8.7 C
Pals
Dissabte, 21 febrer 2026

Una veïna de la Bisbal denuncia que fa 20 anys que paga per un pis on l’Ajuntament no li permet ni viure ni reformar

Una veïna de la Bisbal d’Empordà fa més de 20 anys que paga la hipoteca d’un pis, sense que hi hagi pogut viure mai. La Francesca Mir va rebre les claus d’un quart pis del carrer Santa Maria del Puig el 15 de desembre de 2005 i quinze dies més tard, l’Ajuntament va declarar-lo en perill de ruïnes i va obligar-la a retornar les claus. La intenció de la Francesca era reformar l’habitatge, però des del consistori li van dir que l’única forma per poder viure al pis era fent una rehabilitació integral de l’edifici que no podia assumir sola. El problema és que només hi ha un altre propietari amb qui pot parlar i la resta són bancs o fons d’inversió. Això ha provocat que porti més de 21 anys pagant sense haver-hi entrat en tot aquest temps.

La Francesca Mir i l’Àngel Piedra viuen, des de fa més de 20 anys, “un calvari” amb un pis i un local dels quals són propietaris a tocar de l’Ajuntament de la Bisbal. Tot arran que el consistori va decidir declarar en perill de ruïnes l’edifici on l’Àngel té uns baixos i la Francesca un pis en propietat, el quart. Segons ella, quan va anar al consistori a preguntar si tenia alguna càrrega o requeriment, li van dir que només hi havia un problema a la façana, però que es podia arreglar i l’antiga propietària li va assegurar que tot estava bé. “El dia 15 de desembre em donen les claus i el 30 me’l precinten, per risc d’esfondrament, segons ells”, comenta.

El problema és que en aquestes més de dues dècades, la Francesca ha seguit pagant la hipoteca, l’Impost de Béns i Immobles (IBI), durant uns anys també va pagar les escombraries i també altres impostos especials com els més de 2.000 euros que li van carregar per haver arreglat el carrer on hi ha el pis, en el que no ha viscut mai.

Tant la Francesca com l’Àngel es queixen que han anat “incomptables vegades” a l’Ajuntament per intentar trobar una solució amb els diferents governs municipals, però lamenten que des del consistori només se’ls oferia la possibilitat de rehabilitar tot l’edifici, una proposta que, malgrat que inicialment van valorar, “ha estat impossible” dur a terme perquè els propietaris dels dos pisos restants són bancs i fons voltors que han anat canviant.

“Nosaltres hem preguntat i demanat que ens diguessin amb qui havíem de contactar, però mai ens han dit res i no sé com poden pensar que entre nosaltres dos podem assumir tot el cost”, carrega la Francesca Mir. Tant l’Àngel com la Francesca es queixen que no els han donat mai informació sobre la situació dels altres immobles i això ha fet “impossible” poder fer una reforma, que segons diuen, algunes constructores veien viable fer pis per pis.

La situació s’ha anat enquistant durant tots aquests anys i l’edifici s’ha anat deteriorant, ja que no s’ha fet cap mena de manteniment. Tot plegat, però, va fer un gir el 2021 quan el consistori va fer els tràmits de declarar en ruïnes definitivament l’edifici. Això implicava que els propietaris tenien un marge de dos anys per fer les reformes pertinents o es procediria a una execució forçosa i, per tant, l’Ajuntament hauria d’assumir el cost que marqués una taxació i es quedaria l’immoble en propietat.

El problema, però, és que això, que hauria d’haver passat entre el 2023 i el 2024 ha quedat encallat i d’això es queixen els veïns. “Ara només m’importa que em paguin i pugui rebaixar el deute amb el banc. Assumeixo que hauré perdut tots aquests diners “lamenta la Francesca que critica que no li hagin dit mai quin era el valor de la taxació.

“La millor solució possible”

Fonts de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà reconeixen que es tracta d’un cas “singular i complex” i asseguren que s’està treballant per poder oferir als veïns la “millor solució possible”. Des del consistori assenyalen que estan pendents d’una valoració de l’immoble per a procedir a l’expropiació forçosa de l’edifici i de tots els habitatges.

