Multen l’alcalde de Santa Cristina d’Aro per superar el límit d’alcoholèmia mentre anava en moto
Els Mossos d’Esquadra han multat l’alcalde de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), Josep Xifre, per superar el límit d’alcoholèmia mentre circulava en moto per l’autovia C-65, tal com avança ‘Diari de Girona’ i ha confirmat l’ACN.
Els fets van passar el 23 d’agost quan els agents feien un control rutinari i el van aturar. Després de fer la prova, el resultat va superar el límit establert i van sancionar-lo administrativament. Xifre ha reconegut els fets i assumeix la responsabilitat i assegura que considera que els controls policials «són perfectes i necessaris».
Begur repassa 25 anys d’història a través de l’exposició de Ràdio Capital
Begur serà la pròxima parada de l’exposició itinerant amb què Ràdio Capital commemora els seus 25 anys. La mostra repassa la història recent del municipi entre 2001 i 2025 a través d’una selecció de 25 episodis, un per cada any de trajectòria de l’emissora.
L’exposició, titulada “Ràdio Capital. 25 anys de notícies · Begur”, s’instal·larà a la Biblioteca Municipal Salvador Raurich, al carrer Bonaventura Carreras, 11, i combina fotografies amb textos periodístics que permeten recuperar alguns dels fets que han marcat l’evolució de Begur durant l’últim quart de segle. Cada peça incorpora també un codi QR que permet accedir a la notícia completa i ampliar el context de cadascun dels moments seleccionats.
El recorregut comença l’any 2001 amb la inauguració de la nova Sala de Plens de l’Ajuntament i passa per episodis relacionats amb la transformació dels equipaments, l’espai públic, el patrimoni, la cultura, el turisme, el medi ambient i la vida social del municipi.
Entre els moments recuperats hi ha la primera Fira d’Indians, celebrada el 2004, la consolidació del polígon industrial de la Riera d’Esclanyà, la gran nevada del 2010, la remodelació del nucli antic, la quinzena edició de la Campanya Gastronòmica del Peix de Roca o la celebració del centenari de Joan Vinyoli l’any 2014.
La mostra també recorda elements que han acabat convertint-se en part de la imatge contemporània de Begur, com les Escales de Colors, nascudes el 2015, o la transformació del Mas d’en Pinc en centre ambiental l’any següent. També hi tenen presència episodis polítics i socials com el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 a Begur i Esclanyà.
Un altre dels capítols destacats és el mil·lenari del Castell de Begur, celebrat el 2019, que va permetre recuperar i divulgar la història d’un dels principals símbols del municipi. L’exposició arriba després als anys de la pandèmia, amb el temporal Glòria i el confinament de 2020 i la transformació excepcional de la Fira d’Indians en el Begur Indià l’any 2021.
Els últims anys del recorregut mostren també alguns dels grans projectes que continuen definint el futur del municipi. Hi apareixen l’inici de la revisió del POUM, l’obertura del Centre d’Interpretació dels Indians de Catalunya el 2023, les obres dels nous equipaments de la Font de Baix i les inversions impulsades amb els fons Next Generation.
A través d’aquestes 25 històries, l’exposició ofereix una mirada sobre com ha canviat Begur durant aquest quart de segle i sobre els elements que han anat configurant la seva identitat: el patrimoni, el paisatge, la cultura, la gastronomia, el turisme, els equipaments i la vida quotidiana.
La mostra forma part del projecte de commemoració dels 25 anys de Ràdio Capital, que aquest 2026 recorre diversos municipis del Baix Empordà amb exposicions adaptades a la història de cada localitat. La iniciativa vol recuperar i conservar una part de la memòria recent del territori a través de la fotografia i del periodisme de proximitat.
“Ràdio Capital. 25 anys de notícies · Begur” es podrà visitar del 23 d’octubre al 28 de novembre a la Biblioteca Municipal Salvador Raurich, al carrer Bonaventura Carreras, 11, de Begur. La inauguració se celebrarà divendres 23 d’octubre, a les 19 h.
