Milers de persones segueixen l’eclipsi des de diversos punts del Baix Empordà

Milers de persones han mirat aquest dimecres cap al cel des de diversos punts del Baix Empordà. L’eclipsi solar ha despertat una gran expectació a tota la comarca.

Platges, miradors i zones elevades s’han convertit en punts d’observació. Moltes persones hi han arribat amb hores d’antelació.

El far de Sant Sebastià, a Llafranc, ha estat una de les imatges de la jornada. L’espai ha concentrat una gran quantitat de públic.

Famílies, veïns i estiuejants han compartit una tarda marcada pels núvols. Molts temien no poder veure el moment més esperat.

Una gran nuvolada tapava precisament la zona de l’horitzó de Llafranc. La resta del cel presentava molts més espais oberts.

La incertesa ha crescut amb el pas dels minuts. Les ulleres de protecció han quedat guardades durant bona part de l’espera.

Alguns assistents han començat a seguir l’eclipsi amb el telèfon mòbil. Altres han continuat pendents de qualsevol escletxa entre els núvols.

La situació ha canviat poc després de les vuit del vespre. El Sol ha començat a aparèixer sota la nuvolada.

La Lluna ja cobria bona part del disc solar. Els primers instants visibles han provocat aplaudiments entre el públic.

Poc després, la llum ha desaparegut gairebé del tot. El paisatge de la Costa Brava ha quedat enfosquit durant uns instants.

Els crits d’alegria han deixat pas al silenci. Les persones presents han observat el fenomen amb les ulleres especials.

La mateixa expectació s’ha repetit en nombrosos punts del Baix Empordà. Milers de persones han buscat espais amb bona visibilitat.

Les platges han estat un dels indrets més escollits. També s’han omplert miradors, zones elevades i altres espais oberts.

La jornada ha coincidit amb plena temporada turística. Molts visitants han aprofitat les vacances per sumar-se a l’observació.

Altres persones s’han desplaçat expressament fins a la comarca. L’eclipsi s’ha convertit així en un nou reclam durant la tarda.

Al far de Sant Sebastià, el públic s’ha distribuït entre els diferents miradors. Una trentena de persones també han accedit a la torre de guaita.

El Museu del Suro de Catalunya havia preparat una activitat en aquest espai. Els participants també han patit per la presència dels núvols.

Josep Maria Borrell i Rosa Iglesias passaven les vacances a Calella de Palafrugell. Tots dos havien escollit Llafranc per veure l’eclipsi.

Nil i Noemi, veïns de Palafrugell, havien arribat al far amb molta antelació. Volien assegurar una bona posició.

L’espera s’ha allargat durant bona part de la tarda. Finalment, el cel ha donat una treva en el moment més important.

La finestra de visibilitat ha durat uns deu minuts. Aquest temps ha estat suficient per observar una de les fases més esperades.

Joan Bosch havia pujat fins al far amb la família. El grup havia temut acabar la tarda sense poder veure el fenomen.

Altres assistents han viscut una sensació semblant. La sorpresa ha estat especialment intensa després de tanta estona de núvols.

Un segon núvol ha tornat a cobrir el Sol poc després. Això ha impedit seguir amb claredat tota la fase final.

La gran afluència també ha complicat la mobilitat en alguns punts del Baix Empordà. El cas del far de Sant Sebastià n’ha estat un exemple.

L’Ajuntament de Palafrugell havia regulat l’accés a la zona. Tot i això, molts vehicles s’han acumulat a la carretera.

La sortida ha estat especialment complicada després de l’eclipsi. Moltes persones han abandonat el far pràcticament al mateix moment.

Els desplaçaments també han estat intensos a la resta de Catalunya. Milers de persones han buscat els millors punts per observar el cel.

Catalunya ha viscut el primer eclipsi solar total en més de 120 anys. El fenomen ha mobilitzat aficionats, turistes i curiosos.

Ponent, les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona han quedat dins la franja de totalitat. Aquests territoris han reunit grans concentracions.

