2015: L’any que l’Estartit va constituir la seva Entitat Municipal Descentralitzada

Per
Ràdio Capital
-

El 7 de febrer de 2015, l’Estartit va constituir formalment la seva Entitat Municipal Descentralitzada. L’acte va fer efectiu un canvi institucional aprovat l’any anterior per la Generalitat i va substituir el Consell Municipal de l’Estartit, que funcionava des del 2002. El nucli mantenia la pertinença al municipi de Torroella de Montgrí, però passava a tenir personalitat jurídica pròpia, òrgans de govern i competències pròpies.

La creació legal de l’Entitat Municipal Descentralitzada s’havia aprovat el 22 de juliol de 2014, per acord del Consell Executiu de la Generalitat. El pas del 2015 va ser la constitució formal de l’organisme i l’inici del seu funcionament institucional. Aquell dia es va crear la Comissió Gestora i es va escollir la presidència.

La primera presidenta va ser Sílvia Comas, fins aleshores presidenta del Consell Municipal de l’Estartit. La Comissió Gestora també va quedar formada per Genís Dalmau, Sandra Pibernat, Carme Masachs, Josep Puig, Artur Mas i Francesc Puig com a vocals. Aquest òrgan havia de conduir la nova entitat fins a les eleccions municipals del mateix any.

L’acte de constitució es va fer davant d’un centenar de persones. Hi van participar la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Cordon. La constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada tancava l’etapa del Consell Municipal i obria una nova forma d’organització per a l’Estartit dins del mateix municipi.

El procés venia de lluny. L’Estartit havia reclamat durant dècades més capacitat de decisió sobre els seus serveis i necessitats. El nucli marítim té una realitat pròpia, marcada pel port, el litoral, les Illes Medes, el turisme i una activitat econòmica molt condicionada per la temporada. Aquestes diferències havien alimentat durant anys el debat sobre l’autogovern del poble.

La constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada va arribar després d’un recorregut administratiu llarg. El 2002, el Consell Municipal havia obert una primera via dins de l’Ajuntament. El 2014, la Generalitat va aprovar la creació de l’Entitat Municipal Descentralitzada. El 2015, la nova institució va començar a funcionar.

El calendari electoral va completar el desplegament. El 24 de maig de 2015 es van celebrar les eleccions locals. El 13 de juny es va constituir l’Entitat Municipal Descentralitzada sorgida de les urnes. A partir d’aquell moment, l’Estartit ja disposava dels seus òrgans de govern escollits dins del nou marc institucional.

L’Estartit va ser la primera Entitat Municipal Descentralitzada de les comarques gironines. El fet tenia rellevància perquè obria una fórmula d’autogovern local poc habitual en aquest àmbit territorial. Per al poble, el canvi tenia una lectura més directa: disposar d’una eina pròpia per gestionar qüestions vinculades a la vida diària, als serveis i a les necessitats del nucli.

Bibliografia i fonts

Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, “EMD l’Estartit”.
https://emdlestartit.cat/lajuntament/emd-estartit/

Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, “Història”.
https://emdlestartit.cat/coneix-lestartit/historia/

Govern.cat, “L’Estartit i Sant Miquel de Balenyà es constitueixen com a entitats municipals descentralitzades”, 7 de febrer de 2015.
https://govern.cat/gov/notes-premsa/280215/l-estartit-i-sant-miquel-de-balenya-es-constitueixen-com-a-entitats-municipals-descentralitzades

Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, “Vuit anys de la constitució de l’EMD”, 7 de febrer de 2022.
https://emdlestartit.cat/vuit-anys-constitucio-emd/

TV Costa Brava, “Avui fa 5 anys de la constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit”.
https://www.tvcostabrava.com/redaccio/politica/politica-local/avui-fa-5-anys-de-la-constitucio-de-lentitat-municipal-descentralitzada-de-lestartit

2014: L’any que Torroella va estrenar la nova estació d’autobusos

Per
Ràdio Capital
-

El 25 de juny de 2014 va entrar en servei la nova estació d’autobusos de Torroella de Montgrí, situada al final del passeig Enric Morera. L’equipament substituïa la parada de la plaça del Lledoner, que havia quedat poc operativa i generava problemes de seguretat. La nova infraestructura permetia ordenar les arribades i sortides dels autobusos regulars i millorar les condicions d’espera dels usuaris.

