«Els paisatges són els miralls de la nostra economia», resumeix Palahí. Per això, defensa que afrontar els grans incendis no passa només per reforçar l’extinció o la prevenció, sinó per generar activitat econòmica que permeti mantenir els boscos gestionats. La proposta passa per transformar el model agrícola i forestal i crear cadenes de valor que generin activitat econòmica al territori.

Palahí defensa que això permetria atraure inversió per mantenir els paisatges gestionats sense fer-los dependre exclusivament de subvencions o injeccions de diners públics. «Es tracta de fer un canvi de model econòmic», resumeix. paisatges

La implicació del sector privat és, de fet, una de les qüestions que centren la trobada de la Xarxa de Paisatges Resilients (WRLN per les seves sigles en anglès) que se celebra a Cap Roig. La xarxa, impulsada per la Circular Bioeconomy Alliance i dirigida pel director del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Antoni Trasobares, busca connectar coneixement científic, innovació, governança territorial i finançament per estendre solucions davant dels grans incendis.

Palahí sosté que la magnitud de la transformació fa inviable afrontar-la únicament amb recursos públics. «No ho podrem tractar només a través de la ciència i els governs. Cal que s’impliquin les empreses i el món de les finances», afirma.

El plantejament és aconseguir que invertir en la regeneració dels paisatges deixi de veure’s exclusivament com una despesa ambiental i passi a formar part de les mateixes cadenes de valor de les empreses. Palahí defensa que els efectes del canvi climàtic ja estan accelerant aquest canvi perquè sectors econòmics que depenen directament del territori comencen a assumir-ne els costos.

Posa com a exemple l’agricultura europea i situa en 28.000 milions d’euros anuals les pèrdues vinculades a riscos com les sequeres, les inundacions o les onades de calor. Alhora, assegura que les empreses agroalimentàries ja estan detectant increments i més volatilitat en els preus dels productes que necessiten i que les seves cadenes de valor estan cada vegada més exposades.

La fusta com a motor

Una de les vies que planteja la bioeconomia circular és generar demanda dels recursos forestals perquè aquesta activitat reverteixi en la gestió dels boscos. Palahí posa com a exemple l’ús de productes d’enginyeria de fusta en la construcció per substituir part de materials com el ciment i l’acer.

«Si ara transformes els edificis de les nostres ciutats en edificis amb fusta estaràs atraient inversions als boscos, estaràs gestionant els boscos, que això és bo per reduir el risc d’incendis», explica. A això hi suma la capacitat de la fusta d’emmagatzemar carboni durant la vida útil dels edificis.

Palahí remarca, però, que aquest aprofitament no pot reproduir sobre els recursos biològics el model extractiu que critica dels combustibles fòssils. En aquest sentit, defensa que la gestió ha de mantenir els boscos resilients i incrementar-ne la biodiversitat, i els recursos s’han d’aprofitar de manera circular, buscant usos també per als subproductes que genera cada procés. paisatges

Sense gestió, Bombers perd capacitat d’extinció

La necessitat de mantenir activitat als boscos té una conseqüència directa a l’hora d’afrontar els incendis. El cap dels GRAF, Marc Castellnou, ha advertit que els serveis d’emergències necessiten trobar zones gestionades per poder atacar el foc.

«Els bombers necessitem espais gestionats al territori per poder fer extinció amb seguretat. Si no tenim aquests espais gestionats, Bombers no pot ficar-se a treballar als incendis perquè s’hi juga la vida», afirma. Per això, rebutja que els grans incendis es puguin resoldre simplement incrementant els recursos disponibles: «Això no és un tema de ‘si tinc més helicòpters i més camions, podré apagar l’incendi’. No».

Castellnou vincula la pèrdua d’aquests espais amb el retrocés del sector primari. L’inspector dels Bombers sosté que no es tracta només de recuperar mosaics agrícoles, sinó també d’aprofitaments forestals i de diversificar les estructures dels boscos. «Si tens un sector primari que és l’economia que està en retrocés, estàs perdent aquests espais de seguretat», assegura.

El cap del GRAF també reclama que les urbanitzacions situades en entorns forestals estiguin autoprotegides. «El que no pot ser és que no puguem apagar focs forestals perquè estem protegint les urbanitzacions», afirma. Per a Castellnou, la gestió forestal, l’activitat econòmica, la conservació dels ecosistemes, l’autoprotecció i l’extinció han de formar part d’una mateixa estratègia.

Les Gavarres com a cas pràctic

L’incendi de les Gavarres d’aquest estiu ha servit aquest dimarts com a cas d’estudi per als participants de la trobada. Castellnou sosté que l’estiu ha tornat a evidenciar la capacitat dels incendis de nova generació per superar els dispositius d’extinció quan avancen per territoris sense prou gestió.

Per al cap del GRAF, una de les lliçons del foc és que davant d’incendis d’aquesta magnitud tampoc n’hi ha prou amb petites actuacions disperses al territori. «Necessites una visió estratègica de país i necessites contenció a gran escala», afirma. «A base només d’extinció no ho farem; necessitem extinció, necessitem gestió del territori per treballar en equip», ha afegit.

És precisament aquest salt d’escala el que busca la Xarxa de Paisatges Resilients. Presentada el 2023 coincidint amb l’inici de la COP28 de Dubai, la iniciativa té entre les prioritats crear una xarxa mundial de ‘Laboratoris vius’, impulsar projectes demostratius de gran abast, compartir coneixement entre territoris i crear aliances publicoprivades que permetin replicar experiències que ja han funcionat.

La Circular Bioeconomy Alliance treballa amb més de 70 empreses internacionals de sectors com l’alimentació, la moda, la química, la construcció o la indústria farmacèutica. El model que defensa Palahí consisteix a impulsar primer projectes demostratius que permetin comprovar que transformar un paisatge i una cadena de valor pot funcionar també des del punt de vista econòmic i, després, escalar-los.

Palahí defensa que els recursos públics poden actuar com a catalitzadors, però considera que la transformació només es podrà generalitzar si aconsegueix mobilitzar també capital privat. «Si al final econòmicament no funciona, és molt difícil escalar-ho», afirma.

La tesi que la Xarxa posa aquests dies sobre la taula al Baix Empordà és que fer més resilients els paisatges davant dels incendis passa perquè mantenir-los vius i gestionats torni a tenir valor econòmic.