El dret com a font d’igualtat

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
El dret com a font d'igualtat
Loading
/

En les darreres setmanes, el panorama polític ha tornat a situar el debat sobre el burca i el niqab al centre de l’esfera pública. La ultradreta ha iniciat un fals debat feminista, com a excusa per incentivar el racisme i la islamofobia.

Ara bé, el fet que el debat estigui instrumentalitzat no ens ha de fer caure en la inacció. Ignorar el problema per no fer el joc a la ultradreta és una frivolitat que acabem pagant les societats democràtiques.

El model multicultural ha fracassat perquè ha confós la tolerància amb el relativisme moral. No tot és acceptable sota el paraigua de la cultura. No permetem el matrimoni infantil, per tant, no hauríem de permetre símbols que anul·len la personalitat jurídica i social de la dona.

Vivim en una excepció històrica. La societat laica occidental, tal com la coneixem, amb prou feines té unes dècades de consolidació. Som una anomalia en un món on la religió sol ser l’eix vertebrador. El nostre sistema té com a centre el Dret i l’individu; el dret religiós té com a centre el dogma.

Quan aquests dos mons col·lisionen —ja sigui amb els testimonis de Jehovà i les transfusions de sang, els evangelistes que veten la biologia a les escoles, o l’ús del burca—, el veredicte ha de ser clar: en un estat de dret, el dret ha de predominar sobre la religió. No podem permetre “tractes especials” que vulneren el pacte d’igualtat.

Al nostre país el fet de ser un Estat aconfessional encara ens genera més contradiccions a l’hora de posar límits a les religions. Mentre que la laïcitat busca la invisibilitat de la religió en l’esfera pública de l’Estat -com es el cas de França-, l’aconfessionalitat admet que la religió existeix i opta per col·laborar amb ella sense adoptar-ne cap com pròpia, i al final s’acaba essent permissiu amb la seva presencia a l’esfera pública.

Ser occidental no és una qüestió d’etnia, sinó d’adhesió a un conjunt de valors: igualtat home-dona, laïcisme i primacia de la llei. Qui decideix viure en aquesta societat ha d’acceptar que el pacte d’igualtat és innegociable.

Si no som capaços de defensar la nostra identitat jurídica davant de sistemes teocràtics, acabarem desmantellant els drets que tant han costat de conquerir. La defensa del nostre sistema no és racisme; és la garantia que ningú, sota cap concepte o religió, visqui com un ciutadà de segona.

El Festival Strenes 2026 torna a Girona amb noves propostes musicals com la Ludwig Band, Maria Arnal, Sílvia Pérez Cruz o Els Amics de les Arts

La ciutat de Girona tornarà a ser l’epicentre de la música en català aquesta primavera amb la desena edició del Festival Strenes, que arrencarà a finals del mes de març amb una programació marcada per estrenes de discs, inicis de gira i concerts especials. La proposta, ja consolidada dins el calendari cultural, reunirà artistes de renom i emergents en diferents espais de la ciutat.

El festival ofereix al públic les primeres presentacions de nous treballs discogràfics i espectacles que posteriorment giraran per tot el país com per exemple el disc “Pel barri es comenta” de la Ludwig Band, el nou projecte en solitari “AMA” de Maria Arnal, l’espectacle de Joan Dausà, el nou disc “Quin goig” de Dan Peralbo i El Comboi, Els Amics de les Arts en un doble concert el 2 de maig amb motiu dels 20 anys i doble concert del grup Buhos el 3 de maig, entre altres noms destacats que es poden consultar a www.festivalstrenes.cat.

Com és habitual, el gruix dels concerts tindrà lloc durant el mes d’abril, amb actuacions repartides entre l’Auditori de Girona, el Teatre Municipal, la sala La Mirona i altres escenaris habituals del festival, així com alguns espais a l’aire lliure que formen part de la programació de primavera.

Vincular música i ciutat

Des de la seva creació, Strenes ha apostat per vincular la música amb la ciutat, programant concerts en equipaments culturals i espais emblemàtics de Girona, fet que contribueix a atraure públic de les comarques gironines i d’altres punts del país.

