2017: L’any que el Life Pletera va rebre el Premi Medi Ambient CILMA

Per
Ràdio Capital
-

El 2017, l’Ajuntament de Torroella de Montgrí va rebre el Premi Medi Ambient CILMA pel projecte Life Pletera. El guardó reconeixia una actuació de desurbanització i recuperació ecològica als sistemes costaners de la Pletera, un espai situat a l’entorn de l’Estartit i integrat dins del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

El premi es va formalitzar el 7 de setembre de 2017, durant l’Assemblea General del Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona, celebrada a l’Auditori del Museu de la Mediterrània. El reconeixement situava el Life Pletera dins l’àmbit de la conservació de la biodiversitat i el paisatge.

El projecte tenia com a objectiu recuperar la funcionalitat ecològica de la Pletera. L’espai havia quedat marcat per una urbanització inacabada, amb restes d’obra i elements construïts que alteraven el sistema de maresma, dunes i llacunes. El Life Pletera plantejava retirar aquests elements i recuperar el funcionament natural de la zona.

La iniciativa formava part del programa LIFE de la Comissió Europea i es va desenvolupar entre 2014 i 2018. El projecte no es limitava a una actuació puntual. Incloïa estudis previs, treball tècnic, retirada de runa, restauració ambiental, seguiment científic, divulgació i activitats de participació.

Una de les actuacions principals va ser eliminar restes d’una urbanització que no es va completar. També es van recuperar llacunes costaneres, zones de maresma i sistemes dunars. La intervenció buscava afavorir els hàbitats propis d’aquest espai litoral i millorar les condicions per a la flora i la fauna associades.

La Pletera és un espai molt vinculat a l’Estartit. Es troba en una zona de contacte entre el litoral, els aiguamolls i la plana del Baix Ter. La recuperació d’aquest àmbit tenia, per tant, una lectura ambiental i local. No es tractava d’un espai allunyat de la vida del municipi, sinó d’un sector proper a zones habitades i molt relacionat amb el paisatge que envolta l’Estartit.

El Premi Medi Ambient CILMA va reconèixer aquesta feina en un moment en què el projecte encara estava en marxa. El 2017, el Life Pletera ja havia fet visibles els canvis físics sobre el terreny. La retirada d’elements urbanitzats i la recuperació de llacunes havien començat a transformar un espai degradat en una zona litoral amb funció ambiental.

El projecte també tenia una dimensió de divulgació. El Life Pletera va incorporar itineraris, activitats educatives, informació pública i materials per explicar el procés de restauració. L’objectiu era que la recuperació de l’espai fos comprensible per als veïns, les escoles i les persones que visiten la zona.

El reconeixement del 2017 arribava set anys després de la creació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. La Pletera formava part d’aquest marc de protecció, però el projecte Life va permetre actuar sobre un problema heretat d’una etapa anterior: la urbanització fallida d’un espai litoral amb valor ecològic.

El 2017, el Premi Medi Ambient CILMA va posar el focus en aquesta actuació. El guardó reconeixia la decisió de retirar obra feta, recuperar hàbitats i retornar funció ecològica a una zona costanera de l’Estartit. El Life Pletera va convertir la restauració d’un espai alterat en una actuació visible dins del parc natural i dins del municipi.

Bibliografia i fonts

Ajuntament de Torroella de Montgrí, “L’Ajuntament obté el Premi Medi Ambient CILMA 2017 pel Life Pletera”, 20 de setembre de 2017.
https://www.torroella-estartit.cat/ca/noticies/3685-lajuntament-obte-el-premi-medi-ambient-cilma-.html

Ajuntament de Torroella de Montgrí, Informació Municipal, número 181, octubre de 2017.
https://www.torroella-estartit.cat/downloads.php?file=IM+181+OCTUBRE+2017.pdf

Sostenible.cat, “L’Ajuntament de Torroella de Montgrí-l’Estartit, guanyador del Premi Medi Ambient CILMA 2017”, 28 de setembre de 2017.
https://www.sostenible.cat/article/lajuntament-de-torroella-de-montgri-lestartit-guanyador-del-premi-medi-ambient-cilma-2017

