Paneque destaca que les obres a les carreteres del Baix Ter permeten avançar en seguretat viària

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha visitat aquest dissabte les obres de millora de la C-31 al seu pas per Ullà, on ha destacat que les actuacions que s’estan desenvolupant al Baix Ter permeten «avançar en termes de seguretat» i de pacificació de l’entorn.

Durant la visita, Paneque ha agraït la feina de l’empresa adjudicatària i la col·laboració de l’Ajuntament d’Ullà, i ha remarcat que el projecte està pensat principalment per incrementar la seguretat dels veïns i dels usuaris de la via. Segons la consellera, les actuacions milloraran la mobilitat tant dels vehicles com dels vianants, amb la incorporació de vorals més amplis, una barrera vegetal i nous espais pensats per afavorir els desplaçaments a peu en un tram amb una elevada intensitat de trànsit.

Les obres de la C-31 compten amb una inversió d’1,7 milions d’euros i inclouen la construcció d’un itinerari per a vianants, nous passos de zebra, la instal·lació d’un semàfor i diverses mesures per reduir la velocitat dels vehicles. La previsió del Departament és que els treballs finalitzin abans d’acabar l’any.

La consellera ha subratllat que aquesta actuació forma part d’una estratègia més àmplia de millora de la xarxa viària del Baix Ter. En aquest sentit, ha anunciat que el Departament licitarà durant el segon semestre d’enguany les obres de condicionament de l’itinerari entre Colomers i Verges, que inclou les carreteres GI-633 i GI-634.

Aquest projecte, amb una inversió prevista de 14 milions d’euros, preveu actuar sobre més de set quilòmetres de carretera per ampliar-ne l’amplada dels sis metres actuals als nou previstos. També inclourà mesures de pacificació del trànsit a les travesseres urbanes, la creació d’un itinerari per a vianants entre Jafre i Verges, i la construcció de noves rotondes als accessos de Colomers i Jafre.

Paneque ha explicat que aquest és un dels projectes que es troben més avançats dins de la planificació viària del Baix Ter i ha assegurat que, un cop completats els tràmits administratius, es podran licitar les obres. Segons ha detallat, la voluntat del Govern és continuar desplegant actuacions successives en altres trams de la zona, com els que connecten La Pera, Parlavà, Serra de Daró i Torroella de Montgrí.

Paral·lelament, el Departament continua executant les obres de millora del ferm a la GI-631 entre Colomers i Sant Mori, amb una inversió d’1,9 milions d’euros. Aquesta actuació forma part del Programa de Ferms Sostenibles de la Generalitat i té com a objectiu millorar la seguretat i el confort de la conducció alhora que es redueix la petjada de carboni mitjançant l’ús de materials i tècniques més sostenibles. Els treballs està previst que finalitzin aquest mes de juny.

La consellera ha remarcat que totes aquestes actuacions responen al compromís del Govern per modernitzar la xarxa viària del Baix Ter i reforçar la seguretat en un conjunt de carreteres que suporten un volum important de trànsit i que, en alguns trams, presenten una elevada sinistralitat.

 

L’Hospital de Palamós optimitza la gestió dels medicaments i en redueix el malbaratament amb el projecte PimCAT

privat:-l’hospital-de-palamos-millora-la-comunicacio-entre-pacients-i-professionals medicaments
Privat: L’hospital de Palamós millora la comunicació entre pacients i professionals

L’Hospital de Palamós forma part del projecte PimCAT, una iniciativa impulsada pel Consorci Sanitari i Social de Catalunya (CSC) per optimitzar la gestió dels medicaments i reduir-ne el malbaratament. El centre empordanès forma part de les 20 entitats participants, que donen cobertura a un total de 32 centres sanitaris d’arreu de Catalunya.

Segons les estimacions, la despesa anual derivada dels medicaments caducats als serveis de farmàcia hospitalària arriba als 4 milions d’euros. A aquest cost econòmic s’hi suma també l’impacte mediambiental associat als processos de retirada i eliminació dels fàrmacs que ja no es poden utilitzar.

Per fer front a aquesta situació, PimCAT ha desenvolupat una plataforma digital d’intercanvi de medicaments. A través d’aquesta eina, els serveis de farmàcia poden publicar els fàrmacs amb una data de caducitat propera que preveuen no consumir. Altres centres sanitaris interessats poden sol·licitar-los i gestionar-ne la transferència, afavorint així un ús més eficient dels recursos disponibles.

El conveni d’adhesió al projecte es va signar el passat 12 de març. Des d’aleshores, el servei de farmàcia de l’Hospital de Palamós ha dut a terme accions de formació i sensibilització dirigides al personal per millorar la detecció de medicaments amb dates de caducitat properes i reforçar-ne la gestió.

