La Mostra de Curtmetratges de Palafrugell reunirà 37 films i 57 cineastes en quatre dies de programació

privat:-s’obre-la-convocatoria-per-participar-a-la-seccio-oficial-de-la-quarta-mostra-de-curtmetratges-de-palafrugell
Privat: S’obre la convocatòria per participar a la secció oficial de la quarta Mostra de Curtmetratges de Palafrugell

La Mostra de Curtmetratges de Palafrugell reunirà 37 produccions i 57 cineastes del 26 al 29 de novembre. La quarta edició oferirà quatre dies de projeccions i activitats vinculades al món audiovisual, amb especial protagonisme de les joves realitzadores i del cinema amateur. La inauguració oficial tindrà lloc divendres 27 de novembre, a les sis de la tarda, a l’Auditori del Museu del Suro de Catalunya.

Una de les principals novetats d’enguany és la col·laboració amb l’Escola Universitària de les Arts de Girona, que presentarà deu curtmetratges d’animació i documental. Les autores participaran en una sessió el dijous 26 de novembre, a dos quarts de sis de la tarda, al Museu del Suro. La trobada estarà moderada pels realitzadors locals Marta Vergonyós i Pau Bruguera.

La programació també reservarà un espai destacat a les joves creadores, amb cinc sessions dedicades a aquesta secció. Entre les participants hi haurà la palafrugellenca Laia Quintanilla i els gironins Carolina Cao i Joel Rodríguez. També hi participaran cineastes de diferents punts de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’altres països.

La inauguració oficial arribarà divendres 27 amb la projecció de Dies d’estiu i de pluja, un llargmetratge del col·lectiu Espurnes. La mostra també comptarà amb propostes de realitzadores i realitzadors com Alba Cros, Anna Solanas, Marc Riba, Judith Prat i Carla Subirana.

Un altre dels eixos d’aquesta edició serà la recuperació de la memòria del cinema amateur de Palafrugell i el seu entorn. La retrospectiva recordarà figures com el pioner Arcadi Gili i Garcia i el pintor Modest Cuixart, a través d’una proposta del realitzador bisbalenc Antoni Martí. També es retrà homenatge a Miguel Ramos, Lluís Maimí i Anna Vicenç, vinculats al Concurs Nacional de vuit mil·límetres de Palafrugell.

Entre les activitats especials destaca la sessió Cinema i Suro, prevista per diumenge 29 de novembre, a dos quarts d’onze del matí, a Can Genís. L’artista Marta Valverde, de Nigrán, presentarà una experiència performativa vinculada al cinema.

La mostra està organitzada per Sílvia Font i Pablo Pagan Méndez, responsables de la selecció oficial, amb la participació d’Àlex Cebollero i el Cine Club Garbí. L’esdeveniment compta amb el suport de l’Ajuntament de Palafrugell i la col·laboració de diverses entitats culturals del municipi i del territori.

Calonge celebra cinc anys de Poble de Llibres amb un hotel d’escriptors i una nova llibreria

privat:-un-sant-jordi-ple-d’activitats-populars-omple-els-carrers-de-calonge,-el-poble-de-llibres-gironi
Privat: Un Sant Jordi ple d’activitats populars omple els carrers de Calonge, el poble de llibres gironí

Calonge celebrarà durant el desembre el cinquè aniversari de Poble de Llibres amb una programació especial que combinarà literatura, música, espectacles i activitats familiars. La commemoració s’allargarà del 4 al 19 de desembre i tindrà dues novetats destacades: l’Hotel dels Escriptors, una proposta de convivència literària amb diversos autors, i la incorporació de la llibreria El Pit-roig, que obrirà les portes el 21 de novembre.

Un dels actes centrals serà l’Hotel dels Escriptors, que convertirà l’Hotel Terra de Vents en una residència literària els dies 11 i 12 de desembre. La iniciativa reunirà autors com Jordi Puntí, Juliana Canet, Marina Porras, Anna Gual, Marc Artigau i Jaume C. Pons Alorda, que compartiran allotjament, converses i activitats amb els lectors.

El programa començarà divendres 11 amb diverses converses literàries. Roc Milà presentarà la seva primera novel·la, Emili Rambla, mentre que Anna Gual i Jaume C. Pons Alorda parlaran de creació literària, tradició i inspiració. Les trobades estaran conduïdes per Juliana Canet i Marina Porras. La jornada també inclourà cites literàries breus entre autors i lectors.

