El massatgista de la Bisbal d’Empordà acumula diverses denúncies de clientes per abusos sexuals. Se’n van arribar a presentar cinc. Algunes ja estaven prescrites, i les altres es van instruir per separat. El primer cas -i de fet, l’únic amb sentència fins ara- va arribar a judici a principis d’abril a l’Audiència de Girona.

Els fets es remuntaven al 7 de juny del 2022. La sentència va concloure que, aquell dia, amb l’excusa de fer-li un massatge, l’acusat va fer tocaments als genitals d’una clienta menor d’edat. Després, es va despullar i va obligar la víctima a tocar-li el penis. Inicialment, la Secció Quarta el va condemnar per agressió sexual i li va imposar una pena de 2 anys i 6 mesos menys un dia de presó.

La sentència va concloure que el relat de l’adolescent -que va declarar a porta tancada- tenia “fiabilitat plena”. Però més enllà d’això, el tribunal també va subratllar que hi havia una prova “de gran rellevància”: el fet que la menor sabés que el massatgista tenia una cicatriu a la zona de l’engonal (cosa que avalava que l’hagués vist despullat mentre abusava d’ella).

Ara bé, la sentència també va resoldre que no havia quedat “degudament acreditat” que el massatgista conegués l’edat de la víctima. En aquest punt, l’Audiència recollia que, a preguntes del fiscal, l’acusat va dir saber que la noia era “una mica menor” que la seva filla (que aleshores tenia 18 anys) però que “no en coneixia l’edat exacta”.

“Error fàctic patent”

L’acusació particular, encapçalada per l’advocat Carles Monguilod, va recórrer la sentència al TSJC. El recurs, al qual també s’hi va afegir la fiscalia, subratllava que aquella resposta no era allò que realment l’acusat havia dit durant el judici.

A finals d’octubre, i després d’examinar la gravació feta a sala, l’alt tribunal català va donar la raó a l’advocat. Perquè, en realitat, l’acusat va respondre saber que la víctima era menor, però no tenir constància “de si en aquell moment tenia 15 o 16 anys”. I de fet, segons va subratllar el TSJC, aquella frase va ser “l’única menció” que el massatgista va fer en relació a l’edat de l’adolescent.

Per això, el TSJC va concloure que l’Audiència havia comès “un error fàctic patent” a l’hora de dictar la sentència. I en conseqüència, va estimar el recurs interposat per Carles Monguilod, va anul·lar aquella primera sentència i va obligar l’Audiència a dictar-la de cap i nou.

6 anys de presó

Ara, la Secció Quarta ha refet la sentència i aquest cop ha condemnat el massatgista per un delicte d’agressió sexual a menor de 16 anys. La nova resolució assenyala que les proves desplegades al públic no permetien determinar si el processat sabia l’edat concreta de la menor, perquè no es va aportar la seva fitxa personal com a clienta i el fet que la seva família i la de la víctima tinguessin relació d’amistat no era una dada “concloent”. Tot i això, l’Audiència remarca que, tal com apuntava el recurs, “és el mateix acusat qui reconeix que en el moment dels fets sabia” que tenia “entre 15 i 16 anys”.

A l’hora de dictar condemna, i com també va fer a la primera sentència, el tribunal li estima una atenuant simple de reparació del dany (perquè abans de la vista oral el processat havia consignat 9.500 euros per afrontar possibles indemnitzacions).

La sentència condemna el massatgista una pena de 6 anys de presó i li prohibeix acostar-se a menys de 400 metres de la víctima, o comunicar-se amb ella, durant un termini de 4 anys i mig. A més, el tribunal imposa a l’acusat haver de passar 1 any en llibertat vigilada un cop hagi complert la condemna.

En matèria de responsabilitat civil, l’Audiència de Girona condemna el massatgista a indemnitzar la menor amb 9.500 euros.