CaixaBank i la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre renoven el seu conveni de col·laboració

Per
Redacció
-
Foto signatura conveni Caixabank costa brava centre

CaixaBank destinarà 100 milions d’euros a finançar les empreses turístiques de la Costa Brava Centre. Aquesta línia de crèdit permetrà impulsar reformes i renovar les instal·lacions dels establiments. També facilitarà liquiditat per cobrir les despeses habituals dels negocis. La iniciativa forma part del nou acord amb la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre.

Les dues entitats han renovat el seu conveni de col·laboració comercial i financera. L’acord ofereix condicions preferents als membres de l’organització empresarial. Òscar Ferrer Castellví va signar el document com a director comercial de Banca d’Empreses de Catalunya Nord-est. Bàrbara Hallé Boix també va formalitzar l’acord com a presidenta de la Unió.

Els associats podran utilitzar el finançament per renovar habitacions, cuines, zones comunes i altres instal·lacions. També tindran solucions per gestionar la tresoreria i mantenir l’activitat diària. El conveni inclou serveis d’assegurances, banca digital i gestió financera. CaixaBank adaptarà aquests productes a les necessitats dels hotels, càmpings i allotjaments turístics.

Les empreses també accediran als serveis de l’àrea d’Hotels i Turisme de CaixaBank. Aquesta divisió especialitzada treballa amb prop de 12.000 clients del sector turístic. El servei compta amb una trentena de professionals especialitzats. També rep el suport de prop de 1.500 assessors de banca empresarial repartits pel territori.

La Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre difondrà l’oferta entre els seus associats. L’entitat també informarà sobre noves promocions vinculades al conveni. Aquestes iniciatives es podran dirigir al col·lectiu empresarial o al públic general. L’objectiu és facilitar l’accés als serveis i reforçar la competitivitat del sector.

L’àrea d’Hotels i Turisme de CaixaBank ofereix solucions específiques per als negocis d’allotjament. Els seus serveis s’adrecen a hotels, apartaments turístics, càmpings i altres establiments. L’entitat busca millorar la rendibilitat dels negocis i simplificar la gestió diària. Aquest suport inclou finançament, assessorament especialitzat i eines per ordenar els recursos de cada empresa.

La Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre és una entitat sense ànim de lucre. L’organització defensa els interessos de les empreses d’hostaleria i turisme. La major part dels seus membres desenvolupen l’activitat al Baix Empordà.

L’origen de la revetlla de Sant Joan: una nit de foc entre el solstici i la tradició

Per
Redacció
-
Revetlla de Sant Joan . Imatge generada amb IA
Revetlla de Sant Joan . Imatge generada amb IA

La revetlla de Sant Joan és una de les celebracions més arrelades als territoris de parla catalana. Cada 23 de juny, fogueres, petards, música, sopars populars i coques marquen una nit que anuncia l’arribada de l’estiu. La festa cristiana commemora el naixement de sant Joan Baptista, però bona part dels seus rituals provenen de celebracions molt anteriors relacionades amb el solstici i els cicles de la natura.

Les societats agrícoles europees celebraven el moment de l’any en què el dia assolia la màxima durada. A partir del solstici, que té lloc habitualment entre el 20 i el 21 de juny, les hores de llum comencen a disminuir. Moltes comunitats encenien grans focs per reforçar simbòlicament el sol, protegir les collites i purificar persones, animals i habitatges. Saltar les flames, cremar objectes vells o recollir plantes abans de l’alba formava part d’un univers de creences que atribuïa a aquella nit propietats extraordinàries.

Amb l’expansió del cristianisme, aquestes pràctiques es van integrar en el calendari religiós. La celebració es va associar a sant Joan Baptista i es va fixar el 24 de juny, sis mesos abans de Nadal. La vigília va conservar el protagonisme del foc i hi va incorporar processons, balls i àpats col·lectius. A Catalunya, la revetlla va adquirir una forta dimensió comunitària: els veïns recollien fustes i mobles vells, construïen fogueres als carrers i compartien la nit al voltant de les flames.

