8.1 C
Pals
Dijous, 27 novembre 2025
- Publicitat -

Brussel·les vol retallar un 65% els dies de pesca d’arrossegament però permetrà ampliar-los de nou a qui apliqui mesures

privat:-la-ce-defensa-reduir-els-dies-feiners-dels-pescadors-del-mediterrani-i-veu-“insuficients”-les-seves-mesures-ambientals
Privat: La CE defensa reduir els dies feiners dels pescadors del Mediterrani i veu “insuficients” les seves mesures ambientals

L’any passat, la Comissió Europea va assignar 27 dies a la pesca d’arrossegament al Mediterrani argumentant que era necessària una reducció de l’activitat per revertir el deteriorament mediambiental. Tot i això, durant les negociacions amb els estats i davant el descontentament del sector, Brussel·les va avalar introduir una sèrie de mesures de compensació perquè els pescadors poguessin sortir a feinejar més dies, fins a 130, si les aplicaven.

Entre les mesures hi havia ampliar la mida de les malles; utilitzar portes de les xarxes d’arrossegament que siguin hidropropulsades i no toquin a terra per evitar fer malbé el fons marí; o ampliar les vedes i les zones protegides de pesca.

A més, just aquest dilluns, el ministre d’Agricultura i Pesca, Luis Planas, va anunciar que donava 13 dies addicionals a la flota d’arrossegament per abans que acabi l’any per tal que es pugui cobrir la demanda de cara el període de Nadal. Així, en total, enguany la flota ha disposat de 143 dies per sortir a pescar.

Ara, amb la nova proposta de la Comissió Europea, el sector tindria 9 dies de base de mitjana aproximadament per treballar. De nou, per ampliar-los, els pescadors hauran de fer més esforços mantenint les mesures de compensació o introduint-ne de noves per poder arribar fins, com a mínim, uns 143 dies. Una xifra que, segons el Ministeri d’Agricultura i Pesca, correspon als nivells del 2024.

El ministeri estudia la proposta i el sector la considera “de màxims” i “més restrictiva”

Un cop feta pública la proposta per a les quotes del 2026, fonts del ministeri de Planas han indicat que estan estudiant-la i han avançat que la setmana vinent es reuniran amb el sector i les comunitats autònomes “per fixar la posició” que serà defensada per Espanya a Brussel·les durant el Consell d’Agricultura i Pesca de la UE de l’11 i 12 de desembre, on s’han de decidir finalment les quotes.

De la seva banda, el president de la Federació Nacional Catalana de Confraries, Antoni Abad, ha afirmat que la proposta de la Comissió Europea per a les quotes de pesca del 2026 és “de màxims” i “més restrictiva” que la de l’any anterior. Tot i això, Abad fa una crida a la calma i matisa que és només “el punt de partida” per engegar les negociacions entre Europa i els estats membres.

Així, els pescadors catalans confien a defensar la feina feta i aconseguir que les restriccions proposades acabin sent “més suaus”. “Això és un document de màxims i no podem fer-hi cas perquè, en una negociació, la Unió Europea sempre posa el topall a dalt”, ha dit Abad, que no amaga, però, que li hauria agradat que la casella de sortida hagués estat “menys restrictiva”.

Reducció de la pesca d’escamarlà i manteniment de la gamba

En un comunicat, la Comissió Europea ha defensat que la proposta de possibilitats de pesca per al 2026 per al Mediterrani és “equilibrada i reconeix els esforços de conservació dels pescadors alhora que garanteix la sostenibilitat dels estocs de peixos essencials”.

“La proposta busca equilibrar les mesures de conservació necessàries amb les consideracions socials i econòmiques. L’objectiu és continuar la recuperació dels estocs pesquers en el marc del pla pluriennal de gestió del Mediterrani occidental, mantenint alhora els dies de pesca als nivells del 2024”, assenyala l’executiu.

Brussel·les assegura que les dades científiques sobre l’estat de les espècies mediterrànies indiquen “tendències positives” com ara la recuperació de la biomassa dels estocs i la disminució de la mortalitat pesquera. Tanmateix, la Comissió Europea avisa que la majoria de les poblacions de peixos continuen “sobrepescades” i demana reduir la captura, especialment, del llagostí a Catalunya.

