Ecologistes i veïns simulen un mar ple de peixos i aus mortes com a protesta contra el parc eòlic marí de Roses

Un centenar de veïns, ecologistes i activistes contraris al parc eòlic marí projectat al golf de Roses han protagonitzat aquest matí una performance a la platja de les Barques de l’Escala (Alt Empordà). Vestits de negre, han escenificat la mort de peixos i aus per simbolitzar l’impacte que, asseguren, tindrà el projecte sobre la biodiversitat. “La implantació del projecte respon als interessos d’unes quantes companyies energètiques; nosaltres defensem un model alternatiu, descentralitzat i que aprofiti zones ja antropitzades”, ha afirmat Marià de Delàs, membre de ‘No al Plemcat’, que ha organitzat l’acció. La zona del golf de Roses és l’únic punt de Catalunya on l’Estat ha autoritzat la possible instal·lació de parcs eòlics marins.

La performance s’ha desenvolupat en tres actes per escenificar, de manera simbòlica, els impactes que els opositors atribueixen al projecte. En una primera part, ambientada amb música de Vivaldi, diversos participants han aparegut a la plaça de la Sardana amb globus que representaven peixos i aus marines, evocant la rica biodiversitat al golf de Roses. Tot seguit, amb la sardana l’Empordà, dues corrues de persones han entrat en escena per simbolitzar la població local.

Finalment, amb la banda sonora de La Guerra de les Galàxies, un molí eòlic muntat sobre una plataforma amb roses ha avançat cap als participants i, en apropar-s’hi, tant els “animals” com els “veïns” han caigut a terra, escenificant la mort de la biodiversitat i la pèrdua de la qualitat de vida.

Impactes ambientals “enormes”

Marta Ball-llosera, membre de la plataforma ‘No al Plemcat’, ha explicat que l’acció vol “mostrar, una vegada més, l’oposició al projecte”. Segons ha detallat, la Generalitat està accelerant els estudis per tirar endavant la prova pilot. Segons Ball-llosera, la performance pretén visualitzar com el parc afectaria especialment espècies com els ocells i els peixos, però també a la ciutadania del territori.

Des de la plataforma alerten que els impactes ambientals serien “enormes” i denuncien que el projecte suposaria “industrialitzar un sector marí”. En aquest sentit, recorden que un dels projectes presentats a la zona de Roses, el Tramuntana, plantejava una producció energètica “equiparable a la d’una central nuclear”, fet que, asseguren, evidencia la magnitud de la intervenció.

Partidaris d’un model energètic alternatiu

En la mateixa línia, un altre membre de la plataforma, Marià de Delàs, ha criticat que el projecte respongui “als interessos d’unes quantes companyies” vinculades a l’oligopoli energètic. Ha advertit que els aerogeneradors previstos tindrienh dimensions “superiors a la Sagrada Família” i que, en ser flotants, requeririen grans sistemes d’ancoratge que afectarien el fons marí. També ha assenyalat que les infraestructures d’evacuació elèctrica tindrien un impacte terrestre, travessant zones agrícoles fins a la subestació prevista a Vilaür.

De Delàs ha insistit que la plataforma aposta per un model energètic alternatiu, basat en la generació distribuïda i les comunitats energètiques, i que prioritzi espais ja antropitzats i degradats. En aquest sentit, ha destacat que diversos ajuntaments de l’Empordà també s’han posicionat en contra del projecte i que l’oposició també inclou col·lectius com entitats socials, ecologistes i agràries.

L’estat va aprovar a principis del 2023 els POEM que inclouen el golf de Roses com a únic punt de Catalunya on es podran instal·lar parcs eòlics marins. La zona té una superfície de 250 quilòmetres quadrats i ha de tenir una distància mínima de la costa de 12 quilòmetres.

Posteriorment, la Generalitat de Catalunya hi va impulsar el Plemcat com a prova pilot, amb tres aerogeneradors flotants, que ha de servir per testar la tecnologia abans no s’hi acabin implantant parcs eòlics comercials de forma definitiva.

Tot i els tràmits iniciats, cap dels projectes s’ha materialitzat encara.

Supermatí – 13 abril 2026

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 13 abril 2026
Loading
/

Un senglar es passeja per l’avinguda Juli Garreta de Sant Feliu

Senglar Sant Feliu av juli garreta

Un senglar s’ha estat passejant aquest matí per l’avinguda Juli Garreta de Sant Feliu de Guíxols. Des de l’Ajuntament s’ha alertat a vianants i conductors que anéssin amb precaució per la zona. L’albirament s’ha fet a les 7:45 h d’aquest matí i els serveis d’emergència ja estan alertats.

