Comença la tala d’arbres afectats pel foc de les Gavarres per evitar que caiguin a la carretera i recuperar l’espai

Per
ACN
-

Aquest dimarts s’han iniciat els treballs de tala d’arbres que van quedar afectats per l’incendi de les Gavarres de principis de juliol, amb l’objectiu d’evitar que puguin caure a la carretera Gi-660, coneguda popularment com la carretera de la ‘Ganga’. La tala s’estén a 20 metres a banda i banda durant uns 3 quilòmetres i abasta una àrea total d’unes 12 hectàrees de terreny calcinat. Es tracta d’una actuació d’urgència de la Diputació de Girona amb la que també es pretén començar la recuperació d’espais del massís com camps de conreu. Coincidint amb l’inici de la tala d’arbres, s’ha fet la primera reunió del grup de treball que redactarà el pla de restauració de tota la zona afectada per l’incendi que va cremar més de 2.000 hectàrees.

L’entorn dels 3 quilòmetres posteriors al punt on va començar l’incendi de les Gavarres ha començat a canviar aquest dimarts. Diversos operaris han iniciat una tala d’arbres morts pel foc i que es trobaven al marge de la carretera Gi-660, amb l’objectiu d’evitar que un futur temporal o una ventada els fes caure i provoquessin un accident o problemes de trànsit a la via. A més, però, servirà també per començar la recuperació d’espais perquè no es descarta que s’aprofiti la tala per ampliar els camps de conreus que hi ha al massís.

De fet, aquesta és una actuació d’urgència que promou el Consorci de les Gavarres que, si tot va bé, estarà llesta al novembre i que finança la Diputació de Girona i  que s’ha fet amb el vistiplau dels propietaris forestals.

En total la tala d’arbres s’estendrà a 12 hectàrees de terreny al llarg de tres quilòmetres de carretera des del punt d’inici del foc -on algú ha pintat de negre la senyal que manipulava l’operari el dia de l’incendi- .

L’objectiu és netejar d’arbrat mort els 20 metres a banda i banda de via i aprofitar la fusta que es retiri per fer-ne biomassa. En aquest sentit, el gerent del Consorci de les Gavarres, Quim Gubau, assenyala que no han calculat encara la quantitat que en trauran i que es podrà aprofitar, perquè hi ha diverses espècies.

A més, Gubau explica que valoren en cada cas quin arbrat talar, ja que en el cas de les sureres -una de les espècies més habituals al massís i que encara genera activitat econòmica- tenen possibilitats de rebrotar i no suposen un risc de caiguda.

Passaran dècades per veure-ho igual

En paral·lel als treballs que han començat aquest dimarts, s’ha fet també la primera reunió del grup de treball que ha de redactar el pla de restauració de tota la zona cremada pel foc de principis de juliol. Es tracta d’un pla encomanat per la Direcció General de Boscos i que contempla la recuperació d’espais oberts i zones agrícoles enmig del bosc.

Gubau remarca, però, que l’objectiu del pla va entre quatre i sis anys per la talla i preparació del terreny, però adverteix que tornar a veure el massís com abans hauran de passar dècades, ja que les espècies que l’habiten són de creixement lent, especialment les sureres.

«Nosaltres deixarem el bosc preparat perquè es vagi recuperant, però per tornar-lo a veure tal com era i fins que no tinguem una coberta arbòria com la que tenia, passaran almenys 30 o 40 anys», afirma.

Més pressupost i el massís de Cadiretes

D’altra banda, el pressupost del Consorci de les Gavarres ha incrementat de manera significativa. En concret, ha crescut un 33% i supera el milió d’euros, després de l’aprovació del consell plenari del consorci. Així, el 2027 l’ens comptarà amb 1.018.000, una crescuda vinculada principalment a la incorporació de l’Espai Natural Protegit del Massís de les Cadiretes al seu àmbit de gestió.