Dissabte 12, Adrià Targa, Jordi Puntí i Marc Artigau protagonitzaran una sessió d’escriptura en directe a partir de les propostes del públic, amb música de Miquel Jordà. La programació es completarà amb un taller d’escriptura de Jordi Puntí a la Biblioteca Pere Caner.

Una altra de les novetats serà la incorporació de la llibreria El Pit-roig, especialitzada en literatura infantil i juvenil i llibres d’art. Amb aquesta obertura, el projecte arribarà a set establiments dedicats als llibres.

La celebració també recuperarà els cicles literaris que mantenen activa la programació cultural durant tot l’any, com Vi en vers, Llibremenuts, Llibreter i Vermut literari. Entre les activitats previstes hi haurà l’espectacle familiar The Incredible Box, de la companyia La Tal, una trobada amb la il·lustradora Flavita Banana i la presentació de Lluny de Califòrnia, l’obra amb què Iolanda Batallé ha guanyat el Premi Proa.

El programa inclourà també concerts, tallers, presentacions de llibres i exposicions. Entre les propostes musicals destaquen les actuacions de la Sant Andreu Jazz Band i de La Moderna de Calonge i Sant Antoni, que oferirà un concert de Nadal a benefici de la Marató de la televisió pública catalana.

En aquests cinc anys, Calonge s’ha consolidat com la primera població de Catalunya amb una xarxa estable de llibreries. El projecte combina l’activitat comercial amb una programació cultural mensual, una escola d’escriptura i iniciatives educatives vinculades a la lectura. La commemoració vol reforçar aquest model i mantenir la literatura com un dels eixos de la vida cultural del municipi.

Calonge i Sant Antoni aprova un pressupost de 34,5 milions d’euros per al 2027

L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha aprovat un pressupost de 34,5 milions d’euros per al 2027, una xifra que representa un increment de prop del 3% respecte als comptes d’aquest any. El pressupost preveu destinar més de 3,1 milions d’euros a inversions, amb actuacions centrades principalment en la millora dels equipaments municipals, les infraestructures i l’espai públic.

Els comptes han rebut els vots favorables de l’equip de govern i els vots contraris dels grups municipals de l’oposició, durant el ple ordinari celebrat el 27 de novembre.

Una de les principals línies d’inversió serà la climatització dels equipaments municipals. El pressupost reserva prop de 250.000 euros per renovar el sistema de climatització i ventilació del pavelló esportiu de Calonge. També preveu uns 150.000 euros per a la llar d’infants La Palmera i 100.000 euros per al Teatre Mundet.

Una altra actuació destacada serà la rehabilitació de l’edifici del carrer de la Rutlla de Calonge, on antigament hi havia una oficina bancària. El projecte compta amb una inversió de més de mig milió d’euros i permetrà convertir l’immoble en un equipament municipal. L’espai acollirà la nova seu de l’àrea de Cultura i altres serveis de l’Ajuntament.

Els comptes també incorporen 150.000 euros per crear un refugi climàtic a la plaça Otívar, amb una zona d’ombra i una font amb jocs d’aigua. Aquesta actuació s’emmarca en les millores previstes als espais públics del municipi.

Pel que fa a les infraestructures, l’Ajuntament destinarà uns 250.000 euros al manteniment i la millora de la xarxa d’aigua, i 115.000 euros a la xarxa de clavegueram. També hi haurà 80.000 euros per reasfaltar carrers i 60.000 euros per renovar elements de la via pública, com ara la senyalització.

A més, el pressupost reserva 150.000 euros per continuar implantant un sistema de càmeres de vigilància i la xarxa de telecomunicacions. Al pavelló esportiu de Sant Antoni també es renovarà el paviment, amb una inversió de 70.000 euros.

Pel que fa a l’endeutament municipal, l’Ajuntament preveu tancar el 2026 amb un deute d’uns 9,3 milions d’euros. Aquesta quantitat representa prop del 29% dels ingressos corrents municipals. Segons les previsions del consistori, el percentatge serà inferior al de l’any anterior i quedarà lluny del límit d’endeutament permès, situat en el 110%.

