El creixement i la consolidació del futbol formatiu de l’Aro Cultural i Esportiva

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
El creixement i la consolidació del futbol formatiu de l'Aro Cultural i Esportiva
Loading
/

L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró vol consolidar l’Aro Cultural i Esportiva com una entitat centrada en el futbol formatiu i els esportistes del municipi. El club, fundat el 1971, compta actualment amb 275 jugadors, dels quals 179 estan empadronats al municipi, més del 65 %. Tot i que reconeixen que costa impulsar l’esport i concretament el futbol dins del municipi, per la seva realitat turística, en els últims anys la tendència ha començat a canviar.

De fet, aquest és un dels objectius del consistori i també del club, que van en sintonia. Consideren que aquesta presència de jugadors locals permet reforçar el vincle entre l’entitat i el municipi. En aquesta línia, la intenció és que els infants puguin començar a jugar al club i mantinguin aquesta vinculació durant les diferents etapes formatives.

L’Ajuntament defensa un model que prioritzi la formació esportiva i educativa per davant dels resultats immediats. El regidor d’esports de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Marc Medina, explica que aquesta orientació pretén evitar una estructura excessivament centrada en els ascensos o en la incorporació de jugadors de fora per augmentar el nivell competitiu.

El canvi també s’ha traslladat al sistema municipal de subvencions. El consistori va modificar-lo fa dos anys i va introduir criteris relacionats amb el percentatge d’esportistes empadronats. La mesura busca incentivar les entitats que ofereixen més oportunitats als residents del municipi.

L’Ajuntament considera que els recursos públics han de contribuir a reforçar l’esport de base i la formació dels joves del municipi. Al mateix temps, el model no exclou els esportistes de fora. De fet, el consistori també valora la trajectòria dels jugadors que porten diversos anys vinculats a l’entitat.

Aquest plantejament ha comportat una transformació progressiva de l’Aro. El consistori destaca especialment l’estructura professional creada al voltant dels equips. El club disposa de preparació física, fisioteràpia, coordinació esportiva i una estructura de gestió. Són declaracions de Marc Medina.

L’objectiu és que els jugadors disposin de serveis estables i entrenadors formats durant tota la seva etapa esportiva. El consistori defensa aquesta estructura com una eina per treballar els valors vinculats a l’esport i garantir una formació continuada.

La voluntat municipal també passa per evitar un creixement esportiu difícil de mantenir. L’Ajuntament posa l’accent en la continuïtat de la base i considera secundari assolir categories superiors si això compromet el model formatiu.

El consistori també ha fet diverses inversions per adaptar les instal·lacions esportives a les necessitats de les entitats. Al camp de futbol s’ha incorporat un nou terreny de joc de dimensions més reduïdes i s’han renovat diferents elements de l’equipament.

L’Ajuntament situa ara el futur de l’Aro Cultural i Esportiva en la continuïtat dels jugadors formats a casa. La voluntat és que els infants puguin avançar des de les primeres categories fins als equips juvenils i, posteriorment, trobar una oportunitat al primer equip.

El consistori aspira que aquest primer equip pugui competir progressivament en categories superiors amb una presència elevada de futbolistes formats al mateix club. L’Ajuntament no fixa els ascensos com una prioritat immediata i defensa un creixement progressiu.

L’objectiu final és construir una estructura esportiva estable des de la base fins al primer equip. El consistori considera que mantenir els joves vinculats al club i garantir-ne la formació també representa un resultat positiu, independentment de la categoria esportiva assolida.

Aquesta aposta conviu amb les dificultats d’espai que tenen altres disciplines esportives del municipi. El futbol disposa d’unes instal·lacions compartides principalment amb el futbol americà. En canvi, el pavelló municipal concentra l’activitat de 17 entitats esportives.

Aquesta situació condiciona les possibilitats de creixement d’esports amb una presència important al municipi. Entre les disciplines afectades hi ha la gimnàstica rítmica, el patinatge i altres activitats que necessiten espais interiors per entrenar i competir.

