Després del foc, la vida: el bosc de les Gavarres torna a brotar

Adrià Pujol
L'escriptor empordanès Adrià Pujol
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Després del foc, la vida: el bosc de les Gavarres torna a brotar
Loading
/

Bon dia, estimats oients de Ràdio Capital.
Avui us parlo des d’una mica amunt. He anat a Sant Cebrià dels Alls. Ara mateix hi soc, a veure com està el bosc.
Ja sabeu que l’incendi de les Gavarres d’aquest estiu passat va ser greu, però he dit: «Deixa’m anar-ho a mirar». I he quedat força content.
Jo no hi entenc. Haig de reconèixer que no entenc la magnitud de la gravetat del que s’ha perdut. Però sí que tinc clar què veig, què tinc ara mateix davant dels meus ulls.
I el que veig són, bàsicament, brots verds.
Veig una quantitat de brots verds i d’arbres que no és que tornin a néixer, és que no es van morir. Bàsicament alzines, algun pi valent…
I m’he congratulat. I us ho volia explicar.
Us volia dir que això potser sigui una metàfora, o una imatge, del que passa amb tots els éssers vius i amb totes les etapes de la vida, que és que deixem enrere alguna cosa per treure’n alguna de nova.
I potser m’he posat massa poètic. No és el meu estil dels comentaris a Ràdio Capital, però és que, sincerament, hauríeu de ser aquí.
Us ho recomano molt. Si us podeu escapar per pujar a Sant Cebrià dels Alls, pujar per la carretera de la Ganga, etcètera…
Vull dir que el bosc torna a ser amb nosaltres, torna a sortir, torna a créixer. I ara el que hem de fer és facilitar-li la feina i que no se’ns torni a cremar.
Vinga, que vagi bé. Bon dia!

La Generalitat reconeix Josep Pascual per més de cinquanta anys d’observació del mar de l’Estartit

JosepPascual_foto_20261017

La Generalitat de Catalunya ha reconegut la trajectòria de Josep Pascual, observador meteorològic i oceanogràfic de l’Estartit. El reconeixement destaca la seva contribució al coneixement del clima mediterrani i dels efectes del canvi climàtic. L’homenatge s’ha celebrat aquest dissabte durant la trobada anual de les xarxes d’observadors meteorològics i fenològics de Catalunya. La jornada ha estat organitzada pel Servei Meteorològic de Catalunya.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha lliurat una placa commemorativa a Josep Pascual. També han participat en l’acte el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, i la directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca.

Paneque ha destacat la dedicació de Pascual durant més de mig segle. La consellera ha remarcat el valor científic de les seves observacions i el caràcter altruista de la seva feina. També ha assenyalat la importància de disposar de registres continuats per estudiar l’evolució del canvi climàtic.

Josep Pascual és responsable de l’estació meteorològica de l’Estartit des de 1969. Quatre anys després va començar a mesurar sistemàticament la temperatura del mar a diferents profunditats. Des de 1990 també registra les variacions del nivell del mar.

Aquest treball ha permès construir una de les sèries de dades oceanogràfiques més llargues de la Mediterrània. Les observacions han servit de base per a nombroses investigacions sobre l’escalfament de l’aigua i l’evolució del clima.

La feina de Pascual també ha rebut reconeixement internacional. L’agència espacial dels Estats Units ha destacat la coincidència entre les seves mesures i les dades obtingudes per satèl·lit.

L’organisme també ha identificat els registres de l’Estartit com la sèrie setmanal de temperatura marina més llarga i ininterrompuda de la Mediterrània. Les observacions es mantenen de manera continuada des de 1973.

A banda de recollir dades, Pascual ha creat diferents instruments per estudiar el temps i el mar. Entre aquests aparells hi ha el meteoròfon, l’anemòfon i el mareògraf. També ha desenvolupat eines pròpies per registrar i representar la informació meteorològica.

Una nova sonda per garantir la continuïtat de les observacions

Durant l’homenatge, el Servei Meteorològic de Catalunya ha lliurat una nova sonda oceanogràfica a Josep Pascual. L’instrument permetrà mantenir les mesures de temperatura de l’aigua a diferents profunditats davant la costa de l’Estartit. La nova sonda ha suposat una inversió de més de 18.000 euros. El Govern ha finançat l’adquisició a través del Fons Climàtic de la Generalitat.

Aquest fons recull recursos procedents dels impostos ambientals. Entre aquests ingressos hi ha els vinculats a les emissions de diòxid de carboni dels vehicles. També incorpora una part de la recaptació de l’impost sobre instal·lacions amb incidència ambiental.

