Lali Martín: “L’any passat no ens esperàvem la resposta del públic”
El grup Mescla torna aquest dissabte a la Fira d’Indians de Begur amb un concert al parc de l’Arbreda que vol convertir-se en una gran festa de música llatina, ball i participació del públic.
En una entrevista concedida al programa Especial Fira d’Indians 2026 de Ràdio Capital, la vocalista del grup, Lali Martín, ha recordat amb entusiasme el debut de la formació a la fira l’any passat.
“Va anar superbé. Ens ho vam passar genial i el públic va respondre moltíssim”, explica Martín, que reconeix que la rebuda va superar les seves expectatives.
Per a ella, actuar a la Fira d’Indians tenia, a més, un component especial. Feia anys que coneixia la festa i fins i tot s’havia imaginat cantant-hi algun dia. El debut es va fer realitat l’any passat i, després d’aquella primera experiència, el grup repeteix enguany amb la voluntat de consolidar la seva presència a Begur.
Salsa, bachata, merengue i cha-cha-cha
Mescla es defineix com un grup de música llatina amb una proposta àmplia, que va molt més enllà d’un sol estil.
Salsa, bachata, merengue i cha-cha-cha formen part d’un repertori pensat perquè el públic no es quedi quiet. El concert incorpora també coreografies i una posada en escena que busca la connexió directa amb els assistents.
“Nosaltres no només toquem i la gent està en un segon pla. Ens agrada molt connectar amb el públic”, explica la vocalista.
L’any passat, la proximitat amb els espectadors va permetre als membres del grup baixar de l’escenari, ballar i participar activament amb la gent. Enguany, tot i que l’espai del parc de l’Arbreda presenta una disposició diferent, Mescla vol mantenir aquest mateix esperit.
La formació entén el concert gairebé com un espectacle en què música, moviment i animació van de bracet.
Cançons que tothom pot reconèixer
Una de les claus del repertori és que combina temes de diferents èpoques però amb un denominador comú: que siguin coneguts i puguin arribar a públics molt diversos.
Durant l’entrevista, Lali Martín posa com a exemple “Suavemente”, un dels grans clàssics de la música llatina, tot i que prefereix no revelar gaires més cançons del concert.
La selecció inclou temes de sempre i també alguna incorporació nova d’aquest mateix any que el grup manté com a sorpresa.
Per a Martín, la diferència entre una cançó antiga i una de recent no és tan important com el grau de popularitat que tingui.
“Si la cançó és molt coneguda, tant si és nova com si és antiga, te la cantaran i te la ballaran”, afirma.
Aquesta combinació permet que el concert sigui accessible per a perfils molt diferents, des de públic local fins a visitants procedents d’altres països de Llatinoamèrica.
El ritme, l’essència de la música llatina
La vocalista també destaca el paper del ritme com un dels principals atractius d’aquest tipus de música.
La percussió hi té un pes evident, però també instruments com el piano i els patrons rítmics característics de la salsa i altres gèneres llatins.
Per Martín, és aquesta combinació la que fa que fins i tot persones que habitualment no acostumen a ballar acabin movent-se quan comença a sonar la música.
Un projecte nascut entre Catalunya i Cuba
Mescla també té una història vinculada directament a la trobada entre cultures, un element que connecta especialment bé amb l’esperit de la Fira d’Indians.
El projecte va néixer a partir d’una idea de Lali Martín i la seva parella, d’origen cubà. La formació va començar amb una presència majoritàriament catalana, però amb el temps ha anat incorporant més músics cubans.
“Primer érem més catalans que cubans, però ara ja som més cubans que catalans”, explica entre rialles la cantant.
Aquesta evolució ha anat donant forma a un grup que barreja procedències i influències amb un objectiu compartit: fer ballar i passar-s’ho bé.
Ara, Mescla torna a Begur amb la il·lusió de repetir l’experiència de l’any passat i mantenir la Fira d’Indians com una de les cites destacades del seu calendari.
El concert començarà a les onze de la nit al parc de l’Arbreda, amb un repertori pensat per a tots els públics i amb la promesa de convertir l’espai en una gran pista de ball.
Tate Cabré: “Fins a una quarta part de la població de Begur va marxar a ultramar”
La 21a Fira d’Indians de Begur posa enguany el focus en el mar i la vela, dos elements imprescindibles per entendre la història dels milers de catalans que durant els segles XVIII i XIX van travessar l’Atlàntic per provar fortuna a Amèrica.
