Les pluges de l’hivern fan recuperar la producció habitual de vi de la DO Empordà que mantenen una «qualitat excel·lent»

Per
ACN
-
Producció vi Do Empordà /ACN

La DO Empordà preveu incrementar entre un 10 i un 15% la collita en relació amb l’any passat i tornar a una producció «habitual». Això ha estat possible gràcies a les puges de l’hivern que han permès fer créixer les reserves hídriques dels cellers i mantenir «en bon estat» els ceps. Ara bé, les calorades dels darrers mesos han obligat a avançar la recollida i en alguns cellers de la DO han començat fins un mes abans del que solien fer-ho. El responsable tècnic de la DO Empordà, Pau Albó, confia, però que plogui els propers dies i que així serveixi per poder assegurar també una bona verema de les varietats de raïm més tardanes. «Som optimistes per la quantitat i per la qualitat que aquí és innegociable i excel·lent», assenyala Albó.

«Aquest any pinta bé. Som optimistes». Són paraules del responsable tècnic de la DO Empordà, Pau Albó. Després de diversos anys marcats per la baixada la producció, les abundants pluges de l’hivern han permès recuperar la quantitat de raïm al cep i es preveu tornar així als 60.000 hectolitres «habituals» per la denominació d’origen. Unes pluges que han permès «fer aguantar bé» les reserves hídriques dels cellers, però que tornen a ser necessàries perquè les reserves s’han acabat.

En aquest sentit, Albó assenyala que caldria que tornés a ploure per poder assegurar la recollida de les varietats més tardanes de raïm. «Ara mateix portem tres mesos sense ploure i la planta pateix. Si pogués demanar un desig seria una mica d’aigua per poder collir les varietats que van a finals de setembre», remarca.

El gruix de la producció -garnatxes i carinyenes- es veremarà durant les pròximes setmanes i es preveu que la campanya s’acabi a finals del mes vinent o començaments d’octubre. L’avançament de la campanya comença a ser un fet habitual per les calorades, però també pel canvi d’hàbits de consum.

A tall d’exemple, al celler Terra Remota de Sant Climent Sescebes van començar la verema el 10 d’agost. Quan els responsables es van instal·lar en aquesta finca de l’Alt Empordà fa 21 anys començaven un mes més tard, a mitjans de setembre.

El propietari del celler, Marc Bournazeau, explica que s’han hagut d’adaptar i que actualment el consumidor busca vins «més frescos i que passin més bé». Això altera, diu Bournazeau, el procés de collita i es busca varietats i graus diferents.

Aquest celler que produeix al voltant de 150.000 ampolles l’any té pràcticament venuda la producció. «Estudiem els mercats i intentem avançar-nos, però s’aprecia molt la qualitat Empordà», diu Bournazeau, que destaca la importància que té la terra granítica de l’Alt Empordà, que permet tenir un PH més baix.

Una qualitat «excel·lent i innegociable»

Des de la DO Empordà, però, destaquen que la qualitat és «excel·lent i innegociable». En aquest sentit, les fortes calorades que hi ha hagut els darrers mesos no han afectat a la qualitat del raïm, només a la collita.

Albó explica que a la planta «li ha passat com a nosaltres, que a 40 graus no tens ganes de fer res». «Al cep no li surt a compte treballar i es para. Això fa baixar l’acidesa, però ha permès mantenir el grau», explica.

A banda, des de la DO es tornen a queixar de la fauna cinegètica sobre la vinya. Assenyalen que ja és habitual que el senglar i el cabirol malmetin el raïm, especialment en les parcel·les més aïllades i en aquelles que estan tocant a zones boscoses, malgrat que moltes d’elles estan tancades i electrificades.

2002: L’any que Begur va estrenar la nova Oficina de Turisme i l’Itinerari de Begur

Per
Ràdio Capital
-

L’any 2002, Begur va estrenar les noves dependències de l’Oficina de Turisme i va editar l’Itinerari de Begur, una nova guia per descobrir a peu el patrimoni històric i cultural de la vila. Les dues actuacions reforçaven la informació que el municipi oferia als visitants i ampliaven la promoció de Begur més enllà de les platges i les cales.

La nova Oficina de Turisme es va situar al número 5 de l’avinguda Onze de Setembre, on també tenia la seu el Patronat de Turisme de Begur. Aquest organisme municipal s’encarregava de coordinar la promoció turística, elaborar material informatiu i impulsar activitats relacionades amb els atractius del municipi.

L’estrena de les noves dependències responia al pes que ja tenia el turisme a Begur. La documentació municipal de l’època calculava que durant els mesos de juliol i agost la població flotant podia situar-se entre les 20.000 i les 30.000 persones, molt per sobre de la població resident durant la resta de l’any.