El port de Tarragona ha estat un dels principals punts d’observació. Lleida també ha habilitat espais amb capacitat per a milers de persones.

Les platges de la Costa Daurada i del delta de l’Ebre s’han omplert. Molta gent ha aprofitat l’aigua per combatre la calor.

Els núvols també han condicionat la jornada en altres zones. En alguns indrets han obligat a seguir l’eclipsi de manera intermitent.

La mobilitat ha registrat retencions importants a diverses carreteres. El transport ferroviari també ha acumulat incidències i aglomeracions.

Les ulleres homologades han estat molt buscades durant els dies previs. Molts establiments i punts de distribució n’havien esgotat les existències.

L’eclipsi també ha tingut una vessant científica i divulgativa. Diversos centres han aprofitat el fenomen per organitzar activitats.

A Reus, prop d’un centenar de persones amb discapacitat visual han pogut seguir-lo mitjançant el so. Un sistema transformava els canvis de llum en senyals audibles.

L’Observatori de l’Ebre també ha reunit científics i especialistes internacionals. Els investigadors han recollit dades durant el pas de l’eclipsi.

El fenomen també ha tingut impacte sobre l’activitat turística. Restaurants, comerços i allotjaments han rebut un volum elevat de visitants.

Al Baix Empordà, aquest moviment s’ha sumat a l’activitat habitual del mes d’agost. La comarca ja viu aquests dies un dels moments de més afluència.

El far de Sant Sebastià ha resumit bona part de la jornada al Baix Empordà. Mirades al cel, núvols, nervis i una espera llarga.

Finalment, una escletxa ha permès veure l’eclipsi. Milers de persones han compartit el fenomen des de diferents punts de la comarca.

[EN DIRECTE]: Així es viu l’eclipsi al Baix Empordà

El 12 d’agost del 2026 és la data assenyalada. Avui a Catalunya s’està vivint l’eclipsi solar total. Un fenomen que tardarà fins al 2180 a tornar-se a veure, fet que convertia el 12 d’agost en una data apuntada en vermell al calendari. Tot i això, en punts com l’Empordà l’eclipsi no és total i, en el millor dels casos, es pot veure amb un 99% de visibilitat.

Els municipis on ha començat primer l’eclipsi han sigut Albons i Garrigoles, on el fenomen s’ha iniciat a les 19:33:45. Per contra, Sant Feliu de Guíxols ha sigut la localitat on ha començat més tard, a les 19:34:18.

En diversos punts de la comarca s’han col·lapsat els accesos per veure l’eclipsi; un dels punts ha sigut Puig Son Rich a Begur. En d’altres, com el Far de Sant Sebastià de Llafranc, la Policia Local ha controlat els accessos a la zona per evitar aglomeracions. Altres punts on la gent s’ha acostat per visualitzar el fenomen astronòmic ha sigut al mirador de Son Molas a Begur.

A Sant Feliu de Guíxols diverses persones s’han acostat fins el cim de Pedralta per veure l’eclipsi.

Tot i les acumulacions, en diferents punts de la comarca com Palafrugell o Torroella de Montgrí, l’eclipsi s’ha pogut apreciar poc per la presència de núvols.

Empordanesos al territori català

Hi ha persones del Baix Empordà, però, que no han vist l’eclipsi a la comarca. Un d’ells ha estat l’impulsor d’Astronomia des de l’Empordà i col·laborador de Ràdio Capital, Francesc Pruneda, que ha pogut veure l’eclipsi des de Camarles, al Delta de l’Ebre. Allà la meteorologia ha estat més favorable i Pruneda descriu l’experiència com «increïble»:

En Jordi i l’Arnau, dos joves de la comarca, s’han desplaçat fins a Valls per tenir la possibilitat de veure l’eclipsi al complet. Ens ho expliquen:

Eufòria al Far de Sant Sebastià i vistes des del mar

Centenars de persones s’han aplegat al far de Sant Sebastià de Llafranc per contemplar l’eclipsi, tot i la incertesa provocada pels núvols que han cobert el cel durant bona part de la tarda.