Palafrugell programa dos mesos d’activitats per posar el focus en la salut mental

Palafrugell commemora el Dia Mundial de la Salut Mental amb un programa d’activitats que s’allargarà fins al 20 de novembre. La iniciativa combina propostes obertes a la ciutadania amb formacions específiques per a professionals de l’àmbit social i de la salut mental.

La programació posa el focus en el benestar emocional, la sensibilització i les eines per afrontar situacions quotidianes. Les primeres activitats inclouen una sessió de ioga i pilates amb cadira i una proposta a plaça Nova per reflexionar sobre les primeres impressions i els prejudicis.

El Safareig de la Font també acollirà una exposició vinculada a la salut mental. La proposta Roba estesa al safareig inclourà una projecció audiovisual i està organitzada per l’Associació Família i Salut Mental.

El 10 d’octubre, Dia Mundial de la Salut Mental, es mostrarà el resultat d’una obra col·lectiva dedicada al benestar. Els participants decoren peces de fusta amb elements relacionats amb les emocions. Posteriorment, totes les peces formaran part d’una mateixa creació.

La programació continuarà el 18 d’octubre al Museu del Suro amb un taller d’artteràpia. L’activitat utilitzarà el mar Mediterrani com a punt de partida per explorar les emocions i el món interior a través de la creació artística.

El programa també reserva un espai específic per als professionals. Els dies 16 i 23 d’octubre s’oferirà una formació sobre eines i estratègies per afavorir l’estabilitat emocional davant de situacions complexes en l’entorn laboral.

La darrera activitat serà el 20 de novembre al local social de la Sauleda. La sessió abordarà la intel·ligència artificial generativa aplicada a l’àmbit social i de la salut mental, amb especial atenció al seu funcionament, els riscos i els possibles impactes professionals.

Totes les activitats són gratuïtes. Algunes necessiten reserva o inscripció prèvia. Diferents serveis i entitats locals participen en una programació que vol portar la salut mental a diversos espais de la vida quotidiana.

Palamós porta un joc de l’oca gegant a les places per fomentar l’ús del català

Palamós ha estrenat L’Oca a la Plaça, una nova activitat per promoure l’ús del català entre els infants i joves del municipi. La iniciativa converteix el tradicional joc de l’oca en una proposta gegant i a l’aire lliure. El joc també busca dinamitzar les places i afavorir la relació entre els participants.

La proposta es farà cada dimarts fins al 15 de desembre, durant la tarda. Cada mes es traslladarà a una plaça diferent per acostar l’activitat als diversos barris de Palamós i Sant Joan.

Durant l’octubre, les sessions tenen lloc a la plaça Mossèn Gumersind. La primera jornada es va celebrar aquest dimarts 6 d’octubre i va reunir una vintena d’infants.

L’activitat combina preguntes sobre la història, les tradicions i la natura de Palamós i Sant Joan amb diferents proves. Els participants també han de superar reptes relacionats amb el moviment, l’habilitat i el treball en equip.

El català es converteix així en la llengua utilitzada durant el joc i la relació entre els participants. La iniciativa busca crear un entorn informal per afavorir-ne l’ús entre infants i joves fora de les aules.

L’Oca a la Plaça compta amb un tauler gegant de nou metres quadrats i dues persones especialitzades en la dinamització de les activitats. La participació és gratuïta i no necessita inscripció prèvia. Les famílies també poden acompanyar els infants durant les sessions.

El Servei de Ciutat Educadora de l’Ajuntament de Palamós impulsa la proposta a través del Pla Educatiu d’Entorn. La iniciativa va sorgir del grup de treball dedicat a la llengua catalana.

L’activitat també forma part del programa municipal d’activitats educatives. Això permetrà que els alumnes de tercer i quart de primària dels centres del municipi també hi participin.

