Palamós estrenarà l’1 d’octubre un nou sistema de recollida de residus per als comerços

privat:-el-nou-servei-de-neteja-i-recollida-de-residus-de-palamos-incorpora-millores-per-a-facilitar-la-separacio-de-les-escombraries-dels-establiments-i-les-activitats-comercials
Privat: El nou servei de neteja i recollida de residus de Palamós incorpora millores per a facilitar la separació de les escombraries dels establiments i les activitats comercials

Palamós estrenarà l’1 d’octubre un nou sistema de recollida de residus adreçat als comerços i a les activitats econòmiques del municipi. El servei incorporarà horaris nocturns, un calendari adaptat a cada temporada i noves eines per facilitar la separació de les diferents fraccions.

Una de les principals novetats serà la recollida porta a porta de la fracció resta, formada pels residus que no es poden reciclar. Aquesta categoria se sumarà a l’orgànica, els envasos, el vidre, el paper i el cartró.

Els grans productors també tindran un nou calendari de recollida, amb freqüències diferents durant la temporada baixa i els mesos de més activitat. Entre juny i setembre, i també durant Setmana Santa, la majoria de fraccions es recolliran cada dia.

La recollida comercial es farà principalment a partir de les deu de la nit, amb l’objectiu de reduir la presència de residus als carrers durant el dia. El vidre serà l’excepció i es retirarà en horari diürn per evitar molèsties acústiques durant la nit.

El nou sistema incorporarà també lectors electrònics als contenidors comercials. Cada recollida quedarà registrada per establiment, dia i tipus de residu.

Aquesta informació permetrà conèixer l’ús real del servei per part de cada comerç. L’Ajuntament planteja que aquestes dades puguin servir en el futur per definir una taxa vinculada al comportament en la separació dels residus.

Els establiments podran consultar la informació mitjançant una aplicació digital. Els responsables municipals del servei també tindran accés a aquestes dades per fer-ne el seguiment.

Abans de l’entrada en funcionament, l’Ajuntament de Palamós farà dues reunions informatives els dies 9 i 10 de setembre a la Biblioteca Municipal. Les sessions serviran per explicar els canvis als comerços i empreses locals.

A partir del 14 de setembre, un equip d’educació ambiental també visitarà personalment els establiments. Durant aquestes visites s’explicarà el funcionament del servei i es lliurarà el material necessari per separar correctament els residus.

La recollida comercial forma part del nou model de neteja viària, platges i gestió de residus de Palamós, que va començar a desplegar-se durant el mes de juliol. El canvi preveu més personal, més maquinària i noves eines de planificació i control.

El servei també incorporarà progressivament una flota renovada, amb diferents tipus de vehicles adaptats als carrers del municipi. Prop d’una dotzena seran completament elèctrics i també s’estrenarà una flota capaç de recollir dues fraccions alhora.

La implantació del nou model serà progressiva. La neteja viària i de platges ja està en funcionament, la recollida comercial començarà a l’octubre i la domiciliària iniciarà una primera fase al desembre.

L’Ajuntament preveu ampliar després aquest sistema de recollida domiciliària a la resta de Palamós durant el 2027. L’objectiu final és augmentar la recollida selectiva, reduir els residus enviats a l’abocador i contenir els costos de gestió.

Edicions Sidillà publica la correspondència inèdita de Mercè Rodoreda amb tres amigues de joventut

Edicions Sidillà publica la correspondència inèdita de Mercè Rodoreda amb tres amigues de joventut, reunida en un volum que permet descobrir una faceta més íntima i quotidiana de l’escriptora. El llibre porta per títol Mercè Rodoreda. Cartes a les amigues retrobades. De la Catalunya republicana a Romanyà.

La publicació recull les cartes que Rodoreda va intercanviar amb Susina Amat, Julieta Franquesa i Carme Manrubia, tres amigues que havia conegut durant la Guerra Civil. Totes quatre havien coincidit al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.

La guerra i l’exili les van separar durant anys, però més endavant van reprendre el contacte a través d’una correspondència intensa. Les cartes es van convertir en un espai per compartir records, confidències i reflexions personals.

Aquest epistolari permet seguir la vida de Rodoreda des dels anys de la Catalunya republicana fins a la seva etapa final a Romanyà de la Selva. Les cartes expliquen el retorn a Catalunya, el reconeixement literari i la construcció de la casa on l’escriptora va passar els darrers anys.

