Malestar amb la justícia a Palamós per la llibertat d’un lladre multireincident que acumula una seixantena de detencions

Per
ACN
-
lladre multireincident Palamós ACN

Malestar amb la justícia a Palamós perquè un lladre multireincident amb 59 detencions ha quedat en llibertat, després de declarar davant del jutjat de guàrdia de la Bisbal d’Empordà. L’última vegada els Mossos el van arrestar va ser la setmana passada per tres robatoris amb força. En concret, en un var forçar la porta d’entrada a una cafeteria de Palamós -tot i que no es va acabar emportant res-, en un altre va fer el mateix en un forn de pa i va robar deu euros i en el tercer va entrar en un supermercat de la Bisbal i va emportar-se alguns productes. L’Ajuntament de Palamós demana més contundència contra els multireincidents, mentre que els comerciants lamenten que “la bona feina” que fa la policia quedi aturada als jutjats.

Front comú entre els comerciants i l’Ajuntament de Palamós per reclamar a la justícia que actuï contra un lladre multireincident amb prop de 60 detencions per robatoris amb força en establiments del municipi. Tant uns com els altres destaquen la feina de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra a l’hora d’arrestar el sospitós, però lamenten que després “quedi aturat al jutjat”. “És el desemparament que patim els municipis, perquè actuem molt, treballem molt i després ens trobem que des de la detenció al judici segueix delinquint”, diu l’alcaldessa de Palamós, Maria Puig.

Per això, Puig reclama “contundència i més recursos” per a la justícia i destaca “l’alarma social” que es genera en els pobles on hi ha multireincidents. Puig considera que és important destinar més mitjans perquè, si no, quan aquestes persones surten en llibertat afecta la convivència, però també als serveis de seguretat que té Palamós, ja que cal destinar-los en bona part a aquestes persones.

Des dels comerciants reconeixen que els cossos de seguretat fan “molt bona feina”, però que al final “no entra a la presó, torna a sortir i torna a delinquir”. El gerent de l’Associació de Comerciants de Palamós, Ventura Puig, assenyala que són “petits delictes” però que suposen “un important perjudici pel comerciant”.

“El problema és que encara que només robi els pocs diners que tingui a la caixa, igualment vol dir que s’ha de trucar a l’assegurança per si ha trencat un vidre o una porta i això pot implicar estar un parell de dies sense tenir obert el negoci”, assenyala Puig.

Per això, tant des de l’Ajuntament com des dels comerciants que s’actuï contra aquestes persones i, en concret, contra aquest lladre per l’alarma social que genera al municipi i que, “almenys”, s’apliquin mesures de control si se’l deixa en llibertat.

Cartells d’avís

La situació ha derivat en reunions amb els Mossos i la Policia Local i els comerciants per tal de tractar el tema i rebre consells. Més enllà de les recomanacions, però, la situació ha portat els comerciants a engegar iniciatives enginyoses per intentar dissuadir els lladres. Una ha estat la de col·locar cartells a l’entrada dels locals advertint els lladres que no hi ha diners a la caixa i que, per tant, no cal que es molestin a trencar el vidre.

Tot i que el nucli comercial que engloba els carrers Cervantes i Major són els principals llocs on s’han comès els robatoris, la realitat, diu Puig, és que els lladres “actuen a tot arreu”.

La bretxa salarial, els feminicidis i l’atenció a les dones continuen marcant el 8M

Per
Maria Alsina
-
Dia de la Dones dona Mural Escoles Velles de Begur Anna Grimal

Com cada 8 de març, el Dia Internacional de les Dones, els municipis del Baix Empordà i les comarques gironines commemoren i promouen la igualtat i l’equitat entre gèneres. Però la voluntat que es promou des de les administracions i entitats és fomentar aquesta igualtat de gènere i equitat més enllà d’aquesta data assenyalada. Per això, des de Ràdio Capital obrim l’òptica per analitzar diversos aspectes que afecten les dones i a la promoció de la igualtat durant la resta de l’any.  

Una reducció significativa dels feminicidis a les comarques gironines

Segons dades de l’Institut Català de les Dones, durant el 2025 es va registrar únicament un feminicidi a les comarques gironines. Això suposa una reducció significativa de l’any anterior, en què se’n van registrar quatre (un d’ells vinculat a la violència vicària). 

