Queens Of The Stone Age anuncien per sorpresa un nou disc, “Perfecth”, per al setembre
Queens Of The Stone Age han donat la sorpresa. La banda de Palm Desert ha anunciat per sorpresa un nou disc, que portarà per títol “Perfecth” i que arribarà el pròxim 30 de setembre.
El grup ha fet oficial la notícia a través d’un vídeo teaser de to còmic i sangonós en què es pot veure Josh Homme i el teclista Dean Fertita jugant amb un punyal. De moment, però, la banda no ha avançat gaire més informació sobre el contingut del nou treball.
Fa només unes setmanes, Queens Of The Stone Age van publicar el senzill ‘Easy Street’, una cançó amb un perfil més pop del que és habitual en el grup. Encara no està confirmat si formarà part de “Perfecth”.
Actualment, la banda es troba de gira pels Estats Units compartint escenari amb Foo Fighters. Després d’aquest tram de la gira, Queens Of The Stone Age tenen previstes actuacions a Reykjavík el 24 d’octubre, abans de viatjar al Japó i Singapur entre novembre i desembre i, posteriorment, a Austràlia i Nova Zelanda.
Ara caldrà esperar per saber si el grup anunciarà noves dates a Catalunya per presentar en directe aquest nou disc.
Castell d’Aro celebra aquest cap de setmana la vint-i-cinquena edició del Mercat Medieval. La cita tindrà lloc els dies 22 i 23 d’agost al nucli històric. Les activitats ocuparan els carrers entre les onze del matí i les dues del migdia. A la tarda, el mercat obrirà de sis a deu del vespre. L’entrada serà lliure i gratuïta.
El municipi transformarà de nou el centre històric en un espai inspirat en l’edat mitjana. Els carrers lluiran escuts, estendards, banderoles i altres elements decoratius. L’organització espera rebre entre 15.000 i 20.000 visitants durant tot el cap de setmana.
El programa combinarà artesania, gastronomia, demostracions d’oficis i espectacles de carrer. Els visitants trobaran parades amb productes artesanals i aliments elaborats. També hi haurà diferents espais de restauració repartits pel recinte.
Les demostracions permetran conèixer diversos oficis tradicionals. Hi haurà treballs de forja, elaboració d’espelmes, apicultura i vidre bufat. També es mostraran tècniques de tints medievals i decoració tradicional de rajoles.
Les activitats familiars tindran un pes important durant els dos dies. El programa inclou una exposició d’armes i armadures de la baixa edat mitjana. També hi haurà un taller de circ i un campament medieval.
Els infants podran participar en una instal·lació dedicada als antics constructors i picapedrers. També s’han preparat tallers de flors de cera i penjolls. Aquestes propostes completaran l’activitat habitual de les parades.
Els espectacles es repartiran durant el matí i la tarda de dissabte i diumenge. Hi haurà cercaviles musicals i representacions teatrals. El públic també podrà veure dansa del ventre i diferents recreacions medievals.
Entre les propostes destacades hi ha duels entre cavallers i un torneig cavalleresc. També es representarà la llegenda sobre l’origen de Castell d’Aro. La programació musical inclourà cercaviles i un concert de música medieval.
Dissabte al matí tindrà lloc el pregó inaugural. L’acte recrearà la figura de Guerau de Lledó, últim responsable medieval del Castell de Benedormiens. La representació començarà a dos quarts d’onze del matí.
El Mercat Medieval té com a escenari el nucli històric de Castell d’Aro. Aquest conjunt disposa de la màxima protecció patrimonial catalana. El seu entorn conserva carrers antics, l’església i el Castell de Benedormiens.
El castell apareix documentat des de fa gairebé mil anys. Encara conserva parts construïdes durant l’edat mitjana. L’espai és un dels principals testimonis del passat històric de la Vall d’Aro.
Amb aquesta edició, l’Ajuntament vol reforçar una de les cites habituals de finals d’agost. El Mercat Medieval complementa l’oferta turística de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró. El municipi combina patrimoni, comerç, platges, espais naturals, gastronomia i activitats d’oci.
L’Ajuntament de Palamós ha obert una nova convocatòria d’ajuts per pagar l’impost sobre béns immobles. La mesura s’adreça a persones del municipi amb poca capacitat econòmica. L’Àrea d’Acció Social i Ciutadania gestiona aquesta línia de suport. El pressupost municipal disponible és de 140.000 euros.
