11.3 C
Pals
Dissabte, 13 desembre 2025
- Publicitat -

Acord in extremis perquè els pescadors puguin sortir a mar 143 dies sense haver d’aplicar noves mesures ambientals

privat:-els-pescadors-de-palamos-criden-a-la-participacio-a-la-concentracio-en-desacord-amb-la-proposta-de-regulacio-de-la-comissio-europea
Privat: Els pescadors de Palamós criden a la participació a la concentració en desacord amb la proposta de regulació de la Comissió Europea

La flota d’arrossegament del Mediterrani podrà sortir a pescar 143 dies el 2026, els mateixos que enguany, sense necessitat d’aplicar noves mesures ambientals. Així ho ha anunciat el ministre d’Agricultura i Pesca del govern espanyol, Luis Planas, després d’assolir un acord amb la Comissió Europea. Segons Planas, aquest resultat és un “èxit evident” per al sector pesquer, que temia una forta reducció de l’activitat per l’any vinent.

La proposta inicial de la Comissió Europea preveia una retallada del 65% respecte al 2025, deixant la flota amb només 9 dies de pesca a l’any. Aquesta xifra suposava una reducció dràstica dels 27 dies actuals per embarcació, i allunyava molt el sector dels 143 dies que finalment s’han acordat.

Per poder mantenir el nivell d’activitat del 2024, Brussel·les exigia implementar noves mesures compensatòries. Entre aquestes mesures hi havia l’ús de malles més amples, vedes en zones de més fondària o la instal·lació de portes hidropulsades. Segons el ministre espanyol, moltes d’aquestes tècniques ja han estat aplicades aquest any i no caldrà fer canvis addicionals el 2026.

El ministre Planas ha anunciat l’acord a través d’un missatge en vídeo aquesta matinada. Ha confirmat que dissabte a les 10 del matí compareixerà per oferir més detalls de la negociació. El ministre ha subratllat que l’acord reconeix els esforços realitzats pel sector en l’últim any i permet mantenir els 143 dies sense nous requisits ambientals.

Espanya ha treballat conjuntament amb França i Itàlia per aconseguir més dies de pesca i frenar la proposta inicial de Brussel·les. Les negociacions van començar dijous i han durat fins la matinada de dissabte. El debat s’ha produït en el marc del Consell d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea.

Els gironins que es declaren insolvents creixen un 13% al llarg de l’any i gairebé 770 demanen ajuda als jutjats

privat:-l’audiencia-de-girona-avala-els-desallotjaments-expres-sense-que-calgui-autoritzacio-judicial
Privat: L’Audiència de Girona avala els desallotjaments exprés sense que calgui autorització judicial

Els gironins ofegats pels deutes que no han trobat cap més sortida que declarar-se insolvents han augmentat un 13% aquest 2025. Segons recullen les dades que periòdicament fa públiques el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre gener i setembre hi ha hagut 768 particulars que s’han vist forçats a recórrer a aquesta via per intentar sortir-se’n. L’any passat van ser-ne 677. L’estadística del CGPJ, que mesura l’impacte de la crisi als jutjats, també posa xifres al drama dels qui perden l’habitatge. Durant els tres trimestres del 2025, a les comarques gironines s’han executat 812 desnonaments. La xifra és un 6,4% superior a la del 2024 -quan van ser-ne 763- però també suposa que cada dia se’n duen a terme tres de mitjana.

L’augment d’insolvències presentades per particulars és conseqüència de la reforma de l’anomenada Llei de la Segona Oportunitat. Els canvis, que van entrar en vigor a finals del 2022, simplificaven el procés perquè aquelles persones ofegades pels deutes puguin trobar una sortida, que passa o bé per l’exoneració o bé per una cancel·lació parcial (a través d’un pla de pagaments).

La llei permet liquidar un deute que no superi els 5 MEUR, sempre i quan es vagi actuar de bona fe i no s’enganyés els creditors en el moment de demanar el crèdit. La reforma, que també agilitza el procés -directament, es va a fase judicial- s’ha traduït en un increment dels casos, que ja fa trimestres que s’arrossega. I les comarques gironines no n’han quedat al marge.

Segons recullen les dades del CGPJ, que serveixen de termòmetre per analitzar l’impacte de la crisi, entre gener i setembre d’aquest 2025 s’han presentat 868 concursos de creditors. Són gairebé un 10% més en comparació amb el mateix període de l’any passat (quan la xifra va ser de 790).

De totes aquestes insolvències, la immensa majoria -pràcticament nou de cada deu- les han presentades particulars. En concret, fins a 768 casos fan referència a gironins que han decidit acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat, xifra que representa un 13,4% més en comparació amb el mateix període de l’any passat (quan van ser-ne 677).

