Quins tràmits han d’assumir avui els pagesos i com ha canviat la gestió del camp català

Pagès treballant el camp

Els incendis que han afectat aquests dies les Gavarres i altres punts de l’Empordà han tornat a posar damunt la taula un debat recurrent: qui gestiona avui el territori? I, sobretot, per què cada vegada hi ha menys pagesos disposats a fer-ho?

Entre les explicacions que apareixen sovint hi ha la manca de rendibilitat, el relleu generacional, la pressió urbanística o la competència dels mercats globals. Però també hi ha una altra qüestió que el sector denuncia des de fa anys: l’augment constant de la burocràcia.

La idea que abans el pagès només havia de preocupar-se de sembrar i collir és una simplificació. Fa dècades ja existien registres, declaracions i controls. Però la realitat és que l’activitat agrària actual està sotmesa a un volum de normativa, registres i obligacions molt superior al que existia als anys vuitanta o noranta.

Quan el camp era una activitat més simple

Fins a finals del segle XX, bona part de les explotacions agrícoles funcionaven amb una estructura administrativa relativament reduïda. Els controls existien, especialment en matèria fiscal, laboral o sanitària, però la majoria de la gestió es feia amb documentació en paper i amb una intervenció administrativa limitada.

La situació va començar a canviar amb l’evolució de la Política Agrària Comuna (PAC), l’entrada en vigor de noves normatives mediambientals, l’increment dels controls sobre fitosanitaris i fertilitzants, la protecció dels recursos hídrics i l’aposta europea per una traçabilitat cada vegada més exhaustiva.

A poc a poc, el pagès va deixar de ser només productor per convertir-se també en gestor administratiu.

La DUN: la porta d’entrada a gairebé tot

A Catalunya, la principal obligació administrativa és la Declaració Única Agrària, coneguda com a DUN. Aquest document concentra bona part de la relació entre les explotacions i l’administració. Serveix per identificar parcel·les, cultius, superfícies declarades, activitats productives i, en molts casos, per tramitar ajuts de la PAC o altres línies de suport. La Generalitat presenta la DUN com una eina de simplificació perquè agrupa diversos procediments en una sola declaració. Però per a molts agricultors representa també la necessitat de mantenir permanentment actualitzada tota la informació de l’explotació. Qualsevol canvi en les superfícies, en els aprofitaments o en determinades característiques productives pot requerir modificacions o comunicacions complementàries.

Les parcel·les sota vigilància permanent

Un dels grans canvis dels darrers anys és la digitalització del territori agrari. Les parcel·les declarades pels agricultors es contrasten amb sistemes d’informació geogràfica, fotografies aèries, imatges per satèl·lit i altres eines de control desenvolupades en el marc de la PAC. L’objectiu és evitar errors, detectar possibles irregularitats i assegurar que els ajuts públics s’atorguen correctament. Però aquesta transformació també ha obligat molts professionals a familiaritzar-se amb eines digitals que sovint resulten complexes, especialment en explotacions petites o gestionades per persones d’edat avançada.

Fitosanitaris, fertilitzants i registres

L’ús de productes fitosanitaris és un altre dels àmbits que ha experimentat una transformació profunda. Actualment, els agricultors han de registrar determinades aplicacions, acreditar formació específica, conservar documentació i complir requisits cada vegada més detallats sobre l’ús dels productes autoritzats. La fertilització també està sotmesa a controls més estrictes que fa unes dècades. Les normatives vinculades a la protecció de les aigües i a la reducció de la contaminació per nitrats han introduït nous registres, plans i obligacions documentals. Moltes d’aquestes mesures tenen una justificació ambiental evident, però impliquen més temps i més costos de gestió.