L’Ajuntament repartirà aquesta quantitat entre totes les peticions acceptades. El repartiment dependrà del nombre final de persones beneficiàries. El termini de presentació de sol·licituds acaba el 30 de setembre. Les persones interessades poden completar el tràmit per internet a través de la seu electrònica municipal.
També poden presentar la documentació de manera presencial. El tràmit està disponible a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Palamós. Aquest servei contactarà amb les persones que van demanar el mateix ajut l’any passat. L’Ajuntament els facilitarà la documentació amb antelació per agilitzar el procés.
La convocatòria estableix diversos requisits econòmics i patrimonials. La persona sol·licitant ha de ser propietària o usufructuària d’un habitatge a Palamós. Aquest habitatge ha de ser el domicili d’empadronament de la persona beneficiària. La convocatòria pren com a referència l’1 de gener de 2025. El valor cadastral de l’habitatge no pot superar els 130.000 euros. També existeix un límit per als ingressos anuals de la unitat familiar. Aquests ingressos no poden superar tres vegades l’Indicador de renda de suficiència de Catalunya. El límit se situa en prop de 29.000 euros anuals. Les persones beneficiàries també han d’estar al corrent de les seves obligacions tributàries. Aquesta condició també afecta els tributs vinculats a l’habitatge objecte de la petició.
L’Ajuntament estudiarà les sol·licituds després del tancament del termini. Els serveis municipals comprovaran el compliment dels requisits. Després de l’aprovació definitiva, l’Ajuntament farà el pagament mitjançant transferència bancària. Els diners arribaran al compte indicat per cada persona beneficiària.
Les exportacions a la demarcació de Girona han crescut un 9,7% en el mes de juny, en comparació amb el mateix mes de l’any passat. Això vol dir que les empreses gironines van facturar 737,66 milions d’euros en vendes a l’exterior. El sector carni es manté líder, tot i que perd pes en comparació amb el juny de l’any passat. Per altra banda, en la primera meitat de l’any la demarcació ha tancat un semestre negatiu pel que fa a exportacions amb uns ingressos un 2,9% inferiors en comparació amb la primera meitat del 2025. Entre el gener i el juny, les empreses de la demarcació han facturat 4.180,69 milions d’euros.
L’increment del 9,7% en les exportacions a Girona situa al territori com a la demarcació catalana amb un increment més important en les vendes a l’exterior. De fet, la mitjana catalana s’ha quedat en el 2,9% en el juny, lluny de la xifra gironina. Les vendes a l’exterior del sector agoralimentari segueixen notant l’efecte dels arazels xinesos. En el mes de juny han facturat 115,53, un 17,5% menys del que venien en el juny del 2025. Malgrat tot, aquest sector es manté com a líder de vendes a l’exterior a la demarcació.
Per darrere hi ha la venda de màquines, amb una facturació de 61,62 milions d’euros i això suposa un increment del 30%. En una situació similar hi ha la indústria farmacèutica, que ha facturat 55,53 milions d’euros en vendes a l’estranger en el mes de juny. Això suposa un diferencial del 34,4% en comparació amb el juny del 2025.
Segons apunta el Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa, França es manté al juny com a principal país exportador per a les empreses gironines amb 181,81 milions d’euros dels 737,66 facturats en global. A molta distància hi ha Itàlia, amb 61,56 milions i Alemanya amb 59,46. En quarta posició hi ha Portugal, amb una facturació de 43,78 milions i les vendes al Regne Unit se situen en cinquè lloc amb uns ingressos de 30,72 milions. Per la seva banda, la Xina cau fins a la desena posició amb 14,57 milions, per l’impacte que segueixen tenint els aranzels aplicats en aquest país.
L’Empordà és un destí de repòs? De relaxació? De postal? De refugi per la gent de ciutat? Com veuen els grans mitjans internacionals la terra empordanesa?
Quan es busca l’Empordà des de fora, la terra que apareix és, sovint, un lloc associat al paisatge, la gastronomia, els pobles medievals i les cales de la Costa Brava. Un espai mediterrani on el turisme busca experiències vinculades a la tranquil·litat, la natura i la cultura.
Però quin Empordà expliquen realment els mitjans internacionals? Quins municipis apareixen en aquests articles? Quins paisatges, restaurants, hotels o experiències consideren prou atractius per explicar-los? I, sobretot, quina imatge s’acaba construint a milers de quilòmetres de distància?
Analitzant diferents peces periodístiques de grans mitjans del món com Financial Times, The Independent o Forbes podem veure la imatge que té Europa i la resta dels continents de l’Empordà.
Financial Times: l’Empordà és el Cotswolds de Catalunya?