Comissió Europea, LIFE Public Database, “LIFE13 NAT/ES/001001. De-urbanizing and recovering the ecological functioning of the coastal systems of La Pletera”.
https://webgate.ec.europa.eu/life/publicWebsite/project/LIFE13-NAT-ES-001001/de-urbanizing-and-recovering-the-ecological-functioning-of-the-coastal-systems-of-la-pletera

Ajuntament de Torroella de Montgrí, Layman’s Report Life Pletera, 2019.
https://www.torroella-estartit.cat/pujades/files/Life_Pletera_Laymans_report_2019_CAT.pdf

Consum imposa multes per valor de 181.000 euros a les comarques gironines, la meitat dels quals per clàusules abusives

Per
ACN
-
consum

L’Agència Catalana del Consum (ACC) ha imposat 43 multes per valor de 181.000 euros durant l’any passat a les comarques gironines. Sobretot, aquelles sancions que han crescut més són les relacionades amb clàusules abusives que s’inclouen als contractes i que van en perjudici dels consumidors. De fet, aquestes multes concentren més de la meitat de l’import global de totes les multes. D’altra banda, segons recull el balanç de l’agència, al llarg del 2025 l’ACC han registrat més de 3.100 reclamacions arreu de la vegueria de Girona. Les empreses que en concentren més són les companyies energètiques, de telecomunicacions i aerolínies. Les que n’han rebudes més són Endesa Energia, MediaMarkt, Vueling, Energia XXI i Orange.

Segons recull el balanç anual de l’ACC a les comarques gironines, durant el 2025 l’agència ha atès un total de 4.654 consultes i 3.159 reclamacions a la vegueria de Girona. Els àmbits que han generat més consultes per part de la ciutadania han estat els subministraments bàsics de la llar (en especial, l’electricitat), la compra de productes de consum i els transports.

Entre les empreses amb més reclamacions destaquen companyies dels sectors energètic, de les telecomunicacions i del transport aeri. Endesa Energia, amb 202 reclamacions, ha estat l’empresa que més n’ha acumulat, seguida de MediaMarkt i Vueling, que n’han rebut 67 respectivament, i Energia XXI i Orange, amb 66 reclamacions cadascuna.

«El balanç de 2025 confirma el compromís ferm de l’Agència Catalana del Consum amb la protecció dels drets de la ciutadania a Girona, amb més de 4.600 consultes ateses i més de 3.100 reclamacions», ha subratllat el director de l’agència, Isidor Garcia. «Seguirem reforçant tant la informació als consumidors com els mecanismes de resolució de conflictes de consum per evitar processos més llargs i costosos», ha afegit.

Del total de les reclamacions rebudes durant l’any passat a la vegueria, l’Agència Catalana del Consum ha gestionat directament 2.755 casos (el 87%), dels quals se n’han pogut resoldre 1.320, cosa que representa una taxa de resolució del 47,9%.

La mediació es manté com l’instrument principal de resolució extrajudicial de conflictes, amb 1.253 resolucions, molt per sobre de l’arbitratge, amb 67 laudes arbitrals dictats. D’altra banda, el nombre d’establiments adherits al Sistema Arbitral de Consum a la demarcació augmenta fins als 1.401 establiments.

43 sancions per valor de 181.000 euros

En l’àmbit de control del mercat, Consum han tramitat 272 denúncies per presumptes incompliments de la normativa de protecció dels drets dels consumidors i ha dut a terme 574 inspeccions. Tota aquesta activitat ha derivat en la imposició de 43 sancions per un import total de 180.928 euros.

Les principals infraccions sancionades estan relacionades amb la inclusió de clàusules abusives en les condicions de contractació, en perjudici dels consumidors. De fet, aquests expedients representen el 52% de l’import total sancionat. «L’activitat de control del mercat que hem dut a terme a les comarques gironines evidencia la nostra determinació per actuar amb contundència davant les pràctiques abusives i protegir millor tant els drets de la ciutadania com la competència justa entre les empreses», ha destacat Garcia.

Per últim, en matèria d’educació i formació, l’Escola del Consum de Catalunya ha comptat amb la participació en els seus tallers de consum responsable de 1.104 alumnes del Baix Empordà, el Gironès, l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Pla de l’Estany. Així mateix, s’han realitzat sessions informatives adreçades a la ciutadania, amb 171 assistents.

