Palamós rep el nou servei d’oficines mòbils per facilitar tràmits amb la Generalitat

privat:-el-govern-desplega-oficines-mobils-d’atencio-ciutadana-per-apropar-els-tramits-publics-a-200-municipis
Privat: El Govern desplega oficines mòbils d’atenció ciutadana per apropar els tràmits públics a 200 municipis

Palamós serà un dels municipis que rebrà el nou servei d’oficines mòbils impulsat pel Govern de la Generalitat per apropar els tràmits administratius a la ciutadania, especialment en zones amb menys accés a serveis presencials.

Aquest nou sistema es posa en marxa a partir d’avui dilluns amb vehicles que recorreran diferents punts del territori i que arribaran de manera periòdica als municipis, amb visites que es repetiran cada mes aproximadament.

Durant aquestes estades, la ciutadania podrà fer gestions com renovar certificats, demanar ajudes o resoldre dubtes administratius, amb el suport d’un agent que oferirà atenció personalitzada. El servei també permetrà donar d’alta sistemes d’identificació digital i ajudar les persones a familiaritzar-se amb els tràmits en línia, amb l’objectiu de reduir la bretxa digital.

Les oficines mòbils estan pensades especialment per facilitar l’accés a persones grans o amb dificultats de desplaçament, així com per a municipis on l’accés a serveis administratius és limitat. Els vehicles disposen d’un espai adaptat per fer l’atenció presencial i també d’equipaments perquè les persones puguin fer tràmits de manera autònoma si ho desitgen.

Aquesta iniciativa s’emmarca en un nou model d’atenció ciutadana que combina serveis presencials i digitals per fer més accessibles les gestions públiques. El Govern preveu que aquest sistema permeti millorar l’atenció a milers de persones arreu del territori i reforçar la proximitat dels serveis públics.

La tercera edició del festival Literatura de Soca-rel proposa sis activitats a Celrà, Bordils, la Pera i Flaçà

Imatge de Martí Navarro. Festival Literatura de Soca-rel

Imatge destacada de Martí Navarro.

El festival Literatura de Soca-rel celebra aquest mes de maig la seva tercera edició amb un total de sis activitats repartides en diversos pobles del Gironès i l’Empordà. La iniciativa, que se celebra del 2 al 24 de maig, manté l’objectiu de posar en valor els escriptors locals i el paisatge de la llera del Ter, alhora que reivindica el paper actiu dels municipis en la vida cultural.

El programa combina itineraris literaris, recitals, converses i presentacions de llibres, amb una clara voluntat de connectar el territori amb la creació contemporània. També incorpora referents destacats de la literatura catalana, com Josep Pla, escriptor de Llofriu, i Josep Palau i Fabre, poeta i humanista català.

El festival arrencarà el dissabte 2 de maig amb l’itinerari literari Celrà Socarrat, construït a partir de textos de joves del municipi que exploren records d’infantesa i adolescència des d’una mirada crítica. Aquest projecte també ha donat lloc a un fanzine editat per l’organització.

El diumenge 10 de maig tindrà lloc l’itinerari La primavera encara és incerta, basat en textos de Josep Pla. El recorregut unirà la Pera i Flaçà, seguint el fil del llibre Notes del capvesprol, amb la participació de veïns i activistes culturals, així com de l’historiador local de la Pera, Henry Ettinghausen.

El dijous 14 de maig se celebrarà una nova edició del micro obert La congostada, una proposta consolidada dins del festival que convida qualsevol participant a recitar textos propis o d’altres autors.

El dissabte 16 de maig es farà la xerrada Palau i Fabre a Celrà, a càrrec d’Anna Maluquer, directora de la Fundació Palau, que repassarà l’estada del poeta al municipi durant els anys quaranta i la seva producció literària vinculada al poble.

El divendres 22 de maig, la periodista Mar Camps presentarà l’assaig No vingueu al poble a reposar, una obra que reflexiona sobre la transformació dels pobles en espais de descans i desconnexió, amb la participació de diverses veus vinculades al territori.

Finalment, el diumenge 24 de maig, el festival es clourà a Bordils amb una doble presentació poètica. Hi participaran Carme Jordi, poeta de Bordils, i Quim Vilar, poeta de Madremanya, que dialogaran sobre les seves obres amb acompanyament musical.

El festival aposta per una cultura de proximitat i accessible, amb totes les activitats gratuïtes. L’organització compta amb el suport de Connexió Papyrus de Celrà, una entitat cultural que treballa des de fa més d’una dècada per fomentar la lectura i dinamitzar activitats literàries al territori.

