Francesc Sánchez Carcassés, director artístic del F’Estiu de Calonge i Sant Antoni, ha estat distingit amb la Mosca Grossa 2026. El periodista ha rebut el guardó durant la gala de les Mosques de la Informació, organitzada pel Col·legi de Periodistes. Sánchez Carcassés s’ha mostrat sorprès i emocionat davant l’ovació dels assistents.
La Mosca Borda ha estat per a David Torras, director de Comunicació del Girona Futbol Club. És la segona vegada consecutiva que rep aquesta distinció. Es tracta d’un fet inèdit en la història dels premis, els més antics del Col·legi de Periodistes. Cap representant del club ha assistit a la cerimònia.
La cantant i compositora palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz també ha estat una de les protagonistes de la vetllada. Tal com ja es va anunciar, l’artista ha rebut la Mosca de Sant Narcís en reconeixement a la seva trajectòria musical. Francesc Sánchez Carcassés ha estat l’encarregat de repassar la carrera de Pérez Cruz. En aquest homenatge també hi ha participat Glòria Cruz, mare de la cantant.
La gala ha reconegut igualment els periodistes Josep-Víctor Gay i Angels Bronsoms amb la Mosca del Col·legi. Tots dos han estat distingits per les seves llargues trajectòries professionals. Jordi Bosch ha presentat la figura de Josep-Víctor Gay. En el cas d’Angels Bronsoms, Rosa Gil ha llegit un text d’homenatge escrit per Ita Fàbregas.
L’acte també ha dedicat un record a dos professionals del periodisme morts recentment. Un dels homenatges ha estat per a Gaditos Farjas Montoya, veu històrica de Ràdio Olot, traspassada fa uns mesos. També s’ha recordat Pep Collelldemoment, periodista vinculat al Col·legi des dels seus inicis, mort sobtadament a finals del 2025. El periodista Miquel Riera ha estat l’encarregat de recordar-ne la trajectòria.
La cerimònia s’ha celebrat al Centre Cultural La Mercè de Girona. La vetllada ha acabat amb la tradicional fotografia de família i una trobada dels assistents al claustre del centre.
En el marc de la col·laboració entre Ràdio Capital i Origen Empordanet per donar veu als productors del sector primari del territori, Joan Coll parla amb David Bertran, de l’Horta de la Mercè, un projecte dedicat a la recuperació de varietats antigues i al cultiu d’hortalisses sense productes químics.
Una horta centrada en recuperar varietats antigues
L’Horta de la Mercè va començar fa aproximadament 15 anys, inicialment com una experiència d’horta experimental. David explica que ell i la seva parella, l’Imma, no provenien del món de la pagesia i van començar pràcticament des de zero.
El projecte va partir, en bona part, de les varietats de tomàquet que la seva família havia cultivat tradicionalment. Amb el temps, però, van començar a incorporar noves llavors procedents de particulars, fires i altres indrets.
Actualment, l’Horta de la Mercè pot arribar a treballar amb unes 250 varietats de tomàquet, després d’haver-ne plantat unes 150 durant l’últim estiu. David explica que moltes llavors arriben gràcies a persones que conserven varietats familiars i les fan arribar al projecte perquè siguin recuperades.
“Nosaltres ho provo tot”, explica. Les planten i comproven com funcionen i, sobretot, quin gust tenen. Si consideren que una varietat val la pena, en conserven les llavors.
Varietats que es van perdent
David alerta que moltes varietats tradicionals s’han anat perdent amb els anys. Segons explica, els sistemes de producció han afavorit varietats híbrides seleccionades per produir més, créixer ràpidament i resistir millor determinades plagues.
Aquesta selecció, assegura, ha anat deixant en segon pla aspectes com el gust i la qualitat del producte.
A l’Horta de la Mercè també cultiven varietats procedents de diferents parts del món. Hi ha tomàquets asiàtics, mexicans, russos o dels Estats Units, entre d’altres. Fins i tot conserven un tomàquet cherry procedent de les illes Galápagos, que David identifica com un dels tipus més propers als primers tomàquets.
