L’Ajuntament de Pals ha fet un pas important en la planificació del seu futur pla urbanístic. El consistori ha aprovat de manera inicial el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. El document substituirà el planejament actual, vigent des del 1986, que s’ha considerat obsolet i desconnectat de les necessitats actuals del municipi i de la normativa urbanística en vigor.
El pla aprovat planteja una nova manera d’organitzar el territori, deixant enrere un model expansionista i poc adaptat a la realitat actual. L’objectiu és adequar el desenvolupament urbanístic de Pals a criteris més sostenibles i respectuosos amb l’entorn, tot incorporant les exigències de la legislació vigent en matèria urbanística.
Com a conseqüència directa de l’aprovació, el consistori ha decidit suspendre, durant els propers dos anys, la tramitació de projectes urbanístics i la concessió de llicències en les zones on el nou pla preveu canvis en el règim urbanístic. Aquesta suspensió afecta les llicències de parcel·lació de terrenys, edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament, així com la implantació de noves activitats o usos concrets.
Tot i això, el pla estableix excepcions a aquesta suspensió. Queden fora d’aquesta limitació les actuacions en edificis i instal·lacions existents que siguin de manteniment o reparació, així com les obres provisionals que es puguin justificar, també en construccions ja existents.
Amb l’aprovació inicial, s’obre ara un període d’informació pública de 45 dies hàbils. Durant aquest termini, qualsevol persona podrà consultar el contingut del pla i presentar al·legacions, suggeriments o documents complementaris. La documentació es podrà consultar al tauler electrònic i físic de l’Ajuntament, al Portal de Transparència i a la pàgina web municipal, així com presencialment a les oficines de l’Àrea d’Urbanisme.
A més, el consistori sol·licitarà informes a organismes amb competències sectorials, que disposaran d’un mes per fer arribar la seva valoració. En paral·lel, també s’ha obert una audiència als ajuntaments veïns, que podran examinar el pla i presentar-hi al·legacions, si ho consideren necessari.
Més de 280 persones han participat aquest dijous en la IV Fira d’Ocupació de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, on una trentena d’empreses han presentat fins a 80 ofertes laborals. L’activitat ha combinat dues jornades: Futurjove, adreçada a joves de 16 a 29 anys, i Trobades 45+, pensada per a persones d’entre 45 i 60 anys que busquen feina.
Prop de 200 estudiants i unes 80 persones en recerca activa d’ocupació han participat en les activitats organitzades als espais de la Cambra i al Casino Guixolenc. Els assistents han pogut conèixer directament els perfils que les empreses contracten i participar en processos de selecció.
Una trentena d’empreses de sectors com el turisme, la construcció, la tecnologia, el comerç, l’oci, els esports nàutics i les fundacions socials han presentat les seves vacants i han fet entrevistes amb els candidats. També hi han estat presents una empresa de treball temporal i el Servei d’Ocupació de Catalunya.
Els participants han tingut accés a tallers i activitats pràctiques com la creació de marca personal, preparació per a entrevistes, ús de les xarxes socials o tècniques de relaxació per afrontar l’estrès. A més, s’ha ofert orientació ocupacional a càrrec d’experts.
La fira ha posat especial èmfasi en fomentar la inclusió laboral i l’esperit emprenedor entre les persones grans, apropant-les als recursos públics i empresarials del territori. Les Trobades 45+ han servit per facilitar l’accés al mercat laboral i promoure la igualtat d’oportunitats.
La Cambra de Comerç valora molt positivament la participació i ja treballa en l’organització de la pròxima edició, amb l’objectiu de continuar connectant empreses i ciutadania de municipis com Santa Cristina d’Aro, Castell d’Aro, Llagostera, Cassà de la Selva, Vidreres i Tossa de Mar.
El Terracotta Museu inaugura aquest diumenge l’exposició «En trànsit» d’Emili Biarnès, una de les figures més rellevants de la ceràmica artística contemporània a Catalunya. L’acte tindrà lloc el 30 de novembre a les 12 del migdia i la mostra es podrà visitar fins al 31 de maig de 2026 a la sala d’exposicions temporals del museu.
Amb més de 50 anys de trajectòria artística, Biarnès ha consolidat una obra personal i reconeguda internacionalment. La seva ceràmica es caracteritza per una combinació de tècnica precisa i expressivitat, utilitzant materials com porcellana, terres ferruginoses i ferro, amb coccions en atmosfera reductora que li donen un acabat únic.
El títol de la mostra, «En trànsit», fa referència al moviment i a la transformació constant. Les peces exposades connecten l’ofici tradicional de la ceràmica amb el llenguatge de l’art contemporani, en un diàleg que desdibuixa les fronteres entre artesania i escultura.
L’obra de Biarnès ha estat exposada a diversos països d’Europa i forma part de col·leccions com les del Töpferei Museum de Bèlgica, el Staatliches Museum o la Fundació Fita de Girona.
