![[Imagen 2] Labores agrícolas en el terreno del proyecto FAVAPROT](https://www.radiocapital.cat/wp-content/uploads/2026/05/Imagen-2-Labores-agricolas-en-el-terreno-del-proyecto-FAVAPROT-696x522.jpg "[Imagen 2] Labores agrícolas en el terreno del proyecto FAVAPROT")
La fava es consolida com un cultiu amb un alt potencial per a la producció de proteïna vegetal, tot i la seva complexitat agronòmica i la variabilitat de varietats i tècniques de cultiu. Així ho reflecteixen els primers resultats del projecte pilot “FAVAPROT”, impulsat dins del Programa de Cultius Extensius Sostenibles de l’IRTA.
El projecte, desenvolupat durant les campanyes 2024-2025 i 2025-2026, compta amb la participació de ACTEL SCCL i SEMILLAS FITÓ SA com a beneficiaris, la coordinació de NACTIVA i el suport tecnològic de l’IRTA. L’objectiu és clar: avaluar si la fava pot convertir-se en una alternativa viable per a l’obtenció de proteïna vegetal destinada a l’alimentació humana.
Els assajos s’han fet amb varietats comercials de fava equina i major en diferents zones experimentals: La Tallada d’Empordà, Fornells de la Selva i Sucs. En aquests espais s’han analitzat paràmetres com la naixença, la floració, la incidència de malalties, l’alçada de la planta, el rendiment, el pes del gra i el contingut proteic.
Els resultats de la campanya 2024-2025 mostren diferències importants segons varietat i localització. A la Tallada d’Empordà, la varietat FABIOLA ha estat la més productiva, mentre que PATAGONIA destaca pel seu alt contingut en proteïna. També s’hi han detectat diferències en la resistència a malalties com el rovell o la botritis.
A Fornells de la Selva, amb una menor pressió de malalties, la varietat PROTHABON 101 lidera la producció, mentre que PATAGONIA torna a sobresortir pel seu perfil proteic.
A Sucs, en condicions de regadiu, els rendiments s’enfilen fins a mitjanes de 6.992 kg/ha, els més elevats de l’estudi. En aquest cas, VITABON és la varietat més productiva i PROTHABON 101 la que ofereix un contingut proteic més alt.
Les parcel·les demostratives de Girona i Lleida confirmen que Girona presenta més rendiment, mentre que Lleida destaca pel contingut proteic. A més, les impureses del gra collit són molt baixes, inferiors a l’1%.
Pel que fa a les pràctiques agronòmiques, la sembra al novembre i una densitat elevada de plantes són les que ofereixen millors resultats. En comparació amb altres cultius d’hivern, el blat continua sent el més productiu, però la fava és la que aporta més proteïna, seguida del pèsol.
En conjunt, el projecte conclou que, tot i tenir rendiments més baixos que altres cereals, la fava destaca clarament pel seu valor proteic. La selecció varietal i una gestió adequada del cultiu es perfilen com a factors clau per potenciar-ne la viabilitat futura.
