Privat: Els propietaris forestals reclamen més recursos i regular les activitats al massís de les Gavarres
Calonge acollirà el 10 d’octubre una taula rodona per analitzar el futur de les Gavarres després de l’incendi del 3 de juliol. La trobada començarà a les set del vespre a la Sala Gran del Castell de Calonge i estarà oberta a tothom.
El debat parteix de l’incendi que va cremar unes 2.300 hectàrees del massís el 3 de juliol. La trobada vol analitzar què va passar, conèixer l’estat actual del bosc i plantejar propostes per evitar nous episodis similars.
La jornada també posarà sobre la taula com s’ha de gestionar el bosc després del foc i quin model forestal es vol per a les pròximes dècades. L’organització planteja el debat des de diferents punts de vista relacionats amb l’activitat quotidiana a les Gavarres.
Un dels eixos serà precisament el paper de les persones i els sectors que treballen o desenvolupen activitats al massís. El debat abordarà la implicació de pagesos, ramaders, propietaris forestals, activitats de turisme rural, caçadors i boletaires en la cura del territori.
La taula reunirà participants amb perfils diversos. Hi intervindrà David Morillas, bomber voluntari, juntament amb Quim Gubau, gerent del Consorci de les Gavarres, i Oriol Bassa, enginyer de forests i naturalista. També hi participaran Joan Botey, propietari forestal de Fitor; Albert Ribas, pastor; Toni Rebull, vinculat al turisme rural, i Martí Comas, pagès. La biòloga i divulgadora ambiental Laura Guerrero serà l’encarregada de moderar la conversa.
La diversitat dels participants permetrà abordar la situació de les Gavarres des de diferents perspectives. La gestió forestal, les activitats econòmiques i la conservació del territori formaran part d’un debat que també vol incorporar les aportacions del públic.
L’Associació Junta d’Arbres planteja la trobada com un espai per buscar solucions i compartir propostes després de l’incendi. La jornada també vol obrir una reflexió a llarg termini sobre quin bosc es vol deixar a les generacions futures.
La taula rodona començarà a les set del vespre del dissabte 10 d’octubre a la Sala Gran del Castell de Calonge. L’accés serà obert a tota la ciutadania, amb la voluntat que els assistents també puguin participar en el debat sobre el futur de les Gavarres.
Privat: La Bisbal d’Empordà restaurarà la façana de l’emblemàtic Teatre Mundial de 1914
La Bisbal d’Empordà dedicarà el dilluns 12 d’octubre una jornada a reivindicar l’ús social del català amb activitats durant tot el dia. La iniciativa porta per títol En català, sempre! i està organitzada pel Pla Local per la Llengua.
La programació combinarà reflexió sobre la situació de la llengua, literatura, cultura popular, jocs i música. Les activitats es distribuiran entre el Teatre Mundial, el passeig Marimon Asprer i el Pavelló Firal.
La jornada començarà a dos quarts de deu del matí a l’amfiteatre del Teatre Mundial. El primer debat estarà dedicat a Manuel de Pedrolo i la seva defensa de la llengua i la cultura catalanes.
La taula comptarà amb el filòleg Jaume Marfany, la comissària de l’Any Pedrolo Anna Maria Villalonga i l’escriptor Antoni Munné-Jordà. L’editora i escriptora Iolanda Batallé moderarà la conversa.
Al migdia, l’arxivera i escriptora Teresa Ibars Chimeno presentarà els llibres Prosa de combat i Terra prohibida. La programació al Teatre Mundial continuarà amb una lectura teatralitzada de Llibertat d’expressió, a càrrec de la companyia La Pàlpuda.
Durant el matí, el passeig Marimon Asprer concentrarà les propostes lúdiques i de cultura popular. Hi haurà bitlles catalanes, jocs tradicionals en català, un joc dedicat a la música catalana i partides de Scrabble.
A dos quarts de dues començarà una cercavila amb els Dracs, els Geganters i els Voltors. El recorregut acabarà al Pavelló Firal, on entre les dues i dos quarts de quatre se celebrarà una arrossada popular.
