Romanyà de la Selva estrenarà el proper dissabte 8 de novembre la primera edició de Romanyam, una fira gastronòmica i artesanal centrada en els productes de les Gavarres i el seu entorn. En una entrevista concedida al programa Supermatí, l’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifre, ha explicat que la iniciativa va néixer fruit d’una col·laboració entre el Consorci de les Gavarres, l’associació de veïns de Romanyà, l’Ajuntament de Llagostera i el de Santa Cristina.
“És una fira per potenciar un territori i uns productes de quilòmetre zero que sovint tenim poc valorats”, ha explicat Xifre, que destaca la singularitat de la mostra: tots els estands seran de productes locals com mel, vi, formatges i artesania, acompanyats d’una àmplia oferta gastronòmica.
Els restaurants de Santa Cristina i Llagostera, conjuntament amb l’escola d’hostaleria, serviran menús als assistents en una zona habilitada per menjar-hi. També s’hi cuinarà a la brasa i es comptarà amb la participació del restaurant Can Roquet. Josep Xifre considera que Romanyam és una gran oportunitat per donar a conèixer el territori, tant a nivell comercial com cultural.
Romanyam s’ha concebut com una fira familiar, amb activitats durant tot el dia: concurs de pintura ràpida, excursions guiades, tallers de vermut i d’alimentació prehistòrica, i un concert a la tarda. També s’hi celebrarà l’acte commemoratiu dels 50 anys del Manifest de Romanyà.
Xifre ha volgut destacar l’objectiu de socialitzar i dinamitzar la vida cultural i econòmica de la zona: “La gent vol fer coses i conèixer el que té a prop. Aquesta fira vol ser un punt de trobada que reforci el territori”. També ha posat en valor la importància de la protecció del medi: “Les Gavarres són un espai que cal conèixer i preservar, i si la gent ho fa amb guies, s’aprofita millor i es protegeix”.
La fira està pensada per al públic local però també per a visitants de tota la província, amb promoció a través de la Diputació de Girona i els seus mitjans. Xifre ha remarcat que Romanyam neix amb humilitat, però amb voluntat de créixer en properes edicions.
Pel que fa als productors, l’acollida ha estat molt positiva: “Els hem facilitat la participació gratuïta perquè són ells qui fan possible aquesta fira”, ha assegurat l’alcalde. La previsió d’assistència és optimista, tot i ser la primera edició: “Ja hem tingut molt bona resposta en altres iniciatives com la Fira de Nadal o Sant Jordi a Santa Cristina”, ha afegit.
L’editorial Empúries ha publicat La carícia dels detalls, un llibre pòstum que reuneix setanta-sis crítiques literàries de Vicenç Pagès Jordà, escrites entre els anys 2006 i 2020. El volum, previst inicialment per al 2021, veu finalment la llum tres anys després de la mort de l’autor, nascut a Figueres i resident a Torroella de Montgrí.
El llibre recull textos publicats en diversos mitjans i travessats pel característic sentit de l’humor de l’autor. Pagès Jordà analitzava traduccions, feia referències literàries i cuidava cada detall amb la voluntat de no deixar res essencial per dir.
El volum incorpora també un pròleg escrit per l’autor, on exposa la seva visió sobre la crítica literària i sobre el mateix llibre.
Vicenç Pagès Jordà va iniciar la seva trajectòria com a crític l’any 1989 i va mantenir aquesta activitat fins a la seva mort prematura el 2022. Entre els seus primers èxits hi ha la Biennal de Barcelona en literatura, que va guanyar als vint-i-cinc anys. Poc després va publicar el seu primer llibre, Cercles d’infinites combinacions.
La seva obra inclou títols com En companyia de l’altre, guardonat amb el premi Documenta, El poeta i altres contes, premi Mercè Rodoreda, o novel·les com Carta a la reina d’Anglaterra, Els jugadors de whist i Dies de frontera.
També va escriure assaigs sobre la lectura i l’escriptura, com Un tramvia anomenat text o De Robinson Crusoe a Peter Pan. Pòstumament, s’han publicat obres com Kennedyana, el recull de contes En primera persona i Curs de prosa.
Amb La carícia dels detalls, l’obra crítica de Vicenç Pagès Jordà queda reunida en un únic volum que testimonia el seu rigor, la seva sensibilitat i la seva passió per la literatura.
L’aeroport de Girona ha rebut més d’1.875.000 viatgers fins al setembre. En concret, i segons les dades d’Aena, els primers nou mesos de l’any han passat per les instal·lacions de Vilobí d’Onyar (Selva) 1.875.490 passatgers, un 10% més que els mateixos mesos del 2024. Tot i l’augment global en l’acumulat de l’any, setembre ha trencat la tendència a l’alça dels darrers dos anys i mig. El darrer mes ha tancat amb 299.797 viatgers, un 1,8% menys que el mateix mes de l’any passat. El darrer descens interanual registrat va ser el maig del 2023. Ryanair continua sent l’aerolínia més important i el 77,54% dels turistes es desplacen amb aquesta companyia. Els destins estrella han estat Londres, Brussel·les i l’aeroport alemany de Weeze.
