La Diputació de Girona destina més de mig milió d’euros a reparar les vies verdes afectades pels aiguats

Ple Diputació de Girona_20261020

La Diputació de Girona destinarà més de mig milió d’euros a reparar les vies verdes afectades pels aiguats d’octubre. El ple d’aquest dimarts ha aprovat dues modificacions pressupostàries per afrontar els desperfectes provocats per les pluges.

La primera partida preveu una aportació de 225.000 euros al Consorci de les Vies Verdes de Girona. La segona incorpora 300.000 euros addicionals per finançar actuacions de reparació derivades dels mateixos episodis de pluges. Els diners provenen dels romanents de tresoreria i permetran executar obres urgents abans de l’any vinent.

Els aiguats dels dies 3 i 4 d’octubre van afectar diverses infraestructures de les comarques gironines. Les pluges van provocar crescudes importants dels rius i desperfectes en diferents trams de les vies verdes.

Al Baix Empordà, el riu Ridaura va superar els 300 metres cúbics per segon a Santa Cristina d’Aro. El Daró, a la Bisbal d’Empordà, es va acostar als 180 metres cúbics per segon. A Castell d’Aro es van acumular més de 90 litres per metre quadrat durant el matí del 4 d’octubre.

Les afectacions obliguen a revisar la xarxa de vies verdes del Baix Empordà, el Gironès, la Selva, la Garrotxa i l’Alt Empordà. Tampoc es descarten desperfectes en altres punts del territori.

Les actuacions prioritzaran la reparació dels trams malmesos i la recuperació de la seguretat dels usuaris. També buscaran garantir la continuïtat dels recorreguts i evitar un empitjorament de les erosions davant de nous episodis de pluja.

La xarxa de vies verdes té un paper important en la mobilitat sostenible i el cicloturisme. La recuperació dels itineraris beneficiarà els desplaçaments quotidians i l’activitat turística de les comarques gironines.

En el mateix ple, la Diputació també ha aprovat inicialment el projecte de rehabilitació d’un edifici de Girona. L’immoble es troba al número 3 de la plaça de la Diputació i acollirà el Conservatori de Música Isaac Albéniz. El projecte té un pressupost de prop de 5 milions d’euros.

Les obres permetran redistribuir els espais i adaptar les instal·lacions a les necessitats de l’ensenyament musical. També inclouran millores a l’estructura exterior de l’edifici per complir la normativa vigent. La proposta se sotmetrà a informació pública durant 30 dies hàbils. La Diputació publicarà l’acord al Butlletí Oficial de la Província de Girona i a la seva seu electrònica.

Les exportacions gironines cauen un 5,5% a l’agost arrossegades pel descens de gairebé el 25% de les càrnies

Les exportacions gironines han caigut un 5,5% a l’agost arrossegades pel descens de les càrnies i les químiques. Al llarg del mes, les empreses gironines han venut productes per valor de 554,5 milions d’euros (MEUR) a l’exterior. Els aranzels que la Xina aplica al porc continuen passant factura, perquè als descensos que ja ha patit el clúster durant el 2026, aquest agost se n’hi ha sumat un altre. En concret, les càrnies han exportat quasi un 25% menys (98,68 MEUR). L’única nota positiva la continuen posant els fabricants de maquinària, que creixen un 20% en exportacions i tanquen el mes amb vendes per valor de 48,89 milions. En l’acumulat del 2026, les exportacions gironines continuen a la baixa (-3,3%) tot i que ja freguen els 5.500 MEUR.

L’agost ha seguit la mateixa tònica que el juliol i, novament, les vendes que les empreses gironines han fet a l’estranger tanquen el mes a la baixa. En concret, durant l’agost des de la demarcació s’han exportat productes per valor de 554,5 milions, cosa que traslladat en percentatges suposa un descens del 5,5% en comparació amb l’agost del 2025.

Si es passa la lupa per sectors, aquest descens s’explica, altra vegada, per les caigudes de vendes a l’exterior que han registrat dues de les indústries considerades motor de l’economia gironina a l’exterior. Per una banda, les agroalimentàries; i per l’altra, les químiques.

Durant l’agost, l’agroalimentari gironí ha exportat per valor de 228 MEUR, un 17,2% menys en comparació amb l’any anterior. I bona part d’aquesta davallada s’explica, altre cop, per la caiguda de vendes que des de fa mesos pateix el clúster carni (sobretot, el que treballa amb el porc).

