El dissabte 18 de gener de 2025, les Escoles Velles de la Bisbal d’Empordà van obrir al públic després d’una reforma integral. Durant la jornada, els tècnics municipals van guiar els visitants pels dos edificis i els van explicar els canvis. La reobertura també va incloure una visita institucional i música en directe. La reforma havia millorat l’accessibilitat i l’eficiència energètica del conjunt i havia preparat els espais per acollir serveis educatius, activitats formatives i associacions.

Les antigues escoles públiques, al número 16-24 del carrer de l’1 d’Octubre de 2017, es van construir entre 1908 i 1909. El conjunt té dos cossos rectangulars de la mateixa estructura, amb el maó com a element decoratiu. Les escoles públiques bisbalenques van ocupar l’edifici fins a la dècada de 1960. La reforma del 1982 hi va afegir el pont que connecta els dos cossos.

La rehabilitació recent es va iniciar el novembre de 2023. Durant les obres, els serveis municipals que ocupaven l’equipament es van reubicar. Els treballs van costar 2.149.808,84 euros i es van finançar amb recursos municipals i fons europeus. L’actuació va conservar els elements modernistes i va intervenir en parts de l’edifici que afectaven el confort i el consum d’energia.

Es van renovar les finestres per millorar l’aïllament tèrmic, es van rehabilitar les façanes i es va intervenir en els sostres. La instal·lació de plaques solars va incorporar la producció d’energia a l’equipament. També s’hi va instal·lar un ascensor per facilitar l’accés a les diferents plantes. En les visites del gener, els tècnics van mostrar tant els elements arquitectònics conservats com les millores energètiques que costaven més de veure a simple vista.

La redistribució dels espais havia de permetre que diversos serveis compartissin els edificis. Entre els usos anunciats hi havia el centre de recursos educatius del Baix Empordà i un hotel d’entitats a la segona planta, amb espais per a reunions i activitats d’associacions locals. El projecte també havia habilitat aules per impartir cursos adreçats a persones que buscaven feina o volien millorar les seves competències professionals.

En la presentació de la reobertura, l’alcalde Òscar Aparicio va situar les Escoles Velles com un equipament per a la comunitat educativa i les associacions. Entre els usos que va plantejar hi havia tallers, conferències i exposicions. A final d’any, el ple municipal va tractar la constitució de les comissions d’estudi per establir el servei públic d’hotel d’entitats i preparar-ne el reglament.

Un dels serveis que va tornar a l’edifici durant el 2025 va ser l’Àrea d’Educació. A finals d’agost ja s’hi havia instal·lat i, a partir de l’1 de setembre, hi va reprendre l’atenció a la ciutadania. Amb el curs a punt de començar, les famílies podien tornar a adreçar-se a les Escoles Velles per fer gestions relacionades amb l’educació al municipi.

Bibliografia i fonts

• Ràdio Capital. Maria Alsina, entrevista a Òscar Aparicio sobre la reforma de les Escoles Velles, 17 de gener de 2025.
• TV Costa Brava. «Les Escoles Velles reobren a la Bisbal com a espai comunitari renovat», 20 de gener de 2025.
• Revista del Baix Empordà. «S’inauguren les Escoles Velles de la Bisbal amb millores en eficiència energètica i accessibilitat», 21 de gener de 2025.
• Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. Fitxa de les Escoles Velles.
• Arxivers del Baix Empordà. «Anar a estudi».
• Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. Retorn de l’Àrea d’Educació a les Escoles Velles, 29 d’agost de 2025.
• Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. Videoacta del ple sobre les comissions d’estudi de l’hotel d’entitats.

El 21 de març de 2023 es van complir 700 anys del privilegi que va autoritzar la Bisbal d’Empordà a celebrar un mercat cada divendres. La commemoració, que havia començat el març de 2022, va incloure una exposició de fotografies històriques, activitats als comerços i un mural ceràmic al Portal de la Riera.

El 21 de març de 1323, el rei Jaume II va concedir el privilegi a petició del bisbe de Girona, Pere de Rocabertí. La concessió també protegia les persones i els béns que hi acudien, tant durant l’estada com en els trajectes d’anada i tornada.

