Com afecta el nou pla ferroviari a les comarques gironines?

Per
Aniol Rossell
-
privat:-renfe-ofereix-transport-per-carretera-per-la-interrupcio-de-la-circulacio-de-trens-entre-figueres-i-portbou-per-obres
Privat: Renfe ofereix transport per carretera per la interrupció de la circulació de trens entre Figueres i Portbou per obres

Els catalans suspenen al servei de Rodalies i mitja distància de Renfe amb un 4,46 de nota mitjana, segons l’última enquesta Òmnibus de la Generalitat. La xarxa de Rodalies de Catalunya té cada cop més problemes i acumula més retards, fent necessària una reforma. En aquest context, el passat 30 de juny el govern de la Generalitat va presentar a la premsa el nou Pla de serveis ferroviaris 2030-2040. L’objectiu és aconseguir arribar al milió de desplaçats amb tren diariament a tot Catalunya l’any 2040.

Així doncs, cal preguntar-se: com afectarà aquesta nova proposta a les comarques gironines i, especialment, als usuaris del Baix Empordà?

L’estat actual

Actualment existeixen quatre línies que passin per la província de Girona: la R11, la R1, la RG1 i, breument, la R2 Nord.

La R11 és la línia que té més parades en les comarques gironines, ja que realitza el seu trajecte des de Cervera de la Marenda fins a l’estació de Barcelona-Sants, sent també la única línia amb pas per la província que inclou trens de mitjana distància (trens que no s’aturen a totes les estacions del trajecte per fer-lo més ràpid).

A part de la R11, a la província hi ha tres altres línies regionals: la R1, que va des de Maçanet fins a Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat passant per la costa; la RG1, que va des de Maçanet fins a Portbou passant per Girona i Flaçà; i la R2 Nord, que realitza uns pocs trajectes al dia des de Maçanet fins a l’Aeroport de Barcelona.

D’aquestes línies només segueixen una freqüència estàndard la R1, sortint un tren cada hora des de Maçanet (cada dues hores des de Blanes), i la RG1, sortint un tren cada dues hores.

Mapa de les línies actuals de Rodalies a les comarques gironines. Font: Rodalies de Catalunya

Nou model ferroviari

El nou pla de la Generalitat aportarà tres canvis principals que poden afectar als usuaris baixempordanesos: l’estandardització de les freqüències, la creació de noves línies de tren i la modificació de les actuals.

Pel que fa a l’estandardització de les freqüències, el pla proposa dividir les línies en els següents tres grups:

  • Serveis estructurants: trajectes més ràpids per connectar els principals centres ferroviaris. En el cas de les comarques gironines, s’hi inclou només els trajectes entre Maçanet-Massanes i l’estació de Sants. Tindran una freqüència d’un tren cada hora.

  • Serveis de rodalia: trajectes que connectin les principals ciutats de referència amb les seves àrees properes. En formaran part tots els trajectes de les comarques gironines (exceptuant, com hem dit abans, els catalogats com a “serveis estructurants”). Tindran una freqüència d’un tren cada mitja hora.

  • Serveis suburbans: dins d’aquesta categoria no s’hi inclourà cap línia de la província de Girona.

Per tal de no aturar el servei de Rodalies en el procés d’aquests canvis, el pla de la Generalitat preveu una aplicació gradual. A continuació us detallem els canvis que afectaran de forma més directa a les comarques gironines.

Fins al 2027-28

Pel que fa a les modificacions d’aquesta etapa, la creació de la R-Aeroport (que no arribarà a la província de Girona) provocarà que la R2 Nord deixi d’arribar fins a l’aeroport de Barcelona, deixant la província sense l’accés directe a l’aeroport fins a les reformes del 2040.

Fins al 2030

La proposta més destacada per al 2030 és la creació de la R88, una nova línia que formarà part del “tren orbital”. Aquesta línia sortirà des de Girona i passarà per, entre altres, la UAB, Tarragona i Reus, però sense passar per Barcelona. Això permetrà que, si es surt des de Girona, es pugui arribar a Tarragona més ràpidament i sense haver de fer un transbordament a Barcelona, com era necessari fins ara.

