L’Ajuntament de Sant Feliu substituirà els pins enverinats de Sant Pol per un projecte natural o artístic

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols vol substituir els vuit pins enverinats a Sant Pol per algun projecte natural o artístic. La voluntat és tornar a recuperar el paisatge en aquest espai i, per això, està previst que els pins afectats per aquest acte de vandalisme s’acabin retirant a finals de la temporada d’estiu.

L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, ha explicat a Ràdio Capital que el consistori va detectar l’enverinament dels pins fa uns mesos enrere. «Vam veure que les fulles perdien el color», admetia Motas. Llavors, es va fer una anàlisi del substrat i es va concloure que algú havia enverinat aquests vuit arbres.

Actualment, els arbres ja es troben morts, però el consistori ha decidit esperar que passi la temporada d’estiu per canviar-los i decidir què s’hi col·loca. A més, el batlle reconeix que s’ha instal·lat uns cartells a la zona explicant el què ha passat amb aquests vuit pins perquè «qui els hagi matat pugui sentir una mica de vergonya». 

Tot i que els arbres estiguin morts, no suposen un perill per la població. Igualment, Carles Motas ha explicat que tot i que es tallin aquests pins afectats, la voluntat és continuar mantenint aquesta imatge del paisatge de Sant Pol i, per això, l’Ajuntament està estudiant la instal·lació d’algun projecte natural o artístic amb creadors locals a la zona per mirar de substituir els arbres afectats.

Cartell penjat per l’Ajuntament de Sant Feliu
Cartell penjat per l’Ajuntament de Sant Feliu

Ràdio Capital de l’Empordà i Taronja Ràdio Girona superen els 24.000 oients

Micròfon de Ràdio Capital a l'especial de Ràdio Capital, "Una cantada diferent" a la Cantada d'hanaveres de Calella de Palafrugell. Fotografia: Laia Serch
Micròfon de Ràdio Capital a l'especial de Ràdio Capital, "Una cantada diferent" a la Cantada d'hanaveres de Calella de Palafrugell. Fotografia: Laia Serch

Ràdio Capital de l’Empordà i Taronja Ràdio Girona consoliden el seu creixement i superen conjuntament els 24.000 oients entre l’audiència de FM i el consum digital. En concret, les dues emissores arriben als 24.287 oients, una dada que reforça el posicionament dels dos projectes dins el mapa comunicatiu de la demarcació de Girona.

Taronja Ràdio Girona suma 16.306 oients i manté una evolució positiva en el seu procés de consolidació com a emissora de referència a Girona. Per la seva banda, Ràdio Capital de l’Empordà arriba als 7.981 oients i continua reforçant el seu vincle amb l’audiència empordanesa en el marc del seu 25è aniversari.

Aquestes xifres confirmen la bona acollida d’un model que combina proximitat, informació, música i nous formats de consum. Les dades també posen de manifest la capacitat de les dues emissores per arribar a l’audiència tant a través de l’antena convencional com dels canals digitals.

El creixement també es trasllada al portal radiocapital.cat, que arriba als 146.000 usuaris únics. Aquesta xifra representa un increment del 214% respecte a l’any passat i consolida el web com una plataforma informativa de referència al territori.

L’evolució del conjunt del projecte confirma l’aposta per un model de comunicació arrelat al territori, amb capacitat d’adaptar-se als nous hàbits de consum i de generar comunitat al voltant de la informació de proximitat, els continguts propis i els formats digitals.

Dades d’audiència agregades a partir de l’EGM i del consum digital en streaming. Dades del portal digital: Google Analytics i OJD.

Alba Codony es proclama subcampiona d’Espanya de carretera en la categoria de menors de 23 anys

alba codony ciclisme baix ter

Alba Codony, ciclista del Massi Baix Ter, s’ha proclamat subcampiona d’Espanya de carretera en la categoria de menors de vint-i-tres anys. La prova es va disputar aquest cap de setmana a Sabiñánigo, a la província d’Osca.

