Palamós i l’Ametlla de Mar han començat a preparar les activitats per commemorar els deu anys del seu agermanament, una efemèride que arribarà el 2027. Els dos ajuntaments volen aprofitar l’aniversari per reforçar una relació marcada pels vincles familiars, socials, culturals i pesquers entre les dues poblacions.
L’alcaldessa de Palamós, Maria Puig, i l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, s’han reunit aquesta setmana a Palamós per començar a definir la programació. La trobada ha servit per plantejar les primeres activitats, que començaran durant els pròxims mesos i tindran el seu moment principal al llarg de l’any vinent.
Les festes majors dels dos municipis es plantegen com dos dels punts destacats de la futura programació. Els ajuntaments també volen donar protagonisme a les entitats locals i fomentar els intercanvis entre els habitants de Palamós i l’Ametlla de Mar.
Les propostes abordaran àmbits com la cultura, el patrimoni, la gastronomia, l’esport i les activitats festives. Els dos consistoris també volen fomentar especialment la participació dels joves i de la gent gran, amb l’objectiu d’ampliar els contactes entre el teixit social de les dues poblacions.
Aquesta primera reunió tindrà continuïtat amb noves trobades entre representants dels dos ajuntaments. Els pròxims contactes comptaran amb responsables polítics i personal tècnic municipal per concretar les activitats i establir-ne el calendari.
Palamós i l’Ametlla de Mar van formalitzar el seu agermanament l’any 2017, però els vincles entre les dues poblacions venen de molt abans. La condició de municipis costaners i el pes de l’activitat pesquera van afavorir una estreta relació durant bona part del segle passat.
Durant la primera meitat del segle vint i fins als anys seixanta, diverses famílies de pescadors de l’Ametlla de Mar es van traslladar a Palamós. Els seus descendents han arribat en molts casos a la quarta generació i formen part de l’actual comunitat pesquera palamosina.
La relació institucional també té més de mig segle d’història. L’Ametlla de Mar va dedicar un carrer a Palamós l’any 1975. Aquell mateix estiu, Palamós va donar el nom de l’Ametlla de Mar al carrer situat entre la plaça de la Catifa i el far, en una mostra de reciprocitat entre les dues poblacions.
La Bisbal d’Empordà ha acollit aquest divendres una nova parada del Pla de Govern al territori, una iniciativa amb què la Generalitat vol explicar de manera directa a la ciutadania quines són les principals actuacions previstes a cada comarca i com es desplegaran al llarg de la legislatura. El vehicle informatiu s’ha instal·lat a l’encreuament entre el carrer Cavallers i l’avinguda les Voltes, on s’ha distribuït informació sobre els projectes que el Govern té en marxa o en planificació al Baix Empordà.
Entre les actuacions destacades hi ha la planificació del nou Hospital de Palamós, un dels equipaments sanitaris més importants previstos a la comarca, així com diferents projectes per ampliar i renovar la xarxa d’atenció primària. En aquest àmbit, la Generalitat també inclou el nou centre d’atenció primària de Calonge i Sant Antoni, el centre Josep Alsina i Bofill de Palafrugell i el futur consultori local de Begur.
El Govern també situa entre les prioritats del Baix Empordà la millora de diverses carreteres del Baix Ter, amb actuacions destinades a eixamplar alguns trams i reforçar-ne la seguretat i la capacitat. Aquestes intervencions formen part d’un paquet d’actuacions més ampli sobre infraestructures i serveis públics que la Generalitat considera estratègic per al conjunt de la comarca.
En matèria d’habitatge, la Generalitat assegura que ja disposa dels terrenys necessaris per impulsar prop de 500 habitatges protegits en diferents municipis del Baix Empordà. Aquesta actuació s’emmarca dins l’objectiu d’ampliar el parc d’habitatge assequible i donar resposta a les dificultats d’accés a l’habitatge, especialment en zones amb una forta pressió residencial i turística.
L’àmbit educatiu també concentra diverses actuacions, entre les quals hi ha la construcció de l’escola de Vall-llobrega i la previsió de la futura Escola Fanals d’Aro, a Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró. A més, els ajuntaments de la comarca rebran prop de dos milions d’euros a través d’un fons de cooperació destinat a reformes, adequacions i treballs de manteniment als centres educatius.
