L’Ítaca Sant Joan reuneix unes 15.000 persones a l’Estartit

Per
Redacció
-
ítaca sant joan

Prop de 15.000 persones han passat pel Festival Ítaca Sant Joan durant tres jornades a la platja Gran de l’Estartit. La xifra manté el festival entre les grans cites musicals de l’inici de l’estiu. L’organització valora de manera positiva la resposta del públic. L’edició anterior va assolir un rècord històric amb Oques Grasses. Aquest any, el festival ha consolidat el seu model i ha mantingut un volum elevat d’assistència.

La revetlla de Sant Joan va tancar les tres jornades de música amb 31Fam, Cupido, Barry B, Ven’nus i la DJ Trapella. Ven’nus va obrir la nit amb una proposta íntima. Cupido va continuar la festa amb les seves cançons més conegudes. Trenta-u Fam va oferir un concert intens davant el públic de la platja. Barry B va presentar les cançons del treball Infancia mal calibrada. La DJ Trapella va tancar la jornada de matinada i va convertir la platja en una gran pista de ball.

La nit també va incloure la tradicional foguera de Sant Joan. Els petards, els coets i els focs artificials van il·luminar el cel de l’Estartit. Un altre moment destacat va ser l’espectacle de prop de 500 drons. Les figures de llum van cobrir el cel davant les illes Medes. L’organització el presenta com el muntatge més gran fet fins ara a la Costa Brava. L’espectacle s’ha convertit en un dels elements més singulars del festival.

El Festival Ítaca també ha estrenat aquest any la proposta Ítaca Plaça. L’activitat va omplir el centre de l’Estartit dissabte al migdia. La proposta va combinar música i vermut en un espai obert. El festival vol mantenir aquest format en futures edicions. L’objectiu és reforçar el vincle amb el municipi i ampliar les activitats fora del recinte principal.

La programació també ha inclòs el comiat temporal de Love of Lesbian a les comarques gironines. La Maravillosa Orquesta del Alcohol va tornar al festival amb una actuació molt esperada. Carlos Ares va reforçar la seva projecció dins l’escena musical estatal. La Ludwig Band, Remei de Ca la Fresca i Dan Peralbo i el Comboi van completar el cartell. Les actuacions van mostrar el bon moment de la música en català i el retorn de les guitarres.

El codirector artístic del festival, Fran Arnau, ha destacat la confiança del públic. També ha defensat la qualitat de la programació, els preus populars i l’entorn de l’Estartit. Segons Arnau, la resposta dels assistents reforça la continuïtat del projecte i permet mantenir-lo dins la primera línia cultural del país.

El festival encara no ha acabat la seva catorzena edició. La programació continuarà aquest divendres a la Pera amb la cantautora Anna Andreu. El diumenge 5 de juliol arribarà l’última parada a Calella de Palafrugell. Els Amics de les Arts protagonitzaran el concert final. Ítaca manté així la seva aposta per la música en directe, els preus populars i la cultura als pobles de l’Empordà.

Stop Macro Parc qualifica de «barbaritat» l’aval a la plataforma de l’eòlica marina i creu que hi ha marge per aturar-la

Per
ACN
-

Stop Macro Parc Eòlic Marí ha qualificat de «barbaritat» i «desgavell» l’aval de l’Estat a la plataforma d’assaig Plemcat que es projecta a Roses (Alt Empordà). El portaveu de l’entitat, Jordi Ponjoan, recela que la declaració d’impacte ambiental (DIA) sigui favorable quan un estudi alertava que els aerogeneradors perjudicarien fins a 135 espècies vulnerables. Ponjoan subratlla, però, que encara hi ha marge per aturar el Plemcat, tant per via administrativa com judicial. D’altra banda, el director de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), Jordi Puigcorbé, detalla que la DIA inclou mesures «exigents» però també «assumibles» que reforcen l’objectiu del Plemcat: «Desenvolupar de manera sostenible l’eòlica marina a casa nostra».

Cara i creu de la declaració ambiental favorable al Plemcat, que suposa tancar un tràmit administratiu cabdal perquè la futura plataforma d’assaig de l’eòlica marina a la Costa Brava tiri endavant. La cara la posa l’IREC, que és qui promou el projecte per instal·lar tres aerogeneradors a la zona com a pas previ per als futurs parcs comercials. La creu, la plataforma que des del minut zero s’ha oposat a la instal·lació de molins de vent flotants al golf de Roses.

