En una entrevista concedida a Ràdio Capital, l’Adrià, de la colla No me’n recordo de Platja d’Aro, transmet un missatge poc habitual entre les colles carnavalesques: estan a temps i amb les coses força enllestides. Quan falta aproximadament un mes per a l’inici del Carnaval 2026, assegura que podrien sortir ara mateix si calgués, tot i que encara tenen feina per acabar de perfeccionar cada detall.
Mentre moltes colles reconeixen que van a contrarellotge, No Me’n Recordo destaca per una bona gestió del temps i del calendari. “Sí, sí, nosaltres ho portem bé”, diu Adrià. Tot i tenir la base a punt, continuen treballant per polir detalls com llums, generadors i acabats visuals. “Ens agradaria sortir el més macos possible”, afegeix.
Adrià agraeix l’espai a les emissores locals com Ràdio Capital per ajudar a fer difusió del Carnaval, ja que, segons explica, “són la gent que ens ve a veure i la gent que disfruta del Carnaval”. Aquesta connexió amb el territori és clau per entendre l’esperit de colles com la seva.
Tot i que tenen la feina avançada, continuaran treballant fins al darrer moment per millorar l’experiència visual de la carrossa i la disfressa. Adrià ho defineix com una voluntat de cuidar el detall i fer-ho tan bé com sigui possible per a la gent que els espera als carrers.
Aquest dimecres han començat les obres de renovació de la canonada principal d’aigua potable de Palafrugell al tram central del municipi. Els treballs se centren en plaça Nova i un tram del carrer Cavallers, amb una durada prevista de fins a un mes i mig. Aquesta fase forma part del projecte global per renovar més d’un quilòmetre de canonada.
La nova infraestructura incorporarà dues canonades complementàries. Una transportarà l’aigua des del dipòsit de Cantallops fins a les ramificacions. L’altra distribuirà l’aigua a les escomeses individuals de cada habitatge o local. Amb aquesta separació de funcions, es millora la resiliència i l’estabilitat del servei, ja que es redueixen les interrupcions per incidències o tasques de manteniment.
L’obra s’ha planificat per acabar abans de Setmana Santa. L’Ajuntament ha consensuat el calendari amb els comerciants i paradistes de la zona, per reduir l’impacte a l’activitat comercial. Els treballs s’executen de forma progressiva per minimitzar les afectacions en el dia a dia del centre de la vila.
A més, el projecte permetrà una millor detecció de fuites, control del consum i millora de la pressió de l’aigua. També es renovaran 94 escomeses i s’instal·laran comptadors amb sistema de telemesura, que permeten fer seguiment en temps real del consum. Amb aquesta actuació, aquests comptadors cobriran ja el 94% del municipi.
En alguns casos, també es traslladaran comptadors interiors a les façanes per millorar-ne l’accessibilitat. Aquest canvi permetrà complir amb el reglament del servei d’aigua i facilitar la lectura remota.
Les obres s’executen en tres fases que inclouen els carrers Nou, Vicenç i Vives, Caritat, Quatre Cases, Cavallers, Sant Sebastià, General Castaños, Tarongeta i plaça Nova. El projecte és conjunt entre l’Ajuntament i l’empresa concessionària Veolia, amb el suport econòmic de l’Agència Catalana de l’Aigua i del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya.
Un equip tècnic de nou persones treballa en aquesta renovació, que també forma part del Pla Director de l’Aigua 2025 impulsat per Veolia. Aquest pla preveu la sectorització de la xarxa per poder fer una gestió més eficient i detectar possibles incidències de forma més ràpida.
L’alcalde accidental de Palafrugell, Marc Piferrer, assegura que la nova instal·lació millorarà la pressió, reduirà pèrdues i garantirà un subministrament més estable i eficient. El director de Veolia a la zona, Albert Ruart, destaca que la nova canonada beneficiarà tots els habitants del municipi, no només els afectats directament per les obres.
La Borsa Empordà Professionals ha assolit una inserció laboral del 37% durant l’any 2025, consolidant-se com una eina essencial per connectar el talent amb el teixit empresarial del Baix Empordà. En total, s’han gestionat prop de 850 ofertes de feina, impulsades per més de 490 empreses de la comarca.
Una de les dades més destacades és la forta presència de persones joves. El 33% dels candidats tenen entre 16 i 29 anys, un fet que demostra el paper del servei com a punt de suport en la primera feina i en el procés de consolidació professional del jovent.
