9.8 C
Pals
Dilluns, 10 novembre 2025
- Publicitat -

Marc Alós: “El caganer és una icona que connecta generacions i cultures”

Marc Alos i Sergi Alos amb els caganers més venuts aquest Nadal 2020 | Imatge de Caganer.com
Marc Alos i Sergi Alos amb els caganers més venuts aquest Nadal 2020 | Imatge de Caganer.com
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Marc Alós: "El caganer és una icona que connecta generacions i cultures"
Loading
/

L’empresa caganer.com, nascuda fa més de 30 anys a Torroella de Montgrí, ha assolit una fita històrica amb un catàleg de prop de 750 figures de fang fetes a mà. En una entrevista concedida al programa Supermatí, Marc Alós, copropietari del negoci familiar, ha detallat l’evolució d’aquesta icona catalana.

“Cada any incorporem entre 40 i 50 novetats”, afirma Alós. Aquest ritme d’ampliació ha fet créixer exponencialment una col·lecció que es va iniciar modestament el 1992, quan la seva mare, ceramista de professió, va començar a fer figures de pessebre. Amb el temps, el Caganer va anar guanyant protagonisme fins a convertir-se en l’única línia de producte.

Segons Alós, el Caganer “és una figura simpàtica que tots hem viscut des de petits” i representa una part essencial del pessebre català. Personalitzar-la amb cares conegudes –sigui de la política, l’esport o la cultura pop– ha estat clau per al seu èxit.

Els caganers s’elaboren amb tècniques artesanals tradicionals i s’han externalitzat parcialment: “Actualment treballem des de dins la presó de Puig de les Basses amb més de 60 interns”, destaca Alós, posant èmfasi en el compromís social i la formació que ofereixen.

Enguany, entre les noves incorporacions hi ha figures com Aitana, Pau Cubarsí, el Papa Lleó XIV, LeBron James, Rocky, Miércoles, Mortadelo i Filemón, entre molts altres. Les sèries animades també hi tenen un paper destacat: “Són col·leccions transversals que agraden a totes les edats”, diu Alós, destacant la força visual i l’humor que aporten.

El criteri de selecció dels personatges varia: “Ens deixem guiar per l’actualitat, les tendències, les xarxes i el feedback de la clientela.” No tot s’hi val, però: “Hi ha personatges que no fem per respecte, com dictadors”, afirma.

Sobre el significat de la figura, Alós conclou: “No és una burla, és un homenatge. Té un rerefons cultural molt potent i molts se senten orgullosos de formar part d’aquesta col·lecció”. En definitiva, el Caganer segueix sent un símbol viu i en constant evolució.

Els caganers més venuts de la història? “En els seus moments, Carod-Rovira, Ronaldinho, Messi, Obama i Trump han estat dels més demanats”, recorda. Tot i això, el caganer típic català i la versió femenina, la caganera, continuen sent els més venuts.

Un dels èxits recents ha estat obrir botigues físiques durant tot l’any: “Des del 2021 ja n’hem obert dotze a Barcelona i també tenim presència a Madrid i Bilbao”, diu Alós. La internacionalització i el turisme han estat claus per desestacionalitzar un producte tradicionalment vinculat al Nadal.

Ampliades les àrees de consultes de l’Hospital i el Centre d’Atenció Primària de Palamós després d’una reforma

L’Hospital de Palamós i el Centre d’Atenció Primària de Palamós han ampliat les àrees de consultes, després d’una reforma a la planta 0 de l’edifici Fleming. Els treballs han permès habilitar un total de 16 consultes noves, distribuïdes entre ambdós serveis.

La reforma ha afectat una superfície de 450 metres quadrats i ha suposat una inversió de prop de 750.000 euros, incloent-hi equipament, senyalització i sistemes d’informació per avisar els pacients i difondre continguts a través de pantalles.

D’aquestes 16 consultes, 11 s’han destinat a l’àrea de consultes externes de l’Hospital, que ja ha entrat en funcionament aquest 10 de novembre. Les consultes donaran servei a especialitats com cirurgia, anestèsia, clínica del dolor, pneumologia, nefrologia i psicooncologia. L’accés es fa pel carrer President Companys.

Pel que fa al Centre d’Atenció Primària, disposarà de 5 noves consultes que s’activaran al llarg del mes de novembre. S’hi atendran serveis com odontologia, tècniques d’atenció primària i atenció a la salut sexual i reproductiva. L’accés serà pel carrer Hospital.

