Us heu adonat que a les xarxes socials cada cop hi ha més nanos amb la cantarella que si ets pobre és perquè tu vols, que la mentalitat ho és tot i que els impostos són un robatori?
I la pregunta és: de debò ens estem empassant això?
Perquè el problema d’aquest discurs no és només que sigui simplista. El problema és que ens està convertint en una societat molt més freda i molt més insensible. Quan et convencen que cadascú té exactament el que es mereix, deixes de mirar el món amb empatia. La pobresa ja no és una qüestió social; és una mena de defecte personal. Segons aquesta gent, tot es resumeix en una frase de tassa motivacional: “si vols, pots”.
I si no pots? Doncs deu ser culpa teva.
Les xarxes han convertit aquesta idea en un espectacle bastant grotesc. Es glorifica el “tauró”, el paio que dorm quatre hores, que et diu que descansar és de febles i que veu qualsevol ajuda pública com si fos comunisme soviètic. Els impostos són “un robatori”, demanar ajuda és “mentalitat de pobre” i qualsevol cosa que no sigui produir diners sembla una pèrdua de temps.
Tot s’ha de monetitzar. Tot s’ha d’optimitzar. Fins i tot les relacions personals. Ja no fas amics: fas networking. No descanses: “recarregues”. No vius: rendeixes.
I mentrestant, la idea de comunitat se’n va per l’aigüera.
És bastant irònic que visquem en l’època on més es parla de llibertat individual i alhora sigui quan més sola se sent la gent. Potser perquè aquest discurs del “si vols, pots” porta trampa. No només et promet que arribaràs lluny. També et diu que, si fracasses, l’únic culpable ets tu mateix. «Que no ho volies prou»
I això, sincerament, és una barbaritat.
És clar que l’esforç importa. I molt. Ningú construeix una vida digna únicament amb bones intencions. Però reduir el destí de les persones a una qüestió de mentalitat no és inspirador: és cruel. Perquè invisibilitza les estructures que condicionen la vida de milions de persones i converteix la desigualtat en una cosa gairebé natural.
Una societat sana no hauria d’obsessionar-se a fabricar guanyadors, sinó a evitar que qui ensopega quedi abandonat. Hauria de mesurar el seu èxit no pel nombre de milionaris que produeix, sinó per com tracta aquells que no poden seguir el ritme. Perquè el veritable progrés col·lectiu mai no ha consistit que uns quants aconsegueixin un iot, sinó que la majoria pugui viure amb dignitat, estabilitat i esperança.
Hem acabat confonent independència amb egoisme, autoestima amb superioritat moral i èxit amb acumular coses que no necessitem per impressionar gent que ni tan sols ens cau bé.
I potser convindria recordar una cosa molt simple, encara que avui sembli gairebé revolucionària: ningú tira endavant tot sol.
La justícia a les comarques gironines té “un greu problema de manca de personal” i ha “perdut reforços” amb el nou model organitzatiu. La presidenta del TSJC, Mercè Caso, ha subratllat que la llei de mesures en matèria d’eficiència és un “bon model” però que ha topat amb què la plantilla a l’administració de justícia no és “suficient”. A banda dels funcionaris, a la demarcació s’hi suma la mobilitat dels jutges. El president de l’Audiència, Adolfo García Morales, ha exposat que de les 84 places, 20 no estan ocupades per jutges titulars, sinó per substituts, i ha afirmat que és “horripilant” tenir tantes “cadires buides”. Per això, la sala de govern del TSJC insisteix a demanar un complement per als jutges i magistrats de Catalunya.
L’aplicació de l’anomenada Llei d’eficiència ha suposat un canvi organitzatiu a l’administració de justícia. L’objectiu és optimitzar recursos i adaptar-la als reptes socials i tecnològics actuals. A la pràctica, les mesures s’han traduït en una nova estructura judicial: els tribunals d’instància, que han substituït el model tradicional per una organització col·legiada. És a dir, si abans cada jutjat o òrgan tenia una estructura i funcionaris propis, ara hi ha oficines judicials que centralitzen els serveis comuns que abasten les diferents jurisdiccions.
