El grup parlamentari dels Comuns ha registrat una bateria de preguntes al Parlament per demanar explicacions al Govern sobre la desaparició i el sabotatge de les boies de seguretat instal·lades en diverses cales de l’espai protegit Castell-Cap Roig, inclòs a la xarxa Natura 2000.
La iniciativa, presentada pel portaveu del grup, David Cid, i el diputat Lluís Mijoler, arriba després que entitats com SOS Costa Brava denunciessin, a finals de juliol, la desaparició de diverses boies a cales com el Crit, Font Morisca, Cala Estreta i Cala Corbs, pocs dies després de la seva instal·lació. Els Comuns recorden que aquests episodis es repeteixen des de l’any 2024 i demanen quines actuacions preveu impulsar la Generalitat per evitar que es tornin a produir.
El grup parlamentari subratlla que aquestes boies són essencials tant per garantir la seguretat dels banyistes i ordenar la convivència amb les embarcacions com per protegir les praderies de posidònia dels fondejos incontrolats.
A més, els Comuns alerten que la reposició del material suposa un cost econòmic important per als ajuntaments de Palamós, Mont-ras i Palafrugell. Per aquest motiu, han preguntat al Govern si preveu habilitar ajuts extraordinaris perquè els municipis puguin substituir les boies i incorporar sistemes de geolocalització o altres mecanismes de protecció que dificultin nous actes vandàlics.
La iniciativa també s’adreça al Departament d’Interior per conèixer quines mesures de vigilància preventiva es plantegen desplegar a través dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Marítima. Igualment, els Comuns volen saber si s’ha obert alguna investigació per identificar els responsables dels sabotatges i si el Govern preveu impulsar una ordenació coordinada dels usos marítims a l’espai natural de Castell-Cap Roig.
Finalment, el grup reclama que la Generalitat avali l’impacte d’aquests actes sobre els hàbitats marins i impulsi mesures de seguiment, inspecció i restauració ambiental per preservar aquest espai protegit.
Les comarques gironines han registrat un nou rècord d’ocupació durant el mes de juliol, amb prop de 413.000 afiliacions a la Seguretat Social, segons les dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Immigració. La xifra representa un augment de gairebé un 3% respecte al mateix mes de l’any passat i confirma la bona evolució del mercat laboral en plena temporada turística.
L’increment suposa més d’11.000 afiliacions més que fa un any i situa la demarcació per sobre de la mitjana catalana en creixement de l’ocupació. En comparació amb el juny, també s’ha registrat un augment destacat del nombre de persones afiliades.
Pel que fa a l’atur, Girona és la demarcació catalana que més redueix el nombre de persones sense feina en termes anuals. El juliol s’ha tancat amb prop de 26.000 persones inscrites com a demandants d’ocupació, una reducció de més del 4% respecte al mateix període de l’any passat. Tot i això, en comparació amb el juny, l’atur ha augmentat lleugerament, amb prop de 500 persones més sense feina.
Per sectors, l’agricultura és l’únic àmbit que registra una disminució de l’atur durant el juliol. En canvi, els serveis concentren el principal increment de persones inscrites, seguits per la indústria i la construcció.
La temporada d’estiu també ha impulsat la contractació. Durant el juliol s’han formalitzat prop de 37.000 contractes, una xifra superior a la de fa un any i el creixement percentual més elevat de Catalunya. Malgrat aquest augment, els contractes temporals continuen sent majoritaris i representen més de la meitat dels signats durant el mes, mentre que els indefinits han retrocedit respecte al juny.
L’activitat turística explica bona part d’aquesta evolució. Prop de vuit de cada deu contractes s’han formalitzat al sector dels serveis, especialment en activitats relacionades amb l’hostaleria, la restauració i el comerç.
Can Genís celebrarà el dimecres 19 d’agost a les set de la tarda una nova edició de Veus en femení. La proposta reunirà Eye Tana, La Paula, Mireia Costas i White Shadow. Les quatre artistes presentaran els seus projectes musicals davant del públic.
