Enric Marquès: «No ens pensem que el temporal s’ha acabat, durant la setmana hem d’estar alerta»

Pluges torrencials Platja d’Aro 4 octubre 2026
Pluges torrencials Platja d’Aro 4 octubre 2026

El president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Enric Marquès, ha fet aquest dilluns al Supermatí de Ràdio Capital un primer balanç de l’episodi de pluges intenses que ha afectat la comarca durant el cap de setmana. Marquès ha assegurat que, d’entrada, el Baix Empordà s’ha llevat amb els serveis funcionant amb normalitat, tot i que encara cal revisar possibles desperfectes als municipis.

El president ha explicat que no s’ha registrat cap incidència que hagi afectat persones. Les principals actuacions s’han concentrat en alguns punts on els rius i rieres han sortit de la llera i en diversos talls de carretera. A la Vall d’Aro, per exemple, els Bombers van haver d’intervenir en algun apartament soterrani.

Marquès ha assenyalat especialment el Daró, el Riudaura i la riera de Calonge com alguns dels punts que requereixen més atenció en episodis de pluja intensa. Segons ha explicat, cada municipi de la comarca té identificats els seus punts més vulnerables i és ara quan els ajuntaments han de revisar si la sortida de les aigües ha provocat desperfectes.

El president comarcal ha posat com a exemple el cas del Daró a la carretera de Cruïlles, a la Bisbal d’Empordà, i ha remarcat que encara cal deixar passar algunes hores per poder determinar l’abast real dels possibles danys. En aquest sentit, ha explicat que els ajuntaments han començat aquest dilluns al matí a fer reunions de balanç per comprovar les incidències als seus municipis.

Pel que fa als serveis que depenen del Consell Comarcal, Marquès ha assegurat que el transport escolar ha començat a funcionar amb normalitat i que no s’han comunicat incidències als centres educatius. També ha indicat que el Consell manté el contacte amb les empreses de transport per detectar qualsevol problema que pugui sorgir durant el matí.

El president comarcal ha destacat, igualment, la coordinació mantinguda durant l’episodi amb els Mossos d’Esquadra, especialment per conèixer els talls i les reobertures de carreteres.

Tot i que el pitjor de l’episodi ja ha passat, Marquès ha insistit que la situació encara requereix precaució. La previsió és que continuï plovent durant els pròxims dies i els sòls de la comarca estan actualment molt amarats d’aigua. «Si torna a ploure, la capacitat de filtrar és més complicada», ha advertit. Per això, ha demanat prudència, especialment a l’hora de circular a prop de rius i rieres i en zones on el ferm pugui haver quedat afectat.

Durant l’entrevista, Marquès també ha explicat que durant el cap de setmana hi va haver un problema puntual de comunicació amb alguns alcaldes. Segons ha relatat, va enviar diversos missatges informatius però posteriorment va comprovar que alguns no s’havien rebut correctament.

El president del Consell ha atribuït l’incident a un problema tecnològic i ha assegurat que caldrà revisar-lo perquè no es torni a produir en futurs episodis d’emergència. Malgrat aquesta incidència, Marquès ha valorat que la coordinació entre els equips tècnics del Consell Comarcal i els municipis ha funcionat i ha destacat la feina feta durant tot el cap de setmana.

De moment, el Consell Comarcal continuarà pendent dels balanços municipals i de l’evolució de les pluges durant els pròxims dies.

El temporal ha “netejat” la cendra de les Gavarres, però això no és positiu. T’expliquem per què

riera calonge negre cendra

Les imatges impressionen. L’aigua baixa negra per rius i rieres que recullen l’aigua de les Gavarres. Ens ha impressionat veure baixar el Daró, a la Bisbal o la desembocadura de la riera de Calonge a la platja de Sant Antoni, amb l’aigua negra.

És una conseqüència visible de la pluja sobre les més de 2.000 hectàrees cremades per l’incendi del 3 de juliol. L’aigua s’ha endut part de la cendra i dels materials carbonitzats que encara cobrien el terreny. A primera vista, podria semblar una mena de neteja natural del bosc. Des del punt de vista ecològic, però, no és una bona notícia.