L’Ajuntament feia anys que reclamava aquest equipament. La parada de la plaça del Lledoner concentrava el moviment dels autobusos, però no reunia les condicions adequades per al volum de servei que assumia. L’espai era limitat i obligava a fer maniobres en un punt poc còmode per als vehicles i per als passatgers.

Les obres van començar el febrer de 2014. La Generalitat les va executar a través de la Direcció General de Transports i Mobilitat. El pressupost era de 620.000 euros i l’actuació ocupava una superfície de 1.600 metres quadrats.

La nova estació d’autobusos es va construir al final del passeig Enric Morera. La ubicació permetia ordenar millor la circulació dels autobusos i concentrar el servei en un espai preparat per a aquesta funció. L’obra també incloïa la urbanització de l’entorn per donar continuïtat al passeig.

L’equipament tenia quatre andanes per als autobusos, una parada de taxis i una marquesina per als viatgers. Aquestes millores resolien mancances bàsiques de l’antiga parada. Els usuaris disposaven d’un punt d’espera més clar i els autobusos podien operar en un espai amb més capacitat.

La posada en servei coincidia amb millores en les connexions per carretera. La informació municipal destacava l’augment de freqüències cap a l’Hospital de Palamós, Barcelona i l’Aeroport del Prat. La nova estació facilitava aquesta activitat i ordenava el funcionament dels serveis regulars.

L’estació també tenia una funció urbana. El trasllat dels autobusos fora de la plaça del Lledoner reduïa la pressió sobre aquell punt i permetia separar millor el trànsit de vehicles pesants del moviment habitual del centre. El canvi millorava la seguretat i feia més còmode l’accés al transport públic.

Bibliografia i fonts

Ajuntament de Torroella de Montgrí, “Comencen les obres del reivindicat punt bus”, 13 de febrer de 2014.
https://www.torroella-estartit.cat/ca/noticies/3082-comencen-les-obres-del-reivindicat-punt-bus.html

Ajuntament de Torroella de Montgrí, “El nou punt bus entrarà en servei el 25 de juny”, 18 de juny de 2014.
https://www.torroella-estartit.cat/ca/noticies/3153-el-nou-punt-bus-entrara-en-servei-el-25-de-ju.html

2013: L’any de la inauguració de l’Auditori Teatre Espai Ter

Per
Ràdio Capital
-

El 14 de juliol de 2013 es va inaugurar oficialment l’Auditori Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí. L’acte va posar en marxa l’equipament com a espai cultural polivalent, preparat per acollir concerts, teatre, arts escèniques, congressos i activitat firal. La inauguració va comptar amb el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell; l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Cordon; i el vicepresident de la Diputació de Girona, Xavier Soy.

L’Espai Ter ja havia tingut ús firal abans del 2013. La inauguració d’aquell juliol corresponia a l’Auditori Teatre, després de les obres que van permetre adequar l’edifici per a usos escènics i musicals. Fins aleshores, l’espai no reunia les condicions acústiques necessàries per fer-hi concerts ni podia acollir representacions teatrals en bones condicions.

Les obres van permetre dotar l’equipament de les prestacions que necessitava un auditori teatre. El Pla Director de l’Espai Ter situava la inversió en 563.000 euros, amb participació de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya i Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí.

La inauguració es va fer amb una jornada oberta a la ciutadania. El programa va incloure portes obertes, actuacions d’entitats i visites guiades per les instal·lacions. El nou auditori teatre havia de donar servei a la programació cultural del municipi i també a les entitats.

L’equipament ampliava les possibilitats culturals de Torroella. El municipi ja tenia una activitat musical destacada, amb el Festival de Torroella com a cita de referència. Amb l’Auditori Teatre Espai Ter, aquesta activitat disposava d’un espai amb més capacitat tècnica per acollir concerts, espectacles escènics i altres formats.

