Es presenta el cartell de La Castanyada del Cabró Rock

es-presenta-el-cartell-de-la-castanyada-del-cabro-rock
Es presenta el cartell de La Castanyada del Cabró Rock

La Castanyada del Cabró Rock desvela un cartell de luxe que reuneix música en directe i activitats de cultura catalana. El festival torna el pròxim 31 d’octubre a l’espai Can Guitet de Montmeló, amb bandes com ara Lax‘n’Busto, Els Pets, Els Catarres, Els Amics de les Arts, 31 Fam, Figa Flawas, The Tyets, La Ludwig Band, Doctor Prats i fins a un total de 14 artistes.

Després d’una primera edició de rècord amb 30.000 assistents i una acollida inmillorable per part del públic, el festival torna amb una segona edició amb 17h de música i amb una clara aposta per reivindicar-se com “La gran diada de la cultura catalana”, amb activitats i gastronomia típiques de Catalunya. 

Si bé el cartell compta amb bandes de primeríssim nivell, es compleix una particularitat molt especial, perquè Els Pets i Lax ‘n’ Busto tornaran a compartir escenari després de més de 20 anys. El retorn del cantant original de Lax, Pemi Fortuny, ho fa encara més especial. Dues de les bandes més mítiques del rock català que  estan celebrant els 40 anys amb dues gires d’aniversari on repassen tots els èxits de les seves carreres. El festival també aposta per reunir en una mateixa programació nous talents de l’escena catalana, com Juls o Ven’nus amb d’altres de consolidats com La Ludwig Band, que tancarà la gira d’estiu de presentació del nou disc “Pel barri es comenta”.

La Castanyada torna a apostar pel concepte de “La gran diada de la cultura catalana”, programant múltiples activitats com els castells, les sardanes o el ball de gitanes. Per acabar d’arrodonir aquest nou concepte, l’organització repetirà el seu parc d’atraccions català. Dins el recinte del festival, trobarem diverses atraccions tematitzades en clau catalana, com poden ser un burro català mecànic, un calçot giratori o un túnel dels horrors amb els personatges més mítics de la història de Catalunya.

Les entrades sortiran a la venda dimecres 13 de maig a les 18h al web.

 

L’entrada Es presenta el cartell de La Castanyada del Cabró Rock ha aparegut primer a Primera Fila.

Més de 65 alcaldes i entitats del territori s’uneixen contra el PLATER i els macroprojectes energètics a l’Empordà

Representants institucionals, entitats ecologistes i plataformes en defensa del territori es reuneixen aquest dissabte en una jornada reivindicativa per mostrar el seu rebuig al PLATER, al PLEMCAT i als macroprojectes de renovables previstos a l’Empordà. Durant l’acte, alcaldes, activistes i membres d’associacions coincideixen a reclamar una transició energètica basada en les renovables, però “respectuosa amb el territori, el paisatge i la ciutadania”.

L’alcaldessa de la Jonquera, juntament amb l’alcaldessa de Viladamat, intervenen en representació d’un grup de 65 alcaldes que s’uneixen per oposar-se al model plantejat per la Generalitat. Les representants municipals denuncien que el projecte “ve de dalt”, sense coneixement del territori ni participació dels ajuntaments i de la població local.

Som partidaris de la transició energètica cap a les renovables, però no volem que es destrossi el territori ni per mar ni per terra”, afirmen. També alerten que el desplegament previst posa en risc els espais agrícoles, el fons marí i sectors com la pagesia i la pesca.

Durant la lectura del manifest, els alcaldes reclamen a la Generalitat que aturi la tramitació del PLATER fins que hi hagi un “procés real de participació territorial”. Entre les demandes, també hi figura que es prioritzin les instal·lacions en espais ja artificialitzats —com polígons industrials, teulades o aparcaments— i que els municipis tinguin un paper actiu en la definició del model energètic.

El membre de Defensant l’Empordà, Ramon Sebastià, carrega contra el projecte i assegura que “no s’oposen a les energies renovables”, sinó a la “industrialització” del territori. Sebastià afirma que el PLATER preveu multiplicar per dotze la potència renovable actual amb la instal·lació de milers d’hectàrees de plaques solars i centenars de molins eòlics.

