El 30 de novembre de 2001, l’Agrupació Teatral La Gespa va tornar a actuar a Palamós després de quinze anys d’inactivitat. Ho va fer a La Gorga amb Els Pastorets… una història diferent, un muntatge que va omplir el teatre durant tres dies i va obrir una nova etapa per al grup.
La Gespa havia deixat de representar obres l’any 1986, coincidint amb la desaparició del Cine Congs. La darrera havia estat Un dels últims vespres de Carnaval, de Carlo Goldoni. El grup va quedar sense el seu escenari habitual i la seva activitat teatral es va interrompre.
La possibilitat de tornar va començar a prendre forma l’any 2000. Una proposta de l’antic regidor de Cultura Joan Gasull va portar antics membres de La Gespa a reunir-se. D’aquelles trobades va sortir la voluntat de preparar una nova producció i tornar a actuar davant del públic palamosí.
L’obra escollida va ser una versió especial d’Els Pastorets. El guió, escrit per Telma Romaní, incorporava fragments i personatges de diferents muntatges representats per La Gespa durant la seva primera etapa. Hi apareixien records d’obres com Pi, noguera i castanyer, Dins un gruix de vellut, Gente bien, Tartan dels micos i Un dels últims vespres de Carnaval.
El muntatge funcionava com un repàs de la història de l’entitat i com un homenatge a les persones que n’havien format part. Alguns dels intèrprets recuperaven els mateixos papers que havien representat vint o trenta anys abans. En total, 53 persones van participar directament o indirectament en la producció.
L’expectació va quedar clara durant els dies previs a l’estrena. Les entrades es van vendre ràpidament i, el mateix 30 de novembre, la platea ja estava plena per a les tres funcions. Només quedaven algunes localitats a la part superior del teatre.
Els Pastorets… una història diferent es va representar el divendres 30 de novembre, el dissabte 1 de desembre i el diumenge 2. Les tres sessions van omplir La Gorga i van reunir prop de 700 espectadors.
La bona acollida va fer que el retorn no quedés en una experiència puntual. L’any següent, La Gespa va presentar Moll, molt moll, una obra creada amb motiu del centenari de la primera pedra del Moll Nou. El 2003 van arribar Torna-la a tocar, Sam i el musical De pel·lícula.
La representació del 2001 va iniciar la segona etapa de La Gespa. Des d’aleshores, l’entitat ha continuat estrenant espectacles, ha incorporat nous actors i col·laboradors i ha mantingut la seva vinculació amb la vida cultural de Palamós.
The Weeknd prepara la seva arribada a Barcelona amb l’espectacular gira “After Hours Til Dawn”
The Weeknd arribarà a Barcelona l’1 de setembre amb la seva espectacular gira “After Hours Til Dawn”, en una de les grans cites internacionals de la temporada musical a la ciutat. Abel Tesfaye actuarà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys en una única nit que reunirà alguns dels grans èxits de la seva carrera amb les cançons del seu treball més recent, “Hurry Up Tomorrow”.
El concert formarà part de la nova etapa europea de la gira, que aquest estiu està portant The Weeknd pels grans estadis del continent. Barcelona serà una de les darreres parades abans del final del recorregut europeu i arribarà després de tres concerts a Madrid, programats els dies 28, 29 i 30 d’agost.
Un dels principals atractius de la cita serà la producció de “After Hours Til Dawn”, un espectacle de grans dimensions que combina música, il·luminació, pantalles i una posada en escena especialment pensada per als estadis. El repertori actual de la gira recorre diferents etapes de la trajectòria de The Weeknd, des de “After Hours” i “Dawn FM” fins a “Hurry Up Tomorrow”, sense deixar de banda alguns dels seus grans èxits.
Cançons com ‘Blinding Lights’, ‘Starboy’, ‘Save Your Tears’, ‘The Hills’ o ‘I Feel It Coming’ formen part de l’univers de la gira, que també incorpora material més recent. El repertori, a més, ha anat consolidant-se durant els primers concerts europeus de l’estiu.
Playboi Carti, convidat especial
El concert de Barcelona també comptarà amb Playboi Carti com a artista convidat. El raper nord-americà acompanya The Weeknd durant la seva etapa europea i britànica de la gira i actuarà abans del concert principal. Tots dos artistes ja han coincidit en cançons com ‘Timeless’ i ‘Popular’.
La cita començarà a les 20.00 h i tindrà lloc a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, a Montjuïc. Les entrades continuen disponibles a través dels canals oficials, amb diferents categories i també paquets VIP.