“Per abordar aquesta situació, la Comissió Europea proposa reduccions de l’esforç pesquer per assolir nivells sostenibles de mortalitat i mesures correctores per als estocs que es troben dins de límits biològics segurs. En aquest context, la Comissió Europea defensa introduir reduccions per als estocs vulnerables, especialment per a les poblacions d’escamarlà noruec a Catalunya i Sardenya”, assenyala l’executiu comunitari en el text. Per contra, proposa “reduir les retallades” en els dies de pesca per a aquells pescadors que no tenen l’escamarlà com a objectiu.

Quant a la gamba vermella i blava, Brussel·les planteja mantenir els nivells de pesca del 2025 sota l’argument que el darrer informe del Comitè Científic, Tècnic i Econòmic sobre Pesca de la Comissió Europea indica “que la mortalitat per pesca de la gamba vermella i blava -a zones com Catalunya- continua molt lluny dels nivells considerats sostenibles i que, per tant, calen mesures de gestió addicionals a banda de la reducció de l’esforç pesquer”.

Brussel·les “fa seguiment” de l’ampliació dels dies per Nadal

D’altra banda, Brussel·les ha dit que “fa seguiment” de la decisió del govern espanyol de donar 13 dies addicionals per sortir a pescar a la flota d’arrossegament del Mediterrani abans que acabi l’any.

“La Comissió Europea ha vist les informacions aparegudes a la premsa i està fent un seguiment de la situació amb Espanya per obtenir més informació i buscar solucions, tenint en compte el marc jurídic i científic”, ha apuntat un portaveu comunitari.

Planas va assegurar que els dies que ha concedit a la flota s’han obtingut després de “nombroses converses” i d’un “intens treball tècnic” amb la Comissió Europea.

Begur aprova inicialment els pressupostos pel 2026 per un valor de 18,6 milions d’euros

L’Ajuntament de Begur ha aprovat inicialment en la sessió ordinària celebrada el 25 de novembre el pressupost general per a l’any 2026, que ascendeix a un total de 18.663.218,74 euros. Aquest pressupost representa un increment moderat del 0,81% respecte a l’exercici de 2025 i es fonamenta en tres criteris bàsics: responsabilitat econòmica, priorització de les inversions en curs i manteniment de la qualitat dels serveis públics sense augmentar la pressió fiscal sobre la ciutadania.

L’alcaldessa de Begur, Maite Selva, ha destacat la importància d’aquest pressupost, afirmant que “és l’eina més important que té l’Ajuntament per planificar i gestionar l’acció de govern. Respon al compromís amb una gestió responsable, equilibrada i pensada per donar resposta a les necessitats reals del municipi”. Aquest enfocament busca assegurar que la despesa es mantingui en uns límits prudents, tot garantint la continuïtat de les actuacions que ja estan en marxa.

Per la seva part, el regidor d’Hisenda, Andreu Peñalver, ha subratllat que “no és un pressupost expansiu, sinó un pressupost de responsabilitat, orientat a acabar allò que ja està en marxa”. Peñalver ha explicat que el pressupost s’ha elaborat pensant en les necessitats de Begur i els seus ciutadans, amb prudència però sense renunciar a la millora constant del municipi.

El pressupost preveu uns ingressos de 18,66 milions d’euros, dels quals una part significativa prové dels impostos directes, amb un total de 6,85 milions d’euros. Aquest augment en els ingressos es deriva d’una ampliació de la base imposable, tot i que no es preveu cap modificació dels tipus impositius. A més, el pressupost preveu uns ingressos de 4,49 milions d’euros provinents de taxes i preus públics, amb la implementació del nou model de taxa justa de residus com a novetat destacada, en compliment de la Llei 7/2022.

Un altre component important dels ingressos és una operació de crèdit per valor de 3.707.000 euros, que es formalitzarà només si la liquidació del pressupost 2025 acredita un estalvi net positiu. A banda d’això, els ingressos provenen d’impostos indirectes (1,2 milions d’euros), transferències corrents (2 milions d’euros), ingressos patrimonials (330.000 euros) i transferències de capital (76.000 euros).