El director de l’IREC ha aplaudit el vistiplau que el Ministeri per a la Transició Ecològica ha donat al Plemcat. Jordi Puigcorbé ha subratllat que la declaració ambiental favorable suposa un aval per al projecte, en què ja fa més de dos anys que s’hi treballa i que involucra «tant investigadors de l’Institut com altres col·laboradors externs».

Tot i no entrar-hi amb detall, entre d’altres perquè encara s’està estudiant el contingut de la DIA, Puigcorbé sí que ha avançat que la declaració s’acompanya de mesures ambientals «exigents» però també «assumibles», que s’aniran treballant en els pròxims mesos, i que abasten no tan sols la fase de construcció del Plemcat sinó també l’operativa de la plataforma.

«Són mesures exigents, que s’alineen també amb el fet que el Plemcat és un projecte pioner», precisa el director de l’IREC. «I que sobretot reforcen l’objectiu primordial de la plataforma d’assaig, que és desenvolupar de manera sostenible l’eòlica marina a Catalunya a través de la investigació i la recerca», ha conclòs Jordi Puigcorbé.

Fins a 135 espècies

Per a Stop Macro Parc Eòlic Marí, però, la valoració de la DIA favorable és diametralment oposada. El seu portaveu, Jordi Ponjoan, assegura que el fet que l’Estat hagi donat llum verda al projecte és una «barbaritat» i un «desgavell». També, perquè «sobta» que des de Madrid el Ministeri hagi emès una resolució favorable quan hi ha un estudi, dut a terme per la UdG, la UPC i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) que, entre d’altres, conclou que l’eòlica marina al golf de Roses perjudicaria fins a 135 espècies vulnerables.

En espera d’estudiar què concreta la declaració, Ponjoan també creu que encara hi ha marge per aturar el Plemcat. De fet, subratlla que encara s’han de respondre les al·legacions en contra de la plataforma d’assaig que han fet tant les entitats opositores com tots els ajuntaments que es veuran afectats per la línia elèctrica d’evacuació.

I no tan sols aquestes, sinó que Stop Macro Parc també està pendent que es resolguin les al·legacions que l’entitat que van fer contra els Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), demanant sotmetre’ls a una avaluació ambiental específica per demarcacions. «Per tant, la DIA allò que fa és posar-nos encara més en guàrdia», ha afirmat Ponjoan.

El portaveu d’Stop Macro Parc també creu que encara hi ha marge per aturar tant el Plemcat com els futurs parcs comercials al gol de Roses. «De fet, estem convençuts que no es farà res», afirma Ponjoan. D’entrada, per via administrativa; però si cal, anant als tribunals a través de contenciosos o altres fórmules.

«És una batalla llarga, i la declaració ambiental favorable és una bona notícia per als promotors; però encara ens queda molt recorregut per fer i molts passos per esgotar», afirma. «Per tant, seguim ferms amb la nostra oposició perquè l’eòlica marina s’implanti en aquest espai natural tan important, i que l’afectarà tant per mar com per terra de manera substancial», conclou Jordi Ponjoan.

CaixaBank i la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre renoven el seu conveni de col·laboració

Per
Redacció
-
Foto signatura conveni Caixabank costa brava centre

CaixaBank destinarà 100 milions d’euros a finançar les empreses turístiques de la Costa Brava Centre. Aquesta línia de crèdit permetrà impulsar reformes i renovar les instal·lacions dels establiments. També facilitarà liquiditat per cobrir les despeses habituals dels negocis. La iniciativa forma part del nou acord amb la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre.

Les dues entitats han renovat el seu conveni de col·laboració comercial i financera. L’acord ofereix condicions preferents als membres de l’organització empresarial. Òscar Ferrer Castellví va signar el document com a director comercial de Banca d’Empreses de Catalunya Nord-est. Bàrbara Hallé Boix també va formalitzar l’acord com a presidenta de la Unió.

Els associats podran utilitzar el finançament per renovar habitacions, cuines, zones comunes i altres instal·lacions. També tindran solucions per gestionar la tresoreria i mantenir l’activitat diària. El conveni inclou serveis d’assegurances, banca digital i gestió financera. CaixaBank adaptarà aquests productes a les necessitats dels hotels, càmpings i allotjaments turístics.

