2009: L’any que Begur va obrir l’Ajuntament les 24 hores a través d’Internet

Per
Dani Cortés
-

El setembre de 2009, l’Ajuntament de Begur va renovar completament el seu web municipal i hi va incorporar noves eines d’atenció ciutadana. El canvi anava més enllà d’una nova imatge: per primera vegada, els veïns podien formular preguntes al consistori a qualsevol hora i obtenir informació sense haver de desplaçar-se fins a la Casa de la Vila ni adaptar-se als horaris d’atenció presencial.

Internet ja s’havia convertit aleshores en una porta d’entrada important a Begur. El web municipal, que funcionava amb l’adreça begur.org, rebia una mitjana de 40.000 visitants cada mes i acumulava unes 330.000 pàgines consultades, unes vuit per visita. Les connexions arribaven també des dels Estats Units, Austràlia, el Japó, el Canadà i diferents països europeus.

La principal novetat de la renovació va ser la incorporació de l’iSAC, un sistema intel·ligent d’atenció ciutadana. L’eina estava pensada per facilitar l’accés a la informació municipal i resoldre consultes senzilles o repetitives directament a través d’Internet.

Una de les seves particularitats era que el ciutadà no necessitava conèixer el vocabulari administratiu. El sistema podia interpretar preguntes formulades amb llenguatge habitual i buscar una resposta relacionada amb allò que l’usuari volia saber. D’aquesta manera, l’Ajuntament aspirava a fer més fàcil la consulta d’informació municipal des de casa.

La revista municipal Es Pedrís Llarg ho presentava com una ampliació de l’atenció ciutadana a les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Aquella possibilitat representava un canvi considerable en una època en què bona part de la relació entre els veïns i l’administració encara es feia presencialment o per telèfon.

La implantació de l’iSAC va ser possible gràcies a un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Begur i la Universitat de Girona. Un estudi de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicat posteriorment situava Begur entre els ajuntaments que utilitzaven aquest sistema, al costat de municipis com Terrassa, Sant Cugat, Salt o Celrà.

La renovació afectava també l’aspecte i l’organització de la pàgina. El disseny va anar a càrrec de l’empresa gironina Gabinet de Disseny Gràfic GdG, que aquell mateix període treballava també en la nova imatge de la revista municipal.

El web continuava complint la seva funció d’aparador de Begur per als visitants que buscaven informació des de qualsevol punt del món, però el projecte de 2009 reforçava especialment la seva funció com a servei públic. Internet començava a convertir-se en un canal estable de comunicació entre l’Ajuntament i la ciutadania.

Aquella renovació arribava en un moment en què les administracions començaven a traslladar a la xarxa una part dels serveis que tradicionalment s’havien ofert només des de les oficines municipals. La possibilitat de trobar informació o resoldre una consulta sense passar presencialment per l’Ajuntament anticipava una transformació que s’acceleraria durant els anys següents amb l’administració electrònica.

La nova web de 2009 va marcar així una nova etapa en la relació entre l’Ajuntament de Begur i els ciutadans. La Casa de la Vila continuava sent el centre de l’administració municipal, però una part de les seves portes començava a estar oberta permanentment a través d’Internet.

Bibliografia

Ajuntament de Begur, Es Pedrís Llarg, núm. 90, «El web municipal de Begur estrena nova imatge i més serveis», octubre de 2009:
https://www.premiscarlesrahola.cat/wp-content/uploads/es_pedris90.pdf

Escola d’Administració Pública de Catalunya, estudi sobre l’atenció ciutadana i les eines de preguntes i respostes en línia, 2010:
https://eapc.bibliotecadigital.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.14227/1559/2010_atencio_ciutadana_de_la_rosa.pdf?isAllowed=y&sequence=1

Gabinet de Disseny Gràfic GdG, informació sobre els projectes de comunicació i disseny desenvolupats per a l’Ajuntament de Begur:
https://www.gdg.cat/ca/actualitat/

2008: L’any de la consolidació del polígon industrial de la Riera d’Esclanyà

Per
Dani Cortés
-

L’any 2008, el polígon industrial de la Riera d’Esclanyà va fer un pas important en la seva consolidació com a principal espai empresarial de Begur. El 10 de maig, Sarfa hi va inaugurar una nova base d’autobusos de gairebé 6.300 metres quadrats, traslladant a Esclanyà les instal·lacions que fins aleshores tenia a Palafrugell.

