Reescriure els relats: dones, art i memòria

Pilar Giró
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Reescriure els relats: dones, art i memòria
Loading
/

La commemoració del 8 de març convida, any rere any, a revisar no només les desigualtats presents, sinó també els marcs simbòlics que les han sostingut al llarg del temps. Entre aquests marcs, la construcció historiogràfica de la història de l’art ocupa un lloc central. El relat canònic que ha estructurat museus, manuals i programes acadèmics no és neutre: respon a contextos socials, polítics i culturals concrets que han condicionat quines trajectòries es consideraven dignes de ser preservades i quines quedaven relegades a la perifèria.

Durant segles, la història de l’art s’ha construït com una genealogia gairebé exclusiva de grans mestres. Els museus, hereus d’aquesta mirada, han consolidat un cànon que sovint ha deixat les dones en un segon pla: com a muses, models o excepcions, però rarament com a subjectes creadors centrals. No és que no hi fossin. És que no han estat explicades.

Quan revisem trajectòries d’artistes com Polissena Nelli, Marieta Tintoretto, Clara Peeters, Elisabetta Sirani, Judith Leyster o Mariana de la Cueva -per citar només alguns noms-, el que emergeix no és una nota a peu de pàgina, sinó una altra manera d’entendre la creació i el context cultural dels seus temps. Són artistes que van negociar espais de llibertat en entorns adversos, que van construir llenguatges propis i que van sostenir tallers, carreres i economies familiars amb una professionalitat incontestable.

La qüestió, doncs, no és només incorporar més noms femenins a les col·leccions permanents. És repensar el relat. Revisar discursos expositius, criteris d’adquisició i narratives museogràfiques. Preguntar-nos per què unes obres han estat considerades centrals i d’altres menors. Entendre que el cànon no és neutre: és una construcció cultural, fruit d’un context social i ideològic determinat.

Els museus del segle XXI tenen l’oportunitat i la responsabilitat d’esdevenir espais de pensament crític. No es tracta de substituir un relat per un altre, sinó d’ampliar-lo, de fer-lo més complex i més honest. D’explicar que la història de l’art no és una línia recta de genis aïllats, sinó una trama rica de veus, influències i silencis.

Revisar la presència de les dones en l’art no és un exercici de quota ni una moda passatgera. És un acte de rigor històric. És assumir que la cultura que heretem és parcial i que tenim la capacitat i el deure de completar-la.

El 8 de març ens recorda que la igualtat no és només una qüestió laboral o política, sinó també simbòlica. Qui ocupa les parets dels nostres museus? Qui apareix als llibres de text? Qui es converteix en referent per a les noves generacions?

Potser la veritable transformació comença aquí: en la manera com expliquem el passat per poder imaginar un futur més inclusiu. Reescriure els relats no és esborrar la història. És, precisament, fer-la més completa.

Una investigació històrica desmenteix la llegenda de la mort emparedada de Violant de Biure al castell de Vulpellac

privat:-forallac-reivindica-violant-de-biure-i-desmunta-la-llegenda-de-la-dama-emparedada
Privat: Forallac reivindica Violant de Biure i desmunta la llegenda de la dama emparedada

Una nova investigació posa en dubte la llegenda més coneguda del castell de Vulpellac. La historiadora Imma Puig Aleu afirma que no hi ha proves que Violant de Biure morís emparedada.

La recerca també qüestiona la imatge violenta atribuïda a Miquel de Sarriera, senyor de Vulpellac. La documentació conservada no confirma aquest relat popular.

Aquestes conclusions apareixen al llibre Violant de Biure. La veritable història de la dama del castell de Vulpellac. L’obra reconstrueix la biografia d’aquesta figura del segle setze.

La investigació parteix de documents conservats en diversos arxius històrics. La historiadora ha revisat aquests fons durant anys.

El treball permet situar Violant de Biure dins el seu context social i familiar. El llibre també analitza el paper de les dones nobles en les senyories rurals.

La recerca apunta que la llegenda del castell podria tenir un origen real. Tot i això, aquest origen no estaria relacionat amb Violant de Biure.

Per conèixer aquestes hipòtesis, l’autora convida els lectors a llegir la publicació. El llibre ofereix una explicació divulgativa i documentada.

L’obra es va presentar dissabte al matí a la Casa de la Vila de Forallac. L’acte forma part de la programació del Dia Internacional de les Dones.

L’alcalde de Forallac, Josep Sala, va obrir la jornada. Després va intervenir la historiadora Imma Puig Aleu, que va explicar el procés de recerca.

La sala d’actes es va omplir de veïns i persones interessades en la història local. L’acte va despertar un gran interès al municipi.