El Festival de Torroella va tenir un paper immediat en l’estrena musical de l’equipament. L’Acadèmia 1750 va inaugurar l’auditori dins del festival amb un concert d’àries i duos d’òpera, amb Núria Rial, Xavier Sabata i la direcció d’Enrico Onofri.

L’Auditori Teatre Espai Ter també naixia amb una funció polivalent. A més de música i arts escèniques, havia d’acollir congressos, fires, jornades i altres activitats. Aquesta combinació permet aprofitar l’edifici durant més moments de l’any i donar resposta a necessitats culturals, econòmiques i socials del municipi.

La inauguració del 2013 va incorporar a Torroella un equipament pensat per a programació cultural de més format. L’Auditori Teatre Espai Ter va permetre concentrar en un mateix espai concerts, teatre, activitats escèniques, congressos i fires. Des d’aquell moment, l’equipament forma part de la infraestructura cultural del municipi.

Bibliografia i fonts

Govern.cat, “L’Auditori Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí ja és plenament operatiu”, 14 de juliol de 2013.
https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/210869/l-auditori-teatre-espai-ter-de-torroella-de-montgri-ja-es-plenament-operatiu

Espai Ter, “Èxit de participació en la inauguració de l’Espai Ter”, 15 de juliol de 2013.
https://www.espaiter.cat/ca/noticies/79-exit-de-participacio-en-la-inauguracio-de-les.html

Ajuntament de Torroella de Montgrí, Informació Municipal, número 161, maig-juliol de 2013.
https://www.torroella-estartit.cat/downloads.php?file=IM161_maig_juliol_2013.pdf

Diputació de Girona, “Entra en funcionament l’Auditori Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí”.
https://www.ddgi.cat/web/noticia/2576/entra-en-funcionament-l-auditori-teatre-espai-ter-de-torroella-de-montgri

Ajuntament de Torroella de Montgrí, Pla director de l’Espai Ter.
https://www.torroella-estartit.cat/downloads.php?file=1.+Pla_director_Espai_Ter.pdf

Festival de Torroella de Montgrí, programa 2013.
https://www.festivaldetorroella.cat/pujades/files/2013%20Festival%20de%20Torroella.pdf

Espai Ter, “L’Espai Ter inicia el seu camí com a espai de congressos i activitat cultural”, 22 de juny de 2015.
https://www.espaiter.cat/ca/noticies/56-lespai-ter-inicia-el-seu-cami-com-a-espai-de-.html

2012: L’any que el FIMAG va portar la màgia als carrers de Torroella

Per
Ràdio Capital
-

El 2012, Torroella de Montgrí va celebrar la primera edició del FIMAG, la fira de màgia al carrer. La cita es va fer els dies 8 i 9 de juny i va reunir una trentena d’artistes en diferents espais del centre de la vila. Unes 10.000 persones van passar per aquesta primera edició.

El FIMAG va néixer com una iniciativa vinculada al món de l’espectacle. L’impulsava l’Associació Cultural FIMAG, formada per persones de diferents entitats i col·lectius d’aquest àmbit. L’organització anava a càrrec de Juli Carbó, i la direcció artística, de David el Mag.

El model ja combinava espectacles gratuïts i de pagament. El 2012, les actuacions es van repartir en tretze espais del nucli antic de Torroella. Nou espais eren gratuïts i quatre, de pagament. Aquesta estructura concentrava activitat al centre i facilitava que el públic es mogués entre carrers, places i equipaments.

El programa incloïa mags professionals i amateurs. També hi havia espectacles familiars, actuacions de proximitat i propostes de sala. El FIMAG buscava donar visibilitat a la màgia en formats diferents i fer-la accessible al públic general.

L’espectacle inaugural va ser La asombrosa historia de Mr. Snow, d’Antonio Díaz, que anys després es convertiria en un dels noms més coneguts de la màgia escènica amb el nom d’El Mago Pop.

