Rosa Corominas tanca una etapa vital amb la venda d’El Cisne, la històrica pastisseria de Platja d’Aro

Rosa Corominas ha decidit posar punt final a una de les històries comercials més emblemàtiques de Platja d’Aro. La propietària d’El Cisne abaixa definitivament la persiana de la pastisseria després de gairebé set dècades d’activitat. La venda del local tanca una etapa personal i professional que ha marcat la seva vida i la de moltes generacions de veïns i visitants.

El negoci va obrir portes a finals dels anys cinquanta de la mà de Jordi Albertí. Poc després, Rosa Corominas va començar-hi a treballar. La relació professional es va convertir amb els anys en una història personal. Tots dos es van casar i van construir una família vinculada completament a la pastisseria.

La mort de Jordi Albertí va deixar el negoci en mans de la seva esposa. Amb el pas dels anys, els fills han optat per seguir altres camins professionals. Aquesta situació ha acabat portant Corominas a prendre la decisió de vendre el local i acomiadar-se d’un establiment que ha estat el centre de la seva vida.

El tancament també representa la desaparició d’un dels comerços més coneguts de l’avinguda de s’Agaró, considerada avui el principal eix comercial de la població. Quan El Cisne va començar l’activitat, però, la realitat era molt diferent. Segons recorda Corominas, a la vorera de davant hi havia habitatges familiars i l’entorn encara no havia esdevingut el centre comercial i turístic actual.

Amb l’arribada del gran creixement turístic de la Costa Brava durant la segona meitat del segle passat, la pastisseria va guanyar protagonisme. L’establiment es va convertir en un punt de trobada habitual per a residents, estiuejants i visitants. Els llums i la decoració van contribuir a donar-li una personalitat pròpia que molts encara recorden.

Corominas explica que algunes persones reservaven taula a la terrassa per observar l’ambient dels carrers durant les nits d’estiu. Segons relata, era habitual veure gent passejant elegantment vestida. Aquella imatge va contribuir a consolidar la fama d’un local que molts associaven als anys de màxima esplendor turística de Platja d’Aro.

Al llarg de la seva trajectòria, El Cisne també es va convertir en un espai freqüentat per artistes i persones vinculades al món cultural. Corominas conserva nombrosos records d’aquella època. Entre les anècdotes que explica hi ha les visites del pintor Salvador Dalí, una de les figures més universals de l’Empordà. També recorda el pas del cantant Manolo Escobar, que mantenia una estreta relació amb la població.

Per a la propietària, però, el valor principal del negoci no es troba en els noms coneguts que hi van passar. El record més important és la vida quotidiana compartida amb la família. Els seus tres fills van créixer entre els taulells, els forns i les taules de la pastisseria.

Corominas recorda especialment els anys en què compartia el negoci amb el seu marit. Mentre ell treballava durant la nit preparant els productes, ella s’encarregava d’obrir l’establiment al matí. Explica que sovint coincidien a l’escala de l’edifici quan un acabava la jornada i l’altra la començava. Aquell breu moment diari s’havia convertit en una rutina inseparable de la seva vida.

Ara, amb serenor, considera que ha arribat el moment de tancar aquesta etapa. Ho fa amb la satisfacció d’haver dedicat tota una vida a una professió que assegura haver gaudit cada dia. El tancament d’El Cisne deixa enrere un establiment històric. També posa punt final a una part de la memòria col·lectiva de Platja d’Aro.

El bus entre Barcelona i l’Aeroport de Girona amplia horaris i oferirà 56 expedicions diàries aquest estiu

El servei de bus que uneix Barcelona amb l’Aeroport de Girona ampliarà els seus horaris a partir d’aquest dilluns, coincidint amb l’inici de la temporada d’estiu. La nova programació preveu 56 expedicions diàries, repartides entre els dos sentits de la línia, i suposa un reforç important de l’oferta respecte de l’any passat.

La principal novetat és que els horaris deixaran de variar en funció de les operacions aèries. Fins ara, les sortides s’adaptaven diàriament als vols programats. Amb el nou model, el servei mantindrà els mateixos horaris cada dia de la setmana, fet que aportarà més regularitat i facilitarà la planificació dels viatges.