El projecte s’emmarca en les polítiques de sostenibilitat i eficiència del Departament de Salut, amb l’objectiu de promoure un ús més racional dels medicaments i reduir l’impacte ambiental del sistema sanitari. La iniciativa és un encàrrec del Departament al CSC, a través de la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària, i compta amb finançament del Fons d’Ús Racional del Medicament. Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, la iniciativa posa en valor la contribució dels centres sanitaris a la reducció de residus i al foment d’una gestió més sostenible dels recursos farmacèutics.

Platja d’Aro destina 900.000 euros al programa Fem Platja! 2026 amb més socorrisme, accessibilitat i neteja

Platja d'Aro zona de riuet

L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró ha posat en marxa una nova edició del programa Fem Platja!, que s’allargarà de l’1 de juny al 30 de setembre amb l’objectiu de garantir la qualitat, la seguretat i la sostenibilitat del litoral del municipi.

El dispositiu compta amb un pressupost de 900.000 euros, un 28% superior al dels darrers anys, i amb un equip format per 48 professionals. L’increment econòmic respon principalment als nous contractes de salvament i abalisament, així com a l’ampliació del calendari de serveis per cobrir quatre mesos complets.

Entre les actuacions destacades d’aquest any també hi ha la reforma del tram sud del Passeig Marítim, entre l’avinguda de Verona i Terol i Port d’Aro. El projecte, impulsat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic amb una inversió de 568.000 euros, ha permès naturalitzar aquest espai amb un camí de sauló, noves zones de vegetació, dunes de separació amb la platja i espais d’estada amb bancs i enllumenat.

L’Ajuntament confia que el conjunt de mesures implementades permeti renovar els principals distintius de qualitat del litoral. Entre aquests hi ha les Banderes Blaves de Sa Conca, la Platja Gran i Cala Rovira, així com els reconeixements de qualitat turística i accessibilitat que ja tenen diversos espais del municipi. També es manté la distinció d’Itinerari Blau per al Camí de Ronda de S’Agaró.

Pel que fa al salvament i socorrisme, el servei serà operatiu durant els quatre mesos de la temporada a la Platja Gran, Cala Rovira i Sa Conca. El dispositiu disposarà d’entre 17 i 25 socorristes segons el període de l’estiu, amb fins a nou punts de vigilància actius. Entre les novetats destaca la incorporació d’un sistema de vigilància amb intel·ligència artificial capaç de detectar possibles situacions d’ofegament i alertar els socorristes.

El nou contracte de salvament, adjudicat per 593.000 euros, també incrementa el nombre de socorristes i amplia els dies de servei en temporada baixa. A més, es manté la distribució gratuïta de fins a 2.000 braçalets identificatius per facilitar la localització d’infants en cas de pèrdua.

El programa reforça també les mesures d’accessibilitat. Les platges compten amb 24 passeres, cinc cadires amfíbies, crosses adaptades, grues d’elevació en alguns punts de socors i nou línies de vida per facilitar l’entrada i la sortida de l’aigua a les persones amb mobilitat reduïda.

En l’àmbit dels serveis, les platges disposen de 28 dutxes, 11 rentapeus amb sistemes d’estalvi d’aigua, vestidors, lavabos i plataformes aquàtiques. També es mantenen les concessions de guinguetes, lloguer de gandules i activitats nàutiques.

La neteja continua sent una de les principals actuacions del programa. El litoral s’ha dividit en sis sectors on treballen equips de maquinària i operaris en torns de matí i tarda. A més, es manté el sistema de recollida selectiva amb papereres de cinc fraccions, la neteja marítima amb embarcacions municipals i el repartiment gratuït de cendrers reutilitzables i biodegradables entre els usuaris de les platges.

El tancament de comerços històrics al Baix Empordà canvia el paisatge dels municipis

Carnisseria Perpiñá Calonge comerç

A finals d’aquest mes de març un dels comerços històrics de Platja d’Aro ha abaixat la persiana. La cafeteria i pastisseria El Cisne ha acabat tancant al nucli del municipi. Aquest, però no és l’únic comerç al Baix Empordà que deixarà de funcionar. I és que a Calonge, la carnisseria Perpiñá també acabarà amb la seva activitat comercial el pròxim 20 de juny.

El relleu generacional ha acabat marcant el destí d’aquests dos negocis que superen la cinquantena d’anys d’història amb escreix. Tot i això, el destí d’El Cisne i la carnisseria Perpiñá és del tot diferent.

