La Bisbal d’Empordà executarà d’emergència la substitució d’un tram d’aproximadament un quilòmetre de la canonada d’impulsió que abasteix el municipi després de les repetides avaries registrades les darreres setmanes. Els incidents, especialment intensos durant el cap de setmana, van provocar el buidatge complet del dipòsit municipal i van obligar a interrompre el subministrament d’aigua en diversos sectors del municipi.
Les incidències s’han produït tant a la canonada d’impulsió, que transporta l’aigua des dels pous fins al dipòsit, com a la de distribució, que la reparteix des del dipòsit fins a la xarxa d’abastament. Ambdues infraestructures tenen més de 40 anys i estan construïdes amb fibrociment, un material que presenta un deteriorament progressiu i que ha provocat avaries recurrents.
Durant el cap de setmana es van registrar tres incidències a la canonada d’impulsió, l’última durant la matinada de dilluns. Tot i les aportacions constants d’aigua mitjançant camions cisterna, el dipòsit municipal va quedar completament buit, fet que va obligar a tallar el subministrament.
L’afectació va ser desigual segons les zones del municipi. Als barris on l’aigua arriba per gravetat, el servei es va recuperar en poques hores després d’una baixada puntual de pressió. En canvi, a les zones més elevades, com la part alta de la urbanització de Sant Ramon i la zona del convent, el subministrament no es va poder restablir fins a primera hora d’aquest dimarts, ja que els sistemes de bombeig necessiten una pressió mínima per funcionar.
Actuació d’emergència
L’Ajuntament ja havia adjudicat les obres de renovació de la canonada d’impulsió, però els darrers episodis han fet canviar els plans. Els serveis tècnics municipals consideren ara que la situació compleix els requisits per tramitar una actuació d’emergència, tenint en compte les avaries successives, el manteniment del subministrament amb camions cisterna des de mitjans de juny i la necessitat de garantir el funcionament dels hidrants utilitzats pels Bombers.
L’actuació consistirà en la substitució del tram de canonada que ha concentrat la major part de les avaries aquest estiu. Els treballs els executarà l’empresa AQLARA Ciclo Integral del Agua, SAU, adjudicatària del projecte de renovació, i bona part del cost quedarà integrat en la inversió ja prevista.
Per facilitar les obres, durant uns quinze dies es restringirà l’accés al camí rural que uneix l’escola Mas Clarà amb la zona de Castell d’Empordà. A més, l’empresa mantindrà personal disponible durant tot el mes d’agost per intervenir amb rapidesa si es produeixen noves incidències.
Un projecte iniciat fa anys
La renovació de la canonada era una actuació pendent des de fa temps. En el mandat anterior es va aprovar un projecte que incloïa la construcció d’un nou dipòsit i la substitució de la canonada d’impulsió, però només es va executar el dipòsit per limitacions pressupostàries.
L’actual govern municipal va reprendre el projecte amb la signatura d’un conveni de finançament amb l’Ajuntament de Forallac l’agost del 2025, ja que la infraestructura dona servei als dos municipis. Després de l’actualització del projecte i del procés de licitació, les obres es van adjudicar l’1 de juliol de 2026 a AQLARA per un import de 745.817,50 euros. L’acta de replanteig es va formalitzar el 30 de juliol, però els darrers problemes en el subministrament han accelerat l’inici dels treballs mitjançant la via d’emergència.
Palamós acollirà per primera vegada Nits de Circentre els dies 26 i 30 d’agost. La proposta instal·larà un gran amfiteatre a l’aire lliure a la plaça Josep Sarquella. La bona venda anticipada, que ha superat el 50% de les entrades venudes, ha portat l’organització a afegir una cinquena i última funció el dia 30 d’agost.
Nits de Circ convertirà el municipi palamosí en la tercera seu gironina de l’espectacle, després de Besalú i Roses. El muntatge tindrà més de 1.300 localitats i l’espai reproduirà l’estructura d’un circ tradicional, però sense coberta. Aquest format permetrà veure els trapezistes i els acròbates aeris sota el cel nocturn.