L’aeroport de Girona – Costa Brava ha trencat aquest setembre l’increment de passatgers que ha registrat els darrers dos anys i mig. En total, per la infraestructura hi ha passat 299.797 passatgers, una dada un 1,8% inferior a la del mateix mes de l’any 2024. El darrer descens interanual registrat va ser el maig del 2023 i, des d’aleshores, les dades d’Aena havien marcat una tendència a l’alça.
Hi ha hagut menys viatgers a l’aeròdrom de Vilobí d’Onyar, però l’estadística reflecteix un increment en el nombre de vols. Durant el mes de setembre n’hi ha hagut 2.894, un 2% més que el mateix mes del 2024.
Amb tot, el de setembre és un lleu descens en el nombre de passatgers que no tomba la tendència en l’acumulat de l’any. Durant els primers nou mesos del 2025, un total d’1.875.490 turistes han volat des de l’aeroport de Girona. Són un 10% més que en l’acumulat dels tres primers trimestres del 2024. També hi ha hagut més moviments. Des de gener, s’han registrat 22.272 vols, un 17,4% més que el mateix període de l’any passat.
Ryanair és, de llarg, la companyia que més persones ha transportat des de l’aeroport de Girona entre gener i setembre. L’aerolínia ha mogut 1.494.522 persones a l’aeròdrom, un 79,6% del total. També és la companyia que més viatgers han utilitzat durant el mes de setembre, el darrer de la temporada turística, quan 232.468 turistes s’han enlairat o han aterrat amb avions de la companyia irlandesa, un 77,54% del total.
Els destins estrella durant el mes de setembre han estat Londres, Brussel·les i l’aeròdrom alemany de Weeze. Un total de 21.248 viatgers han connectat amb l’aeroport anglès d’Stansted (un 3,5% més que el mateix mes del 2024. L’enllaç amb Charleroi està en segon lloc amb 19.323 passatgers, tot i que en comparació amb l’any anterior hi ha hagut un descens del 16,2%. Completa el podi l’aeroport de Weeze, amb 17.862 turistes, un 16,1% més que el setembre anterior.
Són, seguint el mateix ordre, els tres aeroports que han connectat més passatgers des de l’aeroport de Girona – Costa Brava des de gener.
Han començat a Calonge i Sant Antoni els cursos de formació digital adreçats a persones majors de 65 anys. Les sessions es fan al Palau Firal de Sant Antoni cada dimarts i dijous al matí. L’objectiu és ajudar la gent gran a millorar l’ús del telèfon mòbil i la tauleta tàctil.
Els cursos són gratuïts i adreçats exclusivament a persones empadronades al municipi. Cada sessió dura dues hores, i cada curs suma un total de 15 hores de formació.
Els dimarts s’ofereix un curs de nivell inicial o mitjà, mentre que els dijous s’imparteix un curs de nivell mitjà o avançat. Aquesta diferenciació permet adaptar l’aprenentatge al nivell de coneixement de cada participant.
Els cursos formen part del projecte Més Digitals, impulsat per la Generalitat de Catalunya i Localret, amb la col·laboració de la regidoria de Gent Gran de l’Ajuntament. El projecte té com a objectiu combatre la bretxa digital i facilitar l’accés a les noves tecnologies a les persones en situació de risc d’exclusió digital.
Sota el lema “A Catalunya, ser digital no té edat”, la iniciativa preveu oferir formació a més de 90.000 persones grans fins al juny del 2026.
Els participants aprendran a configurar el mòbil, crear un compte de correu, fer fotos i gestionar-les, connectar-se al WiFi, navegar per internet amb seguretat, fer compres en línia, operar amb la banca digital i utilitzar l’idCAT mòbil.
Un estudi del Consorci de Conservació del Medi Marí ha revelat “l’impacte positiu” per a la fauna i la flora que tenen els camps de boies instal·lats en diverses zones del litoral de l’Alt i el Baix Empordà. A través d’un protocol, els experts analitzen diversos aspectes com la proliferació d’espècies i el seu desenvolupament o el manteniment de les praderies de posidònia. Un dels creadors del protocol, Boris Weitzmann, explica fa més de vuit anys que estudien les zones d’abalisament i de bany durant l’època d’estiu quan hi ha més “pressió turística”. L’objectiu és delimitar el que anomenen “àrees verdes marines” i que estan protegides per les boies. Weitzmann explica que el protocol els permet tenir una visió “global” de tot l’espai.
Els camps de boies regulen la navegació, protegeixen els banyistes, permeten que el fons marí no es faci malbé amb els ancoratges de les embarcacions i actuen com reserves marines temporals, durant el període de màxima pressió turística a l’estiu, perquè durant l’hivern es retiren. Aquestes són algunes de les conclusions que han tret els experts del Consorci de Conservació del Medi Marí, després d’analitzar diverses zones abalisades de municipis del Baix i l’Alt Empordà.
