Sis residències de gent gran de les comarques gironines creen una plataforma sindical per reclamar millores laborals

privat:-les-treballadores-de-palafrugell-gent-gran-porten-la-manca-de-personal-a-inspeccio-de-treball
Privat: Les treballadores de Palafrugell Gent Gran porten la manca de personal a Inspecció de Treball

Els comitès d’empresa de cinc residències de gent gran de les comarques gironines han constituït una plataforma sindical per reclamar millores laborals. La iniciativa neix amb l’objectiu de defensar els professionals del sector i contribuir a millorar l’atenció a les persones residents.

Quatre dels cinc centres impulsors són del Baix Empordà. Es tracta de Palafrugell Gent Gran, la Residència Municipal Zoilo Feliu de la Bisbal d’Empordà, la Residència Vila Vella de Torroella de Montgrí i la Fundació Guíxols Suris i Sant Feliu Gent gran, de Sant Feliu de Guíxols. També hi participa la Residència Municipal l’Hospital de Camprodon.

La nova plataforma reclama augmentar les plantilles davant la creixent dependència de les persones residents. Segons els representants sindicals, els professionals han d’assumir cada vegada més tasques. Consideren necessari disposar de més treballadors per garantir una atenció segura i protegir la salut laboral dels equips.

L’organització també denuncia la precarietat de les condicions laborals i salarials del sector de la dependència. Assegura que els sous actuals dificulten la incorporació de nous professionals i afavoreixen la pèrdua de personal amb experiència.

Entre les principals reivindicacions hi ha l’aplicació íntegra dels convenis col·lectius, especialment de les taules salarials i les millores pactades. La plataforma situa l’origen d’una part del conflicte salarial en l’any 2010. També reclama que les limitacions pressupostàries no impedeixin aplicar les condicions establertes als convenis.

La Plataforma Sindical de Residències de Gent Gran vol ampliar la iniciativa als prop de 90 centres residencials de les comarques gironines. Els cinc comitès fundadors ja treballen per incorporar altres residències i coordinar les reivindicacions dels seus professionals.

Les portaveus Mar Lavado, Anna Bonet i Roser Huete consideren necessari anar més enllà de les negociacions amb cada empresa. Reclamen polítiques públiques per garantir els drets de les persones grans i unes condicions laborals adequades per als treballadors.

La plataforma defensa que la qualitat assistencial depèn també de les condicions dels professionals. Per això, vol traslladar les seves demandes a les administracions i reforçar la representació conjunta del sector residencial gironí.

La inflació interanual supera el 5% a les comarques gironines per primer cop en tres anys per la llum i els carburants

Increment de preus_ACN_20261014

La inflació interanual ha escalat fins al 5,5% a les comarques gironines empesa sobretot per l’increment dels carburants i la llum. Són set dècimes més en comparació amb el mes anterior i gairebé frega la taxa més elevada que s’ha registrat en els darrers tres anys i mig. Perquè per trobar-ne una que la superi, cal remuntar-se fins al febrer del 2023 (quan l’índex va situar-se al 5,8%). Bona part de l’increment s’explica pels encariments que continuen sumant tant l’electricitat com els combustibles per la crisi a l’Orient Mitjà. De fet, d’un any per l’altre aquest paquet -que també inclou el gas- s’ha arribat a apujar fins a un 19,4%. D’altra banda, aquest setembre a la demarcació els preus han tancat el mes amb un augment de tres dècimes.

La inflació continua a l’alça i es deixa notar en el dia a dia. Les últimes dades de l’IPC, corresponents al mes de setembre, confirmen de quina manera la crisi a l’Orient Mitjà, i també l’encariment del cost de la vida, impacta damunt la butxaca dels gironins.

A la demarcació, d’un any per l’altre, els preus s’han encarit un 5,5%. Per primera vegada en tres anys i mig, l’IPC interanual ha tornat a superar el 5% i s’ha situat en valors pròxims a la taxa que va registrar el febrer del 2023 (quan aleshores va situar-se al 5,8%).