La presentació s’ha fet aquest dilluns amb la participació de la regidora de Cultura, Núria Botellé, el president de la Circus Arts Foundation, Genís Matabosch, i l’alcaldessa de Palamós, Maria Puig.
Botellé ha destacat que l’arribada de les Nits de Circ amplia l’oferta cultural d’estiu del municipi i reforça la programació d’arts escèniques sumant-se a festivals ja consolidats com el Rumb(A) Palamós o l’Amb So de Cobla:
Per la seva banda, Genís Matabosch ha explicat que feia cinc anys que la fundació buscava una tercera ubicació per al projecte i que Palamós reunia les condicions ideals. També ha agraït a l’Ajuntament palamosí les facilitats a l’hora d’acollir l’espectacle:
Així mateix, el president de la Circus Arts Foundation ha explicat perquè és tan especial que el circ no tingui una lona que el tanqui:
L’alcaldessa de Palamós, Maria Puig, ha assegurat que la incorporació de Nits de Circ a l’agenda cultural palamosina consolida el municipi com a escenari de grans esdeveniments culturals:
Flying Caballero, el plat fort
La sisena edició reunirà artistes premiats en alguns dels principals certàmens internacionals de circ. Un dels espectacles més destacats serà Flying Caballero, una formació especialitzada en trapezi volant, considerats una de les grans referències mundials i guanyadors del Clown d’Or del Festival de Montecarlo, el Tigre d’Or del Festival Internacional de Circ de la Xina i l’Elefant d’Or del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or de Girona. El programa també inclou artistes com el duo argentí Soma, el mag italià David Di Lello, el pallasso portuguès César Dias, el malabarista xilè Chris Aguirre o el duo Kriko, entre d’altres.
Les funcions tindran una durada aproximada de 90 minuts i comptaran amb música en directe interpretada per la Paris Circus Orchestra, formació sota la batuta del francès Pierre Pichaud. A més, el recinte obrirà una hora i mitja abans de cada representació amb un espai de restauració i actuacions musicals per completar l’experiència.
La gala internacional Nits de Circ és una producció de la Circus Arts Foundation, entitat organitzadora del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or de Girona. Les entrades es poden comprar a través d’aquest enllaç.
El grup parlamentari dels Comuns ha registrat una bateria de preguntes al Parlament per demanar explicacions al Govern sobre la desaparició i el sabotatge de les boies de seguretat instal·lades en diverses cales de l’espai protegit Castell-Cap Roig, inclòs a la xarxa Natura 2000.
La iniciativa, presentada pel portaveu del grup, David Cid, i el diputat Lluís Mijoler, arriba després que entitats com SOS Costa Brava denunciessin, a finals de juliol, la desaparició de diverses boies a cales com el Crit, Font Morisca, Cala Estreta i Cala Corbs, pocs dies després de la seva instal·lació. Els Comuns recorden que aquests episodis es repeteixen des de l’any 2024 i demanen quines actuacions preveu impulsar la Generalitat per evitar que es tornin a produir.
El grup parlamentari subratlla que aquestes boies són essencials tant per garantir la seguretat dels banyistes i ordenar la convivència amb les embarcacions com per protegir les praderies de posidònia dels fondejos incontrolats.
A més, els Comuns alerten que la reposició del material suposa un cost econòmic important per als ajuntaments de Palamós, Mont-ras i Palafrugell. Per aquest motiu, han preguntat al Govern si preveu habilitar ajuts extraordinaris perquè els municipis puguin substituir les boies i incorporar sistemes de geolocalització o altres mecanismes de protecció que dificultin nous actes vandàlics.
La iniciativa també s’adreça al Departament d’Interior per conèixer quines mesures de vigilància preventiva es plantegen desplegar a través dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Marítima. Igualment, els Comuns volen saber si s’ha obert alguna investigació per identificar els responsables dels sabotatges i si el Govern preveu impulsar una ordenació coordinada dels usos marítims a l’espai natural de Castell-Cap Roig.
