El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha ordenat el confinament a les granges que crien aus de corral a l’aire lliure a partir d’aquest dijous per la grip aviària. Una imposició que ha fet a través d’una publicació al Butlletí Oficial de l’Estat BOE). La decisió és una “mesura preventiva de reforç” davant l’augment del risc d’expansió d’aquesta malaltia viral en l’última setmana i ha destacat que és “altament infecciosa”. El mandat ministerial suposa estendre el confinament a les explotacions agrícoles i a les d’autoconsum o les que produeixen carn o ous per a la seva directa al consumidor. Des del juliol s’han detectat a l’estat espanyol 14 focus, la meitat dels quals a Castella i Lleó, a més de 53 aus silvestres i cinc captives.
El govern espanyol ordena el confinament a les granges que crien aus de corral a l’aire lliure per la grip aviària
Dúnia Oliveras: “Ens ha sabut molt de greu no tenir animals, però la Fira de Sant Andreu no es podia suspendre”
En una entrevista al Supermatí, la regidora de Turisme de Torroella de Montgrí i l’Estartit, Dúnia Oliveras, ha explicat els detalls de la 631a edició de la Fira de Sant Andreu, que aquest any s’ha hagut de reinventar per l’absència d’animals per motius sanitaris.
“Ens ha sabut molt de greu que no hi hagi animals de granja, però en cap moment vam plantejar suspendre-la”, ha assegurat Oliveras. La Generalitat ha prohibit temporalment les fires amb animals arran de diversos brots de dermatosi nodular contagiosa detectats a les comarques gironines, fet que ha obligat a repensar part de la programació.
Els canvis afecten sobretot la zona del pavelló firal, habitualment dedicada als animals. “Hem buscat activitats alternatives com exposicions de carros, espectacles infantils, un espai de rocòdrom i tirolines, i una exhibició de cossos de seguretat”, ha explicat. També s’inclou un espai immersiu en 360 graus per visitar virtualment granges de la zona.
La fira manté les activitats habituals als principals espais del municipi: Passeig de Catalunya, Vicenç Bou, Plaça de la Vila… Hi haurà paradetes, activitats familiars, teatre, cinema i concerts. També destaca l’emissió d’un documental sobre gossos de tura, en substitució del concurs habitual.
Tot plegat, amb l’objectiu de preservar l’esperit agrícola i ramader de la fira, nascuda fa més de sis segles. “La fira evoluciona, però volem mantenir-ne l’essència”, ha afirmat la regidora.
Malgrat la situació excepcional, Oliveras es mostra optimista: “Algunes de les noves activitats podrien quedar-se en futures edicions”, i ha agraït la col·laboració dels ramaders i la bona predisposició per adaptar-se. Convida tothom a participar-hi: “És una fira oberta a tothom, amb propostes per a totes les edats”.
Palafrugell acull aquest divendres l’entrega dels Premis Santiago Zapata a la recerca sobre el suro
Aquest divendres 14 de novembre a les 7 del vespre es farà a Palafrugell l’entrega de la quarta edició dels Premis Santiago Zapata, dedicats a la recerca sobre el món del suro. L’acte tindrà lloc a l’Auditori del Museu del Suro de Catalunya, amb la presència de representants acadèmics i municipals.
Els guardonats d’enguany són Marina Elicer, arquitecta formada a la Universitat de la Corunya, pel projecte SUBERKIT, un sistema prefabricat d’assemblatge de blocs de suro en sec; i Juan Carlos Mangas, investigador de la Universitat d’Extremadura, pel seu estudi sobre la Societat Nacional de Suro entre 1899 i 1970, amb una anàlisi econòmica i financera del sector.
Els Premis Santiago Zapata, impulsats per la Càtedra d’Estudis del Suro de la Universitat de Girona, volen fomentar la recerca aplicada i interdisciplinària sobre el suro. La convocatòria està oberta a projectes en camps com la història, l’economia, la biologia, l’enginyeria o el disseny, amb una atenció especial als territoris surers de Catalunya i d’altres regions.
L’entrega anirà a càrrec de la vicerectora de la Universitat de Girona, Sílvia Llach, l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, i la directora de la Càtedra d’Estudis del Suro, Rosa Ros. També hi han participat com a jurat Mercè Figueras, Núria Fiol i Rosa Maria Medir, professores de la Universitat de Girona en diferents àmbits.
Els premis porten el nom de Santiago Zapata, catedràtic extremeny que va destacar per la seva tasca de recerca i divulgació sobre el món del suro.
El Festival Ítaca 2026 porta Els Amics de les Arts a Calella de Palafrugell
Calella de Palafrugell acollirà un any més un concert del Festival Ítaca. Els Amics de les Arts són el grup escollit per a l’edició del 2026 del festival, que s’allargarà del 19 al 23 de juny amb propostes musicals molt diverses i amb localitzacions repartides arreu del territori empordanès. L’actuació d’Els Amics de les Arts serà la cloenda del festival, i se celebrarà el diumenge 5 de juliol a la platja de Port Bo.
Els Amics de les Arts es troben en plena celebració del seu 20è aniversari, que va tenir la seva culminació en el concert realitzat a Poble Espanyol del passat mes de juliol. El director del Festival Ítaca, Fran Arnau, explica que el conjunt gironí ha estat present en diverses edicions del festival i no podien faltar en aquesta gira d’aniversari tan especial.
