Re-romantitzem Sant Jordi

Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Re-romantitzem Sant Jordi
Loading
/

Cada any, quan arriba el 14 de febrer, hi ha una certa litúrgia importada que sembla voler dir-nos com hem d’estimar. Jo no n’he estat mai gaire partidari. Per a nosaltres, el dia dels enamorats és Sant Jordi. I ho és perquè té una cosa que no es pot fingir: una naturalitat antiga, una barreja de gest i de paraula que encara, malgrat tot, resisteix.

Durant anys, Sant Jordi començava caminant. Caminant sense rumb gaire fix, deixant-se portar per aquell moviment lent de la gent que surt al carrer amb una idea vaga: trobar un llibre, regalar una rosa, fer el dia una mica diferent. Hi havia parades improvisades, de vegades precàries, muntades amb quatre fustes o una capsa de cartró. Hi havia criatures venent llibres de casa amb una seriositat admirable, com si ja intuïssin que en aquell petit intercanvi hi havia alguna cosa més que diners. I hi havia, sobretot, una certa alegria discreta, una manera de fer que no necessitava grans escenografies.

Amb els anys, aquest paisatge ha anat canviant. A la capital, sobretot, Sant Jordi ha anat adquirint una dimensió cada cop més organitzada, més prevista, més controlada. Les parades s’han multiplicat, els actors també, i no tots tenen res a veure amb els llibres ni amb la lectura. Paral·lelament, el discurs s’ha anat omplint de xifres: llibres venuts, roses comptades, llistes de més venuts, cues llarguíssimes per una signatura. Tot plegat fa la impressió d’una activitat molt intensa, però també d’una certa desorientació sobre què s’està celebrant exactament.

Que ningú no s’equivoqui: el sector editorial és essencial. Ho dic també perquè, durant un temps, vaig tenir la responsabilitat de dirigir l’Institut Català de les Empreses Culturals, i sé perfectament fins a quin punt la solidesa d’aquest sector és decisiva per a la continuïtat de la llengua i per a l’estructura cultural del país. Que es venguin llibres és una bona notícia. Que se’n venguin molts, encara més. Però una cosa és vendre llibres i una altra, de diferent naturalesa, és llegir-los.

El problema apareix quan la diada es converteix en una mena de competició. Qui ven més, qui signa més, qui acumula més exemplars. Hi ha una certa vanitat, una exhibició gairebé esportiva de resultats, que acaba desplaçant el centre de gravetat. El llibre passa de ser una invitació a la lectura a ser un objecte que es compra, sovint, sense la més mínima intenció d’obrir-lo.

La pandèmia va accentuar aquesta tendència. Els anys posteriors han consolidat una manera de fer molt més reglada: espais delimitats, recorreguts indicats, fluxos controlats. Tot es mesura, tot es calcula. I, en aquest procés, s’ha perdut una mica aquella espontaneïtat que feia de Sant Jordi una festa viva, imperfecta, però genuïna.

A l’Empordà, afortunadament, encara es respira una altra cosa. No diré que no hi hagi interès per vendre —seria ingenu—, però la pressió és menor, i això permet que la conversa tingui més recorregut. Encara es pot parlar de llibres sense haver de passar immediatament per la llista dels més venuts. Encara es poden descobrir autors sense necessitat de fer cua. I iniciatives com el Poble de Llibres de Calonge indiquen que hi ha una voluntat de posar el lector al centre, que no és poca cosa.

Quan penso en el Sant Jordi de fa vint o vint-i-cinc anys, no ho faig amb cap mena de nostàlgia sentimental. El passat sempre és més amable del que va ser. Però sí que tinc la impressió que aleshores hi havia una relació més directa amb la literatura. Avui tenim més llibres, més oferta, més capacitat de distribució. Però no estic segur que tinguem més lectors.

Re-romantitzar Sant Jordi no vol dir tornar enrere ni renunciar a res del que s’ha aconseguit. Vol dir, simplement, recordar que el llibre no s’acaba en la compra. Que la seva funció és una altra: provocar una lectura, una conversa, potser una discrepància. I que, al capdavall, la cultura no es pot reduir a una xifra, per molt brillant que sigui.

Potser tot plegat és molt senzill. Potser es tracta només d’això: de tornar a caminar sense pressa, de comprar un llibre amb una certa intenció i, sobretot, de llegir-lo.

Palamós amplia fins als 800.000 € el pressupost per asfaltar carrers i millorar voreres aquest 2026

Palamós asfaltatge

El Ple municipal de Palamós ha donat llum verda aquest dimarts a un increment destacat en el pressupost destinat al manteniment de carrers i voreres. La partida passa dels 200.000 euros inicials als 800.000 euros, amb una ampliació de 600.000 euros per reforçar el Pla d’asfaltatge previst per aquest 2026.

Amb aquest augment, el consistori preveu actuar sobre uns 12.300 metres quadrats d’espai públic, amb treballs que inclouran tant l’asfaltatge de carrers com la reparació i millora de voreres.

