L’Estartit repassa 25 anys d’història a través de l’exposició de Ràdio Capital

L’Estartit ha inaugurat aquest divendres l’exposició que repassa 25 anys d’història del municipi a través de la mirada periodística de Ràdio Capital. L’acte s’ha celebrat a la seu de l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, on la mostra es podrà visitar fins al 30 d’octubre.

L’exposició, titulada Ràdio Capital. 25 anys de notícies · Torroella de Montgrí i l’Estartit, recull alguns dels episodis que han marcat la vida del municipi entre el 2001 i l’actualitat. Les fotografies es complementen amb notícies i continguts sonors de l’emissora, accessibles mitjançant codis de resposta ràpida.

El recorregut permet recuperar la transformació turística, social i institucional de l’Estartit, però també alguns dels episodis que han tingut més impacte sobre el territori. La mostra inclou la creació del Consell Municipal de l’Estartit, la constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada, diversos temporals, la declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, la recuperació ambiental de la Pletera i la pandèmia.

També hi apareixen esdeveniments polítics, equipaments, serveis i iniciatives vinculades al turisme i al medi natural. D’aquesta manera, l’exposició ofereix una mirada sobre com ha canviat l’Estartit durant l’últim quart de segle i sobre els elements que han anat configurant la seva identitat.

Durant la inauguració, el president de l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, Genís Dalmau, ha reivindicat el valor de fer aquest exercici de memòria. Dalmau ha remarcat que revisar els 25 anys d’història permet entendre millor les decisions que caldrà prendre durant els propers anys.

El president de l’Entitat Municipal Descentralitzada també ha situat el turisme, l’activitat econòmica i la protecció del medi natural entre els principals reptes de futur. En aquest sentit, ha destacat el paper del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter com un element diferencial per al municipi i per a un model turístic vinculat a la natura.

Dalmau també ha posat l’accent en la necessitat de mantenir una bona convivència entre els veïns i les persones que arriben a l’Estartit per viure-hi, treballar-hi o passar-hi una estada. La seva mirada de futur passa per combinar activitat turística, protecció ambiental i vida quotidiana al municipi.

En la mateixa línia, el president del Club Nàutic Estartit, Jordi Ponjoan, ha destacat el moment de transformació que viu l’Estartit. Ponjoan ha assenyalat que el municipi es troba envoltat d’espais naturals que cada vegada tenen més protagonisme i que aquesta realitat també pot actuar com un motor per a l’activitat turística.

El president del Club Nàutic Estartit ha remarcat especialment la relació entre nàutica, turisme i medi ambient. El club manté des de fa anys una vinculació amb l’activitat del municipi i amb els projectes relacionats amb el patrimoni marí.

La mostra permet veure aquesta evolució a través de 25 anys de notícies, imatges i testimonis sonors. Cada contingut ofereix la possibilitat d’ampliar la informació i recuperar la cobertura que Ràdio Capital va fer dels diferents esdeveniments.

L’exposició forma part del projecte de commemoració dels 25 anys de Ràdio Capital, que durant aquest any està recorrent diversos municipis del Baix Empordà amb mostres adaptades a la història de cada localitat. La proposta vol conservar una part de la memòria recent del territori a través del periodisme de proximitat.

La CUP acusa el Govern d’incomplir els acords sobre la mobilitat a l’Empordà

La Candidatura d’Unitat Popular acusa el Govern de Catalunya de no haver executat els acords aprovats pel Parlament per millorar la mobilitat ferroviària a l’Empordà. La formació ha denunciat aquesta situació arran del seguiment dels compromisos adoptats per la Comissió de Territori i Habitatge.

El Parlament va aprovar el 12 de novembre del 2025 una proposta de resolució sobre la millora del servei ferroviari a l’Empordà. El text plantejava diverses mesures per reforçar les connexions entre municipis empordanesos i la xarxa ferroviària.

Entre les actuacions previstes hi havia la creació d’una línia d’autobús entre l’estació de Camallera i l’Escala, amb parades a Ventalló i Viladamat. La proposta també contemplava millorar la coordinació entre els autobusos interurbans de Figueres i els serveis ferroviaris de l’estació.

La iniciativa parlamentària incloïa, a més, mesures relacionades amb les connexions ferroviàries de l’Empordà. També plantejava actuacions per facilitar l’accés als serveis ferroviaris i millorar les condicions de diverses estacions de la demarcació.

