Placebo celebraran 30 anys amb una gira especial que passarà per Barcelona

placebo-celebraran-30-anys-amb-una-gira-especial-que-passara-per-barcelona
Placebo celebraran 30 anys amb una gira especial que passarà per Barcelona

La banda britànica Placebo ha anunciat una gran gira internacional per celebrar el 30è aniversari del seu debut, publicat l’any 1996. El tour, que tindrà lloc entre setembre i desembre de 2026, posarà el focus en els seus inicis amb un repertori centrat en els discos “Placebo” i “Without You I’m Nothing”.

El duet format per Brian Molko i Stefan Olsdal donarà el tret de sortida a la gira el 29 de setembre al Super Bock Arena d’Oporto, i la tancarà al desembre al Utilita Arena de Cardiff. Pel que fa a l’Estat espanyol, hi haurà dues dates destacades: l’1 d’octubre al Movistar Arena de Madrid i, especialment, el 3 d’octubre al Sant Jordi Club de Barcelona, una parada clau per als seus seguidors catalans.

Les entrades es posaran a la venda el pròxim 27 de març a les 10 h a través de canals habituals com Live Nation, Ticketmaster i El Corte Inglés.

A més de la gira, Placebo commemorarà aquesta efemèride amb el llançament de “PLACEBO RE:CREATED”, previst per al 19 de juny. Es tracta d’una nova versió del seu primer disc, reconstruïda a partir de les cintes màster originals i reinterpretada amb l’experiència acumulada després de tres dècades de directes.

Segons ha explicat la banda, aquest treball funciona com una mena de “director’s cut” que no busca millorar l’original, sinó completar-lo. “És una celebració d’on vam començar i un punt de trobada entre qui érem i qui som ara”, han afirmat Molko i Olsdal, posant en valor l’evolució natural d’unes cançons que han crescut damunt dels escenaris.

L’entrada Placebo celebraran 30 anys amb una gira especial que passarà per Barcelona ha aparegut primer a Primera Fila.

Teresa Juvé un any després

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Teresa Juvé un any després
Loading
/

Doncs, sí; aquest dimecres fa un any que la Teresa Juvé, vídua Pallach, i en aquell moment degana de les lletres catalanes, ens deixà, als 104 anys d’edat. I, segurament, això ara no seria motiu d’un comentari, si no fos que precisament ara, fa unes setmanes, un grup editor pretén publicar les cinc novel·les d’ella que van quedar inèdites i que segueixen tenint com a protagonista el portantveus Plagumà. I diuen que no solament això sinó que pretenen fer edicions de totes les seves obres en altres llengües de manera que puguin arribar a molts altres indrets. Vaja, una bona notícia!

Per això, amics, un any després, podem recordar-la i dir que la Teresa, d’alguna manera, segueix entre nosaltres.

Que tingueu un molt bon dia.

Paneque defensa la inversió de més de 50 milions per reparar les carreteres del Baix Ter en els pròxims anys

privat:-torroella-de-montgri-obre-un-proces-participatiu-per-definir-la-nova-ordenanca-de-proteccio-del-paisatge
Privat: Torroella de Montgrí obre un procés participatiu per definir la nova ordenança de protecció del paisatge

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha volgut sortir al pas de les crítiques de la plataforma ciutadana ‘Prou Excuses’ i ha refermat el compromís del Govern amb la millora de la xarxa viària del Baix Ter. Segons ha assegurat, es tracta d’un programa d’actuacions que superarà els 50 milions d’euros en els pròxims anys.

Les declaracions arriben després que la plataforma denunciés que el projecte de pressupostos del 2026 —finalment ajornat en l’acord entre el Govern i Esquerra Republicana de Catalunya— només incloïa actuacions concretes al tram entre Colomers i Verges, i a la C-31 entre Ullà i Torroella de Montgrí.

Davant d’això, Paneque ha insistit que aquest 2026 es licitaran obres importants, com la millora i eixamplament de la GI-633 i la GI-634 entre Colomers i Verges, així com de la GI-643 entre Parlavà i Serra de Daró. També ha afegit que la resta d’actuacions s’aniran desplegant a mesura que els projectes estiguin enllestits.

La plataforma ‘Prou Excuses’ havia qualificat de “no acceptable” la diferència entre els 50 milions anunciats i els 16,5 milions que recollien els comptes. A més, alertava que no hi havia noves actuacions previstes fins al 2029 i anunciava mobilitzacions.

Per la seva banda, la consellera ha defensat que el full de ruta del Govern inclou actuacions en diverses vies del territori, com la GI-631, GI-641, GI-642, GI-643, la C-31 o la C-252, amb l’objectiu de millorar la seguretat viària i la connectivitat entre municipis.

Entre les actuacions previstes, també hi ha l’eixamplament de la GI-642 entre la Pera i Parlavà, millores a la C-31 entre Ullà i Verges, i intervencions a la C-252 a Ultramort o a l’accés a les Dunes. A més, el Departament treballa en nous projectes com la millora de la C-31 entre Verges i la Tallada d’Empordà, la GI-632 fins a Bellcaire d’Empordà, i un nou vial de connexió entre Torroella de Montgrí i l’Estartit.