Barcelona es convertirà així en l’escenari d’una de les últimes grans nits de l’“After Hours Til Dawn Tour” a Europa. The Weeknd posarà la seva gran producció d’estadi davant del públic català abans de continuar el recorregut cap a Lisboa, on tancarà aquesta etapa europea a principis de setembre.
Ariana Grande aconsegueix el seu primer número 1 d’àlbums a l’estat espanyol amb “Petal”
Ariana Grande ja té el seu primer número 1 d’àlbums a l’estat espanyol. La cantant nord-americana ha debutat directament al capdamunt de la llista oficial amb “Petal”, el seu vuitè treball d’estudi, i trenca així una barrera que se li havia resistit al llarg de la seva carrera.
Fins ara, el millor resultat d’Ariana Grande a Espanya era el número 2 aconseguit per “Eternal Sunshine” el 2024. Aquell disc, a més, ha assolit la certificació de disc d’or al país. “Thank U, Next” va arribar al número 3, mentre que “Positions” es va quedar en la cinquena posició.
Amb “Petal”, Grande se situa per davant de Quevedo, que baixa fins a la segona posició amb “El Baifo”, i de Bad Bunny, que ocupa el tercer lloc amb “Debí Tirar Más Fotos”.
El nou número 1 espanyol se suma a l’excel·lent recorregut internacional del disc. “Petal” també ha debutat al número 1 del Billboard 200 dels Estats Units, amb 295.000 unitats equivalents, de les quals 168.000 corresponen a vendes pures. És el setè número 1 d’Ariana Grande als Estats Units i una de les millors setmanes de la seva carrera.
El disc també ha liderat les llistes d’àlbums del Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda, consolidant “Petal” com un dels grans èxits comercials de la nova etapa de la cantant.
Publicat el 31 de juliol, “Petal” representa el vuitè àlbum d’estudi de Grande i arriba després de “Eternal Sunshine”, publicat el 2024. El nou treball obre una nova etapa musical per a l’artista, que ha compaginat els darrers anys la seva carrera musical amb el seu èxit com a actriu, especialment arran de la seva participació a “Wicked”.
Ara, amb el seu primer número 1 a Espanya, Ariana Grande completa un dels pocs territoris importants on encara no havia aconseguit arribar al capdamunt de la llista d’àlbums.
Precisament, aquesta etapa podria ser també una de les últimes abans d’una pausa. Ariana Grande ha anunciat que, un cop finalitzi l’“Eternal Sunshine Tour” l’1 de setembre a Londres, té previst apartar-se temporalment de la vida pública. El seu representant ha explicat que la cantant vol prendre’s un “merescut descans” de la feina i les aparicions públiques després d’un període marcat per una exposició i un escrutini constants. Grande, que ha assegurat que està gaudint especialment del seu retorn als escenaris, també ha renunciat al seu paper en la futura reposició de “Sunday in the Park with George” al West End.
No és estrany veure pobles d’arreu del Principat amb cartells penjats on posa: «viure en un poble: un campanar que toca cada quart, galls que canten, ramats que pasturen prop del poble i alguns pagesos que treballen per fer-te el menjar; si ho respecteu, trobareu un poble que sempre ha estat d’acollida, i si no és així, has arribat al lloc equivocat«.
Fa anys que les campanes s’han tornat un tema de disputa a molts indrets de Catalunya. A l’Empordà, també. Hi ha diferents casos on veïns i veïnes, molts vinguts de ciutat, han demanat que les campanes toquin més fluix o directament deixin de tocar aludint temes de descans o de fressa massa forta durant les hores nocturnes. Aquest és o ha sigut el cas dels pobles de la Tallada d’Empordà, Calonge, Sant Sadurní de l’Heura, Begur, Sant Mori i Mont-ras.
🔊Després de tornar a rebre queixes a l'Ajuntament sobre temes que creiem intocables, veiem convenient recordar el següent: pic.twitter.com/rgys2JVMHn
«Hi ha gent que creu que es pot fer els pobles a mida»
«Les queixes pel so de les campanes no és un tema nou, cueja des de fa temps» assegura Mar Camps, periodista i professora, autora de l’assaig No vingueu al poble a reposar (Edicions de la Ela Geminada, 2026). En el llibre, Camps parla de com la zona de l’Empordà i les Gavarres s’han convertit en llocs de repòs per la gent de ciutat. A l’assaig, la periodista parla de les campanes, de les segones residències, de la idealització del món rural i defensa que els pobles empordanesos són comunitats amb vida i identitat pròpia.
