11.7 C
Pals
Dimarts, 18 novembre 2025
- Publicitat -

La Diputació de Girona aprova un pressupost per al 2026 que creix un 1,72% i puja a més de 210 milions d’euros

diputació pressupostos 2026

La Diputació de Girona ha aprovat un pressupost per al 2026 que creix un 1,72% i puja a més de 210 milions d’euros (MEUR). La xifra suma els comptes de la corporació i dels quatre organismes (Dipsalut, Xaloc, Conservatori de Música Isaac Albéniz i Semega). Si se sumen les partides dels ens participats (els consorcis d’Aigües, el de les Vies Verdes i el de les Gavarres, el Patronat de Turisme i Sumar) la xifra s’enfila fins als 296,910 MEUR. Una de les novetats és una línia de subvencions de 500.000 euros per a inversions en residències geriàtriques municipals. Els comptes s’han aprovat gràcies a la majoria absoluta de Junts i ERC, i els vots a favor d’Independents de la Selva, Tots per l’Empordà i el PSC. La CUP hi ha votat en contra.

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i el vicepresident primer, Pau Presas, han presentat el pressupost per al 2025 de l’ens supramunicipal. Noguer ha ressaltat la “bona salut econòmica” dels comptes de la institució, que segueixen la tendència dels darrers anys i creixen un 1,72%, és a dir, uns 3.564.000 euros més que a l’exercici anterior. En total són 210.706.000 euros.

La corporació s’enduu el gruix del pressupost (199,150 MEUR) i la resta es destina als organismes participats en un 100% per la Diputació, com el Dipsalut (18,6 MEUR), el Xaloc (15,5 MEUR), el Conservatori de Música Isaac Albéniz (4,2 MEUR) i Semega (762.000 euros).

De tot aquest global, a l’hora de quadrar els comptes, la Diputació de Girona en resta aquells imports que correspondran a les transferències entre la corporació i els diferents organismes per garantir-ne el seu funcionament (el que tècnicament es coneix com a ajustaments de consolidació). Per al 2026, s’ha previst que aquesta xifra se situï en 27,65 MEUR, cosa que situa el pressupost consolidat en els 210,70 milions.

Pel que fa als organismes participats per l’ens supramunicipal, el consorci d’Aigües de la Costa Brava s’emporta 39,9 MEUR, el que representa un 25% menys que a l’exercici anterior. Noguer ha assenyalat que el motiu de la reducció és que, a causa de la sequera dels últims anys, s’han hagut de dur a terme diverses inversions per garantir l’aigua de boca a la població.

“Hem fet 17 actuacions amb una inversió de 24 milions d’euros per a grans obres per pal·liar els efectes de la sequera. No totes estan acabades, però sí que totes les acabarem. L’any vinent continuarem fent actuacions, però més lligades al manteniment”, ha exposat el president.

També es redueix la partida del consorci de les Vies Verdes: dels 6,5 MEUR del 2025 als 2,1 previstos per al 2026. Noguer ha indicat que s’han desenvolupat “més de 300 quilòmetres de vies verdes” en els últims anys i que ara l’objectiu “no és augmentar-les, sinó treballar per a mantenir-les en bon estat”.

Pel que fa al consorci de les Gavarres, disminueix un 11% i serà de 760.000 euros (el 2025 van ser 860.000 euros). Per últim, creix un 15% el pressupost de Sumar: dels 38,8 MEUR del 2025 es passa als 44,8 el 2026.

Línies de subvencions

Una de les principals novetats dels pressupostos és la nova línia de subvencions per a residències geriàtriques municipals de 500.000 euros. El president de la Diputació ha apuntat que s’han d’acabar de redactar les bases, però que l’any vinent es tornarà a destinar la mateixa quantitat perquè els ajuntaments puguin fer reformes en aquest tipus d’instal·lacions.

Així mateix, hi ha previstos 3,4 MEUR per al suport a la creació i promoció cultural, 3,3 MEUR al foment de l’activitat física i l’esport, 3 MEUR per a subvencions als ens locals en matèria d’habitatge i 2,6 MEUR per a la campanya del Pla Acció.

