Detecten una plaga de caparreta per primer cop a Europa al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

plaga montgrí

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter ha detectat per primera vegada a Europa la presència de l’Acutaspis paulista, una caparreta originària del Brasil amb una gran capacitat d’expansió. La plaga afecta sobretot les oliveres, però també pot aparèixer en altres espècies llenyoses i ornamentals.

Aquest insecte s’adhereix a les fulles, les tiges i els fruits. Forma petits escuts arrodonits de color marró i gris, amb un punt negre a la part superior. La seva presència debilita la planta, ja que s’alimenta de la saba. També pot reduir el vigor de l’arbre i afectar la qualitat de les olives.

En altres països, aquesta caparreta ha provocat pèrdues econòmiques importants i ha deteriorat plantacions. Per això, el Parc Natural remarca la importància de la detecció precoç i demana la col·laboració de pagesos, productors i veïns del territori.

Els principals símptomes són la presència de petits escuts marrons i grisos a fulles, tiges i fruits. També es pot observar un debilitament general de la planta i una pèrdua de vigor.

En cas de sospita, cal avisar el Servei de Sanitat Vegetal al telèfon 972 454 310. El Parc Natural recorda que treballa per impulsar la producció d’oli ecològic del Montgrí a través de l’Associació de Productors d’Oli Ecològic del Montgrí. L’organisme destaca que la vigilància i la col·laboració del territori són essencials per protegir aquest patrimoni agrícola.

El Baix Empordà registra prop d’una quinzena de casos de maltractament a persones grans durant el 2025

El Baix Empordà va registrar durant l’any passat prop d’una quinzena de casos de maltractament a persones grans, segons les dades del sistema de registre unificat gestionat per la Fundació Salut Empordà.

La xifra representa prop del quinze per cent dels casos detectats a les comarques gironines, on es van identificar un total de prop de 140 situacions de maltractament.

La comarca se situa per darrere de l’Alt Empordà, que concentra gairebé un terç dels casos registrats, i de la comarca de la Selva.

L’informe ha estat elaborat per l’Institut d’Innovació i Recerca Glòria Compte a partir de les dades aportades per professionals dels serveis socials i dels serveis sanitaris.

Les dades mostren que les víctimes continuen sent majoritàriament dones, mentre que els agressors acostumen a ser homes de l’entorn familiar. En molts casos, els presumptes agressors són fills o filles de la persona afectada.

Pel que fa a les tipologies detectades, el maltractament psicològic és el més habitual. També destaquen els casos de maltractament econòmic i físic. Sovint una mateixa víctima pateix més d’una forma de maltractament.

L’informe també assenyala que una part important de les víctimes conviuen amb la persona agressora. En alguns casos, la situació ha derivat en denúncies o mesures judicials de protecció.

La detecció i el seguiment d’aquests casos es fa gràcies a la coordinació entre serveis socials, professionals sanitaris, cossos policials i altres organismes especialitzats en la protecció de les persones grans.

El TSJC confirma la condemna de 6 anys de presó al massatgista de la Bisbal d’Empordà que va abusar d’una menor

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la condemna de 6 anys de presó al massatgista de la Bisbal d’Empordà que va abusar sexualment d’una menor el 7 de juny del 2022. La sentència desestima el recurs de la defensa i resol que el processat sabia que la víctima «podia tenir menys de 16 anys» i que va utilitzar la violència per vèncer la seva resistència. Per això, avala que la condemna sigui com a autor d’un delicte d’agressió sexual a menor de 16 anys. De fet, el mateix TSJC ja va obligar a refer una primera sentència de l’Audiència de Girona perquè indicava que el tribunal no va tenir en compte que, durant la seva declaració al judici, l’acusat va admetre que sabia que la menor tenia «15 o 16 anys».

La secció quarta de l’Audiència de Girona va refer la sentència contra el massatgista de la Bisbal d’Empordà elevant la pena a 6 anys de presó. El TSJC va obligar el tribunal a reescriure la primera resolució (que li imposava 2 anys i mig de presó) després d’estimar un recurs de l’acusació particular, exercida per l’advocat Carles Monguilod, i concloure que l’Audiència va cometre «un error patent» perquè durant el judici l’acusat va admetre que sabia que la víctima tenia entre 15 i 16 anys.

A més de la pena de presó, l’Audiència també prohibia al massatgista acostar-se a menys de 400 metres de la víctima i comunicar-s’hi durant 4 anys i mig, va fixar 1 any de llibertat vigilada i l’obligava a indemnitzar-la amb 9.500 euros.

La defensa va recórrer aquesta segona sentència de l’Audiència al TSJC i al·legava que no havia quedat provat que sabés que la menor tenia menys de 16 anys -que és el límit d’edat que agreuja la pena- i que no havia emprat la violència per perpetrar l’agressió sexual. La fiscalia i l’acusació particular es van oposar al recurs i van sol·licitar que es confirmés la condemna.