L’increment al llarg d’aquest 2026, sobretot arran de l’impacte que té la guerra a l’Orient Mitjà, és significatiu. Perquè fins al juliol, la taxa d’inflació interanual -que va començar l’any al 2%– s’havia mantingut, amb alces i baixes, al voltant del 3%. Ara fa tres mesos, però, aquest índex ja va superar el 4% i va tancar el juliol al 4,2%. D’aquí, a l’agost va enfilar-se fins al 4,8%; i ara, en tan sols un mes, ha escalat set dècimes més fins al 5,5%.

Al darrere d’aquest augment s’hi troben, sobretot, les alces que han registrat tant els combustibles com també l’electricitat. No tan sols perquè el conflicte a l’Orient Mitjà ha encarit el cru, sinó que també ha fet augmentar els preus tant del gas com de la llum. De fet, aquest setembre, el preu de l’electricitat al mercat majorista ha assolit el nivell més car dels darrers quatre anys).

Fins a un 19,4% més en un any

A les comarques gironines, de fet, el paquet format per l’electricitat, el gas i els carburants s’ha enfilat un 4% tan sols durant el darrer mes. Però si es compara amb l’any passat, d’ençà del setembre del 2025 s’ha arribat a encarir fins a un 19,4%. Caldrà veure si les mesures impulsades per l’Estat, sobretot la rebaixa de 20 cèntims per litre -que al novembre es mantindrà- contribueixen a pal·liar-ho.

En paral·lel, d’un any per l’altre, a la demarcació també s’han encarit les factures d’aigua i els serveis vinculats amb l’habitatge (11,3%), el transport (9%), la roba i el calçat (7%), els allotjaments turístics (8,2%) o els serveis de cures hospitalàries (7,7%). Les dades de l’IPC interanual també recullen, coincidint amb la tornada a les aules, que els preus vinculats amb l’educació infantil i primària s’han apujat un 4,9%, i els de secundària, al seu torn, ho han fet en un 7,4%.

De fet, si es compara l’IPC interanual, a les comarques gironines pràcticament tots els productes i serveis s’han encarit (amb més o menys percentatge). Per posar dos exemples del dia a dia, els aliments ho han fet en un 2,1% i els lloguers en un 1,5%. Sí que n’hi ha que d’un any per l’altre s’han abaratit, però d’entre tot el llistat, pràcticament es poden comptar amb els dits d’una mà. Com ara el tèxtil per a la llar (-4,6%), els serveis de transport de passatgers (-1,4%) o les begudes no alcohòliques (-1,9%).

Al setembre, un 0,3%

L’escalada de preus, més enllà de fer-se palesa amb l’IPC interanual, també s’evidencia quan es fa la comparació mensual. És a dir, entre setembre i agost del 2026. En aquest cas, a les comarques gironines els preus s’han incrementat tres dècimes (+0,3%).

A banda del paquet vinculat amb l’energia, durant el setembre, a la demarcació l’increment més significatiu durant el setembre ha estat el de la roba i el calçat (un 8% arran del canvi de temporada). Al llarg del mes també s’han apujat, tot i que encara menys, el parament per a la llar (+3%) o l’ensenyament (+1,2%). Els aliments, per contra, s’han mantingut invariables.

A l’altre costat de la balança, és a dir entre allò que s’ha abaratit, s’hi troben els serveis vinculats amb el turisme. Perquè al setembre ja es deixa enrere el pic de la temporada alta. Així, durant aquest últim mes a la demarcació els preus dels paquets turístics han baixat un 8,2% al setembre, els allotjaments un 3,7% i les activitats recreatives, l’esport i la cultura un 2,6%.

Pau Vallvé anuncia “HIPERNORMALITAT”, el seu nou disc, que arribarà a l’abril

pau-vallve-anuncia-“hipernormalitat”,-el-seu-nou-disc,-que-arribara-a-l’abril
Pau Vallvé anuncia “HIPERNORMALITAT”, el seu nou disc, que arribarà a l’abril

Pau Vallvé ja ha desvelat el títol i la portada del seu pròxim disc. “HIPERNORMALITAT” es publicarà el 2 d’abril de l’any vinent i proposa una reflexió sobre la manera com la societat assumeix una realitat que sap que no funciona, però que continua acceptant com si fos normal.

