Protecció Civil dona per acabat l’episodi de pluges però manté l’alerta per l’alt cabal dels rius
Protecció Civil ha donat per finalitzat l’episodi de pluges que ha afectat Catalunya durant els últims dies, però manté activada l’alerta del pla INUNCAT pels cabals elevats que encara registren diversos rius.
La situació de més risc es manté especialment al riu Muga, a l’altura de Boadella d’Empordà, i al riu Ter a Sant Joan de les Abadesses. Tot i que la borrasca Regina ha anat perdent intensitat, el Servei Meteorològic de Catalunya no descarta que encara es puguin produir ruixats durant la tarda, sobretot a les comarques del sud del país.
Les precipitacions acumulades entre el 5 i el 6 de març han estat molt abundants en diversos punts. Destaquen els 234 litres registrats a Puig Sesolles, al Vallès Oriental, els 201 litres de Viladrau, a Osona, o els 193 litres del parc natural dels Ports, al Baix Ebre. També s’han registrat quantitats destacades a Molló-Fabert, amb 150 litres, i a Sant Pau de Segúries, amb 135 litres.
Altres estacions meteorològiques han superat els 100 litres acumulats, com Sant Joan de les Abadesses amb 107 litres, Olot amb 104 litres o la Vall d’en Bas i el pantà de Sau, també per sobre d’aquest llindar.
Pel que fa a les incidències, el telèfon d’emergències 112 Catalunya ha rebut un total de 503 trucades relacionades amb els aiguats des de l’inici de l’episodi. La majoria s’han concentrat a la demarcació de Barcelona, amb 347 avisos, seguida de Girona amb 109, Tarragona amb 43 i Lleida amb 4. Durant la nit, els Bombers de la Generalitat han atès 38 serveis vinculats a les fortes pluges.
En l’àmbit de la mobilitat, el Servei Català de Trànsit ha informat que continua tallada l’N-260 entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. El trànsit es desvia per l’N-260a i la GI-521. A més, tres carreteres locals de les comarques gironines continuen afectades per inundacions i una via del Montseny està tallada per esllavissades.
Protecció Civil mantindrà l’alerta de l’INUNCAT fins que els cabals dels rius baixin de manera clara i es recuperi la normalitat hidrològica.
Torroella reforça la coordinació entre l’Arxiu Municipal i el Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha decidit reforçar i formalitzar la coordinació entre l’Arxiu Municipal i el Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània amb l’objectiu de millorar el funcionament intern dels serveis i oferir una atenció més integrada i eficient a la ciutadania i a la comunitat investigadora.
Durant els darrers anys, tots dos serveis municipals ja han anat treballant de manera cada vegada més coordinada. Iniciatives compartides com el Fòrum de Recerca del Baix Ter o diverses activitats i tallers oberts al públic han posat de manifest el bon resultat d’aquesta col·laboració i el potencial d’enfortir-la encara més.
Amb aquest pas, el consistori vol avançar cap a una millor integració dels serveis vinculats a la recerca, la investigació i la gestió del patrimoni documental del municipi. En aquest sentit, es té en compte que l’Arxiu Municipal és el responsable final dels fons documentals de Torroella de Montgrí.
En el nou marc organitzatiu, la documentalista continuarà desenvolupant la seva feina al Centre de Documentació, però ho farà de manera coordinada amb l’arxiver municipal. Aquest assumirà la coordinació tècnica en qüestions com la descripció arxivística, la conservació i les eines de tractament dels fons i col·leccions documentals.
Segons l’Ajuntament, aquesta reorganització suposa un reforç estructural per al Centre de Documentació, ja que permetrà millorar la coherència en la gestió dels fons, evitar duplicitats i optimitzar recursos, a més d’establir criteris tècnics compartits.
La nova organització també estableix que, a partir d’ara, quan es faci una donació de documents a l’Ajuntament —sigui quin sigui el suport o format— el seu dipòsit definitiu es decidirà després d’una valoració tècnica professional. Aquesta decisió es prendrà tenint en compte criteris de conservació, coherència dels fons i accessibilitat per als usuaris.
El consistori assegura que aquesta manera de treballar coordinada ja s’ha anat aplicant durant els darrers mesos amb resultats positius. Ara, amb la formalització del model, es vol consolidar i donar continuïtat a aquesta dinàmica de treball conjunt.
