Maite Selva: “La Fira d’Indians ha trobat un equilibri entre cultura, oci i convivència”

La Fira d’Indians de Begur viu la seva 21a edició amb una fórmula que, segons l’alcaldessa, Maite Selva, ha aconseguit consolidar un equilibri entre cultura, oci i convivència.

En una entrevista al programa Especial Fira d’Indians 2026 de Ràdio Capital, Selva ha explicat que l’objectiu continua sent oferir una programació diversa, pensada per a diferents públics i edats, però sense perdre l’essència local de la celebració.

“No hem de perdre de vista que sigui una fira pel poble i per al poble”, defensa.

L’alcaldessa destaca especialment la implicació de les entitats i dels veïns de Begur, que considera una part fonamental de l’èxit de la festa. Alhora, reconeix que la Fira d’Indians ha anat adquirint una projecció que supera l’àmbit estrictament municipal.

La presència d’autoritats i representants polítics a la inauguració també serveix, diu, per donar a conèixer el patrimoni i la singularitat de la celebració.

Evitar tornar a les grans aglomeracions

Un dels principals objectius de l’Ajuntament és no tornar al model d’abans de la pandèmia, quan l’excés de visitants havia arribat a dificultar molt la mobilitat pels carrers del centre.

Selva considera que la fira actual ha aconseguit millorar en aquest aspecte.

Tot i que continuen existint hores punta amb una elevada concentració de persones, l’alcaldessa assenyala que poder passejar i gaudir de la festa amb certa comoditat és una prioritat.

“Em preocupa sobretot no tornar a aquella massificació en què no es podia passar per enlloc”, explica.

Aquesta voluntat de preservar la convivència forma part, segons Selva, de l’evolució que ha experimentat la fira en els darrers anys.

Una festa amb un fort component cultural

Enguany, la temàtica de la fira gira al voltant del mar i la vela, un fil conductor que permet posar el focus en el passat mariner de Begur i en els viatges dels emigrants que van travessar l’Atlàntic.

Selva recorda que, tot i que Begur no ha estat mai un gran port pesquer com Palamós, les seves cales tenen una important tradició marinera.

La transmissió de la memòria dels antics pescadors i de les persones vinculades al mar és, segons l’alcaldessa, un patrimoni que cal preservar.

La Fira d’Indians també ha anat reforçant els darrers anys el seu vessant cultural i històric, més enllà de la dimensió festiva.

Explicar també els qui no van tornar rics

Durant l’entrevista també s’ha plantejat la necessitat d’ampliar el relat sobre els indians.

Tradicionalment, moltes recreacions se centren en les famílies que van marxar a Amèrica, van fer fortuna i van tornar a Begur.

Selva reconeix, però, que aquesta història representa només una part del fenomen.

Molts emigrants no van fer fortuna i alguns ni tan sols van tornar, una realitat que l’alcaldessa considera que també es podria incorporar a futures edicions.

La dificultat, admet, és trobar una fórmula que permeti explicar aquesta part menys coneguda sense perdre el caràcter festiu i alegre de l’esdeveniment.

Una experiència que deixi bon record

Quan se li pregunta què li agradaria que la gent recordés de la Fira d’Indians d’aquí a uns anys, Selva posa l’accent en l’experiència personal.

La seva aspiració és que els visitants recordin que van viure la fira, en van gaudir i hi van ser feliços.

Aquesta dimensió emocional és, per a l’alcaldessa, un dels elements que expliquen la consolidació d’una cita que ja forma part de la identitat de Begur.

Preservar el llegat indià durant tot l’any

Selva, que també presideix la Xarxa de Municipis Indians, defensa que el patrimoni vinculat a aquest passat no es pot limitar als dies de festa.

La documentació, les conferències, la recerca històrica i la cooperació entre municipis són algunes de les eines que han de permetre mantenir viu aquest llegat.

L’alcaldessa reclama també una major implicació dels municipis que encara no formen part de la xarxa i considera que el valor del projecte va molt més enllà de l’impacte econòmic.

