15 C
Pals
Dissabte, 13 desembre 2025
- Publicitat -

Vuit municipis gironins acumulen un 85% de residus mal separats

residus autòpsies sant feliu

Més del 85% dels residus de les bosses de rebuig dels municipis gironins no hi haurien de ser. Aquesta és una de les principals conclusions de les anomenades autòpsies de residus, una iniciativa de la Diputació de Girona que s’ha dut a terme durant el mes de novembre a vuit municipis del territori.

Les anàlisis han permès comprovar que, en la majoria de casos, la matèria orgànica i els aliments malbaratats representen més de la meitat del pes de les deixalles. Aquest fet evidencia que la fracció orgànica no es separa correctament, fet que empitjora el funcionament del sistema de recollida.

Un altre problema detectat és l’ús excessiu d’envasos d’un sol ús, principalment de plàstic, i de productes higiènics com bolquers, tovalloletes o compreses, que es podrien evitar amb opcions reutilitzables. Aquests residus suposen un 37% del volum total analitzat.

Les autòpsies també han identificat materials com roba, joguines o petits electrodomèstics que podrien haver estat reutilitzats o reparats. En gairebé tots els municipis, s’hi han trobat blísters de medicaments, que haurien d’haver estat portats a punts específics de recollida, com les farmàcies.

Entre els municipis analitzats, Sant Joan de les Abadesses i Cornellà del Terri són els que han aconseguit una separació més acurada. També han participat Figueres, Girona, Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma de Farners, la Vall d’en Bas i Llívia.

El projecte ha inclòs activitats educatives com el Joc de l’Autòpsia de Residus, pensat per ensenyar bones pràctiques a famílies i infants. Es tracta d’una acció del Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques Gironines, dinamitzada per l’entitat Rezero.

Amb aquesta iniciativa, la Diputació vol fomentar un canvi d’hàbits de consum i impulsar una cultura més responsable amb la gestió dels residus.

L’aeroport de Girona suma 40.293 passatgers al novembre, un 2,8% menys que l’any passat

privat:-l’aeroport-de-girona-rep-mes-d’1875.000-viatgers-fins-al-setembre,-un-10%-mes-que-l’any-anterior
Privat: L’aeroport de Girona rep més d’1.875.000 viatgers fins al setembre, un 10% més que l’any anterior

L’aeroport de Girona ha tancat el mes de novembre amb 40.293 passatgers, fet que suposa una xifra lleugerament inferior a la recollida l’any passat. La disminució és del 2,8%. Malgrat tot, l’acumulat de tot l’any permet salvar els números a la terminal gironina i tot indica que es tancarà l’any fregant els 2,2 milions de passatgers, consolidant una evolució positiva respecte als últims anys. De fet, entre el gener i el desembre l’aeroport ha registrat 2,13 milions de passatgers i això suposa un 9,5% més dels que hi havia en els mateixos mesos que l’any passat. Pel que fa a les operacions, s’han fet 1.582 aterratges i enlairaments, fet que suposa un augment del 14,1% més que el mateix període de l’any passat.

La terminal de Vilobí d’Onyar (Selva) tancava el 2024 a punt d’arribar als dos milions de passatgers, una fita que ja ha superat aquest 2025. De fet, aquest mes de novembre ja s’han acumulat 2,13 milions de passatgers i això suposa un increment del 9,5% en comparació amb els usuaris que hi havia en els mateixos mesos de l’any passat. Les mirades ara es fixen en veure a quina distància es queda l’aeroport dels 2,2 milions de passatgers.

En el cas que es consolidi aquesta xifra mostrarà una evolució orgànica de la infraestructura que va sumant petites millores des que s’han recuperat de la pandèmia. Aquesta idea és atractiva per a les aerolínies, ja que veuen una oportunitat de negoci latent en una terminal que creix any rere any però consolidant les xifres.

Malgrat les bones perspectives per tancar el 2025, el mes de novembre no ha estat positiu per a l’aeroport de Girona, que ha registrat una petita davallada en el nombre de passatgers. En l’últim mes s’han registrat 40.293 passatgers, fet que suposa un 2,8% menys dels que hi havia el novembre del 2024.

