Platja d’Aro demana tranquil·litat davant d’una possible concentració de Blocus i reforça els efectius policials

Platja d'Aro jornades

L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró ha fet una crida a la tranquil·litat davant dels missatges que anuncien una possible concentració del moviment Blocus al municipi. La convocatòria, difosa a través de les xarxes socials, situa la trobada a la mitjanit d’aquest dissabte a diumenge. Tot i això, el consistori assegura que no hi ha cap informació contrastada que confirmi la celebració de la concentració.

El govern municipal ha volgut transmetre aquest missatge especialment als veïns i comerciants, davant de la preocupació que poden generar les convocatòries. Segons l’Ajuntament, els missatges detectats fins ara tenen una fiabilitat baixa i els cossos de seguretat no disposen de dades que permetin confirmar la trobada.

Malgrat la manca de confirmació, la Policia Local i els Mossos d’Esquadra han reforçat la vigilància de manera preventiva. Els dos cossos policials mantenen el contacte des de fa dies per seguir l’evolució de la situació i coordinar una possible resposta. L’objectiu és garantir la seguretat ciutadana i poder actuar davant de qualsevol incidència, inclosos possibles intents de saqueig en establiments comercials.

L’Ajuntament insisteix que aquest reforç policial respon a criteris de prevenció i responsabilitat. Per tant, la presència de més agents no significa que la concentració s’hagi de celebrar. El consistori manté el seguiment de les informacions disponibles i demana evitar interpretacions que puguin generar una alarma innecessària.

La possible convocatòria de Platja d’Aro no és l’única detectada a les comarques gironines. Els Mossos d’Esquadra també segueixen missatges sobre concentracions del moviment Blocus a Girona i Figueres, previstes per aquest dissabte al vespre. Les xarxes socials també han difós convocatòries en altres municipis catalans, com Lleida, Badalona, Igualada, Mataró, Terrassa i Gavà.

A Barcelona, els Mossos d’Esquadra han activat un dispositiu policial de nivell quatre, amb més de 300 agents, per prevenir possibles incidents. La mesura arriba després dels saquejos registrats la setmana passada. Les convocatòries de la capital catalana assenyalen diversos espais del centre, entre els quals hi ha la plaça de Catalunya, el passeig de Lluís Companys i el passeig de Gràcia.

En el cas de Platja d’Aro, però, les autoritats remarquen que no hi ha indicis contrastats sobre la celebració de la trobada. Per aquest motiu, el consistori demana als ciutadans que no difonguin rumors ni informacions sense verificar i que consultin les comunicacions oficials.

L’Ajuntament també recorda que, davant de qualsevol incidència, cal contactar amb el servei d’emergències a través del telèfon 112. El missatge municipal combina així una crida a la calma amb el manteniment de les mesures preventives de seguretat.

Calonge i Sant Antoni proposa crear una associació de municipis de la costa mediterrània per afrontar el canvi climàtic

privat:-calonge-i-sant-antoni-proposa-la-creacio-d’una-associacio-de-municipis-de-costa-de-l’arc-mediterrani-espanyol-per-fer-front-al-canvi-climatic
Privat: Calonge i Sant Antoni proposa la creació d’una associació de municipis de costa de l’arc Mediterrani espanyol per fer front al canvi climàtic

Calonge i Sant Antoni proposa crear una associació de municipis de la costa mediterrània espanyola per afrontar conjuntament els efectes del canvi climàtic. L’alcalde, Jordi Soler, ha anunciat la iniciativa durant la cloenda de les primeres jornades sobre adaptació i resiliència mediterrània, celebrades al Castell de Calonge. La proposta busca establir una xarxa de col·laboració entre ajuntaments per compartir experiències i impulsar mesures comunes davant dels riscos climàtics.

Soler ha defensat la necessitat de superar l’àmbit municipal per abordar un problema compartit per tot el litoral. També ha avançat que pròximament es donaran a conèixer més detalls sobre la proposta i els contactes establerts amb altres municipis.

Les jornades han reunit més de 20 ponents, entre científics, responsables polítics i especialistes en gestió del territori. Els participants han debatut els principals efectes del canvi climàtic sobre els municipis costaners i preparen un document de conclusions amb possibles actuacions. La trobada tindrà continuïtat cada dos anys.

Entre les propostes plantejades destaca l’adaptació dels espais urbans a les temperatures elevades i les pluges intenses. El climatòleg Javier Martín-Vide ha defensat incrementar la vegetació, crear refugis climàtics i facilitar l’absorció de l’aigua de pluja. El biòleg Ramon Folch ha insistit en la necessitat de combinar la reducció d’emissions amb l’adaptació als efectes del canvi climàtic.