Platja d’Aro celebra cinc dies de Festa de la Cervesa amb música i gastronomia

Platja d’Aro celebra del 8 al 12 d’octubre la trenta-setena Festa de la Cervesa, una de les cites habituals de la tardor al municipi. La plaça del Mil·lenari tornarà a concentrar durant cinc dies els estands, les taules i l’escenari de les actuacions. L’accés al recinte serà gratuït.

La festa reunirà cerveses de productors de proximitat, marques nacionals i propostes internacionals. L’organització preveu l’assistència de milers de visitants durant una celebració que forma part del calendari de Platja d’Aro des de l’any 1987.

La inauguració oficial serà dijous al vespre amb la tradicional Punxada del Primer Barril. La primera jornada també inclourà sessions musicals de Fundación Ibiza i un concert de rock i blues d’A Contra Blues.

La música continuarà durant tot el cap de setmana amb una programació diversa. Hi actuaran grups de versions com Apaloseco, Tapeo Sound System, La Betty Orquestra i Stop 80. Elizer hi portarà una proposta de balls llatins, salsa i batxata.

La programació també incorpora diverses bandes de carrer. Bufant Fort Street Band, Band The Marxa, McKensy’s Clan Band i BKT Brass Band recorreran el recinte durant diferents jornades. Fundación Ibiza amenitzarà cada migdia i també protagonitzarà diversos finals de festa.

Les activitats familiars també tindran presència a la programació. Diumenge a la tarda, la Xalarina i en Xalarí oferiran un espectacle infantil a la mateixa plaça del Mil·lenari.

La gastronomia completarà l’oferta amb entrepans, barquetes i especialitats preparades pels establiments participants. Entre els negocis locals presents hi haurà Las Delicias, Don Quijote, Disco Zsa-Zsa, El Golfo Food & Drinks i El Rincón de Carolina.

La Festa de la Cervesa mantindrà també l’aposta pels gots reutilitzables per reduir els residus d’un sol ús. Els visitants podran adquirir igualment la tradicional gerra de ceràmica de col·leccionista. La peça incorpora enguany una imatge creada per l’il·lustrador Joan Nesgrocolor.

L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró organitza la celebració a través de la regidoria de Turisme.

La programació de l’Espai Medes, amb Antoni Roviras

privat:-l’espai-medes-entra-en-la-seva-recta-final-i-inicia-la-produccio-de-l’exposicio-permanent
Privat: L’Espai Medes entra en la seva recta final i inicia la producció de l’exposició permanent
Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
La programació de l'Espai Medes, amb Antoni Roviras
Loading
/

Avui hem anat fins al nord de la comarca, concretament al’Estartit. I es que en aquest viatge pels equipaments culturals de la comarca avui al Supermatí de Ràdio Capital hem parlat amb el director de l’Espai Medes, l’Antoni Roviras, sobre la programació i el pes d’aquest espai en la promoció cultural i de divulgació del mar.

Martí Gironell: «Qui llegeixi ‘Malaveïna’ veurà els jardins de Peralada amb uns altres ulls»

Martí Gironell presenta Malaveïna, una novel·la que posa el focus en la història dels jardins de Peralada, el coneixement ancestral de les plantes i la figura de les dones que durant generacions van conservar i transmetre remeis naturals.

En una entrevista concedida al programa Supermatí de Ràdio Capital, Gironell ha explicat que feia prop de deu anys que anava al darrere d’aquesta història. El punt de partida va ser una conversa amb Jaume Barrachina, que havia estat director del Museu del Castell de Peralada i que li va descobrir algunes curiositats sobre els jardins. L’escriptor ja coneixia aquest espai, però volia entendre per què s’havia construït i amb quina finalitat. Aquesta curiositat el va portar fins als comtes de Peralada i al projecte que van impulsar durant el segle XIX.