El llibre també té un interès literari destacat perquè permet acostar-se al procés creatiu de Mercè Rodoreda. L’autora hi comenta obres com Mirall trencat, comparteix dubtes sobre la seva escriptura i demana opinió sobre textos encara no publicats.

La correspondència també inclou reflexions sobre literatura, política, exili, salut i amistat. El conjunt ofereix una imatge més espontània de Rodoreda i amplia el coneixement sobre la seva trajectòria personal i literària.

L’edició ha anat a càrrec d’Anna Maria Saludes Amat i Araceli Bruch Pla. Saludes, filla de Susina Amat i estudiosa de l’obra de Rodoreda, va conservar aquesta correspondència durant dècades i va impulsar-ne la publicació.

Després de la seva mort, l’octubre de 2025, Araceli Bruch Pla va continuar el projecte. La investigadora va completar la documentació i l’edició per fer possible la publicació del treball.

El volum, de més de 400 pàgines, incorpora les cartes, estudis introductoris, notes biogràfiques i documentació complementària. També inclou un ampli annex gràfic per contextualitzar la relació entre les quatre dones.

La publicació s’incorpora a la col·lecció L’Illa Roja d’Edicions Sidillà i coincideix amb el quinzè aniversari de l’editorial, amb seu a la Bisbal d’Empordà.

Amb aquest llibre, Edicions Sidillà recupera una documentació que aporta noves claus sobre la vida i l’obra de Mercè Rodoreda, especialment sobre els anys del retorn a Catalunya i la seva vinculació amb Romanyà de la Selva.

La Bisbal inicia el 7 de setembre les obres de Cavallers i Prat de la Riba

La Bisbal d'Empordà

La Bisbal d’Empordà iniciarà el 7 de setembre les obres dels carrers Cavallers i Prat de la Riba. Els treballs duraran uns deu mesos i es faran per fases. L’actuació transformarà un dels principals accessos al centre de la ciutat. El projecte renovarà l’espai públic i diversos serveis d’aquest eix urbà.

La reurbanització tindrà una inversió de prop d’un milió i mig d’euros. La Generalitat de Catalunya assumirà prop de tres quartes parts del cost. L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà aportarà aproximadament una quarta part. Els treballs renovaran el paviment, l’asfalt i les xarxes de serveis. També es milloraran les instal·lacions d’aigua, electricitat, gas i telecomunicacions.

El projecte incorporarà un nou sistema de drenatge de gran capacitat. La xarxa conduirà l’aigua fins al riu Daró. Aquesta actuació vol reduir els problemes d’inundació de la zona. La intervenció també donarà més espai als vianants. Les voreres seran més amples i regulars. Un dels trams tindrà una plataforma al mateix nivell.

L’actuació renovarà també l’enllumenat públic amb sistemes de baix consum. El projecte incorporarà nou arbrat amb reg automàtic. Els treballs permetran recuperar la plaça situada davant del Pont Vell. Aquest espai quedarà destinat de nou a l’ús ciutadà.

El projecte busca millorar la seguretat viària i l’accessibilitat. També vol reforçar la connexió amb el centre històric. L’Ajuntament preveu també un entorn més favorable per al comerç local. La primera fase començarà al carrer Prat de la Riba. Afectarà el tram entre el carrer Vinyoles i la plaça Nova. Els treballs previs començaran el 7 de setembre. L’obra principal arrencarà el 14 de setembre. Aquesta primera fase durarà uns dos mesos. Els operaris substituiran les canonades d’aigua i construiran una nova xarxa de sanejament separada.

També renovaran l’asfalt i repararan les voreres afectades. L’execució per fases busca reduir les molèsties al veïnat. Durant les obres es mantindrà l’accés als habitatges i als comerços. El consistori també habilitarà recorreguts alternatius per al trànsit.

L’Ajuntament ha convocat una sessió informativa oberta a la ciutadania el 3 de setembre. La trobada començarà a les vuit del vespre a l’Ajuntament Vell. La sessió servirà per explicar el calendari i les afectacions de la primera fase. El veïnat també podrà plantejar preguntes i suggeriments. L’Ajuntament mantindrà actualitzada la informació durant tota l’obra. Ho farà amb butlletins, reunions obertes i els canals municipals.

