L’any 2025, la Policia Local de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró va tancar l’operatiu d’estiu amb més actuacions i menys delictes registrats que l’any anterior. Al mateix temps, complia deu estius consecutius treballant amb mediació a les zones d’oci nocturn i ampliava aquest model preventiu als centres educatius. El conjunt permet veure l’evolució d’un cos policial especialment condicionat per un municipi que multiplica la seva activitat durant la temporada turística.

L’operatiu especial es va desenvolupar del 15 de juny al 15 de setembre. Durant aquells tres mesos, la plantilla va arribar als 63 efectius, gràcies a la incorporació de dotze agents interins que havien fet una formació inicial abans d’entrar als torns habituals. El reforç es concentrava especialment al centre comercial i urbà i al Passeig Marítim.

En total, la Policia Local va registrar 5.731 actuacions, davant les 5.412 del mateix període de 2024. L’increment va ser del 5,89%. El bloc més nombrós van ser els serveis planificats, amb 1.666 intervencions, seguits de seguretat ciutadana, amb 1.135; trànsit, amb 940; policia administrativa, amb 648; policia assistencial, amb 443, i medi natural i marítim, amb 358.

Al mateix temps, el total de delictes comptabilitzats durant l’operatiu va passar de 771 a 719, una reducció del 6,74%. Els furts, una de les tipologies especialment sensibles en una zona turística i comercial, van baixar de 284 a 255. Els delictes contra el patrimoni van passar de 544 a 520 i els robatoris amb violència o intimidació, de 21 a 20.

Les dades, però, no van baixar en tots els àmbits. Els robatoris amb força van augmentar de 31 a 36, un 16,13%. Les detencions efectuades per la Policia Local van passar de 26 a 28. Per tant, el balanç global mostrava una reducció de la delinqüència registrada, però amb comportaments diferents segons el tipus de delicte.

El trànsit continuava sent un altre dels grans àmbits de treball. Durant l’estiu es van fer 66 intervencions vinculades a accidents, 82 controls preventius, 118 actuacions per infraccions administratives i 29 per qüestions penals o relacionades amb drogues. També es van detectar 17 casos de persones que conduïen sense permís o que el tenien retirat.

La part que millor explica l’evolució del model policial, però, és la mediació. El 2025 era el desè estiu consecutiu en què funcionava el Servei de Mediació en Zones d’Oci Nocturn, nascut en el marc del Pacte per a la Convivència Nocturna. L’Ajuntament, l’associació empresarial del sector de l’hoteleria, la restauració i l’oci i FECASARM participaven en un sistema destinat a intervenir en conflictes de baixa intensitat abans que derivessin en problemes més greus.

Dues persones professionals de la mediació treballaven de maig a desembre amb un objectiu especialment delicat a Platja d’Aro: compatibilitzar l’activitat dels locals i els espais de trobada juvenil amb el descans dels residents. Aquesta mediació quedava adscrita a la Unitat de Proximitat de la Policia Local.

El model havia començat a sortir també de l’oci nocturn. El 2025, per tercer curs consecutiu, la unitat desenvolupava activitats socioeducatives a les tres escoles de primària i a l’Institut Ridaura. Les sessions treballaven la gestió dels conflictes, la mediació i la comunicació no violenta. A l’institut també continuava un projecte de mediació entre iguals, en què els mateixos alumnes adquirien eines per intervenir en conflictes dins de la comunitat educativa.

Aquella línia de treball va rebre un reconeixement extern. El projecte Conflicte i Convivència: CNV i Mediació entre iguals als centres educatius i a l’espai públic va ser distingit als Premis ADR Justícia 2025 com la millor pràctica en mediació impulsada per una administració local. El Departament de Justícia va concedir-hi un premi de 1.500 euros.

Quan es va fer públic el reconeixement, ja el 2026, l’Ajuntament explicava que el programa havia arribat a 3.000 alumnes en tres anys. La Policia Local assumia en aquest cas un paper preventiu i formatiu, treballant amb eines de diàleg i reparació abans que els desacords es convertissin en conflictes de major intensitat.

El model també incorporava la prevenció de les violències sexuals. El municipi estava adherit al protocol català de seguretat en entorns d’oci, espai públic i transports, s’havia format empresariat del sector amb perspectiva de gènere i LGTBI i durant les nits amb més afluència de les festes majors s’instal·laven Punts Lila.