L’activitat està impulsada pel Departament de Joventut de l’Ajuntament de Palafrugell. L’objectiu és donar visibilitat al talent jove local. El concert oferirà estils musicals diversos en un format proper. El públic podrà descobrir noves propostes de l’escena musical del municipi.
Durant la tarda, Ràdio Palafrugell farà una emissió especial des de Can Genís. La jornada inclourà una barra de begudes sense alcohol gestionada per el Nereta. Les consumicions seran gratuïtes. Aquesta acció vol fomentar un model d’oci saludable i segur.
L’espai també comptarà amb un punt d’informació sobre prevenció, salut i relacions lliures de violències. Aquest servei oferirà informació i sensibilització als assistents.
La Diputació de Girona dona suport a aquesta iniciativa amb una ajuda econòmica destinada al Departament de Joventut de l’Ajuntament de Palafrugell. Aquesta aportació permet organitzar el cicle de concerts dedicat a la promoció del talent jove local.
Amb aquesta nova edició, Can Genís reforça el seu compromís amb la creació artística juvenil. L’equipament continua oferint espais perquè les joves artistes presentin els seus projectes en un entorn proper i obert a tota la ciutadania.
El consum d’aigua sempre és més elevat durant l’estiu, però l’accés a aquest recurs es dispara especialment en municipis turístics com els de la Costa Brava. Platja d’Aro, Blanes, Palafrugell, Lloret o Roses són exemples de com l’increment de població en temporada d’estiu contribueix a consums entre juny i agost d’entre el 30% i el 40% de l’aigua de tot l’any, segons dades obtingudes per l’ACN. A Platja d’Aro en concret, l’agost del 2025 acapara una cinquena part de tot el consum d’aigua anual, i és sis vegades superior al que hi va haver al febrer. L’estiu també impacta en la generació de residus urbans. En concret, una quarta part de la brossa generada en tots aquests municipis es concentra en tan sols dos mesos de l’any, juliol i agost.
Els municipis consultats per l’ACN són alguns dels més turístics de la Costa Brava, nuclis que durant els tres mesos d’estiu incrementen significativament la població. Hi ha casos extrems com Platja d’Aro, que el tercer trimestre (juliol-setembre) té més del doble de la població habitual (12.773 habitants) amb el pas de 21.000 persones “estacionals”, segons dades d’Idescat. Roses duplica els seus residents (de 20.255 a 40.893 habitants), i Palafrugell l’augmenta un 65%, passant de 24.245 a 40.127 habitants.
En aquest sentit, pel que fa al consum d’aigua, la suma del turisme i l’increment propi de l’estiu en l’ús d’aquest recurs entre el conjunt de la població, fa que les xifres es disparin.
Sis vegades el consum del febrer
A Castell-Platja d’Aro, l’agost és el mes en què més aigua es consumeix, fins a sis vegades la del mes de febrer. Aquest mes coincideix en plena temporada turística i això vol dir que hotels, restaurants i comerços funcionen «al 100%» però també hi ha un altre component que explica aquest increment de consum, segons explica a l’ACN el seu alcalde, Maurici Jiménez: les segones residències. De fet, en aquest municipi, el consum d’aigua els mesos de juny, juliol i agost sumats suposa el 42,8% del consum hídric de tot l’any.
L’alcalde assegura que fa anys treballen per incrementar al màxim «l’eficiència de la xarxa hídrica» amb l’objectiu que es perdi el menor volum d’aigua i, d’aquesta manera, minimitzar al màxim el consum d’aigua. De moment, ja s’ha aconseguit un 81% d’eficiència. En paral·lel, el consistori treballa en l’obertura de nous pous per tal que d’aquí a tres anys Platja d’Aro «sigui autosuficient durant nou mesos a l’any» hídricament. Això vol dir que només caldrà fer ús de les reserves dels pantans gironins en els mesos de juliol, agost i setembre, quan hi ha una afluència més gran de persones.
