[AGENDA] Què puc fer el dilluns 17 d’agost a l’Empordà i Comarques Gironines?

Per
Maria Alsina
-

Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.

Al Festival de la Porta Ferrada Occident aquest dilluns 17 d’agost arriba la Festassa KM0 amb grans noms del panorama català com Miki Nuñez, Mamma Dousha, la Balkan Paradise Orchestra i Doctor Prats. Aquests artistes transportaran a tots els assistents a una gran festa la música catalana amb els seus grans èxits.

I al Cap Roig Festival arriba Ana Torroja amb Se ha acabado el show. Aquesta és una gira internacional que marca una nova etapa en la seva trajectòria. El tour acompanya el llançament del seu nou disc d’estudi, previst per a la primavera del 2026, i reflecteix la voluntat de continuar explorant nous llenguatges sonors sense perdre l’essència.

En el marc del Mediterranean Guitar Festival, concert Tribut a Queen, un gran homenatge a la llegendària banda des d’una perspectiva original, elegant i sorprenent. El concert es farà a les 21 h a l’església de la Mare de Déu de les Neus, a Port de la Selva. Utilitzant dues guitarres, piano i percussió, l’espectacle ofereix una reinterpretació acurada i poderosa dels grans èxits del grup, respectant-ne l’essència però aportant una personalitat pròpia.

Festes Majors

Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de la Bisbal d’Empordà, Torroella de Montgrí, Riumors i Garriguella. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.

El Baix Empordà arriba fins al 52% de residus reciclats durant el 2024

Per
Maria Alsina
-
residus begur

El Baix Empordà ja ha aconseguit superar el percentatge de recollida selectiva del 50%, situant-se per sobre de la mitjana catalana que es troba en el 47,1% l’any 2024 (segons les darreres dades de l’Agència Catalana de Residus). Concretament, la comarca ha arribat al 52,1% de recollida selectiva durant el 2024. Aquesta xifra, però, encara no arriba als objectius que es marquen des de la Unió Europea que situen aquest percentatge de residus reciclats en el 55% abans de l’any 2025.

Les xifres entre municipis també són del tot desiguals. Al Baix Empordà, els municipis que compten amb un percentatge de reciclatge més alt són Verges amb un 93,85%; Albons, amb un 93,13%; i Corçà amb un 90,67%. A més, Verges se situa al capdavant de Catalunya quan es parla de reciclatge.

En aquests tres municipis es realitza la recollida porta a porta. En els casos de Corçà i Verges, aquest sistema de recollida de deixalles es va començar a aplicar a partir del 2018, sent municipis pioners en implementar-ho a la comarca. Albons va començar a utilitzar la recollida porta a porta a partir del 2020.

Per contra, hi ha poblacions baix-empordaneses que no assoleixen ni un 40% de reciclatge amb les darreres dades de l’ARC. Concretament, Torrent i Fontanilles són els municipis que no sobrepassen aquest percentatge. A Torrent el reciclatge només arriba al 31,44% i a Fontanilles al 31,14%.

Un canvi cap al model de recollida porta a porta

El model de recollida porta a porta és el que s’està quedant al Baix Empordà i que cada cop més municipis volen implementar en els seus nuclis de població. Alguns municipis que han incorporat més zones de recollida porta a porta o que han començat a implementar aquest sistema són Calonge i Sant Antoni i Pals. Dues poblacions on la xifra d’habitants i visitants creix durant la temporada d’estiu.

En el cas de Calonge i Sant Antoni, el sistema de recollida porta a porta es va començar a implementar el 2019 i s’ha anat ampliant en diverses fases arreu del municipi. La darrera ha incorporat diverses zones de Sant Antoni i urbanitzacions com les de Mas Pere i Es Monestrí. En el nou contracte de recollida de residus, es combina aquest model al municipi amb la implementació de contenidors intel·ligents amb accés mitjançant una targeta o clauer en les zones on hi ha més pes turístic i de segones residències.