En concret, els experts han treballat en diverses zones protegides de Calonge i Sant Antoni, Palafrugell, Begur, Palamós, l’Escala i Castelló d’Empúries. Arran dels estudis, s’ha establert un protocol que és “l’últim gra de sorra” d’un projecte que fa més de vuit anys que dura.
Aquest protocol el que fa és donar una base als científics per valorar l’impacte dels diferents camps de boies que hi ha a la costa empordanesa. A través de l’estudi de diferents paràmetres, els experts aconsegueixen uns resultats que acaben indicant una nota final sobre com afavoreix el camp de boies a l’entorn marí.
“L’objectiu és que aquesta nota vagi augmentant al llarg dels anys o, si més no, que es mantingui”, explica Boris Weitzmann, un dels responsables de la iniciativa, finançada amb fons europeus.
El que també ha determinat l’estudi fet fins ara és l’impacte positiu que tenen aquests espais marítims que estan abalisats pels ajuntaments i que “protegeixen” tant a banyistes com a la flora i la fauna marina.
Un bon exemple són els prats de posidònia. Weitzmann reconeix que inicialment creien que les boies serien un problema i que destruirien el fons marí, però la realitat, diu, “és ben diferent”. “Jo m’he hagut d’empassar les meves paraules. Tenir barques i boies en una zona amb molta pressió turística, pensàvem que seria negatiu, però el que es veu a la superfície no és el que passa al fons marí”, ha remarcat.
Una de les claus és que la boia estigui “ben fixada” i no es mogui, tant si és “antiga” amb un bloc de ciment com si és ecològica i està ancorada a una pedra marina. “El que és més important és que el cadenat no s’arrossegui i que quedi fixat”, ha remarcat.
“Un equilibri inestable”
Weitzmann assenyala que un dels problemes amb els quals es troben és un “equilibri inestable” entre qui creu que cal posar el màxim de camps de boies possibles, per evitar que les barques fondegin a prop de les platges i qui considera que no cal abalisar els espais on només s’hi pot arribar amb barca.
El creador del protocol considera que en moltes ocasions es tracta d’un “problema de convivència” i reconeix que no és partidari de posar boies “a tot arreu”, entre altres motius per l’impacte visual que generen, especialment en un espai com la Costa Brava.
Ara bé, Weitzmann considera que són “molt importants” en llocs puntuals perquè “ordenen el territori, fan la navegació més segura perquè tirar l’àncora sempre és un risc i, de retruc, protegeixen el fons marí”, remarca.
Des del Consorci assenyalen que, malgrat que inicialment només s’ha dut a terme a la Costa Brava de l’Alt i el Baix Empordà, el protocol és exportable a qualsevol part del litoral de Catalunya, on un ajuntament tingui una zona marina abalisada.
L’exemple de Calonge
Una de les localitats que ha participat perquè l’elaboració d’aquest protocol fos una realitat és Calonge i Sant Antoni. Des de l’ajuntament assenyalen que per a ells és “molt important” que es difongui entre la ciutadania. “La gent veu el que hi ha a fora, però no coneix el fons marí. Si ho difonem i els ho expliquem, la ciutadania valorarà la importància de conservar-lo”, explica la regidora de Medi Ambient, Lídia Sánchez.
En aquest sentit, des del consistori expliquen que han fet diverses sortides amb biòlegs i els veïns i turistes que vulguin i van a fer immersió lleugera -amb tub i ulleres-. Un cop a dins descobreixen algunes de les característiques de la fauna i la flora i els biòlegs expliquen com les boies preserven el medi.
Privat: L’EMD de l’Estartit tanca en positiu el pressupost del 2024 i torna a un escenari de solvència financera
L’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit gestionarà directament el cementiri municipal a partir del 2026. Aquesta novetat es concreta amb la creació d’una nova taxa que regularà els preus dels serveis funeraris i permetrà ordenar-ne la prestació.
La taxa inclou preus diferenciats per a concessions, manteniment i treballs funeraris. Per exemple, un nínxol nou tindrà un cost de 600 euros per cinquanta anys i un lloguer anual de 50 euros, amb un mínim de tres anys. Els columbaris costaran 300 euros, mentre que el manteniment anual serà de 12 euros per sepultura. També s’hi estableixen tarifes per tràmits administratius i serveis com inhumacions, exhumacions o col·locació de làpides.
Les ordenances inclouen exempcions per a enterraments de beneficència, ordres judicials o sepultures de titularitat parroquial. A més, les transmissions de concessions entre familiars de fins al tercer grau tindran bonificacions si no hi ha deutes tributaris pendents.
Juntament amb aquesta mesura, l’EMD ha aprovat una bonificació per als establiments comercials que sol·licitin l’ocupació de la via pública segons la nova ordenança. L’objectiu és facilitar l’adaptació del comerç local als nous criteris reguladors.
Tot i aquestes dues novetats, les ordenances fiscals del 2026 es mantenen congelades respecte a l’any anterior. Segons l’EMD, els canvis responen a la voluntat de mantenir l’equilibri entre la prestació dels serveis i la sostenibilitat econòmica de l’administració local.