Segons denuncia, el model plantejat convertiria l’Empordà “en una gran fàbrica energètica” al servei de les grans àrees urbanes i dels fons d’inversió. “Les comarques rurals assumeixen l’impacte mentre les ciutats consumeixen l’energia”, afirma.

Sebastià també defensa alternatives basades en l’autoconsum, les comunitats energètiques i la producció distribuïda, insistint que “la transició energètica només serà justa si respecta el territori i la gent que hi viu”.

Per la seva banda, Eduard Ribot, de SOS Costa Brava, adverteix que l’Empordà viu una nova etapa “d’especulació”, després dels conflictes urbanístics dels darrers anys. Segons Ribot, ara el risc és “l’especulació energètica” vinculada als macroparcs eòlics i als grans projectes marins.

L’activista defensa espais com el Golf de Roses, el Cap de Creus, les Illes Medes i el Cap de Begur, alertant dels possibles impactes sobre la biodiversitat marina, les rutes migratòries de cetacis i la pesca.

Durant la seva intervenció també recorda que diverses entitats han impugnat judicialment el POEM, el pla estatal d’ordenació dels espais marins, i reivindica la tradició de mobilització ecologista a les comarques gironines. “Si lluites pots perdre, però si no lluites estàs perdut”, conclou.

L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, defensa que el territori porta alertant des de l’any 2020 sobre els riscos dels projectes previstos. Colomí insisteix que el moviment no rebutja les renovables, sinó “la imposició i la manca de consens”.

L’alcalde destaca la fragilitat ambiental del Mediterrani i reclama que els estudis científics independents siguin determinants en la presa de decisions. “El Mediterrani no és l’Atlàntic ni el mar del Nord. Aplicar-hi els mateixos models és ignorar la ciència”, afirma.

Colomí també rebutja les acusacions “d’insolidaritat” cap a les comarques gironines i recorda la cessió històrica d’aigua del riu Ter cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. “Sí a les renovables, però ben ubicades, justes, democràtiques i ambientalment sostenibles”, conclou.

Morad omple el Palau de Fires de Girona amb 6.000 persones en el retorn del Festival ÍTACA a la ciutat

El Festival ÍTACA va reunir aquest divendres al vespre 6.000 persones al Palau de Fires de Girona en el concert de Morad, l’única actuació que l’artista de l’Hospitalet de Llobregat oferirà a Catalunya aquest any.

El retorn de Morad als escenaris catalans després de gairebé dos anys sense actuar-hi va generar una gran expectació i va omplir completament el recinte gironí. El públic va respondre des del primer moment amb càntics i una participació constant durant tota la nit.

La vetllada va començar amb l’actuació de l’artista de Salt Emé, una de les veus emergents del rap català. La cantant va actuar davant d’un Palau de Fires que ja presentava una gran entrada abans de l’inici del concert principal.

Morad va pujar a l’escenari cap a dos quarts de deu de la nit amb una posada en escena austera però contundent. Durant més d’una hora i mitja va interpretar alguns dels seus temes més coneguts, com “Normal”, “Motorola”, “Pelele”, “Europa” o “Casablanca”. També va anunciar que deixava enrere una de les seves cançons més emblemàtiques, “La calle y su clase”.

El concert va convertir el Palau de Fires en una gran celebració col·lectiva marcada per l’energia i la connexió amb el públic. Amb aquesta actuació, ÍTACA reforça la seva aposta per ampliar públics i incorporar nous llenguatges musicals sense renunciar a la seva identitat cultural.

El festival continuarà les pròximes setmanes amb concerts en diversos municipis de l’Empordà. La programació inclou actuacions de Joan Miquel Oliver a Pals, Mazoni a Ullastret, Alosa a Gualta, Anna Andreu a la Pera i la gran cita de l’ÍTACA Sant Joan a la platja de l’Estartit.

La catorzena edició del festival es tancarà el 5 de juliol amb el concert d’Els Amics de les Arts a la platja de Port Bo de Calella de Palafrugell.