El polígon s’havia començat a desenvolupar durant els anys anteriors en un sector situat a tocar de Palafrugell i molt pròxim a la C-31. La seva ubicació permetia concentrar activitat industrial i de serveis en una zona ben comunicada i separada dels principals nuclis residencials i turístics de Begur.

La Riera d’Esclanyà donava també una nova dimensió al paper d’Esclanyà dins del municipi. Mentre el nucli de Begur i el litoral concentraven bona part de l’activitat turística, aquesta zona es convertia progressivament en el principal espai per a empreses, tallers, magatzems, transport i altres activitats econòmiques que podien funcionar durant tot l’any.

L’arribada de Sarfa l’any 2008 exemplificava aquest creixement. La companyia va construir-hi unes instal·lacions amb capacitat per a una cinquantena d’autobusos i hi va situar el centre de control del trànsit de les seves línies. Des d’Esclanyà es gestionaven serveis urbans, interurbans i discrecionals, especialment vinculats a les comarques gironines i la Costa Brava.

La nova base incorporava també taller, espais de manteniment i sistemes per reutilitzar l’aigua destinada al rentat dels vehicles. La inauguració va comptar amb la presència del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i de l’alcalde de Begur, Joan Català.

Sarfa no arribava, però, a un espai buit. El desenvolupament industrial de la Riera d’Esclanyà venia de la dècada anterior i el polígon ja anava incorporant empreses de diferents sectors. L’any 2007, per exemple, Wesdurlan havia estrenat unes noves instal·lacions amb oficines, tallers, magatzems, espais de formació i laboratori.

La consolidació del polígon coincidia, a més, amb un moment de canvi per a l’economia de Begur. Després d’anys de fort creixement residencial i immobiliari, la crisi que va esclatar el 2008 va frenar de manera abrupta la construcció. Disposar d’un espai destinat a indústria i serveis ajudava a ampliar una estructura econòmica molt marcada pel turisme, la segona residència i l’activitat immobiliària.

Esclanyà quedava així associat també a aquesta altra cara de Begur. La proximitat amb Palafrugell va afavorir que la Riera d’Esclanyà acabés funcionant com una extensió del mateix eix empresarial, amb empreses situades a banda i banda dels límits municipals.

Aquesta relació s’ha reforçat durant els anys posteriors. Begur i Palafrugell han impulsat actuacions conjuntes per promocionar els seus polígons, captar noves inversions i generar ocupació més estable, i les empreses de la zona han acabat compartint també una mateixa associació d’activitats econòmiques.

L’any 2021, l’Ajuntament va crear el portal Begur Industrial per donar visibilitat a les empreses de la Riera d’Esclanyà i les Arenes i facilitar la implantació de nova activitat. La iniciativa insistia especialment en la voluntat de generar llocs de treball durant tot l’any i reduir la dependència de l’estacionalitat turística.

Actualment, el conjunt industrial de la Riera d’Esclanyà i les Arenes ocupa unes 24 hectàrees i reuneix desenes d’empreses de sectors diversos. Aquell creixement empresarial que es feia especialment visible el 2008 ha convertit Esclanyà en una peça important de l’activitat econòmica permanent de Begur.

Bibliografia

Generalitat de Catalunya, informació sobre la inauguració de la nova base d’autobusos de Sarfa a Begur, 10 de maig de 2008.

Europa Press, «Nadal inaugura la nueva base de autobuses de Sarfa en Begur», 10 de maig de 2008:
https://www.europapress.es/catalunya/noticia-nadal-inaugura-nueva-base-autobuses-sarfa-begur-girona-20080510181831.html

Ajuntament de Begur, documentació urbanística del sector industrial Riera d’Esclanyà:
https://begur.cat/wp-content/uploads/2019/05/POUMC-V3_normes_Annexos_tc_201905_m.pdf

Polígons Baix Empordà, fitxa del polígon Riera d’Esclanyà – Les Arenes:
https://poligonsbaixemporda.cat/fitxa_poligon_p_74_riera_esclanya/