“Els partits judicials s’han mantingut igual, però el que ha canviat ha estat la forma d’organitzar-nos. Ara tenim un tribunal d’instància que té diferents seccions”, ha concretat Caso. La presidenta del TSJC ha remarcat que ara estan avaluant com està funcionat aquest desplegament i, tot i que precisa que encara és “una mica aviat” per treure conclusions definitives, assenyala que el nou model ha topat amb la realitat de l’administració de justícia, que és la manca de recursos.
Segons Mercè Caso, el nou model és un “bon model” sobre el paper, perquè tendeix a l’especialització i a la flexibilització, però la realitat és que no són “suficients” funcionaris, jutges ni lletrats de l’administració de justícia. “El problema que tenim és que ens trobem que hem perdut reforços de funcionaris i no són suficients”, ha indicat. “Si jo pogués definir quins són els problemes estructurals que té Catalunya, i Girona en particular, és un problema greu de manca de funcionaris”, ha asseverat.
La implantació del nou model organitzatiu ha suposat “reestructurar” totes les oficines i, mentre s’han resolt els trasllats i impulsat el procés d’estabilització de places, s’han “escurçat reforços que abans eren pràcticament estructurals, no conjunturals”. Caso ha afirmat que tenen el compromís del Departament de Justícia -responsable d’aquesta plantilla de funcionaris- per “tornar a col·locar aquests reforços”: “Però a hores d’ara això encara no ha estat així i no comptem amb la plenitud dels reforços de funcionaris”.
La presidenta del TSJC alerta que això, sumat a l’increment del nombre de casos que arriben a la justícia, complica una resposta ràpida i eficaç de cara a la ciutadania. A les comarques gironines, a més, també s’hi afegeix un dels problemes endèmics, que és la mobilitat de jutges que arriben en primer destí sortint de l’escola judicial i que, després d’un any de ser aquí, marxen a altres llocs.
Falta de jutges titulars
El president de l’Audiència de Girona, Adolfo García Morales, ha assegurat que és “horripilant” tenir tantes “cadires buides” i que no estan ocupades per jutges titulars. Segons ha exposat, de les 84 places que hi ha a les comarques gironines, una quarta part “estan buides”: “Vol dir que no tenen jutge titular i que el que tenen és un jutge substitut, un jutge interí, que està fent la seva feina perfectament, però que no oblidem que, al cap i a la fi, és un jutge interí”.
A més, García Morales ha explicat que d’ara i fins a l’any vinent la situació no anirà a millor, perquè la següent fornada de jutges no sortirà de l’escola fins a principis del 2027. Per això, la sala de govern del TSJC insisteix amb reclamar un complement per als jutges que treballen a les comarques gironines, que podria incentivar que estiguin més temps al destí. Caso ha recordat que el preu de la vida és més car a Catalunya que a altres llocs de l’Estat i que millorar les condicions econòmiques podria contribuir a consolidar la plantilla.
Un altre escull és la sobrecàrrega de feina als òrgans judicials de la demarcació, agreujada en els darrers anys. A tall d’exemple, García Morales ha posat les seccions civils de l’Audiència, que des de la pandèmia fins a l’actualitat ha triplicat el nombre d’assumptes, passant de 200 per magistrat a més de 600. Per això, el TSJC també reclama a l’Estat que faci una convocatòria extraordinària d’oposicions per augmentar la plantilla de jutges, també a través del quart torn.
La sala de govern del TSJC s’ha reunit aquest dimarts a l’Audiència de Girona, en les habituals visites descentralitzades per prendre el pols de la justícia arreu del territori i recollir “quines són les problemàtiques concretes”. Caso ha posat com a exemple els jutjats de Santa Coloma de Farners, que estan “en dos edificis inacceptables” i que “no estan ni a la vora”. “Això no és digne i són situacions que no podem permetre avui en dia en una societat moderna com la que tenim”, ha dit. Fa dos mesos, el Departament va anunciar que la previsió és que les obres del nou edifici judicial, llargament reclamant, comencin el primer semestre del 2028 i que la seu entri en servei el 2030.
