2009: L’any que Begur va obrir l’Ajuntament les 24 hores a través d’Internet
El setembre de 2009, l’Ajuntament de Begur va renovar completament el seu web municipal i hi va incorporar noves eines d’atenció ciutadana. El canvi anava més enllà d’una nova imatge: per primera vegada, els veïns podien formular preguntes al consistori a qualsevol hora i obtenir informació sense haver de desplaçar-se fins a la Casa de la Vila ni adaptar-se als horaris d’atenció presencial.
Internet ja s’havia convertit aleshores en una porta d’entrada important a Begur. El web municipal, que funcionava amb l’adreça begur.org, rebia una mitjana de 40.000 visitants cada mes i acumulava unes 330.000 pàgines consultades, unes vuit per visita. Les connexions arribaven també des dels Estats Units, Austràlia, el Japó, el Canadà i diferents països europeus.
La principal novetat de la renovació va ser la incorporació de l’iSAC, un sistema intel·ligent d’atenció ciutadana. L’eina estava pensada per facilitar l’accés a la informació municipal i resoldre consultes senzilles o repetitives directament a través d’Internet.
Una de les seves particularitats era que el ciutadà no necessitava conèixer el vocabulari administratiu. El sistema podia interpretar preguntes formulades amb llenguatge habitual i buscar una resposta relacionada amb allò que l’usuari volia saber. D’aquesta manera, l’Ajuntament aspirava a fer més fàcil la consulta d’informació municipal des de casa.
La revista municipal Es Pedrís Llarg ho presentava com una ampliació de l’atenció ciutadana a les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Aquella possibilitat representava un canvi considerable en una època en què bona part de la relació entre els veïns i l’administració encara es feia presencialment o per telèfon.
La implantació de l’iSAC va ser possible gràcies a un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Begur i la Universitat de Girona. Un estudi de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicat posteriorment situava Begur entre els ajuntaments que utilitzaven aquest sistema, al costat de municipis com Terrassa, Sant Cugat, Salt o Celrà.
La renovació afectava també l’aspecte i l’organització de la pàgina. El disseny va anar a càrrec de l’empresa gironina Gabinet de Disseny Gràfic GdG, que aquell mateix període treballava també en la nova imatge de la revista municipal.
El web continuava complint la seva funció d’aparador de Begur per als visitants que buscaven informació des de qualsevol punt del món, però el projecte de 2009 reforçava especialment la seva funció com a servei públic. Internet començava a convertir-se en un canal estable de comunicació entre l’Ajuntament i la ciutadania.
Aquella renovació arribava en un moment en què les administracions començaven a traslladar a la xarxa una part dels serveis que tradicionalment s’havien ofert només des de les oficines municipals. La possibilitat de trobar informació o resoldre una consulta sense passar presencialment per l’Ajuntament anticipava una transformació que s’acceleraria durant els anys següents amb l’administració electrònica.
La nova web de 2009 va marcar així una nova etapa en la relació entre l’Ajuntament de Begur i els ciutadans. La Casa de la Vila continuava sent el centre de l’administració municipal, però una part de les seves portes començava a estar oberta permanentment a través d’Internet.
Bibliografia
Ajuntament de Begur, Es Pedrís Llarg, núm. 90, «El web municipal de Begur estrena nova imatge i més serveis», octubre de 2009:
https://www.premiscarlesrahola.cat/wp-content/uploads/es_pedris90.pdf
Escola d’Administració Pública de Catalunya, estudi sobre l’atenció ciutadana i les eines de preguntes i respostes en línia, 2010:
https://eapc.bibliotecadigital.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.14227/1559/2010_atencio_ciutadana_de_la_rosa.pdf?isAllowed=y&sequence=1
Gabinet de Disseny Gràfic GdG, informació sobre els projectes de comunicació i disseny desenvolupats per a l’Ajuntament de Begur:
https://www.gdg.cat/ca/actualitat/
2007: L’any que Begur va superar els 4.200 habitants al final del boom urbanístic
L’any 2007, Begur va culminar un període de fort creixement demogràfic i urbanístic que havia marcat bona part de la dècada. El municipi va superar durant aquell any la barrera dels 4.200 habitants i va arribar als 4.304 residents registrats a 1 de gener de 2008, la xifra més alta assolida abans de l’esclat de la crisi immobiliària. (Idescat)
El creixement havia estat molt ràpid. L’any 2000 Begur tenia 3.411 habitants. El 2003 ja n’eren 3.748 i el 2005 s’acostava als 4.000. A 1 de gener de 2007, el padró registrava 4.086 residents i, dotze mesos després, la població havia pujat fins als 4.304. En vuit anys, el municipi havia guanyat gairebé 900 habitants. (Idescat)
Aquell augment de població coincidia amb uns anys de gran activitat constructora. El 2004 s’havien iniciat 220 habitatges nous a Begur; el 2005, 295, i el 2006, 276. El 2007 el ritme de noves promocions ja començava a baixar, amb 114 habitatges iniciats, però aquell any van arribar a final d’obra 152 habitatges, la xifra més elevada de tota la sèrie estadística disponible des de 1992. (Idescat)
El 2007 es convertia així en la culminació d’un cicle. Moltes de les promocions iniciades durant els anys anteriors s’acabaven just quan el sector immobiliari començava a donar els primers senyals de frenada.