Aquella autorització s’emmarcava en els conflictes territorials entre el rei, el comte d’Empúries i el bisbe de Girona. Per al bisbe, senyor de la vila, el mercat havia de promoure l’activitat econòmica i augmentar les rendes. L’any següent, el 1324, va concedir als habitants del castell i del terme una exempció de la lleuda, l’impost que gravava determinats intercanvis, per als productes i animals de les seves possessions que venguessin al mercat.

El funcionament del mercat també requeria normes i vigilància. El mostassaf, un representant municipal, controlava els pesos i les mesures, la higiene i la venda de bestiar i aviram. El Llibre de Mostassaria conservat a l’Arxiu Comarcal recull disposicions i actuacions que permeten conèixer aquesta regulació. Comprar i vendre implicava, així, compartir unes mesures i respectar unes condicions.

La commemoració va acostar una part d’aquest passat als carrers amb l’exposició El mercat de la Bisbal. Recull fotogràfic (1911-1992). La mostra reunia cinquanta imatges de diversos fons de l’Arxiu Comarcal. S’havia inaugurat el setembre de 2022 als aparadors de cinquanta comerços i, al desembre, es va traslladar a les Voltes, on estava prevista fins al març de 2023. L’organitzaven l’Ajuntament, l’Arxiu i la Federació del Comerç de la Bisbal.

Les fotografies permetien comparar els canvis en els transports, els productes, la roba i els espais de venda al llarg del segle XX. Hi havia treballs de fotògrafs com Emili Casas, Enric Riera, Francesc Marjanedas i Quim Tor, al costat d’imatges de Joan Foxà, Jordi Sais i Josep Pla i Colomer. El recorregut mostrava parades i compradors en diferents moments de la vida de la vila.

El febrer de 2023, la Bisbal d’Empordà va incorporar al Portal de la Riera un mural ceràmic dedicat als set-cents anys del mercat. La peça representava el nucli antic, amb les torres i la muralla, a partir d’un plànol de l’historiador Jordi Frigola.

El mural, executat per Rulduà Ceràmica amb l’assessorament de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà, permetia situar els espais on havia crescut el mercat. Durant segles, les parades s’havien contingut dins del recinte emmurallat. A partir del segle XVI, l’activitat va començar a ocupar indrets exteriors, com plaça Nova. El plànol es basava en una recerca que Frigola havia actualitzat arran de la descoberta, el 2019, de les restes d’una torre al carrer Ample.

Els comerços també van participar en activitats vinculades a la compra quotidiana. La proposta Cuina de mercat publicava receptes amb productes de proximitat i de temporada a les xarxes de la Federació del Comerç. La campanya La Bisbal a granel promovia les bosses reutilitzables i aquesta forma de compra. El programa incloïa demostracions de cuina en directe amb restauradors locals i un plat ceràmic creat expressament per al set-centè aniversari.

Bibliografia i fonts

• Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. «700 anys del Mercat de la Bisbal».
• Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Anem a mercat. Mercat de la Bisbal d’Empordà: 700 anys de vida. Dossier didàctic.
• El Gerió Digital. Ariadna Reche, «Commemoren 700 anys del mercat de la Bisbal amb un mural de ceràmica», 17 de febrer de 2023.
• TV Costa Brava. Alba Pairet, «La Bisbal col·loca un mural ceràmic per commemorar els 700 anys del mercat», 2 de març de 2023.
• Agenda de la Bisbal d’Empordà. «L’exposició ‘El mercat de la Bisbal. Recull fotogràfic (1911-1992)’ es trasllada a les Voltes», 14 de desembre de 2022.
• Ràdio Capital. Maria Alsina, «David Catà: “No es pot comparar el mercat que hi havia abans amb el que hi ha actualment”», 19 d’octubre de 2022.

El 30 de juliol de 2024, el Govern de la Generalitat va declarar béns culturals d’interès nacional el Drac i l’Àliga originals de la Bisbal d’Empordà. Les dues figures, vinculades a les processons de Corpus i a la Festa Major, es conservaven a l’església de Santa Maria. L’acord les incloïa en el primer grup de peces d’imatgeria festiva de Catalunya que rebien aquesta protecció.