Aquell mateix any, l’Ajuntament i el Patronat de Turisme van editar l’Itinerari de Begur. La publicació estava pensada tant per als visitants com per als mateixos begurencs i proposava un recorregut pels principals punts d’interès de la vila.

La guia aprofitava el patrimoni històric i cultural del nucli per conduir el visitant per alguns dels espais més característics de Begur. Entre els indrets que convidava a conèixer hi havia l’església, el castell, les torres de defensa i les cases d’indianos.

Cada punt del recorregut incorporava una breu descripció, informació històrica i cultural i una fotografia. L’objectiu era que la publicació servís alhora com a guia pràctica per caminar per Begur i com una introducció a la història dels edificis i espais que el visitant anava trobant.

Un dels elements més singulars de la publicació era un dibuix idealitzat del municipi, obra de Jordi Fenosa i Marta Montaña, que apareixia al final de l’itinerari. La guia es va editar en quatre idiomes, català, castellà, anglès i francès, amb la voluntat d’arribar al màxim nombre possible de persones.

L’Itinerari de Begur havia estat coordinat des de l’Arxiu Municipal i prenia com a punt de partida la Guia de Begur, publicada l’any 1999. La nova proposta transformava aquella informació en un recorregut pensat específicament per descobrir la vila caminant.

La mateixa presentació de la guia deixava clara la voluntat de mostrar una altra cara del municipi. Begur era una població costanera i turística amb un litoral molt conegut, però l’itinerari reivindicava també la història que conservaven els carrers i edificis del nucli. La proposta es plantejava com una passejada per la vila i una aproximació a la seva cultura i al seu passat.

La nova Oficina de Turisme i l’Itinerari de Begur compartien així un mateix objectiu. El municipi millorava el servei d’atenció als milers de persones que hi arribaven cada temporada i, al mateix temps, els convidava a descobrir el castell, les torres, les cases indianes i la resta del patrimoni que forma part de la identitat de Begur.

Aquell 2002, Begur reforçava la seva promoció turística amb dues eines complementàries: un nou espai des d’on informar i orientar els visitants i una guia que els proposava sortir de l’oficina i recórrer la vila per conèixer-ne la història.

Bibliografia

Ajuntament de Begur, Es Pedrís Llarg, «Itinerari de Begur», 2002.

Ajuntament de Begur, Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Informe ambiental, informació sobre el Patronat i l’Oficina de Turisme i dades de població flotant i oferta turística, 2002:
https://www.begur.cat/web/dmdocuments/POUM/doc_escrita/V2_Informe_Ambiental.pdf

Ràdio Capital, «El patrimoni indià a Begur»:
https://www.radiocapital.cat/el-patrimoni-india-a-begur/

2001: L’any que Begur va inaugurar la nova Sala de Plens

Per
Ràdio Capital
-

El juny de 2001, l’Ajuntament de Begur va inaugurar la nova Sala de Plens de la Casa de la Vila. L’estrena culminava una reforma iniciada anys abans per modernitzar l’edifici consistorial i dotar-lo d’un espai més ampli i millor equipat per celebrar les sessions municipals.

La nova sala era una de les principals actuacions d’un projecte que havia començat a finals de 1997. Les obres corresponents a aquesta segona fase s’havien executat durant la tardor de 2000 i l’hivern de 2001 i volien resoldre algunes de les mancances que encara tenia la Casa de la Vila.

La reforma no es limitava a la Sala de Plens. L’edifici va incorporar també un ascensor, una millora important per avançar en l’accessibilitat de les dependències municipals.

La documentació municipal de l’època situa en 6,5 milions de pessetes, uns 39.000 euros, la partida destinada a l’equipament de la nova sala. L’objectiu era disposar d’un espai prou gran i preparat per acollir amb millors condicions les reunions de la corporació i altres actes públics.

En aquell moment l’alcalde era Carles Arnau i Ferrer. En l’editorial del número de juny de la revista municipal Es Pedrís Llarg, el mateix alcalde destacava que la nova Sala de Plens havia estat una de les fites principals de tot el procés de reforma de la Casa de la Vila.

L’estrena de l’espai va coincidir, a més, amb un canvi en el funcionament dels plens municipals. El 29 de maig, el consistori havia aprovat que els assistents als plens ordinaris poguessin formular preguntes als membres de l’Ajuntament. La mesura buscava facilitar la participació del públic i obrir les sessions municipals a la ciutadania.

La nova sala es convertia així en alguna cosa més que un espai renovat dins de l’Ajuntament. Begur estrenava el lloc on s’havien de debatre i aprovar bona part de les decisions municipals en unes condicions més adequades i, al mateix temps, ampliava les possibilitats de participació dels veïns en les sessions plenàries.

