2025: L’any que Begur va accelerar les inversions amb els fons Next Generation

El 2025, diversos projectes finançats amb fons europeus Next Generation van entrar en fase d’obres o van començar a prestar servei a Begur. Després d’uns primers anys centrats en obtenir les subvencions, redactar projectes i preparar les actuacions, les inversions van començar a ser visibles en àmbits com la mobilitat, l’eficiència energètica, els equipaments i la digitalització.

A començaments d’any, Begur havia aconseguit prop de vuit milions d’euros procedents de diferents programes dels fons Next Generation. No es tractava d’un únic projecte, sinó de diverses línies que compartien objectius relacionats amb la sostenibilitat, l’energia, la mobilitat, el comerç i la transformació turística.

Una de les principals era el projecte Begur Smart Destination Mobility, amb una subvenció de 3.084.938,53 euros. El programa agrupava actuacions de transició verda, eficiència energètica, digitalització i competitivitat turística. Incloïa des de nous aparcaments i sistemes de mobilitat elèctrica fins a intervencions a Aiguablava, Aiguafreda i Sa Tuna, la restauració paisatgística dels camins de ronda, sistemes digitals per gestionar els fluxos de visitants i un pla d’economia circular.

El gener de 2025 ja va entrar en funcionament una de les actuacions vinculades a la mobilitat elèctrica. La nova zona de càrrega de vehicles del polígon de la Riera d’Esclanyà va quedar plenament operativa després de superar les inspeccions necessàries i completar la connexió elèctrica. Era una de les infraestructures pensades per estendre progressivament l’ús del vehicle elèctric al municipi.

Durant la primavera, una part important de les actuacions es va concentrar en la mobilitat i els aparcaments. A finals d’abril van començar els treballs per crear 56 places d’estacionament a Mas d’en Pinc i connectar aquesta zona amb el nucli urbà. Les obres, cofinançades amb fons Next Generation, tenien un pressupost de 423.001,12 euros i incloïen també actuacions al passeig de Carmen Amaya.

El projecte de Mas d’en Pinc formava part d’una estratègia més àmplia per augmentar els aparcaments a l’entorn del centre i evitar que una part dels vehicles haguessin de continuar cap a les zones amb més pressió de trànsit. Durant aquell mateix estiu van entrar en servei els nous aparcaments de Josep Neras, Vinya de l’Artiga 2 i Mas d’en Pinc, que van incorporar centenars de places d’estacionament al municipi.

La transformació vinculada als fons europeus també va arribar als equipaments municipals. El 12 de juny van començar les obres de reforma de les Escoles Velles, la primera gran remodelació de l’edifici des que l’any 1991 es va adaptar per acollir diferents serveis municipals.

L’actuació formava part del programa DUS 5000 i combinava finançament europeu amb recursos municipals. Els treballs incloïen la millora dels tancaments i de l’aïllament de l’edifici, la modernització de la instal·lació elèctrica i la incorporació d’una caldera de biomassa. També s’hi van incloure adaptacions per complir els nous requeriments d’accessibilitat.

Les obres van obligar a tancar temporalment l’edifici. La Biblioteca Salvador Raurich va traslladar part de la seva activitat al Casino Cultural i el Centre d’Interpretació dels Indians de Catalunya va haver d’interrompre les visites mentre duraven els treballs. També es van plantejar actuacions d’eficiència energètica a la Llar d’Infants Ses Falugues i als estudis de Ràdio Begur.

El 2025 també va servir per avançar en els projectes relacionats amb el litoral. El programa de turisme sostenible incloïa la naturalització i adaptació al canvi climàtic de l’entorn d’Aiguablava, actuacions al camí d’Aiguafreda i al camí de Sa Tuna i un projecte específic de restauració paisatgística i adaptació dels camins de ronda.

En aquest cas, però, el 2025 va ser principalment un any de preparació i desenvolupament dels projectes. Les actuacions no van avançar totes al mateix ritme i una part de les obres ambientals es va executar posteriorment. Aiguablava, Aiguafreda i Sa Tuna han arribat al 2026 amb les actuacions executades, mentre que la restauració paisatgística del camí de ronda disposa del projecte aprovat.

Una situació semblant es va donar amb la digitalització turística. El programa preveia sistemes per conèixer l’ocupació dels aparcaments, webcams a les platges, pantalles digitals a l’Oficina de Turisme i noves eines per gestionar les dades sobre mobilitat i afluència turística. Durant el 2025 es van definir els requeriments tècnics d’una part d’aquests sistemes, mentre altres elements van continuar desenvolupant-se durant el 2026.