Quan el temps es torna extrem: de la nevada del 2010 a la pedregada del 2022

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Quan el temps es torna extrem: de la nevada del 2010 a la pedregada del 2022
Loading
/

El Baix Empordà és un territori acostumat als temporals de llevant, les tramuntanades, els aiguats i les tempestes d’estiu. Però entre tots els episodis meteorològics viscuts durant les últimes dècades, n’hi ha dos que han deixat una empremta especialment profunda. El primer va arribar el 8 de març del 2010, quan una nevada excepcional va cobrir bona part de la comarca i va arribar fins a primera línia de mar. El segon, el 30 d’agost del 2022, quan una supercèl·lula va descarregar pedres de fins a deu centímetres de diàmetre sobre la Bisbal d’Empordà i el seu entorn.

Són fenòmens meteorològicament diferents i separats per dotze anys, però tots dos van posar a prova un territori poc preparat per afrontar episodis d’aquella magnitud. La nevada va evidenciar la vulnerabilitat de les infraestructures davant una acumulació extraordinària de neu humida. La pedregada va deixar nombrosos desperfectes i ferits i va tenir la conseqüència més greu de totes: la mort d’una nena de vint mesos.

Neu fins a primera línia de mar

Els dies previs al 8 de març del 2010, una entrada d’aire fred procedent del nord d’Europa havia fet baixar les temperatures. Faltava, però, un segon ingredient perquè nevés amb intensitat: la humitat. Una baixa pressió que va circular des de l’Atlàntic cap al Mediterrani va acabar aportant aquesta humitat i va permetre que les precipitacions caiguessin en forma de neu fins a cotes excepcionalment baixes.

El meteoròleg Isaac Vilà explica que aquella nevada va ser possible per una combinació molt concreta de factors.

La singularitat no va ser només que nevés a principis de març. Vilà explica que els episodis de neu a finals de l’hivern i principis de primavera no són impossibles al clima mediterrani. L’excepcionalitat va ser la intensitat, l’extensió territorial i les característiques de la precipitació.

A la Bisbal d’Empordà es van acumular uns 40 centímetres de neu; al municipi de Torroella de Montgrí, 32, i en punts del massís del Montgrí es va superar el mig metre. Al litoral els gruixos van ser inferiors i van variar en funció del vent i de la temperatura.

A més, era una neu molt humida i pesada. L’episodi va anar acompanyat de tramuntana i fins i tot d’activitat elèctrica, una combinació poc habitual que va contribuir a les destrosses als boscos i a les infraestructures.

Quan van començar a caure les torres

L’investigador de la Universitat de Barcelona Joan Bech va estudiar posteriorment aquell episodi. La gran acumulació de neu humida sobre els cables va sotmetre les línies elèctriques a unes càrregues per a les quals moltes infraestructures situades a cotes baixes no estaven dimensionades.

Bech parla de 33 línies i 73 torres d’alta tensió tombades. La neu i el gel es van acumular sobre els cables fins que el pes va comprometre estructures preparades per resistir altres fenòmens meteorològics, però no una acumulació d’aquelles característiques a cotes baixes.

El resultat va anar molt més enllà de la imatge insòlita de la Costa Brava coberta de blanc. Els problemes de mobilitat i les avaries elèctriques van continuar després que deixés de nevar. Les baixes temperatures van dificultar que la neu acumulada desaparegués ràpidament i van complicar la recuperació de la normalitat.

Aquell episodi tampoc no ha de considerar-se irrepetible. Bech explica que els registres històrics mostren precedents de nevades fortes a cotes baixes, encara que siguin molt poc freqüents.

Quinze anys després, les eines de predicció i seguiment han evolucionat. Bech destaca la millora de les prediccions, els radars meteorològics i els sistemes d’avís directe a la població com l’ES-Alert. Això no elimina l’impacte potencial d’un episodi extrem, però permet disposar de més informació i capacitat de reacció que el 2010.

Neu acumulada als marges del Daró a la Bisbal

De la neu a les pedres de deu centímetres

Dotze anys després, el Baix Empordà tornaria a viure una jornada meteorològica excepcional. Aquesta vegada no seria a l’hivern, sinó al final de l’estiu.

El 30 d’agost del 2022 es va formar una tempesta que va avançar des de l’interior de les comarques gironines cap a les Gavarres. Era una trajectòria que Isaac Vilà considera habitual per a les tempestes d’estiu de la zona. El que no era habitual era la força que va adquirir.

