Les entitats municipals descentralitzades reclamen al Parlament una llei pròpia i més reconeixement institucional

Les entitats municipals descentralitzades de Catalunya han reclamat al Parlament de Catalunya una llei específica, un millor sistema de finançament i un reconeixement institucional que reflecteixi el paper que exerceixen com a governs locals. La petició s’ha traslladat durant una recepció institucional presidida pel president del Parlament, Josep Rull, que ha reunit una seixantena de representants d’aquests ens al Palau del Parlament.

La trobada, organitzada per l’Agrupació d’Entitats Municipals Descentralitzades de Catalunya, ha volgut reforçar el reconeixement institucional d’aquests governs locals. Durant l’acte, el president de l’agrupació, Juanjo Cortés, ha afirmat que, malgrat els avenços dels últims mesos en matèria de finançament, encara queda camí per adaptar el marc normatiu a la realitat de les entitats municipals descentralitzades.

Cortés ha defensat que aquests ens exerceixen competències i presten serveis públics de proximitat cada dia. També ha assegurat que les persones que els presideixen assumeixen responsabilitats equiparables a les dels alcaldes i alcaldesses, tot i que aquesta realitat encara no queda prou reconeguda per la legislació vigent.

Per la seva banda, Josep Rull ha destacat la tasca de l’Agrupació d’Entitats Municipals Descentralitzades de Catalunya i ha defensat que aquestes entitats siguin escoltades i reconegudes d’acord amb la funció que desenvolupen dins l’organització territorial del país. També ha reivindicat la diversitat institucional de Catalunya com un dels seus principals valors.

Com a mostra d’agraïment, els representants de l’agrupació han lliurat al president del Parlament un mapa amb les 65 entitats municipals descentralitzades de Catalunya, distribuïdes per comarques. Aquest document simbolitza la implantació territorial d’uns governs locals que representen més de 30.000 habitants i que gestionen realitats molt diverses arreu del país.

L’Associació de veïns de Romanyà de la Selva estrena «Havaneres al rellotge de nit»

privat:-romanya-de-la-selva-ret-homenatge-a-anna-maria-saludes
Privat: Romanyà de la Selva ret homenatge a Anna Maria Saludes

Romanyà de la Selva acollirà el pròxim 2 d’agost la primera edició d’Havaneres al rellotge de nit, una nova proposta musical que vol portar l’ambient de les tradicionals tavernes marineres a la plaça de l’església del nucli. El concert començarà a dos quarts de deu del vespre i anirà a càrrec de la colla Jacomet, formada per músics de Sant Feliu de Guíxols.

El grup interpretarà un repertori d’havaneres i cançons marineres inspirat en la tradició de les colles que es reunien a les tavernes catalanes després de la jornada de pesca o quan el mal temps els impedia sortir a la mar. Tot i que Romanyà de la Selva no té passat mariner, l’organització vol traslladar aquest ambient al municipi amb aquesta nova iniciativa.

La colla Jacomet està integrada per Albert Rovero, a la veu, Dani Segura, a la guitarra i la veu, i Xevi Figueras, també a la veu. El grup té com a objectiu mantenir viva la tradició de la cançó de taverna i de les havaneres, recuperant peces que han deixat de formar part dels repertoris habituals i incorporant el to distès que caracteritza les seves actuacions.

L’activitat està organitzada per l’Associació de Veïns de Romanyà de la Selva, amb el suport de la parròquia de Sant Martí de Romanyà de la Selva i de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro.

L’entrada funcionarà amb el sistema de taquilla inversa, amb una aportació mínima de 10 euros per persona.

El Govern declara el jaciment arqueològic marí Illes Formigues II com a Bé Cultural d’Interès Nacional

El Govern ha declarat el jaciment arqueològic subaquàtic Illes Formigues II situat a més de 40 metres de fondària a la zona d’aquestes illes de la costa de Palafrugell i Palamós, com el primer Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) subaquàtic de Catalunya. Es tracta d’un dels derelictes romans més rellevants de la Mediterrània occidental per, assenyala el Govern, «l’excepcional estat de conservació del vaixell i del seu carregament». A banda de ser el primer a Catalunya és un dels pocs que existeix a l’Estat. Gràcies a la declaració com a BCIN, aquest espai enforteix la seva protecció jurídica. A més, també es permet situar les Illes Formigues II com un cas singular en l’àmbit estatal, per la seva particularitat.