El Cisne abaixa la persiana

En el cas de la cafeteria i pastisseria El Cisne de Platja d’Aro, la seva propietària, Rosa Corominas, va decidir posar punt i final a aquest espai històric el passat 31 de maig. Han estat gairebé set dècades d’activitat des de l’obertura del local a finals dels anys 50. Va ser Jordi Albertí qui va inaugurar el local i, poc després, Rosa Corominas hi va començar a treballar. Van acabar casant-se i van construir una família lligada intrínsecament a la pastisseria.

Després de la mort de Jordi Albertí, Corominas es va situar al capdavant del negoci. Els fills del matrimoni, però, van decidir orientar les seves carreres professionals cap a altres sectors. I la pastisseria va acabar tancant aquest passat 31 de maig.

El final de l’activitat de la carnisseria Perpiñá

Calonge també perdrà un dels seus comerços clau del nucli històric, la carnisseria Perpiñá. El negoci familiar va ser fundat el 1961 i acabarà tancant les seves portes el proper 20 de juny. Durant tot aquest temps la carnisseria ha ofert tradició i innovació en el tractament de la carn amb una àmplia gamma de productes frescos.

El seu propietari, Jordi Perpiñá, ha explicat en declaracions a Ràdio Capital com va néixer la carnisseria. «L’any 1961 el meu pare que era carnisser i treballava a Sant Feliu va conéixer la meva mare», explica, i tots dos van decidir agafar el negoci d’un carnisser que plegava a Calonge. Primer van estar en un local on fins llavors hi havia hagut Cal Serraller. Finalment, van ubicar el seu negoci al carrer d’Àngel Guimerà.

Jordi Perpiñá reconeix que des que van començar han canviat moltes coses. «Abans hi havia l’escorxador i els hàbits de consum eren molt diferents», reconeix el carnisser. I tot i que el negoci compta amb 65 anys d’història, no hi ha relleu generacional per continuar treballant en el negoci familiar. Perpiñá reconeix que les condicions de feina són dures i molt sacrificades.

Tot i això, el negoci no deixarà d’existir en el dia a dia dels calongins i calongines. Ja hi ha un altre carnisser que reobrirà la seva carnisseria en aquest espai del municipi. D’aquesta manera, tot i el tancament de la carnisseria Perpiñá s’aconseguirà mantenir aquesta activitat al centre de Calonge.

Així, Perpiñá s’acomiada del seu negoci sabent que el deixa «en bones mans». I tot i que fa uns mesos que la notícia del tancament de la carnisseria corre pel poble, les reaccions dels veins i veïnes han sorprès als propietaris de la botiga. «Es nota l’estima i el fet de ser tants anys al centre de Calonge», reconeix Perpiñá.

Comerços històrics que han tancat al Baix Empordà

Aquests dos tancaments de comerços històrics i de proximitat no han estat els únics que s’han anat produint en els darrers anys al Baix Empordà. Palamós i altres municipis de la comarca han anat veient com es tancaven aquest tipus de comerços claus per la ciutadania.

A Palamós l’any 2023 es van tancar dos comerços clau com Can Panxet i la Pastisseria Collboni. En el cas de Can Panxet, un dels seus propietaris, Emili Rigall, explicava a Ràdio Capital que, després de passar per tres generacions, “les circumstàncies obligaven” a fer el pas i tancar aquest local històric de Palamós. L’establiment era conegut per la grana cuita que s’hi oferia, tot i que hi havia tota mena de productes locals.

Pel que fa a la Pastisseria Collboni, l’establiment va acabar tancant després de 136 anys d’història i el pas de quatre generacions. Els propietaris es van jubilar i no hi va haver continuïtat en el negoci.

El president de la Cambra de Comerç de Palamós, Pol Fages, explicava a Ràdio Capital de l’Empordà que es fa molta feina per intentar evitar que es tanquin aquest tipus de comerços històrics a la comarca. “Necessitem temps”, explica Fages, i afegeix que la voluntat és poder oferir als comerciants aquest relleu per intentar evitar que es tanqui comerç local a causa d’aquesta manca de relleu generacional. Per això, des de la cambra es demana la col·laboració de propietaris per mirar de fer aquests traspassos abans de decidir tancar definitivament.

De moment encara hi ha comerços i comerciants que mantenen la seva activitat a la comarca. Hi ha establiments com la fleca Can Baldiri (Palafrugell, 1856), la botiga Casa Saleta (Santa Cristina d’Aro,1870), la drogueria Farreny (la Bisbal d’Empordà, 1880) o la Dolceria Batlle i la Fleca Francès (Torroella de Montgrí, 1880 i 1885) que encara continuen amb la seva activitat per mantenir les maneres de fer, incorporant les innovacions que arriben.