El diputat de la Candidatura d’Unitat Popular Dani Cornellà ha criticat el grau de compliment d’aquests compromisos. Cornellà considera que les mesures aprovades pel Parlament s’han d’executar i reclama explicacions al Govern de Catalunya.

La formació també qüestiona el seguiment que ha fet la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, sobre l’aplicació de la proposta. Aquestes crítiques formen part del debat polític actual sobre la situació de la mobilitat a les comarques gironines.

La proposta aprovada el novembre de l’any passat incloïa específicament la connexió entre Camallera, Ventalló, Viladamat i l’Escala. Durant el debat parlamentari, diversos grups van coincidir en la necessitat de reforçar aquesta connexió i adaptar millor el transport ferroviari a les necessitats del territori.

La qüestió afecta especialment els municipis que depenen de les estacions ferroviàries de l’Empordà per connectar amb altres punts de les comarques gironines. La proposta parlamentària també situava la mobilitat com un element relacionat amb l’equilibri territorial i l’accés als serveis.

La Candidatura d’Unitat Popular reclama ara que es compleixin les mesures aprovades i que es concretin les actuacions pendents. El debat posa novament sobre la taula les connexions entre el tren i el transport per carretera a l’Empordà, especialment en municipis allunyats de les principals línies ferroviàries.

Orenetes

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Orenetes
Loading
/

Davant de l’actualitat aclaparadora, farcida de tants comptes pendents no resolts, esdeveniments que evidencien la gestió sense rumb a tants nivells polítics i presagis nefastos (sobre l’economia, la salut, l’ensenyament, etcètera) aquesta parada estival me l’he volgut prendre com un reset, en un intent d’anestesiar les milers de preocupacions que ens sotgen cada dia.

No és que hagi viscut d’esquenes a les notícies, però sí una mica de gairell, i he procurat trepitjar verd, banyar-me encara més que mai a mar i empapar-me de contingut cultural en totes les seves formes, d’aquí i de fora. He tornat no renovada, però amb la convicció de que aquests fórmula, en comptes de fer-nos més irresponsables, ens ajuda a tocar més de peus a terra, viure més serenament i ser més forts i feliços. Ara espero que les orenetes de casa se’n vagin i mentrestant els hi parlo, perquè els ocells no entenen el que els hi dius, però reconeixen les veus, i a còpia de revistes, llibres, pòdcasts i etcètera, em vaig blindant per lo que s’hagi d’entomar. Parlant d’orenetes, ahir vaig aprendre que al primer viatge en avió que es va fer entre Venècia i Viena, cap als anys 20-30 del segle passat, a Àustria hi va haver un temporal terrible en plena primavera, amb un vent polar gèlid que va fer caure milers d’orenetes a terra.

Els venecians, esgarrifats, en van agafar tantes com van poder, les van entaforar en gàbies i se les van endur al vol de tornada cap a Venècia, on recuperades, les van deixar anar. Aquesta imatge de centenars d’orenetes envolant-se al cel de Venècia potser no us servirà de res, però us la regalo per si us pogués fer tan feliç com a mi. Bona represa!

Troben mort un submarinista després d’una immersió nocturna a prop de les illes Medes

Agents del Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil han trobat mort un home després de fer una immersió nocturna aquest dijous. Segons ha avançat el Diari de Girona (DdG) i ha pogut confirmar l’ACN, els efectius d’emergència han pogut rescatar el cos sense vida de l’home aquest divendres al matí, després que el company amb el qual feia submarinisme advertís dijous a la nit que el seu company no havia pogut sortir de l’aigua en la immersió nocturna que van fer a la zona del ‘Medalló’ de les Illes Medes.

A l’operatiu de rescat també hi han participat la unitat d’actuacions subaquàtiques dels Bombers. La víctima tenia 38 anys i tot apunta a un accident a l’espera, això sí, de l’autòpsia al cos de la víctima.

Pere Puigbert: És temps de figues

Les figues són les protagonistes d’aquesta setmana de la secció «Pere Puigbert us porta a l’hort» al De cap a cap de Ràdio Capital i Taronja Ràdio Girona. Des de l’Escala, Puigvert ha parlat d’una fruita que li agrada especialment i que, segons explica, té l’inconvenient de ser molt estacional.