El 2025 ofereix, per tant, dues fotografies complementàries de la Policia Local. Una és la d’un cos reforçat a l’estiu, amb milers d’actuacions en seguretat, trànsit, assistència i espai públic. L’altra és la d’una unitat que durant anys havia incorporat la mediació com una eina de prevenció, primer a l’oci nocturn i després també a les escoles i a l’espai públic. El premi concedit aquell any a aquest treball amb infants i joves va arribar quan aquesta línia ja formava part de l’activitat habitual del cos.

Bibliografia

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Cloenda de l’operatiu d’estiu 2025 de la Policia Local amb 5.731 actuacions del 15 de juny al 15 de setembre», 29 de setembre de 2025.

Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, «Els Premis ADR Justícia 2025 guardonen recerques i iniciatives pràctiques», 2025. Consultar la Generalitat

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Premis ADR Justícia 2025», 3 de març de 2026. Consultar la informació municipal

Ràdio Capital, «La Policia Local de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró rep un Premi ADR Justícia 2025 per un projecte de mediació amb joves», 2 de març de 2026. Consultar Ràdio Capital

L’any 2024, s’Agaró va celebrar el centenari prenent com a referència una data molt precisa: el 24 de juliol de 1924, quan Josep Ensesa Gubert, Josefina Montsalvatge i els seus fills van ocupar per primera vegada la Senya Blanca. Aquella casa d’estiueig dissenyada per Rafael Masó es considera l’embrió de la ciutat jardí que es desenvoluparia després entre Sant Pol i Sa Conca. Cent anys més tard, exposicions, concerts, actes culturals i un monument a Josep Ensesa van recuperar la història del projecte.

Els antecedents començaven uns anys abans. Cap al 1916, Josep Ensesa Pujadas havia adquirit terrenys a l’entorn de Sant Pol. El seu fill, Josep Ensesa Gubert, va acabar encarregant a Rafael Masó la construcció d’una casa familiar. Les obres de la Senya Blanca es van desenvolupar entre 1923 i 1924 i aquella primera edificació va anar seguida per la planificació de la futura urbanització.

El nom de la casa provenia d’un element anterior que servia de referència als pescadors. La construcció blanca es va convertir després en un dels punts centrals de s’Agaró. El 24 de juliol de 1924, la família Ensesa hi va passar per primera vegada la nit, la data que un segle després es va utilitzar com a referència principal del centenari.

S’Agaró va créixer amb una idea urbanística definida. Rafael Masó preveia habitatges, places, avingudes, escales, equipaments i espais públics integrats en el paisatge. Després de la mort de l’arquitecte el 1935, Francesc Folguera va continuar el desenvolupament del conjunt, va intervenir en el camí de ronda i va completar nous edificis.

Entre els equipaments que van anar apareixent hi havia l’Hostal de la Gavina, obert l’any 1932, que acabaria convertint-se en una de les peces més conegudes del conjunt. La ciutat jardí va anar desenvolupant una imatge arquitectònica pròpia que ha arribat fins avui i que està protegida com a conjunt històric.

El dossier del centenari va estructurar la commemoració al voltant de la història, el patrimoni, l’arquitectura i el paisatge de s’Agaró. El programa incloïa exposicions, actes culturals, concerts, activitats esportives, una regata, cinema a l’aire lliure i la publicació de materials sobre aquests cent anys.

Un dels primers actes destacats va arribar el 25 de maig de 2024. Al camí de ronda es va descobrir una escultura de bronze de mida natural dedicada a Josep Ensesa Gubert. La peça quedava situada en un espai directament relacionat amb el promotor de s’Agaró: el passeig litoral entre Sant Pol i Sa Conca, que ell mateix havia impulsat i sufragat el 1942. L’any anterior hi havien passat més de 700.000 persones.

El centenari també va sortir del municipi. El 27 de juny, el Palau Robert de Barcelona va inaugurar l’exposició S’Agaró 1924-2024. Arquitectura i cultura a la Costa Brava. Comissariada per Jordi Falgàs i Sebastià Roig, la mostra repassava els orígens, l’evolució urbanística i el paper cultural i turístic de la ciutat jardí. Hi col·laboraven la Fundació Rafael Masó, l’Associació S’Agaró 100 i la Casa de Cultura de la Diputació de Girona.

