El Canet Rock 2026 esgota les 25.000 entrades quatre mesos abans del festival
El Canet Rock torna a demostrar la força del festival i la fidelitat del seu públic. A quatre mesos de la seva celebració, l’organització ja ha anunciat que s’han exhaurit les 25.000 entrades disponibles per a l’edició de 2026, confirmant l’enorme expectació que genera cada any la cita musical.
El pròxim 4 de juliol, el festival celebrarà la seva dotzena edició, consolidat com un dels grans esdeveniments de referència de la música dels Països Catalans. El fet d’haver esgotat totes les entrades amb tanta antelació torna a evidenciar la confiança del públic en un festival que s’ha convertit en una cita imprescindible de l’estiu.
Aquella nit, 25.000 persones tornaran a reunir-se a Canet de Mar per viure una nova edició de la tradicional festa musical que s’allarga fins a la sortida del sol, cantant i ballant amb alguns dels artistes més destacats de l’escena catalana.
El cartell d’enguany inclou actuacions de Figa Flawas, 31 FAM, La Fúmiga, The Tyets, Buhos, Els Catarres, Els Amics de les Arts, Ginestà, Doctor Prats, Maria Jaume i La Ludwig Band. La festa es completarà amb les sessions dels Dj Trapella, DJ Ernest Codina, Mon DJ i Dj K-Zu, que s’encarregaran de mantenir el ritme de la nit fins a l’alba.
El Petit de Cal Eril inaugurarà el Vida 2026 amb una “Processó Metafísica”, un ritual col·lectiu amb més d’un centenar de participants
El festival Vida 2026 arrencarà el pròxim dijous 2 de juliol amb una proposta tan singular com irrepetible: “El Petit de Cal Eril i la Processó Metafísica”, una experiència creada especialment per inaugurar la dotzena edició del festival. Més que un concert convencional, la proposta es planteja com un ritual col·lectiu que reunirà més d’un centenar de participants entre músics, artistes i representants de la cultura popular.
Per donar forma a aquesta experiència, El Petit de Cal Eril ha comptat amb la col·laboració de l’artista i escenògraf Marc Salicrú, amb qui ha ideat un recorregut escènic pels boscos històrics i els jardins de la Masia d’en Cabanyes, un dels espais emblemàtics del festival. Durant aquest itinerari immersiu, el públic serà conduït fins a l’escenari principal del Vida a través d’una mena de peregrinació artística plena de sorpreses, risc escènic i una explosió sonora i visual que marcarà l’inici de tres dies de música.
La proposta comptarà també amb la participació especial dels Balls Populars de Vilanova i la Geltrú, que aportaran la força de la cultura festiva tradicional a l’espectacle. A més, diversos músics i artistes convidats, vinculats a l’univers creatiu d’El Petit de Cal Eril, s’aniran anunciant pròximament.
Amb aquesta iniciativa coral, el Vida convertirà la inauguració de la seva 12a edició en un moment excepcional que transcendeix el format habitual de concert per convertir-se en una celebració col·lectiva. El Petit de Cal Eril se suma així a la llista d’artistes que han protagonitzat el concert inaugural del festival en edicions anteriors, com Clara Peya o La Big Band de la Ludwig Band.
El Vida 2026 presentarà una de les seves programacions més destacades fins ara, amb noms com Fatboy Slim, Ralphie Choo, Guitarricadelafuente, Lia Kali, Charlotte Cardin, Saint Etienne o Amaia, entre molts altres artistes que actuaran al llarg del cap de setmana.
Vista general de la urbanització Mas Pere / Aj. de Calonge.
Diversos ajuntaments del Baix Empordà i de Catalunya que compten amb urbanitzacions amb dèficits urbanístics i no recepcionades han impulsat un manifest per demanar solucions i ajudes al Govern i al Parlament. Es va presentar el document, al qual han donat suport més de 80 municipis catalans, aquest dimecres al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. El text l’han impulsat els ajuntaments, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
Durant la jornada es va detallar que un 10% de la població catalana viuen en aquestes urbanitzacions que es van crear, la majoria d’elles, entre els anys 60, 70 i 80. Per això, trobar un encaix urbanístic per aquestes urbanitzacions és un dels reptes urbanístics “més grans del país”, tal com apunta el manifest. Tot i el pas del temps aquestes urbanitzacions no s’han recepcionat degudament i algunes encara presenten dèficits urbanístics que no permeten la seva regulació.
Mancances urbanístiques i regulació
Entre els dèficits urbanístics més destacats, tal com apunten els batlles i batllesses afectats, hi ha mancances en el clavegueram, l’enllumenat públic, les xarxes d’aigua potable, la pavimentació, l’accessibilitat viària, la seguretat o la creació i condicionament d’espais públics.
