Jo Jet i Maria Ribot anuncien fi d’etapa amb un gener intens
Jo Jet i Maria Ribot s’acomiaden més d’una dècada de trajectòria. Després de més de deu anys compartint escenaris, cantant històries pròpies i convertint-se en una de les propostes més estimades del panorama musical català, el grup manresà posa el projecte en pausa indefinida i anuncia els seus últims concerts en la formació actual amb Marina Lluch.
La fi d’etapa arribarà en dues dates assenyalades: el pròxim 15 de gener, amb un doble concert a la sala Jamboree (Barcelona), i el 9 de gener, quan veurà la llum el nou single ‘ROSSINYOL’. Es tracta d’una peça lluminosa i fresca en què les veus de Maria Ribot i Marina Lluch agafen tot el protagonisme, i que resumeix l’essència del grup: proximitat, força col·lectiva i una sensibilitat que ha sabut reinterpretar la cançó popular des d’una mirada contemporània.
Des del grup expliquen que, per ara, no hi ha pistes ni calendari sobre una possible nova etapa. L’aturada és indefinida i respon a un final de cicle natural, viscut amb gratitud i amb voluntat de celebrar tot allò que han compartit amb el públic al llarg dels anys.
Així, els concerts del 15 de gener es convertiran en una cita irrepetible. Seran les últimes oportunitats de veure Jo Jet i Maria Ribot tal com els hem conegut fins ara, tancant una etapa marcada per la coherència artística, la complicitat escènica i una connexió profunda amb tota una generació d’oients.
Privat: L’entitat Palamós Connecta visita aquesta setmana la ciutat agermanada de Rheda-Wiedenbrück
Una cinquantena de joves palamosins, d’entre 13 i 17 anys, estan realitzant aquesta setmana una nova estada a la ciutat alemanya de Rheda-Wiedenbrück, en el marc del pacte d’agermanament entre ambdues ciutats. L’estada, que té lloc del 6 al 13 de desembre, està organitzada per l’Associació Palamós Connecta, que gestiona tant el desplaçament com la coordinació del programa d’activitats. La delegació està formada principalment per joves de la població, que participaran en una variada oferta d’activitats culturals, lúdiques i esportives.
Aquesta visita forma part dels desplaçaments habituals entre les dues ciutats, establerts des de l’any 1995, quan es va signar el pacte d’agermanament entre Palamós i Rheda-Wiedenbrück. Des d’aleshores, el vincle entre ambdues poblacions s’ha consolidat mitjançant intercanvis i activitats conjuntes en diversos àmbits, com el cultural, juvenil, educatiu i esportiu.
El grup de joves participa en activitats com visites culturals a ciutats alemanyes importants com Colònia, Münster, Dortmund i Paderborn, on podran descobrir l’art, la història i la cultura local. A més, durant l’estada, els joves tenen l’oportunitat de participar en activitats esportives com partits de bàsquet amb clubs locals i interactuar amb els joves alemanys.
Un dels moments destacats de la visita serà la recepció oficial que els joves rebran a l’ajuntament de Rheda-Wiedenbrück, on seran rebuts per Theo Mettenborg, l’alcalde de la ciutat alemanya.
Aquesta activitat s’emmarca en la línia de fomentar el contacte directe i l’amistat entre les dues poblacions, afavorint el coneixement mutu i la cohesió social entre els joves de Palamós i Rheda-Wiedenbrück, en el marc d’un projecte de col·laboració a llarg termini que continua sent un exemple d’èxit de l’agermanament entre pobles.
El dia 11 de desembre de 2025, els Serveis de Salut Integrats Baix Empordà han celebrat la seva 16a edició de la donació d’aliments i productes per a la higiene personal a Càritas Baix Empordà. En total, s’han lliurat 5.600 kg de productes, gràcies a la col·laboració entre el SSIBE i el Grup Darnés, que han aportat 2,8 tones cadascun. Aquesta acció solidària té com a objectiu ajudar les famílies i persones en situació de vulnerabilitat de la comarca.
