El 4 de febrer de 2023, Begur va obrir al públic el Centre d’Interpretació dels Indians de Catalunya, un nou espai permanent a les Escoles Velles dedicat a explicar l’emigració a Amèrica i el llegat que aquell moviment va deixar al municipi. El centre convertia en una exposició estable una història que ja era visible als carrers de Begur, especialment en les cases construïdes pels emigrants que van tornar d’Amèrica durant el segle XIX.

La relació de Begur amb el món indià té unes dimensions poc habituals per a un municipi de la seva mida. Al llarg del segle XIX, més de 500 begurencs van travessar l’Atlàntic. Més del 87% es van establir a Cuba i la resta ho van fer en altres punts del continent americà. Una part d’aquests emigrants va tornar posteriorment al poble i va construir-hi habitatges que encara avui formen part del paisatge urbà de Begur.

Aquell llegat ja disposava de diferents vies de divulgació. Les cases indianes formaven part de les rutes patrimonials del municipi, la Fira d’Indians s’havia consolidat com un dels principals esdeveniments anuals de Begur i les Escoles Velles acollien la seu de la Xarxa de Municipis Indians de Catalunya. El nou centre permetia reunir bona part d’aquest relat en un equipament visitable durant tot l’any.

El projecte havia començat a materialitzar-se durant el 2022. El setembre d’aquell any, l’Ajuntament va formalitzar amb l’empresa Intervento 2 SL el contracte per dissenyar, produir i muntar l’espai museístic, adjudicat per 180.669,04 euros amb IVA. Quan el centre va obrir portes, l’Ajuntament va xifrar la inversió global en uns 190.000 euros, amb el suport econòmic de la Diputació de Girona.

L’equipament va ocupar tres de les quatre sales de les Escoles Velles Centre Cultural. La quarta es va mantenir com a espai per a exposicions temporals amb el nom de Sala BacanArt. La ubicació permetia concentrar en un mateix edifici diferents recursos relacionats amb la història indiana, ja que les Escoles Velles també acollien l’Arxiu Municipal, amb documentació procedent de famílies indianes, i la seu de la Xarxa de Municipis Indians.

El Centre d’Interpretació es va plantejar com un recorregut per diferents moments de l’experiència migratòria. L’exposició explica per què molts catalans van marxar cap a Amèrica, el viatge a través de l’Atlàntic, la vida al continent americà i el retorn d’una part d’aquells emigrants. A Begur, aquest últim capítol es pot observar encara en l’arquitectura, en les cases construïdes pels retornats i en altres elements que van incorporar al municipi.

La museografia es va dividir en cinc grans àmbits i va combinar documentació i fotografies amb recursos audiovisuals i interactius. Entre les escenografies hi ha la recreació d’espais d’un vaixell transatlàntic i d’interiors de cases indianes. També s’hi van incorporar pantalles, un mur interactiu, un sistema conegut com a Smart Mirror i una sala immersiva que recrea el viatge cap a Amèrica.

L’exposició buscava també incorporar altres sentits. El recorregut inclou música i havaneres i un element que permet identificar olors associades a productes arribats d’Amèrica, com el cafè, el cacau o el tabac. La proposta museogràfica havia de permetre explicar el fenomen indià més enllà dels edificis que encara es conserven al municipi i abordar tant el procés migratori com les conseqüències del retorn.

L’obertura es va repartir en dos dies. El divendres 3 de febrer es va fer un acte institucional amb representants de l’Ajuntament, la Diputació de Girona i la Xarxa de Municipis Indians de Catalunya. L’endemà, dissabte 4 de febrer, el centre va obrir-se a la població.

La jornada pública va començar amb la conferència El llegat indià de Begur, a càrrec d’Anna Castellví, gerent de la Xarxa de Municipis Indians. Després es van fer els parlaments institucionals i la primera visita comentada al nou equipament. L’acte va comptar també amb la participació del Grup de TeatrU Es Quinze i Cubanitas de Begur.

Aquell mateix dia es van presentar dos nous capgrossos vinculats a la temàtica indiana: el capità Frederic i la Cubana Ofèlia. Les dues figures s’afegien a l’imaginari festiu local i relacionaven l’estrena del centre amb altres manifestacions culturals que Begur havia anat desenvolupant al voltant d’aquesta part de la seva història.

L’obertura del Centre d’Interpretació permetia, a més, connectar l’exposició interior amb el patrimoni repartit pel poble. La visita es va complementar amb una ruta per les cases indianes mitjançant audioguia. Els continguts es van preparar en català, castellà, anglès i francès, i l’equipament va incorporar recursos perquè persones amb diversitat funcional poguessin seguir el recorregut.

Tres anys després de la inauguració, el Centre d’Interpretació continua funcionant a les Escoles Velles, al carrer Bonaventura Carreras. L’entrada continua sent gratuïta, igual que la ruta patrimonial amb audioguia, i l’equipament ofereix també visites per a grups i centres educatius.