Priorització de despeses i inversions

Pel que fa a la despesa, el pressupost preveu un total de 18,66 milions d’euros, amb un increment significatiu en la partida de personal. Així, es destinen 425.960,98 euros a aquest apartat, un augment del 4,38% respecte a l’any anterior, per fer front a les actualitzacions retributives, adaptacions de plantilla i consolidació de serveis essencials.

Les despeses corrents, per la seva banda, es mantenen sota control, amb una reducció del 2,23% respecte a 2025, gràcies a una reorganització interna, reclassificacions i ajustos tècnics. Per al 2026, el pressupost també preveu una inversió de 896.745,33 euros en obres i actuacions compromeses.

Inversions destacades per a 2026

Una de les grans prioritats de l’Ajuntament de Begur per al 2026 són les inversions en obres ja iniciades o executades parcialment. Entre les més destacades, trobem el projecte de la Font de Baix, amb una inversió de 2,6 milions d’euros, i la remodelació dels vestidors del camp de futbol, que comptarà amb un pressupost de 717.950,33 euros. A més, es preveu una aportació de 90.000 euros per a actuacions en el marc dels fons Next Generation, centrades en el turisme sostenible.

Altres actuacions destacades inclouen projectes a Mas Prats i el carrer Atzavara, finançades amb ingressos afectats, així com la renovació de la deixalleria municipal amb un pressupost de 140.000 euros. També es preveu la reforma de les càmeres de la policia, amb una inversió de 56.000 euros, i diverses actuacions d’asfaltat per valor de 200.000 euros.

Tramitació i aprovada definitiva

El pressupost per al 2026 estarà exposat al públic durant quinze dies hàbils, durant els quals els ciutadans podran presentar al·legacions. Si no es presenten objeccions, el pressupost quedarà aprovat definitivament i entrarà en vigor un cop publicat al Butlletí Oficial de la Província de Girona. Aquesta tramitació és una part fonamental per garantir la transparència i la participació ciutadana en la gestió econòmica del municipi.

Amb aquesta aprovació inicial, l’Ajuntament de Begur marca el camí per a un 2026 amb una gestió econòmica responsable i orientada a consolidar els projectes en curs, sense perdre de vista la sostenibilitat i el benestar dels seus ciutadans.

Palafrugell declara l’any del Centenari Cuixart per homenatjar l’artista i reforçar el seu llegat cultural

privat:-l’ajuntament-de-palafrugell-declara-l’any-del-centenari-cuixart
Privat: L’Ajuntament de Palafrugell declara l’any del Centenari Cuixart

L’Ajuntament de Palafrugell ha aprovat declarar l’any 2025-2026 com a Any del Centenari Cuixart per commemorar el centenari del naixement de Modest Cuixart, un dels grans artistes de l’avantguarda catalana i europea de la segona meitat del segle XX. Aquesta iniciativa permetrà desplegar un ampli programa d’activitats que inclouen propostes expositives, iniciatives educatives i accions de projecció exterior, amb l’objectiu de reforçar el vincle entre l’artista i Palafrugell i potenciar la identitat cultural del municipi com a referent de l’art contemporani català.

L’alcaldessa de Palafrugell, en l’aprovació de la declaració, ha destacat la importància de reconèixer Modest Cuixart com a figura clau en la vida cultural del municipi, subratllant el seu llegat com a artista internacional que va triar Palafrugell per viure i crear. En aquest sentit, la successió Cuixart ha subratllat la vitalitat d’aquesta commemoració, que reforça el sentiment de pertinença de la ciutadania de Palafrugell envers un artista que va ser una part essencial de la seva vida cultural.

Modest Cuixart va néixer a Barcelona el 2 de novembre de 1925 i va ser un dels membres fundadors del grup Dau al Set, destacant-se per la seva constant experimentació artística i l’ús de nous materials. El seu primer premi internacional de pintura a la V Biennal de São Paulo (1959) va consolidar la seva carrera, i les seves obres es poden trobar en importants institucions com el Guggenheim Museum de Nova York, la Tate Gallery de Londres i el Musée des Arts Décoratifs de París.

