El juny de 2025, l’Escola Torres Jonama de Palafrugell va celebrar cent anys d’història. L’aniversari recordava la inauguració de l’edifici, l’any 1925, i el paper que va tenir en la consolidació de l’escola pública al municipi. Durant un segle, el centre ha format part de la vida educativa de Palafrugell i ha passat per diverses generacions d’alumnes, mestres i famílies. 

La commemoració arribava en un any especialment significatiu per al centre. L’Ajuntament de Palafrugell va concedir a l’escola el Diploma al Mèrit Ciutadà, com a reconeixement a la seva trajectòria educativa i al seu arrelament al municipi. Els actes del centenari es van concentrar entre el 9 i el 15 de juny, amb activitats pensades per a la comunitat educativa i per a totes les persones que havien tingut relació amb l’escola. 

L’origen de l’edifici es remunta a una necessitat objectiva. Abans de 1925, l’escola pública de Palafrugell no tenia un local propi. Havia d’utilitzar espais llogats, sovint amb condicions precàries. La construcció del grup escolar va resoldre aquest problema i va donar a l’ensenyament públic un edifici pensat específicament per fer classe. 

La figura clau va ser Josep Torres Jonama. Nascut a Palafrugell l’any 1857, va emigrar a Amèrica i va fer fortuna en el món del suro, primer a Nova York i després a Europa. Amb els anys, va destinar part dels seus recursos a iniciatives de beneficència i cultura. A Palafrugell, la seva aportació més visible va ser la construcció de les escoles que acabarien portant el seu nom. 

Torres Jonama va pagar l’edifici, amb un cost de 300.000 pessetes. L’Ajuntament hi va afegir 50.000 pessetes per fer una zona enjardinada. Un cop acabades les obres, el benefactor va donar les escoles al municipi. La inauguració va tenir lloc el 4 de juny de 1925, amb la presència del rei Alfons XIII. 

El projecte tenia una concepció moderna per a l’època. Torres Jonama va portar la idea de les noves escoles d’Amèrica, amb un model que imitava construccions escolars que s’estaven fent als Estats Units. El constructor va ser Josep Bries. El conjunt estava format per tres edificis d’una planta, amb grans finestrals i molta llum a les aules. L’objectiu era disposar d’espais amplis, ventilats i adequats per a l’activitat educativa. 

El centenari del 2025 va voler recollir aquesta memòria. El programa portava per lema Som centenaris! i incloïa activitats molt diverses. Hi va haver la cantata 400 milions de segons al Teatre Municipal, una tertúlia amb el títol Cent anys d’històries, una nit musical al pati de l’escola, un acte institucional, la presentació del documental del centenari, l’actuació de la coral del centre, el mural commemoratiu i el descobriment d’una placa. 

També es van fer portes obertes, un sopar de retrobament, activitats de màgia i un matí esportiu. El programa va ser organitzat per l’Escola Torres Jonama i l’Associació de Famílies d’Alumnes, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palafrugell, el Centre Fraternal, el Departament d’Educació, la Diputació de Girona i Vins i Licors Grau. 

La celebració tenia una dimensió educativa, però també ciutadana. L’escola havia estat, durant cent anys, un espai de relació entre infants, mestres i famílies. Les activitats del centenari van servir per retrobar antigues promocions, recuperar records i explicar la història del centre a les noves generacions. 

Bibliografia i fonts 

Comunicació Palafrugell. L’Escola Torres i Jonama i l’Institut FP Baix Empordà celebren 100 i 50 anys respectivament, 3 de juny de 2025.
URL: https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/educacio/6699-l-escola-torres-i-jonama-i-l-institut-fp-baix-emporda-celebren-100-i-50-anys-respectivament 

Agenda Palafrugell Cultura. Centenari Escola Torres Jonama, juny de 2025.
URL: https://cultura.palafrugell.cat/ca/programacio/c/5482-centenari-escola-torres-jonama.html 

Escola Torres Jonama. Som centenaris! Programa d’activitats, 3 de juny de 2025.
URL: https://agora.xtec.cat/ceiptorresjonama-palafrugell/general/som-centenaris-programa-dactivitats/ 

Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

El març de 2024 es va publicar Un cor furtiu. Vida de Josep Pla, de Xavier Pla. L’obra, editada per Destino, arribava a les llibreries amb 1.536 pàgines i es presentava com una de les biografies més extenses i documentades dedicades a l’escriptor palafrugellenc. A Palafrugell, el llibre tenia un interès especial: tornava a situar Josep Pla al centre del debat literari des del municipi que conserva una part essencial del seu llegat. 

