Existeix una metàfora molt coneguda en les ciències socials anomenada boiling frog —la granota bullida. La premissa és senzilla: si poses una granota dins d’una olla amb aigua bullent, saltarà immediatament per salvar-se. En canvi, si la poses en aigua freda i vas augmentant la temperatura a poc a poc, no percebrà el perill fins que serà massa tard.
Aquesta metàfora s’ha utilitzat sovint per descriure la incapacitat de les persones i de les societats per reaccionar davant problemes que creixen de manera gradual. Podríem aplicar-la a moltes realitats actuals: la crisi de l’habitatge, l’auge de l’extrema dreta o l’emergència climàtica.
Avui, però, oients de Ràdio Capital, la voldria fer servir per parlar d’una notícia que aquesta mateixa emissora explicava aquest cap de setmana: Palamós i Roses preveuen rebre 72 creuers l’any vinent. Segons el sector, aquesta activitat generarà un impacte econòmic de prop de set milions d’euros i, a més, contribuirà a desestacionalitzar el turisme a la Costa Brava.
I és aquí on apareix el símil. La granota és l’economia de la Costa Brava; l’aigua que s’escalfa lentament és la idea —cada vegada més assumida— que desestacionalitzar el turisme equival a diversificar l’economia. Però no és el mateix. Allargar la temporada turística no vol dir reduir la dependència del turisme. Vol dir, simplement, dependre’n durant més mesos l’any.
Mentre celebrem l’arribada de més creuers, més visitants i més activitat fora de temporada, continuem deixant en un segon pla altres sectors productius que podrien donar estabilitat i futur al territori.
I així és com l’aigua continua bullint. Perquè augmentar el nombre de turistes, encara que sigui repartint-los durant més mesos de l’any, no resol el problema de fons: la dependència excessiva d’una sola activitat econòmica. Al contrari, l’aprofundeix. I quan una economia depèn gairebé exclusivament del turisme, arriba un punt en què aquest mateix sector ja no pot donar resposta a les necessitats del territori: ni a l’accés a l’habitatge, ni als salaris, ni als serveis públics, ni a la qualitat de vida dels qui hi viuen tot l’any.
Potser la pregunta no és com podem tenir turisme durant més mesos, sinó què passarà quan descobrim que hem passat dècades escalfant l’aigua sense construir cap alternativa real.
