La Bisbal d’Empordà iniciarà el 7 de setembre les obres dels carrers Cavallers i Prat de la Riba. Els treballs duraran uns deu mesos i es faran per fases. L’actuació transformarà un dels principals accessos al centre de la ciutat. El projecte renovarà l’espai públic i diversos serveis d’aquest eix urbà.
La reurbanització tindrà una inversió de prop d’un milió i mig d’euros. La Generalitat de Catalunya assumirà prop de tres quartes parts del cost. L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà aportarà aproximadament una quarta part. Els treballs renovaran el paviment, l’asfalt i les xarxes de serveis. També es milloraran les instal·lacions d’aigua, electricitat, gas i telecomunicacions.
El projecte incorporarà un nou sistema de drenatge de gran capacitat. La xarxa conduirà l’aigua fins al riu Daró. Aquesta actuació vol reduir els problemes d’inundació de la zona. La intervenció també donarà més espai als vianants. Les voreres seran més amples i regulars. Un dels trams tindrà una plataforma al mateix nivell.
L’actuació renovarà també l’enllumenat públic amb sistemes de baix consum. El projecte incorporarà nou arbrat amb reg automàtic. Els treballs permetran recuperar la plaça situada davant del Pont Vell. Aquest espai quedarà destinat de nou a l’ús ciutadà.
El projecte busca millorar la seguretat viària i l’accessibilitat. També vol reforçar la connexió amb el centre històric. L’Ajuntament preveu també un entorn més favorable per al comerç local. La primera fase començarà al carrer Prat de la Riba. Afectarà el tram entre el carrer Vinyoles i la plaça Nova. Els treballs previs començaran el 7 de setembre. L’obra principal arrencarà el 14 de setembre. Aquesta primera fase durarà uns dos mesos. Els operaris substituiran les canonades d’aigua i construiran una nova xarxa de sanejament separada.
També renovaran l’asfalt i repararan les voreres afectades. L’execució per fases busca reduir les molèsties al veïnat. Durant les obres es mantindrà l’accés als habitatges i als comerços. El consistori també habilitarà recorreguts alternatius per al trànsit.
L’Ajuntament ha convocat una sessió informativa oberta a la ciutadania el 3 de setembre. La trobada començarà a les vuit del vespre a l’Ajuntament Vell. La sessió servirà per explicar el calendari i les afectacions de la primera fase. El veïnat també podrà plantejar preguntes i suggeriments. L’Ajuntament mantindrà actualitzada la informació durant tota l’obra. Ho farà amb butlletins, reunions obertes i els canals municipals.
L’atur a les comarques gironines ha crescut un 5,8% aquest agost amb un total de 27.720 persones sense feina, segons les dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Immigració El final de l’estiu ha registrat un increment de 1.531 aturats i ha situat Girona com la demarcació amb el percentatge més alt. Malgrat les dades negatives, la xifra està per sota de la de fa any (-1,28%). Seguint amb la mateixa tònica, les afiliacions i contractacions també han caigut aquest agost després que de mesos de rècords històrics. Durant l’últim mes, hi ha hagut 409.614 afiliacions, 3.093 menys que al juliol (-0,75%). Si mirem un any enrere, però, la dada és un 3,19% més alta amb 12.657 afiliats més que l’agost del 2025.
La demarcació de Girona ha tancat el mes d’agost amb 27.720 aturats, un 5,85% més que al juliol (1.531 persones més). La dada la converteix en la demarcació catalana on més ha crescut l’atur, seguida de Lleida amb un 5,3%. Malgrat això, les xifres són lleugerament inferiors a les registrades fa un any: hi ha 360 aturats menys que l’agost del 2025 (-1,28%).
Del total d’aturats, la majoria (15.880) són dones i 1.928 menors de 25 anys. Per sectors, com és habitual a les comarques gironines, el de serveis s’emporta la porció més gran amb 19.087 dels aturats, seguit -de lluny- per la indústria (3.108). Dels 1.531 nous aturats registrats durant l’últim mes, 1.026 es concentren en el sector serveis.