La coca de Sant Joan, elaborada habitualment amb fruita confitada, pinyons, crema o llardons, és un altre dels elements característics de la festa. Els petards i els focs artificials, incorporats amb el pas del temps, han reforçat el caràcter sorollós de la celebració i la idea del foc com a element protector.

La Flama del Canigó, un foc de germanor

La Flama del Canigó és una tradició contemporània que va donar un nou significat col·lectiu a les fogueres de Sant Joan. El seu origen se situa a la Catalunya Nord. El 1955, l’excursionista Francesc Pujade va encendre un foc al cim del Canigó, inspirat pel poema Canigó de Jacint Verdaguer. El 1963, juntament amb Joan Iglesias i el Cercle de Joves de Perpinyà, va impulsar la baixada del foc per encendre les fogueres del Rosselló, la vall del Tet i el Vallespir.

El 1966, la Flama va travessar per primera vegada la frontera administrativa pel coll d’Ares, en un acte de germanor entre catalans dels dos vessants dels Pirineus. El foc es conserva durant l’any al Castellet de Perpinyà i, la nit del 22 al 23 de juny, es porta al cim per renovar-lo. Des d’allà, equips de voluntaris el distribueixen per pobles i ciutats. La Flama simbolitza la continuïtat de la cultura catalana, la germanor i la unitat dels territoris de parla catalana.

Aquest 2026, la Flama arribarà a quinze pobles i nuclis del Baix Empordà: Ultramort, la Pera, Cassà de Pelràs, la Bisbal d’Empordà, Palamós, Begur, Jafre, Sant Sadurní de l’Heura, Sant Feliu de Guíxols, la Tallada d’Empordà, Verges, Bellcaire d’Empordà, l’Estartit, Torroella de Montgrí i Pals. Les rebudes inclouran cercaviles, lectures del manifest, actuacions populars i l’encesa de les fogueres.

Les exportacions de les càrnies gironines cauen un 24% a l’abril i les de les farmacèutiques baixen a la meitat

Per
ACN
-
exportacions

Les exportacions de les càrnies gironines no remunten i continuen notant l’impacte dels aranzels que la Xina aplica al porc. Segons recull l’estadística del Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa, durant el mes d’abril les vendes a l’exterior d’aquest clúster han caigut fins a un 24% (passant dels 152,48 MEUR als 117,03). En paral·lel, les farmacèutiques també registren una davallada acusada de les exportacions durant l’abril. En aquest cas, de més del 50% (perquè dels 87,06 milions de l’any passat ara es passa als 42,12). La nota positiva la posen els fabricants de maquinària, però tot i això, en global les exportacions gironines tanquen l’abril a la baixa, amb una caiguda del 2,6%. En el que portem d’any, el descens ja se situa al 4,6%.

L’última estadística d’exportacions que ha fet pública el Ministeri torna a recollir, com ja és la tònica dels darrers mesos, l’impacte dels aranzels que la Xina va aplicar a la UE com a represàlia pels gravàmens del cotxe elèctric. D’entrada, en el cas del porc, aquest impost temporal (que s’aplica durant cinc anys) va situar-se en el 20%. Tot i que després de tancar la investigació antidúmping, el gegant asiàtic va rebaixar-lo fins al 9,8% per a les càrnies catalanes.

Els aranzels han suposat que les vendes de porc cap a la Xina -un dels principals mercats dels escorxadors gironins a l’exterior- es frenessin. I aquest abril, als descensos acumulats se n’hi suma un altre. Perquè les exportacions de les càrnies de la demarcació han caigut fins a un 24%.

Segons recull l’estadística del Ministeri, les càrnies han exportat per valor de 117,03 MEUR. A l’abril del 2025, la xifra s’havia situat en 152,48 MEUR. En paral·lel, si es fa una ullada als principals destins, la Xina ja se situa en l’onzena posició del llistat (quan abans era un dels països que ocupava els primers llocs). D’un any per l’altre, les exportacions des de Girona cap al gegant asiàtic han caigut a més de la meitat (perquè dels 29,89 MEUR de l’abril del 2025 ara s’ha passat als 13,98).