En una entrevista al programa Especial Fira d’Indians 2026 de Ràdio Capital, la historiadora Tate Cabré ha explicat com eren aquells viatges i, sobretot, què passava durant els més de dos mesos que els emigrants podien arribar a passar a bord.
A Begur, les dificultats econòmiques van empènyer una part molt important de la població a marxar. Segons Cabré, fins a un 25% dels habitants del municipi van emigrar a ultramar.
Entre els factors que expliquen aquesta migració hi havia la crisi provocada per la fil·loxera i els canvis en el mercat del corall, una activitat que havia estat especialment important a la zona.
Un viatge de més de dos mesos a vela
Els emigrants sortien inicialment des de ports petits amb embarcacions de cabotatge fins a ports de més dimensió, com Palamós o Barcelona. Des d’allà embarcaven en velers més grans.
Una de les rutes habituals baixava fins a l’estret de Gibraltar, continuava fins a les Canàries i, aprofitant els vents alisis, creuava l’Atlàntic fins al Carib.
Una altra possibilitat era navegar cap a Cap Verd i dirigir-se després cap al sud del continent americà, especialment cap al Riu de la Plata, l’Uruguai o l’Argentina.
Eren encara temps de navegació a vela, abans de la generalització del vapor, i la capacitat de les embarcacions variava molt. Cabré situa moltes d’aquestes travesses en vaixells de menys de cent persones.
Música i cançons per suportar la travessa
Una part de la recerca presentada enguany a la Fira d’Indians s’ha centrat en la vida quotidiana a bord.
Els viatges eren llargs i calia trobar maneres de passar les hores. La música hi tenia un paper destacat. Els mariners cantaven i tocaven instruments com la guitarra o l’acordió, i moltes cançons també servien per marcar el ritme de les feines manuals del vaixell.
Els treballs d’hissar les veles o recollir els caps es feien sovint acompanyats de cançons amb una pulsació molt marcada.
Cabré relaciona aquest univers musical amb els orígens de gèneres vinculats a la navegació, entre els quals les havaneres, nascudes en contacte tant amb els vaixells com amb els ports i les tavernes.
Carn seca i galetes dures com una pedra
Si l’entreteniment era important, encara ho era més la supervivència.
La falta de refrigeració condicionava completament l’alimentació. Dos dels productes habituals eren el tasajo, carn seca i deshidratada, i les anomenades galetes de mariner.
El tasajo es tallava a tires, es conservava amb espècies i s’havia de tornar a hidratar abans de consumir-lo.
Les galetes de mariner, en canvi, es coïen dues vegades perquè poguessin resistir durant molt de temps. El resultat era un aliment extremadament dur. Segons Cabré, sovint s’havien de trencar amb un martell i hidratar abans de poder-les menjar.
En alguns casos, els mariners podien arribar a consumir prop d’un quilo d’aquestes galetes al dia.
L’aigua dolça també representava un problema. Emmagatzemada durant setmanes en bidons, podia fer-se malbé, adquirir mala olor o directament esgotar-se.
La mort també formava part del viatge
Les travesses podien ser extraordinàriament dures. Les tempestes, els accidents laborals i la falta d’assistència mèdica provocaven morts a bord.
Quan un tripulant moria, el més habitual era embolicar el cos en un sudari, fer-hi una benedicció si hi havia un capellà a bord i llançar-lo al mar.
La situació podia ser diferent en el cas de passatgers rics o destacats. Cabré explica que existeixen casos documentats de persones embalsamades durant la travessa per poder retornar-ne el cos a terra.
Aquestes diferències també reflectien les desigualtats socials de l’època.
Històries petites que expliquen una història gran
La historiadora també ha recordat casos de persones que van marxar a Amèrica i mai no van tornar, fins al punt que les famílies els donaven per morts sense tenir-ne una certesa absoluta.
En alguns registres parroquials de Blanes, segons explica, hi consten misses dedicades a emigrants que havien desaparegut després de marxar a les Amèriques.
La situació alimenta també històries de dobles vides i dobles famílies, una realitat que Cabré assegura haver trobat repetidament durant les seves investigacions.
Per a la historiadora, són precisament aquestes petites històries locals les que permeten reconstruir el passat amb més precisió.
Una mirada que encaixa plenament amb la Fira d’Indians 2026, que enguany converteix el mar i la navegació en la porta d’entrada per entendre una de les etapes més decisives de la història de Begur.