Territori cultura AMIC i Diputació

 

Dorian Godon guanya la primera etapa de La Volta a Catalunya en l’últim esprint

Screenshot

Dorian Godon, d’INEOS Grenadiers, és el guanyador de la primera etapa de 105a edició de La Volta a Catalunya que ha tingut com a punt d’arribada i sortida el municipi de Sant Feliu de Guíxols. El ciclista s’ha disputat el primer lloc del podi amb el ciclista belga Remco Evenepoel, de l’equip Red Bull – BORA – hangsgrohe. De moment, el ciclista francès es posiciona primer a la classificació de La Volta Catalunya d’enguany.

La jornada d’avui ha sortit des del municipi ganxó i ha passat per punts tan destacats com Arbúcies, Salt, Sant Hilari Sacalm o Romanyà de la Selva. L’arribada dels ciclistes s’ha produït minuts més tard de les 17 h de la tarda en una jornada plàcida i assolellada.

Ara La Volta Catalunya encara la segona etapa que farà sortir els ciclistes des de Banyoles i arribaran fins a Figueres; la tercera etapa es disputarà dimecres a la Costa Daurada; la quarta etapa serà el recorregut entre Mataró i Vall Ter; continuaran les etapes de muntanya amb la cinquena jornada que va de la Seu d’Urgell a la Molina i la sisena jornada que surt de Berga i arriba a Queralt; i, finalment, La Volta acabarà amb l’etapa a la ciutat de Barcelona.

Un estudi alerta que l’exposició prolongada a microplàstics alteren el metabolisme de les gorgònies mediterrànies

Estudi gorgònies i microplàstics

Un estudi científic amb participació de la Universitat de Girona (UdG) alerta dels efectes dels microplàstics sobre les gorgònies del Mediterrani. La recerca conclou que una exposició prolongada a aquests contaminants pot alterar processos fisiològics essencials, com la respiració, malgrat que no es detectin danys visibles als teixits.

El treball, publicat a la revista Marine Pollution Bulletin, ha estat liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), amb la col·laboració de la UdG i la Universitat de València.

Per primera vegada, l’estudi analitza els efectes a llarg termini dels microplàstics en dues espècies emblemàtiques de gorgònies: la blanca (Eunicella singularis) i la vermella (Paramuricea clavata). Aquests organismes tenen un paper clau en els ecosistemes marins, ja que formen estructures que serveixen d’hàbitat i refugi per a nombroses espècies.

Els experiments, realitzats durant tres mesos, han simulat condicions reals de contaminació al Mediterrani amb plàstics habituals com el PET, el poliestirè o el polipropilè. Els resultats mostren que les gorgònies ingerien microplàstics, però mantenien la seva capacitat d’alimentació.

Tot i això, els investigadors han detectat una reducció significativa en les taxes de respiració, fet que indica una disminució de l’activitat metabòlica. Segons els experts, aquesta resposta podria ser una estratègia d’adaptació a l’estrès ambiental.

L’estudi també constata que els teixits no presenten danys estructurals, cosa que suggereix que les gorgònies poden eliminar els microplàstics amb certa eficàcia. No obstant això, els canvis metabòlics detectats podrien tenir efectes a llarg termini.

Els científics adverteixen que, combinats amb altres factors com l’escalfament del mar o la degradació dels hàbitats, aquests efectes podrien comprometre el paper ecològic de les gorgònies i, en conseqüència, la biodiversitat marina.

Per això, reclamen més investigacions per determinar fins a quin punt aquests costos energètics poden afectar la resiliència d’aquests ecosistemes en un context de canvi climàtic.

El grup Mooma obre el seu cinquè restaurant a Platja d’Aro

Sidral

El grup Mooma continua creixent al territori amb la inauguració del restaurant Sidral Platja d’Aro, un nou espai que consolida la seva presència al Baix Empordà i reforça el seu posicionament dins el sector de la restauració a les comarques gironines. Es tracta del cinquè establiment del grup, que manté l’aposta pels productes de qualitat, de proximitat i de quilòmetre zero.

