trànsit i serveis aquàtics. Tot i això, denuncien que el parc no té tot el material que es necessita.

Per exemple, no tenen una autoescala, que és la que permet arribar a superfícies altes. Els bombers de la Vall d’Aro apunten que antigament en tenien una, però la van portar al parc de Palafrugell. Això significa que, si hi ha un incendi en un pis superior d’un edifici alt, ells no podran anar a socórrer els afectats.

“Sant Feliu de Guíxols i Calonge tenen més edificis alts que Palafrugell. I si hi hagués un foc en un edifici de Sant Feliu, que nosaltres ho tenim a tocar, no hi podríem anar i s’haurien d’enviar dotacions d’altres parcs que estan més lluny”, subratllen.

Tampoc disposen d’una bomba urbana lleugera, que és un tipus de vehicle més petit que els camions, que els permet passar per carrers estrets. “A dins de les poblacions no pots anar amb el camió perquè no passa o no pots girar. Llavors moltes vegades hem d’aparcar molt lluny del servei i carregar tot el material fins al lloc de l’emergència”, recalquen.

Malgrat que donen servei a poblacions costaneres i tot sovint han d’anar a fer serveis aquàtics, tampoc tenen una barca de rescat. Així mateix, critiquen que la cotxera no és prou grossa “per tenir tots els vehicles i el material que el territori i la ciutadania requereix”.

Parc nou i més recursos

Els bombers d’aquest parc de la Costa Brava també carreguen contra la Conselleria d’Interior perquè “està prioritzant” la construcció d’una nova seu administrativa per a la Regió d’Emergències de Girona, “malgrat que les instal·lacions actuals són de fa només sis anys i han rebut una inversió aproximada de mig milió d’euros”.

“Nosaltres estem aquí les 24 hores amb la depuradora, els barracons, respirant tòxics dels fums, amb ratolins i un parc que cau a trossos. Però ells [la Generalitat] prefereixen fer unes oficines noves. És una qüestió de prioritats i de pensar en qui està fent l’assistència o en qui està als despatxos fent feina administrativa”, remarquen.

Per tot plegat, reclamen que es construeixi un nou parc a la Vall d’Aro, que se’ls doti amb els vehicles i materials que la carta de serveis estableix, i que prioritzin les infraestructures operatives per davant dels projectes administratius.

L’ACN s’ha posat en contacte amb el Departament d’Interior, però no ha rebut resposta.

L’art que batega dins les biblioteques

La Carme Fenoll és bibliotecària.
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
L'art que batega dins les biblioteques
Loading
/

Aquest cap de setmana he tornat a recordar que les biblioteques, quan s’ho proposen, són molt més que un lloc ple de llibres.
Divendres vam celebrar els 10 anys del projecte BiblioArt de la Biblioteca de Sant Gregori, un d’aquells projectes que demostren què passa quan una biblioteca decideix obrir finestres perquè hi entri aire creatiu, comunitari i lliure.

BiblioArt és això: deu anys convertint una biblioteca en un espai on els llibres dialoguen amb les arts visuals, on els infants descobreixen que crear és una manera de llegir el món, i on els adults recuperen aquell impuls de jugar que sovint perdem com a grans.
Deu anys de petites llavors culturals que han crescut a partir d’una idea tan senzilla com poderosa: quan la creativitat es comparteix, es multiplica.

I mentre escoltava les vivències d’aquests deu anys, pensava inevitablement en l’Arteca de la Biblioteca de Palafrugell. Un projecte amb ADN empordanès que també entén la biblioteca com un laboratori, com un espai on provar, combinar, experimentar i mirar la cultura amb curiositat.
Allà, les eines creatives conviuen amb els llibres i les persones, i tot plegat es converteix en un ecosistema cultural que convida a fer. A tocar. A provar. A aprendre.

Quan veus projectes com aquests, t’adones que les biblioteques del nostre territori no només custodien coneixement: el fan créixer. Són llocs que estimulen la creativitat d’infants i joves, que generen comunitat i que demostren que la cultura pot ser tan quotidiana com revolucionària.

Per això avui volia celebrar-ho. Perquè en temps de presses i pantalles, projectes com BiblioArt i l’Arteca ens recorden que la cultura també necessita espais lents, espais de proximitat, espais on la gent torni a trobar-se.

Si fa temps que no visiteu la vostra biblioteca, deixeu-m’ho dir: hi estan passant coses meravelloses. I moltes vegades, les millors històries no són les que llegim… sinó les que hi vivim.

