La plataforma ‘Prou excuses. Carreteres segures al Baix Ter’ demana als grups polítics que incorporin les millores a totes les carreteres del Baix Ter i no només a les que actualment estan pressupostades. Des de l’entitat assenyalen que el condicionament de la GI-633 i la GI-634 entre Colomers i Verges, que concentra el gruix de la inversió, i l’adequació de la C-31 al pas d’Ullà i Torroella de Montgrí és suficient. Per això, exigeixen que abans de l’aprovació definitiva dels comptes, s’incorporin la resta de vies i l’import necessari que implica uns 50 milions d’euros «tal com el Govern es va comprometre» el mes de gener amb els alcaldes. De fet, recorden que 21 ajuntaments han aprovat mocions en favor de la plataforma.
En un comunicat, l’entitat es queixa perquè ara per ara la inversió prevista als pressupostos és de 16,5 milions, molt lluny dels 50 inicials. Això fa que algunes de les vies que «són el cor del Baix Ter» hagin quedat fora de les obres de millora que reclamen els veïns i també l’associació.
«Demanem amb claredat que els grups parlamentaris entrin esmenes per a la GI-643, la GI-642, la GI-641 i el tram de la C-31 entre Ullà i Verges, amb import i amb calendari. Hi som a temps, però queda poc temps», resa el comunicat.
A l’escrit també deixen clar a la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que «no n’hi ha prou» amb el que s’ha pressupostat i que inclou la carretera C-31 entre Ullà i Torroella, que Paneque va anar a fer una visita d’obres fa una setmana. L’entitat assenyala que aquestes obres «no poden esperar més» i que el degoteig d’accidents al Baix Ter «és constant».
Les reclamacions que fan des de l’entitat és que hi hagi «unes condicions mínimes» amb carrils de 3,5 metres i vorals d’entre 1 i 1,5 metres, «tal com fixa la normativa vigent».
A més, recorden que el consens al territori és «majoritari» i que la reivindicació és col·lectiva. «Si els compromisos no es compleixen, no serà a la plataforma a qui s’haurà pres el pèl, serà a tot el Baix Ter, als veïns i veïnes i als 21 consistoris que han fet seva aquesta demanda», remarca l’escrit.
Palafrugell acollirà, del 19 de juny al 19 de juliol, l’exposició «Ràdio Capital. 25 anys de notícies · Palafrugell», una mostra que commemora els 25 anys de trajectòria de Ràdio Capital i que permetrà redescobrir alguns dels moments més destacats de la història recent del municipi a través de la fotografia i el periodisme local.
L’exposició s’inaugurarà el dijous 19 de juny a les 19 h davant del Mercat Municipal, i serà oberta a tota la ciutadania.
La mostra té una singularitat especial: és la primera exposició que es presenta a Palafrugell construïda íntegrament a partir de fotografies de Paco Dalmau, una de les figures més destacades de la fotografia local i autor d’un dels arxius gràfics més importants del Baix Empordà. Durant dècades, la seva càmera ha documentat la vida social, cultural, política i festiva del municipi, convertint-se en un testimoni privilegiat de la seva evolució.
A partir d’una selecció de vint-i-cinc imatges, una per cada any de trajectòria de Ràdio Capital, l’exposició ofereix un recorregut pels esdeveniments, transformacions i moments que han marcat la vida de Palafrugell durant l’últim quart de segle. Entre els episodis representats hi ha la pandèmia de la Covid-19, la gran nevada del 2010, el referèndum de l’1 d’Octubre, la restauració de la Torre de Can Mario, els 50 anys de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, el centenari de l’Escola Torres Jonama i altres fets rellevants de la vida local.
Les fotografies es complementen amb continguts periodístics i sonors elaborats per Ràdio Capital. Cada peça incorpora un codi QR que permet accedir a la notícia original i escoltar-ne la versió radiofònica, convertint la visita en una experiència interactiva que connecta la memòria visual de Paco Dalmau amb l’arxiu informatiu de l’emissora.
L’exposició ha estat comissariada per Martí Sabrià i Deulofeu, comissari dels actes del 25è aniversari de Ràdio Capital, i forma part d’un projecte que recorrerà diversos municipis del Baix Empordà amb mostres creades específicament per a cada població.
L’exposició és co-organitzada amb l’Ajuntament de Palafrugell i la celebració dels 25 anys de Ràdio Capital compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal del Baix Empordà i el Club nautic Estartit..