El volum era el resultat d’una investigació llarga, amb més de deu anys de feina, i abordava la vida de Josep Pla a partir de documentació, testimonis i episodis personals, polítics i literaris. 

El mateix dia de la publicació, Palafrugell va acollir una de les primeres presentacions. L’acte es va fer a la Fundació Josep Pla, l’espai que custodia i difon el llegat de l’autor d’El quadern gris. 

Xavier Pla és professor de literatura catalana contemporània a la Universitat de Girona i fa anys que estudia l’obra de Josep Pla. Amb Un cor furtiu, va plantejar una biografia de gran abast, centrada en la vida completa de l’escriptor, però també en les zones menys resoltes del seu recorregut. Els mitjans la van presentar com una biografia monumental basada en milers de documents inèdits, que situava el llibre en el punt de trobada entre vida privada, ambició literària i contradiccions polítiques. 

La biografia també aportava novetats documentals. Xavier Pla va treballar amb milers de documents personals, molts dels quals eren inèdits o poc coneguts. Aquest material permetia revisar episodis de la vida privada, política i literària de Josep Pla amb més precisió. Les informacions publicades amb motiu de la sortida del llibre destacaven que l’obra donava més pes a les dones que van formar part de la seva vida, reforçava la tesi sobre la seva activitat d’espionatge durant la Guerra Civil i contrastava el personatge que Pla havia construït als seus textos amb la documentació conservada. 

La recepció cultural va ser àmplia. La Vanguardia, en una crítica de Jordi Amat, va llegir el llibre com una obra de consulta sobre una figura central de la literatura catalana del segle XX. El text destacava que la biografia abordava un Pla complex, marcat per la seva dedicació a l’escriptura, per la construcció d’un personatge públic i per les tensions de la seva trajectòria vital i política. 

Les novetats també afectaven la lectura de la guerra i la postguerra. La biografia incorporava documents i testimonis que ajudaven a explicar els anys 1936-1939, l’entrada de Pla a Barcelona amb les tropes franquistes, la seva relació amb Destino i la seva posició davant els escriptors catalans a l’exili. Aquestes aportacions expliquen que el llibre fos rebut com una obra de referència sobre Josep Pla i sobre una part complexa de la cultura catalana del segle XX. 

La publicació d’Un cor furtiu va arribar més de quaranta anys després de la mort de Josep Pla, el 1981. En aquest temps, l’escriptor havia continuat present en estudis, reedicions, debats i lectures públiques. El 2024, la biografia de Xavier Pla va posar damunt la taula una nova síntesi, extensa i documentada, sobre una figura que continua generant interès i discussió. 

Un cor furtiu va convertir Josep Pla en un dels noms literaris destacats del 2024 i va tornar a connectar la seva vida amb els espais de Palafrugell que encara avui l’expliquen. 

Bibliografia i fonts 

Grup 62 / Destino. Un cor furtiu. Vida de Josep Pla, fitxa editorial, 20 de març de 2024.
URL: https://www.grup62.cat/llibre-un-cor-furtiu/391738 

VilaWeb. Joan Safont Plumed. Xavier Pla: “Pla és un vencedor vençut: guanya la guerra, però com a escriptor català la perd”, 20 de març de 2024.
URL: https://www.vilaweb.cat/noticies/xavier-pla-josep-pla-volia-ser-el-millor-escriptor-de-la-literatura-catalana/ 

La Vanguardia. Jordi Amat. Josep Pla: tota la vida, 30 de març de 2024.
URL: https://www.lavanguardia.com/encatala/20240330/9582912/josep-pla-cor-furtiu.html 