Els comtes, influïts pels anys que havien passat a França, van encarregar l’any 1877 el disseny dels jardins al paisatgista parisenc François Bouvier. L’espai va arribar a reunir gairebé 160 espècies diferents d’arbres, plantes i flors. La disposició dels jardins també tenia una intenció concreta. El recorregut en espiral i els canvis constants de vegetació feien que els visitants tinguessin la sensació d’endinsar-se en uns dominis molt més extensos.

De la natura a la figura de la Malaveïna

A aquesta història documental, Gironell hi incorpora la llegenda d’una dona que hauria viscut als afores de Garriguella. Els seus veïns l’anomenaven la Malaveïna perquè era esquerpa, vivia apartada i es feia de mal veure. Malgrat aquesta fama, la gent recorria a ella quan necessitava ajuda. Era una curandera o fetillera que coneixia les propietats de les plantes i sabia preparar remeis gràcies a uns coneixements transmesos de generació en generació.

Gironell uneix així dues maneres diferents d’entendre la natura: la dels jardins concebuts com una demostració d’elegància, cultura i poder, i la d’una dona que observa les plantes com una font de coneixement i de remeis.

La petjada francesa i les tensions a l’Empordà

La novel·la també incorpora el sentiment antifrancès que encara persistia en una part de la societat empordanesa després de la Guerra del Francès. Els comtes de Peralada admiraven el model cultural francès i volien traslladar-ne algunes idees a l’Empordà. Al voltant dels jardins van impulsar iniciatives educatives i culturals, entre les quals una escola per als infants de la comarca, una escola de música i propostes vinculades a les arts escèniques.

Segons explica Gironell, aquella voluntat cultural va plantar una llavor que, anys més tard, acabaria connectant amb el desenvolupament cultural de Peralada i amb el Festival Internacional de Música i Dansa.

A Malaveïna, però, l’autor introdueix també un grup de persones que interpreta aquella influència francesa com una amenaça. Aquesta resistència serveix com a contrapunt narratiu i genera un dels conflictes de la novel·la. Aquest grup veu amb recel l’afrancesament del territori i es rebel·la contra el projecte dels comtes, tot i que aquest tingui una finalitat educativa i cultural. El conflicte també posa en dificultats el comte, que ja arrossega una salut delicada.

Remeis transmesos de generació en generació

Una part important de la documentació de Gironell ha estat vinculada als usos medicinals de les plantes. En aquest àmbit, l’escriptor no només ha recorregut a fonts escrites, sinó també a persones que encara conserven coneixements tradicionals.

El llibre reflecteix precisament aquesta transmissió oral. La Malaveïna ensenya els seus coneixements a qui haurà de convertir-se en la seva successora, recordant que moltes receptes i preparacions no quedaven escrites, sinó que es transmetien directament de persona a persona. Aquest coneixement podia servir per preparar beuratges, emplastres, medicines o xarops, però també calia preservar-lo perquè, segons en quines mans, podia tenir conseqüències negatives.

L’autor reivindica també la vigència d’alguns d’aquests remeis tradicionals, com l’oli de cop, que assegura que encara utilitzen a casa seva. Per Gironell, tota aquesta documentació és essencial per donar versemblança a la ficció, però sense convertir-s’hi en esclau. L’objectiu és permetre que el lector entengui millor com pensaven, actuaven i interpretaven la natura les persones de l’època.

Tornar a Peralada amb una altra mirada

L’escriptor considera que la novel·la també pot transformar la manera com els lectors observen els jardins de Peralada. «Quan tens un coneixement més intens d’alguna cosa, fa que t’ho miris amb uns altres ulls, que ho respectis millor i fins i tot que ho puguis arribar a estimar», explica.

Per això està convençut que els qui coneguin Peralada i després llegeixin Malaveïna descobriran nous significats en els seus jardins, els arbres i la forma com es va concebre tot aquest espai.

La novel·la inicia ara el seu recorregut per les llibreries i les presentacions. Entre les primeres cites hi ha la presentació a la Llibreria 22 de Girona i una visita a Palafrugell, el 17 d’octubre, a la biblioteca.