L’Ajuntament assegura que s’ha reunit diverses vegades amb els propietaris i que s’han fet les gestions oportunes per retirar l’impost de les escombraries que fa anys que no paguen i facturar-los la quota mínima de l’IBI.

Ven’nus presentarà “Mai vista trista” a la [2] d’ Apolo

ven’nus-presentara-“mai-vista-trista”-a-la-[2]-d’-apolo
Ven’nus presentarà “Mai vista trista” a la [2] d’ Apolo

Sota el nom de Ven’nus, Valèria N. Saurí presentarà en directe el seu nou àlbum, “Mai vista trista”, el pròxim 6 de març a la Sala 2 d’ Apolo, en el marc de Primavera Tours. 

Aquest segon disc de la cantant de Sabadell es construeix a través de catorze cançons que dibuixen una identitat viva, canviant i vulnerable. Un treball on Ven’nus s’allunya del personatge immutable per mostrar una veu artística honesta, lúcida i en constant transformació.

El concert serà la primera oportunitat per endinsar-se en aquest nou univers en viu, amb una posada en escena que traslladarà al directe el discurs emocional, estètic i sonor del disc.

Amb “Mai vista trista”, Ven’nus es consolida amb una veu pròpia dins l’escena pop underground catalana, reafirmant-se com una de les propostes més personals i singulars de la nova generació. Les entrades ja a la venda.

L’entrada Ven’nus presentarà “Mai vista trista” a la [2] d’ Apolo ha aparegut primer a Primera Fila.

La Vall d’Aro Run Series es consolida a través de les tres curses que se celebraran abans de l’estiu

Vall d'Aro Run Series

La Vall d’Aro Run Series es consolida com una proposta esportiva que va més enllà de la competició. “És una experiència de territori”, van remarcar els organitzadors durant la presentació. L’objectiu és donar a conèixer els atractius de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, des del litoral fins a la muntanya, passant pel nucli antic medieval.

Enguany, per primera vegada en onze edicions, la cursa està organitzada al 100% per corredores i corredors, sota la coordinació del Club Esportiu Tritons. Un fet que, segons el responsable esportiu Mario Orozco, es notarà “en els detalls i en la cura cap als participants”.

El format manté tres proves independents, però connectades en una classificació general. Cada participant pot inscriure’s a una, dues o a les tres curses, amb un sistema de puntuació propi per determinar els guanyadors de la lliga. Un dels pilars fonamentals és la vinculació entre esport i salut. Des del club defensen que l’activitat física ha d’estar a l’abast de tothom, independentment de la condició física.

Per això, totes les curses incorporen modalitat caminada, facilitant la participació de persones que no volen competir. També es fa una crida explícita al públic jove, amb la voluntat d’incrementar-ne la presència tant com a corredors com a voluntaris. “L’esport no és un patiment ni una obligació; pot ser una experiència compartida i enriquidora”, ha subratllat Montse Rovira, membre dels Tritons.

La sostenibilitat és un altre dels eixos centrals. L’organització aposta per una gestió responsable dels residus i introdueix mesures innovadores, com l’ús de cintes compostables per senyalitzar els recorreguts. En cas que alguna no es retiri, es degrada de manera natural. Aquest compromís ecològic forma part dels estatuts del club i es reflecteix en tots els aspectes logístics de les curses.

Les tres curses per recórrer el municipi

La primera cita serà el 3 de maig, amb la cursa lineal de 10 quilòmetres entre Torre Valentina (Sant Antoni de Calonge) i S’Agaró, amb arribada al Parc Sant Ramon. Es tracta d’un recorregut espectacular que combina escales, sorra i desnivell, amb vistes constants al mar. Una cursa exigent però altament gratificant, que molts consideren una de les més atractives de la zona.

El 16 de maig arribarà la nocturna, amb sortida des de la plaça Poeta Sitjà de Castell d’Aro. El recorregut principal és de 11,5 quilòmetres amb prop de 500 metres de desnivell positiu, fet que la converteix en una prova exigent. La cursa recorre el nucli antic i culmina amb el pas pel castell medieval, oferint una experiència diferenciadora. També hi haurà un recorregut reduït per a caminadors.