Amb relació a les afiliacions a la Seguretat Social, aquest agost se n’han registrat 409.614, un 0,75% menys que el mes anterior, i això suposa 3.093 persones menys que al juliol. La dada arriba després d’uns mesos registrant rècords històrics -al juliol hi va haver 412.707 afiliacions. Tot i la davallada, si ens fixem en les xifres de fa un any, les afiliacions se situen un 3,19% per sobre amb 12.657 persones més donades d’alta.
Més contractacions que fa un any, de nou imperen les temporals
Pel que fa als contractes, durant aquest agost se n’han rubricat 23.188, 13.620 menys que el mes anterior (-37%), però un 23,8% més que el mateix mes de fa un any. Del total, 13.243 han estat temporals i 9.945 indefinits.
El Ple municipal de Begur ha aprovat aquest dimarts un conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per promoure entre 12 i 16 habitatges en un solar de titularitat municipal d’Esclanyà. L’acord permetrà buscar una empresa promotora per construir els habitatges. La promoció se situarà al número 5B de l’avinguda Sant Josep, en una parcel·la de prop de 1.900 metres quadrats.
El planejament permet construir-hi entre 12 i 16 habitatges protegits. La xifra final dependrà de la mida dels pisos i de la distribució del projecte. L’espai edificable serà de prop de 1.100 metres quadrats. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya assumirà el concurs públic per seleccionar el promotor. L’Ajuntament busca així desencallar un projecte que no va trobar candidats en el primer concurs.
El consistori va obrir aquell procediment el mes de maig. Cap empresa hi va presentar una oferta. Per aquest motiu, el govern municipal ha buscat una nova fórmula. El projecte utilitzarà el model del dret de superfície. El terreny continuarà vinculat al sector públic. El promotor podrà construir i gestionar els habitatges durant 75 anys.
L’Ajuntament considera aquesta promoció una peça central de la seva política d’habitatge. La prioritat és ampliar el parc protegit del municipi i facilitar l’accés a un habitatge assequible. L’alcaldessa de Begur, Maite Selva, considera l’accés a l’habitatge un dels principals reptes locals. L’Ajuntament vol facilitar l’arrelament de la població i crear més opcions residencials per als veïns.
Una quarta part dels pisos, per a joves
El conveni ja fixa diversos criteris socials per adjudicar els futurs habitatges. Una quarta part dels pisos es reservarà a persones de fins a 35 anys. Els candidats també hauran d’acreditar almenys cinc anys d’empadronament a Begur. L’Ajuntament vol afavorir les persones amb una vinculació estable amb el municipi i donar més oportunitats a la població jove.
El consistori posa una atenció especial en aquest col·lectiu. Molts joves tenen dificultats per trobar habitatges a preus assequibles al municipi. Maite Selva considera prioritari oferir alternatives per facilitar la continuïtat dels seus projectes de vida a Begur. L’Ajuntament també relaciona aquesta política amb la voluntat de mantenir una comunitat activa durant tot l’any.
Una segona promoció al costat
La promoció del número 5B serà només la primera fase. L’Ajuntament preveu una segona actuació a la parcel·la adjacent, situada al número 5A de l’avinguda Sant Josep. Actualment, aquest terreny encara és de titularitat privada. El consistori treballa per obtenir-ne la plena disponibilitat i després preveu impulsar-hi una altra promoció d’habitatges protegits.
En aquesta segona fase, l’Ajuntament gestionarà directament el concurs públic. La previsió municipal contempla la venda dels habitatges resultants. Les dues promocions formen part d’un mateix projecte residencial i el consistori vol desenvolupar-lo per fases. La primera començarà al solar municipal del número 5B i la segona arribarà després al terreny del número 5A.
El Ple també ha aprovat una mesura per afavorir la continuïtat entre les dues promocions. El futur concurs valorarà especialment el promotor de la primera fase. Aquest promotor podrà obtenir la meitat de la puntuació màxima prevista en aquest apartat. Els plecs hauran de concretar les condicions definitives del procediment.
Un projecte iniciat fa quatre anys
L’Ajuntament va començar a desenvolupar aquest sector l’any 2022. El planejament anterior destinava aquests terrenys a usos comercials. El consistori va modificar després la planificació urbanística per introduir habitatge lliure i habitatge protegit. Les obres d’urbanització del sector s’han executat aquest 2026 i l’Ajuntament ha assumit aquests treballs.