El manifest que recolzen aquests municipis posa en relleu les complicacions legals i financeres pel que fa a aquestes urbanitzacions. La legislació vigent obliga a suspendre o denegar llicències de manera habitual i les quotes de regularització acaben enfilant-se tant que és impossible per a molts propietaris poder-les pagar.
Davant aquest escenari, i a través d’aquest manifest, els municipis reclamen un canvi profund en la normativa i crear instruments específics que permetin donar resposta a veïns i ajuntaments afectats. Per això, la moció insta a la Generalitat i al Parlament a impulsar un pla director d’urbanitzacions amb dèficits, reformar la Llei d’Urbanisme, crear un fons econòmic estable per fomentar el cofinançament de les actuacions de regularització i habilitar mecanismes de finançament alternatius, entre altres accions.
El Baix Empordà i les urbanitzacions
Al Baix Empordà hi ha municipis com Torroella de Montgrí, Santa Cristina d’Aro o Begur i Esclanyà on encara hi ha urbanitzacions sense recepcionar. Els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) recullen quines urbanitzacions estan recepcionades, quines no i quines presenten dèficits urbanístics. Si bé és cert, que no hi ha un recull actualitzat de les urbanitzacions que presenten dèficits al Baix Empordà i a la resta de Catalunya.
El document més recent amb dades de les urbanitzacions el va publicar el Departament de Territori i Sostenibilitat l’any 2016. Al Baix Empordà s’hi van comptabilitzar 62 urbanitzacions pendents de regularització.
Un dels municipis que encara compta amb urbanitzacions sense recepcionar és Torroella de Montgrí. Per això, i tal com explica l’alcalde del municipi, Jordi Colomí, s’està reivindicant un canvi en la legislació catalana. A més, parla del cas concret de Torroella.
Un altre dels alcaldes que van assistir a la jornada d’aquest dimecres va ser l’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifre. En una entrevista al Supermatí, el batlle va admetre que al municipi hi ha actualment nou urbanitzacions, set de les quals no estan recepcionades. Per això, apunta que calia presentar aquest manifest per exigir millores a la Generalitat i al Parlament quan es parla de recepcionar aquestes urbanitzacions amb mancances.
Begur i Esclanyà també és un dels municipis afectats per aquestes mancances en urbanitzacions. Hi ha 25 nuclis que es troben no recepcionats o amb dèficits. L’alcaldessa del municipi, Maite Selva, explica que cada quatre anys s’intenta actuar en les urbanitzacions que formen part de Begur i Esclanyà. “Actualment, s’està executant Mas Prats, i també està en tràmit Casa de Campo, dues urbanitzacions molt importants”, apunta la batllessa.
Selva, però, reconeix que encara hi ha feina a fer. “Els ajuntaments volem prestar els mateixos serveis a tots els barris i carrers dels nostres municipis”, admet l’alcaldessa. Admet que és una tasca complicada, ja que al municipi encara hi ha aquestes urbanitzacions amb dèficits o sense recepcionar. A més, els propietaris dels habitatges i terrenys en aquestes zones no poden afrontar els costos que requereix recepcionar aquestes urbanitzacions. “Per tot plegat, demanem a la Generalitat que creï una línia d’ajuts als ens locals per poder finançar els costos d’aquestes actuacions i que tinguem tots els barris i urbanitzacions en un bon estat”, conclou Selva.
Pla general de diversos passatgers de Ryanair baixant de l'avió carregats amb maletes en direcció a la terminal de l'aeroport de Girona el 2 de juny de 2021. (Horitzontal)
L’aeroport de Girona ha tancat el mes de febrer amb 41.011 passatgers, un 5,6% respecte al mateix mes de 2025, segons el balanç mensual elaborat per Aena. En el que portem d’any, l’aeroport ha registrat 76.473 passatgers, un 1,3% menys que en el mateix període de l’any passat. Pel que fa als moviments, la terminal de Vilobí d’Onyar ha operat un 14,4% més de vols (1.361) i ha registrat 2.653 operacions, un 4,7% més que en el mateix període de l’any passat. Les dades suposen una millora respecte de les registrades al gener, quan l’aeroport va patir un descens del 8,2% respecte al mateix període de l’any passat amb un total de 35.462 passatgers.
La terminal gironina ha tancat el mes de febrer amb números verds. Al llarg dels 28 dies del mes passat, 41.011 persones van fer servir la terminal gironina i això representa un 5,6% més en comparació amb el mateix mes de l’any passat. Dins de la categoria de passatgers comercials, el mes de febrer ha sumat 40.476 i això suposa un 4,5% més que el mateix febrer de l’any passat.
