L’Ajuntament de Pals iniciarà les obres del nou parc urbà als Camps del Mas de l’Horta. Els treballs començaran a finals d’abril.
El projecte vol crear un nou espai verd de referència. El parc se situarà a l’entrada del nucli antic. L’objectiu és millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
L’actuació transformarà un espai que ara serveix d’aparcament provisional. El nou parc ocuparà una superfície de més de tres mil metres quadrats. La intervenció permetrà recuperar i dignificar aquesta zona.
El disseny integra el parc en l’entorn agrícola de la plana de l’Empordanet. L’espai tindrà un alt valor paisatgístic. El projecte el firma l’equip de Nura Arquitectes.
El parc inclourà espais per a tots els públics. Hi haurà una plaça polivalent amb pèrgola per a activitats culturals. També hi haurà una zona de jocs infantils. El projecte preveu àrees de descans amb arbres i vegetació mediterrània.
L’espai també incorporarà horts d’aromàtiques. Aquests elements recordaran el paisatge tradicional del municipi. El disseny s’organitza en franges que evoquen el passat agrícola.
El parc facilitarà recorreguts accessibles. També millorarà la connexió amb el nucli antic i el Mas de l’Horta. El projecte inclou una zona d’aparcament integrada en el paisatge.
Del mar se’n poden extreure una gran varietat de peixos i marisc per poder omplir i gaudir de la gastronomia empordanesa. Però el procés d’arribada fins a la cuina dels restaurants de la comarca és poc conegut per al gran públic. L’extreballador de Peixos Arnau i, també, exalcalde de Begur i Esclanyà, Carles Arnau, explica que el procediment que segueix el peix des que surt de l’aigua del mar fins a arribar als restauradors de la comarca està molt ben organitzat.
A Peixos Arnau compren el peix en diferents llotges, com la de Palamós, Blanes, Roses o Llançà. També adquireixen el peix en zones com la de Sant Carles de la Ràpita, llotges d’Espanya o França. Deixant de banda la llotja de Palamós, gran part del peix que compren els acaba arribant a Barcelona, on es recull tot per portar-ho al centre logístic que es troba situat al polígon industrial d’Esclanyà.
Un cop es porta el peix en aquest centre, els repartidors de l’empresa fan arribar els peixos als restauradors de la zona. En el cas de Peixos Arnau es treballa amb restauradors d’arreu de la comarca i, fins i tot, de fora del Baix Empordà. “Busquem el peix que ens demanen els restauradors i mirem d’aconseguir-lo en alguna de les llotges amb les quals treballem”, explica Carles Arnau.
El Peix de Roca i l’ús en restaurants
El peix de roca és una de les tipologies de peix més presents en la nostra zona. Carles Arnau reconeix que cada cop és més complicat trobar aquest tipus de captures. “Gran part de la gent que pesca el peix de roca ho fa amb arts artesanals. I aquesta manera de pescar s’està perdent”, admet Arnau. També és cert que el consum de peix dels darrers anys està canviant. Hi ha sectors que es decanten per utilitzar peix de piscifactoria en comptes del que s’extreu de les llotges.
A això, cal sumar-hi el fet que hi ha pocs cuiners que coneguin o sàpiguen fer servir aquest peix de roca en la seva cuina. “El peix salvatge, com el peix de roca, es destina sobretot al consumidor que el coneix”, apunta Carles Arnau.
El que pot passar algun cop amb aquest tipus de peix que no prové de piscifactories – és a dir, que és salvatge – és que no se’n trobi. Per això, Carles Arnau apunta que els comensals als quals els agradi aquest tipus de peix s’han de deixar aconsellar per les recomanacions i per la disponibilitat de peixos que tingui el restaurador. Arnau creu que aquest tipus de peix salvatge, com el peix de roca, s’hauria de valorar més.
Reconeix que campanyes com la del Peix de Roca de Begur, projecte que va iniciar estant a l’alcaldia del municipi, permeten desenvolupar coneixement envers aquestes espècies de peix que no solen ser tan conegudes. “Els restauradors, a més, poden incorporar plats creats amb el peix de roca dins la seva carta habitual”, explica Carles Arnau.
El futur del sector pesquer
Carles Arnau reconeix que el futur del sector pesquer és complicat. “Ens trobem en un moment en el qual s’estan fent vedes biològiques per evitar sobreexplotar més el mar”, explica Arnau. A tot això, cal sumar-hi la manca de relleu generacional que hi ha ara mateix al sector i, també, les limitacions que imposen des de la Unió Europea. Per això, explica que el futur per al sector és força complicat.
Privat: El president de la Diputació, Miquel Noguer, distingit en els Premis T de la Fundació Jordi Comas per la seva difusió de la marca Costa Brava
El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha rebut un dels Premis T de turisme, territori i transversalitat. El reconeixement destaca la seva tasca en la promoció de la Costa Brava.
La presidenta de la fundació, Carme Hospital, ha lliurat el guardó. L’acte ha reconegut la difusió constant de la marca turística del territori.
Miquel Noguer ha agraït el premi. Ha explicat que sempre ha treballat pel territori i pel turisme. També ha defensat una destinació atractiva i segura. Ha remarcat que la Costa Brava i el Pirineu de Girona mantenen una bona posició.
El president ha recordat la figura de Jordi Comas. Ha destacat el seu model basat en servei i innovació. Ha afirmat que aquest llegat encara guia el sector turístic. També ha dit que aquest model beneficia visitants i ciutadania.