L’atur creix un 5,8% a les comarques gironines durant l’agost, però se situa un 1,2% per sota de fa un any

atur seguretat social mes d'agost / ACN

L’atur a les comarques gironines ha crescut un 5,8% aquest agost amb un total de 27.720 persones sense feina, segons les dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Immigració El final de l’estiu ha registrat un increment de 1.531 aturats i ha situat Girona com la demarcació amb el percentatge més alt. Malgrat les dades negatives, la xifra està per sota de la de fa any (-1,28%). Seguint amb la mateixa tònica, les afiliacions i contractacions també han caigut aquest agost després que de mesos de rècords històrics. Durant l’últim mes, hi ha hagut 409.614 afiliacions, 3.093 menys que al juliol (-0,75%). Si mirem un any enrere, però, la dada és un 3,19% més alta amb 12.657 afiliats més que l’agost del 2025.

La demarcació de Girona ha tancat el mes d’agost amb 27.720 aturats, un 5,85% més que al juliol (1.531 persones més). La dada la converteix en la demarcació catalana on més ha crescut l’atur, seguida de Lleida amb un 5,3%. Malgrat això, les xifres són lleugerament inferiors a les registrades fa un any: hi ha 360 aturats menys que l’agost del 2025 (-1,28%).

Del total d’aturats, la majoria (15.880) són dones i 1.928 menors de 25 anys. Per sectors, com és habitual a les comarques gironines, el de serveis s’emporta la porció més gran amb 19.087 dels aturats, seguit -de lluny- per la indústria (3.108). Dels 1.531 nous aturats registrats durant l’últim mes, 1.026 es concentren en el sector serveis.

Amb relació a les afiliacions a la Seguretat Social, aquest agost se n’han registrat 409.614, un 0,75% menys que el mes anterior, i això suposa 3.093 persones menys que al juliol. La dada arriba després d’uns mesos registrant rècords històrics -al juliol hi va haver 412.707 afiliacions. Tot i la davallada, si ens fixem en les xifres de fa un any, les afiliacions se situen un 3,19% per sobre amb 12.657 persones més donades d’alta.

Més contractacions que fa un any, de nou imperen les temporals

Pel que fa als contractes, durant aquest agost se n’han rubricat 23.188, 13.620 menys que el mes anterior (-37%), però un 23,8% més que el mateix mes de fa un any. Del total, 13.243 han estat temporals i 9.945 indefinits.

Begur impulsa l’acord amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per impulsar l’habitatge protegit

Begur habitatge

El Ple municipal de Begur ha aprovat aquest dimarts un conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per promoure entre 12 i 16 habitatges en un solar de titularitat municipal d’Esclanyà. L’acord permetrà buscar una empresa promotora per construir els habitatges. La promoció se situarà al número 5B de l’avinguda Sant Josep, en una parcel·la de prop de 1.900 metres quadrats.

El planejament permet construir-hi entre 12 i 16 habitatges protegits. La xifra final dependrà de la mida dels pisos i de la distribució del projecte. L’espai edificable serà de prop de 1.100 metres quadrats. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya assumirà el concurs públic per seleccionar el promotor. L’Ajuntament busca així desencallar un projecte que no va trobar candidats en el primer concurs.

El consistori va obrir aquell procediment el mes de maig. Cap empresa hi va presentar una oferta. Per aquest motiu, el govern municipal ha buscat una nova fórmula. El projecte utilitzarà el model del dret de superfície. El terreny continuarà vinculat al sector públic. El promotor podrà construir i gestionar els habitatges durant 75 anys.

L’Ajuntament considera aquesta promoció una peça central de la seva política d’habitatge. La prioritat és ampliar el parc protegit del municipi i facilitar l’accés a un habitatge assequible. L’alcaldessa de Begur, Maite Selva, considera l’accés a l’habitatge un dels principals reptes locals. L’Ajuntament vol facilitar l’arrelament de la població i crear més opcions residencials per als veïns.

Una quarta part dels pisos, per a joves

El conveni ja fixa diversos criteris socials per adjudicar els futurs habitatges. Una quarta part dels pisos es reservarà a persones de fins a 35 anys. Els candidats també hauran d’acreditar almenys cinc anys d’empadronament a Begur. L’Ajuntament vol afavorir les persones amb una vinculació estable amb el municipi i donar més oportunitats a la població jove.