En l’apartat de les inversions, el gruix de la partida s’invertirà en la infraestructura per a la canalització de la fibra òptica en les carreteres de la Diputació (3,9 MEUR), seguit de la xarxa viària (2,2 MEUR), edificis i altres construccions (2 MEUR) i equips i aplicacions informàtiques (2 MEUR).

Pel que fa a les despeses, més del 56% del pressupost s’inverteix en transferències i subvencions, el 14% al personal, el 13% a l’adquisició de béns i serveis, l’11% al fons de contingència i el 6% a inversions.

Del total del pressupost, els principals destinataris de les subvencions i transferències són les entitats locals (el 55%), les entitats dependents (31%) i les entitats lucratives i altres ens (14%).

Aprovats amb 23 vots a favor

El ple extraordinari per aprovar els comptes s’ha celebrat aquest dimarts, i han tirat endavant gràcies a la majoria absoluta de Junts i ERC, i els vots a favor d’Independents de la Selva, Tots per l’Empordà i el PSC. La CUP hi ha votat en contra.

El millor caneló del 2025 és a Banyoles, a Can Pericus

 

La Xarcuteria i Carnisseria Can Pericus de Banyoles  ha estat guardonada amb el primer premi al Millor Caneló 2025, en el concurs organitzat pel Gremi de Carnissers i Xarcuters Artesans de les Comarques Gironines, amb el suport del segell Girona Excel·lent de la Diputació de Girona.

El jurat, format per professionals de la gastronomia i especialistes del sector carni, va distingir Can Pericus per la seva fidelitat a la recepta tradicional —canelons de carn amb beixamel i formatge, posteriorment gratinats— i per la qualitat dels ingredients utilitzats. El premi va ser recollit per Pere Roca i Kimi Turró, acompanyats per les cuineres Irene Casademont i Janeth Reina, responsables de l’elaboració del plat.

Aquest és el segon reconeixement consecutiu per a Can Pericus, que el passat mes d’octubre ja va rebre el Premi Nacional a l’Establiment Centenari per part de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement als més de 125 anys d’història.

El propietari actual, David Roca, ha estat entrevistat al programa DE CAP A CAP i ha destacat que “ens fa especial il·lusió que se’ns hagi premiat pels nostres canelons,una recepta de tota la vida que fa més de 40 anys que elaborem. És un veritable orgull per a nosaltres i un reconeixement a la feina i la passió de tot l’equip”.

Can Pericus, fundat l’any 1899 per Pere Roca i Curet, ha esdevingut un referent gastronòmic a Banyoles i al Pla de l’Estany, mantenint viu l’ofici de carnisser i xarcuter artesanal al llarg de quatre generacions. Actualment, combina la seva activitat tradicional amb el restaurant-gastrobar Can Pericus, situat al costat de la botiga de la Vila Olímpica, que celebra enguany el seu desè aniversari.

Palafrugell incorpora una treballadora social al Centre d’Atenció Primària per iniciar la integració social i sanitària

privat:-l’ajuntament-de-palafrugell-incorpora-una-treballadora-social-al-cap-en-la-primera-prova-pilot-del-projecte-d’integracio-social-i-sanitaria-del-baix-emporda
Privat: L’Ajuntament de Palafrugell incorpora una treballadora social al CAP en la primera prova pilot del projecte d’integració social i sanitària del Baix Empordà

Palafrugell incorpora una treballadora social municipal al Centre d’Atenció Primària Dr. Josep Alsina i Bofill. L’actuació és la primera prova pilot d’integració entre serveis socials i serveis sanitaris al Baix Empordà. L’objectiu és donar una atenció més ràpida i més propera a persones amb fragilitat o risc d’exclusió.

L’alcaldessa Laura Millán i el director gerent de la Fundació Hospital de Palamós, Xavier Pérez, han signat el conveni. L’acord reforça la coordinació entre professionals de cada servei. La nova treballadora social actuarà dins del centre. La professional atendrà casos complexos i facilitarà l’accés als recursos municipals.