La protecció de les platges i la gestió del litoral també han centrat el debat. L’expert Mauricio González ha advertit dels riscos del retrocés de la costa. Per la seva banda, Manel Grifoll, de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha defensat una planificació a llarg termini i solucions basades en la natura.

La jornada ha comptat amb la participació de Teresa Ribera, vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, que ha remarcat la importància de prevenir els danys climàtics i reforçar la cooperació institucional. Jordi Hereu, ministre d’Indústria i Turisme, ha vinculat aquests reptes amb la necessitat d’avançar cap a un model turístic més sostenible.

La gestió de l’aigua i l’energia ha estat un altre dels eixos principals. L’investigador Antonio Turiel ha destacat la relació entre aquests recursos. El director general de Transició Hídrica, Jordi Agustí, ha proposat reduir les fuites de les xarxes de subministrament i potenciar l’aprofitament de l’aigua regenerada.

Els experts també han abordat les conseqüències del canvi climàtic sobre l’agricultura i els ecosistemes. L’enòleg Delfí Sanahuja ha exposat els efectes de l’augment de les temperatures sobre la vinya, mentre que la investigadora Annelies Broekman ha alertat dels riscos de la degradació ambiental.

Finalment, l’especialista en finances sostenibles Noèlia Souque ha destacat la necessitat de disposar de projectes ben definits per accedir al finançament europeu. Les conclusions de les jornades han de servir per orientar futures actuacions municipals davant del canvi climàtic.

Consells pràctics per gaudir del concert dels 25 anys de Ràdio Capital a Peratallada

Aquest dissabte 31 d’octubre, a les 19 h, la plaça del Castell de Peratallada acollirà el concert «25 anys de paisatge musical empordanès», organitzat per celebrar el 25è aniversari de Ràdio Capital. L’espectacle, d’accés gratuït amb invitació prèvia, reunirà la Black Music Big Band i una desena d’artistes convidats. Per facilitar l’arribada dels assistents, hem preparat una guia amb informació sobre els aparcaments, els lavabos, l’itinerari accessible i els serveis disponibles durant el concert.

Mazoni, Sanjosex, Di-versiones, Fetus, Jofre Bardagí, Neus Mar, Els Cremats, la Cobla Bisbal Jove, Cloè Riembau i Joan Rubau participaran en aquesta vetllada dedicada a la música de l’Empordà.

Per facilitar l’arribada dels assistents, hem preparat una guia amb els principals consells pràctics.

On aparcar? Arriba amb temps!

Peratallada disposa de diverses zones d’aparcament als accessos del poble, però les places són limitades. Per això, recomanem arribar amb temps i, si és possible, compartir vehicle.

Hi ha quatre zones d’aparcament: dues a l’accés des de Vulpellac, una a la zona de l’Església de Sant Esteve i una altra a la Riera.

Consulta el plànol per localitzar-les i planificar la teva arribada.

On trobaràs els lavabos?

Hi ha lavabos públics a les entrades dels aparcaments de la Torre de les Hores i de la Riera.

Pots consultar-ne la ubicació exacta al plànol.

Itinerari accessible fins a la plaça del Castell

Des de l’aparcament de la Riera hi ha un itinerari accessible fins a la plaça del Castell, on se celebrarà el concert.

Hem indicat el recorregut al plànol perquè el puguis identificar fàcilment.

Begudes i restauració

Durant el concert hi haurà servei de barra a càrrec del Bar del Poble.

I si després del concert vols quedar-te a sopar, t’animem a aprofitar la visita per descobrir els restaurants de Peratallada i gaudir de la gastronomia local.

Fes-te una foto al nostre photocall!

Volem que tinguis un record d’aquesta celebració! Durant la vetllada trobaràs el photocall de Ràdio Capital perquè puguis fer-te fotografies.

Si les comparteixes a les xarxes socials, etiqueta’ns a @capitalemporda. Ens agradarà veure com vius el concert!

I, sobretot, gaudeix de la música en directe!

El concert començarà a les 19 h a la plaça del Castell de Peratallada. Com que se celebra a l’aire lliure, et recomanem portar roba d’abric i calçat còmode.

Tot està a punt per celebrar els 25 anys de Ràdio Capital amb una vetllada dedicada a la música de l’Empordà.

Ens veiem dissabte a Peratallada!