El FIMAG 2012 també va concedir el premi de la fira a l’Il·lusionista Xevi, una figura vinculada a la història de la màgia a Catalunya. El reconeixement es va lliurar durant un sopar de gala espectacle al Palau Lo Mirador. L’espectacle d’aquella vetllada va anar a càrrec de la companyia Zootroupe.

La resposta de públic va ser alta des del primer any. Les cròniques de balanç van situar l’assistència al voltant de les 10.000 persones. També es va remarcar que els aparcaments habilitats havien quedat plens i que alguns espectacles van registrar ple, especialment dissabte a la tarda i al vespre.

El centre de Torroella va concentrar bona part de l’activitat. Carrers, places i equipaments van acollir espectacles durant el cap de setmana. La fira afegia una proposta diferent a la programació cultural del municipi, basada en la màgia, l’espai públic i la participació del públic familiar.

El projecte naixia amb voluntat de continuïtat. Les informacions prèvies ja explicaven que la fira volia potenciar el món de la màgia i convertir Torroella en un punt de referència per a aquesta disciplina. La primera edició va permetre posar a prova el format i veure la resposta del públic.

Amb els anys, el FIMAG ha mantingut presència dins el calendari cultural de Torroella. La fira ha crescut i ha incorporat nous formats. El model inicial ja apuntava aquesta línia: artistes repartits pel centre, espectacles gratuïts i de pagament, públic familiar i una programació pensada per portar la màgia als carrers.

Bibliografia i fonts

Ajuntament de Torroella de Montgrí, Informació Municipal, número 155, maig-juny de 2012.
https://torroella-estartit.cat/downloads.php?file=IM+155_maig_juny_2012.pdf

Jove Espectacle, “Fira de màgia al carrer de Torroella de Montgrí”, 11 de juny de 2012.
https://jovespectacle.blogspot.com/2012/06/fira-de-magia-al-carrer-de-torroella-de.html

Emporion, “FIMAG 2012”, 20 de juny de 2012.
https://emporion.org/fimag-2012/

Nació Digital, “FIMAG porta la màgia als carrers de Torroella”, 10 de juny de 2012.
https://naciodigital.cat/girona/fimag-porta-la-magia-als-carrers-de-torroella_305505_102.html

Jove Espectacle, “Fira de Màgia de Torroella FIMAG 2012”, 24 de març de 2012.
https://www.jovespectacle.cat/portal/2012/03/24/fira-de-magia-de-torroella-fimag-2012-verkami-crowdfunding-para-amantes-de-la-creacion/

Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, crònica de 2012.
https://raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/download/268564/356153/364803

Rosa Corominas tanca una etapa vital amb la venda d’El Cisne, la històrica pastisseria de Platja d’Aro

Per
Redacció
-

Rosa Corominas ha decidit posar punt final a una de les històries comercials més emblemàtiques de Platja d’Aro. La propietària d’El Cisne abaixa definitivament la persiana de la pastisseria després de gairebé set dècades d’activitat. La venda del local tanca una etapa personal i professional que ha marcat la seva vida i la de moltes generacions de veïns i visitants.

El negoci va obrir portes a finals dels anys cinquanta de la mà de Jordi Albertí. Poc després, Rosa Corominas va començar-hi a treballar. La relació professional es va convertir amb els anys en una història personal. Tots dos es van casar i van construir una família vinculada completament a la pastisseria.

La mort de Jordi Albertí va deixar el negoci en mans de la seva esposa. Amb el pas dels anys, els fills han optat per seguir altres camins professionals. Aquesta situació ha acabat portant Corominas a prendre la decisió de vendre el local i acomiadar-se d’un establiment que ha estat el centre de la seva vida.

El tancament també representa la desaparició d’un dels comerços més coneguts de l’avinguda de s’Agaró, considerada avui el principal eix comercial de la població. Quan El Cisne va començar l’activitat, però, la realitat era molt diferent. Segons recorda Corominas, a la vorera de davant hi havia habitatges familiars i l’entorn encara no havia esdevingut el centre comercial i turístic actual.