Vilà era a l’Estartit aquell dia i recorda haver observat el desenvolupament del núvol. La tempesta va acabar convertint-se en una supercèl·lula, una estructura molt organitzada amb forts corrents interns capaços de mantenir grans pedres de gel a l’interior del núvol.

A Palafrugell, Vilà situa registres de sis centímetres, i a Mont-ras, de tres. El núvol arribava als 22 quilòmetres d’altura. Els forts corrents ascendents mantenien les pedres dins de la tempesta, on anaven acumulant successivament noves capes de gel fins que el seu pes les feia caure.

pedregada pedregada bisbal calamarsada Pedregada Bisbal Cotxe amb el vidre posterior trencat durant la pedregada

Un quart d’hora que va acabar amb una vida

La Bisbal d’Empordà va quedar al centre de l’episodi. No hi va haver temps per preparar-se. L’aleshores alcalde, Enric Marquès, explica que no s’havia rebut cap alerta prèvia.

En aquells minuts, les pedres van foradar cobertes, van trencar vidres i van destrossar vehicles. A l’Ajuntament de la Bisbal, el vitrall de les escales que condueixen a la sala de plens va quedar foradat. En naus industrials i coberts agrícoles, l’impacte va destrossar especialment les antigues cobertes de fibrociment.

També hi va haver persones ferides. Marquès recorda casos de veïns que van sortir a l’exterior quan va començar a pedregar per una acció tan quotidiana com intentar recollir la roba estesa.

Però les destrosses materials no expliquen per si soles per què aquella pedregada va quedar marcada per sempre en la memòria de la Bisbal.

Una nena de vint mesos va rebre l’impacte d’una de les pedres al cap mentre era amb la seva família. Va morir a conseqüència de les ferides. Enmig d’un episodi que ja era excepcional per la mida de la pedra i l’extensió dels danys, la mort de la menor va convertir la tempesta en una tragèdia humana i va commocionar la ciutat.

Marquès recorda aquesta com la part més difícil d’aquell episodi.

L’Ajuntament va fer acompanyament a la família i va posar a la seva disposició l’equip de psicòlegs dels serveis socials del Consell Comarcal. Marquès admet, però, que qualsevol resposta institucional quedava inevitablement limitada davant la magnitud d’una pèrdua així.

La mort de la nena va situar en un altre nivell la dimensió de la pedregada. Ja no es tractava només de comptabilitzar cotxes, teulades, empreses o hectàrees afectades. Aquells pocs minuts havien tingut una conseqüència irreversible.

Una reconstrucció que va durar anys

Quan va passar la tempesta va començar una segona emergència: reparar els danys.

L’Ajuntament va mantenir contacte amb la Generalitat per afrontar especialment el problema de les cobertes de fibrociment. Moltes havien quedat tan malmeses que no es podien reparar i havien de ser retirades. El Govern va acabar habilitant una subvenció per afrontar-ne la retirada i, mesos després, es van activar també mecanismes de finançament per facilitar inversions a les empreses afectades.

També es van habilitar espais municipals per facilitar la substitució dels vidres dels vehicles. En paral·lel, van aparèixer problemes amb les cobertures de les assegurances i, especialment, amb les persones que no en tenien contractada cap.

L’impacte, per tant, no va acabar quan va deixar de caure pedra. Marquès calcula que les conseqüències van condicionar la ciutat durant anys.

Les teules de diferents tonalitats que encara es poden observar en moltes cobertes són, segons Marquès, una mena de registre físic de la pedregada del 2022. Tres o quatre anys després de l’episodi, encara hi havia alguns edificis pendents d’una reparació completa.

Tempestes amb més “gasolina”

La nevada del 2010 i la pedregada del 2022 responen a mecanismes meteorològics diferents. Per això no es poden atribuir automàticament dos fenòmens concrets a una única causa climàtica.

En el cas de les tempestes severes, però, Isaac Vilà assenyala un factor que pot afavorir episodis de més intensitat: l’augment de la temperatura permet que hi hagi més vapor d’aigua disponible a l’atmosfera. Quan coincideixen la resta de condicions necessàries per formar una tempesta severa, aquesta energia pot alimentar fenòmens més violents.

