2002: Quan Cap Roig va deixar de ser un cicle de jazz i va començar a ser un gran festival d’estiu

Per
Ràdio Capital
-

L’estiu del 2002, els Jardins de Cap Roig van viure un canvi decisiu. Aquell any, el certamen que havia crescut a partir de la tradició del jazz es va presentar amb un nom nou, una programació més àmplia i una voluntat clara d’ocupar un lloc destacat dins el calendari cultural de la Costa Brava. El Festival Jardins de Cap Roig naixia com una marca pròpia, vinculada a Calella de Palafrugell, però amb una ambició que anava més enllà de l’àmbit local.

El festival no apareixia del no-res. Cap Roig ja era, des de feia dècades, un espai singular. Els jardins havien estat creats a partir del 1927 pel matrimoni format per Nicolau Woevodsky i Dorothy Webster, que hi van construir el castell i un jardí botànic obert al Mediterrani. Aquell conjunt, situat entre Palafrugell i Mont-ras, ja tenia una força pròpia abans que s’hi instal·lés cap gran escenari d’estiu. La combinació de patrimoni, natura i mar va donar al futur festival un caràcter molt diferent del d’altres programacions musicals. 

La tradició musical a Cap Roig havia començat l’any 1990, quan el Patronat Municipal de Turisme de Palafrugell va impulsar un seguit de concerts de jazz als jardins, sota el nom de Festival de Jazz Costa Brava. Aquelles actuacions es feien durant els mesos de juliol i agost i van donar al paratge una primera identitat musical. El jazz va ser, per tant, la porta d’entrada de Cap Roig al circuit dels festivals d’estiu.

El canvi va arribar progressivament. L’any 2000, el festival va passar a ser organitzat per la Fundació Caixa de Girona. El 2001 es va integrar dins els Festivals d’Estiu de Caixa Girona. I el 2002 va adoptar el nom de Festival Jardins de Cap Roig, amb una programació que ja no volia quedar limitada a un sol gènere musical.

La transició ja s’havia començat a veure el 2001. Aquell estiu es va instal·lar un auditori amb capacitat per a unes 1.500 persones i la primera edició es va obrir amb Josep Carreras. Però el 2002 va ser l’any en què el projecte va prendre la forma que encara avui permet identificar-lo. El canvi de nom no era un detall menor. Indicava una nova etapa, amb més estructura, més projecció pública i una programació pensada per atraure públics diversos. 

La crònica de Ràdio Palamós del 30 de juliol de 2002 permet veure amb precisió aquell moment. Aquella edició incloïa dotze espectacles i trencava amb la dedicació gairebé exclusiva al jazz. La programació s’obria a la lírica, la dansa, la música clàssica, els cantautors i les músiques del món. 

El cartell mostrava bé aquest gir. La inauguració va anar a càrrec del tenor Jaume Aragall i del pianista Marco Evangelisti. La programació també incloïa Cristina Hoyos, Lluís Llach, Teresa Berganza, Vicente Amigo, Carlos Núñez i Maria Dolores Pradera. Era una proposta molt més transversal que la dels anys anteriors. Cap Roig mantenia el vincle amb la música, però ja no volia quedar associat només al jazz. 

El canvi també es va notar en l’espai físic. L’auditori, format per grades desmuntables, va ampliar l’aforament respecte a l’any anterior. Si el 2001 podia acollir 1.504 espectadors, el 2002 arribava a 1.682 localitats. Aquesta dada ajuda a entendre la dimensió del salt. El nou festival canviava de nom, però també creixia en capacitat, estructura i projecció. 

La mateixa crònica recollia la idea que hi havia darrere del projecte. Arcadi Calzada, president de Caixa Girona, defensava que l’objectiu era crear a la costa gironina un festival amb un model semblant al de la programació del Palau de la Música Catalana, però adaptat a l’estiu. Aquella comparació situava Cap Roig dins una estratègia cultural més àmplia: convertir un espai patrimonial de Calella de Palafrugell en un auditori temporal capaç d’atraure artistes de prestigi i públic de procedències diverses. 

La transformació va tenir una conseqüència directa sobre el vell Festival de Jazz Costa Brava. Aquell cicle havia estat l’origen de tot, però va quedar integrat dins una proposta molt més oberta. Com que la titularitat del Festival de Jazz Costa Brava era de l’Ajuntament de Palafrugell, l’Àrea de Cultura el va recuperar l’any 2006, ja separat del gran festival d’estiu de Cap Roig.  