La corredora de la Garrotxa va acabar entre les primeres classificades de la cursa absoluta. En la categoria de menors de vint-i-tres anys només la va superar Ayala Serrano. La victòria de la classificació general va ser per a Mireia Benito, excorredora de l’estructura esportiva del club baixempordanès.

La medalla de plata amplia el palmarès del Massi Baix Ter. El resultat també confirma el bon moment de forma de l’equip. Les corredores ja havien destacat recentment a la Volta a Catalunya.

El president del club, Sergi Güell, es mostra satisfet pel rendiment de les esportistes. Güell destaca que l’equip continua formant corredores amb projecció. També assenyala que els resultats consoliden el club com una porta d’entrada al ciclisme professional femení.

La propera cita esportiva del Massi Baix Ter arribarà aquesta mateixa setmana. L’equip participarà a la Volta a Portugal. La formació estarà integrada per Laura Rodríguez, corredora del club; Laura Gómez, corredora del club; Laia Puigdefábregas, corredora del club; i Nahia Imaz, corredora del club.

El Massi Baix Ter afronta la seva tretzena temporada d’activitat. L’equip el dirigeix Ángel González, director esportiu de la formació. L’entitat competeix en proves de Catalunya, de la resta de l’Estat i de l’àmbit internacional.

L’escola de ciclisme continua sent la base del projecte esportiu. L’estructura femenina disposa d’un equip de formació i d’un equip d’elit. L’objectiu és facilitar el pas de les joves corredores cap a la competició de màxim nivell.

[MAPA] Aquestes són les platges de la Costa Brava aptes per gossos

Aquesta temporada els gossos no tindran un espai a la platja de l'Estartit / www.furgovw.org

L’estiu és una època complicada per les persones, però també pels animals de companyia pel que fa a les elevades temperatures. Per aquest motiu, des de les administracions s’han establert espais de mar perquè els gossos puguin refrescar-se. Arreu del país hi ha més de 100 platges aptes per a gossos, mentre que a la Costa Brava n’hi ha més de 10.

De les tres comarques que conformen la Costa Brava -la Selva, Alt Empordà, Baix Empordà- la Selva és l’única comarca que no ha habilitat cap platja o cala per gossos. A continuació, es pot consultar el mapa amb totes les platges aptes per anar-hi amb animals canins.

Al Baix Empordà, que algunes platges siguin aptes per a gossos, va portar polèmica, especialment l’any 2023, quan veïnes i veïns de Calonge i Platja d’Aro es van oposar que a la cala de Belladona, ubicada entre els dos municipis, poguessin anar-hi gossos. Finalment, després de les queixes, els ajuntaments van decidir que la cala no fos pet-friendly.

Veïns dels barris de Treumal i Politur s’oposen a que la cala Belladona sigui una cala per gossos pel seu alt valor ecològic i paisatgístic

El Terracotta Museu presenta la retrospectiva més completa de l’obra ceràmica de Santi Moix

terracotta

El Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà inaugurarà aquest diumenge, 5 de juliol, l’exposició «En ombres silents i entre somnis», una retrospectiva que reuneix per primera vegada un ampli conjunt de l’obra ceràmica de l’artista Santi Moix. La mostra aplega més de setanta peces creades al llarg de més de tres dècades en col·laboració amb diversos ceramistes bisbalencs.

L’exposició ofereix una mirada completa a una faceta artística menys coneguda de Moix. Tot i que la seva trajectòria s’ha associat principalment a la pintura, l’artista ha desenvolupat una obra marcada per l’experimentació constant amb diferents disciplines. Al llarg dels anys ha treballat amb pintura, dibuix, escultura, ceràmica i intervencions en l’espai públic.

Establert a Nova York des de mitjans dels anys vuitanta, Santi Moix ha exposat la seva obra en ciutats d’arreu del món. Ha desenvolupat projectes en museus, espais públics i centres culturals de referència. Entre les seves obres més conegudes hi ha intervencions al Museu de Brooklyn, un gran mural per a una firma de moda al barri del Soho de Nova York i els frescos de l’església de Sant Víctor de Seurí, al Pallars Sobirà.