Teatre Mutis: “A la Fira d’Indians, comencem en una taverna i acabem en una taverna”
Teatre Mutis s’ha convertit en un dels grups habituals de la Fira d’Indians de Begur. En aquesta 21a edició, la companyia torna a la plaça de la Vila amb una proposta que barreja teatre, havaneres, sardanes, ball i participació del públic.
En una entrevista al programa Especial Fira d’Indians 2026 de Ràdio Capital, Pere i Josep, membres de Teatre Mutis, han explicat que enguany el seu espectacle s’adapta al fil conductor de la fira, dedicat a les veles i el vent.
La representació arrenca amb un petit esquetx ambientat en una taverna indiana. Un pescador hi arriba després d’haver patit mal temps al mar i, a partir d’aquí, comença una escena que ràpidament deixa pas a una cantada d’havaneres i a la interacció amb els visitants.
L’objectiu és clar: fer que el públic no sigui només espectador, sinó que formi part de la festa.
El públic marca cada representació
Una de les particularitats de l’espectacle és que una part important no segueix cap guió tancat. Els membres encarregats d’animar, ballar i interactuar amb els assistents improvisen en funció de la resposta que obtenen.
“Improvisem contínuament en funció de com veiem la gent i com ens respon”, expliquen.
Aquesta fórmula fa que cada sessió sigui diferent. Durant una de les actuacions, per exemple, van proposar ballar sardanes sense saber que bona part dels assistents eren francesos. Tot i no conèixer els passos, el públic es va acabar integrant i va completar la rotllana.
També hi ha lloc per a situacions inesperades. Durant la inauguració, el grup va fer participar l’expresident de la Generalitat Artur Mas en una escena improvisada en què buscaven algú capaç de dirigir uns terrenys imaginaris que anaven “del cap de Creus fins al delta de l’Ebre”.
Segons expliquen els membres del grup, tant les autoritats com el públic acostumen a entrar ràpidament en el joc.
Havaneres, sardanes i la barreja entre Catalunya i les Antilles
L’espectacle de Teatre Mutis també reflecteix una de les essències de la Fira d’Indians: el contacte entre la cultura catalana i l’antillana.
El repertori incorpora havaneres i cançó de taverna, però també sardanes, valsos i altres elements de la cultura popular catalana.
Per al grup, aquesta combinació és coherent amb la història de Begur i amb l’origen mateix de la fira. Els indians van establir vincles amb Cuba i altres territoris de les Antilles i l’Amèrica Central, però la seva història també està profundament arrelada al municipi.
“Passeges per Begur i veus aquestes cases que t’estan dient coses. Ha de sortir la part catalana, la part begurenca i la part antillana”, remarquen.
Aquesta convivència de cultures ha estat present, expliquen, des de les primeres edicions de la Fira d’Indians.
Un grup vinculat a la fira des dels seus inicis
Teatre Mutis va néixer formalment l’any 2017, i una de les seves primeres activitats va ser precisament la participació en la Fira d’Indians.
La vinculació dels seus membres amb la festa, però, ve de molt abans. Alguns ja hi participaven des de les primeres edicions, quan encara no ho feien sota el nom de Teatre Mutis.
A més de la Fira d’Indians, el grup organitza altres propostes durant l’any, entre les quals destaca un pessebre teatralitzat per Nadal, que combina escenes tradicionals del pessebre amb elements dels Pastorets.
El grup també compta amb Mutis Jove, una secció que busca incorporar nois i noies al món del teatre.
Els membres reconeixen que captar joves no sempre és fàcil, però assenyalen que la Fira d’Indians és una porta d’entrada especialment atractiva perquè les actuacions són festives, dinàmiques i no requereixen el mateix volum d’assajos que una obra teatral convencional.
Una festa que també es viu des de dins
Per a Teatre Mutis, un dels grans atractius és precisament el component social. Els assajos i les actuacions no es plantegen només com una feina teatral, sinó com una manera de trobar-se, compartir estones i passar-s’ho bé.
“Aquí és divertit, disfrutem molt”, expliquen.
Durant la Fira d’Indians, el grup actua principalment a la Taverna Indiana de la plaça de la Vila, amb sessions de prop de dues hores. A més, aquest any incorporen una nova activitat: una trobada a l’Ajuntament amb la família indiana, on els visitants poden fer-se fotografies amb els personatges.
