Supermatí – 19 novembre 2026

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 19 novembre 2026
Loading
/

La Bisbal d’Empordà celebra la catorzena edició del Premi Mestre Conrad Saló amb un concert al Teatre Mundial

La Bisbal d’Empordà celebrarà la catorzena edició del Premi Mestre Conrad Saló aquest dissabte 21 de novembre, a les sis de la tarda, al Teatre Mundial. El concert reunirà la Cobla Bisbal Jove, La Principal de la Bisbal i la Cobla Conrad Saló en una jornada dedicada a la composició de música per a cobla, la difusió de la sardana i la transmissió del patrimoni musical.

El Premi Mestre Conrad Saló és un concurs de composició destinat a impulsar la creació de noves peces musicals i afavorir la continuïtat de la cobla com a formació tradicional. Un dels requisits principals del certamen és presentar obres assequibles per a una cobla d’alumnes de grau elemental. D’aquesta manera, el concurs vincula la creació musical amb l’aprenentatge i facilita la incorporació de noves composicions al repertori dels estudiants.

El concert comptarà amb les interpretacions de la Cobla Bisbal Jove, sota la direcció d’Eduard Prats, i La Principal de la Bisbal, dirigida per Francesc Cassú. La presentació i la narració de l’acte aniran a càrrec de Queralt Pedemonte, mentre que la Cobla Conrad Saló de l’Escola Municipal de Música s’incorporarà a l’escenari durant el tram final de la vetllada.

Pel que fa al programa, el concert es dividirà en dues parts. La primera estarà dedicada a les composicions contemporànies per a cobla i inclourà les sardanes finalistes del certamen. La segona explorarà diferents sonoritats i estils musicals amb l’objectiu d’ampliar les possibilitats expressives d’aquesta formació i despertar l’interès de nous públics.

La vetllada acabarà amb una selecció de sardanes interpretades conjuntament per la Cobla Bisbal Jove i La Principal de la Bisbal. En la darrera peça, totes dues formacions compartiran escenari amb els músics de la Cobla Conrad Saló de l’Escola Municipal de Música.

Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntament de la Bisbal vol donar visibilitat als compositors contemporanis i afavorir la transmissió de la cultura musical vinculada a la sardana. El certamen també pretén establir un diàleg entre la tradició i les noves tendències musicals, amb una atenció especial a la formació de les noves generacions.

El Premi Mestre Conrad Saló està organitzat per l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà i compta amb el suport de la Diputació de Girona, l’Escola Municipal de Música Conrad Saló i els Amics de la Sardana de la Bisbal i Comarca.

Cinc anys de llibres, cinc anys de poble

La Carme Fenoll és bibliotecària.
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Cinc anys de llibres, cinc anys de poble
Loading
/

Hi ha pobles que es coneixen per les seves platges, pel seu patrimoni, per la seva gastronomia. I n’hi ha que un bon dia decideixen que també volen ser coneguts pels seus llibres.
Això és el que va passar a Calonge ara fa cinc anys.
El desembre del 2021, en un moment en què molts centres històrics veien com abaixaven persianes, Calonge va decidir fer una aposta poc habitual: obrir set llibreries de cop. Set! En un país on sovint ens lamentem del tancament de comerços culturals, la notícia semblava gairebé una provocació. Cinc anys després, crec que tenim motius per celebrar-ho. Però també per fer-nos preguntes.
Perquè una llibreria no és només un lloc on es venen llibres. És un espai de descoberta, de conversa, de recomanacions inesperades. Un lloc on pots entrar buscant una novel·la i sortir amb una idea que no tenies quan has travessat la porta.
I això, multiplicat per sis llibreries, per activitats, per autors que ens visiten i per lectors que tornen, té un valor que va molt més enllà de les xifres de vendes.
Naturalment, el camí no ha estat fàcil. Hi ha hagut canvis de llibreters, dificultats i reptes que continuen oberts. Seria ingenu pensar que una bona idea cultural es consolida tota sola. Cal perseverança, complicitat amb els veïns i una aposta sostinguda, també quan s’apaguen els focus.
A mi m’agrada especialment pensar que Calonge ha demostrat una cosa: que la cultura no ha de ser sempre la cirereta del pastís de les polítiques públiques. Pot ser-ne un ingredient principal.
Aquest desembre celebrem cinc anys de Calonge, Poble de Llibres. I potser el millor regal que podem fer-li és ben senzill: passejar pels seus carrers, entrar a les llibreries, conversar amb els llibreters i sortir-ne amb un llibre sota el braç.
Perquè els pobles de llibres no els fan només les llibreries. Els fan, sobretot, els lectors.
I tant de bo en puguem celebrar molts més.