D’altra banda, Jiménez assegura que treballen perquè els propietaris «facin un bon manteniment durant l’any» per tal que no calgui buidar i reomplir la piscina. Malgrat tot, «hi ha l’evaporació i això implica reomplir constantment les piscines i això es tradueix en un consum important de litres», apunta Maurici Jiménez. Per altra banda, des de la sequera el consistori ha recuperat les dutxes a les platges, a diferència del que han fet altres municipis que les han suprimit. El batlle assegura que era un servei que volien recuperar després de superar les restriccions, però han apostat per reduir el temps que dura el polsador quan els ciutadans el premen. Això ha permès «reduir un metre cúbic d’aigua al dia» en comparació amb abans de la sequera.
En el conjunt de l’any, Platja d’Aro va consumir 464.911 m3 d’aigua, fet que suposa un increment del 4,1% respecte a l’any anterior, però només un 0,5% en el cas dels mesos d’estiu. La raó d’aquest increment global, diu l’alcalde, és una tendència que cada vegada es consolida més i és l’increment d’activitat fora de la temporada d’estiu. «Hi ha molta gent amb segona residència que ve els caps de setmana de primavera, pel pont de la Puríssima o per carnestoltes», explica Jiménez. Això fa que el volum de persones que hi ha al municipi sigui més alt en mesos on habitualment l’activitat era menor.
Lloret frega el 45% del consum anual a l’estiu
A Lloret de Mar (Selva), on el consum total anual torna a créixer un 3,9% interanual, però es manté per sota del màxim del 2023, la concentració a l’estiu és la més alta d’aquest grup de municipis, gairebé amb el 44% del consum anual es produeix entre el juny i l’agost. En xifres, si l’any passat es van consumir al municipi 1,52 milions de m3 d’aigua, 669.930 m3 corresponen als mesos d’estiu.
A Blanes (Selva), durant els tres mesos d’estiu del 2025 es va consumir un terç (32,3%) de tota l’aigua de l’any. De fet, al juliol i a l’agost l’accés a aquest recurs és entre un 36 i un 38% superior al consum mitjà mensual de tot l’any. Pel que fa al consum anual d’aigua a la població, l’any passat va ser de 2.940.748 metres cúbics, un 3,7% més que l’any 2024, coincidint amb el primer any sense restriccions després de la sequera.
Pel que fa a Palafrugell, destaca per haver consumit un 18% més d’aigua durant l’any passat respecte del 2024, i fins a un 37% al juliol. Però més enllà de la comparació interanual, el pes del consum hídric els mesos d’estiu sempre és molt gran: fins al 40% de tot l’any 2025 es concentra entre juny i agost. I en comparar el consum de l’agost (34.969 m3) amb el febrer del mateix any (10.122 m3), el primer és tres vegades superior. Roses (Alt Empordà) ofereix dades mensuals dels consums domèstics (els comercials i industrials són trimestrals), però la dinàmica és similar a la resta de poblacions analitzades: el 42,6% del consum d’aigua anual en contractes mensuals es produeix durant els tres mesos d’estiu, i a l’agost, el consum duplica el consum mensual mitjà.
Respecte de l’aigua que gasta el municipi al llarg de l’any (1.874.848 m3), el consum ha baixat sensiblement, “gràcies a la millora i arranjaments de la xarxa que redueixen les fugues i milloren el rendiment”, segons fonts municipals.
Gestionar l’augment dels residus urbans
En matèria de residus urbans, l’estiu resulta ser també el període de l’any en què més n’augmenta la generació en aquests municipis costaners i turístics. Per exemple, Blanes produeix unes 18.100 tones de residus urbans anualment, amb 1.500 tones mensuals de mitjana. Però els mesos d’estiu (especialment al juliol i a l’agost) la xifra es dispara fins a prop de les 2.000 tones, és a dir un 30% més respectivament. En aquests dos mesos junts es genera el 20% de tot el residu anual.