El lloc també va ser part essencial del projecte. Cap Roig no és un auditori convencional. és un jardí històric, amb un castell, una col·lecció botànica i una situació privilegiada davant el mar. Aquesta singularitat va donar al festival un relat propi. L’experiència no depenia només dels artistes programats, sinó també de l’accés als jardins, de l’escenari a l’aire lliure i de la imatge nocturna de Cap Roig com a espai cultural. 

Amb els anys, el Festival Jardins de Cap Roig incorporaria grans noms internacionals i artistes de gran públic, però amb la mateixa fórmula clara: un escenari patrimonial, una programació diversa, una estructura més gran i una voluntat de situar Calella de Palafrugell dins el mapa dels festivals d’estiu del país. 

Bibliografia i hemeroteca consultada 

Ràdio Palamós, reportatge del 30 de juliol de 2002 sobre el Festival de Cap Roig:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/?idPost=302073001&page=8797&portada=0&title=reportatge-festival-de-cap-roig 

Palafrugell Cultura, informació històrica del Festival de Jazz Costa Brava:
https://cultura.palafrugell.cat/ca/festival-de-jazz.html 

Enciclopèdia Catalana, entrada sobre el Festival Jardins de Cap Roig:
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/festival-jardins-de-cap-roig 

Fundació “la Caixa”, informació sobre els Jardins de Cap Roig:
https://fundacionlacaixa.org/ca/jardins-cap-roig-descripcio 

Enciclopèdia Catalana, entrada sobre Cap Roig:
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/cap-roig-7 

L’Arxiu Municipal de Torroella incorpora 34 documents audiovisuals d’Antoni Martí Gich

Per
Redacció
-
arxiu municipal de Torroella

L’Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí ha incorporat trenta-quatre produccions audiovisuals cedides pel productor i director Antoni Martí Gich. Els materials estan vinculats exclusivament a Torroella i l’Estartit i passaran a formar part del patrimoni documental del municipi.

Les obres van ser produïdes per Video Play Serveis, empresa de la qual Antoni Martí Gich va ser soci fundador. La cessió permetrà conservar i difondre una part destacada de la memòria audiovisual recent del municipi.

El conjunt recull moments rellevants de la vida social, cultural i patrimonial de Torroella de Montgrí i l’Estartit al llarg dels últims cinquanta anys. Entre els documents hi ha el documental commemoratiu dels 700 anys del castell del Montgrí, enregistrat el 1994, les imatges dels treballs de consolidació de la muntanya de l’Estartit l’any 1996 o el vídeo dedicat al vintè aniversari del Festival de Música de Torroella de Montgrí.

El fons també inclou treballs centrats en el patrimoni local, com la mina d’aigua o les barraques de pedra seca, així com una entrevista enregistrada el 2011 a Josep Pasqual.

Des de l’Ajuntament destaquen que aquesta incorporació reforça el paper de l’Arxiu Municipal com a espai de preservació de la memòria col·lectiva i amplia els recursos disponibles perquè la ciutadania pugui conèixer la història recent i el patrimoni local.

La signatura del conveni de cessió s’ha fet a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí amb la participació d’Antoni Martí Gich; l’alcalde, Jordi Colomí; la regidora de l’Arxiu Municipal, Anna Company, i l’arxiver municipal, Jordi Turró. L’Ajuntament ha volgut agrair la generositat d’Antoni Martí Gich per una cessió que ajudarà a conservar i divulgar una part important del patrimoni audiovisual de Torroella i l’Estartit.

Els mercats gironins celebren la Setmana Internacional dels Mercats amb activitats gastronòmiques i aposta pel producte local

Per
Redacció
-
Acció amb productes de reaprofitament del Mercat d’Olot en el
Acció amb productes de reaprofitament del Mercat d’Olot en el marc de la 9a Setmana Internacional dels Mercats. Pere Duran / Nord Media

La novena edició de la Setmana Internacional dels Mercats a les comarques gironines ha començat aquest divendres a Olot. La presentació s’ha fet a l’aula Tast de la Plaça Mercat i ha servit per donar el tret de sortida a la campanya internacional Love Your Local Market.

L’acte ha comptat amb la participació de la diputada de Girona Excel·lent i Mercats de la Diputació de Girona, Vanessa Peiró; la regidora de Promoció de la Ciutat d’Olot, Gemma Canalias, i el president de l’Associació de Placers del Mercat d’Olot, Jordi Vilarrassa. També hi ha assistit la diputada Imma Muñoz.

