Desmantellen una plantació de marihuana en un habitatge de Santa Cristina d’Aro

plantació de marihuana santa cristina d'aro

La Policia Local de Santa Cristina d’Aro, en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra de Sant Feliu de Guíxols, ha desmantellat una plantació de marihuana ubicada a l’interior d’un habitatge del municipi.

L’actuació s’ha dut a terme en el marc d’una investigació oberta després que els agents detectessin indicis d’una possible activitat il·legal a la zona. A l’interior de l’immoble, els agents hi van localitzar una plantació indoor completament equipada amb sistemes d’il·luminació, ventilació i reg, preparada per al cultiu intensiu de cànnabis.

Durant l’operatiu, es van intervenir nombroses plantes en avançat estat de creixement, així com divers material destinat al cultiu i bosses presumptament preparades per a la seva distribució. La investigació continua oberta i, de moment, no es descarten noves detencions relacionades amb els fets.

Des de la Policia Local recorden la importància de la col·laboració ciutadana i de la coordinació entre els diferents cossos policials per detectar i erradicar aquest tipus d’activitats, que poden comportar riscos importants, com ara fraus elèctrics o incendis.

(Galeria d’imatges) 25 anys de Ràdio Capital

Micròfon ràdio capital esmorzar suc de taronja
Micròfon ràdio capital esmorzar suc de Taronja

25 anys donen per a moltes imatges. I cadascuna d’elles explica una part del que som.

Des d’aquella primera nit provant el senyal amb el cotxe fins als estudis actuals, passant per cobertures electorals, la Fira d’Indians, el Supermatí, el temporal Glòria o els dies més intensos de la pandèmia. Moments grans i petits que, vistos en perspectiva, construeixen una història compartida.

Aquesta galeria és només un tast del camí recorregut. Hi veureu cares conegudes i d’altres que potser fa temps que no apareixen en antena, però que han estat imprescindibles en algun moment. Persones que han fet créixer Ràdio Capital des de dins, sovint amb més il·lusió que recursos, però amb una idea molt clara: explicar el que passa al nostre territori.

També hi trobareu la transformació del projecte: d’un experiment gairebé artesanal a un mitjà consolidat, amb redacció, estudis i una aposta clara pel periodisme de proximitat.

Mirar enrere serveix per entendre d’on venim. Però, sobretot, per recordar que tot això només té sentit si continua avançant.

Gràcies a tothom qui hi ha estat, qui hi és i qui hi serà.

Montse Rovira: “Hem organitzat unes curses pensades per corredors i perquè cada participant se senti acompanyat”

La Vall d’Aro Run Series donarà el tret de sortida aquest diumenge 3 de maig amb La Lineal, la primera de les tres curses que conformen el circuit d’enguany. La prova unirà Torre Valentina, a Sant Antoni de Calonge, amb el parc de Sant Ramon de S’Agaró, en un recorregut espectacular pel camí de ronda.

La responsable de comunicació dels Tritons de la Vall d’Aro, Montse Rovira, ha explicat que els preparatius entren ja en la recta final. “Sempre queden coses d’última hora, però el nucli de l’organització està a punt”, assegura.

La cursa, d’uns 11 quilòmetres, destaca pel seu perfil tècnic i exigent. Tot i no ser una distància especialment llarga, el continu puja-i-baixa del camí de ronda, amb escales, trams estrets, baixades a la platja i constants canvis de ritme, la converteixen en un autèntic repte per als participants.

Una de les singularitats de La Lineal és precisament el seu format. A diferència de la majoria de curses populars, els corredors sortiran individualment cada 20 segons, fet que accentua l’experiència personal de la prova. Per facilitar la logística, l’organització ofereix un servei de bus des de la zona d’arribada fins al punt de sortida.

Enguany, per primera vegada, les tres curses del circuit estan organitzades íntegrament pels Tritons de la Vall d’Aro. Rovira destaca que aquest fet permet cuidar especialment els detalls que valoren els corredors: “Sabem què agraïm en un avituallament, quin suport necessitem durant la cursa i com fer que el participant se senti acompanyat en tot moment”. Precisament, l’organització ha reforçat els punts d’animació i assistència al llarg del recorregut, conscients que el format contrarellotge farà que molts participants completin la cursa en solitari.