L’oferta creix amb unes quinze expedicions més que durant l’estiu anterior. Aquest increment permetrà disposar de 28 trajectes directes per sentit cada dia entre l’Estació del Nord de Barcelona i l’Aeroport de Girona.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque i Sureda, ha assegurat que aquesta ampliació permet oferir un servei més estable i previsible als usuaris durant els mesos d’estiu. També ha destacat que la mesura reforça la connexió entre Barcelona i l’Aeroport de Girona en un període marcat per l’augment de la mobilitat i de l’arribada de visitants.

Pel que fa als horaris, el primer autobús arribarà a l’aeroport a les quatre de la matinada després de sortir de Barcelona. L’última arribada serà quan faltin pocs minuts per a la una de la matinada. En sentit contrari, el primer servei sortirà de l’aeroport poc després de les set del matí i l’últim ho farà passada la una i mitja de la matinada. El temps de trajecte es mantindrà en aproximadament una hora i quart.

Les noves freqüències estaran en funcionament fins a finals d’octubre. Amb aquesta reorganització, el servei guanya regularitat i ofereix una programació estable durant tota la setmana, una millora que pretén facilitar els desplaçaments entre Barcelona i l’Aeroport de Girona durant els mesos de més demanda.

Tres naixements en tot 2025? Tenim un problema!

Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Tres naixements en tot 2025? Tenim un problema!
Loading
/

Fa pocs dies algú em comentava una dada que em va deixar pensatiu. Al meu poble, durant tot el 2025 només hi haurien nascut tres infants. I en el que portem de 2026, només un.

No he pogut verificar encara aquestes xifres amb dades oficials, però la conversa em va quedar al cap. No tant per la precisió del número com pel que representa. Perquè, sigui exactament un, tres o cinc, tothom que viu al Baix Empordà percep que hi ha menys cotxets, menys nens als carrers i més persones grans que fa vint o trenta anys.

El fenomen no és exclusiu de la nostra comarca. L’any 2024 van néixer a Catalunya poc més de 53.000 infants, la xifra més baixa de les darreres dècades. A Espanya se’n van registrar 318.005, un 25% menys que fa deu anys. La fecunditat es manté al voltant d’1,1 fills per dona, molt lluny dels 2,1 necessaris per garantir el relleu generacional.

Al mateix temps, vivim més anys que mai. L’esperança de vida supera els 83 anys i continua augmentant. És una magnífica notícia. Però combinada amb una natalitat persistentment baixa, té una conseqüència inevitable: l’envelliment de la població.

A la demarcació de Girona ja hi ha aproximadament 125 persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 16 anys. El creixement demogràfic existeix, però no prové dels naixements. Les defuncions continuen superant-los. La població augmenta principalment gràcies a l’arribada de nous residents.

Dit d’una altra manera: el Baix Empordà continua guanyant habitants, però no perquè hi neixin més nens.

La qüestió no és si hi ha massa gent gran. La qüestió és si hi ha prou gent jove.

I aquí és on el debat acostuma a simplificar-se. Sovint es parla de la baixa natalitat com si fos únicament una decisió individual. Evidentment que ho és. Tenir fills és una decisió lliure que correspon exclusivament a cada persona o família. Però això no vol dir que la societat hagi de ser indiferent a les condicions en què aquesta decisió es pren.

Un país que necessita noves generacions hauria de crear les condicions perquè formar una família no es converteixi en una font d’incertesa. L’accés a l’habitatge, l’estabilitat laboral, la conciliació o l’educació infantil no són només polítiques socials. També són polítiques demogràfiques.

No es tracta de dir a ningú com ha de viure. Es tracta d’evitar que aquells que voldrien tenir fills acabin renunciant-hi perquè el context els ho posa massa difícil. Una societat que considera els infants una càrrega acaba tenint cada vegada menys infants. Una societat que els considera una inversió de futur actua en conseqüència.

La immigració també forma part d’aquest debat. De fet, és imprescindible. Sense immigració, Catalunya i el conjunt d’Espanya envellirien encara més ràpidament. Sense immigració, molts sectors econòmics tindrien dificultats serioses per funcionar. Negar aquesta realitat és tan absurd com negar la baixa natalitat.

Però la immigració, per si sola, no resol el repte demogràfic.

Tampoc n’hi ha prou amb comptar quantes persones arriben. Cal preguntar-se quin tipus d’immigració ve i quines oportunitats trobaran un cop siguin aquí. Quan una economia depèn excessivament de mà d’obra barata i vulnerable, el risc és que la immigració deixi de ser una eina de prosperitat compartida i es converteixi en una reserva permanent de salaris baixos.