Un cultiu cada vegada més condicionat per la calor
Un dels principals reptes que afronta el projecte és el canvi en les condicions climàtiques. David explica que les altes temperatures afecten especialment les flors de les tomaqueres.
Quan la calor és molt intensa, algunes flors es poden assecar i altres poden acabar produint tomàquets deformats. Per intentar reduir l’impacte de les temperatures, alguns agricultors comencen a introduir sistemes d’ombra, però David assenyala que aquestes inversions poden ser difícils d’assumir per a una horta de grans dimensions.
L’Horta de la Mercè treballa actualment en unes dues hectàrees i mitja aproximadament, repartides en diferents espais.
Més feina i menys rendiment
Les varietats antigues també comporten més feina. David explica que poden arribar a produir aproximadament un terç del rendiment d’un híbrid, de manera que cal plantar més tomaqueres per obtenir una producció similar.
A més, bona part de les tasques es fan manualment. Per això defensa que el preu d’aquest tipus de producte ha de tenir en compte tota la feina que hi ha al darrere.
L’Horta de la Mercè aposta també perquè els consumidors vagin directament a buscar les cistelles a l’horta. D’aquesta manera, explica David, poden conèixer de primera mà com es treballa i prendre consciència de l’esforç que hi ha darrere de cada producte.
Visites guiades i tastos de tomàquet
Aquest estiu, el projecte ha incorporat una nova proposta: visites guiades a l’hort amb tastos de diferents varietats de tomàquet.
Els visitants recorren l’espai, coneixen les diferents varietats i el funcionament de l’horta i acaben fent una cata. David explica que una de les parts que més els satisfà és veure la reacció dels visitants quan proven els tomàquets i redescobreixen un gust que sovint ja no associen amb el producte convencional.
A banda dels tomàquets, l’Horta de la Mercè cultiva xiles, pebrots, albergínies i enciams, entre altres hortalisses. En el cas dels xiles, treballen amb unes trenta varietats diferents, mentre que de pebrots en cultiven aproximadament quinze.
El projecte continua així amb l’objectiu de conservar varietats, recuperar sabors i mantenir una manera de treballar vinculada al territori.
Les Trobades de Cap Roig tornen del 15 al 18 d’octubre amb quatre dies de conferències, diàlegs i activitats culturals gratuïtes. Aquesta edició porta per títol El sentit de la natura i combina ciència, literatura, filosofia, art i música. La programació inclou reflexions sobre la biodiversitat, el canvi climàtic, la genètica i les noves tecnologies.
Els Jardins de Cap Roig són l’escenari principal de les jornades. Les activitats també arribaran al Museu del Suro de Catalunya, al Teatre Municipal de Palafrugell i a plaça Nova. Totes les propostes són gratuïtes, però algunes requereixen reserva prèvia.
La programació començarà aquest dijous 15 d’octubre, a dos quarts de set de la tarda, al Museu del Suro. Els escriptors Rafael Nadal i Care Santos conversaran sobre la influència del paisatge mediterrani en la literatura. El filòsof i periodista Josep Ramoneda moderarà la trobada.
Divendres, l’escriptor italià Alessandro Baricco oferirà la conferència inaugural als Jardins de Cap Roig, a les cinc de la tarda. La seva intervenció explorarà les relacions entre la música, la natura i les persones.
A dos quarts de set començarà un diàleg sobre genètica i identitat humana. Hi participaran el paleogenetista Carles Lalueza-Fox, director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i el físic i biòleg Ricard Solé. La conversa abordarà els avenços científics i les noves maneres d’entendre els orígens humans.
Dissabte, la programació començarà a dos quarts d’onze del matí amb una lectura de poesia grega antiga. La poeta i traductora Aurora Luque presentarà diversos textos amb el Mediterrani com a fil conductor.
A les quatre de la tarda, la biòloga Meg Lowman i el filòsof Paolo Pecere conversaran sobre biodiversitat i canvi climàtic. La sessió tractarà la relació entre les persones, els ecosistemes i les altres espècies.