A banda, el consell plenari ha aprovat un crèdit extraordinari de 200.000 euros, finançat amb el romanent de tresoreria, per adquirir l’ermita de Sant Cebrià dels Alls i la seva rectoria. L’objectiu és consolidar aquest indret del qual es disposa en cessió des de fa 25 anys, com a patrimoni públic dins de l’Espai Natural Protegit del Massís de les Gavarres i en el qual aquest cap de setmana passat s’hi ha fet l’aplec anual que ha doblat el nombre de visitants.

Finalment, també s’ha confirmat la compra de la finca forestal del Tossal d’en Bóta, a Llagostera (Gironès). Es tracta d’un espai amb una superfície de 67,7 hectàrees i s’ha adquirit per 115.000 euros, subvencionats íntegrament per la Generalitat de Catalunya.

Les exportacions gironines cauen un 4,6% al juliol arrossegades pel descens de les càrnies i la indústria química

Per
ACN
-

Les exportacions gironines han caigut un 4,6% al juliol arrossegades pel descens de les càrnies i les químiques. Al llarg del mes, les empreses gironines han venut productes per valor de 764,7 milions d’euros (MEUR) a l’exterior. Els aranzels que la Xina aplica al porc continuen passant factura, perquè als descensos que ja ha patit aquest clúster durant el 2026, aquest juliol se n’hi ha sumat un altre. En concret, les càrnies han exportat un 28% menys (109,53 MEUR). L’única nota positiva la posen els fabricants de maquinària, que creixen un 22% en exportacions i tanquen el mes amb vendes per valor de 149,2 milions. En l’acumulat del 2026, les exportacions gironines continuen a la baixa (-3,1%) tot i que ja freguen els 5.000 MEUR.

Tot i que al juny les exportacions gironines van créixer més d’un 9%, aquest juliol la balança ha tornat a capgirar-se. I de nou, les vendes que les empreses gironines han fet a l’estranger tanquen el mes a la baixa. En concret, durant el juliol des de la demarcació s’han exportat productes per valor de 764,7 milions, cosa que traslladat en percentatges suposa un descens del 4,6% en comparació amb el juliol del 2025.

Si es passa la lupa per sectors, aquest descens s’explica, sobretot, per les caigudes de vendes a l’exterior que han registrat dues de les indústries considerades motor de l’economia gironina a l’exterior. Per una banda, les agroalimentàries; i per l’altra, les químiques.

Durant el juliol, l’agroalimentari gironí ha exportat per valor de 262 MEUR, un 16,5% menys en comparació amb l’any anterior. I bona part d’aquesta davallada s’explica, altre cop, per la caiguda de vendes que des de fa mesos pateix el clúster carni (sobretot, el que treballa amb el porc).

Els aranzels que la Xina continua aplicant com a represàlia pels gravàmens del cotxe elèctric, sumat a les caigudes generalitzades de demanda exterior, continuen passant factura a les càrnies gironines. Durant el juliol, aquest sector ha vist com les seves exportacions queien un 28% (dels 152,39 MEUR s’ha passat als 109,53), un percentatge que se suma als descensos que ja s’acumulen d’ençà de principis del 2026.

En paral·lel, la indústria química, un altre dels sectors considerat motor de l’economia gironina a l’exterior, també tanca el juliol amb un descens d’exportacions. En el cas dels productes químics orgànics, es passa dels 36,88 milions de l’any passat als 27,23; en el cas de les matèries plàstiques, dels 34,11 milions als 29,34, i en el cas de les farmacèutiques, dels 55,55 milions als 47,77. És a dir, amb baixades que traslladades en percentatges se situen entre el 14 i el 26%.

La situació que viuen tant l’agroalimentari com les químiques, però, no es trasllada als fabricants de maquinària, un altre dels sectors considerats clau de l’economia gironina a l’exterior. Perquè en aquest cas, les seves empreses tanquen el juliol a l’alça; en concret, amb un increment del 22% de les exportacions (i han facturat 149,2 MEUR en mercats exteriors).

