Atramuntanats

La Carme Fenoll és bibliotecària.
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Atramuntanats
Loading
/

A l’Empordà tenim moltes coses bones: el mar, l’arròs de Pals, els pobles de pedra… i la tramuntana. Sobretot la tramuntana.
Hi ha gent que quan arriba a l’Empordà pregunta: “Avui bufa?”. I la resposta acostuma a ser: “I tant. I si avui no bufa, ja bufarà”.
La tramuntana és un vent molt democràtic: pentina tothom igual. Tant si ets pescador de l’Escala com si estàs fent un vermut a Llafranc. També té aquesta virtut de deixar el cel netíssim, d’un blau espectacular… però a canvi et pot girar el paraigua, la bicicleta i gairebé les idees.
Els empordanesos hi convivim amb una certa filosofia. Sabem que quan arriba la tramuntana, el millor és no discutir gaire, no obrir paraigües barats i vigilar amb les portes del cotxe.
Ara bé, més enllà de la broma, aquest vent també pot ser fort de debò. I per això existeix el Pla Ventcat, que és el sistema que té Protecció Civil per activar avisos i coordinar serveis quan hi ha episodis de vent intens.
És a dir: mentre nosaltres mirem com voleien els testos del balcó, hi ha tota una organització pensada perquè carreteres, activitats i serveis funcionin amb seguretat.
Perquè la tramuntana és part del paisatge, però també cal prendre-se-la seriosament.
Tot i així, a l’Empordà sabem una cosa: després d’un bon dia de tramuntana, el cel queda tan clar que sembla que el món s’hagi rentat. I potser per això molts diem que la tramuntana ens despentina… però també ens ordena una mica les idees.

Més de 600 ballarins omplen Torroella amb el festival SÓC de dansa urbana

Més de 600 ballarins i ballarines han participat aquest cap de setmana en el festival SÓC de dansa urbana i fusió a Torroella de Montgrí, una cita que ha convertit el municipi en un gran escenari de dansa i que reafirma el seu paper dins el panorama català.

El festival es consolida com una plataforma de referència a Catalunya, ja que ofereix un espai d’exhibició per a companyies i escoles que poden mostrar la seva feina en un entorn obert i accessible, allunyat de la competició.

Les actuacions han omplert els carrers i l’Espai Ter, amb una programació que ha combinat una matinal gratuïta amb coreografies de diferents grups i un espectacle central amb diverses companyies, generant un ambient participatiu i obert a tota la ciutadania.

El programa també ha inclòs propostes formatives i presència internacional, amb la participació del col·lectiu Guetto Funk Collective, que ha ofert actuacions i un taller, aportant una mirada global a la dansa urbana.

Amb aquesta proposta, el festival reforça el seu objectiu de donar visibilitat al talent jove i de difondre la dansa urbana com una expressió cultural viva, apropant-la al públic i consolidant-la com una disciplina amb creixent presència al territori.

La pobresa energètica i la manca de manteniment de calderes fan augmentar les intoxicacions a les comarques de Girona

Les intoxicacions per monòxid de carboni han augmentat aquest hivern a les comarques de Girona. Professionals dels Serveis d’Emergències Mèdiques (SEM) i dels Bombers, que sovint intervenen conjuntament en aquests casos, apunten com a principals causes el mal manteniment de calderes i l’impacte de la pobresa energètica, que fa que moltes llars acabin recorrent a sistemes de calefacció “antics i poc segurs”, com brasers o estufes catalítiques. També destaquen com a factor determinant una temporada amb “més dies de fred” que l’anterior. En total, s’han atès 169 persones, davant les 151 de l’hivern passat, un increment de gairebé el 12% que segueix la tendència a l’alça dels darrers anys.

Segons un dels caps de bombers de la Regió d’Emergències de Girona, Jordi Marquès, l’origen d’aquestes intoxicacions s’explica, en molts casos, per una mala combustió de les calderes, sovint derivada d’un mal manteniment o d’avaries. A això s’hi suma l’impacte de la pobresa energètica, que obliga algunes llars a recórrer a sistemes més antics. “S’han recuperat mecanismes que potser ja no haurien d’existir”, ha assenyalat, “com brasers o estufes catalítiques”.

El cos ha detectat que la majoria de les trucades arriben cap a les dues o tres de la matinada, quan les persones han estat exposades durant hores al gas i comencen a notar els primers símptomes. Sovint, a més, no es tracten de casos aïllats, sinó que afecten tot un nucli familiar.

Els efectes poden ser especialment perillosos perquè sovint passen desapercebuts. Marquès alerta que es tracta de situacions “greus, perquè no te’n vas adonant i l’ambient va perdent oxigen de manera progressiva”.

Des de l’àmbit sanitari, la infermera de la unitat conjunta entre Bombers i SEM, Maria Isabel Maestre, explica que la simptomatologia pot anar des de “marejos, mal de cap o nàusees”, fins a situacions més crítiques, amb “disminució del nivell de consciència o alteracions neurològiques” que, si no es tracten a temps, poden arribar a ser mortals.

Ventilació i manteniment 

Pel que fa a la prevenció, els professionals insisteixen en la importància de fer un manteniment adequat de les calderes i no bloquejar les vies de ventilació, especialment durant els episodis de fred intens. Tot i això, han recordat que una part del problema és estructural. “El tema del preu de l’electricitat fa que la gent busqui alternatives per escalfar-se”, ha apuntat Maestre, que ha afegit que aquest hivern, amb “molts més dies de fred”, ha contribuït a incrementar el risc i, en conseqüència, el nombre d’afectats.

