7.6 C
Pals
Dijous, 15 gener 2026

Cristina Vilà: “La gent ha de ser conscient de la feina que fa SOS Costa Brava per defensar el territori”

Per
Maria Alsina
-
Cristina Vilà
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Cristina Vilà: "La gent ha de ser conscient de la feina que fa SOS Costa Brava per defensar el territori"
Loading
/

SOS Costa Brava ha valorat positivament la finalització de la primera fase del projecte Camins Lliures. La coordinadora de SOS Costa Brava, Cristina Vilà, ha visitat Supermatí per parlar d’aquest projecte, una iniciativa amb l’objectiu de protegir els camins de ronda de la Costa Brava mitjançant l’apadrinament de trams.

El projecte va començar com una campanya per recaptar fons per apadrinar trams de camins de ronda. “Volem que la gent se senti part del camí, que sigui una responsabilitat col·lectiva,” explica Vilà. Els trams inicials de camí a apadrinar seran a Colera, Palafrugell i Lloret, amb l’objectiu de dividir-los en trams més petits que pugui apadrinar qualsevol persona, grup d’amics o escola.

La resposta a la crida per finançar el projecte ha estat molt positiva. A més dels diners recaptats, SOS Costa Brava ha augmentat la seva base de donants i protectors, amb moltes persones que ja han demostrat el seu compromís amb el territori. “No només hem aconseguit els fons, sinó que també hem ampliat la nostra xarxa de protectors,” destaca Vilà.

Aquesta mobilització no només es basa en la recaptació de fons, sinó en la conscienciació de la ciutadania. Recentment, SOS Costa Brava va realitzar una sortida pilot a Palafrugell, on uns 40 participants van poder veure de primera mà els problemes que afecten els camins de ronda. “Quan la gent veu les problemàtiques en el territori, es fa més conscient,” comenta Vilà. La campanya ha tingut una gran repercussió, i molts ciutadans també han enviat imatges i informes sobre el mal estat dels camins a les seves localitats.

L’objectiu del projecte és crear una xarxa de vigilància i manteniment dels camins de ronda. A més, SOS Costa Brava vol seguir recollint informació sobre els problemes dels camins i denunciar-los a les administracions competents. “El nostre projecte vol evitar que es pavimentin trams, volem conservar el camí tal com és,” afirma Vilà. També es vol evitar la urbanització desmesurada a la Costa Brava, on els recursos naturals són limitats.

Els reptes de SOS Costa Brava

SOS Costa Brava continua lluitant per la defensa del territori i la protecció del medi ambient, amb diverses campanyes en marxa. Vilà remarca que la sensibilització de la ciutadania és clau, i fa una crida a la mobilització popular per continuar avançant en la protecció del litoral.

L’entitat té com a objectiu continuar treballant en la defensa del territori, especialment pel que fa a la regulació de l’ús de les barques i la vigilància de les cales. També continuaran pressionant les administracions per garantir la protecció efectiva de la Costa Brava. Cristina Vilà destaca la importància de la implicació ciutadana per aconseguir els objectius de Camins Lliures i seguir defensant el patrimoni natural de la Costa Brava. “La defensa del territori és la nostra prioritat,” conclou Vilà.

Els Gambats: “Amb la disfressa d’aquest any sorprendrem a tothom”

Per
Maria Alsina
-

Marc Sala, president dels Gambats, i Eduard Soler, secretari de la colla, han explicat a Ràdio Capital com estan preparant el seu carnaval. La colla, amb una trajectòria consolidada al municipi, afronta aquest any amb moltes ganes i, com cada any, una dosi d’humor.

Com explica Sala, aquest any la colla ha aconseguit avançar el treball abans de les vacances de Nadal, cosa que els ha permès tenir més temps per polir els detalls. “L’any passat la presentació dels Reis Carnestoltes ens va treure molt de temps. Aquest any, gràcies a no haver-la de fer, anem millor.” La disfressa ja està en marxa i es mantenen molt atents als últims retocs.