La jornada continuarà a les sis amb l’escriptora Najat El Hachmi. La seva conferència abordarà les migracions, la identitat, la llibertat i els valors de la societat europea.
A dos quarts de vuit, el fotògraf i artista Joan Fontcuberta reflexionarà sobre el futur de les imatges. La intervenció se centrarà en la influència de la intel·ligència artificial sobre la fotografia i la representació de la natura.
Les Trobades acabaran diumenge 18 d’octubre amb dues activitats al centre de Palafrugell. A les onze del matí, el Teatre Municipal acollirà una conversa entre els periodistes Xavier Mas de Xaxàs i Esther Vera. Els participants reflexionaran sobre les incerteses del present i els reptes de futur.
A dos quarts d’una del migdia, plaça Nova acollirà una trobada i signatura de llibres amb diversos autors participants. L’activitat comptarà amb la col·laboració de la Llibreria Nollegiu Mediterrània.
L’interès per les jornades ja ha deixat quatre activitats amb les entrades exhaurides. Són la passejada artística de Lúa Coderch, la conferència del filòsof Paco Calvo, el diàleg sobre la memòria de Calella de Palafrugell i el concert de la formació empordanesa Trio Tico.
Encara es poden reservar entrades per a diverses sessions. Les inscripcions per a les activitats dels jardins es poden fer al web oficial de les Trobades de Cap Roig. Les activitats del Museu del Suro i del Teatre Municipal disposen de canals de reserva propis.
Les Trobades de Cap Roig són una iniciativa de l’Escola Europea d’Humanitats. Les organitzen la Fundació la Caixa i La Maleta de Portbou, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palafrugell. L’objectiu és promoure el diàleg entre la recerca científica, les humanitats i les arts.
Una delegació empresarial del Marroc ha visitat el port de Palamós per conèixer el funcionament de les instal·lacions i l’activitat de creuers. La trobada ha reunit representants de la Cambra de Comerç de Souss-Massa, amb seu a Agadir, i de la Cambra de Comerç de Palamós.
Els representants marroquins han mostrat un interès especial pel trànsit de creuers i les característiques del port palamosí. La visita ha permès compartir experiències sobre l’activitat portuària de les dues regions mediterrànies.
La delegació ha estat formada pel primer vicepresident de la cambra marroquina, Bachir Ahechmoud, el director regional, Ramy Abderrahim, i la cap del Departament d’Estratègia i Partenariat, Rabya Aqel.
La visita forma part d’una agenda institucional a Barcelona i Palamós. L’Associació de Cambres de Comerç i Indústria de la Mediterrània ha coordinat els contactes entre les dues institucions. El dimecres 14 d’octubre, la Cambra de Comerç de Palamós ha organitzat diverses activitats per presentar l’entorn i l’economia local. La jornada ha inclòs un sopar institucional amb el president de la cambra palamosina, Pol Fages, com a amfitrió.
La trobada ha servit per enfortir els vincles institucionals i empresarials entre Palamós i la regió de Souss-Massa. També ha afavorit l’intercanvi de coneixements entre dos territoris amb infraestructures portuàries i activitat de creuers.
Quines pel·lícules i sèries arriben aquesta setmana? A la secció de cinema del Supermatí, Ignasi Arbat repassa algunes de les estrenes més destacades, coincidint amb l’arribada de la temporada de Halloween.
Parlem de Carrie, la nova sèrie de Prime Video basada en l’obra de Stephen King i dirigida per Mike Flanagan; d’Escape Room 2, l’adaptació cinematogràfica de la segona obra de teatre d’Héctor Claramunt i Joel Joan; i d’El precio de la red, una pel·lícula sobre xarxes socials, desinformació i periodisme d’investigació.
També descobrim La otra madre, una nova proposta de terror protagonitzada per Jessica Chastain i dirigida per Rob Savage.
I no totes les recomanacions són positives: Ignasi Arbat també analitza Su propio infierno, la nova pel·lícula de Nicolas Winding Refn, director de Drive, i explica per què considera que és una proposta que es pot estalviar.
