La Biennal de Fotografia Xavier Miserachs inaugura la 14a edició amb onze exposicions a Palafrugell

Biennal Xavier Miserachs Palafrugell

Palafrugell ha donat aquest dissabte el tret de sortida a la catorzena edició de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs. El festival, que es podrà visitar fins al 18 d’octubre, reunirà onze exposicions en diferents espais del municipi. La programació es completa amb projeccions de cinema i documentals, conferències, presentacions, visites guiades i activitats educatives. L’objectiu és acostar la fotografia al gran públic i convertir Palafrugell en un punt de referència per a aquest llenguatge artístic durant més de dos mesos.

La Biennal és un dels festivals de fotografia amb més trajectòria de Catalunya. Cada edició ret homenatge al fotògraf Xavier Miserachs i a la seva generació. També treballa per difondre l’obra de grans noms de la fotografia nacional i internacional, donar visibilitat a nous creadors i recuperar arxius fotogràfics del Baix Empordà per preservar la memòria col·lectiva.

Una de les grans protagonistes d’aquesta edició és Dorothea Lange, considerada una de les pioneres de la fotografia documental. L’exposició Un llarg viatge recull una selecció de les imatges que va fer durant la gran crisi econòmica dels Estats Units. La mostra permet descobrir el seu vessant més humà i la seva capacitat per retratar les conseqüències socials de la pobresa i els desplaçaments de població. La directora de la Biennal, Maria Planas explica l’impacte de les imatges de Lange.

El festival també presenta la primera gran retrospectiva dedicada a Catalunya al fotògraf xilè Sergio Larrain. La mostra repassa la seva trajectòria amb fotografies fetes a Xile, Bolívia, Perú i diverses ciutats europees. El seu estil, caracteritzat per perspectives poc habituals i una mirada molt personal sobre la vida al carrer, va influir diverses generacions de fotògrafs. En parla Maria Planas.

La programació inclou altres noms destacats, com Gabriel Cualladó, un dels renovadors de la fotografia espanyola, i Txema Salvans, que dialoga amb l’univers literari de Josep Pla en una exposició dedicada al procés creatiu dels dos autors. També hi ha espai per a creadors contemporanis com Carles Palacio, que documenta la situació dels pescadors de la Costa Brava, o Wayra Ficapal, que reflexiona sobre els efectes de la crisi climàtica al delta de l’Ebre amb una proposta que combina fotografia i intervenció artística.

La Biennal reserva un espai destacat al patrimoni local amb l’exposició dedicada a la família Casanovas, una nissaga de fotògrafs que durant més d’un segle va retratar la vida de Palafrugell. El projecte recupera milers d’imatges gràcies a la col·laboració de famílies del municipi, de l’Arxiu Municipal i de diversos equipaments i establiments locals. La mostra permet seguir l’evolució del poble a través de la mirada de diverses generacions de fotògrafs.

L’edició d’enguany també incorpora exposicions dedicades a la relació entre fotografia i literatura, un homenatge al pintor Modest Cuixart, un projecte sobre les dones cuidadores que passen a ser dependents i una selecció d’imatges de la col·lecció artística de Banc Sabadell centrada en els grans reptes socials i ambientals del món actual.

Més enllà de les exposicions, el festival ofereix un ampli programa d’activitats complementàries. Hi haurà projeccions de cinema i documentals relacionats amb alguns dels autors presents a la Biennal, conferències sobre fotografia documental, debats entre editors i dissenyadors, presentacions de projectes i trobades amb fotògrafs. Durant els mesos d’agost i setembre també s’organitzaran visites guiades obertes al públic, mentre que al setembre començaran les visites adreçades a escoles i centres educatius.

La catorzena edició de la Biennal compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palafrugell, la Fundació Banc Sabadell, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.

Libèrica Trio captiva Platja d’Aro amb la seva fusió de música tradicional catalana, jazz i flamenc

Libèrica Trio ha omplert aquest divendres a la nit la Platja Gran de Platja d’Aro amb una proposta que uneix la música tradicional catalana, el jazz i el flamenc. El concert, protagonitzat pel projecte liderat pel contrabaixista cassanenc Manel Fortià, ha estat el cinquè de la programació del festival Nits de Jazz i ha marcat l’equador de la vint-i-novena edició del certamen.

La formació ha presentat el repertori del disc Alé, un treball que explora els punts de trobada entre les arrels musicals catalanes i altres tradicions populars de la península Ibèrica. A l’escenari, Manel Fortià ha estat acompanyat per Pere Martínez, a la veu i la percussió, i Frederico Vaninni, a la guitarra i la percussió.

El concert ha inclòs interpretacions de cançons populars com La Tarara, Els tres tambors, El cant dels ocells, La Bella Lola, Cançó del lladre, El garrotín o Sant Joan feu-lo ben gran, en una actuació que ha combinat sonoritats tradicionals amb llenguatges propis del jazz i el flamenc.

El projecte Libèrica arriba a Platja d’Aro després d’actuar en diversos escenaris internacionals, com sales i festivals d’Amsterdam, Rotterdam, Vitòria, Milà, Budapest i Munic. El concert d’aquest divendres suma el festival empordanès a la trajectòria d’un grup que s’ha consolidat com una de les propostes més singulars del panorama musical actual.

