En una entrevista a Ràdio Capital, membres de la colla Els Trompats han explicat com afronten la 64a edició de les Festes de Primavera de Palafrugell, una celebració que consideren una de les més arrelades del municipi.
La colla, creada fa quinze anys per un grup de joves provinents de la Colla Garnatxa, va començar fent carrosses malgrat la manca d’experiència. “No sabíem fer res, vull dir, res que no fos agafar un pinzell i pintar”, expliquen. Amb els anys, però, van decidir deixar la construcció de carrosses i centrar-se en les comparses i en l’organització d’activitats culturals.
Els Trompats formen part del grup motor de les Festes de Primavera des de les edicions posteriors a la pandèmia i asseguren que un dels objectius principals ha estat revitalitzar la festa i fer-la més atractiva per al públic jove. “Semblava com que no li acabava de tirar”, expliquen sobre la relació del jovent amb la festa en els últims anys.
La colla defensa que les Festes de Primavera han de mantenir l’essència històrica, però incorporant activitats i formats actuals. “Comencem ara a fer coses que es facin avui i que siguin unes festes renovades”, expliquen.
Entre les novetats destacades d’aquest any hi ha una exposició de cartells històrics a la façana del mercat i la Trobada de Pubilles i Reines de les Festes de Primavera, que es farà a la Fundació Cuixart. L’acte reunirà desenes de participants de diferents èpoques i servirà per reivindicar el paper històric de les pubilles dins la festa.
La colla també destaca el valor patrimonial i sentimental de les Festes de Primavera. “A un palafrugellenc se li il·lumina els ulls”, expliquen, reivindicant el fort arrelament popular d’una celebració que mobilitza centenars de persones durant mesos.
Malgrat les noves activitats, Els Trompats insisteixen que el gran element diferencial continua sent el Carroussel Costa Brava. Segons expliquen, les colles fa mesos que treballen intensament en la construcció de carrosses, vestuaris i coreografies. “L’element principal és el Carroussel Costa Brava i és el que el fa diferencial”, remarquen.
La colla també posa en valor iniciatives com l’Escola Carrossaire, creada per transmetre coneixements tècnics i garantir el relleu generacional dins les Festes de Primavera.
Les carreteres de la Costa Brava i del Baix Empordà concentraran algunes de les principals retencions previstes aquest cap de setmana pel pont de la segona Pasqua. El Servei Català de Trànsit calcula que prop de 600.000 vehicles sortiran de l’àrea metropolitana de Barcelona entre aquest divendres i dissabte. El retorn de dilluns podria mobilitzar uns 300.000 vehicles més.
Entre les vies amb més afectacions previstes hi ha la C-31 a l’altura de Santa Cristina d’Aro i Platja d’Aro, així com la C-65 a Llagostera i Santa Cristina d’Aro.
El Servei Català de Trànsit desplegarà més de 150 quilòmetres de mesures especials per intentar reduir les retencions i millorar la fluïdesa de la circulació. A la zona de la Costa Brava també s’aplicaran regulacions específiques diumenge a la tarda. A la C-31 es tallaran alguns accessos en sentit sud per evitar la saturació de les rotondes i impedir que els conductors utilitzin travessies urbanes com a vies alternatives. També hi haurà restriccions d’accés per a vehicles de no residents a punts de Castell d’Aro i Santa Cristina d’Aro.
El dispositiu especial s’allargarà fins dilluns a la nit i comptarà amb un reforç dels Mossos d’Esquadra. En total, es desplegaran més de 1.200 agents i es faran més d’un miler de controls de velocitat, alcoholèmia, drogues, distraccions i motocicletes. El Servei Català de Trànsit també aplicarà restriccions a camions a l’autopista Mediterrània AP-7 durant les operacions sortida i retorn per reduir la pressió del trànsit.
Les autoritats recomanen planificar els desplaçaments, revisar l’estat del vehicle i extremar la prudència durant tot el cap de setmana.
L’Espai Dona de l’Ajuntament de Palafrugell organitza diverses activitats per commemorar el Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones, que se celebra el 28 de maig. La programació d’aquest any porta per lema “Salut i gènere: quan els símptomes no s’escolten igual” i vol reflexionar sobre les diferències en l’atenció sanitària que reben les dones.
