2023: L’any que una cadena humana a l’Estartit va portar els llibres fins a la nova biblioteca

Per
Ràdio Capital
-

El 2023, l’Estartit va estrenar la Biblioteca Mar de Llibres. El trasllat es va acabar el 2 de juliol amb una cadena humana entre l’antiga seu del carrer de l’Església i el nou edifici del carrer Guillem de Montgrí. Els veïns van passar de mà en mà els darrers llibres que quedaven per traslladar.

L’acció va servir per obrir les portes del nou equipament i presentar-lo al poble. Al final del recorregut es va fer una jornada de portes obertes, una fotografia de grup i un vermut. La cadena humana va convertir una operació habitualment interna, com és el trasllat d’una biblioteca, en un acte compartit.

L’Estartit disposa de biblioteca pública des del 1987. A partir del 1996, el servei es va instal·lar al carrer de l’Església, número 84. Aquell local va acollir la biblioteca durant més de vint-i-cinc anys, però l’espai disponible limitava les possibilitats de creixement i la programació d’activitats.

La nova Mar de Llibres ocupa la primera planta de l’edifici municipal situat al carrer Guillem de Montgrí, 31, davant de la Sala Polivalent. A la planta baixa hi ha l’Escola Bressol Mar i Cel, que s’havia inaugurat el 2016. Els dos serveis comparteixen edifici, tot i que tenen accessos independents.

La biblioteca té una superfície útil de 470 metres quadrats. La planta principal forma un espai obert en forma de L. Hi ha una zona infantil, espais d’estudi i consulta, ordinadors, premsa i revistes, oficines, magatzem i un altell destinat a dipòsit.

També disposa d’una sala polivalent separada amb una paret de vidre. Aquesta distribució permet fer-hi presentacions, cursos, conferències i altres activitats mentre la resta de la biblioteca continua oberta. La sala també pot funcionar de manera independent fora de l’horari habitual.

L’obertura va culminar un projecte que s’havia preparat durant anys. El juny de 2020, l’Ajuntament va licitar la darrera fase d’adequació dels espais i instal·lació del mobiliari. El pressupost d’aquesta fase era de 534.788,67 euros sense IVA i les previsions situaven l’obertura a la primavera de 2021. Els terminis es van allargar i el nou equipament no va entrar en servei fins al 2023.

El cost total publicat pel Departament de Cultura va ser de 677.700 euros. La Generalitat hi va aportar 542.791 euros. La biblioteca també rep el suport de la Diputació de Girona i està integrada en el Sistema de Lectura Pública de Catalunya.

Aquesta integració facilita la participació en el préstec interbibliotecari, l’accés a la biblioteca digital i la incorporació de nous fons. També permet als usuaris de l’Estartit utilitzar els serveis de les altres biblioteques del sistema amb el mateix carnet.

Una de les particularitats de la Mar de Llibres és el dipòsit del fons Josep Maria Francino dedicat als Beatles. La col·lecció reuneix llibres, revistes, diaris, enregistraments, vídeos, fotografies, entrades i altres documents recopilats pel periodista i músic. Francino havia estat vinculat al Beatles Weekend de l’Estartit i havia cedit la col·lecció al poble poc abans de morir, el 2021.

Després de l’obertura ciutadana del juliol, el 16 de setembre es va celebrar la inauguració institucional. Hi van assistir la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Jordi Camps; el president de l’EMD, Genís Dalmau, i l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí. L’acte va incloure una visita guiada i una actuació de Les Veus de l’Estartit.

En el conjunt de 2023, entre l’antiga seu i la nova, el servei bibliotecari va registrar 9.765 usuaris i 5.559 préstecs. Al final de l’any, el fons estava format per 9.190 peces. També s’havien celebrat dotze sessions del club de lectura, vint-i-una hores del conte i vint-i-set visites escolars.

La Mar de Llibres mantenia així un servei iniciat el 1987, però guanyava espai per a la lectura, l’estudi i les activitats culturals. El pas entre les dues etapes va quedar representat pels darrers llibres que, aquell matí de juliol, van recórrer els carrers de l’Estartit de mà en mà.

Fonts

2016: L’any que l’Estartit va estrenar la nova Escola Bressol Mar i Cel

Per
Ràdio Capital
-

El 2016, l’Estartit va inaugurar el nou edifici de l’Escola Bressol Mar i Cel. El centre es va instal·lar al carrer d’Eivissa, en unes dependències preparades per atendre infants de quatre mesos a tres anys. L’estrena va permetre deixar enrere les antigues instal·lacions del carrer Carrerada, on l’escola bressol havia funcionat durant anys.