El quadern digital i la nova agricultura administrativa

La implantació progressiva del Quadern Integrat d’Explotació és probablement un dels exemples més clars del canvi que viu el sector. La filosofia és senzilla: centralitzar en una única plataforma digital tota la informació relacionada amb l’activitat agrària. A la pràctica, però, això significa que moltes actuacions que abans es gestionaven de manera més informal o dispersa han de quedar registrades de forma sistemàtica. Les organitzacions agràries han expressat reiteradament la seva preocupació per la càrrega administrativa que pot comportar aquesta nova etapa, especialment per a les explotacions familiars.

Per què això té relació amb els incendis?

La connexió no és directa, però existeix. Durant dècades, els camps de conreu, les pastures i les explotacions agrícoles han actuat com a espais oberts dins del paisatge. Han creat discontinuïtats vegetals que dificultaven la propagació dels grans incendis forestals. Quan una explotació deixa de ser viable econòmicament i s’abandona, sovint acaba colonitzada per vegetació espontània. Amb els anys, aquell antic camp es transforma en una nova massa forestal. És un fenomen que s’ha repetit en moltes zones de Catalunya des de mitjan segle XX. El resultat és un territori amb menys activitat agrària, més continuïtat forestal i una major acumulació de combustible vegetal. Per aquest motiu, bona part dels experts en prevenció d’incendis insisteixen que mantenir una pagesia activa és també una forma de gestió del territori.

No tot és burocràcia

Els representants del sector acostumen a advertir que seria un error atribuir l’abandonament agrari exclusivament a les càrregues administratives. Els baixos preus en origen, la dificultat per accedir a la terra, l’envelliment de la població agrària, la manca de relleu generacional o la competència internacional tenen un pes igual o superior. Tanmateix, la burocràcia s’ha convertit en un símbol d’aquest malestar. Per a molts agricultors representa la sensació que cada vegada es dedica més temps a justificar la feina que no pas a fer-la. Per això, tant les organitzacions agràries catalanes com diverses institucions europees han obert durant els darrers anys debats sobre la necessitat de simplificar procediments sense renunciar als objectius de seguretat alimentària, sostenibilitat ambiental i control dels ajuts públics. Enmig del debat que han reobert els incendis d’aquest estiu, una de les preguntes que emergeix és si la societat està disposada a assumir què significa realment mantenir viu el mosaic agrari que durant generacions ha contribuït a modelar el paisatge de l’Empordà i de bona part de Catalunya.

L’alcalde de Cruïlles critica el confinament de tot el municipi quan només hi havia un sol nucli habitat afectat

Cruïlles incendi

L’alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Dani Encinas, critica que es confinessin els tres nuclis quan només un estava afectat pel foc. Encinas considera que «no tenia sentit» que divendres es decidís mantenir els veïns de Sant Sadurní i Monells tancats a casa en una localitat que «té més de 100 km2» d’extensió de terreny. «Això va provocar una alarma social, perquè la gent pensava que l’incendi li arribava a casa, tot i que estaven a l’altra punta, gairebé a tocar de Girona o Celrà», ha remarcat. L’alcalde explica que molts veïns que «no notaven ni el fum» i creu que s’hauria d’haver explicat «bé i amb plànols» quina era la zona afectada i no tancar tots els veïns del municipi.

En aquest sentit, el batlle creu que s’hauria d’haver advertit de la situació i demanar que els veïns de Monells i Sant Sadurní de l’Heura es moguessin «amb tota la precaució i respectant les mesures de seguretat». A banda, Encinas també carrega contra algunes persones que han fet «turisme d’incendi» i s’han acostat a veure la zona cremada quan encara el foc estava actiu i ara que està estabilitzat. «Si arriben a trobar algú en zona potencialment perillosa i el foc desborda, hauríem tingut una desgràcia», ha advertit.

En aquest sentit, Encinas explica que hi havia negocis -especialment de restauració- que no tenien clar si podien obrir i si podia venir gent a dinar, sopar o a allotjar-se en aquelles cases de turisme rural que es troben a dins del terme municipal. De fet, Encinas ha agraït «la responsabilitat» d’aquestes empreses que van actuar «tal com se’ls va indicar».

