9 C
Pals
Diumenge, 23 novembre 2025
- Publicitat -

Palamós decideix si vol canviar el topònim i incorporar-hi Sant Joan

privat:-palamos-decideix-si-vol-canviar-el-toponim-i-incorporar-hi-sant-joan
Privat: Palamós decideix si vol canviar el topònim i incorporar-hi Sant Joan

Palamós celebra durant el dia d’avui una consulta popular per decidir si el municipi ha d’incorporar el nom de Sant Joan al seu topònim oficial. Prop de 17.000 habitants majors de 16 anys estan cridats a respondre la pregunta: “Vols que el topònim del municipi de Palamós incorpori el nom de Sant Joan passant a denominar-se Palamós i Sant Joan?”. Fins a les dues del migdia, unes 700 persones ja han votat, que se sumen als 394 que ja ho van fer de forma anticipada. L’alcaldessa, Maria Puig, ha qualificat la jornada d'”històrica” i ha reivindicat que el municipi “té dos pobles”. Sant Joan era un municipi independent, que durant el franquisme es va annexar a Palamós i en va desaparèixer del nom oficial.

Durant tot el matí un degoteig constant de persones han anat a votar als col·legis de l’Aula d’Aprenentatge de Sant Joan i a la biblioteca municipal de Palamós. L’alcaldessa, Maria Puig ha assegurat que els veïns estan “emocionats” de poder posar les urnes “i omplir-les d’opinió sobre una inquietud que fa temps que roda”.

Puig ha recordat que el debat d’incorporar Sant Joan al topònim “ve de lluny” i “arrossega un sentiment de greuge històric”. “Som un municipi amb dos pobles que en el seu moment es van agregar en un context de no democràcia”, ha detallat. Segons l’alcaldessa, aquesta reivindicació inicialment impulsada des del nucli de Sant Joan “s’ha anat estenent a tot el municipi” fins a convertir-se en un debat compartit que ha comptat el suport de totes les forces del municipi.

En aquest sentit, ha subratllat que la voluntat del consistori si guanya el sí és que el resultat s’elevi al ple i que s’iniciïn els tràmits corresponents pel canvi de nom.

“Una qüestió de memòria històrica”

Des del teixit veïnal, el president de l’Associació de Veïns de Sant Joan, Carles Sala ha assegurat que arribar a la consulta “ha costat molts anys de reivindicació”. Sala ha explicat que la lluita per recuperar el nom de Sant Joan s’arrossega des de la seva annexió durant la dictadura. “El 1942 Sant Joan va quedar annexat i el nom va passar a l’oblit institucional, tot i que el poble no l’ha perdut mai”, ha remarcat.

A més, Sala ha assegurat que la votació d’aquest diumenge és una qüestió de “memòria històrica, que comença a cada poble”, ha dit. Malgrat confiar que el resultat sigui favorable, ha advertit que, “la feina no s’acaba”. “Si surt que sí, s’iniciaran els tràmits; si surt que no, serà un altre pas fet, però no l’últim”.

“Sant Joan té identitat”

Al llarg del matí, molts votants del col·legi de l’Aula d’Aprenentatge de Sant Joan han expressat que estan contents per poder decidir sobre el topònim. Un votant, en Ferran Oliu, ha remarcat que “sempre hem estat de Sant Joan” i que veuria “perfecte” que el municipi incorpori els dos noms. Un antic veí, l’Àngel Romero, assegura que “Sant Joan té identitat, té poble, conserva les seves tradicions i els veïns encara són veïns. Això és molt important”.

Un altre votant, en David Busquets, que a més és professor d’història, ha celebrat que la consulta pugui reparar “una injustícia històrica”. “És fer justícia. Al darrere hi havia un poble amb parròquia, amb ajuntament, amb vida pròpia”. Ha afegit una anècdota històrica i ha explicat que Francesc Macià va visitar els dos ajuntaments l’any 1932 quan feia campanya per l’Estatut. “Oblidar això és injust”, ha conclòs.

Col·legis oberts fins a les vuit del vespre

Els palamosins i palamosines empadronats al municipi i majors de 16 anys, unes 17.000 persones, tenen fins a les vuit del vespre per anar a votar als dos col·legis habilitats. Fins a les dues del migdia, unes 700 han votat, 520 a la Biblioteca i 180 a l’Aula d’Aprenentatge. A aquesta xifra se li sumen les 348 persones que han votat anticipadament de dilluns al divendres d’aquesta setmana.

Els treballadors de Correos de Palafrugell iniciaran dilluns una vaga per manca de personal

correos correus palafrugell

Els treballadors de la Unitat de Repartiment de Correus de Palafrugell han convocat una vaga de quinze dies a partir de dilluns. Denuncien que la falta de personal els impedeix garantir el servei en condicions i genera una sobrecàrrega de feina insostenible.

Segons el portaveu del col·lectiu, Víctor del Río, la plantilla s’ha reduït dràsticament en els últims anys. El nombre de repartidors a Palafrugell ha passat de 13 a només 4 persones. Aquest descens s’explica per jubilacions i baixes que no s’han cobert, tot i que puntualment s’hi hagin fet contractacions temporals.

Els empleats reclamen la cobertura immediata de totes les vacants en torn de matí i tarda, així com la millora de les condicions laborals. També exigeixen la creació d’una mesa de negociació per acordar un pla d’actuació sobre plantilla, organització i salut laboral, i el trasllat del local a un espai adequat que compleixi la normativa de seguretat laboral establerta pel Reial Decret 486 del 14 d’abril de 1997.