La Bisbal d’Empordà no pot replantar el seu xiprer emblemàtic després de les fortes ventades

La Bisbal d’Empordà ha perdut un dels seus elements naturals més reconeguts després que el xiprer emblemàtic del municipi caigués a causa de les fortes ventades del cap de setmana, en un episodi que ha afectat diversos punts del territori. L’Ajuntament va intentar recuperar l’arbre i tornar-lo a plantar, però l’operació no va ser possible, ja que el gran pes de l’exemplar i el mal estat de les arrels impedien garantir-ne l’estabilitat, fet que va obligar a descartar la replantació.

Segons ha explicat l’Ajuntament, la caiguda és conseqüència d’un debilitament progressiu provocat per diversos factors ambientals, com la sequera acumulada i els episodis meteorològics recents, amb ventades i pluges intenses que han afectat la resistència de l’arbre. El xiprer destacava per la seva presència i formava part del paisatge habitual del municipi, de manera que la seva desaparició suposa la pèrdua d’un element identificatiu per als veïns i per a l’entorn natural de la zona.

Aquesta espècie pot assolir grans dimensions i una llarga vida, fet que reforça el valor simbòlic de l’exemplar perdut, que durant anys havia estat un punt de referència visible dins del paisatge de la Bisbal.

La Síndica de Greuges atendrà presencialment els veïns de Palamós el 24 de març

Sindica de Greuges-E.-Gimenez-Salinas-2-scaled

L’equip de la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, es desplaçarà a Palamós el pròxim dimarts 24 de març amb l’objectiu d’atendre directament les consultes i queixes de la ciutadania. L’atenció es farà de manera personalitzada entre les 9 i les 14 h als locals municipals de Promoció Econòmica, situats al carrer de Santa Marta, 6. Per poder-hi accedir, caldrà concertar cita prèvia a través del web sindica.cat, trucant al telèfon 900 124 124 o enviant un correu electrònic a [email protected].

Aquesta iniciativa forma part de les visites que la Sindicatura de Greuges realitza arreu de Catalunya amb la voluntat d’apropar la institució a la ciutadania i facilitar la presentació de queixes o consultes relacionades amb les administracions públiques i els serveis d’interès general, com ara el subministrament de llum, aigua o gas. La jornada també permetrà a l’equip de la síndica conèixer de primera mà les problemàtiques dels veïns i establir un contacte més directe amb la realitat local.

Pel que fa a l’àmbit municipal, la Sindicatura de Greuges de Palamós està encapçalada actualment per Fina Camós, que va assumir el càrrec l’any 2021 i es troba en el tram final del seu mandat. Aquesta institució, creada el 2004, té com a funció principal vetllar pels drets i les llibertats dels ciutadans del municipi.

L’oficina municipal està ubicada al carrer de Mauri Vilar, 17, i ofereix atenció al públic els dimarts i dijous a la tarda, de 15 a 17.30 h, i els dimecres al matí, de 9.30 a 13.30 h.

Parlavà és el municipi de les comarques gironines amb un índex socioeconòmic territorial més alt

Josep Grin

L’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) ha fet públiques les dades referents a l’índex socioeconòmic territorial de l’any 2023 de tots els municipis del país. L’índex socioeconòmic territorial és un índex sintètic que té en compte diverses característiques socioeconòmiques de la població, com la situació laboral, el nivell educatiu, la immigració i la renda de tots els habitants d’un mateix territori. Al Baix Empordà, el municipi que es troba amb un índex més elevat és Parlavà, amb 123,9, que també és l’índex més elevat d’arreu de les comarques gironines.

En l’àmbit baixempordanès, Parlavà es troba per sobre d’Ultramort, amb 120,5, i de Vilopriu, amb 120,1. Per sota de la barrera dels 120 s’hi troben Ullastret (119,9), la Tallada d’Empordà (117,6) i Rupià (116,9). Per altra banda, Ullà és el municipi amb un índex socioeconòmic territorial més baix, amb 67,8. És l’única localitat per sota dels 70 i també dels 80 punts, ja que els més propers són Palafrugell (82,2) i Gualta (83,5).

Així i tot, Ullà ha augmentat l’índex en relació a les dades del 2022, recuperant-se així de tres anys de tendència a la baixa. Així i tot, els municipis de la comarca que més disminueixen l’IST entre 2022 i 2023 són Fontanilles i Rupià, ambdós baixant 5 punts segons les dades de l’IDESCAT. Per altra banda, fins a tres municipis augmenten en 3 punts l’índex d’un any a un altre, i són Vilopriu, la Tallada d’Empordà i Foixà, tres dels municipis amb un IST més elevat de tota la comarca.

Tots aquests es troben àmpliament per sobre de la mitjana del Baix Empordà, que és de 90,6 punts, disminuint lleugerament respecte les dades del 2022. És el tercer índex més baix d’una comarca gironina, només per sobre de la Selva (89,2) i de l’Alt Empordà (83,7).