La pluja sí que és necessària per a la recuperació del massís. Aporta humitat al sòl i afavoreix el rebrot de la vegetació. El problema apareix quan cau amb tanta intensitat que el terreny no pot absorbir-la. Llavors, l’aigua corre pendent avall i arrossega tot el que troba.

I la cendra no és només brutícia. Després d’un incendi, concentra part dels minerals que contenia la vegetació. Entre aquests nutrients hi ha potassi, calci, magnesi i fòsfor. Si la pluja és moderada, una part queda incorporada progressivament al sòl. Aquests nutrients poden ajudar la vegetació a recuperar-se. La recerca en ecosistemes mediterranis considera important que la cendra es mantingui al terreny durant aquesta primera fase.

La cendra també pot actuar temporalment com una capa protectora. Cobreix un sòl que ha perdut bona part de la vegetació i la fullaraca. Aquesta coberta reduïa abans l’impacte directe de les gotes de pluja. Els estudis mostren que una tempesta prou intensa pot retirar aquesta protecció. El terreny queda llavors més exposat a l’erosió de les pluges següents.

Aquest és ara un dels principals riscos a les Gavarres. L’incendi del juliol va cremar unes 2.200 hectàrees. El Consorci de les Gavarres ja va advertir a l’agost que preservar el sòl era una prioritat. Més de la meitat de la superfície afectada té pendents superiors al 35 per cent. En aquests vessants, l’aigua pot agafar velocitat i augmentar la capacitat d’arrossegar sediments.

Per això, el color negre de l’aigua és només la part més visible del fenomen. El problema més greu apareix si l’aigua deixa d’arrossegar només cendra i comença a endur-se també el sòl.

La capa superficial de terra concentra una part important de la matèria orgànica i dels nutrients necessaris per a la recuperació. La seva pèrdua pot tenir efectes molt més duradors que la desaparició de la cendra. Els estudis sobre boscos mediterranis cremats assenyalen precisament la pèrdua de nutrients i matèria orgànica com un dels principals efectes de l’erosió posterior als incendis.

El fenomen també pot tenir conseqüències aigües avall. Aquest diumenge, el temporal ha fet créixer fortament el Ridaura i el Daró. Protecció Civil ha mantingut una vigilància especial sobre tots dos cursos. També ha alertat la població de Calonge i Sant Antoni davant el risc de desbordament de les rieres.

L’aigua negra pot transportar cendra, carbó, sediments i matèria orgànica. Aquesta barreja augmenta la terbolesa i pot alterar temporalment la qualitat de l’aigua. En situacions extremes, tota aquesta aportació orgànica pot arribar a reduir l’oxigen disponible per als organismes aquàtics. Aquest efecte s’ha documentat en altres episodis de pluges intenses posteriors a grans incendis.

No hi ha dades que permetin afirmar que això hagi passat ara a les Gavarres. Caldria analitzar l’aigua i els sediments per determinar l’abast real de l’episodi.

Per tant, la resposta no és que la pluja sigui dolenta. Al contrari. Les Gavarres necessiten aigua per començar a cicatritzar l’incendi. El problema és la intensitat amb què ha arribat.

Una pluja més pausada hauria permès que més aigua penetrés al terreny. També hauria facilitat que part dels nutrients de la cendra quedessin incorporats al sòl. La torrentada, en canvi, n’ha transportat una part cap als rius i les rieres.

El bosc no necessitava que la pluja el “netegés”. Necessitava que l’aigua s’hi quedés.

Imatge: Meteo Palamós

Supermatí – 5 octubre 2026

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 5 octubre 2026
Loading
/

Balanç: El temporal deixa rius desbordats, més de 170 litres de pluja i nombroses inundacions al Baix Empordà

Imatge destacada de les inundacions del 4 d'octubre de la Policia Local de Castell d'Aro Platja d'Aro i s'Agaró
Imatge destacada de la Policia Local de Castell d'Aro Platja d'Aro i s'Agaró

Imatge destacada de la Policia Local de Castell d’Aro Platja d’Aro i s’Agaró.