Les empreses també accediran als serveis de l’àrea d’Hotels i Turisme de CaixaBank. Aquesta divisió especialitzada treballa amb prop de 12.000 clients del sector turístic. El servei compta amb una trentena de professionals especialitzats. També rep el suport de prop de 1.500 assessors de banca empresarial repartits pel territori.

La Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre difondrà l’oferta entre els seus associats. L’entitat també informarà sobre noves promocions vinculades al conveni. Aquestes iniciatives es podran dirigir al col·lectiu empresarial o al públic general. L’objectiu és facilitar l’accés als serveis i reforçar la competitivitat del sector.

L’àrea d’Hotels i Turisme de CaixaBank ofereix solucions específiques per als negocis d’allotjament. Els seus serveis s’adrecen a hotels, apartaments turístics, càmpings i altres establiments. L’entitat busca millorar la rendibilitat dels negocis i simplificar la gestió diària. Aquest suport inclou finançament, assessorament especialitzat i eines per ordenar els recursos de cada empresa.

La Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre és una entitat sense ànim de lucre. L’organització defensa els interessos de les empreses d’hostaleria i turisme. La major part dels seus membres desenvolupen l’activitat al Baix Empordà.

L’origen de la revetlla de Sant Joan: una nit de foc entre el solstici i la tradició

Per
Redacció
-
Revetlla de Sant Joan . Imatge generada amb IA
Revetlla de Sant Joan . Imatge generada amb IA

La revetlla de Sant Joan és una de les celebracions més arrelades als territoris de parla catalana. Cada 23 de juny, fogueres, petards, música, sopars populars i coques marquen una nit que anuncia l’arribada de l’estiu. La festa cristiana commemora el naixement de sant Joan Baptista, però bona part dels seus rituals provenen de celebracions molt anteriors relacionades amb el solstici i els cicles de la natura.

Les societats agrícoles europees celebraven el moment de l’any en què el dia assolia la màxima durada. A partir del solstici, que té lloc habitualment entre el 20 i el 21 de juny, les hores de llum comencen a disminuir. Moltes comunitats encenien grans focs per reforçar simbòlicament el sol, protegir les collites i purificar persones, animals i habitatges. Saltar les flames, cremar objectes vells o recollir plantes abans de l’alba formava part d’un univers de creences que atribuïa a aquella nit propietats extraordinàries.

Amb l’expansió del cristianisme, aquestes pràctiques es van integrar en el calendari religiós. La celebració es va associar a sant Joan Baptista i es va fixar el 24 de juny, sis mesos abans de Nadal. La vigília va conservar el protagonisme del foc i hi va incorporar processons, balls i àpats col·lectius. A Catalunya, la revetlla va adquirir una forta dimensió comunitària: els veïns recollien fustes i mobles vells, construïen fogueres als carrers i compartien la nit al voltant de les flames.

La coca de Sant Joan, elaborada habitualment amb fruita confitada, pinyons, crema o llardons, és un altre dels elements característics de la festa. Els petards i els focs artificials, incorporats amb el pas del temps, han reforçat el caràcter sorollós de la celebració i la idea del foc com a element protector.

La Flama del Canigó, un foc de germanor

La Flama del Canigó és una tradició contemporània que va donar un nou significat col·lectiu a les fogueres de Sant Joan. El seu origen se situa a la Catalunya Nord. El 1955, l’excursionista Francesc Pujade va encendre un foc al cim del Canigó, inspirat pel poema Canigó de Jacint Verdaguer. El 1963, juntament amb Joan Iglesias i el Cercle de Joves de Perpinyà, va impulsar la baixada del foc per encendre les fogueres del Rosselló, la vall del Tet i el Vallespir.

El 1966, la Flama va travessar per primera vegada la frontera administrativa pel coll d’Ares, en un acte de germanor entre catalans dels dos vessants dels Pirineus. El foc es conserva durant l’any al Castellet de Perpinyà i, la nit del 22 al 23 de juny, es porta al cim per renovar-lo. Des d’allà, equips de voluntaris el distribueixen per pobles i ciutats. La Flama simbolitza la continuïtat de la cultura catalana, la germanor i la unitat dels territoris de parla catalana.

