10.3 C
Pals
Dimecres, 11 febrer 2026

Ana María Tomàs: “Només parlen de sous i de burocràcia, però demanem moltes coses més”

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Ana María Tomàs: "Només parlen de sous i de burocràcia, però demanem moltes coses més"
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, la mestra de música de l’Escola Ardenya de Sant Feliu de Guíxols, Ana María Tomàs, ha exposat els motius de la vaga docent convocada arreu de Catalunya aquest 11 de febrer. La protesta denuncia el deteriorament de les condicions laborals del personal docent i reclama una aposta real per l’educació pública.

“Hem normalitzat moltes coses i això no pot ser”, ha afirmat Tomàs, que també ha subratllat la manca d’inversió estructural i el desgast físic i emocional del personal docent. Entre les principals reivindicacions destaquen la reducció de ràtios, la millora dels salaris, la disminució de burocràcia innecessària i l’estabilitat en els currículums.

Un dels punts centrals de la vaga és la massificació a les aules. Tomàs denuncia que moltes escoles estan perdent línies i concentrant més alumnat per aula, cosa que impedeix una atenció adequada. “Amb 25 infants a l’aula i tanta diversitat, no podem oferir una atenció individualitzada”, lamenta.

També ha denunciat la manca de recursos per atendre alumnat amb dificultats d’aprenentatge, nouvinguts i casos amb dictamen. Segons Tomàs, aquesta realitat genera un estrès constant que es trasllada a casa i afecta la salut del personal docent.

Anna Maria Tomàs critica la manca de diàleg real amb el Departament d’Educació. Afirma que les vagues serveixen, però que cal una negociació honesta i escoltar el professorat. “Ens donen solucions només quan ens queixem”, denuncia. També carrega contra declaracions de la consellera d’Educació que, segons diu, minimitzen les seves reivindicacions.

Tot i que les demandes són compartides a tot el país, la mestra recorda que al Baix Empordà hi ha particularitats greus com la falta d’habitatge i l’alta mobilitat d’alumnat. Aquestes condicions fan que la tasca docent encara sigui més complexa i poc reconeguda.

Finalment, Tomàs ha defensat que les famílies són un aliat clau i que moltes donen suport a les mestres. Reivindica un sistema educatiu que no sigui un “penjador” per a infants, sinó un espai digne per aprendre i créixer.

Una persona detinguda i diversos locals inspeccionats en operatius policials a Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols

privat:-dos-operatius-policials-a-platja-d’aro-acaben-amb-un-detingut,-mes-de-20-identificats-i-material-electronic-intervingut
Privat: Dos operatius policials a Platja d’Aro acaben amb un detingut, més de 20 identificats i material electrònic intervingut

Una persona ha estat detinguda i més de vint han estat identificades en dos operatius conjunts efectuats a Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols.

Els dispositius han comptat amb la participació de la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra, la Policia Local de Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols, i tècnics de la Inspecció de Treball.

El primer operatiu es va fer en un local ocupat de Platja d’Aro, on els agents van identificar una dotzena de persones. Una d’elles va quedar detinguda per trobar-se en situació irregular a l’Estat. A l’interior, la policia va intervenir telèfons mòbils, tauletes i dos televisors, ja que cap persona va poder justificar-ne la procedència. La policia investiga si aquest material podria ser robat.

El segon operatiu, realitzat pocs dies més tard, es va fer en un local que funcionava com a prostíbul encobert, tot i estar registrat com a habitatge. Es van identificar una desena de dones i es va requerir la presència de tècnics d’Endesa, que van procedir a desconnectar una escomesa elèctrica punxada de manera il·legal.

Paral·lelament, els cossos policials i els tècnics d’Inspecció de Treball van inspeccionar altres locals de la zona. En alguns casos es van detectar irregularitats administratives i laborals, i s’han imposat sancions als responsables.

El VIDA 2026 suma Lia Kali, Cassius, Myd i Triquell a una nova tanda de confirmacions

el-vida-2026-suma-lia-kali,-cassius,-myd-i-triquell-a-una-nova-tanda-de-confirmacions
El VIDA 2026 suma Lia Kali, Cassius, Myd i Triquell a una nova tanda de confirmacions

El VIDA continua ampliant la programació de la seva edició 2026 amb un nou bloc d’incorporacions que consoliden la seva identitat artística. Entre els noms destacats hi ha la barcelonina Lia Kali, una de les veus més potents de la nova escena estatal i llatinoamericana. La seva proposta, que transita entre el soul, el reggae, el hip hop i l’R&B contemporani, arriba al festival després d’un moment especialment dolç, amb el doble reconeixement del jurat i del públic als Music Moves Europe Awards, un dels guardons europeus més rellevants per a nous talents.

El cartell també suma La Lom, projecte instrumental de Los Angeles que revisita la cúmbia i altres sons llatinoamericans des d’una mirada actual i festiva; Cassius, referent històric de l’electrònica francesa i del moviment French Touch; i Myd, productor de Lille vinculat a Ed Banger Records, amb un so que barreja house, pop electrònic i electrònica contemporània.

Completen aquesta nova tanda la banda londinenca Modern Woman, amb una proposta que combina folk líric i post-punk experimental; Svsto, el projecte de Carla Parmenter, coneguda per ser la meitat de Las Bistecs, amb una aposta de dissidència queer i cultura underground; Mujeres, referent consolidat del garage-rock independent estatal; Triquell, que fusiona pop contemporani i electrònica amb una identitat pròpia; Yung Prado, DJ i selector amb una proposta eclèctica vinculada a la cultura club actual; i la cantautora de Vilassar de Dalt Edna Bravo, juntament amb l’empordanès Lecocq, que mescla chanson francesa, indie pop, electrònica i neo-soul.