Els diners es destinen a projectes relacionats amb la lluita contra el canvi climàtic. També serveixen per millorar el coneixement científic, protegir els ecosistemes i preparar el territori davant dels canvis ambientals.

Sílvia Paneque ha vinculat aquesta inversió amb el compromís del Govern de conservar registres científics de llarga durada. La consellera ha subratllat la importància de mantenir les observacions per estudiar els canvis del medi marí.

La nova sonda permetrà donar continuïtat a més de cinquanta anys de mesures de temperatura del mar. Aquestes dades són una referència per analitzar els efectes del canvi climàtic sobre el litoral català.

Més de 300 voluntaris observen el clima i la natura

El reconeixement a Josep Pascual s’ha celebrat durant la trobada anual de dues xarxes d’observació ambiental. Les dues iniciatives estan coordinades pel Servei Meteorològic de Catalunya.

La primera és la Xarxa d’Observadors Meteorològics, formada per persones voluntàries repartides arreu del territori. Els seus membres recullen informació sobre pluges, tempestes, nevades, calamarsades i altres fenòmens meteorològics.

Aquestes observacions complementen els registres de les estacions automàtiques. També ajuden a fer el seguiment dels episodis de temps advers i a millorar el coneixement del clima català.

La segona iniciativa és la Xarxa Fenològica de Catalunya, dedicada a observar els canvis estacionals de plantes i animals. Els participants registren fenòmens com la floració, l’aparició dels fruits i la caiguda de les fulles. També observen l’arribada de les aus migratòries.

Aquesta informació permet estudiar la resposta dels ecosistemes davant les variacions meteorològiques. També ajuda a identificar alteracions relacionades amb el canvi climàtic.

Les dues xarxes reuneixen més de 300 observadors voluntaris. La seva feina aporta informació útil per a la recerca científica, la prevenció de riscos naturals i el seguiment dels canvis ambientals.

Un joc de cartes per conèixer els extrems climàtics de Catalunya

La jornada també ha servit per presentar Duel d’estacions, un nou joc de cartes del Servei Meteorològic de Catalunya. La proposta recull registres extrems de temperatura i precipitació d’una cinquantena d’estacions meteorològiques automàtiques del país. També incorpora informació dels observatoris històrics de l’Ebre i Fabra. El joc té una finalitat educativa i divulgativa. Vol acostar la meteorologia a la ciutadania i mostrar la diversitat climàtica de Catalunya.

El Servei Meteorològic preveu distribuir-lo durant activitats divulgatives i iniciatives educatives. La programació anunciada inclou actes a partir del novembre i durant el 2027. Les escoles participants també podran obtenir exemplars del joc.

Un veí de Sant Feliu de Guíxols vol entrar al llibre Guinness dels rècords per tenir una col·lecció de 37.000 maquinetes

Un veí de Sant Feliu de Guíxols ha començat els tràmits per entrar al llibre Guinness dels rècords per tenir una col·lecció de 37.000 maquinetes de fer punta als llapis, després d’un intent fallit fa un any. Albert Gironès, que fa gairebé tres dècades que en recopila, assegura que quadruplica la col·lecció que actualment figura al registre, que té unes 8.500 peces. Al llarg d’aquest temps, ha reunit maquinetes de tota mena, des de les «clàssiques» de plàstic, fins a peces de metall, ceràmica, fusta o goma. El col·leccionista ha convertit el seu garatge en el ‘Museu de la Maquineta’, un espai amb les peces exposades en vitrines que es pot visitar gratuïtament en hores convingudes.

Figures dels Barrufets, de Shin-chan o del Pare Noel; objectes com un vàter, un arbre, una avioneta o un cotxe, i fins i tot logotips de marques com Coca-cola o Hello Kitty. Gairebé tot es pot trobar en forma de maquineta de fer punta al llapis a la col·lecció d’Albert Gironès, un veí de Sant Feliu de Guíxols que n’ha reunit unes 37.000 al llarg de 28 anys. Ara, vol que aquesta afició tingui reconeixement internacional i entri al llibre Guinness dels rècords com la col·lecció més gran del món.

Gironès ha explicat a l’ACN que la seva afició va començar «gairebé per casualitat», quan li van regalar unes quantes maquinetes que portaven un número a la part inferior. Després de comprovar que formaven part de ‘Playme’, una col·lecció espanyola dels anys setanta que constava d’una seixantena de models, va començar a buscar les peces que li faltaven. «Em vaig embolicar», ha assegurat, rient.