Els Bombers treballen amb la hipòtesi que el jove desaparegut a Roses (Alt Empordà) quan anava amb moto d’aigua ha perdut en algun moment l’armilla i s’hauria enfonsat. Efectius del cos estan repassant per terra tota la costa entre l’Escala i l’Estartit i han enviat els drons a la zona de les Illes Medes. El cap d’intervenció, Jordi Marquès, explica que els corrents canvien constantment i tampoc poden descartar que se l’emportessin cap al nord, al revés del que va passar amb la moto d’aigua. En paral·lel, la Guàrdia Civil ha precintat les motos de l’empresa que va llogar la del jove. Segons apunta el Diari de Girona per un cop que presentava la de la víctima i que va aparèixer a la platja de Pals aquest dijous.
El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, ha visitat aquest divendres la seu de la Cambra de Comerç de Palamós per reunir-se amb els representants del ple de la institució i conèixer de primera mà la realitat econòmica i empresarial del Baix Empordà.
Durant la trobada, els responsables de la cambra han exposat les principals necessitats del teixit productiu de la comarca, format per empreses vinculades al comerç, la indústria, el turisme, la restauració i els serveis professionals.
Un dels principals temes tractats ha estat el Pla Director del Port de Palamós. Els representants empresarials han defensat la necessitat d’avançar en el desenvolupament d’aquesta infraestructura, que consideren estratègica per a l’activitat econòmica del territori. El port té un paper destacat en els sectors nàutic, turístic i de mercaderies.
La reunió també ha servit per analitzar la futura llei de cambres de comerç, que es tramita actualment al Parlament. Els membres de la Cambra de Comerç de Palamós han traslladat la importància de disposar d’un marc normatiu que garanteixi el finançament, l’autonomia i la capacitat de servei d’aquestes institucions.
El president de la Cambra de Comerç de Palamós, Pol Fages, ha valorat positivament la visita i ha destacat que la trobada ha permès obrir un canal de diàleg directe amb el Parlament sobre les prioritats econòmiques del territori.
Per la seva banda, Josep Rull ha remarcat el paper de les cambres de comerç com a institucions de suport a l’activitat empresarial i ha defensat la necessitat de conèixer les realitats locals per impulsar iniciatives legislatives adaptades a les necessitats de cada territori.
Segons ha exposat durant la visita, la futura llei de cambres ha de reforçar les eines i els recursos d’aquestes entitats i adaptar-ne el funcionament a les particularitats de Catalunya.
L’Hospital de Palamós ha començat aquest mes de juny el desplegament del nou model d’atenció al pacient crític i semicrític de la Regió Sanitària de Girona amb la posada en marxa d’una unitat de cures semicrítiques dotada amb vuit llits.
El nou servei permetrà atendre pacients que requereixen una vigilància intensiva però que no necessiten ingressar en una unitat de cures intensives. Els malalts seran atesos pels professionals de l’hospital del Baix Empordà amb el suport remot i continu dels especialistes de l’Hospital Doctor Josep Trueta i de l’Hospital de Santa Caterina.
L’objectiu és evitar trasllats innecessaris i oferir una atenció més propera als pacients i a les seves famílies. El sistema permet compartir en temps real dades clíniques, constants vitals i informació mèdica entre els diferents centres hospitalaris.
Segons el gerent de la Regió Sanitària de Girona, Jaume Heredia, aquest model apropa la medicina intensiva als hospitals comarcals i garanteix la mateixa qualitat assistencial. També destaca que ajuda a reservar els llits de cures intensives per als casos més greus i mostra la satisfacció per poder tirar endavant el projecte.
El gerent dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà, Xavier Pérez, remarca que la nova unitat millora l’atenció als pacients del territori i reforça la capacitat assistencial de l’hospital. El projecte ha comportat una inversió de prop de 700.000 euros entre obres d’adaptació i equipament.
El cap del servei de medicina interna i responsable de la unitat, Germán Sierra, explica que el nou model és fruit d’un any de treball conjunt entre els hospitals de la regió. Durant les dues primeres setmanes de funcionament s’han atès una desena de casos compartits amb els especialistes de Girona sense que fos necessari cap trasllat urgent.
La previsió és que després de l’estiu el model s’estengui als hospitals de Figueres i Olot, mentre que més endavant també arribarà a Calella. Quan el desplegament estigui completat, la Regió Sanitària de Girona passarà de disposar d’una dotzena de llits semicrítics a una xarxa de quaranta-quatre llits distribuïts pel territori.
Anna Irina Russell: "Respirar és un acte col·lectiu que compartim constantment"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
L’artista Anna Irina Russell presenta al Museu Can Mario de la Fundació Vila Casas de Palafrugell l’exposició Neix en l’aire la primera flor, una proposta que transforma l’espai expositiu en un organisme viu. A través d’escultures toves, aire, teixits i grafit, l’artista reflexiona sobre la respiració, els vincles humans, la memòria i la dimensió compartida d’allò invisible.