El nou equipament es va situar a la cantonada dels carrers d’Eivissa i Guillem de Montgrí. L’escola ocupa la planta baixa d’un edifici municipal de serveis i té una entrada pròpia des del carrer.

La Mar i Cel disposa de quatre aules i té capacitat per a 61 infants. Una aula està destinada als nens i nenes de quatre mesos a un any; una altra, als d’un a dos anys, i les dues restants, als de dos a tres anys. Els espais es van distribuir d’acord amb les necessitats de cada franja d’edat.

El projecte havia començat a tramitar-se uns anys abans. El pressupost d’execució de les obres era d’1.086.143 euros, sense IVA, però la licitació es va complicar perquè diverses empreses van presentar ofertes inferiors als 800.000 euros. L’Ajuntament va haver de revisar si aquestes propostes permetien executar l’edifici amb els materials i les condicions previstos.

A principis de 2015 encara no s’havia resolt l’adjudicació. Les previsions inicials situaven el final de les obres després de Reis de 2016, però els terminis es van allargar. En el Ple municipal de l’1 de desembre d’aquell any, l’alcalde Josep Maria Rufí va confirmar que la nova escola ja s’havia acabat.

La inauguració del nou edifici no va representar la creació de l’escola bressol. La Mar i Cel ja formava part de la vida educativa de l’Estartit. Des de 1991 havia ocupat les antigues escoles del carrer Carrerada, uns edificis inaugurats el 1958 que també havien acollit diverses generacions d’alumnes de primària.

Aquell emplaçament estava estretament lligat a la història escolar del poble. Abans de convertir-se en escola bressol, havia estat una de les seus de l’escola de l’Estartit. L’Escola Portitxol hi va fer classes durant bona part dels anys vuitanta, fins que el 1991 va estrenar l’edifici del carrer Roca Maura.

La nova Mar i Cel va mantenir el nom i la continuïtat del servei, però va passar a disposar d’un edifici pensat per a l’educació dels infants més petits. Les aules, les zones de joc i els altres espais es van adaptar a les activitats quotidianes de l’escola i a la participació de les famílies.

Actualment, la Mar i Cel continua funcionant al carrer d’Eivissa, 30. El centre és gestionat per Suara Cooperativa i treballa amb activitats basades en el joc, la música, l’experimentació i la psicomotricitat.

Fonts

2014: L’any que va començar el projecte per recuperar la Pletera

Per
Ràdio Capital
-

L’1 de juliol de 2014 va començar oficialment el projecte LIFE Pletera. La iniciativa disposava d’un pressupost de 2.528.148 euros per retirar les restes d’una urbanització inacabada i recuperar el funcionament de les maresmes, les llacunes i les dunes d’aquest sector de l’Estartit.

La Unió Europea hi aportava 1.896.111 euros, el 75% del pressupost. L’Ajuntament de Torroella de Montgrí coordinava el projecte, en què també participaven la Generalitat, Tragsa i la Universitat de Girona. La Diputació de Girona hi col·laborava com a institució cofinançadora.

La Pletera ocupa unes 86 hectàrees entre els Griells i la Gola del Ter. Forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i de la Xarxa Natura 2000. Abans de la seva protecció, però, una part de la maresma havia estat destinada a la construcció d’habitatges.

La urbanització es va començar a desenvolupar a finals dels anys vuitanta. Per elevar el nivell dels terrenys es van abocar tones de runa sobre els aiguamolls. El projecte preveia sis illes d’habitatges, carrers, serveis i un passeig marítim.

Només es va completar una de les sis illes. La promoció es va aturar a començaments dels anys noranta i la resta va quedar abandonada. Durant anys, la Pletera va conservar els carrers, les parcel·les elevades, els giratoris, els serveis i uns 800 metres de passeig sense que la urbanització s’acabés de construir.

El Pla General aprovat el 2001 va desclassificar el sector que no s’havia edificat. L’any 2004 també es van aprovar els nous límits del domini públic marítim terrestre. Els habitatges construïts van quedar fora de l’actuació, mentre que la resta de l’espai passava a tenir protecció urbanística.

El LIFE Pletera havia de completar aquest procés sobre el terreny. El projecte preveia retirar les infraestructures abandonades, rebaixar les parcel·les fins a la cota de l’antiga maresma i crear un sistema de llacunes permanents connectades amb zones d’inundació temporal.