La Diputació de Girona aprova un pressupost per al 2026 que creix un 1,72% i puja a més de 210 milions d’euros

diputació pressupostos 2026

La Diputació de Girona ha aprovat un pressupost per al 2026 que creix un 1,72% i puja a més de 210 milions d’euros (MEUR). La xifra suma els comptes de la corporació i dels quatre organismes (Dipsalut, Xaloc, Conservatori de Música Isaac Albéniz i Semega). Si se sumen les partides dels ens participats (els consorcis d’Aigües, el de les Vies Verdes i el de les Gavarres, el Patronat de Turisme i Sumar) la xifra s’enfila fins als 296,910 MEUR. Una de les novetats és una línia de subvencions de 500.000 euros per a inversions en residències geriàtriques municipals. Els comptes s’han aprovat gràcies a la majoria absoluta de Junts i ERC, i els vots a favor d’Independents de la Selva, Tots per l’Empordà i el PSC. La CUP hi ha votat en contra.

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i el vicepresident primer, Pau Presas, han presentat el pressupost per al 2025 de l’ens supramunicipal. Noguer ha ressaltat la “bona salut econòmica” dels comptes de la institució, que segueixen la tendència dels darrers anys i creixen un 1,72%, és a dir, uns 3.564.000 euros més que a l’exercici anterior. En total són 210.706.000 euros.

La corporació s’enduu el gruix del pressupost (199,150 MEUR) i la resta es destina als organismes participats en un 100% per la Diputació, com el Dipsalut (18,6 MEUR), el Xaloc (15,5 MEUR), el Conservatori de Música Isaac Albéniz (4,2 MEUR) i Semega (762.000 euros).

De tot aquest global, a l’hora de quadrar els comptes, la Diputació de Girona en resta aquells imports que correspondran a les transferències entre la corporació i els diferents organismes per garantir-ne el seu funcionament (el que tècnicament es coneix com a ajustaments de consolidació). Per al 2026, s’ha previst que aquesta xifra se situï en 27,65 MEUR, cosa que situa el pressupost consolidat en els 210,70 milions.

Pel que fa als organismes participats per l’ens supramunicipal, el consorci d’Aigües de la Costa Brava s’emporta 39,9 MEUR, el que representa un 25% menys que a l’exercici anterior. Noguer ha assenyalat que el motiu de la reducció és que, a causa de la sequera dels últims anys, s’han hagut de dur a terme diverses inversions per garantir l’aigua de boca a la població.

“Hem fet 17 actuacions amb una inversió de 24 milions d’euros per a grans obres per pal·liar els efectes de la sequera. No totes estan acabades, però sí que totes les acabarem. L’any vinent continuarem fent actuacions, però més lligades al manteniment”, ha exposat el president.

També es redueix la partida del consorci de les Vies Verdes: dels 6,5 MEUR del 2025 als 2,1 previstos per al 2026. Noguer ha indicat que s’han desenvolupat “més de 300 quilòmetres de vies verdes” en els últims anys i que ara l’objectiu “no és augmentar-les, sinó treballar per a mantenir-les en bon estat”.

Pel que fa al consorci de les Gavarres, disminueix un 11% i serà de 760.000 euros (el 2025 van ser 860.000 euros). Per últim, creix un 15% el pressupost de Sumar: dels 38,8 MEUR del 2025 es passa als 44,8 el 2026.

Línies de subvencions

Una de les principals novetats dels pressupostos és la nova línia de subvencions per a residències geriàtriques municipals de 500.000 euros. El president de la Diputació ha apuntat que s’han d’acabar de redactar les bases, però que l’any vinent es tornarà a destinar la mateixa quantitat perquè els ajuntaments puguin fer reformes en aquest tipus d’instal·lacions.

Així mateix, hi ha previstos 3,4 MEUR per al suport a la creació i promoció cultural, 3,3 MEUR al foment de l’activitat física i l’esport, 3 MEUR per a subvencions als ens locals en matèria d’habitatge i 2,6 MEUR per a la campanya del Pla Acció.

En l’apartat de les inversions, el gruix de la partida s’invertirà en la infraestructura per a la canalització de la fibra òptica en les carreteres de la Diputació (3,9 MEUR), seguit de la xarxa viària (2,2 MEUR), edificis i altres construccions (2 MEUR) i equips i aplicacions informàtiques (2 MEUR).

Pel que fa a les despeses, més del 56% del pressupost s’inverteix en transferències i subvencions, el 14% al personal, el 13% a l’adquisició de béns i serveis, l’11% al fons de contingència i el 6% a inversions.

Del total del pressupost, els principals destinataris de les subvencions i transferències són les entitats locals (el 55%), les entitats dependents (31%) i les entitats lucratives i altres ens (14%).

Aprovats amb 23 vots a favor

El ple extraordinari per aprovar els comptes s’ha celebrat aquest dimarts, i han tirat endavant gràcies a la majoria absoluta de Junts i ERC, i els vots a favor d’Independents de la Selva, Tots per l’Empordà i el PSC. La CUP hi ha votat en contra.