Així mateix, Camps assegura que hi ha molts ajuntaments que s’han trobat amb la problemàtica de la queixa de les campanes, però que no ha transcendit als mitjans. La periodista considera que el toc de campanes no és una fressa qualsevol, si no que hi ha una vinculació emocional:
Mar Camps destaca que hi ha persones amb un cert poder que «creuen que es poden fer els pobles a la seva mida». A part de les queixes pel so de les campanes, l’autora de No vingueu al poble a reposar, també parla de gent que privatitza espais públics, fa retirar bancs de places o fa talar arbres.
La Tallada d’Empordà: «volen les coses de ciutat a poble i això no pot ser»
L’any 2022, a la Tallada, van arribar-hi uns veïns que van comprar una casa molt a prop del campanar. Expliquen fonts municipals que, des del primer dia, van queixar-se del toc de campanes i van començar a posar queixes, que van acabar elevant-se a la Sindicatura de Greuges. Abans que la queixa arribés al Síndic de Greuges, però, l’Ajuntament va organitzar una consulta perquè les veïnes i veïns poguessin donar la seva opinió i escollir si les campanes havien de deixar de tocar en determinats moments del dia. A la consulta, la gran majoria dels habitants de la Tallada es van oposar al fet que deixessin de tocar.
Davant el resultat de la consulta, les campanes van continuar sonant, però malgrat la votació, els veïns crítics amb el toc de campanes van continuar enviant peticions per silenciar el campanar de Santa Maria de la Tallada. La queixa es va elevar a la Sindicatura de Greuges que va fer comprovar a l’Ajuntament si les campanes superaven els límits sonors previstos per la normativa. A causa de la petició del Síndic, el consistori de la Tallada va encarregar un estudi acústic que va concloure que el nivell sonor del toc era lleugerament superor al límit permès durant la nit.
Després de l’estudi i el seu resultat, l’Ajuntament va introduir diverses modificacions com un martell diferent perquè les campanes sonessin amb menys intensitat a la nit. També van incorporar una protecció de cautxú amb el risc que es produeixin desperfectes en els martells. Aquestes actuacions per reduir la fressa del toc de campanes van ser avalades per la Sindicatura de Greuges, tot i això, fonts asseguen que els veïns que van iniciar les reclamacions continuen enviant queixes perquè les campanes deixin de sonar durant la nit. De fet, les mateixes fonts, temen que la queixa acabi arribant a estaments més alts. Així mateix, des del consistori asseguren que «hi ha gent que vol les coses de ciutat al poble sense respectar els costums i les maneres de fer de la gent d’aquí».
Fonts de l’Ajuntament asseguren que amb la modificació del martell i la protecció del cautxú s’ha intentat trobar un equilibri entre la tradició i el descans dels habitants.
Església de Santa Maria de la Tallada
Mont-ras: quan l’arquitecte Ricard Bofill va demanar que no toquessin tant aviat
El cas de Mont-ras va ser un dels primers a l’Empordà. Ricard Bofill, arquitecte barceloní va recòrrer a l’Ajuntament i al rector per reclamar que no hi hagués toc de campanes tant aviat perquè li molestaven. Bofill considerava que el so de les campanes era massa intens i va fer la petició a l’aleshores alcalde, Manel Montalbán, i al mossèn d’aquell moment, Miquel Batlle. Els dos es van oposar a que deixés de sonar el toc de campanes.
La petició de l’arquitecte de Barcelona va arribar al pregó de la Festa Major on l’alcalde Montalbán va defensar que les campanes formaven part de la identitat de Mont-ras i va afirmar que «les campanes no poden restar mudes» perquè «són l’ànima del poble». A la vegada, també va recordar que el toc de campanes feia poc que s’havia recuperar per iniciativa d’un grup de ciutadans mont-rasencs.
Església de Sant Esteve de Mont-ras
Sant Mori: un conflicte que va acabar al TSJC
A Sant Mori, a l’Alt Empordà, el conflicte de les campanes es va arrossegar durant molt temps. La polèmica es remunta a l’any 2003 quan el propietari del castell de Sant Mori, convertit en allotjament turístic, va demanar que deixessin de tocar les campanes perquè molestava a la seva clientela. En un primer moment, l’Ajuntament s’hi va negar argumentant l’alt valor patrimonial del toc de campanes. A causa d’aquesta negativa, el propietari del castell va decidir presentar un recurs i el cas va arribar als jutjats.