Pel que fa a seguretat i emergències, el Govern preveu construir un nou parc de bombers a la Vall d’Aro, amb una inversió aproximada de cinc milions d’euros. També contempla l’ampliació dels equipaments del cos de Mossos d’Esquadra a Sant Feliu de Guíxols i la Bisbal d’Empordà, amb l’objectiu de reforçar la capacitat operativa i adaptar els espais a les necessitats actuals.
Entre els projectes socials hi figura igualment l’ampliació de la residència de gent gran Vila Vella de Torroella de Montgrí, mentre que en l’àmbit cultural el Govern destaca l’impuls del Museu Thyssen a Sant Feliu de Guíxols com un dels equipaments amb més projecció previstos a la comarca.
El Pla de Govern de la legislatura s’articula al voltant de cinc grans prioritats, centrades en la prosperitat, la transició energètica i ambiental, l’equitat social, la millora dels serveis públics i l’autogovern. La iniciativa que ha fet parada a la Bisbal busca precisament traslladar aquests objectius al territori i explicar com es concreten en projectes i inversions d’àmbit local i comarcal.
Les treballadores de la Fundació Palafrugell Gent Gran denuncien una manca de personal que «s’arrossega des de fa anys». Consideren que aquesta situació provoca una sobrecàrrega física i emocional per la plantilla.
Roser Huete, l’actual assessora del sindicat Coordinadora Obrera Sindical (COS), assegura que el problema es va començar a fer evident fa més d’una dècada. Explica que la plantilla ja era ajustada quan es va omplir el nou centre.
Segons Huete, les necessitats assistencials dels residents també han augmentat amb els anys. Moltes persones ingressen ara amb més dependència i amb diverses patologies. La representant sindical considera que aquest canvi obliga a dedicar més temps i més recursos a cada resident. Tot i això, assegura que la dotació de personal no ha crescut al mateix ritme. Huete parla de la ràtio del centre:
Explica que «quan no es troba personal extern per cobrir una absència, la substitució recau sovint en treballadors del mateix centre» i això obliga part de la plantilla a repetir torns i acumular més dies de feina.
«El servei s’està donant a costa de la salut de les treballadores, i això és el que no pot ser»
Roser Huete explica que cal donar «un servei de primera», però amb condicions dignes per les treballadores i pels usuaris:
A la vegada, també relaciona la dificultat per trobar personal amb les condicions laborals del sector. Considera que les cures continuen sent una professió poc atractiva per la càrrega física, la responsabilitat i les condicions salarials.
Aquesta setmana, els treballadors van decidir acudir a la Inspecció de Treball després d’una assemblea i d’una reunió amb els responsables del servei. La plantilla considera que la sobrecàrrega pot afectar la prevenció de riscos laborals. També reclama una revisió més profunda del model de personal i del finançament del centre.
«Cal dignificar la professió i dotar-la de recursos»
Huete també alerta de la pèrdua de professionals amb experiència i vocació. Considera que les condicions laborals dificulten retenir una plantilla formada i compromesa amb les cures.
Segons explica, alguns treballadors acaben marxant cap a altres sectors amb millors salaris i menys càrrega laboral. Aquesta situació dificulta encara més garantir una plantilla estable.
La representant sindical reclama dignificar la professió, millorar les condicions i destinar més recursos al servei. També demana una major implicació de les administracions.
L’Ajuntament assegura es disposa d’un equip complementari per cobrir absències imprevistes
Per la seva banda, l’Ajuntament de Palafrugell assegura que «és conscient de les dificultats que afecten el conjunt del sector residencial«. Assenyala l’augment de les necessitats assistencials, l’absentisme i la dificultat per trobar determinats professionals.
Segons les dades facilitades per la Fundació, prop de tres de cada quatre treballadors tenen contracte fix. El consistori també assegura que «el centre compleix la ràtio exigida pel Departament de Drets Socials«.
Expliquen que durant aquest any s’ha incorporat mitja plaça d’auxiliar d’infermeria i que al juny també es van contractar temporalment tretze auxiliars d’infermeria. Des de l’Ajuntament també asseguren que el centre disposa d’un equip complementari i que aquest personal cobreix absències imprevistes i reforça els torns quan és necessari.
