Durant la Guerra Civil, l’Empordà es va convertir en un espai estratègic per a l’aviació republicana. Diversos terrenys agrícoles es van adaptar com a camps d’aviació per acollir avions i reforçar la defensa. L’activitat militar va transformar temporalment el paisatge i la vida dels municipis de l’entorn. Encara avui se’n conserven refugis i altres vestigis.

La importància creixent de l’aviació durant la Guerra Civil va portar el govern de la República a construir una extensa xarxa d’aeròdroms militars arreu de Catalunya. L’objectiu era reforçar la capacitat de l’exèrcit republicà per fer front a les forces franquistes i, alhora, protegir el territori dels atacs aeris.

En total, a Catalunya es van construir 50 aeròdroms republicans, 11 dels quals es van situar a les comarques gironines. La seva distribució responia a una estratègia defensiva: dispersar les instal·lacions i els avions arreu del país per evitar que un únic bombardeig pogués causar grans pèrdues.

Dels 11 aeròdroms que hi va haver a les comarques de Girona, 4 es trobaven localitzats a l’Empordà. En concret, n’hi havia 3 a l’Alt Empordà i 1 al Baix Empordà.

Els aeròdroms republicans gironins van ser els de Celrà, Figueres Nord, Figueres Sud, Vidreres, Canet de la Tallada, Garriguella-Vilajuïga, Banyoles, Puigcerdà, Cassà de la Selva-Llagostera, Tortellà i Olot-Les Preses.

Figueres Nord, Figueres Sud, Garriguella i Canet de la Tallada van ser els 4 aeròdroms republicans que es van establir a la terra empordanesa.

Actualment, hi ha diferents rutes històriques per recordar aquests elements republicans de la Guerra Civil: la ruta 318, la ruta 312 i la ruta 314.

Aeròdrom 318 de Canet de la Tallada

L’aeròdrom 318 de Canet de la Tallada va ser un dels últims que es va construir a les comarques de Girona. La infraestructura data de l’abril del 1938, en plena Guerra Civil. Es trobava al Pla d’Ullà, entre els termes municipals de la Tallada d’Empordà i Ullà. Va ser utilitzat per avions de l’Esquadra 7 del Grup 71 de Defensa de Costes.

Segons apunta Aleix Guàrdia Bahí, del grup de recerca dels aeròdroms gironins, en un article de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, l’aeròdrom es va deixar de fer servir entre el gener i el febrer del 1939.

En l’àrea compresa entre la Tallada i Ullà, s’hi va construir un refugi gran i cinc apartats més per protegir el personal destinat a l’aeròdrom; una caseta de control, un taller, una caserna i una garita d’entrada. A més, també es van fer servir masos dels voltants per completar la infraestructura. Guàrdia indica que va ser una base amb la mínima infraestructura i que estava preparada per permetre l’aterratge i l’enlairament dels avions republicans encarregats de participar en la defensa i vigilància de la costa gironina. En el mateix article, s’indica que la construcció de l’aeròdrom va anar a càrrec de treballadors de la Tallada d’Empordà, Verges, Ullà, Bellcaire d’Empordà i Torroella de Montgrí. La infraestructura tenia una extensió de 150 hectàrees.

Hi havia dues pistes, una orientada de nord cap a sud i una altra d’est a oest. També hi havia un refugi que tenia dues entrades i tenia capacitat per a 150 persones. A més, comptava amb un taller que permetia fer tota classe de reparacions als avions republicans.

La denominació 318 indica que pertanyia a la tercera regió aèria (3) del primer sector (1) i que era el vuitè aeròdrom d’aquesta agrupació territorial (8).

Aeròdrom 314 de Garriguella-Vilajuïga

Aquest aeròdrom va ser construït durant la segona meitat de l’any 1937 quan ja s’havia edificat el de Figueres Nord. La ubicació era a Garriguella, però tenia molta proximitat amb els municipis de Vilajuïga i Pedret i Marzà. Segons l’article Camps d’aviació militars republicans a l’Alt Empordà (1936-1939) de David García Algilaga i Roberto Plá Aragonés, la seva construcció va ser estratègica.