De tota manera, Ryanair, que és la principal companyia que opera a l’aeroport, ha incrementat en nombre de passatgers. Concretament, ha transportat 38.230 passatgers al novembre, que suposa un creixement de l’1,3% en comparació amb el mateix mes de l’any passat. Una altra de les principals companyies que treballen a la terminal de Vilobí d’Onyar és Jet2, que també ha tancat un mes positiu, tot i que a més distància que Ryanair. El novembre l’aerolínia anglesa ha comptat amb 1.397 passatgers, un 16,1% més dels que hi havia el novembre del 2024.

Pel que fa a nacionalitats, destaca el creixement del públic britànic. En tot el novembre 7.803 persones del Regne Unit han trepitjat l’aeroport gironí, fet que suposa un creixement del 46,2% en comparació amb l’any passat. El mercat britànic se situa en segon lloc, per darrere del belga que lidera la llista amb 8.060 passatgers i un creixement del 24,8% en comparació amb l’any passat.

Aquestes xifres contrasten amb la davallada de passatgers alemanys. Al novembre n’hi ha hagut 5.428, que suposa un 37,8% menys dels que hi havia al novembre de l’any passat. També ha caigut el mercat italià amb un 24,4% menys de visitants. Per altra banda, l’estrena dels vols a Bucarest i Bòsnia que ha fet Ryanair certifica el bon funcionament, ja que els usuaris de nacionalitat romanesa se situen en cinquena posició i els bosnians en sisena.

Acord in extremis perquè els pescadors puguin sortir a mar 143 dies sense haver d’aplicar noves mesures ambientals

privat:-els-pescadors-de-palamos-criden-a-la-participacio-a-la-concentracio-en-desacord-amb-la-proposta-de-regulacio-de-la-comissio-europea
Privat: Els pescadors de Palamós criden a la participació a la concentració en desacord amb la proposta de regulació de la Comissió Europea

La flota d’arrossegament del Mediterrani podrà sortir a pescar 143 dies el 2026, els mateixos que enguany, sense necessitat d’aplicar noves mesures ambientals. Així ho ha anunciat el ministre d’Agricultura i Pesca del govern espanyol, Luis Planas, després d’assolir un acord amb la Comissió Europea. Segons Planas, aquest resultat és un “èxit evident” per al sector pesquer, que temia una forta reducció de l’activitat per l’any vinent.

La proposta inicial de la Comissió Europea preveia una retallada del 65% respecte al 2025, deixant la flota amb només 9 dies de pesca a l’any. Aquesta xifra suposava una reducció dràstica dels 27 dies actuals per embarcació, i allunyava molt el sector dels 143 dies que finalment s’han acordat.

Per poder mantenir el nivell d’activitat del 2024, Brussel·les exigia implementar noves mesures compensatòries. Entre aquestes mesures hi havia l’ús de malles més amples, vedes en zones de més fondària o la instal·lació de portes hidropulsades. Segons el ministre espanyol, moltes d’aquestes tècniques ja han estat aplicades aquest any i no caldrà fer canvis addicionals el 2026.

El ministre Planas ha anunciat l’acord a través d’un missatge en vídeo aquesta matinada. Ha confirmat que dissabte a les 10 del matí compareixerà per oferir més detalls de la negociació. El ministre ha subratllat que l’acord reconeix els esforços realitzats pel sector en l’últim any i permet mantenir els 143 dies sense nous requisits ambientals.

Espanya ha treballat conjuntament amb França i Itàlia per aconseguir més dies de pesca i frenar la proposta inicial de Brussel·les. Les negociacions van començar dijous i han durat fins la matinada de dissabte. El debat s’ha produït en el marc del Consell d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea.

Els gironins que es declaren insolvents creixen un 13% al llarg de l’any i gairebé 770 demanen ajuda als jutjats

privat:-l’audiencia-de-girona-avala-els-desallotjaments-expres-sense-que-calgui-autoritzacio-judicial
Privat: L’Audiència de Girona avala els desallotjaments exprés sense que calgui autorització judicial

Els gironins ofegats pels deutes que no han trobat cap més sortida que declarar-se insolvents han augmentat un 13% aquest 2025. Segons recullen les dades que periòdicament fa públiques el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre gener i setembre hi ha hagut 768 particulars que s’han vist forçats a recórrer a aquesta via per intentar sortir-se’n. L’any passat van ser-ne 677. L’estadística del CGPJ, que mesura l’impacte de la crisi als jutjats, també posa xifres al drama dels qui perden l’habitatge. Durant els tres trimestres del 2025, a les comarques gironines s’han executat 812 desnonaments. La xifra és un 6,4% superior a la del 2024 -quan van ser-ne 763- però també suposa que cada dia se’n duen a terme tres de mitjana.