D’altra banda, Pals és un dels darrers municipis que ha començat a treballar en la implementació de la recollida de residus porta a porta. Concretament, l’ha començat a implementar des del passat mes de juny. De moment, el model està funcionant al nucli de Pals, Masos de Pals, Mas Tomasí i els habitatges disseminats. L’Ajuntament, però vol incorporar les zones que encara no estan dins el sistema com la Platja de Pals. Segons el consistori, les dades indiquen que s’ha aconseguit reduir prop d’un 30% la fracció de rebuig durant el primer mes complet de funcionament del servei.

L’aplicació del cost del servei de recollida a la taxa de residus

Aquesta millora del percentatge de reciclatge de residus s’ha d’emmarcar obligatòriament en la legislació europea. I es que la Unió Europea obliga a reflectir el cost real del servei de la recollida de deixalles en la taxa de residus que han de pagar els ciutadans.

Per mirar de promoure una taxa més justa i equitativa a l’hora de repercutir el cost del servei en la ciutadania hi ha ajuntaments, com el de Begur, que han començat a aplicar una taxa en la qual es paga per l’ús del servei. En el cas del consistori begurenc la taxa, aprovada l’any passat, compta amb una part fixa i una part variable.

La part fixa contempla els serveis que l’usuari té a disposició, calculada a partir dels volums i la freqüència de recollida assignada a cada usuari, cobrint així les despeses generals del servei. D’altra banda, la part variable, es calcula en funció dels serveis reals realitzats de cada usuari. Amb aquesta part es cobreixen els costos variables del servei que depenen del nivell de separació de residus, i també les despeses de recollida de les àrees d’emergència.

De moment, el consistori està duent a terme reunions i trobades amb els veïns per explicar l’aplicació d’aquesta taxa, que s’ha posat en marxa aquest any passat.

Les dades de reciclatge al Baix Empordà

Les dades a continuació mostren la població que habita a cada municipi, el percentatge de reciclatge i els quilos produits per habitant en un any. Les dades han estat extretes de l’Agència Catalana de Residus i corresponen a l’any 2024 (dades més recents disponibles).

 

Unes 200 persones reivindiquen el nudisme a la platja de l’Illa Roja de Begur

Per
Ràdio Capital
-
privat:-una-vintena-de-platges-catalanes-protagonitzen-el-tercer-record-naturista-amb-cadenes-humanes-per-defensar-el-nudisme
Privat: Una vintena de platges catalanes protagonitzen el tercer rècord naturista amb cadenes humanes per defensar el nudisme

Unes 200 persones han reivindicat aquest diumenge el nudisme a la platja de l’Illa Roja de Begur. Els participants han format una cadena humana a la platja. La mobilització també ha inclòs una plantada de para-sols reivindicatius.

L’Associació Nudista Naturista Usuaris d’Illa Roja ha convocat la jornada. L’entitat vol preservar la tradició nudista d’aquest espai de la Costa Brava.

Els participants han començat la mobilització al matí. Han plantat para-sols amb un missatge per identificar l’espai com una platja nudista. Els organitzadors també han informat els banyistes sobre la reivindicació.

Al migdia, unes 200 persones han format una cadena humana nudista. Un vermut popular ha tancat la jornada reivindicativa.

L’associació alerta d’una regressió del nudisme a l’Illa Roja durant els últims anys. El seu president, Joan Carles Doval, situa aquest canvi des de fa gairebé una dècada.

Doval assegura que cada vegada hi ha més persones amb roba de bany. Aquesta situació es fa més visible durant el mes d’agost.

El president de l’entitat no considera problemàtica la convivència entre les dues pràctiques. El problema apareix, segons explica, amb el canvi de proporcions entre els banyistes.

L’associació considera que aquest procés redueix la presència dels nudistes tradicionals. Alguns deixen de freqüentar la platja davant l’augment de persones amb banyador.

Doval també apunta diverses causes socials darrere aquesta tendència. Una és l’extensió dels telèfons mòbils amb càmera.

Alguns nudistes temen fotografies o gravacions sense el seu consentiment. Aquesta preocupació pot frenar la pràctica del nudisme en espais públics.