La prova comptarà amb una quarantena de voluntaris, una xifra que permetrà cobrir totes les necessitats organitzatives. Tot i això, Rovira admet que disposar d’una desena més hauria estat ideal.

Les inscripcions estaran obertes fins aquest divendres a les vuit del vespre. L’organització recorda que no es podran fer inscripcions presencials el mateix dia de la cursa. L’entrega de dorsals tindrà lloc dissabte al Decathlon Platja d’Aro, de 10 a 12 hores i de 16 a 20 hores.

La Vall d’Aro Run Series continuarà el mes de maig amb dues cites més: La Nocturna, d’aquí a quinze dies, i La Clàssica, quinze dies després. Els participants també podran competir per la classificació general del circuit.

25 anys després, la ràdio que vam imaginar

Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital

Aquesta nit, quan faltin deu minuts per les dotze, a la frontera exacta entre el 30 d’abril i l’1 de maig, farà 25 anys que Ràdio Capital va començar a emetre. Vint-i-cinc anys d’un projecte que, abans que res, va ser profundament personal.

Feia temps que el perseguia. Com tots els que estimem la ràdio, portava aquesta idea al cap mentre treballava en altres emissores: al Grup Flaix, a la Cadena SER a Girona, a Ràdio Costa Brava, a Ona Catalana… i encara abans, amb 13 anys, a Ràdio Begur. En tots aquells llocs (i als que van venir després) vaig aprendre l’ofici. Però també vaig entendre que hi havia coses que volia fer i que no sempre eren possibles dins les estructures professionals.

Ràdio Capital neix d’això. De la necessitat de tenir un espai propi. Una mena d’R+D radiofònic. Un lloc on provar, equivocar-nos, experimentar i, sobretot, gaudir.

Recordo perfectament aquella primera nit. Amb l’Anna, voltant amb el cotxe pels carrers, provant fins on arribava el senyal, buscant racons on la ràdio es deixés sentir millor. Era una escena senzilla, però carregada d’una emoció difícil d’explicar. Aquella nit tot començava. I els mesos següents amb l’Ariadna, en Jordi o en Pep, van ser també mesos vibrants.

El que va venir després va ser més complex. Mantenir viu un projecte basat en el voluntariat no és fàcil. Les vides canvien, les prioritats també, i sempre hi ha qui empeny amb força mentre d’altres entren i surten del carro. Durant anys vam resistir així. No créixer, sinó resistir. Del 2001 al 2015.

Cap al 2012, el projecte s’havia reduït a un petit nucli: en Juli Pedrero, la Sílvia Pedret, en Martí Saguer —que arribava amb aquella energia jove de qui només vol passar-s’ho bé fent ràdio— i jo mateix. Érem pocs, però hi érem. I, d’alguna manera, això ja ho deia tot.

El 2015 va ser un punt d’inflexió. Ens vam plantejar si tenia sentit continuar com fins aleshores o si calia fer un pas endavant. La decisió no era menor: evolucionar o tancar. I, en el fons, tots dos sabíem què volíem fer.

Vam decidir provar-ho amb una cobertura de les eleccions municipals. Sense grans recursos, però amb moltes ganes. I, un cop més, tirant de complicitats: en Toni Sellas, en David Parreno i un grup de periodistes i estudiants que es van sumar a aquell experiment que els prometíem, com a mínim, divertit.

Aquell programa ens va canviar. Ens va fer veure que podíem fer alguna cosa més que mantenir viva una emissora. Podíem explicar el territori. Podíem fer periodisme.

Paradoxalment, l’endemà vam perdre el repetidor. Després d’un dels moments més intensos, ens quedàvem sense senyal. Però fins i tot això va acabar jugant a favor nostre.

Uns mesos més tard, amb la Fira d’Indians de Begur del 2015, vam tornar a sortir al carrer i vam fer ràdio en directe durant tres dies seguits. Era una cosa que no havíem fet mai, i que, de fet, cap mitjà havia fet fins aleshores en aquell context. Aquella experiència va ser decisiva. Ens va donar confiança, ens va fer créixer i va marcar un abans i un després.

És també en aquell moment que s’incorpora en Dani Cortés, que amb poc temps esdevindria una peça clau del projecte, i és també quan descobrim en Marc Clapés, que aleshores col·laborava a l’emissora pública de Begur i que, arran d’aquella programació especial, va voler sumar-se a Ràdio Capital. Aquell impuls col·lectiu ens va ajudar, a més, a recuperar el repetidor amb el suport de l’Ajuntament de Begur.