De retruc, entre gener i setembre també hi ha hagut més empreses i autònoms que s’han vist abocats a fer suspensió de pagaments i anar a concurs. Durant aquest 2025, els jutjats mercantils n’han rebut 100 casos. D’aquests, 35 els han presentat empresaris a títol individual i els 65 restants corresponen a societats.

L’any passat durant el mateix període els jutjats van rebre 113 concursos de creditors per aquests casos (dels quals 39 els van presentar empresaris a títol individual i la resta, societats al límit de fer fallida).

Tres desnonaments al dia

Tot i que després de les tensions al Congrés, finalment l’Estat va allargar l’escut social i va prorrogar la suspensió dels desnonaments per a les famílies vulnerables, les dades del CGPJ evidencien que els llançaments continuen estant a l’ordre del dia. I de fet, en comparació amb els tres trimestres de l’any passat, la xifra ha repuntat.

A les comarques gironines, entre gener i setembre d’aquest 2025 s’han executat 812 desnonaments. Són un 6,4% més si la xifra es posa en relació amb l’any passat (aleshores van ser-ne 763). I també suposa que, de mitjana, cada dia arreu de la demarcació s’executin tres llançaments.

La gran majoria dels desnonaments -en concret, 600- han estat per impagaments de lloguer. És a dir, particulars i famílies, però també negocis, que no han pogut afrontar les rendes mensuals. Hi ha hagut 151 casos, però, en què el llançament s’ha traduït en deute per als afectats (perquè obeïa a una execució hipotecària). Per últim, els 61 casos restants s’emmarquen dins d’altres casuístiques.

Ocupacions i acomiadaments

D’altra banda, i també en matèria d’habitatge, les dades del CGPJ també recullen com durant els tres trimestres s’han interposat 57 demandes per ocupacions d’immobles davant els jutjats gironins. Les han presentades tant propietaris privats com ajuntaments o entitats que tenen pisos (no s’hi recullen les dels bancs). En relació a l’any passat, la xifra baixa (perquè entre gener i setembre del 2024 se’n van interposar 82).

Per últim, l’estadística del CGPJ també serveix per veure com les dificultats derivades de la situació econòmica impacten damunt el món laboral. En aquest cas, a través de les dades dels jutjats socials. En aquest cas, però, sí que es registra un descens de demandes, tant per acomiadaments com per reclamació de quantitats.

Si es comparen els tres trimestres del 2025 amb el mateix període de l’any passat, de les 1.641 demandes per acomiadament que hi va haver aleshores ara s’ha passat a 1.597 entre gener i setembre. I en el cas de les reclamacions de quantitats, de les 837 del mateix període del 2024 s’ha passat a 671.

El Festival Mar d’Estiu avança les primeres confirmacions de l’edició 2026 amb grans noms i noves experiències

el-festival-mar-d’estiu-avanca-les-primeres-confirmacions-de-l’edicio-2026-amb-grans-noms-i-noves-experiencies
El Festival Mar d’Estiu avança les primeres confirmacions de l’edició 2026 amb grans noms i noves experiències

Després d’anunciar oficialment la celebració de la seva edició 2026, el Festival Mar d’Estiu ha presentat un primer avançament de la programació que inclou artistes destacats de l’escena musical i noves propostes d’experiència pensades per oferir al públic moments inoblidables.

Sergio Dalma afegeix una nova data de la seva exitosa gira Ritorno a Via Dalma a la costa de Barcelona. Joan Dausà, autor d’èxits icònics com ‘Jo mai mai’, ha escollit Santa Susanna per oferir una de les deu actuacions exclusives d’aquest estiu dins la gira “Inmortals”. Sopa de Cabra també formarà part del cartell en un any molt especial per a la banda gironina, que celebrarà el seu quarantè aniversari amb un concert commemoratiu. A tot plegat s’hi suma un concert doble protagonitzat per Ginestà i Els Amics de les Arts, una trobada que connectarà dues generacions del pop català a través de melodies lluminoses i tornades inesborrables.

Una de les principals novetats d’aquest any és la incorporació de paquets VIP que ampliaran l’experiència del públic amb localitats de primera categoria, accés preferent i una zona especial al Garden Village. Aquest espai renovat convertirà la frescor i el verd en el centre de l’experiència i combinarà música i gastronomia de proximitat. El festival comptarà amb un restaurador gastronòmic d’autor i atenció personalitzada per oferir una vivència de 360 graus.

Amb aquestes primeres confirmacions i les noves propostes d’experiència, el Festival Mar d’Estiu es prepara per tornar amb força el 2026. L’objectiu és omplir les nits del Maresme amb les millors propostes musicals i consolidar-se com una referència estival a la Costa de Barcelona.

