El 6 d’abril de 2001, Pals va inaugurar una nova Oficina de Turisme a la planta baixa de l’Ajuntament. El municipi ja disposava d’un punt d’informació a l’entrada nord, però una gran part dels visitants es concentrava al nucli antic i no tenia cap servei turístic pròxim.

L’obertura del nou espai permetia situar l’atenció al visitant just al lloc on començaven moltes de les visites al poble.

La distribució territorial de Pals explica en bona part aquella necessitat. El municipi està format per diferents nuclis i àrees separades: la vila, els Masos, la platja i una extensa zona agrícola.

Un visitant podia arribar al municipi des de diferents accessos i moure’s entre espais que queden a diversos quilòmetres de distància.

L’oficina existent a l’entrada nord era útil per a les persones que arribaven en vehicle i hi passaven abans d’entrar al poble.

Però no resolia totes les consultes de la gent que ja es trobava al recinte històric.

El Pedró concentrava bona part de l’atractiu turístic. Els visitants hi arribaven per veure la Torre de les Hores, l’església de Sant Pere, les muralles, les cases de pedra i el mirador Josep Pla.

Una vegada dins del nucli, però, podien necessitar informació sobre altres llocs: els arrossars, els Masos, les platges, les activitats culturals o la restauració.

Sense una oficina pròxima, aquestes preguntes acabaven sovint en mans dels mateixos veïns i dels establiments del centre.

L’Ajuntament va decidir instal·lar un segon punt d’atenció a la planta baixa de la Casa de la Vila.

La ubicació era especialment pràctica perquè quedava dins del mateix recorregut que feien molts visitants.

L’oficina podia distribuir mapes i material informatiu, explicar els principals monuments, orientar sobre les activitats i donar indicacions per arribar a altres zones del municipi.

Aquesta funció era especialment important en una època en què la informació turística encara depenia molt més dels fullets, els plànols i l’atenció presencial.

L’any 2001, els telèfons intel·ligents no existien i internet encara no era l’eina immediata que és avui per trobar una adreça, consultar un horari o construir un recorregut sobre un mapa.

Una oficina situada dins del nucli antic era, per tant, una infraestructura informativa molt més necessària del que pot semblar des de la perspectiva actual.

L’obertura coincidia també amb un moment de consolidació de Pals com una de les visites habituals de la Costa Brava.

El procés de restauració del nucli històric iniciat dècades abans havia convertit el poble en una destinació coneguda pels visitants.

Aquest increment de l’activitat turística obligava a adaptar també els serveis municipals.

Amb els anys, la xarxa d’informació turística de Pals ha continuat evolucionant. El municipi ha disposat de diferents punts d’atenció en funció de la temporada i del volum de visitants.

L’estiu de 2021 el municipi disposava de tres punts: l’oficina central del nucli antic, el punt d’informació de la rotonda nord i l’oficina de la platja.

Actualment l’Oficina de Turisme central està situada a Ca la Pruna, al carrer de la Creu.

La tecnologia ha canviat profundament la manera de preparar una visita, però l’atenció presencial continua existint.

El pas fet el 6 d’abril de 2001 responia a una qüestió molt pràctica. Si bona part dels turistes passejaven pel nucli antic, el servei d’informació havia d’estar també al nucli antic.

Bibliografia

Ajuntament de Pals, «Reobre l’Oficina de Turisme i el punt d’informació de Pals», 9 de juny de 2020.
https://www.pals.cat/ca/actualitat/reobre-l-oficina-de-turisme-i-el-punt-d-informacio-de-pals/

Ajuntament de Pals, «S’obre una Oficina de Turisme a la platja de Pals», 5 de juliol de 2021.
https://www.pals.cat/ca/actualitat/s-obre-una-oficina-de-turisme-a-la-platja-de-pals/

Visit Pals, «Oficina de Turisme».
https://www.visitpals.com/es/municipio/oficinas-de-turismo/oficina-de-turismo/

Els caps de setmana del 13 i 14 i del 20 i 21 de desembre de 2003, Pals va celebrar el seu primer Mercat de Nadal. Durant quatre dies, els carrers Enginyer Algarra i Abeuradors i la plaça Catalunya es van convertir en un espai de parades, activitats infantils, gastronomia i propostes relacionades amb el medi ambient.

El mercat funcionava de les deu del matí a les vuit del vespre. La programació s’estenia així durant tota la jornada i permetia que el públic pogués visitar les parades en diferents moments dels dos caps de setmana.

