10.1 C
Pals
Dilluns, 23 febrer 2026

Un clic contra l’aïllament: El Baix Ter estrena el transport a demanda en una desena de municipis

Desplaçar-se des d’un petit nucli del Baix Ter fins al CAP, l’institut o l’estació d’autobusos ja no implica dependre del cotxe privat. Amb la posada en marxa del nou servei de transport públic a demanda Clic.cat Baix Ter, es vol millorar la connexió entre municipis dispersos, evitar l’aïllament dels nuclis més petits i avançar cap a una mobilitat més flexible i sostenible.

En un territori on hi ha pobles sense tren, urbanitzacions allunyades del centre i connexions escasses, moure’s no és només una qüestió de comoditat: és una qüestió d’equitat. Durant anys, al Baix Ter, no tenir cotxe ha significat dependre d’algú altre. Ara, el servei Clic.cat vol trencar aquesta dependència.

Impulsat pel Departament de Territori de la Generalitat, a través de la Taula de Mobilitat del Baix Empordà i amb el treball coordinat dels ajuntaments i el Consell Comarcal, el Clic.cat Baix Ter connecta tres grans rutes amb centre neuràlgic a Torroella de Montgrí. Des d’aquí, el servei arriba a municipis com Verges, Colomers, Vilopriu, Gualta, Serra de Daró o Ullà, i també a les urbanitzacions de l’entorn de L’Estartit, com Torre Vella, Torre Gran o Els Griells.

El sistema és senzill: es reserva a través d’una aplicació mòbil —Nemi— o per telèfon. El vehicle només circula si hi ha demanda. No és un taxi, però tampoc és un autobús convencional amb horaris rígids. És un model híbrid: flexible, compartit i adaptat a les necessitats reals del territori.

Una demanda clara: més opcions per moure’s

L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, ho té clar: “La gent no ens demanava un Clic.cat, ens demanava poder anar al CAP, al mercat o al cinema sense haver d’agafar el cotxe”.

El servei no només connecta pobles; reforça la capitalitat de Torroella com a centre sanitari, comercial i cultural. El CAP és el punt de referència, però també ho són les escoles, els equipaments esportius i els comerços. “Una persona que viu en una urbanització sense farmàcia ni botiga pot baixar al poble, fer les compres i tornar sense moure el cotxe del garatge”, explica Colomí.

El repte immediat, és que la població s’hi acostumi. “Que ho provin una vegada. I quan facin el primer viatge, repetiràn.”

Una eina contra la desigualtat territorial

La consellera comarcal de l’àrea, Agnès Gasull, insisteix en la dimensió estructural del projecte: “Tenim una mancança històrica de transport públic. Hi ha pobles on no arribava cap bus. Això condemna els veïns al vehicle privat”.

El Baix Empordà no té xarxa ferroviària interior. Les connexions interurbanes han estat tradicionalment precàries. El Clic.cat vol ser una resposta a aquesta realitat, especialment per a col·lectius vulnerables: gent gran amb visites mèdiques, joves sense carnet de conduir, treballadores que es desplacen diàriament o famílies que volen reduir despeses.

El servei funciona de dilluns a dissabte laborable, amb tres franges horàries estratègiques: primera hora del matí (per anar a treballar o a fer analítiques), migdia (compres i gestions) i tarda (centres educatius, activitats esportives o culturals).

Les previsions apunten a arribar als 12.000 viatgers anuals el 2027, però les institucions són prudents: l’èxit dependrà de la difusió i de la confiança dels usuaris.

Més gent, més demanda

En un municipi com Torroella i L’Estartit, on la població es multiplica a l’estiu, la mobilitat es tensiona. El Clic.cat pot esdevenir una alternativa real per a turistes que no volen utilitzar el cotxe o per a treballadors temporals que es desplacen entre nuclis.

Si la demanda augmenta, els serveis territorials preveuen reforçar el dispositiu amb més vehicles. L’objectiu és evitar que l’èxit es converteixi en col·lapse.

Més enllà del nou servei

El Clic.cat no resol tots els problemes. L’alcalde reclama millores urgents en la connexió amb l’Hospital de Palamós —centre de referència— i més freqüències cap a Flaçà, estació de tren habitual de la zona. També hi ha municipis que han quedat fora en aquesta primera fase.Però, malgrat les mancances, el projecte marca un punt d’inflexió.

Per primer cop, molts veïns del Baix Ter poden decidir moure’s sense cotxe. Poden anar al CAP, a l’institut o al mercat amb un clic. I en un territori dispers, on les distàncies petites poden convertir-se en grans barreres, això no és només mobilitat, és cohesió, és sostenibilitat, i, sobretot, és una manera de combatre l’aïllament rural amb una eina tan simple com valenta: compartir trajecte per guanyar comunitat.