Això no beneficia ningú. Ni les persones que arriben ni les que ja hi eren.

El Baix Empordà necessita treballadors, però també emprenedors, professionals qualificats, comerciants, mestres, metges, tècnics i creadors de riquesa. Necessita persones que vulguin construir aquí el seu projecte de vida. En definitiva, necessita nous ciutadans.

Per això la integració és tan important. I la integració només funciona quan es construeix sobre drets i també deures compartits. Els drets són irrenunciables. Però també ho és la necessitat de respectar les normes de convivència, participar de la vida cívica i incorporar-se progressivament a la llengua comuna que permet que una societat diversa pugui entendre’s i avançar unida.

Malauradament, aquest debat sovint queda atrapat entre dos extrems. Uns tendeixen a evitar qualsevol reflexió crítica sobre els reptes de la integració. Uns altres converteixen aquests reptes en una eina de confrontació permanent i de racisme. Entre una actitud i l’altra, desapareix l’espai per a una conversa adulta basada en dades, responsabilitat i sentit comú.

I és precisament aquesta conversa la que necessitem.

Perquè el debat sobre la natalitat i la immigració no és un debat identitari. És un debat de futur.

D’aquí a trenta anys, qui omplirà les escoles del Baix Empordà? Qui treballarà als hospitals? Qui mantindrà els serveis públics? Qui crearà empreses? Qui liderarà les entitats culturals i socials dels nostres pobles? Qui vetllarà per la nostra herència cultural i linguïstica i treballarà per la seva pervivència i evolució?

Aquestes preguntes no tenen una única resposta. Però totes comencen al mateix lloc: en la capacitat d’una societat per generar noves generacions i integrar amb èxit aquelles persones que decideixen sumar-se al seu projecte col·lectiu.

Potser aquella conversa sobre els naixements del meu poble només era una anècdota.

O potser era un avís.

L’Oncoswim bat rècords en la seva desena edició amb prop de 118.000 euros recaptats per a la recerca contra el càncer

La travessia solidària Oncoswim ha tancat la seva desena edició amb una xifra de recaptació sense precedents. La iniciativa impulsada per Radikal Swim i la Fundació Oncolliga Girona ha aconseguit reunir prop de 118.000 euros, que es destinaran a la investigació del càncer de mama triple negatiu i als serveis d’acompanyament per a persones amb càncer i les seves famílies.

L’edició d’aquest any també ha estat la més multitudinària des de la creació de la prova. 33 equips i prop de 200 nedadors i nedadores han participat en el repte de completar els 30 quilòmetres en aigües obertes entre l’Estartit i Calella de Palafrugell, en una jornada marcada tant per l’esforç esportiu com per la solidaritat.

La travessia ha començat a primera hora del matí al port de l’Estartit. Els participants han recorregut un dels trams més emblemàtics de la Costa Brava, passant per les illes Medes i les illes Formigues, abans d’arribar a la platja de Port Bo, a Calella de Palafrugell. Allà han estat rebuts per familiars, voluntaris i membres de la Fundació Oncolliga Girona en un ambient festiu i emotiu.

Paral·lelament, la jornada ha inclòs una nova edició de la Milla Solidària, la nedada popular entre Llafranc i Calella de Palafrugell, que també ha registrat una participació rècord amb 225 inscrits. Les aportacions dels participants, sumades als donatius dels equips i a les contribucions del Dorsal Zero, han contribuït a assolir la millor recaptació de la història de l’esdeveniment.

Els recursos obtinguts es repartiran entre la investigació i l’atenció als pacients. Set de cada deu euros recaptats es destinaran als estudis sobre el càncer de mama triple negatiu que desenvolupen els equips de recerca biomèdica de Girona. La resta servirà per finançar els programes d’atenció psicològica, social i de suport que ofereix la Fundació Oncolliga Girona a les persones afectades per la malaltia.

Amb els fons aconseguits aquest any, l’Oncoswim supera ja els 630.000 euros recaptats des de la seva creació, ara fa una dècada. Aquesta trajectòria consolida la iniciativa com una de les cites esportives i solidàries més importants de la Costa Brava i com una font de finançament clau per avançar en la recerca d’un dels tipus de càncer de mama més agressius.

Des de l’organització han destacat la implicació dels participants, voluntaris, patrocinadors i col·laboradors que han fet possible aquesta edició històrica, reafirmant l’esperit fundacional de la prova: convertir cada braçada en esperança.