El Baix Empordà tanca un diumenge marcat per un dels episodis de pluja més intensos dels últims anys. Les precipitacions han provocat inundacions, desbordaments de rius i rieres, talls de carrers i afectacions en baixos i establiments.

El sud de la comarca ha concentrat bona part de les incidències. El Ridaura ha protagonitzat la situació més delicada. El riu ha superat els 300 metres cúbics per segon a Santa Cristina d’Aro. L’Agència Catalana de l’Aigua associa aquesta magnitud a un episodi amb un període de retorn aproximat de cent anys.

La crescuda ha obligat Protecció Civil a enviar un avís als telèfons mòbils de la zona. La recomanació era clara. Calia allunyar-se del riu, evitar soterranis i plantes baixes i pujar a pisos superiors en cas d’entrada d’aigua.

Més de 170 litres a Castell d’Aro

L’estació meteorològica de Castell d’Aro ha acumulat uns 173 litres per metre quadrat entre dissabte i diumenge. Gairebé tota aquesta pluja ha caigut durant aquest diumenge.

La intensitat més forta s’ha concentrat durant la matinada i el matí. Les acumulacions han provocat problemes en diferents punts de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró.

A Platja d’Aro s’han tallat carrers com Juli Garreta i Diagonal. L’aigua també ha entrat en alguns baixos. El temporal ha fet caure arbres i ha complicat la circulació en diversos sectors.

A s’Agaró, la via principal ha quedat temporalment tallada. La mesura buscava evitar que el pas dels vehicles generés onades i fes entrar més aigua als comerços.

A Castell d’Aro, la riera de la Coma s’ha desbordat a la part alta. L’aigua ha afectat una zona rural sense arribar al nucli urbà.

Durant la matinada també s’ha produït un incendi en un habitatge de la zona de Can Manel. Diverses persones han hagut de sortir de l’immoble. Una persona ha estat atesa per inhalació de fum. La incidència podria estar relacionada amb una alteració del subministrament elèctric.

Santa Cristina d’Aro, un dels punts més afectats

Santa Cristina d’Aro ha estat un dels municipis més castigats. La part baixa de la urbanització Golf Costa Brava ha registrat acumulacions importants d’aigua.

La crescuda extraordinària del Ridaura ha generat la principal preocupació durant el migdia. El cabal ha superat els 300 metres cúbics per segon.

El temporal també ha afectat el subministrament elèctric. Santa Cristina d’Aro figura entre els municipis catalans amb més abonats afectats durant l’episodi.

El Daró s’acosta als 180 metres cúbics per segon

L’altre gran focus d’atenció ha estat el riu Daró. El cabal ha fregat els 180 metres cúbics per segon a la Bisbal d’Empordà.

L’Ajuntament de la Bisbal ha demanat evitar tot l’entorn del riu. També ha recomanat no acostar-se a rieres, torrents ni passos inundables.

La crescuda ha afectat també el tram baix del Daró. Durant diverses hores, Protecció Civil ha mantingut la vigilància sobre tota la conca.

Alerta a Calonge i Sant Antoni

La situació també s’ha complicat a Calonge i Sant Antoni. A dos quarts d’una del migdia, Protecció Civil ha enviat un nou avís als telèfons mòbils del municipi.

El missatge alertava del risc de desbordament de les rieres. La població havia de refugiar-se dins dels edificis i evitar soterranis i zones baixes.

Les rieres baixaven amb molta força després de les pluges acumulades a l’interior del massís de les Gavarres.

La riera de Calonge també ha arrossegat cendres i sediments de les zones afectades per l’incendi forestal de les Gavarres del juliol. L’aigua ha baixat amb una coloració molt fosca durant bona part del matí.

Palamós supera l’episodi sense afectacions greus

La situació ha estat més tranquil·la a Palamós i Sant Joan.

Durant el matí s’ha tallat temporalment un carril del vial del Port. També hi ha hagut afectacions al carrer Riera.

Els dos punts s’han reobert després de retirar l’aigua. L’Ajuntament no havia registrat fins al migdia afectacions destacades en habitatges, comerços o garatges.

