Mor Glen Hansard, ànima de The Frames i guanyador de l’Oscar per ‘Falling Slowly’, als 56 anys
La música irlandesa està de dol. Glen Hansard, cantautor, actor i líder de The Frames, ha mort aquest dimecres als 56 anys després de patir un accident de motocicleta a Dublín. L’artista va perdre la vida de matinada arran d’un sinistre en què no es va veure implicat cap altre vehicle, segons han informat les autoritats irlandeses, que continuen investigant les circumstàncies de l’accident.
Nascut a Dublín el 1970, Hansard va començar la seva carrera tocant als carrers de la capital abans de fundar The Frames el 1990. Tot i que la banda es va convertir en una referència del rock irlandès, el gran salt internacional li va arribar gràcies a la pel·lícula Once. El film, estrenat el 2007 i protagonitzat pel mateix Hansard al costat de Markéta Irglová, es va convertir en un fenomen inesperat i va portar la parella artística a guanyar l’Oscar a la Millor Cançó Original per l’emotiva ‘Falling Slowly’, una peça que encara avui és considerada un dels grans himnes del cinema musical contemporani.
L’èxit de Once també va impulsar The Swell Season, el projecte compartit amb Irglová, amb qui va publicar diversos discos. Paral·lelament, Hansard va consolidar una trajectòria en solitari marcada per un folk-rock honest i intimista. Treballs com Didn’t He Ramble li van valer una nominació als Grammy, mentre que el 2023 va publicar All That Was East Is West of Me Now. Aquest mateix any havia ampliat el seu repertori amb Don’t Settle, un doble àlbum en directe que revisava bona part de la seva obra.
Al llarg de més de tres dècades de carrera, Hansard va compartir escenari amb noms com Bruce Springsteen, Eddie Vedder, Pearl Jam, Ed Sheeran o Joni Mitchell. També va participar en nombrosos projectes cinematogràfics, tant com a actor com a compositor, amb cançons incloses en bandes sonores com Els jocs de la fam o El dia de la bandera, dirigida per Sean Penn.
Més enllà de la música, el cantautor era una figura molt estimada a Irlanda pel seu compromís social. Durant anys va organitzar un concert solidari cada vigília de Nadal als carrers de Dublín per recaptar fons destinats a persones sense llar, una iniciativa que va reunir alguns dels artistes més destacats del país i que es va convertir en tota una tradició.
La notícia ha generat una allau de missatges de condol. Bruce Springsteen ha assegurat sentir-se «amb el cor trencat» per la pèrdua d’un «gran músic i un amic generós», mentre que Ed Sheeran l’ha definit com «una persona extraordinària». El govern irlandès també ha lamentat la seva mort i ha destacat la contribució decisiva de Hansard a la cultura del país.
Glen Hansard deixa un fill de tres anys i una trajectòria que va demostrar que un músic de carrer podia acabar conquerint Hollywood sense perdre mai l’essència. La seva veu, les seves cançons i el seu compromís amb la música i les persones el converteixen en una de les figures més influents de la música irlandesa de les últimes dècades.
Dorian, La Pegatina i Balkan Paradise Orchestra completen el cartell del Directes Estrella Damm 150
El cicle Directes Estrella Damm 150 ha completat definitivament la seva programació amb la incorporació de Dorian, La Pegatina i Balkan Paradise Orchestra, tres de les bandes catalanes amb més recorregut internacional. Amb aquestes noves confirmacions, la iniciativa impulsada per Estrella Damm i l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) reunirà un total de 45 artistes en 45 concerts que se celebraran entre el 18 de setembre i el 30 d’octubre a sales de Catalunya, les Illes Balears, Castelló i Andorra.
Les tres incorporacions reforcen la voluntat del cicle de reivindicar la projecció internacional de l’escena musical catalana. Dorian s’ha consolidat com una de les bandes catalanes amb més presència a Europa i Llatinoamèrica, mentre que La Pegatina ha actuat en més de trenta països durant la seva trajectòria. Per la seva banda, Balkan Paradise Orchestra s’ha convertit en un dels projectes instrumentals catalans amb més presència als festivals internacionals.
