Publiquen un nou estudi a la revista Science que alerta que els incendis i les plagues forestals podrien augmentar de manera significativa a Europa abans de finals del segle XXI si no es redueixen de manera important les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Segons la recerca, aquests fenòmens podrien arribar a duplicar-se en comparació amb el període 2001–2020.
L’estudi ha combinat dades de satèl·lit sobre pertorbacions naturals, simulacions forestals i intel·ligència artificial per fer les prediccions. En concret, els investigadors van entrenar una xarxa neuronal amb més d’1,1 milions de simulacions forestals basades en 17 models diferents procedents d’uns 13.600 punts d’Europa. La investigació l’ha liderat la Universitat Tècnica de Munich i hi han participat diversos centres de recerca, entre ells el CREAF, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Girona.
Els resultats indiquen que els incendis forestals seran la pertorbació que més augmentarà. Segons l’estudi, la superfície cremada anual a Europa podria gairebé triplicar-se a finals de segle, convertint en habituals episodis que fins ara es consideraven extrems.
Pel que fa a les plagues d’insectes, també es preveu un increment important, proper al 50%. Els investigadors alerten especialment de l’expansió dels escarabats xilòfags, que s’alimenten de fusta. L’augment de la temperatura accelera el seu cicle reproductiu i els permet expandir-se cap a zones on abans el fred limitava la seva presència, a més d’afectar boscos debilitats.
Un dels autors de l’estudi i investigador del CREAF, Josep Maria Espelta, destaca que les projeccions parteixen d’un punt de partida ja molt elevat. El període de referència, entre 2001 i 2020, ja ha estat el més intens en pertorbacions forestals dels darrers 170 anys.
Per fer les projeccions, els investigadors han treballat amb els tres escenaris climàtics definits pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i han simulat l’evolució dels boscos europeus entre el 2020 i el 2100. En tots els casos s’observa un augment de les pertorbacions, tot i que amb intensitats molt diferents segons el nivell d’escalfament global.
La Mediterrània, entre les zones més vulnerables
Segons l’estudi, la regió mediterrània és una de les zones més exposades. Prop del 90% dels boscos mediterranis podrien veure’s afectats per un augment dels incendis i de les plagues en escenaris d’escalfament elevat.
Els investigadors ho atribueixen a la combinació de sequeres, temperatures elevades i boscos joves i homogenis. L’abandonament de l’activitat agrícola i pastoral també ha reduït el paisatge en mosaic que abans dificultava la propagació dels incendis.
L’augment de temperatures també debilita els arbres mediterranis i afavoreix algunes plagues, com la dels escarabats barrinadors de l’escorça que afecten especialment les coníferes. Espelta explica que, tot i ser espècies autòctones, si les poblacions creixen molt poden destruir l’escorça i la fusta dels arbres fins a provocar-ne la mort.
Altres zones especialment vulnerables que identifica l’estudi són l’oest de França, les illes Britàniques i la regió dels Carpats. Tot i això, els investigadors assenyalen que l’augment d’aquestes pertorbacions afectarà pràcticament tot el continent.
La recerca també apunta que aquest augment de pertorbacions podria reduir encara més la presència de boscos madurs a Europa, que actualment representen només un 3% del total. Al mateix temps, es preveu un increment dels boscos joves, especialment a les regions mediterrànies i temperades.
Aquest canvi pot tenir conseqüències importants, com una menor capacitat dels boscos per absorbir diòxid de carboni, pèrdues d’hàbitats clau per a la biodiversitat i riscos socioeconòmics vinculats a la gestió forestal, la prevenció d’incendis o les economies locals relacionades amb la silvicultura.
Tot i això, l’estudi també identifica possibles zones refugi per als boscos madurs, com els Pirineus, altres serralades mediterrànies i algunes regions del nord d’Europa, encara que serien insuficients per compensar les pèrdues previstes.
Malgrat les perspectives preocupants, els investigadors també apunten que una reducció ambiciosa de les emissions podria limitar l’augment global de les pertorbacions forestals a prop del 20%, molt per sota dels escenaris sense mitigació. Segons els autors, combinar aquesta reducció d’emissions amb canvis en la gestió forestal adaptats al canvi climàtic podria ajudar a augmentar la resiliència dels boscos europeus i reduir els impactes futurs.
