Hi ha llocs que estimem perquè hi hem nascut, perquè hi hem crescut, perquè hi hem viscut moments importants o simplement, perquè sense saber-ho, sempre han format part de nosaltres. Per a mi, un d’aquests llocs és el teatre de Sant Feliu de Guíxols.
I per això, quan arriba una nova temporada delGuíxols Escena Tardor, no puc evitar sentir que necessito envoltar-me d’històries, de les històries que em vulgui explicar el Teatre Auditori Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols.
Aquesta tardor, la programació ens proposa quatre alternatives ben diferents: Plaer culpable, que va aixecar el teló el dia 12 de setembre, Loop,que veurem aquest 3 d’octubre,Qui va matar el meu pare, que ens acompanyarà el 24 d’octubre,i Ovelles, que tancarà aquesta temporada el dia 21 de novembre. Quatre maneres d’explicar-nos coses que, en el fons, tenen molt a veure amb nosaltres: les relacions personals, la família, què és per cadascú i com la veiem, les contradiccions i les nostres reaccions a elles, la memòria, l’amor, les ferides i les seves cicatrius, l’humor…
I això és el que m’agrada del teatre: que durant una estona deixem de mirar sense veure i mirem i veiem persones que ens fan riure, ens incomoden, ens emocionen i, quasi sempre, ens obliguen a fer-nos les preguntes que ens hem de contestar.
Així que aquesta tardor, anem al teatre! No desaprofitem aquesta nova oportunitat!
Òmnium Cultural del Baix Empordà commemorarà a Torroella de Montgrí els nou anys del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. L’entitat ha organitzat un acte per al dijous 8 d’octubre, a les set de la tarda, a Casa Pastors. La trobada abordarà les conseqüències polítiques i judicials dels fets de 2017.
L’acte comptarà amb Dolors Bassa, exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. També hi intervindran Maria Dolors Guàrdia, alcaldessa de la Tallada d’Empordà, i Josep Cruanyes, advocat i membre de la Comissió de la Dignitat.
La trobada arriba en un moment marcat pels procediments judicials relacionats amb l’aplicació de la llei d’amnistia aprovada el 2024. Bassa manté obert un recurs davant el Tribunal Constitucional contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-li l’amnistia pel delicte de malversació.
L’exconsellera va ser condemnada pel Tribunal Suprem l’any 2019 a dotze anys de presó i dotze anys d’inhabilitació pels delictes de sedició i malversació. Posteriorment, la pena de presó va quedar sense efecte després de l’indult concedit pel Govern espanyol. La pena d’inhabilitació ha continuat vinculada al procediment sobre l’aplicació de l’amnistia.
Òmnium Cultural planteja la jornada com un espai de reflexió sobre els processos judicials dels últims nou anys. L’entitat també vol abordar l’aplicació de l’amnistia i el debat sobre la reparació de les persones afectades pels procediments derivats dels fets de 2017.
Una altra participant serà Maria Dolors Guàrdia, alcaldessa de la Tallada d’Empordà. Aquest municipi del Baix Empordà va registrar càrregues policials durant la jornada del referèndum. La seva participació permetrà incorporar a la taula la perspectiva municipal sobre aquells fets i les seves conseqüències.
La celebració també coincideix amb els procediments judicials relacionats amb les actuacions policials de l’1 d’octubre. Entre aquests casos hi ha el judici relacionat amb les lesions que van provocar la pèrdua d’un ull a Roger Español durant l’actuació policial a Barcelona.
El tercer participant serà Josep Cruanyes, advocat i membre de la Comissió de la Dignitat. La seva intervenció se centrarà en la dimensió jurídica dels últims anys, l’aplicació de la llei d’amnistia i les qüestions relacionades amb la reparació.
Òmnium Cultural del Baix Empordà ha titulat la trobada L’independentisme segrestat. Nou anys de bloqueig judicial. Aquesta denominació correspon al plantejament de l’entitat organitzadora sobre les conseqüències judicials del procés independentista.