Del feminicidi registrat durant aquest any 2025, la relació que tenia la víctima amb l’agressor era que sentimental. Concretament, la dona assassinada tenia fills menors en el moment del crim, tot i que no hi havia denúncies prèvies de violència masclista. Les dades contrasten amb les del 2024, en què tres dels assassinats la relació entre víctima i agressor era sentimental, i un lligat a la violència vicària. En tots els casos, cap de les víctimes havia presentat una denúncia prèvia de violència masclista en l’àmbit de la parella o exparella. En tres dels casos les víctimes no tenien fills menors a càrrec seu, però una de les dones assassinades si que tenia fills menors en el moment de l’homicidi.  

Més d’un any de l’actuació del projecte Empremta

Amb la voluntat de promoure el desenvolupament empresarial i emprenedor de les dones al Baix Empordà ja fa més d’un any que es va desenvolupar el projecte Empremta. La intenció d’aquesta iniciativa, impulsada pel Consell Comarcal del Baix Empordà i creada amb el finançament de la Diputació de Girona, és donar valor a la dona en el món empresarial: les dificultats que es troben les dones a l’hora d’emprendre, visibilitzar la funció de les dones en un càrrec, el rol que desenvolupen a l’empresa, entre altres. 

Segons les dades que presenta aquest portal (les darreres de l’any 2024) ja han estat 322 les dones que han rebut assessorament per impulsar la seva empresa al Baix Empordà. D’aquestes, 30 han aconseguit finalitzar els seus plans d’empresa. Això ha facilitat que es creessin un centenar d’empreses a la comarca a través d’aquest assessorament empresarial.  

D’altra banda, les dones assesorades per aquest servei d’atenció empresarial provenen de municipis tan diversos com Palafrugell (36 dones), Sant Feliu de Guíxols (35 dones), La Bisbal d’Empordà (18 dones), Santa Cristina d’Aro (12 dones) i Palamós (8 dones). També és el cas de municipis com Begur, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Torroella de Montgrí, Calonge Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i Bellcaire d’Empordà. 

Durant aquesta la primera meitat d’any d’existència d’aquest servei, Empremta va poder extreure diverses dades sobre el teixit empresarial i emprenedor del Baix Empordà. Des del servei explicaven que el perfil majoritari de la dona emprenedora es troba entre 30 i 50 anys (63,7%), seguida del col·lectiu de dones de més de 50 anys (22,9%) i, finalment de dones de menys de 30 anys (13,4%). 

La bretxa salarial es redueix

En el darrer informe sobre l’Evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya – corresponent a l’any 2023 – es desprèn que a Catalunya s’aconsegueix reduir fins al 16,7%. Aquest és el valor mínim històric registrat, però, tot i això, la remuneració entre homes i dones per realitzar les mateixes tasques continua patint desigualtats. Aquesta reducció de la bretxa salarial, tal com s’apunta en aquest informe, es deu al creixement més intens del salari mitjà anual de les dones (augmenta un 6,2%) respecte al dels homes (que creix un 2,6%).  

Aquesta bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya es pot observar en totes les edats. Entre els menors de 25 anys la bretxa salarial s’eleva fins el 19,5%; entre els 24 i els 34 anys és del 9%; de 35 a 44 anys la bretxa és del 15,2 %; dels 45 als 54 anys del 17,2%; i entre les persones de més de 55 anys la bretxa és del 22,8%.  

Tal com apunta l’informe, aquesta desigualtat és més accentuada en començar a treballar i en el moment en el qual les dones conviuen amb el procés de maternitat i criança dels fills. En aquest darrer punt es pot observar aquesta penalització salarial per fills, que correspon a reduccions relatives en el salari o a un ritme de creixement més lent respecte al dels homes. Aquestes cures vinculades als fills, i que impacten de manera directa en el desenvolupament laboral de les dones, es veu reflectit en les reduccions de jornada per conciliar la vida familiar.  