Pel que fa a la participació per sexes, les dones representen prop del 60% de les candidatures, cosa que reflecteix un equilibri de gènere amb un lleuger predomini femení.
Les empreses inscrites han generat més de 1.100 vacants, principalment relacionades amb els sectors econòmics amb més pes al Baix Empordà. D’aquestes vacants, més de 300 han culminat amb una inserció efectiva.
Un altre element clau del servei és la diversitat de perfils formatius. La borsa inclou persones amb estudis obligatoris, formació professional i estudis universitaris, així com profils d’oficis i d’experiència pràctica, fet que permet donar resposta a una àmplia varietat de demandes laborals del territori.
Els pagesos del Baix Ter lamenten que “cada vegada” que hi ha un temporal acaben amb els camps negats. La llevantada va provocar que el Ter es trenqués per tres llocs diferents i va deixar cultius inundats. És el cas de Martí Planas, un pagès que té quinze hectàrees amb faves a Foixà que han quedat sota dos metres d’aigua. “El riu és brut, no sé si per mala gestió, però han caigut 150 litres d’aigua i ha desbordat. És bastant greu”, ha carregat. També el Daró va trencar per dos llocs i va deixar negats dos camps d’en Marc Pujol, un pagès de Serra de Daró. Pujol també reclama que es dugui a terme alguna actuació per evitar que “cada dos per tres” el riu es desbordi. “Sempre passa el mateix”, ha lamentat.
Hectàrees i hectàrees de camps sota una catifa d’aigua. És la imatge que ha quedat al Baix Ter, després que la llevantada provoqués el desbordament dels rius Ter i Daró. Molts pagesos han perdut els cultius, i també material com sistemes de reg o dipòsits.
Un dels afectats és en Martí Planas, veí de Fonolleres i que té quinze hectàrees a Foixà. Aquest dimarts, el riu Ter es va trencar per tres indrets i va inundar tot el que va trobar pel davant. Planas ha indicat que als seus camps hi tenia sembrades faves “en ple creixement”, però ara han quedat sota dos metres d’aigua.
“Si l’aigua marxa avui o demà potser podríem salvar-ho, però si passa gaires dies jo crec que ho perdrem tot. No vull ni calcular les pèrdues, però les faves són bastant preuades”, ha lamentat. A més, li ha quedat malmès tot el sistema de reg que hi tenia instal·lat. “Tinc aspersors amb cobertura total, que és un sistema de reg efectiu, però ha quedat tot destrossat: els motors, les canonades, tot”.
Per al pagès, el problema és que la llera del Ter és plena de brutícia. “No sé si per mala gestió, però no va ploure tant, uns 150 litres, i el riu ha desbordat. És bastant greu”, ha subratllat. De fet, és la segona vegada que els passa, després que el temporal Glòria del 2020 també deixés tots els camps negats.
“L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és la responsable dels rius i hauria de mirar bé que fan al Ter, perquè no es pot permetre que quedin tots els pobles aïllats i que hi hagi desbordaments”, ha carregat.
“Fa 300 anys que passa”
També un altre pagès afectat, en Marc Pujol, comparteix la seva anàlisi. Pujol té unes 25 hectàrees negades, en el seu cas, pel desbordament del riu Daró, que va trencar per dos llocs. “Com que el riu va aixecat respecte als camps, les motes van escumant i escumant, fins que arriba un punt que vessa tota l’aigua als camps i s’inunden”, ha exposat.
El pagès ha criticat que “fa 300 anys que passa” i ha reclamat que es faci alguna actuació al Daró perquè no s’acabi trencant amb cada temporal. “Haurien d’arreglar-ho d’una vegada perquè l’aigua passi com ha de passar. Per exemple, haurien d’enfonsar la llera. Perquè quan desborda per les motes, fa més mal”.
També una altra veïna de la zona, Vanessa Muxach, s’ha vist perjudicada pel desbordament del Daró. Muxach ha explicat que, quan va voler acostar-se a la barraca des de Torroella de Montgrí on viu, ja va ser “massa tard”. “La carretera ja estava tallada i per la mota no hi podia passar”.
En arribar aquest dimecres al matí s’ha trobat la tanca perimetral arrencada per l’aigua, les gallines mortes i els cavalls fora del tancat. A banda, ha patit destrosses materials a la barraca, ja que l’aigua es va enfilar per sobre del metre l’alçada.