Durant aquests anys, ha intercanviat peces amb altres col·leccionistes d’arreu del món i ha comprat col·leccions de persones que se les volien vendre. Gironès ha explicat que la majoria de peces les importava dels Estats Units o de la Xina. Això fa un temps, perquè segons el col·leccionista avui dia les despeses d’enviament són «molt cares». També feia intercanvis a través d’un club que hi havia als Països Baixos.

A més, quan era pastisser, aprofitava els dilluns que tenia festa per recórrer pobles i llibreries per comprar aquestes peces. Així podia, per exemple, tornar a casa «amb unes 200 maquinetes noves».

Actualment, explica que és difícil trobar persones amb aquesta mateixa afició, que molts col·leccionistes ho han deixat de ser perquè són grans i a més, assegura que ja no es fabriquen maquinetes tan variades com es feia durant els anys 70, 80 i 90 perquè s’està perdent el seu ús.

De tots els materials i formes

Dins la col·lecció del Museu de la Maquineta de fer punta al llapis hi ha peces de metall, plàstic, fusta, ceràmica i goma, de diferents marques i èpoques. Entre les peces més antigues hi ha les de manovella, que tradicionalment es feien servir, sobretot en escoles i oficines. Gironès també ha destacat les de metall i ceràmica «pels detalls i els acabats».

Gironès també ha detallat que algunes peces han sigut fàcils i barates d’aconseguir mentre que d’altres han sigut més complicades d’adquirir perquè ja no es fabriquen i n’hi ha poques. És el cas d’un souvenir de ferro que forma part d’una antiga col·lecció espanyola i que reprodueix l’Illa de Tenerife. «Mentre una maquineta pot costar 8, 12 o 15 euros a mercats de brocanters, per aquesta en pots arribar a pagar 200», ha assegurat.

Durant la pandèmia, el col·leccionista va aprofitar per instal·lar vitrines i calaixos al garatge de casa seva i convertir-lo en un museu. Es pot visitar gratuïtament, però cal concertar-hi una hora.

Tràmits per al Guinness

Gironès ja va intentar entrar al llibre Guinness dels rècords fa aproximadament un any i mig, però no ho va aconseguir. Segons ha explicat, el procediment és «complicat» i requereix burocràcia. Ara, ha reprès els tràmits per acreditar la col·lecció com la més gran del món. De fet, el col·leccionista assegura que el rècord correspon a una col·lecció d’unes 8.500 maquinetes, una xifra molt inferior a la que té ell actualment.

Palamós i Sant Joan acull una nova exposició del 25è aniversari de Ràdio Capital

Ràdio Capital ha inaugurat a Palamós l’exposició Ràdio Capital. 25 anys de notícies a Palamós, una mostra que recupera alguns dels episodis més destacats de la història recent del municipi. La inauguració s’ha celebrat a la Biblioteca Lluís Barceló i Bou, amb la participació de representants municipals i de l’emissora. L’exposició es podrà visitar fins al 28 de novembre.

La mostra forma part de la commemoració del 25è aniversari de Ràdio Capital i presenta una selecció de notícies i fotografies del període comprès entre el 2001 i el 2025. Durant la inauguració, Laura Lafarga, regidora de l’Ajuntament de Palamós i Sant Joan, ha destacat el valor del periodisme local per explicar les transformacions dels municipis i conservar-ne la memòria col·lectiva.

Miquel Curanta, director i fundador de Ràdio Capital, ha aprofitat l’acte per reivindicar la feina dels mitjans de comunicació de proximitat. Ha defensat la importància d’explicar l’actualitat quotidiana dels pobles amb una mirada comarcal i ha demanat a la ciutadania que tingui presents els mitjans locals. Segons ha remarcat, aquests professionals documenten durant tot l’any esdeveniments que sovint queden fora de l’agenda dels grans mitjans.

Cada fotografia de l’exposició incorpora un codi per accedir a informació ampliada i a una versió sonora de la notícia. Aquest format permet aprofundir en els fets i recuperar les veus de diferents moments de la història recent de Palamós.

El comissari de la mostra, Martí Sabrià, ha explicat les dificultats per localitzar fotografies i documents dels primers anys del segle. Ha advertit de la manca de digitalització de molts arxius municipals i ha destacat la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós en la preparació de l’exposició.

Sabrià també ha convidat els visitants a relacionar les notícies amb els seus propis records. La proposta busca recuperar tant els grans esdeveniments públics com les vivències personals associades a cada època.

Durant l’acte, la representant municipal també ha valorat la tasca formativa de Ràdio Capital amb els joves del territori i la seva adaptació als nous formats digitals. La inauguració ha acabat amb un agraïment als professionals i col·laboradors de l’emissora.