Finalment, el grup reclama que la Generalitat avali l’impacte d’aquests actes sobre els hàbitats marins i impulsi mesures de seguiment, inspecció i restauració ambiental per preservar aquest espai protegit.
Les comarques gironines han registrat un nou rècord d’ocupació durant el mes de juliol, amb prop de 413.000 afiliacions a la Seguretat Social, segons les dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Immigració. La xifra representa un augment de gairebé un 3% respecte al mateix mes de l’any passat i confirma la bona evolució del mercat laboral en plena temporada turística.
L’increment suposa més d’11.000 afiliacions més que fa un any i situa la demarcació per sobre de la mitjana catalana en creixement de l’ocupació. En comparació amb el juny, també s’ha registrat un augment destacat del nombre de persones afiliades.
Pel que fa a l’atur, Girona és la demarcació catalana que més redueix el nombre de persones sense feina en termes anuals. El juliol s’ha tancat amb prop de 26.000 persones inscrites com a demandants d’ocupació, una reducció de més del 4% respecte al mateix període de l’any passat. Tot i això, en comparació amb el juny, l’atur ha augmentat lleugerament, amb prop de 500 persones més sense feina.
Per sectors, l’agricultura és l’únic àmbit que registra una disminució de l’atur durant el juliol. En canvi, els serveis concentren el principal increment de persones inscrites, seguits per la indústria i la construcció.
La temporada d’estiu també ha impulsat la contractació. Durant el juliol s’han formalitzat prop de 37.000 contractes, una xifra superior a la de fa un any i el creixement percentual més elevat de Catalunya. Malgrat aquest augment, els contractes temporals continuen sent majoritaris i representen més de la meitat dels signats durant el mes, mentre que els indefinits han retrocedit respecte al juny.
L’activitat turística explica bona part d’aquesta evolució. Prop de vuit de cada deu contractes s’han formalitzat al sector dels serveis, especialment en activitats relacionades amb l’hostaleria, la restauració i el comerç.
Can Genís celebrarà el dimecres 19 d’agost a les set de la tarda una nova edició de Veus en femení. La proposta reunirà Eye Tana, La Paula, Mireia Costas i White Shadow. Les quatre artistes presentaran els seus projectes musicals davant del públic.
L’activitat està impulsada pel Departament de Joventut de l’Ajuntament de Palafrugell. L’objectiu és donar visibilitat al talent jove local. El concert oferirà estils musicals diversos en un format proper. El públic podrà descobrir noves propostes de l’escena musical del municipi.
Durant la tarda, Ràdio Palafrugell farà una emissió especial des de Can Genís. La jornada inclourà una barra de begudes sense alcohol gestionada per el Nereta. Les consumicions seran gratuïtes. Aquesta acció vol fomentar un model d’oci saludable i segur.
L’espai també comptarà amb un punt d’informació sobre prevenció, salut i relacions lliures de violències. Aquest servei oferirà informació i sensibilització als assistents.
La Diputació de Girona dona suport a aquesta iniciativa amb una ajuda econòmica destinada al Departament de Joventut de l’Ajuntament de Palafrugell. Aquesta aportació permet organitzar el cicle de concerts dedicat a la promoció del talent jove local.
Amb aquesta nova edició, Can Genís reforça el seu compromís amb la creació artística juvenil. L’equipament continua oferint espais perquè les joves artistes presentin els seus projectes en un entorn proper i obert a tota la ciutadania.
El consum d’aigua sempre és més elevat durant l’estiu, però l’accés a aquest recurs es dispara especialment en municipis turístics com els de la Costa Brava. Platja d’Aro, Blanes, Palafrugell, Lloret o Roses són exemples de com l’increment de població en temporada d’estiu contribueix a consums entre juny i agost d’entre el 30% i el 40% de l’aigua de tot l’any, segons dades obtingudes per l’ACN. A Platja d’Aro en concret, l’agost del 2025 acapara una cinquena part de tot el consum d’aigua anual, i és sis vegades superior al que hi va haver al febrer. L’estiu també impacta en la generació de residus urbans. En concret, una quarta part de la brossa generada en tots aquests municipis es concentra en tan sols dos mesos de l’any, juliol i agost.