El restaurant està situat a l’avinguda Cavall Bernat, en ple centre de Platja d’Aro, a l’espai que anteriorment ocupava l’Aradi. Disposa d’uns 1.000 metres quadrats entre interior i exterior, amb capacitat per a 250 comensals. El Sidral s’ha concebut com un espai versàtil, pensat tant per anar-hi a dinar o sopar com per prendre una sidra, un suc o còctels en un ambient més distès. Ho explica un dels seus propietaris, Pau Frigola.

La carta combina plats clàssics dels restaurants Mooma amb noves propostes fresques i vinculades al territori, seguint la filosofia del grup de treballar amb productes sostenibles i de circuit curt. Aquesta línia gastronòmica es complementa amb una oferta destacada de sidres i begudes elaborades a partir de la poma.

Durant la inauguració, els assistents van poder conèixer les instal·lacions i degustar un pica-pica amb alguns dels plats de la carta, així com participar en un tast de sidres de la casa. Entre les varietats presentades hi havia la Sidra de Gel i L’Aperitiu de la Poma, reconegudes amb medalla d’or al concurs internacional Sagrado Forum, celebrat al País Basc, on el jurat en va destacar l’aroma i l’equilibri entre acidesa, dolçor i amargor.

Amb aquesta obertura, el grup consolida la marca Sidral, que ja és present a diversos punts del Baix Empordà amb establiments com la sidreria-restaurant de Palau-sator, el Sidral Platja de Pals i el Sidralet la Fosca. Fora de la comarca, també disposa del restaurant Mooma Cerdanya, situat a l’Aeròdrom de la Cerdanya. L’objectiu és reforçar aquest model i estendre’l a altres indrets de Catalunya.

El projecte Mooma està liderat per la tercera generació d’una família dedicada al cultiu de pomes a l’Empordà. L’any 2016, després de diversos anys de recerca, van començar a comercialitzar la primera sidra catalana, elaborada amb pomes pròpies i seguint un procés acurat de selecció, maceració i fermentació.

Més enllà de la restauració, el grup també produeix una àmplia gamma de derivats de la poma, com sucs monovarietals —de Gala, Pink Rosée, Fuji i Granny Smith—, vinagre de sidra, compotes, confitures i productes deshidratats. L’any 2019, a més, van impulsar el Spirit de poma Mooma, un aiguardent inspirat en el calvados francès, elaborat en col·laboració amb Spirits & Plus.

Tots els productes de Mooma són de quilòmetre zero, ja que la matèria primera prové de les seves plantacions a Palau-sator. El grup forma part de la cooperativa Girona Fruits, pionera en producció integrada, i desenvolupa la seva activitat entre finques com Mas Saulot, on s’elaboren les sidres i sucs, i Mas la Resclosa, dedicada a la recerca de noves varietats de poma.

L’Institut Frederic Martí i Carreras de Palafrugell estrena una Aula Integral de Suport per atendre alumnat amb necessitats educatives

Palafrugell ha incorporat una nova Aula Integral de Suport a l’institut Frederic Martí i Carreras, amb l’objectiu d’atendre alumnat amb necessitats educatives associades a trastorns emocionals o de conducta, i millorar el seu benestar dins el sistema educatiu.

Aquesta nova aula forma part de l’ampliació del servei a la demarcació de Girona, que passa a disposar de 10 Aules Integrals de Suport, després de la incorporació de cinc nous espais aquest curs, repartits en diversos municipis del territori.

Les noves aules responen a l’augment de la demanda i a la necessitat de reforçar l’atenció a aquest alumnat, i en conjunt ja han atès prop de 50 estudiants, gairebé el doble que el curs anterior.

El servei es desenvolupa dins de centres educatius ordinaris, però amb equips interdisciplinaris que combinen suport educatiu i atenció terapèutica, amb professionals de l’àmbit educatiu i de salut mental que treballen de manera coordinada.

Cada aula disposa de grups reduïts i ofereix un acompanyament personalitzat, amb l’objectiu de millorar la regulació emocional, desenvolupar habilitats socials i facilitar el retorn progressiu a l’aula ordinària, en un procés adaptat a cada alumne.