La Vanguardia. Jordi Amat. Josep Pla: toda la vida, 30 de març de 2024.
URL: https://www.lavanguardia.com/cultura/culturas/20240330/9582891/josep-pla-cor-furtiu.html 

La Veu dels Llibres. Un cor furtiu. Vida de Josep Pla, de Xavier Pla, 20 d’abril de 2024.
URL: https://www.diarilaveu.cat/laveudelsllibres/biografia/un-cor-furtiu-vida-de-josep-pla-de-xavier-pla-7805/ 

Ràdio Palafrugell. Xavier Pla presenta la biografia de Josep Pla “Un cor furtiu” a Calella, 14 d’agost de 2024.
URL: https://radiopalafrugell.cat/xavier-pla-presenta-la-biografia-de-josep-pla-un-cor-furtiu-a-calella-la-presentarem-en-un-dels-espais-mes-importants-de-pla/ 

Ràdio Palafrugell. Xavier Pla presenta la biografia de Josep Pla “Un cor furtiu” a Calella, entrevista, 13 d’agost de 2024.
URL: https://podcasts.radiopalafrugell.cat/@Entrevistes/episodis/xavier-pla-presenta-la-biografia-de-josep-pla-un-cor-furtiu-a-calella-bpvct 

Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

El març de 2023, Calella de Palafrugell va rebre el distintiu de Vila Marinera, atorgat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència Catalana de Turisme. El reconeixement incorporava el nucli dins la marca Barris i Viles Marineres, que agrupa municipis i barris del litoral català amb una identitat vinculada a la cultura del mar. 

El distintiu reconeixia el caràcter històric, cultural, paisatgístic i gastronòmic de Calella. També valorava la promoció d’esdeveniments relacionats amb la relació entre les persones i el mar. Amb aquesta incorporació, Calella se sumava a la xarxa de viles i barris mariners certificats per l’Agència Catalana de Turisme. 

La seva façana marítima, les cases blanques, les cales, les platges i els carrerons formen part de la imatge més identificada del poble. El reconeixement de Vila Marinera posava l’accent en aquest conjunt d’elements i en la continuïtat d’una cultura local lligada al mar. 

La marca Barris i Viles Marineres forma part de les iniciatives de promoció turística de l’Agència Catalana de Turisme. El seu objectiu és identificar destinacions del litoral català que conserven patrimoni marítim, tradicions vinculades a la pesca, gastronomia marinera, paisatge costaner i activitats relacionades amb el mar. 

En el cas de Calella, la Generalitat destacava la seva personalitat com a antic poble de pescadors i la conservació de l’encant dels nuclis costaners de l’Empordà. També feia referència a les platges i cales rocoses, a les cases blanques de pescadors i als carrers estrets que caracteritzen el nucli. 

Un dels elements citats en el reconeixement era la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. L’acte se celebra des de 1966 i és una de les cites culturals més conegudes del municipi. La cantada manté una relació directa amb la memòria marinera, les tavernes, el cant popular i la imatge pública de Calella. 

El distintiu també tenia una dimensió turística. La incorporació a la marca Barris i Viles Marineres permetia situar Calella dins una xarxa de destinacions reconegudes per la seva vinculació amb el mar. Aquesta certificació s’afegia a altres elements de promoció del municipi, com el paisatge de la Costa Brava, la gastronomia, les platges i l’activitat cultural. 

El reconeixement de 2023 va situar Calella de Palafrugell dins una categoria turística específica de la Generalitat. El distintiu identificava el nucli com una vila amb patrimoni i cultura marinera, i el vinculava a una xarxa catalana pensada per promoure el litoral des del punt de vista històric, gastronòmic, paisatgístic i cultural. 