La iniciativa forma part de l’aposta municipal per reforçar el paper de l’Arxiu i del Centre de Documentació dins l’àmbit cultural, patrimonial i de recerca del municipi. L’objectiu és facilitar que qualsevol persona que vulgui investigar o consultar documentació sobre Torroella de Montgrí i el seu territori trobi un servei coordinat, accessible i rigorós.
La Policia Local de Sant Feliu celebra la seva festa anual amb un increment de la plantilla i 21.000 serveis en un any
La Policia Local de Sant Feliu de Guíxols ha celebrat aquest divendres la seva festa anual, dos dies abans de la data habitual. Durant l’acte, el cap de la policia, Marc Peña, el regidor de Seguretat, Josep Saballs, i l’alcalde del municipi, Carles Motas, han destacat la feina feta pel cos al llarg de l’últim any.
Un dels moments més emotius de la jornada ha estat l’homenatge als quatre agents que es jubilen aquest any. Durant l’acte, han tingut l’oportunitat de dirigir unes paraules als assistents i compartir algunes anècdotes dels anys de servei. Entre elles, la de l’agent José Valenzuela, que durant una etapa va recórrer nombrosos carrers i racons de la ciutat amb l’alcalde Carles Motas. Després d’aquell període, Valenzuela acostumava a dir-li en to de broma que li devia unes sabates per tot el que havien caminat. Abans de la seva jubilació, l’alcalde li ha fet entrega d’unes sabatilles esportives “per poder continuar caminant”.
Actualment, la Policia Local compta amb una plantilla de 48 efectius. Durant els parlaments també s’ha posat en valor la creació de quatre noves places que han permès impulsar la unitat de trànsit.
Pel que fa al balanç de l’any passat, el cos va realitzar 21.101 serveis, dels quals aproximadament la meitat van estar relacionats amb la seguretat ciutadana. També es van dur a terme 597 controls policials i es van efectuar 49 detencions. A més, es van tramitar 481 denúncies per infraccions de la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana.
En l’àmbit de la policia administrativa, es van fer 493 inspeccions. Paral·lelament, es van realitzar 989 controls de trànsit, que van acabar amb 17.022 denúncies per infraccions en aquest àmbit. Durant l’acte també s’han lliurat diverses distincions i condecoracions a agents per reconèixer actuacions destacades al llarg de l’últim any.
Un estudi alerta que els incendis forestals i les plagues a Europa es podrien duplicar abans de finals de segle
Publiquen un nou estudi a la revista Science que alerta que els incendis i les plagues forestals podrien augmentar de manera significativa a Europa abans de finals del segle XXI si no es redueixen de manera important les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Segons la recerca, aquests fenòmens podrien arribar a duplicar-se en comparació amb el període 2001–2020.
L’estudi ha combinat dades de satèl·lit sobre pertorbacions naturals, simulacions forestals i intel·ligència artificial per fer les prediccions. En concret, els investigadors van entrenar una xarxa neuronal amb més d’1,1 milions de simulacions forestals basades en 17 models diferents procedents d’uns 13.600 punts d’Europa. La investigació l’ha liderat la Universitat Tècnica de Munich i hi han participat diversos centres de recerca, entre ells el CREAF, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Girona.
Els resultats indiquen que els incendis forestals seran la pertorbació que més augmentarà. Segons l’estudi, la superfície cremada anual a Europa podria gairebé triplicar-se a finals de segle, convertint en habituals episodis que fins ara es consideraven extrems.
Pel que fa a les plagues d’insectes, també es preveu un increment important, proper al 50%. Els investigadors alerten especialment de l’expansió dels escarabats xilòfags, que s’alimenten de fusta. L’augment de la temperatura accelera el seu cicle reproductiu i els permet expandir-se cap a zones on abans el fred limitava la seva presència, a més d’afectar boscos debilitats.
Un dels autors de l’estudi i investigador del CREAF, Josep Maria Espelta, destaca que les projeccions parteixen d’un punt de partida ja molt elevat. El període de referència, entre 2001 i 2020, ja ha estat el més intens en pertorbacions forestals dels darrers 170 anys.
Per fer les projeccions, els investigadors han treballat amb els tres escenaris climàtics definits pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i han simulat l’evolució dels boscos europeus entre el 2020 i el 2100. En tots els casos s’observa un augment de les pertorbacions, tot i que amb intensitats molt diferents segons el nivell d’escalfament global.
La Mediterrània, entre les zones més vulnerables
Segons l’estudi, la regió mediterrània és una de les zones més exposades. Prop del 90% dels boscos mediterranis podrien veure’s afectats per un augment dels incendis i de les plagues en escenaris d’escalfament elevat.