Wesdurlan, història de l’empresa i inauguració de les noves instal·lacions l’any 2007:
https://www.wesdurlan.com/es/nosotros/nuestra-historia/

Ràdio Capital, «Neix “Begur Industrial”, el nou portal web amb tota la informació sobre els polígons industrials del municipi», 5 de juliol de 2021:
https://www.radiocapital.cat/neix-begur-industrial-el-nou-portal-web-amb-tota-la-informacio-sobre-els-poligons-industrials-del-municipi/

Ràdio Capital, informació sobre el pla per captar nova activitat econòmica i generar llocs de treball al polígon industrial Riera d’Esclanyà, 2022:
https://www.radiocapital.cat/lajuntament-aposta-per-a-captar-nova-activitat-economica-i-generar-nous-llocs-de-treball-al-poligon-industrial-riera-desclanya/

2007: L’any que Begur va superar els 4.200 habitants al final del boom urbanístic

Per
Ràdio Capital
-

L’any 2007, Begur va culminar un període de fort creixement demogràfic i urbanístic que havia marcat bona part de la dècada. El municipi va superar durant aquell any la barrera dels 4.200 habitants i va arribar als 4.304 residents registrats a 1 de gener de 2008, la xifra més alta assolida abans de l’esclat de la crisi immobiliària. (Idescat)

El creixement havia estat molt ràpid. L’any 2000 Begur tenia 3.411 habitants. El 2003 ja n’eren 3.748 i el 2005 s’acostava als 4.000. A 1 de gener de 2007, el padró registrava 4.086 residents i, dotze mesos després, la població havia pujat fins als 4.304. En vuit anys, el municipi havia guanyat gairebé 900 habitants. (Idescat)

Aquell augment de població coincidia amb uns anys de gran activitat constructora. El 2004 s’havien iniciat 220 habitatges nous a Begur; el 2005, 295, i el 2006, 276. El 2007 el ritme de noves promocions ja començava a baixar, amb 114 habitatges iniciats, però aquell any van arribar a final d’obra 152 habitatges, la xifra més elevada de tota la sèrie estadística disponible des de 1992. (Idescat)

El 2007 es convertia així en la culminació d’un cicle. Moltes de les promocions iniciades durant els anys anteriors s’acabaven just quan el sector immobiliari començava a donar els primers senyals de frenada.

La transformació no era únicament urbanística. Begur havia canviat també demogràficament. A principis de la dècada la població estrangera tenia un pes molt inferior, però l’any 2007 ja representava una part destacada dels residents del municipi. El creixement d’aquells anys estava relacionat amb una etapa d’expansió econòmica, residencial i turística que atreia nova població.

La ruptura va arribar immediatament després. Si el 2007 encara s’havien iniciat 114 habitatges, el 2008 la xifra va caure fins a només 24 i el 2009 es va reduir encara més, fins als 18. El contrast amb els 295 habitatges iniciats només tres anys abans mostra la rapidesa amb què es va acabar el cicle expansiu. (Idescat)

La població també va començar a baixar. Després dels 4.304 habitants registrats a principis de 2008, Begur va passar a 4.258 l’any següent i a 4.209 el 2010. La davallada va continuar, amb algunes oscil·lacions, durant bona part de la dècada següent. (Idescat)

El punt més baix va arribar el 2020, quan Begur tenia 3.891 habitants. A partir d’aquí, però, el municipi va començar una nova etapa de creixement: 4.055 residents el 2021, 4.200 el 2022, 4.229 el 2023 i 4.286 l’any 2025. (Idescat)

La comparació permet veure fins a quin punt aquell màxim assolit al final del boom va marcar la demografia de Begur. El 2008 hi havia 4.304 habitants. Disset anys després, el 2025, n’hi havia 4.286: només 18 menys. (Idescat)

Begur ha necessitat, per tant, gairebé dues dècades per tornar pràcticament al nivell de població que havia assolit just abans de la crisi. El 2007 queda com l’any que va portar el municipi fins al final d’una etapa marcada per la construcció intensiva, l’augment ràpid de residents i una expansió que es va interrompre de manera abrupta a partir de 2008.

