Els Mossos d’Esquadra han detingut un home de 39 anys a Cruïlles per causar aldarulls de matinada mig despullat. Segons ha avançat el Diari de Girona (DdG) i ha confirmat l’ACN, els veïns han alertat la policia a quarts de cinc de la matinada en veure com el sospitós cridava i es passejava donant cops per la urbanització de Puigventós, a tocar de la Bisbal.
De seguida els Mossos han enviat diverses patrulles a la zona i, un cop han arribat s’han trobat l’home molt alterat i que no feia cas de les indicacions dels agents. A més, un dels veïns ha denunciat que el sospitós li ha provocat danys al cotxe. Diversos veïns han reduït l’home per evitar que fugís i que continués generant aldarulls fins a l’arribada dels Mossos.
Tot i que els agents han intentat reduir-lo, l’home s’ha resistit i intentava evitar que el detinguessin. Finalment, els Mossos l’han pogut arrestar i se l’han emportat a un centre mèdic primer i, posteriorment, a les garjoles de la comissaria de la Bisbal d’Empordà, on quedarà custodiat fins que passi a disposició judicial en les properes hores.
L’home, que no té antecedents, haurà de respondre d’un delicte d’atemptat contra els agents de l’autoritat i un altre de desobediència.
Palafrugell commemorarà els 50 anys del naixement del diari Avui amb una jornada dedicada al paper dels mitjans de comunicació en la recuperació del català. L’acte tindrà lloc el divendres 13 de novembre, a les 18 hores, al Museu del Suro de Palafrugell. La trobada recordarà la trajectòria del primer diari publicat íntegrament en català després de la Guerra Civil.
L’Ajuntament de Palafrugell, a través de la Regidoria de Promoció del Català, organitza la jornada conjuntament amb el diari El Punt Avui. L’activitat porta per títol El català com a vincle d’unió: el paper dels mitjans de comunicació. La commemoració abordarà la contribució dels mitjans a la recuperació, la normalització i la difusió de la llengua catalana. També permetrà reflexionar sobre els reptes actuals del periodisme en català.
La jornada comptarà amb la participació de Jordi Grau, vicepresident d’El Punt Avui i president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya. També hi intervindran Enric Serra, periodista vinculat a El Punt Avui, i Marta Padrós, responsable de l’Oficina del Català de Palafrugell.
Un dels moments de la jornada serà el reconeixement als comptepartícips de l’Avui. Aquestes persones van contribuir econòmicament a la creació del diari durant els últims anys de la dictadura franquista.
El projecte va aconseguir el suport de prop de 34.000 persones, que van aportar diners per impulsar un diari d’informació general en català. Aquesta fórmula de finançament ciutadà es pot comparar amb les actuals campanyes de micromecenatge.
Les aportacions van permetre posar en marxa una capçalera vinculada a la recuperació de la llengua catalana. La commemoració de Palafrugell vol recordar també aquesta implicació ciutadana. El 23 d’abril de 1976, coincidint amb la diada de Sant Jordi, va sortir al carrer el primer número de l’Avui. El diari va començar a publicar-se pocs mesos després de la mort del dictador Francisco Franco.
En aquell moment, Catalunya feia 37 anys que no disposava d’un diari d’informació general editat íntegrament en català. L’aparició de l’Avui va representar un pas important en la recuperació de l’ús públic de la llengua. El diari va començar a informar sobre política, societat i cultura en una etapa de transformació política. També va contribuir a desenvolupar un llenguatge periodístic modern en català.
L’any 2011, l’Avui i El Punt es van fusionar per crear l’actual El Punt Avui. Aquesta unió va donar continuïtat a la trajectòria de les dues capçaleres dins del periodisme català.
Al llarg del 2026, el cinquantè aniversari de l’Avui es commemora amb exposicions, conferències i homenatges arreu de Catalunya. Palafrugell se suma a aquesta celebració amb una jornada centrada en la relació entre la llengua i els mitjans de comunicació. L’acte és obert a tota la ciutadania i se celebrarà el divendres 13 de novembre, a les 18 hores, al Museu del Suro de Palafrugell.
La Fundació Oncolliga Girona ha posat en marxa la segona edició de la campanya Posa’t el bigoti per sensibilitzar sobre el càncer de pròstata. La iniciativa compta amb el suport del futbolista del Girona, Cristhian Stuani, i cinc clubs de les comarques gironines. L’objectiu és trencar els tabús sobre els càncers de pròstata, testicle i penis i recaptar diners per a la investigació.
La campanya d’aquest any posa l’accent en la importància de parlar de la malaltia i demanar ajuda. Amb el lema Contra el càncer, no juguis sol, Oncolliga vol fomentar el suport emocional durant el procés de diagnòstic i tractament. La presidenta de la fundació, Paqui Badosa, destaca la necessitat de compartir les pors i les preocupacions. També recorda la importància de deixar-se acompanyar durant la malaltia.
El futbolista Cristhian Stuani protagonitza el vídeo principal de la campanya. El jugador del Girona anima els afectats a no afrontar el càncer en solitari i convida la ciutadania a participar en la iniciativa solidària. La campanya també compta amb la implicació de cinc clubs de futbol de les comarques gironines. Són la Unió Esportiva Figueres, el Futbol Club Palamós, la Unió Esportiva Olot, el Futbol Club l’Escala i el Club de Futbol Peralada.