L’Ajuntament defensa que la Fundació continua treballant per millorar el servei i també destaca que prop de setanta persones esperen una plaça privada al centre.
El consistori aposta per continuar analitzant les necessitats de personal amb la representació de les treballadores. També afirma que respecta la denúncia davant la Inspecció de Treball. La Fundació Palafrugell Gent Gran, segons l’Ajuntament, col·laborarà amb qualsevol actuació o requeriment que pugui rebre.
L’Empordà continua tenint una presència limitada als principals informatius audiovisuals de Catalunya, malgrat situar-se entre les comarques gironines amb més cobertura. Segons un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), el Baix Empordà va concentrar el 2,4% del temps de notícia durant el 2025, mentre que l’Alt Empordà va arribar al 3,2%, molt lluny del 43,9% que va acumular el Barcelonès. En total, el conjunt de l’Empordà suma una cobertura del 5,6%.
L’estudi analitza més de 10.500 notícies emeses per TV3, Catalunya Ràdio, RAC1 i RTVE Catalunya al llarg del 2025. Les dades evidencien una forta concentració informativa al voltant de Barcelona, però també mostren que les comarques gironines mantenen una presència superior a la d’altres demarcacions del país.
A les comarques de Girona, el Gironès és el territori amb més presència mediàtica, amb un 6,3% del temps de notícia. El segueixen l’Alt Empordà (3,2%), el Baix Empordà (2,4%), la Garrotxa (1,7%), la Selva (1%) i el Pla de l’Estany (0,3%). Les dades situen l’Empordà entre les comarques amb més visibilitat fora de l’àrea metropolitana de Barcelona.
TV3, el mitjà que més cobertura ha fet de l’Empordà
Si ens fixem mitjà per mitjà i mirem els percentatges, veiem que en els continguts de TV3, el Baix Empordà va aparèixer un 2,4%; a Catalunya Ràdio, un 1,3%; a RAC1, un 1,1%; a TVE Catalunya, un 1%; i al canal 2Cat de RTVE no apareix un percentatge perquè no es va fer prou cobertura de la comarca per poder agafar una mostra orientativa.
Pel que fa a l’Alt Empordà, el percentatge de cobertura de TV3 se situa en el 3,2%; Catalunya Ràdio va donar una cobertura de l’1,7%; RAC1 del 0,7%; TVE Catalunya del 2,5%, mentre que a la 2Cat se situa amb un 0,6%.
El Pallars Sobirà, la Noguera, el Solsonès o el Berguedà amb menys d’un 1% de cobertura
L’informe elaborat pel CAC conclou que més de la meitat de les comarques catalanes van rebre menys de l’1% del temps de notícia durant el 2025. TV3 i Catalunya Ràdio són els mitjans que presenten una distribució territorial més equilibrada, mentre que RAC1 i TVE Catalunya concentren encara més l’atenció a Barcelona i la seva àrea d’influència.
L’estudi també posa de manifest que els municipis petits acostumen a aparèixer als informatius vinculats a fets excepcionals. En les poblacions de menys de 1.000 habitants, prop de la meitat del temps informatiu està relacionat amb qüestions mediambientals, especialment els incendis forestals, i els fets crítics arriben a representar fins al 60% de la cobertura.
Façana dels estudis de TV3 de Sant Joan Despí (3Cat)
Quines són les últimes notícies de TV3, Catalunya Ràdio, RAC1 i RTVE on ha aparegut el Baix Empordà?
Si mirem la pàgina d’informatius de TV3i Catalunya Ràdio, 3CatInfo, i ens fixem en l’etiqueta «Baix Empordà» podem veure que les últimes cinc notícies on ha aparegut la comarca als mitjans públics són: el rodatge d’un videoclip de Jennie que s’ha rodat parcialment a la platja de Sa Tuna (data del 29/07/2026), la peça informativa sobre les dues dècades del naixement del primer Grup d’Atenció a la Víctima (GAV), que precisament es va crear a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de la Bisbal d’Empordà (data del 28/07/2026) o la intensificació dels controls al litoral de la costa empordanesa (data del 17/07/2026). També es va parlar de la comarca quan es va publicar la notícia sobre el professor de Torroella de Montgrí de 74 anys que, presumptament, va fer tocaments a alumnes durant classes particulars (data del 17/07/2026). La cinquena notícia on apareix la comarca és durant la cobertura informativa que es va fer amb motiu de l’incendi de les Gavarres (data del 06/07/2026).