En un primer moment, el jutjat de Girona va donar la raó al consistori i va considerar que el toc de campanes és part del patrimoni cultural. Després de la decisió del jutjat, el propietari de l’hotel va recòrrer la decisió i el conflicte va arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va dictar que tot i que eren un element patrimonial, traspassaven el límit de soroll permès fixat per la normativa de contaminació acústica.
Amb la sentència favorable al propietari del castell, l’Ajuntament es va veure obligat a aturar el toc de campanes durant la nit, entre les 00:00 i les 08:00.
Campanar de l’església de Sant Mori
Begur: campanes en silenci a petició dels turistes
El 2014, el rector de Begur, Joan Pujol, va escoltar les crítiques d’alguns turistes i va acceptar limitar el toc de campanes durant la nit per «evitar desavinences». A causa d’aquest fet, diferents veïns i veïnes s’hi van oposar, però durant diferents mesos, les campanes van limitar el seu so entre les 23:00 de la nit i les 07:00 del matí.
A principis de 2015, un grup de veïns i veïnes de Begur van recollir més de 20 firmes perquè les campanes tornèssin a tocar. La iniciativa va ser impulsada pel forner Pere Carreras, que defensava que el toc de les campanes formava part de la identitat i de les tradicions del poble. Els impulsors de la campanya van traslladar la petició a l’Ajuntament, però el consistori va recordar que la regulació del funcionament de les campanes corresponia a la parròquia. Des de la rectoria, mossèn Joan Pujol va assegurar que a la nit «el repic pot fer més nosa que servei.
Església de Sant Pere de Begur
Sant Sadurní de l’Heura: campanes automatitzades massa sorolloses
L’any 2013, a Sant Sadurní de l’Heura, després d’automatitzar el sistema que accionava les campanes de l’església, el volum dels repics va augmentar i diversos veïns van començar a denunciar que els impedia descansar, especialment durant la nit.
Davant les queixes, l’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura va decidir suspendre els tocs nocturns entre les 22:00 de la nit i les 07:00 del matí mentre es buscava una solució tècnica per reduir-ne la intensitat. El consistori va explicar que, amb l’antic mecanisme, mai no s’havien registrat problemes de convivència.
La decisió no va ser fàcil, ja que el municipi es va dividir entre els qui reclamaven el dret al descans i els qui defensaven que les campanes continuessin marcant les hores com havien fet tradicionalment. Finalment, l’Ajuntament va optar per una mesura provisional mentre demanava a l’empresa responsable del sistema que trobés una manera de disminuir el volum sense renunciar als tocs del campanar.
Església de Sant Sadurní de l’Heura
Calonge: superar el límit per 5 decibels
A Calonge, el conflicte de les campanes es remunta al 2008 i va començar quan una veïna va presentar diverses queixes a l’Ajuntament assegurant que els tocs nocturns li impedien poder dormir. Després de les diferents reclamacions, el consistori va mesurar el nivell de fressa i va constatar que una de les campanes superava per 5 decibels el límit permès establert.
A causa d’aquesta campana, durant uns dies no es va sentir el toc nocturn mentre l’Ajuntament i la rectoria intentaven buscar una solució. Finalment, tant la parròquia com el consistori van decidir restablir el toc de campanes nocturnes assegurant que es tractava d’un so puntual i que no era continuat. A més, també van defensar les campanes com una part del patrimoni i identitat del municipi.
Església de Sant Martí de Calonge
Queixes a altres municipis de Catalunya
El toc de campanes ha estat motiu de disputa a molts llocs de Catalunya. L’any 2016, la Sindicatura de Greuges va demanar a diferents municipis la regulació de la fressa de les campanes. Entre els municipis hi havia Torroella de Fluvià, Palafolls, Rabós, Tordera, Arenys de Mar o Falset.
També va ser molt controvertida la polèmica que va haver-hi a Girona l’any 2016 i que es va allargar fins al 2018. El 2016, un hotel va interposar una queixa per la fressa de les campanes de la catedral alegants el compliment de la normativa de sorolls. Davant aquesta queixa, el govern local va decidir demanar al Bisbat que les campanes deixessin de tocar durant les hores nocturnes, fet que va provocar una gran indignació entre les veïnes i veïns del Barri Vell que defensaven les campanes com un element patrimonial. A causa de les queixes del veïnat del Barri Vell, l’aleshores govern de Girona va permetre que toquessin les campanes durant la nit emparant-se en la llei que reconeix la singularitat dels centres de culte.
