El 18 de març de 2013, les escoles públiques de Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro, l’Institut Ridaura, els dos ajuntaments i el Departament d’Ensenyament van presentar públicament el Pla per a l’Excel·lència Educativa de la Vall d’Aro. El projecte coordinava l’educació dels alumnes des de les primeres etapes d’escolarització fins al final de l’ESO amb una idea central: adaptar millor l’aprenentatge a les capacitats de cadascú, tant dels estudiants amb dificultats com dels que podien avançar més.
El pla reunia cinc centres. Hi participaven l’escola Pedralta de Santa Cristina d’Aro; les escoles Vall d’Aro de Castell d’Aro, Els Estanys i Fanals d’Aro de Platja d’Aro; i l’Institut Ridaura de Castell d’Aro, que era el centre de secundària de referència dels alumnes procedents de les quatre escoles. En total, la iniciativa afectava uns 1.200 alumnes i 125 docents, dels 3 als 16 anys.
Tot i que la presentació pública es va fer el 2013, el projecte no havia començat aquell any. Els centres ja hi treballaven des del curs 2011-2012. La informació municipal actual situa el naixement del projecte l’any 2011 i n’atribueix l’impuls inicial a Àngel Guirado, aleshores inspector d’Educació de la Generalitat a la zona. Per tant, el març de 2013 va ser sobretot el moment de donar-lo a conèixer públicament i començar a valorar-ne els primers resultats.
El concepte d’«excel·lència» podia portar a pensar en un programa reservat als alumnes amb millors notes, però el plantejament era diferent. El pla es definia com a inclusiu i pretenia que tots els estudiants poguessin arribar tan lluny com els permetessin les seves capacitats. Això implicava intervenir tant quan un alumne tenia dificultats com quan el seu rendiment estava per sota del que podia arribar a assolir.
Per aconseguir-ho, els centres introduïen noves formes d’organització. Es feien protocols de detecció i observació des de les primeres etapes de l’escolarització i, a partir dels resultats, es podien flexibilitzar els espais, els temps i determinats continguts. Una de les mesures era la creació de grups internivell, en què els alumnes s’agrupaven en determinades activitats segons les seves capacitats i no estrictament per edat.
També hi havia espais d’intel·ligències múltiples, activitats d’expressió oral, càlcul mental, experimentació i creativitat, suport escolar personalitzat per als alumnes amb més dificultats i una acceleració d’objectius per als estudiants amb alta capacitat. Les sessions de reforç podien afegir mitja hora o una hora a l’horari habitual.
La informació d’ACN publicada aquell mateix dia aprofundia especialment en el treball amb els alumnes que podien rendir més. A partir de proves estandarditzades, els docents identificaven les fortaleses i les dificultats i establien itineraris diferents. Albert Bayot, director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona, insistia que el programa estava destinat a tot l’alumnat, però considerava necessari prestar més atenció als estudiants amb capacitat per assolir resultats superiors.
En alguns casos, el pla arribava a plantejar que un alumne especialment avançat pogués passar a un curs superior. Bayot explicava que aquesta possibilitat havia estat gairebé un tabú uns anys abans, però que als centres de la Vall d’Aro ja es podia debatre amb normalitat. Al mateix temps, es mantenien les mesures específiques de suport per als alumnes que necessitaven reforçar determinats aprenentatges.
Un dels elements distintius era la coordinació entre centres. Les quatre escoles compartien l’Institut Ridaura com a centre de secundària de referència, cosa que permetia pensar el seguiment educatiu com un recorregut continu. El Punt Avui explicava que el projecte entrava aleshores en la recta final del seu segon curs i que Ensenyament estudiava la possibilitat que experiències semblants poguessin aplicar-se en altres zones on diverses escoles compartissin un mateix institut.
El març de 2013 ja hi havia alguns primers indicadors. Segons Albert Bayot, les mitjanes dels grups de primer i segon d’ESO de l’Institut Ridaura havien millorat algunes dècimes, tot i que encara calia disposar de més dades abans d’extreure conclusions definitives. El mateix pla també acostava alguns alumnes a activitats de robòtica, programació, creativitat i experimentació vinculades a la Universitat de Girona.
Els dos ajuntaments participaven en el finançament d’aquestes activitats. Durant el primer semestre de 2013 estava prevista la participació de 200 alumnes en tallers al Parc Científic i Tecnològic de la UdG i en activitats relacionades amb les facultats i escoles universitàries. L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro hi destinava 4.000 euros.
La iniciativa no va quedar limitada als primers cursos d’aplicació. El projecte educatiu de la Vall d’Aro ha continuat funcionant durant els anys següents i, fins al 2025, va conservar el nom de Pla per a l’Excel·lència Educativa Vall d’Aro. A partir d’aleshores va passar a denominar-se Vall d’Aro Educa, mantenint la coordinació entre els centres públics dels dos municipis.
El 2013, per tant, no va ser l’any en què va néixer el pla, però sí el moment en què la Vall d’Aro va presentar públicament un model que ja començava a donar els primers resultats. Cinc centres, dos ajuntaments i Ensenyament havien començat a treballar amb una mateixa idea: detectar abans les necessitats de cada alumne i adaptar-hi millor l’aprenentatge durant tot el seu recorregut escolar.
Bibliografia
Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, «Es presenta el Pla per a l’Excel·lència Educativa de la Vall d’Aro, una iniciativa pionera al país per afavorir l’èxit i les capacitats de tot l’alumnat», 22 de març de 2013.
ACN / El Gerió Digital, «Potenciaran el rendiment dels alumnes d’alta capacitat a Castell-Platja d’Aro», 18 de març de 2013.
Consultar El Gerió Digital
El Punt Avui, «Treball conjunt per enfortir l’aprenentatge a la Vall d’Aro», 19 de març de 2013.
Consultar el recull de premsa
Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Projectes i Plans Educatius».
Consultar la informació municipal