Una seixantena de municipis gironins firmen un manifest perquè s’aturi el pla d’energies renovables promogut pel Govern

privat:-una-seixantena-de-municipis-gironins-firmen-un-manifest-perque-s’aturi-el-pla-d’energies-renovables-promogut-pel-govern
Privat: Una seixantena de municipis gironins firmen un manifest perquè s’aturi el pla d’energies renovables promogut pel Govern

Més d’una cinquantena d’alcaldes gironins de diferents colors polítics han signat a Verges (Baix Empordà) un manifest per demanar al Govern que aturi el Pla Territorial d’Energies Renovables (PLATER), que té l’objectiu de promoure projectes d’energia eòlica i solar a Catalunya. Denuncien que el document s’ha elaborat sense una participació “real” del món local i alerten que el model afavoreix els “grans operadors energètics” en detriment de les “iniciatives locals i comunitàries”. També expressen la seva preocupació per l’impacte sobre el sòl agrari i la manca de recursos tècnics dels municipis petits per analitzar la proposta. Per això, volen crear una associació per fer força i reclamar al Govern diàleg amb els territoris afectats.

Els signants, que s’han reunit aquest divendres a la sala de plens de l’Ajuntament de Verges, asseguren que comparteixen la necessitat d’avançar cap a la transició energètica i recorden que la Llei catalana del canvi climàtic fixa objectius de descarbonització i reducció de les emissions. Malgrat això, consideren que el PLATER aposta principalment per un model “centralitzat i orientat a grans operadors energètics”, en detriment d’un sistema “distribuït, de proximitat i amb retorn al territori”.

Àlex Terés, alcalde d’un dels municipis afectats, Vilademuls, ha criticat que els objectius de producció assignats als municipis petits. “En el meu municipi ens demanen per l’any 2050 produir 206 megawatts, tenint en compte que a Girona, en demanen 98”, ha afirmat. “Això són unes 216 vegades la nostra necessitat d’energia”.

En el manifest, els alcaldes també denuncien que el document té mancances tècniques, com ara la falta de definició de les línies d’evacuació i dels sistemes d’emmagatzematge dels projectes d’energia eòlica i fotovoltaica. A més, lamenten que el pla no tingui en compte “l’impacte acumulatiu” d’altres infraestructures energètiques que es projecten al territori, com el PLEMCAT o la MAT.

En aquesta línia, l’alcalde de Viladesens, Francesc Xavier Sánchez, ha alertat que el desplegament previst comportaria una afectació “brutal” al seu municipi. “Això no va d’energia verda ni d’energia renovable, això va de marcar unes zones perquè les grans energètiques tinguin on poder crear macroparcs”, ha assegurat.

Creació d’una associació

Sánchez també ha anunciat la voluntat de crear una associació de municipis oposats al PLATER per articular una resposta conjunta i dotar-se d’assessorament jurídic. “Som municipis molt petits, però ens hem posat dret i hem dit: així no”, ha remarcat.

Els municipis signants alerten que el desplegament previst pot comportar una “transformació significativa del sòl agrari en sòl industrial” i afectar masses forestals amb “impactes potencialment irreversibles”. Per exemple, l’alcaldessa de Tallada d’Empordà, Maria Dolors Guàrdia, ha assegurat que al seu municipi el PLATER “ocupa sòl agrari d’alt valor econòmic”.

També denuncien desequilibris territorials i consideren que la distribució de la potència energètica que ha de produir cada municipi “no està degudament justificada” i no respon a criteris “objectius, transparents i equitatius”.

Municipis petits amb pocs recursos

L’alcaldessa de la Tallada també ha posat l’accent en la manca de recursos dels municipis petits per afrontar processos d’aquestes dimensions. “Tenim pocs recursos econòmics, però també pocs recursos humans i tècnics que puguin estudiar aquests projectes tan grans”, ha explicat. En aquest sentit, ha detallat que el seu ajuntament va haver de destinar 34.000 euros a estudis tècnics per poder presentar al·legacions.

Per tot plegat, els signants demanen al Govern que consideri el contingut i el plantejament del PLATER, que estableixi criteris consensuats amb el món local i que prioritzi la generació distribuïda i en espais ja antropitzats, per sobre la concentració de projectes en sòl rural. També reclamen que l’Energètica Pública tingui un paper actiu en la planificació i desplegament del model energètic.

