Llafranc ha recuperat aquest diumenge una tradició gegantera documentada des de principis del segle XX amb la presentació de la Rosa, la nova geganta del poble. L’estrena s’ha fet en el marc de la Festa Major de Santa Rosa i ha anat acompanyada d’una cercavila i de l’estrena del seu ball.
La Rosa representa una faronera i està vinculada a la història i al paisatge marítim de Llafranc. El seu nom ret homenatge a Santa Rosa, patrona del poble, i a Rosa Lozano, la dona que va viure més anys al Far de Sant Sebastià.
La nova geganta incorpora diversos elements relacionats amb l’entorn. Porta el far a les mans, del qual surten tres raigs de llum, mentre que la seva capa representa les onades del mar.
Després de la presentació, la Rosa ha recorregut els carrers de Llafranc en una cercavila amb flabiol i tamborí fins a l’església, on s’ha estrenat el seu ball. La geganta també compta amb música pròpia, formada per una havanera i un galop.
La celebració continuarà aquest vespre, a partir de les 20.30 h, amb una nova cercavila pels carrers de Llafranc amb la Rosa i els Gegants i Grallers de Palafrugell.
Una tradició de més de cent anys
La recuperació de la geganta parteix de la recerca sobre la tradició gegantera de Llafranc. La documentació conservada a l’Arxiu Municipal de Palafrugell acredita la presència de gegants i capgrossos a les festes del poble a principis del segle XX, amb una referència documental de 1904 i material gràfic anterior.
La Rosa ha estat construïda per Clara Anglada, del Taller Aglà de Cassà de la Selva. L’Ajuntament de Palafrugell ha agraït la feina dels Gegants i Grallers de Palafrugell i de les persones i entitats que han participat en el projecte.
Comiat de mossèn Rafel
La jornada també ha inclòs la missa de Santa Rosa, durant la qual mossèn Rafel ha fet un comiat a les parròquies de Palafrugell abans d’assumir noves responsabilitats.
L’Ajuntament li ha agraït la feina i la dedicació durant aquests anys, així com la seva implicació amb la comunitat i les tradicions locals, i li ha desitjat sort en aquesta nova etapa.
La Costa Brava tanca aquest diumenge el mes més fort de la temporada turística fent-ne un bon balanç. Els càmpings gironins han tingut una ocupació d’un 65% al juliol i en un 80% a l’agost i preveuen una temporada «rècord», arribant als 22 milions de pernoctacions en un any a tot Catalunya, sobretot pels clients que fan estades fora dels mesos de juliol i agost, que continuen a l’alça. Per la seva banda, el Grup Costa Brava Centre ha situat l’ocupació de la destinació entre el 90 i 95% des de Sant Joan fins a finals d’agost. Les dues associacions admeten que les altes temperatures han condicionat la temporada i han causat un increment del consum elèctric als càmpings i una menor afluència als restaurants durant les hores de més calor.
Des del Grup Costa Brava Centre, que engloba empreses turístiques de la zona, han assegurat que les xifres d’aquesta temporada han estat «molt bones» i han destacat que els establiments del litoral han treballat al ple durant el mes d’agost i amb una ocupació molt elevada al juliol. Aquestes bones xifres han permès compensar les dades d’altres negocis situats a l’interior com els establiments de turisme rural.
La gerent del grup, Judit Lloberol ha assenyalat que estan «molt satisfets» de com ha funcionat i ha celebrat que la temporada s’allarga també al setembre amb «bones xifres». Lloberol ha ressaltat que la destinació està «molt consolidada» i que el client «és fidel». Majoritàriament, diu la gerent, els visitants de la Costa Brava del Baix Empordà són de proximitat, tant de Barcelona i la seva àrea metropolitana com de la resta de l’Estat.
Ara bé, des del sector destaquen que el client estranger és cada vegada més repartit i no es concentra amb anglesos o alemanys com fa uns anys. Una situació que satisfà Lloberol perquè significa que la destinació és cada vegada més popular.
La temporada s’allarga també als càmpings
Les dades dels càmpings gironins van molt en línia amb la de la resta del litoral català. Gotanegra ha assenyalat que l’ocupació se situa al voltant del 65% durant el juliol i al voltant del 85% a l’agost, tot i que algunes setmanes d’aquest mes voregen el 100%.