Els aranzels que la Xina continua aplicant com a represàlia pels gravàmens del cotxe elèctric, sumat a les caigudes generalitzades de demanda exterior, continuen passant factura a les càrnies gironines. Durant l’agost, aquest sector ha vist com les seves exportacions queien un 24,62% (dels 130,92 MEUR s’ha passat als 98,68), un nou percentatge que se suma als descensos que ja s’acumulen d’ençà de principis del 2026.

En paral·lel, la indústria química, un altre dels sectors considerat motor de l’economia gironina a l’exterior, també tanca l’agost a la baixa amb les exportacions. En global, el sector ha venut productes i preparats a l’exterior per valor de 100,3 MEUR (cosa que representa una davallada del 3,5% en comparació amb l’agost del 2025).

Si es passa la lupa per empreses, en el cas del químic gironí, el descens d’exportacions s’explica sobretot pels productes químics orgànics (es passa dels 40,21 milions als 25,06). Però aquesta situació no és homogènia a tota aquesta indústria. Perquè en el cas de les farmacèutiques, aquest agost han incrementat exportacions (passant dels 28,28 milions als 39,42).

El descens d’exportacions de l’agroalimentari i les químiques, però, no es trasllada als fabricants de maquinària, un altre dels sectors considerats clau de l’economia gironina a l’exterior. Perquè les seves empreses tanquen l’agost a l’alça; en concret, amb un increment del 20,5% de les exportacions (i han facturat 48,89 MEUR en mercats exteriors).

França, Portugal Itàlia

Si es miren les vendes a l’exterior per destins, com ja és habitual, per proximitat França continua essent el principal mercat dels productes gironins a l’exterior. Aquest agost, les empreses de la demarcació han fet vendes al país gal per valor de 114,55 MEUR (lleugerament per sota dels 115,94 de l’any passat).

En segon lloc del llistat, s’hi situa Portugal. En aquest cas, aquí també s’hi ha exportat menys (passant dels 54,76 als 49,54 MEUR). Els següents països, per volum de vendes, són Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos, Polònia, els Estats Units, Mèxic i la Xina. En el cas del gegant asiàtic -un gran consumidor de carn de porc- aquest agost s’hi han fet exportacions per valor de 13,93 milions (l’any passat van ser-ne 17,83).

Un 3,3% menys

Els descensos d’aquest agost se sumen també als que ja s’havien acumulat des de l’inici del 2026. I això fa que, durant aquests vuit mesos d’any, les exportacions gironines tanquin a la baixa amb una caiguda del 3,3% en comparació amb el 2025.

Això sí, si en comptes de percentatges es mira el volum de vendes, ja s’està proper als 5.500 MEUR. Entre gener i agost, en concret, les vendes de les empreses a l’exterior se situen en 5.499,4 milions d’euros.

El Tribunal Suprem aplica l’amnistia a Dolors Bassa

Dolors Bassa a Ràdio Capital

La torroellenca Dolors Bassa, exconsellera de Treball de la Generalitat, és una de les quatre persones a les quals el Tribunal Suprem ha aplicat aquest dimarts l’amnistia. La decisió judicial també afecta l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull i Raül Romeva. La resolució extingeix la responsabilitat penal derivada de les condemnes relacionades amb el procés independentista i posa fi a les inhabilitacions pendents.

La decisió té una rellevància especial al Baix Empordà per la vinculació de Dolors Bassa amb Torroella de Montgrí. L’exconsellera havia estat condemnada pel Tribunal Suprem arran dels fets de la tardor del 2017. Amb l’aplicació de l’amnistia, queden sense efecte les conseqüències penals de la condemna incloses en la resolució.

El Tribunal Suprem modifica així el criteri anterior sobre l’aplicació de l’amnistia al delicte de malversació. Fins ara, el tribunal havia considerat aquest delicte exclòs de la llei en el cas dels dirigents condemnats pel procés. El canvi arriba després de la intervenció del Tribunal Constitucional, amb una resolució relacionada amb el cas de Dolors Bassa.

El debat jurídic s’havia centrat en la interpretació de les excepcions previstes per a la malversació. El Tribunal Constitucional ha rebutjat l’argument utilitzat per mantenir l’exclusió de l’amnistia a partir de l’existència d’un benefici patrimonial personal. Aquest pronunciament ha portat el Suprem a revisar la situació dels quatre dirigents.

L’aplicació de l’amnistia també elimina les inhabilitacions d’Oriol Junqueras i Jordi Turull, una de les principals conseqüències polítiques de la decisió. La resolució afecta igualment Raül Romeva i Dolors Bassa, tots quatre condemnats en la causa del procés.

