Una crònica de 1904 fa tornar els gegants a Llafranc

Llafranc recuperarà aquest agost la seva tradició gegantera, més d’un segle després de les primeres referències documentades. La Colla Gegantera de Palafrugell ha localitzat a l’Arxiu del municipi diversos documents que acrediten que el nucli palafrugellenc comptava amb gegants i nanos almenys l’any 1904, en el marc de les festes de Santa Rosa.

La descoberta ha estat fruit d’una investigació de Miquel Muñiz, coordinador artístic de la Colla Gegantera palafrugellenca, que inicialment va anar a l’Arxiu per investigar l’origen dels gegants de Palafrugell, en Pitu i la Lluna, creats l’any 1996, i els gegants anteriors, obra de Josep Puig, de 1986.

Muñiz va voler ampliar la recerca gegantera a la rodalia de Palafrugell i va buscar documents relacionats amb les festes de Santa Rosa de Llafranc. La cerca el va portar a trobar documents del 1904 on es descriu una «passejada triomfal dels Gegants de Llafranc». En un primer moment, Muñiz va comprovar que no fossin gegants llogats a poblacions dels voltants i va buscar arxius relacionats amb la imatgeria festiva de la Bisbal, Palamós i Torroella, i va certificar que no eren figures llogades i que, per tant, eren pròpies de Llafranc.

Una crònica exhaustiva del 1904 

Les cròniques de les festes de Santa Rosa de Llafranc, celebrades els dies 29 i 30 d’agost de 1904, descriuen amb detall la participació dels gegants i els ‘nanos’ en els actes festius.

Segons la documentació recuperada, els gegants van sortir el dia de la patrona, després que la pluja inicial obligués a esperar que millorés el temps. La crònica explica que, un cop va parar de ploure, els ‘nanos’ i els gegants van iniciar una cercavila pels carrers de Llafranc. Les figures anaven acompanyades del flabiolaire Xicu Casademont i Pla. El text recuperat descriu, fins i tot, la música que interpretava durant la cercavila i explica que els gegants participaven en diferents moments de les festes.

Per a Muñiz, aquests documents són especialment importants perquè no es tracta d’una única referència. «N’hi ha bastants, tots del 1904, però ens donen les suficients proves per dir que a Llafranc hi havia hagut gegants», explica.

No se sap com eren els gegants originals

De moment, només s’ha recuperat una crònica del 1904, però no es disposa de cap fotografia, cosa que fa que no es pugui saber com eren exactament els gegants de Llafranc. Tampoc se’n sap els noms.

El coordinador artístic de la colla gegantera de Palafrugell apunta que, tot i que no es té cap foto de com eren els gegants, les cròniques de l’època expliquen que eren «uns personatges bells i admirats».

Així mateix, Muñiz fa una crida als ciutadans de Palafrugell que es posin en contacte amb la colla gegantera si tenen fotografies dels voltants del 1904 on apareguin els gegants de Llafranc.

«El tren» va ser un espectacle teatral creat i representat l’any 1982 per la companyia gironina Grup Tripijoc, un col·lectiu conegut pel seu teatre d’animació, creació col·lectiva i treballs visuals sense text. Van participar a les Festes de Santa Rosa del 1983 amb tres titelles gegants, ja que no hi havia gegants – Fotografia cedida per Pep Bofill Miquel

La reconstrucció dels gegants: com i qui la farà?

La reconstrucció dels gegants de Llafranc anirà a càrrec de l’artista Clara Anglada del taller Aglà de Cassà de la Selva.

Les noves figures no pretenen reproduir exactament els gegants originals, ja que no se’n coneix l’aspecte, sinó recrear-los a partir de la informació històrica disponible.

La recuperació també incorporarà, més endavant, els ‘nanos’ que apareixen documentats en les cròniques.

L’estrena de la primera geganta

La primera geganta es presentarà el diumenge 30 d’agost, coincidint amb la festivitat de Santa Rosa. La presentació serà a les 10:30 h, a l’inici del passeig de Cipsela.

La figura serà descoberta i, posteriorment, farà una petita cercavila amb flabiol i tamborí fins a l’església de Llafranc. A l’interior del temple participarà en l’inici de l’ofici de festa major i s’hi estrenarà el nou ball pels gegants de Llafranc, per a flabiol i tamborí. Una obra escrita per la compositora calongina Monti Galdon.