L’entitat també assenyala la influència de les xarxes socials. Aquestes plataformes han donat més visibilitat a indrets abans menys coneguts.

Un altre factor afecta especialment les generacions més joves. Doval destaca la pressió dels models estètics i els problemes d’acceptació corporal.

Segons el president de l’associació, aquests factors compliquen el relleu generacional del nudisme. L’entitat també percep un canvi en les actituds socials envers aquesta pràctica.

La reivindicació té també un component històric. L’Illa Roja manté una tradició nudista de prop de mig segle.

Doval situa els inicis d’aquesta pràctica a la platja durant la dècada dels setanta. Els canvis dels corrents marins havien acumulat sorra a la zona durant aquells anys.

Els primers banyistes van començar a practicar-hi nudisme a mitjan dècada dels setanta. Des d’aleshores, l’espai s’ha convertit en un punt tradicional per als practicants.

L’associació també alerta de canvis en la convivència durant els mesos de més afluència. Doval assenyala el comportament sorollós d’alguns grups de banyistes.

L’entitat defensa un model de platja basat en la tranquil·litat. També reivindica el respecte entre persones de diferents edats i perfils.

La mobilització d’aquest diumenge busca reforçar aquesta identitat. Els nudistes volen mantenir visible la tradició de l’Illa Roja i preservar-ne la convivència.

Paraules clau: platja de l’Illa Roja, Begur, nudisme, naturisme, Costa Brava, cadena humana, platges nudistes, banyistes, Joan Carles Doval, Associació Nudista Naturista Usuaris d’Illa Roja

Sefa Ponsatí Brancós rep el reconeixement de Bisbalenca de l’Any 2026

Per
Redacció
-
sefa ponsatí bisbalenca de l'any 2026

Sefa Ponsatí Brancós ja és la Bisbalenca de l’Any 2026. L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà li ha entregat el guardó durant la Festa Major. El consistori reconeix la seva trajectòria en la difusió del cinema d’animació. També destaca la seva dedicació a l’educació cinematogràfica entre infants i joves.

L’acte s’ha celebrat aquest dissabte al matí a la Sala de Plens de l’Ajuntament. La cerimònia ha comptat amb la consellera Sílvia Paneque i l’alcalde Òscar Aparicio.

Paneque és consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern de Catalunya. Aparicio és l’alcalde de la Bisbal d’Empordà. També hi han participat diversos membres de la corporació municipal. La ceramista Patrícia García Carbonell ha creat el guardó oficial i honorífic. L’artista forma part del taller La Terreta.

La visita institucional de Paneque ha continuat amb els principals actes tradicionals de la Festa Major de la Bisbal d’Empordà. La consellera ha assistit al Ball de l’Àliga i al Seguici Històric. La Principal del Llobregat ha posat música al recorregut.

Paneque també ha participat en l’ofici solemne de Festa Major. La celebració religiosa s’ha fet a la parròquia de Santa Maria. El programa matinal ha acabat amb Esclata la Festa. L’acte ha reunit l’Àliga i la resta d’elements festius del Seguici Històric.

Les pluges deixen una vintena d’avisos dels Bombers, catorze a les comarques de Girona

Per
Redacció
-
Persona sota un paraigües rosa a la Bisbal d'Empordà ruixat xafec

Els Bombers han rebut aquest diumenge una vintena d’avisos relacionats amb les pluges entre les dotze del migdia i les cinc de la tarda. Catorze d’aquests serveis s’han registrat a la regió de Girona, amb la majoria d’actuacions relacionades amb branques i arbres caiguts a la via pública.

Al Baix Empordà, Protecció Civil ha informat de la presència de bandera vermella a les platges de Sa Riera i el Racó de Begur, així com a les platges de Calonge i Sant Feliu de Guíxols, per la presència de tempesta elèctrica.

Davant d’aquesta situació, Protecció Civil recorda que el bany està prohibit a les platges amb bandera vermella i demana seguir en tot moment les indicacions dels socorristes.