L’abril del 2025, Financial Times va publicar una peça tituladaRustic retreats in Catalonia’s Empordà (refugis rústics a l’Empordà de Catalunya) on apareixen diferents pobles del Baix Empordà com Rupià, Palau-sator, Pals o la Pera.
Al subtítol, s’hi pot llegir: A new collection of villas offers a perfect base to explore a rural enclave often referred to as the ‘Cotswolds of Spain’ (un nou conjunt de vil·les ofereix una base perfecta per explorar un enclavament rural sovint anomenat els Cotswolds d’Espanya). Els Cotswolds són una regió del centre sud d’Anglaterra coneguda per les seves cases de pedra i els seus paisatges agrícoles.
El reportatge, escrit per la periodista Kate Maxwell, descriu l’experiència de visitar l’Empordà i fa referència a l’agència de lloguer vacacional Viu Empordà, que té diferents cases luxoses repartides per la comarca amb l’objectiu de proporcionar «experiències per viure i descobrir l’Empordà i la Costa Brava». En concret, Maxwell descriu la seva experiència a Mas Flor, un dels habitatges de Viu Empordà, durant la primavera. La periodista assegura que al mes d’abril, «el Baix Empordà era un escenari digne de pintura de pòster, amb camps de flors grogues de mostassa i roselles escampades per les vores verdes».
Durant la peça també es fa referència a la part gastronòmica i se citen restaurants com És!Carxofa de Púbol o els restaurants dels Germans Roca de Girona.
Al final del reportatge, la periodista escriu: «quina sort tenen els barcelonins de tenir tot això a la porta de casa».
Portada del reportatge del Financial Times on es parla de l’Empordà (Financial Times)
Forbes: l’Empordà, un destí de repòs pels barcelonins?
La coneguda revista de negocis dels Estats Units, Forbes, va publicar l’abril del 2023 un article anomenat Vacation Like Barcelona High Society In This Quiet Cornet Of Catalonia (vacances com l’alta societat barcelonina en aquest racó tranquil de Catalunya).
El primer paràgraf de la peça, escrit per una col·laboradora de la revista especialitzada en viatges, Isabelle Kliger, diu: Ask any Barcelona local where they would prefer to own a second home and one of the most frequent answers will no doubt be l’Empordà. If you have never heard of this under-the-radar part of Catalonia, you are not alone (Pregunta a qualsevol barceloní on preferiria tenir una segona residència i una de les respostes més habituals serà, sens dubte, l’Empordà. Si mai no has sentit parlar d’aquesta zona de Catalunya, encara poc coneguda internacionalment, no ets l’únic)
El reportatge, per tant, fa referència a com l’Empordà és el destí de segona residència de la gent de Barcelona. Al llarg de la peça s’esmenta que «mentre que els pobles costaners estan plens de turistes durant els mesos d’estiu o gairebé deserts a l’hivern, l’interior ofereix un ritme de vida més lent i equilibrat».
Igual que en l’anterior reportatge de Financial Times, s’esmenta Viu Empordà, una agència d’habitatges vacacionals de luxe.
Entre els pobles mencionats al llarg de l’article hi ha Peratallada o la Bisbal d’Empordà, així també cellers ubicats a Peralada o Palamós. També es fa referència a restaurants de Púbol i Girona per fer èmfasi en la vida de la comarca fora de temporada. Precisament, un altre dels punts que es destaca és l’oferta gastronòmica de l’Empordà la qual es presenta com «un gran atractiu» del territori.
Al final de la peça, s’adverteix que per visitar la terra empordanesa cal disposar de vehicle propi i que el transport públic «dificulta l’accés i el desplaçament a determinades zones».
Imatge de Peratallada que apareix al reportatge «Vacation Like Barcelona High Society In This Quiet Corner Of Catalonia» (GETTY)
The Guardian: «cales dignes de postal» i el Triangle d’Or
En el diari britànic The Guardian hi ha diverses peces sobre l’Empordà i la Costa Brava. Una d’elles es va publicar el 2005, on el periodista Paul Gogarty «revelava la zona on els barcelonins van a relaxar-se».
Sota el titularCool for Catalans(Genial pels Catalans), Gogarty fa referència als pobles de l’interior i assegura que the real essence of Empordà is bottled in an area measuring 20km by 20km by 12km just a slingshot inland (una part essencial de l’Empordà es troba uns quilòmetres terra endins). Així mateix esmenta «el Triangle d’Or», una expressió per referir-se a pobles medievals de l’interior del Baix Empordà com Peratallada, Palau-sator o Monells. També escriu que, en aquests pobles, molts habitatges són adquirits per gent de Barcelona que busca «un refugi de cap de setmana».