El festival Nits de Jazz va començar a principis de juliol i continuarà cada divendres fins a finals d’agost. La programació manté el seu format habitual, amb concerts gratuïts i a l’aire lliure a la Platja Gran de Platja d’Aro, una aposta que busca acostar la música en directe a tota la ciutadania.

El Baix Empordà és la segona comarca amb més incidències a les zones de bany aquest estiu

privat:-el-consorci-d’aigues-comenca-dema,-dissabte,-els-treballs-de-reparacio-de-l’emissari-submari-de-la-platja-de-castell
Privat: El Consorci d’Aigües comença demà, dissabte, els treballs de reparació de l’emissari submarí de la platja de Castell

El Baix Empordà és la segona comarca de Catalunya amb més incidències registrades a les zones de bany des de l’inici de la campanya d’estiu. Segons les dades de Protecció Civil de la Generalitat, el telèfon d’emergències ha rebut 277 trucades relacionades amb platges i aigües interiors de la comarca, només superades pel Barcelonès. En el conjunt de Catalunya, el servei ha gestionat més de 2.000 trucades, corresponents a més de 1.300 incidents.

Aquest increment de l’activitat coincideix amb una temporada marcada per l’augment dels ofegaments i dels accidents aquàtics. Des de mitjan juny, quan va començar la campanya de bany, 29 persones han mort ofegades i 55 més han resultat ferides a Catalunya. En les mateixes dates de l’any passat s’havien registrat 22 víctimes mortals i 33 persones ferides.

Protecció Civil atribueix aquest augment, en part, a les altes temperatures, que han incrementat notablement l’afluència de banyistes a platges, piscines i espais d’aigües interiors durant les darreres setmanes.

L’organisme alerta especialment de la situació de dos col·lectius vulnerables: els infants i les persones grans. En el cas dels nens, recorda que poden ofegar-se en pocs segons i sense fer soroll, motiu pel qual recomana no perdre’ls mai de vista mentre són dins o a prop de l’aigua. Pel que fa a la gent gran, aconsella evitar el bany si es troben cansats, marejats o amb qualsevol malestar.

Les dades també mostren que les platges concentren el nombre més elevat de víctimes mortals, mentre que les piscines registren el nombre més alt de persones ferides, sobretot entre els menors d’edat. En el cas de les aigües interiors, aquest estiu ja s’han igualat les víctimes mortals registrades durant tota la campanya de l’any passat.

Davant aquesta situació, Protecció Civil insisteix que cal banyar-se només en espais habilitats i, sempre que sigui possible, amb servei de socorrisme. També recomana respectar les zones delimitades, evitar el bany després de consumir alcohol o si no es tenen bones condicions físiques, i avisar immediatament el telèfon d’emergències davant qualsevol situació de risc.

El festival de Torroella demostra que «l’amor també deixa rastre» en la inauguració dedicada a Beethoven

Hi ha poques figures que encaixin millor amb ‘L’amor també deixa rastre’, el lema d’enguany del Festival de Torroella, que Ludwig van Beethoven. El compositor alemany va escriure algunes de les obres més transcendents de la història de la música mentre assumia que perdia progressivament l’oïda, una tragèdia personal que, lluny d’aturar-lo, va acabar transformant la seva manera de crear. És precisament aquesta petjada, la d’un artista que va convertir el dolor en bellesa i que segles després continua emocionant el públic, la que ha servit aquest divendres per donar el tret de sortida a la 46a edició del festival, de la mà de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i Josep Colom.

L’encarregada d’obrir el festival aquest divendres a l’Espai Ter ha estat l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), que ha tornat a Torroella de Montgrí després d’haver inaugurat també l’edició del 2024. Aquesta vegada, dirigida pel bielorús Vitali Alekseenok, que debutava al festival, i amb Josep Colom, un dels pianistes catalans de més prestigi internacional i reconegut especialment per la profunditat de les seves interpretacions de Beethoven, com a solista.

Per a aquesta inauguració, el festival no ha escollit dues obres qualsevol. La primera part ha estat protagonitzada pel Concert per a piano i orquestra núm. 5 en Mi bemoll major, Op. 73, conegut popularment com ‘Emperador’, l’últim concert per a piano que va escriure Beethoven. El compositor va començar-ne l’escriptura el 1809, mentre Viena era bombardejada per les tropes de Napoleó.

En aquesta obra, el piano deixa de ser un simple instrument virtuós per dialogar de tu a tu amb l’orquestra, una innovació que marcaria la història del gènere. I que ha defensat a la perfecció Josep Colom, que s’ha endut una llarga ovació del públic i ha sortit quatre vegades a saludar. El pianista ha retornat l’escalf rebut amb un obsequi en forma de sonata.