Per segon any consecutiu, la campanya es presenta sota el lema “No et tallis. Al mercat, pregunta!”. La iniciativa vol posar en valor el paper dels paradistes a l’hora d’assessorar els clients sobre la conservació i la cuina de productes frescos i de proximitat.

Durant la presentació, Vanessa Peiró ha reivindicat els mercats municipals com a espais de proximitat i relació social. La diputada ha destacat que, més enllà de la qualitat dels productes, els mercats ofereixen “tracte, somriure i confiança”.

L’acte també ha servit per presentar el projecte Minva, una iniciativa de reaprofitament alimentari que combina sostenibilitat i gastronomia local. El xef Pere Planagumà ha creat diversos productes elaborats amb excedents i minves de les parades del mercat. Els assistents han pogut participar en un taller degustació.

La regidora Gemma Canalias ha remarcat la feina dels mercats municipals i ha assegurat que la bona acollida del projecte Minva demostra l’interès dels consumidors pels productes de qualitat i de proximitat.

La iniciativa està coordinada per la Diputació de Girona amb la participació dels mercats de Girona, Olot, Palafrugell, Palamós, Portbou, Roses, Salt i Sant Feliu de Guíxols, integrats a la Xarxa de Mercats Sedentaris de Girona. El mercat de Lloret de Mar no hi participa enguany perquè encara està en obres de reforma.

Fins al 31 de maig, els diferents mercats programaran catorze activitats gastronòmiques, la majoria gratuïtes i obertes a tots els públics. Hi haurà tallers de cuina, tastos, rutes guiades, demostracions culinàries i xerrades relacionades amb el producte local i la gastronomia.

A més, alguns mercats també oferiran promocions especials per als clients. Per exemple, el Mercat del Lleó de Girona regalarà bosses reutilitzables als compradors que acumulin 50 euros en tiquets de compra.

La campanya Love Your Local Market va néixer al Regne Unit l’any 2011 i actualment ja implica més de quatre mil mercats de dinou països. Els mercats gironins s’hi van adherir el 2018 amb l’objectiu de reivindicar aquests espais com a punts de trobada i dinamització social.

La consellera Alícia Romero es reuneix amb empresaris i representants institucionals durant la seva visita a la Bisbal

Per
Redacció
-

La consellera d’Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero, ha visitat aquest divendres la Bisbal d’Empordà en el marc d’una jornada institucional centrada en l’activitat econòmica i empresarial del municipi.

La visita ha començat amb la recepció oficial a l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà per part de l’alcalde, Òscar Aparicio, i diversos membres del consistori. Posteriorment, la consellera ha signat el Llibre d’Honor de l’Ajuntament i s’ha reunit amb representants municipals al despatx d’alcaldia.

Durant la jornada també s’ha celebrat una reunió amb representants del teixit empresarial i econòmic del territori. A la trobada hi han participat el president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega; el president de la Cambra de Comerç de Palamós, Pol Fages; i el president de l’Associació d’Empresaris dels Polígons Industrials, Jordi Trayter.

La reunió també ha comptat amb la presència de representants empresarials com Abel Rey, de l’empresa Àngel Mir, Portes Bisbal; Jordi Gasull, de Construccions Burgos-Gasull; i Lluc Pons, agent d’Ocupació i Desenvolupament Local del Pla Estratègic.

Durant la trobada s’han tractat qüestions vinculades al desenvolupament econòmic de la comarca, la situació dels polígons industrials i les necessitats del teixit empresarial local.

La visita s’ha tancat amb un dinar institucional al restaurant Jordi Tapes Bar de la Bisbal d’Empordà.

La fava guanya pes com a font de proteïna vegetal en un projecte liderat per l’IRTA amb proves a l’Empordà, Girona i Lleida

Per
Redacció
-
[Imagen 2] Labores agrícolas en el terreno del proyecto FAVAPROT

La fava es consolida com un cultiu amb un alt potencial per a la producció de proteïna vegetal, tot i la seva complexitat agronòmica i la variabilitat de varietats i tècniques de cultiu. Així ho reflecteixen els primers resultats del projecte pilot  “FAVAPROT”, impulsat dins del Programa de Cultius Extensius Sostenibles de l’IRTA.

El projecte, desenvolupat durant les campanyes 2024-2025 i 2025-2026, compta amb la participació de ACTEL SCCL i SEMILLAS FITÓ SA com a beneficiaris, la coordinació de NACTIVA i el suport tecnològic de l’IRTA. L’objectiu és clar: avaluar si la fava pot convertir-se en una alternativa viable per a l’obtenció de proteïna vegetal destinada a l’alimentació humana.