La tarda tindrà un caràcter més centrat en la reflexió sobre l’ús social del català i la cohesió social. A les quatre començarà una taula rodona amb Aliona Bolsova, Clàudia Drincenau, Míriam Morillo i Randeep Singh Nehal. El director d’El Punt Avui, Joan Vall Clara, moderarà el debat.
A les cinc de la tarda, Tallers per la Llengua i Astrid Bierge oferiran una xerrada sobre els canvis de llengua durant les converses quotidianes. La sessió plantejarà estratègies per mantenir l’ús del català en diferents situacions socials.
Una hora més tard, participants del programa Voluntariat per la Llengua compartiran les seves experiències. La conversa reunirà persones voluntàries i aprenents, amb la moderació de Carla Barroso, tècnica de l’Oficina de Català de la Bisbal d’Empordà.
La recta final de la jornada començarà a tres quarts de vuit del vespre. L’esportista Núria Picas oferirà la conferència Ara o mai, centrada en la llengua i presentada dins la programació amb el lema Descolonitzar la ment.
La jornada acabarà a partir de dos quarts de nou amb un concert protagonitzat per músics i grups vinculats a la Bisbal. Hi participaran el Cor Carreras Dagas, Yes the Music, Fetus, Mazoni, Sanjosex, Miquel Abras, El Último Veneno, Sull, Cloe Riembau, Lecocq, Jordi Bosch i Aleix Bou.
L’organització preveu traslladar al Pavelló Firal les activitats programades al passeig Marimon Asprer en cas de mal temps. La jornada reunirà així durant més de deu hores propostes de debat, cultura i lleure amb la promoció de l’ús social del català com a fil conductor.
El Tribunal Constitucional dona la raó a l’exconsellera Dolors Bassa en el seu recurs per l’aplicació de l’amnistia al delicte de malversació. La decisió afecta directament l’exconsellera i té conseqüències per a altres dirigents independentistes.
La resolució considera que el Tribunal Suprem va vulnerar els drets de Bassa quan va rebutjar aplicar-li l’amnistia per la malversació. El Constitucional anul·la aquest criteri i estableix que aquest delicte pot quedar inclòs dins l’àmbit de la llei.
Bassa havia presentat un recurs després de la negativa del Tribunal Suprem a aplicar-li l’amnistia. La discrepància se centrava en la interpretació de la llei i en les excepcions previstes per als delictes de malversació.
El criteri del Constitucional estableix que la interpretació adoptada pel Tribunal Suprem no respectava l’abast de la llei d’amnistia. La decisió obliga ara a revisar la situació de Bassa d’acord amb aquesta interpretació.
La resolució té una incidència que va més enllà del cas de l’exconsellera. El pronunciament estableix el criteri que haurà de guiar l’aplicació de l’amnistia a altres causes per malversació vinculades al procés independentista.
Entre els dirigents afectats per aquesta qüestió hi ha Carles Puigdemont i altres antics membres del Govern català. El Tribunal Suprem havia rebutjat fins ara aplicar l’amnistia en diversos casos relacionats amb aquest delicte.
La decisió sobre Bassa pot desencallar aquests procediments. La malversació s’havia convertit en un dels principals punts de discrepància judicial en l’aplicació de la llei d’amnistia des de la seva entrada en vigor.
En el cas de Carles Puigdemont, el nou criteri pot permetre aixecar les mesures judicials encara vigents vinculades a la causa per malversació. Aquest pas és necessari perquè pugui tornar a Catalunya sense risc de detenció per aquesta causa.
El Tribunal Constitucional ja havia abordat durant els últims mesos diferents recursos relacionats amb la llei. El debat sobre la malversació era una de les principals qüestions pendents després dels primers pronunciaments sobre la constitucionalitat de l’amnistia.
Dolors Bassa es converteix així en una figura central en la resolució d’aquesta disputa jurídica. El seu recurs serveix per establir el criteri sobre l’aplicació de l’amnistia als delictes de malversació relacionats amb el procés independentista.
