Carme Viñas encapçalarà Fem Calonge i Sant Antoni, una nova candidatura municipalista per al 2027
Carme Viñas encapçalarà Fem Calonge i Sant Antoni, una nova candidatura municipalista que es presentarà a les eleccions del 2027. El projecte neix amb la voluntat d’agrupar persones de diferents trajectòries polítiques i socials al voltant d’una proposta centrada en les necessitats del municipi. La nova formació es presenta com un espai obert i preveu incorporar nous membres durant els pròxims mesos.
Viñas ja va liderar la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals del 2023. Ara impulsa una nova etapa amb l’objectiu d’ampliar el projecte polític i incorporar persones de diferents sensibilitats. Segons ha explicat, Fem Calonge i Sant Antoni vol construir una proposta d’àmbit local amb participació de veïns vinculats a la realitat del municipi.
La candidata defensa que la nova formació no representa únicament un canvi de nom. Viñas considera que el projecte ha de servir per obrir una etapa política diferent, ampliar la participació i construir un equip amb perfils diversos. La candidatura vol definir una proposta pròpia de cara als comicis municipals del 2027.
L’accés a l’habitatge, la millora dels serveis públics i l’equilibri entre l’activitat turística i la qualitat de vida figuren entre les prioritats anunciades. Fem Calonge i Sant Antoni també planteja actuar sobre l’estat dels barris i l’espai públic, així com reforçar les oportunitats econòmiques durant tot l’any.
La formació considera necessari adaptar les polítiques municipals a les necessitats dels residents, més enllà dels períodes de màxima activitat turística. En aquest sentit, Viñas defensa un model de municipi amb serveis i oportunitats per a la població durant tots els mesos de l’any.
Fem Calonge i Sant Antoni vol obrir un procés de participació per incorporar noves persones i propostes. La candidatura preveu mantenir contacte amb entitats, comerciants, joves, gent gran i famílies per recollir les seves inquietuds. L’objectiu anunciat és elaborar un programa electoral a partir de les necessitats identificades al municipi.
Viñas ha assegurat que no vol construir una candidatura limitada a un grup reduït de persones. La cap de llista aposta per escoltar diferents sectors de la població i sumar perfils amb experiències diverses. Segons ha explicat, aquesta participació ha de permetre definir les prioritats polítiques dels pròxims anys.
Durant els mesos vinents, la nova candidatura treballarà en la configuració de l’equip i en la definició del programa electoral. La formació vol incorporar persones arrelades a Calonge i Sant Antoni i concretar les mesures que presentarà a les eleccions municipals.
Un dels plantejaments centrals de Fem Calonge i Sant Antoni és impulsar un municipi amb activitat i oportunitats durant tot l’any. Viñas defensa que aquesta proposta ha de combinar les necessitats dels residents amb el pes del turisme i de l’economia local.
Amb la presentació de Fem Calonge i Sant Antoni, Carme Viñas inicia una nova etapa política després de la seva candidatura del 2023. El projecte començarà ara a definir l’equip i les propostes amb les quals vol concórrer a les eleccions municipals del 2027.
La cantant palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz rep el Premi Nacional de Cultura 2026
La cantant palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz ha rebut el Premi Nacional de Cultura 2026, un dels principals reconeixements culturals de Catalunya. El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha distingit la seva trajectòria musical, la qualitat de la seva veu i la capacitat per interpretar repertoris de diferents estils.
El guardó reconeix una carrera marcada per la combinació de gèneres musicals i la col·laboració amb artistes de diverses disciplines. Sílvia Pérez Cruz, nascuda a Palafrugell, ha desenvolupat una trajectòria que l’ha convertit en una de les veus destacades de la música catalana contemporània. La seva obra inclou projectes vinculats al jazz, la cançó popular i altres formes d’expressió musical.
Durant l’acte de lliurament, la cantant ha reivindicat la importància de la cultura i del treball compartit. En el seu discurs d’agraïment, ha posat en valor les col·laboracions artístiques i les persones que participen en els processos de creació. També ha defensat el paper de la cultura com a espai de trobada i expressió col·lectiva.