Els Gambats han decidit sortir una mica de la seva zona de confort. Després d’uns anys amb temes coneguts com els pescadors o els Jocs Olímpics de l’any passat, aquest any la colla aposta per un disseny més sofisticat i un toc d’humor, com és costum. “Farem un homenatge a alguna cosa que hagi passat durant l’any 2025. Creiem que sorprendrem molt”. Van avançant que la paleta de colors serà corporativa, amb vermells i negres. Però, com sempre, volen mantenir la sorpresa fins al final.

La colla destaca com la planificació sempre comença després del Carnaval, amb algunes idees que sorgeixen ràpidament, però amb la dificultat d’haver de concretar-les a l’octubre o novembre. “Aquest any hem tingut un munt de reunions perquè volíem fer alguna cosa molt bona”, explica Soler. La carrossa és un altre punt de treball, però ja la tenen gairebé enllestida per a la decoració.

Els Gambats desfilaran a diverses rues del Baix Empordà, com Palamós, Calonge i Sant Antoni. “A Calonge tenim una tradició forta, però també volem ser presents en altres rues, tot i que aquest any hem limitat les participacions per motius logístics.” El gran acte de la colla serà la Rua de Calonge, on celebraran la festa final amb una botifarrada per a tothom.

El Carnaval de Calonge és especial perquè és l’últim de la temporada al Baix Empordà, cosa que el fa únic. La festa continua fins a l’últim moment, amb una gran participació. “El Carnaval de Calonge és molt familiar, i aquí és on es fa realitat l’últim gran esdeveniment de la temporada,” afirmen.

Els Gambats, després de viure la responsabilitat de ser Reis Carnestoltes l’any passat, ofereixen consells per als nous que assumiran aquesta tasca. “Que gaudeixin del procés i que no es deixin portar pels nervis, perquè tot sortirà bé,” diu Sala.

Els Gambats de Calonge afronten aquest Carnaval amb energia renovada, sorpreses en la seva disfressa i molt d’humor. L’últim acte, la Rua de Calonge, serà el gran tancament de les festes. La colla espera que tot surti bé i convida a tothom a gaudir del Carnaval al Baix Empordà.

Clicks de Playmobil

Per
Ada Klein
-
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Clicks de Playmobil
Loading
/

Després de la invasió dels Estats Units d’Amèrica a Venezuela per endur-se’n el seu president Maduro (un home corrupte, dictador, molt curt, que ha enfonsat el país a la misèria), i de pas quedar-se’n el petroli, en Trump ara amenaça amb impunitat Cuba, Colòmbia, jo què sé què, i el que és més greu per nosaltres: Groenlàndia. El govern de Dinamarca, flanquejat pels seus homònims europeus, ja se n’ha queixat, però fa la sensació que tant li fa: Estats Units necessita aquest tall de terra perquè el pol s’està fonent i és una peça clau en aquest panorama geopolític que està quedant, de mafiosos repartint-se el món al més pur estil pinxocaciquista, d’un expansionisme que recorda èpoques passades funestes i on Europa sembla que encara se n’hagi de revenir de tot el que vindrà, tot i els cada cop més nombrosos signes que no auguren res de bo. No paro de pensar si aquesta era la reacció de no sé com dir-ne exactament, si d’estupefacció paralitzant o estupidesa màxima, que regnava quan Hitler va decidir envair Polònia. Fins quan s’ha d’esperar per veure alguna reacció? Apuraran gaire? I quin serà l’abast de les conseqüències? I encara més: quines seran les conseqüències per nosaltres?

Perquè entre aquest Trump i Putin a l’alta banda, que juga amb lo que sempre han jugat els russos quan fan la guerra (que és deixar morir els enemics de fred), amb una Xina que ens colonitza econòmicament des de fa temps i un govern a Europa que ens apreta, però que no sabem si ens podrà defensar, a mi lo que me sembla ara mateix és que Europa és un cotxe que estan desballestant, i tots nosaltres clicks de Playmobil al quarto de jugar d’uns nens psicòpates.

