Més de 280 persones han participat aquest dijous en la IV Fira d’Ocupació de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, on una trentena d’empreses han presentat fins a 80 ofertes laborals. L’activitat ha combinat dues jornades: Futurjove, adreçada a joves de 16 a 29 anys, i Trobades 45+, pensada per a persones d’entre 45 i 60 anys que busquen feina.
Prop de 200 estudiants i unes 80 persones en recerca activa d’ocupació han participat en les activitats organitzades als espais de la Cambra i al Casino Guixolenc. Els assistents han pogut conèixer directament els perfils que les empreses contracten i participar en processos de selecció.
Una trentena d’empreses de sectors com el turisme, la construcció, la tecnologia, el comerç, l’oci, els esports nàutics i les fundacions socials han presentat les seves vacants i han fet entrevistes amb els candidats. També hi han estat presents una empresa de treball temporal i el Servei d’Ocupació de Catalunya.
Els participants han tingut accés a tallers i activitats pràctiques com la creació de marca personal, preparació per a entrevistes, ús de les xarxes socials o tècniques de relaxació per afrontar l’estrès. A més, s’ha ofert orientació ocupacional a càrrec d’experts.
La fira ha posat especial èmfasi en fomentar la inclusió laboral i l’esperit emprenedor entre les persones grans, apropant-les als recursos públics i empresarials del territori. Les Trobades 45+ han servit per facilitar l’accés al mercat laboral i promoure la igualtat d’oportunitats.
La Cambra de Comerç valora molt positivament la participació i ja treballa en l’organització de la pròxima edició, amb l’objectiu de continuar connectant empreses i ciutadania de municipis com Santa Cristina d’Aro, Castell d’Aro, Llagostera, Cassà de la Selva, Vidreres i Tossa de Mar.
El Terracotta Museu inaugura aquest diumenge l’exposició «En trànsit» d’Emili Biarnès, una de les figures més rellevants de la ceràmica artística contemporània a Catalunya. L’acte tindrà lloc el 30 de novembre a les 12 del migdia i la mostra es podrà visitar fins al 31 de maig de 2026 a la sala d’exposicions temporals del museu.
Amb més de 50 anys de trajectòria artística, Biarnès ha consolidat una obra personal i reconeguda internacionalment. La seva ceràmica es caracteritza per una combinació de tècnica precisa i expressivitat, utilitzant materials com porcellana, terres ferruginoses i ferro, amb coccions en atmosfera reductora que li donen un acabat únic.
El títol de la mostra, «En trànsit», fa referència al moviment i a la transformació constant. Les peces exposades connecten l’ofici tradicional de la ceràmica amb el llenguatge de l’art contemporani, en un diàleg que desdibuixa les fronteres entre artesania i escultura.
L’obra de Biarnès ha estat exposada a diversos països d’Europa i forma part de col·leccions com les del Töpferei Museum de Bèlgica, el Staatliches Museum o la Fundació Fita de Girona.
L’acte inaugural comptarà amb la participació de Xavier Rocas, director del Terracotta Museu; Maria Bosch, ceramista; Emili Biarnès, artista; i Òscar Aparicio, alcalde de la Bisbal i president del Patronat del museu. Després de la presentació, els assistents seran obsequiats amb un vermut.
El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries, Antoni Abad, ha titllat la proposta de Brussel·les per al 2026 de “despropòsit de proporcions bíbliques”. La Comissió Europea ha plantejat que la flota d’arrossegament només pugui sortir a la mar nou dies l’any vinent, tot i que obre la porta a ampliar-los si s’apliquen més mesures de sostenibilitat. Abad ha recordat que fa cinc anys que adopten mesures i no sap “quines més es poden inventar”. Per això, també ha demanat que, primer, s’analitzin els efectes que han tingut, abans d’exigir-los que n’apliquin més. El president ha reclamat el dret dels pescadors a treballar; i ha alertat que si no poden sortir 180 dies a l’any la seva activitat no serà viable i hauran de plegar.
La proposta de la Comissió Europea és que, el 2026, els pescadors puguin sortir a feinejar un total de nou dies. Per augmentar el topall, hauran d’adoptar més mesures per reduir l’impacte que la seva activitat deixa als ecosistemes marins. Fa un any, Brussel·les va marcar que podrien treballar 27 dies el 2025, però amb mesures de compensació s’ampliaria fins als 130 dies. Finalment, després de les reclamacions del sector, s’ha arribat a 143 dies.
Els dies 11 i 12 de desembre se celebrarà el Consell d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea, on s’han de decidir les quotes permeses per a l’any vinent. El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries, Antoni Abad, ha titllat la proposta de Brussel·les “d’indecent”, “disbarat” i de “despropòsit de proporcions bíbliques”.