De retruc, el pes que té el clúster carni dins l’agroalimentari gironí també comporta que aquest sector tanqui l’abril a la baixa. En concret, amb un descens del 15,6% d’exportacions (situant-se en 255,2 MEUR). A més de la carn, també reculen en vendes a l’exterior els preparats alimentaris, els articles de confiteria o la llet i els seus derivats. Per contra però -aquí hi té molt a veure la planta de Nestlé a Girona- s’ha exportat més cafè (de 14,76 milions a 21,45).

Farmacèutiques i químiques, també a la baixa

La situació que viu l’agroalimentari també es reprodueix amb la indústria químiques i, sobretot, les farmacèutiques. Perquè el sector, considerat un dels motors de les exportacions gironines a l’exterior, tanca l’abril amb un descens del 6,3% de vendes a l’estranger (i se situa en 140,4 MEUR).

En aquest cas, aquesta reculada s’explica -sobretot- per la davallada que ha experimentat la indústria del medicament. Les farmacèutiques, de fet, han vist com les seves exportacions queien a més de la meitat d’un any per l’altre. Si a l’abril del 2025 van exportar per valor de 87,06 MEUR, aquest any tan sols s’han quedat en 42,12.

Per contra, l’únic sector dels tres que capitaneja l’economia exterior a Girona i que tanca l’abril a l’alça són els fabricants de maquinària. En aquest cas, les seves exportacions han passat dels 50,15 milions d’euros als 62,30.

L’increment d’exportacions en maquinària, però, no contribueix a eixugar les davallades de la resta de sectors i productes. I això fa que, en global, aquest abril es tanqui de nou a la baixa. En concret, amb un descens del 2,6% (i un valor global de 725,1 MEUR).

França, Alemanya i Itàlia

Si es passa la lupa per destins, com ja és habitual, per proximitat França continua essent el principal mercat dels productes gironins a l’exterior. Aquest abril, les empreses de la demarcació han fet vendes al país gal per valor de 168,11 MEUR (lleugerament per sota dels 169,03 de l’any passat).

En segon lloc del llistat, s’hi situa Itàlia. En aquest cas, però, aquí s’hi ha exportat més (passant dels 58,09 als 83,42 MEUR). Els següents països, per volum de vendes, són Alemanya, Portugal, el Regne Unit, Polònia, els Països Baixos, Bèlgica, Romania i els Estats Units.

Un 4,6% menys

Els descensos d’aquest abril se sumen també als que ja es portaven acumulant des de l’inici del 2026. I això fa que, durant el primer quadrimestre d’any, les exportacions gironines ja arrosseguin una caiguda del 4,6% en comparació amb l’any passat. Entre gener i abril, les vendes de les empreses a l’exterior se situen en 2.766,1 milions d’euros.

El Govern reserva 21 milions per millorar tres carreteres del Baix Ter

Per
Redacció
-
privat:-la-plataforma-que-reclama-millorar-les-carreteres-del-baix-ter-demana-que-els-pressupostos-incloguin-totes-les-vies
Privat: La plataforma que reclama millorar les carreteres del Baix Ter demana que els pressupostos incloguin totes les vies

El Govern de la Generalitat preveu destinar 21 milions d’euros al condicionament de les carreteres GI-633, GI-634 i GI-643, que connecten diversos municipis del Gironès i del Baix Empordà. La inversió forma part del nou programa d’infraestructures de mobilitat, dotat amb 4.350 milions d’euros per als pròxims deu anys.

La partida afecta alguns dels principals eixos viaris del Baix Ter, una zona que fa anys que reclama millores de seguretat, ampliacions de calçada i actuacions per adaptar les carreteres a l’augment del trànsit. Malgrat això, l’anunci deixa oberta una qüestió: com encaixen aquests 21 milions amb els prop de 50 milions d’euros que la Generalitat va anunciar el gener per modernitzar el conjunt de la xarxa viària del territori.

Prop de 50 milions anunciats al gener

Aquell paquet d’actuacions incloïa projectes a les GI-633 i GI-634 entre Colomers i Verges, diversos trams de la GI-643, la GI-642 entre la Pera i Parlavà, la C-31 entre Ullà i Verges i altres millores de seguretat. També incorporava l’antena sud de Torroella de Montgrí, pensada per descongestionar el pont del Ter.