La nova àrea també compta amb sales d’espera i espais interns de treball. Tant la decoració com els colors utilitzats s’han pensat per crear un entorn més càlid, lluminós i agradable per a professionals i usuaris.

Amb aquesta ampliació, el centre espera millorar la qualitat assistencial i facilitar millors condicions laborals als equips mèdics i d’infermeria, oferint espais més amplis i confortables per atendre la ciutadania.

Supermatí – 10 novembre 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 10 novembre 2025
Loading
/

Falta de prevenció en la crisi del bestiar boví

marc bataller
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Falta de prevenció en la crisi del bestiar boví
Loading
/

El mes d’octubre es va declarar a Castelló d’Empúries el primer cas de la dermatosi nodular contagiosa (DNC), una malaltia vírica que afecta exclusivament el bestiar boví. Les alarmes es van encendre de seguida i es van començar a sacrificar centenars d’animals a mesura que s’anava estenent la malaltia. Feia mesos, que aquest virus ja voltava per algunes regions del sud de França, però els protocols de la Unió Europea indiquen que només es pot vacunar en aquells països on s’ha detectat algun cas. Des de quan aquestes malalties entenen de fronteres? Realment, un argument absurd i que ha provocat que la crisi s’hagi anat fent grossa i més grossa. Aquesta és l’excusa, entre cometes, que utilitza el Departament d’Agricultura per espolsar-se les puces. És a dir, que va actuar seguint les indicacions d’Europa. Però, els pagesos estan que trinen perquè a Catalunya ningú havia comprat vacunes i les dificultats van ser enormes per trobar-ne quan es va detectar el primer cas. Per tant, és evident que les administracions han fallat i molt. Primer la Unió Europea amb uns protocols antics i arcaics, del segle XX o, fins i tot, del XIX. I llavors, la Generalitat que no va tenir prou cintura per veure el que li venia a sobre.

Sembla que no haguem entès res de la COVID. L’epidèmia ens va demostrar que un cas de la Xina podia saltar en qüestió d’hores a Europa (un fenomen més de la globalització) i que s’havia de tenirun gran estoc de vacunes o material sanitari per quan el maleït bitxo ens arribés. Dues premisses que, amb la dermatosi nuclear, han fallat clamorosament. Ara sí que la Generalitat està vacunant de manera preventiva en zones on encara no hi ha casos (preveu vacunar a 370.000 animals), però per a molts ramaders ja és tard. I, com sempre, els pagesos i els ramaders són els que paguen els plats trencats de la mala praxi de les administracions. Ara l’únic que poden esperar és que les ajudes arribin ràpid i puguin refer-se del cop. I, sobretot, que la malaltia no vagi a més.

Oques Grasses s’acomiadarà amb un concert a l’Estadi Olímpic el 10 d’octubre de 2026

oques-grasses-s’acomiadara-amb-un-concert-a-l’estadi-olimpic-el-10-d’octubre-de-2026
Oques Grasses s’acomiadarà amb un concert a l’Estadi Olímpic el 10 d’octubre de 2026

Oques Grasses ha anunciat amb una publicació al seu compte d’Instagram que l’últim concert de la història del grup serà el dia 10 d’octubre de 2026 a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona.  A través d’un vídeo i un text emotiu en què agraïen a la seva audiència el suport durant els catorze anys de projecte, han confirmat que Oques Grasses s’acaba.

“A tu, que hi has estat sempre, venim a dir-te que això s’acaba. Les coses maques a vegades han d’acabar per recordar-les sempre més així” diu una part del seu comunicat.   

El passat 1 de novembre al concert de La Castanyada del Cabró Rock el grup osonenc ja havia donat una pista d’un possible espectacle final quan Josep Montero va dir: “Hi haurà un dia que serà l’últim concert, però no serà avui”.

Les entrades per l’espectacle sortiran a la venda el dia 12 de novembre a les tres de la tarda.

Serà la primera vegada que un artista o grup que canta en català programa un concert en aquest recinte, un dels més grans de l’estat.

Oques Grasses no són només una banda: són un autèntic fenomen cultural que ha redefinit la música catalana contemporània. Formats a Osona el 2010 sota el lideratge de Josep Montero, han bastit un univers propi on conviuen l’humor, la sensibilitat i una mirada lúcida sobre la vida. Amb un llenguatge musical obert que fusiona pop, reggae, funk, electrònica i sons urbans, el grup ha aconseguit connectar amb un públic immens i fidel, convertint moltes de les seves cançons en himnes generacionals.