Nous òrgans
La sala de govern del TSJC continua reivindicant que a les comarques gironines cal crear nou places més, prioritzant-ne una a Figueres, una a Santa Coloma de Farners, una a Olot i dues a la secció civil del tribunal d’instància de Girona. Les darreres notícies és que la voluntat del ministeri és publicar-les al llarg d’any: “Pensàvem que podia ser al primer semestre, però ja se’ns està acabant”.
“Per tant, pensem que sí, que poden sortir aquestes nou places per a la demarcació enguany, però això no està a les nostres mans”, ha afegit. Amb tot, i amb la línia de la situació descrita pel president de l’Audiència, Caso indica que el “problema” ja no és tant si comptar amb aquestes places, sinó en “com s’han d’omplir”. “El problema és d’on traurem aquests nou jutges nous”, ha conclòs.
Palamós es prepara per encetar una nova edició del festival mariner Palamós Terra de Mar, que tindrà lloc els dies 23 i 24 de maig al port del municipi. Enguany, la proposta posa el focus en el coneixement del mar i del litoral, amb una mirada especial a la recerca i la divulgació científica.
El port es convertirà en un gran espai d’experimentació i descoberta, amb la presència destacada del Centre de Robòtica Submarina de la Universitat de Girona (CIRS UdG). El centre donarà a conèixer projectes de robòtica aplicada al medi marí, com el Smart-me-Tech o plataformes submarines per a la recollida de dades. A més, el públic podrà interactuar amb un robot educatiu en una piscina de proves instal·lada per a l’ocasió.
El CIRS també mostrarà l’embarcació de suport Sextant II, equipada per a operacions amb vehicles submarins autònoms, una tecnologia que s’ha consolidat com a referent europeu en el camp de la recerca marina.
Una de les grans atraccions del festival serà també la possibilitat de visitar diverses embarcacions científiques i de servei. Entre elles, el buc hidrogràfic Tofiño de l’Armada Espanyola, especialitzat en cartografia marina i estudi del fons del mar, així com vaixells de Salvament Marítim, de la unitat marítima dels Mossos d’Esquadra, dels Agents Rurals i de la Guàrdia Civil, que mostraran de prop la seva tasca al litoral.
El públic també podrà conèixer embarcacions pesqueres de la flota palamosina i les històriques Barques del Peix, integrades dins l’exposició flotant del Museu de la Pesca de Palamós.
El festival no es queda només al port. També s’han programat navegacions pel litoral amb diferents vaixells, que permetran descobrir punts emblemàtics com la platja de la Fosca, S’Alguer o l’espai natural de Castell-Cap Roig. Entre les embarcacions destacades hi ha la goleta històrica Äran, un catamarà de vela i diversos vaixells moderns amb gran capacitat.
A banda, el programa inclou activitats de vela lleugera, caiac i paddle surf, tallers infantils, regates de rem amb llagut català, i l’aula gastronòmica de l’Espai del Peix, on cuiners locals elaboraran receptes amb peix de la llotja en directe.
El festival també comptarà amb visites guiades al museu, exposicions, mercat d’artesania, música en directe i espectacles de dansa, convertint el port de Palamós en un gran espai cultural obert al mar.
Per accedir a totes les activitats caldrà adquirir la polsera del festival, amb un preu de 6 euros, disponible als punts d’informació del port o en línia, i que dona accés a totes les propostes durant els dos dies.
Palafrugell ha posat en marxa aquest mes de maig un nou servei de reforç de la recollida comercial als principals nuclis del litoral: Calella de Palafrugell, Llafranc i Tamariu.
La mesura s’adreça especialment als establiments comercials i de restauració situats a primera línia de mar, amb l’objectiu de millorar la gestió dels residus i evitar que els contenidors de la via pública s’omplin en excés, especialment durant els caps de setmana i l’increment de l’activitat turística.