Els serveis municipals havien activat un dispositiu preventiu abans de l’arribada del temporal. Els equips van revisar embornals i el sistema de bombeig del pla de Sant Joan cap a la riera Aubi.

Accessos a rieres tancats a Palafrugell

A Palafrugell, la Policia Local ha tancat preventivament els accessos a la riera del paratge de la Viola i a la riera Aubi.

El municipi havia suspès durant la nit diversos serveis municipals davant la previsió de pluges torrencials. La prioritat durant el matí ha estat controlar els principals punts inundables.

La previsió de temporal també havia obligat dissabte a aturar l’Oncotrail. L’organització va neutralitzar la prova abans de l’arribada de la fase més intensa de les pluges.

Carrers inundats a l’Estartit

A Torroella de Montgrí, les incidències han estat més limitades.

A l’Estartit s’han inundat diversos carrers durant les hores de més intensitat. No s’han comunicat afectacions greus.

La comarca ja arribava molt carregada d’aigua. Els episodis de pluja dels dies anteriors havien deixat acumulacions importants a Torroella i a la Bisbal.

Sant Feliu de Guíxols talla carrers i accessos

A Sant Feliu de Guíxols, la pluja també ha obligat a tallar diversos punts.

Durant el matí han quedat afectats el passeig del Mar, el passeig dels Guíxols, el carrer Rosselló i la carretera de Girona. També s’ha tallat temporalment l’accés cap a Santa Cristina d’Aro.

Els serveis municipals han treballat durant tot el matí per retirar aigua i garantir els accessos.

Restriccions fins al vespre

El Govern ha mantingut les restriccions de mobilitat al Baix Empordà fins a les nou del vespre.

A la major part de Catalunya, les limitacions s’han aixecat a les dues del migdia. A l’Alt i el Baix Empordà s’han allargat per la crescuda dels rius i rieres.

Durant tota la jornada, Protecció Civil ha enviat diversos avisos als telèfons mòbils. Els missatges han demanat evitar desplaçaments i mantenir-se lluny dels cursos d’aigua.

Milers d’incidències a Catalunya

El temporal ha provocat una jornada d’emergències a tot Catalunya.

Fins a primera hora de la tarda, els Bombers havien rebut més de 2.000 avisos relacionats amb inundacions, esllavissades, arbres caiguts i rescats.

El telèfon d’emergències havia rebut més de 7.000 trucades relacionades amb l’episodi.

El temporal ha deixat dues víctimes mortals fora del Baix Empordà. Una persona ha mort a Tordera i una altra a Montornès del Vallès. Els serveis d’emergències també buscaven una persona desapareguda a Pineda de Mar.

La situació millora durant la tarda

La pluja ha perdut intensitat al Baix Empordà a partir del migdia.

Els cabals han començat a baixar progressivament. També s’ha retirat bona part de l’aigua acumulada als carrers.

A Platja d’Aro i altres punts de la Vall d’Aro, els serveis municipals i els propietaris dels establiments han dedicat la tarda a retirar aigua, fang i sediments.

La millora ha permès recuperar progressivament la mobilitat. Les administracions mantenen, però, la petició de prudència als voltants de rius i rieres.

El temporal deixa així una de les jornades hidrològiques més destacades dels últims anys al Baix Empordà. El Ridaura ha superat els 300 metres cúbics per segon. El Daró s’ha acostat als 180. I en punts de la Vall d’Aro la pluja acumulada ha superat àmpliament els 150 litres per metre quadrat.

Els reptes del nou curs polític

xavier ferrer supermatí
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Els reptes del nou curs polític
Loading
/