Els productes donats inclouen una selecció d’aliments bàsics com llet, oli, aigua, sucs, pasta, llegums, tomàquet fregit, tonyina, cafè i galetes, així com productes d’higiene personal com gel de dutxa, fulles d’afaitar, pasta i raspalls de dents, i sabó per la rentadora. Emporhotel ha gestionat la compra i distribució dels productes, tenint en compte les necessitats específiques de cada delegació de Càritas.
Aquesta donació és part de l’esforç continu del SSIBE per contribuir a un entorn més just i donar suport a les famílies més vulnerables, amb la col·laboració d’entitats socials actives que fomenten aliances i sinèrgies per millorar la qualitat de vida a la comarca.
L’acte de lliurament s’ha celebrat a la seu de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, amb la presència de Raquel Gallego, representant dels òrgans de govern del SSIBE, Xavier Pérez, gerent del SSIBE, Carles Mota, alcalde de Sant Feliu de Guíxols, i altres representants de les delegacions de Càritas Baix Empordà. Aquesta acció solidària reafirma el compromís de l’entitat per millorar la vida de les persones necessitades.
Tiffany torna a brillant. La nova pel·lícula de Martí Guarch, que reviu l’atmosfera i l’impacte sociocultural de la mítica discoteca de Platja d’Aro (Baix Empordà), està a punt d’arribar a les sales catalanes després d’un primer passi exclusiu a Madrid que va aplegar acadèmics dels Goya, personalitats del sector audiovisual i premsa especialitzada. Aquella preestrena va servir per presentar una pel·lícula que no només recrea un espai de festa, sinó que reivindica un fenomen social que va marcar una generació a la Costa Brava. Guarch descriu Tiffany’s com “un lloc on convergia el glamur, la fascinació pel que estava de moda i la necessitat de mostrar un estatus social en un context de profunds canvis”. La cinta s’endinsa en aquella estètica exuberant feta de llums hipnòtiques, cartells llampants i cançons que encara formen part de la memòria col·lectiva, i ho fa a través d’una comèdia musical protagonitzada per Pilar Aymerich, Jota Pacheco, Núria F. Sanagustín i amb la col·laboració especial de John B. Toshack. La discoteca original, inaugurada el 1965 per uns emprenedors seus, va trencar esquemes en plena dictadura i es convertirà en un símbol de modernitat, tolerància i desinhibició. Per Tiffany’s hi van passar figures com Salvador Dalí, artistes internacionals i milers de joves que van fer del local un epicentre del fenomen nocturn que posteriorment inspiraria models com Pachá. En els anys de màxima afluència, s’hi podia concentrar fins a 20.000 persones en una sola nit d’estiu. La pel·lícula combina elements de ficció i documental per capturar aquella essència i fer-la dialogar amb les noves generacions, connectant la nostàlgia dels qui van viure aquella esplendor amb els qui n’han sentit parlar com una llegenda local. L’obra reivindica la força cultural de la Costa Brava i el paper transformador que van tenir espais com Tiffany’s en la música, la moda i l’imaginari col·lectiu del país. Martí Guarch ha estat entrevistat per Joan Bosch al progra,a DE CAP A CAP.
Rosalía exhaureix els 4 concerts d’abril al Palau Sant Jordi de Barcelona
Rosalía ha tornat a fer història al Palau Sant Jordi. Tal com s’esperava, la cantant ha esgotat en qüestió de minuts totes les entrades dels quatre concerts que oferirà a Barcelona el 13, 15, 17 i 18 d’abril de 2026. Les entrades per als dos primers concerts s’han posat a la venda aquest matí a les 10, mentre que les del 17 i 18 han sortit una hora més tard. Les cues virtuals, que molts usuaris han compartit a les xarxes, s’han allargat durant hores i han deixat milers de persones sense possibilitat d’aconseguir entrades.
L’èxit era previsible. L’expectació generada per “Lux”, un àlbum celebrat tant per la crítica com pel públic, i el precedent de la darrera gira, quan les entrades també es van esgotar ràpidament, feien intuir que aquest matí les localitats volarien. A això s’hi han sumat les entrades de la prevenda de dimarts, que també es van exhaurir en pocs minuts.
En total, Rosalía ha venut més de 70.000 entrades per a les quatre nits al Sant Jordi, unes 18.000 per cada concert. Passades les 12 del migdia, ja no en quedava cap disponible. De moment no s’han anunciat noves dates.