Després de les obres, el consistori va obrir el primer concurs per al solar 5B. El procediment no va rebre cap proposta. Ara, la participació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya obre una nova via. L’Ajuntament confia en l’experiència d’aquest organisme per trobar un promotor i facilitar l’execució de la promoció.
L’acord aprovat pel Ple representa un nou pas administratiu per crear habitatge protegit a Esclanyà. El projecte preveu ampliar l’oferta residencial protegida en dues fases. L’objectiu municipal és generar més habitatge assequible i donar resposta a les necessitats residencials de la població de Begur.
El 28 de setembre de 2012, Palamós, Calonge i Vall-llobrega van posar la primera pedra de la piscina coberta que els tres municipis havien decidit construir conjuntament. L’equipament s’aixecava al sector de Belitrà Est, dins del terme municipal de Calonge però a tocar de Palamós, i havia de donar servei a una població d’uns 30.000 habitants. Després de deu anys de projectes i tràmits, començaven les obres de la que es convertiria en la primera piscina mancomunada de Catalunya.
La història havia començat el 2002. Els aleshores alcaldes de Palamós, Jordi Pallí; Calonge, Josep Rosselló, i Vall-llobrega, Joan Surroca, van signar un primer protocol d’intencions per impulsar una piscina coberta compartida. Aquell acord va ser també l’embrió de la Mancomunitat formada pels tres municipis, que havia de permetre gestionar conjuntament projectes i serveis que difícilment podien afrontar amb la mateixa estructura de manera separada.
La piscina es va convertir en un dels grans projectes d’aquesta col·laboració, però el camí fins a les obres va ser llarg. Calia trobar una ubicació, resoldre la situació urbanística dels terrenys, definir el model de gestió, aconseguir finançament i preparar un projecte que respongués a les necessitats dels tres municipis. Durant una dècada, la futura instal·lació va anar passant per diferents fases administratives mentre els ajuntaments mantenien l’objectiu de construir-la.
El projecte va avançar especialment durant el 2012. El 31 de gener, l’Assemblea de la Mancomunitat va aprovar l’avantprojecte executiu. A l’abril es va donar llum verda al projecte de la piscina i durant els mesos següents es van completar els últims tràmits necessaris perquè poguessin començar les obres. Al juliol es van designar també els tècnics municipals que s’encarregarien de fer-ne el seguiment.
Durant l’estiu es van començar a preparar els terrenys de Belitrà Est. Es van fer treballs de desbrossament i condicionament de la parcel·la i es va ajustar la planimetria de l’espai on havia d’aixecar-se l’edifici. Després d’anys en què el projecte havia existit sobretot en documents, plànols i acords institucionals, les primeres màquines començaven a transformar físicament el solar.
El complex projectat tenia més de 4.200 metres quadrats interiors. La peça principal era una piscina de 25 metres amb sis carrers, acompanyada d’una piscina auxiliar. L’equipament incorporava també gimnàs, sales per a activitats i musculació, saunes i zona d’hidromassatge. A l’exterior es preveien més de 3.700 metres quadrats destinats a aparcaments, accessos i zones verdes. El projecte incloïa també pistes de pàdel i altres espais esportius.
L’edifici s’havia dissenyat aprofitant el desnivell del terreny. Una part quedava soterrada i una altra en superfície, amb la voluntat de reduir l’impacte visual de la construcció. L’arquitecte Jordi Marcè havia projectat una instal·lació pensada per concentrar en un mateix espai activitats aquàtiques, esportives i de manteniment físic.
La inversió prevista per construir la piscina se situava al voltant dels 4,5 milions d’euros. La Generalitat i la Diputació de Girona aportaven conjuntament prop d’1,4 milions en subvencions. La resta de la inversió l’assumia el grup d’empreses concessionàries que s’encarregaria després de gestionar l’equipament durant 35 anys. Aquest sistema havia permès avançar el projecte en uns anys especialment difícils per a les finances municipals.