Posant la vista enRAC1, les últimes cinc notícies del seu portal digital que parlen del Baix Empordà són: la campanya amb els hostalers de la Costa Brava perquè s’atengui al català (data del 25/07/2026), la detenció del professor de Torroella de Montgrí per presumptes tocaments a alumnes (data del 17/07/2026), l’entrevista al geòleg Álvaro Arasa sobre la regressió de les platges (data de l’11/07/2026), l’accident mortal d’un motorista a la GI-643 a Serra de Daró(data del 08/07/2026) i la cobertura de l’incendi forestal de les Gavarres (data del 03/07/2026).
Pel que fa a TVE, a la web general de RTVEon se centralitzen totes les notícies i continguts de la corporació espanyola, quan busquem articles sobre el Baix Empordà podem veure l’última notícia fa referència a l’home de Palau-sator que va desaparèixer durant la llevantada del gener (data del 20/01/2026), seguidament trobem un fragment del programa «L’altaveu» on es parla de l’assalt que va patir una família de Colomers (data del 08/01/2026). També trobem una notícia sobre el naixement del Festival Brots (data del 30/10/2025) i un contingut sobre el naixement del festival In-Edit Empordà (data del 29/07/2025). La cinquena notícia que apareix a rtve.es quan busquem explícitament «Baix Empordà» és una peça que parla sobre les sancions per robar boies a la Costa Brava l’estiu del 2025 (data del 16/07/2025).
Pàgina de 3CatInfo dedicada a l’actualitat del Baix Empordà (3Cat)
Quines són les últimes notícies de TV3, Catalunya Ràdio, RAC 1 i RTVE on ha aparegut l’Alt Empordà?
Mirant la pàgina 3CatInfo, veiem que les últimes notícies on apareix la comarca de l’Alt Empordà són: l’accident mortal de Viladamat (data del 27/07/2026), la mort d’un operari electrocutat mentre treballava en una línia ferroviària a Sant Mori (data del 25/07/2026), l’incendi d’una nau industrial a Vilamalla (data del 21/07/2026), els controls al litoral de la Costa Brava (data del 17/07/2026) i l’expropiació d’un terreny davant del mar a Roses (data del 13/07/2026).
Si anem a RAC1.cat i busquem l’etiqueta «Alt Empordà» veiem que la primera notícia que surt és una que fa referència a un ofegament mortal que va haver-hi a Empuriabrava (data del 12/07/2026), la segona notícia parla del tancament de la Gola de Llançà a causa d’una fuita en una canonada d’aigües residuals (data del 30/06/2026). També trobem continguts informatius que fan referència al rescat d’un mosso fora de servei que va salvar una dona a la platja de les Barques de l’Escala (data del 29/06/2026), al tall que va haver-hi a l’R11 entre Flaçà i Figueres per les obres al pont ferroviari sobre el riu Ter (data del 27/06/2026) i la denúncia a veí de Saus per bloquejar dos camins d’ús públic (data del 25/06/2026).
Pel que fa a la web de RTVE.es, els últims continguts de l’Alt Empordà buscant l’etiqueta explícita són: els cops de vent de tramuntana a la comarca (data del 26/03/2026), tres notícies sobre casos de dermatosi nodular en granges empordaneses (dates del 14/10/2025 i 06/10/2025), la recuperació del voltor negre a la Vall de la Muga (data del 06/06/2025) i notícies relacionades amb la sequera (dates del 08/04/2025 i 23/02/2025).
