Es presenta el cartell de La Castanyada del Cabró Rock
La Castanyada del Cabró Rock desvela un cartell de luxe que reuneix música en directe i activitats de cultura catalana. El festival torna el pròxim 31 d’octubre a l’espai Can Guitet de Montmeló, amb bandes com ara Lax‘n’Busto, Els Pets, Els Catarres, Els Amics de les Arts, 31 Fam, Figa Flawas, The Tyets, La Ludwig Band, Doctor Prats i fins a un total de 14 artistes.
Després d’una primera edició de rècord amb 30.000 assistents i una acollida inmillorable per part del públic, el festival torna amb una segona edició amb 17h de música i amb una clara aposta per reivindicar-se com “La gran diada de la cultura catalana”, amb activitats i gastronomia típiques de Catalunya.
Si bé el cartell compta amb bandes de primeríssim nivell, es compleix una particularitat molt especial, perquè Els Pets i Lax ‘n’ Busto tornaran a compartir escenari després de més de 20 anys. El retorn del cantant original de Lax, Pemi Fortuny, ho fa encara més especial. Dues de les bandes més mítiques del rock català que estan celebrant els 40 anys amb dues gires d’aniversari on repassen tots els èxits de les seves carreres. El festival també aposta per reunir en una mateixa programació nous talents de l’escena catalana, com Juls o Ven’nus amb d’altres de consolidats com La Ludwig Band, que tancarà la gira d’estiu de presentació del nou disc “Pel barri es comenta”.
La Castanyada torna a apostar pel concepte de “La gran diada de la cultura catalana”, programant múltiples activitats com els castells, les sardanes o el ball de gitanes. Per acabar d’arrodonir aquest nou concepte, l’organització repetirà el seu parc d’atraccions català. Dins el recinte del festival, trobarem diverses atraccions tematitzades en clau catalana, com poden ser un burro català mecànic, un calçot giratori o un túnel dels horrors amb els personatges més mítics de la història de Catalunya.
Les entrades sortiran a la venda dimecres 13 de maig a les 18h al web.
L’entrada Es presenta el cartell de La Castanyada del Cabró Rock ha aparegut primer a Primera Fila.
Morad omple el Palau de Fires de Girona amb 6.000 persones en el retorn del Festival ÍTACA a la ciutat
El Festival ÍTACA va reunir aquest divendres al vespre 6.000 persones al Palau de Fires de Girona en el concert de Morad, l’única actuació que l’artista de l’Hospitalet de Llobregat oferirà a Catalunya aquest any.
El retorn de Morad als escenaris catalans després de gairebé dos anys sense actuar-hi va generar una gran expectació i va omplir completament el recinte gironí. El públic va respondre des del primer moment amb càntics i una participació constant durant tota la nit.
La vetllada va començar amb l’actuació de l’artista de Salt Emé, una de les veus emergents del rap català. La cantant va actuar davant d’un Palau de Fires que ja presentava una gran entrada abans de l’inici del concert principal.
Morad va pujar a l’escenari cap a dos quarts de deu de la nit amb una posada en escena austera però contundent. Durant més d’una hora i mitja va interpretar alguns dels seus temes més coneguts, com “Normal”, “Motorola”, “Pelele”, “Europa” o “Casablanca”. També va anunciar que deixava enrere una de les seves cançons més emblemàtiques, “La calle y su clase”.
El concert va convertir el Palau de Fires en una gran celebració col·lectiva marcada per l’energia i la connexió amb el públic. Amb aquesta actuació, ÍTACA reforça la seva aposta per ampliar públics i incorporar nous llenguatges musicals sense renunciar a la seva identitat cultural.
El festival continuarà les pròximes setmanes amb concerts en diversos municipis de l’Empordà. La programació inclou actuacions de Joan Miquel Oliver a Pals, Mazoni a Ullastret, Alosa a Gualta, Anna Andreu a la Pera i la gran cita de l’ÍTACA Sant Joan a la platja de l’Estartit.
La catorzena edició del festival es tancarà el 5 de juliol amb el concert d’Els Amics de les Arts a la platja de Port Bo de Calella de Palafrugell.