Maestre ha subratllat que aquestes intoxicacions són més habituals en temporada hivernal, quan l’ús d’aparells de calefacció augmenta i es tendeix a tancar més els espais per conservar la calor. En aquest sentit, ha recomanat estar alerta als primers símptomes i ventilar els espais. “Si en sortir a l’exterior la simptomatologia millora, és molt probable que es tracti d’una intoxicació per monòxid de carboni”, ha detallat.

Intoxicacions per comarques

Pel que fa a la distribució territorial, segons dades facilitades pel SEM, el Gironès ha concentrat aquest hivern el nombre més gran de casos, amb 58 persones ateses, tot i que són lleugerament menys de l’any passat, quan se’n van atendre 60.

En canvi, comarques com l’Alt Empordà i la Garrotxa han registrat els increments més significatius, especialment aquesta última, que dobla els casos, passant de 12 persones ateses l’hivern del 2024-2025 a 24 aquesta temporada.

Altres zones com la Selva i el Ripollès presenten augments moderats, mentre que al Baix Empordà el nombre de persones ateses per intoxicacions ha disminuit.

El projecte Hidronet Baix Ter impulsa un nou model per reduir el risc d’inundacions i recuperar la biodiversitat

El projecte Hidronet Baix Ter, cofinançat per la Fundació Biodiversitat en el marc dels fons europeus NextGenerationEU, es va presentar divendres a Torroella de Montgrí i aposta per transformar la gestió de l’aigua al tram baix del riu Ter amb un model basat en la natura. Amb un pressupost global de prop de 3 milions d’euros, la iniciativa vol donar resposta als problemes recurrents d’inundacions que afecten diversos nuclis urbans del Baix Ter, provocats en gran part per la reducció històrica de les zones inundables i un sistema de drenatge centrat en l’evacuació ràpida de l’aigua.

El projecte planteja substituir aquest model tradicional per una xarxa d’aiguamolls i zones de laminació que permetin retenir l’aigua de manera temporal, alentint-ne el flux i reduint el risc de desbordaments. Aquesta estratègia, coneguda com a “territori esponja”, no només contribueix a minimitzar els efectes de les pluges intenses, sinó que també millora l’estat ecològic dels sistemes aquàtics, afavoreix la biodiversitat i ajuda a retenir nutrients i contaminants. Segons els experts de la Universitat de Girona, es tracta d’afrontar conjuntament dos fenòmens propis del clima mediterrani, com són la sequera i les inundacions, dues cares d’una mateixa realitat.

La iniciativa, que es va iniciar l’octubre de 2022 i està a punt de finalitzar, ha comptat amb la participació de set socis, entre els quals la Diputació de Girona, el Consorci del Ter i diversos ajuntaments com els de Torroella de Montgrí, Gualta i Ullà. En aquests municipis s’han dut a terme actuacions concretes com la renaturalització de trams fluvials, la retirada d’espècies invasores o la millora del drenatge, amb intervencions que han arribat fins als 3 quilòmetres de llera en alguns casos. A Ullà, per exemple, les darreres tempestes ja han posat a prova el sistema, evitant que l’aigua arribés al nucli urbà.

Tot i els beneficis previstos, el projecte també ha generat controvèrsia entre alguns veïns de les zones on s’han dut a terme les actuacions, que expressen dubtes sobre la seva eficàcia real i, sobretot, sobre el manteniment a llarg termini d’aquestes infraestructures verdes. Aquesta desconfiança posa de manifest la necessitat de reforçar la comunicació i la implicació ciutadana en projectes d’aquest abast.

A més de les actuacions sobre el terreny, el projecte ha desenvolupat un pla integral de gestió del risc d’inundació per a tota la zona del Baix Ter, amb diagnosi, identificació de punts crítics i un programa de mesures basades en la prevenció i la protecció. També s’ha treballat en la coordinació entre administracions, la participació ciutadana i la sensibilització, amb debats públics, exposicions itinerants i presència en fòrums especialitzats.

Els responsables institucionals han destacat el projecte com un primer pas per avançar cap a un model més sostenible i resilient. Els alcaldes implicats han subratllat la importància de la col·laboració entre administracions i han reconegut que, tot i implicar la transformació d’alguns espais, com terrenys agrícoles, els beneficis en termes de seguretat i medi ambient són clars. En aquesta línia, el projecte es planteja com una experiència replicable a altres territoris amb problemàtiques similars, consolidant una nova manera d’entendre la gestió del risc d’inundacions.

La Volta a Catalunya arrenca aquest dilluns a Sant Feliu de Guíxols amb grans estrelles del ciclisme mundial

La Volta a Catalunya donarà el tret de sortida el 23 de març a Sant Feliu de Guíxols, en una edició que torna a reunir les grans estrelles del ciclisme internacional i que situa la prova com una de les cites destacades del calendari esportiu.

El pilot estarà format per més de 150 ciclistes de primer nivell, amb noms com Jonas Vingegaard, Remco Evenepoel, João Almeida o Tom Pidcock, entre altres corredors destacats, incloent diversos guanyadors de grans voltes, fet que garanteix una competició molt exigent.

El recorregut inclourà set etapes amb un protagonisme destacat de la muntanya, amb tres jornades d’alta exigència que seran determinants per a la classificació final i que posaran a prova els millors escaladors.

En total, la cursa superarà el miler de quilòmetres al llarg d’una setmana de competició, amb sortida a la Costa Brava i arribada final a Barcelona, on es mantindrà el tradicional circuit de Montjuïc.

Amb aquesta combinació de recorregut exigent i participació de primer nivell, la Volta es consolida com un esdeveniment esportiu de gran projecció internacional i amb capacitat d’atraure l’atenció dels aficionats al ciclisme.