L’any 2018, l’Ajuntament de Bellcaire d’Empordà buscava informació per celebrar el centenari de la declaració del seu castell com a “monument historicoartístic” quan va descobrir que l’església del castell havia estat inscrita al registre de la propietat en nom del Bisbat de Girona. Tot i que l’Ajuntament de Bellcaire va recuperar judicialment l’església l’any 2022, no és l’únic cas similar a Catalunya: segons la Generalitat, 3.722 propietats han estat immatriculades per l’Església arreu de Catalunya entre els anys 1946 i 2015. Però què és exactament immatricular?
Per entendre-ho, cal remuntar-se als principis del segle XIX. Després d’un llarg període de conflictes entre l’Estat i l’Església, l’administració estatal va decidir, com a represàlia, prendre molts béns a l’Església per després posar-los al mercat, el que es coneix com a desamortitzacions. Més endavant, l’any 1851, Espanya buscava reconciliar-se amb el Papat, així que va signar un concordat per millorar les relacions, en el qual s’obria la porta a què l’Església pogués fer llistes de béns “a recuperar”. Posteriorment, l’any 1946, el franquisme va canviar la Llei Hipotecària, posant al mateix nivell l’administració de l’Estat i l’Església catòlica, mantenint un privilegi històric del segle XIX, que va perdurar fins a l’any 2015. Això, a efectes pràctics, implicava que el bisbe de cada diòcesi obtenia els mateixos poders que un notari, permetent-li poder inscriure sense títol de propietat molts terrenys i propietats que consideraven propis al registre; només es requeria una «autocertificació» del bisbe declarant que l’Església havia fet servir aquella propietat «des de temps immemorials» sense que ningú la reclamés. Aquestes propietats van ser immatriculades, és a dir, van ser inscrites per primera vegada al registre de la propietat. Tot i això, immatricular llocs de culte (esglésies, capelles…) mitjançant aquests mètodes va estar prohibit fins al 1998, sota el govern d’Aznar.
En el cas del Baix Empordà, el Bisbat de Girona hi té immatriculades un total de 41 propietats, que es divideixen en 29 temples, 5 conjunts eclesiàstics, una capella, 5 terrenys rústics i un terreny urbà. Així doncs, gairebé un 15% de les propietats de l’Església al Baix Empordà són terrenys (en lila al mapa) i, la resta, llocs de culte (en blau al mapa).
Font: Generalitat de Catalunya (1946 – 2015)
Nota: En el cas dels terrenys, s’indica només el municipi on es troben, i no la seva ubicació exacta.
Les immatriculacions de l’Església han estat especialment polèmiques per diversos motius. Primer de tot, cal tenir en compte que moltes d’aquestes propietats s’han obtingut per “usucapió”, o, el que és el mateix, demostrant que, havent fet servir la propietat durant molt temps, ningú l’ha reclamada. Molts s’hi oposen, perquè això significaria que l’Església hauria pres possessió de béns que realment no eren seus; alguns d’aquests, per exemple, són infraestructures edificades o mantingudes pels habitants del poble o ciutat. A més, aquí s’hi afegeix el fet que el Bisbat, després “d’autoassignar-se” una propietat, podria vendre-la i generar benefici econòmic, especialment pel que fa a terrenys.
A part, també ha estat criticada la falta de transparència. De fet, només coneixem les dades que ha facilitat la Generalitat sobre les immatriculacions fetes entre 1946 i 2015, ja que descobrir la totalitat de les propietats de l’Església és una tasca inabastable per un ciutadà normal i corrent. Per poder-ho fer, caldria revisar el propietari de totes les finques una per una, complint sempre els estrictes requisits per considerar-se “interès directe”. Aquests estan establerts a l’article 53 de la Llei del Cadastre Immobiliari: ser-ne hereu o successor, viure-hi de lloguer, tenir dret d’usdefruit, ser propietari d’una parcel·la veïna o tenir un permís especial de l’Estat o del propietari. Així doncs, l’interès periodístic queda totalment descartat dintre d’aquest context.
Sant Feliu de Guíxols acollirà els dies 5 i 6 de setembre el primer Torneig Solidari Sergio Ayala, una competició de futbol cadet amb la participació de vuit equips i una finalitat solidària.