L’alcaldessa de Verges, Diana Canals, ha defensat que hi ha “altres models possibles” més enllà que “les grans multinacionals que ens trepitgin el territori”. “Tots tenim clar que les renovables són el futur i que hi hem de participar, però la diferència és la manera en què participem en aquest projecte”, ha conclòs.

Entre els 59 municipis adherits al manifest hi ha Girona, Torroella de Montgrí, Begur, Pals, Cornellà del Terri o Quart, entre altres municipis de l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l’Estany i el Lluçanès.

Palafrugell presentarà les 64es Festes de Primavera amb el Carrousel Costa Brava com a acte central

privat:-palafrugell-presenta-el-cartell-i-la-programacio-de-les-festes-de-primavera-2026,-que-tindran-lloc-del-23-de-maig-al-8-de-juny
Privat: Palafrugell presenta el cartell i la programació de les Festes de Primavera 2026, que tindran lloc del 23 de maig al 8 de juny

L’Ajuntament de Palafrugell ha presentat aquest divendres el cartell i la programació de les 64es Festes de Primavera, que se celebraran del 23 de maig al 8 de juny i tindran el Carrousel Costa Brava com a principal acte del calendari festiu.

La presentació oficial s’ha fet a l’entrada del mercat de la carn, on també s’ha inaugurat una exposició de cartells històrics de les Festes de Primavera impulsada per Els Trompats. La mostra es podrà visitar fins al 8 de juny.

El cartell d’aquesta edició és obra de Gerard Soler Coll, que s’ha inspirat en la cartelleria dels anys seixanta i setanta. El disseny incorpora tres figures vinculades a la història de les festes i a diferents elements culturals del municipi.

Durant la roda de premsa, l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán Morales, ha destacat la voluntat de continuar retornant les festes “a la societat civil” i reforçar la implicació de les entitats i l’associacionisme local. Segons ha afirmat, les Festes de Primavera “formen part de la identitat de Palafrugell” i mantenen viu l’esperit reivindicatiu amb què van néixer fa 64 anys.

Per la seva banda, Pau, coordinador del grup motor de les Festes de Primavera, ha explicat que aquest és el primer any complet en què el grup ha pogut treballar tota la programació des de l’inici. Segons ha assenyalat, el grup motor ha apostat per consolidar les activitats incorporades l’any passat i programar actes vinculats a la història i la tradició de les festes.

La programació començarà el dissabte 23 de maig amb la trobada de pubilles i reines de les Festes de Primavera, a la Fundació Cuixart, i amb el sopar-espectacle de presentació de les colles, a la Bòbila. Durant les setmanes següents hi haurà activitats com la baixada de carretons, la Marxa de la Garoina, jornades de portes obertes a la nau dels carrossaires, dansa popular, concerts i fires.

La presidenta de l’Associació de Colles de Festes de Primavera, Ruth Bou, ha explicat que les colles fa mesos que treballen en les noves carrosses i comparses del Carrousel Costa Brava. Bou ha destacat el nivell creatiu assolit en les darreres edicions i ha anunciat la incorporació d’una nova colla infantil vinculada a famílies i escoles del municipi.

A més del Carrousel, les colles també organitzaran activitats com el sopar-show de presentació i la jornada “Sigues carrossaire per un dia”, prevista pel 31 de maig, amb tallers i activitats relacionades amb el món carrossaire.

El cap de setmana central de les festes tindrà lloc els dies 6 i 7 de juny amb propostes com L’Analògica, la Fira del Vinil, La Fireta, el Desenvelat i diferents activitats culturals i festives.

El diumenge 7 de juny se celebrarà el 64è Carrousel Costa Brava, declarat Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional. La desfilada començarà a les 17.30 hores i recorrerà els carrers de Palafrugell amb carrosses i comparses de diferents colles. Ràdio Palafrugell i Televisió Costa Brava retransmetran conjuntament l’esdeveniment.

Les Festes de Primavera també inclouran activitats complementàries com la Fira de Primavera, la botiga al carrer, jornades de portes obertes al Museu del Suro, la Torre de guaita de Sant Sebastià, la Fundació Josep Pla i el Museu Can Mario, així com tornejos esportius i el 10è Premi de Fotografia Paco Dalmau.