Torroella de Montgrí i l’Estartit i la Universitat de Girona prorroguen quatre anys la Càtedra Josep Capellà i Hereu

privat:-l’ajuntament-de-torroella-i-la-udg-renoven-el-conveni-de-la-catedra-josep-capella-i-hereu-d’ecosistemes-litorals-mediterranis
Privat: L’Ajuntament de Torroella i la UdG renoven el conveni de la Càtedra Josep Capellà i Hereu d’Ecosistemes Litorals Mediterranis

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit i la Universitat de Girona han prorrogat quatre anys el conveni de la Càtedra Josep Capellà i Hereu d’Ecosistemes Litorals Mediterranis. La signatura s’ha fet aquest divendres al despatx d’alcaldia de Torroella de Montgrí.

L’acord dona continuïtat a gairebé dues dècades de col·laboració en l’estudi, la conservació i la gestió dels espais naturals del Baix Ter. La càtedra té la seu al Museu de la Mediterrània i treballa per aprofundir en el coneixement dels ecosistemes litorals.

L’acte ha servit també per reconèixer la figura de Josep Capellà i Hereu, que dona nom a la càtedra des del passat mes d’abril. Capellà va morir el juny de l’any passat i va mantenir una estreta vinculació amb el municipi durant dècades.

Va ser regidor de l’Ajuntament entre els anys 1991 i 1999 i va exercir com a assessor turístic durant prop de tres dècades. També va col·laborar amb la càtedra i va participar en projectes relacionats amb la protecció del territori i el turisme sostenible.

Entre aquests projectes hi ha la declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, la restauració de la Pletera, diversos projectes europeus i la reconversió de Can Quintana. També va participar en l’elaboració del Pla General d’Ordenació Urbana de l’any 2003.

La col·laboració entre les dues institucions va començar l’any 2008 amb la creació de la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis. El projecte integra les dimensions ecològica, econòmica i cultural del territori i busca contribuir a una gestió territorial sostenible.

A l’acte hi han participat l’alcalde, Jordi Colomí, i el regidor de Medi Ambient, Genís Pigem. Per part de la Universitat de Girona hi han assistit el vicerector d’Impacte al Territori i Ambientalització, Ignasi Rodriguez, i Xavier Quintana, director sortint de la càtedra.

Albert Llausàs, doctor en Ciències Ambientals, assumeix ara la direcció del projecte. També han assistit a la signatura Imma Ballbé, vídua de Josep Capellà, i Dolors Capellà, germana seva.

L’Àrea Mutual i Privada dels SSIBE obre una nova clínica dental al centre de Palamós

privat:-l’area-mutual-i-privada-dels-ssibe-amplia-la-seva-oferta-assistencial-amb-una-nova-clinica-dental-a-palamos
Privat: L’Àrea Mutual i Privada dels SSIBE amplia la seva oferta assistencial amb una nova clínica dental a Palamós

Palamós suma una nova clínica dental al carrer Major. L’Àrea Mutual i Privada de l’Hospital de Palamós ha obert el nou centre als números 14 i 16.

La clínica ocupa 110 metres quadrats i disposa de tres consultes. El centre compta amb professionals de diferents especialitats odontològiques.

Una de les principals novetats és la radiologia digital dental en dues i tres dimensions. Aquesta tecnologia permet obtenir imatges més completes de la boca. També facilita el diagnòstic i la preparació dels tractaments.

La clínica també ofereix tractaments amb sedació en determinats casos. Aquesta opció pot ajudar persones amb por o ansietat davant una visita odontològica.

El centre ofereix odontologia general, atenció infantil, ortodòncia, implants dentals, cirurgia oral, pròtesis i estètica dental. També presta atenció dental específica per a persones grans.

La cartera incorpora tractaments de les genives i de l’interior de les dents. També inclou medicina oral, odontologia preventiva i odontologia restauradora.

El centre tracta igualment problemes de l’articulació de la mandíbula i dolors relacionats amb la masticació. La cirurgia oral també inclou procediments complexos de la boca i dels maxil·lars.

L’obertura de la clínica s’havia començat a preparar durant la primavera. Al maig, l’entitat va obrir processos de selecció per incorporar personal auxiliar i d’higiene bucodental.

Les convocatòries ja vinculaven aquestes incorporacions amb la posada en marxa de la clínica. Una de les ofertes també destacava l’ús de tecnologia dental actual.