A finals d’agost, a més, el Mediterrani es troba habitualment en un dels moments de temperatura més elevada de l’any. Vilà ho compara amb un dipòsit de combustible carregat: encara calen altres ingredients atmosfèrics perquè es desenvolupi una tempesta severa, però hi ha molta energia disponible quan s’activa el mecanisme.

La neu del març del 2010 va deixar la imatge extraordinària de la Costa Brava tenyida de blanc, però també infraestructures col·lapsades i problemes que es van allargar molt més que la precipitació. La pedra de l’agost del 2022 va deixar edificis i vehicles destrossats, una reconstrucció de diversos anys i, sobretot, la mort d’una nena de només vint mesos.

Són dos episodis diferents, però formen part de la mateixa memòria recent d’un territori que ha comprovat que un fenomen meteorològic excepcional pot transformar, en qüestió de minuts o d’hores, la vida quotidiana de tota una comarca.

El Palamós torna a Segona B el 2002

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
El Palamós torna a Segona B el 2002
Loading
/

El 30 de juny de 2002, el Palamós Club de Futbol va tornar a Segona Divisió B després de tres temporades a Tercera. Ho va fer en un desenllaç poc habitual: va perdre l’últim partit del play-off, al camp de l’Águilas, però el resultat li va ser suficient per acabar primer de grup i certificar l’ascens. Aquell retorn no s’explica només pel marcador. Al darrere hi havia una aposta esportiva molt ambiciosa, concentrada en la figura de Dimitri Piterman, i un context local en què el futbol continuava tenint un pes social evident.

Un projecte pensat per pujar

El Palamós no afrontava aquella temporada com un equip qualsevol de Tercera. La idea era tornar a fer un salt de categoria i construir un projecte amb recorregut. Així ho recorda Carmelo Alejo, exjugador del Palamós i membre de la plantilla de l’ascens, una veu rellevant perquè va viure aquell procés des de dins del vestidor.

La declaració situa bé l’escala de l’ambició. L’objectiu immediat era la Segona B, però aquella categoria es veia com un primer pas. El projecte, a més, tenia una base econòmica molt concreta. El mateix Alejo ho explicita amb claredat.

Aquesta és una de les claus del relat: el Palamós puja perquè té un equip competitiu, però també perquè hi ha una estructura econòmica superior a la mitjana de la categoria.

L’altra cara: una relació difícil amb l’Ajuntament

Aquell model, però, no només tenia conseqüències esportives. També generava tensions a escala institucional. Per entendre aquest punt és pertinent escoltar Jordi Pallí, alcalde de Palamós l’any 2002, perquè és la persona que representa la relació entre el club i el consistori en el moment de l’ascens.

Pallí recorda així la figura de Piterman.

La seva valoració no és només personal. El que descriu és una manera de gestionar el club que sovint desbordava els marcs habituals de relació amb l’administració. Tot i això, Pallí també admet que el projecte va assolir l’objectiu central.

Aquest doble pla —conflicte institucional i eficàcia esportiva— forma part del sentit d’aquell ascens.

El partit decisiu a Águilas

La fase final es resol a Múrcia, al camp de l’Águilas. És aquí on el relat agafa més tensió. El Palamós s’hi juga el retorn a Segona B i ho fa en un ambient molt hostil. Carmelo Alejo en conserva un record molt precís.

El detall de la seguretat infiltrada no és menor. Indica que el club preveia un escenari complicat i que el context anava més enllà de la pressió habitual d’un partit d’ascens. Alejo encara ho concreta més quan descriu el final del matx.

El Palamós va perdre aquell partit. Però no va perdre l’ascens.

Perdre l’últim partit i pujar igualment

Aquest és el nucli narratiu del reportatge. L’equip cau a Águilas, però el resultat li permet mantenir la primera posició del grup. Des de fora, el desenllaç és tens i incert. Des de dins, Alejo assegura que la sensació era diferent.

La frase és valuosa perquè aporta una vivència interna del moment. No és una interpretació posterior, sinó la memòria d’un jugador que recorda una convicció molt marcada dins del camp.

Palamós ho segueix per la ràdio

Mentre tot això passa a Múrcia, a Palamós el partit no es pot veure per televisió. El seguiment es fa per ràdio, que és com bona part de l’afició viu el desenllaç. Aquesta dada és important perquè situa el paper de l’escolta col·lectiva en aquell moment.