El reconeixement a Pérez Cruz forma part dels Premis Nacionals de Cultura 2026, que enguany han distingit set artistes i projectes de diferents àmbits. A més de la cantant palafrugellenca, els guardonats són Cabosanroque, Pol Guasch, Jande Editorial, Àlex Ollé, Oriol Pla i Victoria Szpunberg.
Els premis reconeixen trajectòries i aportacions vinculades a la música, la literatura, les arts escèniques i altres disciplines culturals. L’edició d’enguany ha ampliat de cinc a set el nombre de reconeixements, amb una dotació econòmica de 20.000 euros per a cadascun.
La cerimònia s’ha celebrat a l’Auditori Pau Casals del Vendrell, amb la participació de representants del Govern de la Generalitat de Catalunya i del sector cultural. L’acte ha reunit els premiats en una celebració dedicada a reconèixer la diversitat de la creació artística catalana.
El premi arriba en un any de nova activitat discogràfica per a Sílvia Pérez Cruz, amb la publicació de Oral_abisal. Aquest treball s’incorpora a una discografia que inclou títols com Toda la vida, un día, Granada i Vestida de nit.
Al llarg de la seva carrera, la cantant ha combinat els projectes propis amb col·laboracions musicals i escèniques. Aquesta diversitat artística és una de les característiques de la seva trajectòria i forma part del reconeixement que ha rebut.
El Premi Nacional de Cultura se suma així als reconeixements obtinguts per Sílvia Pérez Cruz i posa novament el focus en una artista vinculada a Palafrugell i al Baix Empordà.
Palamós dona el tret de sortida a la quarta edició de Museus, Espais de Benestar al Baix Empordà
Palamós i Sant Joan acull aquest divendres 9 d’octubre l’inici de la quarta edició de Museus, Espais de Benestar, una iniciativa que s’allargarà fins al 18 d’octubre al Baix Empordà. El projecte reuneix sis museus i cinc àrees bàsiques de salut de la comarca per promoure activitats que relacionen el patrimoni cultural amb el benestar físic, emocional i social.
La programació comença amb la jornada Xarxes blaves: museus i receptes de salut, organitzada pel Museu de la Pesca i els serveis sanitaris del Baix Empordà. La trobada se celebra a la Casa del Mar i a l’Espai del Peix. Les sessions aborden els beneficis del contacte amb el mar i el paper dels museus com a espais de salut i benestar.
L’obertura institucional ha comptat amb l’alcaldessa de Palamós i Sant Joan, Maria Puig, i representants del sector cultural i sanitari. Entre els ponents hi ha els professors de la Universitat de Barcelona Jordi Renom i David Gallardo, i el neurocientífic de la Universitat de Girona Joan San Molina. La jornada també inclou experiències d’entitats esportives, museus i associacions del territori.
Dissabte 10 d’octubre, Palamós oferirà tres activitats gratuïtes. A dos quarts de deu del matí es farà una sessió de ioga. Al migdia, el Museu de la Pesca organitzarà una visita sensorial a la seva exposició permanent. A les quatre de la tarda hi haurà una visita al poblat iber de Castell. Les dues visites requereixen reserva prèvia als webs dels equipaments organitzadors.
Sis museus del Baix Empordà participen en aquesta quarta edició. Són el Museu de la Pesca, el Museu d’Arqueologia de Catalunya d’Ullastret, el Museu de la Mediterrània, el Museu del Suro de Catalunya, el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i el Terracotta Museu.
La jornada inaugural també aborda la relació entre el mar, l’alimentació i la salut, amb una sessió a l’Espai del Peix. El programa vol donar a conèixer experiències que combinen cultura, natura, activitat física i benestar.
Museus, Espais de Benestar continuarà fins al 18 d’octubre amb activitats en diferents municipis de la comarca. La programació completa es pot consultar al web dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà.
Montse Faura: «Volem que el patrimoni dialogui amb les arts vives i no sigui només una postal»
El Festival Brots tornarà del 22 al 25 d’octubre amb quatre dies de propostes culturals repartides per diferents municipis de l’Empordà. Després de la primera edició, el certamen consolida una proposta que busca connectar les arts vives amb el patrimoni, el paisatge i la gastronomia del territori.
