Bon dia, estimats oients de Ràdio Capital. Avui el meu comentari ve d’un pensament que vaig fer ara fa poc, que vaig anar a una xerrada, una conferència una mena de posada en escena de la cuinera i escriptora Maria Nicolau. Ella va estar una hora parlant a la Casa de Cultura de Girona i realment vam sortir tots i totes allà tots entusiasmats perquè va fer una reivindicació que jo miraré de resumir-vos perquè jo ja me l’he fet meva esclar a tort i a dret hi ha revistes de gastronomia grans cuiners, programes monogràfics restaurants famosos estrelles Michelin que ens diuen o que ens venen a dir Què és la cuina bona?
I com es fa la cuina bona? I ingredients de primera qualitat? I es parla del quilòmetre zero? I etc, etc, etc. I la Maria Nicolau va venir a dir que tot això és una mena de bombardeig que al final el que aconsegueixes és que ens sentim tots malament, no? Perquè no cuinem prou, perquè no cuinem producte de proximitat i bo i fresc i car, i perquè al final la cuina es mor, que això també s’està dient aquests dies, ho va dir l’amo d’una cadena de supermercats que no diré el nom, que va dir que els pisos del futur no tindrien ni cuina, perquè tothom ja tira més de menjar esmits preparats, robots, no?,
d’aquests de la Thermomix etc. I que, per tant, entre una cosa i l’altra, la cuina mor, la cuina catalana desapareix, I la culpa és nostra, no? La Maria Nicolau ho va girar, va girar la truita mai més ben dit, i va dir que el que fem nosaltres és el que s’ha fet sempre, que és l’època que cuinem més i millor de tota la història i que tothom fa el que pot.
I en aquest fer el que pot és on hi ha la cuina de debò. I si un dia són unes croquetes mig preparades també és cuina catalana. I si un altre dia… I tenim tot el temps del món, les ganes l’energia i els diners per fer un bon fricandó un arròs o el que sigui, doncs endavant, tu, o una escudella i carn d’olla.
Em va agradar molt, em va agradar molt perquè la Maria Nicolau ens va tornar les ganes i la dignitat i l’orgull no només de cuinar, sinó de no pensar mai més que no hi arribem, que no ho fem bé, que no ho fem prou bé. I aquest és el meu comentari d’avui. Vinga, que vagi bé. Adéu.