L’impacte econòmic, una assignatura pendent

Selva reconeix que l’Ajuntament encara no disposa d’un estudi precís sobre l’impacte econòmic dels tres dies de Fira d’Indians.

Tot i això, considera evident que la celebració ajuda a prolongar l’activitat de la temporada d’estiu i genera un retorn important per a restaurants, comerços i altres negocis locals.

L’alcaldessa admet que seria útil poder disposar de dades concretes, però insisteix que la fira no es pot reduir només als números.

En paral·lel, també reconeix que Begur suporta una pressió turística molt elevada durant el mes d’agost i defensa la necessitat d’allargar l’activitat entre maig i setembre.

Enmig d’aquests reptes, la Fira d’Indians manté, segons Selva, el seu principal objectiu: continuar sent una festa arrelada al poble, amb identitat pròpia i capaç de fer gaudir tant els begurencs com els visitants.

Lucrecia: “La vida és festa i Begur és festa”

Lucrecia torna un any més a la Fira d’Indians de Begur, on ja s’ha convertit en una de les artistes més estimades i habituals. Enguany presenta dues cançons que encara no havia interpretat a la fira i prepara un concert especialment festiu per celebrar la 21a edició, acompanyada novament de Les Cubanitas.

Lucrecia, una tradició de la Fira d’Indians

Hi ha noms que ja formen part de la història recent de la Fira d’Indians de Begur, i un d’ells és el de Lucrecia. L’artista cubana torna un any més al municipi per actuar davant d’un públic amb qui ha construït una relació especial al llarg de les diferents edicions.

En una entrevista concedida al programa Especial Fira d’Indians 2026 de Ràdio Capital, Lucrecia ha assegurat que tornar a Begur és “una tradició i tot un plaer”.

La cantant actuarà a les dotze del migdia en un concert que vol convertir la plaça en una gran festa de ritmes cubans, ball i participació del públic.

“La vida és festa i Begur és festa. Són vint-i-un anys que s’han de celebrar al màxim”, ha afirmat.

Dues novetats per al públic de Begur

Lucrecia ha avançat que el concert d’aquest any incorporarà dues cançons que mai havia interpretat a la Fira d’Indians.

Una d’elles és Ese bobo quiere sal, una peça que parteix d’una expressió popular cubana. L’altra serà Vámonos de aquí, que nos botaron, una conga vinculada a Celia Cruz i a una de les frases que la reina de la salsa acostumava a pronunciar quan acabava els seus concerts.

Lucrecia vol tancar precisament l’actuació amb aquesta cançó i convertir els últims minuts del concert en una gran conga col·lectiva.

Al repertori no hi faltaran tampoc alguns dels temes més associats al seu directe ni la combinació de música, color i energia que caracteritza les seves actuacions.

Un nou retrobament amb Les Cubanitas

Una altra de les tradicions que es mantindrà és la presència de Les Cubanitas, que acompanyaran Lucrecia durant el concert.

L’artista considera aquesta trobada un dels moments especials de cada edició i assegura que no perd l’esperança de poder compartir amb elles alguna gira més enllà de Begur.

Durant l’entrevista també ha volgut celebrar una notícia personal d’una de les integrants del grup, Mari Carmen, que recentment ha estat àvia.

La complicitat entre Lucrecia i Les Cubanitas s’ha convertit així en un dels elements habituals del pas de la cantant per la Fira d’Indians.

Trenta anys de trajectòria discogràfica

La visita a Begur arriba en un moment especialment intens per a Lucrecia, que està celebrant trenta anys de trajectòria discogràfica.

Durant els últims mesos ha actuat a Alemanya, Mèxic i en diferents festivals de Catalunya, entre els quals Cambrils i Amer. Després de Begur, la seva agenda continuarà amb actuacions a les Canàries, Miami i Nova York.

Entre els projectes destacats hi ha també Celia Vive, un espectacle vinculat al llegat musical de Celia Cruz.

Tot i aquesta agenda internacional, Begur continua ocupant un lloc especial en el seu calendari.