França, Itàlia i Alemanya

Si es passa la lupa per destins, com ja és habitual, per proximitat França continua essent el principal mercat dels productes gironins a l’exterior. Aquest juliol, les empreses de la demarcació han fet vendes al país gal per valor de 195,71 MEUR (per damunt dels 172,19 de l’any passat).

En segon lloc del llistat, s’hi situa Itàlia. En aquest cas, però, aquí s’hi ha exportat menys (passant dels 80,02 als 72,01 MEUR). Els següents països, per volum de vendes, són Alemanya,  Portugal, el Regne Unit, els Països Baixos, Polònia, els Estats Units, la Xina, Bèlgica, la República Txeca i Grècia. En el cas del gegant asiàtic -un gran consumidor de carn de porc- aquest juliol s’hi han fet exportacions per valor de 17,18 milions (l’any passat van ser-ne 22,03).

Un 3,1% menys

Els descensos d’aquest juliol, a excepció de l’oasi del juny, se sumen també als que ja s’havien acumulat des de l’inici del 2026. I això fa que, durant els dos primers trimestres d’any, les exportacions gironines tanquin a la baixa amb una caiguda del 3,1% en comparació amb el 2025.

Això sí, si en comptes de percentatges es mira el volum de vendes, ja s’està proper als 5.000 MEUR. Entre gener i juliol, les vendes de les empreses a l’exterior se situen en 4.945,4 milions d’euros.

La Bisbal reurbanitzarà el carrer i la plaça del Call amb una inversió de més de 430.000 euros

Per
Redacció
-

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà impulsa la reurbanització integral del carrer del Call i de la plaça del Call, amb una inversió conjunta de més de 430.000 euros. El projecte permetrà recuperar un espai del nucli antic que actualment està tancat, sense pavimentar i inaccessible per als vianants.

El consistori porta aquest dimarts al ple l’aprovació inicial de les dues actuacions, que tindran un termini d’execució de sis mesos cadascuna. La intervenció permetrà recuperar el traçat històric que connectava el carrer de Sant Jaume amb el carrer de Santa Maria del Puig.

L’enderroc parcial de l’immoble que actualment interromp aquest recorregut permetrà convertir l’espai resultant en una nova plaça pública al centre històric. El carrer del Call també tindrà plataforma única i serà d’ús exclusiu per als vianants.

El paviment actual del carrer se substituirà per pedra calcària de Sant Vicenç. La plaça combinarà aquesta pedra amb llambordins de color marfil i zones de sauló compactat, una solució que afavorirà la permeabilitat del terreny.

Una part important de la inversió servirà per renovar les xarxes de sanejament i d’aigua potable, així com l’enllumenat públic i la xarxa elèctrica. Les noves instal·lacions quedaran soterrades i també desapareixeran els actuals creuaments elèctrics aeris.

El projecte incorpora mesures d’adaptació al canvi climàtic. La plaça tindrà una superfície important de sauló i comptarà amb dos lledoners, que aportaran vegetació i ombra a aquest nou espai públic.

La intervenció també posarà en valor el patrimoni històric del Call, l’antic barri jueu de la Bisbal d’Empordà. Els sondejos previs han localitzat elements d’interès patrimonial al subsòl, que el consistori preveu integrar en el nou espai.

L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, ha definit l’actuació com una recuperació d’un espai que durant dècades ha estat fora de l’abast dels veïns. El regidor d’Urbanisme, Gaetan Chapel, també ha destacat la voluntat de preservar la memòria del Call.

Amb aquestes actuacions, l’Ajuntament dona continuïtat a la renovació del centre històric i combina la millora de les infraestructures amb la recuperació d’espais públics i la preservació del patrimoni.