Els municipis consultats per l’ACN són alguns dels més turístics de la Costa Brava, nuclis que durant els tres mesos d’estiu incrementen significativament la població. Hi ha casos extrems com Platja d’Aro, que el tercer trimestre (juliol-setembre) té més del doble de la població habitual (12.773 habitants) amb el pas de 21.000 persones “estacionals”, segons dades d’Idescat. Roses duplica els seus residents (de 20.255 a 40.893 habitants), i Palafrugell l’augmenta un 65%, passant de 24.245 a 40.127 habitants.
En aquest sentit, pel que fa al consum d’aigua, la suma del turisme i l’increment propi de l’estiu en l’ús d’aquest recurs entre el conjunt de la població, fa que les xifres es disparin.
Sis vegades el consum del febrer
A Castell-Platja d’Aro, l’agost és el mes en què més aigua es consumeix, fins a sis vegades la del mes de febrer. Aquest mes coincideix en plena temporada turística i això vol dir que hotels, restaurants i comerços funcionen «al 100%» però també hi ha un altre component que explica aquest increment de consum, segons explica a l’ACN el seu alcalde, Maurici Jiménez: les segones residències. De fet, en aquest municipi, el consum d’aigua els mesos de juny, juliol i agost sumats suposa el 42,8% del consum hídric de tot l’any.
L’alcalde assegura que fa anys treballen per incrementar al màxim «l’eficiència de la xarxa hídrica» amb l’objectiu que es perdi el menor volum d’aigua i, d’aquesta manera, minimitzar al màxim el consum d’aigua. De moment, ja s’ha aconseguit un 81% d’eficiència. En paral·lel, el consistori treballa en l’obertura de nous pous per tal que d’aquí a tres anys Platja d’Aro «sigui autosuficient durant nou mesos a l’any» hídricament. Això vol dir que només caldrà fer ús de les reserves dels pantans gironins en els mesos de juliol, agost i setembre, quan hi ha una afluència més gran de persones.
D’altra banda, Jiménez assegura que treballen perquè els propietaris «facin un bon manteniment durant l’any» per tal que no calgui buidar i reomplir la piscina. Malgrat tot, «hi ha l’evaporació i això implica reomplir constantment les piscines i això es tradueix en un consum important de litres», apunta Maurici Jiménez. Per altra banda, des de la sequera el consistori ha recuperat les dutxes a les platges, a diferència del que han fet altres municipis que les han suprimit. El batlle assegura que era un servei que volien recuperar després de superar les restriccions, però han apostat per reduir el temps que dura el polsador quan els ciutadans el premen. Això ha permès «reduir un metre cúbic d’aigua al dia» en comparació amb abans de la sequera.
En el conjunt de l’any, Platja d’Aro va consumir 464.911 m3 d’aigua, fet que suposa un increment del 4,1% respecte a l’any anterior, però només un 0,5% en el cas dels mesos d’estiu. La raó d’aquest increment global, diu l’alcalde, és una tendència que cada vegada es consolida més i és l’increment d’activitat fora de la temporada d’estiu. «Hi ha molta gent amb segona residència que ve els caps de setmana de primavera, pel pont de la Puríssima o per carnestoltes», explica Jiménez. Això fa que el volum de persones que hi ha al municipi sigui més alt en mesos on habitualment l’activitat era menor.
Lloret frega el 45% del consum anual a l’estiu
A Lloret de Mar (Selva), on el consum total anual torna a créixer un 3,9% interanual, però es manté per sota del màxim del 2023, la concentració a l’estiu és la més alta d’aquest grup de municipis, gairebé amb el 44% del consum anual es produeix entre el juny i l’agost. En xifres, si l’any passat es van consumir al municipi 1,52 milions de m3 d’aigua, 669.930 m3 corresponen als mesos d’estiu.