Una quarantena de comerços participen aquest dissabte a la fira Palamós Swing al centre de la vila

El centre de Palamós acollirà aquest dissabte una nova edició de la fira comercial Palamós Swing, una iniciativa impulsada per Fecotur que reunirà prop de 40 establiments al nucli antic de la vila amb l’objectiu de dinamitzar el comerç local.

La jornada tindrà lloc de les 10 del matí a les 9 del vespre i convertirà diversos carrers del centre en un gran espai per a vianants. Les parades s’instal·laran als carrers Tauler i Servià, Major, Cervantes i Dídac Garrell, així com a la plaça dels Arbres.

Els visitants hi podran trobar una àmplia oferta de productes, des de moda i complements fins a alimentació i articles de regal, amb promocions i descomptes especials. La proposta busca apropar el comerç de proximitat tant als residents com als visitants en una jornada festiva i oberta a tothom.

La programació inclourà també activitats infantils gratuïtes. Els comerços participants repartiran vals entre els seus clients perquè els més petits puguin accedir als jocs inflables instal·lats a l’estenedor de xarxes.

La música serà un altre dels atractius destacats de la jornada. La formació Swing Tenes Band oferirà diverses actuacions en directe al carrer de la Roda, amb passis previstos a les 12 h, les 13.30 h, les 17.30 h i les 19 h.

Palamós Swing forma part de la campanya “La botiga vora el mar” i està organitzada per Fecotur amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i Aigües de Palamós. La iniciativa complementa el calendari anual de fires comercials del municipi, que també inclou el ForaStoc, al març, i la Dolce Vita, durant el mes d’agost.

La Fira de Circ al Carrer de la Bisbal reforça l’aposta per la nova creació amb 11 estrenes

La Fira de Circ al Carrer de la Bisbal d’Empordà reforça aquest any la seva aposta per la nova creació amb 11 estrenes i 3 projectes en desenvolupament. La trenta-unena edició del festival se celebrarà del 17 al 19 de juliol i convertirà novament els carrers i les places del municipi en un gran escenari a l’aire lliure.

La programació inclourà més de 50 espectacles de 46 companyies i artistes, una de les propostes més ambicioses dels darrers anys. L’organització destaca especialment la voluntat de donar suport als processos creatius i a les noves generacions de professionals del circ. Per això, el festival no només actuarà com a espai d’exhibició, sinó també com a plataforma per impulsar projectes emergents.

La presència d’estrenes serà una de les característiques principals d’aquesta edició. Diverses companyies presentaran els seus espectacles per primera vegada o en una fase inicial del seu recorregut. A més, també hi haurà residències artístiques i propostes en procés de creació que permetran al públic conèixer de prop el desenvolupament dels projectes.

La Fira manté la seva aposta pel circ català i de proximitat. Segons l’organització, aquesta serà una de les edicions amb més presència de companyies del país. També es reforcen les col·laboracions amb el Col·lectiu de Circ de Girona i amb l’Escola de Circ de la Bisbal d’Empordà, que tornarà a tenir protagonisme dins la programació.

Entre les novetats destaca la incorporació del parkour, una disciplina vinculada a la cultura urbana que arribarà de la mà d’Adrián Díaz, campió estatal. Aquesta proposta busca acostar nous llenguatges escènics i atraure públic jove. La programació també inclourà espectacles que reflexionen sobre qüestions com la identitat, les cures o la convivència.

La Fira continuarà apostant per la diversitat i la presència femenina dins el sector. L’organització remarca que les dones tindran un paper destacat en la programació d’enguany, consolidant una línia de treball basada en la pluralitat de veus i llenguatges.

Durant tres dies, la ciutat acollirà activitats en espais com la plaça Major, la plaça del Castell, el Passeig Marimon Asprer, el Terracotta Museu o les Escoles Velles. També es recuperen el camp de futbol i la plaça de la Sardana com a escenaris del festival.

La inauguració anirà a càrrec de la companyia internacional The Wise Fools, amb un espectacle de trapezi pensat per a tots els públics. La cloenda serà responsabilitat de Hippana Maleta, amb una proposta que combinarà malabars, música i moviment.

La Fira mantindrà també el seu compromís amb l’accessibilitat i la sostenibilitat. Es reservaran espais per a persones amb mobilitat reduïda, hi haurà espectacles adaptats amb llengua de signes i es continuarà prioritzant la contractació de companyies de proximitat per reduir desplaçaments.

El festival compta amb un pressupost d’uns 175.000 euros i es consolida com una de les cites culturals de referència de l’estiu a les comarques gironines.