La carretera C-16 s’ha reobert completament al trànsit en tots dos sentits després de diversos dies de talls provocats per les mobilitzacions de la pagesia. Tot i això, encara es manté un carril tallat en direcció nord i un altre en sentit sud.
El Servei Català de Trànsit ha informat també que l’autopista entre Borrassà i Vilademuls encara continua tallada. Aquesta via forma part dels punts afectats per les protestes contra l’acord entre la Unió Europea i el Mercosur.
Els pagesos van decidir posar fi a les protestes dilluns al vespre, després d’una trobada amb el president de la Generalitat, Salvador Illa. La C-16 i l’autopista al nord de Girona van ser les últimes vies a recuperar la normalitat, després de dies de mobilitzacions.
Palamós ha engegat el cicle de dansa del Programa d’arts escèniques i música per a escolars amb la participació de prop de 1.500 nens i nenes dels centres d’Infantil i Primària del municipi. Aquesta activitat educativa té lloc durant l’horari lectiu i forma part de la programació cultural que impulsa l’Ajuntament de Palamós des de fa gairebé trenta anys.
La proposta combina espectacle i aprenentatge. Cada trimestre es dedica a una disciplina artística diferent. El primer va estar centrat en el teatre. Ara és el torn de la dansa, i el tercer trimestre es tancarà amb la música en viu.
El programa educatiu arriba enguany a la seva 29a edició. Inclou materials pedagògics perquè les escoles treballin els espectacles abans i després de veure’ls. L’objectiu és apropar l’art escènic als infants i fomentar el consum cultural des de ben petits.
El cicle actual programa quatre espectacles pensats per a cada etapa escolar. Els més petits, del cicle Infantil, han començat amb “Sabates noves”, un espectacle de teatre d’objectes que ha rebut diversos premis internacionals i nacionals. Aquesta obra ha estat representada a prop de cinquanta països i destaca per la seva qualitat artística i estètica.
Els alumnes del Cicle Inicial veuran “Aire”, una proposta multimèdia de la companyia madrilenya Larumbe Danza que tracta l’equilibri mediambiental. El Cicle Mitjà assistirà a “scRakeja’t 2.0”, un muntatge de la companyia palamosina CobosMika Company, que enfronta dansa contemporània i urbana en forma de combat coreogràfic. Per últim, el Cicle Superior participarà en “Una conferència Ballada. Tendències d’ara”, de Toni Jodar i Beatriu Daniel, que ofereix una mirada didàctica sobre la dansa actual.
El programa continuarà fins al maig amb les sessions musicals. Amb iniciatives com aquesta, Palamós reforça la cultura com a part del dia a dia escolar.
Maria Canaleta, una dona de 105 anys que viu a Riells i Viabrea, ha guardat durant tota la seva llarga vida la recepta de la seva àvia per elaborar la ratafia, que aquest any s’ha tornat a embotellar seguint aquesta fórmula sota el nom de Cabrera. La denominació de la ratafia té a veure amb l’antic vescomtat de Cabrera, que s’estenia pels boscos del massís del Montseny per on la petita Maria recollia les plantes que li indicava la seva àvia Joaquima. Fins a 39 plantes calen per elaborar aquesta ratafia i totes es conserven en un llibre que el fill de Joaquima i pare de Maria, Pere Canaleta, va cosir perquè no es perdés la fórmula.
L’àvia era una remeiera, una dona que coneixia les plantes del bosc i era capaç d’elaborar ungüents i pocions amb els quals guarir mals. Maria Canaleta, als 105 anys, recorda perfectament les cures que rebia de Joaquima per a problemes com “el de nervis”, que sempre ha patit. Maria Canaleta ha estat entrevistada per Joan Bosch al programa DE CAP A CAP.
L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha iniciat les obres de naturalització de la plaça d’Otívar, a Sant Antoni. L’actuació consisteix a substituir l’antiga font per una nova zona verda, amb terra vegetal i gespa, integrada a l’entorn i amb reg per aspersió.
La font cinètica, inaugurada l’any 2003 amb efectes de llum, so i raigs d’aigua sincronitzats, va quedar greument afectada pels aiguats del 2005. Una reparació parcial va permetre recuperar només els efectes d’aigua, però feia més de cinc anys que no funcionava.
El projecte suposa l’enderroc complet de la font, el terraplenat de l’espai i la plantació de gespa, per afavorir una nova zona verda en connexió amb l’àmbit adjacent. El cost total de l’actuació és de prop de 44.000 euros i les obres van a càrrec de l’empresa Aglomerats Girona SA.
Amb aquesta transformació, el consistori vol potenciar espais verds sostenibles i inclusius, que millorin la qualitat urbana i aportin més benestar per a la ciutadania.