L’augment d’insolvències presentades per particulars és conseqüència de la reforma de l’anomenada Llei de la Segona Oportunitat. Els canvis, que van entrar en vigor a finals del 2022, simplificaven el procés perquè aquelles persones ofegades pels deutes puguin trobar una sortida, que passa o bé per l’exoneració o bé per una cancel·lació parcial (a través d’un pla de pagaments).

La llei permet liquidar un deute que no superi els 5 MEUR, sempre i quan es vagi actuar de bona fe i no s’enganyés els creditors en el moment de demanar el crèdit. La reforma, que també agilitza el procés -directament, es va a fase judicial- s’ha traduït en un increment dels casos, que ja fa trimestres que s’arrossega. I les comarques gironines no n’han quedat al marge.

Segons recullen les dades del CGPJ, que serveixen de termòmetre per analitzar l’impacte de la crisi, entre gener i setembre d’aquest 2025 s’han presentat 868 concursos de creditors. Són gairebé un 10% més en comparació amb el mateix període de l’any passat (quan la xifra va ser de 790).

De totes aquestes insolvències, la immensa majoria -pràcticament nou de cada deu- les han presentades particulars. En concret, fins a 768 casos fan referència a gironins que han decidit acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat, xifra que representa un 13,4% més en comparació amb el mateix període de l’any passat (quan van ser-ne 677).

De retruc, entre gener i setembre també hi ha hagut més empreses i autònoms que s’han vist abocats a fer suspensió de pagaments i anar a concurs. Durant aquest 2025, els jutjats mercantils n’han rebut 100 casos. D’aquests, 35 els han presentat empresaris a títol individual i els 65 restants corresponen a societats.

L’any passat durant el mateix període els jutjats van rebre 113 concursos de creditors per aquests casos (dels quals 39 els van presentar empresaris a títol individual i la resta, societats al límit de fer fallida).

Tres desnonaments al dia

Tot i que després de les tensions al Congrés, finalment l’Estat va allargar l’escut social i va prorrogar la suspensió dels desnonaments per a les famílies vulnerables, les dades del CGPJ evidencien que els llançaments continuen estant a l’ordre del dia. I de fet, en comparació amb els tres trimestres de l’any passat, la xifra ha repuntat.

A les comarques gironines, entre gener i setembre d’aquest 2025 s’han executat 812 desnonaments. Són un 6,4% més si la xifra es posa en relació amb l’any passat (aleshores van ser-ne 763). I també suposa que, de mitjana, cada dia arreu de la demarcació s’executin tres llançaments.

La gran majoria dels desnonaments -en concret, 600- han estat per impagaments de lloguer. És a dir, particulars i famílies, però també negocis, que no han pogut afrontar les rendes mensuals. Hi ha hagut 151 casos, però, en què el llançament s’ha traduït en deute per als afectats (perquè obeïa a una execució hipotecària). Per últim, els 61 casos restants s’emmarquen dins d’altres casuístiques.

Ocupacions i acomiadaments

D’altra banda, i també en matèria d’habitatge, les dades del CGPJ també recullen com durant els tres trimestres s’han interposat 57 demandes per ocupacions d’immobles davant els jutjats gironins. Les han presentades tant propietaris privats com ajuntaments o entitats que tenen pisos (no s’hi recullen les dels bancs). En relació a l’any passat, la xifra baixa (perquè entre gener i setembre del 2024 se’n van interposar 82).

Per últim, l’estadística del CGPJ també serveix per veure com les dificultats derivades de la situació econòmica impacten damunt el món laboral. En aquest cas, a través de les dades dels jutjats socials. En aquest cas, però, sí que es registra un descens de demandes, tant per acomiadaments com per reclamació de quantitats.