Els assajos s’han fet amb varietats comercials de fava equina i major en diferents zones experimentals: La Tallada d’Empordà, Fornells de la Selva i Sucs. En aquests espais s’han analitzat paràmetres com la naixença, la floració, la incidència de malalties, l’alçada de la planta, el rendiment, el pes del gra i el contingut proteic.

Els resultats de la campanya 2024-2025 mostren diferències importants segons varietat i localització. A la Tallada d’Empordà, la varietat FABIOLA ha estat la més productiva, mentre que PATAGONIA destaca pel seu alt contingut en proteïna. També s’hi han detectat diferències en la resistència a malalties com el rovell o la botritis.

A Fornells de la Selva, amb una menor pressió de malalties, la varietat PROTHABON 101 lidera la producció, mentre que PATAGONIA torna a sobresortir pel seu perfil proteic.

A Sucs, en condicions de regadiu, els rendiments s’enfilen fins a mitjanes de 6.992 kg/ha, els més elevats de l’estudi. En aquest cas, VITABON és la varietat més productiva i PROTHABON 101 la que ofereix un contingut proteic més alt.

Les parcel·les demostratives de Girona i Lleida confirmen que Girona presenta més rendiment, mentre que Lleida destaca pel contingut proteic. A més, les impureses del gra collit són molt baixes, inferiors a l’1%.

Pel que fa a les pràctiques agronòmiques, la sembra al novembre i una densitat elevada de plantes són les que ofereixen millors resultats. En comparació amb altres cultius d’hivern, el blat continua sent el més productiu, però la fava és la que aporta més proteïna, seguida del pèsol.

En conjunt, el projecte conclou que, tot i tenir rendiments més baixos que altres cereals, la fava destaca clarament pel seu valor proteic. La selecció varietal i una gestió adequada del cultiu es perfilen com a factors clau per potenciar-ne la viabilitat futura.

Andrea Albizua: “Les Festes de Primavera són unes festes molt nostrades”

Per
Joan Coll Bagur
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Andrea Albizua: “Les Festes de Primavera són unes festes molt nostrades”
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Palafrugell, Andrea Albizua, ha presentat la programació de les 64enes Festes de Primavera, que se celebraran del 23 de maig al 8 de juny.

La regidora reconeix que els dies previs són especialment intensos. “Ara el motor ja s’ha engegat i en aquests moments no pot parar”, explica. Segons Albizua, les Festes de Primavera mobilitzen bona part del teixit associatiu del municipi i requereixen mesos de preparació i coordinació.

La programació manté algunes de les novetats introduïdes l’any passat amb la voluntat de consolidar-les. Entre aquestes hi ha el sopar popular i el pregó davant de Can Bech, que enguany comptarà amb Ramon Plaja i Maria Plaja com a pregoners. També es repetirà l’Analògica, la fira dedicada al vinil i a la cultura en format físic, així com el Palafrugell en Dansa. “Ens agradaria molt poder-ho potenciar i que esdevingués un dels actes més de les Festes de Primavera”, afirma la regidora sobre aquestes activitats.

Una de les novetats destacades d’aquesta edició serà la trobada de pubilles i reines de les festes, impulsada pels Trompats. Segons Albizua, aquest acte servirà per recuperar una tradició que feia anys que no se celebrava i donarà el tret de sortida oficial a les festes.

El cartell d’enguany és obra de Gerard Soler, un artista a qui l’Ajuntament feia temps que volia encarregar la imatge de les festes. La proposta s’inspira en les fotografies antigues que es feien les persones disfressades abans del carrusel.

Albizua destaca especialment la implicació de les entitats locals en l’organització de les festes. “Les associacions del municipi són molt trempades”, afirma. Per coordinar aquesta feina, des de fa dos anys existeix un grup motor format per l’Ajuntament, entitats i persones encarregades de dinamitzar les activitats. La regidora considera que aquest model ha facilitat molt l’organització i la planificació de la festa.

Tot i que sovint es comparen amb el Carnaval, Albizua defensa que les Festes de Primavera tenen una identitat pròpia i molt arrelada al municipi. “Les Festes de Primavera són unes festes molt nostrades”, assegura. Per la regidora, el carrusel és el centre de la celebració, però les activitats que l’envolten són el que acaba construint la festa col·lectiva i emocional que viu el municipi.

Mirant cap al futur, Albizua considera que la clau és mantenir viva la implicació dels joves i de les entitats. “El futur és seguir donant i transmetent aquesta il·lusió als joves”, conclou.

123...6.952Pàgina 1 de 6.952