Bibliografia i fonts 

Ràdio Capital. Calella de Palafrugell rep el distintiu de Vila Marinera, 13 de març de 2023.
URL: https://www.radiocapital.cat/calella-de-palafrugell-distintiu-vila-marinera/ 

Comunicació Palafrugell. Calella de Palafrugell rep el distintiu de Vila Marinera atorgat pel Departament d’Empresa i Treball, 13 de març de 2023.
URL: https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/turisme/6017-calella-de-palafrugell-rep-el-distintiu-de-vila-marinera-atorgat-pel-departament-d-empresa-i-treball 

Ràdio Palafrugell. Calella de Palafrugell rep el distintiu de Vila Marinera, 13 de març de 2023.
URL: https://radiopalafrugell.cat/calella-de-palafrugell-rep-el-distintiu-de-vila-marinera/ 

Revista del Baix Empordà. Calella de Palafrugell rep el distintiu de Vila Marinera atorgat pel Departament d’Empresa i Treball, 13 de març de 2023.
URL: https://revistabaixemporda.cat/calella-de-palafrugell-rep-el-distintiu-de-vila-marinera-atorgat-pel-departament-dempresa-i-treball/ 

Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

El 2022, el Crònica d’un Any va arribar a la seva 40a edició. La publicació arribava a les quatre dècades de recull dels fets més importants de Palafrugell, amb notícies, imatges, noms propis, activitats, debats i canvis que, any rere any, han anat construint una part de la memòria recent del municipi. 

El Crònica va néixer com una publicació anual de premsa local. La seva funció era deixar constància escrita i gràfica del que havia passat durant l’any a Palafrugell. L’editorial del volum del 2022 ho resumia amb una idea clara: quaranta anys relatant els fets més importants del municipi i publicant milers d’imatges. Aquesta continuïtat explica per què el Crònica s’ha convertit en una font habitual per reconstruir la història local recent. 

La publicació ha tingut diversos equips al llarg dels anys. L’editorial del quarantè aniversari situa Santi Massaguer com una figura central del projecte, al capdavant de la publicació des dels inicis fins al 2012. També recorda companys vinculats al Crònica que ja havien mort, com Miquel Ros, Quim Turró i Jordi Moner. 

El 2022 no va ser un any qualsevol per celebrar aquest aniversari. Palafrugell venia de dos anys marcats per les restriccions de la pandèmia. Moltes activitats havien quedat suspeses, limitades o alterades. Aquell any, en canvi, va representar el retorn de bona part del calendari social i cultural. El Carrousel Costa Brava tornava i arribava als 60 anys. També recuperaven força la Cantada d’Havaneres de Calella, el Festival de Cap Roig, el Festival de Jazz Costa Brava i Flors i Violes. 

Aquell retorn d’activitats donava al volum del 2022 un valor especial. El Crònica recollia un any de represa, amb entitats, festivals i iniciatives que tornaven a ocupar carrers, escenaris i places. També hi apareixien activitats solidàries com l’Oncotrial, l’Oncoswim i el Run4 Càncer, que van batre rècords de participació. Després del temps d’aturada, el llibre tornava a mostrar un municipi amb moviment. 

La publicació, però, no es limitava a recollir actes festius. L’editorial del 2022 també deixava constància de mobilitzacions ciutadanes i debats municipals. Hi apareixien protestes contra la retirada d’aparcaments de la plaça del Priorat de Santa Anna, les noves mesures de circulació a la carretera vella de Calella, l’increment del preu del lloguer de boies, la reducció de l’espai de les terrasses de bars i l’anunci de l’augment d’impostos municipals per al 2023. També hi quedava anotat el canvi d’alcaldia, amb Joan Vigas substituint Josep Piferrer en compliment de l’acord de govern signat el 2019. 

Aquesta barreja és una de les claus del Crònica d’un Any. El volum anual permet veure el municipi complet, amb celebracions, reconeixements, conflictes, canvis polítics, activitats culturals i vida associativa. El resultat no és una història oficial tancada, sinó un registre ampli del que ha passat. Amb els anys, aquest registre ha acabat sent una eina de consulta per entendre com ha canviat Palafrugell. 

La presentació pública del volum del 2022 es va fer el 18 de desembre, a les set de la tarda, al Teatre Municipal de Palafrugell. La convocatòria formava part de l’agenda cultural del municipi i incloïa la presentació del llibre Crònica d’un Any 2022, editat per Edicions Baix Empordà, i el lliurament dels premis Palafrugellencs de l’Any i Peix Fregit 2022. Es va entregar el Premi Peix Fregit a Josep Maria Soler Prats i el reconeixement pòstum a Miquel Ros Saballs.  