Línia R88 al 2040. Font: Rodalies de Catalunya

A part, també es farà un reforç dels regionals de la línia R11 i es duplicarà la freqüència RG1 entre Maçanet-Massanes i Figueres. Això és pensat amb l’objectiu de connectar les estacions intermitges, com seria Flaçà, amb l’estació de Maçanet, ja que serà des de Maçanet-Massanes on sortiran els trajectes més ràpids per connectar la província amb la ciutat de Barcelona.

Fins al 2035:

Pel que fa a les comarques gironines, en aquest període es centraran en augmentar les freqüències: la freqüència de la R1 augmentarà a 4 trens per hora des de Blanes (un per hora des de Maçanet), la de la R11 augmentarà a un tren cada 30 minuts, la de la R88 augmentarà a un tren cada dues hores i la de la RG1 augmentarà a un tren cada 30 minuts en hora punta.

A més, la RG1 allargarà el seu recorregut en dues diferents variants: una de les variants continuarà des de Maçanet fins a Sant Celoni per les mateixes parades que els regionals de la R11, i l’altra seguirà des de Maçanet fins a les estacions de Tordera i Blanes.

Fins al 2040:

Pel 2040 es preveu incrementar la freqüència de la actual R2 Nord (en aquell moment la R2 ja no es dividirà en Nord i Sud), amb un tren cada hora des de Maçanet-Maçanes, i també augmentar la freqüència de la R88 a un tren cada hora. A més, s’allargarà la R11 fins a l’Aeroport de Barcelona, recuperant l’accés directe perdut amb la modificació de la R2 Nord del 2027-28.

Per altra banda, per al 2040 s’hauria d’acabar d’implementar una nova línia de mitjana distància, una línia que anirà per les via d’alta velocitat però farà més parades que un TGV convencional. En el cas de les comarques gironines en sortiran dues línies: la línia Lleida-Barcelona-Figueres i la Tortosa-Barcelona-Figueres (ambdues pararan tant a Figueres com a Girona). A més, el govern treballa en incloure en aquestes línies una parada a l’aeroport de Girona, però el pla no especifica com i quan es faria.

Finalment, també es crearà la R18 com a part de les noves línies transfrontereres, ja que unirà Girona amb Perpinyà, sense parar a Flaçà.

Línies (en ordre descendent) R18, MD, R11 i RG1 al 2040. Font: Rodalies de Catalunya

Línia R1 (trajectes des de les comarques gironines) al 2040. Font: Rodalies de Catalunya

Línia R2 (trajectes des de les comarques gironines) al 2040. Font: Rodalies de Catalunya

[AGENDA] Què puc fer el dilluns 20 de juliol a l’Empordà i Comarques Gironines?

Per
Maria Alsina
-
privat:-palafrugell-viu-la-festa-major-amb-mes-participacio-dels-darrers-anys
Privat: Palafrugell viu la Festa Major amb més participació dels darrers anys

Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.

Aquest vespre al Port de la Selva hi haurà el concert del Trio Lorca a partir de les 21 h. El concert forma part del Mediterranean Guitar Festival amb aquest trio format pels guitarristes Javier Moreno, Josele Rider i la violinista Núria Martín. L’experiència proposa un recorregut que abasta des de Manuel de Falla fins a Paco de Lucía.

A Girona es farà un concert de Tom Frauca Trio a les 19 h. Es farà al Pati de la Casa de Cultura.

Festes Majors

Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de Palafrugell, Joanetes, l’Estartit i Avinyonet de Puigventós. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.

Amaia, o l’art de convertir un auditori en una conversa

Per
Clara Clemente
-
CAP ROIG FESTIVAL - AMAIA Fotos: José Irún
CAP ROIG FESTIVAL - AMAIA Fotos: José Irún

Hi ha cròniques que necessiten un parell de dies de distància per entendre què va passar exactament allà dalt. La d’Amaia a Cap Roig n’és una. Potser perquè el viatge ja va començar amb una petita odissea: una baixa de la fotògrafa a última hora, vint-i-tres trucades buscant substitució i vint-i-tres negatives. Anar sola a un concert imposa una mica, no ho negaré, però hi ha escenaris que ho fan tot més fàcil. Cap Roig n’és un.

Pel camí, escoltant les cançons del seu nou repertori, la sensació no era la d’anar a cobrir una artista llunyana, sinó la de retrobar algú que fa anys que forma part de l’imaginari col·lectiu de tota una generació. Des d’aquell OT del 2017 fins a La Mesías, hem vist créixer l’Amaia gairebé en temps real. I potser per això, quan surt a l’escenari, encara conserva aquella estranya capacitat de semblar propera fins i tot des de la distància.

