6.2 C
Pals
Divendres, 30 gener 2026

Juddit Neddermann celebra 10 anys de trajectòria amb una producció simfònica amb la GIO Symphonia

juddit-neddermann-celebra-10-anys-de-trajectoria-amb-una-produccio-simfonica-amb-la-gio-symphonia
Juddit Neddermann celebra 10 anys de trajectòria amb una producció simfònica amb la GIO Symphonia

La GIO Symphonia presenta una producció simfònica especial al costat de la cantant i compositora Judit Neddermann i sota la direcció musical i amb arranjaments de Joan Albert Amargós. El projecte s’estrenarà el 28 de febrer a la Sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona (20.30 h) i s’emmarca en la celebració dels 10 anys de trajectòria artística de la cantautora. Les entrades per aquest concert ja estan a la venda.

A través d’aquest format simfònic, Judit Neddermann revisitarà una selecció dels seus temes més significatius, posant en diàleg la cançó d’autor amb l’univers orquestral a través dels arranjaments de Joan Albert Amargós. El projecte proposa una escolta renovada del seu repertori, on la força melòdica i poètica de les cançons conviuran amb nous colors, textures i dinàmiques aportades per l’orquestra.

El projecte comptarà amb direcció musical i arranjaments de Joan Albert Amargós i portarà 21 músics d’orquestra sobre l’escenari.  La proposta escènica gira al voltant del color vermell com a element central, utilitzat de manera monocromàtica en vestuari, que esdevé una escenografia de cossos en moviment. Aquesta elecció busca subvertir la tradició clàssica, en la qual els músics de l’orquestra vesteixen habitualment de negre, i dotar-los d’una presència visual pròpia, alhora que es converteixen en un fons viu que abraça la figura de la Judit Neddermann.

La producció s’estrenarà el 28 de febrer a la Sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona, que és un dels impulsors del projecte, i es podrà veure a Figueres, Sabadell, Barcelona, L’Escala i Calonge, entre d’altres poblacions, durant el 2026.

L’entrada Juddit Neddermann celebra 10 anys de trajectòria amb una producció simfònica amb la GIO Symphonia ha aparegut primer a Primera Fila.

Aigua, sequera, destrucció!

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Aigua, sequera, destrucció!
Loading
/

L’últim fenomen meteorològic extrem que ha afectat el nostre país petit, el temporal Harry, ens ha deixat un reguitzell d’imatges per el record, com el reflotament de l’estany d’Ullastret o les imatges del riu Daró al seu pas per La Bisbal, amb un cabal superior al de l’Ebre. També ens ha deixat un reguitzell de desgràcies; la més greu, el veí de Palau-Sator que va perdre la vida arrossegat per la riuada quan, simplement, intentava treballar. El fet és que aquests episodis ja no els podem considerar un fet aïllat: els fenòmens naturals extrems en forma de diluvis, pedregades mai vistes o sequeres es van succeint cada vegada amb major freqüència. 

El cas és que ho sabem. Fa molts anys, que ho sabem. Els estudis  científics no deixen marge d’error: el canvi climàtic, provocat pel capitalisme, i no pels humans en general, com ens volen vendre, és una realitat que afecta a tot el planeta, i al nostre país petit en particular. La nostra estimada mediterrània és, juntament amb l’Àrtic, unes de les zones on més es notaran els efectes d’aquest canvi. I ningú podrà dir que no en sabíem res.

No sé vostès, però jo amb el tema del canvi climàtic tinc la sensació de ser la granota a l’olla que es posa a bullir. La temperatura va pujant però poc a poc, i no ens en adonarem i ja estarem bullits. O negats per l’aigua, o colgats en alguna nevada mai vista, o amb el cap rebentat d’una pedragada de la mida d’una pilota de futbol. Això sí, seguirem ballant amb l’orquestra del Titànic fins que ens arribi l’aigua al coll, perquè el capitalisme must go on. I si la cosa es posa lletja i ens comencem a rebelar, doncs  per això tenim els Trump, els Abascal i les Orriols per dir-nos que tot això són bajanades, que la culpa de tot la tenen els immigrants. 