La relació de l’artista amb la Bisbal d’Empordà es va iniciar a començaments dels anys noranta. El primer contacte amb la ceràmica va arribar de la mà del ceramista Joan Raventós. Aquella experiència inicial es va convertir en una línia de treball estable que ha acabat definint una part essencial de la seva producció artística.

Les formes orgàniques, els éssers imaginaris, els paisatges fantàstics i l’ús intens del color, presents en la seva pintura, també apareixen en les peces de ceràmica. En aquest cas, però, adquireixen volum i textura. L’argila es converteix en una nova eina per explorar el seu univers creatiu.

La mostra també reivindica el paper de la Bisbal d’Empordà com a centre de creació contemporània vinculat a la ceràmica. La ciutat manté una llarga tradició artesana. Al mateix temps, continua sent un espai de trobada entre artistes i professionals del sector que impulsen noves formes d’expressió.

En aquest context, la col·laboració entre Santi Moix i els ceramistes locals ha estat decisiva. A més de Joan Raventós, l’artista ha treballat amb Didi Heras, Josep Matés, David Rosell i Anna Ballesté. Aquestes aliances han permès experimentar amb tècniques diverses i ampliar les possibilitats creatives de la ceràmica.

L’exposició s’organitza en dos grans àmbits. El primer està dedicat a la ceràmica negra desenvolupada amb Didi Heras i Josep Matés. Les peces transformen i reinterpreten formes tradicionals de la terrissa a partir de l’imaginari visual de l’artista.

El segon espai presenta les obres creades principalment amb Joan Raventós. El recorregut inclou escultures de gres, murals, rajoles i composicions de porcellana. Aquest conjunt mostra com els colors i les formes característiques de la pintura de Moix es traslladen a creacions tridimensionals.

Entre les peces més destacades hi ha les maquetes d’una gran flor de porcellana instal·lada de manera permanent a l’església de Sant Víctor de Seurí. Aquest projecte es va realitzar al taller de Raventós amb la participació dels ceramistes David Rosell i Anna Ballesté. L’exposició reserva un espai específic per explicar aquest procés creatiu.

Per acollir la mostra, el Terracotta Museu ampliarà de manera excepcional l’espai expositiu. La sala temporal incorporarà altres àmbits del museu per poder exhibir les peces de gran format i oferir un recorregut més ampli per la trajectòria ceràmica de l’artista.

La mostra es podrà visitar com una oportunitat única per descobrir una part fonamental de l’obra de Santi Moix. També permet entendre com la tradició ceràmica de la Bisbal continua sent una plataforma viva per a la creació artística contemporània.

La Biennal de Fotografia Xavier Miserachs portarà onze exposicions i una àmplia programació cultural a Palafrugell

Biennal de fotografia Xavier Miserachs

La Biennal de Fotografia Xavier Miserachs tornarà a convertir Palafrugell en un dels principals punts de trobada de la fotografia a Catalunya. La catorzena edició se celebrarà entre el 2 d’agost i el 18 d’octubre amb onze exposicions distribuïdes en diferents espais del municipi, a més d’un ampli programa d’activitats gratuïtes, visites guiades i propostes educatives.

La biennal manté l’objectiu d’apropar la fotografia al gran públic. També reivindica el llegat del fotògraf Xavier Miserachs i de la seva generació. El certamen combina la presència de figures destacades de la història de la fotografia amb el suport a nous autors i la recuperació d’arxius fotogràfics vinculats al territori.

Una de les grans protagonistes d’enguany serà la fotògrafa nord-americana Dorothea Lange. L’exposició “Dorothea Lange. Un llarg viatge” repassa la trajectòria d’una de les pioneres de la fotografia documental. La mostra inclou imatges que documenten la vida de les famílies afectades per la crisi econòmica i les sequeres que van colpejar els Estats Units durant el segle passat. Entre elles hi ha treballs que han esdevingut símbols de la fotografia social.

La programació també presentarà la primera retrospectiva dedicada a Catalunya al fotògraf xilè Sergio Larrain. La mostra recorre el seu treball a Xile, Bolívia, Perú i diverses ciutats europees. Larrain va ser el primer fotògraf llatinoamericà que va formar part de la cooperativa internacional Magnum Photos. La seva obra és reconeguda per les composicions innovadores i la mirada poètica sobre la vida quotidiana.

