19.1 C
Pals
Divendres, 14 novembre 2025
- Publicitat -

Rosalía fa història al Regne Unit amb l’àlbum “LUX” i aconsegueix el millor rànquing de la seva carrera

rosalia-fa-historia-al-regne-unit-amb-l’album-“lux”-i-aconsegueix-el-millor-ranquing-de-la-seva-carrera
Rosalía fa història al Regne Unit amb l’àlbum “LUX” i aconsegueix el millor rànquing de la seva carrera

Rosalía, aconsegueix aquesta setmana la millor marca de la seva carrera gràcies al molt comentat àlbum de pop clàssic avantguardista “LUX”.

El quart treball d’estudi de la cantautora de Sant Esteve Sesrovires estableix un nou rècord a la llista oficial britànica: es converteix en l’àlbum més ben posicionat de la història per part d’una artista femenina espanyola al UK Official Albums Chart, arribant fins al número 4.

També és una setmana d’èxit per al senzill principal de l’àlbum. La cançó ‘Berghain’, que compta amb les col·laboracions de Björk i Yves Tumor, suposa per a ROSALÍA el millor resultat de la seva carrera com a artista principal a les llistes britàniques, entrant directament al Top 40 del Official Singles Chart i situant-se al número 36.

Fins ara, el millor resultat de ROSALÍA en àlbums al Regne Unit havia estat amb “MOTOMAMI” l’any 2022, que va arribar al número 42. En l’apartat de singles, ‘Berghain’ frega el rècord absolut de la catalana, ja que la seva millor posició al Regne Unit continua sent ‘Lo vas a olvidar’ amb Billie Eilish, que va escalar fins al número 35. Per a Björk, aquest és el primer Top 40 al país en 20 anys. En el cas d’Yves Tumor, es tracta també del primer Top 40 de la seva trajectòria.

Per altra banda, Spotify ja ha publicat la llista dels discos més escoltats del món aquesta setmana i el número 1 és per a “LUX”. ROSALÍA desbanca l’últim àlbum de Taylor Swift, que baixa fins al número 2. Les notícies també són excel·lents en les llistes oficials internacionals de diversos països.

Si ens centrem en les llistes oficials i no només en les de Spotify, “LUX” debuta directament en el número 2 a França i també a Alemanya. De fet, part de la lletra del primer senzill, ‘Berghain’, és en alemany. El quart disc de ROSALÍA també pot presumir de ser número 4 a Itàlia, número 7 a Suècia i número 9 a Noruega. A Austràlia aconsegueix la posició 15. També s’estan registrant entrades destacades en mercats com Lituània o Nova Zelanda.

Encara més impressionant, la previsió de Hits Daily Double apunta que el nou àlbum de ROSALÍA serà número 4 als Estats Units, només per darrere de Taylor Swift, Morgan Allen i les K-Pop Demon Hunters.

L’entrada Rosalía fa història al Regne Unit amb l’àlbum “LUX” i aconsegueix el millor rànquing de la seva carrera ha aparegut primer a Primera Fila.

L’aeroport Girona-Costa Brava creix un 8% en passatgers aquest octubre i supera els 2 milions en l’acumulat de l’any

privat:-l’aeroport-de-girona-rep-mes-d’1875.000-viatgers-fins-al-setembre,-un-10%-mes-que-l’any-anterior
Privat: L’aeroport de Girona rep més d’1.875.000 viatgers fins al setembre, un 10% més que l’any anterior

L’aeroport Girona-Costa Brava ha tancat el mes d’octubre amb un creixement del 8% en passatgers, arribant a un total de 218.553 viatgers que han passat per la terminal de Vilobí d’Onyar (Selva). Aquesta xifra representa una recuperació respecte al setembre, quan es va trencar l’increment sostingut de passatgers que havia registrat l’aeroport durant els darrers dos anys i mig.

Pel que fa a les companyies aèries, Ryanair continua dominant a l’aeroport, amb gairebé nou de cada deu passatgers (193.059) que han volat amb la companyia irlandesa. Això reflecteix també les rutes més sol·licitades aquest octubre, amb Brussel·les/Charleroi (18.910 passatgers), Londres/Stansted (16.376 passatgers) i Weeze (16.219 passatgers) destacant-se com les més populars, amb increments destacats en el nombre de viatgers.

A més, l’acumulat de l’any també ha estat positiu per a l’aeroport, ja que ha superat els 2 milions de passatgers en els 10 primers mesos de 2025, amb un augment del 9,8% en comparació amb el mateix període de l’any anterior. Aquesta dada posa de manifest una tendència positiva en el trànsit de passatgers a l’aeroport Girona-Costa Brava.

Quant a les procedències dels passatgers, els més nombrosos durant aquest octubre han estat els anglesos, amb 58.279 viatgers, seguits dels alemandes (46.901), belgues (21.487) i polonesos (18.956). Aquestes xifres confirmen la gran afluència de turistes internacionals que passen per la terminal de Vilobí d’Onyar.