A diferència d’altres fruites que es poden trobar durant bona part de l’any, com la poma, la taronja o la pera, la temporada de la figa és limitada, com passa també amb altres fruites d’estiu com la cirera o el préssec.

Puigbert defensa que tant les figues fresques com les seques tenen moltes possibilitats a la cuina. Una de les seves maneres preferides de preparar-les és tallar-les ben fines, com un carpaccio, i combinar-les amb gelats o cremes.

També proposa incorporar-les a les amanides, especialment quan es vol donar un toc diferent i visual al plat. «A part de que és bona, és molt decorativa», explica.

De fruita a «inflorescència»

Durant la conversa, Puigbert també ha explicat una curiositat sobre la naturalesa de la figa. Segons detalla, allò que habitualment anomenem figa és una inflorescència, una estructura que conté a l’interior les llavors.

Aquesta característica ajuda a entendre per què de vegades apareixen figueres en llocs aparentment inesperats, com ara sobre teulades o en parets antigues. Puigbert explica que els ocells poden menjar figues i transportar-ne les llavors fins a altres indrets, on poden acabar germinant.

Les figueres també es poden reproduir mitjançant branques plantades directament a terra.

Com s’assecaven les figues antigament?

Puigbert també ha recuperat una pràctica tradicional relacionada amb les figues seques. Quan era petit, explica, a casa seva utilitzaven garbells, uns estris formats per un cercle amb una tela a la part inferior que tradicionalment servien per separar el gra de la pellofa.

En aquest cas, els garbells servien per posar-hi les figues, que prèviament s’havien d’obrir una mica i aixafar. Després es deixaven assecar al sol durant uns quants dies.

El sistema requeria estar pendent de la meteorologia. Si arribava la pluja, calia recollir ràpidament les figues i posar-les a cobert. Amb uns dies de sol, però, el resultat eren unes figues seques «boníssimes», segons Puigvert.

Puigbert també ha recordat que la campanya Enfiga’t de Figueres finalitza aquest diumenge 20 de setembre, amb diferents propostes gastronòmiques al voltant d’aquesta fruita tan vinculada a la ciutat.

El Baix Empordà impulsa nous projectes de futur sobre cultura i economia blava

El Baix Empordà ha fet aquesta setmana un nou pas per concretar projectes de futur vinculats a la cultura i l’economia blava. Agents institucionals, econòmics i culturals de la comarca han participat en dues trobades de treball per convertir les línies estratègiques en iniciatives concretes.

La primera reunió es va fer dilluns a l’Espai Medes i es va centrar en l’economia blava, dins del Grup d’Acció Col·laborativa. La trobada va reunir representants de les institucions i del teixit econòmic amb l’objectiu de definir accions per als anys 2026 i 2027.

Els participants van treballar especialment en projectes relacionats amb la recerca, la formació i les activitats culturals i esportives vinculades al mar. La sessió també va servir per establir quines actuacions poden tenir més recorregut i per incorporar nous agents al projecte.

La voluntat és reforçar la competitivitat i la sostenibilitat de l’economia vinculada al mar al Baix Empordà, amb iniciatives que puguin generar activitat al territori i tinguin capacitat per projectar-se més enllà de la comarca.

Aquest divendres, el Consell Comarcal ha acollit una segona reunió de treball, en aquest cas vinculada al Grup d’Acció Col·laborativa del Hub Cultural del Baix Empordà. La trobada ha reunit agents culturals i institucionals per començar a concretar les primeres propostes de projectes compartits.

Durant la sessió s’han identificat diverses iniciatives amb potencial per transformar l’activitat cultural de la comarca. Entre els objectius hi ha la voluntat de desestacionalitzar el turisme i generar condicions per afavorir la captació de talent.

Les dues trobades formen part de les iniciatives sorgides de la Conferència Estratègica impulsada pel Consell Comarcal del Baix Empordà. El procés busca reforçar la cooperació entre els diferents agents del territori i facilitar que els projectes es desenvolupin de manera conjunta.

El Consell Comarcal planteja aquesta feina amb una mateixa línia d’actuació: passar de la reflexió a l’acció i concretar projectes que tinguin un impacte directe al territori.

L’objectiu final és reforçar el posicionament del Baix Empordà com un territori innovador i sostenible, amb capacitat per generar activitat i atraure talent. Aquesta estratègia es desplegarà tant en l’àmbit cultural com en les activitats vinculades al mar i l’economia blava.