La mostra va rebre 38.087 visitants abans de tancar al Palau Robert el 3 de novembre. Posteriorment es va traslladar a Girona, amb exposicions a la Casa de Cultura i a la Casa Masó.

El municipi també va incorporar el centenari a la programació cultural habitual. La Festa Major de s’Agaró va tenir com a pregonera Virginia Ensesa, presidenta de l’Associació S’Agaró 100. A Masia Bas es va presentar Llums, càmera, s’Agaró!, una exposició vinculada tant al paisatge com a la relació del nucli amb el cinema.

A l’agost, el tenor Josep Carreras va actuar a l’església de l’Esperança dins dels actes del centenari, en una programació que també va incloure la Festa dels Sentits. El dossier havia plantejat la celebració com una combinació d’actes commemoratius i activitats que permetessin revisar episodis de la història cultural de s’Agaró.

Cent anys després, bona part dels elements que van definir aquell projecte continuaven identificant s’Agaró: la Senya Blanca, l’Hostal de la Gavina, el camí de ronda, l’arquitectura i una determinada relació entre edificació i paisatge. El 2024 va servir per reconstruir com aquella primera casa d’estiueig va acabar donant origen a un dels conjunts urbanístics més coneguts de la Costa Brava.

Bibliografia

Associació S’Agaró 100, Dossier de presentació. S’Agaró 1924-2024, 2024.

Ràdio Capital, «Descobrint l’origen de s’Agaró: cent anys de la seva fundació», 2024. Consultar Ràdio Capital

La Vanguardia, «S’Agaró inaugura el centenari de la seva icònica ciutat jardí», 26 de maig de 2024. Consultar La Vanguardia

Generalitat de Catalunya, «S’inaugura l’exposició S’Agaró 1924-2024. Arquitectura i cultura a la Costa Brava al Palau Robert», 27 de juny de 2024. Consultar Govern.cat

Arquitectura Catalana, «Senya Blanca». Consultar la fitxa arquitectònica

L’any 2023, el municipi va canviar oficialment de nom. Després de dècades sota la denominació Castell-Platja d’Aro, el ple municipal va aprovar Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, una fórmula que incorporava per primera vegada s’Agaró al topònim oficial i corregia una denominació sobre la qual l’Institut d’Estudis Catalans havia formulat objeccions lingüístiques durant anys. Paral·lelament, l’Ajuntament va renovar l’escut municipal per adaptar-lo a la normativa heràldica catalana.

La història del nom del municipi és molt anterior. La configuració administrativa de la Vall d’Aro havia canviat el 1858, quan Santa Cristina d’Aro, Romanyà, Bell-lloc i Solius es van separar de l’antic municipi. Castell d’Aro i Fanals d’Aro van continuar units dins del mateix terme.

El creixement turístic de la costa va alterar progressivament aquell equilibri. El 1962, la capitalitat municipal va passar de Castell d’Aro a Platja d’Aro. L’Ajuntament va instal·lar-se en un antic magatzem i justificava el trasllat pel fort desenvolupament turístic i per les perspectives de creixement del nou nucli costaner.

Fanals d’Aro també va anar desapareixent de la denominació habitual durant els primers anys seixanta, substituït per Platja d’Aro. Durant el franquisme, el municipi va adoptar oficialment formes en castellà. Amb la recuperació de la toponímia catalana, el 1983 es va adoptar Castell d’Aro i, dos anys després, Castell-Platja d’Aro.

Aquella última fórmula es va mantenir durant gairebé quatre dècades, però tenia un problema: l’Institut d’Estudis Catalans havia advertit repetidament que el guionet no s’ajustava a la normativa i que, com a mínim, calia utilitzar una conjunció. També hi havia observacions sobre l’escut municipal, que no complia plenament la normativa catalana de símbols locals.

El procés per resoldre totes dues qüestions va avançar durant el mandat 2019-2023. L’historiador local Pere Barreda havia treballat en una proposta heràldica amb assessorament especialitzat, i el 22 de març de 2023 el ple va aprovar inicialment tant el canvi de denominació com el nou escut. Ràdio Capital recollia aleshores que l’objectiu era adaptar els símbols a la normativa i incorporar s’Agaró al nom oficial.

La denominació encara va experimentar un últim ajust. Inicialment s’havia escrit S’Agaró, amb essa majúscula. Després dels informes lingüístics, el ple del 24 de juliol va aprovar la forma definitiva amb la essa minúscula: Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró. Aquella mateixa sessió va aprovar també la proposta d’escut municipal.

