La Fira de Brocanters omple la Bisbal d’Empordà durant la Diada

la bisbal

La Fira de Brocanters, Col·leccionisme i Joguines va omplir de públic la Bisbal d’Empordà durant la Diada. La trenta-vuitena edició es va celebrar aquest 11 de setembre al passeig Marimon Asprer.

La jornada va registrar una afluència elevada durant tot el matí. El bon temps va afavorir l’activitat als carrers. La coincidència amb el mercat setmanal també va portar més visitants al centre.

Una vintena llarga d’expositors van participar en aquesta edició. Les parades oferien antiguitats, objectes de col·leccionisme i joguines. Els paradistes van destacar el moviment constant de visitants i el bon ritme de vendes.

La trobada de cotxes clàssics i esportius va ser un altre dels principals atractius. La concentració va reunir prop de 200 vehicles al passeig Marimon Asprer. El públic va poder veure models clàssics i cotxes esportius de diferents èpoques.

La programació també va incloure la dotzena Jornada del Vermut. Diversos bars i restaurants de la ciutat van oferir vermut amb sifó i tapa. La proposta va ampliar l’activitat gastronòmica durant el matí.

Els visitants també van poder descobrir el patrimoni de la Bisbal. Una visita guiada va recórrer el nucli antic i el Castell Palau.

El regidor de Comerç i Activitats Econòmiques, Martí Pérez, va valorar positivament la resposta del públic. El govern municipal considera consolidat el model de la fira. La proposta combina comerç, gastronomia, patrimoni i activitats lúdiques.

L’activitat va continuar durant la tarda al passeig Marimon Asprer. La Liada per les Gavarres va completar la programació. La proposta va mantenir l’ambient al carrer durant bona part de la jornada.

Setembre: la cuina de transició, amb Quim Casellas

 

 

 

Ricard Martín i Toni Benages publiquen ‘L’altre Empordà’, un còmic d’horror folk ambientat a la Costa Brava

El periodista Ricard Martín i el dibuixant Toni Benages uneixen forces a ‘L’altre Empordà’ (Editorial Finestres), un nou còmic d’horror folk ambientat a la Costa Brava. L’obra – que arriba aquesta setmana a les llibreries – relata l’esfereïdora aventura de la Berta i en Marc, dos adolescents que pateixen les conseqüències d’un ritual involuntari celebrat la nit de Sant Joan en un cementiri.

En una entrevista a l’ACN, els autors asseguren que la proposta conté part d’una memòria sentimental dels anys noranta, combinada amb un costumisme màgic. Tot plegat en un context “estripat i macarra” que permet retratar «la cara B» d’un Empordà diferent a través de múltiples escenaris decrèpits.

La trama de ‘L’altre Empordà’ posa el focus en un grup de joves que una nit decideix anar a divertir-se a un cementiri. Un primer petó furtiu entre dos d’ells obre una escletxa a l’infern i els converteix en protagonistes d’una història surrealista i visceral, per on desfilen un bruixot amb pinta de venedor d’assegurances, o els espectres de Josep Pla i Salvador Dalí.

Tot plegat passa lluny de les ubicacions “de postal” per donar pas a un Empordà més “inhòspit” amb autopistes buides, prostíbuls decadents, discoteques abandonades i pobles amagats. Martín reconeix que bona part de les vivències beuen directament d’una època molt concreta, la seva, amb un ambient més “punki” que han volgut plasmar al paper. “Em feia gràcia recuperar llocs que ja no surten a Google, ni dels quals es pot trobar una ressenya o una puntuació”, sosté.

Relats convertits en còmic

L’origen del còmic es troba en un parell de contes de terror que el periodista havia començat a escriure i que van caure en mans de l’editor, que li va buscar una parella de ball per tirar endavant el projecte: en Toni Benages-Gallard. Aquest nou enfocament reconeix que va fer canviar alguns dels personatges i també va permetre afegir coses i treure’n d’altres. “Els dos relats es van fusionar i es va afegir algun gir de trama”, recorda, “nous meandres als quals va contribuir aportant un punt més humorístic i costumista”.

Pel dibuixant també va ser un repte, ja que va introduir diferents estils que anaven canviant segons l’avenç de la trama. “Hi ha uns girs de color importants, tant pels moments infernals com els psicodèlics i, sobretot, per la seqüència llarga del final, que és la persecució i la invocació paral·lela”, relata, “volia jugar amb uns colors foscos i al mateix temps amb altres d’extrems, molt picats”.

Un fet relacionat directament amb el relat, que orbita al voltant de dos protagonistes molt diferents. “M’interessava mantenir aquesta estructura”, apunta Martín, “una acció paral·lela que permet mantenir l’atenció del relat”. De fet, l’autor reconeix que molts dels episodis són en certa manera una “autoficció” de la seva joventut i postadolescència, amb uns personatges ficticis però, a la vegada, inspirats en gent real.