El govern de Torroella de Montgrí defensa el pressupost del 2027 i acusa Jordi Cordon de difondre dades incorrectes

Ajuntament de Torroella de Montgrí | Imatge del consistori
Ajuntament de Torroella de Montgrí | Imatge del consistori

El govern de Torroella de Montgrí acusa el socialista Jordi Cordón de difondre dades incorrectes sobre el pressupost municipal del 2027 i defensa que els increments d’impostos, taxes i endeutament anunciats per l’oposició no coincideixen amb les previsions econòmiques aprovades inicialment. L’executiu, format per Unitat i Progrés Municipal, Esquerra Republicana de Catalunya i Objectiu Torroella-l’Estartit, ha fet pública una resposta a les crítiques del candidat socialista després del ple del 12 de novembre.

Un dels principals punts de discrepància és el finançament de les inversions municipals. Cordón havia denunciat una previsió de préstecs per valor de 10 milions d’euros. El govern assegura que aquesta xifra és incorrecta i situa el crèdit total previst en prop d’1,2 milions d’euros. D’aquesta quantitat, uns 667.000 euros corresponen a un préstec per avançar els diners d’una subvenció de la Generalitat prevista per al 2029.

L’Ajuntament també contempla la possibilitat de finançar altres actuacions, com la reparcel·lació de les Dunes. Segons el govern, aquest cost correspondrà legalment a les propietats afectades. L’executiu afegeix que l’endeutament municipal ha passat del 72% a aproximadament el 29%.

Una altra discrepància afecta l’impost sobre béns immobles. Cordón havia denunciat increments de fins al 45%, però el govern defensa que les pujades només afecten els habitatges d’ús turístic. Els increments previstos són del 25% per als propietaris d’un habitatge turístic, del 35% per als que en tenen dos o tres i del 45% per als que en tenen quatre o més. La resta de propietaris mantenen els tipus congelats, segons el consistori.

Pel que fa a la taxa d’escombraries, l’executiu també rebutja l’increment del 30% denunciat pel socialista. L’Ajuntament situa la pujada prevista en prop del 8% per als particulars i fins a l’11% per a les activitats industrials. El govern justifica aquests increments en l’obligació europea de cobrir el cost del servei mitjançant les taxes.

La despesa de personal també ha generat discrepàncies entre les dues parts. Cordón havia afirmat que els sous municipals representaven el 52% dels ingressos ordinaris. L’executiu calcula que els ingressos ordinaris del 2027 superaran els 25 milions d’euros i que els prop de 9,5 milions destinats a nòmines representaran al voltant del 37%.

El govern també ha respost a les crítiques sobre la manca de participació de l’oposició en l’elaboració dels comptes. L’alcalde, Jordi Colomí, retreu a Cordón la seva escassa participació en les reunions municipals i les comissions informatives. També demana que no parli en nom de la resta de grups de l’oposició.

L’executiu anuncia ara reunions amb totes les forces municipals per estudiar les seves aportacions al pressupost. Les possibles modificacions s’incorporaran a la proposta definitiva, que es preveu portar al ple abans de Nadal. L’aprovació inicial dels comptes va tirar endavant amb tres vots en contra.

L’home que va saber endollar la solidaritat a la butaca del càncer

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
L’home que va saber endollar la solidaritat a la butaca del càncer
Loading
/

La pitjor decisió que pots prendre quan estàs assegut en una butaca de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), amb el cos lligat a una bomba de quimioteràpia i les forces sota mínims, és quedar-te sense bateria a l’ordinador portàtil. Li va passar a en Lluís Comet l’any 2009. Quan va demanar de genolls a la infermera on es podia connectar, la resposta el va colpir com un cop de puny: «Si endolles l’ordinador, te desendollaràs tu. La química que t’està entrant deixarà de funcionar». Comet va tancar la tapa de la pantalla. Allà mateix, a la butaca, va començar a dissenyar el que, pocs anys després, es convertiria en el moviment solidari i esportiu més gran de les comarques gironines: l’Oncotrail.