Que el toc de campanes continués sonant va fer que l’hotel presentés un contenciós. Abans d’arribar als jutjats, l’Ajuntament de Girona va proposar un preacord perquè el toc fos menys sorollós durant les hores nocturnes. Finament, aquest preacord es va validar i les campanes van continuar sonant durant la nit, però abaixant el volum del toc.
Taronja Ràdio Girona amplia la seva oferta informativa amb la incorporació de quatre butlletins diaris dedicats a l’actualitat de Girona i de les comarques gironines. Els nous espais s’emeten cada dia a les 9 del matí, les 12 del migdia, les 3 de la tarda i les 8 del vespre, al 94.4 FM.
Els butlletins recullen les principals notícies de la jornada i permeten seguir l’actualitat del territori en diferents moments del dia. Política municipal, societat, economia, successos, cultura, mobilitat o serveis són alguns dels àmbits que formen part d’aquests espais informatius, sempre amb una atenció especial a les qüestions que afecten directament els municipis i els habitants de les comarques de Girona.
Els continguts s’elaboren des de la redacció de Ràdio Capital de l’Empordà, que seguirà emetent informació relacionada amb el Baix Empordà iTaronja Ràdio Girona. Aquesta iniciativa permet ampliar la capacitat de seguiment del territori i combinar la informació de Girona i la seva àrea urbana amb la que es genera a l’Empordà i a la resta de comarques.
La incorporació dels butlletins amplia la presència de la informació dins la programació diària de Taronja Ràdio. L’objectiu és que els oients puguin tenir, en pocs minuts i en diferents franges horàries, una síntesi de les notícies que marquen l’actualitat més pròxima.
Els nous butlletins se sumen als espais informatius i d’actualitat que ja formen part de la graella de l’emissora. Taronja Matí acompanya els oients durant les primeres hores del dia amb informació i continguts de proximitat, mentre que De Cap a Cap aprofundeix en els principals temes de l’actualitat a través d’entrevistes, converses i diferents veus del territori.
Amb aquesta ampliació, Taronja Ràdio reforça una programació centrada en la informació local i comarcal i en el seguiment del que passa a prop dels seus oients.
Els butlletins informatius es poden escoltar cada dia a les 9, les 12, les 15 i les 20 h a Taronja Ràdio Girona, al 94.4 FM.
Palamós acull des d’aquest dilluns i fins dimecres tres jornades consecutives de donació de sang per reforçar les reserves durant els mesos d’estiu. Les extraccions es faran els dies 10, 11 i 12 d’agost, entre les cinc de la tarda i les nou del vespre.
El punt de donació estarà situat en una carpa al passeig del Mar de Palamós, a la plaça situada entre els carrers d’Aragó i Provença. Les jornades estan organitzades pel Banc de Sang i Teixits i l’Associació de Donadors de Sang de Catalunya. Les persones interessades poden reservar hora prèviament a través del portal del Banc de Sang i Teixits.
La campanya coincideix amb un dels períodes més complicats de l’any per garantir les reserves. Les donacions poden disminuir prop d’un 20% durant l’estiu a causa de les vacances i dels canvis d’hàbits de la població. Aquesta davallada obliga a reforçar les col·lectes en zones amb una elevada afluència de visitants.
El Banc de Sang i Teixits calcula que Catalunya necessita unes 40.000 donacions durant els mesos de juliol i agost per mantenir unes reserves suficients. Cada dia calen aproximadament mil donacions de sang per respondre a les necessitats dels pacients dels hospitals catalans.
La campanya d’aquest estiu porta per lema Aquest estiu, som fans de donar-ho tot. L’organització ha reforçat les col·lectes en municipis turístics del litoral gironí i tarragoní. També ha programat jornades en zones de muntanya amb una elevada presència de visitants durant les vacances.
La iniciativa recorda que la necessitat de sang es manté durant tot l’any, mentre que les donacions acostumen a disminuir durant les vacances. A més, la sang té una durada limitada i les reserves necessiten aportacions constants per garantir l’activitat hospitalària.
La campanya també vol incrementar les donacions de plasma, un component necessari per elaborar medicaments essencials. Actualment, les donacions recollides a Catalunya només permeten cobrir prop del 40% de les necessitats d’aquest tipus de plasma.
De manera general, poden donar sang les persones d’entre 18 i 70 anys, amb bona salut i un pes mínim de 50 quilos. En el cas de les dones, no poden donar-ne durant l’embaràs. També es recomana hidratar-se abans i després de l’extracció i no acudir-hi en dejú.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.