Nova música en camí

Lucrecia també ha explicat que prepara nou material musical de cara a l’any vinent, tot i que encara no n’ha volgut donar més detalls.

Sí que ha parlat d’Azul, una rumba enregistrada amb destacats músics llatins com Giovanni Hidalgo, Néstor González, Andy González i Orestes Vilató.

La versió actual dura set minuts, fet que en complica la difusió radiofònica, però l’artista s’ha mostrat oberta a preparar-ne una versió més curta.

Sant Llàtzer i Cachita, dos noms lligats a Lucrecia

La relació de Lucrecia amb Begur va més enllà dels concerts.

Durant l’entrevista ha recordat que va ser ella mateixa qui va batejar les dues figures gegants de les festes de Begur: Sant Llàtzer i Cachita.

El primer pren el nom de San Lázaro, figura molt arrelada a la cultura popular cubana. Cachita, en canvi, fa referència a la Virgen de la Caridad del Cobre, patrona de Cuba.

Una altra petita mostra del vincle que l’artista ha anat construint amb el municipi i amb una Fira d’Indians que, any rere any, torna a comptar amb la seva música.

Lucrecia ho resumeix amb una frase que encaixa plenament amb l’esperit de la celebració: “La vida és festa i Begur és festa.”

Ràdio Capital estrena a la Fira d’Indians el radioteatre ‘La noia dels vint-i-cinc’

La Fira d’Indians de Begur ha estat l’escenari de l’estrena de La noia dels vint-i-cinc, un radioteatre original creat i interpretat per l’equip de Ràdio Capital.

L’obra neix de la tradició de l’emissora de fer radioteatre i de la voluntat de traslladar aquest format, aquesta vegada, a l’univers indià. El text parteix d’un context històric versemblant i construeix una història de ficció ambientada en un Begur marcat per les anades i vingudes entre Catalunya i Cuba.

El títol, La noia dels vint-i-cinc, té un doble significat. La protagonista celebra els 25 anys, la mateixa xifra que enguany commemora Ràdio Capital.

Clara Bellver, una jove que vol decidir el seu futur

La protagonista és Clara Bellver, una jove de Begur que arriba als 25 anys esperant el retorn de Francesc Vidal, un indià que ha passat nou anys a Cuba.

Quan Francesc va marxar, Clara tenia només setze anys i li havia promès que l’esperaria. Amb el pas del temps, però, els sentiments han canviat. El problema és que ningú al seu voltant sembla disposat a acceptar-ho.

La seva mare, Teresa Bellver, dona el casament pràcticament per fet. El pregoner del poble anuncia l’arribada de Francesc, l’aniversari de Clara i el prometatge. I, tan bon punt Clara deixa clar que no es vol casar, comencen a aparèixer nous pretendents disposats a ocupar el lloc vacant.

La situació serveix per introduir una part més còmica de l’obra, amb una successió de candidats absurds: des d’un vidu amb cinc fills que busca una dona que porti la casa fins a un indià de cinquanta-vuit anys que vol una esposa amb caràcter, sempre que faci el que ell digui.

El retorn de l’indià que ho havia planificat tot

Francesc Vidal arriba finalment a Begur després de nou anys a Cuba convençut que es casarà amb Clara.

Durant la seva estada a Amèrica ha estalviat diners i ha planificat fins al més mínim detall de la vida que imagina al seu costat: la casa, el jardí, les habitacions i fins i tot els arbres que hi plantaran.

Però Clara li confessa que ja no l’estima i que no vol complir una promesa feta quan tenia setze anys.

La conversa trenca amb el relat més habitual de l’indià que torna enriquit per instal·lar-se definitivament al poble. Aquí, el retorn de Francesc no desemboca en el casament esperat, sinó en la decisió de Clara d’agafar les regnes de la seva vida.

De Begur cap a Cuba

La gran girada de l’obra arriba quan Clara coneix el capità cubà Julián Valdés, que tornarà a l’Havana pocs dies després.