Una quarta part de les estacions del Meteocat ja han superat la mitjana anual de precipitacions aquest any
Al voltant d’una quarta part de les estacions automàtiques del Meteocat ja han superat la mitjana anual de precipitacions aquest any, malgrat que li faltin gairebé tres mesos per acabar. Segons dades de la pròpia institució a 8 d’octubre analitzades per l’ACN, l’episodi de pluges dels últims dies ha contribuït a convertir aquest any en un de plujós a diverses zones. L’Observatori Fabra, a Barcelona, suma 734 litres des de l’1 de gener, un 80% més que la mitjana d’aquest segle fins al 8 d’octubre, i també ja per sobre dels 567 litres de mitjana en els 12 mesos de l’any. Granollers, el principal epicentre del temporal, amb 361 litres, ha registrat més pluja aquesta setmana que en tot el 2023, i també el 2022, dos anys afectats per la sequera.
Així, 44 estacions del Meteocat ja han superat aquest any les precipitacions mitjanes anuals des de principis de segle, o en les més noves, des de l’any següent a la posada en marxa de cada punt de mesura. Destaquen en especial les zones més afectades pels aiguats de principis de mes, com ara les Terres de l’Ebre. A les Cases d’Alcanar (Montsià), els 622 litres des de principis d’any ja són més que els habituals 499.
Diversos punts de l’àrea metropolitana també han superat el que s’esperava pels dotze mesos de l’any, com ara Barcelona –no només l’Observatori Fabra, a Collserola, sinó també el Raval, amb un 19% més de pluges–. Granollers, amb 735 litres, supera la mitjana de 578 litres de la mitjana dels darrers exercicis. A la Roca del Vallès (+25%), Sant Cugat del Vallès (+24%) i Castellbisbal (14%), també s’han superat amb escreix les mitjanes anuals.
Les comarques gironines també tenen un any plujós. Per exemple, a Palafrugell ja se supera en un 20% la precipitació de tot l’any, així com a Espolla (+19%), Torroella de Fluvià (18%) o Portbou (15%) i Roses (12%). A tots dos municipis, la xifra el 2026 ja ronda els 600 litres, quan normalment se’n registren poc més de 500 entre gener i desembre. Altres àrees del país també estan ja per sobre dels números habituals a finals d’any, tot i que de forma menys accentuada, com ara Malgrat de Mar (+6%), Tarragona (+6%) o Sant Pau de Segúries (+6%).
Més de la meitat de pluges d’un any mitjà a l’Ebre, el Vallès i el Maresme
Bona part dels registres s’han vist inflats per la inestabilitat que va començar l’1 d’octubre i va acabar el dia 8. Tant és així que els 361 litres de Granollers suposen més de la meitat (62%) de les pluges anuals de la sèrie d’aquesta estació, amb dades des del 2019, i també representen més precipitació que en la totalitat dels anys 2022 i 2023.
D’altres punts també han observat ruixats que suposen la meitat o més del que s’espera al llarg de tot l’any. És el cas, per exemple, de l’Ametlla de Mar, amb 330 litres en escassos dies, un 63% de la mitjana d’aquest segle. Les Cases d’Alcanar, amb 320 litres a principis d’aquest mes, suposen pràcticament dues terceres parts (64%) dels 500 litres habituals. Les estacions de Cabrils (50%), el Perelló (57%) o bé Badalona (49%) també ronden la meitat de la precipitació al llarg d’un any normal en només uns dies d’aquest octubre.
Vuit de cada deu estacions, per sobre de la mitjana de pluja fins a l’octubre
En la comparació entre els mateixos períodes, és a dir, entre l’1 de gener i el 8 d’octubre, també s’aprecia que les precipitacions d’aquest any estan significativament per sobre de la mitjana dels últims anys. En vuit de cada deu estacions del Meteocat amb més de 20 anys de dades, aquest any fins a la data és més plujós que la mitjana.
En alguns casos, la diferència és significativa, com ara a Barcelona. L’Observatori Fabra, situat a Collserola, ja suma 734 litres en els primers nou mesos i vuit dies de l’any, mentre que la mitjana a aquestes altures de l’any des de principis de segle és de 403 litres. De fet, aquesta estació lidera el rànquing de diferència percentual entre aquest any i un any regular, juntament amb les Cases d’Alcanar, que ja sumen 622 litres, molt per sobre dels 343 habituals.
Sant Cugat del Vallès, Espolla, la Roca del Vallès o Roses són altres indrets on aquest any s’ha registrat un nivell superior al 70% més de pluges que un any regular. Per exemple, a la localitat del Vallès Occidental ja se superen els 650 litres, quan habitualment no s’arriben a 400. Els dos municipis de l’Alt Empordà se situen també al voltant de 400 habitualment, però Espolla ja ha arribat als 700 i Roses, als 600. La Roca del Vallès també s’apropa als 700, quan se n’esperaven uns 400.