Una de les actuacions principals era el condicionament de les GI-633 i GI-634 entre Colomers i Verges, pressupostat en 14,1 milions d’euros. El projecte preveu ampliar la calçada fins als nou metres, construir un itinerari paral·lel per a vianants i fer noves rotondes a Colomers i Jafre.

Pel que fa a la GI-643, els projectes anunciats sumaven 7,1 milions entre Parlavà i Serra de Daró i 6,5 milions entre Serra de Daró, Gualta i Torroella de Montgrí. L’eixamplament de la C-31 entre Ullà i Verges estava valorat en 10 milions més.

La plataforma «‘Prou excuses. Carreteres segures al Baix Ter»  reclama totes les actuacions

La plataforma Prou excuses. Carreteres segures al Baix Ter, sorgida arran dels accidents registrats a la xarxa viària de la zona, ja va alertar aquest juny que les partides pressupostades eren insuficients. L’entitat assegurava que la inversió consignada fins aleshores era de 16,5 milions d’euros i reclamava recuperar el compromís global de prop de 50 milions anunciat pel Govern.

La plataforma demana actuacions amb import i calendari a la GI-643, la GI-642, la GI-641 i al tram de la C-31 entre Ullà i Verges. També reclama unes condicions mínimes de seguretat, amb carrils de 3,5 metres i vorals d’entre un metre i un metre i mig. La reivindicació ha rebut el suport de 21 ajuntaments, que han aprovat mocions a favor de la millora de les carreteres del Baix Ter.

La inclusió dels 21 milions al nou pla suposa un pas endavant, però encara no permet determinar si aquesta xifra correspon només a una primera fase, si forma part del paquet global de 50 milions o si deixa fora algunes de les actuacions compromeses. La concreció dels trams, les anualitats i els calendaris d’execució serà clau per saber quin abast real tindrà la inversió al Baix Ter.

No és un incendi a Sant Antoni de Calonge. És boira marinera i així es produeix aquest fenòmen

Per
Redacció
-

Les imatges d’aquest matí a Sant Antoni de Calonge han deixat una estampa poc habitual: una espessa capa de boira avançant arran de mar fins a cobrir parcialment la línia de costa mentre centenars de persones gaudien d’un dia de platja amb cel completament serè. El fenomen, conegut com a boira marinera o boira d’advecció, és relativament freqüent a la Costa Brava durant els mesos càlids, però acostuma a despertar la curiositat de residents i visitants per l’espectacular contrast que genera entre el sol radiant i la massa de boira que sembla emergir directament del mar.

Aquest episodi arriba després de diversos dies marcats per temperatures molt elevades a l’Empordà, amb màximes que han superat els 33, 34 i fins i tot els 35 graus en alguns sectors de l’interior. Aquesta calor intensa és precisament una de les claus per entendre què ha passat. Mentre la terra s’escalfa ràpidament sota l’efecte del sol, la temperatura de l’aigua del Mediterrani es manté molt més estable i notablement més baixa. Quan una massa d’aire càlid i humit es desplaça sobre aquesta superfície marina més freda, l’aire es refreda de manera sobtada fins a arribar al punt de condensació, formant milions de petites gotes d’aigua en suspensió que donen lloc a la boira.

A diferència de les boires d’hivern associades a les nits fredes i a la manca de vent, la boira marinera es forma sovint amb temperatures elevades i pot aparèixer en ple dia. Per això resulta tan sorprenent veure una paret blanca avançant sobre el mar mentre a la platja es continua prenent el sol amb temperatures plenament estiuenques. En alguns casos, aquesta boira pot penetrar uns centenars de metres terra endins i provocar una baixada brusca de la temperatura en qüestió de minuts.

A la Costa Brava, aquest tipus de situacions solen produir-se especialment durant episodis de calor intensa combinats amb vents marítims humits procedents del sud o del sud-est. Les diferències tèrmiques entre l’aire i la superfície del mar es converteixen aleshores en el motor que alimenta el fenomen.