El servei funciona els dissabtes i diumenges a la tarda. Els comerços han de deixar els residus correctament separats —orgànica, envasos, vidre i paper i cartró— davant del local o en el punt acordat entre les 16 h i les 17 h. Posteriorment, el servei municipal s’encarrega de la recollida entre les 17 h i les 20 h.
Des del consistori es recorda que els establiments no poden utilitzar els contenidors de la via pública per a residus comercials, excepte en el cas de la fracció rebuig. Aquesta regulació vol garantir que els contenidors quedin reservats per a ús domèstic i evitar desbordaments en moments de màxima afluència.
Amb aquest reforç, l’Ajuntament de Palafrugell avança part del dispositiu de temporada per adaptar-lo a l’activitat dels nuclis costaners. L’objectiu és ordenar millor la recollida, facilitar el servei als establiments i mantenir més net l’espai públic al conjunt del front marítim.
En les properes setmanes, el consistori també preveu convocar reunions informatives amb els establiments per detallar la resta de novetats del sistema de recollida comercial d’aquest estiu.
Sant Feliu de Guíxols reforça l’accessibilitat a les seves platges aquest estiu amb la incorporació d’una nova zona de bany adaptada a la platja de Rius i Calvet, pensada especialment per a persones amb mobilitat reduïda.
L’espai s’ha instal·lat en dos dies i compta amb 22 seients dins l’aigua, que permeten als usuaris poder-se banyar amb més comoditat i seguretat durant els mesos de calor. La zona queda delimitada en forma triangular, amb boies, un camí d’accés des del passeig i un tendal per garantir l’ombra.
La ubicació s’ha escollit després d’un estudi tècnic de l’empresa instal·ladora, que ha tingut en compte tant l’accessibilitat com les condicions del mar i els corrents, per garantir-ne la seguretat i la funcionalitat.
Des del consistori, la regidora de Medi Ambient i Platges, Marifé Larragay, destaca la voluntat de fer unes platges més inclusives: “Hem treballat per garantir un espai accessible per a tothom, alhora que també hem mirat de respectar al màxim el medi natural”.
Aquesta nova instal·lació se suma a altres millores ja existents al litoral guixolenc, com les baranes d’accés a l’aigua, que faciliten l’entrada i sortida del mar. A Sant Feliu de Guíxols se’n mantenen dues fixes tot l’any, a les quals s’hi afegeixen tres més durant la temporada d’estiu. A la platja de Sant Pol, enguany s’hi arribarà fins a les cinc baranes, després de la compra d’una nova unitat per part de l’Ajuntament.
L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols també preveu altres novetats per aquesta temporada, com la renovació de les estructures dels punts de vigilància dels socorristes. El servei de salvament a les platges començarà el 13 de juny.
El Camping Bungalow Resort & Spa La Ballena Alegre, de Sant Pere Pescador, ha estat reconegut amb el premi ACSI Award en la categoria de “Millor càmping”, un guardó que distingeix els establiments millor valorats pels usuaris a nivell de l’estat espanyol. El premi es va lliurar ahir en el marc del Congrés de Càmpings de Catalunya, celebrat a la Seu d’Urgell, que reuneix anualment professionals i empreses del sector. Van recollir el premi Toni Castellar, Àlex Trias i Albert Arraut, responsables de BAM Resorts, empresa que gestiona el càmping. Els ACSI Awards són uns premis impulsats per l’organització neerlandesa ACSI (Auto Camper Service International), especialitzada en informació i classificació de càmpings a Europa. Cada any, milers de campistes voten els seus establiments preferits en diferents categories, fet que converteix aquests guardons en un reconeixement directe de l’experiència dels clients. “Aquest reconeixement ens confirma que seguim el camí correcte: apostar per la qualitat, la sostenibilitat i una experiència que va més enllà de l’allotjament” explica Toni Castellar, director del càmping. “A La Ballena Alegre treballem per integrar el turisme amb l’entorn, generar activitat durant tot l’any i oferir propostes que connectin amb les persones, ja sigui a través de l’esport, la natura o els esdeveniments”, afegeix Toni Castellar, que ha estat entrevistat per Joan Bosch al programa DE CAP A CAP