Més de dues dècades després, la Sala de Plens inaugurada aquell 2001 continua sent un dels principals espais institucionals de la Casa de la Vila i acull les sessions de la corporació i altres actes municipals.

Bibliografia

Ajuntament de Begur, Es Pedrís Llarg, núm. 56, «La nova sala de plens», juny de 2001.

Ajuntament de Begur, documentació econòmica del POUM, inversions municipals de 1998 a 2001:
https://www.begur.cat/web/dmdocuments/POUM/doc_escrita/V6_agenda.pdf

«O menino d’olho d’água» guanya el Premi al Millor Documental Internacional de l’In-Edit Empordà

Per
Redacció
-

El documental O menino d’olho d’água, de Lirio Ferreira i Carolina Sá, ha guanyat el Premi al Millor Documental Internacional de l’In-Edit Empordà 2026. El jurat ha reconegut la pel·lícula per la seva «poètica visual i sonora» i per la capacitat de transmetre «la màgia d’un músic audaç», en referència al músic brasiler Hermeto Pascoal.

El guardó està dotat amb 3.000 euros i ha estat atorgat per un jurat format per Carlos R. Ríos, director del D’A – Festival de Cinema de Barcelona i vicepresident de l’Acadèmia de Cinema Català; Imma Merino, crítica de cinema d’El Punt Avui; Helena Roig, cineasta i impulsora de Mercixula, i Albert Cruset, projeccionista del Cinema Montgrí.

Ivry Who, Premi del Públic

Per la seva banda, el públic de l’In-Edit Empordà ha escollit Ivry Who, de Gaï Tordjman, com a guanyador del Premi del Públic.

El documental explica la relació entre un jove cineasta que travessa una crisi i el seu veí, el violinista Ivry Gitlis, de 93 anys, a qui coneix l’any 2016. La trobada dona peu a una relació que s’allarga durant cinc anys i que porta el director a endinsar-se en la vida i la trajectòria del músic, amb l’objectiu d’entendre per què havia quedat pràcticament esborrat dels registres oficials.

Tercera edició de l’In-Edit Empordà

Amb aquests guardons es tanca la tercera edició de l’In-Edit Empordà, una mostra de cinema documental musical impulsada pel Festival de Torroella de Montgrí.

El festival s’ha celebrat entre l’1 de juliol i el 19 d’agost i enguany ha programat dotze documentals, sis dels quals han estat estrenes. La proposta manté l’aposta per combinar les projeccions cinematogràfiques amb música en directe i trobades amb artistes i creadors.

L’augment de dies amb risc d’incendi a les comarques gironines quadruplica les actuacions preventives d’Endesa

Per
ACN
-

L’augment de dies amb risc d’incendi a les comarques gironines ha més que quadruplicat les actuacions d’Endesa per desactivar els sistemes de reconnexió automàtica de les línies elèctriques. Segons dades aportades per la companyia elèctrica, aquest juliol n’ha fet 65, davant de les 14 del mateix mes de l’any passat. La mesura s’aplica seguint el protocol quan s’activen els nivells 2, 3 o 4 del Pla Alfa i fa que, si una línia salta per alguna incidència, no es pugui recuperar el servei automàticament i de manera remota. Endesa s’ha de coordinar amb els Agents Rurals i enviar equips per inspeccionar el tram afectat abans de poder restablir el servei.

Més dies amb risc d’incendi vol dir també més mesures preventives a la xarxa elèctrica. Quan els Agents Rurals activen els nivells 2, 3 o 4 del Pla Alfa, Endesa modifica la manera d’operar les línies que passen per les zones afectades. Una de les principals mesures és desactivar temporalment els sistemes de reconnexió automàtica de les línies que es troben dins del perímetre del pla, per evitar que es restableixi el subministrament sense comprovar abans què ha provocat la incidència.

Segons explica Endesa, bona part de les desconnexions són per «contactes puntuals» associats a vegetació, objectes transportats pel vent, com bosses o globus, branques o la presència d’ocells. En condicions normals, aquests episodis podrien quedar resolts automàticament en pocs segons gràcies als sistemes de reconnexió automàtica.

Amb el Pla Alfa activat per risc d’incendi, però, Endesa deshabilita aquest automatisme per seguretat. Si una línia salta, la companyia es coordina primer amb els Agents Rurals per comprovar si hi ha algun incendi o incidència a la zona. Si no n’hi ha constància, Endesa hi envia equips perquè inspeccionin sobre el terreny el tram afectat i descartin qualsevol anomalia abans de tornar-li a donar tensió. En funció del nivell del Pla Alfa, el protocol pot obligar a marcar un temps prudencial d’entre dues i tres hores abans de reconnectar el tram afectat.

