T’agradaria presentar un programa? Fer-hi una secció? Fer entrevistes? Crear un pòdcast? Explicar què passa al teu municipi? Participar en retransmissions, concerts, fires i programes especials?
A Ràdio Capital busquem nois i noies amb ganes de fer ràdio, aprendre, proposar idees i formar part d’un projecte de comunicació viu i arrelat a l’Empordà.
No importa si ja tens experiència o si encara no t’has posat mai davant d’un micròfon. Busquem persones curioses, creatives i amb ganes de provar coses noves.
Què pots fer a Ràdio Capital?
Hi ha moltes maneres de participar-hi:
Presentar o col·laborar en programes de ràdio.
Fer entrevistes a artistes, esportistes, entitats i persones del territori.
Crear i produir pòdcasts.
Buscar, escriure i explicar notícies.
Parlar de música, cultura, esports, cinema, tecnologia o del tema que més t’apassioni.
Participar en programes en directe i retransmissions des del carrer.
Cobrir concerts, festes, fires i altres esdeveniments.
Crear vídeos i continguts per a les xarxes socials.
Aprendre producció, realització i edició d’àudio.
Proposar el teu propi programa o projecte.
No has de saber fer-ho tot. Pots començar per allò que més t’agradi i descobrir, a poc a poc, quina és la teva manera de fer ràdio.
Una experiència real
Formaràs part d’un mitjà amb 25 anys d’història, reconegut amb guardons com els Premis RAC, els Premis Sonor i els Premis Carles Rahola.
Podràs aprendre al costat de persones que ja treballen en el món de la ràdio i la comunicació. També tindràs accés a les activitats de la nostra Escola de Ràdio i Periodisme Digital.
Treballaràs en projectes reals, des del nostre estudi multimèdia de Palafrugell o a distància. Coneixeràs com es prepara un programa, com es produeix un pòdcast, com s’organitza una emissió en directe i què passa darrere dels micròfons.
Vols provar-ho?
Escriu-nos a info@radiocapital.cat o envia’ns un missatge a Instagram, a @capitalemporda.
Explica’ns qui ets, des d’on ens escrius i què t’agradaria fer. Pot ser periodisme, entreteniment, música, cultura, esports, pòdcasts, xarxes socials o una idea completament nova.
Tornem. Reprenem una nova temporada del Supermatí després d’un estiu informativament convuls. Hem passat una calor considerable, més de la que voldríem i probablement menys de la que ens tocarà passar els pròxims anys. El clima té aquesta desagradable virtut de convertir les prediccions més pessimistes en una realitat bastant quotidiana.
La política tampoc ens ha donat gaire descans. La del nostre país i la del país veí. Tot sembla més polaritzat, més sorollós i més teatral. Cada dia costa més veure la política com aquella activitat relativament sensata que hauria de servir per arreglar els problemes de la gent. De vegades sembla dedicada exactament al contrari: a crear-ne de nous.
La crisi migratòria de Ceuta n’ha estat un bon exemple. Un fenomen complex, difícil i que no és nou s’ha convertit immediatament en munició política. Poques propostes. Poca voluntat d’entendre. Ningú dona gaire la mà. Hi ha proclames, insults, acusacions i una notable quantitat de populisme. Els extrems, de dreta i d’esquerra, han après que incendiar una conversa dona més rendiment que intentar resoldre un problema.
Els mitjans tampoc sempre hi ajudem. Massa sovint ens atrinxerem. I així podem passar dies parlant de l’àtic de la presidenta de la Comunitat de Madrid. De la Comunitat de Madrid. En quin moment això s’ha convertit en una qüestió essencial per a un ciutadà de Palafrugell, de la Bisbal o de Torroella?
Mentrestant, a l’altra banda de l’Atlàntic tenim l’infame president americà, capaç, segons com es llevi, d’amenaçar amb una guerra, imposar un aranzel o canviar el nom al golf de Mèxic. Cal fer fora aquest imbècil del poder com sigui. Però em temo que passar cada matí una hora parlant-ne tampoc ens arreglarà gaire la vida.
Potser ens convé tornar a casa.
Perquè aquí tenim prou feina.
