The Corrs han obert aquest diumenge a Sant Feliu de Guíxols una petita gira de quatre concerts per Espanya amb un repertori construït gairebé íntegrament sobre les cançons que han marcat els seus més de trenta anys de carrera. Al Guíxols Arena, els quatre germans irlandesos s’han trobat un públic entregat des del primer moment, que ha cantat pràcticament totes les cançons i ha acabat emocionant Andrea Corr.
El plantejament ha estat senzill i efectiu: una cançó darrere l’altra, poques interrupcions i un catàleg amb prou èxits per sostenir tota la nit. Only When I Sleep ha obert un concert en què han anat apareixent Give Me a Reason, Forgiven, Not Forgotten, Summer Sunshine, What Can I Do, Little Wing, Old Town, Radio, Queen of Hollywood o la versió de Dreams de Fleetwood Mac.
Els grans èxits s’han anat acumulant sobretot a la recta final. I Never Loved You Anyway i So Young han precedit Runaway, un dels moments que millor ha resumit la connexió entre el grup i el públic. Andrea Corr ha deixat de cantar i ha cedit la cançó als assistents, que l’han continuada pràcticament a l’uníson mentre ella escoltava des de l’escenari.
No ha estat, però, una excepció. El públic ha cantat amb força durant pràcticament tot el concert i Andrea Corr s’ha mostrat cada vegada més emocionada per la resposta. Ja a l’inici havia buscat aquesta complicitat adreçant-se als assistents en català i explicant que estaven encantats de ser a Sant Feliu de Guíxols.
Poc després ha recordat també la relació especial que The Corrs mantenen amb el públic espanyol. Andrea ha explicat que Espanya els va acollir i estimar des del seu primer disc, Forgiven, Not Forgotten, publicat el 1995, i ha assegurat que aquest afecte els ha fet sentir gairebé com si fossin espanyols. Una declaració que ha trobat resposta en un Guíxols Arena entregat durant tota la nit.
Entre els grans clàssics també hi ha hagut espai per a White Light, del disc homònim amb què The Corrs van tornar el 2015 després d’una dècada sense publicar cap àlbum d’estudi. Aquell retorn va iniciar una nova etapa per a un grup que havia assolit una enorme popularitat internacional entre finals dels anys noranta i principis dels 2000.
Més de trenta anys després, la fórmula continua sent perfectament recognoscible. Andrea Corr al capdavant, Sharon alternant especialment el violí amb les veus, Caroline a la bateria i les percussions i Jim a la guitarra i els teclats. Al costat dels quatre germans, Keith Duffy al baix i Anthony Drennan a la guitarra, dos músics vinculats des de fa anys als directes de la banda.
La música tradicional irlandesa també ha tornat a tenir presència en un repertori dominat pel pop que els va convertir en un fenomen internacional. Aquesta combinació, juntament amb les harmonies vocals dels germans, continua sent tres dècades després un dels trets més identificables del grup.
La visita a Sant Feliu de Guíxols ha estat el debut de The Corrs al Festival de Porta Ferrada, però no el seu primer pas per la Costa Brava. Ja havien actuat als Jardins de Cap Roig el 2016, durant la gira de White Light, i hi van tornar l’estiu del 2024. Un any després, el juny del 2025, van tornar a Espanya amb concerts a Barcelona i Madrid en el marc de la celebració dels trenta anys de Forgiven, Not Forgotten.
Ara han tornat per a una gira espanyola breu. Sant Feliu de Guíxols n’ha estat la primera parada, abans dels concerts previstos a Vigo l’11 d’agost, Jerez de la Frontera el dia 13 i Mallorca el 15.
Després d’una nit amb poques pauses i molts records, encara quedaven dues peces pràcticament obligades. Breathless ha convertit el bis en un últim gran cant col·lectiu abans que Toss the Feathers recuperés el vessant més irlandès del grup per tancar el concert.
The Corrs han començat així una nova visita a Espanya sense necessitat de grans artificis. Una successió de cançons conegudes, quatre germans que continuen trobant-se còmodes sobre l’escenari i, sobretot, un públic que encara se les sap de memòria.









