Els Bombers estan treballant per apagar un incendi als Masos de Pals. L’incendi està localitzat al costat d’un giratori de la GIV-6502. La zona afectada és una àrea amb horts i jardins on estan cremant matolls, algun xiprer i altres arbres. L’avís de l’incendi s’ha rebut a les 16:39 h.
Des del cos de Bombers asseguren que de moment no hi ha perill per les cases de la zona. En l’incendi hi ha treballant sis dotacions terrestres i s’hi està desplaçant un helicòpter per mirar de controlar el foc.
La depuradora de Palamós ha recuperat el funcionament complet abans del termini previst. Les instal·lacions van quedar greument afectades pel temporal del mes de gener i les obres de reparació s’han completat a mitjan juny, abans de la revetlla de Sant Joan.
El president de la Diputació de Girona i del Consorci de la Costa Brava, Miquel Noguer, ha destacat que la recuperació s’ha assolit abans de les previsions inicials. Ha recordat que al febrer es calculava que les obres s’allargarien fins al juliol. També ha subratllat la complexitat dels treballs, amb una inversió de prop de quatre milions d’euros, la participació d’una setantena d’empreses i uns dos-cents operaris.
Noguer ha remarcat que el sistema torna a depurar l’aigua amb plena normalitat i que gairebé tota l’aigua tractada ja s’aboca amb els nivells de qualitat previstos. Ha agraït la feina dels treballadors que van actuar durant l’emergència i dels equips que han participat en la reconstrucció tant de la depuradora com de l’emissari submarí.
Malgrat la recuperació de les instal·lacions, les administracions mantenen el projecte d’una nova depuradora. El futur equipament incorporarà un tractament terciari que permetrà regenerar l’aigua i destinar-la a usos com el reg o altres serveis, en lloc d’abocar-la íntegrament al mar.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha explicat que aquesta actuació forma part de l’estratègia del Govern per adaptar el cicle de l’aigua als efectes del canvi climàtic. L’objectiu és incrementar els recursos hídrics disponibles amb aigua regenerada i dessalada, alhora que es reforça la protecció de les infraestructures davant fenòmens meteorològics extrems.
Paneque també ha anunciat que la nova dessaladora del nord de la Costa Brava serà una de les principals inversions previstes per reforçar el subministrament d’aigua a les comarques gironines. Segons ha explicat, aquesta infraestructura ha de donar més resiliència al territori en períodes de sequera.
En una entrevista concedida al programa Veus de l’Empordà de Ràdio Capital, Manel Rius i Lluïsa Martínez, fundadors de Televisió Costa Brava, repassen la seva trajectòria vital i professional, marcada per la ràdio, l’emprenedoria i la comunicació de proximitat. Des dels seus inicis a Osona fins a la consolidació d’un dels mitjans locals de referència del Baix Empordà, la parella reivindica la passió, la perseverança i la capacitat d’adaptació com les claus per mantenir viu un projecte durant gairebé quaranta anys.
La història entre tots dos comença a Ràdio Vic, on Manel Rius presentava un programa cultural i Lluïsa Martínez hi va participar com a convidada. Aquella entrevista acabaria convertint-se en l’inici d’una relació personal i professional que ja supera els 46 anys.
Després del pas de Martínez per Ràdio Olot i més tard per RKOR Granollers, tots dos mantenen viva la seva vocació radiofònica mentre desenvolupen altres iniciatives empresarials. L’oportunitat d’arribar a Platja d’Aro apareix gràcies a un projecte de pòsters il·lustrats per Pilarín Bayés, una feina que havia de durar només unes setmanes però que acabaria canviant-los la vida.
Una oportunitat inesperada els porta a assumir la direcció de la discoteca Joy de Platja d’Aro. El que havia de ser un assessorament puntual acaba convertint-se en vuit anys al capdavant d’un dels locals més populars de la Costa Brava.
Rius recorda que la gestió d’una discoteca exigia reinventar-se constantment amb espectacles, concursos i grans esdeveniments per atraure públic. Aquella experiència, assegura, també els va servir més endavant per entendre la necessitat d’innovar contínuament en un mitjà de comunicació.
L’any 1988 neix Televisió Platja d’Aro, embrió de l’actual Televisió Costa Brava. La iniciativa arriba després que un empresari vinculat a la televisió andorrana proposés crear un canal local. Quan aquell projecte inicial s’abandona, Rius i Martínez decideixen continuar-lo pel seu compte.
Quatre anys després, coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona, aprofiten una aturada obligada de les emissions per transformar el projecte en Televisió Costa Brava, un nom que representava millor tot el territori.
Segons expliquen, el canvi també responia a la voluntat de no identificar el mitjà amb un únic municipi, sinó amb tota la comarca i el conjunt de la Costa Brava central.
Els fundadors defensen que els mitjans de proximitat tenen una funció essencial: explicar allò que difícilment apareix als grans canals de comunicació.
Recorden els anys en què diverses televisions locals compartien continguts enviant cintes VHS amb motocicleta entre diferents poblacions catalanes, molt abans de les connexions digitals actuals. Aquell esforç col·laboratiu, expliquen, va contribuir a donar visibilitat cultural, turística i social a molts municipis.
