La Diputació de Girona aprova el pressupost més elevat de la seva història, amb més de 235 milions d’euros

La Diputació de Girona ha aprovat el pressupost més elevat de la seva història, amb més de 235 milions d’euros per al 2027, una xifra que representa un creixement proper al 12% respecte de l’any anterior. Els comptes han rebut el suport de 25 diputats i dues abstencions durant el ple extraordinari celebrat aquest dimarts 17 de novembre. L’increment respon principalment a una participació més elevada en els ingressos de l’Estat.

El pressupost inclou els comptes de la Diputació i dels seus organismes autònoms, així com els de l’entitat pública empresarial Semega. El govern provincial, format per Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya, ha rebut el suport dels socialistes, Independents de la Selva i Tots per l’Empordà, mentre que els dos representants de la Candidatura d’Unitat Popular s’han abstingut.

Una de les principals novetats és l’augment del Fons de Cooperació Municipal, que disposarà de més de 37 milions d’euros, gràcies a una aportació extraordinària de 10 milions. Aquests recursos es distribuiran entre els 221 ajuntaments gironins, que podran destinar-los a inversions o actuacions de manteniment segons les seves necessitats.

En conjunt, la Diputació preveu destinar prop de 78 milions d’euros en subvencions i transferències als ens locals. També reserva més de cinc milions i mig per als consells comarcals. El president de la corporació, Miquel Noguer, i el vicepresident primer, Pau Presas, han destacat la voluntat de reforçar el suport econòmic i tècnic als municipis, especialment als més petits.

Pel que fa a les polítiques sectorials, el pressupost incrementa els recursos destinats a l’habitatge fins a prop de quatre milions d’euros, amb l’objectiu d’ajudar els ajuntaments a afrontar les dificultats d’accés a una residència. La transició energètica disposarà de gairebé tres milions, mentre que la prevenció d’incendis i la gestió forestal rebran més d’un milió.

La cultura i l’esport també mantenen partides destacades, amb uns quatre milions d’euros cadascun. A més, la Diputació invertirà més de tres milions en infraestructura de fibra òptica a l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Pla de l’Estany.

Al Baix Empordà, un dels increments més rellevants correspon al Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, que arribarà als 45 milions d’euros. El creixement respon al nou contracte del servei de sanejament i als treballs de planificació de la gestió d’aquest sistema.

També augmentarà el pressupost del Consorci de les Gavarres, que superarà el milió d’euros després d’incorporar el massís de l’Ardenya-Cadiretes al seu àmbit de gestió. Paral·lelament, el Consorci de les Vies Verdes de Girona ampliarà els recursos per desenvolupar projectes de connexió de la xarxa ciclista.

Finalment, el pressupost del conjunt del grup institucional de la Diputació arribarà a més de 338 milions d’euros, incloent-hi els consorcis i les societats participades. Aquesta xifra representa un increment aproximat del 14% respecte del 2026 i incorpora també el creixement dels serveis de salut pública i atenció social.

Els Agents Rurals obren diligències contra el presumpte responsable d’instal·lar 24 paranys il·legals a Santa Cristina d’Aro

Els Agents Rurals han obert diligències contra el presumpte responsable d’instal·lar 24 paranys il·legals per capturar fauna salvatge a Santa Cristina d’Aro. La investigació ha permès identificar una persona presumptament relacionada amb la col·locació de llaços de filferro i plàstic en una zona propera a la deixalleria municipal de Sant Feliu de Guíxols. Els fets podrien constituir un delicte contra la fauna, ja que es tracta de sistemes de captura prohibits per la legislació.

La investigació va començar el 28 de setembre de 2026, arran de l’avís d’una ciutadana que havia trobat la seva gossa atrapada en un llaç. L’animal havia quedat retingut en un corriol proper a la deixalleria de Sant Feliu de Guíxols, fet que va motivar una primera inspecció dels Agents Rurals.

Durant la revisió del terreny, els agents van localitzar diversos paranys distribuïts pel paratge. La presència d’abundants excrements de conill va fer sospitar que els dispositius estaven destinats a capturar aquesta espècie i altres petits vertebrats. A més, es van detectar indicis d’activitat humana recent, cosa que va portar els investigadors a ampliar els controls.