Dani Encinas també considera que falten recursos tant materials com humans per gestionar el massís i demana que es faci des del territori que és «qui es coneix millor el terreny». «És que no és una demanda d’ara d’aquestes últimes 48 hores i des de l’incendi, sinó que és una petició que s’està fent des de fa molts anys».

Tancament del massís

A més, l’alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura també ha carregat contra el Govern per «no haver fet cas» de la recomanació de tancar el mateix divendres el massís de les Gavarres «tal com els hi vam demanar».

Encinas demana que «la gent no vagi al massís» i que respectin la restricció, malgrat que «és impossible tancar tots els accessos a les Gavarres». «Que la gent no agafi el cotxe, que la gent no agafi les bicicletes, no agafi els quads, no agafi les motos i que vinguin a fer turisme d’incendis», ha reblat.

Per això, Encinas demana que si algú ha d’anar cap a les zones afectades, que primer passi pel pavelló firal de la Bisbal, on hi ha el centre de comandament i que parli amb els Mossos i, en tot cas, se’ls acompanyarà si són persones afectades que han d’anar a la zona.

«He perdut la casa»

Una d’aquestes persones afectades per l’incendi és en Jaume Figa. Ell té una casa a la zona de les Rabioses, al terme municipal de Cruïlles a escassos dos quilòmetres del punt on es va iniciar l’incendi. Explica que de cop i volta se li va cremar la casa i carrega contra la Generalitat per haver permès els treballs en aquella zona.

«Tenia una casa i ara no la tinc. I d’alguna manera responsabilitzo la Generalitat, que és l’últim escalafó perquè sempre van a buscar ells el de baix de tot -referint-se a l’operari- per responsabilitzar del que passa i les coses es queden aquí», ha lamentat.

Els Bombers tenen un 80% del perímetre treballat a les Gavarres i centren els esforços a apagar represes

Els Bombers tenen un 80% del perímetre treballat a l’incendi de les Gavarres i centren ara els esforços a apagar represes. Eduard Martínez, cap de l’operatiu, ha explicat que estan tenint desenes de represes de diferent intensitat en els sectors que ja preveien: el primer terç del flanc esquerre i el darrer terç del flanc dret. Mitjans aeris i efectius des de terra treballen per contenir-les. “Hem d’esperar aquestes dues o tres hores per acabar de veure com evoluciona la situació. Per ara estem treballant molt intensament i invertint molt recursos”, ha dit, alhora que ha tornat a descartar que es pugui donar per controlat avui. Els Agents Rurals, per la seva part, han detectat alguns ciclistes que entren al massís tot i que està tancat.

Martínez ha remarcat que algunes represes són fumeroles que no acaben de tenir flames, però d’altres sí que han agafat certa intensitat amb alguna petita carrera. S’hi aboquen molts recursos per evitar que propaguin. “Hem d’esmerçar molts esforços encara per poder-ho donar per controlat”, ha insistit el bomber, que ha explicat que el foc no està encerclat en la seva totalitat.

Sobre la marinada, ha indicat que s’està comportant com es preveia, i precisament és això el que està provocant alguna represa en el primer terç del flanc esquerre.

Per la seva part, Joan Manel Baqués, cap de l’Àrea Bàsica del Baix Empordà i comandament del Pla Alfa 4 dels Agents Rurals, ha alertat que malgrat els rètols, han detectat alguns ciclistes de muntanya i de carretera al massís de les Gavarres, que està tancat. “Es pot circular per anar als habitatges, però no per fer activitats esportives”, ha recordat.

Ha assenyalat que hi ha tres patrulles al massís de les Gavarres per evitar que la gent hi entri i ordenar els usos que s’hi fan. Hi ha una quarta patrulla a la zona calenta donant suport a les tasques d’extinció i una cinquena per a emergències.