Penya G: “Aquest any anem molt avançats i ja podem polir detalls de la carrossa”

Per
Maria Alsina
-

En una entrevista a Ràdio Capital, Ivan Trujillo, president de la Penya G, i Sara Domínguez, tresorera, han explicat com estan vivint els preparatius del Carnaval a Sant Feliu de Guíxols. Tot i ser només un mes abans de la Rua, destaquen que van amb temps respecte d’anys anteriors. “És el nostre primer any oficial a la Junta i crec que ho estem fent prou bé”, explica Domínguez, ressaltant que aquest any han avançat els terminis i han pogut treballar amb més calma. “Abans, tancàvem el xiringuito la matinada abans del Carnaval; enguany no serà així”, reconeixen tots dos.

Sobre les carrosses, la colla ja té gairebé enllestida la principal, amb figures, llums i decoració, i treballen els detalls finals. També han adaptat una segona carrossa per poder sortir a rues altres caps de setmana, a causa de les limitacions de mida de la normativa que lescarrosses de més de 2,30 m no poden participar en determinats punts com Llagostera i Caldes. Aquesta adaptació mostra la capacitat d’ajustar-se a les necessitats de participar a totes les celebracions del Baix Empordà.

Tot i ser joves i assumir la Junta per primera vegada, Trujillo i Domínguez asseguren que no han notat un canvi radical perquè venien d’anys d’implicació activa a la colla. “No venim de zero; ja feiem moltes de les coses que s’han de fer al Carnaval”, expliquen. També destaquen la col·laboració de l’antiga Junta, que segueix aportant experiència valuosa.

La idea de la temàtica d’aquest any va sorgir ja durant el Carnaval anterior i es va començar a treballar a l’agost i setembre. Això els ha permès tenir més temps per desenvolupar conceptes i detalls, amb novetats destacades en la paleta de colors i l’estil general: aquest any s’allunyen dels tons foscos que els caracteritzaven per anar cap a una estètica diferent.

El 2026 marca el 20è aniversari de la Penya G, un fet que tenen present en la festa i que es veurà reflectit en la carrossa i la disfressa. “Tot estarà inspirat en aquest aniversari”, asseguren, amb ganes de celebrar-ho dins dels carrers de la ciutat.

Quant a la participació, la colla es manté estable entre 60 i 70 persones, amb un nucli consolidat i algunes incorporacions que han donat un pas endavant per ajudar en l’organització. També reconeixen la importància de mantenir la connexió entre antics i nous membres per assegurar la continuïtat i vitalitat de la Penya.

La Rua de Sant Feliu serà la primera del Carnaval i té un significat especial per a la Penya G. Per a ells, és la rua de casa, la primera on es posen la disfressa i viuen l’ambient intensament. Reconeixen la fama d’altres rues més llargues com la de Platja d’Aro, però lliguen la seva emoció i il·lusió a la de Sant Feliu.

Uuhquexungu: “Sense l’equip humà que tenim, el carnaval no seria possible”

Per
Maria Alsina
-

Els Uuhquexungu estan ultimant els detalls pel Carnaval d’enguany. El president de la colla Uuhquexungu, Baraq Muñiz, ha compartit com viuen els preparatius del Carnaval 2026, que enguany ha arribat de forma primerenca. Tot i que sempre queden detalls per enllestir, assegura que el gruix de la feina està ben encarat i destaca la dedicació de tot l’equip.

Amb gairebé 20 anys d’història, la colla Uuhquexungu s’ha consolidat com una peça clau del carnaval ganxó. El seu funcionament intern es basa en comissions que reparteixen les tasques entre diversos grups de persones, cosa que fomenta la implicació col·lectiva. “La paraula ‘colla’ vol dir amics, i nosaltres ens estimem molt aquesta colla”, diu Muñiz.

