La sala d’actes de l’Ajuntament de Platja d’Aro va reunir el passat 31 de març una cinquantena de persones en la presentació del pòdcast de ficció sonora Aquella nit al Tiffany’s, una producció que recupera un episodi vinculat a l’antifranquisme i a la història recent del municipi. L’acte va combinar la contextualització històrica, l’escolta d’un fragment resumit de la sèrie i una conversa pública amb alguns dels principals responsables del projecte.

L’alcalde de Platja d’Aro, Maurici Jiménez, va obrir l’acte situant la proposta en el marc de la història local i del passat predemocràtic del municipi. En la seva intervenció, va remarcar que la imatge cosmopolita i turística de la Platja d’Aro dels anys del franquisme no pot fer oblidar “el túnel fosc dels anys del franquisme”, marcat per la manca de llibertats, la repressió política i la persecució de la dissidència. Jiménez va subratllar el contrast entre el desenvolupament turístic de la Costa Brava i el context dictatorial de l’època, i va recordar com el món de la nit es convertia alhora en un espai d’evasió, modernitat i tensions.

En aquest marc, l’alcalde va introduir el cas que inspira el pòdcast: el del jove escalenc Francesc Tubau, detingut i condemnat després d’haver planificat una acció contra la discoteca Tiffany’s a finals dels anys seixanta. Jiménez va presentar així un relat que connecta memòria històrica, transformació urbana i resistència antifranquista, i va donar pas a l’equip responsable de la producció.

Una ficció sonora concebuda com una obra coral

El director de Ràdio Capital i del pòdcast, Miquel Curanta, va definir el projecte com una mena de “Sagrada Família” per la suma de temps, ofici i disciplines que ha requerit. Curanta va reivindicar la ficció sonora com una forma narrativa que va molt més enllà d’una conversa enregistrada i la va descriure com una peça construïda amb cura artesanal, tant en l’escriptura com en la interpretació, el muntatge i el disseny sonor.

En la seva intervenció, va destacar que Aquella nit al Tiffany’s neix arran de la lectura del llibre de Joan Gasull, El pacifista que pretenia volar una discoteca, i que el pòdcast vol ser una contramirada sonora sobre els mateixos fets. També va insistir en la voluntat del mitjà de dedicar temps i recursos a projectes amb ambició cultural i patrimonial, capaços d’explicar històries pròpies del territori que sovint queden fora dels grans circuits mediàtics.

Curanta va posar èmfasi en la complexitat tècnica i creativa de la producció, amb 46 personatges i 27 veus, enregistraments per separat i una llarga feina de direcció, muntatge i ambientació. En aquest sentit, va voler fer visible el caràcter artesanal del procés, des de la recerca d’efectes sonors concrets fins a la construcció d’una experiència immersiva pensada perquè l’oient visqui la història amb intensitat.

També va aprofitar l’acte per reivindicar la dificultat de produir ficció sonora en català, tant per qüestions de finançament com per l’esforç organitzatiu que requereix, i va defensar que els mitjans locals han d’assumir també aquest tipus de projectes per preservar i explicar la memòria col·lectiva.

Entre la història, la comprensió i el respecte pels fets reals

El guionista del pòdcast, Adrià Pujol, va explicar que l’adaptació sonora de la història exigia trobar un equilibri entre la força dramàtica del relat i el respecte pels fets reals i pels seus protagonistes. En aquest sentit, va remarcar que l’objectiu no era jutjar els personatges des del present, sinó proposar un viatge de comprensió sobre el context polític, social i emocional en què es produeixen els fets.

Pujol va assenyalar que el relat es construeix a partir de la conversa entre un protagonista ja gran i una periodista jove, un recurs que permet introduir memòria, perspectiva i reflexió. Segons va explicar, la ficció s’allunya de la temptació d’espectacularitzar els fets i opta per una narració més continguda, en què el pes dels silencis, els dubtes i les contradiccions és tan important com els moments de tensió.

El guionista també va destacar la riquesa humana del material de partida. Va subratllar que la història posa en joc contradiccions personals, polítiques i generacionals, i que justament aquesta complexitat és el que la fa poderosa narrativament. Per això, va defensar una aproximació que no simplifica ni emblanqueix, però que tampoc redueix els fets a una lectura plana o descontextualitzada.

La força de la veu, el subtext i l’equilibri sonor

Per la seva banda, el codirector del pòdcast i director d’actors, Toni Sellas, va centrar la seva intervenció en el llenguatge específic de la ficció sonora. Sellas va remarcar que en un projecte com aquest la paraula, la música, els efectes i el silenci han de funcionar amb una gran precisió, sempre al servei de la història i de l’emoció.

Va explicar que, en el treball amb els actors, és fonamental no només allò que diuen els personatges, sinó també com ho diuen. Aquest subtext, va afirmar, és clau en un format que no disposa de suport visual i que confia tota la seva potència expressiva a la veu. En aquest sentit, va destacar la importància que els dos protagonistes principals gravessin plegats les escenes compartides, per reforçar la complicitat i la credibilitat del vincle que es va teixint entre ells.

Sellas va defensar que la ficció sonora permet entrar amb una gran força en la imaginació de qui escolta, i que aquest tipus de relat facilita una aproximació matisada als fets històrics. A parer seu, Aquella nit al Tiffany’s no ofereix respostes simples, sinó que fa emergir grisos, preguntes i tensions que continuen interpel·lant el present.

El llibre com a punt de partida

L’escriptor i assessor editorial Joan Gasull, autor del llibre El pacifista que pretenia volar una discoteca, va valorar positivament l’adaptació i va explicar que la seva principal condició era que la història s’expliqués des de la perspectiva de la lluita antifranquista. Gasull va celebrar que aquesta mirada s’hagi mantingut i va remarcar que el pòdcast tracta els protagonistes amb generositat, sense perdre de vista el context polític de l’època.

Durant la conversa, també va recordar que el llibre va néixer a partir d’un procés col·lectiu de memòria compartida entre antics companys, amb la voluntat d’explicar no només els fets concrets, sinó tot un context generacional. Va assenyalar que el relat inclou aspectes que no van aflorar en el judici i que ajuden a entendre millor el clima polític i vital del moment.

Gasull va insistir que l’episodi no es pot llegir de manera aïllada ni simplista, i que qualsevol temptativa de condemna o justificació absoluta impedeix entendre’l. En aquest sentit, va defensar la necessitat de comprendre les causes i el marc històric en què va tenir lloc l’acció.

Intervencions del públic i tancament de l’acte

Després de l’escolta del fragment del pòdcast i de la conversa entre els participants, l’acte es va obrir a intervencions del públic, que va formular preguntes sobre els fets narrats, la figura de Francesc Tubau, el procés de documentació i els límits entre reconstrucció històrica i ficció.

Aquest intercanvi va permetre aprofundir en alguns aspectes del cas, en les contradiccions dels protagonistes i en les decisions narratives adoptades per l’equip creador. També va servir per posar en relleu l’interès que desperta encara avui aquesta història i la capacitat del pòdcast per generar debat sobre memòria, repressió i representació cultural del passat.

La presentació va tancar-se amb un agraïment de l’equip a l’Ajuntament de Platja d’Aro, a les entitats coproductores i a totes les persones que han participat en el projecte. L’acte va deixar clar que Aquella nit al Tiffany’s no és només una proposta cultural, sinó també una eina per revisitar la història recent del país des d’una mirada pròpia i arrelada al territori.