L’expedient justificava el canvi per dues raons. D’una banda, adaptar el topònim a la normativa ortogràfica. De l’altra, reflectir millor una realitat municipal formada per tres nuclis amb identitat pròpia. El BOE recull que l’Institut d’Estudis Catalans va emetre un informe favorable sobre la forma s’Agaró el febrer de 2023 i un altre sobre el conjunt del nou nom el setembre d’aquell mateix any.

El canvi del nom anava acompanyat d’una renovació heràldica. El nou escut incorporava elements relacionats amb els tres nuclis. Castell d’Aro hi quedava representat per un castell, en substitució de la torre que apareixia incorrectament a l’escut anterior. Platja d’Aro quedava simbolitzada per tres focs, en referència als farons utilitzats històricament per alertar de perills procedents del mar o de terra. s’Agaró hi apareixia mitjançant una faixa ondada que representava el torrent d’Agaró o Segueró, origen del nom del nucli.

El procés va quedar administrativament completat a finals d’any. El 7 de novembre de 2023, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va donar conformitat al canvi de nom. La resolució va ordenar-ne també la incorporació al Registre del sector públic local de Catalunya i la comunicació a l’Administració de l’Estat.

El municipi culminava així una evolució toponímica iniciada molts anys abans, des de Castell d’Aro i Fanals fins a Castell-Platja d’Aro. El 2023 s’hi incorporava finalment s’Agaró i, al mateix temps, l’escut començava a representar de manera diferenciada cadascun dels tres nuclis que formen el terme municipal.

Bibliografia

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Capitalitat, denominació i escut».

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Ple Municipal Ordinari. Dilluns 24 de juliol», 24 de juliol de 2023. Consultar l’ordre del dia

Ràdio Capital, «Platja d’Aro canvia el seu escut per ajustar-se a la normativa heràldica», 27 de març de 2023. Consultar Ràdio Capital

Boletín Oficial del Estado, Resolució PRE/3758/2023, de 7 de novembre, sobre el canvi de nom del municipi. Consultar la resolució oficial

El 2022, AROimpulsa va reforçar el seu espai municipal de coworking a Platja d’Aro com una eina per acompanyar emprenedors, professionals autònoms i petites empreses. L’equipament reunia llocs de treball compartits, sales de formació i reunió i els serveis municipals d’empresa i ocupació en un mateix punt. Aquell any, l’Ajuntament també va impulsar noves accions per donar a conèixer el coworking i els projectes empresarials que s’hi desenvolupaven.

L’espai estava situat al número 13 de l’avinguda de Castell d’Aro, a l’edifici conegut com a Banc de Madrid, en plena zona comercial i empresarial de Platja d’Aro. Per posar-lo en marxa, l’Ajuntament havia transformat les antigues dependències de la Regidoria d’Obres i Urbanisme. L’actuació va permetre disposar de 239 metres quadrats completament reformats i redistribuïts, amb una inversió municipal de 123.878 euros.

L’equipament disposava de vuit mòduls de treball per a emprenedors, autònoms i microempreses. Cadascun tenia taula, cadira i taquilla, i els usuaris compartien una zona de descans i un office. També podien utilitzar una sala de reunions per a vuit persones i dues aules de formació d’uns quaranta metres quadrats cadascuna, amb capacitat per a una trentena de persones. Hi havia connexió a internet i wifi, climatització i altres serveis comuns.

La idea del coworking era facilitar els primers anys d’un projecte empresarial. El perfil prioritari era el de persones que acabaven de crear una activitat i buscaven un lloc des d’on treballar sense haver d’assumir totes les despeses d’una oficina pròpia. AROimpulsa valorava especialment projectes relacionats amb els serveis turístics i comercials, les noves tecnologies, la sostenibilitat ambiental o l’emprenedoria social. També es tenia en compte la viabilitat de l’activitat, l’experiència dels promotors i la previsió de generar llocs de treball.

El model incorporava també acompanyament empresarial. Al mateix espai hi havia les oficines d’AROimpulsa i els serveis municipals d’assessorament per a emprenedors i empreses, el Servei Municipal d’Ocupació i la Borsa de Treball. Les dues aules permetien programar cursos i sessions formatives sense sortir de l’equipament.