Els treballs principals s’acabaran en dues setmanes, tot i que l’arrelament de la gespa requerirà un període d’aproximadament dos mesos.
L’aeroport de Girona ha tancat el millor any des del 2013 en volum de passatgers, després d’arribar als 2.185.561 usuaris el dia 31 de desembre. Es tracta d’un dels objectius que tenia la taula estratègica de l’aeroport pel 2025 i suposa un augment de passatgers del 9,4% en comparació amb l’any anterior.
Pel que fa al volum d’operacions, s’han fet 28.000 aterratges i enlairaments al llarg de tot l’any, que suposa un increment del 15,2% de l’activitat en comparació amb el 2024. En concret, les dades del desembre han permès afegir 51.000 passatgers al còmput global de tot l’any. Aquesta xifra suposa un 4,6% més dels que hi havia a l’anterior any.
A més, aquesta xifra és la més elevada des del 2013 i confirma el bon moment que viu la terminal gironina. El creixement en passatgers és generalitzat en les aerolínies que hi operen i s’assimilen a la xifra mitjana. En el cas de Ryanair, en tot el 2025 ha transportat 1.776.199 passatgers en tot l’any i això representa un 8,6% més que els que va tenir el 2024.
En segon lloc, hi ha l’aerolínia britànica Jet2, que ha tancat l’any amb 133.711 usuaris i ha registrat un creixement del 10,6%. La companyia Transavia ha comptat amb 118.277 passatgers i suposa un creixement del 5,7%. Per altra banda, Air Arabia ha registrat 21.643 usuaris i Wizz Air, 19.005. Aquestes dues aerolínies havien començat a operar a finals del 2024 i per això aquest any ha estat el primer a tenir una activitat durant tota l’anualitat.
Pel que fa a operacions, la terminal gironina ha tancat l’anualitat amb 28.067 operacions, que suposa un 15,2% més que l’any passat. Malgrat tot, pràcticament només la meitat són de vols comercials. Concretament, han estat 16.684 enlairaments i aterratges comercials, tot i que això implica un creixement del 8,9% en comparació amb l’any passat. Un dels motius d’aquest increment en el nombre d’operacions és la força que agafa la terminal gironina en aviació privada.
La mort d’un veí al desembre en un accident de trànsit va ser l’espurna que va encendre la indignació d’un territori. Al Baix Ter, un grup de ciutadans ha creat una plataforma per exigir la millora urgent de diverses carreteres, especialment els trams entre Torroella de Montgrí, la Pera i Medinyà, que acumulen anys de denúncies i una elevada sinistralitat.
En una entrevista concedida al Supermatí, Joan Güell, membre de la nova plataforma, denuncia que “tenim unes carreteres estretes, sense vorals, i amb una perillositat reconeguda però ignorada”. Segons explica, els veïns estan cansats de veure com les promeses administratives no es tradueixen en accions. “Cada dos per tres hi ha accidents greus o mortals. La gent està encrespadíssima”, afegeix.
La plataforma va néixer de manera espontània arran d’un missatge a les xarxes socials, però ja compta amb el suport explícit de diversos ajuntaments de la zona, com els de Torroella, Pals, Ullà, Gualta i Parlavà. L’assistència massiva a una trobada a l’Espai Ter va confirmar la necessitat d’una mobilització més organitzada.
Actualment, el col·lectiu està consolidant la seva estructura i preveu formar comissions de treball per definir accions concretes.
El conseller Josep Rull, el 2017, va anunciar diverses millores, però, segons la plataforma, només s’han materialitzat algunes rotondes i asfaltats puntuals, sense cap actuació estructural. “Han fet una capa d’asfalt rugós perquè anem més lents, però això no és seguretat”, ironitza Güell. També denuncia la manca de projecte definit per a les actuacions pendents.
Entre les peticions de la plataforma destaquen:
Eixamplament amb vorals de les carreteres de Torroella cap a la Pera i Medinyà.
Millora de la seguretat a la carretera de Torroella a l’Estartit, una de les més perilloses de Catalunya.
Construcció d’una variant a Torroella per descongestionar el trànsit.
Millora dels ponts sobre el riu Ter, per evitar colls d’ampolla.
“No volem autovies, volem carreteres segures. Eixamplar un metre a cada costat, amb un voral digne, no hauria de ser cap luxe”, diu Güell.
Tot i la lentitud administrativa, el portaveu es mostra optimista: “No hi ha res que s’aconsegueixi gratuïtament. Ens hem d’arremangar i lluitar per una qüestió de justícia”. Afirma que el suport ciutadà és massiu, i que moltes persones es mostren disposades a participar en mobilitzacions si cal.
