El Romanyam consolida la seva segona edició com a punt de trobada de la gastronomia i l’artesania de les Gavarres

El Romanyam, el Mercat Gastronòmic i Artesanal de les Gavarres, ha celebrat la segona edició a Romanyà de la Selva amb una vintena de parades de productes de proximitat. La jornada, celebrada dissabte 7 de novembre, ha combinat gastronomia, artesania, cultura i activitats familiars amb l’objectiu de donar a conèixer els productes i el patrimoni del massís de les Gavarres.

Una de les principals novetats d’enguany ha estat l’ampliació dels espais del mercat i la incorporació de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni a l’organització. Aquestes millores han permès distribuir les activitats en diferents zones de Romanyà de la Selva i ampliar l’oferta de propostes per als visitants.

El mercat ha reunit una vintena de parades de vins, mels, formatges, oli i productes artesans elaborats a l’entorn de les Gavarres. A més, l’espai gastronòmic ha ofert tastos, esmorzars i dinars preparats per restaurants i associacions del territori, amb plats elaborats amb ingredients de proximitat.

La programació també ha inclòs activitats per descobrir el patrimoni natural i cultural del massís. Entre les propostes hi havia visites guiades, una ruta literària dedicada a Mercè Rodoreda i tallers sobre la vida a la prehistòria a l’entorn del dolmen de la Cova d’en Daina.

A més, els assistents han pogut participar en jocs tradicionals i un vermut aromàtic, mentre que la música en directe ha completat la jornada. Paral·lelament, s’ha celebrat el segon Concurs de Pintura Ràpida de Romanyà, dedicat a la memòria de l’artista Néstor Sanchiz i centrat en el paisatge del nucli.

El Romanyam també ha acollit el lliurament dels Premis Les Gavarres 2026, celebrat a l’església de Sant Martí de Romanyà. El Premi Joan Xirgo, dotat amb 5.000 euros, ha reconegut un projecte de Xavier Niell Ciurana i Marc Cornellà Massó per estudiar i documentar els gravats megalítics del massís.

Per la seva banda, el Premi Assumpta Fabré Dachs ha distingit Sergi Viader Castaño, alumne de l’Institut Puig Cargol de Calonge, per una recerca sobre les fonts del municipi. El Premi Cirera d’Arboç ha reconegut el voluntariat de la Creu Roja a Girona per la seva actuació durant l’incendi de les Gavarres.

La iniciativa està organitzada pels ajuntaments de Santa Cristina d’Aro, Llagostera i Calonge i Sant Antoni, l’Associació de Veïns de Romanyà de la Selva i el Consorci de les Gavarres.

L’organització preveu celebrar pròximament una reunió de valoració i començar a preparar la tercera edició del Romanyam, amb la voluntat de mantenir el mercat com un espai de trobada entre productors, artesans, restauradors i visitants.

Primera Llista – 7 novembre 2026

El viatge de les paraules 5×02 – Literatura i música

La literatura i la música donen tant de joc que a El Viatge de les Paraules hi tornem amb un nou programa temàtic dedicat als vincles entre aquestes dues formes d’expressió artística.

Ens acompanyen dues convidades de luxe: Ivette Nadal, cantautora i poeta, que acaba de publicar el disc I això serà tot… i el poemari Els mots d’en Víctor, i Anna Pascual, escriptora i professora d’escriptura creativa, autora de les novel·les Entre les cendres del migdia i Nocturn, albada.

Amb l’Ivette Nadal descobrim com neix un poema i com es crea la lletra d’una cançó. Hi ha diferències entre tots dos processos? A més, tindrem el privilegi d’escoltar-la recitar alguns dels seus poemes en directe.

L’Anna Pascual ens porta propostes literàries molt vinculades a lletres de cançons. Ens explica, per exemple, quina relació hi ha entre Siddhartha, la novel·la de Hermann Hesse, i la cançó The Secret of the River, de la banda Dreams of Eternity.

La jornada «Eines per explicar el món» de Ràdio Capital reflexiona sobre com explicar temes complexos de l’actualitat

Ràdio Capital de l’Empordà ha dut a terme aquest dissabte la jornada «Eines per explicar el món» a l’auditori de La Mercè de Girona, amb més d’un centenar de persones inscrites. La proposta, pensada per dotar d’eines al sector professional i estudiantil del periodisme i la comunicació a l’hora de tractar temàtiques complexes a nivell social, també busca conscienciar totes aquelles persones que no siguin del sector, però que vulguin estar formades per poder abordar les temàtiques proposades des d’una mirada centrada en el respecte i la igualtat.