Abad ha lamentat que fa cinc anys que apliquen mesures i que han fet grans inversions per adoptar-les, però creu cada vegada els posen més bastons a les rodes. “No sé quines mesures més es poden inventar, perquè ho hem fet tot: els tancaments, les portes, les malles… i el 2025 ja hem anat justos de dies, però si l’any vinent realment seran nou dies, és per plegar”, ha admès.
De fet, Abad ha recalcat que a Catalunya s’han dut a terme diverses iniciatives amb l’assessorament dels científics de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR). Per exemple, a Roses, els pescadors van acordar el tancament d’un calador molt productiu quan van començar a detectar que les captures eren minses. “I no hi hem anat més en 14 anys, vam ser un port pioner”.
Així mateix, la flota d’arrossegament de Palamós i de Vilanova i la Geltrú van ser els primers a instal·lar portes voladores, que és un tipus d’aparellatge que té un impacte molt reduït en el fons marí. “Haurien d’aprofitar aquestes experiències, perquè Catalunya és capdavantera. En canvi, ens posen a tots al mateix sac”, ha criticat.
És per aquest motiu que el pescador ha reclamat que, abans d’imposar-los més restriccions, s’analitzi científicament quins efectes han tingut les mesures que s’han aplicat fins ara. “Haurem de veure quines mesures proposen per ampliar els dies, però també faltarà que el sector les pugui assumir, perquè ja estem al límit, no tenim pulmó per fer més coses”.
Sense relleu generacional
Un dels aspectes que més fa patir al pescador és que el sector està “desencisat” per la “desídia” de les administracions. “Comencem a estar cansats perquè fem moltes coses i no veiem retorn”, ha assenyalat. A més, cada vegada hi ha menys professionals que es puguin guanyar la vida sortint a la mar.
“En ports com el de Roses, als anys 90, hi havia 42 embarcacions, però ara només en queden 18. Hi ha hagut una reducció de més del 50%, i pots extrapolar aquesta xifra a tota la costa mediterrània. Tots hem perdut la meitat de la flota”, ha remarcat. En aquest sentit, el president de la Federació ha indicat que els científics i la Unió Europea al·leguen que s’han d’aplicar restriccions perquè hi ha menys peix, però Abad ho atribueix al descens en el nombre de pescadors.
De fet, el sector també pateix perquè, si es continua amb aquesta legislació, ningú s’hi voldrà dedicar. “Les administracions, la primera l’europea, s’omplen la boca del relleu generacional, però quin jove voleu que vingui al nostre sector? És que només reclamem el dret a anar a treballar, és tan senzill com això”, ha exclamat.
Malgrat tot, Abad vol ser “prudent” i espera que el Ministeri d’Agricultura pugui fer canviar d’opinió la Comissió Europea. I és que per a que la seva activitat sigui viable, necessiten que els deixin feinejar 180 dies a l’any. “Tenim unes despeses fixes, són 12 mesos de seguretat social, de les assegurances, dels crèdits, les embarcacions… No podem continuar amb aquesta inseguretat”, ha subratllat.
“És un disbarat”
Per la seva banda, el secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, Xavier Domènech, ha considerat “un disbarat” la proposta europea per al 2026 i ha assegurat que el sector “no entendrà de cap manera” que només els permetin sortir a pescar nou dies a l’any. Domènech ha reiterat que demanen anar a la mar 180 dies a l’any i confia que aquesta primera proposta sigui part de l’estira-i-arronsa amb Brussel·les. “Ara, entrem en el joc de negociar”, ha comentat.
El secretari de la Federació Territorial ha lamentat la manca d’informació pel que fa a les mesures de sostenibilitat proposades i ha asseverat que els pescadors ja no poden assumir més restriccions. “Enguany, hi va haver un increment importantíssim de la malla, es van pujar de 40 a 45, això és més d’un 12%, mentre que els de la gamba va ser del 40 al 50, un 25% d’increment, això és molt”, ha recordat Domènech. Després d’aplicar aquestes mesures, espera que no s’ampliïn de cara el 2026. “No ens agradaven, però ja les tenim fetes, el que em fa por és que demanin mesures accessòries”, ha dit.
D’altra banda, Domènech ha demanat que hi hagi una millor planificació per començar l’any sabent quants dies podran sortir a feinejar, ja que d’aquesta manera, el sector no patirà tanta incertesa. “Volem unes regles del joc que siguin entenedores i fàcils d’aplicar”, ha reclamat. Tot i que cada embarcació té la seva situació, el secretari de la Federació Territorial ha assenyalat que n’hi haurà que hauran de plegar, si els retallen les jornades.”Amb tot el que hem fet, s’ha reduït l’esforç pesquer un 40 o 50%, a part de totes les zones de tancament, de les portes voladores, de l’increment de malles, què més s’ha de demanar al sector? Ho hem fet tot, tot el que ens han demanat i més”, ha etzibat.