La sèrie es tancarà el 31 de maig amb la Clàssica, amb sortida a la Masia Bas de Platja d’Aro. Amb una distància de 15 quilòmetres i prop de 490 metres de desnivell positiu, ofereix una primera part exigent i un tram final per gaudir de les Gavarres. També inclou un recorregut curt d’uns 3 quilòmetres, ideal per a famílies o participants novells.

Hi haurà premis per als tres primers classificats absoluts masculins i femenins de cada cursa, així com per al millor atleta local, el participant més jove i el de més edat. L’organització garanteix cronometratge amb xip, assegurança, ambulància i coordinació amb la policia local. Les inscripcions per a la primera cursa ja estan obertes a la web oficial.

Amb la crida a buscar voluntaris i un fort accent en el factor humà, la Vall d’Aro Run Series aspira a consolidar-se com una festa esportiva oberta a tothom. Ho explica un dels membres del Club Esportiu Tritons, Mario Orozco, que a més reivindica la participació dels col·lectius més joves.

Detenen un home a Palafrugell per amagar droga en una olivera a Mont-ras

haxix droga mont-ras palafrugell

La policia ha detingut un home a Palafrugell per amagar droga en una olivera a Mont-ras. L’arrest es va fer aquest dilluns al matí. Els agents el relacionen amb un delicte contra la salut pública. L’home té vint-i-sis anys i antecedents policials.

Els fets es remunten al passat 14 de febrer. Un veí de Mont-ras va avisar la policia. L’home havia vist un jove amagant objectes dins d’una olivera que es troba en un camí d’una finca privada. Els agents hi van anar després de rebre l’avís. Van localitzar una bossa amagada dins d’una branca buida.

A l’interior hi havia divuit embolcalls de cocaïna. També hi havia sis peces d’haixix. La droga estava oculta com si fos un petit amagatall natural. La policia va obrir una investigació. Els agents van identificar el sospitós dies després i, finalment, el van detenir a Palafrugell.

Disminueix el grau de satisfacció global dels usuaris dels Equips d’Atenció Primària de Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí

El Servei Català de la Salut ha fet públics els resultats del Pla d’enquestes de percepció,
experiència i satisfacció dels usuaris i usuàries (PLAENSA) del 2025. Al Baix Empordà, la tendència és positiva als Equips d’Atenció Primària de la Bisbal d’Empordà i Palafrugell, però la valoració disminueix a Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí respecte de l’enquesta de l’any passat.

El grau de satisfacció global, en una valoració entre 0 i 10 punts, està per sobre del 7,5 a tots els Equips d’Atenció Primària de la comarca del Baix Empordà. De fet, a la Bisbal passa d’un 7,67 el 2024 a un 7,87 el 2025. A Palafrugell, d’un 8,21 a un 8,77. A Palamós, d’un 8,14 a un 7,6. A Sant Feliu de Guíxols, d’un 7,98 a un 7,95. I a Torroella de Montgrí, d’un 8,23 a un 7,98.

A més, destaquen alguns àmbits de cada EAP que estan significativament per sobre de la mitjana de Catalunya. A Torroella de Montgrí, un 88,8% dels usuaris enquestats valoren la facilitat per obtenir un dia de visita (a la Bisbal, un 83,6%; i a Palafrugell, un 81,1%) un percentatge que baixa fins al 64,8% al conjunt del país.

Els usuaris de Palafrugell, a més, valoren altres aspectes com els diversos canals per rebre atenció, la puntualitat per entrar a la consulta, l’atenció rebuda al CAP fora de l’horari habitual i el tracte persona del taulell. En tots aquests àmbits, la resposta dels enquestats és substancialment millor que a la mitjana de Catalunya.

Per contra, l’EAP de Palamós és l’únic que té percentatges significativament per sota de la mitjana de Catalunya en diversos aspectes. Per una banda, el 79,6% dels usuaris valora el temps que dedica el metge o metgessa, pel 88,2% del conjunt del país. El 80,2% considera que pot donar la seva opinió, percentatge inferior al 88,7% de l’àmbit català. I, per últim, un 88,5% entén les explicacions rebudes, encara que arreu de Catalunya aquest percentatge puja fins al 94,3%.