També es va treballar en el Road Map d’Economia Circular, un document destinat a analitzar el funcionament del sector turístic i definir mesures relacionades amb el consum de recursos, els residus, la mobilitat i la sostenibilitat. El procés va incloure enquestes, entrevistes i treball amb empreses i agents locals. El document es va acabar presentant públicament el maig de 2026.

La continuïtat dels projectes durant el 2026 ha incorporat també noves eines de gestió turística. Begur ha posat en funcionament DATUR, una plataforma que utilitza dades de telefonia mòbil i fonts estadístiques per analitzar l’origen dels visitants, la seva mobilitat i l’evolució de l’activitat turística. També s’ha executat una nova web turística i altres continguts digitals vinculats al projecte.

WhatsApps: qui avisa no és traïdor

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
WhatsApps: qui avisa no és traïdor
Loading
/

Segurament, si ara agaféssim el vostre telèfon i comencéssim a repassar converses antigues de WhatsApp, trobaríem algun missatge que avui escriuríem d’una altra manera. Una discussió de parella, un desacord familiar, una conversa sobre diners o aquell missatge enviat en calent que, cinc minuts després, ja ens va semblar excessiu.

Normalment no passa res. El missatge queda enterrat entre milers de converses i ens n’oblidem.

Però, de vegades, aquells WhatsApps acaben en un lloc inesperat: un jutjat.

Missatges, audios i converses que en el seu moment formaven part de la nostra vida quotidiana poden acabar mesos o anys després impresos en un full de paper, incorporats a una demanda judicial i llegits per advocats, fiscals o jutges.

I passa molt més sovint del que ens pensem.

Quan una persona arriba al despatx i explica un problema, una de les primeres qüestions és determinar com podem provar allò que explica. Una cosa és saber què va passar i una altra poder acreditar-ho.

No sempre hi ha un testimoni o un document. Però molt sovint hi ha un WhatsApp.

Per això, a la sala de visites, hi ha una pregunta que faig amb una certa freqüència:

– Saps fer «exportar xat»?

Si la resposta és negativa, traiem el mòbil i ho fem.

I aleshores comença una mena d’arqueologia digital. Mesos, a vegades anys, de converses buscant aquell missatge concret: el que acredita que hi havia un acord o desacord en algun fet, que es tenia coneixement de determinades situacions i es va consentir o, simplement, que les coses no van passar exactament com ara s’expliquen.

I moltes d’aquestes converses acaben impreses i incorporades a una demanda.

També m’ho trobo a l’altra banda. Obres una demanda que han interposat contra el teu client i, entre els documents, apareixen els seus propis WhatsApps.

Abans moltes discussions començaven i acabaven parlant. Avui discutim per escrit i es guarda pràcticament tot. Vigileu amb els WhatsApps. Qui avisa no és traïdor.

2024: L’any que Begur va iniciar les obres dels nous equipaments de la Font de Baix

El 2024 Begur va començar a fer realitat un dels projectes d’equipaments municipals més importants dels darrers anys. El 25 de novembre van començar les obres de la Font de Baix, un nou sector que concentrarà el consultori mèdic, Serveis Socials, la Policia Local i Protecció Civil, a més d’aparcament i espais públics exteriors.

L’inici dels treballs arribava després de quatre anys de tramitació i de diferents entrebancs. El projecte s’havia començat a definir el 2020, quan l’Ajuntament va plantejar concentrar en aquest àmbit diversos serveis que fins aleshores estaven distribuïts en altres punts del municipi. El 26 de maig d’aquell any, el Ple va aprovar inicialment una modificació del planejament per ordenar el sector i permetre-hi aquests nous usos.

La proposta responia també a les necessitats d’accessibilitat dels serveis i d’aparcament al nucli. Entre els equipaments previstos hi havia el dispensari mèdic, les dependències policials, Protecció Civil i l’atenció de Serveis Socials, en un sector que havia de permetre agrupar serveis municipals i disposar de noves places d’estacionament.

Aquell mateix 2020 es va posar en marxa el concurs per escollir l’equip encarregat de redactar el projecte. S’hi van presentar 21 propostes i cinc van passar a la fase final. La proposta guanyadora va ser “Camí de l’aigua”, de l’UTE formada per Territori 24 Arquitectura i Urbanisme i l’arquitecta Maria Benedito Ribelles. El contracte per redactar els projectes bàsic i executiu i assumir la direcció facultativa es va formalitzar el 2021.

La primera gran dificultat va arribar l’any següent. El 2022 l’Ajuntament va treure a licitació les obres, però el procediment va quedar desert perquè no s’hi va presentar cap oferta. El projecte, per tant, no podia començar tal com havia estat plantejat.

