Govern i oposició a Palamós: Puig defensa la transformació del municipi i Ferrés denuncia manca de gestió a un any de les eleccions

Per
Ràdio Capital
-

En una nova edició del programa Govern i oposició de Ràdio Capital, l’alcaldessa de Palamós, Maria Puig, i la cap de l’oposició, Teresa Ferrés, han fet balanç del mandat i han confrontat les seves prioritats per al futur del municipi a menys d’un any de les eleccions municipals de 2027.

El debat ha començat amb un to cordial, amb intercanvi de reconeixements personals entre les dues dirigents, abans d’entrar en les qüestions polítiques de fons.

Dues visions oposades del mandat

Maria Puig ha qualificat el mandat d’“intens” i ha defensat que el relleu a l’alcaldia després de la marxa de Lluís Puig ha permès impulsar una nova etapa amb una mirada renovada i una manera diferent d’organitzar l’acció de govern.

Per contra, Teresa Ferrés ha rebutjat la idea que hi hagi dos períodes diferenciats. Ha recordat que Puig ha format part del govern des del 2015 i l’ha considerat corresponsable de totes les decisions adoptades durant aquests anys. Segons la portaveu de Som-hi, el municipi pateix problemes de seguretat, mobilitat, manteniment urbà i manca de gestió.

El gran xoc: la nova contracta de residus

El principal punt de confrontació ha estat la nova contracta de recollida de residus i neteja viària.

L’alcaldessa ha defensat que el nou model incorpora més control tecnològic, sistemes de certificació dels serveis prestats, noves eines de seguiment i diferents fórmules de recollida adaptades a la realitat del municipi. També ha insistit que l’objectiu és millorar els índexs de reciclatge i adaptar-se a les exigències legals sobre el finançament dels serveis de residus.

Ferrés, en canvi, ha carregat contra el model perquè considera que implica l’aplicació d’un sistema de porta a porta que no encaixa amb les característiques urbanístiques de Palamós i Sant Joan. A més, ha denunciat que els costos del servei s’han disparat i ha criticat l’augment de la taxa d’escombraries dels darrers anys.

La líder de Som-hi ja ha avançat que, si governa a partir de 2027, revisarà i renegociarà la contracta. L’alcaldessa, però, li ha retret que no concreti quina alternativa proposa.

Habitatge: consens en el diagnòstic

Malgrat les discrepàncies en altres àmbits, les dues representants han coincidit a considerar l’habitatge com un dels grans reptes de futur.

Puig ha destacat la posada en marxa de pisos d’emergència, la promoció cooperativa en cessió d’ús i la cessió de sòls municipals per a nous habitatges assequibles. També ha reivindicat la feina feta per facilitar nous projectes residencials.

Ferrés ha reconegut la manca d’eines municipals per afrontar el problema, però ha reclamat més recursos per a l’àrea d’habitatge, més aprofitament de les línies de finançament supramunicipals i una aposta més decidida per la rehabilitació i la borsa de lloguer social.

Seguretat, mobilitat i espai públic

La seguretat i la via pública han estat una altra de les grans qüestions del debat.

La portaveu de Som-hi ha denunciat una situació de deixadesa en la jardineria, manca d’agents de policia local, problemes de mobilitat i pèrdua de places d’aparcament al centre. També ha criticat la configuració actual de l’entrada nord del municipi i ha reclamat una planificació més clara.

L’alcaldessa ha replicat defensant les estratègies de coordinació entre cossos policials, la col·laboració amb el sector privat, les mesures de prevenció de conflictes i la regulació de l’aparcament com a eines que ja estan donant resultats. També ha reivindicat projectes futurs com l’aparcament de l’entorn de l’Enric Vincke.

Inundacions i depuradora

Un dels pocs àmbits on hi ha hagut més coincidències ha estat la necessitat de continuar invertint en la prevenció d’inundacions.

Puig ha defensat les actuacions realitzades al passeig del Mar, al mercat municipal i a l’entorn de l’hospital, amb noves canalitzacions, dipòsits i sistemes de separació d’aigües per reduir l’impacte dels episodis de pluges intenses.

Ferrés ha reconegut la feina feta durant diferents governs, però ha qüestionat algunes solucions tècniques adoptades i ha insistit especialment en la necessitat de trobar una solució definitiva per a la depuradora després dels problemes evidenciats pel temporal de gener.

