El Parlament de Catalunya ha aprovat una nova pujada de la taxa turística després d’un pacte entre el PSC, ERC i els comuns. L’increment s’aplicarà a partir del mes d’abril i, per tant, les persones que pernoctin en un allotjament turístic ja hauran de pagar més durant la Setmana Santa. És cert que les associacions turístiques i alguns empresaris han posat el crit el cel per aquest augment i asseguren que pot perjudicar el turisme, una de les grans joies de l’economia del nostre país.
Però si mirem les dades fredament, estem parlant de quantitats irrisòries. A tot Catalunya (exceptuant Barcelona, que té un tracte diferenciat), la tarifa màxima serà de 6 euros la nit, quan actualment és de 3. Es dobla sí, però estem parlant de 3 euros i que serà en els hotels de 5 estrelles i càmpings de luxe i en els creuers de més llarga estada. Són xifres completament assumibles i en cap cas frenaran l’arribada dels turistes.
Fins ara els diners que es recaptaven per la taxa es destinaven a promoció turística, però ara ja no serà així i els ajuntaments podran invertir els diners en allò que més necessitin, com conservació del patrimoni, neteja d’espais, seguretat o manteniment de carrers. Precisament, les formacions polítiques que defensen la nova pujada posen èmfasi en aquest aspecte, ja la taxa servirà perquè els veïns i veïnes no hagin d’assumir els augments de despesa que el turisme genera als seus pobles i ciutats.
Pere Macias, comissionat pel traspàs de Rodalies de la Generalitat, ha analitzat la situació actual del servei de rodalies a les comarques gironines i l’Almaresma, un servei que, després de mesos marcats per incidències, retards i limitacions de velocitat, continua sent irregular. En una entrevista a De Cap a Cap, amb Joan Bosch, Macias ha explicat els últims avanços en la millora del servei i els plans a curt termini.
Segons Macias, el mes d’abril es retiraran el 90% de les limitacions de velocitat en les línies de rodalies de Girona. Aquestes limitacions han estat causades per un manteniment insuficient de les infraestructures, que ha obligat a imposar restriccions a la velocitat de circulació per garantir la seguretat. El comissionat ha confirmat que les limitacions es retiraran progressivament, i ha afegit que, tot i que la situació milloraria, el servei no serà completament normal fins que no es resolguin tots els problemes d’infraestructura.
Macias ha reconegut que la separació entre Renfe i l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) ha complicat la gestió del servei. Aquesta divisió ha creat dificultats en la coordinació i el manteniment de les vies, la qual cosa ha provocat un baix nivell d’atenció a l’usuari. Ferrocarrils de la Generalitat, per contra, ha mantingut una cultura de manteniment de les infraestructures i de respecte pel client, que, segons Macias, ha permès que aquesta empresa funcioni de manera més eficient.
Tot i que les infraestructures actuals no són òptimes, el traspàs implicarà una nova manera de gestionar el servei centrada en la proximitat i l’atenció al client. En aquest sentit, la creació de l’empresa Rodalies de Catalunya, amb una major participació de la Generalitat, serà un pas clau en aquesta nova etapa.
A més de les millores en les infraestructures, també s’ha renovat la flota de trens, amb una tercera part de la flota ja actualitzada i més trens nous que s’incorporaran properament. Macias ha explicat que, tot i que la millora no serà immediata, les condicions de servei aniran ajustant-se a la normalitat a mesura que es realitzin més actuacions.
Per finalitzar, Macias ha comentat que el traspàs de Rodalies de l’Estat a la Generalitat no serà un procés ràpid, però es durà a terme amb l’objectiu de crear un servei més proproper i eficient. A partir de l’any vinent, es preveu que Rodalies de Catalunya gestioni totes les línies de rodalies i regionals amb un enfocament basat en l’atenció a l’usuari i la millora de la puntualitat.
Palamós i Sant Joan recuperen la “Ruta del termenal” per posar en valor les línies de terme que separaven els dos municipis fins a la seva annexió l’any 1942. El projecte, impulsat per l’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament de Palamós i el Club Alpí Palamós i Sant Joan, permet resseguir aquestes fites i conèixer la història que va marcar la separació administrativa dels dos municipis abans de la fusió.
