Torroella de Montgrí reuneix figures de la política, l’empresa i la televisió en el casament del fill del president de Planeta
Torroella de Montgrí s’ha convertit aquest dissabte, 19 de setembre, en punt de trobada de nombroses personalitats de la política, el món empresarial, la cultura i la televisió. El motiu ha estat el casament de Guillermo Creuheras Martí, fill petit de José Creuheras, president del Grup Planeta i d’Atresmedia, amb Natalia Pujol. La cerimònia s’ha celebrat al migdia a l’església de Sant Genís, al centre de la vila, davant de diversos centenars de convidats. La Vanguardia situa l’assistència en unes 600 persones, mentre que Nació parla d’uns 700 convidats.
Entre els assistents hi havia el president de la Generalitat, Salvador Illa, fotografiat a Torroella al costat del nuvi i José Creuheras. Nació també ha confirmat la presència del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, de la presidenta del Banc Santander, Ana Botín, i de l’exprimer ministre francès Manuel Valls. La trobada ha aplegat així representants destacats dels àmbits polític i empresarial procedents principalment de Barcelona i Madrid.
La vinculació del casament amb el món de la comunicació també ha estat especialment visible. Entre els convidats, La Vanguardia cita les presentadores Susanna Griso i Sonsoles Ónega, l’escriptor i presentador Boris Izaguirre i els escriptors Eduardo Mendoza, María Dueñas i Carmen Posadas. José Creuheras presideix tant el Grup Planeta com Atresmedia, grup audiovisual propietari, entre altres mitjans, d’Antena 3, La Sexta i Onda Cero.
Els nuvis, tots dos de 27 anys, es van conèixer l’any 2019 a la Cerdanya, on les dues famílies tenen segones residències. Guillermo Creuheras va estudiar a ESADE i actualment és conseller delegat de Grupo MS, mentre que Natalia Pujol treballa en el sector de la moda i dirigeix una marca de roba amb una amiga. La núvia ha arribat a Sant Genís amb un vestit del dissenyador Ze García i els nuvis han abandonat l’església després de la cerimònia en un Volkswagen Golf clàssic descapotable.
La celebració ha continuat després al terme de Palafrugell, en una masia històrica envoltada de camps i amb vestigis medievals.
No és el primer gran casament de la família Creuheras que té Torroella de Montgrí com a escenari. L’any 2019, Claudia Creuheras, germana de Guillermo, també va escollir l’església de Sant Genís per casar-se amb Álvaro Gandarias.
L’Estartit repassa 25 anys d’història a través de l’exposició de Ràdio Capital
L’Estartit ha inaugurat aquest divendres l’exposició que repassa 25 anys d’història del municipi a través de la mirada periodística de Ràdio Capital. L’acte s’ha celebrat a la seu de l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, on la mostra es podrà visitar fins al 30 d’octubre.
L’exposició, titulada Ràdio Capital. 25 anys de notícies · Torroella de Montgrí i l’Estartit, recull alguns dels episodis que han marcat la vida del municipi entre el 2001 i l’actualitat. Les fotografies es complementen amb notícies i continguts sonors de l’emissora, accessibles mitjançant codis de resposta ràpida.
El recorregut permet recuperar la transformació turística, social i institucional de l’Estartit, però també alguns dels episodis que han tingut més impacte sobre el territori. La mostra inclou la creació del Consell Municipal de l’Estartit, la constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada, diversos temporals, la declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, la recuperació ambiental de la Pletera i la pandèmia.
També hi apareixen esdeveniments polítics, equipaments, serveis i iniciatives vinculades al turisme i al medi natural. D’aquesta manera, l’exposició ofereix una mirada sobre com ha canviat l’Estartit durant l’últim quart de segle i sobre els elements que han anat configurant la seva identitat.
Durant la inauguració, el president de l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, Genís Dalmau, ha reivindicat el valor de fer aquest exercici de memòria. Dalmau ha remarcat que revisar els 25 anys d’història permet entendre millor les decisions que caldrà prendre durant els propers anys.
El president de l’Entitat Municipal Descentralitzada també ha situat el turisme, l’activitat econòmica i la protecció del medi natural entre els principals reptes de futur. En aquest sentit, ha destacat el paper del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter com un element diferencial per al municipi i per a un model turístic vinculat a la natura.