La interlocutòria del Tribunal Suprem està signada pels magistrats Andrés Martínez Arrieta, president de la sala, Manuel Marchena, ponent, i Antonio del Moral. Amb aquesta decisió, el tribunal trasllada a les condemnes dels quatre exdirigents el criteri establert pel Tribunal Constitucional.

Pals reprèn les obres del futur parc urbà dels camps de Mas de l’Horta després de l’aturada d’estiu

Pals_obres_20261020

Les obres de construcció del futur parc urbà dels camps de Mas de l’Horta s’han reprès després de l’aturada dels mesos d’estiu. Els treballs van tornar a començar fa unes setmanes i avancen amb la construcció de nous elements del projecte.

Una de les actuacions més destacades és la finalització del dipòsit de recollida d’aigües. Aquesta instal·lació permetrà gestionar i aprofitar l’aigua recollida al nou espai. Prèviament, els operaris havien completat els moviments de terres i la construcció dels fonaments.

Actualment, els treballs se centren en la construcció de les escales i la rampa d’accés. Aquests elements facilitaran l’entrada al parc i els desplaçaments per l’interior del recinte.

La propera fase inclourà la pavimentació i la construcció dels equipaments previstos. El projecte contempla una zona d’aparcament, un parc infantil, lavabos públics i una pèrgola. Amb aquestes actuacions, els camps de Mas de l’Horta es transformaran en un nou parc urbà a l’entrada del nucli antic. L’espai disposarà de serveis i zones destinades al descans, l’estada i el lleure.

Vanessa Gómez: «25 anys després seguim amb la mateixa il·lusió que el primer dia, o fins i tot més»

Estudi 33 celebra aquest 2026 els seus 25 anys de trajectòria. En una entrevista a Ràdio Capital, Vanessa Gómez, directora d’Estratègia i Projectes d’Estudi 33, ha repassat els orígens i l’evolució d’un projecte que va començar a gestar-se abans de la seva constitució oficial.

Els primers passos es remunten a 1997, quan un grup d’amics de Sant Feliu de Guíxols apassionats per la ràdio i la comunicació van decidir muntar un estudi de so amb els recursos que tenien. Des d’allà van començar a elaborar petits espais radiofònics guionitzats que s’emetien en diferents emissores locals de la zona.

Amb el temps, el projecte va créixer i va acabar convertint-se en l’actual Estudi 33 Comunicació i Màrqueting SL. Un dels passos importants va ser la creació de Ràdio Horitzó, una emissora que emetia exclusivament per Internet i que va permetre a l’empresa començar a treballar més directament amb el teixit empresarial del territori.

L’evolució d’Estudi 33 no va respondre, segons Vanessa, a una estratègia prèviament dissenyada, sinó a les necessitats dels clients. Inicialment oferien publicitat radiofònica, però els anunciants van començar a demanar altres serveis, com pàgines web i, posteriorment, presència a les xarxes socials.

L’empresa es va anar adaptant a aquesta transformació i ampliant els serveis. Vanessa destaca que la comunicació ha canviat radicalment en 25 anys, especialment amb l’arribada de les xarxes socials i el consum de continguts digitals. Actualment, considera que la rapidesa és un dels principals reptes. Els vídeos han de captar l’atenció de l’usuari des del primer moment en un entorn en què el consum de continguts és immediat i constant.

Però aquesta adaptació tecnològica no significa, segons Vanessa, publicar continguts sense una planificació. «No publicar perquè sí a les xarxes, no fer una web perquè sí», explica. L’objectiu és analitzar cada client, el seu públic, les seves necessitats i cap a on vol anar per definir una estratègia de comunicació adaptada a cada cas.

Vanessa reconeix que encara hi ha empreses i professionals que són reticents a incorporar-se plenament al món digital. Tot i això, defensa que, des d’un punt de vista empresarial, tenir una bona presència digital és cada vegada més important. Ho resumeix amb una frase contundent: «Si no ets a Internet, si no ets al món digital, no existeixes».

Durant l’entrevista posa com a exemple un client que inicialment no volia tenir una pàgina web i que finalment va acabar comprovant-ne els beneficis. Es tractava d’una web bàsicament informativa i de posicionament, sense venda en línia. Amb el temps, però, el client va explicar a l’empresa que havia rebut comandes de persones que l’havien trobat a través de la web.

Vanessa defensa, però, que una pàgina web per si sola no és suficient. La comunicació digital requereix treballar diferents elements de manera conjunta: xarxes socials, butlletins, posicionament, fitxa de Google i actualització constant dels continguts i aspectes tècnics.