2016: L’any del front comú per millorar les carreteres del Baix Ter

Per
Ràdio Capital
-

El 2016, diversos ajuntaments del Baix Ter van coordinar-se per reclamar a la Generalitat millores a les carreteres que connecten Torroella de Montgrí, l’Estartit i els municipis del seu entorn. La reivindicació arribava després d’anys de queixes per la inseguretat d’alguns trams i d’un estiu amb accidents a la xarxa viària de la zona.

La reclamació va començar amb força des de Torroella. El setembre de 2016, l’Ajuntament va demanar solucions urgents per a les carreteres que donen accés al municipi. La petició es va traslladar a la Generalitat en una reunió amb el director general d’Infraestructures i Mobilitat, Xavier Flores. Hi van participar l’alcalde Josep Maria Rufí, el primer tinent d’alcalde Jordi Colomí i el regidor de Mobilitat Josep Martinoy.

Els trams que preocupaven afectaven sobretot dues rutes. Una era la connexió entre la Pera i Gualta, a través de les carreteres GI-642 i GI-643. L’altra era l’eix que porta cap a Girona per Medinyà, Verges i Ullà, amb les carreteres GI-633, GI-634 i un tram de la C-31. En aquest recorregut hi havia també l’empalme amb la carretera de l’Escala, un punt assenyalat per la seva perillositat.

Pocs dies després, el 30 de setembre, sis ajuntaments es van reunir a Torroella de Montgrí per posar en comú la reivindicació. Hi van participar representants de Torroella de Montgrí, Verges, Ullà, l’Escala, Bellcaire d’Empordà i la Tallada d’Empordà. La trobada va servir per coordinar accions i ampliar la demanda a altres municipis afectats per les mateixes carreteres.

Les carreteres del Baix Ter connecten pobles, serveis, zones agrícoles, nuclis turístics i accessos cap a la costa. També suporten trànsit de veïns, treballadors, visitants i vehicles pesants. Per això, la reclamació va passar de ser una demanda individual a convertir-se en una petició compartida per diversos ajuntaments.

El 21 d’octubre de 2016, la Generalitat es va reunir amb representants de més d’una vintena de municipis al Museu de la Mediterrània de Torroella. Hi van assistir el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, i el director general d’Infraestructures i Mobilitat, Xavier Flores. La reunió va permetre traslladar directament als responsables del Govern la necessitat de planificar millores a la xarxa viària del Baix Ter.

La Generalitat es va comprometre a treballar les actuacions amb els ajuntaments. També va anunciar el giratori de l’empalme amb la carretera de l’Escala per al 2017. Aquell punt era una de les demandes més urgents. La reunió també va posar sobre la taula altres actuacions, com la futura variant de Torroella i un nou pont sobre el Ter.

La millora de les carreteres era una qüestió pràctica. Afectava els desplaçaments per anar a treballar, arribar als serveis sanitaris, connectar amb Girona, accedir a l’Estartit o moure’s entre pobles veïns. També tenia impacte en l’activitat turística i econòmica, sobretot en una zona amb molta mobilitat durant els mesos de més afluència.

Amb els anys, el balanç de les reivindicacions del 2016 ha estat parcial. El giratori de l’Empalme és l’actuació executada més visible, però bona part de les millores anunciades el 2017 van quedar pendents o es van reprogramar. El 2026, la Generalitat ha anunciat un nou paquet d’actuacions de prop de 50 milions d’euros per a les carreteres del Baix Ter, amb obres i projectes a la GI-643, la GI-633, la GI-634 i la C-31.