Pel que fa a Platja d’Aro, on gairebé el 40% del residu urbà anual es concentra els tres mesos d’estiu -i a l’agost, en particular, fins al 15,7% de tota la brossa anual- l’alcalde destaca la complexitat d’organitzar un servei amb una població fluctuant. Al municipi es manté la infraestructura de la resta de l’any, més un reforç per a l’increment poblacional de segones residències i visitants. Jiménez, però, explica que se supera el 50% de la taxa de reciclatge i considera que això es deu a «la facilitat» que han posat perquè la gent pugui fer una recollida selectiva. Aquesta facilitat arriba per ubicar molts contenidors a prop: «la gent no té l’excusa que hagi de caminar cinc minuts per tirar els escombraries», explica l’alcalde.
L’alcalde creu que aquesta és una de les claus que ha permès arribar a aquest nivell de reciclatge «sense la necessitat de serveis com el porta a porta o els contenidors intel·ligents» que apliquen altres municipis. El que sí que fan és un porta a porta comercial.
Palamós nota una mica menys l’efecte de l’estacionalitat que els altres municipis, en termes d’augment de residus. Amb tot, si la mitjana mensual de brossa generada són 869,4 tones, a l’estiu superen còmodament el miler: 1.192 tones al juliol, 1.315 a l’agost. Dos mesos que, sumats, generen el 24,4%, una quarta part del residu recollit al llarg de l’any.
Pel que fa a Palafrugell, el 2025 s’hi van generar 12.947,9 tones de residus, un 3,6% més que l’any 2024. Com en altres municipis de la Costa Brava, la recollida de residus incrementa entre juny i setembre, especialment al juliol (l’11,7% del residu anual i l’agost, el 13,3%). Plegats, els dos mesos sumen també la quarta part de tot el residu anual.
La Xarxa d’Unitats Funcionals de Peu Diabètic ja és una realitat als hospitals Josep Trueta de Girona, Santa Caterina de Salt i Figueres. El projecte busca reduir les amputacions i apropar l’atenció especialitzada als pacients de les comarques gironines. La iniciativa forma part de la Xarxa Hospitalària de Girona, creada l’abril de fa dos anys. Aquesta estructura impulsa la col·laboració entre hospitals de diferents dimensions. L’objectiu és garantir una atenció especialitzada més equitativa arreu del territori.
El nou model amplia l’experiència compartida entre els hospitals Josep Trueta i Santa Caterina. Aquesta col·laboració ja funcionava des de feia anys. Ara, el sistema també s’ha estès a l’Hospital de Figueres. El projecte se sosté sobre dos eixos principals. El primer és la incorporació de professionals de podologia als centres. El segon és l’extensió territorial del servei d’angiologia i cirurgia vascular del Josep Trueta.
Aquest servei es va ampliar a finals de l’any passat i a principis d’aquest any. Els hospitals de Figueres i Olot ja poden valorar i tractar pacients sense derivar-los sempre a Girona. Això redueix desplaçaments i acosta l’atenció al lloc de residència.
Els hospitals Josep Trueta, Santa Caterina i Figueres ja disposen de professionals de podologia. La xarxa treballa ara per crear noves unitats als hospitals de Palamós i Olot. Els centres de Blanes i Calella mantindran el model compartit amb l’Hospital de Mataró.
En una primera fase, les unitats atenen persones amb úlceres actives i casos de més complexitat. Són els pacients amb un risc més elevat de complicacions. Més endavant, el model incorporarà una línia preventiva. Aquesta nova etapa permetrà detectar factors de risc abans de l’aparició de lesions. Els professionals també podran aplicar correccions ortopèdiques. Aquestes actuacions poden evitar la formació de noves úlceres.