Aquest 2026, la Flama arribarà a quinze pobles i nuclis del Baix Empordà: Ultramort, la Pera, Cassà de Pelràs, la Bisbal d’Empordà, Palamós, Begur, Jafre, Sant Sadurní de l’Heura, Sant Feliu de Guíxols, la Tallada d’Empordà, Verges, Bellcaire d’Empordà, l’Estartit, Torroella de Montgrí i Pals. Les rebudes inclouran cercaviles, lectures del manifest, actuacions populars i l’encesa de les fogueres.

Les exportacions de les càrnies gironines cauen un 24% a l’abril i les de les farmacèutiques baixen a la meitat

Per
ACN
-
exportacions

Les exportacions de les càrnies gironines no remunten i continuen notant l’impacte dels aranzels que la Xina aplica al porc. Segons recull l’estadística del Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa, durant el mes d’abril les vendes a l’exterior d’aquest clúster han caigut fins a un 24% (passant dels 152,48 MEUR als 117,03). En paral·lel, les farmacèutiques també registren una davallada acusada de les exportacions durant l’abril. En aquest cas, de més del 50% (perquè dels 87,06 milions de l’any passat ara es passa als 42,12). La nota positiva la posen els fabricants de maquinària, però tot i això, en global les exportacions gironines tanquen l’abril a la baixa, amb una caiguda del 2,6%. En el que portem d’any, el descens ja se situa al 4,6%.

L’última estadística d’exportacions que ha fet pública el Ministeri torna a recollir, com ja és la tònica dels darrers mesos, l’impacte dels aranzels que la Xina va aplicar a la UE com a represàlia pels gravàmens del cotxe elèctric. D’entrada, en el cas del porc, aquest impost temporal (que s’aplica durant cinc anys) va situar-se en el 20%. Tot i que després de tancar la investigació antidúmping, el gegant asiàtic va rebaixar-lo fins al 9,8% per a les càrnies catalanes.

Els aranzels han suposat que les vendes de porc cap a la Xina -un dels principals mercats dels escorxadors gironins a l’exterior- es frenessin. I aquest abril, als descensos acumulats se n’hi suma un altre. Perquè les exportacions de les càrnies de la demarcació han caigut fins a un 24%.

Segons recull l’estadística del Ministeri, les càrnies han exportat per valor de 117,03 MEUR. A l’abril del 2025, la xifra s’havia situat en 152,48 MEUR. En paral·lel, si es fa una ullada als principals destins, la Xina ja se situa en l’onzena posició del llistat (quan abans era un dels països que ocupava els primers llocs). D’un any per l’altre, les exportacions des de Girona cap al gegant asiàtic han caigut a més de la meitat (perquè dels 29,89 MEUR de l’abril del 2025 ara s’ha passat als 13,98).

De retruc, el pes que té el clúster carni dins l’agroalimentari gironí també comporta que aquest sector tanqui l’abril a la baixa. En concret, amb un descens del 15,6% d’exportacions (situant-se en 255,2 MEUR). A més de la carn, també reculen en vendes a l’exterior els preparats alimentaris, els articles de confiteria o la llet i els seus derivats. Per contra però -aquí hi té molt a veure la planta de Nestlé a Girona- s’ha exportat més cafè (de 14,76 milions a 21,45).

Farmacèutiques i químiques, també a la baixa

La situació que viu l’agroalimentari també es reprodueix amb la indústria químiques i, sobretot, les farmacèutiques. Perquè el sector, considerat un dels motors de les exportacions gironines a l’exterior, tanca l’abril amb un descens del 6,3% de vendes a l’estranger (i se situa en 140,4 MEUR).

En aquest cas, aquesta reculada s’explica -sobretot- per la davallada que ha experimentat la indústria del medicament. Les farmacèutiques, de fet, han vist com les seves exportacions queien a més de la meitat d’un any per l’altre. Si a l’abril del 2025 van exportar per valor de 87,06 MEUR, aquest any tan sols s’han quedat en 42,12.

Per contra, l’únic sector dels tres que capitaneja l’economia exterior a Girona i que tanca l’abril a l’alça són els fabricants de maquinària. En aquest cas, les seves exportacions han passat dels 50,15 milions d’euros als 62,30.

L’increment d’exportacions en maquinària, però, no contribueix a eixugar les davallades de la resta de sectors i productes. I això fa que, en global, aquest abril es tanqui de nou a la baixa. En concret, amb un descens del 2,6% (i un valor global de 725,1 MEUR).