Aquesta augment en el nombre de passatgers també ha suposat una major activitat a l’aeroport, amb 2.877 vols operats aquest octubre, un 8,6% més en comparació amb el mateix mes del 2024. A més, l’aeroport ha transportat 963 quilos de mercaderies durant el mes d’octubre.

Amb l’entrada en la temporada d’hivern aquest novembre, l’aeroport Girona-Costa Brava ha iniciat una nova ruta directa a Bucarest, operada també per Ryanair, amb tres freqüències setmanals, la qual cosa augmentarà encara més la seva connectivitat internacional.

Agricultura preveu avançar les indemnitzacions als ramaders afectats per la dermatosi “en pocs dies”

privat:-declarat-un-tercer-cas-de-dermatosi-nodular-contagiosa-en-una-granja-de-castello-d’empuries
Privat: Declarat un tercer cas de Dermatosi Nodular Contagiosa en una granja de Castelló d’Empúries

La Conselleria d’Agricultura de Catalunya ha anunciat que en “pocs dies” es farà efectiu l’avançament de les indemnitzacions als ramaders afectats per la dermatosi bovina. Els pagaments es realitzaran mitjançant crèdits de l’Institut Català de Finances (ICF), amb el compromís que el Govern assumirà els interessos. El conseller Òscar Ordeig ha assegurat que ja han calculat els imports que s’han de compensar, però que encara estan a l’espera de l’aprovació final per part del Ministeri d’Agricultura.

El procés per calcular les indemnitzacions és llarg i complex, ja que inclou no només els sacrificis d’animals sinó també altres despeses relacionades amb la crisi sanitària, com l’alimentació i el material que s’ha hagut de destruir per complir amb la normativa de contenció del virus. En total, 18 ramaders han hagut de sacrificar 2.551 bovins a causa d’aquesta malaltia.

Malgrat els esforços de la Conselleria per avançar les indemnitzacions, els ramaders han expressat la seva frustració per la demora en els pagaments, ja que continuen afrontant despeses tot i que han deixat de tenir ingressos. Això ha portat a la Revolta Pagesa a organitzar una protesta tallant l’N-II a Pontós (Alt Empordà), on han exigit més rapidesa en la resposta administrativa. Els ramaders denuncien que fa més de 40 dies que va esclatar el primer brot i encara no han rebut les compensacions.

El conseller Ordeig ha afirmat que l’ICF ja ha contactat amb els ramaders afectats per formalitzar l’avançament, i que el Ministeri d’Agricultura està revisant els imports per donar-hi el vistiplau. Pel que fa a la situació sanitària, ha indicat que la vacunació dels animals propers als brots s’ha realitzat pràcticament en la seva totalitat, i que la desinfecció de les explotacions afectades es durà a terme en els pròxims dies, un cop passin 40 dies sense nous casos.

Aquesta situació sembla estar controlada, ja que des del 22 d’octubre no s’ha registrat cap nou cas de dermatosi, fet que permet avançar amb les compensacions i la recuperació de l’activitat ramadera a la zona.

Palafrugell encendrà els llums de Nadal el 28 de novembre amb un gran espectacle a plaça Nova

privat:-palafrugell-encendra-els-llums-de-nadal-el-28-de-novembre-amb-un-gran-espectacle-a-placa-nova
Privat: Palafrugell encendrà els llums de Nadal el 28 de novembre amb un gran espectacle a plaça Nova

Palafrugell donarà el tret de sortida a les festes de Nadal el pròxim divendres 28 de novembre amb una gran festa d’encesa de llums a plaça Nova. Aquest acte tan esperat comptarà amb un espectacle per a tota la família, que inclou la desfilada de la Comitiva de la Llum, música, animació de carrer, i l’encesa oficial dels llums des del balcó del Centre Fraternal. El moment culminant serà a les 19.00 h, amb la il·luminació de la plaça, i l’acte comptarà amb interpretació en llengua de signes, gràcies a la col·laboració de l’Associació Centre de Persones Sordes del Baix Empordà.

La festa no s’acabarà aquí, ja que, un cop encesos els llums, plaça Nova es convertirà en un espai de trobada per a tota la comunitat, amb una escudella popular preparada per l’alumnat i professorat de l’Institut Baix Empordà. Enguany, a més de l’escudella tradicional, els assistents també podran gaudir d’una sopa vegana oferida gràcies a la col·laboració de Pastes Gallo, que cedeix els brics de sopa de verdures per a l’esdeveniment. La ciutadania està convidada a portar el seu propi bol i cullera, tot i que també es posarà a disposició un servei de lloguer de vaixella al Teatre Municipal per un preu de 5 euros.

Aquesta activitat serà només el primer acte de la campanya de Nadal de Palafrugell, que enguany aglutinarà totes les activitats nadalenques del municipi en una única programació. L’agenda inclou esdeveniments com el Pinxo Aventura, els concerts de Nadal, la tradicional quina de Nadal organitzada pel Centre Fraternal, i la Cavalcada de Reis, que serà una de les més participatives de l’entorn. A més, la programació incorporarà activitats per a les escoles i llars d’infants, que es donaran a conèixer aviat.

