Mor Ramon Romaguera i Amat, alcalde de la Bisbal d’Empordà entre 1995 i 2007
Ha mort Ramon Romaguera i Amat, alcalde de la Bisbal d’Empordà entre 1995 i 2007. L’Ajuntament de la Bisbal ha comunicat la mort de l’exalcalde i ha expressat el seu condol.
Romaguera va estar dotze anys al capdavant de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. Durant aquest període, la ciutat va viure diversos processos de transformació i revitalització urbanística.
El consistori també destaca la seva aportació al desenvolupament econòmic de la Bisbal. L’Ajuntament ha reconegut la dedicació de Romaguera al servei públic durant els seus anys com a alcalde.
El consistori també ha recordat la vinculació de Ramon Romaguera amb la ciutat. Ha destacat la seva dedicació a la Bisbal durant la seva trajectòria política.
L’Ajuntament ha traslladat el condol a la família i les amistats de Ramon Romaguera. També l’ha fet extensiu a les persones que van compartir amb ell la seva trajectòria personal i política.
Sexenni anuncien una aturada indefinida
Hi ha etapes que no s’acaben, sinó que simplement necessiten una pausa. És el cas de Sexenni, que ha anunciat una aturada indefinida després d’uns anys marcats per la música, els escenaris i una activitat constant. El grup considera que ha arribat el moment de baixar el ritme, aturar màquines i recuperar energia.
Al llarg de la seva trajectòria, Sexenni ha publicat quatre discos i diversos senzills i ha ofert centenars de concerts arreu del país. Ara, la banda obre un parèntesi sense posar data al retorn. La voluntat, expliquen, és retrobar-se més endavant amb les piles carregades i noves coses per explicar.
Abans d’aquesta pausa, però, Sexenni encara té una última cançó per compartir. “Malalt de somnis” és el nou senzill de la banda, una cançó sobre perseguir allò que ens mou i no deixar mai de somiar. Un missatge que pren un significat especial en aquest moment de la trajectòria del grup.
La banda també ha posat data al que serà, almenys de moment, el seu últim concert. Sexenni actuarà el 15 de gener a la Sala Apolo de Barcelona, en una cita que servirà per tancar aquesta etapa dalt de l’escenari i envoltats del seu públic. Una última oportunitat per veure el grup en directe abans d’una pausa que, de moment, no té data de finalització. Entrades a la venda a Woutick.
L’entrada Sexenni anuncien una aturada indefinida ha aparegut primer a Primera Fila.
El model d’atenció als pacients crítics estrenat a Palamós s’estén a l’Hospital de Figueres
El nou model d’atenció als pacients crítics i semicrítics de la Regió Sanitària de Girona, estrenat fa tres mesos a l’Hospital de Palamós, continua el seu desplegament amb l’obertura d’una nova unitat a l’Hospital de Figueres. El nou espai funciona des del 14 de setembre, disposa de vuit llits i està destinat a pacients complexos que necessiten una vigilància més intensa.
La unitat permet atendre persones en situació greu que no necessiten ingressar en una unitat de cures intensives. També pot rebre pacients que continuen la recuperació després d’haver estat ingressats als hospitals de referència de Girona. L’objectiu és evitar trasllats innecessaris i acostar l’atenció especialitzada al domicili dels pacients.
El model funciona a través de la coordinació entre els professionals dels hospitals comarcals i els especialistes de Girona. Els equips de Figueres poden rebre suport a distància dels professionals de medicina intensiva dels hospitals Universitari Doctor Josep Trueta i Santa Caterina. També poden consultar els especialistes en cardiologia del centre hospitalari Doctor Josep Trueta.
La connexió es fa mitjançant una plataforma tecnològica que permet compartir informació clínica i coneixement en temps real. Aquesta eina facilita que els professionals dels diferents centres valorin conjuntament els casos i prenguin decisions sobre el tractament dels pacients.
Segons el gerent de la Regió Sanitària de Girona, Jaume Heredia, la nova unitat de Figueres ja ha evitat diversos trasllats des de la seva entrada en funcionament. En els primers dies s’han detectat cinc pacients que haurien necessitat ser derivats a Girona sense aquest nou recurs.