El debut “Un dia no sé com” (2012) ja mostrava aquella essència fresca, surrealista i autèntica que els va obrir les portes de festivals i places d’arreu del país. Amb temes com ‘Passos importants’ o ‘Cul’, els osonencs van fer-se un nom en l’escena catalana i van iniciar una relació molt especial amb el seu públic.

Amb “Digue-n’hi com vulguis” (2014), Oques Grasses van començar a consolidar un so més madur i una lírica que combinava ironia, espiritualitat i quotidianitat. El salt definitiu arribaria amb “You Poni” (2016), un disc d’experimentació sonora que va culminar amb l’espectacle teatral “Meravellós desastre”, representat a escenaris d’arreu del territori.

El 2019, “Fans del Sol” va catapultar-los definitivament a la primera línia. Amb més de 120 milions de reproduccions a Spotify, cançons com ‘Sta guai’, ‘Serem ocells’ o ‘In The Night’ (Disc de Platí) van convertir el grup en un fenomen transversal capaç d’omplir grans recintes.

Dos anys després, “A tope amb la vida” (2021) va reafirmar la seva posició amb temes com ‘Petar-ho’, ‘La gent que estimo’ o ‘Elefants’, i un debut sorprenent al terrat de l’Oficina de Turisme de Girona en el marc del Festival Strenes. L’èxit va culminar el 2023, quan Oques Grasses van fer història omplint el Palau Sant Jordi, esdevenint la primera banda del segle XXI amb repertori íntegrament en català que ho aconseguia.

El retorn el 2024 amb “Fruit del deliri” va confirmar la seva maduresa artística. El disc, que es va convertir en el millor debut d’un àlbum en català a Spotify, va demostrar que continuen sabent reinventar-se sense perdre l’essència.

Amb més de 400 milions de reproduccions, tres Discs d’Or i tres Discs de Platí, Oques Grasses són avui la banda més exitosa de la música catalana recent. Però més enllà dels números, Josep Montero, Guillem Realp, Miquel Biarnés, Arnau Altimir, Joan Borràs, Miquel Rojo i Josep Valldeneu han creat una obra amb ànima. Les seves cançons, carregades de llum i humanitat, parlen de creixement, amor i transformació, sempre amb una mirada tendra i rural que reivindica “fer-se un hort com a acte subversiu”.

Oques Grasses són, en definitiva, molt més que un grup: són un símbol d’autenticitat i comunitat. La seva música celebra la vida des de la senzillesa i la coherència, demostrant que la cultura catalana pot ser universal sense perdre les arrels.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida por OQUES GRASSES (@oquesgrasses)

L’entrada Oques Grasses s’acomiadarà amb un concert a l’Estadi Olímpic el 10 d’octubre de 2026 ha aparegut primer a Primera Fila.

Aliona Bolsova es retira del tennis professional amb 28 anys i 16 títols

La tennista de Palafrugell Aliona Bolsova ha anunciat la seva retirada del tennis professional als 28 anys. Ho ha fet a través de les xarxes socials, des de La Bisbal, el lloc on va començar a jugar i que ha escollit per acomiadar-se de les pistes.

Al llarg de la seva trajectòria, Bolsova ha sumat 16 títols internacionals, entre els quals hi ha 9 títols individuals del circuit de la Federació Internacional de Tennis i 4 títols de dobles del torneig WTA 125, a més d’altres èxits menors. La seva carrera ha estat discreta però sòlida, consolidant-se com una de les esportistes gironines amb més projecció internacional.

La decisió de retirar-se arriba després d’admetre haver perdut la motivació per competir. Segons ha explicat, ha volgut fer-se un regal a ella mateixa: penjar la raqueta al lloc on tot va començar, a casa.

Bolsova també ha reconegut que mai va jugar amb l’objectiu d’escalar posicions al rànquing mundial, i que això va condicionar el seu rendiment. “Mai vaig poder donar el 100%”, ha confessat, deixant entreveure una relació sincera però exigent amb el tennis professional.

Amb aquest anunci, clou un capítol esportiu per obrir-ne un de nou fora del món del tennis. La gironina ha assegurat que vol explorar nous àmbits i continuar creixent personalment, després d’haver viscut el somni de molts aficionats a l’esport de raqueta.