El debat sobre les inversions

La recta final del debat s’ha centrat en les inversions municipals.

Ferrés ha criticat especialment la reforma del passeig del Mar i el projecte de la seva segona fase, que considera excessivament costós i poc prioritari. També ha reclamat més recursos per equipaments com el segon pavelló, Can Displàs, l’escola de música o una futura nau per als carrossaires.

Puig ha defensat que moltes de les actuacions executades han estat possibles gràcies a importants finançaments externs i ha remarcat que l’Ajuntament manté una situació econòmica sanejada que permet afrontar nous projectes estratègics.

Mirant cap al 2027

En la pregunta final, Teresa Ferrés ha confirmat la seva voluntat de tornar a encapçalar Som-hi per Palamós i Sant Joan a les eleccions municipals de 2027, pendent de la ratificació interna de la candidatura. Maria Puig, en canvi, assegura que encara no ha pres una decisió definitiva sobre si optarà a la reelecció.

Entre els nervis i la il·lusió: els estudiants encaren les PAU 2026 després d’un curs de sacrificis

Per
Berta Roure
-
Examen de la selectivitat al Baix Empordà | Imatge d'arxiu
Examen de la selectivitat al Baix Empordà | Imatge d'arxiu

Biblioteques plenes, horaris d’estudi mil·limetrats i grups de WhatsApp dedicats exclusivament als apunts. Així han viscut les darreres setmanes milers d’estudiants catalans que aquesta setmana s’enfronten a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), una cita que marca el final del batxillerat i l’inici d’una nova etapa acadèmica.

Les PAU d’enguany arriben amb un model més orientat a l’avaluació competencial, que busca valorar la capacitat dels alumnes per relacionar conceptes, argumentar i aplicar coneixements a situacions pràctiques. Tot i això, per als estudiants el principal repte continua sent el mateix: obtenir una nota suficient per accedir als estudis que desitgen.

Els mesos previs als exàmens han estat marcats per la planificació i les hores d’estudi. Alguns alumnes expliquen que han organitzat les jornades amb molta antelació, combinant assignatures teòriques i pràctiques per evitar la saturació i dedicant més temps a les matèries que ponderen per a la carrera que volen cursar. En alguns casos, la preparació ha arribat a ocupar entre set i vuit hores diàries, repartides entre el matí i la tarda.

Aquest esforç, però, també ha comportat renúncies. Les sortides amb amics, les activitats d’oci i fins i tot les hores de descans han quedat sovint en segon pla. «He deixat de dormir moltes hores», reconeix una estudiant, que assegura que els treballs acumulats i els exàmens han fet que moltes nits acabessin allargant-se més del compte. Mirant enrere, considera que la millor estratègia hauria estat començar a preparar-se des del primer moment i evitar deixar les tasques per a l’últim dia. «Vas molt més tranquil i pots aprofundir millor en el temari», afirma.

La pressió no prové només del volum de feina. Per a molts estudiants, les PAU representen una porta d’entrada a la universitat i, en conseqüència, a un projecte de futur que fa anys que imaginen. La preocupació principal no és tant l’examen en si com la nota final. «Si no trec la nota que necessito, tinc altres opcions, però no són les que realment m’agradaria estudiar», explica una alumna que afronta les proves amb un objectiu acadèmic molt definit.

Aquesta situació alimenta també el debat sobre el pes que tenen les PAU en el futur dels joves. Alguns estudiants consideren que tres dies d’exàmens poden acabar tenint una influència excessiva en el seu recorregut acadèmic. Assenyalen que un mal dia, els nervis o una situació personal complicada poden afectar el rendiment i no reflectir fidelment l’esforç realitzat durant els dos cursos de batxillerat. «Pots estar passant per una mala època i això no es veu reflectit en les notes», lamenta una estudiant.

Malgrat això, la majoria coincideix que el batxillerat proporciona una base important per afrontar les proves, encara que alguns consideren que la metodologia podria adaptar-se millor al tipus d’exercicis que es troben a la selectivitat. Per compensar les dificultats en determinades assignatures, molts alumnes han recorregut a classes de reforç o han buscat materials complementaris fora de l’aula.

Enmig de la pressió acadèmica, el suport de l’entorn ha esdevingut fonamental. Famílies, professors i companys han estat una peça clau durant aquests mesos. Molts estudiants destaquen que compartir preocupacions amb persones que es troben en la mateixa situació els ha ajudat a gestionar millor els nervis i a mantenir la motivació durant la recta final del curs.