El Vida reuneix 32.000 persones en una dotzena edició marcada pels grans concerts i les experiències úniques

el-vida-reuneix-32.000-persones-en-una-dotzena-edicio-marcada-pels-grans-concerts-i-les-experiencies-uniques
El Vida reuneix 32.000 persones en una dotzena edició marcada pels grans concerts i les experiències úniques

El Vida ha tancat la seva dotzena edició reunint 32.000 persones a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú, consolidant-se un any més com un dels festivals de referència del país. Durant els dies 2, 3 i 4 de juliol, el públic ha gaudit d’una programació que ha combinat grans noms internacionals, estatals i catalans en un entorn singular que continua sent una de les principals senyes d’identitat del certamen.

Entre els moments més recordats d’aquesta edició hi ha el concert en solitari de Yerai Cortés a l’icònic escenari d’El Vaixell. Una actuació íntima que ha deixat una de les imatges del festival i que ha evocat altres concerts històrics viscuts en aquest mateix espai, com el de Rosalía.

L’última jornada ha culminat amb Fatboy Slim, que ha convertit el Vida en una gran pista de ball amb una actuació carregada d’energia. També han destacat els concerts d’Amaia, Guitarricadelafuente, Nu Genea, Barry B, Ralphie Choo, Lia Kali, La Ludwig Band i Maria Arnal, que ha presentat en directe el seu nou treball, «Ama».

La cantautora canadenca Charlotte Cardin també ha estat una de les grans protagonistes gràcies al seu debut al festival, que alhora ha estat la seva primera actuació a l’Estat. Una edició que ha tornat a demostrar la capacitat del Vida per combinar artistes consolidats amb algunes de les propostes més destacades de la nova escena.

Un dels instants més especials va arribar dijous amb La Processó Metafísica d’El Petit de Cal Eril, que va transformar el tradicional concert inaugural en una proposta artística de gran format. Més de 200 músics, artistes i representants de la cultura popular de Vilanova i la Geltrú van participar en un recorregut pels boscos de la Masia d’en Cabanyes fins a desembocar a l’escenari principal, en una producció creada expressament per al festival.

Ideada per Joan Pons conjuntament amb Marc Salicrú, la proposta va comptar amb la participació de Ferran Palau, La Ludwig Band, Tarta Relena, Dan Peralbo i El Comboi, Remei de Ca la Fresca, Esperit!, Mar Pujol i Gavina.mp3, entre d’altres, així com dels Balls Populars de Vilanova i la Geltrú. El públic va acompanyar tota la processó i va convertir aquesta experiència en un dels grans moments de l’edició.

El Vida Club també ha tornat a tenir un paper destacat amb les sessions de Myd, Yung Prado i Cassius, tres noms que han mantingut viva la programació nocturna amb una clara aposta per la música electrònica i la cultura club.

La programació s’ha completat amb artistes internacionals com Saint Etienne, Osees, La Lom, Lewis OfMan, Aldous Harding, Balu Brigada, Preen i Juan Wauters; propostes estatals com Alcalá Norte, Cupido i Ángeles Toledano; i noms de l’escena catalana com Roserona, Fades, Maria Jaume, Sidonie, Al·lèrgiques al Pol·len i Remei de Ca la Fresca.

Amb aquesta nova edició, el Vida referma un model de creixement sostingut que aposta per una programació artística de primer nivell, el respecte per l’entorn natural de la Masia d’en Cabanyes i una experiència cuidada per al públic, factors que l’han convertit en una de les cites imprescindibles del calendari musical català.

L’entrada El Vida reuneix 32.000 persones en una dotzena edició marcada pels grans concerts i les experiències úniques ha aparegut primer a Primera Fila.

Canet Rock viu una de les seves edicions més emotives davant de 25.000 persones

canet-rock-viu-una-de-les-seves-edicions-mes-emotives-davant-de-25.000-persones
Canet Rock viu una de les seves edicions més emotives davant de 25.000 persones

La dotzena edició del CANETROCK ha tornat a convertir el Pla d’en Sala en l’epicentre de la música en català amb una jornada de més de dotze hores ininterrompudes de concerts davant de prop de 25.000 persones. El moment més especial de la nit ha arribat amb la sortida del sol, protagonitzada per La Fúmiga, que ha ofert un dels últims concerts de la seva trajectòria en un comiat carregat d’emoció.