En una entrevista concedida al programa El Supermatí, l’artista Anna Irina Russell ha explicat els detalls de Neix en l’aire la primera flor, la nova exposició que es pot visitar al Museu Can Mario de la Fundació Vila Casas de Palafrugell fins al 22 de novembre.
La mostra proposa una immersió en l’univers creatiu de l’artista a partir d’una idea central: la respiració com a experiència biològica, poètica, política i col·lectiva. Rusell treballa principalment amb escultures toves fetes de teixit, grafit i aire, materials que es converteixen en els protagonistes d’una exposició concebuda com un ésser viu.
Escultures que respiren
Les peces exposades sorprenen per la seva capacitat de transformar-se davant dels visitants. Algunes escultures s’inflen i es desinflen contínuament gràcies a mecanismes que incorporen l’aire present a la mateixa sala.
Segons explica l’artista, aquestes obres no només respiren simbòlicament, sinó que ho fan amb l’aire compartit per totes les persones que visiten l’exposició. Els visitants passen a formar part de l’obra simplement respirant dins l’espai expositiu.
Les escultures estan elaborades principalment amb teixit de cotó cru i grafit. Russell pinta els teixits amb aquest material i després els converteix en formes escultòriques que evoquen organismes vius, cossos o estructures orgàniques en constant transformació.
La respiració com a experiència compartida
Un dels conceptes que vertebra tota la proposta és la idea que respirar no és un acte estrictament individual. L’artista destaca que sovint pensem la respiració com una acció privada, quan en realitat compartim permanentment el mateix aire. Aquesta reflexió va adquirir una nova dimensió arran de la pandèmia de la COVID-19, un moment que va fer prendre consciència col·lectiva d’aquesta matèria invisible que ens connecta. L’exposició vol dirigir la mirada cap a allò que no sempre és visible però que condiciona les nostres relacions i la nostra existència.
Els teixits tenen una presència destacada en tota la mostra. Les costures, els fils penjants i les marques dels patrons no s’amaguen, sinó que es mostren deliberadament.
Per a Russell, el procés de creació és tan important com el resultat final. Per això les escultures deixen veure les seves estructures internes, els seus “budells”, convertint el procés en una part essencial de l’experiència artística.
La voluntat és que el públic pugui entendre com han estat construïdes les peces i establir una relació més directa amb els materials i amb la feina artesanal que hi ha al darrere.
L’última etapa del recorregut incorpora nous llenguatges. A la penúltima sala apareix el paper com a material protagonista. Hi trobem escultures de paper plegat que també respiren i una sèrie de dibuixos elaborats amb paper vegetal i grafit. Aquests treballs funcionen gairebé com un diari de respiracions, ja que cada peça porta com a títol la data i l’hora exactes en què va ser creada. L’artista dibuixava mentre escoltava la seva pròpia respiració, registrant-ne els ritmes i transformant-los en traços sobre el paper.
El llegat de la seva àvia
L’última sala incorpora un element especialment emotiu: una selecció de dibuixos realitzats per la seva àvia durant els darrers anys de vida. Després de patir un ictus que li va dificultar la comunicació verbal, va començar a expressar-se a través del dibuix. Russell explica que aquestes obres l’han influït profundament per la seva sensibilitat i força poètica.
A més de parlar de memòria i vincles familiars, aquestes peces aporten l’únic esclat de color de tota l’exposició, dominada fins aleshores pels tons crus dels teixits i els grisos del grafit.
Inspirar, espirar i aspirar
Conceptualment, la mostra s’organitza en tres grans àmbits que segueixen les fases de la respiració: Inspirar, Espirar i Aspirar. A aquests s’hi afegeix una quarta etapa, definida com un “sospir”, que correspon a la sala dedicada als dibuixos de la seva àvia. Aquesta estructura reforça la idea que tot el museu funciona com un gran organisme que respira.
També hi tenen un paper destacat dues instal·lacions lumíniques situades a l’inici i al final del recorregut. Com si fossin fars, emeten una llum intermitent sincronitzada que evoca el batec i la respiració, establint una comunicació silenciosa entre diferents punts de l’exposició.
Una experiència per viure
Russell insisteix que la seva obra va més enllà de l’explicació teòrica. Tot i que els conceptes poden descriure’s amb paraules, considera que l’exposició s’ha de viure i respirar físicament.
Les escultures, malgrat la seva aparença amable i la textura dels materials, no estan pensades per ser tocades. L’artista defensa que les obres mereixen el mateix respecte que qualsevol cos viu i que el tacte també es pot experimentar a través de la mirada, les textures i la proximitat. La mostra es complementa amb un catàleg elaborat conjuntament amb la comissària Blanca Arias i la Fundació Vila Casas.