Més enllà de les notes, les PAU també simbolitzen un canvi vital. Per a molts joves, la universitat implica marxar de casa, conèixer nous entorns i assumir més autonomia. Aquesta perspectiva genera una barreja d’incertesa i entusiasme. «Fa respecte sortir de casa i viure sola, però també és una emoció perquè és una etapa nova de la vida», explica una estudiant que espera començar els estudis fora del seu municipi.

Quan l’últim examen s’hagi acabat, però, el futur immediat sembla molt més senzill. Recuperar les hores de son perdudes, tornar a veure els amics i gaudir del temps lliure apareixen entre les prioritats més repetides. «El primer que faré serà quedar amb els amics i passar moltes hores fora de casa», assegura una alumna.

Després de mesos d’esforç, sacrificis i incerteses, els estudiants encaren ara tres dies decisius. Uns exàmens que posaran a prova els seus coneixements, però també la capacitat de gestionar la pressió acumulada durant un dels cursos més exigents de la seva trajectòria acadèmica.

Pattie Boyd i Freda Kelly participaran en el vintè aniversari de l’Estartit Beatles Weekend

Per
Redacció
-
privat:-l’estartit-celebra-la-dinovena-edicio-dels-beatles-weekend-amb-un-concert-central-dedicat-al-disc-abbey-road
Privat: L’Estartit celebra la dinovena edició dels Beatles Weekend amb un concert central dedicat al disc Abbey Road

Pattie Boyd i Freda Kelly seran dues de les protagonistes del vintè aniversari de l’Estartit Beatles Weekend. Les dues convidades participaran en els actes commemoratius d’una edició especial que vol recordar la trajectòria del festival i el llegat dels Beatles.

Les dues oferiran una xerrada oberta al públic. També seguiran durant tot el cap de setmana les activitats programades dins aquesta edició commemorativa. La seva presència permetrà als assistents conèixer de prop testimonis vinculats a la història del grup britànic.

Pattie Boyd és coneguda per la seva trajectòria com a model i fotògrafa. També va formar part de l’entorn més proper dels Beatles durant els anys de més projecció internacional del grup.

Freda Kelly aporta una altra perspectiva de la història de la banda. Va conèixer els Beatles als seus inicis al club on actuaven habitualment a Liverpool. Durant més d’una dècada va treballar al costat dels quatre músics i del seu representant, Brian Epstein. A més, va dirigir el club de fans oficial i va mantenir contacte amb milions de seguidors d’arreu del món.

La seva experiència va quedar recollida al documental Good Ol’ Freda, estrenat fa més d’una dècada. El treball mostra el vessant més quotidià del fenomen de la beatlemania i el funcionament intern de l’entorn del grup.

L’organització considera que la participació conjunta de Boyd i Kelly reforça el caràcter commemoratiu d’aquesta edició. L’objectiu és recordar no només la música dels Beatles, sinó també les persones que van viure de prop un dels fenòmens culturals més influents del segle passat.

Més enllà d’aquestes convidades, el festival mantindrà les activitats habituals. Durant quatre dies hi haurà concerts tribut, exposicions, propostes familiars, trobades de seguidors i activitats divulgatives en diversos espais de l’Estartit.

Entre els actes destacats hi haurà l’espectacle Back to Abbey Road, a càrrec de la formació RubberSoul. La producció reunirà tretze músics per interpretar íntegrament el disc Abbey Road. El programa també inclourà el lliurament del Premi Josep Maria Francino i diverses exposicions dedicades a la història del grup.

Amb aquesta edició especial, l’Estartit Beatles Weekend celebra vint anys de trajectòria. El festival s’ha consolidat com una de les trobades dedicades als Beatles més singulars del sud d’Europa. La visita de Pattie Boyd i Freda Kelly convertirà aquesta commemoració en una oportunitat excepcional per acostar-se a la història viva de la banda.

Entreguen el Segell Aro Verd a 17 establiments i empreses de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró

Per
Redacció
-
Segell Aro Verd 2026

L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró ha fet entrega aquest divendres del Segell Aro Verd a disset establiments i empreses del municipi en reconeixement a les bones pràctiques en matèria sostenibilitat i respecte pel medi ambient.