Bibliografia

Idescat, Padró municipal d’habitants. Evolució de la població de Begur:
Idescat, població de Begur

Idescat, estadística de l’edificació residencial. Habitatges construïts de nova planta a Begur:
Idescat, habitatges construïts a Begur

Idescat, població total i estrangera de Begur, dades 2021-2025:
Idescat, població actual de Begur

Ajuntament de Begur, documentació del planejament urbanístic municipal i revisió del POUM:
Ajuntament de Begur, POUM

2006: L’any que el nou Parc de l’Arbreda es va completar amb el Local del Jovent

Per
Ràdio Capital
-

L’any 2006, Begur va inaugurar el Local del Jovent del Parc de l’Arbreda. L’obertura de l’equipament completava el gran espai públic que el municipi havia estrenat l’any anterior i culminava un projecte que havia transformat més de 17.000 metres quadrats a l’entrada del nucli urbà.

El Parc de l’Arbreda s’havia inaugurat el 2005 en uns terrenys situats a l’oest del centre de Begur. L’espai ocupava una posició particular dins del municipi, entre el nucli històric i les zones de creixement més recent, i mantenia alhora una continuïtat natural en direcció a sa Riera.

El projecte volia aprofitar aquesta situació per crear un gran espai de trobada i, al mateix temps, connectar dues parts del poble. L’antiga arbreda i la topografia del terreny es van incorporar al disseny en lloc de construir-hi una plaça convencional.

La transformació va anar a càrrec de RCR Arquitectes, l’estudi olotí format per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta. El conjunt, desenvolupat entre els primers anys de la dècada i 2006, ocupava 17.067 metres quadrats i combinava vegetació, camins, zones de descans, espais de joc i àrees preparades per acollir activitats.

El parc s’organitzava al voltant d’un gran espai central. Des d’aquest punt s’estenien diferents recorreguts, escales i desnivells que s’adaptaven al pendent del terreny i distribuïen els diversos usos. El projecte combinava els arbres de l’Arbreda amb elements d’acer, formigó i altres materials que delimitaven els diferents àmbits.

La voluntat era que el nou parc no funcionés únicament com una zona verda. Havia de ser també un espai quotidià per als veïns, un lloc de pas entre diferents sectors de Begur i un escenari per a activitats lúdiques, esportives i culturals.

L’Ajuntament ja havia situat el nou Parc de l’Arbreda i el seu edifici de serveis entre les actuacions urbanístiques prioritàries dels primers anys de la dècada. La intervenció permetia recuperar un espai molt pròxim al centre i donar-li un ús públic estable.

El projecte es va completar el 2006 amb l’entrada en funcionament del Local del Jovent. L’edifici s’havia concebut com una peça integrada dins del mateix parc i no com una construcció independent. La seva arquitectura seguia el llenguatge del conjunt, amb una combinació d’acer, vidre i formigó i una implantació adaptada als desnivells de l’Arbreda.

El nou local donava als joves de Begur un espai propi dins d’un parc pensat precisament per concentrar activitats i usos diferents. L’edifici i els espais que l’envoltaven permetien ampliar les possibilitats del conjunt més enllà del passeig o el descans i reforçaven el caràcter social del nou parc.

Amb el Parc de l’Arbreda estrenat el 2005 i el Local del Jovent en funcionament des de 2006, Begur completava una de les principals transformacions de l’espai públic d’aquells anys. El projecte havia convertit una antiga zona arbrada en un parc integrat dins de la trama urbana, però mantenint bona part del caràcter i de la topografia del lloc.

L’actuació va obtenir reconeixement també fora de Begur. L’any 2008, el Parc de l’Arbreda va ser seleccionat en la categoria d’Espais Exteriors dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona i va quedar finalista del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà.

La trajectòria dels seus autors donaria encara més projecció a l’obra. El 2017, Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta van rebre el Premi Pritzker, el principal guardó internacional d’arquitectura.

L’obertura del Local del Jovent l’any 2006 va completar, així, un projecte iniciat anys abans i que havia canviat un dels accessos al centre de Begur. El municipi guanyava un gran parc públic, un nou punt de trobada i un equipament específic per als joves, tot dins d’un mateix conjunt arquitectònic i paisatgístic.

