16.7 C
Pals
Dimarts, 11 novembre 2025
- Publicitat -

Comença l’extracció de sorra de la platja Gran de Palamós per recuperar volum per a les platges de Sant Antoni

Aquest 11 de novembre, s’han iniciat les tasques d’extracció de sorra de la platja Gran de Palamós, com a part d’un projecte que permetrà recuperar sorra per a les platges de Sant Antoni, afectades pels temporals anuals. L’objectiu és recuperar part del volum de sorra perdut i millorar la morfologia de la platja Gran, una de les més emblemàtiques del municipi.

Durant el mes de novembre, l’ICSuro i l’empresa especialitzada responsable de l’execució del projecte realitzaran les feines d’extracció i trasllat de sorra des de la platja Gran de Palamós fins a les platges de Sant Antoni, al municipi veí de Calonge i Sant Antoni. Les tasques comportaran el tancament de la franja de la platja més propera al mar per a garantir la seguretat de les persones, ja que s’utilitzarà maquinària pesada i els camions de transport circularan per l’espai afectat.

L’objectiu principal del projecte és retirar l’acumulació de sorra que s’ha acumulat principalment a la zona central de la platja Gran. Aquesta acumulació ha provocat un canvi en la morfologia de la platja, reduint la zona de bany i endinsant-se cap al canal de fondeig del port. Amb l’extracció de sorra, es recuperarà el perfil en forma de mitja lluna tan característic de la platja, ampliant la zona de bany i millorant la seguretat dels usuaris.

Aquesta fase forma part del projecte d’estabilització de les platges de Sant Antoni, que permetrà un ús més segur i adequat de la platja Gran. Un cop finalitzada l’extracció, s’esperarà que el canvi de morfologia ajudi a allunyar la zona de bany del canal d’accés de les embarcacions, millorant la seguretat dels banyistes.

Un punt destacat d’aquesta fase és que, malgrat que inicialment s’havia previst la prolongació de l’espigó davant la caseta del servei de socorrisme a la platja Gran, aquesta actuació no s’inclourà en aquesta fase del projecte.

Les tasques d’extracció es preveu que s’allarguin un mes, amb la intenció de començar a recuperar el volum de sorra per a les platges veïnes, les quals, com cada any, perden sorra a causa dels temporals d’hivern.

L’Institut Català del Suro completa amb èxit la prova pilot de recollida de taps de suro a Palafrugell i Cassà de la Selva dins del projecte FUTURECORK

L’Institut Català del Suro (ICSuro) ha completat amb èxit la prova pilot del projecte FUTURECORK, una iniciativa pionera que ha permès recollir més de 2 tones de taps de suro a Palafrugell i Cassà de la Selva en només un any. Aquest resultat és el primer pas cap a la creació del primer sistema estatal de reciclatge de suro, que permetrà integrar aquest material natural en una economia circular a gran escala.

La recollida ha estat possible gràcies a una xarxa capil·lar de punts de recollida en restaurants, comerços, escoles i equipaments socials. A Palafrugell, s’han recollit 516 kg (93.780 unitats), mentre que a Cassà de la Selva han estat 128 kg (21.924 unitats). A més, cellers i particulars també han contribuït a l’èxit de la iniciativa. Aquest sistema de recollida ha demostrat ser eficient, escalable i fàcilment adaptable a altres municipis, i ha obtingut el suport tant dels ajuntaments locals com de la ciutadania.

Les aplicacions pràctiques del projecte ja són una realitat. A Cassà de la Selva, s’ha inaugurat un parc infantil amb paviment fet de taps de suro reciclats, mentre que a Palafrugell s’ha utilitzat el suro triturat per crear escocells d’arbres urbans, millorant la sostenibilitat i la retenció d’aigua. Aquestes iniciatives demostren com el suro es pot convertir en un recurs valuós en l’economia verda, oferint solucions innovadores contra el canvi climàtic.

El projecte FUTURECORK compta amb un pressupost de més d’1,4 milions d’euros, finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU i el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO), a través del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. Amb aquesta estratègia, l’ICSuro reitera el seu compromís amb la bioeconomia i la innovació en el sector surer.

Segons la directora de l’ICSuro, Alba Balcells, aquest projecte és una mostra de que “la circularitat del suro és possible, viable i necessària”. El següent repte, afegeix, és escalar aquest model a nivell estatal, creant un sistema integrat de gestió que permeti reaprofitar el suro i garantir la seva sostenibilitat a llarg termini.

Teisa incrementa les freqüències de busos entre Banyoles i Barcelona i llança el primer corredor de bus ràpid 100% elèctric entre Salt i Girona

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Teisa incrementa les freqüències de busos entre Banyoles i Barcelona i llança el primer corredor de bus ràpid 100% elèctric entre Salt i Girona
Loading
/

Teisa, en col·laboració amb la Generalitat i altres institucions, ha anunciat una sèrie de millores per al transport públic a les comarques de Girona. La companyia ha augmentat les freqüències de busos entre Banyoles i Barcelona, amb un increment del 50% dels serveis, passant de quatre a sis viatges diaris. El seu director gerent, Àlex Gilabert, va explicar les novetats en una entrevista al programa De cap a cap, de Ràdio Capital, Taronja Ràdio i Ràdio Marina.

També han ampliat els serveis entre Olot i Barcelona, duplicant la quantitat de sortides diàries, i han creat el primer corredor de bus ràpid 100% elèctric entre Salt i Girona. Aquest corredor elèctric, que farà servir quatre quilòmetres de carril bus exclusiu, permetrà millorar la velocitat i reduir l’impacte ambiental dels desplaçaments.