A la tarda hi haurà una nova cercavila on també hi participarà la geganta, aquest cop acompanyada dels gegants i grallers de Palafrugell. Serà just després de la ballada de sardanes que es farà al passeig de Cipsela a les 20:00 del vespre. 

Els gegants restants es presentaran l’any que ve, també en el marc de Santa Rosa. Després de la presentació de les figures, la previsió és que la tradició recuperada tingui continuïtat dins la festa de Llafranc.

La gestió dels gegants de Llafranc anirà a càrrec de la Colla Gegantera de Palafrugell, però, el coordinador artístic de la colla gegantera palafrugellenca, Miquel Muñiz, assegura que la reconstrucció de les figures festives serà possible gràcies a la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. En la recuperació també hi col·labora, puntualment, l’Associació d’Amics i Veïns de Llafranc.

Els grallers acompanyant als gegants el 1983 – Fotografia cedida per Pep Bofill Miquel

 

SOS Costa Brava i Salvem Begur rebutgen una nova urbanització en una zona forestal de Begur

SOS Costa Brava i Salvem Begur rebutgen el projecte urbanístic previst al sector de Font de la Salut, a Begur. El planejament permetria construir una vintena llarga d’habitatges en una zona actualment forestal.

Els terrenys es troben al costat de les Muntanyes de Begur i de la xarxa europea d’espais naturals protegits. Les entitats consideren que aquesta proximitat fa especialment sensible el desenvolupament de la zona.

Els grups ecologistes reclamen a l’Ajuntament de Begur que estudiï una alternativa al projecte actual. Proposen protegir tot l’àmbit i preservar prop de deu hectàrees de bosc.

Les entitats recorden que el planejament urbanístic de Begur té més de vint anys. Durant aquest temps, el sector de Font de la Salut no s’ha arribat a desenvolupar. Consideren que aquesta situació permet replantejar el futur dels terrenys.

El risc d’incendi forestal és un altre dels arguments de les dues entitats. SOS Costa Brava recorda que Begur té més de cinquanta urbanitzacions pròximes a zones boscoses. La federació considera necessari evitar nous creixements residencials en aquests entorns.

Les entitats també assenyalen possibles irregularitats ambientals i urbanístiques en el projecte. Entre aquestes hi ha la construcció en terrenys amb pendents elevats i una possible afectació dels espais naturals pròxims.

També qüestionen el compliment de les normes urbanístiques i de prevenció d’incendis. Per aquest motiu, reclamen una resolució ambiental desfavorable al desenvolupament de Font de la Salut.

L’avaluació ambiental del projecte ja havia generat controvèrsia anteriorment. L’organisme responsable de l’avaluació ambiental va exigir l’any 2024 una anàlisi més completa dels possibles efectes del projecte sobre l’entorn.

SOS Costa Brava i Salvem Begur han presentat al·legacions durant el període d’informació pública. Les dues entitats demanen aturar la transformació urbanística del sector.

La reclamació també s’emmarca en un debat més ampli sobre el model urbanístic de Begur. Les entitats qüestionen altres desenvolupaments residencials previstos en entorns forestals del municipi.

Els grups ecologistes defensen que la conservació dels boscos pot ajudar a protegir la biodiversitat i reduir la vulnerabilitat del territori. També reclamen adaptar el planejament municipal al canvi climàtic i al risc creixent d’incendis.

La darrera ballada de sardanes de Calella homenatjarà Modest Cuixart al Port Bo

Sardanes Calella

La darrera ballada de sardanes de l’estiu a Calella de Palafrugell homenatjarà el pintor Modest Cuixart. La cita serà el 29 d’agost, a dos quarts de set de la tarda, a la platja del Port Bo. La jornada mantindrà una de les tradicions més singulars de l’estiu a Calella. Els participants ballaran l’última sardana dins l’aigua.

Aquest any, el moment servirà per recordar Modest Cuixart. La commemoració coincideix amb els cent anys del naixement de l’artista. L’Associació de Veïns i Amics de Calella organitza les ballades d’estiu. L’entitat ha preparat l’homenatge a partir de la pintura Les fulles seques fan sardana.