En la jornada de divendres es van lliurar els guardons a disset empreses i establiments del municipi. La Guingueta Cavall Bernat, el Magic Park, O Donata, el Forn Franquesa, l’Hotel NM Suites, l’Hotel Costa Brava, l’Hotel Aromar, el Costa Brava Parc Aventura i el Càmping Riembau han assolit el primer nivell del segell. En el cas del Mini Golf Vall d’Aro s’ha aconseguit el nivell Doble. I el nivell Triple l’han assolit l’Hotel Bell Repós, el Club Nàutic Port d’Aro, l’Hotel Planamar, l’Hotel Bulevard, Llagosnet, el Viceconsolat d’Itàlia i la Cambra de Comerç Italiana.

Les certificacions atrogades es donen un any després de posar en marxa aquest segell, que reconeix els establiments i entitats que promouen mesures de sostenibilitat en la seva activitat diària. Tot això, tenint en compte que gran part d’aquests establiments i organitzacions – tant del sector públic com el privat – es troben vinculats a l’activitat turística del municipi. La regidora de turisme de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Imma Gelabert, detalla que el segell acaba sent una guia de bones pràctiques dirigides a prendre consciència i enfocar aquests establiments a la sostenibilitat. Segons el desenvolupament de les pràctiques sostenibles s’atorgarà un nivell més o menys alt del Segell Aro Verd.

En un primer moment van ser una trentena d’empreses les que es van interessar en aquest segell, tot i això han acabat sent disset les que finalment han aconseguit acreditar-se en algun dels tres nivells dels quals disposa el segell. Imma Gelabert explica que a part de poder obtenir el certificat, les empreses han anat rebent assessorament i acompanyament per mirar d’impulsar aquestes pràctiques sostenibles. La regidora, però, reconeix que encara cal fer feina des del consistori per mirar d’estendre el Segell Aro Verd a més empreses del municipi.

A part de la jornada d’entrega dels segells, la jornada va comptar amb una taula de foment de bones pràctiques de turisme responsable al Baix Empordà amb les veus dels tècnics de turisme del Consell Comarcal del Baix Empordà, Gemma Descamps i Marc Genés. També hi va haver una ponència sobre la sostenibilitat per a un turisme conscient del professor titular de la facultat de turisme de la Universitat de Girona, el doctor Joaquim Majó.

Maria Clara Riera, primera presidenta de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Per
Redacció
-
Maria Clara Riera

L’arquitecta Maria Clara Riera Escalona, de Cassà de la Selva, serà la nova presidenta de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya durant el mandat 2026-2030. La seva elecció marca una fita per a la institució. És la primera dona que ocupa aquest càrrec des de la creació de la demarcació gironina.

La candidatura encapçalada per Riera va quedar proclamada electa a finals d’abril. Va ser l’única proposta presentada a la demarcació. El nou equip directiu estarà format per Júlia Breiz Pellicer, que assumirà la secretaria, Marc Fraguell Hernando, que serà el tresorer, i Joan Arnau Farràs, que exercirà com a vocal. La nova junta pren el relleu de l’equip presidit per Marc Riera Guix, que ha estat al capdavant de la demarcació durant els darrers vuit anys.

Maria Clara Riera ha explicat que vol reforçar la presència del col·legi en els debats sobre el futur del territori. També ha destacat la voluntat d’apropar la institució als professionals de l’arquitectura i a la ciutadania. La nova presidenta considera que l’arquitectura té un paper destacat en la transformació de pobles i ciutats. Per això, aposta per incrementar la participació del col·legi en aquests espais de debat.

Pel que fa a les delegacions territorials, Jordi Moret Vayreda continuarà al capdavant de la delegació de la Garrotxa i el Ripollès. També continuarà Dana Palmada Castells a la delegació de l’Alt Empordà. Totes dues candidatures van ser les úniques presentades als seus àmbits.

En l’àmbit general del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, l’arquitecta Sandra Bestraten i Castells ha estat escollida nova degana després de les eleccions celebrades al maig. La seva candidatura estarà acompanyada per Marc Zaballa i Camprubí com a secretari, Mònica Vila i Cases com a tresorera, i Ricard Gratacòs i Batlle, Alba Méndez García i Pol Cuartero i Parreu com a vocals.