Es preveu que a la vaga també s’hi afegeixi la majoria del personal de les oficines rurals que donen servei a Pals, Begur, Vall-llobrega i Mont-ras, tot i que la principal afectació és a Palafrugell. Aquest matí s’ha intentat una mediació a la Direcció General d’Inspecció de Treball, però no s’ha arribat a cap acord i no s’han establert serveis mínims.

SOS Costa Brava diganostica “greus mancances” en la gestió dels espais protegits de la Costa Brava

sos costa brava

Només tres dels nou grans espais naturals de la Costa Brava tenen avui un Pla Especial de Protecció, i només un disposa d’un Pla Rector d’Ús i Gestió aprovat. Aquesta és una de les principals alertes de l’estudi que ha presentat SOS Costa Brava aquest divendres a Girona, sota el títol Diagnosi sobre la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 i els Plans d’Espais d’Interès Natural de la Costa Brava.

L’informe constata que la major part dels espais naturals del litoral gironí es troben desprotegits a nivell administratiu, sense plans de gestió ni pressupostos assignats. Entre aquests, les Muntanyes de Begur són el cas més greu: tot i formar part del catàleg de zones protegides des de fa més de 30 anys, no tenen cap eina de protecció vigent. Aquest buit legal ha afavorit l’impacte de l’activitat urbanística.

L’estudi repassa l’estat de nou espais naturals: Cap de Creus, Aiguamolls de l’Empordà, Muntanyes de l’Albera, Albera Marítima, Muntanyes de Begur, Castell–Cap Roig, Massís de les Gavarres, Montgrí–Medes–Baix Ter i Cadiretes. Només les Illes Medes compten amb un Pla Rector d’Ús i Gestió aprovat, mentre que el del Cap de Creus està encara en tramitació.

Segons SOS Costa Brava, la manca de gestió efectiva afavoreix amenaces com la pressió turística, el fondeig incontrolat, l’expansió d’espècies invasores, les activitats extractives i la fragmentació del territori. Aquest conjunt de factors posa en risc la biodiversitat i l’autenticitat del paisatge.

L’informe proposa tres escenaris d’actuació i remarca que la millora és perfectament assumible, tant des del punt de vista tècnic com econòmic. Entre les accions prioritàries, es reclama ampliar els límits protegits, acabar els instruments de planificació pendents i dotar els espais d’òrgans gestors i recursos reals.

Durant la presentació, celebrada a l’Auditori Josep Irla de Girona, l’advocat Eduard de Ribot, l’expert Albert Albertí i el president de la federació, Jordi Palaudelmàs, han defensat que la diagnosi és una crida urgent a l’acció. L’entitat ha demanat a la Generalitat que assumeixi responsabilitats i activi les mesures proposades sense demora.

Primera Llista – 22 novembre 2025

Els Bombers reben una setantena d’avisos per les fortes ratxes de vent

privat:-incendis-al-baix-emporda:-els-bombers-intervenen-durant-la-matinada-en-dos-focs-diferents
Privat: Incendis al Baix Empordà: els Bombers intervenen durant la matinada en dos focs diferents

Els Bombers han rebut prop de 70 avisos per la ventada, que ha bufat amb força sobretot a l’Empordà, l’Ebre i el Pirineu, amb ratxes que han superat els 90 quilòmetres per hora.  Les ratxes més fortes s’han registrat al nord de l’Alt Empordà, amb més de 140 quilòmetres per hora a Portbou, concretament al coll dels Belitres. També hi ha hagut cops de vent entre 70 i 80 quilòmetres per hora a municipis com Navata, Roses, el Perelló i Sant Pere Pescador.

Entre les incidències a destacar, un arbre ha caigut sobre un cotxe en moviment a Torrent, al Baix Empordà, a causa del vent fort d’aquesta matinada. El vehicle circulava per una zona rural i, tot i l’incident, no hi ha hagut ferits. A la Vall d’en Bas, a la Garrotxa, el vent ha fet volar uns mobles d’un terrat que han quedat atrapats en uns cables. Una dotació dels Bombers de la Generalitat ha retirat les fustes i ha avisat la companyia de serveis.

A més del vent, la matinada ha estat marcada per un fred intens. Les temperatures han baixat fins als 15 graus sota zero a cotes altes del Pirineu, amb registres destacats a la Tosa d’Alp, Salòria i Boí. També hi ha hagut glaçades de fins a 6 graus sota zero al pla de Bages i a les comarques de Ponent. Al litoral, Cabrils, al nord del Maresme, ha registrat el valor més baix en un mes de novembre en 30 anys, amb 0,2 graus, superant el rècord anterior del 1999.

Tanquen el segon tram de la Via Ferrata del molí de Sant Feliu per protegir el corb marí emplomallat

privat:-per-nidificacio-d’aus,-segon-tram-tallat-de-la-via-ferrata-fins-finals-de-maig
Privat: Per nidificació d’aus, segon tram tallat de la Via Ferrata fins finals de maig

El segon tram de la Via Ferrata Cala del Molí de Sant Feliu de Guíxols tanca temporalment a partir de l’1 de desembre. La mesura busca protegir el corb marí emplomallat, un ocell que fa el niu a la zona i que es considera una espècie vulnerable.

El tancament s’allargarà fins a la primavera, tot i que encara no hi ha una data concreta. Altres anys, el recorregut s’ha tornat a obrir entre finals d’abril i principis de maig.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat és qui determina el tancament per evitar molèsties durant la nidificació d’aquesta espècie. Aquesta restricció ja s’ha aplicat els dos darrers anys per les mateixes raons ambientals.