Com abordem la violència masclista sense caure en la revictimització

Per
Redacció
-
Estudi de Ràdio Capital - Micròfon
Estudi de Ràdio Capital - Micròfon

La violència masclista continua existint avui dia. I, tot i que els mitjans de comunicació cada cop posen més llum sobre aquest tema i els casos que en sorgeixen, hi ha cops on inevitablement es torna a revictimitzar la persona o l’entorn de la persona que ha patit aquest tipus de violència. Si bé és cert, que hi ha eines i mètodes que permeten evitar aquesta violència de tornar a incrementar el patiment sobre la víctima o el seu cercle més proper.  

Tot i que el paper dels mitjans ha de ser el d’informar, i més en aquest tipus de casos de violència, cal apel·lar a les bones pràctiques periodístiques. Per això, cal contrastar la informació, evitar les especulacions i comptar amb veus expertes per treballar aquests casos.  

Tot i aquesta voluntat d’exercir amb professionalitat el tractament mediàtic tradicional fa que el treball d’alguns casos de violència masclista comporti aquesta revictimització de la persona que ha patit violència masclista o per part de l’entorn d’aquesta víctima. Casos com el de La Manada van posar el focus en els detalls més escabrosos en comptes de centrar aquest relat informatiu en el qual és més rellevant: la denúncia de l’agressió masclista.  

En aquesta revictimització també hi tenen una importància especial el llenguatge que es fa servir i l’impacte social que té aquest relat periodístic. No cal dramatitzar ni entrar en detalls que no tenen rellevància pel fet que cal explicar.  

Formar-se per informar 

A part de ser curosos com a professionals a l’hora de treballar aquestes temàtiques, també cal conèixer els casos reals de persones que treballen sobre el terreny. Per això, en la primera jornada Eines per explicar el món de Ràdio Capital parlarem de violència masclista i de com evitar la revictimització de les persones que la pateixen. Amb veus com la de la periodista d’Almena Cooperativa Feminista, Mary M. Villena o la de la psicòloga especialista en situacions d’emergència, Ariadna Vilà, tractarem aquests i molts més temes.  

Durant la taula es veurà com abordar des del principi un feminicidi, un abús sexual, una agressió sexual o un cas de violència masclista. També es tractaran els diferents tipus de violència existents i els graus de desenvolupament. A més, caldrà parlar de l’impacte de les xarxes socials en les notícies sobre violències masclistes i feminicidis. Es posaran exemples de casos de violències masclistes que han començat com un ciberassetjament o un altre tipus de violència i han acabat esdevenint més greus arribant a violència física o assassinat.  

Aquesta serà la primera de les quatre taules que es faran durant la jornada Eines per explicar el món que se celebraran dissabte 7 de novembre de 2026 a l’Auditori del Centre Cultural La Mercè de Girona i concentraran en un sol dia diversos espais de debat i aprenentatge. Cal fer inscripció prèvia a la jornada a través d’aquest enllaç. Les places són limitades. 

El Consorci de les Gavarres preveu un pressupost de més d’un milió d’euros per al 2027

Per
Redacció
-
Manel Magrinyà

El Consorci de les Gavarres preveu disposar de més d’un milió d’euros de pressupost l’any 2027, amb un increment del 33% respecte als exercicis anteriors. L’augment respon principalment a la incorporació del Massís de les Cadiretes al seu àmbit de gestió.

El Consell Plenari ha aprovat la proposta, que preveu 1.018.000 euros d’ingressos i despeses. El pressupost s’haurà d’elevar ara al Ple de la Diputació de Girona per completar la tramitació.

Una part dels recursos es destinarà a les actuacions d’emergència derivades de l’incendi forestal del 3 de juliol, que va començar a la Bisbal d’Empordà i va cremar més de 2.000 hectàrees.

En aquest sentit, el Consorci ha adjudicat els treballs per retirar arbres cremats o afectats pel foc amb risc de caiguda. L’actuació afectarà unes 12 hectàrees de l’entorn de la carretera de la Ganga i del camí de Rabioses.