La nova clínica forma part de l’Àrea Mutual i Privada de l’Hospital de Palamós. Aquest servei atén persones amb mútua, assegurança privada o pagament particular.

L’entitat destina els beneficis nets d’aquesta activitat al pressupost general de l’Hospital de Palamós.

La clínica obre de dilluns a divendres. L’horari és de nou del matí a una del migdia. A la tarda, obre de tres a set.

 

Primera Llista – 19 setembre 2026

Torroella de Montgrí reuneix figures de la política, l’empresa i la televisió en el casament del fill del president de Planeta

Torroella de Montgrí s’ha convertit aquest dissabte, 19 de setembre, en punt de trobada de nombroses personalitats de la política, el món empresarial, la cultura i la televisió. El motiu ha estat el casament de Guillermo Creuheras Martí, fill petit de José Creuheras, president del Grup Planeta i d’Atresmedia, amb Natalia Pujol. La cerimònia s’ha celebrat al migdia a l’església de Sant Genís, al centre de la vila, davant de diversos centenars de convidats. La Vanguardia situa l’assistència en unes 600 persones, mentre que Nació parla d’uns 700 convidats.

Entre els assistents hi havia el president de la Generalitat, Salvador Illa, fotografiat a Torroella al costat del nuvi i José Creuheras. Nació també ha confirmat la presència del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, de la presidenta del Banc Santander, Ana Botín, i de l’exprimer ministre francès Manuel Valls. La trobada ha aplegat així representants destacats dels àmbits polític i empresarial procedents principalment de Barcelona i Madrid.

La vinculació del casament amb el món de la comunicació també ha estat especialment visible. Entre els convidats, La Vanguardia cita les presentadores Susanna Griso i Sonsoles Ónega, l’escriptor i presentador Boris Izaguirre i els escriptors Eduardo Mendoza, María Dueñas i Carmen Posadas. José Creuheras presideix tant el Grup Planeta com Atresmedia, grup audiovisual propietari, entre altres mitjans, d’Antena 3, La Sexta i Onda Cero.

Els nuvis, tots dos de 27 anys, es van conèixer l’any 2019 a la Cerdanya, on les dues famílies tenen segones residències. Guillermo Creuheras va estudiar a ESADE i actualment és conseller delegat de Grupo MS, mentre que Natalia Pujol treballa en el sector de la moda i dirigeix una marca de roba amb una amiga. La núvia ha arribat a Sant Genís amb un vestit del dissenyador Ze García i els nuvis han abandonat l’església després de la cerimònia en un Volkswagen Golf clàssic descapotable.

La celebració ha continuat després al terme de Palafrugell, en una masia històrica envoltada de camps i amb vestigis medievals.

No és el primer gran casament de la família Creuheras que té Torroella de Montgrí com a escenari. L’any 2019, Claudia Creuheras, germana de Guillermo, també va escollir l’església de Sant Genís per casar-se amb Álvaro Gandarias.

L’Estartit repassa 25 anys d’història a través de l’exposició de Ràdio Capital

L’Estartit ha inaugurat aquest divendres l’exposició que repassa 25 anys d’història del municipi a través de la mirada periodística de Ràdio Capital. L’acte s’ha celebrat a la seu de l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, on la mostra es podrà visitar fins al 30 d’octubre.

L’exposició, titulada Ràdio Capital. 25 anys de notícies · Torroella de Montgrí i l’Estartit, recull alguns dels episodis que han marcat la vida del municipi entre el 2001 i l’actualitat. Les fotografies es complementen amb notícies i continguts sonors de l’emissora, accessibles mitjançant codis de resposta ràpida.

El recorregut permet recuperar la transformació turística, social i institucional de l’Estartit, però també alguns dels episodis que han tingut més impacte sobre el territori. La mostra inclou la creació del Consell Municipal de l’Estartit, la constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada, diversos temporals, la declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, la recuperació ambiental de la Pletera i la pandèmia.

També hi apareixen esdeveniments polítics, equipaments, serveis i iniciatives vinculades al turisme i al medi natural. D’aquesta manera, l’exposició ofereix una mirada sobre com ha canviat l’Estartit durant l’últim quart de segle i sobre els elements que han anat configurant la seva identitat.