Del silenci a la memòria: cinc dones que han marcat la història del Baix Empordà

Per
Berta Roure
-

La història sovint s’ha explicat amb noms d’homes, amb gestes masculines i amb relats on les dones apareixen poc o directament desapareixen. Però també al Baix Empordà hi ha hagut dones que van pensar, escriure, educar, resistir i lluitar. Dones que van deixar empremta en la vida social, cultural i política del territori, encara que durant molt de temps hagin quedat relegades a notes a peu de pàgina o a la memòria oral.

Una d’aquestes figures és Violant de Biure, vinculada al Castell de Vulpellac. La seva història ens recorda com, ja en època medieval, moltes dones formaven part de les estructures de poder i de la vida política dels territoris, tot i que amb el pas dels segles els seus noms sovint han quedat diluïts darrere els dels seus marits o familiars. Recuperar-la avui és també rescatar la memòria d’aquelles dones que van habitar i governar espais que la història oficial gairebé no ha volgut explicar.

Segles més tard, a Palafrugell, Irene Rocas i Romaguera va decidir fer una cosa extraordinària per al seu temps: escriure la seva vida i el món que l’envoltava. Entre 1861 i 1910 va deixar unes memòries que avui constitueixen un testimoni excepcional sobre la vida quotidiana, la societat i els canvis d’una època. La seva veu, íntima i lúcida, és la d’una dona que observa el seu temps amb mirada pròpia i que, sense saber-ho, acabaria convertint el seu relat en una peça clau per entendre la història social de l’Empordà.

També a Palafrugell, Maria Ribot Gasull va dedicar la seva vida a l’educació. En un moment en què les dones difícilment podien aspirar a tenir influència pública, ella va apostar per l’ensenyament com a eina de transformació social. Les mestres com Ribot van tenir un paper essencial en la formació de generacions senceres, sovint amb pocs recursos però amb una profunda convicció en el poder del coneixement.

El segle XIX també va ser temps de revoltes i de transformacions polítiques. En aquest context apareix la figura d’Anna Rocas Abrich, vinculada als fets del Foc de la Bisbal, la revolta republicana que va sacsejar La Bisbal d’Empordà. En episodis com aquest, la història sovint ha posat el focus en els líders polítics o militars, però darrere d’aquests moviments també hi havia dones que hi participaven, que sostenien les xarxes socials i que formaven part activa dels canvis que s’estaven gestant.

I si hi ha una figura que simbolitza aquesta lluita per una societat més justa és Isabel Vila, mestra, sindicalista i una de les primeres defensores dels drets dels treballadors i de l’educació popular a Catalunya. Vinculada també al Foc de la Bisbal, Vila va entendre que l’educació era una eina de llibertat i que el coneixement podia transformar la vida de les classes treballadores. El seu compromís social i pedagògic la converteix en una figura pionera que encara avui inspira.

Recordar aquestes dones no és només un exercici de memòria. És també una manera de reparar silencis i d’ampliar el relat de la història del Baix Empordà. Perquè el territori que coneixem avui també s’ha construït gràcies a elles: dones que van escriure, educar, resistir i lluitar, sovint sense reconeixement, però amb una determinació que encara ressona. Aquest 8 de març, recuperar els seus noms és una manera de tornar-los el lloc que sempre haurien d’haver tingut en la història.

Primera Llista – 7 març 2026

Per
Marc Clapés
-

Protecció Civil dona per acabat l’episodi de pluges però manté l’alerta per l’alt cabal dels rius

Per
Redacció
-
privat:-els-projectes-executats-a-palamos-destinats-a-la-millora-de-la-canalitzacio-d’aigues-plujanes,-minimitzen-els-efectes-dels-200-mm-registrats-ahir-al-municipi
Privat: Els projectes executats a Palamós destinats a la millora de la canalització d’aigües plujanes, minimitzen els efectes dels 200 mm registrats ahir al municipi

Protecció Civil ha donat per finalitzat l’episodi de pluges que ha afectat Catalunya durant els últims dies, però manté activada l’alerta del pla INUNCAT pels cabals elevats que encara registren diversos rius.

La situació de més risc es manté especialment al riu Muga, a l’altura de Boadella d’Empordà, i al riu Ter a Sant Joan de les Abadesses. Tot i que la borrasca Regina ha anat perdent intensitat, el Servei Meteorològic de Catalunya no descarta que encara es puguin produir ruixats durant la tarda, sobretot a les comarques del sud del país.