La publicació neix d’una iniciativa de les àrees de cultura i igualtat de l’Ajuntament de Forallac. La regidora Olga Galceran explica que el projecte vol ampliar el relat medieval de Vulpellac.

El llibre també vol recuperar la memòria d’una figura femenina poc coneguda. La iniciativa busca reforçar el coneixement de la història local.

Protecció Civil tanca l’alerta de l’Inuncat però manté la prealerta per cabals elevats en diversos rius

Protecció Civil ha desactivat l’alerta del pla Inuncat davant la millora de la situació meteorològica registrada en les últimes hores i la disminució progressiva del cabal dels rius. Tot i això, el pla es manté en situació de prealerta perquè alguns cursos fluvials continuen amb nivells elevats, especialment els rius Ter, Muga, Fluvià i Gaià.

El telèfon d’emergències 112 ha rebut prop de 600 trucades relacionades amb els efectes de la borrasca Regina. La majoria s’han registrat al Barcelonès (91), el Vallès Occidental (66) i el Vallès Oriental (65). Pel que fa als municipis, Barcelona i Sant Joan de les Abadesses han estat alguns dels que han concentrat més avisos, juntament amb Sant Cugat del Vallès.

Pel que fa a la situació dels rius, a la conca de la Muga es mantenen cabals elevats aigües avall de l’embassament de Darnius-Boadella. A l’estació de Boadella d’Empordà, el riu encara supera el llindar de perill, tot i que amb una tendència a la baixa.

A la conca del Ter, el riu continua superant el llindar d’alerta al llarg del seu eix principal, des de la capçalera fins a la desembocadura. A més, la presa de Susqueda continua sobreeixint.

Pel que fa a les conques del sud, l’embassament del Foix ha començat a sobreeixir aquest dissabte a la tarda, tot i que amb un cabal per sota del llindar d’alerta. En paral·lel, el riu Gaià, a l’estació de Vilabella, encara es manté per sobre del llindar d’alerta, però amb tendència decreixent.

D’altra banda, el temporal encara manté afectacions a la xarxa viària. Segons el Servei Català de Trànsit, quatre carreteres continuen afectades per inundacions o esllavissades. L’N-260 segueix tallada al Ripollès per despreniments al quilòmetre 111, mentre que a l’Alt Empordà la GIV-6226 i la GIV-5041 continuen tallades per inundacions. També està interrompuda la BV-5301 al Montseny per una esllavissada.

Malestar amb la justícia a Palamós per la llibertat d’un lladre multireincident que acumula una seixantena de detencions

lladre multireincident Palamós ACN

Malestar amb la justícia a Palamós perquè un lladre multireincident amb 59 detencions ha quedat en llibertat, després de declarar davant del jutjat de guàrdia de la Bisbal d’Empordà. L’última vegada els Mossos el van arrestar va ser la setmana passada per tres robatoris amb força. En concret, en un var forçar la porta d’entrada a una cafeteria de Palamós -tot i que no es va acabar emportant res-, en un altre va fer el mateix en un forn de pa i va robar deu euros i en el tercer va entrar en un supermercat de la Bisbal i va emportar-se alguns productes. L’Ajuntament de Palamós demana més contundència contra els multireincidents, mentre que els comerciants lamenten que “la bona feina” que fa la policia quedi aturada als jutjats.

Front comú entre els comerciants i l’Ajuntament de Palamós per reclamar a la justícia que actuï contra un lladre multireincident amb prop de 60 detencions per robatoris amb força en establiments del municipi. Tant uns com els altres destaquen la feina de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra a l’hora d’arrestar el sospitós, però lamenten que després “quedi aturat al jutjat”. “És el desemparament que patim els municipis, perquè actuem molt, treballem molt i després ens trobem que des de la detenció al judici segueix delinquint”, diu l’alcaldessa de Palamós, Maria Puig.

Per això, Puig reclama “contundència i més recursos” per a la justícia i destaca “l’alarma social” que es genera en els pobles on hi ha multireincidents. Puig considera que és important destinar més mitjans perquè, si no, quan aquestes persones surten en llibertat afecta la convivència, però també als serveis de seguretat que té Palamós, ja que cal destinar-los en bona part a aquestes persones.

Des dels comerciants reconeixen que els cossos de seguretat fan “molt bona feina”, però que al final “no entra a la presó, torna a sortir i torna a delinquir”. El gerent de l’Associació de Comerciants de Palamós, Ventura Puig, assenyala que són “petits delictes” però que suposen “un important perjudici pel comerciant”.