La gala va donar visibilitat al quarantè aniversari més enllà del mateix volum. Guillem Terribas, llibreter i activista cultural, va presentar el Crònica d’un Any 2022. Les cròniques publicades l’endemà per la Revista del Baix Empordà i Gerió van remarcar que el llibre arribava a la 40a edició i que recollia les notícies del municipi dels darrers dotze mesos amb un ampli desplegament d’imatges.  

Els guardons també van reforçar aquest lligam amb la vida local. Josep Maria Soler Prats, mestre jubilat, dinamitzador social i cultural i president de la Fundació Josep Pallach, va rebre el Premi Peix Fregit a una trajectòria. Miquel Ros Saballs, dibuixant, caricaturista i membre de l’equip del Crònica des dels inicis, va rebre el Peix Fregit a títol pòstum. El moviment Recuperem les Torretes va ser reconegut com a millor iniciativa, i Maria Bruguera Martí va rebre el VIII Premi d’Articles Periodístics Santi Massaguer pel blog Històries de Palafrugell. 

La publicació havia resistit quatre dècades de canvis en la premsa local, en els hàbits de lectura i en la manera d’informar-se. El 2022 confirmava que encara tenia una funció clara: ordenar l’any, conservar-ne les imatges i deixar per escrit allò que, sense una publicació d’aquest tipus, quedaria dispers en notícies, records i arxius personals. 

Bibliografia i fonts 

Crònica d’un Any 2022, editorial El Crònica fa 40 anys, 31 de desembre de 2022, p. 6. Arxiu Municipal de Palafrugell. 

Crònica d’un Any 2023, resum de la gala de presentació del Crònica d’un Any 2022 i lliurament dels Premis Peix Fregit 2022, p. 9-10. Arxiu Municipal de Palafrugell. 

Agenda Palafrugell Cultura, desembre de 2022. Convocatòria de la presentació del llibre Crònica d’un Any 2022 i lliurament dels premis Palafrugellencs de l’Any i Peix Fregit 2022, 18 de desembre de 2022, Teatre Municipal de Palafrugell. 

Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

El juny de 2021, la Casa Rosa de Calella de Palafrugell va perdre el color que li havia donat nom durant dècades. Les obres a la façana van obligar a pintar-la de blanc, per criteri de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat. El canvi va generar controvèrsia perquè afectava una de les imatges més reconeixibles del front marítim de Calella, situada entre la platja del Canadell i la Malaspina. 

La casa era coneguda precisament pel seu color. Feia almenys seixanta anys que la façana era rosa i aquesta singularitat l’havia convertit en una referència visual per a veïns, estiuejants i visitants. En un nucli tan fotografiat com Calella, on les cases blanques formen part de la imatge habitual del litoral, aquell edifici destacava sense necessitat de cap placa ni explicació. 

El canvi no va arribar per una decisió estètica dels propietaris. Les obres que s’hi feien van activar els criteris patrimonials aplicables a la façana litoral de Calella. La Direcció General de Patrimoni Cultural va exigir que l’edifici es pintés de blanc per adequar-lo al conjunt protegit. El criteri partia de la voluntat d’integrar cromàticament la casa dins el front marítim. 

El cas tenia un component patrimonial clar. La façana litoral de Calella forma part d’un àmbit protegit, amb el conjunt històric de Port Bo declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Això feia que una intervenció en un edifici privat no es pogués tractar com una simple reforma. El color de la façana entrava dins les decisions sotmeses a criteri de Patrimoni. 

Però el conflicte local no anava només de normativa. La qüestió era què havia de pesar més: la unitat cromàtica del conjunt o la permanència d’un element singular que la gent ja identificava com a propi. Per a molts veïns i estiuejants, la Casa Rosa no trencava el paisatge de Calella. En formava part perquè feia dècades que era allà, amb aquell color i amb aquell nom. 