Una proposta que resumeix bé l’esperit de Teatre Mutis dins la festa: trencar la distància entre actors i públic i convertir els carrers de Begur en un gran escenari compartit.
Andreu Peñalver: “La Fira d’Indians allarga l’agost a Begur”
Begur viu aquest cap de setmana la 21a edició de la Fira d’Indians, una cita plenament consolidada en el calendari festiu i turístic del municipi. Enguany, la programació gira al voltant del mar i la vela, dos elements estretament vinculats a la història dels begurencs que van marxar a fer fortuna a Amèrica.
En una entrevista concedida al programa Especial Fira d’Indians 2026 de Ràdio Capital, el regidor de Promoció Econòmica, Turisme i Hisenda de Begur, Andreu Peñalver, ha explicat que cada edició intenta trobar una temàtica relacionada amb el passat indià del municipi.
En aquest cas, el vincle és especialment directe: els indians feien el viatge cap a Amèrica per mar. A partir d’aquesta idea, la fira desplega conferències, tallers, visites i activitats que permeten acostar-se a la realitat històrica d’aquella època.
“Intentem buscar temàtiques que facin que el programa ens transporti al que va passar en aquell moment”, explica Peñalver.
Activitats durant tot el dia
El regidor recomana als visitants no intentar abraçar tot el programa de cop, sinó escollir les activitats que més els interessin i combinar-les amb una passejada pel centre de Begur.
Entre els espais destacats hi ha el Casino Cultural i el Centre d’Interpretació, així com les visites guiades que s’ofereixen en diferents idiomes: català, castellà, anglès i francès.
Una de les principals novetats d’aquesta edició és la incorporació de dues visites guiades amb interpretació en llengua de signes catalana, gràcies a una col·laboració amb l’Associació de Sords del Baix Empordà. Peñalver considera que és un primer pas que pot permetre ampliar aquest tipus d’iniciatives en futures edicions.
La programació també inclou propostes per a la mainada, tallers, conferències, música i activitats gastronòmiques.
Entre els moments destacats del dissabte hi ha l’arribada de la Indiana Blanca López Valdés a Sa Tuna, abans de la recepció institucional a l’Ajuntament.
A la plaça de la Vila, la Taverna Indiana combina ambient festiu, gastronomia i havaneres, mentre que durant la tarda i el vespre els espectacles als balcons aporten un altre dels elements característics de la festa.
El parc de l’Arbreda concentra una part important de les activitats més lúdiques, amb espais per ballar, menjar i gaudir de l’ambient de la fira.
Una festa que ja és coneguda més enllà de Begur
Després de més de dues dècades, la Fira d’Indians s’ha convertit en una de les grans cites de Begur. Peñalver destaca especialment la capacitat de l’esdeveniment per atreure públic procedent de fora del municipi.
El regidor posa com a exemple els autocars que arriben des de Barcelona amb visitants vestits seguint el codi de vestimenta de la fira, majoritàriament de blanc i amb indumentària inspirada en l’època indiana.
Aquesta implicació del públic és, segons Peñalver, una mostra de fins a quin punt l’esdeveniment ha aconseguit construir una identitat pròpia.
També reivindica la importància de la ràdio a l’hora de donar projecció a la festa. En aquest sentit, destaca la col·laboració de Ràdio Capital i Ràdio Begur per fer arribar l’ambient de la Fira d’Indians més enllà de les fronteres del municipi.
La Fira com una extensió de la temporada
Peñalver considera que la Fira d’Indians també té un paper important des del punt de vista econòmic i turístic. El regidor la defineix com “la cinquena o la sisena setmana d’agost”, perquè permet prolongar l’activitat turística quan tradicionalment ja comença a baixar la intensitat de l’estiu.
L’Ajuntament vol poder mesurar amb més precisió aquest impacte. Per això ha incorporat una eina basada en intel·ligència artificial que ha de permetre obtenir dades sobre l’efecte econòmic de la Fira d’Indians i d’altres esdeveniments celebrats durant l’any.
La previsió és disposar de dades més concretes a finals de setembre i poder fer comparacions amb els registres de 2025.
El repte de gestionar l’èxit turístic
En un segon pla, l’entrevista també ha abordat el debat sobre la pressió turística que viu Begur durant els mesos centrals de l’estiu.
El municipi té poc més de 4.100 habitants empadronats, però durant determinats caps de setmana d’agost pot arribar a concentrar entre 30.000 i 40.000 persones.