L’alt tribunal català ha desestimat tots i cadascun dels arguments de la defensa. La sentència recull que el processat va dir clarament que sabia que la víctima era menor d’edat i que no tenia constància de si, en aquell moment, «tenia 15 o 16 anys». «Tot i que no hi ha quedat acreditat que tingués un coneixement exacte de l’edat de la víctima, sí que ha quedat provat que sabia que els actes sexuals els realitzava cap a una persona que eventualment podia tenir menys de 16 anys», argüeix el TSJC.

També resol que va fer servir la violència per vèncer la resistència de la víctima perquè la va subjectar «amb força».

L’agressió sexual va tenir lloc entre les 19.10 i les 21.15 hores del 7 de juny del 2022, quan la víctima va anar a casa de l’acusat, que era on habitualment ell prestava els seus serveis com a massatgista.

Quan va començar el massatge, l’acusat li va dir a la menor que es despullés i es tombés a la llitera. Aleshores, i «amb la intenció d’atemptar contra la seva llibertat i indemnitat sexual», va aprofitar que li feia massatges a la zona engonal per «tocar-li la vulva». Després, li va dir a la víctima que es tragués la roba interior al·legant que li feia nosa.

Amb la menor sentint-se «incòmode» i estant «completament despullada», l’acusat va fer servir com a pretext que, durant les maniobres, s’havia fet mal en una cicatriu que tenia a la zona engonal per una hèrnia, es va despullar i estirar ell a la llitera i li va dir a la menor que li havia de fer un massatge.

La menor s’hi va negar, però el processat li va acabar subjectant la mà i la va obligar a tocar-li la cicatriu i el penis. Després, la va obligar a estirar-se damunt d’ell i la va abraçar «durant uns segons, malgrat la resistència i les negatives de la menor».

La sentència de l’Audiència remarcava que, com a resultat de l’agressió, la víctima pateix seqüeles per estrès posttraumàtic i que l’atac va afectar el seu estat d’ànim amb episodis de tristesa, energia baixa per entomar les activitats quotidianes, por, nerviosisme i símptomes intrusius o conductes evasives amb la família.

El massatgista va acumular diverses denúncies de clientes per abusos sexuals. Se’n van arribar a presentar cinc. Algunes ja estaven prescrites, i les altres es van instruir per separat.

Sant Feliu de Guíxols acull un congrés internacional sobre prova judicial

dav

Sant Feliu de Guíxols acollirà els dies 18 i 19 de juny el congrés internacional Estudios empíricos sobre la prueba. La trobada reunirà investigadors, professors i professionals del dret de diversos països iberoamericans per debatre sobre la prova judicial i el seu paper en les decisions dels tribunals.

El congrés arriba en el marc dels deu anys del Màster de Raonament Probatori. Aquest programa l’ofereixen la Universitat de Girona i la Università degli studi di Genova, amb l’impuls de la Càtedra de Cultura Jurídica.

La cita també marca una nova etapa per a la ciutat. És la primera activitat després del conveni entre la Càtedra de Cultura Jurídica i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Aquest acord converteix Sant Feliu en subseu de la Càtedra i reforça el vincle de la ciutat amb projectes acadèmics i de recerca.

Durant dos dies, el congrés abordarà diferents aspectes de la prova judicial. Les sessions tractaran la prova testimonial, la prova pericial, la prova científica, els estàndards de prova, la investigació del ciberdelicte i la motivació de les decisions judicials.

L’organització vol consolidar Sant Feliu de Guíxols com un espai de referència per a congressos, seminaris i trobades vinculades a la cultura jurídica. La iniciativa també busca apropar l’activitat acadèmica a la ciutadania i reforçar la projecció internacional del municipi.

Un centenar de metges es manifesten a Girona per reclamar un conveni propi

vaga metges Girona

Un centenar de metges s’han manifestat aquest dimecres al migdia pels carrers de Girona per exigir al Govern la negociació d’un conveni col·lectiu propi i reduir la sobrecàrrega laboral que hi ha en determinats àmbits, com ara l’atenció primària. Els facultatius s’han concentrat a les onze del matí davant la Delegació del Govern a Girona on han cridat proclames reivindicatives i posteriorment han fet cinc minuts de silenci amb la boca tapada amb cinta vermella en símbol de protesta. Posteriorment, han arrencat una marxa totalment improvisada que ha anat per Jaume I, carrer de Santa Clara i ha tornat a la seu de la Generalitat. El sindicat Metges de Catalunya ha avisat que es plantegen fer més mobilitzacions a partir del setembre.

La mobilització ha arrencat a les onze del matí, quan un centenar de persones s’ha reunit davant de la Delegació del Govern a Girona amb la convocatòria del sindicat de Metges de Catalunya. Es tracta d’una protesta que coincideix amb la dotzena jornada de vaga convocada pel sindicat d’aquest any. Els manifestants han penjat cartells reivindicatius a la façana de la Delegació del Govern de Girona i també sobre l’escultura de ‘Lletres Toves’ que hi ha al costat de l’edifici de la Generalitat.