Els investigadors ho atribueixen a la combinació de sequeres, temperatures elevades i boscos joves i homogenis. L’abandonament de l’activitat agrícola i pastoral també ha reduït el paisatge en mosaic que abans dificultava la propagació dels incendis.
L’augment de temperatures també debilita els arbres mediterranis i afavoreix algunes plagues, com la dels escarabats barrinadors de l’escorça que afecten especialment les coníferes. Espelta explica que, tot i ser espècies autòctones, si les poblacions creixen molt poden destruir l’escorça i la fusta dels arbres fins a provocar-ne la mort.
Altres zones especialment vulnerables que identifica l’estudi són l’oest de França, les illes Britàniques i la regió dels Carpats. Tot i això, els investigadors assenyalen que l’augment d’aquestes pertorbacions afectarà pràcticament tot el continent.
La recerca també apunta que aquest augment de pertorbacions podria reduir encara més la presència de boscos madurs a Europa, que actualment representen només un 3% del total. Al mateix temps, es preveu un increment dels boscos joves, especialment a les regions mediterrànies i temperades.
Aquest canvi pot tenir conseqüències importants, com una menor capacitat dels boscos per absorbir diòxid de carboni, pèrdues d’hàbitats clau per a la biodiversitat i riscos socioeconòmics vinculats a la gestió forestal, la prevenció d’incendis o les economies locals relacionades amb la silvicultura.
Tot i això, l’estudi també identifica possibles zones refugi per als boscos madurs, com els Pirineus, altres serralades mediterrànies i algunes regions del nord d’Europa, encara que serien insuficients per compensar les pèrdues previstes.
Malgrat les perspectives preocupants, els investigadors també apunten que una reducció ambiciosa de les emissions podria limitar l’augment global de les pertorbacions forestals a prop del 20%, molt per sota dels escenaris sense mitigació. Segons els autors, combinar aquesta reducció d’emissions amb canvis en la gestió forestal adaptats al canvi climàtic podria ajudar a augmentar la resiliència dels boscos europeus i reduir els impactes futurs.
Palamós exposa el mural participatiu “Amb mirada de dona” per visibilitzar la diversitat femenina del municipi
L’Ajuntament de Palamós mostra aquests dies el mural participatiu “Amb mirada de dona”, una obra col·lectiva que reflecteix la diversitat de les dones del municipi. El mural s’exposa a l’edifici d’Acció Social després de mesos de treball en un taller obert a la participació de dones de la vila.
El projecte ha estat impulsat pels serveis municipals d’Igualtat i de Ciutadania i Immigració amb la col·laboració de la delegació local de l’entitat Oncolliga. El taller ha comptat amb la participació de diverses dones del municipi i amb el suport d’entitats locals.
Entre les entitats participants hi ha l’Associació de la Gent Gran de Palamós i l’Hospital de Palamós. El taller ha estat dirigit per una pintora professional i ha permès crear una obra col·lectiva amb la participació directa de les participants.
El mural representa dones de diferents edats, orígens i realitats. Hi apareixen dones grans, dones joves, mares o dones migrades. L’objectiu és mostrar la diversitat femenina present a la societat palamosina i la relació entre les diferents experiències vitals.
L’obra també vol fer visibles les desigualtats de gènere i les barreres que moltes dones troben en el seu dia a dia. El mural reivindica el reconeixement de la feina i els mèrits de les dones i posa el focus en la necessitat de trencar el sostre de vidre que encara limita moltes trajectòries.
El mural es pot visitar a l’edifici d’Acció Social de l’Ajuntament de Palamós, situat al carrer de mossèn Jacint Verdaguer. L’exposició és oberta de dilluns a divendres durant l’horari d’atenció al públic.
Aquesta proposta artística forma part del programa d’activitats del Dia Internacional de les Dones que es duen a terme al municipi. La programació inclou exposicions, col·loquis i activitats culturals.
Entre aquestes activitats hi ha diverses exposicions a la Biblioteca Municipal, una lectura dramatitzada dedicada a l’escriptora Maria Mercè Marçal i una ruta guiada titulada “Reconeixem la nostra història” que repassa els oficis que han desenvolupat les dones de Palamós.
El programa es completarà amb un docufòrum que abordarà els impactes socials i de gènere en diferents contextos i el paper de les dones com a agents de canvi social.
