Un altre diumenge de ventada, un altre diumenge de caiguda d’arbres, un altre diumenge d’embolics amb els avisos.
Que a l’Empordà som terra de vent ho sabem. Que la tramuntana pot portar temporals que esdevinguin crítics per al territori, també ho sabem. El que potser no sabíem és que ara els episodis de tramuntana —i m’atreviria a dir que qualsevol episodi meteorològic— també comporten una bona discussió sobre la seva gestió.
Tothom recordarà com fa cosa d’un mes tot el país va quedar pràcticament aturat per l’episodi de vent que s’havia anunciat. En aquella situació és cert que va fer vent, però en moltes zones acostumades a grans ventades ens vam posar una mica les mans al cap per l’alarma que es va generar, tant en un sentit metafòric com pràctic.
Aquest, però, no és un comentari per determinar quin ha de ser el criteri tècnic per considerar que un temporal de vent és perillós. De fet, això els experts ja ho tenen prou treballat. Més aviat voldria fer una reflexió sobre l’ús d’aquesta eina.
En primer lloc, crec que cal una reflexió sobre el seu ús indiscriminat. Evidentment sempre és millor prevenir que curar, però vigilem de no caure en el parany d’utilitzar aquests avisos massa sovint i acabar perdent l’efecte que poden tenir sobre la ciutadania. Una mica com en aquella història del “que ve el llop… que ve el llop”, fins que quan finalment arriba, ningú ja no s’ho creu.
En segon lloc, és evident que necessitem sectoritzar o segmentar millor els avisos. I si això no és possible, cal pedagogia: cal explicar per què fa un mes ens va arribar un avís a tot el país i aquesta vegada no ha arribat a ningú.
En el context actual d’emergència climàtica, aquests episodis hi seran —i probablement cada vegada més sovint. Per això, si us plau, no malgastem un recurs que pot ser molt útil. Utilitzem-lo amb sentit i, sobretot, acceptem que sempre hi ha marge de millora. Perquè, al final, el que tots volem és justament evitar els desastres. I en això, segur que ens hi trobaran a totes.