El grup valencià s’ha acomiadat del públic coincidint amb les primeres llums del dia, en una actuació marcada per les llàgrimes, les abraçades i milers de veus cantant fins a l’última nota. Un final especialment simbòlic en el que també ha estat el seu últim pas pel festival.

La jornada havia començat amb un altre debut destacat, el de Maria Jaume, que ha inaugurat el festival amb la seva proposta d’indie-pop. Al llarg de la tarda i la nit també han passat per l’escenari Doctor Prats, Ginestà i el retorn d’Els Amics de les Arts, que han tornat a demostrar la seva estreta vinculació amb la història del CANETROCK.

Un dels moments més celebrats de l’edició ha estat també l’estrena de La Ludwig Band al festival, en un concert que ha deixat empremta entre els assistents. Més endavant, 31 FAM ha fet vibrar el públic amb la seva proposta urbana, mentre que Figa Flawas ha presentat un espectacle especial amb la participació del fenomen viral Naim Smaili.

La recta final del festival ha estat protagonitzada per alguns dels artistes més habituals de la cita. Els Catarres, The Tyets i Buhos han encadenat alguns dels grans himnes de la música catalana recent, convertint el recinte en una gran celebració col·lectiva abans del desenllaç amb La Fúmiga.

Més enllà dels concerts, la música no s’ha aturat en cap moment gràcies a les sessions de DJ Trapella, DJ Ernest Codina, Mon DJ i DJ K-Zu, que han mantingut l’ambient festiu durant tota la nit.

El festival també ha volgut tenir un record per als afectats pels incendis de l’Empordà. Durant la jornada s’han succeït els missatges de suport als equips d’emergència, als pagesos i als veïns de la zona, una mostra de solidaritat a la qual també s’han sumat diversos artistes des de l’escenari.

Amb les entrades exhaurides des de quatre mesos abans de la seva celebració, el CANETROCK ha tornat a demostrar la seva capacitat de convocatòria i el seu paper com una de les grans cites de la música en català. De fet, l’organització ja ha posat a la venda les entrades per a la pròxima edició, i durant la mateixa nit ja se n’han venut prop de 800.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Primera Fila (@primerafila.cat)

L’entrada Canet Rock viu una de les seves edicions més emotives davant de 25.000 persones ha aparegut primer a Primera Fila.

Els Bombers inspeccionen les cases afectades per l’incendi de les Gavarres per avaluar si corren risc d’ensorrar-se

incendi gavarres calonge bombers gavarres

Els Bombers del Grup Especial d’Estructures Col·lapsades (GREC) inspeccionen les cases afectades per l’incendi de les Gavarres per avaluar si corren risc d’ensorrar-se. S’ajuden amb sistemes de geolocalització i amb binocles, i estan repassant tant les construccions que es troben al perímetre de l’incendi, com aquelles altres de l’interior de la zona cremada.

Un cop les han revisades, les etiqueten amb tres colors: el verd (no hi ha risc), el groc (un tècnic l’ha d’avaluar) o el vermell (hi ha perill real de col·lapse). També, si cal, recomanen que es doni atenció psicològica als propietaris. El membre del GREC Roger Sauquet reitera que, davant un confinament per foc, «en general les cases són un lloc segur perquè rarament cremen».

L’incendi de les Gavarres, segons l’últim balanç facilitat pels Bombers, ha afectat setze cases (vuit de les quals s’han cremat completament) i també algunes construccions industrials i barraques. Per avaluar si l’estructura aguanta, o bé corren risc de col·lapse, el cos ha activat equips del GREC, que recorren tant les urbanitzacions i el perímetre del foc, com també l’interior de la zona cremada.

Aquest migdia dos d’ells es trobaven a la urbanització Mas Ambrós de Calonge. Han revisat una casa, que els equips d’extinció del cos ja havien precintat, per saber si era segura. També, han anat fins a aquella altra que va cremar-se completament.