Aquesta gran festa d’encesa de llums també compta amb la col·laboració de diverses entitats locals com la Comissió de Reis, la Colla Garnatxa, el Club Rítmica Palafrugell – Costa Brava, i el Centre Fraternal, que contribueixen a fer d’aquest esdeveniment un moment inoblidable per a tota la comunitat.

De “Carall Bernat” a “Cavall Bernat”: la història de la roca més icònica de Platja d’Aro

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
De “Carall Bernat” a “Cavall Bernat”: la història de la roca més icònica de Platja d’Aro
Loading
/

A Platja d’Aro, parlar del Cavall Bernat no és parlar d’una simple roca que neix entre la sorra de la Punta d’en Ramis. El Cavall Bernat és un tret distintiu del municipi, és una figura que s’utilitza com a símbol turístic del poble des de fa més de seixanta anys. Fins i tot es podria definir com una rara avis, ja que no hi ha cap llegenda o història popular que la tingui com a protagonista. 

Així doncs, per què una roca que no té cap mena de significat històric ni tradicional s’ha convertit en un element tan identificatiu de Platja d’Aro? A més, hi ha diversos Cavalls Bernats arreu dels països catalans, no és un fet exclusiu del poble baixempordanès: en podem trobar a Montserrat, a les Illes Medes, a Matadepera o fins i tot a Pollença. 

Originalment, i degut a la forma fàl·lica de la roca, de forma popular es coneixia com a “Carall Bernat”. Per tal d’evitar la connotació sexual d’un element cada cop més present a les imatges representatives de Platja d’Aro, es va canviar el nom a “Cavall Bernat”. L’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Maurici Jiménez, ho explica. 

A començaments de segle, durant la dècada dels anys 20, alguns fotògrafs catalans ja van mostrar el seu interès en el Cavall Bernat. Cada cop apareixia més la roca com a figura icònica de Platja d’Aro a àlbums i postals de l’època, però no va ser fins als anys 60 quan es va donar a conèixer internacionalment. 

El boom turístic d’aquella dècada va comportar campanyes publicitàries de zones costaneres, com és Platja d’Aro. De fet, les primeres promocions publicitàries incloïen la platja i, com a element central de la mateixa, el Cavall Bernat. La roca, que ja s’havia convertit en un símbol per als ciutadans de Platja d’Aro des de feia dècades, va esdevenir un element distintiu del municipi també per als forans. Són declaracions de Maurici Jiménez. 

Avui, en ple 2025, el Cavall Bernat continua com un dels elements més característics de Platja d’Aro i que forma part de l’ideari col·lectiu i de la simbologia del municipi. Per als ciutadans de Platja d’Aro, ja fa molts anys que el Cavall Bernat va deixar de ser una simple roca que neix del bell mig de la sorra. 

La Cia. Vero Cendoya fa residència a l’Espai Ter per preparar el seu nou espectacle inclusiu, que s’estrenarà al TNC

Aquesta setmana, l’Auditori Espai Ter de Torroella de Montgrí ha acollit la residència de la companyia Vero Cendoya, que prepara el seu nou espectacle titulat “Una brillant imperfecció (o mort d’un pianista)”. El muntatge, que s’estrenarà al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el gener de 2026, compta amb la particularitat de ser protagonitzat per actors i actrius amb diferents capacitats, fent visible la diversitat i abordant temes com la malaltia, la discapacitat i el dret a escollir la vida que volem viure.

L’espectacle, que combina teatre i dansa, està basat en el llibre Brilliant Imperfection de l’activista discapacitat i queer Eli Clare. La dramatúrgia de Vero Cendoya i Israel Solà explora la relació entre el cos, la identitat i la discapacitat, oferint una visió diferent sobre les qüestions de salut i vida que sovint queden invisibilitzades.

La residència de la companyia es va tancar amb un assaig obert al públic, on van assistir alumnes de primer i segon de batxillerat de l’Institut Montgrí i beneficiaris del programa Apropa Cultura. Aquest assaig va permetre a la comunitat local apropar-se al procés creatiu de l’espectacle i experimentar de primera mà la proposta artística de la companyia.

La Cia. Vero Cendoya, fundada el 2008, es caracteritza per la seva aposta per la inclusió de persones amb diverses capacitats en el món de l’art. Des de fa més de quinze anys, la coreògrafa Vero Cendoya i el seu equip treballen per visibilitzar la diversitat funcional als escenaris, utilitzant el teatre com a eina per transformar la mirada del públic i promoure una societat més inclusiva i respectuosa amb les persones amb (dis)capacitat.

Aquesta residència es suma als objectius de l’Espai Ter, que busca posicionar-se com un espai de suport a la creació artística, especialment per a creadors del territori. Una de les línies de treball de l’Auditori Espai Ter, inclosa en el Pla Director 2020-2025, és la de donar suport als projectes artístics locals amb potencial internacional. La residència també s’inscriu en les polítiques d’inclusió impulsades per l’equipament cultural, que continua fomentant la diversitat i la integració en el món de la cultura.