No ha estat fins passades les 20:00 del vespre que el Sol i la Lluna han aparegut entre els núvols durant uns minuts. La seva aparició ha desencadenat l’eufòria entre els assistents, que fins aleshores esperaven el fenomen des dels diferents miradors de l’entorn.

Els aplaudiments han donat pas a uns instants de silenci quan el cel s’ha enfosquit gairebé del tot en aquest punt de la Costa Brava. El far de Sant Sebastià s’ha convertit així en un dels punts de concentració de visitants, majoritàriament persones que passen les vacances a Llafranc i Calella de Palafrugell.

Altres empordanesos han pogut observar el fenòmen des del mar. Davant la Gola del Ter hi havia situada l’embarcació del meteoròleg de Ràdio Capital, Isaac Vilà. Tot i l’afectació final dels núvols de la tarda, Vilà ha pogut gaudir de la part inicial de l’eclipsi.

A Calonge també hi ha hagut veïns que han caminat fins la muntanya de la Creu de Calonge per poder veure l’eclipsi.

La creació d’empreses manté el ritme rècord a les comarques gironines i el Baix Empordà concentra diverses de les noves societats

privat:-aprovat-el-nou-salari-minim-interprofessional-(smi)-per-al-2026.-com-afecta-a-les-empreses?
Privat: Aprovat el nou salari mínim interprofessional (SMI) per al 2026. Com afecta a les empreses?

La creació d’empreses manté el ritme de màxims a la demarcació de Girona. Entre gener i juny del 2026 s’han constituït 1.213 societats mercantils, un 17,1% més que durant el mateix període de l’any passat. És la xifra més elevada per a un primer semestre des que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) disposa de la sèrie, que es remunta al 2008.

El registre dona continuïtat al bon comportament de la creació empresarial durant el 2025, quan Girona va tancar l’any amb 2.099 noves societats, un 6,3% més que el 2024 i el volum anual més elevat des del 2007.

Durant els primers sis mesos d’aquest 2026 s’han creat 177 empreses més que en el mateix període de l’any passat, quan se’n van constituir 1.036. El millor primer semestre fins ara havia estat el del 2016, amb 1.174 societats, una xifra que aquest any s’ha superat en 39 empreses.

El març va ser el mes amb més constitucions, amb 245 noves societats, seguit del febrer, amb 232, i el gener, amb 206. A l’abril se’n van crear 184, al maig 178 i al juny 168.

Les societats limitades concentren pràcticament tot el creixement

De les 1.213 empreses creades durant la primera meitat de l’any, 1.207 són societats limitades, gairebé el 99,5% del total. També s’han constituït dues societats anònimes i quatre societats d’altres modalitats.

L’increment del nombre d’empreses, però, contrasta amb una reducció del capital desemborsat. Les noves societats han aportat 48,8 milions d’euros, davant dels 70,7 milions del primer semestre del 2025. Això representa una disminució del 31%.

El capital mitjà també baixa: passa dels aproximadament 68.200 euros per societat del primer semestre de l’any passat als 40.200 euros d’aquest 2026.

El Baix Empordà, entre les comarques amb noves empreses de major capital

El registre de les societats constituïdes amb més capital també permet posar el focus en el Baix Empordà, on apareixen diverses empreses entre les noves societats de major volum de la demarcació.

Una de les principals és Hotel Bell.Aire 1967 SL, de Torroella de Montgrí, que figura entre les empreses de nova creació amb més capital, amb 3,96 milions d’euros. L’activitat declarada està vinculada a l’allotjament hoteler, la restauració i altres serveis relacionats amb el sector turístic.

També destaca KSK 1956 SL, constituïda a Palafrugell, amb un capital de 3,32 milions d’euros. Segons el Registre Mercantil, l’empresa està vinculada principalment a la promoció immobiliària, la construcció i activitats relacionades amb el sector hoteler i turístic.