Jordi Pallí recorda que ell no era al municipi, però que va seguir igualment l’ascens i va tornar de seguida a Palamós.

La declaració serveix per fixar dues idees: que el resultat es vivia amb expectativa real al municipi i que la celebració va tenir una dimensió institucional immediata.

La rebuda i el pes social del club

Quan l’equip torna, la resposta és clara. Hi ha afició esperant-lo, participació de la Penya Sport i presència de l’Ajuntament. Carmelo Alejo ho resumeix així.

Aquest punt és rellevant perquè evita reduir l’ascens a una simple dada esportiva. La rebuda mostra el paper que el Palamós encara tenia com a element de representació local. Pallí ho explica en termes més generals i ho reforça amb un record de llarg abast.

Un dels últims grans moments del Palamós

Amb els anys, aquell ascens del 2002 ha quedat com l’últim retorn del club a Segona Divisió B. També com el resum d’una etapa molt concreta: un projecte fortament personalitzat, una aposta esportiva que funciona i una relació amb l’entorn institucional marcada per la tensió.

La força periodística del cas és precisament aquesta suma. No és només la història d’un ascens. És també la d’un club històric que intenta tornar a llocs més alts, la d’un model de gestió discutible però eficaç a curt termini i la d’un municipi que continua vivint el futbol com una part de la seva identitat.

Francesc Montero: «Les cartes d’Emili Vigo ens donen un testimoni de primer ordre de com es va viure l’exili»

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Francesc Montero: «Les cartes d’Emili Vigo ens donen un testimoni de primer ordre de com es va viure l’exili»
Loading
/

L’Arxiu Comarcal del Baix Empordà incorporarà el fons documental d’Emili Vigo Bènia, periodista i historiador de la Bisbal d’Empordà que va tenir un paper destacat durant l’exili català com a secretari personal de Josep Irla, president de la Generalitat a l’exili. En una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital, el filòleg i professor de la Universitat de Girona, Francesc Montero, ha explicat la trajectòria d’aquesta figura, poc coneguda actualment a la comarca, i la importància de preservar el seu llegat documental.

Nascut a la Bisbal l’any 1917, Emili Vigo es va comprometre amb els ideals republicans des de ben jove. Amb només tretze o catorze anys ja militava a les Joventuts d’Esquerra Republicana i col·laborava en diferents publicacions. Posteriorment, va marxar a Barcelona per estudiar a la universitat i va desenvolupar una trajectòria periodística en mitjans com L’Opinió.

Després de la Guerra Civil, la seva vinculació amb el republicanisme el va portar a l’exili a França. Va passar per diversos camps de refugiats abans d’establir-se a Montpeller, on va començar els estudis d’Història. Durant aquesta etapa va continuar implicat en el projecte republicà i va exercir de secretari personal de Josep Irla, amb qui ja havia treballat durant la República. També va dirigir el diari La Humanitat a l’exili. El 1951 va tornar a Catalunya per l’empitjorament del seu estat de salut. Va morir l’any 1954, als 37 anys, a causa de la tuberculosi.

Un dels elements més destacats del fons documental són les prop de 160 cartes de personalitats com Josep Tarradellas, Pompeu Fabra, Josep Carner i Pau Casals. Segons Montero, aquesta correspondència permet entendre la xarxa de relacions que mantenia viu l’esperit català a França durant aquells anys. Les cartes també reflecteixen les dificultats quotidianes de l’exili, les preocupacions personals i les mostres de suport entre els seus protagonistes.

Montero atribueix l’oblit de Vigo a la seva mort prematura, a les dificultats de recuperar la documentació de l’exili i al fet que no va tenir una projecció pública tan destacada com altres personalitats de la seva època. Tot i això, considera que va ser una figura important en la connexió entre els dirigents republicans i culturals.

La donació permetrà que l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà tracti, digitalitzi i preservi els documents, a més de fer-los accessibles en línia. El fons també conté apunts i llibretes de la seva etapa universitària a Montpeller, que poden obrir noves línies de recerca. Per a Montero, aquesta incorporació és una oportunitat per recuperar una figura rellevant de la història bisbalenca i catalana i posar el seu llegat a disposició de futurs investigadors.