Darrerament sento a parlar molt de la natalitat. De que no neixen prou nens, de l’alta natalitat dels migrants, i també dels dubtes que tenen la gent de trenta anys arran de tenir fills: de com poder pagar-los la vida que els voldrien si no tenen feines ben remunerades, ni contractes estables, ni pis en propietat i ni tant sols lloguer assegurat, i alhora també com poder mantenir el ritme de vida que han dut fins ara, despreocupat i egoista, si voleu, però alhora merescut: si cobro quatre duros almenys deixeu que mels gasti passant-m’ho bé (o vivint millor).
No seré jo qui critiqui ni digui a la gent lo que ha de fer. A la meva novel·la Lisa Cohen ja posava en boca de la protagonista la ràbia que em fa aquest debat sobre la decisió de les dones de tenir o no tenir fills. Jo crec que la gent ha de fer lo que li sembli, mentre bonament pugui i mentre emprenyi lo menys possible als altres. Però veient tanta gent insatisfeta al meu voltant, de totes edats, que bàsicament odien la vida que tenen perquè no han triat quasibé res, per culpa d’unes circumstàncies adverses limitants, per mandra de prendre decisions, per por d’equivoca’s o perquè era mes fàcil seguir el que fa tothom, permeteu-me que us digui quatre coses per si poguessin servir a algú.
Penso que no ens hauria de saber greu que els nouvinguts tinguin més fills, ans al contrari, i, en canvi, que si cal treballar en alguna cosa és perquè tota aquesta canalla se sentin tan catalans com nosaltres, i es puguin estimar la llengua i el país com nosaltres, és a dir com a seus.
Si una cosa he après amb els anys, és que els nens són nens, aquí i a la Cotxinxina, i que si hi ha algun problema sovint ve dels pares que tenen i de l’ambient d’on venen. Agafats sols (i disculpeu-me que parli a l’engròs, ja senten que hi ha particularitats), tota la quitxalla és igual, riuen de les mateixes bromes i tenen por de les mateixes coses i necessiten que se’ls posin límits i se’ls ensenyi a respectar el món i a tota persona i tota bèstia viua, i sobretot que se’ls doni molt d’amor, perquè se sap de tota la vida que tenir una infància feliça no et garanteix tenir més sort d’adult, però sí que et capacita millor per entomar tots els contratemps que vindran, que de ben segur seran molts.
Jo vinc d’una família en què els nens són pimportants, personetes a qui cal educar, protegir, amb qui s’ha de passar temps i per sobre de tot estimar molt, perquè s’és petit durant una temporada massa curta. Perxò mateix us dic: si no us agraden les criatures, no en tingueu. No cal, esguerrareu la vostra vida i el que és pitjor, també la seua. Són pesades, tenen una energia cataclísmica i us necessitaran molt sempre més, així que si la canalla no us agrada, tenir-ne us esclavitzarà, us descapitalitzarà, i farà dels vostres fills carn de terapeuta i a vosaltres uns amargats.
I si al contrari els nens us agraden, no us estigueu de tenir-ne o d’intentar-ho, i de fer-ho com més aviat millor. Perquè la ciència ha avançat molt però la biologia no perdona; aquella estabilitat que espereu és probable que no arribi abans que sigueu ja decrèpits, si és que us arriba mai; i com ha dit en Magí García recentment: Quan tens un fill no saps ni com, però te’n surts, perquè la prioritat és que tiri endavant. A més quan ets jove res és tan greu, tot és
més alegre i de més bon passar, i encara no us fa mal l’esquena per ajupir-vos a aixecar criatures i recollir joguets, i després, quan se us alliberi de les tasques parentals més presencials (quan ja tinguin cap a setze o disset anys) encara sereu forts, tindreu ganes de fer coses i estareu de bon veure, i no passarà com amb aquells nens que quan els venen a buscar a l’escola, els de la classe prenen els pares per uns avis.
I finalment: si la vida us dona la possibilitat de triar, trieu lo que trieu (al capdavall els altres què n’hem de fer) com a mínim entomeu les conseqüències de la vostra decisió com al que sou, adults, més que res perquè només és privilegi de criatures el permetre’s de fer criaturades.