Un altre dels noms destacats és Gabriel Cualladó, considerat una figura clau en la renovació de la fotografia espanyola durant la segona meitat del segle passat. L’exposició “Poètica de la senzillesa” mostra una obra centrada en l’entorn més proper i familiar, marcada per la sensibilitat i l’atenció als detalls.

La biennal també proposa un diàleg entre fotografia i literatura amb “Adjectivar el temps. Txema Salvans – Josep Pla”. La mostra analitza les coincidències entre la manera d’observar i interpretar la realitat del fotògraf barceloní i de l’escriptor empordanès. El projecte posa l’accent en la curiositat, el rigor i l’observació com a eines creatives.

El component local tindrà un paper destacat amb l’exposició “Els Casanovas. Nissaga de fotògrafs”. La mostra recupera la història d’una família que durant prop de cent cinquanta anys va retratar la vida quotidiana de Palafrugell. El projecte és fruit d’una investigació sobre el fons fotogràfic familiar i ha comptat amb la col·laboració de veïns que han cedit imatges dels seus avantpassats. L’exposició permet seguir l’evolució del municipi i dels seus habitants al llarg de diverses generacions.

La realitat social i ambiental també serà present en diverses propostes. El fotògraf gironí Carles Palacio presentarà “Treballadors de la mar”, un treball centrat en la situació actual dels pescadors de la Costa Brava. Les imatges reflecteixen les dificultats que afronta el sector, com la manca de relleu generacional, la reducció de captures o els efectes del canvi climàtic.

Per la seva banda, la fotògrafa i periodista Wayra Ficapal exposarà “El paisatge invisible”, un projecte dedicat al delta de l’Ebre. El treball documenta l’amenaça que representen la regressió del territori i la pujada del nivell del mar. L’autora intervé les fotografies amb aigua marina per mostrar visualment la degradació progressiva del paisatge.

La programació es completa amb una exposició dedicada a les fotografies de coberta de llibres, un homenatge al pintor Modest Cuixart a partir de les imatges de tres fotògrafs de Palafrugell, una mostra sobre les dones cuidadores impulsada per alumnes de l’Escola Universitària de Realització Audiovisual i Multimèdia, i una selecció de treballs documentals procedents de la col·lecció artística de l’entitat bancària col·laboradora.

Més enllà de les exposicions, la biennal oferirà un ampli programa d’activitats complementàries. El públic podrà assistir a la projecció de tres produccions audiovisuals vinculades a les mostres programades. Entre elles destaca una adaptació cinematogràfica de l’obra de l’escriptor nord-americà John Steinbeck i dos documentals dedicats als fotògrafs Sergio Larrain i Atín Aya.

També s’han programat conferències i presentacions. El filòsof Xavier Antich reflexionarà sobre la fotografia documental i el compromís social a partir de l’obra de Dorothea Lange. El comissari Enric Bruguera aprofundirà en la història de l’arxiu fotogràfic de la família Casanovas. El fotògraf Carles Palacio i el pescador Xavier Miró conversaran sobre el futur de la pesca. A més, Txema Salvans compartirà el seu procés creatiu en una trobada oberta al públic.

La biennal també acollirà la presentació de projectes vinculats a la protecció del patrimoni fotogràfic i a la defensa dels drets dels animals. Entre aquestes iniciatives hi ha una proposta de recuperació d’arxius fotogràfics afectats pels aiguats al País Valencià.

Les visites guiades seran una altra de les apostes destacades. N’hi haurà cada cap de setmana durant els mesos d’agost i setembre. També s’oferiran visites concertades per a grups i activitats específiques per a centres educatius. A finals d’agost, la fotògrafa Wayra Ficapal conduirà una visita comentada a la seva exposició a la Torre de Guaita de Sant Sebastià de la Guarda.

La catorzena edició de la Biennal compta amb el suport de l’Ajuntament de Palafrugell, la Fundació Banc Sabadell, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.