El desplegament suposarà un augment important dels llits destinats als pacients semicrítics al conjunt de la Regió Sanitària de Girona. Quan el projecte estigui complet, es passarà dels 12 llits inicials a un total de 44 repartits entre diferents hospitals del territori.
L’Hospital de Palamós disposa de vuit llits per a pacients semicrítics, la mateixa capacitat que les unitats de Figueres i Santa Caterina. El projecte també preveu quatre places a Olot i amplia la xarxa a diferents hospitals de les comarques gironines i del Maresme.
La implantació continuarà durant les pròximes setmanes amb l’obertura d’una nova unitat a l’Hospital d’Olot. Durant el 2027, el model també arribarà a l’Hospital Sant Jaume de Calella.
En paral·lel, també creixerà la capacitat per atendre els pacients que necessiten cures intensives. L’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta incorporarà dotze llits nous, fet que permetrà passar dels 27 actuals a 39 places de medicina intensiva a la regió.
Salut preveu que aquesta xarxa permeti reduir els trasllats de pacients crítics fora de la Regió Sanitària de Girona. Actualment, prop de 60 persones cada any han de ser derivades a centres hospitalaris d’altres territoris per rebre l’atenció necessària.
El nou sistema també busca millorar la coordinació entre hospitals i facilitar que cada pacient sigui atès al centre més adequat segons la seva situació. D’aquesta manera, els casos que no requereixin cures intensives podran continuar el tractament en hospitals comarcals més pròxims.
El model també servirà de base per a la futura organització de l’atenció als pacients crítics amb el desenvolupament del nou Campus de Salut de Girona. La previsió és disposar d’un servei central per als casos més greus i una xarxa territorial d’unitats per a pacients semicrítics, entre les quals hi ha la de l’Hospital de Palamós.
L’Agència Catalana de l’Aigua prepara l’ampliació de la depuradora de la Pera
L’Agència Catalana de l’Aigua ha adjudicat la redacció del projecte que definirà l’ampliació de la depuradora de la Pera, al Baix Empordà. El mateix contracte també inclou l’estació de Mas Masó, situada a Sant Jordi Desvalls, al Gironès, i servirà per determinar les actuacions necessàries a les dues instal·lacions.
El contracte s’ha formalitzat per més de 179.000 euros i l’empresa adjudicatària disposarà d’onze mesos per redactar el projecte. L’objectiu és preparar les dues depuradores per respondre a les necessitats futures de sanejament i definir les reformes necessàries a les instal·lacions actuals.
La depuradora de la Pera està en funcionament des de l’any 2012 i utilitza un tractament biològic amb eliminació de nitrogen. La instal·lació està preparada per tractar uns 130 metres cúbics d’aigua residual cada dia, una capacitat equivalent a les necessitats de prop de 540 habitants.
L’aigua tractada a les instal·lacions de la Pera s’aboca posteriorment a la riera de la Pera. El nou projecte haurà de concretar com s’amplia i es remodela aquesta depuradora per adaptar-la a les necessitats de sanejament previstes per als pròxims anys.
El contracte també inclou la depuradora de Mas Masó, a Sant Jordi Desvalls, que va entrar en servei el mateix any. Aquesta instal·lació pot tractar uns 85 metres cúbics d’aigua cada dia, una capacitat equivalent a una població de prop de 350 habitants. L’aigua depurada s’aboca a la riera de Santa Maria, dins la conca del Ter.
A banda de l’ampliació de les instal·lacions, els projectes hauran d’incorporar mesures per millorar l’eficiència energètica i reduir les emissions associades al funcionament de les depuradores. La redacció haurà de definir les solucions tècniques necessàries per assolir aquests objectius.
La planificació de les actuacions es farà mitjançant un sistema digital de modelatge de la construcció. Aquesta metodologia permet treballar amb una representació en tres dimensions de les instal·lacions i relacionar-la amb la informació tècnica necessària per desenvolupar el projecte.
L’adjudicació correspon ara a la fase de redacció i, per tant, encara no suposa l’inici de les obres d’ampliació de la depuradora de la Pera. El document resultant haurà de concretar les intervencions que s’hauran d’executar posteriorment a les dues instal·lacions.