L’acte inaugural comptarà amb la participació de Xavier Rocas, director del Terracotta Museu; Maria Bosch, ceramista; Emili Biarnès, artista; i Òscar Aparicio, alcalde de la Bisbal i president del Patronat del museu. Després de la presentació, els assistents seran obsequiats amb un vermut.
El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries, Antoni Abad, ha titllat la proposta de Brussel·les per al 2026 de “despropòsit de proporcions bíbliques”. La Comissió Europea ha plantejat que la flota d’arrossegament només pugui sortir a la mar nou dies l’any vinent, tot i que obre la porta a ampliar-los si s’apliquen més mesures de sostenibilitat. Abad ha recordat que fa cinc anys que adopten mesures i no sap “quines més es poden inventar”. Per això, també ha demanat que, primer, s’analitzin els efectes que han tingut, abans d’exigir-los que n’apliquin més. El president ha reclamat el dret dels pescadors a treballar; i ha alertat que si no poden sortir 180 dies a l’any la seva activitat no serà viable i hauran de plegar.
La proposta de la Comissió Europea és que, el 2026, els pescadors puguin sortir a feinejar un total de nou dies. Per augmentar el topall, hauran d’adoptar més mesures per reduir l’impacte que la seva activitat deixa als ecosistemes marins. Fa un any, Brussel·les va marcar que podrien treballar 27 dies el 2025, però amb mesures de compensació s’ampliaria fins als 130 dies. Finalment, després de les reclamacions del sector, s’ha arribat a 143 dies.
Els dies 11 i 12 de desembre se celebrarà el Consell d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea, on s’han de decidir les quotes permeses per a l’any vinent. El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries, Antoni Abad, ha titllat la proposta de Brussel·les “d’indecent”, “disbarat” i de “despropòsit de proporcions bíbliques”.
Abad ha lamentat que fa cinc anys que apliquen mesures i que han fet grans inversions per adoptar-les, però creu cada vegada els posen més bastons a les rodes. “No sé quines mesures més es poden inventar, perquè ho hem fet tot: els tancaments, les portes, les malles… i el 2025 ja hem anat justos de dies, però si l’any vinent realment seran nou dies, és per plegar”, ha admès.
De fet, Abad ha recalcat que a Catalunya s’han dut a terme diverses iniciatives amb l’assessorament dels científics de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR). Per exemple, a Roses, els pescadors van acordar el tancament d’un calador molt productiu quan van començar a detectar que les captures eren minses. “I no hi hem anat més en 14 anys, vam ser un port pioner”.
Així mateix, la flota d’arrossegament de Palamós i de Vilanova i la Geltrú van ser els primers a instal·lar portes voladores, que és un tipus d’aparellatge que té un impacte molt reduït en el fons marí. “Haurien d’aprofitar aquestes experiències, perquè Catalunya és capdavantera. En canvi, ens posen a tots al mateix sac”, ha criticat.
És per aquest motiu que el pescador ha reclamat que, abans d’imposar-los més restriccions, s’analitzi científicament quins efectes han tingut les mesures que s’han aplicat fins ara. “Haurem de veure quines mesures proposen per ampliar els dies, però també faltarà que el sector les pugui assumir, perquè ja estem al límit, no tenim pulmó per fer més coses”.
Sense relleu generacional
Un dels aspectes que més fa patir al pescador és que el sector està “desencisat” per la “desídia” de les administracions. “Comencem a estar cansats perquè fem moltes coses i no veiem retorn”, ha assenyalat. A més, cada vegada hi ha menys professionals que es puguin guanyar la vida sortint a la mar.
“En ports com el de Roses, als anys 90, hi havia 42 embarcacions, però ara només en queden 18. Hi ha hagut una reducció de més del 50%, i pots extrapolar aquesta xifra a tota la costa mediterrània. Tots hem perdut la meitat de la flota”, ha remarcat. En aquest sentit, el president de la Federació ha indicat que els científics i la Unió Europea al·leguen que s’han d’aplicar restriccions perquè hi ha menys peix, però Abad ho atribueix al descens en el nombre de pescadors.
De fet, el sector també pateix perquè, si es continua amb aquesta legislació, ningú s’hi voldrà dedicar. “Les administracions, la primera l’europea, s’omplen la boca del relleu generacional, però quin jove voleu que vingui al nostre sector? És que només reclamem el dret a anar a treballar, és tan senzill com això”, ha exclamat.
Malgrat tot, Abad vol ser “prudent” i espera que el Ministeri d’Agricultura pugui fer canviar d’opinió la Comissió Europea. I és que per a que la seva activitat sigui viable, necessiten que els deixin feinejar 180 dies a l’any. “Tenim unes despeses fixes, són 12 mesos de seguretat social, de les assegurances, dels crèdits, les embarcacions… No podem continuar amb aquesta inseguretat”, ha subratllat.