Peñalver admet que “a l’agost hem tocat sostre” i considera necessari continuar treballant per repartir millor l’activitat turística durant l’any. La dificultat per aparcar, l’accés a les platges o l’increment de les necessitats de neteja són alguns dels efectes que genera aquesta concentració.
Tot i això, assegura que Begur ja ha avançat molt en la desestacionalització i que actualment rep visitants des de la primavera fins ben entrada la tardor.
En aquest context, la Fira d’Indians torna a actuar com una de les grans eines de projecció del municipi i com una cita capaç de mantenir l’activitat turística i cultural més enllà del pic tradicional de l’estiu.
Begur inaugura la 21a Fira d’Indians amb Artur Mas com a convidat d’honor
Begur ha inaugurat aquest divendres la vint-i-unena Fira d’Indians amb Artur Mas com a convidat d’honor. L’expresident de la Generalitat de Catalunya ha participat en els principals actes de l’obertura oficial. La inauguració ha començat a l’Ajuntament de Begur amb una recepció institucional als convidats. Artur Mas ha signat el Llibre d’Honor municipal durant la visita a la casa consistorial.
També hi ha participat Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona. Noguer ha signat igualment el Llibre d’Honor i ha participat després en els parlaments oficials. L’acte principal s’ha traslladat després a la plaça Lluís Esteva i Cruañas. El presentador David Galceran ha conduït aquesta part de la inauguració.
Hi han intervingut diferents representants institucionals de Begur i de les comarques gironines. Maite Selva, alcaldessa de Begur, ha encapçalat la representació municipal durant la cerimònia.
També hi ha participat Andreu Peñalver, regidor de Turisme i Promoció Econòmica de Begur. Els parlaments han completat la part institucional abans del moment simbòlic de l’obertura.
Una botzina amb so de vaixell de vapor ha marcat l’inici oficial de la Fira. Maite Selva i Artur Mas han activat conjuntament aquest element simbòlic. Una pluja de confeti ha acompanyat aquest moment davant del públic congregat a la plaça. L’escena ha reforçat el protagonisme del mar durant aquesta edició de la celebració.
Després de l’obertura, Artur Mas ha participat en el tradicional tall de cinta de la Porta Indiana. L’acte ha tingut lloc al carrer Ventura Sabater del centre de Begur. La comitiva institucional ha començat després un recorregut pels principals espais de la Fira. El trajecte ha permès conèixer diverses activitats teatrals, culturals i patrimonials del programa.
El grup de teatre Es Quinze ha presentat diverses ambientacions al carrer Boadella. La comitiva també ha visitat el Centre d’Interpretació dels Indians de Catalunya. El recorregut ha continuat després per la plaça de la Vila de Begur. El grup de teatre Mutis hi presenta durant aquests dies la seva Taverna Indiana.
La participació d’Artur Mas, expresident de la Generalitat de Catalunya, ha centrat bona part de la inauguració. Mas ha explicat durant el seu parlament la vinculació marítima de la seva família. El seu besavi, Artur Mas i Reig, havia treballat com a mariner. Segons ha explicat l’expresident, passava bona part de l’any navegant cap al continent americà. Mas també ha recordat les dificultats de moltes persones durant aquelles migracions. Només una part dels viatgers va aconseguir acumular grans fortunes després del viatge.
Moltes altres persones van marxar simplement per buscar noves oportunitats i millorar les seves condicions. Algunes famílies van tornar després a Catalunya amb recursos aconseguits durant aquells anys.
L’expresident també ha recordat les aportacions socials d’alguns indians després del seu retorn. Aquest patrimoni encara forma part de molts municipis catalans vinculats amb les migracions americanes.
Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona, també ha reivindicat aquesta memòria històrica. Noguer ha destacat la importància de conèixer els orígens per entendre millor el present.
El president de la Diputació de Girona també ha recordat els emigrants sense fortuna. Les cases indianes de Begur mantenen avui una part visible d’aquella etapa històrica.
La inauguració ha reunit representants municipals i membres de diferents institucions del territori. També hi han assistit entitats locals, clubs, empreses col·laboradores i altres organitzacions vinculades amb Begur.