L’acte començarà el dijous 8 d’octubre a les set de la tarda a Casa Pastors, situada al carrer Major de Torroella de Montgrí.
Fer rendible la gestió dels boscos per poder transformar el territori a gran escala i fer-lo més resilient davant dels grans incendis forestals. És el canvi de model que planteja la Xarxa de Paisatges Resilients, que ha reunit aquest dimarts al Baix Empordà experts internacionals del món científic, les administracions, les emergències, empresarial i financer. El director de la Circular Bioeconomy Alliance (CBA), Marc Palahí, defensa que ni l’extinció ni la prevenció són suficients si no es modifica el model econòmic i s’aconsegueix atraure-hi inversió. El cap dels GRAF, Marc Castellnou, hi ha afegit que sense espais forestals gestionats, els Bombers no poden afrontar amb seguretat els grans focs, com el d’aquest estiu a les Gavarres.
«Els paisatges són els miralls de la nostra economia», resumeix Palahí. Per això, defensa que afrontar els grans incendis no passa només per reforçar l’extinció o la prevenció, sinó per generar activitat econòmica que permeti mantenir els boscos gestionats. La proposta passa per transformar el model agrícola i forestal i crear cadenes de valor que generin activitat econòmica al territori.
Palahí defensa que això permetria atraure inversió per mantenir els paisatges gestionats sense fer-los dependre exclusivament de subvencions o injeccions de diners públics. «Es tracta de fer un canvi de model econòmic», resumeix. paisatges
La implicació del sector privat és, de fet, una de les qüestions que centren la trobada de la Xarxa de Paisatges Resilients (WRLN per les seves sigles en anglès) que se celebra a Cap Roig. La xarxa, impulsada per la Circular Bioeconomy Alliance i dirigida pel director del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Antoni Trasobares, busca connectar coneixement científic, innovació, governança territorial i finançament per estendre solucions davant dels grans incendis.
Palahí sosté que la magnitud de la transformació fa inviable afrontar-la únicament amb recursos públics. «No ho podrem tractar només a través de la ciència i els governs. Cal que s’impliquin les empreses i el món de les finances», afirma.
El plantejament és aconseguir que invertir en la regeneració dels paisatges deixi de veure’s exclusivament com una despesa ambiental i passi a formar part de les mateixes cadenes de valor de les empreses. Palahí defensa que els efectes del canvi climàtic ja estan accelerant aquest canvi perquè sectors econòmics que depenen directament del territori comencen a assumir-ne els costos.
Posa com a exemple l’agricultura europea i situa en 28.000 milions d’euros anuals les pèrdues vinculades a riscos com les sequeres, les inundacions o les onades de calor. Alhora, assegura que les empreses agroalimentàries ja estan detectant increments i més volatilitat en els preus dels productes que necessiten i que les seves cadenes de valor estan cada vegada més exposades.
La fusta com a motor
Una de les vies que planteja la bioeconomia circular és generar demanda dels recursos forestals perquè aquesta activitat reverteixi en la gestió dels boscos. Palahí posa com a exemple l’ús de productes d’enginyeria de fusta en la construcció per substituir part de materials com el ciment i l’acer.
«Si ara transformes els edificis de les nostres ciutats en edificis amb fusta estaràs atraient inversions als boscos, estaràs gestionant els boscos, que això és bo per reduir el risc d’incendis», explica. A això hi suma la capacitat de la fusta d’emmagatzemar carboni durant la vida útil dels edificis.
Palahí remarca, però, que aquest aprofitament no pot reproduir sobre els recursos biològics el model extractiu que critica dels combustibles fòssils. En aquest sentit, defensa que la gestió ha de mantenir els boscos resilients i incrementar-ne la biodiversitat, i els recursos s’han d’aprofitar de manera circular, buscant usos també per als subproductes que genera cada procés. paisatges
Sense gestió, Bombers perd capacitat d’extinció
La necessitat de mantenir activitat als boscos té una conseqüència directa a l’hora d’afrontar els incendis. El cap dels GRAF, Marc Castellnou, ha advertit que els serveis d’emergències necessiten trobar zones gestionades per poder atacar el foc.