Les fites termeneres han estat restaurades i es col·loquen noves en punts on havien desaparegut. Aquestes fites inclouen un codi QR que permet obtenir més informació sobre la ruta i descarregar un plànol per localitzar les 30 fites que marquen la separació de Palamós i Sant Joan, així com altres línies que separen els municipis de Calonge i Sant Antoni, Forallac, Vall-llobrega i Mont-ras.
Aquesta senyalització històrica s’acompanya d’un fulletó informatiu i un plafó explicatiu en cinc idiomes (català, castellà, francès, anglès i alemany) que s’ubica a l’inici de l’avinguda de Catalunya. Aquest plafó conté el plànol de les 30 fites i el QR per facilitar la informació als visitants.
Per donar a conèixer aquest projecte, el dia 22 de març es durà a terme una visita guiada gratuïta a la “Ruta del termenal”, organitzada pel Club Alpí Palamós i Sant Joan. La visita començarà a les 9:30 h a la plaça de Josep Sarquella i recorrerà els 3,5 km del trajecte, fent aturades a les vuit fites termeneres per aprofundir en el seu coneixement històric. La ruta finalitzarà al passeig de la Fosca al migdia.
Aquest projecte de recuperació històrica coincideix amb el procés de modificació del topònim de Palamós, aprovat al Ple municipal de desembre. Aquest canvi s’ha sotmès a una consulta popular el novembre passat, que va resoldre a favor de l’afegiment de Sant Joan al nom del municipi. Un total de 897 persones van votar a favor del canvi, mentre que 752 van votar en contra.
L’annexió de Palamós i Sant Joan, que es va fer efectiva l’any 1942, va ser motivada per les dificultats econòmiques de Sant Joan i el desenvolupament de Palamós, que necessitava expandir el seu terme municipal. En aquell moment, Sant Joan disposava de 12 km² amb poc més de 1.400 habitants, mentre que Palamós tenia un terme de només un quilòmetre quadrat i més de 5.000 habitants.
Image composed by Salvador Dali consisting of two models in evening dresses from Hattie Carnegie *** Local Caption ***
El castell de Púbol reforça la seva aposta per la figura de Salvador Dalí i Gala. L’equipament presenta una exposició centrada en la relació amb el fotògraf Horst P. Horst. La proposta l’ha impulsat la Fundació Gala Salvador Dalí. La inauguració coincideix amb els trenta anys d’obertura del castell al públic. L’espai es va convertir fa tres dècades en un centre dedicat a Gala.
La mostra analitza la moda com a eina d’expressió artística, ja que el vestuari actuava com un missatge visual. Cada peça tenia una funció comunicativa clara i la imatge pública formava part del projecte creatiu de la parella. La directora dels museus, Montse Aguer, remarca aquesta idea. Explica que Dalí i Gala triaven la roba amb una intenció concreta, així la seva aparença construïa un relat i la seva imatge reforçava el seu univers artístic.
L’exposició inclou dues peces inèdites restaurades per a l’ocasió. Una és una jaqueta de Dalí molt present a finals dels anys quaranta. La peça apareix en diverses fotografies signades per Horst. Aquesta jaqueta reflecteix l’etapa americana del pintor. També s’hi poden veure dues jaquetes de Gala. El dissenyador Arthur Folkenstein les va confeccionar a mà a Nova York. Aquest creador tenia un paper destacat en l’escena artística nord-americana. Així les peces mostren l’ambient cultural que envoltava la parella.
Una de les creadores de la mostra, Bea Crespo, destaca la complicitat entre Dalí i Horst. Tots dos es van conèixer als anys trenta. Aquella època barrejava disciplines sense fronteres clares: Pintura, fotografia i moda compartien espais i protagonistes.
El recorregut inclou una fotografia de Gala retocada pel mateix Dalí. El pintor va intervenir la imatge amb pintura i va embellir el retrat amb una acció directa sobre el paper fotogràfic. Aquest gest anticipa pràctiques habituals en l’edició d’imatges actual.