Dins de les companyies aèries, destaca una vegada més Ryanair. De fet, és l’única gran aerolínia que manté programació estable en els mesos d’hivern a l’aeroport de Girona. La companyia irlandesa ha transportat 39.920 persones i això suposa un increment del 9,1%.
Per rutes, la que suma més passatgers és la de Brussel·les Charleroi, amb 7.758 persones i un increment del 19,7% en comparació amb el febrer del 2025. La ruta que connecta amb Pisa ha sumat 5.776 i puja un 1,3% respecte l’any anterior. En tercera posició hi ha Bucarest, una de les noves rutes que ha estrenat Ryanair i que destaca entre totes les novetats.
En quarta posició hi ha la ruta de Londres-Stansted, que perd un 11,9% dels passatgers que va tenir el febrer del 2025 amb 3.749 usuaris i tanca el llistat de rutes més concorregudes la connexió amb la ciutat alemanya de Weeze, que perd un 35,4% dels passatgers que havia sumat el febrer de l’any passat.
Pel que fa a nacionalitats dels passatgers, els belgues lideren el llistat amb 7.779 i un increment del 19,9%. En segona posició hi ha els visitants alemanys amb 7.705 passatgers i una caiguda del 21,3%. Els italians es mantenen estables amb 5.784 passatgers i un 1,4%. El mercat britànic puja un 27,3% i els visitants romanesos tanquen el llistat amb 3.934 persones.
Corçàacollirà aquest mes de març la dotzena edició de la Mostra de Teatre Amateur, una iniciativa que aposta per acostar el teatre amateur de qualitatal públic.
La programació tindrà lloc a la Sala Municipal de Corçàdurant tres dissabtes consecutius, els dies catorze, vint-i-u i vint-i-vuit de març, amb la participació de diverses companyies de les comarques gironines.
La mostra començarà el catorze de marçamb la companyia Gota Produccionsi l’obra Felicità. L’espectacle explica la història de dues persones que es troben dins d’un ascensor i que, a partir d’un malentès, veuen com la seva vida pot prendre camins inesperats.
La segona sessió es farà el vint-i-u de marçamb el Grup de Teatre del Trampolíi l’obra En essència. La companyia està formada per actors i actrius amb diferents capacitats i voluntariat. L’espectacle reflexiona sobre la naturalesa humana i els prejudicis socials.
La mostra es tancarà el vint-i-vuit de marçamb la companyia Maçateatrei l’obra Quatre carxofes. L’espectacle presenta quatre històries diferents amb situacions inesperades i amb la comèdia com a fil conductor.
Com en edicions anteriors, la programació també inclourà esquetxos breusinterpretats per l’alumnat de l’Escola de Teatre La Palpuda de Corçà, que mostraran el treball teatral que es fa al municipi.
Les representacions començaran a les set de la tardaa la Sala Municipal.
La Mostra de Teatre Amateur de Corçàestà organitzada per l’Ajuntament de Corçàamb el suport de la Diputació de Gironai del Consell Comarcal del Baix Empordà.
El cupó de l’ONCEdel 17 de marçestarà dedicat a la ceràmica de la Bisbal d’Empordà, una de les tradicions artesanes més representatives del Baix Empordà. En total es posaran en circulació prop de cinc milions de cupons, que difondran la ceràmica de la Bisbal d’Empordàarreu de l’Estat.
Segons el delegat de l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) a Catalunya, Enric Botí, el cupó vol homenatjar una activitat històrica del municipique forma part de la identitat local i que dona vida als carrers de la ciutat.
Per la seva banda, l’alcalde de la Bisbal, Òscar Aparicio, ha destacat que aquesta iniciativa representa una oportunitat de promoció important per a la ceràmica del municipii permet donar-la a conèixer a un públic molt ampli.
La ceràmica de la Bisbalcompta amb un distintiu d’origen protegit reconegut a nivell de la Unió Europea. Aquest segell identifica els productes ceràmics elaborats a la Bisbal i als municipis del seu entorn.
El cupó forma part de la sèrie Art a mà, una col·lecció amb la qual l’organització vol posar en valor l’artesania tradicionalde diferents territoris. La sèrie inclou un cupó dedicat a cada comunitat autònomaamb l’objectiu de promoure i preservar aquestes tradicions.
La presentació del cupó s’ha fet aquest matí a l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. Durant l’acte, el delegat de l’organització ha lliurat a l’alcalde una il·lustració emmarcada del cupódedicat a aquesta tradició ceramista.