A Blanes (Selva), durant els tres mesos d’estiu del 2025 es va consumir un terç (32,3%) de tota l’aigua de l’any. De fet, al juliol i a l’agost l’accés a aquest recurs és entre un 36 i un 38% superior al consum mitjà mensual de tot l’any. Pel que fa al consum anual d’aigua a la població, l’any passat va ser de 2.940.748 metres cúbics, un 3,7% més que l’any 2024, coincidint amb el primer any sense restriccions després de la sequera.
Pel que fa a Palafrugell, destaca per haver consumit un 18% més d’aigua durant l’any passat respecte del 2024, i fins a un 37% al juliol. Però més enllà de la comparació interanual, el pes del consum hídric els mesos d’estiu sempre és molt gran: fins al 40% de tot l’any 2025 es concentra entre juny i agost. I en comparar el consum de l’agost (34.969 m3) amb el febrer del mateix any (10.122 m3), el primer és tres vegades superior. Roses (Alt Empordà) ofereix dades mensuals dels consums domèstics (els comercials i industrials són trimestrals), però la dinàmica és similar a la resta de poblacions analitzades: el 42,6% del consum d’aigua anual en contractes mensuals es produeix durant els tres mesos d’estiu, i a l’agost, el consum duplica el consum mensual mitjà.
Respecte de l’aigua que gasta el municipi al llarg de l’any (1.874.848 m3), el consum ha baixat sensiblement, “gràcies a la millora i arranjaments de la xarxa que redueixen les fugues i milloren el rendiment”, segons fonts municipals.
Gestionar l’augment dels residus urbans
En matèria de residus urbans, l’estiu resulta ser també el període de l’any en què més n’augmenta la generació en aquests municipis costaners i turístics. Per exemple, Blanes produeix unes 18.100 tones de residus urbans anualment, amb 1.500 tones mensuals de mitjana. Però els mesos d’estiu (especialment al juliol i a l’agost) la xifra es dispara fins a prop de les 2.000 tones, és a dir un 30% més respectivament. En aquests dos mesos junts es genera el 20% de tot el residu anual.
Pel que fa a Platja d’Aro, on gairebé el 40% del residu urbà anual es concentra els tres mesos d’estiu -i a l’agost, en particular, fins al 15,7% de tota la brossa anual- l’alcalde destaca la complexitat d’organitzar un servei amb una població fluctuant. Al municipi es manté la infraestructura de la resta de l’any, més un reforç per a l’increment poblacional de segones residències i visitants. Jiménez, però, explica que se supera el 50% de la taxa de reciclatge i considera que això es deu a «la facilitat» que han posat perquè la gent pugui fer una recollida selectiva. Aquesta facilitat arriba per ubicar molts contenidors a prop: «la gent no té l’excusa que hagi de caminar cinc minuts per tirar els escombraries», explica l’alcalde.
L’alcalde creu que aquesta és una de les claus que ha permès arribar a aquest nivell de reciclatge «sense la necessitat de serveis com el porta a porta o els contenidors intel·ligents» que apliquen altres municipis. El que sí que fan és un porta a porta comercial.
Palamós nota una mica menys l’efecte de l’estacionalitat que els altres municipis, en termes d’augment de residus. Amb tot, si la mitjana mensual de brossa generada són 869,4 tones, a l’estiu superen còmodament el miler: 1.192 tones al juliol, 1.315 a l’agost. Dos mesos que, sumats, generen el 24,4%, una quarta part del residu recollit al llarg de l’any.
Pel que fa a Palafrugell, el 2025 s’hi van generar 12.947,9 tones de residus, un 3,6% més que l’any 2024. Com en altres municipis de la Costa Brava, la recollida de residus incrementa entre juny i setembre, especialment al juliol (l’11,7% del residu anual i l’agost, el 13,3%). Plegats, els dos mesos sumen també la quarta part de tot el residu anual.