Oriol Porxas: “És una manera contundent de dir que ja n’hi ha prou”

En una entrevista concedida al programa De cap a cap amb Joan Bosch, l’Oriol —el banyolí que es va fer viral arran d’una intervenció espontània sobre el caos de Rodalies— ha explicat com ha viscut les darreres setmanes després que la seva frase es convertís en fenomen a les xarxes. Tot va començar a l’estació, quan, enmig del caos per agafar un tren, va expressar el seu malestar davant les càmeres de TV3. La contundència i naturalitat de la seva frase van connectar immediatament amb milers de persones, fins al punt que el vídeo es va escampar ràpidament per Instagram, TikTok i altres plataformes: “Això és can pixa i rellisca”.

L’Oriol assegura que continua sent la mateixa persona. “Soc molt humil i continuo fent vida normal”, explica. Ara bé, reconeix que el ritme s’ha intensificat. “Si abans era una persona ocupada, ara encara més: moltes entrevistes, molts projectes nous i molta gent que m’ha demanat espectacles”, afirma.

Tot i això, vol desmuntar un mite: la viralitat no equival a enriquir-se. “La gent confon fama i diners. Ser viral és efímer. No em cauen els diners del cel cada cop que algú comparteix el clip”, subratlla. Els ingressos que ha pogut generar provenen de l’augment de la seva activitat professional i de nous projectes vinculats al seu nom.

Un impuls per donar-se a conèixer com a artista

Actor en formació i mag professional, l’Oriol ha aprofitat el moment per reforçar la seva presència pública. Ha impulsat la web campixa.cat, on ven marxandatge relacionat amb la frase que el va fer conegut. “És un impuls que m’ha donat la vida per donar a conèixer qui soc realment i què aporto com a artista”, explica.

La seva activitat principal, però, continua sent l’espectacle en directe. Treballa al parc Kaotik World, el trampolí parc situat a Salt, on actua com a mag cada setmana. Cada divendres a la tarda ofereix màgia de prop, taula per taula, en un format directe i interactiu. “És casa meva. Qui em vulgui veure fer màgia, sap on trobar-me”, diu. A més, està treballant en la creació d’un espectacle propi en una sala independent, un projecte que podria consolidar encara més la seva trajectòria artística.

De frase espontània a lema reivindicatiu

Una de les conseqüències més sorprenents de la viralitat ha estat l’ús de la seva expressió com a lema en mobilitzacions socials. Recentment, una manifestació de docents a Girona va adoptar una versió de la frase com a crit reivindicatiu. Lluny d’incomodar-lo, l’Oriol ho celebra. “Em sembla una bonica forma i contundent de dir que ja n’hi ha prou”, afirma.

Reconeix que mai no va pronunciar aquelles paraules amb voluntat política, sinó que li van sortir de dins. “Parlo així, simplement. Però és una frase amb identitat nostra i molt reivindicativa”. De fet, assegura que, si pot, està disposat a participar en mobilitzacions que denunciïn injustícies socials. “No hi ha cap por. Si puc donar suport, encantat.”

Malgrat l’èxit mediàtic, l’Oriol té clar que la fama pot ser passatgera. “La viralitat és efímera”, repeteix. Per això vol aprofitar el moment amb responsabilitat i agraïment. “Intento ser el màxim d’agraït possible”, diu.

El banyolí també va tenir paraules per a l’altre Oriol de la ciutat, l’esportista olímpic que recentment ha aconseguit una medalla d’or, demostrant l’orgull compartit per una ciutat que, en pocs dies, ha vist com dos dels seus veïns ocupaven titulars per motius ben diferents. Amb els peus a terra, més projectes sobre la taula i una agenda plena, Oriol afronta aquesta nova etapa amb naturalitat. “La frase és el de menys. És l’excusa. El que m’interessa és que la gent conegui la meva feina.”