La Bisbal d’Empordà invertirà més d’1,4 milions d’euros per reurbanitzar els carrers Cavallers i Prat de la Riba. L’Ajuntament ha presentat el projecte en un acte obert al Teatre El Mundial, amb la participació de l’alcalde Òscar Aparicio i altres representants municipals. Més de vuitanta veïns i veïnes van assistir a la trobada per conèixer els detalls de l’actuació.
Les obres transformaran l’entrada sud del municipi. Es renovaran els paviments i serveis, es soterraran les instal·lacions de llum, aigua i telecomunicacions, i s’hi instal·larà una nova il·luminació LED bilateral, més eficient. També es preveu un sistema de drenatge connectat al riu Dar per evitar inundacions i una plataforma única per afavorir l’accessibilitat i el pas de vianants.
La Generalitat de Catalunya finançarà prop del 75% del projecte, gràcies a un conveni amb l’Ajuntament. La resta de la despesa l’assumirà el consistori. Aquesta fórmula permet executar l’obra sense augmentar la pressió fiscal sobre la ciutadania.
El calendari d’obres preveu una durada de deu mesos dividits en quatre fases. Es garantirà l’accés a habitatges i comerços durant tota l’execució. A més, es gestionarà el trànsit amb rutes alternatives per minimitzar molèsties als veïns.
La reurbanització també inclou onze nous arbres i la recuperació de la plaça davant del Pont Vell per a l’ús ciutadà. Amb aquestes millores, l’Ajuntament vol revitalitzar el comerç local i dignificar un dels accessos principals de la ciutat. El projecte vol fer més atractiva la zona per residents i visitants, i millorar la qualitat de vida de tothom.
Prop de 900 persones han votat “sí” a la proposta durant la consulta popular celebrada aquest diumenge 23 de novembre. Unes 750 persones han optat pel “no” i hi ha hagut un vot en blanc. En total, han participat unes 1.650 persones.
L’Ajuntament ha habilitat dos punts de votació: la sala polivalent de la Biblioteca Municipal i l’Aula d’Aprenentatge. Els col·legis han estat oberts entre les 9 del matí i les 8 del vespre. Durant tota la setmana prèvia, s’ha pogut votar de manera anticipada a la biblioteca, on s’han comptabilitzat més de 400 vots.
El resultat de la consulta es portarà al Ple municipal, on tots els grups polítics hauran de decidir si aproven el canvi. En cas afirmatiu, s’activarà el procés administratiu per oficialitzar la modificació del nom.
La votació respon a una reivindicació de l’Associació de Veïns de Sant Joan, que feia temps que demanava reconeixement per la seva identitat dins del municipi. El desembre de l’any passat, l’Ajuntament va aprovar per unanimitat impulsar una consulta popular. Una comissió formada per l’àrea de Participació Ciutadana, els grups polítics i l’associació veïnal ha coordinat tot el procés.
Aquesta votació tanca un procés històric que es remunta a l’any 1942, quan el poble de Sant Joan es va annexionar a Palamós. Fins llavors, havia estat un municipi propi. L’objectiu de l’annexió era fer front a les dificultats econòmiques de Sant Joan i afavorir l’expansió de Palamós, que en aquell moment ja superava els 5.000 habitants, tot i tenir només un quilòmetre quadrat de territori.
Privat: Palamós decideix si vol canviar el topònim i incorporar-hi Sant Joan
Palamós celebra durant el dia d’avui una consulta popular per decidir si el municipi ha d’incorporar el nom de Sant Joan al seu topònim oficial. Prop de 17.000 habitants majors de 16 anys estan cridats a respondre la pregunta: “Vols que el topònim del municipi de Palamós incorpori el nom de Sant Joan passant a denominar-se Palamós i Sant Joan?”. Fins a les dues del migdia, unes 700 persones ja han votat, que se sumen als 394 que ja ho van fer de forma anticipada. L’alcaldessa, Maria Puig, ha qualificat la jornada d'”històrica” i ha reivindicat que el municipi “té dos pobles”. Sant Joan era un municipi independent, que durant el franquisme es va annexar a Palamós i en va desaparèixer del nom oficial.
Durant tot el matí un degoteig constant de persones han anat a votar als col·legis de l’Aula d’Aprenentatge de Sant Joan i a la biblioteca municipal de Palamós. L’alcaldessa, Maria Puig ha assegurat que els veïns estan “emocionats” de poder posar les urnes “i omplir-les d’opinió sobre una inquietud que fa temps que roda”.
Puig ha recordat que el debat d’incorporar Sant Joan al topònim “ve de lluny” i “arrossega un sentiment de greuge històric”. “Som un municipi amb dos pobles que en el seu moment es van agregar en un context de no democràcia”, ha detallat. Segons l’alcaldessa, aquesta reivindicació inicialment impulsada des del nucli de Sant Joan “s’ha anat estenent a tot el municipi” fins a convertir-se en un debat compartit que ha comptat el suport de totes les forces del municipi.
En aquest sentit, ha subratllat que la voluntat del consistori si guanya el sí és que el resultat s’elevi al ple i que s’iniciïn els tràmits corresponents pel canvi de nom.
“Una qüestió de memòria històrica”
Des del teixit veïnal, el president de l’Associació de Veïns de Sant Joan, Carles Sala ha assegurat que arribar a la consulta “ha costat molts anys de reivindicació”. Sala ha explicat que la lluita per recuperar el nom de Sant Joan s’arrossega des de la seva annexió durant la dictadura. “El 1942 Sant Joan va quedar annexat i el nom va passar a l’oblit institucional, tot i que el poble no l’ha perdut mai”, ha remarcat.