El consistori posa una atenció especial en aquest col·lectiu. Molts joves tenen dificultats per trobar habitatges a preus assequibles al municipi. Maite Selva considera prioritari oferir alternatives per facilitar la continuïtat dels seus projectes de vida a Begur. L’Ajuntament també relaciona aquesta política amb la voluntat de mantenir una comunitat activa durant tot l’any.

Una segona promoció al costat

La promoció del número 5B serà només la primera fase. L’Ajuntament preveu una segona actuació a la parcel·la adjacent, situada al número 5A de l’avinguda Sant Josep. Actualment, aquest terreny encara és de titularitat privada. El consistori treballa per obtenir-ne la plena disponibilitat i després preveu impulsar-hi una altra promoció d’habitatges protegits.

En aquesta segona fase, l’Ajuntament gestionarà directament el concurs públic. La previsió municipal contempla la venda dels habitatges resultants. Les dues promocions formen part d’un mateix projecte residencial i el consistori vol desenvolupar-lo per fases. La primera començarà al solar municipal del número 5B i la segona arribarà després al terreny del número 5A.

El Ple també ha aprovat una mesura per afavorir la continuïtat entre les dues promocions. El futur concurs valorarà especialment el promotor de la primera fase. Aquest promotor podrà obtenir la meitat de la puntuació màxima prevista en aquest apartat. Els plecs hauran de concretar les condicions definitives del procediment.

Un projecte iniciat fa quatre anys

L’Ajuntament va començar a desenvolupar aquest sector l’any 2022. El planejament anterior destinava aquests terrenys a usos comercials. El consistori va modificar després la planificació urbanística per introduir habitatge lliure i habitatge protegit. Les obres d’urbanització del sector s’han executat aquest 2026 i l’Ajuntament ha assumit aquests treballs.

Després de les obres, el consistori va obrir el primer concurs per al solar 5B. El procediment no va rebre cap proposta. Ara, la participació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya obre una nova via. L’Ajuntament confia en l’experiència d’aquest organisme per trobar un promotor i facilitar l’execució de la promoció.

L’acord aprovat pel Ple representa un nou pas administratiu per crear habitatge protegit a Esclanyà. El projecte preveu ampliar l’oferta residencial protegida en dues fases. L’objectiu municipal és generar més habitatge assequible i donar resposta a les necessitats residencials de la població de Begur.

2012: L’any que va començar a construir-se la primera piscina mancomunada de Catalunya

El 28 de setembre de 2012, Palamós, Calonge i Vall-llobrega van posar la primera pedra de la piscina coberta que els tres municipis havien decidit construir conjuntament. L’equipament s’aixecava al sector de Belitrà Est, dins del terme municipal de Calonge però a tocar de Palamós, i havia de donar servei a una població d’uns 30.000 habitants. Després de deu anys de projectes i tràmits, començaven les obres de la que es convertiria en la primera piscina mancomunada de Catalunya.

La història havia començat el 2002. Els aleshores alcaldes de Palamós, Jordi Pallí; Calonge, Josep Rosselló, i Vall-llobrega, Joan Surroca, van signar un primer protocol d’intencions per impulsar una piscina coberta compartida. Aquell acord va ser també l’embrió de la Mancomunitat formada pels tres municipis, que havia de permetre gestionar conjuntament projectes i serveis que difícilment podien afrontar amb la mateixa estructura de manera separada.

La piscina es va convertir en un dels grans projectes d’aquesta col·laboració, però el camí fins a les obres va ser llarg. Calia trobar una ubicació, resoldre la situació urbanística dels terrenys, definir el model de gestió, aconseguir finançament i preparar un projecte que respongués a les necessitats dels tres municipis. Durant una dècada, la futura instal·lació va anar passant per diferents fases administratives mentre els ajuntaments mantenien l’objectiu de construir-la.

El projecte va avançar especialment durant el 2012. El 31 de gener, l’Assemblea de la Mancomunitat va aprovar l’avantprojecte executiu. A l’abril es va donar llum verda al projecte de la piscina i durant els mesos següents es van completar els últims tràmits necessaris perquè poguessin començar les obres. Al juliol es van designar també els tècnics municipals que s’encarregarien de fer-ne el seguiment.

Durant l’estiu es van començar a preparar els terrenys de Belitrà Est. Es van fer treballs de desbrossament i condicionament de la parcel·la i es va ajustar la planimetria de l’espai on havia d’aixecar-se l’edifici. Després d’anys en què el projecte havia existit sobretot en documents, plànols i acords institucionals, les primeres màquines començaven a transformar físicament el solar.