També es volia recuperar el cordó dunar i facilitar que l’aigua circulés entre les llacunes i les maresmes. Les restes de la urbanització actuaven com una barrera i dificultaven el funcionament natural de l’espai durant els temporals.

Tot i que el projecte va començar administrativament el 2014, les obres principals es van executar entre el novembre de 2015 i l’abril de 2017. Es van enderrocar i retirar el passeig inacabat, els carrers, els giratoris i les instal·lacions de serveis.

Els treballs van gestionar prop de 200.000 metres cúbics de materials. Una part es va reutilitzar a les obres d’ampliació del port de l’Estartit, una altra es va aprofitar en actuacions municipals i la resta es va portar a un centre de reciclatge.

A l’espai alliberat es van recuperar 10,9 hectàrees de maresma. També es van excavar noves llacunes i es va rebaixar part de la mota de la llacuna del Fra Ramon perquè pogués desbordar-se durant els episodis d’inundació.

El projecte va afavorir espècies vinculades a aquests ambients. Una de les més importants és el fartet, un petit peix endèmic de la península Ibèrica i en perill d’extinció. El seguiment posterior va constatar una millora del seu hàbitat i l’estabilització de la població. Els captadors de sorra també van permetre augmentar aproximadament un metre l’altura del sistema dunar.

El LIFE Pletera va acabar el 31 de desembre de 2018. Quatre anys i mig després de l’inici, els carrers d’una urbanització que no s’havia completat havien estat substituïts per llacunes, maresmes i dunes. El projecte iniciat el 2014 va fer possible desfer una part de l’ocupació urbanística que havia començat gairebé tres dècades abans.

Bibliografia

Comissió Europea, fitxa oficial del projecte LIFE13 NAT/ES/001001:
https://webgate.ec.europa.eu/life/publicWebsite/project/LIFE13-NAT-ES-001001/de-urbanizing-and-recovering-the-ecological-functioning-of-the-coastal-systems-of-la-pletera

Ajuntament de Torroella de Montgrí, «Life Pletera (2014-2018)»:
https://www.torroella-estartit.cat/ca/life-pletera.html

Ajuntament de Torroella de Montgrí, Re[fer] el paisatge. Informe final del projecte LIFE Pletera:
https://www.torroella-estartit.cat/pujades/files/Life_Pletera_Laymans_report_2019_CAT.pdf

Ajuntament de Torroella de Montgrí, «Punt final a dues dècades de litigis contra l’Ajuntament per desclassificar la Pletera», 11 de març de 2021:
https://www.torroella-estartit.cat/ca/noticies/4290-punt-i-final-a-dues-decades-de-litigis-contra.html

2010: L’any que un tram de la platja dels Griells es va quedar sense sorra

Per
Ràdio Capital
-

L’any 2010, un tram de la platja dels Griells va perdre tota la sorra que el separava del passeig marítim. Les onades van començar a impactar directament contra l’escullera, van obrir esquerdes al paviment i van obligar a tancar provisionalment el sector afectat.

La pèrdua de sorra no era un fenomen nou. Durant els mesos d’hivern, una part de la platja acostumava a retrocedir per l’efecte dels temporals. Els corrents la recuperaven abans de l’estiu i l’Ajuntament hi feia aportacions addicionals per preparar la temporada turística.

Aquest funcionament va començar a canviar després de la llevantada de Sant Esteve de 2008. Els temporals de 2009 i 2010 van continuar retirant sorra i la platja ja no es va recuperar de la mateixa manera. L’Ajuntament va advertir de la inestabilitat del sector l’any 2009, quan la situació encara no era tan greu.

Durant l’estiu de 2010 ja va ser impossible refer el tram afectat. La franja de sorra que protegia el passeig va desaparèixer i el mar va arribar fins a l’escullera. L’onatge va començar a buidar el subsòl que sostenia el paviment.

El 23 de setembre, l’alcalde, Josep Maria Rufí, va visitar la zona amb tècnics de Costes de la Generalitat. Un informe de l’arquitecte i l’aparellador municipal alertava que l’estructura podia esfondrar-se. Si el passeig cedia, l’aigua podia arribar als espais públics i als habitatges de la urbanització.

A la superfície ja s’hi veien esquerdes importants i una part del ferm s’havia començat a enfonsar. L’Ajuntament va tancar provisionalment el tram més malmès i va reclamar una actuació urgent a les administracions responsables de la costa.

Els temporals dels dies 10, 11 i 12 d’octubre van empitjorar els danys. L’acció directa de les onades va afectar greument uns 250 metres del passeig marítim. Sense la platja al davant, l’escullera havia deixat de tenir la protecció que proporcionava la sorra i els edificis pròxims quedaven més exposats.