El centre forma així part de l’oferta cultural permanent de Begur més enllà de la Fira d’Indians del setembre. La inauguració del 2023 va donar al municipi un espai estable des d’on explicar una emigració que, més d’un segle després, encara es pot llegir en bona part de l’arquitectura i del patrimoni de Begur.

Bibliografia

• Ajuntament de Begur, «Begur avança en l’habilitació del nou Centre d’Interpretació d’Indians», 15 de setembre de 2022.
• Ajuntament de Begur, «Obre les portes el nou Centre d’Interpretació dels Indians de Catalunya-Begur», 4 de febrer de 2023.
• Diputació de Girona, «Inaugurat el nou Centre d’Interpretació dels Indians de Catalunya a Begur», 6 de febrer de 2023.
• Ràdio Capital, «Begur enllesteix el nou Centre d’Interpretació dels Indians», 23 de gener de 2023.
• Ràdio Capital / ACN, «S’inaugura el Centre d’Interpretació dels Indians de Catalunya-Begur», 4 de febrer de 2023.
• TV Costa Brava, «Coneixem el Centre d’Interpretació dels Indians de Begur», 3 de setembre de 2024.
• Ajuntament de Begur, Centre d’Interpretació dels Indians, informació vigent el setembre de 2026.
• Xarxa de Municipis Indians de Catalunya, informació sobre Begur i el Centre d’Interpretació dels Indians.

El 2022 Begur va iniciar la revisió del seu Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el document que determina com es pot desenvolupar urbanísticament el municipi. El planejament vigent havia estat aprovat el 2003 i, gairebé dues dècades després, l’Ajuntament va començar els treballs per substituir-lo per un nou POUM adaptat als canvis urbanístics, ambientals, socials i legislatius dels darrers anys.

El procés va començar a prendre forma durant la primavera. El 19 d’abril, la Junta de Govern Local va aprovar els plecs per contractar la redacció de l’avanç de revisió del POUM, amb un pressupost de 93.775 euros. Era el primer pas per preparar el document que havia de definir les bases del futur planejament de Begur.

El POUM vigent havia estat aprovat definitivament el 2003. En els dinou anys transcorreguts havia acumulat 47 modificacions puntuals, set plans parcials, cinc plans especials urbanístics i dos plans de millora urbana. Al mateix temps, havien entrat en vigor noves normes i figures de planejament territorial que afectaven directament el municipi.

Una de les més importants era el Pla director urbanístic de revisió de sòls no sostenibles del litoral gironí, aprovat definitivament per la Generalitat el 2021. Aquest document obligava els municipis afectats a adaptar-hi el seu planejament general. En el cas de Begur, aquesta adaptació es va convertir en un dels motius principals per abordar la revisió del POUM.

El nou planejament havia de revisar, entre altres qüestions, les necessitats de creixement del municipi, els sectors encara pendents de desenvolupar i l’encaix de les noves construccions amb el territori. Entre els objectius hi havia preservar els espais naturals i els valors paisatgístics, històrics i culturals de Begur, reduir l’impacte ambiental dels desenvolupaments urbanístics i revisar les reserves de sòl d’acord amb les noves directrius territorials.

El contracte per redactar l’avanç es va formalitzar aquell estiu amb Interlands Ciutat i Territori SL. El 31 d’agost, l’equip redactor va presentar el pla de treball que havia de guiar el procés.

El principal pas d’aquell 2022 va arribar el 27 de setembre. El Ple municipal va aprovar el Pla de treball per a la redacció de l’Avanç del nou POUM. El document dividia els treballs en diferents fases, començant per l’anàlisi i la diagnosi del municipi i l’estudi de diverses alternatives de desenvolupament urbanístic.

La revisió incorporava també un procés de participació ciutadana. A l’octubre es va obrir una primera consulta perquè veïns, entitats i organitzacions poguessin exposar quins problemes consideraven que havia d’afrontar el nou planejament, quins objectius havia de tenir i quines alternatives calia estudiar.

Era l’inici d’un procés molt més llarg que la simple redacció d’un nou document urbanístic. Revisar el POUM significava tornar a examinar el model de creixement de Begur després de gairebé vint anys de vigència del planejament anterior i en un municipi on bona part del sòl urbà i urbanitzable estava condicionat per les noves exigències territorials i ambientals.

El següent pas important va arribar el 28 de febrer de 2023, quan el Ple va aprovar l’Avanç de revisió del POUM. El document recollia els objectius generals del nou planejament, les alternatives estudiades, els criteris urbanístics, ambientals i socials i una primera proposta d’ordenació. Durant els mesos següents es va sotmetre a informació pública i es van organitzar noves accions de participació.