La situació obligava a revisar-lo. El gener de 2024, el Ple va aprovar un segon projecte executiu reformat, amb un pressupost de 6.769.486,11 euros. La nova versió introduïa modificacions per ajustar l’actuació i facilitar que les empreses poguessin presentar-se a la nova licitació. Entre els canvis hi havia la supressió de la segona planta soterrada de l’aparcament i adaptacions en els sistemes constructius dels edificis previstos.

Tot i les modificacions, es mantenia el nucli del projecte. La Font de Baix havia d’acollir el consultori mèdic local, l’àrea d’atenció al públic de Serveis Socials, les noves dependències de la Policia Local i el seu parc mòbil i dipòsit de vehicles, les instal·lacions de Protecció Civil, aparcament públic i espais exteriors. El projecte també incloïa l’arranjament de la mateixa Font de Baix i un ascensor d’urbanització dins dels espais públics exteriors.

El 26 de març, el Ple va posar en marxa la nova contractació de les obres. La licitació es va publicar a l’abril i aquesta vegada hi van concórrer quatre empreses. Després d’una convocatòria sense cap oferta dos anys abans, el projecte reformat sí que arribava a la fase d’adjudicació.

El 25 de juny, el Ple va adjudicar el contracte a Rubau Tarrés SAU per 6.216.147,74 euros. El termini contractual fixat era de 21 mesos. L’adjudicació obria la porta a l’inici dels treballs, però encara hi hauria un altre obstacle abans que les màquines poguessin entrar a la Font de Baix.

L’11 de juliol, Cosplaan Construcciones Obras y Servicios Laantit SL, una de les empreses participants, va presentar un recurs especial davant el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic contra l’adjudicació. El recurs qüestionava la valoració d’un dels criteris relacionats amb l’experiència de l’equip responsable de l’obra. La seva presentació va comportar la suspensió automàtica del procediment.

A començaments d’agost, Begur tornava a tenir adjudicatari però encara no podia formalitzar el contracte ni començar els treballs. El projecte que s’havia començat a preparar quatre anys abans quedava aturat de nou, aquesta vegada a l’espera de la resolució del Tribunal.

La decisió va arribar el 9 d’octubre. El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic va desestimar el recurs de Cosplaan i va mantenir l’adjudicació a Rubau Tarrés. Amb la resolució del procediment, l’Ajuntament va poder reprendre els tràmits i posar data a l’inici de les obres.

El 25 de novembre van començar finalment els treballs. L’aparcament de la Font de Baix va quedar inhabilitat durant l’execució i, en paral·lel, l’Ajuntament va iniciar la renovació de l’aparcament de l’avinguda Onze de Setembre. Eren dues actuacions diferenciades, però coincidien en el temps i afectaven dos espais importants d’estacionament del nucli.

La Font de Baix concentrarà en un mateix punt diversos serveis municipals. El consultori mèdic compartirà sector amb les dependències de Serveis Socials, la Policia Local i Protecció Civil. A aquests equipaments s’hi afegiran els espais d’aparcament i la reordenació de l’entorn exterior.

Les obres han continuat durant el 2025 i el 2026. Aquest setembre de 2026, el projecte encara està en execució. Durant l’estiu, els treballs van quedar aturats temporalment fins al 15 de setembre per complir l’ordenança municipal de civisme i convivència.

Després d’una primera licitació sense ofertes, una reforma del projecte i un recurs contra l’adjudicació, el 25 de novembre de 2024 Begur va començar finalment a construir els nous equipaments de la Font de Baix.

Miquel Noguer rep el Premi Girocamping 2026 durant la Nit dels Càmpings Gironins

Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, ha rebut el Premi Girocamping 2026 durant la Nit dels Càmpings Gironins.

L’acte s’ha celebrat a l’Hostal de La Gavina de s’Agaró i ha reunit representants del sector turístic, empresaris, professionals i autoritats. La vetllada ha servit per reconèixer diferents trajectòries i iniciatives vinculades al càmping gironí.

El premi a Miquel Noguer correspon a la cinquena edició del guardó. L’Associació de Càmpings de Girona ha destacat el seu suport i la seva implicació amb el sector durant els darrers anys.

La mateixa associació també ha concedit el Premi Jaume Genover i Roig 2026 a la família Gelabert Casadevall, propietària del Càmping Riembau de Platja d’Aro. El guardó reconeix una trajectòria empresarial de més de cinquanta anys i tres generacions. La família va transformar una antiga pineda en un càmping i ha mantingut el projecte familiar durant dècades.