Més enllà de la seva bellesa paisatgística, la boira marinera és també un recordatori de la influència que exerceix el Mediterrani sobre el clima litoral. En dies d’onada de calor, el mar actua com un regulador natural de la temperatura i, de tant en tant, ofereix espectacles meteorològics tan singulars com el que s’ha pogut observar aquest matí a Sant Antoni de Calonge.

L’Espai Cuixart estrena un cicle d’art, música i gastronomia pel centenari de Modest Cuixart

Per
Redacció
-
Cae Pinol - Fundacio Cuixart

L’Espai Cuixart de Palafrugell estrenarà aquest estiu AcCent Cuixart, un nou cicle cultural que reunirà arts visuals, música en directe i gastronomia durant nou vetllades. La programació començarà el 27 de juny i acabarà el 28 d’agost. La Fundació Cuixart impulsa aquesta proposta dins dels actes del centenari del naixement de Modest Cuixart. El projecte vol reforçar la vigència del seu llegat i apropar-lo a nous públics.

El nom AcCent Cuixart uneix el concepte d’activitats amb la referència als cent anys del naixement de l’artista. El cicle formarà part de la programació especial preparada per la Fundació Cuixart durant aquesta commemoració. La iniciativa també vol presentar l’obra de Cuixart des de perspectives actuals i convertir l’espai de Palafrugell en un punt de trobada cultural durant l’estiu.

Modest Cuixart va néixer a Barcelona el 1925 i va morir a Palamós el 2007. Va ser un dels artistes catalans més destacats de la postguerra i va participar en la fundació del grup d’avantguarda Dau al Set. En aquest moviment també van intervenir creadors com Antoni Tàpies, Joan Brossa i Joan Ponç. La seva trajectòria va estar marcada per la llibertat creativa, l’interès per la natura, l’esoterisme i la condició humana.

L’obra de Modest Cuixart forma part de col·leccions i museus de diferents països. La seva aportació ocupa un lloc destacat dins de l’art català contemporani. AcCent Cuixart vol recuperar aquesta influència i mostrar-la com una font d’inspiració encara activa. El cicle convidarà diversos artistes a establir una conversa visual amb obres originals del pintor.

Durant les nou vetllades, els creadors presentaran exposicions efímeres inspirades en l’univers de Cuixart. Cada artista prepararà una proposta pròpia i connectarà el seu llenguatge amb la mirada del pintor. El programa comptarà amb els artistes visuals Pep Ribé, Om Barbarà, Cae Piñol, Àlex Pallí i Enric Iglesias. Les seves intervencions oferiran noves interpretacions de les formes, els símbols i els temes presents en l’obra de Cuixart.

La programació musical combinarà estils molt diversos. Myriam Swanson i Jordi Mena hi aportaran blues i música soul, mentre Warren Walker presentarà una proposta de jazz àcid. Cristina Florido Companyia oferirà flamenc i Laaza representarà el pop. També hi participaran Just For Funk, Maria Sigaa, Xiripa Combo i Juliette, Wax i Boogie, Lucila Ruiu i el discjòquei Carlos Bayona.

La música passarà pel funk, els ritmes africans, el boogie woogie i el folk independent. Aquesta varietat reforçarà el caràcter multidisciplinari del cicle. Cada vetllada combinarà diferents llenguatges artístics dins d’un mateix espai. La gastronomia completarà l’experiència i facilitarà un ambient de trobada entre artistes, públic i obra.

La inauguració tindrà lloc el 27 de juny amb una acció de pintura en directe de Pep Ribé. L’artista crearà una peça inspirada en una obra original de Modest Cuixart. La primera vetllada també inclourà música del discjòquei Sound Sistem. Els músics Jaume Vilaseca i David Soler tancaran la jornada amb un tribut immersiu al grup britànic Pink Floyd.

AcCent Cuixart planteja una experiència cultural oberta a tots els públics. El programa vol facilitar noves lectures de l’obra de Modest Cuixart i reforçar la seva connexió amb la creació contemporània. L’Espai Cuixart es convertirà durant l’estiu en un escenari compartit entre pintura, música i gastronomia. La proposta també vol acostar el llegat de l’artista a les noves generacions de creadors i visitants.

123...7.027Pàgina 1 de 7.027