A partir d’aquí, el projecte es va començar a transformar. El 2016, amb l’acte sobre Ràdio Liberty i el primer Premi Rahola, vam entendre que allò ja no era només una intuïció. Era una realitat. Va néixer el portal de notícies i també el Supermatí, que amb el temps s’ha convertit en un informatiu diari. Un fet poc habitual en un mitjà com el nostre.

Amb els anys, el projecte es va omplir de noms, de veus, de talent. L’Eugènia, en Gerard, la Paula, en Joan, la Maria, l’Anna, la Carla, en Marc, l’Alba, en Pedro, la Cristina, la Laia i l’Eduard… i tants d’altres que han passat per la redacció. Una redacció que, en molts moments, ha funcionat des de pisos d’estudiants, des de casa, des de qualsevol lloc. Sempre amb una idea molt clara: explicar el que passa al nostre territori.

Menció especial al grup d’opinió que cada dia aporta el seu granet de sorra en forma de comentari. Escriptors insignes, editors, advocats, economistes, dues ex conselleres, periodistes i persones rellevants a la comarca, que participen d’aquest projecte independent, així com també als ajuntaments, entitats i institucions que ens han donat suport.

El 2020 va ser una prova de foc. El temporal Glòria i, poc després, la pandèmia. En aquells moments, Ràdio Capital hi va ser. Amb intensitat, amb rigor, amb una capacitat de resposta que, en part, venia d’anys treballant en remot quan encara no era habitual. Mentre molts mitjans s’hi adaptaven, nosaltres ja hi érem. I això es va notar.

Aquell mateix any vam prendre una altra decisió important: fer el camí invers i construir una seu física. Un estudi que ens permetés sumar tot el que ja fèiem. Un espai pensat per facilitar la producció de continguts, també audiovisuals, amb tecnologia avançada.

Al mateix temps, vam impulsar l’Escola de Ràdio i Periodisme Digital de l’Empordà. Amb una idea molt clara: si volem que això tingui continuïtat, hem de generar noves vocacions. Amb els anys, hi han passat centenars de persones. I aquest és, segurament, un dels llegats més importants del projecte.

El 2021 vam inaugurar els estudis de Palafrugell. Ho vam fer també amb el pes de la pèrdua d’en Juli, que ens havia deixat poc abans. Ell forma part essencial d’aquesta història. I ho seguirà sent sempre.

Els reconeixements han anat arribant —premis Rahola, Ràdio Associació, Sonor, Enderrock, PRemis de comunicació local, un reconeixement a Palafrugellenc de l’any, entre d’altres—, però el més valuós no és això. El més valuós és la confiança de la gent. La complicitat del territori.

El desembre de 2023 vam fer un altre pas decisiu: avançar cap a la professionalització. Sense renunciar a l’esperit col·laboratiu, però entenent que calia una estructura estable (Gràcies, Encarna i Joan, per haver vingut a casa). L’adquisició de l’antiga emissora Joy FM, que vam comprar als amics de Televisió Costa Brava, va ser clau per consolidar el projecte.

I el 2025 vam fer un salt més, amb la posada en marxa de Taronja Ràdio Girona, en aquest cas en aliança amb el grup Taelus, propietari de la llicència.

Però si hi ha una idea que hem defensat sempre és que els mitjans de proximitat no podem créixer sols. Ho hem tingut clar des del principi: la nostra competència no són els mitjans que tenim al costat, sinó els grans mitjans d’àmbit nacional i estatal. I això ens obliga, gairebé, a entendre’ns.

Per això hem treballat i seguirem treballant en aquesta línia. Compartint projectes, complicitats i continguts. Ho fem cada dia amb Ràdio Palafrugell, Ràdio Begur i Ràdio Bisbal, amb qui compartim l’emissió del Supermatí. Ho fem també amb els companys de Ràdio Palamós i amb la resta d’emissores del Baix Empordà, amb qui mantenim una relació de respecte, de complicitat i, sobretot, de voluntat de sumar.

Crec sincerament que el futur dels mitjans locals passa per aquí. Per anar plegats. Per fer-nos més forts compartint.

I ara, 25 anys després, on som?

Som davant d’un projecte que ha aconseguit estabilitat, però que encara conserva alguna cosa essencial: la sensació que tot just comença. Que el millor encara ha d’arribar.