Els dispositius de vigilància van permetre comprovar que els llaços retirats o inutilitzats tornaven a aparèixer a la mateixa zona. Aquesta circumstància va reforçar les sospites d’una activitat continuada i va motivar noves actuacions sobre el terreny. Finalment, els Agents Rurals van localitzar el presumpte autor dels fets i van intervenir un total de 24 paranys il·legals.

La investigació ha comptat amb la participació del Grup Especial de Verins i Antifurtivisme del Cos d’Agents Rurals, especialitzat en la detecció de pràctiques il·legals contra la fauna. També hi ha col·laborat la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols, que ha tingut un paper destacat en la identificació del sospitós, una persona coneguda per la seva vinculació amb la pràctica de la caça.

Els fets investigats podrien constituir un delicte contra la fauna, perquè els llaços sense topall són un mètode de captura no selectiu prohibit. Aquests dispositius poden atrapar qualsevol animal que hi entri en contacte, independentment de l’espècie, i representen un risc tant per a la fauna silvestre com per als animals domèstics.

L’article 336 del Codi Penal preveu, per a determinades pràctiques de captura prohibides, penes de presó de quatre mesos a dos anys o multes de vuit a vint-i-quatre mesos. També contempla la inhabilitació per exercir el dret de caça i per tenir o portar armes. Els Agents Rurals trametran l’atestat a la Secció de Medi Ambient de la Fiscalia Provincial de Girona perquè valori els fets.

Els Agents Rurals recorden que qualsevol persona que detecti paranys il·legals o animals atrapats pot comunicar-ho al telèfon d’emergències 112. L’avís ciutadà permet activar les actuacions necessàries per retirar aquests dispositius i prevenir nous riscos per als animals.

Les activitats dels locals socials de Palafrugell gairebé dupliquen l’assistència respecte de l’any passat

Les activitats dels locals socials de Palafrugell gairebé han duplicat l’assistència respecte de l’any passat. Entre febrer i octubre del 2026, el programa Viu el teu barri ha registrat prop de 4.000 assistències, davant de les gairebé 2.000 del mateix període del 2025. Aquest creixement s’ha produït en els quatre espais municipals de Mas Mascort, la Punxa, el carrer Ample i la Sauleda, on s’han organitzat 72 activitats.

El programa ha mantingut onze grups i espais de trobada regulars, amb propostes que combinen l’activitat física, la cultura i la convivència entre veïns. A Mas Mascort, per exemple, el grup Teixint Vincles es reuneix per cosir, mentre que a la Punxa també s’ha consolidat un grup de costura. Al carrer Ample s’organitzen trobades per fer ganxet o compartir un cafè, i a la Sauleda destaquen les sessions de ball i gimnàstica.

Una de les característiques del programa és la implicació directa del veïnat en l’organització de les activitats. En alguns grups, són les mateixes persones participants les encarregades de preparar les sessions i donar continuïtat a les trobades, fet que afavoreix la relació entre els residents.

La Sauleda és el barri que ha concentrat més participació, amb prop de 1.500 assistències durant els nou mesos analitzats. El segueix el carrer Ample, amb més de 1.100, mentre que Mas Mascort n’ha registrat unes 740 i la Punxa, prop de 570. Les dades corresponen a assistències acumulades i no al nombre de persones diferents que han participat en les activitats.

A més de les propostes setmanals, com el ioga, el pilates amb cadira i els jocs de taula, la programació ha incorporat cinema a la fresca, hores del conte i tallers amb la Biblioteca i el Museu del Suro.

Els locals socials també tenen un paper en la prevenció de la soledat no desitjada. Al carrer Ample, l’activitat dedicada a compartir un cafè ha acumulat 135 assistències entre febrer i octubre. Aquestes trobades ofereixen un espai de relació habitual i una oportunitat per mantenir el contacte amb altres persones del barri.

En aquesta mateixa línia, el programa +Vincles combina l’acompanyament personal amb activitats col·lectives, en coordinació amb els serveis socials i sanitaris. De les 156 persones incloses en el seu seguiment, 35 han manifestat trobar-se en una situació de soledat no desitjada.

Finalment, les dades de l’enquesta de Fem Barri mostren una valoració positiva de la programació. Més de la meitat de les persones enquestades asseguren que assisteixen setmanalment als locals socials, i les activitats obtenen una puntuació mitjana de gairebé cinc punts sobre cinc.