El torneig està organitzat pel Rotary Club de Girona i el Club de Futbol Sant Feliu de Guíxols. Els partits es disputaran als camps municipals de Vilartagues i Mascanada durant tot el cap de setmana.
Els beneficis de la competició es destinaran íntegrament a la recerca del glioma difús intrínsec de tronc encefàlic, un tipus de càncer cerebral pediàtric molt agressiu. Els recursos aniran al Centre de Recerca Mèdica Aplicada de la Universitat de Navarra.
La malaltia afecta cada any una trentena d’infants a Espanya i presenta una supervivència molt baixa. El torneig vol contribuir a la investigació i donar suport a les famílies afectades.
La competició reunirà alguns dels principals planters del futbol estatal en categoria cadet. Hi participaran el Girona Futbol Club, el Futbol Club Barcelona, el Valencia Club de Fútbol i el Reial Club Deportiu Espanyol.
També hi seran el Club Atlético Osasuna, la Real Sociedad de Fútbol, l’Escola de Futbol Sabadell i el Club de Futbol Sant Feliu de Guíxols.
La fase de grups es disputarà dissabte 5 de setembre. El camp de Vilartagues acollirà els partits del grup format pel conjunt ganxó, el Club Atlético Osasuna, el Futbol Club Barcelona i el Valencia Club de Fútbol.
Al camp de Mascanada jugaran la Real Sociedad de Fútbol, el Girona Futbol Club, el Reial Club Deportiu Espanyol i l’Escola de Futbol Sabadell.
Els partits començaran al matí i s’allargaran fins a la tarda. Després de la competició, el Guíxols Arena acollirà una proposta musical i d’oci fins a la mitjanit.
La fase final tindrà lloc diumenge 6 de setembre, amb les semifinals durant el matí i les finals a partir del migdia. El lliurament de premis està previst a les dues de la tarda.
El torneig porta el nom de Sergio Ayala Hernández, un jove apassionat del futbol diagnosticat als setze anys d’aquest tumor cerebral. La iniciativa vol mantenir el seu record i convertir-lo en un projecte de suport a la recerca.
El torneig compta també amb la implicació de diverses institucions i entitats. Els exfutbolistes professionals Eloi Amagat i Ángel Martínez exerceixen de padrins de la iniciativa.

Palamós ha obert les inscripcions als tallers gratuïts Palamós Connecta’t per als mesos de setembre i octubre. L’Ajuntament de Palamós impulsa aquesta programació des de l’Àrea de Promoció Econòmica.
Els tallers ofereixen formació en noves tecnologies, ocupació i cerca de feina. El programa inclou cinc propostes formatives especialitzades i gratuïtes.
El primer curs estarà dedicat als coneixements administratius per treballar a distància. La formació començarà el 14 de setembre i acabarà el 30 d’octubre. Tindrà una durada total de prop de 70 hores.
La programació continuarà amb un taller sobre l’accés a l’ocupació pública. Els participants aprendran eines pràctiques i recursos basats en intel·ligència artificial. El curs tindrà una durada de 20 hores. Les sessions seran els dies 15, 17, 22 i 24 de setembre.
El programa també dedicarà una sessió a la ciberseguretat als telèfons mòbils. Aquest taller tindrà una durada de quatre hores i es farà el 6 d’octubre.
Una altra formació abordarà les eines digitals per crear presentacions i publicacions. El taller tindrà una durada de 12 hores. Les sessions es faran els dies 8, 13 i 15 d’octubre.
L’oferta acabarà amb un curs sobre automatització de tasques i gestions amb intel·ligència artificial. Aquesta formació tindrà una durada de 12 hores. Les sessions estan previstes els dies 20, 22 i 27 d’octubre.
Els tallers s’adrecen a persones majors de 16 anys empadronades a Palamós. També han d’estar inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya. La inscripció ha de correspondre a una demanda de feina o de millora laboral.
Les inscripcions es poden fer a l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Palamós. L’oficina es troba al carrer de Santa Marta, número 6. L’horari d’atenció és de dilluns a divendres, de deu del matí a dues del migdia.
El termini acaba el dia abans de cada taller i depèn de les places disponibles. La informació també es pot consultar al web de Promoció Econòmica de Palamós.
Els cursos reben finançament del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya dins el projecte Treball als Barris 2025. També compten amb cofinançament del Servei Públic d’Ocupació Estatal.