Després de preguntar-li si hi ha lloc al vaixell per a una passatgera, Clara pren una decisió inesperada: serà ella qui viatjarà a Cuba per provar fortuna.

“No sé què faré. Ja ho descobriré”, defensa la protagonista, que es nega tant a casar-se amb Francesc com a substituir-lo per qualsevol dels altres pretendents.

La història capgira així el relat tradicional de les migracions indianes. Aquesta vegada no és un home jove qui abandona Begur per buscar una nova vida a les Amèriques, sinó una dona que decideix marxar sense saber exactament què trobarà.

El final manté també una mirada crítica sobre la idealització del passat indià. Abans de marxar, Clara és advertida que Cuba no és necessàriament com l’expliquen els indians quan tornen.

Un radioteatre per celebrar 25 anys de Ràdio Capital

El desenllaç connecta directament la història de Clara amb l’aniversari de l’emissora.

El pregoner anuncia que la jove no ha trobat marit, “ni sembla que el necessiti”, però que sí que ha trobat el coratge per escollir el seu propi camí.

I és precisament en aquest moment quan arriba una de les sorpreses de l’obra.

Maite Selva fa un cameo final

L’alcaldessa de Begur, Maite Selva, s’ha incorporat al radioteatre en els últims instants amb un cameo interpretant-se a ella mateixa.

Selva ha estat l’encarregada de tancar l’obra enllaçant el viatge de Clara amb l’arribada de la indiana Blanca López Aldés, una de les protagonistes de la Fira d’Indians d’enguany.

L’alcaldessa també ha aprofitat la intervenció per felicitar Ràdio Capital pels seus 25 anys, convertint el final del radioteatre en un homenatge simultani a la història indiana de Begur i al quart de segle de trajectòria de l’emissora.

Una manera diferent de viure la Fira d’Indians: recuperant el radioteatre, jugant amb la història i donant veu a una protagonista que decideix escriure el seu propi futur.

Tres ferits després d’enfonsar-se una embarcació a les illes Formigues, a Palamós

Tres persones han resultat ferides aquest dissabte a la nit en un accident marítim a Palamós. L’embarcació va xocar contra unes roques a tocar de les illes Formigues.

Una persona va patir ferides menys greus després de l’accident marítim. Les altres dues persones van patir lesions lleus durant el mateix accident.

El vaixell portava set tripulants en el moment de la col·lisió. L’embarcació feia prop de quinze metres d’eslora abans de l’accident.

L’avís als serveis d’emergència va arribar cap a les deu de la nit. Els set tripulants van abandonar l’embarcació després del xoc contra les roques.

Tots set van esperar els equips de rescat dins un bot salvavides. El vaixell estava pràcticament enfonsat a l’arribada dels primers equips d’emergència.

Quatre dotacions dels Bombers de la Generalitat van desplaçar-se fins a la zona. Els Bombers també van mobilitzar especialistes subaquàtics per donar suport al rescat.

Salvament Marítim també va enviar una embarcació fins al lloc de l’accident. Els equips de rescat van traslladar els set tripulants fins al port de Palamós.

Una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques va atendre els afectats al mateix port. Els professionals sanitaris van confirmar tres ferits després de revisar els set ocupants.

El balanç sanitari va situar una persona com a menys greu. Les altres dues persones ferides presentaven lesions de caràcter lleu.

Anna Castellví: “Les fires d’indians tenen un futur esperançador”

La Fira d’Indians de Begur s’ha convertit en un referent arreu del país, però el seu origen es remunta a poc més de dues dècades. La coordinadora de la Xarxa de Municipis Indians, Anna Castellví, ha recordat que la primera edició es va celebrar l’any 2004, després d’un procés de recuperació i posada en valor del patrimoni indià del municipi.

En una entrevista al programa Especial Fira d’Indians 2026 de Ràdio Capital, Castellví ha explicat que un any abans, el 2003, diversos arxivers de poblacions amb passat indià es van reunir precisament a Begur per reflexionar sobre aquest llegat.