L’havia vist abans. A la inauguració del Primavera Sound compartint escenari amb el repartiment de La Mesías. També al Festival·B, en un entorn molt més sorollós i multitudinari. Però mai havia tingut la sensació de tenir-la tan a prop com divendres a Cap Roig. Potser és l’escenari. Potser és el format assegut. O potser és que Amaia ha trobat aquell punt en què una artista pot actuar davant de milers de persones i continuar semblant que canta per a una sola.

CAP ROIG FESTIVAL - AMAIA Fotos: José Irún
CAP ROIG FESTIVAL – AMAIA Fotos: José Irún

En una nova nit del Festival de Cap Roig, organitzat per Clipper’s Live amb el suport de CaixaBank, els jardins van tornar a demostrar per què continuen sent un dels escenaris més especials de l’estiu català.

Amaia ja no és aquella jove promesa que sorprenia per la seva espontaneïtat. Continua conservant-la, però ara hi afegeix una confiança escènica que li permet moure’s amb absoluta llibertat entre registres, instruments i atmosferes. Entre cançons, conversa amb naturalitat, improvisa comentaris, riu amb el públic i fa referència a la seva família, present entre les primeres files.

Sobre l’escenari, continua fent una cosa que sembla senzilla però que cada cop és més rara dins del pop actual: anar completament a la seva. Mentre altres artistes busquen amplificar cada gest, ella construeix el concert a partir d’instruments inesperats, cançons que esquiven les etiquetes i girs que fan difícil predir cap on anirà la següent peça.

La banda hi té molt a veure. Entre tambors, flautes, xarangos i arranjaments que beuen tant del folklore com del pop contemporani, el repertori es mou amb una naturalitat sorprenent. De cop apareix l’energia despreocupada de Giratutto i, uns minuts després, el concert gira cap a territoris molt més delicats.

Un dels moments més celebrats va arribar amb Ya está. L’aparició d’una arpa enmig de l’escenari va provocar aquell silenci que només es genera quan ningú vol ser la persona que el trenqui. Durant uns minuts, els Jardins de Cap Roig van quedar suspesos entre les cordes de l’instrument i una veu que no necessita gaire artifici per capturar tota l’atenció.

CAP ROIG FESTIVAL – AMAIA Fotos: José Irún

També hi va haver espai per a Yamaguchi, una cançó que resumeix força bé la manera d’entendre el món d’Amaia. Només ella podia escriure un tema sobre un parc de Pamplona i acabar convertint-lo en un pont inesperat amb el Japó. Explicat així sembla una anècdota absurda; escoltat en directe, té tot el sentit del món.

Cap Roig acostuma a ser un festival de públic tranquil, d’aplaudiments continguts i copes de vi blanc. Divendres, però, fins i tot aquesta formalitat va acabar cedint. Amb Tengo un pensamiento, bona part de l’auditori es va aixecar de la cadira i va convertir el tram final del concert en una petita celebració col·lectiva.

Tres dies després, encara em costa explicar exactament què va passar allà dalt. I sospito que aquesta és part de la gràcia. Els concerts que recordes no sempre són els que et deixen respostes. Els d’Amaia, sovint, funcionen just al revés: et deixen unes quantes preguntes més.

Anna Sans: «És un hotel per descansar»

Per
BSF Bugaderia i Renting
-

L’Hotel Calella de Palafrugell aposta per la tranquil·litat, la sostenibilitat i un tracte proper com a trets diferencials. La seva propietària, Anna Sans, explica en una entrevista de Ràdio Capital amb el suport de BSF Bugaderia i Renting que l’establiment ofereix un espai pensat per desconnectar, amb només tretze allotjaments, un esmorzar elaborat amb productes ecològics i de proximitat i nombroses mesures per reduir l’impacte ambiental.

Un hotel petit amb la calma com a protagonista

«És un hotel per descansar». Amb aquesta frase, Anna Sans resumeix la filosofia de l’Hotel Calella de Palafrugell, un establiment situat al centre del nucli costaner que ha convertit la tranquil·litat en el seu principal valor afegit.