Aquella aprovació va tenir també efectes immediats sobre determinades zones del municipi. L’Ajuntament va suspendre cautelarment algunes llicències urbanístiques en sectors que podien quedar afectats pel nou planejament, entre els quals hi havia Sa Riera, el Rec de Sa Tuna, l’Arbreda, Residencial Begur o diferents àmbits d’Aiguafreda. També es van suspendre temporalment noves llicències d’habitatges d’ús turístic en diversos nuclis i urbanitzacions mentre s’estudiava el seu encaix en el futur POUM.

La tramitació va continuar després de l’Avanç. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va analitzar les alternatives l’octubre de 2023 i va formular observacions que es van incorporar als treballs posteriors.

El febrer de 2025, el Ple va aprovar el Text Refós d’Alternatives de l’Avanç. El document actualitzava les opcions d’ordenació després dels informes rebuts i tornava a obrir el debat sobre com havia de créixer Begur i quins espais s’havien de preservar.

Durant la primavera del 2025 es va reprendre la participació ciutadana. Es va obrir una nova exposició pública, es van celebrar sessions informatives i es van recollir suggeriments sobre el text refós. Els debats van abordar qüestions com l’habitatge, els equipaments, la mobilitat, el patrimoni, el paisatge i el desenvolupament dels diferents nuclis i urbanitzacions.

Quatre anys després de l’inici del procés, la revisió del POUM encara no està acabada. Aquest setembre de 2026, l’Ajuntament continua definint el nou planejament i el POUM aprovat el 2003 continua sent el document urbanístic vigent.

El 2020 va començar a Begur amb un temporal que va deixar desperfectes al litoral, va obligar a tancar escoles i va afectar durant mesos l’accés al Castell. Menys de dos mesos després, la Covid-19 va transformar completament la vida del municipi. El confinament, les restriccions de mobilitat, la suspensió d’activitats i un estiu amb aforaments limitats a les platges van marcar un any excepcional.

Els primers problemes van arribar al gener. Entre els dies 20 i 23, el temporal Glòria va afectar bona part de Catalunya amb vent, pluja i un fort onatge. A Begur, les classes van quedar suspeses els dies 21 i 22 de gener a l’Escola Doctor Arruga, l’Escola Olivar Vell d’Esclanyà i la llar d’infants Ses Falugues.

El temporal va colpejar especialment el litoral. A Sa Riera, Sa Tuna, Aiguablava, Fornells i altres punts de la costa, el mar i el vent van deixar restes vegetals, brossa i desperfectes. El 23 de gener, amb l’episodi meteorològic ja superat, van començar els treballs per netejar les platges i avaluar els danys.

Una de les conseqüències es va allargar fins a l’estiu. Al febrer, una esllavissada va provocar el despreniment d’una roca de grans dimensions al marge del Castell de Begur. L’accés va quedar tancat mentre s’estudiava l’estabilitat del terreny i es preparaven les actuacions necessàries. No es va poder reobrir fins al juliol, després de col·locar una malla protectora al talús.

Durant els mesos següents es van reparar altres espais afectats pel Glòria, entre els quals Port d’Es Pi, el pàrquing de Sa Riera, Illa Roja i el Sot d’en Ferrer. La Diputació de Girona va concedir a l’Ajuntament una subvenció de 34.766,36 euros per a obres de reparació i manteniment derivades del temporal.

Quan Begur encara arrossegava algunes d’aquestes conseqüències, el març va arribar la crisi de la Covid-19.

L’11 de març, l’Ajuntament va suspendre l’activitat esportiva i lúdica al Pavelló Municipal i al Camp Municipal de Futbol. Dos dies després es van ampliar les mesures preventives, amb el tancament al públic de dependències municipals i la limitació de diferents serveis. La declaració de l’estat d’alarma del 14 de març va restringir després els desplaçaments a tot l’Estat.

A Begur, les segones residències van convertir la mobilitat en una qüestió especialment present durant aquelles setmanes. Des del 18 de març, la Policia Local va començar a fer controls a les entrades i sortides del municipi per comprovar els desplaçaments. Els dispositius es van reforçar durant els caps de setmana i, especialment, per Setmana Santa.

Els controls no significaven, però, que s’hagués produït una arribada massiva de residents temporals. A principis d’abril, el mateix Ajuntament indicava que no havia detectat un increment important de persones procedents de segones residències. La vigilància es mantenia per evitar els desplaçaments que incomplissin les restriccions.

La vida quotidiana es va traslladar a les cases. Les escoles van passar a l’ensenyament a distància i l’Ajuntament va reunir prop d’una trentena d’ordinadors i 15 routers 4G per facilitar que els alumnes de Begur i Esclanyà que no disposaven de l’equipament necessari poguessin continuar les classes.