Un dels problemes que detecta en alguns clients és la dificultat de percebre els resultats immediatament. La comunicació i el màrqueting, explica, no ofereixen necessàriament un retorn directe i immediat, sinó que requereixen temps, constància i una estratègia. Per això, a Estudi 33 treballen amb els clients a llarg termini, amb reunions, assessorament i pedagogia per explicar la utilitat de les diferents accions.

Pel que fa a la intel·ligència artificial, Vanessa considera que, de moment, no representa una amenaça per a l’empresa. De fet, explica que els està ajudant especialment en tasques relacionades amb la programació i el manteniment tècnic de les pàgines web. En canvi, es mostra molt més crítica amb l’ús de la IA en el disseny. Considera que pot provocar una certa uniformització de cartells, infografies i altres peces visuals i que, en alguns casos, es perd la creativitat i la capacitat de transmetre la identitat d’una empresa o institució.

Per a Vanessa, la feina de comunicació va molt més enllà de generar una web o una imatge. «La nostra tasca de comunicació i màrqueting no és publicar una infografia, no és publicar una web, va molt més enllà», afirma.

Per celebrar l’aniversari, Estudi 33 prepara una festa el 7 de novembre al Teatre Municipal Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols. L’acte reunirà clients, representants d’ajuntaments i altres persones vinculades a la trajectòria de l’empresa. També hi haurà una taula rodona amb periodistes sobre el passat, el present i el futur de la comunicació, així com una entrega de premis que l’organització manté com una sorpresa.

La jornada acabarà amb un espai de trobada amb càtering, photocall i networking. Una celebració, segons Vanessa, pensada sobretot per agrair la confiança dels clients que han acompanyat Estudi 33 durant aquests 25 anys.

Cristina Fernàndez: «L’objectiu principal és que l’estada a l’hospital sigui el més agradable possible»

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Cristina Fernàndez: «L'objectiu principal és que l'estada a l'hospital sigui el més agradable possible»
Loading
/

L’Hospital de Palamós posa en marxa un nou consell de pacients amb l’objectiu d’incorporar de manera continuada la veu i l’experiència de les persones usuàries en la millora dels serveis. En una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital, Cristina Fernàndez, responsable d’Atenció al Ciutadà de Serveis de Salut Integrats Baix Empordà, ha explicat que la iniciativa vol anar més enllà de les enquestes de satisfacció i les reclamacions.

El consell estarà format per dotze persones amb perfils diversos, procedents de diferents municipis del Baix Empordà, amb edats, patologies i experiències diferents. També hi podran participar familiars i cuidadors de pacients, especialment en situacions en què la seva experiència sigui especialment rellevant.

Fernàndez ha explicat que l’objectiu és detectar aspectes que des de dins del sistema sanitari poden passar desapercebuts. Entre aquests elements hi ha la senyalització de l’hospital, els sistemes de citació, la comunicació amb els pacients, l’accessibilitat o la bretxa digital.

«El nostre dia a dia és a dins de l’hospital», ha assenyalat Fernàndez, que considera que la mirada externa pot ajudar a identificar problemes que els professionals tenen normalitzats. El consell també podrà abordar qüestions relacionades amb el tracte als pacients. La responsable d’Atenció al Ciutadà ha posat com a exemple la necessitat d’evitar actituds infantilitzadores amb les persones grans.

L’objectiu final és que l’estada a l’Hospital de Palamós sigui «el més agradable possible» dins de la situació que viu cada pacient o familiar. En aquest sentit, Fernàndez també ha destacat la importància de qüestions com informar els familiars sobre l’evolució d’una intervenció per evitar esperes i neguits innecessaris.

La iniciativa dona continuïtat a altres experiències de participació ciutadana impulsades per Serveis de Salut Integrats Baix Empordà. Actualment ja hi ha consells de participació vinculats als centres de primària de la Bisbal d’Empordà, Torroella de Montgrí i Palafrugell.

Ara el projecte es trasllada específicament a l’Hospital de Palamós i busca representació de tot el Baix Empordà, no només de Palamós. Les persones interessades poden presentar la seva candidatura mitjançant un formulari disponible al web de Serveis de Salut Integrats Baix Empordà.

Les reunions seran tres a l’any i el compromís inicial dels participants serà de dos anys, amb la voluntat de renovar els membres posteriorment i donar oportunitats a altres persones interessades. Segons Fernàndez, les candidatures ja han començat a arribar i l’objectiu és completar un grup heterogeni abans del 2 de novembre.