És un fet inqüestionable que els darrers anys, a comarques gironines, ha disminuït el nombre de grups de teatre amateur. Vull dir, dels bons, dels que aspiraven a fer posades en escena amb rigor i passió, amb il·luminacions, escenografies i vestuaris professionals o gairebé. Un rigor que aplicaven en la tria de les obres que decidien portar endavant i que els duia a presentar espectacles semi-professionals i en alguns casos els va permetre fer el salt a la professionalitat sense pretendre-ho, com va ser el cas del Cor de Teatre, de Banyoles. Però no és dels banyolins que m’agradaria parlar aquí i ara, sinó d’una altra companyia que no ha fet el salt a la professionalitat, però que pertany al grup dels que parlava a l’inici i que encara es mantenen al peu del canó. Em refereixo a La Funcional de Figueres, que el 8 de novembre, a les 8 del vespre, presentarà al Teatre Municipal figuerenc El Jardí el documental i el llibre La Funcional Teatre, 35 anys trepitjant escenaris. La companyia, vinculada des de l’inici al Casino Menestral figuerenc, celebra, és clar, el seu 35è aniversari i ho fa amb un nou muntatge, Una peça de Jenny Hollan, absolutament recomanable, escrita per Àngel Burgas i dirigida per un dels cofundadors i pals de paller de la companyia, en Josep Maria Cortada, un molt bon intèrpret i director que n’ha après, sobretot, veient fer teatre. I n’ha vist moltíssim. La Funcional, hereva d’una dilatada tradició teatral figuerenca, és d’aquelles entitats que qualsevol ajuntament voldria tenir. Es tracta d’un agent cultural imprescindible, d’un actor necessari en el teixit associatiu, d’una eina de cohesió social de primer ordre i, en darrera instància, d’un canalitzador de vocacions artístiques. És per això que el seu ajuntament l’ha distingit enguany amb la Fulla de Figuera de Plata 2025. N’he vist un nombre gens menyspreable dels seus muntatges. Així, desordenades, que jo recordi: les dues versions de La nit de les tríbades, Revolta de bruixes, Oncle Vània, Dansa d’agost, La solució final, La gavina, El jardí dels cirerers, La senyora de Sade, La soga, Hotel Sorrento, Dotze sense pietat, Tres germanes, Un cor normal, Dues dones, El ball, Advertència per a embarcacions petites, Mare coratge o Les criades i alguna altra que em deixo. Totes amb el mateix segell de rigor i qualitat. N’he gaudit molt i he descobert alguns intèrprets –una qüestió irregular en qualsevol grup amateur- d’un molt bon nivell. La Núria Rodon fent de Jenny Hollanmadura està molt bé, per exemple; el mateix Cortada en força ocasions; en Jaume Parés, la Dolors Turu, en Salvador Torres o l’Anna Turró també són dins aquest grup. La continuïtat de La Funcional, el seu vigor i la seva força, és un homenatge colossal a la Remei, l’Helena, la Dolors, en Joan i la sempre alegre Carmeta, perquè serven el seu esperit. Per molts anys!