L’Arxiu Municipal de Palafrugell celebra aquest any quatre dècades de servei públic amb una jornada commemorativa el divendres 16 d’octubre. L’acte tindrà lloc al Museu del Suro de Catalunya i estarà obert a la ciutadania.
La jornada començarà a la una del migdia i servirà per repassar els 40 anys d’història de l’Arxiu Municipal. També abordarà la seva funció actual i els principals reptes de futur en la conservació i gestió del patrimoni documental de Palafrugell.
La commemoració reunirà professionals i persones vinculades a diferents etapes de l’Arxiu. El programa inclou dues taules rodones centrades en els orígens del servei i en els canvis experimentats durant aquestes quatre dècades.
La primera taula estarà dedicada a la creació de l’Arxiu Municipal. Hi participaran Ramon Alberch, Joaquim Nadal, Lluís Medir i Pep Matas. Les intervencions permetran recuperar el context dels primers anys i el procés de posada en marxa del servei.
La segona taula abordarà els 40 anys de trajectòria de l’Arxiu. Comptarà amb Núria Corredor, Enric Bruguera, Marta Gallart i Montse Miró. La conversa se centrarà en l’evolució del servei i en les persones que hi han treballat.
La història de l’actual Arxiu Municipal té un moment clau l’any 1986. Aquell any, l’Arxiu Històric es va incorporar a la xarxa d’arxius de la Generalitat i Conxa Saurí va assumir les funcions d’arxivera. El servei també va obrir les portes a la ciutadania.
Els primers espais de l’Arxiu estaven situats a Can Genís. A partir d’aquell moment va començar un procés de professionalització i d’ampliació progressiva dels fons documentals i dels serveis disponibles.
Un altre canvi important va arribar l’any 2002 amb el trasllat a Can Rosés. La nova ubicació va obrir una etapa diferent per a un servei que també s’ha hagut d’adaptar als canvis tecnològics de les últimes dècades.
Actualment, l’Arxiu conserva i gestiona documentació històrica i administrativa de Palafrugell. Al mateix temps, la transformació digital ha ampliat els tipus de documents que formen part dels seus fons. El servei treballa ara amb documents creats directament en format digital i amb patrimoni documental digitalitzat.
La jornada també inclourà intervencions institucionals de Joaquim Borràs, director general de Patrimoni Cultural, i de l’alcaldessa de Palafrugell. Durant l’acte es presentaran alguns dels projectes i reptes de futur de l’Arxiu Municipal.
Després de l’acte central, a partir d’un quart de tres de la tarda, se celebrarà un refrigeri al Museu del Suro. Per assistir a aquesta part de la commemoració cal confirmar prèviament la participació amb l’Arxiu Municipal.
La programació continuarà a les set de la tarda amb la presentació del llibre Històries d’Arxiver, de Joan Boadas. L’autor abordarà la seva experiència professional i reflexionarà sobre el paper dels arxius en la conservació i construcció de la memòria col·lectiva.
La jornada del 16 d’octubre servirà així per recórrer quatre dècades d’evolució de l’Arxiu Municipal de Palafrugell, des de l’obertura a la ciutadania fins als actuals reptes vinculats a la gestió i preservació de la documentació digital.
Les novetats literàries amb la Maria Teresa Calabús de la Llibreria Cucut – 06/10/2026
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Cada dimarts, la Maria Teresa Calabús de la Llibreria Cucut de Torroella de Montgrí ens porta una recomanació o novetat editorial al Supermatí de Ràdio Capital de l’Empordà. Avui parlem del llibre Allò perenne de l’editorial La Banya, un llibre de Sílvia Yxart.
Pol Fages: "La tecnologia ha d’ajudar les empreses, no allunyar-les de la banca"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
La transformació digital i l’expansió de la intel·ligència artificial estan canviant la relació entre les empreses i la banca, però aquest procés no pot comportar la pèrdua del contacte personal. Aquesta és una de les principals reflexions que ha plantejat el president de la Cambra de Comerç de Palamós, Pol Fages, durant una entrevista concedida al programa Supermatí de Ràdio Capital.