D’altra banda, la fantasia i el terror juguen un paper clau. El dibuixant afirma que va ser precisament aquest enfocament el que el va fer voler participar en el projecte. “M’agrada la literatura fantàstica i els meus còmics van una mica per aquí perquè m’agrada trencar una mica la paret que connecta amb la realitat”, conclou.

Un moment “dolç”

Publicat en català per l’Editorial Finestres el còmic arriba aquesta mateixa setmana a les estanteries, coincidint amb la celebració de La Setmana del Llibre en Català. “Com a lector agraeixo que hi hagi obres que vagin més enllà del vessant social o realista”, insisteix Martín.

Per Benages Gallard el còmic viu un renaixement bastant “dolç”, ja que, fins fa poc, considera que bona part del còmic en català estava només enfocat a un públic més infantil. “Comença a haver-hi producció pròpia per part de moltes més editorials”, subratlla, “evidentment no estem amb els números econòmics ni de vendes de França o Bèlgica, però s’han fet passos endavant”.

Palafrugell celebra la Setmana Europea de la Mobilitat amb activitats per fomentar desplaçaments sostenibles

Palafrugell celebra aquests dies la Setmana Europea de la Mobilitat amb activitats dedicades a la seguretat viària i als desplaçaments sostenibles. L’Ajuntament ha preparat un programa adreçat especialment als infants i joves, amb la participació de la Policia Local.

Una de les activitats principals serà la participació de prop de 300 alumnes de sisè de primària en sortides en bicicleta. Els estudiants recorreran uns deu quilòmetres entre Palafrugell i Calella de Palafrugell, sempre amb l’acompanyament d’agents de la Policia Local.

El trajecte començarà a la comissaria i acabarà a la platja del Canadell, amb trams per vies obertes al trànsit i pel carril bici. Hi participaran alumnes de les escoles Carrilet, Barceló i Matas, Pi Verd, Torres Jonama, Sant Jordi i Vedruna.

La iniciativa comptarà també amb la col·laboració d’empreses locals, amb bicicletes, cascs, fruita i aigua per als participants. L’activitat busca combinar exercici físic, mobilitat sostenible i aprenentatge de comportaments segurs a la via pública.

El programa continuarà dissabte 19 de setembre a la plaça de Can Mario, amb un circuit de trànsit i seguretat viària. L’espai estarà obert al matí i a la tarda, i permetrà practicar diferents situacions de mobilitat en un entorn educatiu.

Paral·lelament, la Policia Local reforçarà la pacificació dels entorns escolars i de la zona centre durant tota la setmana. L’objectiu és afavorir la convivència entre vianants, bicicletes i vehicles, alhora que es promouen alternatives al cotxe privat.

Les mesures tindran especial incidència dimarts 22 de setembre, coincidint amb el Dia Mundial Sense Cotxes. Aquell dia es pacificaran els accessos a les escoles i diversos punts del centre, amb l’objectiu d’impulsar els desplaçaments a peu, en bicicleta o en patinet.

Amb aquestes activitats, Palafrugell vol fomentar hàbits de mobilitat més segurs i sostenibles, sobretot entre els més joves, i reduir l’ús del vehicle privat en els trajectes quotidians.

La Universitat de Girona inicia el curs amb més de 16.000 estudiants

La Universitat de Girona ha iniciat aquest dilluns el curs 2026-2027 amb més de 16.000 estudiants matriculats en estudis de grau, màster i doctorat. L’activitat acadèmica ha començat a les vuit facultats i a l’Escola Politècnica Superior, després de la setmana d’acollida dedicada als estudiants de nou accés.

L’oferta acadèmica inclou més de cinquanta graus universitaris, una vintena de dobles graus i una cinquantena de màsters. També s’ofereixen una quinzena de programes de doctorat, a més de diferents propostes de formació continuada i especialització professional.

Entre les principals novetats destaca el nou doble grau en Comunicació Cultural i Ciències Polítiques i de l’Administració. Aquesta combinació és única dins del sistema públic universitari català i amplia les opcions formatives de la institució.

El curs tindrà també un component especial perquè la Universitat de Girona celebrarà el seu trenta-cinquè aniversari a finals d’any. La institució va néixer el desembre del 1991 i ha preparat diverses activitats durant els últims mesos del 2026.

La celebració culminarà el 12 de desembre amb un acte central, que servirà per recordar la trajectòria de la universitat i la seva vinculació amb el territori. El rector Josep Calbó afronta, a més, el seu primer curs complet al capdavant de la institució.

Coincidint amb l’inici de les classes, la universitat també ha renovat l’obsequi de benvinguda per als estudiants. La tradicional carpeta deixa pas a una bossa de cotó reutilitzable de color blau, amb el logotip de la institució i una butxaca interior.