“El problema és que encara que només robi els pocs diners que tingui a la caixa, igualment vol dir que s’ha de trucar a l’assegurança per si ha trencat un vidre o una porta i això pot implicar estar un parell de dies sense tenir obert el negoci”, assenyala Puig.

Per això, tant des de l’Ajuntament com des dels comerciants que s’actuï contra aquestes persones i, en concret, contra aquest lladre per l’alarma social que genera al municipi i que, “almenys”, s’apliquin mesures de control si se’l deixa en llibertat.

Cartells d’avís

La situació ha derivat en reunions amb els Mossos i la Policia Local i els comerciants per tal de tractar el tema i rebre consells. Més enllà de les recomanacions, però, la situació ha portat els comerciants a engegar iniciatives enginyoses per intentar dissuadir els lladres. Una ha estat la de col·locar cartells a l’entrada dels locals advertint els lladres que no hi ha diners a la caixa i que, per tant, no cal que es molestin a trencar el vidre.

Tot i que el nucli comercial que engloba els carrers Cervantes i Major són els principals llocs on s’han comès els robatoris, la realitat, diu Puig, és que els lladres “actuen a tot arreu”.

La bretxa salarial, els feminicidis i l’atenció a les dones continuen marcant el 8M

Dia de la Dones dona Mural Escoles Velles de Begur Anna Grimal

Com cada 8 de març, el Dia Internacional de les Dones, els municipis del Baix Empordà i les comarques gironines commemoren i promouen la igualtat i l’equitat entre gèneres. Però la voluntat que es promou des de les administracions i entitats és fomentar aquesta igualtat de gènere i equitat més enllà d’aquesta data assenyalada. Per això, des de Ràdio Capital obrim l’òptica per analitzar diversos aspectes que afecten les dones i a la promoció de la igualtat durant la resta de l’any.  

Una reducció significativa dels feminicidis a les comarques gironines

Segons dades de l’Institut Català de les Dones, durant el 2025 es va registrar únicament un feminicidi a les comarques gironines. Això suposa una reducció significativa de l’any anterior, en què se’n van registrar quatre (un d’ells vinculat a la violència vicària). 

Del feminicidi registrat durant aquest any 2025, la relació que tenia la víctima amb l’agressor era que sentimental. Concretament, la dona assassinada tenia fills menors en el moment del crim, tot i que no hi havia denúncies prèvies de violència masclista. Les dades contrasten amb les del 2024, en què tres dels assassinats la relació entre víctima i agressor era sentimental, i un lligat a la violència vicària. En tots els casos, cap de les víctimes havia presentat una denúncia prèvia de violència masclista en l’àmbit de la parella o exparella. En tres dels casos les víctimes no tenien fills menors a càrrec seu, però una de les dones assassinades si que tenia fills menors en el moment de l’homicidi.  

Més d’un any de l’actuació del projecte Empremta

Amb la voluntat de promoure el desenvolupament empresarial i emprenedor de les dones al Baix Empordà ja fa més d’un any que es va desenvolupar el projecte Empremta. La intenció d’aquesta iniciativa, impulsada pel Consell Comarcal del Baix Empordà i creada amb el finançament de la Diputació de Girona, és donar valor a la dona en el món empresarial: les dificultats que es troben les dones a l’hora d’emprendre, visibilitzar la funció de les dones en un càrrec, el rol que desenvolupen a l’empresa, entre altres. 

Segons les dades que presenta aquest portal (les darreres de l’any 2024) ja han estat 322 les dones que han rebut assessorament per impulsar la seva empresa al Baix Empordà. D’aquestes, 30 han aconseguit finalitzar els seus plans d’empresa. Això ha facilitat que es creessin un centenar d’empreses a la comarca a través d’aquest assessorament empresarial.  

D’altra banda, les dones assesorades per aquest servei d’atenció empresarial provenen de municipis tan diversos com Palafrugell (36 dones), Sant Feliu de Guíxols (35 dones), La Bisbal d’Empordà (18 dones), Santa Cristina d’Aro (12 dones) i Palamós (8 dones). També és el cas de municipis com Begur, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Torroella de Montgrí, Calonge Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i Bellcaire d’Empordà. 

Durant aquesta la primera meitat d’any d’existència d’aquest servei, Empremta va poder extreure diverses dades sobre el teixit empresarial i emprenedor del Baix Empordà. Des del servei explicaven que el perfil majoritari de la dona emprenedora es troba entre 30 i 50 anys (63,7%), seguida del col·lectiu de dones de més de 50 anys (22,9%) i, finalment de dones de menys de 30 anys (13,4%). 