A partir d’aquí, han cridat proclames contra la consellera de Salut, Olga Pané, criticant la manca de diàleg en la negociació del conveni col·lectiu i han exigit reduir el nombre de visites mèdiques. De fet, una de les delegades de Metges de Catalunya a les comarques gironines, Violeta Uriach, ha afirmat que les agendes dels metges s’han convertit en «un xiclet» que cada vegada s’estira més.

Per a Uriach, aquesta situació representa «una sobrecàrrega» per als professionals sanitaris però també «una pèrdua de la qualitat assistencial». La delegada sindical reafirma que la situació actual afecta a tota la població perquè impedeix que els metges puguin treballar amb normalitat. De fet, el sindicat ha recordat que des que s’ha començat a fer la iniciativa de ‘Ni un minut més’, que consisteix en no fer cap minut extra a les consultes, «ha posat molt nerviosos als directors assistencials».

Sobrecàrrega professional

En aquesta línia, la delegada sindical Rosa Maria Jaumà assegura que un dels principals problemes de la situació actual prové de la sobrecàrrega. Un problema que Jaumà atribueix a una «mala planificació». «El sistema de salut està pensat per una Catalunya de 6 milions de persones i no els 8,5 que hi ha actualment», ha afegit la delegada de Metges de Catalunya.

Per altra banda, Rosa Maria Jaumà retreuen que no hi hagi «voluntat» de les administracions per negociar un conveni col·lectiu propi. El sindicat assegura que estan cansats de veure «com es passen la pilota» entre la Generalitat i l’Estat per saber qui té les competències.

Manifestació pels carrers de Girona

Després de llegir el manifest unitari a les dotze del migdia i posteriorment els participants de la protesta s’ha posat una cinta vermella adhesiva a la boca i han restat cinc minuts en silenci, per protestar contra el Departament de Salut. A partir d’aquí la protesta ha derivat a una manifestació espontània que ha enfilat el carrer de Pompeu Fabra fins a Gran Via de Jaume I. Allà s’han assegut enmig de la via paralitzant la circulació dels vehicles en els dos sentits. Després, han recuperat la marxa per Jaume I fins a la plaça d’U d’Octubre, on han tornat a asseure’s per tallar el trànsit dels quatre carrils que té la via.

Aquesta mobilització ha despertat alguna molèstia per part de conductors que han fet mitja volta enfadats, tot i que majoritàriament la gent ha respectat la mobilització. A partir d’aquí, els metges han enfilat cap al carrer de les Hortes i han passat pel carrer de Santa Clara fins a tornar cap a la Delegació del Govern. El sindicat ha recordat que aquesta ha estat l’última jornada de vaga convocada abans de l’estiu, la dotzena que s’ha fet en els últims mesos. De tota manera, el sindicat ha alertat que es plantegen més mobilitzacions a partir de la tardor si no hi ha millores en les negociacions.

Francesc Xavier Gironès és el nou gerent del Consell Comarcal del Baix Empordà

ple-ordinari-juny-2026-ccbe-02

El Consell Comarcal del Baix Empordà ha aprovat una quinzena de mesures per reforçar els serveis públics que ofereix a la comarca. Els acords s’han validat durant el ple ordinari celebrat aquest mes de juny.

Una de les decisions destacades ha estat el nomenament de Francesc Xavier Gironès Güell com a nou gerent del Consell Comarcal del Baix Empordà. La plaça estava vacant des del setembre de l’any passat. El nou responsable assumirà la coordinació de l’activitat interna de la institució i treballarà per millorar-ne el funcionament.

El ple també ha aprovat la pròrroga per a l’any 2027 del conveni amb el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya. L’acord garanteix la continuïtat dels serveis de centre de dia, teràpia ocupacional i inserció per a persones amb discapacitat física o intel·lectual.

Aquests serveis es presten a través del Centre Tramuntana, que disposa d’equipaments a Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell. El Consell Comarcal és l’encarregat de gestionar-los.

En l’àmbit de la col·laboració municipal, la sessió ha ratificat un nou conveni amb l’Ajuntament de Palamós. L’acord permetrà que el Consell Comarcal assumeixi la gestió administrativa, la facturació i el retorn econòmic vinculats a la generació de residus.

El ple també ha aprovat la pròrroga de la col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per continuar gestionant expedients relacionats amb béns immobles urbans i rústics.

Finalment, els representants comarcals han donat llum verda a la modificació del contracte del sistema informàtic al núvol que s’utilitza per gestionar tributs, recaptacions, inspeccions i expedients sancionadors de trànsit.

Amb aquest conjunt d’acords, el Consell Comarcal del Baix Empordà vol reforçar els serveis que presta als municipis i millorar l’atenció a la ciutadania arreu de la comarca.