Després dels parlaments institucionals, la jornada ha començat amb una primera taula rodona sobre violències masclistes i feminicidis, moderada per la periodista i presentadora cultural Clàudia Rius, i amb la participació de la periodista especialista en estudis de gènere i sòcia treballadora d’Almena Cooperativa Feminista, Mary Milena Villena; la psicòloga especialista en emergències i violències masclistes, Ariadna Vilà; i la periodista de TVE i ex membre de l’observatori d’igualtat d’RTVE, Montserrat Boix. Han debatut sobre el tractament que fan els mitjans dels feminicidis, de les persones escollides per donar veu a aquestes situacions i del llenguatge que s’utilitza.

Seguidament, la periodista i reportera de 3Cat i 3CatInfo, Berta Boter, ha estat l’encarregada de moderar la segona taula rodona. El periodista d’habitatge de la Cadena SER, Oriol Soler; la periodista de la Directa, Gemma Garcia Fàbrega; i el membre del Sindicat de Llogateres, Alberto Alegre, han tractat un dels temes amb més presència en l’esfera pública de les últimes setmanes: l’habitatge i els desnonaments. Han donat molta importància a la tria que fan els mitjans sobre quins desnonament són rellevants i mereixen un altaveu, així com sobre la necessària contextualització de la situació actual i la utilització de les dades depenent de la postura política envers aquesta temàtica.

Després d’una breu pausa, la tercera taula rodona ha arrencat amb la moderació de la periodista i comunicadora especialitzada en tecnologia, Mariola Dinarès, per tractar el racisme i l’extrema dreta. L’investigador i activista especialitzat en racisme instutucional, discriminació racial i drets de les persones migrants, Aliou Diallo; el professor i investigador en comunicació especialitzat en xarxes socials i opinió pública, Frederic Guerrero-Solé; i el periodista especialitzat en extrema dreta i discursos d’odi, Xavier Rius Sant, han indagat sobre el naixement i el procés de normalització de determinats partits d’extrema dreta i discursos obertament racistes en les institucions públiques i en els mitjans de comunicació.

I, per acabar, la periodista Júlia Astals ha conduït la quarta i última taula rodona de la jornada, que ha tractat sobre guerres i conflictes internacionals. El periodista de la secció internacional de 3Cat, Joan Roura, la periodista de la secció internacional de 3Cat, Roser Oliver; i la corresponsal d’El Periódico al Pròxim Orient, Andrea López-Tomàs, telemàticament des de Beirut, al Líban; han conversat sobre el que significa per als periodistes cobrir conflictes armats, les traves que tenen per traslladar la informació i, alhora, la necessitat i la importància de fer-ho en contextos tan extrems.

«Eines per explicar el món» ha estat una iniciativa de Ràdio Capital de l’Empordà, amb motiu del seu 25è aniversari, i ha comptat amb la col·laboració del Centre cultural la Mercè de Girona, l’Ajuntament de Girona, el Consell Comarcal del Baix Emprodà, la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya, Òmnium Cultural, l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, el Col·legi de Periodistes, Jornal.cat i La Sobretaula.

Un projecte de recerca sobre els gravats megalítics de les Gavarres guanya el Premi Joan Xirgo

Un projecte de recerca sobre els gravats megalítics del massís de les Gavarres ha guanyat el Premi Joan Xirgo dels Premis Les Gavarres 2026, dotat amb 5.000 euros. La proposta, presentada per Xavier Niell Ciurana i Marc Cornellà Massó, vol aprofundir en el coneixement d’aquest patrimoni prehistòric i contribuir a la seva conservació i protecció.

El treball, titulat Les inscultures megalítiques del massís de les Gavarres: recerca, estudi i documentació, preveu localitzar nous conjunts de gravats rupestres i revisar els que ja es coneixen. A més, els investigadors elaboraran una base de dades per reunir i ordenar la informació recollida.

La recerca també estudiarà les formes dels gravats, les característiques geològiques de les roques i la seva distribució pel territori. Paral·lelament, analitzarà la possible relació entre aquestes manifestacions i els monuments megalítics del massís.