El concepte d’hipernormalitat defineix una situació en què, malgrat ser conscients que el sistema falla o es fonamenta en mentides, la incapacitat d’imaginar alternatives ens porta a continuar endavant sense qüestionar-lo. Aquesta idea també es reflecteix en la portada del disc, que aparentment mostra un sostre de garlandes de festa major.

La imatge, però, amaga una lectura més fosca. Darrere les garlandes de colors s’entreveu un cel fosc i els fils que les sostenen transformen progressivament l’escena festiva en una representació d’un possible col·lapse. Tot plegat queda dissimulat sota una aparença alegre i acolorida, en sintonia amb la idea de normalitzar allò que no funciona.

La fotografia és obra del seu germà, Joan Vallvé, que la va compartir a Instagram. Pau Vallvé explica que, quan la va veure, va tenir clar que era la imatge que buscava per al disc. Una portada que resumeix visualment el concepte de “HIPERNORMALITAT”: amagar allò que incomoda darrere de colors i continuar com si res.

Fidel al model que ha seguit en els seus treballs anteriors, el músic publicarà el disc de manera autoeditada i autogestionada, sense discogràfiques ni intermediaris.

Abans de la publicació, Vallvé presentarà les noves cançons en tres concerts en primícia previstos per al març a Barcelona, València i Madrid. Les entrades ja estan a la venda i les de Barcelona són a punt d’exhaurir-se.

A més, el músic ha anunciat que el primer concert de la nova gira tindrà lloc l’1 de maig a les escales de la Catedral de Girona, dins del festival Strenes. La cita comptarà amb dos passis, un al vespre i un altre a la nit, amb entrades disponibles a partir d’avui a les 20 h.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by PAU VALLVÉ (@pauvallve)

L’entrada Pau Vallvé anuncia “HIPERNORMALITAT”, el seu nou disc, que arribarà a l’abril ha aparegut primer a Primera Fila.

Sant Feliu de Guíxols i Mascanada6 impulsaran un espai de creació artística a la fàbrica de Can Rosselló

Mascanada 6 Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols desenvoluparà un espai de creació cultural a l’edifici de Can Rosselló. El consistori ganxó ha cedit l’edifici i els terrenys – que són de titularitat municipal – a l’entitat cultural, Mascanada6 (M6), per un període de 50 anys. L’espai necessita un procés de rehabilitació per poder adaptar-lo a les necessitats de desenvolupament cultural que vol promoure M6. Per això, el projecte de reforma – que tindrà un cost aproximat d’entre 2,5 i 3 milions d’euros – busca finançament.

En aquest espai de creació cultural, tal com apunta el president d’M6, Marc Calvet, hi trobarem artistes, professionals, estudiants, entitats i ciutadania vinculats a la creació, formació i producció artística. «Volem crear un espai social de trobada i intercanvi on les persones puguin fer la seva activitat», explica Calvet.

L’acord de cessió d’aquest espai ja està signat. L’entitat cultural ara està buscant finançament – tant públic com privat – per reformar aquest edifici que compta amb, aproximadament, uns 1.000 metres quadrats. El tresorer de M6, Jordi Casanovas, explica, però, que el projecte de reforma es troba en la fase final de l’avantprojecte i que encara cal acabar de definir el cost final de tota la rehabilitació.

A part de reformar l’edifici, l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, ha apuntat que l’Ajuntament farà un procés d’urbanització de l’entorn. La previsió és que el cost d’adaptar la zona rondaria els 2 milions d’euros.

Espais modulables i per acollir la cultura

L’edifici de Can Rosselló, tal com apuntàvem, compta amb una superfície de gairebé 1.000 metres quadrats. Aquesta superfície es reparteix entre un soterrani, una planta baixa, un primer pis i un altell. Tal com apunta, Marc Calvet, el soterrani es destinarà a la producció musical (assajos, gravacions, estades artístiques, etc.). A la planta baixa s’hi concentrarà la major part de l’activitat, amb un espai de cafeteria i altres espais necessaris per acollir tota aquesta activitat. La intenció és que aquesta zona sigui modulable per acollir des de grans representacions teatrals fins a cursos artístics de més petit format.