L’Ajuntament de Palafrugell va intentar defensar aquesta continuïtat visual. Es va aportar material gràfic per demostrar que la casa, com a mínim des dels anys seixanta, ja estava pintada de rosa. Aquesta dada era important perquè situava el debat en el terreny de la memòria local. El rosa no era una alteració recent, sinó una imatge consolidada durant més de mig segle. 

La polèmica va superar l’àmbit estrictament local. Aquest interès s’explica perquè el cas condensava una discussió més àmplia sobre patrimoni, paisatge i identitat. No era una gran obra ni una transformació urbanística important. Era una façana. Però aquella façana concentrava una part de la memòria visual de Calella. 

El canvi també mostrava la força dels noms populars. L’edifici era la Casa Rosa perquè la gent l’havia anomenat així durant anys. Quan va passar a ser blanca, el nom va quedar desencaixat de la imatge. La contradicció feia encara més evident la pèrdua del color original, perquè el topònim informal conservava allò que la façana ja no mostrava. 

La decisió de pintar-la de blanc va deixar oberta una pregunta molt local: fins a quin punt la singularitat acumulada amb els anys també pot ser patrimoni.  

Bibliografia i fonts 

Ràdio Capital. La Casa Rosa de Calella de Palafrugell a punt de ser de color blanc, 9 de juny de 2021.
URL: https://www.radiocapital.cat/la-casa-rosa-de-calella-de-palafrugell-a-punt-de-ser-de-color-blanc/  

Ràdio Capital. Galeria: Així de blanca ha quedat la Casa Rosa de Calella de Palafrugell, 11 de juny de 2021.
URL: https://www.radiocapital.cat/galeria-aixi-de-blanca-ha-quedat-la-casa-rosa-de-calella-de-palafrugell/  

Ràdio Palafrugell. Informació sobre el material gràfic aportat per l’Ajuntament de Palafrugell per acreditar que la casa estava pintada de rosa com a mínim des dels anys seixanta, juny de 2021.
URL: https://radiopalafrugell.cat/noticies/page/658/  

TV3. Patrimoni decideix que la Casa Rosa de Calella de Palafrugell ha de ser blanca, 10 de juny de 2021.
URL: https://www.3cat.cat/3cat/patrimoni-decideix-que-la-casa-rosa-de-calella-de-palafrugell-ha-de-ser-blanca/video/6105224/  

La Vanguardia. Sílvia Oller. La casa rosa en Calella de Palafrugell es ahora blanca, 4 de juliol de 2021.
URL: https://www.lavanguardia.com/local/girona/20210704/7576711/casa-rosa-calella-de-palafrugell-blanca.html 

Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

El 2020, la pandèmia de la COVID-19 va alterar de dalt a baix la vida de Palafrugell. El cop més dur es va viure a Palafrugell Gent Gran, però l’impacte es va estendre a tot el municipi: confinament, restriccions, serveis públics adaptats, comerços afectats i suspensió d’alguns dels actes més importants del calendari local. 

Els primers mesos de l’any havien començat amb normalitat. Però al març, l’estat d’alarma i el confinament van aturar l’activitat quotidiana. La vida al carrer va desaparèixer gairebé d’un dia per l’altre. L’Ajuntament va haver d’adaptar els serveis municipals a les noves mesures sanitàries i l’atenció ciutadana va passar a fer-se per canals telefònics i telemàtics. També es van suspendre activitats, es van tancar equipaments i es van activar comunicats constants per informar la població. 

El punt més dolorós va ser Palafrugell Gent Gran. A finals de març ja s’hi havien detectat els primers casos i el centre va esdevenir un dels focus més greus de la comarca. La gestió sanitària va obligar a separar residents, crear espais d’aïllament i traslladar persones sense símptomes fora del centre per reduir el risc de contagi. Entre les mesures adoptades hi va haver l’ús de l’hotel Vostra Llar, a Palamós, com a espai de suport. 