El reconeixement arribava després d’un treball compartit entre l’Ajuntament, la parròquia, Els Dracs de la Bisbal i els Amics de l’Àliga. El desembre de 2020, el ple municipal va aprovar per unanimitat impulsar la recerca històrica sobre les figures i treballar per conservar-les i fer-les més accessibles al públic. També va acordar avançar en la regulació del seu ús. La Generalitat va obrir l’expedient el febrer de 2023 i el Govern va aprovar la declaració el juliol de 2024.

El Drac conserva una estructura de tires de fusta recobertes de cuir negre. La disposició de les peces de fusta recorda les costelles del buc d’una barca. La persona que porta la figura pot moure les ales des de l’interior, mentre que el cap oscil·la a mesura que avança gràcies a la molla que l’uneix al cos. La primera referència documental al Drac és del 1704, en una celebració de la Mare de Déu de Setembre, l’antiga festa major petita.

L’Àliga té el cap de fusta tallada, ulls de vidre i una corona de llautó. El cos està revestit de petites peces de pell daurada que imiten les plomes. La presència d’una àliga al seguici bisbalenc està documentada el 1619. La peça que va rebre la protecció es data entre finals del segle XVII i principis del XVIII. A l’estructura hi porta inscrit l’any 1772, una data que probablement correspon a una reparació important.

Les dues figures havien passat per restauracions després d’anys de participació en processons i cercaviles. Als anys noranta, el taller Ventura & Hosta en va construir rèpliques de fibra de vidre. La del Drac és del 1995 i la de l’Àliga, del 1997. Les còpies permetien mantenir les sortides al carrer i reduir el desgast de les peces històriques. Els originals són de la parròquia de la Bisbal, del Bisbat de Girona.

El Govern va protegir aquell mateix dia el Drac de Vilafranca del Penedès, el Gegantó Lladrefaves de Valls i la geganta de Cal Fiol de l’Arboç. La selecció tenia en compte l’antiguitat i l’autenticitat de les peces, el seu valor artístic i la vinculació amb les festes de cada població. El Departament de Cultura va digitalitzar les cinc figures en tres dimensions per facilitar-ne l’estudi, la restauració i la difusió.

La presència del bestiari a la Festa Major també havia canviat en els anys previs. El 2017 es va fer per primera vegada el ball de l’Àliga en el marc de la festa. L’any següent es va impulsar el Seguici Històric, que aplegava el Drac i l’Àliga amb els gegants Perses i Fesolers.

A l’agost, la Festa Major va tornar a reunir el bestiari bisbalenc al voltant de Santa Maria. La rèplica de l’Àliga va ballar a l’interior de l’església i, en sortir, va baixar les escales fins a la plaça, on va tornar a ballar. El Drac i els gegants Perses i Fesolers també hi van fer els seus balls. La comitiva va acabar el recorregut a la plaça de l’Ajuntament.

Bibliografia i fonts

• Generalitat de Catalunya. Acord GOV/182/2024, de 30 de juliol. Declaració i annex descriptiu del Drac i l’Àliga.
• Departament de Cultura. «Declaració del drac i l’àliga de la Bisbal de l’Empordà com a Bé Cultural d’Interès Nacional».
• Departament de Cultura. «BCIN – Imatgeria festiva».
• Revista del Baix Empordà. «El Govern declara Bé Cultural d’Interès Nacional el Drac i l’Àliga de la Bisbal d’Empordà», 31 de juliol de 2024.
• Ràdio Capital. Carla Saló Pujol, entrevista amb Carles Puig sobre els antecedents de la declaració, 14 de març de 2023.
• TV Costa Brava. Laia Campos, «La primera Festa Major de l’Àliga de La Bisbal sent Bé Cultural d’Interès Nacional», 15 d’agost de 2024.

El març de 2007 van començar les obres per reconstruir el ferm de la C-66 al centre de la Bisbal d’Empordà. El projecte abastava prop d’1,9 quilòmetres de travessera, inclòs el tram de les Voltes. La previsió inicial era tallar la carretera al trànsit durant quatre mesos. Els botiguers van expressar les primeres queixes quan els treballs tot just començaven, a les portes de Setmana Santa.