Alerta per pluges intenses

Protecció Civil de la Generalitat ha reactivat aquest matí l’alerta del Pla especial d’emergències per inundacions de Catalunya (Inuncat) davant la previsió de pluges intenses al terç nord-est del país.

Protecció Civil demana extremar la precaució en els desplaçaments i evitar zones inundables davant la possibilitat d’acumulacions d’aigua.

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter rep unes 54.000 visites aquest estiu

Per
Redacció
-
Parc Natural del Montgrí
Vistes de tornada del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter ha rebut unes 54.000 visites durant els primers mesos d’estiu. Els informadors ambientals hi han atès prop de 14.000 persones fins a finals de juliol. Aquest espai del Baix Empordà forma part del dispositiu ambiental desplegat aquest estiu arreu de Catalunya.

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica finança aquest servei. El dispositiu busca garantir un accés ordenat i responsable als espais naturals protegits. Els informadors acullen els visitants, expliquen les normes de cada espai i donen suport en la regulació dels accessos. També intervenen davant incidències i situacions d’emergència.

Els professionals treballen en coordinació amb els ajuntaments de cada territori. També col·laboren amb els agents rurals, els guardes rurals i la policia catalana. Aquesta coordinació pren especial importància durant els episodis de molta afluència o de risc elevat d’incendi forestal.

Prop de 29.000 persones ateses als espais fluvials gironins

Els espais fluvials de les comarques gironines han rebut unes 56.000 visites durant juny i juliol. Els informadors ambientals hi han atès prop de 29.000 persones. En el conjunt de Catalunya, uns 70 professionals treballen específicament en aquests entorns, cinc més que l’estiu anterior.

L’afluència als espais fluvials ha baixat respecte de l’any passat. Els tancaments preventius aplicats durant diversos dies de juliol expliquen una part d’aquesta reducció. Aquestes restriccions limiten l’accés quan existeix un risc molt elevat d’incendi forestal i també redueixen la presència de visitants als espais naturals.

Aparcaments irregulars i animals deslligats

Els informadors també detecten conductes que poden afectar la conservació dels espais. Entre les més habituals hi ha els vehicles estacionats fora de les zones habilitades i els animals domèstics deslligats. També es registren incidències relacionades amb residus, soroll i comportaments inadequats durant el bany.

Els problemes vinculats al bany inclouen salts en punts inadequats i l’entrada a zones prohibides. Aquestes conductes poden generar riscos per a les persones i afectar els ecosistemes. El dispositiu busca prevenir aquestes situacions mitjançant informació directa als visitants.

Més d’un milió de visites al conjunt de Catalunya

El dispositiu compta aquest estiu amb més de 200 informadors ambientals repartits per Catalunya. Uns 70 treballen als espais fluvials i la resta es distribueix entre parcs naturals i altres zones protegides. El servei també té presència en diversos espais naturals de les comarques gironines.

Entre aquests espais hi ha el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, amb unes 51.000 visites fins a finals de juliol. Els informadors hi han atès prop de 15.000 persones. El Parc Natural de Cap de Creus ha rebut prop de 93.000 visites i hi ha unes 39.000 persones ateses.

El dispositiu també treballa al Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, les Gavarres i diversos espais de la Garrotxa. En total, els espais gestionats directament per la Generalitat han rebut unes 939.000 visites fins a finals de juliol. Els informadors hi han atès prop de 328.000 persones.

La xifra global supera el milió de visites quan es compten tots els espais inclosos en el dispositiu. Durant juny i juliol, els informadors ambientals han atès prop de 394.000 persones arreu del país.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha destacat la concentració de visitants durant els mesos d’estiu. Les temperatures elevades també afavoreixen una major presència de persones als gorgs i als entorns fluvials.

El Govern català defensa el dispositiu com una eina de suport als municipis. L’objectiu és compatibilitzar el lleure amb la protecció dels espais naturals. Al Baix Empordà, aquesta gestió té una incidència directa sobre el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, un dels principals espais naturals de la comarca.

123...7.124Pàgina 1 de 7.124