“És un disbarat”
Per la seva banda, el secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, Xavier Domènech, ha considerat “un disbarat” la proposta europea per al 2026 i ha assegurat que el sector “no entendrà de cap manera” que només els permetin sortir a pescar nou dies a l’any. Domènech ha reiterat que demanen anar a la mar 180 dies a l’any i confia que aquesta primera proposta sigui part de l’estira-i-arronsa amb Brussel·les. “Ara, entrem en el joc de negociar”, ha comentat.
El secretari de la Federació Territorial ha lamentat la manca d’informació pel que fa a les mesures de sostenibilitat proposades i ha asseverat que els pescadors ja no poden assumir més restriccions. “Enguany, hi va haver un increment importantíssim de la malla, es van pujar de 40 a 45, això és més d’un 12%, mentre que els de la gamba va ser del 40 al 50, un 25% d’increment, això és molt”, ha recordat Domènech. Després d’aplicar aquestes mesures, espera que no s’ampliïn de cara el 2026. “No ens agradaven, però ja les tenim fetes, el que em fa por és que demanin mesures accessòries”, ha dit.
D’altra banda, Domènech ha demanat que hi hagi una millor planificació per començar l’any sabent quants dies podran sortir a feinejar, ja que d’aquesta manera, el sector no patirà tanta incertesa. “Volem unes regles del joc que siguin entenedores i fàcils d’aplicar”, ha reclamat. Tot i que cada embarcació té la seva situació, el secretari de la Federació Territorial ha assenyalat que n’hi haurà que hauran de plegar, si els retallen les jornades.”Amb tot el que hem fet, s’ha reduït l’esforç pesquer un 40 o 50%, a part de totes les zones de tancament, de les portes voladores, de l’increment de malles, què més s’ha de demanar al sector? Ho hem fet tot, tot el que ens han demanat i més”, ha etzibat.
En aquest sentit, ha lamentat que les restriccions s’apliquin per a igual a tota la costa mediterrània. “El sector de pesca català ha fet un esforç molt més gran durant el temps respecte a altres zones i ens posen a tots dins el mateix sac”, s’ha queixat. De fet, sosté que els ha perjudicat fer vedes durant les darreres dècades. “En lloc de ser valorat com un tema positiu, perquè hem reduït esforç, ha servit perquè ens assignin menys dies. No és just”, ha tancat.
Un antic menjar de pescadors del Maresme, fet amb pa i suquet de peix, va renéixer a les mans de la xef del Maresme com un homenatge al mar, a la terra i a la memòria culinària del territori
La cuina del Maresme es podria arribar a resumir amb dues paraules: mar i horta. Aquesta combinació entre el peix i marisc i els productes de la terra ha estat sempre la base de la identitat gastronòmica d’una comarca que mira el Mediterrani des dels seus camps i ports. És també l’essència d’un plat ple d’història que Carme Ruscalleda va recuperar i reinterpretar des de la seva visió culinària: la torrada de mar.
Des de ,DE CAP A CAP Ruscalleda defineix la cuina maresmenca com una aliança entre la terra i el mar, i explica que aquest esperit es reflecteix en un plat amb una llarga trajectòria: la torrada de mar. La xef recorda que era un recurs propi de la cuina marinera de fa més d’un segle, quan els pescadors, amb pocs mitjans i sense pesca d’arrossegament, preparaven menjars senzills però saborosos a bord de les seves barques.
Un enginy de la cuina marinera
La torrada de mar és un d’aquells plats senzills i enginyosos que neixen de la necessitat i la creativitat popular. Fa més d’un segle, quan les embarcacions no disposaven de motors potents ni grans recursos, els mariners aprofitaven el que tenien a mà per alimentar-se durant les llargues jornades al mar.
Creu Roja Girona engega aquest divendres la campanya de recollida de joguines per repartir-les entre 2.000 infants en situació vulnerable a les comarques gironines. L’objectiu és aconseguir fins a 6.000 joguines noves, que siguin educatives, no sexistes, no bèl·liques i que promoguin la cooperació entre nens i nenes.
L’inici de la campanya es farà aquest divendres a la tarda a la plaça Miquel Santaló de Girona, amb una xocolatada i activitats infantils. A partir d’aquí, es desplegaran diversos punts de recollida arreu del territori perquè tothom que ho vulgui pugui fer la seva aportació.
A més de la recollida i distribució, la campanya vol posar en valor el paper educatiu de les joguines, enteses com una eina per fomentar la tolerància, el respecte i la igualtat entre infants. Amb aquest objectiu, s’emmarca dins el projecte “La joguina educativa”, que Creu Roja desenvolupa durant tot l’any per sensibilitzar sobre el joc com a dret fonamental i eina de creixement.
El voluntariat s’encarregarà de classificar les joguines i lliurar-les a les famílies abans de Nadal i Reis. A més, Creu Roja fa una crida a la col·laboració de la ciutadania i també de comerços, empreses i entitats, que poden contribuir amb joguines, donacions, cessió d’espais, voluntariat corporatiu o patrocinis.
Creu Roja Joventut reivindica el paper de les empreses com a agents de canvi social, i proposa establir una xarxa de col·laboració estable per garantir l’accés al joc infantil durant tot l’any.