El programa inclou una xerrada, una emissió especial de pòdcast i un taller d’autoestima. Totes les activitats són gratuïtes i requereixen inscripció prèvia perquè les places són limitades.
Els actes començaran el dimecres 27 de maig a la tarda a la sala d’actes de Can Genís amb la xerrada “Ha oblidat a les dones, la medicina?”. La sessió anirà a càrrec de Helena Casadevall Adroher, fundadora i presidenta de l’associació Igualitarium. El mateix dia, Ràdio Palafrugell emetrà un pòdcast especial del programa Capacitats dedicat a la salut de les dones. Hi participaran Carme Andrea, investigadora de l’Hospital de Palamós, i Laia Vidal, ginecòloga del Centre d’Atenció Primària de Palafrugell.
La programació continuarà dijous 28 de maig amb el taller d’autoestima “Salut valenta!”, que es farà al Centre d’Atenció Primària de Palafrugell. L’activitat estarà dirigida per la psicòloga Imma Martí.
L’organització també oferirà servei de canguratge a través del programa Temps per Cures per facilitar la participació. Les activitats estan obertes a dones i identitats dissidents i compten amb la col·laboració de diferents serveis sanitaris i institucions del municipi.
La ceramista Anna Maria Pla Massot ha mort als 79 anys. Va ser una de les figures principals en la creació i el creixement de Caganer.com, el negoci familiar que va contribuir a internacionalitzar una de les figures més populars de la tradició catalana.
Nascuda a Barcelona l’any 1946, Anna Maria Pla va dedicar bona part de la seva vida a la ceràmica i a la creació artística. També sentia una gran estima pel mar i pels paisatges marins, una sensibilitat que sovint quedava reflectida en les seves obres. La família la recorda com una dona creativa, perseverant i amb una gran capacitat de reinventar-se.
Als anys setanta, en una època en què l’emprenedoria femenina encara era poc habitual, va decidir deixar enrere una escola bressol per dedicar-se plenament a la seva passió artística. Es va formar a l’Escola Massana de Barcelona i va començar a treballar des de casa, en un petit pis i amb un forn senzill, sempre envoltada de la família. Més endavant, va obrir un taller al barri de Sant Andreu, on va començar a crear les peces que la portarien a exposar en ciutats com Barcelona, Girona, Vic, Olot o Madrid.
Al mateix taller també hi organitzava cursos de ceràmica per a escoles. Volia transmetre la passió per l’artesania als més petits, però també compartir una manera d’entendre la creativitat basada en la proximitat i la senzillesa.
La seva trajectòria professional va viure un punt d’inflexió a principis dels anys noranta, quan una crisi econòmica va afectar les vendes de les seves exposicions. Lluny de rendir-se, Anna Maria Pla va tornar a començar i va apostar per una altra de les seves passions: la cultura popular catalana i les figures del pessebre.
Amb el suport de la família, va adquirir uns motlles per començar a crear figures de ceràmica. Aquella decisió acabaria marcant el futur del projecte familiar. Amb el temps, els seus fills van assumir diferents responsabilitats dins del negoci. Marc Alós va seguir la vessant artística i Sergi Alós es va encarregar de la part comercial.
L’any 1999, tota la família, juntament amb Josep Maria Alós, va impulsar Caganer.com, una de les primeres plataformes que permetien comprar i pagar figures per internet. El projecte va contribuir a donar projecció internacional al caganer i a convertir aquesta figura tradicional en un producte conegut arreu del món.
Sergi Alós explica que la seva mare “estimava molt la figura del caganer” i destaca especialment la seva capacitat de superar les dificultats. També assegura que sempre ha estat “un mirall” per a la família, sobretot en els moments més complicats.
Per la seva banda, Marc Alós recorda que la seva mare li va transmetre “l’estima per la ceràmica, la creativitat i les ganes de gaudir de la vida”. També destaca la importància que donava als moments compartits i a valorar les petites coses del dia a dia.