Municipis com Portbou, Torroella de Fluvià o Castell d’Aro també tenen precipitacions pràcticament un 70% més abundants que un any regular en el mateix període fins al 8 d’octubre. També és el cas de Granollers, amb 735 litres en aquest 2026, pràcticament la meitat dels quals en la primera setmana d’octubre. A aquestes altures de l’any, en l’últim lustre sumaven 446 litres de mitjana –un període que inclou el període de sequera–.
Any plujós arreu del país excepte a Ponent i Comarques Centrals
En general, les precipitacions són molt més significatives que un any habitual de manera transversal a bona part del país, com ara a l’àrea metropolitana, les comarques de Girona –la capital registra 625 litres, cent més que la mitjana–, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La capital tarragonina se situa en els 525 litres, uns 200 més que habitualment. No és el cas, però, de Comarques Centrals, i especialment, de Ponent, on de moment el 2026 està portant pluges similars a les mitjanes o, fins i tot, inferiors. Lleida ciutat suma 244 litres, un volum similar als darrers anys.
Pel que fa a les estacions d’alta muntanya, les casuístiques són diverses i mentre Lac Redon ja suma 1.101 litres –el màxim dels punts d’observació de Meteocat–, quan la mitjana són 950 litres, Sasseuva està en els 765, just a la mitjana, i Salòria en 664, lleugerament per sota.
Carme Viñas encapçalarà Fem Calonge i Sant Antoni, una nova candidatura municipalista per al 2027
Carme Viñas encapçalarà Fem Calonge i Sant Antoni, una nova candidatura municipalista que es presentarà a les eleccions del 2027. El projecte neix amb la voluntat d’agrupar persones de diferents trajectòries polítiques i socials al voltant d’una proposta centrada en les necessitats del municipi. La nova formació es presenta com un espai obert i preveu incorporar nous membres durant els pròxims mesos.
Viñas ja va liderar la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals del 2023. Ara impulsa una nova etapa amb l’objectiu d’ampliar el projecte polític i incorporar persones de diferents sensibilitats. Segons ha explicat, Fem Calonge i Sant Antoni vol construir una proposta d’àmbit local amb participació de veïns vinculats a la realitat del municipi.
La candidata defensa que la nova formació no representa únicament un canvi de nom. Viñas considera que el projecte ha de servir per obrir una etapa política diferent, ampliar la participació i construir un equip amb perfils diversos. La candidatura vol definir una proposta pròpia de cara als comicis municipals del 2027.
L’accés a l’habitatge, la millora dels serveis públics i l’equilibri entre l’activitat turística i la qualitat de vida figuren entre les prioritats anunciades. Fem Calonge i Sant Antoni també planteja actuar sobre l’estat dels barris i l’espai públic, així com reforçar les oportunitats econòmiques durant tot l’any.
La formació considera necessari adaptar les polítiques municipals a les necessitats dels residents, més enllà dels períodes de màxima activitat turística. En aquest sentit, Viñas defensa un model de municipi amb serveis i oportunitats per a la població durant tots els mesos de l’any.
Fem Calonge i Sant Antoni vol obrir un procés de participació per incorporar noves persones i propostes. La candidatura preveu mantenir contacte amb entitats, comerciants, joves, gent gran i famílies per recollir les seves inquietuds. L’objectiu anunciat és elaborar un programa electoral a partir de les necessitats identificades al municipi.
Viñas ha assegurat que no vol construir una candidatura limitada a un grup reduït de persones. La cap de llista aposta per escoltar diferents sectors de la població i sumar perfils amb experiències diverses. Segons ha explicat, aquesta participació ha de permetre definir les prioritats polítiques dels pròxims anys.
Durant els mesos vinents, la nova candidatura treballarà en la configuració de l’equip i en la definició del programa electoral. La formació vol incorporar persones arrelades a Calonge i Sant Antoni i concretar les mesures que presentarà a les eleccions municipals.
Un dels plantejaments centrals de Fem Calonge i Sant Antoni és impulsar un municipi amb activitat i oportunitats durant tot l’any. Viñas defensa que aquesta proposta ha de combinar les necessitats dels residents amb el pes del turisme i de l’economia local.
Amb la presentació de Fem Calonge i Sant Antoni, Carme Viñas inicia una nova etapa política després de la seva candidatura del 2023. El projecte començarà ara a definir l’equip i les propostes amb les quals vol concórrer a les eleccions municipals del 2027.
