Blanca Gallud: «Hi ha una gran tradició amb la Costa Brava»

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Blanca Gallud: "Hi ha una gran tradició amb la Costa Brava"
Loading
/

En una nova entrevista del programa «De Cap a Cap», Joan Bosch ha conversat amb Blanca Gallud, cònsol del Gran Ducat de Luxemburg a Barcelona. Durant la conversa han parlat de la nova connexió aèria entre l’aeroport Girona-Costa Brava i Luxemburg, de l’interès dels luxemburguesos per la Costa Brava i dels atractius turístics del país.

Per primera vegada, l’aeroport Girona-Costa Brava ofereix un vol regular a Luxemburg operat per Luxair. La ruta estarà en funcionament fins al 29 d’agost, amb dues freqüències setmanals, els dimarts i els dissabtes, i prop de 4.000 places disponibles.

Gallud,davant la pregunta de si la ruta està tenint èxit, ha reconegut que encara no disposen de dades, però ha assegurat que als luxemburguesos els agrada molt visitar Catalunya. Cada any, prop de 20.000 persones de Luxemburg hi viatgen, tot i que encara no se sap quants escolliran l’aeroport de Girona en lloc del de Barcelona. Segons ha dit Gallud, la Costa Brava és una destinació molt atractiva per les seves platges, la gastronomia, la cultura, els monuments i el patrimoni.

La cònsol també ha explicat que molts estudiants luxemburguesos celebren el final del batxillerat passant uns dies a Lloret de Mar. Gallud ha expressat el seu desig que la ruta tingui èxit i es pugui allargar més enllà de l’estiu, recordant que Luxair ja connecta Luxemburg amb disset ciutats de l’Estat espanyol.

Finalment, Gallud ha animat els gironins a visitar Luxemburg. Ha destacat que és un país situat al centre d’Europa, amb moltes fortificacions, espais naturals i un important patrimoni històric. També ha recomanat visitar el Palau Ducal i ha assegurat que Luxemburg ciutat, per les seves dimensions, pot recordar una mica Girona. Pel que fa a la gastronomia, ha destacat especialment la qualitat de la carn i dels vins del país. Per acabar, ha explicat que espera que aquesta nova connexió reforci els vincles entre Luxemburg i la Costa Brava, on des de fa anys viu una important comunitat de luxemburguesos.

Els Bombers treballen en un incendi a la zona dels Àrids a Santa Cristina d’Aro

privat:-un-foc-de-matolls-crema-400-metres-quadrats-a-la-bisbal-i-obliga-els-bombers-a-tornar-hi-hores-despres
Privat: Un foc de matolls crema 400 metres quadrats a la Bisbal i obliga els Bombers a tornar-hi hores després

Es declara un petit incendi aquest dimarts a la zona dels Àrids de Santa Cristina d’Aro. Els Bombers de la Generalitat de Catalunya han rebut l’avís i ja estan treballant per controlar i extingir el foc.

De moment, es desconeixen les causes que han provocat l’incendi. L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro demana a la ciutadania que no s’apropi a la zona. L’objectiu és facilitar la feina dels serveis d’emergència i garantir la seguretat.

El consistori també recomana seguir només la informació que publiquin els canals oficials. L’Ajuntament assegura que continuarà fent seguiment de la situació. També informarà de qualsevol novetat quan disposi de més informació.

JENNIE estrena videoclip de ‘Less than a Lover’ rodat a Sa Tuna i a Girona

La cala de Sa Tuna, a Begur, és un dels escenaris destacats del nou videoclip de ‘Less than a Lover’, el darrer senzill de Jennie, integrant de BLACKPINK. L’artista sud-coreana ha apostat per alguns dels paisatges més icònics de la Costa Brava per donar forma a una producció amb una marcada estètica mediterrània que ja suma milions de visualitzacions a YouTube.

Tot i que bona part del videoclip transcorre pels carrers del Barri Vell de Girona, diverses escenes també s’han enregistrat a Sa Tuna, una de les cales més fotografiades de Catalunya. Les característiques cases blanques davant del mar, les aigües cristal·lines i el paisatge rocós de la badia serveixen de teló de fons per a alguns dels moments més relaxats i estiuencs del vídeo.

