Benvolguts oients de Ràdio Capital. Jules Renard, que va escriure fa força més de cent anys Pèl de Panotxa i que al nostre país no coneix gaire ningú, deia que: “A la vida, no tenim amics, sinó moments d’amistat”. Els ha passat això mateix a vostès? Els ha passat que han anat perdent amigues o amics a mesura que els anys passaven? Compto que sí.
De petits o de joves, em sembla que la majoria denosaltres tenim o hem tingut grans amics o grans amigues i grans enemics o enemigues. És relativament fàcil, fins i tot ben fàcil, que algú passi d’una categoria o l’altra i no, una, sinó unes quantes vegades. Que en segons quins moments, una cosa i l’altra no són tampoc tan diferents.
De més grans, però, a mesura que anem aparellant-nos o ara també desaparellant-nos, a mesura que anem tenint fills o ara també tenint gats o gossos, i a mesura que anem tenint feina i pis o ara també perdent una cosa i l’altra i hem de tornar a buscar-les, l’amistat queda sovint en un segon terme. Hi ha altres necessitats, altres presses, altres urgències, altres interessos. I a la curta o a la llarga, hi ha també quasi sempre altres amigues i altres amics que, en general també, acaben sent conegudes o coneguts perquè a la curta o a la llarga anem descobrint que no són pas com les amigues o els amics de la infantesa, aquells i aquelles de tota la vida.
Amb sort, amb molta sort, les amigues o els amics de la infantesa es recuperen, però quasi mai sempre totes o tots. Només recuperem aquelles o aquellsamics que retrobem un cop ens hem jubilat i hem deixat de tenir moltes de les presses de quan teníem una vida, diguem-ne, activa. Alguns o algunesd’aquelles amigues i d’aquells amics han quedat pel camí, d’altres no els tornes o no les tornes a veure mai més. Massa distància, massa lluny,massa temps.
I si ho escric en masculí, però també en femení és perquè no és pas el mateix l’amistat entre els homes que entre les dones. Hi ha més comèdia entre les dones que entre els homes? Qui soc jo per poder dir-los que no? Hi ha també més fidelitat entre les dones que entre els homes? Qui soc jo per dir-los també que sí?
Han comptat mai tots vostès quantes amigues o quants amics els queden un cop són grans? Quants o quantes amigues o amics que hem tingut són de veritat i quants o quantes només van semblar-nos-ho? I han comptat mai quants anys dura l’amistat d’aquells amics o d’aquelles amigues que ens semblava que eren per sempre? Segur que sí. I segur també que tots i totes hem anat aprenent tot això mentre vivíemperquè, ben mirat, estimats oients de Ràdio Capital, són aquestes coses les que anem pensant mentre parlem del que diguem que és la vida.