Segons explica la propietària, l’hotel és un espai de dimensions reduïdes, pensat perquè els clients puguin desconnectar del ritme quotidià. No hi ha fil musical i, malgrat registrar una ocupació molt elevada durant la temporada d’estiu, l’ambient continua sent silenciós.

«Els clients mateixos ens diuen: «Ostres, és que no se sent res, és que és supertranquilet»», destaca Sans, satisfeta que aquest sigui un dels aspectes més valorats pels hostes.

Dotze habitacions i un apartament

L’establiment disposa de dotze habitacions amb terrassa, la majoria amb vistes parcials al mar, a les quals recentment s’hi ha afegit un apartament de cent metres quadrats.

Aquest apartament havia estat la residència dels propietaris quan van posar en marxa el negoci. Amb el trasllat de la família a un altre habitatge de Calella, l’espai s’ha incorporat a l’oferta de l’hotel per donar resposta a una demanda creixent.

Les habitacions destaquen també per les seves dimensions. Amb una superfície d’uns 24 metres quadrats i llits «king size», ofereixen una amplitud que sovint sorprèn els clients, especialment perquè des de l’exterior l’edifici sembla molt més petit.

La seva ubicació és un altre dels atractius. L’hotel es troba a només dos minuts caminant de la platja i a cinc minuts del centre de Calella de Palafrugell, fet que permet gaudir de la destinació sense necessitat d’utilitzar el vehicle.

Esmorzars de qualitat i sense servei de restaurant

L’Hotel Calella de Palafrugell ha optat per especialitzar-se en l’esmorzar. No ofereix servei de restaurant per dinar o sopar, tot i que sí que prepara entrepans i pícnics perquè els clients puguin gaudir dels àpats a la terrassa o durant les seves excursions.

Aquesta aposta permet concentrar els esforços en oferir un esmorzar cuidat, elaborat amb ingredients seleccionats i amb una clara orientació cap a la qualitat.

La sostenibilitat, un dels eixos del projecte

Un altre dels trets distintius de l’hotel és el seu compromís ambiental. Sans explica que bona part de les mesures sostenibles passen desapercebudes als clients, però formen part del funcionament diari de l’establiment.

Tots els productes de neteja són ecològics, inclosos els desinfectants homologats. Pel que fa a l’esmorzar, el cafè és ecològic i el cacau, a més, és de comerç just.

L’hotel també compta amb plaques solars capaces de generar deu quilowatts d’energia, fet que permet que durant bona part del dia l’establiment sigui pràcticament autosuficient.

«Al matí pràcticament no gastem electricitat, és a dir, som autosuficients», explica la propietària.

Petits gestos per reduir el consum

La sostenibilitat també es reflecteix en petits detalls que contribueixen a reduir el consum d’aigua i energia.

Les aixetes estan configurades perquè, en obrir-les, surtin inicialment amb aigua freda, evitant activar innecessàriament el sistema d’aigua calenta. A més, les dutxes incorporen sistemes que combinen aire i aigua per disminuir el consum sense perdre pressió.

Per donar a conèixer aquestes iniciatives, l’hotel ha instal·lat informació a les habitacions explicant les diferents mesures ambientals que aplica.

Una experiència basada en la proximitat

Més enllà de les instal·lacions, Anna Sans defensa un model d’hotel petit i proper, on cada detall contribueixi a crear una experiència de descans.

En un entorn tan emblemàtic com Calella de Palafrugell, l’establiment aposta per oferir als visitants un espai tranquil des d’on descobrir la Costa Brava, combinant confort, sostenibilitat i un tracte personalitzat.

Judith Lloberol: «Com més siguem, més força tindrem per defensar el sector turístic»

Per
Maria Alsina
-

La temporada turística ja funciona a ple rendiment al Baix Empordà. Després d’un inici d’any condicionat per la meteorologia, els establiments hotelers i de restauració treballen ara amb nivells d’ocupació molt elevats i una activitat similar o fins i tot lleugerament superior a la de l’any passat.

En una entrevista concedida a Ràdio Capital, la gerent de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre, Judith Lloberol, ha explicat que els negocis associats ja es troben «al cent per cent» de la seva activitat coincidint amb el punt àlgid de la temporada.

La Unió d’Empresaris és una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 1978 que agrupa prop de 220 hotels, càmpings, restaurants i bars del Baix Empordà, tant de municipis de costa com d’interior. La seva funció principal és assessorar, acompanyar i representar el sector turístic, oferint suport davant de noves normatives, subvencions, formació del personal i qualsevol qüestió administrativa que afecti els establiments.