Els projectes allotjats havien de participar en part de les activitats de formació i tutoria programades per Promoció Econòmica i presentar anualment informació sobre la seva evolució. La concessió d’un mòdul era inicialment d’un any i es podia renovar, de manera que l’espai estava pensat com una etapa d’acompanyament durant la posada en marxa i el creixement inicial d’una empresa.

L’any 2022, el coworking va guanyar visibilitat dins l’estratègia d’AROimpulsa. El 23 d’abril, l’Ajuntament va presentar públicament l’equipament i els serveis que oferia a nous emprenedors, professionals, persones autònomes i microempreses. Entre les possibilitats que s’hi oferien hi havia activitats, formació, jornades de networking i accions de dinamització empresarial.

La promoció va continuar durant els mesos següents. Al juliol es va fer una campanya específica dedicada al Coworking AROimpulsa i a l’octubre se’n va impulsar una altra centrada en els projectes del coworking. L’objectiu era donar a conèixer les iniciatives que s’hi desenvolupaven i, alhora, vincular Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró amb l’emprenedoria i la creació de noves activitats econòmiques.

Aquesta línia encaixava amb una política municipal de promoció econòmica que havia anat incorporant serveis més enllà de la gestió d’ofertes de feina. AROimpulsa oferia orientació a persones emprenedores, suport per elaborar plans d’empresa i definir models de negoci, assessorament tècnic, formació, activitats de dinamització i accions per connectar empreses i professionals. El coworking aportava l’espai físic on una part d’aquestes relacions es podien produir diàriament.

La ubicació també hi jugava un paper. El coworking no estava situat en un polígon o en un equipament apartat, sinó a l’avinguda de Castell d’Aro, molt a prop de l’activitat comercial de Platja d’Aro. Els usuaris podien disposar d’adreça social i fiscal, rebre correu i accedir a les sales de l’equipament, cosa que permetia utilitzar-lo com a base real per desenvolupar-hi una activitat professional.

Les sales de reunió i formació també estaven obertes a altres usos empresarials. Persones físiques, empreses i entitats podien sol·licitar-les per organitzar reunions o activitats, amb preferència per les accions vinculades a Promoció Econòmica, altres serveis municipals i el teixit empresarial local.

AROimpulsa formava part, a més, de la xarxa d’espais d’allotjament empresarial de les comarques gironines, que connecta coworkings i vivers d’empreses i facilita l’accés a assessorament, formació i activitats per impulsar nous projectes. Aquesta vinculació ampliava les possibilitats de relació del coworking de Platja d’Aro amb altres iniciatives empresarials de la demarcació.

El servei ha continuat funcionant i ampliant les seves prestacions. Actualment manté els espais de treball i les sales compartides i ofereix assessorament en emprenedoria, comunicació i màrqueting, activitats de networking, suport per fer créixer els projectes i els serveis municipals d’ocupació.

El 2022 va ser, així, un any d’impuls per a un equipament pensat perquè començar una activitat empresarial no significés fer-ho en solitari. Els vuit mòduls de treball eren la part més visible d’un servei que combinava espai, formació, assessorament i contacte entre professionals, i que AROimpulsa va reforçar aquell any dins de la seva política de suport a l’emprenedoria local.

Bibliografia

Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, document de característiques i funcionament de l’Espai de Coworking AROimpulsa.

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Espai de Coworking Aro Impulsa», 23 d’abril de 2022.
https://ciutada.platjadaro.com/lajuntament-de-castell-platja-daro-ha-obert-les-portes-del-nou-espai-de-coworking-aro-impulsa/

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Emprenedoria», accions de promoció del coworking i dels projectes allotjats, 2022.
https://ciutada.platjadaro.com/serveis/empresa-i-ocupacio/emprenedoria/

Diputació de Girona, CO-CREIX Emprenedoria, «Ajuntament de Castell-Platja d’Aro · AROimpulsa».
https://cocreix.ddgi.cat/web/directori/ajuntament-de-platja-daro/

El novembre de 2021, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró va celebrar la desena convocatòria dels Premis de Recerca Local Jordi Comas. En una dècada, el certamen havia impulsat investigacions sobre les discoteques, la Guerra Civil, el passat rural, l’arquitectura de s’Agaró, Radio Mi Amigo, el Carnaval, el comerç o l’esport. L’edició de l’aniversari va premiar un nou projecte dedicat a recuperar la història dels casinos i les societats d’ajuda mútua de l’antic Platja d’Aro.