El 28 de setembre es va fer finalment l’acte de col·locació de la primera pedra. Hi van participar Teresa Ferrés, alcaldessa de Palamós i presidenta de la Mancomunitat; Jordi Soler, alcalde de Calonge, i Rufino Guirado, alcalde de Vall-llobrega. Els representants dels tres municipis van remarcar la importància de compartir equipaments en un moment en què la situació econòmica obligava les administracions a buscar fórmules de col·laboració.
Les obres tenien un termini inicial de catorze mesos. El projecte que havia començat amb aquell protocol d’intencions del 2002 entrava així en la seva fase definitiva. Per a Palamós significava disposar, a pocs metres del seu terme municipal, d’una piscina coberta que podia utilitzar la seva població sense que l’Ajuntament hagués hagut d’assumir en solitari tota la construcció i el manteniment de l’equipament.
La piscina va acabar obrint al públic el 2014. El projecte havia necessitat dotze anys des d’aquell primer acord entre els tres municipis fins que els primers usuaris van poder entrar a les instal·lacions. La gestió compartida que havia començat com una solució per fer viable la construcció acabava donant lloc a un equipament esportiu comú per a Palamós, Calonge i Vall-llobrega.
El setembre de 2012 va ser el moment en què aquella idea va deixar definitivament els despatxos. Deu anys després que tres alcaldes acordessin unir esforços per tenir una piscina coberta, els seus successors es trobaven al solar de Belitrà Est per posar-ne la primera pedra. Començava la construcció d’un equipament que faria dels tres municipis els primers de Catalunya a compartir una piscina mancomunada.
L’estiu ha estat el més càlid mesurat a Catalunya, amb una anomalia superior als tres graus respecte al període 1991-2020 a un 80% del territori. Les estacions del Meteocat han registrat vint dies en què s’han superat els 40ºC entre el juny i l’agost, segons una anàlisi de l’ACN, una cota mai assolida abans, i sobrepassant el rècord de 16 de l’any passat. A més, el centre de Barcelona ha viscut 59 nits tòrrides, un valor també inèdit fins ara, amb dades del punt de mesura de Can Bruixa. Els mesos d’estiu deixen el segon dia amb pics de temperatura més alts des que hi ha registres, amb els 44,1ºC de Vinebre del 8 de juliol. Alhora, els 32,5ºC a Portbou de la matinada d’aquell mateix dia estableixen la nova mínima més alta mai observada.
El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) mai havia registrat tants dies d’estiu amb pics per sobre dels 40ºC, com aquest any, quan se n’han comptat vint. L’any passat i el 2001 representaven el rècord fins ara, amb setze. Els dies amb valors tan alts coincideixen, en general, amb els de les diverses onades de calor –en especial, la dels voltants de Sant Joan i la dels primers dies de juliol.
Màximes de 44ºC i més de 40ºC a Barcelona ciutat
El mercuri va assolir el seu màxim el 8 de juliol amb 44,1ºC a Vinebre (Ribera d’Ebre), un dia que també va deixar temperatures per sobre dels 42ºC a altres punts de les Terres de l’Ebre, així com del Priorat i de l’Alt Empordà. L’excepcionalitat també es va fer notar a Barcelona ciutat, amb una màxima de 40,7ºC a l’Observatori Fabra, la màxima en més de 100 anys.
El municipi de Vinebre va patir temperatures superiors als 40ºC durant 14 dies al llarg dels tres mesos d’estiu, els mateixos que Alcarràs (Segrià). Amb tot, és Lleida la localitat del país amb més dies superant el llindar, un total de 15, cosa que tampoc té precedents. Fins ara, la capital de Ponent havia observat un màxim de vuit dies per sobre dels 40ºC el mateix estiu (2022). Altres municipis de l’oest del país han arribat a aquests valors durant deu dies, com ara Torres de Segre, Seròs, Sant Romà d’Abella o Vilanova de Segrià. En conjunt, un 41% de les estacions meteorològiques del Meteocat es van situar en algun moment més enllà dels 40ºC, un extrem que només té dos precedents: el 2019 i el 2023.