Bibliografia

Ajuntament de Begur, informació sobre el Parc de l’Arbreda i el Local Jove, inaugurats els anys 2005 i 2006 respectivament:
Ajuntament de Begur, Parc de l’Arbreda

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, fitxa del Parc de l’Arbreda de Begur, projecte de RCR Arquitectes:
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, catàleg de l’edició 2008, Parc de l’Arbreda:
Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, Parc de l’Arbreda de Begur, finalista de l’edició 2008:
European Prize for Urban Public Space

Ràdio Capital, «El Parc de l’Arbreda de Begur, obra dels guanyadors del premi Pritzker d’arquitectura 2017», 2 de març de 2017:
Ràdio Capital

Ràdio Capital, «Una tirolina i un rocòdrom al Parc de l’Arbreda de Begur», 6 d’abril de 2018:
Ràdio Capital

[AGENDA] Què puc fer el dissabte 22 d’agost a l’Empordà i Comarques Gironines?

Per
Maria Alsina
-

Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.

Sant Martí d’Empúries celebra aquest dissabte 22 d’agost a les 22 h el concert Winterreise en el marc del Festival de Música de l’Escala.

A Calonge avui s’acaba el F’estiu amb la Sant Andreu Jazz Band. La proposta, que es podrà veure al pati del Castell de Calonge, ja fa setmanes que ha exhaurit les entrades i servirà per tancar el festival que ha omplert el 90% del seu aforament en tots els seus concerts.

I a Setcases avui s’acaba també el festival Vespreig. I es que Miquel Abras arriba amb The Best Of per posar punt i final a aquesta nova edició del festival.

A Tortellà se celebra una nova edició de La Crema de Tortellà, festa popular i de foc que rememora l’assalt, saqueig i incendi de la vila per les tropes carlines el 21 d’agost de 1873, amb una nit d’espectacles i música.

D’altra banda, Pals celebra una nova edició de la Industrial Market a Torre Mora. A les 19 h es farà un taller de fang amb la Judith. A les 20.30 h el màgic Andreu farà L’increible show d’estiu. I la nit acabarà amb el concert del DJ Edu Egea.

Festes Majors

Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de Torroella de Montgrí, Vulpellac, Garriguella, Sant Climent Sescebes, Mieres i Bordils. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.

El festival de Torroella tanca la seva 46a edició amb més de 14.000 espectadors i una ocupació del 96,7%

Per
Redacció
-
Festival de Torroella 2026 tancament

El Festival de Torroella de Montgrí ha tancat la 46a edició amb 14.138 espectadors i un 96,7% d’ocupació mitjana. La programació s’ha desenvolupat durant prop de cinc setmanes. El nombre d’espectadors ha crescut un 6,73% respecte del 2025. L’ocupació també ha passat del 94,62% al 96,7%. Això representa un increment de 2,08 punts percentuals.

La resposta del públic també s’ha reflectit en els concerts amb totes les entrades venudes. Nou propostes van assolir el ple, tot i que només vuit es van poder celebrar. La soprano Nadine Sierra havia exhaurit les localitats per al seu recital. Una infecció de les vies respiratòries de l’artista va obligar a cancel·lar l’actuació.

Entre els concerts amb totes les entrades venudes hi havia el de Daniil Trifonov amb la Mahler Chamber Orchestra. També van assolir el ple The Tallis Scholars i la Freiburger Barockorchester amb Jeanine De Bique. La llista inclou també el mandolinista Avi Avital i el conjunt Le Poème Harmonique. També van exhaurir localitats altres formacions i intèrprets destacats. Entre aquests concerts hi havia el de Josep Colom amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. També van fer ple l’English Chamber Orchestra amb Elisabeth Leonskaja i les organistes Montserrat Torrent i Cristina García Banegas.

La directora del Festival de Torroella, Montse Faura, vincula aquestes dades amb la confiança acumulada durant 46 edicions. Faura destaca la fidelitat del públic i l’interès dels artistes per participar en el festival. La directora considera aquesta confiança un dels principals patrimonis del certamen. També defensa la necessitat de mantenir una programació exigent i oberta a nous descobriments.

L’edició ha tingut com a lema L’amor també deixa rastre. El festival ha centrat la mirada en la memòria generada després de cada experiència musical. La proposta també ha posat l’accent en els vincles entre públic, artistes, repertoris i espais. Aquesta mirada forma part de la identitat construïda durant les 46 edicions.