Si es comparen els tres trimestres del 2025 amb el mateix període de l’any passat, de les 1.641 demandes per acomiadament que hi va haver aleshores ara s’ha passat a 1.597 entre gener i setembre. I en el cas de les reclamacions de quantitats, de les 837 del mateix període del 2024 s’ha passat a 671.

El Festival Mar d’Estiu avança les primeres confirmacions de l’edició 2026 amb grans noms i noves experiències

el-festival-mar-d’estiu-avanca-les-primeres-confirmacions-de-l’edicio-2026-amb-grans-noms-i-noves-experiencies
El Festival Mar d’Estiu avança les primeres confirmacions de l’edició 2026 amb grans noms i noves experiències

Després d’anunciar oficialment la celebració de la seva edició 2026, el Festival Mar d’Estiu ha presentat un primer avançament de la programació que inclou artistes destacats de l’escena musical i noves propostes d’experiència pensades per oferir al públic moments inoblidables.

Sergio Dalma afegeix una nova data de la seva exitosa gira Ritorno a Via Dalma a la costa de Barcelona. Joan Dausà, autor d’èxits icònics com ‘Jo mai mai’, ha escollit Santa Susanna per oferir una de les deu actuacions exclusives d’aquest estiu dins la gira “Inmortals”. Sopa de Cabra també formarà part del cartell en un any molt especial per a la banda gironina, que celebrarà el seu quarantè aniversari amb un concert commemoratiu. A tot plegat s’hi suma un concert doble protagonitzat per Ginestà i Els Amics de les Arts, una trobada que connectarà dues generacions del pop català a través de melodies lluminoses i tornades inesborrables.

Una de les principals novetats d’aquest any és la incorporació de paquets VIP que ampliaran l’experiència del públic amb localitats de primera categoria, accés preferent i una zona especial al Garden Village. Aquest espai renovat convertirà la frescor i el verd en el centre de l’experiència i combinarà música i gastronomia de proximitat. El festival comptarà amb un restaurador gastronòmic d’autor i atenció personalitzada per oferir una vivència de 360 graus.

Amb aquestes primeres confirmacions i les noves propostes d’experiència, el Festival Mar d’Estiu es prepara per tornar amb força el 2026. L’objectiu és omplir les nits del Maresme amb les millors propostes musicals i consolidar-se com una referència estival a la Costa de Barcelona.

L’última edició del festival, celebrada el 2024, va tancar amb gairebé 29.000 espectadors i una acollida excel·lent al recinte del Torrentó de Can Gelat de Santa Susanna. Durant dues setmanes, el públic va gaudir d’una combinació d’artistes consagrats i emergents tant a l’escenari principal com a l’espai Village. Els concerts més multitudinaris van ser els de Mushkaa, The Tyets, Juan Magán i God Save The Queen.

L’entrada El Festival Mar d’Estiu avança les primeres confirmacions de l’edició 2026 amb grans noms i noves experiències ha aparegut primer a Primera Fila.

Lluis Gavaldà: ELS PETS estan més frescos que una rosa

 

 

ELS PETS ACABEN LA SEVA GIRA DEL 2025 A LA SALA LA MIRONA DE SALT. Faltava la cirereta del pastís i aquí la tenim. Els Pets clouren la seva gira commemorativa dels 40 anys al Festival Neu!, el 13 de desembre a la Sala La Mirona de Salt. És el darrer dels 40 concerts programats d’una gira inoblidable que ha superat de manera aclaparadora totes les expectatives generades. Els Pets han exhaurit les entrades de tots i cadascun dels concerts del 2025, en la majoria dels casos amb mesos d’antelació, una fita inèdita que no s’havia produït mai a la història del grup en tots aquests anys d’activitat musical. Amb aquesta fita Els Pets demostren que, malgrat el seu llarg bagatge musical, continuen sent el grup de referència del pop català, vigents i actuals, una banda gairebé eterna que, malgratno haver parat de girar en aquests 40 anys, segueix aplegant milers de seguidors fidels de totes les edats i generacions, dones i homes d’arreu dels territoris de parla catalana que han fet del seu cançoner la seva banda sonora personal. Lluis Gavaldà, amb la seva ironia característica, l’ha fet petar amb en Joan Bosch al programa DE CAP A CAP.