El guardó es va proclamar el 19 de novembre. El projecte escollit va ser Casinos i societats d’ajuda al vell Platja d’Aro, presentat col·lectivament pel Centre l’Avenir Fanalenc i amb un equip de recerca encapçalat per l’historiador Pere Barreda. El premi estava dotat amb 4.500 euros i incloïa la publicació del treball en forma de llibre una vegada completada la investigació.

La recerca volia anar als orígens de la vida associativa del municipi. Durant la primera meitat del segle XX, quan Castell d’Aro i Platja d’Aro reunien en conjunt al voltant d’un miler d’habitants censats, hi havia quatre casinos, dos a cada nucli, un club esportiu i vuit germandats de socors mutus. Aquelles entitats servien com a espais de trobada, activitat cultural, lleure i suport entre veïns en una època molt anterior a l’arribada del turisme de masses.

La convocatòria de 2021 també va servir per reunir bona part dels guanyadors dels deu anys anteriors. El mateix acte va incloure la presentació del llibre El comerç… de la sorra, de Carles Torrent, sorgit d’un projecte premiat anteriorment. En aquell moment ja s’havien publicat set llibres derivats dels guardons.

La successió de temes permetia reconstruir parts molt diferents de la història local. Nit d’Aro. 60 anys de discoteques i sales de festa a Platja d’Aro havia estudiat el pes de l’oci nocturn. Altres treballs s’havien dedicat a la comunitat rural de la Vall d’Aro al segle XV, a la Guerra Civil de 1936 i 1937, a Rafael Masó i la ciutat jardí de s’Agaró o a les activitats tradicionals anteriors a la transformació turística.

Un dels projectes havia recuperat la història de Radio Mi Amigo, l’emissora pirata vinculada a Platja d’Aro que durant els anys setanta va formar part d’un fenomen radiofònic europeu. Un altre havia estudiat el Carnaval de Platja d’Aro i un altre, les entitats, clubs i esportistes del municipi. El premi de 2020, immediatament anterior al del Centre l’Avenir Fanalenc, havia recaigut en el Grup de Natura Sterna per una investigació sobre la fauna de la Vall del Ridaura.

L’Ajuntament impulsava el premi amb la Biblioteca Mercè Rodoreda, la Fundació Jordi Comas i Matamala i el suport de la Diputació de Girona. El funcionament tenia una particularitat: allò que es premiava era un projecte d’investigació inèdit, que després havia de desenvolupar-se fins a convertir-se en un estudi complet i, finalment, en un llibre. Això feia que entre la concessió del guardó i la publicació poguessin passar diversos anys.

El projecte guanyador del 2021 n’és un exemple. El treball del Centre l’Avenir Fanalenc va acabar publicant-se el 2024 amb el títol Casinos i festes tradicionals a la vella Platja d’Aro. Aquell any es va presentar dins d’una nova edició dels premis, ja convertit en un volum que posava a disposició del públic la recerca iniciada tres anys abans.

La col·lecció també ha continuat creixent. Els guardons han incorporat noves investigacions i, posteriorment, una modalitat destinada als treballs de recerca de batxillerat. Ràdio Capital descrivia el 2026 els Premis Jordi Comas com una eina ja consolidada per estudiar aspectes de la història municipal que difícilment tindrien cabuda en investigacions d’abast general.

El 2021, però, el punt de referència eren aquells primers deu anys. El premi havia anat deixant una biblioteca d’història local construïda volum a volum, amb estudis sobre àmbits que anaven des de la vida nocturna fins al món rural, la natura, l’arquitectura, l’associacionisme o la transformació turística. La desena convocatòria va afegir-hi la història dels casinos i les societats de socors mutu que havien articulat bona part de la vida comunitària del vell Platja d’Aro.

Bibliografia

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «La proposta “Casinos i societats d’ajuda al vell Platja d’Aro” presentada pel Centre l’Avenir Fanalenc guardonada amb el 10è Premi de Recerca Local 2021», 22 de novembre de 2021.

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Deu anys de Premis de Recerca Local», 2021. Consultar el reportatge municipal

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Premis de Recerca Local 2024», 20 de novembre de 2024. Consultar la informació municipal

Ràdio Capital, «Els Premis de Recerca Local Jordi Comas es consoliden com a eina clau per preservar la memòria de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró», 26 de gener de 2026. Consultar Ràdio Capital