Palafrugell torna a situar-se entre els municipis capdavanters de Catalunya en administració digital

privat:-palafrugell-revalida-la-seva-posicio-al-top-10-de-maduresa-digital-de-l’aoc
Privat: Palafrugell revalida la seva posició al Top 10 de maduresa digital de l’AOC

L’Ajuntament de Palafrugell ha tornat a situar-se entre els municipis capdavanters de Catalunya en transformació digital i govern obert. El consistori ha rebut un nou reconeixement als Reconeixements Administració Oberta, que atorga cada any el Consorci Administració Oberta de Catalunya.

L’acte de lliurament es va celebrar el 20 de maig a Granollers. Els guardons reconeixen el nivell de desenvolupament digital de les administracions locals catalanes.

En aquesta edició, Palafrugell ha assolit la cinquena posició en la categoria de municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants. El resultat el manté dins del grup dels deu municipis més destacats del país en aquest àmbit.

La classificació es basa en l’Índex de Maduresa Digital, un indicador que analitza dades objectives. L’avaluació té en compte la implantació dels serveis digitals, la gestió electrònica i el nivell de transparència dels portals institucionals.

El reconeixement posa en valor la feina desenvolupada per l’Ajuntament en administració electrònica, simplificació de tràmits i foment del govern obert. També destaca la voluntat de continuar millorant els serveis públics i adaptar-los a les necessitats de la ciutadania.

Aquest guardó se suma a altres distincions rebudes pel consistori durant els darrers anys. Palafrugell ja havia estat reconegut en diverses edicions anteriors, fet que confirma la continuïtat del projecte de modernització administrativa.

En la mateixa categoria també apareixen municipis destacats com Olesa de Montserrat, Sant Feliu de Llobregat, Manlleu o Gavà.

Amb aquest nou reconeixement, l’Ajuntament reafirma el seu compromís amb la innovació, la digitalització i la millora contínua dels serveis públics. L’objectiu és oferir una administració més àgil, transparent i propera.

Mazoni fa vibrar Ullastret en una nit d’Ítaca marcada per la complicitat amb el públic

La plaça Garbina d’Ullastret va acollir aquest divendres una de les nits més destacades de l’actual edició de l’Ítaca Pobles, amb un concert de Mazoni que va reunir un públic entregat i va convertir l’espai en un escenari de proximitat i complicitat. El músic bisbalenc va oferir una actuació intensa que va culminar amb diversos bisos després que els assistents reclamessin el seu retorn a l’escenari.

El concert arribava en un moment especial per a Jaume Pla, que continua presentant el seu darrer treball, Banderes per daltònics, el disc que marca el seu retorn als escenaris després d’un període d’aturada. Al llarg de la vetllada, l’artista va combinar les noves composicions amb algunes de les cançons més conegudes de la seva trajectòria, configurant un repertori que va connectar amb diverses generacions de seguidors.

Acompanyat per una banda formada majoritàriament per músics empordanesos, amb Aleix Bou a la bateria, Emili Bosch a la guitarra, Natán Arbó al baix i el suport vocal de David Mauricio, Mazoni va desplegar un directe sòlid que va evidenciar el bon moment creatiu que travessa. La resposta del públic va ser constant durant tot el concert, amb una escolta atenta i una participació activa que va acabar provocant el retorn de la banda a l’escenari per interpretar diverses peces addicionals.

La cita també ha servit per consolidar la plaça Garbina com un dels espais singulars del festival. Incorporada recentment al recorregut de l’Ítaca Pobles, s’ha convertit en un dels escenaris que millor representen l’esperit de proximitat que caracteritza aquesta proposta cultural, basada en concerts de petit format en diferents municipis de l’Empordà.

Després de les actuacions de Joan Miquel Oliver a Pals i de Mazoni a Ullastret, el festival continuarà el seu recorregut el pròxim 6 de juny amb el concert d’Alosa a Gualta. Posteriorment passarà per la Pera amb Anna Andreu i culminarà el 5 de juliol a Calella de Palafrugell, on Els Amics de les Arts celebraran els seus vint anys de trajectòria a l’escenari de Port Bo.

Abans, però, el festival farà una aturada per celebrar l’Ítaca Sant Joan a l’Estartit, amb una programació multitudinària que inclourà actuacions de Love of Lesbian, La M.O.D.A., 31 FAM, Sidonie, Cupido, La Ludwig Band i altres artistes destacats.