Aquella trobada va posar les bases del que després seria la Xarxa de Municipis Indians, constituïda formalment l’any 2008. L’objectiu era recuperar una part de la història que durant molt de temps havia tingut poca presència tant en la divulgació com en l’ensenyament.

Begur va ser també un dels primers municipis a entendre que una fira podia servir per explicar aquest patrimoni d’una manera atractiva i, alhora, dinamitzar culturalment i econòmicament la població.

“Els pioners han estat Begur. Això no els ho podem negar de cap de les maneres”, afirma Castellví.

Un model que s’ha estès a altres municipis

L’experiència begurenca ha anat trobant continuïtat en altres poblacions amb un passat vinculat a l’emigració cap a Amèrica.

Actualment se celebren fires i jornades indianes a municipis com Sant Pere de Ribes, Lloret de Mar, Cadaqués o Torredembarra, mentre que altres poblacions opten per formats més centrats en conferències, activitats patrimonials o propostes culturals.

El fenomen també ha superat les fronteres de Catalunya. Castellví assenyala que territoris de Cantàbria, Astúries, Galícia i altres punts de l’Estat han incorporat celebracions relacionades amb la seva pròpia emigració americana.

Molt més que música, vestits blancs i mojitos

Per Castellví, una fira d’indians ha de tenir una base clara: recuperar i explicar el patrimoni material i immaterial associat a l’emigració americana.

Les cases indianes, els arxius, les històries familiars, les infraestructures finançades pels retornats o la transformació dels municipis formen part d’aquest llegat. També hi entren els elements culturals sorgits del contacte entre Catalunya i Amèrica, com les havaneres, els ritmes caribenys o productes com el cafè, el rom i el tabac.

La dimensió festiva, però, té un pes important. Música, gastronomia, recreacions i activitats populars són alguns dels grans reclams.

“La part lúdica del ball i el mojito atrau molt i molt de públic”, reconeix Castellví.

El repte, diu, és trobar l’equilibri perquè la celebració no perdi la seva raó de ser.

Per això, considera important que els programes comptin amb la participació de tècnics de cultura, patrimoni i turisme, arxivers i historiadors, i que incloguin conferències, exposicions, presentacions de llibres i altres continguts de divulgació.

Explicar també les ombres del passat indià

Un dels canvis més importants dels darrers anys és la revisió del relat històric sobre els indians.

Durant dècades, explica Castellví, es va prioritzar la imatge romàntica de l’emigrant que marxava sense recursos, feia fortuna a Amèrica i tornava per construir una gran casa o finançar equipaments al seu poble.

Però aquesta és només una part de la història.

La coordinadora de la Xarxa defensa que les fires també han d’abordar qüestions com l’esclavitud, el colonialisme i l’origen d’algunes fortunes.

“L’explicació de les ombres del fenomen indià no s’ha d’entendre com un atac a la identitat local, sinó com un exercici necessari de rigor històric”, defensa.

Al mateix temps, recorda que no tots els emigrants van enriquir-se ni van estar relacionats amb el tràfic de persones. Molts eren artesans, pescadors, pagesos, mestres, metges, mariners, comerciants o botiguers que buscaven oportunitats al continent americà, i molts altres ni tan sols van aconseguir tornar.

Cap a unes fires més culturals i sostenibles

Castellví considera que les fires d’indians es troben ara en un punt d’inflexió.

Després de dues dècades d’èxit turístic, el futur passa, segons ella, per deixar enrere una visió purament festiva i avançar cap a esdeveniments amb més pes de la divulgació, la pedagogia i la memòria històrica.

També aposta per un model de turisme més sostenible i per aconseguir que el patrimoni indià no es concentri únicament en uns dies de fira, sinó que sigui present durant tot l’any.

La col·laboració entre ajuntaments, institucions, historiadors i entitats locals serà, segons Castellví, essencial per aconseguir-ho.

A Begur, destaca especialment el paper dels tècnics municipals i del teixit associatiu, amb entitats que contribueixen a donar vida a una celebració que ja ha arribat a la seva 21a edició.