En aquest sentit, i tot i que a la resta de l’Estat hi ha altres jaciments arqueològics subaquàtics protegits amb la màxima figura patrimonial, aquests corresponen principalment a derelictes situats en badies o molt a prop de la línia de costa. En canvi, el de les Illes Formigues II es localitza en mar obert. En concret, es tracta d’un jaciment a 46 metres de profunditat, una circumstància poc habitual i que el converteix en un dels pocs exemples amb aquesta protecció en aquestes condicions. Alhora, també se’l considera com «un referent per a la conservació del patrimoni arqueològic subaquàtic».

El baix-empordanès és un dels jaciments arqueològics subaquàtics romans més destacats de Catalunya, especialment pel bon estat de conservació del carregament com també per les restes estructurals de l’embarcació. De fet, en les excavacions arqueològiques desenvolupades des de l’any 2017 es va poder documentar una part significativa del vaixell i recuperar materials d’un alt valor científic, que contribueixen a ampliar el coneixement sobre l’arquitectura naval i el comerç marítim en època romana.

Així, el derelicte correspon a un vaixell mercant de finals del segle I aC que transportava un carregament d’àmfores amb conserves i salses de peix procedents de la província Bètica, actualment Andalusia. A més del carregament, el jaciment conserva elements estructurals del buc excepcionalment preservats, una circumstància poc habitual al litoral català i de gran interès per a la recerca arqueològica.

Els estudis realitzats fins ara han aportat noves evidències sobre les tècniques constructives navals, l’organització del transport marítim i les rutes comercials entre la península Ibèrica i el sud de la Gàl·lia, i consoliden Illes Formigues II com un dels 40 jaciments de referència per a l’estudi de la navegació i del comerç mediterrani en època romana. Amb aquesta declaració, el Govern reforça la protecció jurídica d’un dels testimonis més rellevants del patrimoni arqueològic subaquàtic de Catalunya i en garanteix la conservació, la recerca i la transmissió a les generacions futures.

Amb aquesta declaració, el Govern reforça la protecció jurídica d’un dels testimonis més rellevants del patrimoni arqueològic subaquàtic de Catalunya i en garanteix la conservació, la recerca i la transmissió a les generacions futures.

L’Arxiu Municipal de Palafrugell restaura un manuscrit únic sobre la història de la propietat al municipi

L’Arxiu Municipal de Palafrugell està restaurant un esborrany de capbreu del fons Pere Mascort Plana. Es tracta d’un volum manuscrit de prop de mil dues-centes pàgines que conserva informació sobre les rendes i els dominis del priorat de Santa Anna a Palafrugell i Mont-ras.

El manuscrit es va redactar entre els anys mil set-cents vint-i-vuit i mil set-cents setanta-dos. Tot i això, incorpora informació que es remunta fins a l’any mil quatre-cents vuitanta-set. En alguns casos també documenta censos des del segle setze.

Un capbreu era un llibre on es registraven les terres, les cases, els drets i les rendes que els propietaris havien de reconèixer o pagar a un senyor o a una institució. Aquesta documentació permet conèixer com s’organitzava la propietat i entendre l’evolució econòmica i social del territori.

El volum és una font destacada per estudiar la història de Palafrugell i Mont-ras que també aporta informació sobre les masies, les propietats, els cultius i les famílies vinculades al territori al llarg dels segles.

La restauració va començar a finals de l’any passat amb una primera intervenció per estabilitzar el document i reparar-ne les parts més fràgils. Els treballs han anat a càrrec de les restauradores Mariona Palomino i Ariadna Olivé Soler.

Aquesta primera fase ha inclòs la neteja del manuscrit, la consolidació del suport i la reparació dels quadernets més delicats. També ha permès preparar el volum per a la digitalització.

Un cop digitalitzat, el document es podrà consultar sense manipular l’original. L’objectiu és facilitar l’accés a les persones investigadores i a la ciutadania, alhora que es preserva aquest testimoni del patrimoni documental de Palafrugell.

La restauració continuarà durant aquest any amb el recosit del volum, el muntatge definitiu i els darrers tractaments de conservació.

La Policia Local deté a Platja d’Aro un multireincident amb tres ordres de detenció i una d’ingrés a presó

Policia Local de Platja d'Aro

La Policia Local de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró ha detingut un home de 35 anys, de nacionalitat xilena, sobre el qual pesaven tres ordres judicials de detenció i una ordre d’ingrés a presó. L’arrest es va produir divendres passat durant el dispositiu especial de seguretat que el cos desplega amb motiu del mercat setmanal.