Hi participaven comerciants i artesans. Alguns eren del mateix municipi i altres procedien de fora de Pals.

L’oferta no es limitava a decoració de Nadal. Les parades incloïen alimentació, artesania, regals i objectes de segona mà.

La gastronomia local tenia una presència destacada. Diferents restaurants de Pals participaven en activitats vinculades a l’arròs i oferien degustacions.

La presència de l’arròs permetia introduir dins del mercat un producte que ja estava fortament relacionat amb la promoció gastronòmica del municipi.

El programa tenia també activitats infantils.

Entre els personatges que recorrien el mercat hi havia el senyor Draparola, acompanyat d’un ajudant i d’un carro.

Aquest tipus d’animació convertia l’activitat en una proposta familiar i ajudava a diferenciar el mercat d’un conjunt de parades comercials convencionals.

La primera edició incorporava, a més, continguts vinculats a qüestions ambientals que encara no eren tan habituals com avui.

S’hi mostraven compostadors domèstics, pensats per transformar residus orgànics en compost.

També s’hi presentaven sistemes d’il·luminació solar per a jardins i instal·lacions d’energia solar tèrmica i fotovoltaica.

Una xerrada completava aquesta part del programa i explicava les possibilitats que aquestes tecnologies oferien per a les llars.

Mirat des de més de dues dècades després, aquest component resulta especialment interessant. Conceptes com l’autoconsum fotovoltaic o el compostatge domèstic són avui molt més coneguts, però l’any 2003 encara tenien un caràcter molt més divulgatiu.

La ubicació repartida pels carrers Enginyer Algarra, Abeuradors i la plaça Catalunya obligava el visitant a moure’s pel centre del poble i permetia vincular l’activitat amb el comerç de la zona.

La celebració ocupava dos caps de setmana consecutius. Això ampliava les possibilitats de participació i convertia el mercat en una activitat recurrent durant bona part del mes de desembre.

L’experiència va tenir continuïtat immediata. La programació nadalenca de 2004 ja identificava el mercat d’aquell any com la segona edició.

Amb els anys, el format ha anat modificant parades, activitats i denominació. El carrer Enginyer Algarra ha continuat sent un dels espais habituals de la celebració.

Actualment la proposta s’organitza sota denominacions com Nadal al Carrer, però manté bona part dels mateixos ingredients: parades, comerç local, alimentació, artesania i activitats familiars.

El primer Mercat de Nadal tenia també una funció de dinamització en una època de l’any molt diferent de la temporada turística d’estiu.

Bibliografia

Ajuntament de Pals, «La fira de Nadal, viu el Nadal al carrer», 13 de desembre de 2023.
https://www.pals.cat/ca/actualitat/la-fira-de-nadal-viu-el-nadal-al-carrer/

Ajuntament de Pals, «L’Ajuntament fa una crida a comerços i establiments per organitzar el Nadal al Carrer», 18 d’octubre de 2024.
https://www.pals.cat/ca/actualitat/l-ajuntament-fa-una-crida-a-comercos-i-establiments-per-organitzar-el-nadal-al-carrer/

Ajuntament de Pals, «Torna el Nadal al Carrer», 28 de novembre de 2025.
https://www.pals.cat/ca/actualitat/torna-el-nadal-al-carrer/

El 10 de desembre de 2004, Pals va reunir els veïns a Ca la Pruna per fer una encesa conjunta dels llums de Nadal. L’activitat servia per donar el tret de sortida públic a la programació nadalenca del municipi i acabava amb xocolata desfeta i melindros.

L’enllumenat de Nadal ja formava part de la decoració habitual dels carrers, però aquella iniciativa convertia l’encesa en una activitat pública.

En lloc que els carrers apareguessin simplement il·luminats un dia determinat, es convocava els veïns perquè poguessin començar conjuntament les festes.

A Pals, el punt de trobada va ser Ca la Pruna. La ubicació permetia reunir famílies i enllaçar l’encesa amb altres activitats de la programació cultural.

Aquell Nadal de 2004 tenia un calendari especialment ampli.

Un dels actes era la segona edició del Mercat de Nadal, que s’havia estrenat l’any anterior i tornava a ocupar carrers del centre amb parades i activitats.

La música també tenia presència en la programació i les activitats tradicionals continuaven tenint un pes important.