AENA versus Sagarra

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
AENA versus Sagarra
Loading
/

Mentre AENA -una empresa de gran participació pública, és a dir finançada gràcies a tots- donava un premi extremadament suculent (un milió d’euros!) a l’obra publicada en castellà, ii ho feia a Barcelona, com a l’enèsima burla cap a nosaltres, refregant-nos un cop més que som una colònia, i que hauríem d’estar contents i agraïts que es facin aquesta mena d’actes espanyolíssims a casa nostra, jo escoltava l’Illa de Maians, el pòdcast que fa el Bernat Dedéu des de fa ja uns anys sobre llibres.

El darrer episodi està dedicat a l’obra de Sagarra que Xavier Albertí ha dut altre cop als escenaris. L’obra ha fet pleno a tot arreu on estava programada, i més funcions farien i més n’omplirien, perquè el text de La corona d’espines i el muntatge parlen a totes generacions i de país encara n’hi ha.

I si us quedeu sense entrades perquè no la fan més, sempre us quedarà llegir el llibre, que llegir teatre és una cosa que avui en dia es fa poc i que jo personalment recomano molt, especialment als qui els fa mandra o els costa llegir, perquè és distret, es pot fer en grup, i és molt més fàcil pels dislèxics que, pel format, no es perden en la pàgina plena de lletres.

Ja m’ho sabreu dir.

 

Els Miralls de Dylan tornen a Girona amb un concert al Festival Strenes

El projecte Els Miralls de Dylan ha tornat als escenaris amb un concert a Girona, dins del Festival Strenes. El Teatre Municipal s’ha omplert per escoltar el duet format per Gerard Quintana i Jordi Batiste, que recupera en català el repertori de Bob Dylan.

El concert ha combinat música, poesia i humor, amb una posada en escena senzilla i directa. El públic ha rebut amb entusiasme cançons com Escolta-ho al vent, Tornaré a ser lliure i La noia del país del Nord.

A l’escenari, el duet ha estat acompanyat per Francesc Bertran a la guitarra i Simone Lambregts al violí. La formació ha reforçat un so íntim, pensat per destacar les lletres i el missatge de les cançons.

Els músics han remarcat la vigència dels textos de Dylan. Han recordat que moltes peces són dels anys seixanta, un moment de lluita per drets socials. Segons expliquen, aquestes lletres connecten amb l’actualitat i resulten més necessàries que mai.

El projecte té una trajectòria llarga, que es remunta a finals dels anys noranta. Després d’una primera etapa i una nova gira fa més d’una dècada, el duet reprèn ara l’activitat amb una desena de concerts previstos fins al mes de juny.

Els artistes també han obert la porta a noves adaptacions. Han explicat que encara hi ha cançons importants per traduir, fet que podria ampliar el repertori en el futur.

El retorn a Girona ha tingut un significat especial per als músics. Han destacat el vincle amb el festival i la bona resposta del públic en aquest escenari.

Joan Santanach guanya el IV Premi de poesia Romanyà amb Heroides

premi poesia sta cristina

Romanyà de la Selva ha acollit el veredicte del IV Premi de poesia Romanyà en memòria de Mercè Rodoreda, un certamen impulsat per l’Editorial Trípode amb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. En aquesta edició, s’hi han presentat més de quaranta obres.

L’acte s’ha celebrat a l’església del nucli amb una assistència d’una seixantena de persones i la presència de diverses autoritats, entre elles representants del Departament de Cultura a Girona i del consistori cristinenc.

El jurat ha decidit per unanimitat atorgar el premi a Joan Santanach Suñol, que s’hi presentava amb el pseudònim Berta d’Arenys, pel recull Heroides. L’obra ha estat reconeguda per la seva coherència i ambició, així com per la capacitat de combinar la tradició del sonet amb una lectura contemporània de mites i figures literàries.

Segons el jurat, el llibre proposa una revisió crítica d’arquetips culturals i dona veu a figures femenines sovint silenciades, tot establint un diàleg entre passat i present. També n’han destacat la riquesa lingüística i l’homenatge subtil a la poesia de Mercè Rodoreda i a la tradició literària catalana.

Heroides s’inscriu en la tradició del sonet català i connecta amb autors clàssics i moderns, alhora que articula temes universals com l’exili, el desig o la violència. Aquesta diversitat de veus construeix un relat poètic que travessa el temps i actualitza mites antics amb sensibilitat contemporània.

Joan Santanach és professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona i ha desenvolupat la seva trajectòria entre l’estudi de la literatura medieval i la del segle XIX. També ha estat vinculat a projectes culturals rellevants i actualment ocupa responsabilitats institucionals en l’àmbit de la política lingüística.

El premi comporta la publicació de l’obra guanyadora, que veurà la llum aquest estiu dins la col·lecció de poesia contemporània de Trípode. El guardó, nascut coincidint amb el 40è aniversari de la mort de Rodoreda, vol consolidar-se com un espai de promoció de la poesia catalana i de reconeixement als nous autors.