Un estudi elaborat anys després va calcular que, entre 2008 i 2010, aquell sector havia perdut els aproximadament 50 metres d’amplada mitjana de platja que tenia. La xifra no correspon a tota la platja dels Griells, sinó al tram situat davant del passeig que va patir els danys més greus.

El Govern espanyol va aprovar les obres d’emergència el 15 d’abril de 2011. L’actuació prevista als Griells incloïa el trasllat d’uns 35.000 metres cúbics de sorra des del port de l’Estartit. També s’havien de reparar i protegir amb escullera uns 250 metres de passeig.

Les obres van començar el 21 d’abril i es van allargar aproximadament dos mesos. La platja es va regenerar artificialment i el passeig va recuperar la protecció davant del mar. La intervenció va resoldre l’emergència immediata, però no va aturar l’erosió.

Un nou temporal va tornar a causar danys importants l’any 2013. El mar es va endur sorra, va afectar l’escullera i va fer cedir un altre tram del passeig. El 2015, veïns i Ajuntament encara reclamaven una solució estable perquè les aportacions periòdiques de sorra duraven poc temps.

Bibliografia

Ajuntament de Torroella de Montgrí, Informació Municipal, núm. 146, setembre-octubre de 2010:
https://www.torroella-estartit.cat/downloads.php?file=IM+146_setembre-octubre_2010_rev.pdf

Govern d’Espanya, referència del Consell de Ministres del 15 d’abril de 2011:
https://www.lamoncloa.gob.es/consejodeministros/referencias/paginas/2011/refc20110415.aspx

Associació de Veïns dels Griells, Propuesta de ideas base para un proyecto de recuperación ambiental de la fachada litoral de la zona de Els Griells:
https://avelsgriells.org/wp-content/uploads/2016/03/projecte-recuperacio-de-la-fac3a7ana-litoral-de-la-zona-de-els-griells.pdf

El Gerió Digital, «L’Estartit es mobilitza per reclamar mesures que aturin el retrocés de la platja de Griells», 16 d’agost de 2015:
https://www.gerio.cat/noticia/212484/lestartit-es-mobilitza-per-reclamar-mesures-que-aturin-el-retroces-de-la-platja-dels-griel

2006: L’any que l’Estartit va estrenar el Beatles Weekend

Per
Ràdio Capital
-

L’estiu de 2006, l’Estartit va celebrar la primera edició del Beatles Weekend. Aquell cap de setmana dedicat al grup de Liverpool va iniciar un festival que ha arribat fins als nostres dies.

Les activitats es van fer durant el cap de setmana immediatament anterior al 3 de juliol. No s’ha localitzat el programa complet, però sí que està documentada l’exposició «Els Beatles a Madrid i a Barcelona», organitzada per Magí Crusells.

La mostra es podia visitar al Centre de Serveis de l’Estartit. Va continuar oberta després del cap de setmana i es va poder veure fins al 17 de juliol.

L’interès local pels Beatles ja havia aparegut en la programació de l’estiu anterior. La Festa Major de Santa Anna de 2005 es va obrir amb la projecció de la pel·lícula Que noche la de aquel dia davant de l’Oficina de Turisme.

La projecció estava vinculada amb una exposició titulada «BEATLES», instal·lada al Centre de Serveis entre el 8 de juliol i el 31 d’agost. Aquelles activitats es poden considerar un antecedent de la trobada iniciada el 2006.

Una crònica publicada anys després explica que el Beatles Weekend havia nascut amb la voluntat d’aplegar aficionats catalans i europeus. Les edicions posteriors van incorporar concerts de grups d’homenatge, exposicions, xerrades, presentacions de llibres i projeccions.

Josep Maria Francino va mantenir una estreta vinculació amb la trobada. Fonts posteriors el defineixen com un dels seus impulsors. El 2021 va cedir a l’Estartit una extensa col·lecció de discos, publicacions, documents audiovisuals i objectes relacionats amb els Beatles.

El festival arriba l’any 2026 al vintè aniversari. El que havia començat amb un cap de setmana dedicat als Beatles ha continuat formant part de la programació estiuenca de l’Estartit.