La Pegatina serà la primera a pujar a l’escenari, el 16 d’octubre a La Mirona de Salt, on presentarà el seu darrer disc, Fuegos del barrio. El concert també servirà per repassar gairebé 23 anys de trajectòria amb himnes com «Maricarmen», «Lloverá y yo veré» o «Y volar», en un directe que manté intacta la seva reputació com una de les propostes festives més potents del panorama musical.
L’endemà, 17 d’octubre, Balkan Paradise Orchestra actuarà a la Sala Rasa 64 de Terrassa amb la Game Sessions Tour. El nou espectacle combina els seus grans èxits amb les remescles del seu últim EP, Game Sessions vol. II, elaborades amb la col·laboració d’artistes de diferents països. La formació barcelonina tornarà a apostar per la seva característica fusió de balkan brass, pop i electrònica, acompanyada d’un directe ple d’energia, coreografies i esperit festiu.
La cloenda del cicle arribarà el 30 d’octubre a la Sala Apolo de Barcelona amb Dorian. La banda presentarà les cançons del seu últim treball, Futuros imposibles, sense oblidar els grans èxits que han marcat més de dues dècades de carrera, com «Cualquier otra parte», «La tormenta de arena» o «Los amigos que perdí». Un concert que posarà el punt final a una programació especial creada per celebrar els 150 anys d’Estrella Damm.
Sant Feliu de Guíxols enceta una nova exposició per a l’Espai Carmen Thyssen. I es que ‘Vincles. Cuixart conversa amb la Col·lecció Carmen Thyssen’, és l’exposició central de la temporada 2026 d’aquest espai. La mostra, feta en col·laboració de la Fundació Cuixart, arriba en el marc de la commemoració del centenari del naixement de l’artista i proposa una lectura renovada de la seva obra posant-la en diàleg amb una selecció de peces de la Col·lecció Carmen Thyssen i d’altres institucions i col·leccions. L’exposició es podrà visitar a partir d’aquest dijous 30 de juliol i fins el proper 18 d’octubre de 2026.
Tal com apunta la directora artística de la mostra, Pilar Giró, més enllà de plantejar una retrospectiva convencional, s’ha volgut fer un pas més. Vincles es construeix a través de les correspondències que sorgeixen entre les obres: tensions cromàtiques, connexions materials, afinitats formals o les ressonàncies simbòliques. Així, l’obra de Cuixart actua com a eix vertebrador de nous relats i ofereix, alhora, una mirada inèdita sobre les peces de la col·lecció.
Cada àmbit expositiu, que es troba diferenciat en les diferents sales expositives, planteja una aproximació específica a l’univers de Cuixart. Les obres no es presenten com a elements aïllats sinó com a un conjunt de presències que s’interpel·len i amplien de manera mútua els seus significats.
La selecció explora així més de sis dècades de trajectòria des de les primeres obres i fins l’esperit de Dau al Set. Aquesta selecció, formada per 34 obres de Modest Cuixart, dialoga amb obres de la Col·lecció Carmen Thyssen i amb préstecs procedents dels museus de Barcelona i Màlaga, fundacions, del MACBA, el Museu d’Art de Girona i col·leccions particulars, configurant una xarxa de complicitats que amplia i enriqueix la proposta expositiva.
La directora de la Fundació Modest Cuixart, Sílvia Arnau, reconeix que hi ha peces que feia més de 30 o 40 anys que no s’havien exposat. Per això, és una bona notícia que aquests treballs vegin la llum després de tant de temps i que ho facin dialogant amb artistes tan destacats com Modest Urgell, Eliseu Meifrèn, Ramon Martí i Alsina, Joan Ponç, Maria Girona, Olga Sacharoff, entre altres.
La mostra visitable a l’Espai Thyssen no es limita únicament a l’espai interior del Monestir. Enguany els jardins del Monestir acullen diverses exposicions d’artistes com Samuel Salcedo, Eulàlia Ramon, Montserrat Lozano, entre altres. L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, ha reconegut l’Espai Thyssen i el Monestir com a centre neuràlgic de creació i exposició d’art.