A més, Sala ha assegurat que la votació d’aquest diumenge és una qüestió de “memòria històrica, que comença a cada poble”, ha dit. Malgrat confiar que el resultat sigui favorable, ha advertit que, “la feina no s’acaba”. “Si surt que sí, s’iniciaran els tràmits; si surt que no, serà un altre pas fet, però no l’últim”.
“Sant Joan té identitat”
Al llarg del matí, molts votants del col·legi de l’Aula d’Aprenentatge de Sant Joan han expressat que estan contents per poder decidir sobre el topònim. Un votant, en Ferran Oliu, ha remarcat que “sempre hem estat de Sant Joan” i que veuria “perfecte” que el municipi incorpori els dos noms. Un antic veí, l’Àngel Romero, assegura que “Sant Joan té identitat, té poble, conserva les seves tradicions i els veïns encara són veïns. Això és molt important”.
Un altre votant, en David Busquets, que a més és professor d’història, ha celebrat que la consulta pugui reparar “una injustícia històrica”. “És fer justícia. Al darrere hi havia un poble amb parròquia, amb ajuntament, amb vida pròpia”. Ha afegit una anècdota històrica i ha explicat que Francesc Macià va visitar els dos ajuntaments l’any 1932 quan feia campanya per l’Estatut. “Oblidar això és injust”, ha conclòs.
Col·legis oberts fins a les vuit del vespre
Els palamosins i palamosines empadronats al municipi i majors de 16 anys, unes 17.000 persones, tenen fins a les vuit del vespre per anar a votar als dos col·legis habilitats. Fins a les dues del migdia, unes 700 han votat, 520 a la Biblioteca i 180 a l’Aula d’Aprenentatge. A aquesta xifra se li sumen les 348 persones que han votat anticipadament de dilluns al divendres d’aquesta setmana.
Els treballadors de la Unitat de Repartiment de Correus de Palafrugell han convocat una vaga de quinze dies a partir de dilluns. Denuncien que la falta de personal els impedeix garantir el servei en condicions i genera una sobrecàrrega de feina insostenible.
Segons el portaveu del col·lectiu, Víctor del Río, la plantilla s’ha reduït dràsticament en els últims anys. El nombre de repartidors a Palafrugell ha passat de 13 a només 4 persones. Aquest descens s’explica per jubilacions i baixes que no s’han cobert, tot i que puntualment s’hi hagin fet contractacions temporals.
Els empleats reclamen la cobertura immediata de totes les vacants en torn de matí i tarda, així com la millora de les condicions laborals. També exigeixen la creació d’una mesa de negociació per acordar un pla d’actuació sobre plantilla, organització i salut laboral, i el trasllat del local a un espai adequat que compleixi la normativa de seguretat laboral establerta pel Reial Decret 486 del 14 d’abril de 1997.
Es preveu que a la vaga també s’hi afegeixi la majoria del personal de les oficines rurals que donen servei a Pals, Begur, Vall-llobrega i Mont-ras, tot i que la principal afectació és a Palafrugell. Aquest matí s’ha intentat una mediació a la Direcció General d’Inspecció de Treball, però no s’ha arribat a cap acord i no s’han establert serveis mínims.
Només tres dels nou grans espais naturals de la Costa Brava tenen avui un Pla Especial de Protecció, i només un disposa d’un Pla Rector d’Ús i Gestió aprovat. Aquesta és una de les principals alertes de l’estudi que ha presentat SOS Costa Brava aquest divendres a Girona, sota el títol Diagnosi sobre la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 i els Plans d’Espais d’Interès Natural de la Costa Brava.
L’informe constata que la major part dels espais naturals del litoral gironí es troben desprotegits a nivell administratiu, sense plans de gestió ni pressupostos assignats. Entre aquests, les Muntanyes de Begur són el cas més greu: tot i formar part del catàleg de zones protegides des de fa més de 30 anys, no tenen cap eina de protecció vigent. Aquest buit legal ha afavorit l’impacte de l’activitat urbanística.
L’estudi repassa l’estat de nou espais naturals: Cap de Creus, Aiguamolls de l’Empordà, Muntanyes de l’Albera, Albera Marítima, Muntanyes de Begur, Castell–Cap Roig, Massís de les Gavarres, Montgrí–Medes–Baix Ter i Cadiretes. Només les Illes Medes compten amb un Pla Rector d’Ús i Gestió aprovat, mentre que el del Cap de Creus està encara en tramitació.
Segons SOS Costa Brava, la manca de gestió efectiva afavoreix amenaces com la pressió turística, el fondeig incontrolat, l’expansió d’espècies invasores, les activitats extractives i la fragmentació del territori. Aquest conjunt de factors posa en risc la biodiversitat i l’autenticitat del paisatge.
L’informe proposa tres escenaris d’actuació i remarca que la millora és perfectament assumible, tant des del punt de vista tècnic com econòmic. Entre les accions prioritàries, es reclama ampliar els límits protegits, acabar els instruments de planificació pendents i dotar els espais d’òrgans gestors i recursos reals.
Durant la presentació, celebrada a l’Auditori Josep Irla de Girona, l’advocat Eduard de Ribot, l’expert Albert Albertí i el president de la federació, Jordi Palaudelmàs, han defensat que la diagnosi és una crida urgent a l’acció. L’entitat ha demanat a la Generalitat que assumeixi responsabilitats i activi les mesures proposades sense demora.