Els treballs tenen un cost de prop de 36.000 euros i busquen millorar la seguretat en aquests punts de les Gavarres.

El Consell Plenari també ha aprovat un crèdit extraordinari de 200.000 euros per adquirir l’ermita i la rectoria de Sant Cebrià dels Alls. El Consorci disposa d’aquests immobles en cessió des de fa 25 anys i ara vol incorporar-los al patrimoni públic.

L’organisme també ha formalitzat la compra de la finca forestal del Tossal d’en Bóta, a Llagostera. L’espai té prop de 68 hectàrees i ha costat 115.000 euros, finançats íntegrament per la Generalitat de Catalunya.

El pressupost del 2027 incorpora també canvis en la plantilla del Consorci. Es preveu estabilitzar el lloc de tècnic de desenvolupament local i crear una nova plaça de tècnic de gestió forestal.

La sessió ha aprovat igualment el Pla de Gènere i Igualtat d’Oportunitats 2026-2030. També s’han modificat els preus de les activitats educatives per bonificar les escoles usuàries habituals.

La mesura permetrà que les famílies puguin accedir a aquestes activitats sense cost. Tots els acords del Consell Plenari s’han aprovat per unanimitat.

Ricard Martín: «Trobo a faltar més còmic de gènere català i en català»

Per
Maria Alsina
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Ricard Martín: «Trobo a faltar més còmic de gènere català i en català»
Loading
/

El periodista Ricard Martín i l’il·lustrador Toni Benages són els autors de «L’altre Empordà», un còmic d’horror folk publicat el 16 de setembre que situa una història de terror a l’Empordà dels anys noranta.

En una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital, Martín explica que la idea va sorgir després d’escriure diversos relats de terror ambientats en un Empordà allunyat dels paisatges més turístics. L’autor volia recuperar «un Empordà de cares B, de carreteres abandonades, de bars una mica sòrdids i cutres», vinculat als espais que ell i la seva generació havien trepitjat durant la joventut.

Els relats van arribar a l’editorial Finestres, que va proposar convertir-los en còmic i va posar Martín en contacte amb Benages. A partir d’aquí, els dos autors van iniciar un procés de treball conjunt per donar forma a la història i al seu univers visual.

La història segueix dos adolescents que juguen amb la màgia negra durant la nit de Sant Joan i acaben despertant conseqüències inesperades.

El còmic combina terror, fantasia i adolescència i incorpora referències a l’ocultisme i a Aleister Crowley. Martín explica que un dels elements que més li interessaven era el motiu del pacte amb el dimoni que surt malament i la figura del fetiller que executa un ritual amb conseqüències inesperades.

Benages, per la seva banda, explica que un dels primers reptes va ser trobar un estil visual que s’adaptés a l’univers de la història, tant pel que fa a l’entintat com a la base de color.

Tot i tenir adolescents com a protagonistes, els autors consideren que «L’altre Empordà» no està destinat exclusivament a un públic jove. La història incorpora elements de creixement i reflexions vinculades a la primera joventut, però també busca connectar amb els adults que van viure els anys noranta.

Les primeres reaccions han estat positives. Segons expliquen els autors, els editors els han traslladat que el còmic està tenint una bona acollida a la Setmana del Llibre.

La conversa també ha servit per parlar de la situació del còmic en català. Benages considera que el sector ha estat tradicionalment precari, però destaca que darrerament han aparegut més publicacions en català. Martín coincideix que encara falta més còmic de gènere català i en català i destaca l’aposta de Finestres per aquest tipus de publicacions.

«L’altre Empordà» se suma així a aquest espai amb una història de terror, fantasia i adolescència que recupera escenes i referències de l’Empordà dels anys vuitanta i noranta.

123...7.189Pàgina 1 de 7.189