A aquesta inversió cal afegir-hi 100.000 euros més destinats específicament a voreres, procedents del pressupost municipal a través d’un procés de participació ciutadana. Aquestes actuacions afectaran diversos punts del municipi, com trams dels carrers President Macià, Aragó i Nàpols, així com el carrer Àngel Guimerà, on també es consolidarà el rec adjacent.

El projecte també contempla millores d’accessibilitat al barri del Pla d’es Pla, amb l’arranjament de dues voreres i dos passos de vianants. A més, s’actuarà en un tram del carrer de Pere Joan, entre els carrers d’Emili Joan i de Josep Joan.

El Pla d’asfaltatge segueix els criteris definits en el procés participatiu del 2016, que prioritza primer els carrers amb el paviment més deteriorat, després els de major trànsit i, finalment, aquells amb més rellevància comercial, residencial o de serveis.

Els treballs previstos inclouen el fresat del paviment, el seu anivellament, compactació i asfaltatge, així com la renovació de la senyalització viària. Pel que fa a les voreres, en alguns casos es faran reparacions puntuals, mentre que en d’altres es durà a terme una renovació integral, ampliant-ne l’amplada i substituint les estructures antigues per noves superfícies de panots. En les properes setmanes, els tècnics municipals definiran els carrers concrets on s’actuarà, seguint els criteris de priorització establerts.

La Diputació de Girona destina prop de sis milions d’euros a ajuntaments per millorar l’eficiència energètica

La Diputació de Girona ha concedit prop de sis milions d’euros a ajuntaments per impulsar actuacions d’eficiència energètica, amb projectes també al Baix Empordà, on es duran a terme una vintena d’actuacions en municipis de la comarca. Els ajuts formen part del programa Del pla a l’acció, que en aquesta edició arriba a 143 municipis gironins i finançarà més de dues-centes actuacions per reduir el consum energètic i les emissions.

Al Baix Empordà, els projectes es desplegaran en 19 municipis i subvencionaran 22 actuacions. Aquestes inclouran millores en l’enllumenat públic, actuacions en equipaments municipals i iniciatives vinculades a les energies renovables.

La convocatòria inclou diverses línies d’ajut, com la substitució de lluminàries per tecnologia eficient, la millora d’edificis públics, la creació de comunitats energètiques i la instal·lació de sistemes basats en energies renovables. Segons la Diputació, aquesta és l’edició amb més dotació econòmica del programa, amb l’objectiu d’accelerar la transició energètica als municipis i donar continuïtat als plans locals ja aprovats.

Els ajuts permetran mobilitzar una inversió total superior als catorze milions d’euros i contribuiran a reduir el consum energètic i les emissions de gasos contaminants. També es preveu una millora en la producció d’energia renovable i una reducció significativa de l’impacte ambiental dels equipaments municipals.

El programa posa especial atenció als municipis més petits, amb percentatges elevats de finançament per facilitar l’execució dels projectes. Amb aquestes actuacions, la Diputació reforça el suport als ajuntaments per avançar cap a un model energètic més sostenible i eficient arreu del territori.

Ràdio Capital celebrarà Sant Jordi amb una programació especial des de Calonge

Ràdio Capital de l’Empordà celebrarà un any més la diada de Sant Jordi amb una programació especial durant tota la jornada de demà dijous, 23 d’abril. Per una banda, es durà a terme un programa en directe des de Calonge al matí i, per l’altra, s’emetrà una edició especial del De cap a cap, amb seguiment del dia del llibre arreu de les comarques gironines.

De les 11 h i fins a les 13 h, Miquel Curanta, Joan Bosch, Maria Alsina i Joan Coll realitzaran un programa especial en directe des de la plaça Major de Calonge, al bell mig de la fira de Sant Jordi que organitza el municipi. Des d’allà, parlaran amb els protagonistes d’aquesta diada com són els responsables municipals i també els llibreters i els lectors, a banda de copsar l’ambient que es respira pels carrers en una jornada marcada en vermell en el calendari de Calonge, encara amb més èmfasi des de l’inici del projecte Calonge, poble de llibres.

A més, el programa d’aquest any inclou dues novetats respecte a anys anteriors. Es durà a terme un sorteig literari entre els assistents, amb un lot de llibres de diferents llibreries de Calonge com a premi, que podrà guanyar qui respongui correctament una sèrie de preguntes relacionades amb Sant Jordi i Calonge. A les 12 del migdia, just a la meitat de la programació especial, es farà una lectura conjunta d’una adaptació de la llegenda de Sant Jordi per part de diverses figures del món cultural calongí. Una llegenda que, tot i canviar alguns aspectes, mantindrà l’essència de la història que tots coneixem del drac, el cavaller i la princesa.

I a la tarda, tal com és habitual, de 16 h a 19 h, Joan Bosch porta a Ràdio Capital, Taronja Ràdio i Ràdio Marina una nova entrega del seu De cap a cap. Demà, però, serà una edició especial del magazín, amb connexions arreu de les comarques gironines, també des de la capital, per les diferents fires de llibres i roses de Sant Jordi. Bosch parlarà amb escriptors i llibreters, així com amb els lectors que visiten les parades de diferents municipis gironins ja com si fos una tradició.