Avui, a les portes d’una tretzena edició mítica, aquella vella tossuderia nascuda de la malaltia s’ha transformat en un autèntic «monstre» que mobilitzarà més de 3.500 participants i 600 voluntaris al llarg de 100 quilòmetres de fons pel cor de l’Empordà i les Gavarres. En una conversa sincera a Ràdio Capital, Comet es mira el camí recorregut amb la serenor de qui ha guanyat moltes batalles, però amb la mateixa il·lusió exigent del primer dia.

Un creixement exponencial: L’error assumit dels 400 equips

L’Oncotrail va néixer amb un format petit, gairebé íntim: 45 equips i una logística que amb prou feines sumava un centenar de cotxes de suport. Tretze anys després, l’organització ha hagut d’obrir l’aixeta de valent fins a assolir un sostre històric que s’ha desbordat lleugerament per qüestions del destí. «Aquest any serem més de 400 equips, concretament 402 o 403. Vam dir que paràvem al 400, però el 401 i el 402 se’ns van passar per dalt per un error nostre. I si tenim un error, l’hem d’assumir sempre», confessa Comet amb honestedat periodística. El dorsal final, el 999, està reservat per a un grup molt especial: la mateixa gent d’Oncolliga, que es calçarà les vambes per tancar el cercle de la prova.

Aquest volum de participants es tradueix en xifres de vertigen per a una cita d’un sol cap de setmana: entre 3.400 i 3.600 corredors i caminants actius que col·lapsen de ganes el territori el primer cap de setmana complet d’octubre. Una data que es va escollir estratègicament als inicis per no contraprogramar la Trailwalker del carrilet i que ara ja és una marca fixada en vermell al calendari de la tardor catalana.

L’engranatge invisible: Municipis, camins i el valor del xòfer

Darrere dels 100 quilòmetres dividits en 10 trams hi ha un trencaclosques logístic d’escala monumental gestionat conjuntament per l’Agrupació Excursionista Palafrugell, el Club Atlètic Palafrugell i la Fundació Oncolliga. El traçat uneix una caterva de municipis de l’Empordà de memòria exigent: Palafrugell, Palamós, Vall-llobrega, Mont-ras, la Bisbal, Pals i Forallac, entre d’altres.

Comet destaca que les facilitats dels consistoris i dels propietaris dels terrenys forestals són absolutes, fins al punt de redissenyar rutes senceres a causa de l’impacte dels vehicles. «Imagina’t passat: de 45 equips vam anar pujant a 80, 100, 200… Aquest any podem tenir 800 cotxes de suport donant voltes», adverteix. Això ha obligat a suprimir punts emblemàtics com l’avituallament del cim de la mítica línia de Fitor o de Puig d’Arques, on els vehicles es creuaven perillosament amb els corredors, traslladant la logística a espais més amples com el Cim d’en Vicenç.

Aquest any, a més, l’edició incorpora una novetat reglamentària molt esperada que desmunta picaresques d’anys anteriors: la
figura del xòfer (el novè membre de l’equip) podrà córrer o caminar de forma oficial si algun dels vuit titulars es lesiona o defalleix.
«Altres anys ens deien que un equip havia fet trampa perquè el xòfer havia corregut. Com que sabem què passa, normalitzem-ho i
posem-ho dins el reglament», explica de manera pràctica el director.

Més de 600 voluntaris: L’ànima que mima el participant

Si hi ha un orgull que fa brillar els ulls de Lluís Comet és el teixit humà del voluntariat. Més de 600 persones es mobilitzen en torns rigorosos per cobrir des del primer avituallament —on els corredors passen ràpid i s’enllesteix en tres hores— fins als punts més allunyats i nocturns, on els voluntaris poden passar-hi «12, 13 o 14 hores seguides».

Aquest exèrcit de solidaritat té una premissa clara: mimar l’atleta. La prova s’allunya explícitament de la pressió del cronòmetre. «No és competitiu. La competició se la fa un mateix. Si hi ha equips que fan trampa, s’enganyen a ells mateixos. El mèrit real és fer la prova i arribar al final».

La paradoxa dels diners: Entre l’èxit d’Oncotrail i les necessitats d’Oncolliga

L’èxit de la recollida de fons de l’Oncotrail frega una xifra acumulada aclaparadora al llarg de la seva història: més de 3 milions d’euros. Tot i això, Comet posa llum sobre un problema de vasos comunicants que afecta el finançament a nivell empresarial. A vegades, la cursa es fa la
competència a si mateixa: «Si jo soc un equip de la Bisbal i demano 100 euros a una fleca del poble per a l’Oncotrail, quan després va la Fundació Oncolliga a demanar col·laboració per a la seva estructura, el botiguera diu que ja col·labora. Però són coses molt diferents».