El Càmping Bella Terra de Blanes ha rebut el Premi Càmping de l’Any 2026. Aquest reconeixement arriba a la tercera edició i es decideix mitjançant les votacions dels clients i seguidors dels càmpings. El guardó valora aspectes com el servei al client, les instal·lacions, les activitats i l’experiència que ofereix l’establiment als campistes.

La Nit dels Càmpings també ha reconegut Albert Barrachina Aguilera, director del Càmping Sènia Cala Gogo Internacional. Ha rebut el Premi Josep Suñé i Sabadí per una trajectòria de 37 anys dins del sector. L’Associació de Càmpings de Girona ha destacat la seva evolució professional durant les diferents etapes de transformació del sector.

La vetllada ha inclòs tres reconeixements especials. Javier Nieto, Anna Maria Martínez i la periodista Laura Fa han estat distingits per la seva contribució al sector del càmping.

La Nit dels Càmpings Gironins ha posat així el focus en trajectòries empresarials, professionals i iniciatives vinculades al desenvolupament del càmping a les comarques gironines.

El sector surer estrena una norma específica per calcular la petjada de carboni dels taps de suro

suro aecork

El sector surer disposa d’una nova norma específica per calcular la petjada de carboni dels taps de suro. La metodologia permetrà unificar els criteris utilitzats per les empreses i facilitar la comparació dels resultats.

La Fundació Institut Català del Suro, amb seu a Palafrugell, ha impulsat l’elaboració de la norma juntament amb la resta de membres del Subcomitè de Suro de l’organisme estatal de normalització.

Fins ara, les empreses podien calcular la petjada de carboni dels taps a partir de metodologies generals. Aquest sistema podia generar diferències en els criteris aplicats i dificultava la comparació entre empreses.

La nova norma incorpora les característiques específiques del suro i de les suredes. El càlcul considera totes les fases del cicle de vida del tap, des de la gestió forestal fins al final de vida del producte.

La metodologia inclou la lleva del suro, la preparació i la transformació industrial, així com la distribució i altres processos vinculats al producte.

També estableix criteris específics per comptabilitzar el carboni emmagatzemat en els taps i el carboni fixat per les suredes. L’objectiu és incorporar aquests elements a la informació ambiental dels productes.

La directora de la Fundació Institut Català del Suro, Alba Balcells, considera que la norma ofereix un marc compartit i adaptat a les particularitats del sector.

La metodologia també ha de permetre identificar les fases amb més impacte climàtic dins del procés de producció. Aquesta informació pot ajudar les empreses a definir mesures per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

La nova norma facilitarà una comunicació ambiental més homogènia i transparent. També permetrà treballar amb dades comunes entre fabricants de taps, cellers i altres agents de la cadena de valor.

La Fundació Institut Català del Suro assenyala que aquesta metodologia aporta una base per mesurar, comparar i reduir l’impacte ambiental dels taps de suro.

Bullet For My Valentine actuarà a Barcelona el gener de 2027

bullet-for-my-valentine-actuara-a-barcelona-el-gener-de-2027
Bullet For My Valentine actuarà a Barcelona el gener de 2027

Bullet For My Valentine tornarà a actuar a Barcelona el pròxim 23 de gener de 2027. La banda gal·lesa ha anunciat una nova gira per Espanya que passarà pel Sant Jordi Club, en una actuació en què estarà acompanyada de Pendulum i Dark Divine.

El concert servirà per avançar en directe les cançons de «Social Apocalypse», el nou disc de Bullet For My Valentine, que es publicarà el 19 de març de 2027 a través de Spinefarm. L’àlbum arribarà després d’una etapa marcada per la incertesa i els canvis, un context que també ha influït en les noves composicions del grup.

El vocalista i guitarrista Matt Tuck ha explicat que el disc reflecteix la sensació de divisió i incertesa del món actual. Per a aquest nou treball, el grup ha tornat a comptar amb Carl Bown a la producció i ha incorporat dues col·laboracions poc habituals en la seva trajectòria.

Chrissy Costanza, vocalista d’Against The Current, participa a ‘In The Absence Of You’, mentre que Will Ramos, de Lorna Shore, posa veu a ‘I Don’t Trust Tomorrow’.

La prevenda exclusiva per als compradors del Resurrection Fest 2026 començarà el 29 de setembre a les 10 h, mentre que la venda general s’obrirà el 30 de setembre a les 10 h a través de Route Resurrection.

L’entrada Bullet For My Valentine actuarà a Barcelona el gener de 2027 ha aparegut primer a Primera Fila.