Després d’establir-se a Palafrugell el 1971, Cuixart va viure i treballar en el municipi durant més de tres dècades, creant una estreta relació amb la vida cultural local. A través de col·laboracions amb entitats locals com la Coral Mestre Sirés i el Museu del Suro, Cuixart va contribuir de manera activa al teixit cultural de la vila. A més, el 2006, Palafrugell el va nomenar Fill Adoptiu en reconeixement al seu llegat.

Amb motiu del Centenari, la Fundació Cuixart, establerta al municipi, organitzarà un programa de conferències, exposicions i altres iniciatives culturals que enforteixen el vincle entre l’artista i el municipi. Entre les accions actuals, destaca el cicle de conferències dedicades a Cuixart a la Càtedra Bofill i l’exposició dedicada a l’artista al Museu Carmen Thyssen Andorra, que es podrà visitar fins al 30 de gener.

Amb aquesta commemoració, Palafrugell reafirma el seu compromís amb la preservació i difusió del llegat d’un dels artistes més importants de la història de l’art contemporani, consolidant-se com un referent cultural internacional.

Cada any arriben unes 125 persones a Platja d’Aro per jubilar-se al municipi

 

Aquest any Platja d’Aro ha crescut en unes 500 persones, de les quals unes 125 són persones jubilades de més de 65 anys. Actualment, el municipi té, uns 13.600 habitants, un 25% dels quals són gent gran. Un altre tret característic important de la població és la diferència entre el resident estable i la població estacional: a l’estiu, el municipi pot arribar a acollir més de 100.000 persones. També hi ha una gran diversitat d’orígens: el 37% dels veïns han nascut a l’estranger, una proporció molt superior a la mitjana catalana. Tot i aquest creixement, el balanç natural continua sent negatiu: el 2023 hi va haver més defuncions que naixements, amb un saldo negatiu de menys vint-i-u.

Tot això ja porta l’Ajuntament a pesar i preveure aquest futur a mitjà termini per adaptar el poble a aquest creixement. Maurici Jiménez, alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, explica a DE CAP A CAP l’actualitat del municipi i el seu futur. “Estem fent el projecte d’ampliació pensant en plans funcionals per veïns estables al voltant dels 20.000 habitants; perquè fer avui un equipament pensant en aquells veïns que ja tenim segurament seria equivocar-nos, perquè correríem el risc que ens quedéssim petits molt aviat. Per tant, la transformació cap a ciutat significa estar pensant avui en el que necessitarem demà, perquè, malauradament, correríem el risc d’equivocar-nos, com deia, si penséssim en allò que avui ja tenim”, assegura el batlle.

El municipi de Platja d’Aro en xifres

00:00:0002:06

Seguretat

Pel que fa a seguretat, l’estiu del 2025 es van registrar 5.700 actuacions policials al municipi, un 6% més que l’any anterior, però amb una reducció dels delictes del 7%. La Policia Local aposta per la intel·ligència artificial aplicada a la xarxa de càmeres i per la consolidació de la nova ordenança de civisme. “Nosaltres, com la resta de municipis, entenc que el que ens toca fer és reforçar plantilles i reforçar eines”, afirma l’alcalde que explica que l’Ajuntament continuarà apostant per aquest tipus de seguretat. “Jo crec que ens falta reformar, redefinir i segurament ajustar algun espai normatiu i jurídic que permeti que, sobretot en l’àmbit de la multireincidència, tinguem eines realment per poder-los castigar”.

Econòmicament, el municipi destaca pel seu nivell de renda. Segons Hisenda, la renda bruta mitjana és de 30.335 euros per declarant, i la renda disponible, de 24.570 euros, una de les més altes de la província.

Escolta l’entrevista sencera a l’inici de la notícia.

Elige una emisora

Cadena SER

Hora 14

Cadena SER

Hora 14 Javier Casal

Directo

Últimos programas

Directo

  • Cadena SER

    Cadena SER

    Hora 14 Javier Casal

Últimos programas

Estas escuchando

Hora 14

Crónica 24/7

1×24: Ser o no Ser

23/08/2024 – 01:38:13

Ir al podcast

Noticias en 3′

  • Las noticias de las 14:00

  • Flash Deportes | 11:00

Noticias en 3′

Últimos programas
Otros episodios

Cualquier tiempo pasado fue anterior

Tu audio se ha acabado.
Te redirigiremos al directo.