El complex projectat tenia més de 4.200 metres quadrats interiors. La peça principal era una piscina de 25 metres amb sis carrers, acompanyada d’una piscina auxiliar. L’equipament incorporava també gimnàs, sales per a activitats i musculació, saunes i zona d’hidromassatge. A l’exterior es preveien més de 3.700 metres quadrats destinats a aparcaments, accessos i zones verdes. El projecte incloïa també pistes de pàdel i altres espais esportius.

L’edifici s’havia dissenyat aprofitant el desnivell del terreny. Una part quedava soterrada i una altra en superfície, amb la voluntat de reduir l’impacte visual de la construcció. L’arquitecte Jordi Marcè havia projectat una instal·lació pensada per concentrar en un mateix espai activitats aquàtiques, esportives i de manteniment físic.

La inversió prevista per construir la piscina se situava al voltant dels 4,5 milions d’euros. La Generalitat i la Diputació de Girona aportaven conjuntament prop d’1,4 milions en subvencions. La resta de la inversió l’assumia el grup d’empreses concessionàries que s’encarregaria després de gestionar l’equipament durant 35 anys. Aquest sistema havia permès avançar el projecte en uns anys especialment difícils per a les finances municipals.

El 28 de setembre es va fer finalment l’acte de col·locació de la primera pedra. Hi van participar Teresa Ferrés, alcaldessa de Palamós i presidenta de la Mancomunitat; Jordi Soler, alcalde de Calonge, i Rufino Guirado, alcalde de Vall-llobrega. Els representants dels tres municipis van remarcar la importància de compartir equipaments en un moment en què la situació econòmica obligava les administracions a buscar fórmules de col·laboració.

Les obres tenien un termini inicial de catorze mesos. El projecte que havia començat amb aquell protocol d’intencions del 2002 entrava així en la seva fase definitiva. Per a Palamós significava disposar, a pocs metres del seu terme municipal, d’una piscina coberta que podia utilitzar la seva població sense que l’Ajuntament hagués hagut d’assumir en solitari tota la construcció i el manteniment de l’equipament.

La piscina va acabar obrint al públic el 2014. El projecte havia necessitat dotze anys des d’aquell primer acord entre els tres municipis fins que els primers usuaris van poder entrar a les instal·lacions. La gestió compartida que havia començat com una solució per fer viable la construcció acabava donant lloc a un equipament esportiu comú per a Palamós, Calonge i Vall-llobrega.

El setembre de 2012 va ser el moment en què aquella idea va deixar definitivament els despatxos. Deu anys després que tres alcaldes acordessin unir esforços per tenir una piscina coberta, els seus successors es trobaven al solar de Belitrà Est per posar-ne la primera pedra. Començava la construcció d’un equipament que faria dels tres municipis els primers de Catalunya a compartir una piscina mancomunada.

Bibliografia

Ràdio Palamós / Palamós Comunicació, «Primera pedra de la piscina mancomunada», 28 de setembre de 2012:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1300001417/primera-pedra-de-la-piscina-mancomunada/0?page=5135

Ajuntament de Palamós, «La Mancomunitat de Palamós, Calonge i Vall-llobrega posa la primera pedra de la piscina coberta», 28 de setembre de 2012:
https://infopalamos.cat/la-mancomunitat-de-palamos-calonge-i-vall-llobrega-posa-la-primera-pedra-de-la-piscina-coberta/

Ràdio Palamós / Palamós Comunicació, «La Mancomunitat aprova el projecte de la piscina», 4 d’abril de 2012:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1300000471/la-mancomunitat-aprova-el-projecte-de-la-piscina/0

Ràdio Palamós / Palamós Comunicació, «Primera pedra de la piscina coberta al setembre», 10 de juliol de 2012:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1300000957/primera-pedra-de-la-piscina-coberta-al-setembre/0

Ràdio Palamós / Palamós Comunicació, «Posen a punt el terreny on es farà la piscina mancomunada», setembre de 2012:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1300001311/posen-a-punt-el-terreny-on-es-far-la-piscina-mancomunada/0

Diputació de Girona, «Inaugurada la piscina coberta mancomunada de Calonge, Palamós i Vall-llobrega», març de 2014:
https://www.ddgi.cat/web/noticia/2776/inaugurada-la-piscina-coberta-mancomunada-de-calonge-palamos-i-vall-llobrega