El llistat també recull altres noves societats amb seu al Baix Empordà, tot i que amb capitals inicials més baixos. Entre aquestes hi ha empreses de Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí, amb activitats relacionades amb sectors com la construcció, la gestió immobiliària, el comerç i els serveis.

Les dades del registre mostren així que, entre les empreses de major capital constituïdes a la demarcació, el turisme, la promoció immobiliària i la construcció tenen un pes destacat al Baix Empordà, en paral·lel al fort dinamisme de la creació empresarial al conjunt de les comarques gironines.

També augmenten les dissolucions

El creixement de les noves societats coincideix amb un increment dels tancaments. Durant el primer semestre s’han dissolt 384 empreses a la demarcació de Girona, 67 més que l’any passat, fet que representa un augment del 21,1%.

Tot i això, el nombre de constitucions continua superant àmpliament el de dissolucions. El saldo empresarial és de 829 societats entre gener i juny, per sobre de les 719 del mateix període del 2025.

Només el primer semestre del 2016 presenta un saldo superior en la sèrie històrica, amb 851 societats més creades que dissoltes.

L’Aeroport de Girona-Costa Brava registra 320.926 passatgers al juliol, un 1,9% menys que fa un any

aeroport de Girona juliol
Pla general de diversos passatgers de Ryanair baixant de l'avió carregats amb maletes en direcció a la terminal de l'aeroport de Girona el 2 de juny de 2021. (Horitzontal)

L’aeroport de Girona-Costa Brava ha registrat al juliol 320.926 passatgers, un 1,9% menys que fa un any (327.075). Aquesta infraestructura acumula des de l’abril quatre mesos de caigudes interanuals en viatgers. En total, en els set primers mesos de 2026, 1.153.755 persones han passat per les instal·lacions de Vilobí d’Onyar. Quant a enlairaments i aterratges, s’han efectuat 3.553 operacions, el que representa un augment del 9% si es compara amb el mateix mes del 2025, quan se’n van anotar 3.261. Des d’inicis d’any, l’aeroport ha superat les 17.000 operacions, un 6,5% més que els set primers mesos de l’any 2025.

El destí de la majoria de viatgers que van passar per l’aeroport de Girona al juliol va ser el Regne Unit, amb 99.462 passatgers. Si es compara amb fa un any, és un creixement del 8,7%. En segon lloc, 42.633 persones van triar Alemanya, que registra un descens del 19,6% en comparació al 2025. Per contra, van augmentar els passatgers amb destinació Polònia en un 19%, superant els 40.000.

Pel que fa a les mercaderies, es van transportar 6,8 tones al juliol, amb un increment del 67% si es compara amb l’any passat, quan van ser 4 tones.

 

En la resta d’aeroports del país, el de Barcelona-El Prat va transportar 5.871.137 passatgers durant el juliol del 2026, un 6% més que en el mateix mes de l’any passat. A les instal·lacions de Reus es van incrementar en un 6,1% interanual el nombre de viatgers el juliol, amb un total de 235.986 registres. És la xifra més alta en un sol mes en aquest aeroport de la sèrie històrica, superant l’anterior màxim de 232.747 passatgers de l’agost de l’any del 2025.

Palafrugell reforça la seguretat i la mobilitat a Sant Sebastià per l’eclipsi de Sol

eclipsi de sol Palafrugell Sant Sebastià

L’Ajuntament de Palafrugell reforça aquest dimecres el dispositiu de seguretat i mobilitat a la muntanya de Sant Sebastià. La mesura respon a la previsió d’una elevada afluència de persones per observar l’eclipsi de Sol. La Policia Local de Palafrugell controlarà el trànsit durant tota la tarda. L’accés en vehicle quedarà restringit quan s’omplin els espais d’aparcament disponibles.

Els veïns de la zona podran continuar accedint-hi. També ho podran fer les persones amb reserva als restaurants de Sant Sebastià. L’Ajuntament recomana planificar els desplaçaments amb antelació. La zona ja registra molta afluència durant els mesos d’estiu.