La transformació no era únicament urbanística. Begur havia canviat també demogràficament. A principis de la dècada la població estrangera tenia un pes molt inferior, però l’any 2007 ja representava una part destacada dels residents del municipi. El creixement d’aquells anys estava relacionat amb una etapa d’expansió econòmica, residencial i turística que atreia nova població.
La ruptura va arribar immediatament després. Si el 2007 encara s’havien iniciat 114 habitatges, el 2008 la xifra va caure fins a només 24 i el 2009 es va reduir encara més, fins als 18. El contrast amb els 295 habitatges iniciats només tres anys abans mostra la rapidesa amb què es va acabar el cicle expansiu. (Idescat)
La població també va començar a baixar. Després dels 4.304 habitants registrats a principis de 2008, Begur va passar a 4.258 l’any següent i a 4.209 el 2010. La davallada va continuar, amb algunes oscil·lacions, durant bona part de la dècada següent. (Idescat)
El punt més baix va arribar el 2020, quan Begur tenia 3.891 habitants. A partir d’aquí, però, el municipi va començar una nova etapa de creixement: 4.055 residents el 2021, 4.200 el 2022, 4.229 el 2023 i 4.286 l’any 2025. (Idescat)
La comparació permet veure fins a quin punt aquell màxim assolit al final del boom va marcar la demografia de Begur. El 2008 hi havia 4.304 habitants. Disset anys després, el 2025, n’hi havia 4.286: només 18 menys. (Idescat)
Begur ha necessitat, per tant, gairebé dues dècades per tornar pràcticament al nivell de població que havia assolit just abans de la crisi. El 2007 queda com l’any que va portar el municipi fins al final d’una etapa marcada per la construcció intensiva, l’augment ràpid de residents i una expansió que es va interrompre de manera abrupta a partir de 2008.
Bibliografia
Idescat, Padró municipal d’habitants. Evolució de la població de Begur:
Idescat, població de Begur
Idescat, estadística de l’edificació residencial. Habitatges construïts de nova planta a Begur:
Idescat, habitatges construïts a Begur
Idescat, població total i estrangera de Begur, dades 2021-2025:
Idescat, població actual de Begur
Ajuntament de Begur, documentació del planejament urbanístic municipal i revisió del POUM:
Ajuntament de Begur, POUM
[AGENDA] Què puc fer el dissabte 22 d’agost a l’Empordà i Comarques Gironines?
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
Sant Martí d’Empúries celebra aquest dissabte 22 d’agost a les 22 h el concert Winterreise en el marc del Festival de Música de l’Escala.
A Calonge avui s’acaba el F’estiu amb la Sant Andreu Jazz Band. La proposta, que es podrà veure al pati del Castell de Calonge, ja fa setmanes que ha exhaurit les entrades i servirà per tancar el festival que ha omplert el 90% del seu aforament en tots els seus concerts.
I a Setcases avui s’acaba també el festival Vespreig. I es que Miquel Abras arriba amb The Best Of per posar punt i final a aquesta nova edició del festival.
A Tortellà se celebra una nova edició de La Crema de Tortellà, festa popular i de foc que rememora l’assalt, saqueig i incendi de la vila per les tropes carlines el 21 d’agost de 1873, amb una nit d’espectacles i música.
D’altra banda, Pals celebra una nova edició de la Industrial Market a Torre Mora. A les 19 h es farà un taller de fang amb la Judith. A les 20.30 h el màgic Andreu farà L’increible show d’estiu. I la nit acabarà amb el concert del DJ Edu Egea.
Festes Majors
Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de Torroella de Montgrí, Vulpellac, Garriguella, Sant Climent Sescebes, Mieres i Bordils. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.