Lloberol ha destacat que l’objectiu és professionalitzar el sector i millorar la qualitat del servei, alhora que es defensen els interessos dels empresaris davant les administracions públiques i altres organismes.

El valor diferencial del model turístic del Baix Empordà

Segons la gerent, el territori manté un model propi, diferent del d’altres destinacions turístiques catalanes. La majoria d’establiments són negocis familiars de segona o tercera generació, amb unes dimensions més reduïdes que permeten oferir un tracte molt més proper als clients.

Aquest model afavoreix la fidelització, especialment entre els visitants habituals, tant nacionals com internacionals, que repeteixen any rere any gràcies a aquesta relació directa amb els propietaris i els equips dels establiments.

Una de les tasques principals de la Unió és actuar com a portaveu del sector davant les institucions. Lloberol ha recordat que l’entitat ha estat especialment activa en qüestions com la taxa turística, la gestió de la sequera, la mobilitat, el transport o les reunions periòdiques amb alcaldes i alcaldesses dels municipis on tenen associats.

També ha posat com a exemple la pandèmia de la covid-19, període durant el qual l’associació va ajudar els establiments a interpretar la normativa, tramitar ERTO i preparar la reobertura dels negocis.

Actualment, l’entitat continua fent seguiment de qüestions com el conveni d’hostaleria, treballant conjuntament amb la Federació d’Hostaleria de les Comarques Gironines per mantenir informats els empresaris.

La gerent defensa que el valor afegit de l’associació és anticipar-se als canvis i mantenir els socis permanentment informats sobre qualsevol novetat que pugui afectar la seva activitat. En un context marcat pels canvis normatius i la situació internacional, considera imprescindible disposar d’una organització que centralitzi la informació i representi els interessos del conjunt del sector.

Poden associar-s’hi qualsevol hotel, càmping, restaurant, cafeteria o bar situat al Baix Empordà, independentment de la seva mida o categoria. Les empreses interessades poden contactar amb la Unió d’Empresaris a través de la seva seu de Palafrugell, del telèfon, del correu electrònic o de la seva pàgina web.

Lloberol ha conclòs recordant que «com més siguem, més força tindrem», un missatge que resumeix la voluntat de continuar reforçant la representativitat del sector turístic del Baix Empordà.

La Fira de Circ al Carrer de la Bisbal tanca la 31a edició amb 22.000 assistents malgrat la calor

Per
Redacció
-

La Fira de Circ al Carrer de la Bisbal d’Empordà ha posat punt final aquest diumenge a la seva 31a edició amb un balanç molt positiu. Tot i les altes temperatures que han marcat el cap de setmana, el certamen ha reunit prop de 22.000 espectadors, una xifra que consolida la cita com un dels principals aparadors del circ contemporani a Catalunya.

Durant tres dies, els carrers, places i espais de la ciutat han acollit més de cinquanta espectacles a càrrec de 46 companyies i artistes. L’organització destaca que la resposta del públic ha estat molt positiva, amb una elevada assistència fins i tot en les hores de més calor.

Un dels trets més destacats d’aquesta edició ha estat l’aposta per la nova creació. La Fira ha programat un total de dotze estrenes, una xifra excepcional que reforça el seu paper com a espai de referència per a la presentació de nous projectes de circ. Tant companyies consolidades com emergents han escollit la Bisbal per mostrar, per primera vegada, les seves noves propostes.

La portaveu de l’organització, Eva Gasull, ha valorat molt positivament la resposta del públic i del sector. Segons ha explicat, aquesta acollida confirma la consolidació de la Fira com un espai de referència per a la creació contemporània i posa de manifest la confiança que les companyies dipositen en el festival per estrenar els seus espectacles.

La programació també ha tornat a combinar grans noms del circ contemporani amb companyies emergents, espectacles familiars i propostes més experimentals. L’organització considera que la bona resposta del públic a aquesta oferta diversa evidencia l’interès creixent per les diferents formes d’expressió del circ actual.

A més de l’assistència, aquesta edició també ha estat marcada pel Premi del Públic Lola Casademont, que ha recaigut en l’espectacle Gota, de Txema Muñoz.

123...7.071Pàgina 1 de 7.071