«Els bombers necessitem espais gestionats al territori per poder fer extinció amb seguretat. Si no tenim aquests espais gestionats, Bombers no pot ficar-se a treballar als incendis perquè s’hi juga la vida», afirma. Per això, rebutja que els grans incendis es puguin resoldre simplement incrementant els recursos disponibles: «Això no és un tema de ‘si tinc més helicòpters i més camions, podré apagar l’incendi’. No».
Castellnou vincula la pèrdua d’aquests espais amb el retrocés del sector primari. L’inspector dels Bombers sosté que no es tracta només de recuperar mosaics agrícoles, sinó també d’aprofitaments forestals i de diversificar les estructures dels boscos. «Si tens un sector primari que és l’economia que està en retrocés, estàs perdent aquests espais de seguretat», assegura.
El cap del GRAF també reclama que les urbanitzacions situades en entorns forestals estiguin autoprotegides. «El que no pot ser és que no puguem apagar focs forestals perquè estem protegint les urbanitzacions», afirma. Per a Castellnou, la gestió forestal, l’activitat econòmica, la conservació dels ecosistemes, l’autoprotecció i l’extinció han de formar part d’una mateixa estratègia.
Les Gavarres com a cas pràctic
L’incendi de les Gavarres d’aquest estiu ha servit aquest dimarts com a cas d’estudi per als participants de la trobada. Castellnou sosté que l’estiu ha tornat a evidenciar la capacitat dels incendis de nova generació per superar els dispositius d’extinció quan avancen per territoris sense prou gestió.
Per al cap del GRAF, una de les lliçons del foc és que davant d’incendis d’aquesta magnitud tampoc n’hi ha prou amb petites actuacions disperses al territori. «Necessites una visió estratègica de país i necessites contenció a gran escala», afirma. «A base només d’extinció no ho farem; necessitem extinció, necessitem gestió del territori per treballar en equip», ha afegit.
És precisament aquest salt d’escala el que busca la Xarxa de Paisatges Resilients. Presentada el 2023 coincidint amb l’inici de la COP28 de Dubai, la iniciativa té entre les prioritats crear una xarxa mundial de ‘Laboratoris vius’, impulsar projectes demostratius de gran abast, compartir coneixement entre territoris i crear aliances publicoprivades que permetin replicar experiències que ja han funcionat.
La Circular Bioeconomy Alliance treballa amb més de 70 empreses internacionals de sectors com l’alimentació, la moda, la química, la construcció o la indústria farmacèutica. El model que defensa Palahí consisteix a impulsar primer projectes demostratius que permetin comprovar que transformar un paisatge i una cadena de valor pot funcionar també des del punt de vista econòmic i, després, escalar-los.
Palahí defensa que els recursos públics poden actuar com a catalitzadors, però considera que la transformació només es podrà generalitzar si aconsegueix mobilitzar també capital privat. «Si al final econòmicament no funciona, és molt difícil escalar-ho», afirma.
La tesi que la Xarxa posa aquests dies sobre la taula al Baix Empordà és que fer més resilients els paisatges davant dels incendis passa perquè mantenir-los vius i gestionats torni a tenir valor econòmic.
Fang, bassals i brutícia. L’Estartit treballa per recuperar la normalitat després de l’aiguat que va convertir els carrers en autèntics rius. Les brigades municipals porten des d’ahir a la nit fent anar les pales i les cisternes amb aigua a pressió. Aquí van arribar a caure-hi fins a 116 litres per metre quadrat, el registre més important que van deixar les tempestes a tota Catalunya. L’alcalde de Torroella, Jordi Colomí, explica que «va ploure molt en molt poc temps» i que es van registrar afectacions en llocs que no són habituals (com la carretera que connecta amb el poble, que es va tallar). També ha admès que l’Es-Alert va sonar «quan l’episodi gairebé havia acabat». Colomí ho entén, però hi ha veïns que ho critiquen.