En aquest sentit, ha lamentat que les restriccions s’apliquin per a igual a tota la costa mediterrània. “El sector de pesca català ha fet un esforç molt més gran durant el temps respecte a altres zones i ens posen a tots dins el mateix sac”, s’ha queixat. De fet, sosté que els ha perjudicat fer vedes durant les darreres dècades. “En lloc de ser valorat com un tema positiu, perquè hem reduït esforç, ha servit perquè ens assignin menys dies. No és just”, ha tancat.
Un antic menjar de pescadors del Maresme, fet amb pa i suquet de peix, va renéixer a les mans de la xef del Maresme com un homenatge al mar, a la terra i a la memòria culinària del territori
La cuina del Maresme es podria arribar a resumir amb dues paraules: mar i horta. Aquesta combinació entre el peix i marisc i els productes de la terra ha estat sempre la base de la identitat gastronòmica d’una comarca que mira el Mediterrani des dels seus camps i ports. És també l’essència d’un plat ple d’història que Carme Ruscalleda va recuperar i reinterpretar des de la seva visió culinària: la torrada de mar.
Des de ,DE CAP A CAP Ruscalleda defineix la cuina maresmenca com una aliança entre la terra i el mar, i explica que aquest esperit es reflecteix en un plat amb una llarga trajectòria: la torrada de mar. La xef recorda que era un recurs propi de la cuina marinera de fa més d’un segle, quan els pescadors, amb pocs mitjans i sense pesca d’arrossegament, preparaven menjars senzills però saborosos a bord de les seves barques.
Un enginy de la cuina marinera
La torrada de mar és un d’aquells plats senzills i enginyosos que neixen de la necessitat i la creativitat popular. Fa més d’un segle, quan les embarcacions no disposaven de motors potents ni grans recursos, els mariners aprofitaven el que tenien a mà per alimentar-se durant les llargues jornades al mar.
Creu Roja Girona engega aquest divendres la campanya de recollida de joguines per repartir-les entre 2.000 infants en situació vulnerable a les comarques gironines. L’objectiu és aconseguir fins a 6.000 joguines noves, que siguin educatives, no sexistes, no bèl·liques i que promoguin la cooperació entre nens i nenes.
L’inici de la campanya es farà aquest divendres a la tarda a la plaça Miquel Santaló de Girona, amb una xocolatada i activitats infantils. A partir d’aquí, es desplegaran diversos punts de recollida arreu del territori perquè tothom que ho vulgui pugui fer la seva aportació.
A més de la recollida i distribució, la campanya vol posar en valor el paper educatiu de les joguines, enteses com una eina per fomentar la tolerància, el respecte i la igualtat entre infants. Amb aquest objectiu, s’emmarca dins el projecte “La joguina educativa”, que Creu Roja desenvolupa durant tot l’any per sensibilitzar sobre el joc com a dret fonamental i eina de creixement.
El voluntariat s’encarregarà de classificar les joguines i lliurar-les a les famílies abans de Nadal i Reis. A més, Creu Roja fa una crida a la col·laboració de la ciutadania i també de comerços, empreses i entitats, que poden contribuir amb joguines, donacions, cessió d’espais, voluntariat corporatiu o patrocinis.
Creu Roja Joventut reivindica el paper de les empreses com a agents de canvi social, i proposa establir una xarxa de col·laboració estable per garantir l’accés al joc infantil durant tot l’any.
Els ajuntaments de les comarques de Girona executen de mitjana el 70% dels pressupostos municipals, segons el nou ‘Informe socioeconòmic de la demarcació de Girona’ de la Diputació, que per primera vegada incorpora aquest indicador. L’estudi assenyala que no hi ha una relació directa entre el grau d’execució dels comptes i la xifra de població dels municipis. A més, detalla que el 2024 l’economia de la demarcació ha consolidat la tendència positiva dels últims anys. L’ocupació creix un 2,5%, impulsada per la creació de llocs de treball en el sector serveis i l’atur baixa un 1,5%. La taxa d’emprenedoria es manté en línia amb la mitjana catalana, tot i que el sector públic reconeix que cal reforçar-la especialment entre joves i dones.
Segons l”Informe socioeconòmic de la demarcació de Girona’ de la Diputació, la població ocupada ha crescut un 2,5% el 2024, un augment impulsat principalment per les persones d’origen estranger, que registren un increment en l’ocupació del 5,8%. La taxa d’atur es manté en un 8,1%, pràcticament alineada amb la catalana, que se situa al 7,9%. A escala territorial, totes les comarques han experimentat un augment de població ocupada, amb especial intensitat a l’Alt Empordà, el Gironès i la Selva.