Bibliografia

Ràdio Palamós, «Agenda dilluns», 3 de juliol de 2006:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/706070301/agenda-dilluns/0?idPost=706070301&page=9023&portada=0&title=agenda-dilluns

Ajuntament de Torroella de Montgrí, Informació Municipal, núm. 111:
https://www.torroella-estartit.cat/downloads.php?file=IM_111.pdf

Enderrock, «Els Beatles ocupen l’Estartit», 2013:
https://www.enderrock.cat/noticia/8248/beatles-ocupen-estartit

Ajuntament de Torroella de Montgrí, «Torna el festival Beatles Weekend de l’Estartit», 2021:
https://www.torroella-estartit.cat/ca/noticies/4356-torna-el-festival-beatles-weekend-de-lestarti.html

Visit l’Estartit, «L’Estartit celebrates 20 years of Beatles Weekend», 2026:
https://visitestartit.com/en/blog/estartit-beatles-weekend-20-years/

2005: L’any que l’Estartit va acollir el Mundial de Fotografia Submarina

Per
Ràdio Capital
-

El setembre de 2005, l’Estartit va acollir el X Mundial de Fotografia Submarina. Les proves es van celebrar als fons marins de les illes Medes i el pavelló municipal va ser l’escenari de la votació final. Els italians Denis Palbiani i Rosa Donati es van proclamar campions del món.

La competició es va celebrar del 13 al 18 de setembre sota l’organització de la Confederació Mundial d’Activitats Subaquàtiques, la CMAS, amb la participació de les federacions espanyola i catalana. El Mundial es disputava cada dos anys i les edicions anteriors havien passat per Marsella, Soma Bay i Ålesund.

L’elecció de l’Estartit com a seu s’havia presentat el 12 de juliol a l’Aquàrium de Barcelona. A l’acte hi van participar l’alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit, Carles Negre; el president de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques, José Rodríguez, i el president de la federació catalana, Xavi Duran. Una de les dues parelles que representaven Espanya també va fer una demostració a l’oceanari.

El Mundial va començar el dimarts 13 de setembre amb la cerimònia inaugural. L’endemà es van fer les immersions d’entrenament i els dies 15 i 16 van quedar reservats a la competició. Els equips estaven formats per un fotògraf i un model, que havia d’ajudar a preparar les imatges i moure’s amb precisió davant la càmera.

Cada equip disposava de quatre immersions i quatre carrets de 36 fotografies. Tenia 90 minuts per immersió i podia baixar fins a una profunditat màxima de 40 metres. La fotografia digital encara no s’havia imposat en aquest tipus de campionats. Els participants treballaven amb diapositives i no podien comprovar el resultat de les imatges mentre eren sota l’aigua.

La competició es dividia en cinc categories: peixos, macro sense tema, macro amb tema, ambient sense bussejador i ambient amb bussejador. El tema escollit per a la prova de macro van ser els nudibranquis, uns petits mol·luscs marins habituals als fons de les Medes.

El jurat valorava la composició, la llum, el contrast, els colors, les espècies fotografiades i la coordinació entre el fotògraf i el model. Les imatges seleccionades es van projectar en una pantalla instal·lada al pavelló municipal de l’Estartit i van ser puntuades en directe davant de prop de 400 persones.

La classificació general la van encapçalar Denis Palbiani i Rosa Donati, representants d’Itàlia. El segon lloc va ser per als portuguesos Rui Guerra i Vitor Silva, mentre que els noruecs Espen Rekdal i Harald Posshagen van completar el podi.

Espanya va participar amb dues parelles. Carlos Minguell i Cati Perales van acabar en quarta posició i van obtenir la medalla de plata en ambient amb bussejador i la de bronze en ambient sense bussejador. L’altre equip espanyol, format pels catalans Andrés Sánchez i Lorena Martínez, va ocupar l’onzè lloc.

Les medalles de les cinc categories es van repartir entre diversos països. Àustria va guanyar la prova d’ambient amb bussejador; França, la d’ambient sense bussejador; Bèlgica, la de macro amb tema; Noruega, la de macro sense tema, i Turquia, la de peixos.

La clausura va comptar amb Carles Negre; el president de la CMAS, Achille Ferrero, i el president de la federació espanyola, José Rodríguez. Uns mesos després, durant el Saló de la Immersió de Cornellà de Llobregat, Ferrero va afirmar que el de l’Estartit havia estat el millor campionat celebrat fins aleshores des del punt de vista de l’organització.

Vint anys després, l’octubre de 2025, l’Estartit va tornar a acollir el Mundial de la CMAS. La nova edició va incorporar la competició de vídeo submarí i una Copa del Món de fotografia submarina adaptada.

Bibliografia

123...7.075Pàgina 1 de 7.075