(Galeria) Més de 250 persones participen a la gran xocolatada dels 25 anys de Ràdio Capital

El sol i l’ambient gairebé primaveral d’aquest dissabte ja feien presagiar que el primer dels actes de celebració dels 25 anys de Ràdio Capital seria un èxit. I així va ser. Més de 250 persones van voler participar en la gran xocolatada popular organitzada per l’emissora, una festa oberta a tothom que va omplir la plaça de complicitat, música i molta estima per la ràdio de l’Empordà.

La xocolata, preparada per en Quim Casellas del Restaurant Casamar de Llafranc, va començar a repartir-se puntualment mentre els primers oients s’apropaven a l’espai de la celebració, davant l’estudi de l’emissora, al Centre Cavallers de Palafrugell. A les sis en punt arrencava el programa especial, amb un format àgil i festiu que combinava actuacions musicals, concursos i sortejos. La plaça es va convertir en un gran estudi a l’aire lliure, amb el públic com a autèntic protagonista.

La música va ser un dels grans fils conductors de la tarda. La Laura West, la Cloe Riembau, l’Ernest Prana i l’Àlex Pérez van oferir actuacions plenes de sensibilitat i talent emergent. L’Albert Fort, de l’Orquestra Di-versiones, va encendre definitivament l’ambient amb un xou participatiu que va fer cantar tota la plaça al ritme dels grans hits que la banda empordanesa ha convertit en marca de la casa. El tram final va arribar amb la veu potent i l’ànima soul d’en Joan Rubau, de Last Livin’ souls i amb en Miquel Abras a la guitarra, posant el punt emotiu a una tarda rodona.

Tot plegat es va integrar dins un programa especial conduït per en Joan Bosch com a mestre de cerimònies, flanquejat pels conductors del Taronja Matí de Taronja Ràdio, Joan Arenyes i Mariola Dinarès. Les intervencions hilarants d’en Marc Clapés, amb el micròfon sense fil passejant-se entre el públic, van aportar espontaneïtat i complicitat, reforçant la sensació que la ràdio es feia, literalment, des del carrer i amb la gent.

La festa va combinar la música amb un ampli ventall de premis i sortejos, gràcies a la col·laboració d’empreses i comerços de la comarca. Els diferents lots, repartits al llarg de la tarda, van generar expectació i aplaudiments, convertint cada concurs en un petit clímax compartit. La plaça va viure una tarda intensa, alegre i participativa, demostrant que la ràdio de proximitat continua sent un punt de trobada viu i necessari.

La xocolatada no només va servir per celebrar el passat, sinó també per projectar el futur. Durant l’acte, l’emissora va presentar el seu nou logotip i la seva nova imatge sonora, iniciant una etapa renovada que vol reforçar la identitat de Ràdio Capital en el seu primer quart de segle de vida. I aquest només és el començament: al llarg del 2026 arribaran més esdeveniments periodístics, culturals i institucionals, tant a les ones com als canals digitals i al carrer, amb un nexe comú clar: continuar fent del periodisme i de la ràdio de proximitat un valor imprescindible per a l’Empordà.

Des de Ràdio Capital volem expressar un agraïment sincer a totes les empreses i comerços que han fet possible aquesta festa amb la seva generositat i implicació, així com pel suport institucional de l’Ajuntament de Palafrugell. Sense la seva complicitat, aquesta celebració no hauria tingut la mateixa força ni el mateix impacte. Gràcies per caminar al nostre costat en aquests 25 anys i en tot el que ha de venir.

(Vídeo) Així va ser el programa especial de la xocolatada dels 25 anys de Ràdio Capital

(Vídeo) Així va ser el programa especial de la xocolatada dels 25 anys de Ràdio Capital

Recupera el programa especial amb motiu de la xocolatada dels 25 anys de la ràdio.

Primera Llista – 21 febrer 2026

El Consell Comarcal del Baix Empordà supera els 100.000 quilos recollits amb la deixalleria mòbil durant el 2025

deixalleria mòbil consell comarcal

La deixalleria mòbil del Consell Comarcal del Baix Empordà ha superat els 100.000 quilos de residus recollits durant el 2025. El servei consolida la seva presència a la comarca. En total, l’equipament ha gestionat 106.220 quilos de deixalles. Una part important correspon a residus especials. La resta són materials valoritzables que poden tenir una segona vida.

El servei funciona des de fa més de vint anys. Durant l’últim any ha arribat a 22 municipis del Baix Empordà. Cada dia s’instal·la en un nucli diferent. L’horari és de matí, entre les deu i la una.

Jafre és el municipi amb més quilos recollits, ja que poble supera els 10.000 quilos acumulats en un any. El nucli d’Esclanyà, al municipi de Begur, destaca pel nombre de persones usuàries. Prop de 400 veïns han fet ús del servei.

