Un estudi del Consorci de Conservació del Medi Marí ha revelat “l’impacte positiu” per a la fauna i la flora que tenen els camps de boies instal·lats en diverses zones del litoral de l’Alt i el Baix Empordà. A través d’un protocol, els experts analitzen diversos aspectes com la proliferació d’espècies i el seu desenvolupament o el manteniment de les praderies de posidònia. Un dels creadors del protocol, Boris Weitzmann, explica fa més de vuit anys que estudien les zones d’abalisament i de bany durant l’època d’estiu quan hi ha més “pressió turística”. L’objectiu és delimitar el que anomenen “àrees verdes marines” i que estan protegides per les boies. Weitzmann explica que el protocol els permet tenir una visió “global” de tot l’espai.
Els camps de boies regulen la navegació, protegeixen els banyistes, permeten que el fons marí no es faci malbé amb els ancoratges de les embarcacions i actuen com reserves marines temporals, durant el període de màxima pressió turística a l’estiu, perquè durant l’hivern es retiren. Aquestes són algunes de les conclusions que han tret els experts del Consorci de Conservació del Medi Marí, després d’analitzar diverses zones abalisades de municipis del Baix i l’Alt Empordà.
En concret, els experts han treballat en diverses zones protegides de Calonge i Sant Antoni, Palafrugell, Begur, Palamós, l’Escala i Castelló d’Empúries. Arran dels estudis, s’ha establert un protocol que és “l’últim gra de sorra” d’un projecte que fa més de vuit anys que dura.
Aquest protocol el que fa és donar una base als científics per valorar l’impacte dels diferents camps de boies que hi ha a la costa empordanesa. A través de l’estudi de diferents paràmetres, els experts aconsegueixen uns resultats que acaben indicant una nota final sobre com afavoreix el camp de boies a l’entorn marí.
“L’objectiu és que aquesta nota vagi augmentant al llarg dels anys o, si més no, que es mantingui”, explica Boris Weitzmann, un dels responsables de la iniciativa, finançada amb fons europeus.
El que també ha determinat l’estudi fet fins ara és l’impacte positiu que tenen aquests espais marítims que estan abalisats pels ajuntaments i que “protegeixen” tant a banyistes com a la flora i la fauna marina.
Un bon exemple són els prats de posidònia. Weitzmann reconeix que inicialment creien que les boies serien un problema i que destruirien el fons marí, però la realitat, diu, “és ben diferent”. “Jo m’he hagut d’empassar les meves paraules. Tenir barques i boies en una zona amb molta pressió turística, pensàvem que seria negatiu, però el que es veu a la superfície no és el que passa al fons marí”, ha remarcat.
Una de les claus és que la boia estigui “ben fixada” i no es mogui, tant si és “antiga” amb un bloc de ciment com si és ecològica i està ancorada a una pedra marina. “El que és més important és que el cadenat no s’arrossegui i que quedi fixat”, ha remarcat.
“Un equilibri inestable”
Weitzmann assenyala que un dels problemes amb els quals es troben és un “equilibri inestable” entre qui creu que cal posar el màxim de camps de boies possibles, per evitar que les barques fondegin a prop de les platges i qui considera que no cal abalisar els espais on només s’hi pot arribar amb barca.
El creador del protocol considera que en moltes ocasions es tracta d’un “problema de convivència” i reconeix que no és partidari de posar boies “a tot arreu”, entre altres motius per l’impacte visual que generen, especialment en un espai com la Costa Brava.
Ara bé, Weitzmann considera que són “molt importants” en llocs puntuals perquè “ordenen el territori, fan la navegació més segura perquè tirar l’àncora sempre és un risc i, de retruc, protegeixen el fons marí”, remarca.
Des del Consorci assenyalen que, malgrat que inicialment només s’ha dut a terme a la Costa Brava de l’Alt i el Baix Empordà, el protocol és exportable a qualsevol part del litoral de Catalunya, on un ajuntament tingui una zona marina abalisada.
L’exemple de Calonge
Una de les localitats que ha participat perquè l’elaboració d’aquest protocol fos una realitat és Calonge i Sant Antoni. Des de l’ajuntament assenyalen que per a ells és “molt important” que es difongui entre la ciutadania. “La gent veu el que hi ha a fora, però no coneix el fons marí. Si ho difonem i els ho expliquem, la ciutadania valorarà la importància de conservar-lo”, explica la regidora de Medi Ambient, Lídia Sánchez.
En aquest sentit, des del consistori expliquen que han fet diverses sortides amb biòlegs i els veïns i turistes que vulguin i van a fer immersió lleugera -amb tub i ulleres-. Un cop a dins descobreixen algunes de les característiques de la fauna i la flora i els biòlegs expliquen com les boies preserven el medi.