Per la seva banda, el nebot de Carmen Thyssen, Guillermo Cervera, ha destacat el fort vincle de la família Thyssen amb la ciutat de Sant Feliu. Per això, admet que l’ampliació de l’espai expositiu i la mostra central de Cuixart suposen un pas endavant cap a la consolidació de la ciutat com a centre artístic.
El Pla Territorial Sectorial per la Generació d’Energia Eòlica i Fotovoltaica, més conegut amb les sigles PLATER, divideix el país. El Govern de la Generalitat va presentar aquest pla amb l’objectiu de desplegar energies renovables arreu de Catalunya, però un sector de la societat catalana s’hi ha mostrat en contra.
Seguint el PROENCAT 2050 -document que orienta la transició energètica del país cap a la neutralitat climàtica del sistema energètic català-, Catalunya hauria de descarbonitzar el seu model energètic.
El PLATER és el document amb què la Generalitat planifica on i com s’han d’instal·lar els futurs parcs eòlics i les plantes solars a Catalunya. L’objectiu és ordenar aquest desplegament perquè es faci de manera coordinada, amb criteris comuns per a tot el territori i intentant reduir els conflictes entre la producció d’energia, la preservació del paisatge i els diferents usos del sòl.
En els últims mesos, s’han creat diferents plataformes d’oposició al PLATER. La majoria d’aquestes plataformes s’agrupen sota el paraigua de PLATER NO.
Finalment, avui, 29 de juliol, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha anunciat que la implementació del PLATER s’ajorna fins al pròxim estiu. El Govern obrirà un segon període d’informació pública. Aquest nou procés permetrà introduir modificacions al text inicial després de les al·legacions i del malestar expressat per nombrosos ajuntaments.
Tot i l’ajornament, què suposarà el PLATER pel Baix Empordà? A quants municipis afectarà? Quanta energia hauria de produir la comarca per ser autosuficient?
Què suposaria el PLATER al Baix Empordà? Quines conseqüències tindria?
Segons les previsions del Govern, la comarca té assignada una producció de prop de 784 MW d’energia solar i 568,7 MWmés d’eòlica per assolir els objectius fixats abans del 2050.
Dels prop de 800 megawatts d’energia solar previstos, uns 370 s’instal·laran sobre edificis i 40 més s’ubicaran en espais degradats, com ara pedreres o abocadors. Els prop de 400 megawatts restants es produiran en terrenys no urbanitzats.
En aquests moments, el Baix Empordà produeix 12 megawatts d’energia solar entre projectes en funcionament i en execució.
El PLATER preveu la instal·lació de 62.000 megawatts d’energia renovable a tot el país abans d’acabar el 2040. D’aquests, 14.000 megawatts s’hauran de situar en edificis i espais artificialitzats, mentre que la resta s’ubicarà en espais no urbanitzats, amb una ocupació mitjana d’un 1,2% del territori català.
Segons l’entitat Defensem l’Empordanet, la implementació del PLATER suposaria «una transformació molt significativa del paisatge, una pèrdua de sòl agrari productiu, afectacions sobre la biodiversitat, el patrimoni cultural i l’activitat turística, així com una creixent conflictivitat social entre els municipis i els promotors dels projectes».
El Govern ha desenvolupat una eina per saber amb exactitud quines són les zones prioritàries per aplicar el pla i quines no són aptes. Aquest és el mapa del Baix Empordà segons el visor territorial de zonificació de les instal·lacions fotovoltaiques.
Mapa del Baix Empordà a través del visor territorial de zonificació de les instal·lacions fotovoltaiques segons el PLATER
Si apropem el mapa municipi per municipi, podem veure que el PLATER tindria efectes sobre tots els 36 municipis baix-empordanesos d’una manera o una altra.