Aquest juliol, Endesa ha fet 65 actuacions en línies de les comarques gironines per desactivar-ne els automatismes, davant de les 14 del mateix mes del 2025. La xifra s’ha més que quadruplicat i suposa un increment del 364%.

L’augment coincideix amb un estiu amb moltes més jornades de risc. Segons les dades facilitades per la companyia elèctrica, fins al 31 de juliol les comarques gironines ha acumulat 54 dies amb algun nivell del Pla Alfa activat, gairebé tres quartes parts dels 73 registrats durant tot el 2025. Només durant el juliol, hi ha hagut activacions en 30 dels 31 dies.

Si es mira el conjunt dels primers set mesos de l’any, Endesa ha fet 84 actuacions en línies gironines per evitar que els sistemes de reconnexió actuïn automàticament, mentre que durant tot el 2025 en van ser 48. Això significa que, quan encara falten cinc mesos per acabar l’any, la companyia ja n’ha fet un 75% més que durant tot l’exercici anterior.

16.711 operacions vinculades al Pla Alfa

Les actuacions sobre les línies són només una part de l’operativa que comporta l’activació del Pla Alfa. Segons les dades Endesa, entre gener i juliol han fet 16.711 operacions vinculades al protocol a les comarques gironines, davant de les 11.010 de tot l’any passat. En set mesos, per tant, ja ha superat totes les operacions fetes durant el 2025 (151,8%).

La companyia remarca que aquest increment no significa que hi hagi més avaries o incidències a la xarxa, sinó que respon a l’augment de dies amb risc d’incendi i a les mesures de prevenció, supervisió i control que activa per adaptar-hi el funcionament de les línies.

Endesa subratlla que a les comarques gironines aquestes mesures tenen especial incidència per les característiques de la xarxa. La demarcació compta amb 12.246 quilòmetres de xarxa de distribució, dels quals 7.895 (un 65%) són línies aèries. Endesa assenyala que la combinació de zones forestals, agrícoles, de muntanya i urbanes obliga a operar la xarxa amb especial prudència durant els episodis de risc d’incendi.

Més activacions arreu de Catalunya

La situació de les comarques gironines s’emmarca en un augment generalitzat de les activacions del Pla Alfa. Fins al 31 de juliol, Catalunya ha acumulat 94 dies amb algun nivell activat, prop del 72% dels registrats durant tot el 2025. L’increment del risc ha obligat Endesa a fer 487 actuacions en línies elèctriques durant els primers set mesos de l’any, un 43% més que en tot l’exercici anterior (339).

El juliol és, també en el conjunt del país, el mes que concentra bona part de l’increment. Endesa hi ha fet 333 actuacions, davant de les 109 del mateix mes del 2025, un 205% més. En paral·lel, fins a finals de juliol la companyia ha comptabilitzat prop de 88.000 operacions vinculades al Pla Alfa a Catalunya, una xifra que ja s’acosta al volum de tot l’any passat (95.328).

Palafrugell ofereix 27 cursos per a adults amb idiomes, tecnologia i tallers creatius

Per
Redacció
-
Cursos Palafrugell

Palafrugell oferirà 27 cursos per a adults durant el primer quadrimestre del curs 2026-2027. La nova programació combina idiomes, tecnologia i activitats creatives. El Centre Municipal d’Educació Núria Rivas Mascarós impulsa aquesta oferta formativa. Els cursos presenten diferents nivells i formats per adaptar-se al públic adult.

Les inscripcions començaran el 7 de setembre i acabaran el 20 de setembre. Les persones interessades podran fer el tràmit al web de l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament de Palafrugell. Els idiomes ocupen una part destacada del programa. L’oferta inclou cursos d’anglès, francès, alemany i italià.

També hi haurà diferents nivells i propostes centrades en la conversa. El centre farà una prova de nivell d’idiomes el 15 de setembre. La prova tindrà lloc al Centre Municipal d’Educació. L’horari serà de les cinc de la tarda a les set del vespre. La programació també aposta per les competències digitals. El centre oferirà cursos d’informàtica per a persones amb diferents coneixements previs.

L’oferta inclou preparació per a l’Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Hi haurà formació per als nivells dos i tres. La intel·ligència artificial també torna a tenir presència dins la programació. El centre oferirà dos cursos dedicats a aquesta tecnologia.

El primer presentarà els conceptes bàsics de la intel·ligència artificial. El segon explorarà altres possibilitats més enllà de ChatGPT. El programa incorpora també diversos tallers pràctics i creatius. Les activitats es repartiran en diferents dates durant el quadrimestre.

Hi haurà un taller de costura i un altre per elaborar una bossa de roba. L’oferta es completarà amb un taller dedicat als rams florals. Les persones interessades poden consultar horaris, preus i informació de cada curs al web de l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament de Palafrugell.

123...7.129Pàgina 1 de 7.129