Una doble proposta tanca la 46a edició

La darrera jornada ha combinat dues propostes musicals diferents. Le Poème Harmonique, sota la direcció de Vincent Dumestre, ha actuat a l’Auditori Espai Ter. La formació ha presentat Carnaval Barroc. L’espectacle recrea l’ambient del carnaval romà del segle disset.

La clausura s’ha traslladat després a l’església de Sant Genís de Torroella de Montgrí. Aquest espai ha acollit el darrer concert de l’edició. La soprano Clara Brunet i el músic Bor Zuljan han protagonitzat Mr Dowland’s Dream. La proposta ha explorat l’univers del compositor anglès John Dowland. El concert ha connectat el Renaixement amb repertoris dels segles vint i vint-i-u. L’actuació ha posat el punt final a prop de cinc setmanes de programació.

Nou propostes amb totes les entrades venudes

L’elevada ocupació s’ha traduït en nou propostes amb totes les localitats exhaurides. Vuit d’aquests concerts finalment es van poder celebrar. La dada arriba en una edició amb ampliacions d’aforament en diverses cites. La programació ha combinat estrenes, produccions, debuts i artistes de l’escena internacional.

El festival també ha reunit solistes, orquestres i formacions especialitzades. Aquesta diversitat ha marcat bona part de la programació de la 46a edició.

Música i patrimoni a Torroella i Pals

Una altra línia de l’edició ha estat la connexió entre música, patrimoni i territori. La programació ha anat més enllà de l’Auditori Espai Ter. Durant el juliol, l’església de Sant Pere de Pals va acollir un concert d’orgue. Les intèrprets van ser Montserrat Torrent i Cristina García Banegas.

La proposta va formar part de la col·laboració amb el Festival Clàssic Pals. Durant l’agost, l’activitat s’ha concentrat també en diferents espais de Torroella. The Tallis Scholars han actuat a l’església de Sant Genís. El mateix temple ha acollit la clausura amb Clara Brunet i Bor Zuljan.

El mandolinista Avi Avital ha actuat a la Sala Contemporània del Palau Solterra. Concerto 1700 i Laura Marchal han ofert el seu concert a Can Quintana.

La direcció defensa aquesta diversitat com una part essencial del projecte. L’objectiu és relacionar cada repertori amb l’arquitectura i l’entorn més adequats. La xarxa d’espais també inclou el Convent dels Agustins, el Cinema Montgrí i la Casa Galibern. El festival busca així integrar la programació dins del patrimoni de Torroella.

20 activitats de cinema i música

La tercera edició del festival In-Edit Empordà ha completat 20 activitats. La programació ha combinat projeccions amb altres propostes vinculades a la música i al cinema. Enguany s’han presentat 12 documentals. Sis d’aquestes produccions s’han estrenat al festival.

La programació també ha incorporat música en directe. A més, ha ofert trobades amb artistes i creadors. El documental O menino d’olho d’àgua ha rebut el premi al millor documental internacional. L’obra està dirigida per Lírio Ferreira i Carolina Sá. Els espectadors han concedit el premi del públic a Ivry Who. El documental és obra del director Gaï Tordjman.

19 concerts al Fringe Torroella

El Fringe Torroella ha completat la seva programació amb 19 concerts. El projecte està dedicat als joves intèrprets i les formacions emergents. L’edició ha posat el focus en l’Uruguai com a país convidat. La programació també ha incorporat tres residències de formacions de música antiga.

Aquestes residències estan vinculades a un programa europeu de suport a conjunts emergents. L’objectiu és reforçar la connexió entre Torroella i les noves generacions de músics. La direcció vol consolidar el Fringe com un espai de descoberta i desenvolupament professional. El projecte també facilita el contacte dels participants amb xarxes musicals internacionals.

El Festival de Torroella de Montgrí tanca així la 46a edició amb 14.138 espectadors. L’ocupació mitjana ha arribat al 96,7%, davant del 94,62% del 2025. El públic ha augmentat un 6,73% en un any. Aquestes dades tanquen una edició amb nou propostes exhaurides, una programació repartida pel territori i una elevada resposta del públic.

123...7.133Pàgina 1 de 7.133