Durant la inauguració, el president de l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, Genís Dalmau, ha reivindicat el valor de fer aquest exercici de memòria. Dalmau ha remarcat que revisar els 25 anys d’història permet entendre millor les decisions que caldrà prendre durant els propers anys.

El president de l’Entitat Municipal Descentralitzada també ha situat el turisme, l’activitat econòmica i la protecció del medi natural entre els principals reptes de futur. En aquest sentit, ha destacat el paper del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter com un element diferencial per al municipi i per a un model turístic vinculat a la natura.

Dalmau també ha posat l’accent en la necessitat de mantenir una bona convivència entre els veïns i les persones que arriben a l’Estartit per viure-hi, treballar-hi o passar-hi una estada. La seva mirada de futur passa per combinar activitat turística, protecció ambiental i vida quotidiana al municipi.

En la mateixa línia, el president del Club Nàutic Estartit, Jordi Ponjoan, ha destacat el moment de transformació que viu l’Estartit. Ponjoan ha assenyalat que el municipi es troba envoltat d’espais naturals que cada vegada tenen més protagonisme i que aquesta realitat també pot actuar com un motor per a l’activitat turística.

El president del Club Nàutic Estartit ha remarcat especialment la relació entre nàutica, turisme i medi ambient. El club manté des de fa anys una vinculació amb l’activitat del municipi i amb els projectes relacionats amb el patrimoni marí.

La mostra permet veure aquesta evolució a través de 25 anys de notícies, imatges i testimonis sonors. Cada contingut ofereix la possibilitat d’ampliar la informació i recuperar la cobertura que Ràdio Capital va fer dels diferents esdeveniments.

L’exposició forma part del projecte de commemoració dels 25 anys de Ràdio Capital, que durant aquest any està recorrent diversos municipis del Baix Empordà amb mostres adaptades a la història de cada localitat. La proposta vol conservar una part de la memòria recent del territori a través del periodisme de proximitat.

La CUP acusa el Govern d’incomplir els acords sobre la mobilitat a l’Empordà

La Candidatura d’Unitat Popular acusa el Govern de Catalunya de no haver executat els acords aprovats pel Parlament per millorar la mobilitat ferroviària a l’Empordà. La formació ha denunciat aquesta situació arran del seguiment dels compromisos adoptats per la Comissió de Territori i Habitatge.

El Parlament va aprovar el 12 de novembre del 2025 una proposta de resolució sobre la millora del servei ferroviari a l’Empordà. El text plantejava diverses mesures per reforçar les connexions entre municipis empordanesos i la xarxa ferroviària.

Entre les actuacions previstes hi havia la creació d’una línia d’autobús entre l’estació de Camallera i l’Escala, amb parades a Ventalló i Viladamat. La proposta també contemplava millorar la coordinació entre els autobusos interurbans de Figueres i els serveis ferroviaris de l’estació.

La iniciativa parlamentària incloïa, a més, mesures relacionades amb les connexions ferroviàries de l’Empordà. També plantejava actuacions per facilitar l’accés als serveis ferroviaris i millorar les condicions de diverses estacions de la demarcació.

El diputat de la Candidatura d’Unitat Popular Dani Cornellà ha criticat el grau de compliment d’aquests compromisos. Cornellà considera que les mesures aprovades pel Parlament s’han d’executar i reclama explicacions al Govern de Catalunya.

La formació també qüestiona el seguiment que ha fet la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, sobre l’aplicació de la proposta. Aquestes crítiques formen part del debat polític actual sobre la situació de la mobilitat a les comarques gironines.

La proposta aprovada el novembre de l’any passat incloïa específicament la connexió entre Camallera, Ventalló, Viladamat i l’Escala. Durant el debat parlamentari, diversos grups van coincidir en la necessitat de reforçar aquesta connexió i adaptar millor el transport ferroviari a les necessitats del territori.

La qüestió afecta especialment els municipis que depenen de les estacions ferroviàries de l’Empordà per connectar amb altres punts de les comarques gironines. La proposta parlamentària també situava la mobilitat com un element relacionat amb l’equilibri territorial i l’accés als serveis.

La Candidatura d’Unitat Popular reclama ara que es compleixin les mesures aprovades i que es concretin les actuacions pendents. El debat posa novament sobre la taula les connexions entre el tren i el transport per carretera a l’Empordà, especialment en municipis allunyats de les principals línies ferroviàries.