La bretxa salarial es redueix

En el darrer informe sobre l’Evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya – corresponent a l’any 2023 – es desprèn que a Catalunya s’aconsegueix reduir fins al 16,7%. Aquest és el valor mínim històric registrat, però, tot i això, la remuneració entre homes i dones per realitzar les mateixes tasques continua patint desigualtats. Aquesta reducció de la bretxa salarial, tal com s’apunta en aquest informe, es deu al creixement més intens del salari mitjà anual de les dones (augmenta un 6,2%) respecte al dels homes (que creix un 2,6%).  

Aquesta bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya es pot observar en totes les edats. Entre els menors de 25 anys la bretxa salarial s’eleva fins el 19,5%; entre els 24 i els 34 anys és del 9%; de 35 a 44 anys la bretxa és del 15,2 %; dels 45 als 54 anys del 17,2%; i entre les persones de més de 55 anys la bretxa és del 22,8%.  

Tal com apunta l’informe, aquesta desigualtat és més accentuada en començar a treballar i en el moment en el qual les dones conviuen amb el procés de maternitat i criança dels fills. En aquest darrer punt es pot observar aquesta penalització salarial per fills, que correspon a reduccions relatives en el salari o a un ritme de creixement més lent respecte al dels homes. Aquestes cures vinculades als fills, i que impacten de manera directa en el desenvolupament laboral de les dones, es veu reflectit en les reduccions de jornada per conciliar la vida familiar.  

Del silenci a la memòria: cinc dones que han marcat la història del Baix Empordà

La història sovint s’ha explicat amb noms d’homes, amb gestes masculines i amb relats on les dones apareixen poc o directament desapareixen. Però també al Baix Empordà hi ha hagut dones que van pensar, escriure, educar, resistir i lluitar. Dones que van deixar empremta en la vida social, cultural i política del territori, encara que durant molt de temps hagin quedat relegades a notes a peu de pàgina o a la memòria oral.

Una d’aquestes figures és Violant de Biure, vinculada al Castell de Vulpellac. La seva història ens recorda com, ja en època medieval, moltes dones formaven part de les estructures de poder i de la vida política dels territoris, tot i que amb el pas dels segles els seus noms sovint han quedat diluïts darrere els dels seus marits o familiars. Recuperar-la avui és també rescatar la memòria d’aquelles dones que van habitar i governar espais que la història oficial gairebé no ha volgut explicar.

Segles més tard, a Palafrugell, Irene Rocas i Romaguera va decidir fer una cosa extraordinària per al seu temps: escriure la seva vida i el món que l’envoltava. Entre 1861 i 1910 va deixar unes memòries que avui constitueixen un testimoni excepcional sobre la vida quotidiana, la societat i els canvis d’una època. La seva veu, íntima i lúcida, és la d’una dona que observa el seu temps amb mirada pròpia i que, sense saber-ho, acabaria convertint el seu relat en una peça clau per entendre la història social de l’Empordà.

També a Palafrugell, Maria Ribot Gasull va dedicar la seva vida a l’educació. En un moment en què les dones difícilment podien aspirar a tenir influència pública, ella va apostar per l’ensenyament com a eina de transformació social. Les mestres com Ribot van tenir un paper essencial en la formació de generacions senceres, sovint amb pocs recursos però amb una profunda convicció en el poder del coneixement.

El segle XIX també va ser temps de revoltes i de transformacions polítiques. En aquest context apareix la figura d’Anna Rocas Abrich, vinculada als fets del Foc de la Bisbal, la revolta republicana que va sacsejar La Bisbal d’Empordà. En episodis com aquest, la història sovint ha posat el focus en els líders polítics o militars, però darrere d’aquests moviments també hi havia dones que hi participaven, que sostenien les xarxes socials i que formaven part activa dels canvis que s’estaven gestant.

I si hi ha una figura que simbolitza aquesta lluita per una societat més justa és Isabel Vila, mestra, sindicalista i una de les primeres defensores dels drets dels treballadors i de l’educació popular a Catalunya. Vinculada també al Foc de la Bisbal, Vila va entendre que l’educació era una eina de llibertat i que el coneixement podia transformar la vida de les classes treballadores. El seu compromís social i pedagògic la converteix en una figura pionera que encara avui inspira.

Recordar aquestes dones no és només un exercici de memòria. És també una manera de reparar silencis i d’ampliar el relat de la història del Baix Empordà. Perquè el territori que coneixem avui també s’ha construït gràcies a elles: dones que van escriure, educar, resistir i lluitar, sovint sense reconeixement, però amb una determinació que encara ressona. Aquest 8 de març, recuperar els seus noms és una manera de tornar-los el lloc que sempre haurien d’haver tingut en la història.