Després de les pluges que han regat l’Empordà, els Jardins de Peralada brillen amb perles d’aigua que decoren un paisatge únic que explora el nou llibre de Martí Gironell, Malaveïna. La novel·la, publicada per Columna Edicions, explora aquest vincle entre el poder del Castell de Peralada i la força dels boscos de l’Empordà.
«Fa ben bé 10 anys que penso en escriure aquesta història», explica Gironell que reconeix la curiositat que va generar-li saber qui havia creat el projecte dels Jardins de Peralada. En una conversa amb l’historiador i exdirector del Museu del Castell de Peralada, Jaume Barrachina, va saber que el projecte de crear aquest espai va sorgir el 1877 dels fills dels comtes de Peralada, Antoni i Tomàs Rocabertí.
L’autor, Martí Gironell, ha presentat el nou llibre en aquest espai, que ajuda a donar context a la història de la Malaveïna. És un personatge, que juntament amb l’Alba i l’Aurora, donen sentit a aquesta narració que uneix el descobriment d’aquest passat, sovint desconegut, i la coneixença del vincle existent amb la natura.
Els Jardins de Peralada s’inspiren en el que fins llavors s’havia creat a França i Regne Unit: espais que van més enllà de la bellesa i la representació del poder, servien com a espais d’inspiració i reflexió cultural, artística i divulgativa. Enmig de la recerca per explicar la història d’aquest espai, Gironell va descobrir la llegenda de la Malaveïna. «La Malaveïna era una dona curandera que vivia als afores de Garriguella», admet l’autor.
A part d’una història d’amor mal resolta, Malaveïna explora el sentiment antifrancès que ha marcat la població de Peralada, i la resta de la comarca. En el moment de creació dels Jardins, es va començar a estendre aquest sentiment profrancès amb la influència dels comtes del Castell de Peralada. «Aquest enfrontament amb els comtes per part de certs col·lectius generarà una part molt important d’intriga en la història», admet Gironell.
Malaveïna també trepitja les vinyes de Garriguella. Martí Gironell explora el llenguatge tradicional del vi, l’època de la verema o els processos de creació d’aquest beuratge que han marcat la història de la comarca. La història, a part de passar pel Castell de Peralada i Garriguella, també viatja fins a París.
Entre les plantes remeieres i el passat històric
«La voluntat de crear aquestes històries és fer descobrir als lectors qüestions que sovint no s’han plantejat», reconeix l’autor. Per això, Gironell juga amb aquest vincle entre el passat històric que permet crear els Jardins de Peralada i l’existència d’aquesta llegenda de la Malaveïna, una dona que treballava amb remeis naturals i cures tradicionals.
En aquell moment històric, a personatges com la Malaveïna se’ls considerava «bruixes». «Les autoritats veien malament que una dona pogués tenir tant de poder com perquè pogués, fins i tot, sanar, curar i salvar la vida d’algú», explica l’autor. Per això, la història de Malaveïna serveix per reivindicar el llegat – tradicionalment oral – d’aquestes dones sàvies, que sovint no estaven ben considerades socialment.
A més, el llibre es troba intrínsecament vinculat a la natura i a la importància que té per aquesta figura de la Malaveïna i, posteriorment, l’Aurora. «És una crida cap a aquesta llibertat que buscaven aquestes dones i que a través de la natura trobaven aquesta manera de sentir-se lliures i empoderades», explica Gironell.
El llibre, que té exactament 272 pàgines, es podrà comprar a partir d’aquest dimecres 7 d’octubre. Al final, Gironell explica que «qui llegeixi Malaveïna i vingui als Jardins de Peralada, els veurà amb uns altres ulls».