Els Merlots: “Mai s’acaba tot a temps, però sempre estem a punt per sortir en la primera rua de Carnaval”

Carnaval és cada cop més a prop, i les colles del territori es troben immerses en l’última fase de preparació. Els Merlots, una de les formacions més arrelades de la Costa Brava, no són una excepció. Tal com explica Xevi Figueras, membre històric de la colla, aquest any no serà diferent: els nervis i l’estrès de l’última hora estan a l’ordre del dia. “Mai acabem mai, però al final tot arriba a temps per sortir al carrer”, assegura Figueras, que reconeix que, com cada any, les darreres setmanes abans del gran esdeveniment sempre són les més intenses.

Els Merlots, coneguts per la seva gran implicació en la comunitat, són una colla amb una forta base familiar. La preparació del Carnaval és un procés col·lectiu que implica des de les disfresses fins a la música i les llums de la carrossa. Però, com explica Xevi, la feina és constant i sempre hi ha més per fer del que es preveu inicialment. “Cada any diem que començarem abans, però no, al final sempre fem les coses a última hora. Això ja és una tradició per nosaltres”, afegeix.

Tot i aquesta pressió de l’últim moment, Figueras reconeix que aquesta manera de treballar forma part de la màgia del Carnaval. “És cert que, a vegades, els nervis ens poden fer més difícils les coses, però és també la manera en què ens impliquem tots junts, alhora que ho vivim amb molt d’entusiasme”, afirma. En aquest sentit, la colla busca trobar un equilibri entre l’espectacularitat visual de les disfresses i la comoditat, ja que moltes de les seves membres són famílies amb nens petits. “Ens agrada que la festa sigui accessible per a tothom, per a totes les edats. Això implica tenir en compte la comoditat de la disfressa, perquè al final és un esdeveniment que dura moltes hores i és important que tothom pugui gaudir”, explica Xevi.

Un dels aspectes que fa única a la colla dels Merlots és la combinació de música i llums en les seves carrosses. Xevi Figueras és el responsable de coordinar aquests dos elements essencials per a la gran festa. A l’entrevista, ens detalla que, a pesar dels imprevistos que poden sorgir, el muntatge de la música i les llums és un dels últims passos en la creació de la carrossa. “Les llums les col·loquem una vegada estiguem segurs de com serà la carrossa, perquè no podem posar-les abans ja que potser la figura que han fet no ens permet col·locar-les al lloc pensat”, assegura. Això implica una gran capacitat d’adaptació i molta paciència, ja que cada any els dissenys són diferents.

Però, tot i les complicacions, en Xevi és clar: “Al final, tot acaba sortint bé. Potser no arriba tot a temps com ens agradaria, però el més important és que, quan el carnaval comença, tothom es deixa portar per la màgia de la festa. Els nervis es transformen en alegria i tot surt a la perfecció”. I és que la il·lusió de sortir al carrer i fer gaudir la gent és el principal motor de la colla.

Una altra gran dificultat que afronten les colles de Carnaval són els canvis en les normatives de seguretat i la circulació. Aquest any, els Merlots han hagut de modificar els seus plans de transport per a la carrossa. Xevi explica que, per a algunes rues, com la de Llagostera i Caldes, ja no poden portar la carrossa gran. “Ens hem vist obligats a fer servir un remolc per poder transportar la música i els altaveus, ja que no podem circular amb la carrossa com en altres edicions”, comenta. Aquesta limitació ha estat una font d’inquietud per a moltes colles, ja que les noves restriccions de trànsit afecten directament la seva capacitat per mostrar les seves creacions en tot el seu esplendor. “El problema és que aquests canvis en la regulació ens han fet modificar els nostres plans. Abans podíem fer-ho d’una altra manera, però ara hem d’adaptar-nos a les noves normatives”, reconeix Figueras.

Malgrat aquestes dificultats, els Merlots segueixen endavant amb la seva missió de mantenir viu el Carnaval de Santa Cristina, una de les festes més emblemàtiques de la comarca. “El Carnaval del nostre poble és una festa molt especial per a nosaltres. Va néixer gràcies a la nostra colla i, a dia d’avui, continuem fent-ho amb la mateixa passió. És el nostre gran moment de l’any, i el vivim amb molta intensitat”, comenta Xevi, amb un to de nostàlgia.

