Els campanars que no toquen el cel del Baix Empordà

Per
Maria Alsina
-
campanars baix empordà palafrugell

«Cada poble explica a la seva manera per què no s’han acabat els campanars». Així ho descriu la Mar Camps en el seu llibre No vingueu al poble a reposar. I es que el Baix Empordà és una comarca farcida d’esglésies, ermites i parròquies, cadascuna amb el seu campanar.

Però hi ha algunes d’aquestes infraestructures que en el seu moment no van arribar a l’alçada que els pertocava. Al Baix Empordà hi ha gairebé una desena de campanars que no estan del tot acabats. Les raons van ser diverses, però aquestes infraestructures inacabades han aconseguit fascinar personatges com el mateix escriptor palafrugellenc Josep Pla.

Els campanars inacabats

Aquests edificis que coronen moltes de les siluetes dels pobles baix-empordanesos formen part d’aquest paisatge des de segles enrere. Hi ha casos ben representatius de la no finalització d’aquestes obres en esglésies, ermites i parròquies. És el cas de l’església de Sant Martí de Palafrugell. Situada al nucli del municipi, es van haver de fer mans i mànigues per a tirar endavant la construcció del campanar.

Les obres, començades durant el segle XVII, es van haver d’aturar diverses vegades i la construcció del campanar de l’església de Sant Martí de Palafrugell no es torna a reprendre fins el segle XVIII. Es presentava un projecte molt ambiciós. Tot i això, la construcció es va haver d’aturar probablement per la Guerra Gran del 1793 i no es van tornar a reprendre.

Un altre cas força rellevant al Baix Empordà és el de la imponent església de Sant Genís a Torroella de Montgrí. El campanar es va començar a construir durant el segle XVIII. Tot i això, es va acabar frenant la construcció d’aquesta nova estructura deixant la torre sense coronar.

Altres campanars que van quedar sense acabar van ser el de l’església de Sant Pere de Begur (campanar dels segles XVI-XVII); el de l’església de Sant Vicenç de Regencós (campanar del segle XIX); el de l’església de Santa Maria d’Ullà (campanar dels segles XVIII-XIX); el de l’església de Santa Maria de Fenals d’Aro (campanar del segle XVIII); el de l’església de Sant Esteve de Canapost (campanar del segle XII); i l’església de Sant Julià i Santa Basilissa de Vulpellac (segle XVI).

Hi ha altres casos a la comarca, però, on no se sap del tot si els campanars estan acabats o no. És el cas de l’església de Santa Susanna de Peralta a Forallac o l’església de Sant Joan Baptista de Bellcaire d’Empordà. En el cas de Santa Susanna de Peralta, algunes fonts descriuen l’estructura com a inacabada, tot i que d’altres apunten que una part podria haver estat enderrocada. I pel que fa a Sant Joan Baptista, no està del tot clar que sigui un campanar inacabat, ja que es van construir dos pilars que van servir per penjar una campana.

Guerres i falta de finançament

Tot i que no hi ha una única raó per deixar aquests campanars inacabats, gran part de les obres van quedar afectades pels conflictes com la Guerra Gran (1793-1795) o la Guerra del Francès (1808-1814). D’altra banda, a part de les diferents batalles, a la manca de construcció d’aquests campanars cal sumar-hi la falta de finançament durant l’època.

Durant el segle XVIII el Baix Empordà viu una etapa de creixement demogràfic i econòmic. Moltes parròquies van aprofitar aquella prosperitat per ampliar les esglésies o construir-ne de noves, sovint amb projectes monumentals. Les obres es paguen principalment amb recursos locals i poden durar dècades. A finals de segle aquesta conjuntura canvia. Arriben dificultats econòmiques i, a més, aquestes dues guerres que pressionen les hisendes municipals i parroquials. Així, els campanars quedaven rellegats a l’última part d’aquests projectes i molts van quedar inacabats.

Per exemple, a Sant Martí de Palafrugell el campanar havia de quedar acabat amb diversos nivells i una cúpula. Les obres anaven avançant a mesura que es disposava de finançament. Probablement, van quedar aturades per la Guerra Gran i, un cop acabat el conflicte no es van reprendre.

A Regencós la tendència va ser similar. I es que es comença a construir l’església de Sant Vicenç el 1805. Tres anys més tard esclata la Guerra del Francès i no és fins al 1815 quan s’acaba la construcció del temple, això sí, amb el campanar a mig construir. Les obres tampoc es reprenen en aquest cas.