Al llarg de l’article també es parla de la Bisbal d’Empordà i la seva tradició ceramista, de Fonteta, de Púbol, d’Ullastret i de plats típics de la cuina empordanesa com el pollastre amb escamarlans. Així mateix, Paul Gogarty parla de Salvador Dalí, Gala i el seu castell de Púbol.
Un altre dels articles de The Guardian que fa referència a l’Empordà és Travel tips: Costa Brava and deals of the week(Consells de viatge: la Costa Brava i ofertes de la setmana) publicat l’any 2015. Es tracta d’una peça escrita per Joanne O’Connor i que té l’estructura d’una guia de viatges que respon a les preguntes: Who go? (Per què anar-hi), What to do (Què fer), Where to stay (On allotjar-se), Where to eat (On menjar) i Insider tip (Consell expert). Per respondre a aquestes preguntes es parla de Calella de Palafrugell, Tamariu, Peratallada, Pals o Ullastret. L’article d’O’Connor assegura que, a la Costa Brava, hi ha a series of exquisite coves, often sheltered by steep cliffs (una sèrie de cales exquisides, sovint protegides per penya-segats escarpats dignes de postal).
Article «Travel tips: the Costa Brava and deals oh the week (The Guardian)
The Independent: terra de segones residències i pobles deserts a l’hivern
El diari The Independent del Regne Unit ha publicat diversos articles sobre el Baix Empordà i la Costa Brava. Un és The Travel Issue: Costa Brava (El problema dels viatges: Costa Brava al maig) escrit per la periodista Laurence Earle el 2008 on es pot llegir: so where do the smartest, most stylish people in Barcelona go when they want to get away? The answer, you may be surprised to hear, is the Costa Brava – but lest those words conjure visions of package-holiday hell, let us add that we’re not talking about any old bit of the Costa Brava, and certainly not that southern sprawl that seems to stretch unbroken from Las Ramblas to the mega-resort of Lloret de Mar. No, we are heading further north, 100km or so from the city, towards the Cap de Begur and beyond, to the area called Baix Empordà, where the terrain gets wilder, and the Costa Brava lives up to its literal meaning of «rugged coast (on van les persones més elegants i sofisticades de Barcelona quan volen desconnectar? La resposta, encara que pugui sorprendre, és la Costa Brava. Però abans que aquest nom faci pensar en destinacions plenes de turisme de masses, cal fer una precisió. No parlem de qualsevol punt de la Costa Brava. I encara menys de la gran extensió urbanitzada del sud, que sembla allargar-se sense interrupció des de la Rambla de Barcelona fins al gran centre turístic de Lloret de Mar. Nosaltres ens dirigim més al nord, a uns cent quilòmetres de la ciutat, cap al cap de Begur i més enllà. Arribem així al Baix Empordà, on el paisatge es torna més salvatge i la Costa Brava fa honor al significat literal del seu nom, costa abrupta).
En el mateix text també parla dels pobles de pescadors com Sa Tuna o Tamariu i s’explica que: the actual fishermen have long since sold up, and you’re more likely to find well-heeled families from Barcelona and Girona (els pescadors fa temps que van vendre les seves propietats. Ara és més habitual trobar-hi famílies benestants de Barcelona i Girona).
Al llarg de l’article es fa menció al camí de ronda, al Jardí Botànic de Cap Roig, a la ceràmica de la Bisbal, al Museu Dalí de Figueres i a les Illes Medes. També hi ha una referència al restaurant el Bulli, ara ja tancat i que es trobava a Cala Montjoi de Roses.
En un altre article publicat l’any 2005 per Kate Simon i titulat Bravo, Brava: the tourist spot with its charm still intact (Bravo, Brava: el punt turístic amb el seu encant intacte), s’exposa el començament del turisme massiu a l’Empordà i la Costa Brava a causa de la dictadura de Franco.
També es fa referència a com és l’Empordà a l’hivern: «els pobles i viles pels quals passem estan en gran part deserts i mostren escasses proves de ser comunitats locals concorregudes fora de la temporada de vacances».