El Pessebre Vivent arribava a la divuitena edició i aprofitava els carrers i edificis del nucli antic per recrear les diferents escenes.

Els Pastorets celebraven també un aniversari destacat. La representació de La Flor de Nadal, impulsada a Pals sota la direcció de Francesc Roig, arribava als 25 anys.

La funció s’havia començat a representar el 1979 i amb el temps s’havia convertit en una de les cites tradicionals del Nadal al municipi.

La programació del 2004 incloïa igualment activitats per als infants i s’allargava fins al canvi d’any i Reis.

L’encesa del 10 de desembre funcionava com el punt d’inici simbòlic de tot aquest conjunt d’activitats.

La trobada acabava amb xocolata desfeta i melindros. Aquest element reforçava el caràcter familiar d’una activitat que no necessitava un gran espectacle per reunir la població.

Amb el pas dels anys, l’encesa de llums ha continuat tenint un lloc propi dins de les festes de Pals.

Bibliografia

Ajuntament de Pals, «Pals ja està a punt per rebre les festes de Nadal!», 5 de desembre de 2019.
https://www.pals.cat/ca/actualitat/pals-ja-esta-a-punt-per-rebre-les-festes-de-nadal/

Ajuntament de Pals, «Vine a l’encesa de llums de Nadal!», 3 de desembre de 2021.
https://www.pals.cat/ca/actualitat/vine-a-l-encesa-de-llums-de-nadal/

Ajuntament de Pals, «Torna la màgia del Nadal a Pals», 2021.
https://www.pals.cat/ca/actualitat/torna-la-magia-del-nadal-a-pals/

L’any 2005, l’Escola Quermany de Pals va poder posar en servei el nou menjador escolar després d’un procés d’obres iniciat l’estiu anterior. L’actuació permetia disposar d’un espai específic per als àpats i d’una cuina equipada, i millorava un servei que tenia una incidència directa en el dia a dia dels alumnes i de moltes famílies del municipi.

Les obres havien començat durant l’estiu de 2004. La previsió era aprofitar les vacances escolars per avançar els treballs i tenir les instal·lacions preparades tan aviat com fos possible.

El calendari de les obres, però, es va allargar i el centre va començar el curs sense poder disposar immediatament del nou espai.

La intervenció no consistia simplement a habilitar una sala amb taules i cadires. Perquè un menjador escolar pugui funcionar diàriament cal disposar de diferents instal·lacions i equipaments vinculats a la preparació i al servei dels àpats.

Entre els treballs previstos hi havia la instal·lació d’aigua calenta i del sistema d’alarma. També calia completar el mobiliari i equipar la cuina.

El nou espai incorporava material específic per al servei, entre el qual hi havia un rentaplats industrial i diferents estris de cuina.

El menjador escolar és un servei especialment important en centres amb jornada partida. Moltes famílies necessiten que els fills es quedin a l’escola durant el migdia perquè els horaris laborals fan impossible recollir-los per dinar i tornar-los a portar a classe.

Per això, les condicions de l’espai tenen una incidència directa en l’organització familiar.

Però el menjador és també una part de la jornada educativa dels infants. Durant el migdia, els alumnes comparteixen taula, adquireixen hàbits alimentaris i de convivència i disposen d’un temps que combina l’àpat amb el descans i el lleure.

L’Escola Quermany és el centre públic d’educació infantil i primària de Pals. La millora del menjador afectava, per tant, una part important de les famílies amb fills en edat escolar del municipi.

Quan la instal·lació va poder entrar finalment en funcionament el 2005, el centre deixava enrere el període d’obres i disposava d’un menjador i una cuina preparats específicament per prestar el servei.

Amb el pas dels anys, el sistema de gestió i les empreses encarregades dels àpats han canviat. El servei, però, s’ha mantingut.

Actualment l’Escola Quermany continua disposant de menjador escolar i el Consell Comarcal del Baix Empordà participa en l’organització del servei.

Bibliografia

Escola Quermany, «Menjador escolar».
https://agora.xtec.cat/ceipquermany/serveis/menjador-escolar/

Consell Comarcal del Baix Empordà, «Menjador».
https://www.baixemporda.cat/ca/arees/ensenyament/empreses-preus-i-sistema-de-pagament-dels-serveis/menjador/

Consell Comarcal del Baix Empordà, «Escola Quermany».
https://www.baixemporda.cat/ca/arees/ensenyament/menus-escolars/escola-quermany/