La Fundació Hospital de Palamós finança prop de la meitat del cost. L’entitat també facilita espais i recursos per al dia a dia. L’Ajuntament manté la direcció i la gestió de la professional. La presència estable dins del centre permet una resposta més ràpida i un seguiment més constant.

El conveni entrarà en vigor l’un de gener. El document preveu pròrrogues anuals amb acord de les dues parts. El projecte crea una comissió de seguiment per valorar els resultats. El municipi fa un pas per unir els àmbits social i sanitari i per donar una atenció més integrada a la ciutadania.

Palamós acull la setena jornada de recerca etnològica de la Costa Brava amb ponències i activitats gratuïtes

privat:-palamos-reuneix-la-recerca-etnologica-de-la-costa-brava-en-una-nova-jornada
Privat: Palamós reuneix la recerca etnològica de la Costa Brava en una nova jornada

Palamós acull la setena jornada de recerca etnològica de la Costa Brava. La jornada tindrà lloc demà a la Casa del Mar. L’activitat començarà a les deu del matí amb una ponència de Joan Lluís Alegret, antropòleg i antic director de la càtedra d’estudis marítims. La ponència explicarà el valor de la recerca etnològica i les seves aplicacions.

Els museus organitzadors presentaran diversos treballs. El Museu de la Mediterrània parlarà de la llongada de l’Estartit. L’exposició anirà a càrrec de tres especialistes que treballen en aquest àmbit. El Museu de l’Anxova i de la Sal explicarà un treball sobre cinc anys de cançó tradicional. La presentació anirà a càrrec de Ramon Manent, músic i col·laborador del centre. El Museu d’Història de Sant Feliu presentarà una recerca sobre plantes poc valorades i usos quotidians. La presentació anirà a càrrec de tres especialistes vinculats al projecte.

El Museu de la Pesca tancarà la jornada. El centre presentarà un treball sobre Joaquim Pla. El treball explica la seva vida i la seva manera de documentar vaixells i tècniques de navegació. El director del museu, Miquel Martí, farà la presentació.

La setmana seguirà amb una nova sessió del cicle Pesca i Ciència. La sessió tindrà lloc divendres a les sis de la tarda al Museu de la Pesca. L’activitat explicarà el marcatge electrònic de peixos i els resultats del Tagging Tour. La presentació anirà a càrrec de Fede Valls, cofundador del projecte.

Les activitats són gratuïtes. L’Ajuntament convida la ciutadania a assistir a les jornades i a conèixer la recerca etnològica de la Costa Brava.

Comença el judici per narcoassaltar un pis a la Bisbal d’Empordà i intentar matar el pare d’una família

ACN

L’Audiència de Girona ha començat a jutjar aquest dimarts cinc persones acusades de cometre un narcoassalt en un pis de la Bisbal d’Empordà, fa cinc anys. Els processats, que van actuar encaputxats, van irrompre al domicili de la víctima, un home de mitjana edat, i, segons les acusacions, el van agredir brutalment i li van clavar un ganivet a la cama. Els acusats s’enfronten a penes de més de 20 anys de presó per delictes de temptativa d’homicidi, robatori, lesions i delicte contra la salut pública.

Els fets van tenir lloc quan els assaltants, armats, van sorprendre la víctima a casa seva, amb la intenció de robar drogues. El pare de la família ha declarat al judici que no recorda gairebé res del que va passar, ja que va ser estabornit per l’atac i no va poder identificar els agressors. Ha negat tenir marihuana a dins del pis, malgrat que els acusats van actuar sota la sospita que n’hi havia.

El judici ha començat amb les declaracions de les víctimes i de veïns que van ser testimonis dels fets i van alertar la policia. Aquests veïns van ser clau en la investigació, ja que van veure els assaltants i van proporcionar informació vital per identificar-los.

El tribunal analitza ara les proves i testimonis per determinar la responsabilitat penal dels acusats, que es juguen una llarguíssima pena per la gravetat dels delictes comesos.

Supermatí – 17 novembre 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 17 novembre 2025
Loading
/