Els equips participen en diferents vídeos per abordar les emocions davant del càncer. També tracten la prevenció, els hàbits saludables i la importància de demanar ajuda. Amb aquesta col·laboració, Oncolliga vol arribar especialment al públic masculí i ampliar la difusió de la campanya.
La recaptació de Posa’t el bigoti servirà per finançar un projecte d’investigació sobre el càncer de pròstata. El dirigeix Josep Comet, uròleg i cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona. També és investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona.
L’estudi busca identificar indicadors biològics per millorar el diagnòstic de la malaltia sense necessitat de fer proves invasives. L’objectiu és diferenciar els tumors agressius dels de baix risc. Aquesta informació permetria reduir les biòpsies innecessàries i ajudar els professionals sanitaris a decidir els tractaments més adequats.
La primera edició de la campanya, celebrada el 2025, va aconseguir 4.400 euros de recaptació. En total, es van vendre 2.060 pins solidaris, amb la participació de 79 establiments de 35 municipis gironins. Oncolliga vol ampliar aquests resultats amb la segona edició. Els comerços tornaran a tenir un paper destacat en la distribució dels pins amb el bigoti, símbol de la campanya. L’Agrupació de Comerç Girona Centre col·laborarà en la iniciativa. També hi participaran establiments d’altres municipis a través de les delegacions locals de la fundació.
Una de les principals novetats d’aquest any és la Movember Run, la nocturna d’Oncolliga. La cursa popular se celebrarà el 13 de novembre a Girona, amb sortida a les 19 hores des del passeig de la Devesa. El recorregut passarà pel Barri Vell i estarà obert a homes i dones. L’organització anima els participants a córrer amb bigoti, ja sigui natural, pintat o postís.
La inscripció costa 12 euros, destinats íntegrament a la investigació del càncer de pròstata. La jornada també inclourà un espai de trobada amb música i menjar per als participants. Amb aquesta segona edició, Oncolliga Girona vol consolidar Posa’t el bigoti com una iniciativa de sensibilització sobre els càncers masculins. La fundació també vol reforçar la investigació i promoure el suport a les persones afectades per aquestes malalties.
Tres empreses s’han presentat al concurs públic per executar les obres de rehabilitació del Monestir de Sant Feliu de Guíxols. El projecte té un pressupost de 9,1 milions d’euros i ha de permetre transformar el conjunt monàstic en un nou equipament cultural. L’espai acollirà el futur Museu Carmen Thyssen, amb una obertura prevista per al 2028.
La presentació de les tres ofertes suposa un nou pas en el procés de contractació de les obres. Aquesta setmana els equips tècnics de l’Ajuntament començaran a valorar les propostes i, la voluntat és adjudicar les obres abans que finalitzi el 2026. L’alcalde del municipi, Carles Motas, explica que les tres empreses que s’han presentat a concurs tenen una «solvència molt contrastada» en el món de la restauració i la rehabilitació d’elements patrimonials.
El calendari municipal estableix un termini d’execució de 18 mesos a partir de la contractació de l’empresa adjudicatària. La voluntat de l’equip de govern és iniciar les obres a principis del 2027. L’objectiu del consistori és completar la rehabilitació i obrir el nou equipament cultural durant el 2028, pendents també de l’inici de la segona fase de les obres.
El ple municipal va aprovar el finançament del projecte i la licitació de les obres l’octubre del 2026. La intervenció permetrà reformar els espais interiors i exteriors del Monestir. Els treballs adaptaran l’edifici a les necessitats d’un museu i respectaran el seu valor arquitectònic i patrimonial. El projecte és obra de l’equip d’arquitectes Nieto Sobejano. L’Ajuntament el va aprovar l’abril del 2024 i el va actualitzar el setembre del 2026.
La rehabilitació del Monestir compta amb un pressupost de 9,1 milions d’euros, finançats per diferents administracions públiques. L’aportació més important – i la darrera que s’ha anunciat – prové del Govern espanyol, amb 3,9 milions d’euros del programa del 2% Cultural. Aquesta subvenció és la més elevada concedida a Catalunya en la convocatòria del 2025 i la segona de tot l’Estat. Ho explica el primer tinent d’alcalde, Josep Melcior Muñoz.
La Generalitat de Catalunya hi destinarà 2,1 milions d’euros i la Diputació de Girona, 1,5 milions d’euros. El Ministeri de Cultura també hi aportarà 500.000 euros. Per la seva banda, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols assumirà 1,1 milions d’euros, equivalents al 12% del pressupost. Les altres administracions finançaran el 88% restant.
La convocatòria estatal del programa del 2% Cultural destinarà 80.000.000 euros a recuperar 78 monuments històrics de 73 municipis. El conjunt dels projectes seleccionats a Catalunya rebrà 11.700.000 euros. El projecte de Sant Feliu de Guíxols ha estat el segon pla que ha rebut més finançament de tot l’estat, només per darrere del Monestir de Santa Catalina de Siena, situat a Valladolid.
La rehabilitació permetrà convertir el Monestir de Sant Feliu de Guíxols en un centre cultural i artístic. El nou equipament acollirà el futur Museu Carmen Thyssen i disposarà d’espais adaptats per a activitats culturals. El Monestir està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Per aquest motiu, la intervenció arquitectònica haurà de preservar les característiques històriques de l’edifici.