Com aquests dos casos, n’hi ha diversos a la comarca. Les guerres i les mancances en el finançament fan que aquests edificis mai s’acabin de construir del tot, deixant campanars sense coronar.

Palafrugell destina més de 120.000 euros a rehabilitar una trentena llarga d’habitatges

Per
Redacció
-

L’Ajuntament de Palafrugell ha destinat més de 120.000 euros a rehabilitar una trentena llarga d’habitatges del municipi. Els ajuts corresponen a la convocatòria municipal de l’any 2024.

Les obres han tingut un cost global de més de 280.000 euros i les subvencions municipals han cobert una part d’aquesta despesa.

Les actuacions han permès millorar la seguretat i l’accessibilitat dels habitatges, a la vegada també s’han fet reformes per reduir el consum energètic i solucionar altres mancances dels immobles.

La convocatòria disposava de dues línies. La primera estava vinculada a la Borsa de Mediació per al Lloguer Social. Aquesta línia ha permès rehabilitar tres habitatges amb una aportació municipal de prop de 12.000 euros. Les reformes han permès mantenir aquests pisos dins la borsa de lloguer. També han garantit la continuïtat de les famílies residents.

La segona línia ha finançat reformes en una trentena d’habitatges. Aquestes actuacions han costat prop de 270.000 euros i l’Ajuntament hi ha destinat uns 110.000 euros.

La regidora d’Habitatge de Palafrugell, Margarita Mauri, defensa la rehabilitació com una eina de regeneració urbana. També destaca la necessitat d’aprofitar millor els habitatges existents.

Els ajuts formen part del Pla Local d’Habitatge per al període entre 2024 i 2029. El document preveu rehabilitar immobles i recuperar pisos per destinar-los al lloguer social.

L’Ajuntament ja prepara una nova convocatòria d’ajuts per al 2026. Una línia facilitarà la reforma de pisos buits per incorporar-los al lloguer social. L’altra se centrarà en rehabilitar edificis i millorar-ne l’accessibilitat.

Un despreniment de pedres d’un mur obliga a actuar a Sa Riera sense causar ferits

Per
Redacció
-
Despreniment Sa Riera pedra

Un despreniment de pedres d’un mur privat va obligar l’Ajuntament de Begur a actuar divendres 21 d’agost a Sa Riera. L’incident no va causar danys personals. Les pedres van caure al carrer Bany de la Sultana. La Policia Local es va desplaçar fins al punt afectat. Els agents van senyalitzar la zona per reduir possibles riscos.

Els Bombers de la Generalitat també van acudir al lloc. Els efectius van revisar l’estat del mur i els desperfectes visibles. La inspecció va confirmar el despreniment d’una part de l’estructura. Els serveis també van analitzar els possibles motius de la caiguda.

L’Ajuntament de Begur mantindrà ara el seguiment amb la propietat privada. L’objectiu és concretar les actuacions necessàries per assegurar el mur. El regidor d’Obres i Manteniment, Jordi Carreras, destaca el caràcter preventiu de l’actuació municipal. El regidor també remarca la coordinació dels serveis durant la intervenció.

Segons Carreras, la prioritat municipal és garantir la seguretat de l’entorn. El consistori també vol recuperar la normalitat al carrer amb totes les garanties. La zona afectada continuarà senyalitzada de manera preventiva. L’Ajuntament mantindrà la vigilància sobre l’estat del mur. Les mesures continuaran actives fins a l’execució de les actuacions necessàries. El consistori farà el seguiment del cas amb la propietat.

Palamós celebra una botifarrada solidària per donar suport a les persones amb càncer

Per
Redacció
-

Palamós acollirà aquest dimecres una botifarrada solidària per donar suport a les persones amb càncer i les seves famílies. La delegació palamosina de la Fundació Oncolliga Girona organitza aquesta activitat tradicional d’estiu.

La botifarrada començarà a les 20:00 al passeig del Mar. L’organització oferirà un entrepà de botifarra i una beguda per un donatiu de 10 euros.

Els tiquets també es poden comprar de manera anticipada a la perruqueria Cebado. La Colla Gegantera de Palamós s’encarregarà de preparar la botifarrada.

La jornada continuarà a les 21:30 amb una ballada de sardanes. L’Agrupació Sardanista Costa Brava organitza l’activitat amb la participació de la cobla Contemporània.