Amb aquestes confirmacions, el VIDA reforça una vegada més la seva línia artística basada en l’equilibri entre grans noms internacionals, talent local i propostes emergents, i consolida el seu posicionament com un espai privilegiat per a la descoberta musical i una direcció editorial acurada.

El festival ha avançat també que pròximament es farà públic el nom de l’artista que protagonitzarà el concert inaugural del VIDA 2026.

L’entrada El VIDA 2026 suma Lia Kali, Cassius, Myd i Triquell a una nova tanda de confirmacions ha aparegut primer a Primera Fila.

Una comarca sense tren

martí sabrià
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Una comarca sense tren
Loading
/

He defensat en taules rodones i xerrades, infinitat de vegades les avantatges d’una comarca sense tren quan parlem de llocs turístics.

En el nostre cas, no tenir tren entre Blanes i Llançà ens ha protegit durant dècades de l’allau de visitants de dia, procedents de l’àrea metropolitana, que els cap de setmana aterren a la costa del Maresme o del Garraf amb neveres de platja i carmanyoles, tovalloles i ombrel·les,  a  passar el dia sense fer cap despesa o com a molt comprar un gelat pels nens, generant  una saturació a les platges.

Ara aquesta situació també es produeix a la Costa Brava Central amb autocars que descarreguen els viatgers a Sant Feliu, a Platja d’Aro, a Palamós o a l’Estartit i fins i tot a Calella, Llafranc o Aiguablava.

Però avui es tracta de parlar de trens, i en això el baix empordanesos també hem estat de sort, en haver crescut sense l’hàbit de viatjar en tren.

Les estacions de Flaçà, Caldes o Girona, cauen massa lluny per la gent d’aquest rodal, i per això el  cotxe ha sigut el nostre mitja de transports habitual.

Quina sort viure ara, tot el desgavell de rodalies pensant, pobre gent, aquesta que té el tren com a mitja de transport.

Quin patir, quin tip d’esperar, quina incertesa, quina desesperació.

Tinc ben clar que a nosaltres no ens cal tren. Almenys mentre sigui un transport d’aventura.

Mor Antoni Romero Ullastres, Escut d’Or de la Vila de Palamós, a l’edat de 91 anys

privat:-mor-antoni-romero-ullastres,-escut-d’or-de-la-vila-de-palamos,-mestre-i-activista-social-i-cultural-del-municipi
Privat: Mor Antoni Romero Ullastres, Escut d’Or de la Vila de Palamós, mestre i activista social i cultural del municipi

Antoni Romero Ullastres ha mort aquest matí als 91 anys. L’Ajuntament de Palamós ha expressat el seu condol i ha reconegut la seva trajectòria educativa, social i cultural, destacant la seva distinció amb l’Escut d’Or de la Vila l’any 1992.

Nascut a Barcelona, Romero va arribar a Palamós de petit i va dedicar la seva vida a l’educació. Va ser mestre i director de l’escola Vila-romà durant més de 30 anys, on també va crear una Aula Taller per atendre joves fins als 16 anys i va col·laborar en el desenvolupament de l’educació especial al municipi.

El seu compromís amb les persones amb discapacitat el va portar a impulsar, juntament amb Carme Maristany, la Fira Nadalenca de Palamós l’any 1976, una iniciativa solidària que es va mantenir activa fins al 2023 i que va presidir durant molts anys.

També va participar activament en la vida cultural del municipi, especialment en l’àmbit de la sardana. Va formar part de l’Agrupació Infantil de Trobades Sardanistes i més endavant va ser president de l’Agrupació Sardanista Costa Brava.

En l’àmbit patrimonial, Romero va construir una col·lecció de 14 maquetes de masos antics de Vila-romà, actualment exposades a la sala municipal de la plaça Mn. Gumersind. Aquest treball es va basar en documents de l’historiador Pere Trijueque i vol preservar la memòria de construccions ja desaparegudes del territori.

Amb la seva mort, Palamós perd una figura clau en l’educació, la solidaritat i la cultura del municipi. L’Ajuntament s’ha sumat al dol de la família i ha destacat la seva contribució desinteressada i generosa a la vida local.

Dones s(àvies) de Llagostera

Un grup de dones de 65 a 95 anys de Llagostera es reuneixen per parlar de la seva vida i graven els records perquè no es perdin. Cada dilluns, un grup de dones de Llagostera d’entre 65 i 95 anys es reuneixen per compartir vivències, records i saviesa acumulada.

A cada trobada tracten un tema diferent. Parlen de la vida a pagès, dels fills, dels jocs, dels casaments, de les dites populars i de tot el que abans no podien explicar.

“Les dones no érem gaire res. No es valorava la nostra feina. No podíem tenir cèntims, ni anar soles a un cafè”, explica la Mercè, de 91 anys. Aquest espai també és un taller de memòria per a moltes d’elles. “Se m’obren portes al cervell que potser tenia tancades”

Tot aquest coneixement es grava, perquè algun dia se’n pugui fer alguna cosa. La Rosa Casanovas, que coordina aquest projecte de l’Ajuntament de Llagostera, ho té clar: “La saviesa d’aquestes dones és per escriure’n un llibre així de gran.” Aixi ho ha explicat al programa DE CAP A CAP, amb Joan Bosch