El seu marit, Josep Maria Alós, assegura que Anna Maria Pla “era el pal de paller de la família”. Recorda que sempre tenia noves idees i que va ser una figura decisiva en el desenvolupament del projecte familiar, especialment des de l’Estartit, on la família va continuar fent créixer la història del caganer.
La família considera que el llegat d’Anna Maria Pla continuarà viu a través de la ceràmica, de la cultura popular catalana i del projecte familiar que va ajudar a crear fa més de vint anys.
En una entrevista al Supermatí, Eva Subirà ha explicat que afronta amb “molta il·lusió” la nova etapa com a inspectora en cap de l’Àrea Bàsica Policial de Sant Feliu de Guíxols, que dona cobertura a diversos municipis del Baix Empordà. Subirà relleva Francesc Cardús després de dotze anys al capdavant de la comissaria i assegura que el territori presenta “bones dades” en matèria de seguretat si es compara amb altres zones de Catalunya i de les comarques gironines. La nova cap policial també ha destacat el paper de l’equip humà de la comissaria i ha defensat donar continuïtat a les línies de treball que funcionen, tot introduint millores en aquells aspectes que es puguin reforçar.
Durant l’entrevista, Subirà també ha reflexionat sobre la presència de dones en càrrecs de responsabilitat dins els Mossos d’Esquadra. Actualment, les dones representen el 14% dels comandaments del cos i el 24% del conjunt d’agents. Segons ha explicat, “el lideratge en femení aporta maneres de liderar potser més properes per la mirada que podem tenir, més d’escolta, sense renunciar a la fermesa”. Tot i això, ha assegurat que no viu el seu nomenament com “una excepció”, sinó com una responsabilitat i una oportunitat per obrir camí a altres dones dins el cos policial.
Un dels principals objectius de Subirà serà reforçar la prevenció i la proximitat amb la ciutadania. “La millor feina policial que puguem fer és aquella que intenti evitar el delicte”, ha afirmat.
De cara a la temporada turística, la nova inspectora ha avançat que es reforçaran els controls policials en zones amb més afluència de persones, especialment en mercats, festivals i espais d’oci nocturn. Segons ha explicat, durant l’estiu augmenten especialment els furts i els robatoris al descuit. També es preveuen controls per prevenir baralles, armes blanques i violències sexuals. Subirà ha defensat que la presència policial té un efecte “dissuasiu” i ha remarcat que un dels grans objectius és millorar la sensació de seguretat de la població.
La nova inspectora també ha valorat positivament els canvis legislatius vinculats a la multireincidència. Segons ha explicat, la reforma permet augmentar les penes per petits furts reiterats i facilita mesures per limitar l’accés dels delinqüents reincidents a determinades zones. A més, ha destacat la importància de la coordinació amb els ajuntaments i amb el sistema judicial per donar continuïtat a la feina policial i evitar la impunitat.
El 60% dels qui demanen ajuda a Càritas Girona viuen en infrahabitatges, habitacions rellogades o s’han vist forçats a ocupar. Durant l’any passat, l’entitat va atendre 46.521 persones repartides en 23.318 llars. A més de les dificultats per trobar sostre i atendre les necessitats bàsiques, Càritas també alerta que l’aïllament social incrementa la vulnerabilitat. De fet, tres de cada quatre persones que van acudir a l’entitat el 2025 no tenien xarxa de suport. «L’aïllament i la soledat no volguda agreugen i cronifiquen l’exclusió social i les dificultats; per això des de Càritas hem reforçat els espais comunitaris i de relació per generar oportunitats a través del vincle», subratlla el responsable d’Anàlisi Social de Càritas, Caye Gómez.
A través dels diferents programes, Càritas Diocesana de Girona va atendre l’any passat 46.521 persones. És una xifra similar a la d’abans de la pandèmia. La seva directora, Àngels Camós, ha alertat que tot i que en els darrers anys han baixat el nombre de llars ateses -el 2020 van arribar a ser-ne 29.915- els casos que els arriben volen «molta més dedicació».
De fet, les dades que recull la memòria del 2025 parlen per elles mateixes. L’any passat, tot i que la meitat dels atesos tenien feina, tres de cada quatre no podien arribar a cobrir les seves necessitats bàsiques. A més, el 40% dels beneficiaris es trobaven en situació irregular i sis de cada deu no disposaven d’un habitatge digne.