La zona on es va ubicar l’aeròdrom ocupava entre 80 i 90 hectàrees. Per construir-lo, es van expropiar diversos terrenys i edificis. En concret, en una primera fase es van expropiar més de 200 vessanes (que corresponen aproximadament a unes 44 hectàrees). El perímetre del camp d’aviació feia uns 3.000 metres.

A més de la pista, la infraestructura també comptava amb altres construccions: el Mas de l’Horta, que era el refugi principal; el Mas Ferrer, l’hospital de sang i diversos refugis antiaeris al voltant del camp (refugi 1 – Vinya d’en Reig; refugi 2 – Camp d’en Tobert; refugi 3 – ubicat a la banda est del camp; refugi 4 – ubicat en sentit nord-sud i refugi 5 – Camp d’en Padern). A part d’aquests refugis, l’aeròdrom també tenia diverses trinxeres de protecció bàsica per casos d’emergència.

Tot i que l’aeròdrom s’ubicava a Garriguella, era conegut amb la denominació Garriguella-Vilajuïga perquè els pilots residien a Vilajuïga i, a més, la localitat comptava amb estació de tren de línia, segons expliquen García Algilaga i Plá Aragonés a Camps d’aviació militars republicans a l’Alt Empordà (1936-1939).

Aeròdrom 312 de Figueres Nord

L’aeròdrom Figueres Nord, denominat 312, es trobava als afores de la capital alt-empordanesa direcció Cabanes i Vilabertran, i es va construir l’any 1937. Va estar operatiu fins al febrer del 1939, any en què va finalitzar la Guerra Civil. El camp d’aviació feia uns 80 hectàrees i es va construir perquè l’aeròdrom de Camp d’en Manol (que posteriorment acabaria sent el de Figueres Sud) era massa petit per les operatives republicanes.

L’article Camps d’aviació militars republicans a l’Alt Empordà (1936-1939) de David García Algilaga i Roberto Plá Aragonés explica que aquest aeròdrom va patir fins a 5 bombardejos entre els anys 1938 i 1939.

Tenia tres pistes, diferents edificis, refugis i una possible presó, segons està documentat. Les mides de les pistes oscil·laven els 800 i els 1.350 metres. De refugis, segons García Algilaga i Plá Aragonés, n’hi havia un «de grans dimensions» i diversos d’elementals.

La gran particularitat de l’aeròdrom 312 és que s’hi va instal·lar un centre de muntatge i manteniment d’aviació republicana, conegut amb la denominació SAF-26 i on es treballava especialment amb avions soviètics. L’època de màxima activitat del centre SAF-26 va ser durant l’estiu de 1938.

Va ser dels últims aeròdroms republicans actius de Catalunya i avui encara es conserven restes dels tallers, refugis i diverses estructures.

Aeròdrom 319 de Figueres Sud

Aquesta era l’única infraestructura que ja existia abans de la Guerra Civil i tenia la funció d’aeròdrom civil/esportiu. També era conegut amb el nom d’aeròdrom de Canudes o Camp d’en Manol.

La història d’aquest camp es remunta al 1920 quan hi arriba l’aviador barceloní Josep Canudas. Durant el maig de 1921, Canudas l’habilita i s’inaugura l‘Aeròdrom Canudas de Figueres. Amb l’esclat de la Guerra Civil, la República el va tenir en compte per les seves operacions, però com que era massa petit, va passar a ser el camp auxiliar de l’aeròdrom de Figueres Nord. Durant la guerra, s’hi van fer diversos enlairaments i aterratges d’avions petits relacionats amb activitat d’entrenament. A diferència de Figueres Nord, que tenia uns 80 hectàrees, Figueres Sud era limitat a 900m x 450m.

És l’únic dels aeròdroms empordanesos del qual no se’n conserva pràcticament cap resta històrica.