5 “

Compartir

 

Palamós enceta les activitats nadalenques amb “Buscar el Tió” per a tota la família

Aquest 6 de desembre, Palamós començarà les activitats nadalenques amb una proposta especial per a famílies i amants de la tradició del Tió de Nadal. L’activitat “Anem a buscar el Tió”, organitzada per l’Ajuntament de Palamós, es durà a terme a la finca municipal de Can Pere Tià (al camí d’accés a la vall de la Bell-lloc) i consisteix en un circuit pel bosc amb diverses etapes senyalitzades. A cada etapa, les famílies hauran de resoldre proves, reptes i endevinalles que les conduiran fins al Tió de Nadal.

Els dies 6, 7 i 8 de desembre, l’activitat es farà acompanyada de monitors caracteritzats de pastorets, que guiaran els participants a través del recorregut de manera dinamitzada. El circuit té una durada d’uns 45 minuts i es podrà realitzar en horaris de matí i tarda (de 10:30 a 13:00 h i de 15:30 a 16:30 h). La reserva per a l’activitat guiada és gratuïta, i les famílies poden realitzar la inscripció a través del web oficial: www.educ.cat/anem-a-buscar-el-tio.

A partir del 9 de desembre i fins al 14, el circuit es podrà fer de manera lliure, seguint les senyalitzacions que incorporen codis QR per guiar els participants. A més, s’ha habilitat un mini circuit per a infants de fins a 3 anys, ubicat dins del pati de Can Pere Tià, amb un recorregut curt i planer.

Anem a buscar el Tió” és una de les activitats més destacades de la programació de Nadal a Palamós, que aquest any inclou diverses propostes lúdiques, comercials i tradicionals per a tots els públics. La campanya d’activitats s’allargarà fins al 5 de gener, amb actes com fires, projeccions de llum i altres activitats culturals i comercials que dinamitzaran el municipi durant les festes.

El tret de sortida oficial de la programació serà el divendres 5 de desembre, amb l’encesa de llums a la plaça dels Arbres, un acte que il·luminarà els carrers i places de Palamós fins a les festes de Reis.

Un arbre de Nadal de 9,5 metres fet a ganxet, protagonista de l’encesa de llums a Calonge

Aquest dissabte, 29 de novembre, el nucli antic de Calonge donarà el tret de sortida a les activitats nadalenques amb l’encesa de llums i la inauguració d’un arbre de Nadal gegant fet a ganxet. L’arbre, de 9,5 metres d’alçada i 5,5 metres d’amplada a la base, ha estat una iniciativa col·laborativa organitzada per La Botiga dels Fils i ha comptat amb la participació de 120 persones voluntàries de Calonge i Sant Antoni. Durant tot l’any, aquests voluntaris han cosit un total de 4.500 grannies per crear aquest arbre monumental, que ha estat instal·lat amb la col·laboració de la Brigada Municipal i la propietària de la botiga, Izaskun Pretel.

L’acte de l’encesa de llums, organitzat per l’associació Calonge, Comerç i Empresa, tindrà lloc a la plaça de la Doma a les 18.30 hores i estarà marcat pel pregó d’Amadeu Serch, propietari del restaurant Can Muní, així com un discurs institucional de l’alcalde del municipi, Jordi Soler. Els assistents també podran gaudir de brou calent i d’una actuació musical amb Sandra Fern i Lluís González a la plaça Major.

A més, durant tot el cap de setmana, es celebrarà una fira de Nadal als jardins del castell de Calonge, organitzada per l’AFA de l’escola Pere Rosselló i els alumnes de 4t d’ESO de l’INS Puig Cargol. Aquests actes també marcaran l’inici de la celebració del 4t aniversari de Calonge, Poble de Llibres, que tindrà una xerrada participativa amb Màrius Serra el diumenge 30 de novembre, a les 11.30 hores, al castell de Calonge.

Amb aquest conjunt d’activitats, Calonge arrencarà les seves festes nadalenques amb un fort compromís amb la participació ciutadana i la promoció de la cultura local.