Els sectors que més llocs de treball han generat són l’educació, l’emmagatzematge i el comerç al detall, que en conjunt n’han creat prop de 2.500. En sentit contrari, la construcció en obres d’enginyeria civil és el sector que ha patit la davallada més significativa, amb 195 llocs menys, una reducció que, segons Helga Nuell, cap del servei de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local, respon en part a la conjuntura actual.
Nuell també ha apuntat que les primeres dades del 2025 confirmen que la tendència serà similar a la de l’any passat. En destaca especialment “una reducció important de l’atur”, que permetrà superar definitivament els efectes de la covid en l’economia. “Aquestes previsions indiquen que les comarques gironines avancen cap a un model econòmic més dinàmic i resilient”, ha assegurat.
L’estudi constata, a més, que la demarcació de Girona encadena nou anys consecutius de creixement demogràfic i arriba als 821.108 habitants, un 3,6% més que l’any anterior. L’impuls es deu sobretot a l’augment de població d’origen estranger, que se suma als moviments residencials que hi va haver després de la pandèmia.
Per primer cop, l’informe incorpora l’anàlisi de l’execució dels pressupostos municipals, que se situa al voltant del 70% a la demarcació, sense que hi hagi relació directa entre el grau d’execució i la dimensió poblacional dels municipis. També examina la despesa municipal en personal, que representa, de mitjana, un 23% del pressupost total. En aquest cas, però, el percentatge sí que creix en paral·lel al nombre d’habitants: als municipis de menys de 500 habitants la despesa en personal és del 15%, mentre que als de més de 50.000 arriba al 32%.
Les pimes, majoritàries a les comarques de Girona
Aquest dijous també s’ha presentat l’informe ‘Estructura empresarial de la demarcació de Girona’, elaborat a partir de les dades del Registre Mercantil. L’estudi posa de manifest “un teixit econòmic molt dinàmic i amb clara prevalença de les petites i mitjanes empreses”, segons Nuell. De les 14.406 societats analitzades, un 74,1% facturen menys d’un milió d’euros, mentre que només un 3,3% superen els 10 milions. A més, el 66% de les empreses gironines s’han creat fa menys de 25 anys, fet que “confirma la renovació del teixit empresarial”, apunta la cap de servei.
El sector agroalimentari es manté com el principal motor de la facturació, amb un 20% del total, i concentra la majoria de les empreses que lideren el rànquing comarcal de volum de negocis. També destaquen la indústria de la fusta i el suro, que representen el 27% de la producció catalana, i la indústria química i farmacèutica, especialment rellevants a la Selva i la Garrotxa. Tot i això, el sector amb més empreses i el segon en ocupació és l’hostaleria, tot i que només genera el 5% de la facturació total.
Pel que fa a la distribució territorial, el Gironès encapçala la facturació amb gairebé un 28%, seguit de la Selva (25%) i l’Alt Empordà (17%).
El rànquing de les empreses amb més xifra de negoci el torna a encapçalar Transgourmet Iberica SA, amb una facturació de 1.194 milions d’euros (MEUR). Seguit de Frigorífics Costa Brava SA (862 MEUR), Noel Alimentaria SAU (624 MEUR), Ramaderia Roca SL (550 MEUR) i Tradeinn Retail Services SL (494 MEUR). El top 10 el completen Dyneff España SL (477 MEUR), Friselva SA (445 MEUR), Càrniques de Juià SA (442 MEUR), Eurofirms ETT SL (421 MEUR) i Arconvert SA (347 MEUR).
L’emprenedoria, en creixement però amb reptes pendents
Per últim, també s’ha presentat l’estudi de l’Observatori d’emprenedoria, que analitza l’activitat emprenedora de les entitats i serveis de suport del territori. Les dades indiquen que la taxa d’activitat emprenedora a Girona és del 7,04% de la població adulta, per sota de la mitjana catalana, espanyola i europea.
Pel que fa al perfil de l’emprenedor, l’edat mitjana és de 41 anys i hi ha una presència més gran d’homes. Tot i que un 31% emprèn per necessitat, van guanyant pes les motivacions vocacionals o la detecció d’oportunitats de negoci.
El 2024 es van crear 1.974 noves societats mercantils a les comarques de Girona, un 11,3% més que l’any anterior, amb un predomini del sector serveis.
Segons Nuell, “Girona està consolidant un ecosistema emprenedor innovador i en expansió”, però també destaca la necessitat de “reforçar les polítiques orientades a potenciar tant l’emprenedoria femenina com la juvenil”.