Així mateix, la periodista Kate advertia el 2005 que: it is not quite the «unspoilt» coast that many articles and guidebooks would have you believe(no és exactament la costa «verge» que molts articles i guies us volen fer creure), a causa de les construccions i explica: our suspicion that this stretch of coast has become second-home country is confirmed by the numerous crews we see digging up the roads and putting up villas and supermarkets in time for the summer season. The churn of the concrete mixer becomes a familiar noise on our travels (La nostra sospita que aquest tram de costa s’ha convertit en una zona de segones residències queda confirmada per les nombroses obres que trobem. Veiem equips aixecant carrers i construint cases i supermercats abans de l’arribada de la temporada d’estiu. La fressa de les formigoneres acaba convertint-se en una constant durant el nostre viatge).
Imatge de Pals en una article turístic (Time Out)
L’Empordà als grans mitjans de Catalunya
Al reportatge L’Empordà als grans mitjans: guanya pes als informatius, però continua lluny del protagonisme de Barcelona vam explicar la cobertura informativa que fan els mitjans de Catalunya de la plana empordanesa. Gràcies a un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, sabem que TV3, Catalunya Ràdio, RAC1 i RTVE Catalunya han cobert un 2,4% el Baix Empordà, un 3,2% l’Alt Empordà i en conjunt, el territori empordanès té una cobertura als quatre mitjans del 5,6%, molt lluny del 43,9% que acumula Barcelona i les ciutats de la seva rodalia.
La Festassa Km0 converteix el Porta Ferrada en una gran festa de la música catalana
El Festival Porta Ferrada Occident va viure aquest dilluns una de les jornades més festives de la seva 64a edició amb La Festassa Km0. El Guíxols Arena va reunir alguns dels principals noms de l’escena musical catalana actual en una marató de concerts que va combinar música urbana, pop, mestissatge i sons balcànics.
La tarda va començar amb Balkan Paradise Orchestra, que va portar al festival el seu particular univers sonor, a mig camí entre els ritmes balcànics, els metalls, el pop i l’electrònica. ‘Flowin’’, ‘Estimar’, ‘Balkan Classics’ i ‘Balkan Disco’ van formar part d’un repertori que també va destacar per una posada en escena molt treballada, amb coreografies i una gran complicitat entre les integrants de la formació barcelonina.
Després va arribar el torn de Mama Dousha, que va confirmar el gran moment que travessa amb un directe fresc i proper. El músic barceloní va repassar alguns dels seus temes més coneguts, com ‘Rikiti’, ‘El Ressopó’, ‘Que chévere’ i ‘La Millor gent del planeta’. Un dels moments més celebrats de la seva actuació va arribar amb una col·laboració sorpresa a ‘Vitamina de l’amor’ amb Balkan Paradise Orchestra, que es va convertir en una de les imatges de la jornada.
Miki Núñez va agafar el relleu demostrant, una vegada més, la seva capacitat per connectar amb el públic. El cantant terrassenc va combinar cançons com ‘Un altre cop’, ‘Escriurem’, ‘La venda’ o ‘No m’ho esperava’ amb un directe carregat d’energia i participació, convertint el Guíxols Arena en una gran festa col·lectiva.
La intensitat no va baixar amb Doctor Prats. La banda va fer valer el seu caràcter festiu amb un concert ple de ritme i himnes, amb un públic que va respondre des del primer moment cantant i ballant, on es van recuperar molts temes antics. També vam poder gaudir de la col·laboració amb Mama Dousha en un altre dels moments destacats del dia.
La cloenda va anar a càrrec de 31 FAM, que van portar a Sant Feliu de Guíxols el seu contundent directe amb banda en viu, ballarines i una acurada producció visual. El sextet de Sabadell va repassar bona part del seu repertori amb ‘Sincero’, ‘Des del dia 1’, ‘Nens del barri’, ‘Anem tirant’, ‘Mama ho sento’ o ‘Dorayakis’, posant el punt final a una nit dedicada al talent musical català.
La Festassa Km0 ha tornat a evidenciar la diversitat de l’escena catalana actual i la capacitat de reunir en un mateix escenari artistes consolidats i noves generacions.
El Festival Porta Ferrada Occident encara afronta les darreres cites de la seva 64a edició. Aquest dimarts 18 d’agost, el Monestir acollirà Europa Galante i Fabio Biondi, que interpretaran ‘Les quatre estacions’ de Vivaldi en l’únic concert que oferiran a Espanya, amb les entrades a punt d’exhaurir-se.
Dimecres 19 d’agost, el Guíxols Arena rebrà Nile Rodgers & CHIC i Ben Harper & The Innocent Criminals, mentre que el Monestir acollirà Tina Gorina & Europa Galante. El festival posarà el punt final el 22 d’agost amb la Delirium Costa Brava Edition, una gran jornada dedicada a la música electrònica.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.