TRACKLIST
THE BAND CAMINO – AFTERHOUGHT
JOYCE MANOR – ALL MY FRIENDS ARE SO DEPRESSED
NEWDAD – MISERY
LORD HURON – BAG OF BONES
DEL WATER GAP – HOW TO LIVE
RAINBOW KITTEN SURPRISE – DANG
GESSE – COBRA
TURNSTILE – LOOK OUT FOR ME
PORTUGAL. THE MAN – TANANA
DEFTONES – INFINITE SOURCE
PIERCE THE VEIL – SO FAR SO FAKE
ALEXSUCKS – THE HEADACHE
WISP – SAVE ME NOW
MT JOY – LUCY
FLORENCE ROAD – BREAK THE GIRL
JAY SOM I HAYLEY WILLIAMS – PAST LIVES
La inflació interanual ha escalat fins al 5,7% a les comarques gironines empesa de nou per l’increment del preu dels carburants i la llum. El paquet format per l’electricitat, el gas i combustibles ha pujat un 19,9% en un any i el mes d’octubre ho ha fet un 2,4%. L’IPC ha pujat dues dècimes respecte del mes anterior i es torna a situar a la dada interanual més elevada dels últims tres anys i mig. De fet, cal remuntar-se al febrer del 2023 per trobar una xifra similar. Aleshores, la inflació interanual es va situar en el 5,8%, una dècima més. D’altra banda, aquest octubre a la demarcació els preus han tancat el mes amb un augment de cinc dècimes.
La inflació continua a l’alça i es deixa notar en el dia a dia. Les últimes dades de l’IPC, corresponents al mes d’octubre ho confirmen. A la demarcació, d’un any per l’altre, els preus s’han encarit un 5,7%. Per primera vegada en tres anys i mig, l’IPC interanual ha tornat a superar el 5% i s’ha situat a només una dècima de la registrada el febrer del 2023 (5,8%).
L’increment al llarg d’aquest 2026, sobretot arran de l’impacte que té la guerra a l’Orient Mitjà, és evident. Fins a l’estiu, la taxa va oscil·lar en el 3%, però al juliol ja va tancar al 4,2%. A l’agost va enfilar-se fins al 4,8%; i ara, al setembre, ja va escalar set dècimes més fins al 5,5%. A l’octubre, ho ha fet dues dècimes més i ja es troba a només una de la més alta registrada fa tres anys i mig.
Al darrere d’aquest augment s’hi troben, sobretot, les alces que han registrat tant els combustibles com també l’electricitat. En l’últim any, s’han enfilat fins a gairebé el 20% i només en l’últim mes han pujat un 2,4%.
Paral·lelament, d’un any per l’altre, a la demarcació també s’han encarit les factures d’aigua i els serveis vinculats amb l’habitatge (11,3%), l’ús de vehicles personals (14,4%), els serveis d’allotjament (12,2%), els paquets turístics (8,2%), la roba (5,1%), el calçat (5,9%), els serveis de cures hospitalàries (9,7%) o els aliments (2,4%).
L’escalada de preus també s’evidencia quan es fa la comparació mensual. La variació d’aquest octubre ha estat del 0,5 de les comarques gironines. Si posem la lupa, els increments més significatius se situen en el servei de transport de passatgers (+8,4%), els articles tèxtils per a la llar (+5,8%), el vestit (+7,1%) o el calçat (+4%).
A l’altra banda, hi ha el que s’ha abaratit, on es troben els serveis vinculats al turisme. Els preus dels serveis d’allotjament al setembre van caure un 3,9% i els paquets turístics un 2,9%.
La Fundació Vimar alerta que el Baix Empordà necessita unes 115 places més per equiparar els serveis a la discapacitat intel·lectual amb la mitjana catalana. D’aquestes places, unes 75 haurien de ser residencials. L’entitat ha presentat aquesta diagnosi als representants municipals de la comarca durant una trobada celebrada aquest divendres 13 de novembre a Palafrugell.
La reunió ha servit per exposar les diferències entre els recursos disponibles al Baix Empordà i els del conjunt de Catalunya. La Fundació considera necessari impulsar una resposta conjunta dels ajuntaments davant la manca de places i la distribució desigual dels serveis.