Al primer pis s’hi conservarà un espai diàfan per a tota l’activitat de dansa i arts escèniques. En aquest espai també s’hi inclourà la zona de camerinos, serveis i un despatx de gestió. També es vol crear un espai de residència a la zona de l’altell per acollir els artistes que necessiten fer estades, intercanvis culturals o simplement passar la nit.

Tot i això, els membres de M6 encara no donen per tancat el projecte, ja que falta desenvolupar la redacció del projecte definitiu. A més, cal tenir en compte que Can Rosselló és un edifici protegit, per això, es volen mantenir el màxim de detalls i d’estructures originals possibles. De moment, l’entitat ja ha pogut presentar la sol·licitud a una subvenció per finançar la redacció del projecte executiu.

Un projecte que se suma al hub cultural de Sant Feliu

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols dona la mà aquest projecte que compta amb la col·laboració privada de l’entitat M6. Però el projecte s’emmarca també en el desenvolupament cultural que està experimentant el municipi en els darrers mesos. L’edifici que ara es vol transformar en aquesta fàbrica de creació cultural es troba a la Ronda Ponent, un punt d’entrada al que es vol transformar com a hub cultural amb el Museu Thyssen i el Monestir de les Arts. Ho explica l’alcalde.

I tot i que M6 continuarà treballant en aquest projecte durant els mesos i anys que venen, la voluntat de l’entitat es continuar desenvolupant les activitats que organitzen amb els més de 300 socis que formen part de la comunitat. A més, M6 continuarà mantenint el vincle amb les escoles i instituts del municipi, destacant sobretot el pes que té el batxillerat artístic que es desenvolupa a l’INS Sant Elm.

Una exposició itinerant recordarà els 20 anys de l’incendi del Puig Segalar

Sis municipis de l’Empordà commemoraran els 20 anys de l’incendi del Puig Segalar amb una exposició itinerant. La mostra s’inaugurarà dissabte 17 d’octubre, a les onze del matí, a l’església de Garrigoles. La iniciativa recorrerà Albons, Garrigoles, la Tallada d’Empordà, Ventalló, Verges i Viladamat fins al 21 de novembre.

L’exposició està impulsada per l’Agrupació de Defensa Forestal del Puig Segalar, amb la col·laboració dels ajuntaments dels sis municipis. L’objectiu és recuperar la memòria de l’incendi del 2006 i explicar les conseqüències del foc sobre el territori.

L’incendi va començar la nit del 4 d’agost del 2006 a la zona de Ventalló i va cremar prop de 1.000 hectàrees. La tramuntana va afavorir una propagació ràpida de les flames cap al Puig Segalar. El vent transportava brases a més de cent metres i provocava nous focus.

Els equips d’extinció van treballar durant la nit per frenar l’avanç del foc i protegir habitatges, granges i nuclis habitats. L’incendi es va estabilitzar el 5 d’agost i va quedar controlat l’endemà. Les tasques d’extinció es van allargar fins al 8 d’agost.

La mostra recuperarà aquells fets a través de fotografies, documents i testimonis. Els materials permetran recordar l’evolució de l’incendi, les dificultats de l’extinció i els canvis al paisatge. També recolliran les experiències de les persones vinculades al territori.

L’exposició vol destacar la importància de la prevenció dels incendis forestals i la feina del voluntariat. L’Agrupació de Defensa Forestal del Puig Segalar es va crear el 2002. Actualment treballa en la vigilància del territori, el manteniment dels accessos forestals i la reducció del risc d’incendi.

Després de Garrigoles, l’exposició arribarà a Verges el 24 d’octubre, a la sala polivalent de l’Ajuntament. El 31 d’octubre es traslladarà a l’església de Maranyà, a la Tallada d’Empordà.

El recorregut continuarà el 7 de novembre a l’Ajuntament de Viladamat, el 14 de novembre a la sala d’exposicions Pujol Boira d’Albons i el 21 de novembre a la Rectoria de Ventalló. Totes les presentacions estan previstes a les onze del matí.