Les precipitacions acumulades entre el 5 i el 6 de març han estat molt abundants en diversos punts. Destaquen els 234 litres registrats a Puig Sesolles, al Vallès Oriental, els 201 litres de Viladrau, a Osona, o els 193 litres del parc natural dels Ports, al Baix Ebre. També s’han registrat quantitats destacades a Molló-Fabert, amb 150 litres, i a Sant Pau de Segúries, amb 135 litres.

Altres estacions meteorològiques han superat els 100 litres acumulats, com Sant Joan de les Abadesses amb 107 litres, Olot amb 104 litres o la Vall d’en Bas i el pantà de Sau, també per sobre d’aquest llindar.

Pel que fa a les incidències, el telèfon d’emergències 112 Catalunya ha rebut un total de 503 trucades relacionades amb els aiguats des de l’inici de l’episodi. La majoria s’han concentrat a la demarcació de Barcelona, amb 347 avisos, seguida de Girona amb 109, Tarragona amb 43 i Lleida amb 4. Durant la nit, els Bombers de la Generalitat han atès 38 serveis vinculats a les fortes pluges.

En l’àmbit de la mobilitat, el Servei Català de Trànsit ha informat que continua tallada l’N-260 entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. El trànsit es desvia per l’N-260a i la GI-521. A més, tres carreteres locals de les comarques gironines continuen afectades per inundacions i una via del Montseny està tallada per esllavissades.

Protecció Civil mantindrà l’alerta de l’INUNCAT fins que els cabals dels rius baixin de manera clara i es recuperi la normalitat hidrològica.

Torroella reforça la coordinació entre l’Arxiu Municipal i el Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània

Per
Redacció
-
Documentació Torroella

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha decidit reforçar i formalitzar la coordinació entre l’Arxiu Municipal i el Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània amb l’objectiu de millorar el funcionament intern dels serveis i oferir una atenció més integrada i eficient a la ciutadania i a la comunitat investigadora.

Durant els darrers anys, tots dos serveis municipals ja han anat treballant de manera cada vegada més coordinada. Iniciatives compartides com el Fòrum de Recerca del Baix Ter o diverses activitats i tallers oberts al públic han posat de manifest el bon resultat d’aquesta col·laboració i el potencial d’enfortir-la encara més.

Amb aquest pas, el consistori vol avançar cap a una millor integració dels serveis vinculats a la recerca, la investigació i la gestió del patrimoni documental del municipi. En aquest sentit, es té en compte que l’Arxiu Municipal és el responsable final dels fons documentals de Torroella de Montgrí.

En el nou marc organitzatiu, la documentalista continuarà desenvolupant la seva feina al Centre de Documentació, però ho farà de manera coordinada amb l’arxiver municipal. Aquest assumirà la coordinació tècnica en qüestions com la descripció arxivística, la conservació i les eines de tractament dels fons i col·leccions documentals.

Segons l’Ajuntament, aquesta reorganització suposa un reforç estructural per al Centre de Documentació, ja que permetrà millorar la coherència en la gestió dels fons, evitar duplicitats i optimitzar recursos, a més d’establir criteris tècnics compartits.

La nova organització també estableix que, a partir d’ara, quan es faci una donació de documents a l’Ajuntament —sigui quin sigui el suport o format— el seu dipòsit definitiu es decidirà després d’una valoració tècnica professional. Aquesta decisió es prendrà tenint en compte criteris de conservació, coherència dels fons i accessibilitat per als usuaris.

El consistori assegura que aquesta manera de treballar coordinada ja s’ha anat aplicant durant els darrers mesos amb resultats positius. Ara, amb la formalització del model, es vol consolidar i donar continuïtat a aquesta dinàmica de treball conjunt.

La iniciativa forma part de l’aposta municipal per reforçar el paper de l’Arxiu i del Centre de Documentació dins l’àmbit cultural, patrimonial i de recerca del municipi. L’objectiu és facilitar que qualsevol persona que vulgui investigar o consultar documentació sobre Torroella de Montgrí i el seu territori trobi un servei coordinat, accessible i rigorós.

123...6.837Pàgina 1 de 6.837