El Premi Joan Xirgo ha rebut enguany dotze propostes de recerca, una de les xifres de participació més elevades del certamen. El guardó porta el nom d’un dels impulsors de la protecció de les Gavarres durant els anys noranta i reconeix projectes destinats a ampliar el coneixement del massís.

D’altra banda, el Premi Assumpta Fabré Dachs ha reconegut Sergi Viader Castaño, alumne de l’Institut Puig Cargol de Calonge, pel seu treball de recerca de batxillerat sobre les fonts del municipi.

L’estudi analitza la història i l’evolució de les fonts utilitzades antigament pels habitants de Calonge. També planteja examinar la qualitat de l’aigua mitjançant anàlisis químiques i biològiques, amb l’objectiu de detectar possibles indicis de contaminació i determinar-ne la potabilitat. En aquesta categoria s’havien presentat tres treballs.

El Premi Cirera d’Arboç ha distingit el voluntariat de la Creu Roja a Girona per la seva participació en les tasques d’atenció durant l’emergència provocada per l’incendi de les Gavarres. El reconeixement vol posar en valor la contribució dels voluntaris davant d’aquesta situació.

La gala dels Premis Les Gavarres 2026 s’ha celebrat aquest dissabte 7 de novembre a l’església de Sant Martí de Romanyà, amb la participació de representants institucionals i del Consorci de les Gavarres.

Entre els assistents hi havia el president del Consorci, Daniel Encinas; el seu gerent, Quim Gubau; i el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur. També hi han assistit representants dels ajuntaments de Mont-ras i Santa Cristina d’Aro.

L’acte ha acabat amb una conferència de Marc Castellnou, inspector dels Bombers de la Generalitat i responsable del Grup d’Actuació Forestal.

SOS Costa Brava proposa ampliar la protecció marina a quatre espais del litoral empordanès

La federació SOS Costa Brava proposa ampliar la protecció marina a quatre espais del litoral empordanès per reforçar la conservació de la biodiversitat. Les zones identificades són l’Albera Marítima, les badies de Roses i Pals i l’Espai Marí Empordà 2. La proposta forma part d’un estudi presentat a Girona, que planteja connectar els espais naturals protegits i millorar-ne la gestió.

L’informe, elaborat pel biòleg marí Boris Weitzmann amb assessorament científic de Puri Canals, identifica aquestes quatre zones pel seu valor ambiental i la seva funció de connexió entre ecosistemes. La proposta no implica la creació immediata de noves reserves marines, sinó que planteja estudiar fórmules per ampliar la protecció existent.

Entre els espais destacats hi ha la badia de Pals, entre l’Estartit i Begur, que acull praderies submarines de Cymodocea nodosa i zones de cria i alimentació de diverses espècies marines. L’estudi considera prioritari preservar aquests hàbitats per afavorir la biodiversitat del litoral del Baix Empordà.

La proposta també inclou la badia de Roses, entre Roses i l’Escala, que connecta els parcs naturals de Cap de Creus i del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. D’altra banda, l’Albera Marítima permetria reforçar la connexió amb una reserva marina francesa, mentre que l’Espai Marí Empordà 2 abasta una extensa zona de plataforma continental.

L’estudi també alerta de mancances en la gestió dels espais marins actualment protegits. Segons la federació, només dues de les deu figures de protecció de la Costa Brava Nord disposen d’un pla rector d’ús i gestió: el Parc Natural de Cap de Creus i la Reserva Marina de les Illes Medes.

Per aquest motiu, SOS Costa Brava reclama més recursos per a la vigilància, el control del fondeig i la pesca recreativa, així com un seguiment científic més continuat. També considera necessari millorar la coordinació entre la Generalitat i l’Estat.

La federació defensa la creació d’una xarxa marina connectada, en lloc de quatre espais protegits aïllats. Aquesta proposta pretén facilitar la conservació dels hàbitats i incorporar criteris ambientals compartits en la planificació del litoral.

A més, l’entitat vincula les seves propostes a l’objectiu europeu de protegir almenys el 30% del medi marí abans del 2030, amb un 10% sota protecció estricta. Segons SOS Costa Brava, aquestes mesures també contribuirien a preservar els recursos pesquers i afavorir el turisme sostenible.

L’estudi s’ha presentat a l’Auditori Josep Irla de Girona davant d’un centenar de persones. Amb aquest document, la federació vol aportar informació tècnica a les administracions per estudiar futures mesures de conservació del litoral empordanès.