Segons el director gerent de Teisa, Àlex Gilabert, aquestes millores són essencials per mantenir una mobilitat pública competitiva amb el cotxe. Amb serveis més ràpids i freqüents, els trajectes en bus es poden convertir en una opció més atractiva per als usuaris.

Una altra de les grans apostes de Teisa és la descarbonització de la seva flota, amb un enfocament cap a la mobilitat elèctrica i altres tecnologies sostenibles, com el biogàs i l’hidrogen. L’objectiu és reduir les emissions de CO2 i contribuir a un futur més sostenible per a la regió.

Supermatí – 11 novembre 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 11 novembre 2025
Loading
/

Jordi Bassa: “Ens hem quedat una setmana als núvols per la rebuda del públic”

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Jordi Bassa: "Ens hem quedat una setmana als núvols per la rebuda del públic"
Loading
/

El Cor i Orquestra de la Passió de la Bisbal ha recuperat una obra desconeguda del compositor Melcior de Ferrer: un rèquiem escrit poc abans de la seva mort, l’any 1884. Després de la recuperació d’altres peces com l’Stabat Mater l’any 2017, el cor es va llançar al repte de rescatar aquesta obra. Segons Jordi Bassa, integrant del cor, la idea va sorgir de la recomanació d’un antic director i va ser el resultat de gairebé tres anys de treball intens.

L’adaptació de la peça va ser un procés llarg i complicat. Després de recuperar les partitures originals, l’orquestració va requerir un nou arranjament per a la formació actual, supervisat pel director David Granato. “Va ser necessari revisar cada nota i cada compàs”, explica Bassa. Els errors presents a les còpies originals van obligar a tornar a treballar des de zero en moltes seccions de la música.

El primer concert de l’obra es va celebrar el 2 de novembre a l’església de Santa Maria de la Bisbal, on més de 350 persones van gaudir de l’estrena. L’aforament es va ampliar a última hora, i la resposta del públic va ser tan positiva que molts es van apropar a felicitar el cor després del concert.

A més de la Bisbal, el rèquiem s’interpretarà en altres localitzacions com Perelada (dissabte 15 de novembre) i la Catedral de Girona (diumenge 16 de novembre). Però la gran cita serà el 31 de gener al Petit Palau de la Música de Barcelona, un moment que el cor considera un gran assoliment.

Bassa destaca que les esglésies són llocs idonis per interpretar un rèquiem, tot i els reptes acústics que presenten. El ressò pot complicar la interpretació, però, segons el cor, això aporta una màgia especial a l’obra.

En el futur, el Cor i Orquestra de la Passió de la Bisbal té plans per a altres projectes musicals de gran envergadura, tot i que, per ara, prefereixen mantenir el secret fins que es confirmi la seva realització. Les col·laboracions amb altres corals, com les de Sant Feliu de Guíxols, Palamós i altres pobles de la comarca, són part fonamental del seu procés creatiu.

FlamenGi 2025 celebra la seva 7a edició amb homenatge a Paco de Lucía i un concert destacat a la Bisbal d’Empordà

FlamenGi 2025 celebra la seva 7a edició amb un homenatge a Paco de Lucía, una programació que inclou grans noms del flamenc contemporani i una internacionalització amb el festival arribant a **Toulouges (França)****, una fita que reafirma el seu paper com a referent del flamenc a Catalunya. Del 14 al 29 de novembre, Girona, Banyoles, la Bisbal d’Empordà i la Bisbal es convertiran en l’epicentre del flamenc.

Entre les actuacions més destacades de la programació, el 21 de novembre el festival portarà a la Bisbal d’Empordà a Antonio Serrano i Josemi Carmona, amb el pianista Ignasi Terraza com a convidat especial. Aquest concert serà un dels moments més esperats del festival, on aquestes figures de prestigi internacional oferiran una proposta única, fusionant el flamenc amb altres influències i rendint homenatge a la figura de Paco de Lucía.

Com a gran novetat, el FlamenGi 2025 farà un salt internacional portant el flamenc a França per primera vegada, a Toulouges, consolidant el festival com un punt de trobada per al flamenc a Europa. El festival arrencarà el 14 de novembre amb una actuació inaugural a les escales de la Catedral de Girona, protagonitzada per Israel Galván, una de les figures més trencadores del flamenc contemporani. La seva actuació en aquest espai emblemàtic serà una mostra de la seva innovació escènica.

Aquesta edició també celebra el legat de Paco de Lucía, amb activitats en col·laboració amb la Fundación Paco de Lucía i el Centro de Interpretación Paco de Lucía d’Algeciras. S’inclouen actes com la projecció del documental Paco de Lucía: La búsqueda, una xerrada amb Curro Sánchez i El Farru, i una audició comentada sobre el disc Sextet: Live…One Summer Night.

Altres figures destacades del flamenc actual també seran presents, com El Farru, qui oferirà un espectacle amb artistes de la terra, Patricia Guerrero, Kiki Morente, Andrés Barrios, i Adela Campallo, entre d’altres. A més, FlamenGi manté la seva vocació de descentralitzar la cultura, amb activitats i concerts en diversos espais de Girona, Banyoles, la Bisbal d’Empordà i Toulouges.

El festival, a més de concerts, oferirà masterclasses, xerrades, activitats educatives i un dinar popular amb rumba en directe, mostrant el flamenc com a expressió popular i part del patrimoni viu.