Altres guardons han reconegut la cultura i l’empresa local. Josep Cassú i Carme Jordi han rebut un premi per la seva aportació artística. La família Casellas ha estat distingida per la seva trajectòria al restaurant Casamar de Llafranc.
El sector del vi també ha estat premiat. La denominació d’origen Empordà ha rebut un guardó pel seu aniversari.
L’acte s’ha celebrat dins el Memorial Jordi Comas Matamala. Diverses autoritats hi han assistit. La fundació impulsa iniciatives per analitzar el futur del turisme. També promou el debat i la millora del sector.
Privat: La Bisbal d’Empordà assoleix al març de 2026 les xifres d’atur més baixes en més d’una dècada
La Bisbal d’Empordà ha registrat el nivell d’atur més baix dels darrers anys. El municipi té prop de 450 persones en situació d’atur.
La xifra representa una millora clara respecte a fa un any. El municipi tenia prop de 500 persones aturades. La reducció és més intensa que a la resta de les comarques de Girona.
La tendència també millora en els darrers anys. L’atur ha baixat de manera sostinguda. El municipi consolida una evolució positiva del mercat laboral.
L’Ajuntament impulsa diverses polítiques d’ocupació. Una de les principals eines és una nova plataforma digital. Aquesta permet posar en contacte empreses i persones que busquen feina durant tot l’any.
Les empreses poden publicar ofertes i gestionar candidatures. Les persones poden consultar llocs de treball i activar avisos. El sistema facilita la connexió entre oferta i demanda laboral.
El municipi també destina prop de 280.000 euros a programes d’inserció laboral. Aquests ajuts s’adrecen a persones amb més dificultats per accedir al mercat de treball.
El dispositiu inclou dues figures clau. Un professional contacta amb empreses per detectar ofertes. Un altre professional acompanya les persones en el seu procés de recerca de feina.
L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, ha valorat positivament les dades. Ha afirmat que els resultats responen a una feina constant. També ha destacat la millora de la situació al municipi.
El govern local també posa en valor la col·laboració amb empreses i institucions. Aquesta cooperació permet impulsar programes formatius. L’objectiu és generar més oportunitats laborals per a la ciutadania.
Pemi Fortuny cantant a la Mirona
Data de publicació: divendres 24 d’abril del 2026, 23:54
Localització: Salt
Autor: Marina López
Lax’n’Busto ha iniciat la gira del quaranta aniversari amb un concert a la Mirona de Salt, dins la programació del festival Strenes. El grup ha tornat als escenaris amb Pemi Fortuny com a cantant. La resposta del públic ha impulsat aquesta nova etapa.
La banda celebra quatre dècades de trajectòria dins el rock català. El primer concert va tenir lloc a Albinyana fa prop de quaranta anys. Aquell inici va marcar una etapa que ha deixat empremta en diverses generacions.
El retrobament del grup es va produir fa poc temps amb concerts solidaris. Aquelles actuacions van generar una gran emoció entre els seguidors. El grup va decidir continuar després de sentir aquesta connexió amb el públic.
El concert a Salt ha repassat els grans èxits del grup. El repertori ha inclòs temes com La meva terra és el mar, Trepitja fort i Més que la meva sang. El concert ha acabat amb T’estimo molt com a moment final.
El públic ha respost amb entusiasme des del primer moment. La banda destaca la presència de tres generacions als concerts. Avis, pares i fills comparteixen les mateixes cançons.
El grup ha ofert un directe intens i proper. Els músics han remarcat la importància del públic en aquesta celebració. També han recordat que molts seguidors els acompanyen des dels inicis.
Privat: El Baix Empordà reclama auditar totes les depuradores després que un temporal deixés fora de servei l’EDAR de Vall-llobrega
El Consell Comarcal del Baix Empordà ha aprovat una moció per revisar totes les depuradores de la comarca. El ple ha donat suport unànime a la proposta.
L’acord demana una auditoria tècnica de totes les instal·lacions. També reclama un calendari d’actuacions per millorar el funcionament. L’objectiu és garantir un rendiment òptim.
La moció posa el focus en la depuradora de Vall-llobrega. Aquesta instal·lació es troba fora de servei des de finals de gener. Un temporal va inundar completament les instal·lacions.
Actualment, la planta només fa tractaments bàsics de l’aigua. El sistema elimina sòlids i aplica un control biològic mínim. L’aigua acaba al mar sense un tractament complet.
Aquesta situació afecta diversos municipis del litoral. Palamós, Palafrugell, Calonge i Sant Antoni i Mont-ras hauran de reforçar els controls de l’aigua de bany. La reparació no estarà llesta fins ben entrat l’estiu.
El ple també planteja revisar el futur de la depuradora. La instal·lació és antiga i es troba en una zona inundable. Els grups consideren necessari estudiar una nova ubicació.
La comarca compta amb una desena llarga de depuradores. Aquestes instal·lacions són clau per protegir el medi ambient i la salut pública. També garanteixen la qualitat de l’aigua del mar i dels rius.
La moció alerta del baix nivell de reutilització de l’aigua. Només una petita part es reaprofita. La majoria acaba directament al mar.
El Consell defensa que la reutilització ha de ser estructural. Considera que cal aprofitar millor els recursos hídrics. També alerta del context de canvi climàtic.
Per tot plegat, el ple insta els organismes responsables a actuar. Demana millorar la regeneració de l’aigua i l’eficiència de les instal·lacions.