A Torroella de Montgrí i l’Estartit, el nucli de tempesta que va arribar al Baix Empordà des del Gironès va descarregar amb força entre les sis de la tarda i quarts de vuit del vespre. En aquest lapse de temps, al municipi hi van caure fins a 116 litres per metre quadrat; la quantitat d’aigua més elevada que va deixar l’episodi a Catalunya. Per darrere, hi ha els 106,6 litres de Cassà de la Selva (Gironès).
L’aigua que baixava des del Montgrí i Rocamaura va convertir carrers en autèntics rius i va inundar-los. Sobretot, a l’Estartit. «És veritat que, per la seva ubicació geogràfica, en què hi ha la muntanya i després ja es va a cota zero arran de mar, sol passar més sovint que a l’Estartit hi vagi l’aigua; però ahir, la sorpresa és que s’han vist afectats espais on fins ara no hi havia hagut inundacions», ha explicat l’alcalde.
De fet, per primera vegada, la carretera que connecta Torroella amb l’Estartit va haver de tallar-se del tot durant dues hores, i va estar-ho parcialment una altra més. Colomí explica que tota la zona dels Salats, del Freu, dels Griells i diversos camins i carrers del nucli van acumular fang i graves, «cosa que és perillosa per a la mobilitat».
Colomí explica que, sortosament, no s’han hagut de lamentar danys greus. Perquè la neteja de recs i rieres, i també el projecte de millora a l’entorn del Ter Vell que va executar el parc natural, han permès que durant la nit l’aigua s’escorregués. «Llocs que a quarts de dotze estaven del tot inundats, aquest matí ja no tenien aigua; també, perquè la tempesta no va ser una llevantada i, per tant, el mar la va poder engolir», ha precisat.
Ara, l’Ajuntament de Torroella de Montgrí farà balanç de les diferents afectacions. Entre d’altres, camins que s’han vist afectats i també equipaments municipals (on hi va haver goteres). «A la zona esportiva de Torroella, per exemple, no havíem vist mai l’aigua que va baixar del Montgrí; i això és el que fa aquest episodi excepcional, perquè s’han inundat zones on abans no passava», ha precisat Jordi Colomí. «Just a l’entrada del poble, per exemple, hi havia 40 centímetres d’aigua», ha afegit.
«Va ser caòtic»
Els veïns de l’Estartit estan acostumats que, si plou fort, baixi aigua pels carrers. Però l’episodi d’ahir, tot i que no hagi deixat grans desperfectes, el recordaran. «Va ser caòtic, ens va passar la borrasca pel damunt i van caure litres i litres en poca estona; la prova és que els carrers estan ben plens de fang», diu Narcís Corredor. De fet, explica que mai havia vist arribar l’aigua al seu portal de la plaça Doctor Fleming «a l’altura en què va fer-ho ahir».
Aquí hi ha una botiga, Nails&Bags, on ahir va entrar-hi l’aigua. La seva propietària explica que, tot i que per sort no va ser massa quantitat, sí que el carrer semblava un riu i després va quedar tot ple de fang. De fet, aquest és un dels llocs on la brigada municipal hi ha treballat aquest matí, amb pales i aigua a pressió per netejar-lo.
Un altre veí, Isaac Vila, que és aficionat a la meteorologia, va viure l’aiguat des de dins de casa. Anava seguint el radar i veia que era «una tempesta molt estàtica, que a més anava regenerant-se». Explica que va veure com unes escales que baixen del Rocamaura van convertir-se «en una cascada de pluja», que arran de la tromba tot el carrer es va inundar i que no va ser fins que van retirar-ne el fang de la part que desemboca a la platja quan l’aigua va començar a escolar-se.