“El futur depèn de la capacitat d’equilibrar la festa popular i el turisme amb responsabilitat i rigor històric. Jo veig un futur esperançador per a les fires d’indians”, conclou.

Anna de la Cruz: “Begur és dels pobles que més m’ha agradat per fer una fira d’època”

Vestir-se d’indià pot semblar una activitat puntual associada a una festa concreta, però per a Anna de la Cruz i Ramon forma part d’una afició que els porta a recórrer diferents fires indianes i modernistes del país.

En una entrevista al programa Especial Fira d’Indians 2026 de Ràdio Capital, han explicat com preparen la indumentària i què els ha semblat la seva primera experiència a Begur.

Anna de la Cruz, vinculada professionalment al món de la moda, assegura que disposa d’un ampli fons d’armari d’època i que cada any es confecciona tres vestits nous. De fet, el que ha portat enguany a Begur era pràcticament acabat d’estrenar.

La seva afició no es limita només a les fires indianes. També participa en nombroses festes modernistes, una activitat que li permet vestir-se seguint els patrons i les característiques de diferents períodes històrics.

Ramon, per la seva banda, completa la caracterització amb una barba i un bigoti llargs que manté durant tot l’any. Assegura que arribar a tenir aquella llargada requereix aproximadament dos anys de creixement.

Una visita feta per afició

Una de les curiositats de la conversa és que tots dos han vingut a Begur per iniciativa pròpia i no perquè hagin estat contractats per participar en la fira.

“Són les meves vacances”, explica Ramon.

La parella aprofita el calendari per visitar diverses cites d’aquest tipus. Després de Begur, preveuen assistir a altres fires, entre les quals les de Torredembarra, Canet de Mar i Reus.

Anna de la Cruz explica que feia temps que volia conèixer la Fira d’Indians de Begur, però que l’ampliació del seu negoci li havia dificultat trobar el moment. Recentment ha passat d’un espai de vint metres quadrats a un de cent vint, amb més alumnes i més activitat.

Enguany, però, s’ha proposat visitar tantes fires indianes com sigui possible.

Begur convenç per l’estètica

La seva primera impressió de la Fira d’Indians de Begur ha estat especialment positiva.

“És dels pobles que hem visitat que més m’ha agradat a l’hora de fer una fira”, afirma Anna de la Cruz.

El patrimoni arquitectònic, els carrers i l’ambient general del municipi ofereixen, segons ella, un escenari especialment adequat per a una celebració d’aquestes característiques.

Tot i això, també hi veu marge de millora.

Més recreació històrica de la indumentària

El principal aspecte que Anna de la Cruz reforçaria és la implicació del públic en la recreació històrica.

Considera que hi ha molta gent vestida de blanc, ambientació festiva i música cubana, però troba a faltar una representació més precisa de la manera com vestien realment els protagonistes d’aquella època.

Segons explica, la Fira d’Indians tendeix a recrear especialment l’imaginari de l’Havana i Cuba, però podria mostrar més clarament com vestien els catalans que havien emigrat i vivien a les Antilles o els indians que després retornaven.

Per a ella, la recreació no passa només per posar-se roba blanca, sinó també per documentar els patrons, els teixits, els complements i el context social i econòmic de cada moment històric.

Indumentària, història i documentació

Aquesta voluntat de rigor també forma part de la seva feina. Anna de la Cruz explica que, quan prepara vestits o conferències, no estudia únicament les peces de roba.

La seva documentació inclou també la història, els espais, les ciutats i l’economia de l’època, elements imprescindibles per entendre per què la gent vestia d’una manera determinada.

Aquesta mirada global li permet analitzar les recreacions no només des d’un punt de vista estètic, sinó també històric.

La visita a Begur confirma, segons tots dos, el potencial de la Fira d’Indians com a gran escenari de recreació. Un esdeveniment que els ha convençut en la seva primera visita i al qual aporten una proposta: aprofundir encara més en la fidelitat històrica de la indumentària.