El Baix Empordà es prepara per encetar l’època de festivals i cultura en directe

Figa Flawas Cap Roig Festival

El Baix Empordà escalfa motors per inaugurar l’època en què es concentren gran part dels festivals. En total, hi ha més d’una trentena de festivals de música i arts escèniques a la comarca, que principalment se celebren durant l’època estival. Tot i això, hi ha altres propostes que es reparteixen entre la primavera i la tardor amb la voluntat de desestacionalitzar l’oferta cultural. A Ràdio Capital de l’Empordà repassem les dades i novetats dels festivals que passen per la comarca.

Any de novetats

Hi ha festivals que enguany presenten grans novetats. Un és el degà dels festivals, el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, que enguany es troba sota la gestió de l’empresa Barcelona Events Musicals. Aquesta va ser l’empresa que va guanyar la licitació del nou contracte del festival, que preveu l’organització de l’esdeveniment durant tres anys.

De moment, el Festival de la Porta Ferrada encamina la seva 64a edició amb caps de cartell com The Corrs, David Bisbal, Sopa de Cabra o Mònica Naranjo. A més, recupera espais emblemàtics com l’Espai Port i n’incorpora de nous com el Village Estrella Damm.

Aquest, però, no és l’únic festival que incorpora novetats. A part de les grans cites del Festival ÍTACA – la Santa Gresca a l’Escala i l’ÍTACA Sant Joan a l’Estartit – el festival incorpora tres nous espais: Ca la Pruna de Pals, l’Església de l’Estartit i el Palau de Fires de Girona. El primer dels concerts s’emmarca en el cicle de concerts d’ÍTACA als pobles.

A l’Església de l’Estartit s’estrena l’ÍTACA Plaça amb un escenari gratuït a l’hora del vermut. Hi passaran Sodi, Ypnosi i un artista sorpresa. I al Palau de Fires de Girona ja hi ha un 80% de les entrades esgotades pel concert de Morad. Tots aquests noms se sumen als que passaran per l’escenari de l’ÍTACA Sant Joan: Love of Lesbian, Sidonie, La Ludwig Band, 31 FAM, Dan Peralbo i el Comboi o La M.O.D.A.

L’Empordà Music Festival de la Bisbal d’Empordà també presenta novetats en la seva cinquena edició. El festival celebra els seus dos dies habituals de concert, que enguany seran el 24 i 25 de juliol. Però, a més, s’incorpora una tercera nit amb grups emergents que se celebrarà el 19 de juny. En aquesta primera nit del festival hi actuaran artistes com Aina Reig, Llini, LECOQ i Àuria Franch, i es farà un concurs de bandes que permetrà a la guanyadora formar part del festival principal.

D’altra banda, durant el següent cap de setmana passaran per l’escenari artistes com Nil Moliner, La Pegatina, Joan Dausà, Buhos, Ginestà, Els Pets, Nena Daconte i la Gossa Sorda. A més, enguany s’ampliarà l’aforament del recinte, s’hi incorporaran noves food trucks.

Festivals a micropobles

Una de les característiques que té una comarca com el Baix Empordà és la quantitat de pobles mitjans i petits que hi ha repartits pel territori. Per això, sorgeixen propostes com el Festival Brots. La primera edició d’aquest festival es va celebrar del passat 30 d’octubre al 2 de novembre i va omplir esglésies, places i trulls d’oli de la comarca.

En aquest cas, el festival va anar més enllà de la música. S’hi va desenvolupar la performance ceràmica Fang era Fang a la Bisbal, u concert íntim de Clara Peya, l’acció sonora La Revolta de Carles Marigó amb la participació de pagesos i tractors com a instruments. La voluntat del Festival Brots és unir la cultura – a través de la música, l’art i l’expressió – amb el territori de l’Empordà. De moment, encara no hi ha dates per la segona edició del festival impulsat per Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí.

Un dels altres festivals que passa per micropobles és el Festival Itinera. Enguany ,el festival ha consolidat la seva presència al Baix Empordà amb pobles que repeteixen com a seus del festival. Aquests són la Tallada d’Empordà, Fontclara, Parlavà i Gualta.

A part de passar per aquests i d’altres micropobles, s’obre una convocatòria per a artistes locals d’aquests micropobles, de la qual sortiran un total de 40 actuacions de 10 agrupacions o cantants diferents, que tindran així l’oportunitat d’actuar en quatre escenaris diferents. Hi haurà propostes que exploraran el jazz, el blues i la música tradicional.

Una altra proposta és la que s’organitza des dels mateixos municipis del Baix Empordà. N’és un exemple el cicle de concerts i activitats culturals que organitzen des de Verges amb els Vespres sota el campanar. En aquest cas, la placeta de l’1 d’octubre es converteix en el punt neuràlgic de la cultura de Verges durant els mesos estivals.

Propostes de format divers

La comarca no se centra únicament en un estil musical. A través de propostes com el Festival Clàssic de Pals s’exploren estils de música com la música clàssica a l’església del mateix municipi. L’Associació Cultural i l’Ajuntament de Pals organitzen el festival amb la direcció artística de la pianista Emma Stratton.