Mentre que l’Oncotrail s’autofinança de sobres amb les pròpies inscripcions dels equips (que s’esgoten en tan sols dos dies via sorteig davant de notari al mes de febrer), Oncolliga necessita aportacions directes per pagar psicòlegs, fisioterapeutes, treballadors i el manteniment dels pisos d’acollida. Malgrat les recents retallades de grans proveïdors clàssics corporatius —com la pèrdua de les donacions de caldo de conegudes marques—, cadenes com Bon Preu Esclat mantenen el pols ferm garantint el subministrament d’aigua i beguda per a les milers de corredores assedegats.

El llegat: Millorar el viatge de l’acompanyant

L’impacte de la recaptació de l’Oncotrail es pot tocar amb els dits. Després de cobrir completament les necessitats de noves butaques més còmodes i punts d’endoll lliures a les sales de quimioteràpia de tota la demarcació de Girona, els fons s’han destinat a la investigació, a la compra d’ecògrafs portàtils per evitar punxades doloroses i inútils a l’hora de buscar vies, i a la humanització de les habitacions d’hospitalització.

Aquesta última fita neix, novament, de la biografia del propi Comet, quan va haver de passar 15 dies ingressat a la vuitena planta de l’ICO.  La seva dona, extenuada d’intentar dormir en una cadira incòmoda, li va haver de dir: «Lluís, ho sento molt, me’n vaig a casa perquè aquí no aguantaré». Avui, gràcies a la cursa, les habitacions estan preparades perquè els familiars puguin descansar dignament en condicions. Perquè el respecte al participant es demostra així: col·locant una placa als hospitals on es llegeixi clarament que aquell canvi s’ha aconseguit gràcies a la gent que ha suat la samarreta per la causa.

Quan li pregunten pel futur o per una possible jubilació de la primera línia, Comet somriu conscient que el relleu ja està preparat a l’ombra, tot i que «de moment ni la organització ni la meva dona no em deixen plegar». Sabeu quin consell es donaria a ell mateix si pogués viatjar en el temps fins al 2010? «Tira endavant i fes-ho amb la mateixa gent. No canviïs la gent que t’ha rodejat, perquè és molt bona». La cursa contra el càncer és llarga i fatigant, però amb un director que sap on posar els endolls correctes, els 100 quilòmetres es fan molt més planers.

Calonge i Sant Antoni instal·la sis minideixalleries per facilitar el reciclatge de petits residus

Calonge i Sant Antoni ja disposa de sis minideixalleries per facilitar el reciclatge de petits residus que no es poden dipositar als contenidors habituals. L’Ajuntament ha instal·lat tres punts de recollida a Calonge i tres més a Sant Antoni, amb l’objectiu d’apropar aquest servei al veïnat i evitar desplaçaments fins a la deixalleria municipal.

Les noves instal·lacions permeten dipositar residus de petites dimensions que no es poden gestionar mitjançant el servei habitual de recollida porta a porta o els contenidors de les diferents fraccions. Entre els materials que s’hi poden deixar hi ha discs, cassets i cintes, petits aparells elèctrics i electrònics, piles i bateries, bombetes de baix consum i de tecnologia LED, i cartutxos de tinta.

Els sis punts s’han repartit entre diferents places i equipaments municipals. A Calonge, les minideixalleries estan situades a la plaça de la Concòrdia, la plaça de la Doma i el pavelló d’esports. A Sant Antoni, s’han instal·lat a la plaça de la Llibertat, la plaça dels Bullidors i el pavelló d’esports.

Amb aquest nou servei, l’Ajuntament vol facilitar la separació d’aquests residus i fer més accessible el reciclatge en els principals nuclis de població. Les minideixalleries permeten dipositar els materials sense haver d’anar fins a l’equipament municipal i sense dependre dels seus horaris d’obertura.

La instal·lació d’aquests sis punts forma part del contracte municipal de recollida de residus, neteja viària i de platges i gestió de la deixalleria. Aquest servei va entrar en funcionament el desembre del 2024 i es va adjudicar a l’empresa GBI Paprec per un període de nou anys.

El contracte té un pressupost de més de 56 milions d’euros, amb l’impost sobre el valor afegit inclòs, i contempla diferents actuacions relacionades amb la gestió dels residus i la millora dels serveis de neteja del municipi.