A la resta de territoris, les candidatures de les demarcacions de les comarques centrals, les Terres de l’Ebre, Lleida i Tarragona també van ser proclamades electes en presentar-se una única candidatura. A Barcelona, la presidència recaurà en Cristina Mora Porcel, escollida després de les votacions del maig.

Les eleccions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya han registrat la participació més alta dels darrers processos electorals. Estaven convocats prop d’11.000 professionals. Finalment, hi van participar prop de 3.500 arquitectes, una tercera part del cens.

Per què plorem al final del Carroussel?

Per
Marc Casanovas
-
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Per què plorem al final del Carroussel?
Loading
/

Els qui em coneixeu ja sabeu que això de les Festes de Primavera i el Carroussel Costa
Brava no és exactament una afició. És una d’aquelles passions que t’acaben organitzant el
calendari, ocupant-te mig cervell durant mesos i fent-te dedicar moltes més hores de les que
qualsevol persona assenyada consideraria raonables.
I després de tota una vida vivint-ho des de dins, he observat una cosa que passa cada any:
al final del Carroussel, molta gent plora. No tothom, però molta gent. I no parlo només de mi.
Parlo de comparsaires, carrossaires, voluntaris i persones que fa setmanes o mesos que
viuen per aquell diumenge.
Sempre m’ha semblat fascinant.
Perquè la majoria arribem al final absolutament destrossats. Després de mesos de reunions,
de nits a la nau, de cosir, pintar, construir i improvisar solucions impossibles, arriba el
diumenge. I aquell dia ho dones tot. Fins a l’última gota d’energia, força i emoció.
Durant unes hores només existeixen la colla, la comparsa, la música i aquella obsessió
compartida perquè tot surti tan bé com sigui possible. I quan s’acaba, el cos afluixa. Però
sobretot afluixa el cor.
És difícil explicar-ho a qui no ho ha viscut. De fet, crec que és impossible. Perquè no és
tristesa. És aquella emoció estranya que apareix quan portes mesos deixant-hi una part de
tu i, de cop, t’adones que s’ha acabat. Com si durant tot aquest temps haguessis anat
acumulant cansament, nervis, il·lusió, orgull i estima, i de sobte tot sortís alhora.
I llavors plores.
Plores per la colla, per la gent que tens al costat, per les hores compartides i pels qui hi eren
abans. Perquè aquella colla que un dia va començar sent un grup de gent fent una
comparsa acaba convertint-se en una família. Gent amb qui has rigut, has discutit per
autèntiques bestieses i has compartit records que t’acompanyaran tota la vida. Gent per qui,
arribat el moment, ho donaries absolutament tot.
I també plores perquè, durant uns instants, veus desfilar davant teu una part del que és
Palafrugell. Els teus amics, els teus veïns, els fills dels qui abans sortien amb tu i la gent
amb qui et creues cada dia pel carrer. I entens que aquesta festa no la fan només les
carrosses. La fa la gent.
Potser per això també emociona tant. Perquè en una època en què gairebé tot ens empeny
a anar per lliure, el Carroussel és una demostració extraordinària del que som capaços de
fer quan treballem plegats. Centenars de persones compartint hores, esforços i il·lusions per
construir alguna cosa molt més gran que qualsevol de nosaltres.
I el més extraordinari és que tot això es fa voluntàriament. Ningú cobra. Ningú obliga ningú.
I, malgrat això, centenars de persones decideixen dedicar una part important de la seva vida
a una festa que senten seva.
I aquí hi ha el problema.
Perquè quan ho has viscut és molt difícil sortir-ne.
Cada any et promets que l’any següent t’ho agafaràs amb més calma. Que no hi dedicaràs
tantes hores. Que dormiràs més. I cada any acabes fent exactament el contrari. Perquè
arriba un moment que ja no participes només en una festa. Participes en una història
compartida. En una manera de ser. En una part de la identitat de Palafrugell que també
acaba formant part de la teva.
A vegades parlem molt de patrimoni. Però el patrimoni més valuós no és el que es guarda
en una vitrina. És el que la gent sent com a propi. El que la gent estima tant que hi dedica
una part de la seva vida.
Potser per això tanta gent plora al final del Carroussel. Perquè en aquells últims metres no
només s’acaba una rua. Durant uns instants entens que formes part d’alguna cosa que
centenars de persones han decidit estimar, construir i transmetre. I realment, hi ha poques
coses més poderoses que això

123...7.004Pàgina 1 de 7.004