L’elecció de Sa Tuna reforça la voluntat de transmetre una atmosfera de vacances mediterrànies que encaixa plenament amb el missatge de la cançó. Al llarg del videoclip, Jennie comparteix diferents moments amb el model taiwanès Nah Kai, entre passejades, banys, sortides en vaixell i escenes a la vora del mar, construint una història que fuig del típic final romàntic.

La presència de Begur no ha passat desapercebuda entre els seguidors catalans, que ràpidament han identificat la cala i han compartit captures a les xarxes socials. El videoclip es converteix així en un nou aparador internacional per a un dels indrets més emblemàtics de la Costa Brava, mostrant-ne els paisatges a milions d’espectadors d’arreu del món.

No és habitual que una superestrella del K-pop triï Catalunya com a escenari d’un dels seus videoclips, i encara menys que hi doni tant protagonisme. Amb Girona i Sa Tuna com a principals localitzacions, Less than a Lover projecta la imatge de la Costa Brava a escala internacional i afegeix un nou nom de pes a la llarga llista de produccions audiovisuals que han escollit aquest territori per rodar-hi.

La Federació d’Hostaleria i Turisme de les comarques de Girona defensa recuperar els peatges a l’AP-7

La Federació d’Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona s’ha posicionat a favor de recuperar els peatges a l’AP-7 en ple debat polític sobre el futur model de finançament de les autopistes catalanes. L’entitat considera que la reimplantació dels peatges és la millor opció per reduir la saturació de la via, millorar-ne la seguretat i garantir-ne el manteniment.

Segons la Federació, des de la desaparició dels peatges l’1 de setembre del 2021, el trànsit diari a l’AP-7 ha augmentat un 40%, una xifra que, assegura, també s’ha traduït en un increment similar dels accidents amb víctimes. A més, destaca que el nombre de vehicles pesants que circulen per l’autopista ha crescut un 80%, convertint-la en l’eix principal del transport de mercaderies entre Catalunya, la resta de l’Estat i Europa.

L’organització empresarial alerta que aquesta situació ha provocat un col·lapse gairebé permanent de la infraestructura, amb retencions habituals i un estat de conservació que considera deficient. També denuncia la presència freqüent d’objectes a la calçada, com pneumàtics o altres elements, que incrementen el risc d’accident, així com els incendis de vehicles derivats dels sinistres.

La Federació també relaciona l’eliminació dels peatges amb un augment dels robatoris a conductors. Segons sosté, la desaparició de les barreres ha facilitat la mobilitat de delinqüents multireincidents que actuen a l’autopista.

Per aquest motiu, defensa recuperar un sistema de peatges amb barreres gestionat per una empresa concessionària, que estableixi unes tarifes que considera «justes i assequibles». L’entitat argumenta que aquest model permetria controlar millor els usuaris de la via, garantir que paguin aquells que en fan ús i evitar problemes en el cobrament als conductors estrangers.

Aquest posicionament arriba després que el Parlament de Catalunya hagi avalat estudiar un sistema alternatiu basat en una vinyeta. Tot i això, la Federació insisteix que el model de peatge tradicional ofereix més garanties de control i de finançament de la infraestructura.

A més, l’entitat reclama que qualsevol remodelació futura de l’AP-7 incorpori un carril específic per als vehicles pesants. Considera que separar el trànsit de camions i turismes contribuiria a reduir la sinistralitat, millorar la fluïdesa de la circulació i minimitzar les retencions en els trams amb més intensitat de trànsit.

La Festa Major de Sant Joan començarà divendres amb tres dies d’activitats per a tots els públics

Ajuntament de Palamós festa major de sant joan

La Festa Major de Sant Joan de Palamós començarà aquest divendres 31 de juliol, amb un ampli programa d’activitats per a tots els públics. L’Associació de Veïns de Sant Joan i l’Ajuntament de Palamós organitzen una celebració que s’allargarà durant tot el cap de setmana.

La festa s’obrirà amb un correfoc. L’activitat començarà a la nit amb la participació del grup Diables de l’Onyar. El recorregut passarà per diversos carrers del barri. La proposta acabarà a la plaça de Mossèn Gumersind Vilagran, on hi haurà servei de bar.

El dissabte arribarà la jornada central de la festa. La programació començarà amb una visita guiada pel nucli antic de Sant Joan. L’activitat és gratuïta. Les places són limitades. Cal fer reserva prèvia al web del Museu de la Pesca.