Durant la mitja part de la ballada es faran diversos sortejos de productes. Els obsequis provenen de comerços i establiments de Palamós.

La recaptació de la botifarrada servirà per finançar els projectes de la Fundació Oncolliga Girona. Aquests recursos donen suport a persones amb càncer i les seves famílies.

La iniciativa compta també amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós, entitats locals, empreses i establiments del municipi.

[AGENDA] Què puc fer el dimarts 25 d’agost a l’Empordà i Comarques Gironines?

Per
Maria Alsina
-

Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.

En el marc del Festival de Guitarra Girona-Costa Brava, concert dels guitarristes Josep Manzano i Enric Muñoz, tots dos amb una llarga trajectòria prèvia com a solistes i docents, que s’uneixen per compartir escenari amb un nou projecte a duo de guitarres i duo de guitarres i veu. El concert es farà a l’Alfolí de la Sal de l’Escala el dimarts 25 d’agost a les 20 h.

En el marc del Mediterranean Guitar Festival, concert de The Sgt. Pepper’s Duo, una experiència única Tribut a The Beatles. Un concert on els guitarristes Javier Moreno i Josele Rider reinventen el llegat de la banda més influent de tots els temps. El concert serà a la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries a les 21 h.

I aquest dimarts 25 d’agost s’acaba la Industrial Market a Torre Mora de Pals. A les 19 h es farà un taller de màgia amb la Joana. I a partir de les 22 h hi haurà el concert de Cherry Bloom amb Pop Soul Jazz.

Festes Majors

Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de Torroella de Montgrí, Mieres, Sant Hilari Sacalm, Campllong, Bordils i Planoles. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.

La reforma de la xarxa elèctrica de Castell-Platja d’Aro millora el servei per a més de 7.200 clients

Per
Redacció
-
Reforma carrers Platja d'Aro llum Endesa

Més de 7.200 clients de Castell-Platja d’Aro es beneficiaran de la reforma de part de la xarxa elèctrica del municipi. Endesa ha acabat els treballs de modernització i reforç de les instal·lacions. La companyia hi ha destinat uns 140.000 euros. L’actuació busca millorar la qualitat del servei i reduir el risc d’interrupcions.

Els treballs han inclòs dues noves línies subterrànies de mitjana tensió. En conjunt, sumen uns 450 metres. Una línia passa pel carrer Lleida. L’altra recorre el carrer de Miramar i travessa l’avinguda de s’Agaró. Les noves connexions uneixen diversos centres de transformació del nucli urbà.

Aquesta nova estructura crea un circuit elèctric amb recorreguts alternatius. La xarxa pot continuar portant electricitat per una altra via davant una avaria. Això permet reduir el temps de recuperació del servei. També facilita determinats treballs de manteniment sense tallar el subministrament als clients.

La intervenció també ha permès reordenar la xarxa subterrània del centre de Castell-Platja d’Aro. Endesa ha redistribuït alguns centres de transformació. Aquesta mesura reparteix millor la càrrega elèctrica. La companyia vol evitar sobrecàrregues durant els moments de més demanda.

Aquesta necessitat és especialment rellevant durant les puntes de consum de l’estiu i de l’hivern. Castell-Platja d’Aro registra una activitat intensa durant els períodes de major afluència. La nova xarxa amplia la capacitat de resposta davant aquests increments. També deixa marge per incorporar nous subministraments en els pròxims anys.

Les obres han permès substituir part de les instal·lacions més antigues. Endesa ha deixat fora de servei uns 350 metres de cable. Aquest material havia arribat al final de la seva vida útil. Les noves connexions ofereixen més resistència i més capacitat per afrontar les necessitats actuals.

La companyia situa aquesta actuació dins del procés de modernització de la xarxa elèctrica a les comarques gironines. Les inversions busquen reforçar el servei davant increments puntuals de demanda. També han de facilitar la connexió de nous clients i preparar la xarxa per a un consum elèctric més elevat.

Endesa també vincula aquestes actuacions amb l’electrificació progressiva de l’economia. Aquest procés preveu un ús més gran de l’electricitat en activitats ara dependents d’altres fonts d’energia. La companyia defensa una xarxa més preparada per integrar electricitat procedent d’energies renovables. L’objectiu és reduir l’ús de tecnologies amb més emissions contaminants.

123...7.136Pàgina 1 de 7.136