França, Alemanya i Itàlia

Si es passa la lupa per destins, com ja és habitual, per proximitat França continua essent el principal mercat dels productes gironins a l’exterior. Aquest abril, les empreses de la demarcació han fet vendes al país gal per valor de 168,11 MEUR (lleugerament per sota dels 169,03 de l’any passat).

En segon lloc del llistat, s’hi situa Itàlia. En aquest cas, però, aquí s’hi ha exportat més (passant dels 58,09 als 83,42 MEUR). Els següents països, per volum de vendes, són Alemanya, Portugal, el Regne Unit, Polònia, els Països Baixos, Bèlgica, Romania i els Estats Units.

Un 4,6% menys

Els descensos d’aquest abril se sumen també als que ja es portaven acumulant des de l’inici del 2026. I això fa que, durant el primer quadrimestre d’any, les exportacions gironines ja arrosseguin una caiguda del 4,6% en comparació amb l’any passat. Entre gener i abril, les vendes de les empreses a l’exterior se situen en 2.766,1 milions d’euros.

El Govern reserva 21 milions per millorar tres carreteres del Baix Ter

Per
Redacció
-
privat:-la-plataforma-que-reclama-millorar-les-carreteres-del-baix-ter-demana-que-els-pressupostos-incloguin-totes-les-vies
Privat: La plataforma que reclama millorar les carreteres del Baix Ter demana que els pressupostos incloguin totes les vies

El Govern de la Generalitat preveu destinar 21 milions d’euros al condicionament de les carreteres GI-633, GI-634 i GI-643, que connecten diversos municipis del Gironès i del Baix Empordà. La inversió forma part del nou programa d’infraestructures de mobilitat, dotat amb 4.350 milions d’euros per als pròxims deu anys.

La partida afecta alguns dels principals eixos viaris del Baix Ter, una zona que fa anys que reclama millores de seguretat, ampliacions de calçada i actuacions per adaptar les carreteres a l’augment del trànsit. Malgrat això, l’anunci deixa oberta una qüestió: com encaixen aquests 21 milions amb els prop de 50 milions d’euros que la Generalitat va anunciar el gener per modernitzar el conjunt de la xarxa viària del territori.

Prop de 50 milions anunciats al gener

Aquell paquet d’actuacions incloïa projectes a les GI-633 i GI-634 entre Colomers i Verges, diversos trams de la GI-643, la GI-642 entre la Pera i Parlavà, la C-31 entre Ullà i Verges i altres millores de seguretat. També incorporava l’antena sud de Torroella de Montgrí, pensada per descongestionar el pont del Ter.

Una de les actuacions principals era el condicionament de les GI-633 i GI-634 entre Colomers i Verges, pressupostat en 14,1 milions d’euros. El projecte preveu ampliar la calçada fins als nou metres, construir un itinerari paral·lel per a vianants i fer noves rotondes a Colomers i Jafre.

Pel que fa a la GI-643, els projectes anunciats sumaven 7,1 milions entre Parlavà i Serra de Daró i 6,5 milions entre Serra de Daró, Gualta i Torroella de Montgrí. L’eixamplament de la C-31 entre Ullà i Verges estava valorat en 10 milions més.

La plataforma «‘Prou excuses. Carreteres segures al Baix Ter»  reclama totes les actuacions

La plataforma Prou excuses. Carreteres segures al Baix Ter, sorgida arran dels accidents registrats a la xarxa viària de la zona, ja va alertar aquest juny que les partides pressupostades eren insuficients. L’entitat assegurava que la inversió consignada fins aleshores era de 16,5 milions d’euros i reclamava recuperar el compromís global de prop de 50 milions anunciat pel Govern.

La plataforma demana actuacions amb import i calendari a la GI-643, la GI-642, la GI-641 i al tram de la C-31 entre Ullà i Verges. També reclama unes condicions mínimes de seguretat, amb carrils de 3,5 metres i vorals d’entre un metre i un metre i mig. La reivindicació ha rebut el suport de 21 ajuntaments, que han aprovat mocions a favor de la millora de les carreteres del Baix Ter.

La inclusió dels 21 milions al nou pla suposa un pas endavant, però encara no permet determinar si aquesta xifra correspon només a una primera fase, si forma part del paquet global de 50 milions o si deixa fora algunes de les actuacions compromeses. La concreció dels trams, les anualitats i els calendaris d’execució serà clau per saber quin abast real tindrà la inversió al Baix Ter.

123...7.028Pàgina 1 de 7.028