Investigadors plantegen restituir les dunes i la posidònia com a barreres naturals per aturar els temporals de mar

Els experts plantegen la necessitat d’implementar sistemes dunars i preservar la posidònia com a principals elements per reduir els efectes dels temporals a primera línia de mar. Així ho han detallat aquest divendres en les primeres jornades de l’Impacte del canvi climàtic als municipis de costa que s’ha fet al castell de Calonge.

En aquestes jornades, el regidor de platges del consistori, Raoni Molina, ha demanat a les «administracions supramunicipals que tinguin línies d’ajuda preparades» per reparar els desperfectes que generen els temporals. Molina ha destacat que aquests fenòmens meteorològics es repeteixen amb molta periodicitat i lamenta que s’hagin d’esperar a crear les subvencions.

L’emergència climàtica és una evidència i la majoria de científics i investigadors apunten que cal buscar maneres «d’adaptar-se» a aquesta nova realitat climàtica. Així ho han detallat aquest divendres diferents experts en la primera edició de la jornada l’Impacte del canvi climàtic als municipis de costa que organitzava l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni. En un primer bloc, el doctor en Biologia, Ramon Folch, ha detallat que la pluviometria es consolida a Catalunya, però cada vegada és més freqüent que l’aigua caigui de forma més concentrada en poques hores.

Això significa que hi ha un increment de pluges torrencials que comporten fenòmens meteorològics adversos com els que s’han viscut en els últims anys. Per a Folch, «no hi ha solució» per revertir la situació però cal trobar la manera d’adaptar-se a aquestes circumstàncies. De fet, el doctor ha recordat que el planeta Terra ha viscut altres episodis d’alteració climatològica al llarg de tota la història, la diferència és que ara són els humans qui l’han propiciat i les conseqüències repercuteixen als humans.

Per a Folch, una de les adaptacions passa per eliminar els combustibles fòssils i «desplegar l’energia eòlica i solar» arreu del territori. L’expert assegura que la discussió pot ser sobre el model d’aquesta energia i de fet, ell aposta per l’autogeneració en comptes de grans plantes. Més enllà d’això, aquesta mitigació que s’ha de fer sobre el canvi climàtic té una recepta molt clara: planificació urbanística i territorial.

I en aquest sentit, el director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, Manel Grifoll, explica que les mesures de renaturalització són una de les solucions que permetrien aquesta resiliència climàtica. Un dels exemples és «el sistema dunar perquè és un gran sistema d’absorció de l’energia de les onades», explicava l’investigador. Grifoll ha recordat que s’està impulsant un projecte de recerca a la platja del Trabucador basat en aquest sistema.

Per altra banda, el director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC ha remarcat el paper de la posidònia. Segons uns estudis, aquesta planta aquàtica permet «reduir l’alçada de l’onatge». Si es restauressin les praderes aquàtiques d’aquesta planta es podria disminuir l’impacte de l’aigua que té en el litoral català.

Els investigadors, però, asseguren que cal actuar amb rapidesa per implementar aquestes solucions naturals a mitjà i llarg termini. El catedràtic d’Hidràulica de la Universitat de Cantàbria, Mauricio González, ha explicat que fins ara calculaven que hi havia fenòmens meteorològics com el temporal Gloria que passaven una vegada cada 80 anys. Segons els últims estudis, però, s’ha calculat que a partir del 2050 aquests temporals «passaran cada any» al litoral català.

Això suposa un impacte important en els diners que es destinen a la reparació d’infraestructures com ara passeigs marítims. De fet, González ha apuntat que alguns d’aquests temporals han suposat el 40% del pressupost que té la Direcció General de Costes. Si aquests temporals es repeteixen anualment «no hi haurà prou diners ni marge de temps per reparar-ho tot».

En aquest sentit, el regidor de Platges i Salut de Calonge, Raoni Molina, ha demanat a les administracions que tinguin activa «una línia d’ajudes» per reparar aquests temporals marítims. Molina lamenta que actualment han d’esperar que es convoquin les subvencions i després seguir processos burocràtics molt llargs per fer les obres. Per això també demana agilitat burocràtica a l’hora de fer contractes per aquestes obres. «No podem avançar-nos als fenòmens meteorològics però sí estar preparats», assegurava el regidor.

