La Tallada d’Empordà vota si està a favor o en contra de la instal·lació de quatre aerogeneradors al municipi
La Tallada d’Empordà, un municipi d’uns 500 habitants del Baix Empordà, celebra avui una consulta popular per decidir si dona suport al projecte d’un parc eòlic al terme municipal. La proposta, impulsada per l’empresa Eòlica Alta Anoia, preveu instal·lar quatre aerogeneradors de 200 metres d’altura en una zona agrícola situada davant del massís del Montgrí. El projecte ha despertat oposició entre veïns, que agrupats sota Defensem l’Empordanet, alerten de l’impacte que tindria sobre el medi ambient, el paisatge i la salut de les persones. L’entitat ja prepara un recurs per frenar-lo. L’alcaldessa defensa que “és el poble qui ha de decidir” i assegura que, en cas que el resultat sigui desfavorable, l’Ajuntament també presentarà al·legacions.
487 veïns empadronats i majors de 16 anys de la Tallada d’Empordà o residents amb segona residència al municipi, estan cridats a participar en una consulta popular no referendària sobre la instal·lació d’un projecte d’energia eòlica al terme municipal.
El projecte l’impulsa l’empresa Eòlica Alta Anoia, SL, del grup RWE Renvewables Iberia, planteja la instal·lació de quatre aerogeneradors, que s’han tramitat a través de quatre projectes diferents. Cada aerogenerador tindria una potència de 5,7 MW, la seva torre faria uns 118 metres i estaria equipat amb tres pales de 163 metres de diàmetre. La proposta inclou també la construcció d’una línia soterrada d’alta tensió per evacuar l’energia fins a la subestació de Bellcaire, situada a tocar del municipi. El cost previst és de 5,7 milions d’euros per aerogenerador.
Els participants han de respondre sí o no a la pregunta: “Vols la instal·lació al municipi de la Tallada d’Empordà els 4 aerogeneradors del projecte ‘Pla de la Tallada I, II, III i IV’ que l’empresa Eòlica Alta Anoia SL vol posar-hi?”. Durant el matí, al centre de votació, ubicat a l’Ajuntament, ha tingut una alta participació. La meitat dels veïns del cens havia votat a les dues del migdia.
“Una decisió dels veïns”
L’Ajuntament de la Tallada defensa que siguin els veïns qui decideixin el posicionament del municipi davant d’aquest projecte. L’alcaldessa, Maria Dolors Guàrdia explica que, des del moment que va conèixer la iniciativa, va considerar “imprescindible” que fos la ciutadania qui es pronunciés, “perquè és qui rep directament l’impacte sobre el medi ambient i el benestar”.
Tot i que la consulta no és jurídicament vinculant, l’equip de govern assegura que marcarà el posicionament de l’Ajuntament. Si surt que no, el consistori ja ha encarregat estudis tècnics i jurídics per respondre al tràmit d’audiència.
A més, l’Ajuntament enviarà l’informe final de la consulta a la conselleria d’Habitatge, Territori i Sostenibilitat, amb el convenciment que ho tinguin en compte, seguint diverses directives europees que requereixen “s’ha d’escoltar el territori” en la presa de decisions que afecten el seu entorn.
“Una bestiesa”
L’associació Defensem l’Empordanet, que reuneix veïns del poble, es mostra contrària al projecte per l’impacte econòmic, mediambiental i sobre la salut de les persones que viuen al municipi. El seu president, Jordi Roure, assegura que no s’oposen a les energies renovables, sinó a instal·lar-les “a qualsevol preu i a qualsevol lloc”. Consideren una “bestiesa” situar els aerogeneradors en una de “les millors zones de cultiu” de Catalunya. A més, recorden que l’espai compta amb una rica biodiversitat perquè està situat entre el Parc Natural del Montgrí i el dels Aiguamolls de l’Empordà. Alerten que a part de l’impacte sobre el paisatge, també s’instal·larien a prop de cases, que estarien exposades a molt soroll.
Des de l’associació asseguren que “estan traient la llengua” per presentar al·legacions, perquè l’empresa promotora ha gestionat els aerogeneradors en quatre projectes diferents, i això fa que tinguin un termini més curt per presentar al·legacions. Asseguren que això “complica” el fet de presentar informes rigorosos, especialment pel que fa a l’afectació de l’avifauna.
Entre els votants, molta gent es mostra en contra. Com l’Iu, que assegura que casa seva està a dos quilòmetres i que aquesta proximitat “tindria impacte sobre la salut” però que “hi ha cases que estan a menys de 500 metres”. A més, no veu un retorn econòmic pel municipi: “l’energia no anirà pel territori”, ha conclòs.
Un altre votant, en Sebastià, assegura que vol “deixar clar” que “seran com els Gals i resistiran contra la multinacional alemanya”. A més, ha titllat el negoci de ser “totalment especulatiu” i que “farà malbé el nostre patrimoni i el nostre paisatge”. En aquest sentit, ha detallat que les cases baixaran de preu i tindrà impacte econòmic negatiu pel municipi.
Votació anticipada
Un total de 87 veïns del municipi ja han votat durant la votació anticipada, que s’ha fet entre dijous i divendres a l’Ajuntament. La votació està oberta fins a les sis de la tarda, i posteriorment, es farà el recompte i es donarà a conèixer els resultats de la consulta popular.