La segona part del concert ha conduït el públic fins a la Simfonia núm. 6 en Fa major, Op. 68, ‘Pastoral’, una de les obres més personals del compositor. Escrita quan Beethoven ja convivien amb una sordesa cada vegada més severa, la simfonia és, segons el mateix festival, la resposta artística a aquest conflicte interior. Lluny del dramatisme de la Cinquena Simfonia, la Pastoral retrata la serenitat del paisatge, la força de la natura i la reconciliació amb la vida, fins al punt que el festival la defineix com la sublimació de la resignació davant la malaltia.

L’elecció d’aquest programa també serveix d’avantsala al bicentenari de la mort de Beethoven, que es commemorarà l’any 2027. Però més enllà de l’efemèride, encaixa amb la idea que travessa tota aquesta edició del Festival de Torroella: reivindicar la música com una empremta capaç de sobreviure al temps. Sota el lema ‘L’amor també deixa rastre’, el festival de Torroella convida a pensar en totes aquelles experiències que continuen actuant en nosaltres molt després d’haver-les viscut: les absències, les ferides, la memòria, però també la bellesa i la capacitat transformadora de l’art.

La directora del certamen, Montse Faura, planteja el festival com una «constel·lació» de concerts més que no pas una simple successió d’actuacions, on passat i present conviuen i on la música esdevé un espai per pensar la memòria, les absències, la bellesa i les emocions que continuen actuant en nosaltres molt després d’haver estat viscudes. «Traçant aquestes constel·lacions, amb gèneres i llenguatges diferents dintre les músiques clàssiques, sí que hi ha alguna cosa que ens fa humans als humans, i que també fa humans els músics i els compositors, i és aquesta mirada cap a la llum, cap a l’escletxa, la ferida, la foscor, l’ordre, l’aventura i això ens connecta», ha afirmat en declaracions a l’ACN.

Aquest fil conductor també travessarà la resta de la programació fins al 21 d’agost. L’endemà de la inauguració, l’Orquestra Simfònica del Vallès i el violoncel·lista Pablo Ferrández homenatjaran Pau Casals coincidint amb els 150 anys del seu naixement. També hi actuaran la Mahler Chamber Orchestra amb Daniïl Trífonov i Daniel Harding, la soprano Nadine Sierra, la Freiburger Barockorchester, l’English Chamber Orchestra o la Venice Baroque Orchestra. El festival estrenarà, a més, el nou quartet de corda de Joan Magrané interpretat pel Quartet Diotima i mantindrà la seva aposta per la música antiga amb formacions com The Tallis Scholars, Cantoría, Le Poème Harmonique o Concerto 1700 amb Laura Marchal.

2025: L’any del rècord de públic de l’Ítaca Sant Joan a l’Estartit

El 2025, l’Ítaca Sant Joan va superar les 25.000 entrades venudes durant les tres nits de concerts a la Platja Gran de l’Estartit. Va ser la convocatòria amb més públic de la història de la cita i el principal esdeveniment de la tretzena edició del Festival ÍTACA.

Els concerts es van celebrar els dies 20, 21 i 23 de juny. L’organització havia ampliat l’aforament i havia afegit una jornada a la programació de l’Estartit. La previsió de públic ja era elevada mesos abans, amb un 70% de les entrades venudes al març.

La primera nit va estar dedicada a la música independent. Maria Jaume va obrir la programació, seguida de Viva Suecia i Carolina Durante. Serial Killerz va tancar la jornada amb una sessió que combinava música electrònica i bateria en directe.

El moment de més afluència va arribar el dissabte 21 de juny. Oques Grasses va reunir 12.000 persones en una nit amb totes les entrades exhaurides. El grup es trobava immers en la gira de comiat Coda i la seva actuació a l’Estartit era una de les poques que havia programat aquell any. El cartell també incloïa Dan Peralbo i el Comboi, Greta i DJ Trapella.

Durant aquesta segona jornada es va oferir un espectacle de 300 drons sobre la Platja Gran. La proposta, produïda per Flock Drone Art, va utilitzar les Illes Medes i el litoral de l’Estartit com a escenari. El recinte també va recuperar el Cavall de Troia, una escultura mòbil de quatre metres creada pel col·lectiu empordanès La Llata.

La programació es va acabar el 23 de juny, coincidint amb la revetlla de Sant Joan. Ouineta va obrir la nit i va donar pas a Figa Flawas. Mushka va aparèixer durant l’actuació del grup de Valls abans d’oferir el seu propi concert, en què va presentar el disc Nova Bossa. DJ Capde va tancar la festa de matinada.

L’Ítaca Sant Joan havia començat a créixer a l’Estartit durant la segona meitat de la dècada anterior. El 2019, en la seva quarta edició, ja havia reunit unes 10.000 persones dins del recinte durant dues nits. La programació multitudinària prevista per al 2020 es va haver de suspendre per les restriccions de la pandèmia. Els concerts van tornar a la Platja Gran el 2021 amb el públic assegut, aforament limitat i distància entre els grups d’assistents. El gran format es va recuperar posteriorment.

El balanç final del Festival ÍTACA 2025 també va marcar un màxim en el conjunt de la programació. La tretzena edició va superar els 35.000 espectadors, amb vint actuacions repartides entre set municipis de l’Empordà i una ocupació mitjana del 95%. Més de dues terceres parts del públic es van concentrar durant les tres nits celebrades a l’Estartit.