Dins d’aquestes situacions, han crescut aquelles famílies o persones que viuen en una habitació rellogada o bé que s’han vist forçades a ocupar un pis. «L’habitatge és un gran problema social, que afecta amb més contundència els qui pateixen vulnerabilitat», ha explicat una de les participants als programes de Càritas, Aixetu Dumbuya.
Dumbuya concreta que, tot i poder pagar un lloguer, hi ha persones que no troben pis «pel seu color de pell o bé perquè se’ls demanen referències». «I això comporta que aquestes famílies, la majoria de les quals tenen fills menors a càrrec, no tinguin cap altra opció que ocupar un pis per no quedar-se al carrer», ha subratllat.
En paral·lel a les dificultats per trobar un sostre, la memòria de Càritas del 2025 també posa en relleu que, a la demarcació, «la pobresa té rostre de dona jove». Perquè el 60% de les persones que va atendre l’entitat durant l’any passat són dones, el 38% té menys de 35 anys i gairebé una de cada quatre famílies són monoparentals (amb la mare al capdavant).
Més vulnerabilitat
Al costat de les dificultats econòmiques, Càritas Girona també ha constatat com l’aïllament social que pateixen les persones ateses incrementa la seva vulnerabilitat. De fet, tres de cada quatre no tenen xarxa social al darrere o s’han vist immerses en soledat no volguda. «Cada vegada detectem més com això no és tan sols una conseqüència de l’exclusió social, sinó també un factor que l’agreuja i la cronifica», explica el responsable d’Anàlisi Social de Càritas, Caye Gómez.
A més, Gómez també subratlla que, en molts casos en què les persones ateses sí que tenen xarxa al darrere, aquesta està «esgotada» i no pot donar-los suport. I això ha incrementat les dificultats de les famílies. Segons recull la memòria, per posar-ne alguns exemples, el 76% ha deixat de comprar aliments frescos, el 46% no pot pagar medicaments quan els necessita o vuit de cada deu no disposen de diners per atendre imprevistos (com ara reparar un electrodomèstic quan se’ls espatlla).
Davant aquesta realitat, Gómez destaca que «el treball comunitari és una eina clau» perquè els beneficiaris recuperin vincles i, de retruc, «oportunitats». I la directora de Càritas hi posa xifres. «Aquells qui disposen de vincles incrementen per quatre les possibilitats de sortir de l’exclusió; i això, com a entitat, ens interpel·la», afirma Camós.
Per això, durant el 2025 Càritas Diocesana ha impulsat els diferents projectes que engloba el seu programa d’Acollida i Acompanyament. Entre aquests, el servei integral que s’ofereix des de l’entitat, l’Espai amb Cor, el Fem Comunitat o el Taller d’Acollida Lingüística i Cultural (TALC), a través dels quals s’han atès gairebé 5.000 persones.
Problemes «estructurals»
La directora de Càritas Girona no amaga que la majoria de problemes amb què es troben ja s’han convertit en «estructurals» i «difícils de resoldre». A més de l’aïllament social, Àngels Camós també hi situa les dificultats per trobar feina, l’accés a un habitatge o la cobertura de necessitats bàsiques.
La directora, però, ha subratllat que des de Càritas no deixaran d’intentar cercar solucions a aquests reptes. Entre d’altres, reforçant el programa de cobertura de les necessitats bàsiques (amb les targetes ‘Com Tu’), reclamant més cobertura i quanties de la Renda Garantia de Ciutadania o incidint en la necessitat d’una llei que reguli el sensellarisme com a via també per combatre les situacions d’infrahabitatge.
Càritas Diocesana de Girona compta amb 50 associacions locals repartides arreu de la demarcació i un equip format per 2.070 voluntaris i 158 tècnics. Treballa a partir de 32 projectes d’acció social i l’any passat la seva inversió va ser de 13 milions d’euros (MEUR), sumant tant les aportacions que va rebre l’entitat -el 62%, de fons públics- i els ingressos de la seva empresa d’inserció Ecosol.