Amb l’arribada del gran creixement turístic de la Costa Brava durant la segona meitat del segle passat, la pastisseria va guanyar protagonisme. L’establiment es va convertir en un punt de trobada habitual per a residents, estiuejants i visitants. Els llums i la decoració van contribuir a donar-li una personalitat pròpia que molts encara recorden.

Corominas explica que algunes persones reservaven taula a la terrassa per observar l’ambient dels carrers durant les nits d’estiu. Segons relata, era habitual veure gent passejant elegantment vestida. Aquella imatge va contribuir a consolidar la fama d’un local que molts associaven als anys de màxima esplendor turística de Platja d’Aro.

Al llarg de la seva trajectòria, El Cisne també es va convertir en un espai freqüentat per artistes i persones vinculades al món cultural. Corominas conserva nombrosos records d’aquella època. Entre les anècdotes que explica hi ha les visites del pintor Salvador Dalí, una de les figures més universals de l’Empordà. També recorda el pas del cantant Manolo Escobar, que mantenia una estreta relació amb la població.

Per a la propietària, però, el valor principal del negoci no es troba en els noms coneguts que hi van passar. El record més important és la vida quotidiana compartida amb la família. Els seus tres fills van créixer entre els taulells, els forns i les taules de la pastisseria.

Corominas recorda especialment els anys en què compartia el negoci amb el seu marit. Mentre ell treballava durant la nit preparant els productes, ella s’encarregava d’obrir l’establiment al matí. Explica que sovint coincidien a l’escala de l’edifici quan un acabava la jornada i l’altra la començava. Aquell breu moment diari s’havia convertit en una rutina inseparable de la seva vida.

Ara, amb serenor, considera que ha arribat el moment de tancar aquesta etapa. Ho fa amb la satisfacció d’haver dedicat tota una vida a una professió que assegura haver gaudit cada dia. El tancament d’El Cisne deixa enrere un establiment històric. També posa punt final a una part de la memòria col·lectiva de Platja d’Aro.

El bus entre Barcelona i l’Aeroport de Girona amplia horaris i oferirà 56 expedicions diàries aquest estiu

Per
Berta Roure
-

El servei de bus que uneix Barcelona amb l’Aeroport de Girona ampliarà els seus horaris a partir d’aquest dilluns, coincidint amb l’inici de la temporada d’estiu. La nova programació preveu 56 expedicions diàries, repartides entre els dos sentits de la línia, i suposa un reforç important de l’oferta respecte de l’any passat.

La principal novetat és que els horaris deixaran de variar en funció de les operacions aèries. Fins ara, les sortides s’adaptaven diàriament als vols programats. Amb el nou model, el servei mantindrà els mateixos horaris cada dia de la setmana, fet que aportarà més regularitat i facilitarà la planificació dels viatges.

L’oferta creix amb unes quinze expedicions més que durant l’estiu anterior. Aquest increment permetrà disposar de 28 trajectes directes per sentit cada dia entre l’Estació del Nord de Barcelona i l’Aeroport de Girona.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque i Sureda, ha assegurat que aquesta ampliació permet oferir un servei més estable i previsible als usuaris durant els mesos d’estiu. També ha destacat que la mesura reforça la connexió entre Barcelona i l’Aeroport de Girona en un període marcat per l’augment de la mobilitat i de l’arribada de visitants.

Pel que fa als horaris, el primer autobús arribarà a l’aeroport a les quatre de la matinada després de sortir de Barcelona. L’última arribada serà quan faltin pocs minuts per a la una de la matinada. En sentit contrari, el primer servei sortirà de l’aeroport poc després de les set del matí i l’últim ho farà passada la una i mitja de la matinada. El temps de trajecte es mantindrà en aproximadament una hora i quart.

Les noves freqüències estaran en funcionament fins a finals d’octubre. Amb aquesta reorganització, el servei guanya regularitat i ofereix una programació estable durant tota la setmana, una millora que pretén facilitar els desplaçaments entre Barcelona i l’Aeroport de Girona durant els mesos de més demanda.

123...6.985Pàgina 1 de 6.985