ENERGIA FOTOVOLTAICA
ENERGIA EÒLICA
«La transició energètica és imprescindible, però també ho és preservar el territori que fa únic el Baix Empordà»
El passat novembre va néixer la plataforma Defensem l’Empordanet integrada per veïns i veïnes de pobles del nord del Baix Empordà per oposar-se a un parc eòlic impulsat per l’empresa alemanya Eòlica Alta Anoia, SL –del grup RWE Renewables Iberia–, que vol instal·lar quatre aerogeneradors de 200 metres, amb una potència de 5 MW, i una línia elèctrica soterrada de 25 kV. A la vegada, l’entitat també s’oposa al PLATER, però deixen molt clar que «no ens oposem a la transició energètica». Sebastià Villalón és membre de Defensem l’Empordanet:
Villalón apunta que «la lluita contra el canvi climàtic no pot comportar la degradació irreversible dels paisatges agrícoles que també contribueixen a la sostenibilitat i a la biodiversitat». A més, des de l’entitat Defensem l’Empordanet consideren que el procés per implementar el PLATER no ha estat prou participatiu i que «els criteris emprats no incorporen adequadament la realitat del territori ni les afectacions sobre els municipis i els seus habitants».
»Hem fet una proposta comarcal d’implantació de les renovables»
El Consell Comarcal del Baix Empordà va aprovar, fa pocs dies, un document d’al·legacions al PLATER on defensava que les renovables havien de ser compatibles amb la preservació del paisatge. El seu president, Enric Marquès, explica que, des del Consell han fet trobades amb alcaldes i alcaldesses i tècnics i tècniques per consensuar el document d’al·legacions:
A més, Marquès explica que des de l’administració comarcal han fet una proposta d’implantació de les renovables i que ja han parlat amb la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.
«Volem un PLATER, però no aquest»
Des del sindicat Unió de Pagesos, expliquen que volen un PLATER, però no el que proposa el Govern. La seva coordinadora nacional, Raquel Serrat, assegura que «manca una valoració social, econòmica i territorial del que suposaria aquest projecte» i que «incompleix la llei dels espais agraris i no té en compte els sòls d’alt valor agrari».
Serrat afegeix que el sindicat agrari «defensa potenciar l’ús d’energies alternatives, tenint en compte un model de desenvolupament basat en instal·lacions de petita dimensió, prioritzant la instal·lació de plaques solars a les teulades de les edificacions i zones urbanitzades, amb connexió ja existent a la xarxa, que s’adeqüin les línies obsoletes i que s’impulsi l’autoconsum i la generació distribuïda, però sobretot amb planificació i consens del territori».
«El PLATER queda curt per les necessitats del Baix Empordà»
Per la seva banda, el col·lectiu Renovem-nos, que treballa per la transició energètica arreu del país, assegura que «no és cert que el PLATER sigui excessiu per al Baix Empordà». Enric Pardo, un dels membres de l’organització apunta que «les instal·lacions previstes per al 2050 no cobririen totes les necessitats energètiques de la comarca» i que « satisfer el consum que té el Baix Empordà, no només d’electricitat, sinó de tots els combustibles que es gasten i el gas natural que es crema, substituir tots aquests combustibles fòssils per electricitat renovable, implica que el PLATER amb prou feines arriba a una mica més de la meitat de les necessitats».
A més, Pardo també explica que hauran d’haver-hi altres comarques que hauran de cobrir les necessitats del Baix Empordà i que «s’han de fer els debats amb les dades a la mà»:
24 municipis del Baix Empordà en contra del PLATER
24 dels 36 municipis que té la comarca han aprovat mocions en contra del PLATER. Són Albons, Begur, Bellcaire d’Empordà, Colomers, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Foixà, Garrigoles, Gualta, Jafre, la Pera, la Tallada d’Empordà, Mont-ras, Palau-sator. Pals, Parlavà, Regencós, Serra de Daró, Torrent, Torroella de Montgrí, Ullastret, Ultramort, Vall-llobrega, Verges i Vilopriu.
240 municipis catalans aproven mocions en contra
A més dels 24 municipis baix-empordanesos, al conjunt del país hi ha més 200 municipis que s’han mostrat en contra del Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables de Catalunya i han aprovat mocions en contra. Alguns dels municipis són Girona (Gironès), Berga (Berguedà), Montblanc (Conca de Barberà), Les Borges Blanques (Garrigues), Santa Coloma de Farners (Selva), Castelló d’Empúries (Alt Empordà), Calaf (Anoia), Piera (Anoia), Capellades (Anoia), Ponts (Noguera), Bellpuig (Urgell), Navàs (Bages), Arbúcies (Selva), Anglès (Selva), Sarrià de Ter (Gironès), Celrà (Gironès), Sant Julià de Ramis i Medinyà (Gironès), Sant Quirze de Besora (Osona), Horta de Sant Joan (Terra Alta) o Molló (Ripollès). En total, hi ha 240 municipis de 33 comarques diferents que s’han posicionat en contra del PLATER.