Tenim molts reptes que ens enfronten a nivell global, però en  destaco tres que de ben segur estan entre els més complexos i que ens afecten de ple. D’una banda el que s’entén per geopolítica, ens situa en un món incert en el que els EUA erràtics i amb un president imprevisible, han desballestat l’ordre sorgit de la II guerra mundial i, amb una política d’interès nacional, han trencat amb els aliats tradicionals, com la UE o el Canadà, i han obert diferents fronts, darrerament el d’Iran, que afecta de ple la logística mundial i que apropa Iran a la Xina i a Rússia. Tot plegat fa més gran el poder dels estats sota les sigles dels BRICS que, amb el 50% del territori i el 40% del PIB mundial, volen ser presents a les decisions importants del planeta, I és aquí on entra l’altre repte, l’economia, donat que, aquest desconcert afegit a l’increment de preus dels carburants, entre d’altres motius pel tancament de l’estret d’Ormuz, fa que la ciutadania de la UE pateixi increment de preus i els estats es veuen abocats a una inflació creixent. Paral·lelament a tot això queda per resoldre la guerra d’Ucraïna que afecta directament a la UE i el conflicte a l’Orient Mitjà ara més complex amb la guerra d’Iran, també la situació de Ceuta que cada dia apunta més a un conflicte gran, amb atacs híbrids i influència d’estats que tenen l’objectiu de desestabilitzar la UE, i que han trobat en el drama de la immigració un element de pressió. Per tot això ens caldrà defensar un altre repte, que no és sinó la democràcia, tot plegat per no perdre la llibertat.

Els vins de l’Empordà s’enduen catorze medalles als Premis Vinari, amb un Gran Or per al Gresa 2021

premis vinari 2026

La DO Empordà ha tornat a tenir un pes destacat als Premis Vinari. Els vins empordanesos han aconseguit catorze guardons en l’edició del 2026, amb un Gran Or, cinc medalles d’or i vuit de plata. En total, deu cellers de la denominació d’origen figuren entre els premiats.

El reconeixement més important ha estat per al Gresa 2021, de Vinyes d’Olivardots, que ha obtingut el Gran Or en la categoria de negres de guarda. El vi del celler de Capmany s’ha imposat en una de les categories principals dels guardons.

Els vins de l’Empordà també han destacat entre els blancs brisats. El Contrapràs Blanc Brisat 2025, de Vinyes dels Aspres, ha rebut una medalla d’or.

En la categoria de rosats, el Anhel Empordà 2025, del celler Pere Guardiola, també ha aconseguit l’or, mentre que el Babalà Vi Rosat Alegre 2025, del Celler Cooperatiu d’Espolla, s’ha endut una medalla de plata.

Un altre dels ors empordanesos ha estat per al Literal 2025, del celler Arché Pagès, en la categoria de negres joves. En aquesta mateixa categoria, el Maragda 2025, de Mas Llunes, ha rebut una medalla de plata.

La DO Empordà també suma dos guardons en la categoria de blancs amb criança. El Camí de Cormes 2024, de Roig Parals, i el Solista número 9 2021, del celler Mas Geli de Pals, han estat distingits amb medalles de plata.

Domini empordanès entre els vins dolços

Una part important del palmarès de l’Empordà arriba, un any més, en la categoria de vins dolços, rancis i de postres, on sis vins de la denominació han estat premiats.

El Solera 1931 Espolla – Garnatxa d’Empordà, del Celler Cooperatiu d’Espolla, i el Bac de les Ginesteres, de Vinyes dels Aspres, han rebut medalles d’or.

Les medalles de plata han estat per al Somnis de Gerisena, Sol i Serena, del Celler Gerisena; el Soliserena Espolla – Garnatxa d’Empordà, del Celler Cooperatiu d’Espolla; la Garnatxa d’Empordà Solera Mas Llunes, de Mas Llunes, i l’Airam, d’Espelt Viticultors.

Amb aquests resultats, els cellers de la DO Empordà premiats en aquesta edició són Vinyes d’Olivardots, Vinyes dels Aspres, Pere Guardiola, Celler Cooperatiu d’Espolla, Arché Pagès, Mas Llunes, Roig Parals, Mas Geli, Celler Gerisena i Espelt Viticultors.

Els Premis Vinari 2026 s’han lliurat aquest divendres a Vilafranca del Penedès. El màxim reconeixement de l’edició, el de millor vi català de l’any, ha estat per al Tros del Tossal 2023, de Cèrvoles Celler, de la DO Costers del Segre, mentre que el Guilera Centenari 2005, de Cava Guilera, ha estat escollit millor escumós català.