Les xifres van anar canviant a mesura que avançava la crisi. A mitjan abril, el comunicat del centre parlava de 44 residents positius, un cas pendent de resultat, 18 defuncions i 10 residents allotjats a l’hotel. També s’havien fet 56 proves a professionals, amb 13 positius. El balanç posterior va ser molt més greu. Al juny, les informacions publicades parlaven de 89 persones contagiades i 39 morts. Les dades situen Palafrugell Gent Gran com el principal focus de dolor de la pandèmia al municipi. 

El cas va tenir també conseqüències polítiques i socials. El patronat de la Fundació Palafrugell Gent Gran va acordar crear una comissió per analitzar la gestió durant la crisi sanitària. Els grups polítics van discrepar sobre el format que havia de tenir aquesta comissió. Més endavant, l’Associació de Familiars de Residents i Usuaris va anunciar que portaria la gestió del centre a la Fiscalia perquè s’analitzessin els fets.  

La pandèmia també va trencar el calendari festiu. El 30 de març es va anunciar la suspensió de les Festes de Primavera i del Carrousel Costa Brava. La decisió arribava en ple confinament i deixava Palafrugell sense una de les seves celebracions més identificades. La suspensió tenia un pes especial perquè el Carrousel havia estat, durant dècades, un dels moments més esperats de l’any per a colles, famílies i entitats. 

L’estiu tampoc va recuperar la normalitat. El Festival de Cap Roig, que havia de començar el 10 de juliol amb The Lumineers i acabar el 22 d’agost amb Julio Iglesias, va quedar cancel·lat. Una part dels concerts es van reprogramar per al 2021, però altres actuacions van quedar anul·lades. La cancel·lació afectava un dels grans esdeveniments culturals i turístics de Calella de Palafrugell i confirmava que la temporada d’estiu també quedava marcada per la pandèmia. 

L’Ajuntament va haver d’aprovar mesures econòmiques i socials per respondre a la situació. Es van plantejar ajudes per a famílies amb pocs recursos, persones afectades per l’atur, comerços i establiments obligats a aturar l’activitat. També es van prendre decisions sobre taxes i serveis, en un moment en què molts negocis no podien obrir o havien de treballar amb moltes limitacions. 

A la tardor, Palafrugell va tornar a viure setmanes complicades. Els indicadors de risc de rebrot i la velocitat de reproducció del virus van situar el municipi en una situació delicada. L’Ajuntament va demanar reduir els contactes socials i extremar les mesures de prevenció. També es van anul·lar activitats culturals i de lleure, i es van mantenir restriccions per contenir els contagis. 

Aquell any, el municipi va aprendre a funcionar amb distància, mascaretes, equipaments tancats i actes ajornats. El 2020 va ser, per a Palafrugell, l’any en què la pandèmia va entrar a les cases, als serveis públics, a les residències i al calendari compartit. 

Bibliografia i fonts 

Ràdio Capital. Palafrugell suspèn les Festes de Primavera i el Carroussel Costa Brava pel COVID-19, 30 de març de 2020.
URL: https://www.radiocapital.cat/palafrugell-suspen-les-festes-de-primavera-i-el-carroussel-costa-brava-pel-covid-19/  

Ràdio Capital. Palafrugell Gent Gran a comissió informativa pel coronavirus, 15 de maig de 2020.
URL: https://www.radiocapital.cat/comissio-sanitaria-palafrugell-gent-gran/  

Ràdio Capital. Portaran a la Fiscalia la gestió a Palafrugell Gent Gran durant la crisi del coronavirus, 6 de juny de 2020.
URL: https://www.radiocapital.cat/portaran-a-la-fiscalia-la-gestio-a-palafrugell-gent-gran-durant-la-crisi-del-coronavirus/  

Ràdio Capital. El Festival de Cap Roig de Calella de Palafrugell, cancel·lat pel coronavirus, 11 de juny de 2020.
URL: https://www.radiocapital.cat/festival-de-cap-roig-cancellat-coronavirus/  

Comunicació Palafrugell. Comunicat sobre brot epidèmic de covid-19 a Palafrugell Gent Gran, 16 d’abril de 2020.
URL: https://comunicacio.palafrugell.cat/5179-comunicat-sobre-brot-epidemic-de-covid-19-a-palafrugell-gent-gran