Pàgina de 3CatInfo dedicada a l’actualitat de l’Alt Empordà (3Cat)
«Cal equilibrar la informació que es dona del país»
El conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) responsable de continguts, Enric Casas, alerta que «més de la meitat de Catalunya no surt en els informatius diaris i que això crea una imatge distorsionada»:
Pel que fa a l’Alt i el Baix Empordà, el conseller del CAC, explica que el temps que es dedica als grans mitjans a l’Empordà (5,6%) és més important que en moltes de les comarques de Catalunya:
La cobertura informativa de TV3
Mapa de la cobertura mediàtica per comarques de TV3 (CAC)
La cobertura informativa de Catalunya Ràdio
Mapa de la cobertura mediàtica per comarques de Catalunya Ràdio (CAC)
La cobertura informativa de RAC1
Mapa de la cobertura mediàtica per comarques de RAC1 (CAC)
La cobertura informativa de TVE Catalunya
Mapa de la cobertura mediàtica per comarques de TVE Catalunya (CAC)
La cobertura informativa de 2Cat
Mapa de la cobertura mediàtica per comarques de 2Cat (CAC)
El Festival de Portaferrada és un dels més multitudinaris que se celebren a l'Empordà al llarg de l'estiu
El Festival Porta Ferrada Occident manté durant l’agost una programació repartida per diferents espais de Sant Feliu de Guíxols. La proposta combina concerts íntims, música clàssica i actuacions de petit format.
El Teatre Auditori Narcís Masferrer acollirà quatre concerts centrats en la cançó d’autor, el folk i les noves sonoritats. Marc Parrot i Quartet Brossa obriran aquesta programació el 8 d’agost.
El calendari continuarà amb Júlia Colom l’11 d’agost. Sandra Monfort hi actuarà el dia 13 i Tarta Relena tancarà aquesta programació el 15 d’agost. La Sala Las Vegas concentrarà dues propostes de format més íntim. El Petit de Cal Eril hi actuarà el 6 d’agost. Clara Peya hi presentarà el seu nou espectacle el 16 d’agost.
La música clàssica ocuparà el Monestir de Sant Feliu de Guíxols durant tres jornades consecutives. Fabio Biondi i Paola Poncet obriran el cicle el 17 d’agost. L’orquestra Europa Galante interpretarà Les quatre estacions d’Antonio Vivaldi el 18 d’agost. L’endemà, Tina Gorina actuarà amb la mateixa formació.
El Village Estrella Damm, als Jardins del Monestir, també mantindrà una programació pròpia. L’espai oferirà actuacions de petit format abans i després dels grans concerts. Hi passaran artistes com Joina, Gatogaso, Hoguera, Guillem Bautista, Jan Nieto, Pau Figueres, Leyre Estruch, Kris Tena, Paola Lai, The Froggs, Drica, Meritxell Neddermann i Enric Montefusco.
Aquesta oferta complementarà els grans concerts del Guíxols Arena. L’escenari rebrà durant l’agost artistes com The Corrs, David Bisbal, Rigoberta Bandini, Mónica Naranjo, Nile Rodgers amb Chic i Ben Harper amb The Innocent Criminals. Amb aquesta distribució, el festival amplia l’activitat més enllà dels grans escenaris. També aprofita diferents espais culturals i patrimonials de Sant Feliu de Guíxols.
Llafranc celebrarà aquest dissabte la 39a Cantada d’Havaneres, una de les cites tradicionals de l’estiu al municipi. La platja acollirà les actuacions dels grups Arjau i Port Bo a partir de les deu de la nit.
La cantada serà gratuïta i l’organitza l’Associació de Veïns i Amics de Llafranc. La proposta manté una tradició molt vinculada al litoral de Palafrugell.
La cita pren especial rellevància aquest estiu. La Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell es va cancel·lar arran de l’incendi de les Gavarres. La trobada de Llafranc permetrà recuperar les havaneres arran de mar.
Arjau i Port Bo seran els protagonistes musicals de la nit. Les dues formacions mantenen una estreta vinculació amb Palafrugell i una llarga trajectòria dins el gènere.
Arjau oferirà el seu repertori habitual d’havaneres i cançons de taverna. La formació basa bona part de la seva proposta en les veus i la guitarra.
Per la seva banda, Port Bo celebra aquest any el seu 60è aniversari. El grup va néixer a Calella de Palafrugell l’any 1966. Durant aquestes sis dècades ha contribuït a difondre l’havanera arreu del país.
La cantada també arribarà a les persones que no puguin assistir a la platja. Ràdio Palafrugell retransmetrà la vetllada en directe a partir de les deu de la nit.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.