«Poca cosa podríem fer»
A quarts de vuit del vespre, Protecció Civil va enviar un Es-Alert alertant que les pluges torrencials al nord-est del Baix Empordà s’allargarien fins a les nou. L’alcalde de Torroella admet que el missatge els va sonar quan pràcticament l’episodi ja havia passat. Però també ho entén.
«Suposo que les alertes es deuen fer d’acord amb les previsions, i que a aquella hora marcaven això; si s’hagués enviat a quarts de set, de fet, poca cosa hauríem pogut fer-hi», admet Colomí. «Va ser molt de cop», diu en referència a l’aiguat.
No tothom, però, ho veu de la mateixa manera i hi ha veïns que ho critiquen. «Les alertes van sonar tard; em trobava amb una veïna i tots dos vam comentar que arribava a deshora», recorda Narcís Corredor en referència a l’Es-Alert. «I en canvi, una altra vegada va sonar força estona abans i no va caure ni una gota, ni una gota», conclou aquest veí de l’Estartit.
L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha iniciat les obres d’adequació del pati de Can Formatger. Els primers treballs serveixen per marcar sobre el terreny les diferents actuacions previstes. Durant els pròxims dies arribaran mostres dels materials previstos. La maquinària de més dimensions entrarà al pati dilluns vinent.
Les obres afectaran una superfície de prop de 700 metres quadrats. Els treballs tindran una durada prevista d’uns quatre mesos. El projecte té un pressupost de prop de 120.000 euros. L’arquitecte bisbalenc Carles Sanjosé ha redactat la proposta.
Una de les actuacions principals serà la construcció d’un nou escenari. Aquesta instal·lació permetrà ampliar els usos del pati. L’espai també disposarà de servei d’aigua potable i electricitat. El projecte incorporarà un nou sistema d’enllumenat.
Aquesta millora permetrà organitzar activitats nocturnes amb més facilitat. El pati podrà acollir nous actes lúdics de manera puntual. El projecte també preveu la plantació de nous arbres. L’objectiu és crear més zones d’ombra i reforçar els espais verds. El paviment actual també es renovarà. Els nous materials facilitaran l’absorció de l’aigua de pluja. Aquesta solució reduirà l’acumulació d’aigua al pati. També permetrà gestionar millor els episodis de pluja.
L’actuació vol convertir Can Formatger en un espai més funcional. També vol millorar les condicions ambientals del pati. Quan acabin les obres, el pati tindrà els serveis bàsics necessaris. L’espai podrà acollir activitats, actes i nous usos puntuals.
Lynyrd Skynyrd, primer artista internacional confirmat del BARTS Festival 2027
El BARTS Festival ja prepara la seva segona edició i ho fa anunciant el primer artista internacional del cartell: Lynyrd Skynyrd. La mítica formació del sud dels Estats Units actuarà el 9 de juliol de 2027 al Poble Espanyol, en una cita que dona el tret de sortida a la nova edició del festival i a una programació que tornarà a combinar artistes internacionals, noms consolidats i talent emergent.
Amb més de mig segle d’història i 38 milions de còpies venudes als Estats Units, Lynyrd Skynyrd és una de les bandes fonamentals del rock. La formació, actualment liderada per Johnny Van Zant i Rickey Medlocke, arribarà a Barcelona amb un repertori que inclou alguns dels grans himnes del rock com ‘Sweet Home Alabama’, ‘Free Bird’ i ‘Simple Man’. El concert també servirà per reivindicar el llegat de figures essencials en la història del grup com Ronnie Van Zant i Gary Rossington.
La confirmació arriba després d’una primera edició del BARTS Festival que va tancar el juliol passat amb més de 68.000 assistents. L’organització destaca la resposta positiva del públic, especialment pel que fa al format del festival, la comoditat de l’espai, l’acústica i la proximitat de l’escenari.
En les pròximes setmanes, el festival donarà a conèixer nous noms de la programació de 2027. Les entrades per al concert de Lynyrd Skynyrd es posaran a la venda aquest divendres 2 d’octubre a les 12 h a través del web oficial del festival.