La colla de Merlots no només es prepara per a la festa, sinó que també manté viu el seu esperit en cada detall. De fet, el Carnaval de Santa Cristina té un significat molt especial, no només per a ells, sinó per a tota la comunitat. “Aquesta festa ha anat creixent en els últims anys. Abans només érem nosaltres, però ara tenim més colles, més activitat. Tot i que som conscients que el Carnaval evoluciona, per nosaltres sempre serà una gran festa de poble”, assegura Xevi. I és que, a mesura que la població ha crescut, el Carnaval també ha guanyat en varietat i diversió, fent que cada any sigui un esdeveniment esperat per tothom.

Aquest 2026, com cada any, els Merlots es preparen per participar en diverses rues. El divendres serà el torn de Sant Feliu de Guíxols, el dissabte a Platja d’Aro, i el diumenge a Santa Cristina, on, com sempre, la colla posarà tot el seu esforç per fer gaudir a tots els assistents. “El més important és que ens ho passem bé i que la gent gaudeixi. És el que compta al final”, conclou en Xevi.

Xavier Coll: “El Correpoble és una activitat consolidadíssima i que tothom s’espera cada any”

privat:-la-quarta-edicio-del-correpoble-al-baix-emporda-tindra-lloc-el-proper-28-de-marc-a-santa-cristina-d’aro
Privat: La quarta edició del Correpoble al Baix Empordà tindrà lloc el proper 28 de març a Santa Cristina d’Aro
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Xavier Coll: "El Correpoble és una activitat consolidadíssima i que tothom s’espera cada any”
Loading
/

El Correpoble arriba aquest 2026 a la seva quarta edició plenament consolidat com una de les cites esportives més populars i participatives del Baix Empordà. La prova se celebrarà el 28 de març a Santa Cristina d’Aro i tornarà a reunir corredors i corredores de totes les edats en un recorregut de 10 quilòmetres majoritàriament planers, que transcorre per l’entorn natural de l’Ardenya.

Així ho ha explicat al programa Supermatí de Ràdio Capital el conseller responsable del Consell Esportiu del Baix Empordà, Xavi Coll, que ha remarcat el bon moment que viu la cursa: “És una activitat consolidadíssima i que tothom s’espera cada any”. Les inscripcions, obertes des del 15 de desembre, ja freguen el ple. A finals de gener, només quedaven unes 100 places disponibles d’un total de 1.500 participants, xifra màxima prevista per garantir una bona organització.

Segons Coll, el límit no és casual. “És un número que podem assumir i que ens permet donar un bon servei als corredors, tant pel que fa als avituallaments com a l’aparcament o la logística general”, ha explicat. Per aquest motiu, l’organització no preveu ampliar les inscripcions un cop s’arribi al límit.

La cursa està impulsada pel Consell Esportiu del Baix Empordà conjuntament amb la taula comarcal d’esports, formada pels tècnics dels diferents ajuntaments de la comarca. Aquesta coordinació permet repartir tasques i responsabilitats, amb una organització compartida que culmina el dia de la prova, considerat clau per al bon funcionament de l’esdeveniment.

El recorregut d’aquesta edició passarà per zones poc conegudes del municipi de Santa Cristina d’Aro. El Correpoble es pot fer corrent, caminant o amb marxa nòrdica, i està obert a un públic molt ampli, des de joves a partir de 15 anys fins a famílies, avis i fins i tot participants amb gos.

Tot i que no s’han volgut avançar detalls, l’organització ha confirmat que hi haurà alguna novetat durant el recorregut, seguint la línia dels darrers anys d’introduir petits canvis per sorprendre els participants i fer la prova més atractiva.

Més enllà de l’aspecte esportiu, el Correpoble manté una clara vessant solidària. Per segon any consecutiu, dos euros de cada inscripció es destinaran al CIBE, concretament al projecte “Com a Casa”, que té com a objectiu humanitzar i fer més acollidor l’Hospital de Dia Mèdic de l’Hospital de Palamós.