Un cop acaba el carnaval, cap al maig ja es comença a triar la disfressa del següent any. El procés és participatiu i democràtic, amb diverses fases fins a escollir-ne una. “Discutim molt, en el bon sentit, i tots hi participem”, explica. A l’estiu es defineixen carrossa, maquillatge i complements, i al setembre s’intensifica la feina.

Tot i no revelar detalls concrets, Muñiz assegura que la disfressa d’enguany inclourà sorpreses durant el ball i compartirà valors amb la que van fer dedicada a Frida Kahlo. “És una disfressa que reflecteix el que volem transmetre com a colla”, afirma.

Els Uuhquexungu desfilaran per diverses poblacions: Sant Feliu, Platja d’Aro, Santa Cristina, Caldes de Malavella, Agustera i Calonge. Tot i algun ensurt amb inscripcions passades, esperen estar presents a totes les cites programades. Per a Muñiz, la rua de Sant Feliu és especial: “És casa nostra. El carnaval és la nostra festa major”. Desfilar pels carrers del poble, com la carretera Girona o la Rambla, desperta una emoció única i dona sentit a tot un any de feina voluntària.

En els darrers anys, més de 60 persones noves s’han sumat a la colla, demostrant que el projecte és viu i acollidor. “Som hereus d’un grup que volia fer una colla diferent, i això ens fa molt feliços”, afirma el president.

A banda del carnaval, els Uuhquexungu participa en altres activitats del municipi, com la festa de Cap d’Any. Aquestes accions responen a una doble voluntat: ajudar a finançar la colla i retornar al poble part del que els dona. “Fer poble i col·laborar amb altres entitats ens omple molt”, conclou Muñiz.

El vaixell del Museu de la Pesca de Palamós s’anomenarà Aulamar i entrarà en servei l’estiu vinent com a aula flotant

Per
Redacció
-
privat:-“aulamar”,-el-nom-escollit-per-al-vaixell-del-museu-de-la-pesca-que-actualment-es-construeix-a-cadis
Privat: “Aulamar”, el nom escollit per al vaixell del Museu de la Pesca que actualment es construeix a Cadis

Aulamar és el nom escollit per al vaixell del Museu de la Pesca de Palamós, que es troba actualment en construcció a les drassanes Culmar, a Cadis. L’embarcació entrarà en servei l’estiu vinent com a extensió del museu i funcionarà com a aula flotant i observatori marí, amb l’objectiu de conscienciar i educar sobre els valors del medi marí.

El nom ha estat seleccionat aquest 14 de gener, al final d’un procés participatiu amb els centres educatius de Palamós. Els alumnes van proposar 17 noms diferents, i la tria final s’ha fet a l’Espai del Peix amb la participació de docents, entitats nàutiques, la Confraria de Pescadors, representants de la Generalitat, el Consell Comarcal del Baix Empordà i la Fundació Promediterrània.

L’Aulamar serà un catamarà de 15 metres d’eslora, fet totalment d’alumini reciclable, amb capacitat per a 38 passatgers i dues persones de tripulació. L’embarcació estarà adaptada a persones amb mobilitat reduïda i comptarà amb espais polivalents per a activitats pedagògiques, culturals i turístiques. El poc calat del vaixell permetrà navegar en aigües poc profundes, i la seva estructura ofereix més estabilitat i confort.

La característica més destacada de l’Aulamar és que funcionarà amb dos motors elèctrics Oceanvolt de 36 kilowatts, alimentats amb energia solar generada per plaques al sostre. També es podrà carregar al moll i disposarà de generadors auxiliars per garantir l’autonomia en tot moment.

El projecte té un cost de 850.000 euros, finançats amb fons europeus Next Generation. Forma part del programa “Catalunya, terra de sabors”, impulsat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, dins l’eix de millora de l’eficiència energètica.

123...6.744Pàgina 1 de 6.744

Categories

Ràdio Capital

Segueix-nos

Amb el suport de

client-image

Entitat adherida

client-image