El president també ha destacat que el sector ha crescut de manera important «fora de temporada», fet que considera «positiu» perquè els permet allargar progressivament la temporada i oferir un servei «de més qualitat».
De fet, el sector confia a mantenir una bona activitat durant els mesos de setembre i octubre. Gotanegra ha apuntat que les previsions són positives, tot i que aquest tipus de client reserva més a última hora i ve més condicionat per la meteorologia.
Durant la temporada alta el perfil de clients que fan estada als càmpings gironins és el familiar, mentre que a partir de setembre guanya pes el client sènior procedent del centre d’Europa. De fet, el client internacional té un pes especial a les comarques de Girona, on pot arribar a representar entre el 70 i el 75% de la clientela en alguns moments.
Les altes temperatures condicionen la temporada
Un dels elements que ha condicionat aquesta temporada han estat les altes temperatures. La calor ha disparat el consum elèctric dels càmpings, especialment per l’ús dels aparells d’aire condicionat de les autocaravanes i els bungalous. En alguns establiments, el consum elèctric s’ha arribat a duplicar durant el juliol, un increment que segons Gotanegra, repercuteix directament en els comptes de resultats perquè la majoria de càmpings no cobren als clients en funció de l’energia consumida.
En aquest sentit, Gotanegra ha subratllat que ja hi ha molts càmpings que tenen plaques fotovoltaiques per ser autosuficients, però considera que el sector haurà d’analitzar els pròxims anys com l’augment de les temperatures afecta els establiments i quines mesures d’adaptació caldrà adoptar.
Per la seva banda, des del grup Costa Brava Centre reconeixen que els restaurants han notat «les fortes calorades» i això pot haver repercutit menys clientela, sobretot durant els dinars.
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
A Figueres, en el marc del Festival Acústica avui és el torn de Locomia (19:00) i OrquestraDi–versiones (20:00). L’Acústica torna a convertir el centre de Figueres en un gran escenari musical del 27 al 30 d’agost de 2026. La programació combina grups consolidats, artistes emergents, música urbana, electrònica i propostes familiars. Una de les característiques del festival és precisament la seva integració dins la ciutat. Els principals escenaris d’aquesta edició són la Rambla, la plaça Catalunya i la plaça de la Palmera.
A Besalú, arriba un nou dia de Besalú Medieval. Durant tres dies, la vila comtal recuperarà l’ambient de l’edat mitjana amb tornejos de cavalls, abanderats, músics, ballarines, contacontes, cavallers i dames guerreres. La programació també inclourà fires, parades d’artesania, espectacles de carrer, recreacions històriques i activitats per a totes les edats. Els carrers es convertiran en un gran escenari medieval amb animació contínua i propostes pensades per apropar el públic a la vida i les tradicions d’aquella època.
A Cadaqués, dins el marc del 5è Mar Acústic actuarà Hard Bolero, una proposta musical que parteix del bolero i l’acosta a sonoritats més actuals. El repertori combina melodies romàntiques, ritmes llatins i una interpretació amb més força, sense perdre el caràcter íntim propi del gènere. Una actuació pensada per redescobrir els boleros des d’una perspectiva diferent. Mar Acústic consisteix en 23 propostes musicals a bord d’un llaüt català, una embarcació històrica restaurada que es transforma en un pati de butaques sobre el mar. La proposta permet escoltar música en directe mentre es descobreixen alguns dels paisatges més espectaculars del Cap de Creus i la seva acústica natural. La sortida és a les 18.00 des de Portlligat.
Festes Majors
Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de l’Escala, Sant Antoni de Calonge, Sant Hilari Sacalm, Palau-saverdera, Cervià de Ter, El Mallol, Vilamaniscle i Sant Joan de Mollet. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.
Un dofí ha mort aquest divendres al litoral de Sant Feliu de Guíxols després de ser localitzat en un estat molt delicat. L’animal ha requerit la intervenció dels serveis d’emergència, que han intentat mantenir-lo amb vida.
Segons ha informat Protecció Civil de Sant Feliu de Guíxols, l’actuació s’ha dut a terme amb la col·laboració de la Policia Local de Castell-Platja d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró.
Protecció Civil ha participat en el dispositiu i en les tasques de seguiment del dofí mentre es treballava per intentar salvar-lo. Malgrat els esforços dels serveis presents i l’actuació sobre el terreny, l’animal finalment ha acabat morint.