Una dècada depassant els 40ºC i rècords a alta muntanya
Segons les mateixes dades, Catalunya suma el desè any consecutiu assolint aquests valors en algun moment entre juny i agost i, aquest any, vint estacions amb més de vint anys de dades han esmicolat el seu rècord de calor, una de cada sis. En són un exemple, a banda de Vinebre, el pantà de Riba-roja (43,3ºC), Ascó (42,3ºC), el Poal (42,1ºC) o bé Torroja del Priorat (43,2ºC). Destaquen, també, tres estacions d’alta muntanya: Bonaigua (26,2ºC), Lac Redon (25,7ºC) i Sasseuva 26,6ºC).
El 88% dels punts d’observació han passat dels 35ºC, la xifra també més alta des que hi ha registres. I, en conjunt, aquest llindar s’ha vist sobrepassat en 76 dels 92 dies d’estiu, una circumstància que també deixa enrere qualsevol registre anterior. Fins ara, el 2003 i el 2022 encapçalaven el rànquing amb 71.
Més nits tòrrides que mai i mínima diària de 32,5ºC
Els valors anòmals també s’han donat a les nits. En especial, a Barcelona, on s’han trencat rècords de temperatures mínimes, amb 59 nits tòrrides –per sobre dels 25ºC– a l’estació de Can Bruixa, a les Corts, i 54 al punt d’observació del Raval. Fins ara, al casc antic de la ciutat només havia depassat el llindar dels 25ºC en 36 ocasions el mateix any. A Badalona s’hi han registrat 31 nits tòrrides, el doble que el rècord anterior. També han caigut el rècord de nits per sobre dels 25ºC a indrets com els Alfacs, Tarragona, l’Illa de Buda, Mataró o el pantà de Riba-roja.
A Portbou tampoc se n’havien registrat mai tantes, setze, amb la particularitat que el municipi altempordanès va patir la nit amb una mínima més alta des que hi ha registres el 8 de juliol. En les primeres hores d’aquell dia, el mercuri no va baixar dels 32,5ºC, per bé que una estona abans de la mitjanit va caure als 31,9ºC –un rècord en qualsevol dels dos casos–. Es tracta de la tercera nit roent –per sobre dels 30ºC– mai registrada al país, totes elles al mateix municipi.
Catalunya acumula ja vint estius seguits amb nits tòrrides, i en el del 2026, una de cada cinc estacions n’ha registrat, sobretot al llarg de la costa. Pel que fa a les nits tropicals –per sobre dels 20 graus–, pràcticament el 85% d’estacions n’ha observat alguna, a prop dels valors màxims, i Barcelona ciutat (Raval) encapçala el rànquing amb 85, tres per sota del màxim establert l’any passat. Des del 12 de juny, la capital catalana no ha vist les temperatures caure dels 20ºC en cap moment del dia.
L’estiu més càlid des que hi ha registres
Segons el Meteocat, l’estiu meteorològic del 2026, de juny a agost, ha tingut anomalies superiors a 3ºC per sobre de la mitjana del període de referència (1991-2020) a gairebé tot el país. A sectors del Pirineu Occidental, la plana de Vic i altres punts de l’interior l’anomalia de temperatura de l’estiu ha superat els +4,0 °C. «La temperatura màxima, durant el dia, ha estat la que més ha contribuït a aquest caràcter molt càlid de l’estiu, si bé la temperatura mínima de les nits també ha estat persistentment elevada», apunten els experts en climatologia del Meteocat. «El rècord de temperatura no respon al comportament excepcional d’un sector concret, sinó que s’ha produït de manera generalitzada al conjunt del territori», afegeixen.
Pel que fa a la precipitació, l’estiu ha estat sec o molt sec a bona part de Catalunya, excepte al Camp de Tarragona, on els episodis de precipitació intensa de l’agost han fet que localment s’hagi superat la mitjana climàtica de pluja d’estiu. Així, dos episodis de precipitació intensa del mes d’agost han fet que localment les acumulacions superin el 200% de la mitjana climàtica d’estiu. A les estacions del Vendrell (el Baix Penedès) i Torredembarra (el Tarragonès) ha estat l’estiu més plujós dels seus 25 i 26 anys respectivament, a causa dels aiguats dels dies 22 i 24 d’agost.