La Generalitat de Catalunya ha ajornat, com a mínim fins a l’estiu del 2027, l’aprovació del Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, les línies d’evacuació i els sistemes d’emmagatzematge. El document havia d’ordenar el desplegament de les energies renovables arreu del país.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha anunciat que el Govern obrirà un segon període d’informació pública. Aquest nou procés permetrà introduir modificacions al text inicial després de les al·legacions i del malestar expressat per nombrosos ajuntaments.
El pla ha generat un ampli rebuig territorial. Prop de 300 municipis s’han adherit a un manifest contrari a la proposta inicial. Els ajuntaments també estudien constituir una associació per reforçar la seva posició i demanar una reforma del document.
Diverses entitats i sectors econòmics també s’han posicionat en contra del plantejament actual. Durant el juliol s’han celebrat protestes en diferents comarques, entre les quals hi ha el Baix Empordà, el Gironès, el Pallars Jussà, el Solsonès i l’Aran.
El sector de les energies renovables també reclama canvis. Diverses organitzacions han demanat revisar les zones considerades prioritàries per garantir una superfície suficient i tècnicament viable. També reclamen un sistema que permeti agilitzar la tramitació dels projectes.
En aquest context, el Ple de Palafrugell ha aprovat al·legacions al document. El consistori comparteix la necessitat d’ampliar la producció d’energia renovable, però demana adaptar el desplegament a la realitat territorial del municipi.
L’Ajuntament proposa excloure o reduir les zones previstes en espais de més valor ambiental, agrícola i paisatgístic. Les al·legacions afecten sectors de Llofriu, la Plana de l’Aubi, la carretera de Tamariu, el Coll de Morena, Bonida i Con de l’Aigua, entre altres àmbits.
Palafrugell també planteja concentrar les instal·lacions en terrenys ja transformats o pròxims a infraestructures existents. El consistori proposa situar sistemes d’emmagatzematge a prop de la subestació elèctrica per reduir la construcció de noves línies.
Les al·legacions municipals demanen una regulació més detallada dels sistemes d’emmagatzematge. També reclamen l’obligació de retirar les instal·lacions i restaurar els terrenys quan acabi la seva vida útil.
L’acord de Palafrugell dona suport a les al·legacions del Consell d’Alcaldies del Consell Comarcal del Baix Empordà. El municipi traslladarà la documentació a l’Institut Català d’Energia perquè es valori durant la nova fase de tramitació.
El Ple de Palafrugell ha aprovat una moció de suport al Correllengua 2026, una iniciativa impulsada per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana que aquest any celebra la seva trentena edició. L’acord expressa el compromís del consistori amb la promoció de l’ús social del català i amb la seva presència en la vida pública.
La moció estableix que l’Ajuntament de Palafrugell donarà suport a les entitats i col·lectius del municipi que vulguin organitzar activitats vinculades al Correllengua. El consistori es compromet a facilitar la infraestructura i els recursos necessaris perquè aquestes iniciatives es puguin desenvolupar.
L’acord també preveu organitzar una activitat cultural a la Biblioteca de Palafrugell dedicada a l’escriptor Josep Maria Espinàs i Massip, figura homenatjada en aquesta edició del Correllengua.
A més, el text aprovat recull el compromís de difondre aquesta iniciativa des dels diferents canals municipals i de donar suport a les accions de voluntariat impulsades per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana. Aquestes activitats tenen com a objectiu facilitar l’aprenentatge i l’ús oral del català, especialment entre les persones nouvingudes.
El Correllengua és una iniciativa de la societat civil que promou la normalització del català, la seva presència en l’espai públic i el seu paper com a llengua de cohesió social als territoris de parla catalana.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.