Begur reivindica la Fira com una eina per conservar la memòria local
Maite Selva, alcaldessa de Begur, ha defensat durant l’acte la dimensió cultural de la Fira. L’alcaldessa considera la celebració una eina per explicar la història i la identitat municipal. Selva ha destacat especialment el paper del mar durant aquesta edició. Durant dècades, l’Atlàntic va separar moltes famílies de Begur dels seus parents emigrats.
Aquell mateix mar també va convertir-se en una via de connexió amb Amèrica. Les travessies van deixar empremta en l’arquitectura, els costums i la vida social begurenca.
L’alcaldessa també ha agraït la participació dels col·lectius implicats en l’organització. Entitats, establiments, professionals, voluntaris i grups teatrals contribueixen cada any a mantenir viva la celebració.
Mar i Vela posa el focus en les travessies cap a Amèrica
La vint-i-unena edició té Mar i Vela com a principal fil temàtic. La proposta centra l’atenció en el trajecte marítim entre Catalunya i el continent americà. Els vaixells i els ports tenen un protagonisme especial durant tot el cap de setmana. També hi apareixen els oficis marítims i les històries nascudes durant les travessies transatlàntiques.
La programació vol explicar les condicions d’aquells viatges de llarga distància. Molts catalans van utilitzar aquestes rutes per arribar fins a Cuba i altres territoris americans. La Fira ofereix un cicle de conferències dedicat especialment a aquest tema. Tate Cabré, escriptora, fotògrafa i investigadora, participa en aquesta proposta de divulgació històrica.
El carrer Bonaventura Carreras també acull una exposició exterior sobre el mateix eix temàtic. Una altra mostra presenta el món de la vela des de la perspectiva marítima.
Tres dies de música, teatre, gastronomia i patrimoni
La Fira d’Indians manté durant tres dies una àmplia programació pel centre de Begur. El parc de l’Arbreda també concentra una part important de les activitats previstes. La música torna a ocupar un espai destacat dins del programa d’aquesta edició. Diverses formacions ofereixen ritmes cubans, música llatina i propostes vinculades amb la cultura caribenya.
Entre els artistes programats hi ha Lucrecia, Els Cremats i Família Guaguancó. També hi participen Meskla, Son de la Rambla, Coblatropic i altres formacions musicals. El teatre local també manté una presència destacada durant tot el cap de setmana. El grup Mutis recupera la seva Taverna Indiana a la plaça de la Vila.
El grup Es Quinze ofereix diferents actuacions pels carrers del centre històric. Aquestes intervencions formen part de l’ambientació característica de la Fira d’Indians.
Un altre dels actes destacats serà l’arribada de la Indiana Blanca López Valdès. El grup Es Quinze interpreta aquest personatge durant la jornada de dissabte. La seva arribada començarà al matí a la platja de Sa Tuna. Després, el personatge farà la seva entrada al centre de Begur al migdia.
Més activitats familiars i noves experiències
Les famílies disposen també de diverses activitats específiques durant la Fira. Els tallers permeten acostar els infants a diferents aspectes de l’època indiana. El programa inclou propostes de cal·ligrafia i activitats amb màquines d’escriure antigues. Enguany també s’hi incorpora un taller per elaborar espelmes amb cera d’abella.
La Fira estrena igualment una experiència fotogràfica dins la casa indiana de l’Ajuntament. Els participants poden recrear una fotografia familiar inspirada en l’ambient de l’època.
El fotògraf Lluís Català participa en aquesta activitat amb els grups teatrals locals. La proposta busca apropar el patrimoni indià al públic mitjançant una experiència més directa. L’organització també amplia l’oferta de visites guiades per diferents espais de Begur. Els recorreguts s’ofereixen en català, castellà, anglès i francès.
Algunes activitats disposen també d’intèrpret de llengua de signes catalana. Aquesta mesura forma part de les accions destinades a millorar l’accessibilitat de la programació.
La resta del programa inclou tallers d’oficis tradicionals i jocs de fusta. També hi ha activitats de percussió, gastronomia, dansa, patrimoni i propostes audiovisuals.
La major part de les activitats tenen accés gratuït durant els tres dies. Algunes visites i experiències concretes necessiten una inscripció prèvia dels participants.
Begur torna així a situar el seu passat indià al centre de la vida cultural del municipi. Més de vint anys després, la Fira manté el seu pes dins el calendari festiu local.
Aquesta edició posa especialment el focus en el mar i les travessies cap a Amèrica. La Fira d’Indians continuarà fins diumenge amb activitats repartides pel centre històric i l’Arbreda.