Ens hauríem de preguntar com gestionem un Empordà que durant sis setmanes sembla no tenir prou carreteres, prou platges ni prou aparcaments i que al febrer, en canvi, corre el risc d’assemblar-se a un sarcòfag. Com fem possible que els nostres nois i noies puguin construir aquí un projecte de vida. Com resolem l’accés a l’habitatge en un territori on una masia que fa trenta anys habitava un pagès avui pot acabar en mans d’algú que l’ha comprada per un milió d’euros.
Ens hauríem de preguntar com elevem el nivell educatiu d’una comarca que s’ha acostumat massa al monocultiu turístic. Com fem de la cultura una activitat permanent i no una successió d’actes d’estiu. Com diversifiquem l’economia. Com protegim el paisatge sense convertir l’Empordà en un decorat. Com podem continuar vivint aquí.
I, sobretot, algú ho ha d’explicar.
Aquesta temporada Ràdio Capital compleix vint-i-cinc anys. Vint-i-cinc anys d’un projecte que va començar des del voluntariat i que avui és un mitjà professional. Independent d’una cadena nacional, d’una cadena estatal i d’un ajuntament. Això no ens fa millors per definició. Ens obliga, simplement, a ser més responsables.
Ens equivocarem. També encertarem. Però no tindrem manies a l’hora de ser crítics amb el poder. Ni complexos a l’hora d’exigir responsabilitats a les institucions, a les empreses o a la mateixa ciutadania.
I avui recuperem el Supermatí.
Fa deu temporades que cada matí posem en antena una hora d’informació dedicada al Baix Empordà. Una hora. No cinc minuts entre dues cançons. No un butlletí de titulars. Una hora per explicar què passa als nostres pobles, entrevistar-ne els protagonistes, parlar d’economia, de política, de societat, de cultura i del territori.
És l’únic informatiu comarcal d’una hora que podeu escoltar a la ràdio per despertar-vos sabent què passa al Baix Empordà.
Ja sé que tenim una competència formidable. Les grans ràdios catalanes i espanyoles tenen recursos, noms coneguts, tertúlies i despertadors magníficament produïts. Nosaltres tenim una cosa més modesta: el Baix Empordà.
I francament, no em sembla poca cosa.
Per això us demanem que aquesta temporada ens feu confiança. Que abans de mirar què ha dit Ayuso o què ha tornat a fer Trump, sapigueu què ha passat a Palamós, a Begur, a la Bisbal, a Pals o a Sant Feliu.
Perquè potser, enmig de tant soroll, la informació local és un dels pocs antídots que encara ens queden.
Torroella de Montgrí acollirà el 4 de novembre la sisena Jornada d’Empreses Socialment Responsables del Baix Empordà. La trobada se celebrarà a l’Auditori Teatre Espai Ter. El Consell Comarcal del Baix Empordà impulsa aquesta iniciativa. També hi participa la Taula Comarcal de Promoció Econòmica.
La jornada vol posar en valor el compromís social de les empreses de la comarca. L’organització premiarà iniciatives amb efectes positius sobre les persones i el territori. L’acte vol destacar empreses amb bones condicions laborals. També reconeixerà iniciatives a favor de la igualtat, la inclusió i la cooperació. La trobada s’adreça a empreses i negocis amb seu al Baix Empordà. També oferirà un espai per compartir experiències entre empreses.
Els participants podran conèixer projectes impulsats per altres negocis de la comarca. La jornada també vol afavorir noves col·laboracions entre empreses i entitats. La convocatòria estableix quatre categories de reconeixement. La primera està dedicada al treball digne i a les bones condicions laborals.
Aquesta categoria valora salaris justos i igualtat d’oportunitats. També reconeix mesures destinades a millorar la qualitat de l’ocupació. La segona categoria se centra en la igualtat de gènere. Premia empreses amb polítiques laborals igualitàries i sense discriminacions. La tercera categoria està dedicada a la inclusió i la diversitat. Reconeix negocis amb iniciatives laborals i socials destinades a col·lectius vulnerables.
La quarta categoria premia la col·laboració i el compromís amb la comunitat. Valora projectes compartits entre empreses, administracions, entitats i altres agents del territori. Els quatre reconeixements estan vinculats als objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030. La iniciativa relaciona aquests objectius amb l’activitat empresarial del Baix Empordà.
Els organitzadors defensen la compatibilitat entre activitat econòmica i compromís social. També volen impulsar un mercat laboral més inclusiu i igualitari. La convocatòria per presentar candidatures ja està oberta. Les empreses interessades poden consultar les bases al web del Consell Comarcal del Baix Empordà.