Al vespre tindrà lloc el tradicional sopar popular a la plaça de Mossèn Gumersind Vilagran. Les persones participants hauran de portar el sopar, els plats i els coberts. L’organització instal·larà les taules. També oferirà lloguer de cadires i servei de bar. Després del sopar començarà el concert de Festa Major. El grup local The Covers Band interpretarà cançons des de la dècada dels vuitanta fins a l’actualitat. Durant la pausa del concert es farà un sorteig de quadres cedits per artistes locals i de productes de proximitat.

El diumenge continuarà la festa amb la trobada de vehicles clàssics. La mostra reunirà cotxes, motos i tractors d’altres èpoques. També hi haurà una exhibició de vehicles de radiocontrol. Les inscripcions per participar encara estan obertes. La jornada també inclourà la missa de Festa Major i el repic de campanes. Al migdia hi haurà un concert vermut amb Marco Pantanetti.

A la tarda, la plaça de Mossèn Gumersind Vilagran acollirà una festa de l’escuma pensada per al públic familiar. La celebració es tancarà amb una audició de sardanes a càrrec de la cobla Foment del Montgrí a la plaça de Sant Joan. L’Associació de Veïns de Sant Joan també anima el veïnat a penjar el domàs de la Festa Major en un lloc visible dels habitatges durant els dies de celebració.

El Bisbat de Girona fusiona els dos arxiprestats del Baix Empordà en una única demarcació

La Diòcesi de Girona ha aprovat una nova reorganització territorial que afectarà directament el Baix Empordà. El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, ha signat tres decrets que redefiniran l’estructura pastoral de la diòcesi i que comportaran la fusió dels actuals arxiprestats del Montgrí-la Bisbal i de la Costa Brava Centre en una única demarcació.

Amb aquesta reorganització, el Baix Empordà passarà a formar part del nou Arxiprestat de la Mare de Déu de la Font Santa, un dels sis grans arxiprestats en què quedarà dividida la diòcesi. La reforma redueix de tretze a sis els arxiprestats existents amb l’objectiu d’adaptar l’organització eclesiàstica a la realitat actual, marcada pel descens del nombre de preveres i pels nous reptes pastorals.

Segons explica la Diòcesi de Girona, aquesta reorganització és el resultat dels treballs d’una comissió creada específicament per estudiar una nova distribució territorial que respongui millor a les necessitats de les comunitats cristianes.

Durant el període de transició, els actuals arxiprestes continuaran exercint les seves funcions de manera conjunta dins dels nous àmbits territorials fins que el bisbe nomeni els nous responsables.

El segon dels decrets regula precisament aquest procés. Durant el mes d’octubre es convocaran reunions als sis nous arxiprestats perquè els preveres i diaques amb responsabilitats pastorals puguin proposar, mitjançant votació secreta, els candidats a ocupar el càrrec d’arxipreste. Tot i això, la decisió final correspondrà al bisbe, que farà els nomenaments d’acord amb el Dret Canònic per a un mandat de tres anys.

La reforma també afecta el Consell Presbiteral de la diòcesi. L’actual òrgan continuarà en funcions fins que s’hagin nomenat els nous arxiprestes i es pugui constituir un nou consell adaptat a la nova distribució territorial.

Amb aquesta reorganització, el Baix Empordà deixa enrere la divisió entre els arxiprestats del Montgrí-la Bisbal i de la Costa Brava Centre per integrar-se en una única estructura pastoral que agruparà totes dues realitats sota l’Arxiprestat de la Mare de Déu de la Font Santa.

La resta d’arxiprestats del Bisbat de Girona seran:

  • Arxiprestat de la Mare de Déu dels Àngels, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats de Girona-Salt i dels Àngels-Llémena.
  • Arxiprestat de la Mare de Déu de la Misericòrdia, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats de la Tordera i del Maresme.
  • Arxiprestat de la Mare de Déu de la Salut, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats de l’Alt Empordà Interior i de l’Alt Empordà Marina.
  • Arxiprestat de la Mare de Déu del Collell, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats de l’Alt Fluvià i de Banyoles.
  • Arxiprestat de la Mare de Déu de Farners, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats del Ter-Brugent, de la Selva i de Farners-Montseny.