Dalmau també ha posat l’accent en la necessitat de mantenir una bona convivència entre els veïns i les persones que arriben a l’Estartit per viure-hi, treballar-hi o passar-hi una estada. La seva mirada de futur passa per combinar activitat turística, protecció ambiental i vida quotidiana al municipi.
En la mateixa línia, el president del Club Nàutic Estartit, Jordi Ponjoan, ha destacat el moment de transformació que viu l’Estartit. Ponjoan ha assenyalat que el municipi es troba envoltat d’espais naturals que cada vegada tenen més protagonisme i que aquesta realitat també pot actuar com un motor per a l’activitat turística.
El president del Club Nàutic Estartit ha remarcat especialment la relació entre nàutica, turisme i medi ambient. El club manté des de fa anys una vinculació amb l’activitat del municipi i amb els projectes relacionats amb el patrimoni marí.
La mostra permet veure aquesta evolució a través de 25 anys de notícies, imatges i testimonis sonors. Cada contingut ofereix la possibilitat d’ampliar la informació i recuperar la cobertura que Ràdio Capital va fer dels diferents esdeveniments.
L’exposició forma part del projecte de commemoració dels 25 anys de Ràdio Capital, que durant aquest any està recorrent diversos municipis del Baix Empordà amb mostres adaptades a la història de cada localitat. La proposta vol conservar una part de la memòria recent del territori a través del periodisme de proximitat.
La CUP acusa el Govern d’incomplir els acords sobre la mobilitat a l’Empordà
La Candidatura d’Unitat Popular acusa el Govern de Catalunya de no haver executat els acords aprovats pel Parlament per millorar la mobilitat ferroviària a l’Empordà. La formació ha denunciat aquesta situació arran del seguiment dels compromisos adoptats per la Comissió de Territori i Habitatge.
El Parlament va aprovar el 12 de novembre del 2025 una proposta de resolució sobre la millora del servei ferroviari a l’Empordà. El text plantejava diverses mesures per reforçar les connexions entre municipis empordanesos i la xarxa ferroviària.
Entre les actuacions previstes hi havia la creació d’una línia d’autobús entre l’estació de Camallera i l’Escala, amb parades a Ventalló i Viladamat. La proposta també contemplava millorar la coordinació entre els autobusos interurbans de Figueres i els serveis ferroviaris de l’estació.
La iniciativa parlamentària incloïa, a més, mesures relacionades amb les connexions ferroviàries de l’Empordà. També plantejava actuacions per facilitar l’accés als serveis ferroviaris i millorar les condicions de diverses estacions de la demarcació.
El diputat de la Candidatura d’Unitat Popular Dani Cornellà ha criticat el grau de compliment d’aquests compromisos. Cornellà considera que les mesures aprovades pel Parlament s’han d’executar i reclama explicacions al Govern de Catalunya.
La formació també qüestiona el seguiment que ha fet la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, sobre l’aplicació de la proposta. Aquestes crítiques formen part del debat polític actual sobre la situació de la mobilitat a les comarques gironines.
La proposta aprovada el novembre de l’any passat incloïa específicament la connexió entre Camallera, Ventalló, Viladamat i l’Escala. Durant el debat parlamentari, diversos grups van coincidir en la necessitat de reforçar aquesta connexió i adaptar millor el transport ferroviari a les necessitats del territori.
La qüestió afecta especialment els municipis que depenen de les estacions ferroviàries de l’Empordà per connectar amb altres punts de les comarques gironines. La proposta parlamentària també situava la mobilitat com un element relacionat amb l’equilibri territorial i l’accés als serveis.
La Candidatura d’Unitat Popular reclama ara que es compleixin les mesures aprovades i que es concretin les actuacions pendents. El debat posa novament sobre la taula les connexions entre el tren i el transport per carretera a l’Empordà, especialment en municipis allunyats de les principals línies ferroviàries.
Orenetes
Davant de l’actualitat aclaparadora, farcida de tants comptes pendents no resolts, esdeveniments que evidencien la gestió sense rumb a tants nivells polítics i presagis nefastos (sobre l’economia, la salut, l’ensenyament, etcètera) aquesta parada estival me l’he volgut prendre com un reset, en un intent d’anestesiar les milers de preocupacions que ens sotgen cada dia.