L’obra de Cuixart està relacionada amb la popular sardana Les fulles seques. La cobla Baix Empordà interpretarà aquesta composició durant la jornada. Els assistents entraran a l’aigua del Port Bo per ballar aquesta última peça. La sardana unirà així la tradició de Calella amb el llegat artístic de Cuixart.

L’acte també comptarà amb diverses intervencions. Hi participarà Laura Millán, alcaldessa de Palafrugell, juntament amb representants de la Fundació Cuixart. També intervindrà el president de l’Associació de Veïns i Amics de Calella. Els participants adreçaran unes paraules al públic durant l’homenatge.

La ballada tindrà un altre protagonista especial. El gegantó de Modest Cuixart participarà per primera vegada en aquesta cita tradicional. La Fundació Cuixart va presentar la figura aquesta primavera. El gegantó està inspirat en la imatge del pintor.

L’activitat forma part de la commemoració municipal dedicada al centenari de Modest Cuixart. L’Ajuntament de Palafrugell impulsa el programa durant aquest any. Cuixart va ser una figura destacada de l’avantguarda artística catalana. El pintor va viure molts anys a Palafrugell i va mantenir una estreta relació amb el municipi. Palafrugell el va nomenar fill adoptiu del municipi l’any 2006. Aquesta vinculació ocupa un espai destacat dins la commemoració actual.

La programació ha inclòs una exposició dedicada a la natura, els mites i la memòria. La mostra s’ha pogut veure al Museu del Suro de Catalunya. El municipi també ha organitzat una conversa dedicada a la relació entre Cuixart i Palafrugell. Les activitats continuaran durant les pròximes setmanes.

El pati de la Biblioteca acull fins al 5 de setembre un mural col·lectiu dedicat al pintor. Setze artistes han participat en aquesta obra conjunta. La commemoració també arriba a la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs. L’Espai Santa Margarida acull una exposició dedicada a Cuixart fins al 30 de setembre.

La Biblioteca de Palafrugell completarà la programació amb una activitat familiar. El 3 de setembre acollirà un taller de pintura inspirat en l’artista. Aquestes iniciatives complementen les activitats de la Fundació Cuixart. L’objectiu és apropar l’obra, la trajectòria i el llegat de Modest Cuixart al públic.

La Policia Local de Palafrugell denuncia i immobilitza una trentena de patinets elèctrics

Patinet elèctric Palafrugell

La Policia Local de Palafrugell ha denunciat i immobilitzat una trentena de patinets elèctrics. Les actuacions s’han fet durant un control específic al municipi. El dispositiu tenia com a objectiu comprovar el compliment de la normativa vigent. Els agents van detectar diverses infraccions administratives entre els patinets controlats.

Una de les infraccions va ser circular sense estar inscrit al registre estatal de vehicles. Els agents també van detectar patinets sense el número identificatiu obligatori. Una altra irregularitat va ser circular sense l’assegurança de responsabilitat civil exigida. Aquestes infraccions van comportar denúncies i la immobilització dels patinets afectats.

La Policia Local de Palafrugell recorda els requisits als usuaris de patinets elèctrics. Abans de circular, han de tenir tota la documentació i complir les obligacions establertes. El cos policial emmarca el dispositiu en les actuacions de control de la mobilitat i seguretat viària. També insisteix en la necessitat de circular de manera segura i responsable.

La Policia Local de Begur i la Guàrdia Civil intervenen més de 1.100 articles falsificats al mercat setmanal

Begur mercat

La Policia Local i la Guàrdia Civil han intervingut més d’un miler d’articles presumptament falsificats al mercat setmanal. El material tenia un valor estimat superior als 200.000 euros. L’operatiu es va fer dimecres al matí durant el mercat setmanal. Hi van participar una dotzena d’agents dels dos cossos policials.

La intervenció va començar després de diverses inspeccions habituals de la Policia Local. Els agents havien detectat indicis de venda de productes falsificats en diverses parades. La Policia Local va demanar la col·laboració de la Guàrdia Civil. Els dos cossos van iniciar la inspecció conjunta cap a dos quarts d’onze del matí.