El 30 de novembre de 2017, Sílvia Monar va deixar l’alcaldia de Pals després de poc més de quatre anys al capdavant de l’Ajuntament. Havia estat la primera dona que havia ocupat aquest càrrec al municipi i tancava una etapa iniciada el setembre de 2013. El relleu no va arribar per una crisi política, sinó pel compliment del pacte de govern entre Junts per Pals-AM i el PDeCAT, que preveia que Sergi Brull assumís l’alcaldia durant la segona meitat del mandat.
Monar havia entrat a l’Ajuntament després de les eleccions municipals de 2011 encapçalant la candidatura de Junts per Pals-AM. Aquell mandat va començar amb un acord de govern amb CiU, que establia un repartiment de l’alcaldia. Joan Silvestre va ocupar el càrrec durant la primera part i, el 19 de setembre de 2013, va donar pas a Sílvia Monar.
Aquell relleu va tenir una dimensió històrica per al municipi. Monar es convertia en la primera alcaldessa de Pals. Fins aleshores, totes les persones que havien encapçalat l’Ajuntament havien estat homes. La seva arribada al càrrec obria així una nova etapa dins de la història política local.
Durant aquella primera etapa al capdavant del consistori, Monar va compaginar l’alcaldia amb altres responsabilitats municipals. Abans ja havia exercit com a primera tinent d’alcalde i regidora d’Ensenyament. Professionalment continuava vinculada també a l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell.
Les eleccions municipals del 24 de maig de 2015 van obrir un nou mandat. El 13 de juny, en el ple de constitució, Sílvia Monar va obtenir sis vots i va ser escollida alcaldessa per majoria absoluta. Junts per Pals i Convergència van tornar a compartir govern i van repetir una fórmula semblant a la del mandat anterior: Monar ocuparia l’alcaldia durant la primera meitat i Sergi Brull ho faria durant la segona.
La feina municipal d’aquells anys va estar marcada per projectes que afectaven diferents àmbits del poble. Entre els assumptes que Monar destacava abans de deixar el càrrec hi havia la tramitació del planejament urbanístic, actuacions de manteniment, projectes al carrer Enginyer Algarra i diverses iniciatives relacionades amb el turisme, la cultura i l’activitat econòmica.
Durant aquella etapa es va impulsar també un procés participatiu perquè els veïns decidissin el destí d’una partida de 75.000 euros del pressupost municipal. Les propostes que van obtenir més suport van ser la creació d’una zona esportiva i un camí que permetés connectar els Masos amb la zona de la platja. Alguns d’aquests projectes acabarien tenint continuïtat durant els anys següents.
A mesura que avançava el 2017, s’acostava també el moment de complir el relleu acordat al començament del mandat. El 30 de novembre, Monar va formalitzar la renúncia a l’alcaldia. En les entrevistes dels dies previs explicava que el canvi s’havia preparat amb normalitat i que confiava en la continuïtat de la feina iniciada pel govern municipal.
Dos dies després, el 2 de desembre, Sergi Brull va ser investit alcalde de Pals. Va obtenir sis vots dels onze regidors del consistori i assumia així la responsabilitat de dirigir l’Ajuntament durant la segona meitat del mandat. Brull va plantejar com a prioritats continuar els projectes que ja estaven en marxa, millorar el funcionament de l’administració municipal i reforçar el manteniment dels espais públics.
El canvi d’alcaldia no va significar la sortida de Sílvia Monar de l’Ajuntament. Va continuar com a regidora dins del govern municipal i va mantenir responsabilitats en àmbits com Turisme, Comerç, Empresa i Ocupació. D’aquesta manera, el relleu es va produir dins del mateix pacte de govern i sense alterar la composició general de l’executiu municipal.
Monar continuaria vinculada a la política local durant els anys següents. En el mandat iniciat el 2019 va tornar a formar part del govern municipal, aquesta vegada amb Carles Pi com a alcalde, i va assumir responsabilitats relacionades amb la promoció econòmica.
El 2017 va quedar, però, com l’any en què es va tancar la seva etapa al capdavant de l’Ajuntament. Quatre anys abans havia trencat una barrera que fins aleshores no s’havia superat a Pals. Quan va cedir la vara a Sergi Brull, deixava enrere el període de la primera alcaldessa del municipi i continuava la seva trajectòria política des d’un altre lloc del govern local.