L’última edició del festival, celebrada el 2024, va tancar amb gairebé 29.000 espectadors i una acollida excel·lent al recinte del Torrentó de Can Gelat de Santa Susanna. Durant dues setmanes, el públic va gaudir d’una combinació d’artistes consagrats i emergents tant a l’escenari principal com a l’espai Village. Els concerts més multitudinaris van ser els de Mushkaa, The Tyets, Juan Magán i God Save The Queen.

L’entrada El Festival Mar d’Estiu avança les primeres confirmacions de l’edició 2026 amb grans noms i noves experiències ha aparegut primer a Primera Fila.

Lluis Gavaldà: ELS PETS estan més frescos que una rosa

 

 

ELS PETS ACABEN LA SEVA GIRA DEL 2025 A LA SALA LA MIRONA DE SALT. Faltava la cirereta del pastís i aquí la tenim. Els Pets clouren la seva gira commemorativa dels 40 anys al Festival Neu!, el 13 de desembre a la Sala La Mirona de Salt. És el darrer dels 40 concerts programats d’una gira inoblidable que ha superat de manera aclaparadora totes les expectatives generades. Els Pets han exhaurit les entrades de tots i cadascun dels concerts del 2025, en la majoria dels casos amb mesos d’antelació, una fita inèdita que no s’havia produït mai a la història del grup en tots aquests anys d’activitat musical. Amb aquesta fita Els Pets demostren que, malgrat el seu llarg bagatge musical, continuen sent el grup de referència del pop català, vigents i actuals, una banda gairebé eterna que, malgratno haver parat de girar en aquests 40 anys, segueix aplegant milers de seguidors fidels de totes les edats i generacions, dones i homes d’arreu dels territoris de parla catalana que han fet del seu cançoner la seva banda sonora personal. Lluis Gavaldà, amb la seva ironia característica, l’ha fet petar amb en Joan Bosch al programa DE CAP A CAP.

Els preus s’apugen tres dècimes al novembre a Girona per l’alça de la roba i el calçat arran de la proximitat del Nadal

Els preus s’han apujat tres dècimes aquest novembre a les comarques gironines, arran dels encariments que han registrat la roba i el calçat, per la proximitat de la campanya de Nadal. En relació als subministres, s’han mantingut sense canvis respecte l’octubre, quan es van apujar dos punts en relació al setembre. En canvi, tot el relacionat amb el sector turístic ha fet que els preus baixin. A tall d’exemple, els allotjaments s’han tornat a abaratir d’un mes a l’altre. En concret, ho han fet un 10,2% respecte a l’octubre. Els viatges organitzats també ho han fet un 2,4%. Pel que fa a l’IPC interanual, aquest novembre s’ha mantingut pràcticament invariable i tanca el mes al 2,5%, una dècima menys amb què va fer-ho a l’octubre.

Pujada moderada dels preus a les comarques gironines aquest passat mes de novembre. Ho han fet tres dècimes respecte a l’octubre, quan ja es van apujar un 0,4% respecte al setembre. Un increment derivat, de nou, per l’alça de la roba i el calçat que s’han tornat a incrementar, en aquest cas un 4,3%. Aquesta és la principal pujada a la demarcació, segons les dades que periòdicament publica l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

El motiu principal de l’increment s’explica per la proximitat de la campanya de Nadal i les compres anticipades que es fan per aquestes dates. Per entrar en  detall, el calçat s’ha apujat un 3,4% amb relació al mes passat i la roba ho ha fet un 4,6%. Cal tenir en compte que aquests dos elements van ser els que més van apujar-se a l’octubre, en concret, un 7,2% i un 8,4% respectivament.

El que s’ha mantingut estable han estat els preus de la llum, l’aigua, el gas i altres combustibles, que es van apujar dos punts a l’octubre i que no han patit canvis aquest novembre.

 

Puja l’alcohol i es mantenen els aliments

Un altre aspecte dels elements que ha apujat el preu ha estat l’alcohol. En aquest cas l’increment frega els dos punts. Per contra, les despeses del dia a dia com els aliments s’han mantingut gairebé planers respecte al mes passat i amb prou feines s’han enfilat dues dècimes. Ara bé, cal tenir en compte que a l’octubre ja van registrar una pujada d’un 0,7% amb relació al setembre.

Durant aquest novembre, a les comarques gironines també s’han encarit els serveis recreatius (+2,6%), el tèxtil (+2,7%) o les despeses vinculades al mobiliari(+1,1%). La resta d’aspectes no han registrat variacions importants.