L’avís s’ha produït aquest divendres, 28 d’agost, al litoral de Sant Feliu de Guíxols, on la presència del dofí ha mobilitzat els serveis locals.
Platja d’Aro utilitza només 1.400 de les 3.000 llicències d’Habitatge d’Ús Turístic (HUT) que hi ha vigents avui en dia. Segons l’alcalde, Maurici Jiménez, aquesta situació demostra que reduir les llicències «no seria la solució al problema de l’habitatge» que hi ha al municipi. La via de l’alcalde passa per mobilitzar els pisos buits que hi ha al municipi, que segons apunten fonts municipals en són 370. Jiménez detalla que són habitatges “que no generen res” i per això la voluntat del consistori és “actuar com una immobiliària” amb els propietaris d’aquests immobles i oferir-los seguretat jurídica perquè passin al mercat de lloguer.
De les 3.000 llicències d’Habitatge d’Ús Turístic (HUT) que hi ha vigents al municipi de Platja d’Aro només 1.400 es fan servir i, per tant, paguen la taxa corresponent. Segons l’alcalde del municipi, Maurici Jiménez, molts propietaris tenen la llicència «perquè és millor tenir-la que no pas no tenir-la», però a la pràctica no es fan servir. De fet, el batlle remarca que molts casos són segones residències que els propietaris posen a lloguer només dues setmanes a l’any «i amb això paguen l’IBI i altres despeses», però la resta de mesos «ho gaudeixen ells».
Per aquest motiu Maurici Jiménez considera que la majoria de llicències són de propietaris de «típica classe mitjana» que comprava una segona residència però les llogava puntualment. Ara, això ja no es pot fer perquè la normativa vigent impedeix donar llicències, tot i que l’alcalde no creu que els propietaris que ja en tenen una hi renunciïn. De fet, a Platja d’Aro s’estan aixecant 40 habitatges de nova promoció que s’acabaran d’aquí a dos anys. Cap d’ells podrà tenir la llicència HUT perquè la normativa incideix en l’obra nova.
Tot i això, l’alcalde considera que no es resoldrà el problema d’accés a l’habitatge que hi ha al poble. Jiménez tampoc creu que la solució depengui de reduir el nombre de llicències i no s’hi posa amb aquelles que la tenen vigent tot i no fer-la servir. Amb el que sí que s’hi fixa és en els 370 habitatges buits que hi ha al terme municipal i que «no generen res». El batlle creu que caldria que el consistori actués «com una immobiliària» perquè els propietaris d’aquests immobles s’atreveixin a posar-los al mercat de lloguer. «El que tenim és una crisi de confiança del propietari envers el llogater i cal que nosaltres ens hi posem al mig per donar les garanties necessàries», remarca l’alcalde.
Aquestes garanties passen per perdonar l’Impost de Béns Immobles (IBI) als propietaris que signin un contracte de lloguer amb l’ajuntament i no amb la persona que entri a viure-hi. Això permetria donar «més garanties» de cobrament de la mensualitat als propietaris, a part d’estalviar-se l’impost. Per altra banda, oferiran una línia de subvencions per al manteniment de pisos per tal d’incentivar la cessió d’aquests immobles al consistori.
Des de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró diuen que si es poden mobilitzar un centenar de pisos seria «fantàstic». «Una promoció de 40 habitatges em costa dos anys i això només suposa que ens posem d’acord amb el propietari», diu Jiménez.
En col·laboració amb els API
Una de les fórmules amb les quals es pretén arribar a convèncer els propietaris és implicant també els Agents de la Propietat Immobiliària (API) que treballen a Platja d’Aro. L’objectiu és que els negocis tinguin a disposició dels seus clients els tríptics explicatius de l’habitatge social i que els propietaris i llogaters puguin estar al corrent de la iniciativa.
Despatxos i locals comercials
A banda de mobilitzar els pisos buits, des del consistori també aposten per reconvertir despatxos i baixos comercials en habitatges. Jiménez assenyala que hi ha zones de Platja d’Aro amb locals tancats i que els propietaris estarien «encantats» de cedir-los, a canvi d’un lloguer i que al cap d’uns anys rebessin un habitatge on hi havia un baix comercial tancat.
D’aquesta forma, Jiménez calcula que es podrien arribar a aconseguir més d’un centenar de pisos que entrarien també en el circuit d’habitatge social que oferiria l’Ajuntament de Platja d’Aro.