També van aparèixer iniciatives de voluntariat. Al març, un grup de veïns es va organitzar per cosir mascaretes casolanes destinades especialment a persones grans i col·lectius vulnerables. La Fleca La Palma facilitava roba, fil i goma elàstica a les persones que volguessin participar-hi.

La pandèmia va alterar també el calendari habitual de Begur. El 27 de març es va anul·lar la 22a Campanya Gastronòmica del Peix de Roca, que s’havia de celebrar entre el 25 d’abril i el 7 de juny. Era una de les cites tradicionals de la primavera i no es recuperaria fins a l’any següent.

Al juny es va confirmar que tampoc se celebraria la 17a Fira d’Indians, prevista del 4 al 6 de setembre. També es va suspendre el Festival de Música de Begur, que havia d’arribar a la 43a edició. La impossibilitat de gestionar esdeveniments multitudinaris amb les limitacions d’aforament va obligar a modificar bona part de la programació cultural de l’estiu.

El Festival de Música va tenir una alternativa de dimensions més reduïdes. Entre el 4 i el 21 d’agost es va celebrar el primer Petit Festival de Begur, amb actuacions d’Alba Carmona, Miquel Abras, Glaucs i David Mauricio al pati de les Escoles Velles i a l’església d’Esclanyà. Els concerts es van adaptar als aforaments i a les mesures sanitàries vigents.

Mentrestant, el desconfinament havia començat progressivament. Begur va entrar en fase 1 el 18 de maig i en fase 2 l’1 de juny. Bars, restaurants, comerços i allotjaments van poder anar recuperant activitat, encara amb limitacions d’aforament i mesures de prevenció.

L’arribada de l’estiu va portar un repte particular per a un municipi turístic i costaner. Des de l’1 de juliol, l’Ajuntament va començar a controlar l’ocupació de totes les platges. La majoria mantenien l’accés lliure, però Sa Tuna i Aiguablava tancaven quan arribaven al màxim permès i comptaven amb mesures específiques per separar els banyistes. L’ocupació es podia consultar en línia.

A Sa Tuna, per exemple, la capacitat fixada era de 87 persones. A Aiguablava, les limitacions van arribar a provocar cues a primera hora del matí i imatges de banyistes afanyant-se a aconseguir lloc quan s’obria l’accés. Era una de les escenes que millor resumien fins a quin punt l’estiu de 2020 era diferent dels anteriors.

El 2020 havia començat amb el Glòria transformant durant uns dies la costa de Begur. Va acabar, però, marcat sobretot per una pandèmia que havia modificat el funcionament de les escoles, els serveis municipals, les activitats culturals, el turisme, la restauració i fins i tot la manera d’anar a la platja.

En només dotze mesos, Begur havia passat de reparar els desperfectes d’un temporal excepcional a aprendre a conviure amb mascaretes, controls de mobilitat, aforaments i activitats adaptades. Dos episodis molt diferents que van convertir el 2020 en un dels anys més singulars de la història recent del municipi.

Bibliografia

Ajuntament de Begur, 21 de gener de 2020. Queden suspeses les classes els dies 21 i 22 de gener a tots els centres educatius pel temporal Glòria.
Consulta la notícia

Ajuntament de Begur, 23 de gener de 2020. Comença la neteja de les platges després del temporal Glòria.
Consulta la notícia

Ajuntament de Begur, 3 de juliol de 2020. El Castell de Begur reobre les seves portes aquest mes de juliol.
Consulta la notícia

Ajuntament de Begur, març-abril de 2020. Informacions sobre les restriccions de mobilitat, els controls policials, el confinament i les mesures municipals contra la Covid-19.
Controls de mobilitat

Ajuntament de Begur, 14 d’abril de 2020. L’Ajuntament garantirà el dret a l’educació durant el confinament.
Consulta la notícia

Ajuntament de Begur, 27 de març de 2020. Anul·lada la XXII Campanya del Peix de Roca de Begur.
Consulta la notícia

Ajuntament de Begur, 9 de juny de 2020. La Fira d’Indians de Begur s’ajorna fins al 2021.
Consulta la notícia

Ajuntament de Begur, 3 de juliol de 2020. Informació sobre el control d’aforament de les platges durant l’estiu.
Consulta la notícia

Ràdio Capital, 21 de gener de 2020. VÍDEOS: El temporal de llevant castiga el Baix Empordà.
Consulta la notícia

Ràdio Capital, 11 de març de 2020. Begur suspèn l’activitat al pavelló i al camp de futbol pel coronavirus.
Consulta la notícia

Ràdio Capital, 8 de juny de 2020. Begur cancel·la la Fira d’Indians i el Festival de Música.
Consulta la notícia

Ràdio Capital, 31 de juliol de 2020. Llargues cues i corredisses de banyistes per aconseguir el millor lloc a platges de Begur.
Consulta la notícia