L’Indépendant Costa Brava, el diari francès que va ajudar a construir la imatge turística del Baix Empordà

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
L'Indépendant Costa Brava, el diari francès que va ajudar a construir la imatge turística del Baix Empordà
Loading
/

Durant dotze estius, entre 1966 i 1977, un diari francès va contribuir a difondre la imatge turística de la Costa Brava. Es tractava de L’Indépendant Costa Brava, una edició especial del rotatiu de Perpinyà destinada principalment als visitants francesos. La publicació combinava informació del seu país amb reportatges sobre les platges, els pobles, els espectacles i el patrimoni gironí.

La publicació va arribar a distribuir més de 16.000 exemplars diaris. Aquesta presència li va permetre actuar com una eina de promoció turística, ja que els lectors hi trobaven informació sobre concerts, festes, activitats d’estiu i indrets patrimonials de l’Empordà, com les ruïnes d’Empúries.

El diari també entrevistava turistes a les platges i publicava reportatges sobre artistes i personalitats. Entre els protagonistes hi havia figures internacionals i noms vinculats al territori, com Salvador Dalí o Josep Pla.

Platja d’Aro va ser la població amb més presència informativa a L’Indépendant Costa Brava. Aquest protagonisme respon a la concentració de turistes francesos i l’activitat comercial i nocturna del municipi. Les discoteques, els concerts, les botigues i les promocions immobiliàries proporcionaven continguts constants als periodistes.

El diari disposava de redaccions a Girona, Roses i Platja d’Aro, amb professionals desplaçats des de Perpinyà i corresponsals del territori.

Un diari que travessava la frontera cada dia

Un dels aspectes més singulars era el sistema de producció i distribució. Les notícies i els carrets fotogràfics viatjaven en motocicleta fins a Perpinyà, on es preparaven les pàgines i s’imprimien els exemplars.

Després començava un segon recorregut. Durant els primers anys, un exemplar havia de passar la censura franquista a Barcelona. Mentrestant, les furgonetes amb els diaris esperaven a la frontera del Pertús.

Un cop arribava l’autorització, els vehicles podien continuar fins als punts de venda de la Costa Brava. Aquest sistema permetia distribuir el diari el mateix dia de la seva publicació, un avantatge davant d’altres capçaleres franceses.

La distribució també trencava amb el model habitual. A més dels quioscos, L’Indépendant Costa Brava es venia en hotels, càmpings, comerços i directament a les platges. Estudiants contractats durant l’estiu recorrien aquests espais per acostar els exemplars als turistes.

Aquesta manera de treballar va anticipar pràctiques posteriors dels mitjans de comunicació. També destaca la xarxa de corresponsals locals i les activitats promocionals organitzades amb empreses i establiments turístics.

La censura i els interessos comercials

La publicació també estava condicionada pel context polític de la dictadura franquista. Per garantir-ne la circulació, l’empresa editora va arribar a acords amb les autoritats, que limitaven els continguts polítics. El diari prioritzava la informació turística, cultural i social i evitava qüestions conflictives amb el règim.

Per sobre de tot, L’Indépendant Costa Brava era també un projecte empresarial, amb l’objectiu de mantenir els lectors francesos durant les vacances i captar ingressos publicitaris. Aquesta dimensió comercial explica la presència d’anuncis de marques franceses i d’empreses locals. Promotors immobiliaris, establiments turístics i comerços hi trobaven una via per arribar directament als visitants.

L’edició va desaparèixer després de l’estiu de 1977. Els motius són diversos, entre els quals hi ha la mort del responsable de la publicació el 1976 i les inversions necessàries per modernitzar la impressió del diari.

També hi va influir el canvi polític. La desaparició de la censura prèvia va facilitar l’arribada d’altres publicacions franceses, mentre que el model informatiu de L’Indépendant Costa Brava perdia part del seu caràcter diferencial.

Una recerca per recuperar la memòria del diari

L’investigador Carlus Gay ha recuperat aquesta història en un llibre dedicat al diari i a la seva relació amb Platja d’Aro, en un treball que forma part dels premis de recerca del municipi. El llibre reconstrueix la trajectòria de la publicació i analitza especialment la vinculació amb Platja d’Aro, estudiant l’organització del diari, els continguts, les poblacions més representades i les causes de la seva desaparició.

El volum inclou 150 fotografies i es complementa amb la recuperació del fons documental de la publicació. El Centre de la Imatge de la Diputació de Girona va rebre unes 25.000 fotografies l’any 2022, que han estat objecte de treballs de digitalització i catalogació.

Per a Gay, la història de L’Indépendant Costa Brava permet entendre una etapa de transformació turística i social del territori. El diari va contribuir a donar projecció internacional a la Costa Brava, però també va formar part d’un període de creixement urbanístic i turístic que va modificar profundament el paisatge.