Els agents van intervenir més d’un miler de peces en una parada de roba. Eren principalment samarretes de marques com Lacoste, Ralph Lauren i Calvin Klein. Aquest primer lot tenia un valor estimat de més de 110.000 euros. En una altra parada, els agents van trobar unes setanta bosses presumptament falsificades. Les bosses imitaven marques com Goyard, Lacoste i Louis Vuitton. El seu valor estimat s’acostava als 100.000 euros.

El regidor de Seguretat, Rafael Criado, ha destacat la coordinació entre els dos cossos policials. Criado considera essencial la vigilància habitual per detectar possibles irregularitats al mercat. El regidor també defensa la col·laboració policial per garantir el compliment de la legalitat. L’Ajuntament emmarca l’operatiu en les tasques habituals de control del mercat setmanal.

Tot el material intervingut ha quedat sota custòdia de la Guàrdia Civil a Palamós. Aquest cos policial tramitarà ara les diligències corresponents. La investigació se centra en un possible delicte contra la propietat industrial. Els fets estarien relacionats amb la comercialització de productes presumptament falsificats.

2005: L’any que Begur va estrenar la primera gespa artificial del Camp Municipal de Futbol

L’any 2005, Begur va instal·lar per primera vegada gespa artificial al Camp Municipal de Futbol. La renovació del terreny de joc va transformar una de les principals instal·lacions esportives del municipi i va permetre adaptar-la a les necessitats creixents del futbol local i de les categories de base.

El Camp Municipal, situat al carrer de Regencós, concentra bona part de l’activitat futbolística de Begur. La incorporació de la nova superfície permetia fer un ús molt més intensiu del terreny de joc, amb entrenaments i partits de diferents equips al llarg de la setmana, i reduïa els problemes de manteniment i desgast de l’anterior paviment.

La documentació municipal posterior permet saber que aquella primera gespa artificial es va instal·lar sobre una base asfàltica i que els treballs van anar a càrrec de l’empresa Poligras Ibérica SA. Era la primera vegada que el Camp Municipal disposava d’una superfície sintètica.

La millora va tenir especial importància per al futbol formatiu. Amb un únic camp utilitzat per diferents categories, poder disposar d’un terreny preparat per suportar moltes hores d’activitat facilitava l’organització dels entrenaments i de la competició i ampliava les possibilitats d’ús de l’equipament.

Amb els anys, el Camp Municipal s’ha mantingut com un dels principals punts de l’activitat esportiva de Begur. El primer equip del Club de Futbol Begur hi disputa els seus partits i les instal·lacions acullen també bona part de l’activitat del futbol base. L’any 2020, per exemple, la Fundació Esportiva Begur comptava amb 214 jugadors distribuïts en 15 equips que utilitzaven aquestes instal·lacions.

La gespa estrenada el 2005 va suportar gairebé una dècada d’activitat abans que el desgast fes necessari plantejar-ne la substitució. L’any 2014, l’Ajuntament va començar a tramitar una nova renovació del paviment i les obres es van executar posteriorment, mantenint la gespa artificial com a superfície del Camp Municipal.

La instal·lació també ha continuat rebent altres actuacions de millora, entre les quals la renovació dels vestidors i diferents intervencions sobre els serveis vinculats al terreny de joc.

L’estrena de la primera gespa artificial l’any 2005 va marcar així una nova etapa per al futbol de Begur. El Camp Municipal passava a disposar d’una superfície preparada per a un ús continuat i intensiu, una aposta que s’ha mantingut en les successives renovacions de l’equipament.

Bibliografia

Ajuntament de Begur, documentació tècnica municipal sobre la renovació posterior de la gespa del Camp Municipal de Futbol, amb referència a la instal·lació original de 2005.
Documentació de contractació pública

Ajuntament de Begur, acta del Ple municipal de 25 de març de 2014, sobre la renovació de la gespa artificial del Camp Municipal.
Acta municipal de 25 de març de 2014

Federació Catalana de Futbol, fitxa del Camp de Futbol Municipal de Begur.
Camp de Futbol Municipal de Begur

Ràdio Capital, «Comencen els treballs de remodelació dels vestuaris del Camp Municipal de Futbol», 20 de gener de 2020.
Ràdio Capital