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí anima els negocis del municipi a participar-hi. La invitació també s’estén a les empreses de tota la comarca. El consistori considera la jornada una oportunitat per donar visibilitat al teixit empresarial local. També destaca la importància dels projectes amb retorn social.
Amb aquesta trobada, Torroella de Montgrí es convertirà en punt de reunió del teixit empresarial del Baix Empordà. L’Espai Ter concentrarà empreses, entitats i representants vinculats al desenvolupament econòmic de la comarca.
Privat: Palafrugell reforça la recollida comercial al front marítim de Calella, Llafranc i Tamariu els caps de setmana amb l’objectiu de millorar la imatge dels nuclis
Un navegant ha rescatat onze persones aquest dissabte després que una embarcació xoqués contra unes roques a Calella de Palafrugell, tal com ha avançat el Diari de Girona. L’accident s’ha produït a la zona de la Punta dels Tres Pins, mentre que tots els ocupants han pogut sortir de la barca sense ferides.
L’avís s’ha rebut cap a dos quarts de quatre de la tarda, després que un testimoni localitzés l’embarcació accidentada mentre navegava per la zona. El mateix navegant ha ajudat els onze ocupants i els ha traslladat amb la seva barca fins a la platja del Canadell.
Totes les persones rescatades han pogut desembarcar pel seu propi peu i es trobaven sanes i estàlvies. Per tant, l’accident no ha deixat ferits malgrat l’impacte contra les roques i l’estat posterior de l’embarcació.
Els Bombers de la Generalitat s’han desplaçat fins al lloc després de rebre l’avís i han accedit a la zona pel camí de ronda. Un cop allà, han comprovat que la barca havia quedat mig enfonsada i encallada entre les roques.
Les comprovacions dels serveis d’emergència han permès descartar risc de fuites procedents de l’embarcació. Tot i això, la barca no es pot retirar sense mitjans especialitzats i haurà de ser reflotada abans de traslladar-la.
Els Bombers de la Generalitat han donat per acabada la seva intervenció després de comprovar l’estat de l’embarcació i descartar altres riscos immediats. A partir d’ara, els Mossos d’Esquadra coordinaran les gestions necessàries per retirar la barca.
Una empresa especialitzada s’haurà d’encarregar del reflotament i la retirada de l’embarcació de la Punta dels Tres Pins. Mentrestant, la zona queda pendent d’aquestes actuacions després d’un accident que s’ha saldat sense persones ferides.
Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil han detingut quatre homes relacionats amb més de 70 robatoris amb força en empreses, sis dels quals es van produir a la demarcació de Girona. Els fets es van registrar entre la tardor del 2025 i aquest estiu en diferents punts de Catalunya, l’Aragó i la Comunitat Valenciana.
La investigació atribueix al grup el robatori de telèfons mòbils, ordinadors i tauletes per valor de prop de 700.000 euros. Els assalts van afectar empreses de les demarcacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, però també establiments d’Osca, Saragossa i Castelló.
La demarcació de Barcelona concentra més d’una vintena de casos, mentre que a Girona se n’han confirmat sis. La investigació també situa una desena llarga de robatoris a Lleida i una xifra similar a Tarragona.
Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil van crear un equip conjunt d’investigació davant la mobilitat constant del grup i la repetició dels robatoris. Les diligències van permetre relacionar els mateixos sospitosos amb actuacions en territoris molt allunyats entre si.
Segons els investigadors, els robatoris es cometien durant la nit i amb una actuació coordinada. Dues o tres persones entraven a les empreses després de forçar les portes, mentre un altre membre vigilava els voltants des d’un vehicle.
El grup utilitzava vehicles de lloguer contractats amb identitats falses i els participants es cobrien completament el rostre. A més, els investigadors consideren que coneixien prèviament els accessos i els punts més vulnerables dels establiments.
Les actuacions eren ràpides i, després dels robatoris, altres persones s’encarregaven de fer desaparèixer el material informàtic. Aquest sistema dificultava la recuperació dels objectes i la identificació dels presumptes autors.
La investigació va culminar a principis de setembre amb la detenció de quatre homes a Barcelona i Sant Boi de Llobregat. A més dels robatoris, també se’ls atribueixen diversos delictes de falsedat documental i un presumpte delicte de pertinença a grup criminal organitzat.
Els detinguts van passar posteriorment a disposició judicial a Montsó, a l’Aragó.