Aquest serà l’únic concert d’Els Amics de les Arts a comarques gironines durant l’estiu del 2026. La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Palafrugell, Andrea Albizua, es mostra molt satisfeta per rebre un any més el concert de cloenda del Festival Ítaca i, a més, fer-ho amb un dels grups més importants del panorama gironí dels últims anys.
Pel que fa a la resta de concerts, ja s’han anunciat noms com Dan Peralbo i el Comboi, Remei de Ca la Fresca, Carlos Ares i Barry B. Fran Arnau espera una edició del Festival Ítaca multitudinària i amb gran èxit, seguint la línia dels últims anys tant a l’escenari central de la platja de l’Estartit com a altres localitzacions, com Calella de Palafrugell.
Durant les pròximes setmanes s’aniran anunciant la resta de noms dels artistes per a la 14a edició del Festival Ítaca.
No Way Out celebren els 20 anys de “Bipolar” amb un concert molt especial a la Sala Apolo
La banda barcelonina No Way Out torna a l’escena musical per celebrar els 20 anys del seu disc més emblemàtic, “Bipolar”. El grup actuarà el divendres 22 de novembre a la Sala Apolo de Barcelona, en un concert que promet ser una nit inoblidable tant per als membres del grup com per als seus seguidors més fidels.
Referents indiscutibles del punk pop estatal dels anys 2000, No Way Out van marcar una generació amb l’energia i l’actitud dels seus directes. Com va destacar la revista Mondo Sonoro: “Parlar de punk pop estatal als dos mil és parlar dels catalans No Way Out, una formació que va explotar amb la publicació del seu tercer disc, ‘Bipolar’ (Warner, 2005).”
Des dels seus inicis, el grup ha publicat cinc discos d’estudi i ha girat arreu de l’Estat, Europa i el Japó, on també van editar part de la seva discografia i van establir una estreta relació amb l’escena local.
A la Sala Apolo, Oxi, Felix, Noel i Txosse tornaran a compartir escenari per primera vegada en més d’una dècada. El seu últim concert de reunió va ser el 2015 a la Sala Razzmatazz, amb totes les entrades exhaurides en pocs dies. Ara, el 2025, el grup torna amb forces renovades i moltes ganes de retrobar-se amb el seu públic.
El concert oferirà un recorregut per totes les etapes de la banda, amb un repertori que revisarà els grans èxits de la seva trajectòria. Les entrades estan a punt d’esgotar-se, així que els fans més nostàlgics farien bé d’afanyar-se: la festa del punk pop català està a punt de tornar a esclatar.
L’entrada No Way Out celebren els 20 anys de “Bipolar” amb un concert molt especial a la Sala Apolo ha aparegut primer a Primera Fila.
L’ACA amplia les zones inundables a l’Empordà davant l’augment de pluges extremes
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha redibuixat el mapa de zones amb risc d’inundació i ha ampliat en més de 172 quilòmetres els trams fluvials considerats d’alt perill a Catalunya. Aquesta revisió, basada en nous criteris tècnics i dades recents, afecta especialment les conques del Ter, Daró i Muga, que travessen les comarques de l’Alt i Baix Empordà.
A l’Alt Empordà, el tram mitjà i baix de la Muga i els seus afluents (com el Manol i el Llobregat d’Empordà) formen una zona contínua d’uns 70 km que s’identifica ara amb risc significatiu d’avingudes. Municipis com Figueres, Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, el Far d’Empordà o Peralada queden parcialment afectats per aquesta nova delimitació.
Al Baix Empordà, la riera del Daró i el tram final del riu Ter també s’inclouen com a trams d’alta vulnerabilitat. La zona entre la Bisbal d’Empordà i Torroella de Montgrí —passant per municipis com Gualta, Ullà, Serra de Daró o Fontanilles— es veu especialment afectada per l’expansió de la cartografia de risc.
Un context de canvi climàtic i fenòmens extrems
Aquesta actualització respon a una realitat climàtica que ha canviat. L’augment sostingut de la temperatura del mar Mediterrani està generant precipitacions més intenses i concentrades en el temps. Segons l’ACA, en el període 2018-2023 s’han produït gairebé la meitat dels episodis d’inundacions greus dels darrers vint anys.
El cas de l’Empordà és paradigmàtic. En els darrers anys, la comarca ha viscut episodis extrems com la llevantada del novembre del 2018, que va fer desbordar el riu Manol a Figueres i va obligar a activar plans d’evacuació, o el temporal Glòria del gener del 2020, que va provocar la crescuda del Ter i el Daró, inundant àmplies zones de conreu i infraestructures a Torroella de Montgrí, Gualta i altres poblacions de la plana fluvial.
Aquests fets han evidenciat que moltes zones urbanes i agrícoles se situen en terrenys inundables, i que la planificació del passat no sempre ha tingut en compte aquest risc.
Noves exigències per a l’urbanisme i la prevenció
Amb els nous mapes, molts municipis empordanesos hauran de revisar els seus plans urbanístics. L’ACA estableix que les àrees ara identificades com a zones de risc hauran de tenir restriccions a l’edificació i a la implantació de noves infraestructures. A més, es contempla l’anàlisi del perill amb escenaris de retorn de 100 i 500 anys, per tenir en compte fenòmens excepcionals que poden tornar a repetir-se.
També s’incorpora per primer cop la figura d’“inundació pluvial”: aquelles provocades per l’excés de pluja en entorns urbans, quan el clavegueram no dona l’abast. Aquest tipus d’anegament, cada cop més habitual, pot afectar ciutats com Figueres o la Bisbal d’Empordà fins i tot sense que cap riu es desbordi.