La mostra també exposa l’oli Desmaterialització del propi nas de Neró. Dalí va pintar aquesta obra a finals dels anys quaranta. La peça reivindica el classicisme i reflecteix també l’impacte de l’explosió de la bomba d’Hiroshima.
El president de la fundació, Jordi Mercader, posa en valor el recorregut del castell. Recorda que l’espai ha difós la figura de Gala durant trenta anys. També subratlla la seva visió del feminisme en un context poc habitual.
Mercader insisteix en la presència constant de Gala en l’obra de Dalí. La seva figura apareix com a inspiració recurrent. El castell ajuda a entendre aquest paper central. L’exposició es pot visitar des d’aquesta setmana. La mostra estarà oberta fins al gener del 2027.
Ja és primavera a Sant Feliu de Guíxols. I no ho dic perquè el calendari ho marqui, sinó perquè el passat 28 de febrer la ciutat va obrir el teló del Guíxols Escena 2026 i, amb ell, també va obrir una escletxa de llum dins nostre.
Amb Kramig, el Toni, interpretat amb una sensibilitat punyent per Biel Duran, i la Laia, a qui l’Anna Moliner dona una veritat desarmant, van omplir el teatre de riures, de somriures i de música. Però, sobretot, el van omplir d’humanitat. Davant d’un públic entregat, que omplia cada butaca amb expectació i complicitat, l’obra ens va recordar una veritat tan senzilla com poderosa: el present només té sentit si el vivim amb tots els sentits, amb passió, amb consciència, si ens atrevim a abraçar-lo per poder-lo recordar amb la mateixa intensitat.
La mirada delicada de la Marta Buchaca, autora i directora, ens va conduir per uns diàlegs aparentment senzills, però carregats d’esperança. Paraules que no feien soroll, però que arribaven al cor. Perquè la vida, és més gran i més bonica quan es transforma en un “compartir amb”. Compartir amb qui estimem, compartir amb la comunitat, compartir amb amor. Sempre amb amor, que és el motor que mou el món.
Aquella nit, la primavera no només va florir als carrers, sinó també a cada racó del teatre, dins de cada persona; a cada aplaudiment hi naixia un jardí de flors de colors. Perquè el teatre és viu i dona vida. I, quan és de qualitat, com el que es viu a Sant Feliu de Guíxols, té el poder de despertar els millors sentiments i recordar-nos que, malgrat tot, encara hi ha motius per creure, sentir i estimar.
Per a Julià Castelló, propietari d’El Xuixo de Can Castelló juntament amb Pilar Campos, el xuixo perfecte és aquell “amb molt poca pasta i molt farcit de dins, amb un acabat molt daurat i amb el sucre per sobre molt lleuger”. Sota aquesta teoria, i després de 45 anys d’experiència de l’actual gerència i quatre generacions familiars, a Can Castelló “estem fent el millor xuixo que hem fet mai”. I enguany han estat mereixedors del segell de qualitat Girona Excel·lent 2025-2026. Castelló i Campos fa deu anys que es dediquen exclusivament a aquest dolç i això els permet seguir-lo “des del seu inici fins que el servim”, garantint cada un dels processos perquè sigui, “si no perfecte, el més perfecte possible”.
Els seus xuixos són fets d’una manera artesanal i amb la maquinària justa. Al nou obrador de Banyoles, inaugurat l’any 2023 i l’únic exclusiu de xuixos, un treballador prepara la massa, un altre descarrega la crema sobre la pasta del xuixo, un altre l’enrotlla, un altre fregeix… Entre tot l’equip -unes 10 persones- arriben a preparar fins a 5.000 xuixos al dia. Els ingredients són “molt bàsics”, apunta Castelló, però l’elaboració és “complexa”. A base de farina, llevat, sal, sucre, ous i aigua es fa el xuixo, i això provoca que sigui “un dolç molt senzill i al mateix temps molt senyorial”. La recepta de Can Castelló és la mateixa que 100 anys enrere, quan el creador del dolç Emili Puig i Bruch li va confiar la fórmula al seu amic, l’avi de Julià Castelló. Julià Castelló ha estat entrevistat per Joan Bosch al programa DE CAP A CAP