Ràdio Capital és, al capdavall, una comunitat. Una petita gran família. D’aquelles que tenen un nucli que hi és cada dia, però que es fan grans en les trobades, en els retrobaments, en les trajectòries compartides.

Gràcies a totes les persones que n’heu format part. A les que hi sou. I a les que hi sereu.

I, permeteu-me acabar amb un agraïment molt personal: a l’Alba, per la paciència, pel suport i per ser-hi sempre mba ànims i un somriure. Sense ella, tot això tampoc hauria estat possible.

Que aquests 25 anys siguin només el principi.

(Galeria d’imatges) 25 anys de Ràdio Capital

SOS Costa Brava denuncia irregularitats urbanístiques de l’Ajuntament de Palafrugell amb impacte al litoral

privat:-sos-costa-brava-presenta-un-nou-recurs-contra-l’hotel-d’aigua-xelida-a-palafrugell
Privat: SOS Costa Brava presenta un nou recurs contra l’hotel d’Aigua Xelida a Palafrugell

L’entitat ecologista SOS Costa Brava ha denunciat diverses irregularitats urbanístiques de l’Ajuntament de Palafrugell que, segons afirma, tenen un fort impacte sobre el litoral i els espais naturals del municipi.

Entre les actuacions destacades, la federació ha presentat un recurs judicial contra el projecte d’un hotel a Aigua Xelida, situat a la zona de Tamariu, en considerar que afecta terrenys forestals i comporta un impacte paisatgístic rellevant.

L’entitat també denuncia l’incompliment de sentències judicials, com el cas del macroxalet del Golfet, on assegura que encara no s’ha executat l’enderroc ordenat malgrat el pas del temps des de la resolució.

A més, SOS Costa Brava alerta d’altres projectes urbanístics en espais sensibles del municipi, com la muntanya de Sant Sebastià, la Pineda del Canadell o els jardins Rubió i Tudurí, que considera que podrien afectar zones de valor natural i paisatgístic.

La federació també posa el focus en la manca d’actuació en el tram del camí de ronda entre el Golfet i Cap Roig, que continua pendent d’execució tot i existir projectes previs.

Davant aquesta situació, l’entitat reclama un canvi de model urbanístic i demana aturar els projectes que considera perjudicials per al territori, amb l’objectiu de garantir la preservació del litoral.

L’INS Puig Cargol impulsa un Banc de Memòria per preservar la història oral de Calonge i Sant Antoni

L’alumnat de 4t d’ESO de l’INS Puig Cargol de Calonge i Sant Antoni ha posat en marxa aquest curs el projecte Banc de Memòria, una iniciativa educativa que vol preservar la memòria oral del municipi i convertir-la en un llegat per a les futures generacions.

La proposta s’emmarca dins l’àmbit social i humanístic i té com a objectiu recollir els records, les experiències i els testimonis de la gent gran de Calonge i Sant Antoni. A través d’entrevistes audiovisuals, els estudiants documenten aspectes de la vida local com els oficis desapareguts, les tradicions populars, la quotidianitat d’altres èpoques i l’evolució del paisatge urbà i rural.

Abans d’iniciar els enregistraments, els alumnes van participar en diverses activitats per contextualitzar la recerca. Van visitar llibreries de Calonge i el Centre d’Interpretació del Vi Colònica, on van conèixer de primera mà testimonis i experiències de persones vinculades a la història local. Posteriorment, també van treballar a l’Arxiu Municipal consultant documentació relacionada amb els temes tractats.

Les entrevistes ja estan en marxa i, abans d’acabar el curs, se n’hauran enregistrat una vintena. Amb aquest material, s’elaborarà un audiovisual resum amb els fragments més representatius. A més, totes les entrevistes es podran consultar íntegrament en un Banc de Memòria en línia que es posarà a disposició de la ciutadania.

El projecte també apropa els estudiants a la metodologia de la recerca arxivística i al treball documental audiovisual. Hi col·laboren l’Arxiu Municipal, l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni i el projecte Calonge, Poble de Llibres.

La regidora d’Educació, Elena Montiel, destaca el valor pedagògic i social de la iniciativa. “Aquest projecte fomenta el treball en equip i reforça els vincles intergeneracionals, cosa que permet que els joves es converteixin en els guardians de la història viva del seu poble”, assegura.