Segons les dades presentades, només un 2% de les persones amb discapacitat intel·lectual del Baix Empordà disposen d’una plaça residencial finançada. La mitjana catalana supera el 6%. Aquesta diferència situa la comarca amb la cobertura més baixa de les comarques gironines i entre les més baixes de Catalunya.
La diagnosi també indica una presència més elevada de persones amb discapacitat intel·lectual al Baix Empordà. La comarca registra unes 16 persones amb aquesta discapacitat per cada mil habitants, davant de les 12 del conjunt català.
En total, al Baix Empordà viuen prop de 145.000 persones i més de 12.000 tenen una discapacitat reconeguda. Aquestes xifres formen part de l’estudi presentat per la Fundació a partir de dades públiques dels organismes competents.
Un altre dels problemes és la distribució territorial dels equipaments. Només set dels 36 municipis del Baix Empordà disposen de serveis especialitzats per a persones amb discapacitat.
La majoria d’aquests recursos es concentren al centre i al sud de la comarca. En canvi, els municipis del nord disposen de menys serveis. Aquesta situació obliga moltes persones i famílies a desplaçar-se diàriament per rebre l’atenció necessària.
La Fundació Vimar ha reunit alcaldes, alcaldesses i altres representants municipals al centre La Bòbila de Palafrugell per compartir aquesta situació. La trobada ha comptat amb representació de Palafrugell, Palamós, Begur, Castell-Platja d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Pals, Mont-ras, Vall-llobrega, Calonge, Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí.
L’acte ha començat amb la benvinguda del president de la Fundació Vimar, Lluís Medir i Huerta, i una visita al centre. La Bòbila és l’únic recurs de la comarca destinat a persones amb discapacitat intel·lectual greu i alta dependència.
Posteriorment, els assistents han conegut les dades de la diagnosi i han participat en un debat sobre les possibles solucions. Entre les qüestions plantejades hi ha la necessitat d’ampliar les places residencials, millorar el transport i acostar els serveis als municipis amb menys recursos.
La Fundació també ha posat sobre la taula les dificultats d’accés a l’habitatge. Una de les propostes plantejades consisteix a estudiar la possibilitat d’instal·lar serveis socials als baixos de noves promocions d’habitatge protegit.
L’envelliment de la població és un altre dels reptes destacats per l’entitat. Actualment, el Baix Empordà té més de 30.000 habitants de 65 anys o més. Les projeccions oficials preveuen un creixement del 36% d’aquest grup de població durant els pròxims deu anys.
La diagnosi també assenyala diferències importants en l’atenció domiciliària. Al Baix Empordà es financen unes 240 hores anuals per cada cent persones grans, mentre que la mitjana catalana supera les 600 hores.
El president de la Fundació Vimar, Lluís Medir i Huerta, ha defensat la necessitat de compartir una visió conjunta dels problemes socials de la comarca. L’entitat considera prioritari preparar els serveis per a l’envelliment de les persones amb discapacitat i de les seves famílies cuidadores.
La Fundació TRESC i l’empresa empordanesa Can Bech han impulsat una experiència formativa per a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de salut mental. La iniciativa ha permès als participants desenvolupar habilitats personals i laborals en un entorn productiu real. La col·laboració també ha donat lloc a un producte solidari, amb beneficis destinats íntegrament als programes i serveis de la Fundació.
Durant les darreres setmanes, diverses persones ateses per la Fundació TRESC han participat en l’empaquetatge d’una edició especial de productes de Can Bech. L’activitat s’ha incorporat als seus itineraris formatius per treballar l’organització de tasques, la coordinació de processos i el treball en equip.
La proposta ha permès traslladar part de l’aprenentatge fora de l’aula i acostar els participants al funcionament d’una empresa. A través de les tasques d’empaquetatge, han pogut conèixer diferents fases d’un procés productiu i practicar la responsabilitat compartida.
El responsable d’aliances i col·laboracions de la Fundació TRESC, Pau Mira Casellas, ha destacat la importància d’aquestes experiències per desenvolupar habilitats pràctiques. Segons ha explicat, el treball en un entorn real també ajuda a reforçar la confiança dels participants i a comprendre la necessitat de coordinar-se amb altres persones.
Per la seva banda, la directora general de Can Bech, Elisabet Román Hidalgo, ha valorat la col·laboració amb la Fundació. La responsable de l’empresa ha destacat les possibilitats d’aprenentatge que ofereix aquesta iniciativa i la seva dimensió social.