També reivindiquen la importància d’una mirada comarcal, capaç d’explicar els temes que afecten conjuntament els municipis del Baix Empordà.
La crisi econòmica dels anys noranta va obligar Televisió Costa Brava a reinventar-se. El model inicial, molt orientat a l’entreteniment i als grans platós, va donar pas a una televisió eminentment informativa, molt més sostenible econòmicament.
Des de llavors, el mitjà ha continuat evolucionant al ritme dels canvis tecnològics. Rius reconeix que avui la immediatesa sovint s’imposa sobre la perfecció tècnica i que els telèfons mòbils han revolucionat la manera de produir informació. Tot i això, defensa que la qualitat periodística continua depenent del criteri professional i no només de la tecnologia.
Lluïsa Martínez insisteix que sense vocació no és possible mantenir un projecte de comunicació durant tants anys, però també diferencia clarament entre empresa i negoci.
Recorda que els beneficis obtinguts durant els anys de la discoteca van permetre impulsar la televisió, un projecte que mai no ha estat especialment rendible però que considera imprescindible per al territori.
També posa en valor el paper dels professionals que han passat per Televisió Costa Brava. Molts d’ells treballen avui en mitjans nacionals i internacionals, fet que considera un dels grans motius d’orgull de la trajectòria del canal.
Preguntats sobre què canviarien si poguessin tornar als inicis, tots dos coincideixen que no mirarien enrere.
«Segueixo tenint la mateixa il·lusió que tenia al principi», afirma Manel Rius. Per la seva banda, Lluïsa Martínez assegura que totes les dificultats viscudes els han ajudat a créixer tant professionalment com personalment.
Després de gairebé quatre dècades al capdavant de Televisió Costa Brava, la parella continua defensant el valor del periodisme de proximitat, la col·laboració entre mitjans i la necessitat de seguir explicant les històries del territori amb rigor, compromís i passió.
El cicle El Pati de Can Gil inaugura aquest dijous la seva vuitena edició amb un canvi de format. Per primera vegada, les sessions sortiran del seu emplaçament habitual i es convertiran en una proposta itinerant pels diferents nuclis del municipi de Corçà. L’objectiu és acostar la poesia a nous públics i descobrir espais singulars del municipi.
En una entrevista al Supermatí, el fundador d’Edicions Tremendes, Ramon Bartrina, ha explicat que aquesta itinerància neix de la voluntat de descentralitzar la programació cultural i arribar també als petits nuclis que formen part de Corçà.
La primera sessió tindrà lloc aquest dijous al parc amagat de Matajudaica amb l’espectacle Haikurismes, basat en el llibre de Jordi Fornos. La proposta fusiona haikus i aforismes amb música en directe, gràcies a l’acompanyament de saxo i percussió. El cicle continuarà les properes setmanes a Casavells i Cassà de Pelràs, abans de tancar l’edició amb una sessió especial a La Brava Beer, a la Bisbal d’Empordà.
Bartrina ha recordat que el projecte va néixer fa vuit anys en el pati d’una casa particular de Corçà i que, després de passar per altres espais del municipi, ara inicia aquesta nova etapa amb el suport de l’Ajuntament.
Un dels objectius principals continua sent trencar els prejudicis que sovint envolten la poesia. Segons Bartrina, moltes persones associen aquest gènere a una lectura estàtica, però la poesia escènica permet crear espectacles vius gràcies a la combinació amb la música i altres disciplines artístiques.
Durant l’entrevista també ha reivindicat una major presència de la poesia dins del panorama cultural. «La poesia és un dels gèneres més pobres, amb menys seguidors, menys lectors», ha afirmat, tot lamentant que la narrativa concentri bona part de l’atenció editorial i mediàtica.
Malgrat això, defensa que la poesia és un dels gèneres que millor dialoga amb altres llenguatges artístics i considera que iniciatives com El Pati de Can Gil contribueixen a acostar-la al gran públic d’una manera més accessible.
L’organització afronta aquesta primera edició itinerant amb expectació i confia que el nou format permeti consolidar el cicle i ampliar el seu públic sense perdre l’essència que l’ha convertit en una cita cultural singular al Baix Empordà.
El Festival Portalblau amplia aquest estiu la seva proposta cultural amb l’estrena del pòdcast El fil invisible. El projecte vol explorar les connexions entre la música, el patrimoni, la història i la identitat mediterrània.
El pòdcast estarà conduït pel comunicador Sergi Marín i tindrà deu episodis. La proposta vol oferir una mirada complementària a la programació artística del festival.
Cada capítol partirà d’un artista o projecte vinculat a Portalblau. A partir d’aquí, obrirà converses sobre la memòria, les emocions, la proximitat, les noves veus i el paper de la cultura com a espai de comunitat.
Hi participaran artistes com Roger Padrós, Maria Jaume, Elena Gadel, Manu Guix, Judit Neddermann, La Fúmiga, Anna d’Ivori, L’Arannà i Lecocq.
El projecte també incorporarà una mirada històrica vinculada a Empúries i al llegat mediterrani. Hi intervindran els arqueòlegs Marta Santos Retolaza i Joaquim Tremoleda.
El pòdcast es publicarà de manera periòdica durant l’estiu i principis de tardor a Spotify, Ràdio l’Escala i Ràdio Capital.