Un dels trets distintius de la cursa és el seu component identitari. Cada participant representa un municipi del Baix Empordà i ho fa amb una samarreta exclusiva, que no es pot comprar per separat i que només s’obté amb la inscripció. Els municipis més petits participen amb la samarreta lila del Correpoble, mentre que enguany s’incorpora com a novetat Mont-ras, que tindrà samarreta pròpia.

Pel que fa a la classificació, es tenen en compte els 35 primers corredors de cada municipi, fet que permet equilibrar les opcions entre pobles grans i petits. A més del municipi guanyador, també s’atorga la Cullera de Fusta al poble classificat en última posició i un reconeixement especial al participant de més edat, que ja s’ha convertit en una figura habitual de la prova.

La sortida tindrà lloc a les 9 del matí, amb recollida de dorsals el mateix dia entre les 8 i les 8.30 a l’Espai Ridaura, tot i que també es podran recollir prèviament als ajuntaments. El lliurament de premis està previst a partir de les 10.30, amb el tancament de la línia d’arribada a les 11.30.

Els Showboys: “El Carnaval de Palamós és un carnaval de poble i és únic”

El Carnaval de Palamós és un dels més destacats del Baix Empordà i, entre les diverses colles que hi participen, la dels Showboys és una de les més emblemàtiques. Amb més de 30 anys de trajectòria, la seva preparació per al Carnaval sempre es fa amb ganes però sense pressió, tal com expliquen en Ferran Penya i en Carlos Ribas, membres fundadors de l’associació.

Segons en Ferran i en Carlos, l’esperit dels Showboys és relaxat, però sempre ple de creativitat i ganes de passar-ho bé. “Nosaltres som una colla que no ens estressem gaire pel Carnaval. Hi ha una comissió que decideix les disfresses, organitza els sopars, però sempre sense estrès. Al final, la diversió és el més important”, afirma en Carlos Ribas. Tot i així, enguany han tingut alguns contratemps a l’hora de rebre les disfresses, amb un problema amb les duanes que ha obligat la colla a improvisar una modista perquè tot estigués a punt a temps. “Tot i això, estem segurs que la disfressa quedarà espectacular”, diu en Ferran Penya, fent referència a l’esperit de la colla per adaptar-se a qualsevol situació.

Una altra característica destacada de la colla Showboys és la seva manera d’entendre la participació al Carnaval. Més enllà de les disfresses, la colla manté una tradició en les seves actuacions que es basen més en la comparsa que en les grans carrosses. “Nosaltres tenim una carrossa antiga, un camió que fa més de 20 anys que utilitzem, però al final som una comparsa que camina, i alguns pugen al camió quan els fa mandra caminar”, explica en Ferran, que destaca les diverses anècdotes de lesions i incidents que han viscut durant aquests anys de desfilades.

El Carnaval de Palamós, per als Showboys, no és només una rua o un conjunt d’actes que es celebren durant un cap de setmana. És una festa que s’allarga quasi quinze dies, amb esdeveniments que van des de la presentació del rei i la reina del Carnaval fins a la calçotada i la festa de la “despertada” a les 5 del matí. “El Carnaval de Palamós és únic perquè és un carnaval de poble. Tothom es coneix, és un ambient familiar i, al final, el que importa és compartir els bons moments amb amics, família i altres colles”, comenta en Carlos. En Ferran hi afegeix que “més que una competició, el que tenim és una gran convivència, un esperit de comunitat que no es veu en altres llocs.”

Aquest esperit de comunitat i de tradició és el que fa que el Carnaval de Palamós sigui diferent d’altres carnavals de la zona, com el de Platja d’Aro. Els Showboys tenen un clar sentit de pertinença al poble i això es reflecteix no només en els actes relacionats amb el Carnaval, sinó també en la seva implicació en altres activitats culturals durant l’any. “A banda del Carnaval, també organitzem altres esdeveniments com la marxa dels gats, els pastorets i altres activitats culturals que ajuden a dinamitzar Palamós”, explica en Ferran.

Aquesta visió de dinamitzar el poble, que va més enllà del Carnaval, és una de les claus de l’èxit de la colla Showboys. En Ferran i en Carlos destaquen la importància de mantenir l’activitat durant tot l’any, amb la incorporació de gent jove que aporta idees fresques i energètiques. “Hem passat de ser una colla petita a tenir gairebé 40 persones, una gran família que no només es dedica al Carnaval, sinó a moltes altres coses que ajuden a que Palamós sigui viu durant tot l’any”, explica en Ferran.