En una entrevista al programa Supermatí de Ràdio Capital, la directora del festival, Montse Faura, ha explicat que Brots és un projecte que es construeix al llarg de tot l’any a partir de l’observació de l’entorn. «Brots va observant tot l’any el territori, va olorant, va mirant, va escoltant i es va coent molt a poc a poc», ha destacat.
Enguany, el festival pren com a referència el rebrot de les Gavarres després de l’incendi de l’estiu. Faura ha recordat l’impacte emocional que va tenir el foc entre els habitants de l’Empordà i com l’aparició dels primers brots va coincidir amb la preparació de la programació. Aquest paral·lelisme ha acabat convertint-se en un dels símbols de l’edició, que reivindica la capacitat de regeneració del paisatge i la necessitat de preservar-lo.
Una inauguració dedicada al paisatge i a la pagesia
La inauguració tindrà lloc el dijous 22 d’octubre a Torroella de Montgrí, amb una jornada que posarà en relació la pagesia, la creació artística i la gastronomia. La proposta inclourà una conversa al voltant del paisatge i del món rural, amb la participació de representants de la pagesia empordanesa. Faura ha explicat que la voluntat és recuperar escenes de la vida quotidiana que tradicionalment han inspirat artistes i pintors i traslladar-les als espais de convivència actuals.
La jornada també incorporarà accions teatrals vinculades al paisatge i culminarà a l’Espai Ter amb una proposta audiovisual i musical. La Denominació d’Origen Protegida Oli de l’Empordà també hi tindrà protagonisme amb tastos que reforçaran la connexió entre gastronomia i cultura.
Brots Club: el patrimoni es troba amb la creació contemporània
Una de les principals novetats serà el Brots Club, una proposta que transformarà el castell de Peratallada en un espai de creació contemporània. Faura ha definit aquesta jornada de divendres com un recorregut «de la pedra al neó», amb la voluntat d’incorporar una mirada més actual, visual i desenfadada al patrimoni històric.
La programació combinarà diferents llenguatges artístics, amb propostes com les de Tarta Relena i Le Coq, i una oferta gastronòmica que també buscarà reinterpretar els productes del territori. Abans, la jornada inclourà música del Renaixement a Ultramort, amb una proposta que reforçarà el diàleg entre la història dels espais i les expressions artístiques.
El Tour Brots recupera la taula com a espai de trobada
El dissabte serà una de les jornades més intenses amb el retorn del Tour Brots, un recorregut per diferents municipis que combinarà música, poesia, ceràmica, patrimoni i gastronomia. El recorregut començarà a Púbol amb un esmorzar de forquilla al voltant dels ous, vinculat a l’univers de Gala i Dalí. La visita al castell incorporarà també un diàleg artístic al voltant de l’amor cortès.
Posteriorment, el festival continuarà cap a Cruïlles amb noves propostes artístiques abans d’arribar a un dels moments centrals de l’edició: l’Aplec Brots. Aquesta activitat vol recuperar els plats de cassola, el cançoner popular i la tradició de cantar a taula. Segons Faura, és una proposta que l’organització va trobar a faltar durant la primera edició.
La intenció és que els assistents no siguin únicament espectadors, sinó que es converteixin en participants de l’experiència. «Al voltant d’una taula, els comensals formin part de la peça», ha explicat la directora.
La programació també incorporarà activitats familiars i propostes en espais arqueològics, amb aproximacions a la ceràmica, a les cultures antigues i a l’Odissea d’Homer.
El patrimoni, molt més que un escenari
Una de les singularitats del Festival Brots és l’ús d’esglésies, castells, places i jaciments arqueològics com a espais de creació artística. Faura ha insistit que el festival no vol utilitzar aquests indrets com una simple escenografia, sinó incorporar la seva història i significat a les propostes culturals. «No volem que siguin una postal, una escenografia, i ja està», ha afirmat. En aquest sentit, defensa que el patrimoni només es manté viu quan es posa en relació amb el present i es reinterpreta a través de les arts contemporànies.
La directora també ha reivindicat un model de festival allunyat dels grans esdeveniments convencionals, que prioritzi la proximitat, la reflexió i les experiències compartides.
El Festival Brots es tancarà el 25 d’octubre a la plaça de Monells, després de quatre dies que volen reivindicar la cultura com una manera de conèixer, habitar i preservar l’Empordà.
