La Generalitat de Catalunya va fer públics a final de novembre els resultats de l’edició del 2023 de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població. Aquesta enquesta, que es du a terme cada cinc anys, reflecteix la utilització de la població d’arreu de Catalunya del català i de la resta de llengües presents en el territori.

A les comarques gironines, la situació del català és millor que la mitjana de Catalunya i, en especial, que l’àmbit de Barcelona. Així i tot, la tendència en termes generals va a la baixa respecte a l’enquesta del 2018 i també d’edicions anteriors. De fet, a la demarcació de Girona es registra una lleugera baixada de proporció de gent que sap parlar en català, però la proporció de gent que l’entén, el llegeix o el sap escriure, es manté en un nivell estable.

L’enquesta té en compte tres conceptes diferents: la llengua inicial (la llengua que es parla a casa), la llengua d’identificació (la llengua que es considera com a pròpia) i la llengua habitual (la llengua d’ús del seu dia a dia). Pel que fa a la llengua habitual, a les comarques gironines hi ha un descens molt pronunciat, passant del 54% al 45% en només cinc anys. Ho explica el responsable tècnic d’Estudis i Projectes de Plataforma per la Llengua, Pau Jordana.

De fet, a les comarques gironines, el 2023 hi ha un 18,4% de la població que afirma no fer servir mai el català en el seu dia a dia. Per altra banda, només un 10,8% de la població gironina afirma poder fer vida plenament en català. Pau Jordana afegeix que la tendència va ser positiva entre el 2013 i el 2018, però va tornar a caure en els següents anys fins arribar a les xifres actuals.

El doble significat del bilingüisme a Catalunya i a comarques gironines

Arreu de Catalunya hi ha un creixement continuat de parlants que consideren que la seva llengua habitual és el català i el castellà, i no només el català. La bilingüització, en el conjunt del país, pot compensar la pèrdua de parlants exclusius de català, però a les comarques gironines no és així. Tal com explica Pau Jordana, aquest fet té a veure amb l’evolució sociodemogràfica de la demarcació i la crescuda d’habitants de les últimes dècades.

A més, la bilingüització només arriba des d’un sector: els catalanoparlants que incorporen el castellà com a llengua d’ús habitual en el seu dia a dia, i no els castellanoparlants que hi incorporen el català. Aquest fet provoca que la situació avanci cap a una castellanització dels usos lingüístics.

La qüestió migratòria té un pes rellevant a l’hora d’explicar la pèrdua del català com a llengua habitual a les comarques gironines, però no és l’únic motiu. Segons Pau Jordana, és important no desviar el focus d’atenció de les funcions de l’administració pública i deixar de donar tota la responsabilitat de la situació lingüística actual a les persones migrants.

Algunes dades per a l’esperança

Malgrat la davallada en la proporció de parlants habituals, les comarques gironines segueixen estant molt per sobre de la proporció de parlants habituals de català del conjunt del país, que és del 32,6% i encara més per sobre de l’àrea metropolitana de Barcelona, que és el 24,7%.

L’enquesta recull vint-i-un àmbits d’ús del català diferents, com pot ser la llengua d’ús a l’hora d’anar a comprar, per relacionar-te amb els amics, amb els veïns, etc. A les comarques gironines, d’aquests àmbits, només en dos el castellà és la llengua majoritària de la població, mentre que en els altres dinou, ho segueix sent el català.

A més, Jordana apunta que la proporció de la població gironina que afirma fer servir el català entre un 50 i un 100% en el seu dia a dia està gairebé catorze punts per sobre de la del conjunt de Catalunya.

En definitiva, la situació del català a comarques gironines és preocupant. Continua sent un dels territoris de Catalunya amb percentatges més elevats d’ús habitual de la llengua, però la tendència assolida en els últims vint anys i, especialment, entre el 2018 i el 2023, va cada cop més a la baixa.