Una seixantena de municipis gironins firmen un manifest perquè s’aturi el pla d’energies renovables promogut pel Govern
Més d’una cinquantena d’alcaldes gironins de diferents colors polítics han signat a Verges (Baix Empordà) un manifest per demanar al Govern que aturi el Pla Territorial d’Energies Renovables (PLATER), que té l’objectiu de promoure projectes d’energia eòlica i solar a Catalunya. Denuncien que el document s’ha elaborat sense una participació “real” del món local i alerten que el model afavoreix els “grans operadors energètics” en detriment de les “iniciatives locals i comunitàries”. També expressen la seva preocupació per l’impacte sobre el sòl agrari i la manca de recursos tècnics dels municipis petits per analitzar la proposta. Per això, volen crear una associació per fer força i reclamar al Govern diàleg amb els territoris afectats.
Els signants, que s’han reunit aquest divendres a la sala de plens de l’Ajuntament de Verges, asseguren que comparteixen la necessitat d’avançar cap a la transició energètica i recorden que la Llei catalana del canvi climàtic fixa objectius de descarbonització i reducció de les emissions. Malgrat això, consideren que el PLATER aposta principalment per un model “centralitzat i orientat a grans operadors energètics”, en detriment d’un sistema “distribuït, de proximitat i amb retorn al territori”.
Àlex Terés, alcalde d’un dels municipis afectats, Vilademuls, ha criticat que els objectius de producció assignats als municipis petits. “En el meu municipi ens demanen per l’any 2050 produir 206 megawatts, tenint en compte que a Girona, en demanen 98”, ha afirmat. “Això són unes 216 vegades la nostra necessitat d’energia”.
En el manifest, els alcaldes també denuncien que el document té mancances tècniques, com ara la falta de definició de les línies d’evacuació i dels sistemes d’emmagatzematge dels projectes d’energia eòlica i fotovoltaica. A més, lamenten que el pla no tingui en compte “l’impacte acumulatiu” d’altres infraestructures energètiques que es projecten al territori, com el PLEMCAT o la MAT.
En aquesta línia, l’alcalde de Viladesens, Francesc Xavier Sánchez, ha alertat que el desplegament previst comportaria una afectació “brutal” al seu municipi. “Això no va d’energia verda ni d’energia renovable, això va de marcar unes zones perquè les grans energètiques tinguin on poder crear macroparcs”, ha assegurat.
Creació d’una associació
Sánchez també ha anunciat la voluntat de crear una associació de municipis oposats al PLATER per articular una resposta conjunta i dotar-se d’assessorament jurídic. “Som municipis molt petits, però ens hem posat dret i hem dit: així no”, ha remarcat.
Els municipis signants alerten que el desplegament previst pot comportar una “transformació significativa del sòl agrari en sòl industrial” i afectar masses forestals amb “impactes potencialment irreversibles”. Per exemple, l’alcaldessa de Tallada d’Empordà, Maria Dolors Guàrdia, ha assegurat que al seu municipi el PLATER “ocupa sòl agrari d’alt valor econòmic”.
També denuncien desequilibris territorials i consideren que la distribució de la potència energètica que ha de produir cada municipi “no està degudament justificada” i no respon a criteris “objectius, transparents i equitatius”.
Municipis petits amb pocs recursos
L’alcaldessa de la Tallada també ha posat l’accent en la manca de recursos dels municipis petits per afrontar processos d’aquestes dimensions. “Tenim pocs recursos econòmics, però també pocs recursos humans i tècnics que puguin estudiar aquests projectes tan grans”, ha explicat. En aquest sentit, ha detallat que el seu ajuntament va haver de destinar 34.000 euros a estudis tècnics per poder presentar al·legacions.
Per tot plegat, els signants demanen al Govern que consideri el contingut i el plantejament del PLATER, que estableixi criteris consensuats amb el món local i que prioritzi la generació distribuïda i en espais ja antropitzats, per sobre la concentració de projectes en sòl rural. També reclamen que l’Energètica Pública tingui un paper actiu en la planificació i desplegament del model energètic.
L’alcaldessa de Verges, Diana Canals, ha defensat que hi ha “altres models possibles” més enllà que “les grans multinacionals que ens trepitgin el territori”. “Tots tenim clar que les renovables són el futur i que hi hem de participar, però la diferència és la manera en què participem en aquest projecte”, ha conclòs.
Entre els 59 municipis adherits al manifest hi ha Girona, Torroella de Montgrí, Begur, Pals, Cornellà del Terri o Quart, entre altres municipis de l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l’Estany i el Lluçanès.
Palafrugell presentarà les 64es Festes de Primavera amb el Carrousel Costa Brava com a acte central