Els vehicles sense autorització tampoc poden accedir pel carrer de l’Uruguai. Una càmera controla aquest punt. El consistori també demana prudència a les persones que pugin fins al far a peu. La precaució serà especialment important durant el retorn nocturn.

Finalment, l’Ajuntament recorda que mirar directament el Sol pot provocar lesions als ulls. Cal utilitzar sistemes de protecció adequats durant l’eclipsi.

Es redueix un 30% el rebuig durant el primer mes d’implementació del porta a porta a Pals

Pals recollida selectiva

El nou sistema de recollida porta a porta de Pals ha reduït prop d’un 30% la fracció de rebuig durant el primer mes complet. Les primeres dades disponibles corresponen al juny. La comparació pren com a referència el mateix període de l’any passat.

El canvi també ha fet créixer la recollida selectiva de paper, cartró i envasos. L’Ajuntament de Pals fa una valoració positiva d’aquests primers resultats. El consistori també destaca la resposta dels veïns i dels establiments del municipi.

El sistema va entrar en funcionament a mitjans de maig. La implantació va començar de manera progressiva. Durant les primeres dues setmanes, el porta a porta va conviure amb els contenidors tradicionals. Aquest període inicial va facilitar l’adaptació dels usuaris al nou model. L’Ajuntament també va aprofitar aquestes setmanes per ajustar les freqüències de recollida. El consistori va resoldre diverses incidències detectades en alguns punts.

Actualment, el porta a porta funciona al nucli de Pals, Masos de Pals, Mas Tomasí i els habitatges disseminats. Els establiments comercials tenen un servei de recollida diferenciat des de mitjans de juny.

La platja concentra la major part del rebuig

La situació és diferent a la zona de la platja de Pals. Aquest sector encara funciona amb el sistema tradicional de contenidors. La platja concentra aproximadament el 60% dels habitatges del municipi. Les dades de juny mostren una diferència notable entre aquesta zona i la resta de Pals. Prop del 70% del rebuig recollit al municipi prové de la zona de la platja.

El 30% restant procedeix de la resta del municipi i dels càmpings. En aquestes zones ja funciona el nou sistema de recollida. L’Ajuntament considera aquesta distribució un indicador del marge de millora existent. El consistori preveu estendre el porta a porta a la zona de la platja l’estiu vinent.

Un desplegament encara en marxa

L’Ajuntament continua preparant aquesta ampliació durant els mesos d’estiu. El consistori està repartint el material necessari entre els veïns de la platja.

Aquest material inclou cubells, targetes d’accés i altres elements necessaris per al servei. L’objectiu és preparar els habitatges abans de la futura implantació.

El consistori també distribueix aquest material entre els propietaris de segones residències de la resta del municipi. Molts d’aquests propietaris passen els mesos d’estiu a Pals.

El desplegament també inclou els establiments comercials i els allotjaments turístics. Els càmpings formen part igualment del nou model de recollida.

L’Ajuntament adverteix que els primers resultats encara no ofereixen una fotografia completa dels residus gestionats. El recompte disponible no incorpora totes les dades del període. Les xifres encara no inclouen totes les aportacions de la deixalleria municipal. Aquest equipament ha registrat un augment de les aportacions després de la implantació del porta a porta.

També falta incorporar una part dels residus procedents dels càmpings. Aquests establiments disposen de compactadors específics per al cartró i els envasos. Els compactadors es buiden durant el juliol. Per aquest motiu, aquestes quantitats encara no apareixen completament en les dades disponibles. La seva incorporació modificarà el balanç final de les diferents fraccions reciclades.

L’Ajuntament també destaca la participació de la ciutadania durant aquestes primeres setmanes. El consistori assenyala la implicació dels comerços, allotjaments turístics i càmpings. El govern municipal considera aquesta participació essencial per consolidar el nou sistema. El desplegament continuarà durant els pròxims mesos amb la mirada posada en la zona de la platja.