El creixement de la colla, amb una renovació generacional constant, ha ajudat a mantenir l’esperit original dels Showboys, però també a introduir novetats que han anat millorant les seves actuacions any rere any. Aquesta renovació també s’ha produït en la manera d’entendre la festa, on cada membre, independentment de l’edat, es converteix en un element essencial per a la colla. “El Carnaval no és només per a joves. A la nostra colla hi ha membres de totes les edats, des de persones de més de 60 anys fins a joves de 20 i pico, i tots ens portem molt bé. Això és el que fa que tot funcioni”, conclou en Carlos.

Les Arreplegades: “Nosaltres sempre hem fet safareig”

Les Arreplegades de Palamós celebren enguany el seu 20è aniversari, una fita que ha estat possible gràcies a la passió de les membres fundadores i la seva dedicació al Carnaval. La Cristina, una de les integrants més destacades de la colla, ens explica com va començar tot: “Vam ser un grup d’amigues que vam decidir apuntar-nos al Carnaval de Palamós, un any que sembla que es va viure un boom de colles“, explica amb un somriure.

El nom de la colla, Les Arreplegades, és una al·legoria a la diversitat de les seves components, “una d’aquí, una d’allà“, i així van començar fa dues dècades, sense saber que es convertiria en una de les colles més estimades del municipi.

Durant aquests 20 anys, la colla ha passat per altes i baixes, amb l’arribada de noves membres i alguna baixa, però sempre mantenint una forta vinculació d’amistat. “Aquesta és la clau: la relació d’amistat. Les Arreplegades no són només una colla de Carnaval, som un grup d’amigues que ens reunim cada any per celebrar-ho juntes”, afirma Cristina.

De fet, un dels aspectes que més caracteritza al Carnaval de Palamós és la intimitat i proximitat de les colles. A diferència d’altres municipis com Platja d’Aro, on les colles poden arribar a superar les 100 persones, les colles palamosines acostumen a ser més reduïdes, amb un nombre de membres que no sol passar de 40.

Amb la consolidació de la seva identitat com a colla, Les Arreplegades han aconseguit una gran estabilitat i són una presència inconfusible a la rua de Palamós. Però, tot i la seva implicació, no es tracta només de la competició: “No venim a guanyar, venim a passar-ho bé. Sí que ens agrada posar-nos guapes i ser originals, però el nostre objectiu és gaudir de la rua i fer-ho amb les nostres amigues“, explica Cristina, destacant el valor de la diversió i l’ambient col·laboratiu.

Els preparatius per al Carnaval comencen pràcticament després que acabi l’edició de l’any anterior. “Quan acaba Nadal, comença el Carnaval per a nosaltres“, diu Cristina. Tot i la gran feina que implica, com els assajos, la confecció de les disfresses i la coordinació del ball, la Cristina reconeix que aquest any han aconseguit delegar tasques, cosa que els ha permès gaudir més del procés.

Les Arreplegades han optat aquest any per una disfressa especial per al seu 20è aniversari: “Anem de rentadores, volem fer un homenatge a totes les disfresses de Carnaval passats. Nosaltres, Les Arreplegades, sempre hem fet safareig, i volem que aquesta disfressa sigui un record de tot el que hem viscut“, explica Cristina. La creació d’una disfressa no és tasca fàcil, però elles han aconseguit trobar el material perfecte després de diversos intents. “Ens ha costat molt trobar la tela, però al final ha quedat perfecte“, assegura amb orgull.

Malgrat que el Carnaval de Palamós ha canviat al llarg dels anys, Cristina admet que s’ha notat la competitivitat. “Hi ha més colles i el nivell és més alt, però nosaltres ens mantenim fidels a la nostra manera de viure el Carnaval. Anem a divertir-nos, i si guanyem, millor“, comenta. Les Arreplegades són una colla que posa més èmfasi en la diversió col·lectiva que en la competició, però el reconeixement també els agrada. “Sempre guanyem algun premi, encara que sigui de reconeixement“, diu amb un somriure.