L’Oficina d’Atenció Ciutadana mòbil de la Generalitat visitarà Palamós el 23 de novembre

L’Oficina d’Atenció Ciutadana mòbil de la Generalitat de Catalunya visitarà Palamós i Sant Joan el dilluns 23 de novembre, amb l’objectiu de facilitar els tràmits administratius als veïns sense necessitat de desplaçar-se a altres municipis. El servei estarà disponible de nou a onze del matí al passatge de Ladislao Kubala, davant de l’accés principal a l’estadi de futbol.

La unitat mòbil forma part d’un programa itinerant de la Generalitat per apropar l’administració a la ciutadania i oferir atenció presencial en diferents municipis catalans. Durant les dues hores de servei, els veïns podran fer gestions administratives sense necessitat de demanar cita prèvia, així com obtenir informació i assessorament sobre els serveis públics.

Entre els tràmits disponibles hi haurà l’obtenció d’un certificat d’identificació digital per relacionar-se amb les administracions públiques, a més de consultes sobre ajuts, prestacions i procediments relacionats amb la dependència. El personal de l’oficina també oferirà orientació individualitzada per resoldre dubtes i facilitar la realització de gestions per internet.

Aquest servei està pensat especialment per a les persones que tenen dificultats per accedir als canals digitals o que necessiten acompanyament per completar tràmits administratius. D’aquesta manera, la Generalitat vol evitar desplaçaments a altres poblacions i facilitar una atenció més propera, amb un espai presencial on els usuaris puguin rebre ajuda directament.

L’oficina itinerant també permet donar a conèixer els recursos i les prestacions disponibles, així com orientar els ciutadans sobre els passos necessaris per accedir-hi. La iniciativa busca complementar els canals habituals d’atenció administrativa i afavorir l’autonomia de les persones en la seva relació amb l’administració.

La propera visita de l’Oficina d’Atenció Ciutadana mòbil a Palamós està prevista per al dilluns 28 de desembre. El servei tornarà a instal·lar-se al passatge de Ladislao Kubala, davant de l’estadi de futbol, amb el mateix horari de nou a onze del matí.

Actualment, la Generalitat disposa de cinc oficines mòbils que recorren les vuit vegueries de Catalunya. En conjunt, aquests vehicles ofereixen atenció administrativa a més de 200 municipis, amb una població aproximada de 600.000 habitants.

Amb aquest desplegament, el Govern pretén garantir l’accés als serveis públics independentment del lloc de residència i reduir les dificultats derivades de la distància als centres administratius. La visita a Palamós i Sant Joan s’emmarca en aquesta xarxa d’atenció presencial itinerant.

La gala dels Premis 25 anys fent Empordà, des de dins

Marc Clapés i Joan Coll parlen amb els protagonistes d’una tarda més que especial per a Ràdio Capital de l’Empordà. L’Auditori dels Jardins de Cap Roig va acollir la gala dels Premis 25 anys fent Empordà, que va servir per posar la cirereta al pastís de la celebració dels 25 anys de l’emissora.

Membres de la Girona Marxing Band, Sílvia Pérez Cruz, els responsables del Festival Ítaca, Martí Sabrià i Miquel Curanta són algunes de les figures que passen pels micròfons i que comparteixen les seves impressions sobre la gala, la ràdio i els últims 25 anys de les seves trajectòries.

Quan governar vol dir pactar

Imatge d'arxiu d'un ple de Palafrugell / Pau Punseti
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Quan governar vol dir pactar
Loading
/

La política municipal del Baix Empordà ha passat en 25 anys d’un escenari dominat per unes poques forces a consistoris més fragmentats, en què els pactes són cada vegada més importants per formar i mantenir governs. Les mocions de censura viscudes a Sant Feliu de Guíxols, Calonge i Sant Antoni i la Bisbal d’Empordà són alguns dels episodis que millor permeten observar aquesta transformació.

El politòleg Andreu Paneque situa el fenomen dins d’un canvi general del sistema de partits català i espanyol. Allà on abans predominaven unes poques forces, avui existeixen més actors amb capacitat per condicionar les majories.

Aquest procés ha portat, segons Paneque, d’un sistema més pròxim al duopoli a un “multipartidisme limitat”. I l’efecte sobre els ajuntaments és directe: quan els regidors queden repartits entre més candidatures, construir una majoria resulta més difícil.