La deixalleria mòbil també permet arribar a nuclis petits. L’equip s’instal·la en punts com Parlavà i Fonolleres. També visita Palau-sator i Sant Feliu de Boada. Dona servei a Esclanyà, Foixà, la Sala, Sant Llorenç de les Arenes, Vilopriu i Gaüses.

La xarxa comarcal ha incorporat una nova minideixalleria a Ullà. Ara vuit municipis disposen d’aquest equipament fix. Les minideixalleries funcionen sense personal. Ofereixen un ampli horari i accés amb targeta municipal. El Consell Comarcal recorda la importància de separar correctament els residus. El servei facilita la recollida de materials especials que no poden anar als contenidors habituals.

Una veïna de la Bisbal denuncia que fa 20 anys que paga per un pis on l’Ajuntament no li permet ni viure ni reformar

Una veïna de la Bisbal d’Empordà fa més de 20 anys que paga la hipoteca d’un pis, sense que hi hagi pogut viure mai. La Francesca Mir va rebre les claus d’un quart pis del carrer Santa Maria del Puig el 15 de desembre de 2005 i quinze dies més tard, l’Ajuntament va declarar-lo en perill de ruïnes i va obligar-la a retornar les claus. La intenció de la Francesca era reformar l’habitatge, però des del consistori li van dir que l’única forma per poder viure al pis era fent una rehabilitació integral de l’edifici que no podia assumir sola. El problema és que només hi ha un altre propietari amb qui pot parlar i la resta són bancs o fons d’inversió. Això ha provocat que porti més de 21 anys pagant sense haver-hi entrat en tot aquest temps.

La Francesca Mir i l’Àngel Piedra viuen, des de fa més de 20 anys, “un calvari” amb un pis i un local dels quals són propietaris a tocar de l’Ajuntament de la Bisbal. Tot arran que el consistori va decidir declarar en perill de ruïnes l’edifici on l’Àngel té uns baixos i la Francesca un pis en propietat, el quart. Segons ella, quan va anar al consistori a preguntar si tenia alguna càrrega o requeriment, li van dir que només hi havia un problema a la façana, però que es podia arreglar i l’antiga propietària li va assegurar que tot estava bé. “El dia 15 de desembre em donen les claus i el 30 me’l precinten, per risc d’esfondrament, segons ells”, comenta.

El problema és que en aquestes més de dues dècades, la Francesca ha seguit pagant la hipoteca, l’Impost de Béns i Immobles (IBI), durant uns anys també va pagar les escombraries i també altres impostos especials com els més de 2.000 euros que li van carregar per haver arreglat el carrer on hi ha el pis, en el que no ha viscut mai.

Tant la Francesca com l’Àngel es queixen que han anat “incomptables vegades” a l’Ajuntament per intentar trobar una solució amb els diferents governs municipals, però lamenten que des del consistori només se’ls oferia la possibilitat de rehabilitar tot l’edifici, una proposta que, malgrat que inicialment van valorar, “ha estat impossible” dur a terme perquè els propietaris dels dos pisos restants són bancs i fons voltors que han anat canviant.

“Nosaltres hem preguntat i demanat que ens diguessin amb qui havíem de contactar, però mai ens han dit res i no sé com poden pensar que entre nosaltres dos podem assumir tot el cost”, carrega la Francesca Mir. Tant l’Àngel com la Francesca es queixen que no els han donat mai informació sobre la situació dels altres immobles i això ha fet “impossible” poder fer una reforma, que segons diuen, algunes constructores veien viable fer pis per pis.

La situació s’ha anat enquistant durant tots aquests anys i l’edifici s’ha anat deteriorant, ja que no s’ha fet cap mena de manteniment. Tot plegat, però, va fer un gir el 2021 quan el consistori va fer els tràmits de declarar en ruïnes definitivament l’edifici. Això implicava que els propietaris tenien un marge de dos anys per fer les reformes pertinents o es procediria a una execució forçosa i, per tant, l’Ajuntament hauria d’assumir el cost que marqués una taxació i es quedaria l’immoble en propietat.

El problema, però, és que això, que hauria d’haver passat entre el 2023 i el 2024 ha quedat encallat i d’això es queixen els veïns. “Ara només m’importa que em paguin i pugui rebaixar el deute amb el banc. Assumeixo que hauré perdut tots aquests diners “lamenta la Francesca que critica que no li hagin dit mai quin era el valor de la taxació.

“La millor solució possible”

Fonts de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà reconeixen que es tracta d’un cas “singular i complex” i asseguren que s’està treballant per poder oferir als veïns la “millor solució possible”. Des del consistori assenyalen que estan pendents d’una valoració de l’immoble per a procedir a l’expropiació forçosa de l’edifici i de tots els habitatges.

L’Ajuntament assegura que s’ha reunit diverses vegades amb els propietaris i que s’han fet les gestions oportunes per retirar l’impost de les escombraries que fa anys que no paguen i facturar-los la quota mínima de l’IBI.