La C-66 connecta Girona amb la costa del Baix Empordà i travessa la Bisbal per l’Aigüeta, l’avinguda de les Voltes i el carrer del Sis d’Octubre. A les Voltes, la carretera passa arran del passeig cobert on es concentren els comerços. El conjunt s’estén des del Daró fins a l’actual carrer de l’1 d’Octubre. El va projectar el 1854 l’arquitecte Martí Sureda i Deulovol.

Quan van començar les obres, la Bisbal ja disposava d’un vial de circumval·lació per ponent. El vial enllaça amb la C-66 a l’Aigüeta, creua el Daró i torna a la carretera a l’altura de la Terracotta. Permet desviar part del trànsit de pas, mentre que la travessera continua sent una via principal per moure’s dins la Bisbal i accedir als comerços.

El 14 de març, el diputat bisbalenc Xavier Dilmé i Vert va preguntar al Govern per què havia iniciat les obres abans de Setmana Santa i si s’haurien pogut ajornar fins passat l’estiu. També va demanar com s’havien senyalitzat les obres a les entrades de la Bisbal i quines previsions hi havia per a les fases de millora pendents d’adjudicar.

Dilmé havia nascut a la Bisbal el 1968 i havia treballat com a corresponsal local i redactor del Diari de Girona. Va entrar a l’Ajuntament el 1990. Quan va formular les preguntes sobre la C-66, era portaveu municipal de Convergència i Unió i feia pocs mesos que havia entrat al Parlament.

Entre el 1991 i el 2000, la rehabilitació de les Voltes havia recuperat les façanes, renovat el paviment de pedra sota els porxos i instal·lat enllumenat a la galeria. El 2007, les màquines treballaven a la calçada. Els annexos d’inversions de la Generalitat consignaven 855.000 euros el 2007 i 79.000 euros el 2008 per al projecte de reconstrucció del ferm i condicionament de la travessera.

Bibliografia

• Biblioteca Lluïsa Duran. Dossier de premsa, 13 de març de 2007
• Parlament de Catalunya. Preguntes de Xavier Dilmé sobre les obres de la C-66
• Generalitat de Catalunya. Annex d’inversions de 2007 i annex d’inversions de 2008
• Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. Les Voltes
• Incasòl. Rehabilitació de les façanes de l’avinguda de les Voltes
• Ràdio Capital. Entrevista a Xavier Dilmé sobre la seva trajectòria municipal

El 2004, la rehabilitació del Mundial va permetre obrir al públic l’amfiteatre de l’antic cinema de la Bisbal d’Empordà. Amb 210 places en aquell moment, l’espai es podia utilitzar de manera independent per acollir actes de petit format. El registre de sales de cinema en data l’alta el 18 de juny.

L’edifici havia estat una fàbrica de taps de suro de Robert Mercader. El 1912 ja s’hi feien projeccions a l’aire lliure, al pati de la fàbrica. Dos anys més tard va obrir el Mundial com a sala de cinema, teatre i espectacles. La façana modernista es conserva al passeig de Marimon Asprer.

El cinema va tancar el 1979 i l’Ajuntament va comprar l’edifici el 1986 per convertir-lo en un teatre municipal. El projecte acústic, redactat el 2002 amb la participació de l’arquitecte Antoni Aguilar, havia d’adaptar la sala a les necessitats del teatre, els concerts i el cinema.

Una de les decisions del projecte va ser condicionar l’amfiteatre perquè pogués funcionar sense obrir la platea. Aquell mateix any, l’artista bisbalenc Pere Noguera va presentar a l’edifici l’exposició Mundial (Revestir/Revestiment).

A finals de 2007, el Mundial va tornar a obrir amb el conjunt del teatre en servei. L’amfiteatre ja havia permès recuperar l’activitat cultural a l’edifici tres anys abans.

Bibliografia

• Teatre Mundial. Història de l’equipament
• SiS Consultoria Acústica. Projecte acústic del Mundial
• Registre de sales de cinema, documentació del Senat
• Acadèmia del Cinema Català. Fitxa del Mundial
• Bombon Projects. Trajectòria de Pere Noguera