A Torroella de Montgrí també es fa una aposta clara per la diversitat musical. Una de les grans apostes és el Festival de Torroella de Montgrí i el Fringe que exploren escenaris a través de la música clàssica, l’òpera, el jazz i altres tipus de gènere que amplien la sonoritat dels festivals de la comarca. De moment, l’Ajuntament de Torroella ha renovat l’acord amb l’entitat organitzadora d’aquests festivals, les Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí, per a donar continuïtat a aquesta programació diversa que és necessària per al territori.

A més, Palamós, entre l’oferta cultural i musical, hi ha un festival que se centra en la cobla: el Festival amb So de Cobla de Palamós. En aquest cas, l’esdeveniment explora la sonoritat de la Cobla a través de la fusió i combinació amb altres estils com la música clàssica, les sardanes o els ritmes llatinoamericans.

Però aquests no són els únics festivals que se celebren avui dia al Baix Empordà. Podeu consultar en aquesta llista alguns dels festivals i cicles que se celebren a la comarca en els propers mesos.

Supermatí – 20 abril 2026

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 20 abril 2026
Loading
/

Jordi Colomí repeteix com a cap de llista d’UPM a les eleccions de Torroella de Montgrí

Unitat i Progrés Municipal ha proclamat Jordi Colomí, actual alcalde, com a candidat a les eleccions municipals del 2027 a Torroella de Montgrí, i reafirma així l’aposta per la continuïtat al capdavant de l’Ajuntament.

La decisió s’ha pres en una assemblea del partit celebrada a Casa Pastors, on la candidatura s’ha aprovat per unanimitat davant els membres de la formació. Durant l’acte, Jordi Colomí ha agraït el suport rebut i ha posat en valor l’equip de govern, destacant el compromís amb el municipi i amb el projecte polític que representa la formació.

El candidat també ha reconegut que queden reptes pendents, però ha remarcat la importància de continuar treballant per consolidar projectes en marxa que, segons ha explicat, han de millorar la qualitat de vida de la ciutadania. En aquest sentit, ha fet una crida a mantenir la confiança aconseguida al llarg dels anys i ha subratllat que aquest suport és clau per afrontar el futur amb garanties.

Jordi Colomí ha defensat el caràcter municipalista del projecte, afirmant que les decisions es prenen pensant en Torroella de Montgrí i l’Estartit, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats del territori. També ha remarcat que l’experiència de govern és un element que aporta estabilitat i continuïtat, i que permet planificar actuacions a llarg termini.

Amb aquesta proclamació, Unitat i Progrés Municipal busca consolidar la seva trajectòria al govern local, que s’allarga des de fa dècades i que ha marcat la gestió municipal en diferents etapes. El candidat ha situat el servei a la ciutadania com a eix central del projecte, amb la voluntat de reforçar els serveis públics, preservar l’entorn i promoure el benestar col·lectiu.

El sector primari de l’Empordà, entre la vocació, la incertesa i la necessitat de més pedagogia sobre el producte local

Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
El sector primari de l'Empordà, entre la vocació, la incertesa i la necessitat de més pedagogia sobre el producte local
Loading
/

El sector primari de l’Empordà té relleu, i és jove. Cinc joves vinculats a la terra, el mar i la ramaderia han participat en una tertúlia al programa “Un mos un glop” de Ràdio Capital per parlar de la realitat del sector. Pescadors, pagesos, ramaders i viticultors coincideixen: el sector és complex, incert, però la vocació és el que els manté.

La Kati Sales, amb 19 anys, és la pescadora més jove del port de Palamós i molt probablement de tot Catalunya. Pertany a la cinquena generació d’una família pescadora. Per ella, com per a la resta, la vocació és imprescindible per tirar endavant.

Però tenir vocació no és suficient si el producte no es paga adequadament. Els joves participants coincideixen que el consumidor en general no valora prou el producte local. El risc, diuen, és el “postureig”: comprar producte de proximitat per aparentar més que per convicció real.

Un altre problema identificat és el desconeixement del producte. La gamba de Palamós és coneguda, però el mar i la terra ofereixen molt més. I el mateix passa amb la carn de Wagyu, les hortalisses de temporada o els vins del territori.

La temporalitat és un altre dels conceptes que més costa d’entendre al consumidor modern. Acostumat a trobar-ho tot a les grans superfícies tot l’any, la idea que al desembre no hi ha tomàquets genera desconcert.

En definitiva, un sector primari jove, arrelat i amb moltes ganes, però que reclama més pedagogia, més valoració del producte i millors preus. Una tertúlia que recorda que darrere de cada aliment hi ha persones, feina i territori. Ràdio Capital.