A Sant Feliu de Guíxols, la crisi política va desembocar en una moció de censura el 2010. Tots per Sant Feliu, CiU i Amics van unir-se per desbancar Pere Albó. El 12 d’abril, la moció va prosperar i Carles Motas va assumir l’alcaldia.

Motas situa l’origen de la ruptura en les discrepàncies entre els grups que havien compartit govern des de les eleccions del 2007.

La inestabilitat, però, no va desaparèixer immediatament amb la moció. Un mes després, Motas va destituir Pere Luque, regidor d’Amics, i el nou govern va quedar també en minoria.

Des de la perspectiva actual, Motas contraposa aquell període amb l’estabilitat que considera necessària per executar projectes municipals.

Palafrugell també va viure una moció de censura el 19 de maig del 2017, la primera de la democràcia al municipi. La ruptura del pacte entre el PSC i CiU va deixar en minoria el govern de Juli Fernández, que havia recuperat l’alcaldia després de les eleccions del 2015. Quatre regidors del PDeCAT van arribar a un acord amb ERC per impulsar una moció de censura que va prosperar amb onze vots favorables. El republicà Josep Piferrer va assumir l’alcaldia i va posar fi al mandat de Fernández dos anys abans de les eleccions municipals següents.

El cas de Palafrugell exemplifica fins a quin punt la continuïtat d’un govern municipal pot dependre de la solidesa dels pactes. Mentre els impulsors de la moció defensaven que calia superar una situació de bloqueig polític, Fernández qüestionava les motivacions del canvi. L’episodi va evidenciar que guanyar les eleccions no garanteix conservar l’alcaldia durant tot el mandat: quan es trenca una coalició, una nova majoria pot modificar completament el govern municipal.

A Calonge, Jordi Soler ha protagonitzat dues mocions de censura. La primera va prosperar el 25 de març del 2008. CiU i ERC van presentar-la contra l’alcalde socialista Antoni Esteve i el canvi va tirar endavant per vuit vots a cinc.

Soler situa l’origen de la crisi a finals del 2007, quan va arribar a l’oposició informació sobre un conveni urbanístic.

La política municipal de Calonge i Sant Antoni va tornar a trencar-se el 2020. JxCat, PSC, PP i Republicans van unir nou regidors i l’1 d’octubre van desbancar l’alcalde Miquel Bell-lloch, d’ERC. Soler va tornar a assumir l’alcaldia.

Soler explica que l’oposició vinculava aquella situació també a problemes molt concrets de gestió municipal.

La Bisbal d’Empordà va viure el seu propi canvi de govern el 2011. ERC havia començat el mandat governant en minoria amb Lluís Sais com a alcalde. A la tardor, Sais va perdre una qüestió de confiança vinculada als pressupostos i es va obrir el termini perquè l’oposició pogués plantejar una alternativa.

PSC i CiU van arribar a un acord. Els sis regidors socialistes i els tres convergents van presentar la moció, i el regidor del PP va anunciar que hi votaria a favor. El 30 de novembre, deu dels disset regidors van avalar el canvi: Òscar Aparicio, del PSC, va assumir l’alcaldia. Era la primera moció de censura de la democràcia a la capital baix-empordanesa.

L’episodi, a més, no va tancar el cicle. El pacte establia un repartiment de l’alcaldia entre PSC i CiU, i Núria Anglada acabaria assumint-la l’abril del 2014. El 2015, Lluís Sais recuperaria l’alcaldia gràcies a un acord d’ERC amb la CUP i ICV que sumava nou regidors i, per tant, majoria absoluta.

Sant Feliu, Calonge i la Bisbal són casos diferents. Les causes de les mocions també ho són. Però tots comparteixen una mateixa condició política: plens sense una majoria prou forta per impedir una alternativa.

Paneque considera que aquesta lògica tindrà cada vegada més importància. No necessàriament perquè augmenti el nombre de mocions, sinó perquè els pactes seran més determinants.

En aquest nou mapa, guanyar les eleccions no sempre equival a governar. L’aritmètica posterior, la capacitat d’arribar a acords i la solidesa de les coalicions s’han convertit en una part central de la política municipal del Baix Empordà.