La Cambra organitza aquest dijous 8 d’octubre al Parc Hotel San Jorge de Calonge i Sant Antoni una nova jornada de debat sobre empresa i futur, centrada en la relació entre la banca de proximitat, el client i la intel·ligència artificial. La trobada comptarà amb la participació del president del Banc Sabadell, Josep Oliu. Fages considera que es tracta d’una cita especialment significativa per a l’entitat, tant per la relació que la Cambra manté des de fa anys amb el Banc Sabadell com per la possibilitat d’apropar el seu màxim responsable al teixit empresarial del territori.
La tecnologia sense perdre el tracte humà
Un dels principals eixos de la jornada serà l’impacte de la digitalització i la intel·ligència artificial en el sector bancari i empresarial. Fages, però, insisteix que aquesta transformació ha de mantenir les persones al centre. «Darrere d’una pantalla sempre hi ha una persona», ha remarcat. Per al president de la Cambra, la incorporació de noves eines tecnològiques ha d’anar acompanyada de formació perquè treballadors, empresaris i professionals puguin adaptar-se a les noves necessitats.
En aquest sentit, defensa que les persones que fins ara desenvolupaven determinades tasques poden evolucionar cap a noves funcions relacionades amb l’anàlisi, la programació o la digitalització. La formació i l’acompanyament, segons Fages, seran essencials per evitar que determinats col·lectius quedin enrere.
La intel·ligència artificial també pot facilitar processos habituals en la relació entre empreses i entitats financeres. Fages posa com a exemple l’elaboració dels informes i la documentació que una empresa ha de presentar quan sol·licita una pòlissa de crèdit, un préstec o altres vies de finançament.
Aquestes eines poden ajudar a preparar i analitzar informació, però el president de la Cambra reclama prudència. «És importantíssim que hi hagi algú que la contrasti», assenyala, advertint que no s’ha de donar automàticament per bona tota la informació generada o recopilada mitjançant intel·ligència artificial.
Una banca més pròxima a les empreses
Fages també reivindica una banca capaç d’acompanyar les empreses en moments d’incertesa econòmica i política. Considera que els períodes d’inestabilitat poden frenar decisions d’inversió i provocar una actitud més prudent tant entre els negocis com entre els consumidors. És en aquest context, afirma, que la banca de proximitat pot tenir un paper important facilitant finançament i donant suport a empreses que necessiten afrontar noves inversions o moments de dificultat.
Malgrat l’augment de la banca digital i de les alternatives tecnològiques, Fages considera que els empresaris continuen necessitant interlocutors estables amb qui poder parlar directament. Una de les seves reivindicacions és que els gestors bancaris no canviïn constantment, perquè això obliga les empreses a tornar a explicar reiteradament la seva situació i les seves necessitats. «El que vull és el contacte, aquella comunicació no verbal, aquells comentaris, aquell tracte humà», resumeix.
Formació, emprenedoria i internacionalització
Més enllà de la jornada, la Cambra de Comerç de Palamós manté diferents línies de treball destinades al teixit econòmic de la seva demarcació. Entre les activitats que ha destacat Fages hi ha formacions relacionades amb la intel·ligència artificial, programes d’ocupació, cursos d’oficis, accions d’internacionalització i projectes destinats a emprenedors i empreses emergents.
La Cambra també col·labora amb administracions locals en programes per impulsar projectes empresarials en diferents fases de desenvolupament i promou cursos especialitzats vinculats, entre altres sectors, a l’hostaleria i la gastronomia.
L’objectiu, explica Fages, és detectar què necessiten empreses i professionals i oferir-los eines per adaptar-se als canvis. Digitalització, formació, internacionalització i suport a l’emprenedoria formen part dels eixos que la Cambra vol continuar reforçant.
La jornada amb el president del Banc Sabadell vol seguir aquesta mateixa filosofia. A banda de la ponència inicial, està prevista una part de conversa amb els participants perquè empresaris i professionals puguin traslladar directament les seves preguntes i inquietuds.