La Universitat de Girona explica que el canvi busca oferir un element més pràctic i sostenible, alhora que reforça la identificació dels estudiants amb la comunitat universitària. La nova bossa es podrà utilitzar tant als campus com fora dels espais acadèmics.

Més enllà de les classes, la institució manté una oferta àmplia d’activitats culturals, esportives i associatives, amb iniciatives vinculades a la música, el teatre o la cultura popular. Aquest model vol afavorir la participació dels estudiants i reforçar el sentiment de comunitat.

Actualment, la Universitat de Girona compta també amb prop de 1.700 professionals dedicats a la docència i la recerca, a més de més de 600 treballadors en tasques tècniques, de gestió i administració.

Sant Feliu de Guíxols vol enllestir les obres de reforma del Monestir el 2028 per obrir el futur Museu Thyssen

Obres de reforma Monestir Sant Feliu de Guíxols

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols vol executar la primera fase de la reforma del Monestir i tenir el projecte enllestit durant el 2028. Ho ha anunciat l’alcalde, Carles Motas, en una roda de premsa aquest dilluns on també ha detallat que aquesta primera fase de reforma del Monestir i les obres per crear un esapi polivalent a l’entrada del municipi es portaran a aprovació definitiva en el ple municipal.

El primer projecte que es portarà a aprovació definitiva al plenari municipal és aquesta primera fase de reforma del Monestir. El projecte, que té un cost total d’uns 13 milions d’euros, es va dividir en dues fases. La primera, que és la que s’aprovarà en el proper plenari, contempla la reforma total de l’interior de l’edifici del Monestir. La segona fase, que es desenvoluparà més endavant, és l’actuació a la part exterior de l’edifici. L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, explica que aquesta primera fase del projecte representa un 70% del total de les obres que cal fer en aquest espai perquè pugui acollir, entre altres, el Museu Thyssen. Un cop acabada aquesta primera fase al Monestir, el Museu Thyssen podrà començar a estar operatiu.

La voluntat, tal com detalla el batlle, és fer aquesta aprovació definitiva i treure a licitar la primera fase del projecte, que tindrà un cost d’uns 9,1 milions d’euros i dels quals l’ajuntament aporta uns 2,1 milions. Si no hi ha cap entrebanc en el procés de licitació la intenció és iniciar les obres d’aquest projecte, i també de l’espai polivalent, a finals del 2026 o principis del 2027.

Les obres al Monestir se centraran sobretot en adaptar aquest espai expositiu. «Tenim molta feina amb la climatització», explica Motas. Si les obres de reforma es desenvolupen sense entrebancs, aquesta primera fase s’acabaria durant el 2028. Des de l’Ajuntament, però el que no tenen clar encara és si durant l’estiu del 2027 es podrà fer algun tipus d’exposició a l’espai del Monestir.

«Volem desenvolupar el Monestir de les Arts», explica Carles Motas, reconeixent que volen anar més enllà de crear únicament un espai per acollir les obres del Museu Thyssen. Per això, en els darrers anys de mandat s’han desenvolupat projectes a la zona com l’adaptació del passeig de Rius i Calvet, la creació de zones d’aparcament dissuasori o la mateixa reforma de la plaça del Monestir.

A més, una de les darreres intervencions que s’han dut a terme ha estat l’adaptació dels jardins del Monestir. Fa uns mesos que el consistori va adquirir l’espai per poder-hi desenvolupar activitat cultural i incloure aquest espai com a un punt més del Monestir de les Arts. Enguany, a la zona dels jardins ja s’hi han desenvolupat diverses activitats vinculades al Festival de la Porta Ferrada.

Tot i això, l’objectiu del consistori és continuar adaptant aquesta zona per poder desenvolupar, entre altres, aquesta segona fase de les obres de reforma del Monestir, que serviran per crear aquest espai d’entrada cap a la zona del museu. També es vol convertir en zona de vianants aquest pol d’atracció cultural, tal com apunta Carles Motas.

L’espai polivalent també avança

D’altra banda, el consistori ja fa uns anys que estan treballant en la creació d’un espai polivalent a l’entrada del municipi. Fa uns mesos es van expropiar els terrenys on ha de construir-se aquest espai polivalent, a més de dur a terme la urbanització de la zona. L’espai polivalent ha de servir per acollir els esdeveniments que actualment es desenvolupen a la carpa que lloga l’Ajuntament i que es col·loca a la zona del Guíxols Arena. Tal com detalla el batlle, la construcció d’aquest edifici i la urbanització de la zona, evitarà que s’hagi de fer el lloguer d’aquesta carpa.

La construcció i urbanizació d’aquest espai polivalent tindrà un cost de més de 8 milions d’euros. El cost del projecte, que es porta a aprovació definitiva al plenari municipal, l’assumeix l’Ajuntament.