Marc Rovira guanya el Premi Llucieta Canyà de Crítica Literària d’Indilletres
Marc Rovira ha estat guardonat amb el Premi Llucieta Canyà de crítica literària, lliurat aquest matí durant la vuitena edició de la Fira Indilletres. L’article premiat porta per títol “Els sicaris d’Eva Piquer” i es va publicar el passat 28 d’octubre a la revista La Lectora, de la qual l’autor n’és membre fundador.
El jurat ha valorat especialment la profunditat interpretativa, el rigor intel·lectual i la voluntat de superar la simple ressenya, elements que han destacat respecte d’altres crítiques presentades. Segons el veredicte, la crítica guanyadora no es limita a l’elogi o al comentari superficial, sinó que ofereix una lectura contextualitzada i amb intenció analítica, tal com estableixen les bases del premi.
La crítica guardonada ha estat escollida entre diverses propostes, tot i que, segons el jurat, aquest any ha estat difícil trobar textos que complissin plenament els criteris. El veredicte ha remarcat que el valor de la crítica rau en la seva qualitat literària pròpia, més enllà del consens amb l’opinió del crític.
Marc Rovira Urien, nascut a Barcelona l’any 1989, és traductor, poeta, docent, editor i corrector. Té estudis en Filologia Catalana, Filologia Hispànica i Teoria de la Literatura, així com un màster en Literatura Comparada. Com a autor, ha publicat diversos llibres de poemes i ha estat reconegut amb diversos premis literaris.
El Premi Llucieta Canyà, dotat amb 500 euros, compta amb el suport de l’entitat Òmnium Cultural del Baix Empordà i s’inclou dins de la programació cultural de la Fira Indilletres. En edicions anteriors, han estat premiats autors com Antoni Martí Monterde, Joan Simó o Gemma Medina.
El guardó ret homenatge a Llucieta Canyà, escriptora nascuda a la Bisbal d’Empordà, coneguda per ser una de les primeres autores catalanes que van reflexionar sobre la condició femenina i per la seva aposta per una literatura compromesa amb el pensament crític.
Milloren l’accessibilitat al camí de ronda entre la platja de Castell i el poblat ibèric de Palamós
Palamós ha completat aquesta setmana l’arranjament del camí de ronda que connecta la platja de Castell amb el poblat ibèric. Les feines han servit per millorar la planimetria del camí i facilitar-ne l’accés, a més de prevenir l’erosió provocada per l’aigua de pluja, derivant-la fora del traçat.
L’actuació l’ha impulsat l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palamós, amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret. Les obres s’han dut a terme amb una empresa especialitzada i han permès recuperar un tram molt degradat que no garantia un pas còmode als usuaris.
El cost dels treballs ha estat de prop de 6.000 euros, i les millores busquen garantir la seguretat i el bon estat d’un camí molt transitat pels visitants del jaciment ibèric de Castell, situat damunt d’un promontori al final de la platja.
Aquest poblat és un dels assentaments ibers a l’aire lliure més visitats de Catalunya, i conserva restes que daten de la primera Edat del Ferro, al segle VI abans de Crist. El lloc va continuar habitat durant l’època romana fins al segle I de la nostra era.
El jaciment de Castell va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1996, i forma part del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Palamós.
Can Genís presenta “Veus en femení” amb quatre actuacions de joves artistes locals
El diumenge 14 de desembre a les 12 del migdia, Can Genís serà l’escenari del concert “Veus en femení”, amb quatre propostes musicals liderades per veus femenines. La iniciativa l’organitza el departament de Joventut de l’Ajuntament de Palafrugell per donar suport al talent jove del municipi.
El cartell inclou les actuacions de Marta Niell amb Àlex Rocas, Ariadna Fort amb Jan Frigola, La Paula i Carla Jurado. Cada artista oferirà un repertori amb cançons pròpies i versions de gèneres com el pop i la cançó d’autor, amb un estil fresc i actual.
L’objectiu del projecte és donar visibilitat a cantants i compositores emergents de Palafrugell i dels municipis propers, tot oferint-los un espai per mostrar la seva música en directe i connectar amb el públic.
Durant tot el matí, hi haurà un espai de ràdio a Can Genís per fer entrevistes a les artistes i recollir les impressions del públic, traslladant l’ambient del concert als canals de comunicació juvenil.
Amb aquesta proposta, Can Genís es consolida com un punt de trobada i d’expressió artística per al jovent de Palafrugell, i convida la ciutadania a gaudir d’un migdia de música en directe i talent local.
Sant Feliu i Palafrugell no hauran d’iniciar les zones de baixes emissions aquest gener perquè han millorat la qualitat de l’aire
Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell no hauran de posar en marxa les zones de baixes emissions (ZBE) aquest 1 de gener del 2026. Això es deu al fet que aquests dos municipis baix empordanesos han millorat la qualitat de l’aire.
Tal com indica la llei estatal del 2021, els municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants estaven obligats a crear una ZBE si superaven els nivells de NO² i partícules màximes permeses.
Després d’una anàlisi feta entre el 2021 i el 2024, tan Sant Feliu com Palafrugell s’han situat per sota dels llindars màxims. Cal destacar, que la Generalitat va incorporar l’ozó com a indicador en aquesta anàlisi. Per això, el Departament de Territori ha exclòs aquests dos municipis de l’obligació de crear aquesta zona de baixes emissions.