A més de l’activitat formativa, les dues organitzacions han creat un producte solidari conjunt. Els beneficis obtinguts amb la seva comercialització es destinaran íntegrament als programes i serveis de la Fundació TRESC.
Aquests recursos contribuiran a finançar iniciatives de formació, orientació laboral i inclusió social de persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de salut mental. El producte es pot adquirir a través de les botigues en línia de la Fundació TRESC i de Can Bech.
En una nova secció gastronòmica del Supermatí de Ràdio Capital, el cuiner palamosí Tomàs Brull ens porta noves recomanacions per descobrir l’Empordà des del paladar.
Parlem de tres restaurants que considera especialment interessants: l’Emporium de Castelló d’Empúries, amb una estrella Michelin i una llarga trajectòria familiar; El Torn de la Bisbal d’Empordà, especialitzat en cuina tradicional i de xup-xup; i La Païssa del Mas Pou de Pals, una masia històrica amb una proposta vinculada al territori i als arrossos de l’estany de Pals.
Durant la conversa, Brull reivindica també el retorn de la cuina catalana tradicional, els plats de cullera i els restaurants de menú amb una cuina de profunditat. També explica fins a quin punt la vaixella i la presentació poden formar part de l’experiència gastronòmica.
I, per acabar, dues propostes per a l’agenda: la Fira del Bolet de Sant Sadurní de l’Heura i la Fira del Vi de Calonge, amb producte local, vins, activitats i gastronomia.
Palafrugell es convertirà aquest cap de setmana en un dels epicentres del món geganter amb la celebració de la desena Trobada de Gegants, una cita que reunirà 30 colles i més de 600 participants. La trobada coincideix amb una efemèride especial: en Pitu i la Lluna, els gegants de Palafrugell, celebren 30 anys des que van ser estrenats durant la Festa Major de 1996.
En una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital, Miquel Muñiz, membre i fundador de la nova Colla Gegantera de Palafrugell, ha explicat els detalls d’un cap de setmana que vol recuperar l’esperit de les grans trobades geganteres dels anys noranta.
La coincidència entre els 30 anys dels gegants i les 30 colles participants no és casual. La nova colla ha volgut que cada colla convidada representi un dels anys de trajectòria d’en Pitu i la Lluna.
La trobada també tindrà una dimensió internacional, amb participants procedents de Catalunya, el País Basc, Aragó, el País Valencià i la Catalunya Nord. Entre les colles convidades hi haurà gegants de Guipúscoa, la Zaida i Quinto, a Aragó, Sueca, al País Valencià, i diverses poblacions del Rosselló.
Muñiz explica que l’objectiu és recuperar l’essència de les trobades multitudinàries que es feien habitualment als anys noranta, quan el món geganter vivia un gran auge.
La Colla Gegantera de Palafrugell actual és relativament recent. Es va refundar a la tardor del 2024, recuperant una formació que havia existit entre el 1996 i aproximadament el 2004.
El repte de recuperar-la no ha estat senzill, però el projecte ha anat guanyant força. La colla ha portat els gegants de Palafrugell a Estocolm i al País Basc, i Muñiz destaca que aquest creixement ha permès tornar a situar la vila en el mapa geganter.
Durant la trobada, a més, es presentaran els nous vestits d’en Pitu i en Martinet i dues noves incorporacions a la família gegantera, la Neu i la Nit.
La programació començarà dissabte al matí amb el tercer Matí Gegant, amb concurs de dibuix i taller de pintura per als infants. Després hi haurà una botifarrada popular amb opció de menú halal.
A la tarda arribarà la cercavila amb les colles convidades, seguida d’activitats familiars a la Bòbila, un contacontes sobre la llegenda dels gegants i l’espectacle Isa, de Groot Catifa. La jornada acabarà amb música i festa fins a mitjanit.
Diumenge serà el torn de la gran Trobada de Gegants. Les colles sortiran des de davant de l’Ajuntament i recorreran els carrers fins a Can Mario, on hi haurà una mostra de balls, música i la presentació de la jornada. Un dels moments destacats serà el bateig del nou gegantó Modest Cuixart, coincidint amb el centenari del seu naixement.
La jornada acabarà amb el ball final de totes les colles i els músics participants, amb prop de 700 actuants.