No és que hagi viscut d’esquenes a les notícies, però sí una mica de gairell, i he procurat trepitjar verd, banyar-me encara més que mai a mar i empapar-me de contingut cultural en totes les seves formes, d’aquí i de fora. He tornat no renovada, però amb la convicció de que aquests fórmula, en comptes de fer-nos més irresponsables, ens ajuda a tocar més de peus a terra, viure més serenament i ser més forts i feliços. Ara espero que les orenetes de casa se’n vagin i mentrestant els hi parlo, perquè els ocells no entenen el que els hi dius, però reconeixen les veus, i a còpia de revistes, llibres, pòdcasts i etcètera, em vaig blindant per lo que s’hagi d’entomar. Parlant d’orenetes, ahir vaig aprendre que al primer viatge en avió que es va fer entre Venècia i Viena, cap als anys 20-30 del segle passat, a Àustria hi va haver un temporal terrible en plena primavera, amb un vent polar gèlid que va fer caure milers d’orenetes a terra.
Els venecians, esgarrifats, en van agafar tantes com van poder, les van entaforar en gàbies i se les van endur al vol de tornada cap a Venècia, on recuperades, les van deixar anar. Aquesta imatge de centenars d’orenetes envolant-se al cel de Venècia potser no us servirà de res, però us la regalo per si us pogués fer tan feliç com a mi. Bona represa!
Tres museus del Baix Empordà participen en la nova edició de Beu-te el museu
El Museu de la Pesca, el Museu d’Arqueologia de Catalunya d’Ullastret i el Terracotta Museu participen a Beu-te el museu. El cicle combina cultura i vins de l’Empordà durant l’octubre. Aquesta edició incorpora nous equipaments i cellers. La iniciativa vol atraure públic de proximitat fora de la temporada alta i reforçar l’activitat turística durant la tardor a les comarques gironines.
Text complet
Tres equipaments del Baix Empordà participen aquesta tardor en una nova edició de Beu-te el museu. La iniciativa combina visites culturals amb experiències vinculades als vins de l’Empordà.
Hi participen el Museu de la Pesca de Palamós i el Museu d’Arqueologia de Catalunya d’Ullastret. També hi pren part el Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà.
Aquesta edició incorpora nous espais culturals a la programació. L’Espai Carmen Thyssen participa per primera vegada en el cicle. També s’hi estrenen el Museu del Joguet de Catalunya i el Castell de Sant Ferran.
El sector vinícola també suma una nova incorporació. El Celler Cooperatiu d’Espolla debuta enguany en les activitats. La resta de propostes compten amb diversos cellers de la Denominació d’Origen Empordà.
Entre els participants hi ha el Celler Perelada, el Celler Mas Vida i Vinyes d’Olivardots. També hi participen Mas Llunes, La Vinyeta, el Celler Martí Fabra i Vinyes dels Aspres.
La programació inclou també el Celler Oliveda, Clos d’Agon i el Celler Brugarol. Completen l’oferta Empordàlia i Terra Remota.
El cicle se celebrarà entre el 4 i el 31 d’octubre. El Patronat de Turisme Costa Brava Girona impulsa aquesta proposta des de la Diputació de Girona.
L’objectiu passa per connectar els públics interessats en la cultura i el món del vi. La iniciativa també busca generar activitat turística fora dels mesos amb més visitants.
El programa vol reforçar la relació entre els museus i el sector vinícola gironí. Cada activitat ofereix una experiència conjunta entre patrimoni cultural i producte local.
Altres espais culturals també mantenen la seva participació aquesta tardor. Entre aquests equipaments hi ha el Castell Gala Salvador Dalí i la Canònica de Vilabertran.
També hi participen l’Ecomuseu Farinera i el Museu de la Mediterrània. La programació incorpora igualment el Museu d’Art de Girona i el Museu del Suro de Catalunya.
L’edició anterior va reunir prop de 300 participants. El cicle va registrar una ocupació de prop del 70 per cent. La programació va incloure una quinzena d’activitats.
Cada proposta d’aquesta edició tindrà entre vint i trenta places. El preu serà de 22 euros per persona. L’organització ha posat a la venda prop de 400 entrades.
Les entrades estan disponibles des del 16 de setembre. La campanya forma part de les accions per ampliar l’activitat turística durant tot l’any.
El Patronat també vol fomentar la cooperació entre els sectors cultural i vinícola. La proposta dona visibilitat als cellers de la Denominació d’Origen Empordà i als espais culturals gironins.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.