En definitiva, un any més Ràdio Capital surt al carrer per celebrar el que ja s’ha convertit en molt més que el dia del llibre i per explicar el que passa a casa nostra, amb la veu dels protagonistes que fan possible Sant Jordi any rere any. Tota la programació es podrà seguir en directe al 95.6 de l’FM o a radiocapital.cat/endirecte. El programa especial del matí, des de la plaça Major de Calonge, compta amb el suport de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni.

 

Palafrugell convida la ciutadania a participar en la lectura continuada de Josep Pla per Sant Jordi

Palafrugell convida la ciutadania a participar en la lectura continuada de Josep Pla amb motiu de la diada de Sant Jordi, en una proposta oberta i participativa. L’activitat tindrà lloc aquest dijous a la tarda al Teatre Municipal de Palafrugell, en format de micròfon obert, i permetrà que qualsevol persona pugui llegir fragments sense inscripció prèvia.

Enguany, la lectura se centrarà en l’obra El carrer Estret, un dels textos més representatius de l’univers literari de Josep Pla, que retrata la vida quotidiana del municipi. La proposta coincideix amb el 75è aniversari de la publicació de l’obra i vol posar en valor la figura de l’escriptor amb la participació directa de veïns i veïnes.

La jornada de Sant Jordi també inclourà la tradicional fira de llibres i roses, que s’instal·larà als carrers del centre durant tot el dia amb la participació de llibreries, floristeries i entitats. El programa començarà amb el lliurament del Premi Escolar Mestre Sagrera i continuarà amb una emissió especial de Ràdio Palafrugell des del carrer de Cavallers.

A plaça Nova es farà una audició de sardanes amb la Cobla La Principal de la Bisbal, i al migdia es durà a terme un homenatge als escriptors locals Josep Ferrer, escriptor, i Engràcia Ferrer, escriptora. Durant la jornada també s’obriran diversos equipaments culturals amb accés lliure, com el Museu del Suro de Catalunya i la Fundació Josep Pla.

La programació es completa amb activitats familiars i propostes culturals que s’han desplegat durant tota la setmana, amb tallers, rutes i iniciatives de creació literària als comerços del municipi.

Josep Bofill: “Tenim clar que ha de ser una fira per tothom de 0 a 100 anys”

ludum, fira del joc
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Josep Bofill: "Tenim clar que ha de ser una fira per tothom de 0 a 100 anys"
Loading
/

En una entrevista a Ràdio Capital, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Corçà, Josep Bofill, ha presentat una nova edició de la Fira Ludum, que tindrà lloc aquest dissabte 25 d’abril a la plaça del Firal del municipi. La jornada inclourà activitats durant tot el dia, amb una programació pensada per a infants, joves, adults i famílies. “La fira ha de ser una fira per tothom de 0 a 100 anys”, ha remarcat Bofill, reivindicant el joc com una eina oberta a totes les generacions.

La programació d’enguany començarà amb un taller de galetes Ludum, que ja ha exhaurit les inscripcions. A partir de dos quarts d’onze del matí, s’activaran diferents espais de joc lliure, tallers i propostes per a totes les edats. Segons Bofill, aquesta edició arriba amb moltes ganes i amb una oferta encara més àmplia que altres anys. Entre les principals novetats hi ha l’Stamping Vals, una proposta de realitat augmentada que combina joc i tecnologia i que l’organització considera especialment atractiva per a infants i joves. També s’hi incorpora una partida oberta de petanca, amb la voluntat de recuperar i donar visibilitat a jocs tradicionals del municipi.

La Fira Ludum va néixer en plena pandèmia, un context que, segons el regidor, va demostrar la força de la iniciativa des del primer moment. Aquella primera edició es va tirar endavant malgrat les dificultats i, des de llavors, la proposta no ha deixat de créixer. Bofill ha destacat que el Ludum ja és una cita esperada per molta gent del municipi i també d’altres punts de la comarca.

L’organització de la fira no depèn només de l’Ajuntament. Hi participen activament diverses entitats del poble, com els geganters, l’AFA, el club de petanca, el grup de dones o Corçà en Marxa. “Si no anem agafats de la mà de les entitats no funcionaran les coses”, ha subratllat Bofill. Aquesta implicació és clau tant per al funcionament de la jornada com per a la participació ciutadana.

Una de les idees centrals de la fira és trencar amb la idea que jugar és només cosa d’infants. Per això, s’hi programen activitats intergeneracionals com partides del joc de l’oca o de dòmino entre persones grans i nens. L’objectiu és reivindicar que el joc també és un espai de trobada, memòria i cohesió.

De cara als pròxims anys, l’Ajuntament vol continuar fent créixer la fira. Entre les idees de futur hi ha incorporar un vermut musical al migdia, implicar encara més el comerç local o, fins i tot, ampliar la proposta en edicions especials. Bofill assegura que la resposta del públic és molt positiva i que la fira es consolida any rere any com una proposta singular al Baix Empordà.