Segons la policia, el detingut és un delinqüent multireincident que acumula una vintena d’antecedents relacionats amb delictes contra el patrimoni, principalment furts i robatoris amb força.

Els agents van localitzar un vehicle conegut per la seva presumpta vinculació amb furts comesos amb el mètode de la sembra als voltants de la zona comercial del Parc d’Aro. Davant d’aquests indicis, es va activar un dispositiu coordinat entre patrulles uniformades i agents de paisà per controlar els moviments dels seus ocupants.

Durant la vigilància, els policies van observar dues persones que s’apropaven a clients que sortien dels establiments comercials i es dirigien als seus vehicles. Segons les observacions dels agents, aquest comportament era compatible amb la selecció de possibles víctimes abans de cometre un furt.

Quan els dos sospitosos van pujar al vehicle per abandonar la zona, la policia el va interceptar i va identificar-ne els ocupants. Les comprovacions van confirmar que tots dos tenien nombrosos antecedents policials. En el cas d’un dels homes, els agents també van verificar que tenia vigents tres ordres judicials de detenció dictades per jutjats de Barcelona i una ordre d’ingrés a presó, motiu pel qual va quedar detingut.

El mètode de la sembra consisteix a distreure la víctima amb una incidència aparent, com advertir-la d’un objecte caigut o d’una suposada avaria, mentre una altra persona aprofita la distracció per sostreure bosses, carteres o altres objectes de valor. Aquest tipus de furt és habitual en aparcaments de centres comercials i en zones amb una gran afluència de persones.

La detenció s’emmarca en el dispositiu especial que la Policia Local de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró desplega cada divendres coincidint amb el mercat setmanal per reforçar la vigilància a les zones comercials i prevenir els delictes contra el patrimoni.

La taxa de desocupació es redueix fins al 7,71% a la demarcació de Girona en el segon trimestre de l’any

Les comarques gironines han reduït el nombre de desocupats fins al 7,71% en el segon trimestre de l’any, segons indica l’Enquesta de Població Activa (EPA). El primer trimestre es va tancar amb un 12,5% de desocupats, que representava 54.200 persones, tal com indicia l’Institut Nacional d’Estadística.

El juny s’ha tancat el segon període de l’EPA amb 34.500 persones sense feina i això suposa una millora respecte el primer trimestre, que va incrementar. Malgrat tot, es repeteix la mateixa taxa que ja hi havia fa un any a la demarcació. Pel que fa als sectors econòmics, el de serveis és el que més treballadors guanya, amb 22.400 treballadors més que al març, seguit de la indústria amb 7.500.

El mercat laboral millora a la demarcació de Girona en el segon trimestre de l’any segons indica l’Enquesta de Població Activa que publica l’Institut Nacional d’Estadística cada tres mesos. Les xifres mostren que les comarques gironines han tancat el juny amb 34.500 persones desocupades, que suposa una reducció amb les 54.200 que hi havia al mes de març. En percentatges, la desocupació ha passat del 12,5% al 7,71%.

Aquestes dades suposen una millora en comparació amb el primer trimestre però també amb l’últim període del 2025. Malgrat tot, el percentatge de desocupació es repeteix amb el d’ara fa un any. De fet, el setembre de l’any passat es va registrar la menor xifra de desocupats des del 2007.

El nombre de persones que treballen en aquest segon trimestre també ha incrementat a la demarcació de Girona, passant del 53,47% que hi havia en els tres primers mesos de l’any de l’any al 58,35%. En xifres absolutes això representa 33.600 persones més en actiu.

I aquesta creació d’ocupació es tradueix en tots els sectors econòmics que hi ha a la demarcació. En tots ells hi ha xifres positives. El dels serveis, que engloba el comerç i l’hostaleria, lidera aquesta creació d’ocupació. En l’últim trimestre ha sumat 22.400 treballadors i al juny n’hi havia 284.400. L’inici de la temporada turística ha propiciat aquests bons resultats. De fet, els treballadors d’aquest sector representen el 68,8% de tots els treballadors que hi ha al territori gironí.

Per altra banda, el sector de la indústria ha generat 7.500 llocs de treball en els últims tres mesos i actualment ja hi ha 89.800 persones a les comarques gironines treballant-hi. Aquest sector té un pes del 21,7% dins de la població ocupada de la demarcació. En l’àmbit de la construcció, en els últims tres mesos s’han incorporat 2.600 treballadors arribant als 32.700 i en l’agricultura s’han assolit els 6.500 treballadors amb un miler de persones més que al març.