El que sí que es manté és la caiguda amb els preus que tenen a veure amb el sector turístic. Perquè els paquets turístics s’han abaratit un 2,4%, després de fer-ho un 5,5% ja a l’octubre, i els allotjaments -al seu torn- ho han fet en un 10,2%, després d’haver caigut ja el mes passat un 7,4%, per la fi de la temporada turística.

L’interanual, pràcticament igual

En comparació amb ara fa un any, els descensos d’alguns grups com els vinculats al turisme, compensen les alces dels altres productes i serveis. I això porta a què la taxa interanual de l’IPC es mantingui pràcticament en el mateix nivell amb què va tancar a l’octubre. Només ha caigut una dècima i s’ha situat al 2,5%.

Només un 10% de la població de les comarques gironines fa vida plenament en català

Festa del vi nou a la població de Calonge | Imatge de Martí Artalejo
Festa del vi nou a la població de Calonge | Imatge de Martí Artalejo

La Generalitat de Catalunya va fer públics a final de novembre els resultats de l’edició del 2023 de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població. Aquesta enquesta, que es du a terme cada cinc anys, reflecteix la utilització de la població d’arreu de Catalunya del català i de la resta de llengües presents en el territori.

A les comarques gironines, la situació del català és millor que la mitjana de Catalunya i, en especial, que l’àmbit de Barcelona. Així i tot, la tendència en termes generals va a la baixa respecte a l’enquesta del 2018 i també d’edicions anteriors. De fet, a la demarcació de Girona es registra una lleugera baixada de proporció de gent que sap parlar en català, però la proporció de gent que l’entén, el llegeix o el sap escriure, es manté en un nivell estable.

L’enquesta té en compte tres conceptes diferents: la llengua inicial (la llengua que es parla a casa), la llengua d’identificació (la llengua que es considera com a pròpia) i la llengua habitual (la llengua d’ús del seu dia a dia). Pel que fa a la llengua habitual, a les comarques gironines hi ha un descens molt pronunciat, passant del 54% al 45% en només cinc anys. Ho explica el responsable tècnic d’Estudis i Projectes de Plataforma per la Llengua, Pau Jordana.

De fet, a les comarques gironines, el 2023 hi ha un 18,4% de la població que afirma no fer servir mai el català en el seu dia a dia. Per altra banda, només un 10,8% de la població gironina afirma poder fer vida plenament en català. Pau Jordana afegeix que la tendència va ser positiva entre el 2013 i el 2018, però va tornar a caure en els següents anys fins arribar a les xifres actuals.

 

El doble significat del bilingüisme a Catalunya i a comarques gironines

Arreu de Catalunya hi ha un creixement continuat de parlants que consideren que la seva llengua habitual és el català i el castellà, i no només el català. La bilingüització, en el conjunt del país, pot compensar la pèrdua de parlants exclusius de català, però a les comarques gironines no és així. Tal com explica Pau Jordana, aquest fet té a veure amb l’evolució sociodemogràfica de la demarcació i la crescuda d’habitants de les últimes dècades.

A més, la bilingüització només arriba des d’un sector: els catalanoparlants que incorporen el castellà com a llengua d’ús habitual en el seu dia a dia, i no els castellanoparlants que hi incorporen el català. Aquest fet provoca que la situació avanci cap a una castellanització dels usos lingüístics.

La qüestió migratòria té un pes rellevant a l’hora d’explicar la pèrdua del català com a llengua habitual a les comarques gironines, però no és l’únic motiu. Segons Pau Jordana, és important no desviar el focus d’atenció de les funcions de l’administració pública i deixar de donar tota la responsabilitat de la situació lingüística actual a les persones migrants.

 

Algunes dades per a l’esperança

Malgrat la davallada en la proporció de parlants habituals, les comarques gironines segueixen estant molt per sobre de la proporció de parlants habituals de català del conjunt del país, que és del 32,6% i encara més per sobre de l’àrea metropolitana de Barcelona, que és el 24,7%.

L’enquesta recull vint-i-un àmbits d’ús del català diferents, com pot ser la llengua d’ús a l’hora d’anar a comprar, per relacionar-te amb els amics, amb els veïns, etc. A les comarques gironines, d’aquests àmbits, només en dos el castellà és la llengua majoritària de la població, mentre que en els altres dinou, ho segueix sent el català.

A més, Jordana apunta que la proporció de la població gironina que afirma fer servir el català entre un 50 i un 100% en el seu dia a dia està gairebé catorze punts per sobre de la del conjunt de Catalunya.

En definitiva, la situació del català a comarques gironines és preocupant. Continua sent un dels territoris de Catalunya amb percentatges més elevats d’ús habitual de la llengua, però la tendència assolida en els últims vint anys i, especialment, entre el 2018 i el 2023, va cada cop més a la baixa.