Les unitats dels hospitals Josep Trueta i Santa Caterina funcionen de manera independent des de l’octubre de l’any passat. Des d’aleshores, el Santa Caterina ha atès prop de 120 pacients. El centre també ha fet més de 1.300 actuacions assistencials. Prop de 40 pacients van rebre atenció durant els últims mesos de l’any passat. Uns 80 pacients més van ser atesos durant la primera meitat d’aquest any.
L’Hospital Josep Trueta va atendre prop de 90 pacients durant l’any passat. El centre va registrar gairebé 800 actuacions assistencials. Entre gener i juny d’aquest any, ha atès prop de 50 pacients i ha fet més de 500 actuacions.
La unitat de l’Hospital de Figueres va començar a funcionar el maig d’aquest any. Des de la seva obertura, ha atès sis pacients. El centre també ha fet prop de 70 actuacions assistencials. En conjunt, els tres hospitals han atès prop de 300 pacients. També han registrat més de 2.700 actuacions assistencials relacionades amb el peu diabètic. Cada unitat reuneix professionals de diferents especialitats. Hi participen infermeria de ferides complexes, podologia, traumatologia, cirurgia general i cirurgia vascular.
Els equips també inclouen especialistes en endocrinologia, medicina interna i malalties infeccioses. Tots els professionals treballen amb protocols comuns. Aquests protocols també estan coordinats amb l’atenció primària.
La xarxa preveu crear un comitè de coordinació territorial. Aquest òrgan reunirà professionals dels hospitals i de l’atenció primària. La seva funció serà compartir coneixement i garantir criteris comuns.
La coordinadora de la Xarxa Hospitalària de Girona, Mercè Fernández Balsells, defensa aquest model de treball compartit. Fernández Balsells també dirigeix la unitat territorial de diabetis, endocrinologia i nutrició. La responsable considera que la xarxa millora la continuïtat assistencial. També reforça l’equitat territorial, la qualitat i l’eficiència dels serveis.
La Xarxa Hospitalària de Girona impulsa altres projectes compartits. Un d’aquests àmbits és l’atenció als pacients crítics i semicrítics. L’Hospital de Palamós participa en una prova inicial amb el servei de medicina intensiva dels hospitals Josep Trueta i Santa Caterina. La iniciativa vol estendre el treball en xarxa a altres especialitats.
Privat: El festival Amb So de Cobla reuneix un global de 6.500 espectadors
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
Aquest dimarts és jornada de concerts a les comarques gironines. Comencem a Calella de Palafrugell, on el Jardí Botànic de Cap Roig acull l’actuació de Juan Diego Flórez, dins del festival Cap Roig, a partir de les 22:15 h.
A Calonge, a les 21:45 h, música en directe amb el grup Trinomi de Barrets, a la Terrassa de l’Hotel Maria Teresa. I a Castell d’Aro, l’Església de Santa Maria acull l’actuació del Duo del Mar, dins el cicle L’Art de la guitarra, a les nou del vespre.
A Palamós avui comença una nova edició del festival Amb so de cobla, que s’allargarà fins el 8 d’agost. Ho fa amb amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, a les 10 del vespre, a la plaça Josep Sarquella.
Anem fins a Camprodon, on el monestir de Sant Pere acull el concert a càrrec del trio Freixas, format per Alba Ventura al piano, Tatevik Khachatryan al violí i Laia Puig al violoncel. Serà a les 7 de la tarda i està inclòs dins el Festival de Música Isaac Albéniz.
A Castelló d’Empúries, la Basílica de Santa Maria rep un nou concert del Mediterranean Guitar Festival. Anirà a càrrec de Camerata Venezia i començarà a les 9 del vespre.
I per acabar, concerts a L’Estartit amb David de la Higuera i Margalida Joanmiquel, a Llançà amb Marta Rodeja i Raül Marc Portell i a Palafrugell amb Swingin’Four.
Festes majors
Avui estan de festa major a Caldes de Malavella, a Pardines, a Pals, a Sant Feliu de Guíxols, a Parlavà i al Port de la Selva. Podeu consultar les programacions als seus respectius webs municipals.