Sauquet explica que, després de la inspecció, i a través de sistemes de geolocalització, etiqueten els habitatges amb tres colors. «El verd vol dir que aquella casa pot tornar a ocupar-se; el groc, que és recomanable que la visiti un tècnic professional; i el vermell, que realment té perill de col·lapsar o que ja està del tot derruïda», precisa el membre dels GREC dels Bombers. A més, si cal, també recomanen que es doni atenció psicològica als propietaris i famílies afectades.

Aquest diumenge, els equips especials dels Bombers preveuen recórrer els municipis on els consta que hi ha hagut afectacions a habitatges o construccions (dins el llistat hi ha Calonge, Santa Cristina d’Aro o La Bisbal d’Empordà). «Segons la nostra cartografia, allà on s’han reportat més afectacions a cases és a la zona de Santa Cristina», concreta Sauquet.

De moment, explica el membre del GREC, sí que «en un percentatge molt elevat» allò amb què es troben, a mesura van revisant habitatges, és «amb afectació a jardins i elements exteriors, però no a les cases». «Sí que n’hi ha, però, d’altres on s’han cremat elements auxiliars i, finalment, en un percentatge mínim, aquelles en què realment el foc ha entrat a l’interior, n’ha afectat l’estructura i en alguns casos, ha enfonsat sostres i forjats», precisa Sauquet.

Al perímetre i a l’interior del foc

La tasca dels GREC servirà, de fet, per posar una xifra final a les afectacions a cases i habitatges que ha provocat el foc de les Gavarres. «Els equips d’extinció ja ens van reportar afectacions, però allò que fem nosaltres és tornar a tots aquests punts per avaluar les estructures», concreta Sauquet.

A més, mentre recorren les urbanitzacions, aquests Bombers especialitzats també s’ajuden de binocles per veure les afectacions del foc. «Per exemple, aquí a Mas Ambrós hem observat que hi ha tot un flanc de la urbanització que, vist des de lluny, sembla que les flames no han entrat a les cases; però necessitem anar-hi i revisar també les parcel·les una a una», explica.

En paral·lel a la zona urbana, els GREC també entraran després dins el massís de les Gavarres, per inspeccionar en quin estat es troben les cases situades a l’interior del perímetre calcinat per les flames. La intenció dels bombers especialitzats és haver avaluat aquest vespre totes les afectacions a cases i construccions. Després, el llistat de danys es traslladarà als ajuntaments, perquè com concreta Sauquet, «la competència d’aquest parc és dels consistoris i els arquitectes municipals».

«Un lloc segur»

El bomber del GREC ha reiterat que, davant un incendi, «en general» les cases es converteixen en un lloc segur quan es decreten confinaments. Perquè el sistema constructiu que se sol fer servir -amb parets de ceràmica o formigó- fa que «rarament cremin». «Hem tingut molts incendis forestals en què les flames han passat de llarg de les cases i l’habitatge no s’ha cremat, quan el bosc del voltant sí ho ha fet», precisa Roger Sauquet.

«Sí que hi ha sistemes més moderns de construcció que poden ser més vulnerables al foc; per exemple, cases fetes amb  elements més lleugers o aïllaments sintètics», hi afegeix. O també d’altres que, tot i el seu sistema constructiu, estan envoltades d’altres elements -com un porxo exterior de fusta- que porten les flames cap a l’interior.

«Però en general, l’afectació a les cases és poc probable, perquè són de combustió més lenta que el bosc; per tant, si hi hagués foc a l’interior, a una persona li donaria temps de sortir a fora, encara que la casa cremés, i el perill a l’exterior ja hauria passat», precisa Sauquet. «Seria molt més perillós que tinguéssim una ordre d’evacuació i el foc enganxés la gent dins els cotxes; per tant, probabilitat per probabilitat, les cases continuen essent un element segur», conclou el bomber del GREC.