Bibliografia i fonts

Ajuntament de Torroella de Montgrí, “Torroella de Montgrí reclama solucions urgents a la inseguretat històrica de les carreteres que porten al municipi”, 27 de setembre de 2016.
https://www.torroella-estartit.cat/ca/noticies/3540-torroella-de-montgri-reclama-solucions-urgent.html

Ajuntament de Torroella de Montgrí, “Sis ajuntaments es reuneixen a Torroella de Montgrí per tractar la reivindicació de la millora de les carreteres del Baix Ter”, 30 de setembre de 2016.
https://www.torroella-estartit.cat/ca/noticies/3543-sis-ajuntaments-es-reuneixen-a-torroella-de-m.html

Ajuntament de Torroella de Montgrí, “La Generalitat es compromet a planificar amb el territori les millores de les carreteres del Baix Ter i anuncia un giratori a l’empalme per al 2017”, 21 d’octubre de 2016.
https://www.torroella-estartit.cat/ca/noticies/3555-la-generalitat-es-compromet-a-planificar-amb-.html

El Baix Empordà celebra l’Orgull LGBTI+ amb activitats durant tot el mes de juny

Per
Redacció
-
Calonge i Sant Antoni torna a “rebre l’estiu amb Orgull” amb una programació per a totes les edats

El Baix Empordà acollirà durant tot el mes de juny una programació d’activitats per celebrar l’Orgull LGBTI+ arreu de la comarca. La iniciativa, sota el lema “Orgull Baix Empordà”, inclou tallers, espectacles, marxes i festes obertes a públics de totes les edats.

La proposta està coordinada pel Consell Comarcal del Baix Empordà, a través del Servei d’Atenció Integral (SAI) LGBTI+, amb la col·laboració dels ajuntaments de Calonge i Sant Antoni, Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro.

La programació començarà l’1 de juny a Calonge i Sant Antoni amb un taller sobre les sigles LGBTIQ+ adreçat a la gent gran. L’activitat, dinamitzada per Brigitta Lamour, es farà al Casal de gent gran a les 11 del matí.

Els actes continuaran el 12 de juny a Santa Cristina d’Aro amb una nova sessió del taller de Brigitta Lamour, organitzada pel Servei d’Igualtat i l’Esplai Lloc de Trobada. L’endemà, el 13 de juny, hi haurà una desfilada reivindicativa des del Mur fins al Passeig Marítim i una Festa Pride amb música i espectacles.

Palafrugell prendrà el relleu el 18 de juny amb el taller literari “Llegir la diversitat: paraules que transformen”, conduït per la psicòloga i terapeuta Marina Sabaté a la Biblioteca.

Sant Feliu de Guíxols concentrarà diverses activitats el 19 de juny amb un taller de maquillatge drag, la Marxa de l’Orgull i una festa amb concerts, espectacles i DJ als Jardins Juli Garreta. La programació al municipi es completarà el 22 de juny amb un taller de lectura sobre diversitat de gènere a la Biblioteca.

Platja d’Aro també se sumarà a la commemoració el 20 de juny amb una Festa Pride a la Plaça del Mil·lenari, que inclourà la lectura del manifest, espectacles drag i una sessió musical amb DJ K-NINE.

Les activitats es tancaran a Calonge i Sant Antoni els dies 21 i 28 de juny amb l’espectacle teatral “Hora Bruixa”, tallers infantils de maquillatge i un Vespre Drag a la plaça de la Pau. L’Orgull Baix Empordà compta també amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya.

Ariadna Fort guanya el Premi de Recerca Vila de Palamós amb un estudi acústic sobre La Gorga

Per
Redacció
-
s'atorga el premi de recerca de la vila Palamós

L’alumna de l’Escola Vedruna de Palamós Ariadna Fort Vidal ha estat la guanyadora del Premi de Recerca Vila de Palamós 2025-2026 gràcies al treball “Buscant la perfecció acústica”, centrat en l’anàlisi acústica del teatre La Gorga. El lliurament del premi es va fer el passat divendres 29 de maig en un acte celebrat a l’espai polivalent de les Galeries Carme, organitzat per l’Àrea de Patrimoni i Arxiu de l’Ajuntament de Palamós. L’acte va estar presidit per l’alcaldessa de Palamós i la regidora de Cultura.

El projecte guanyador analitza les principals deficiències acústiques del teatre mitjançant simulacions tècniques i l’estudi dels resultats obtinguts. El jurat va destacar-ne el bon plantejament, l’estructura clara i la solidesa metodològica, així com la capacitat de l’autora per afrontar els reptes tècnics i valorar críticament el propi treball.

Segons el veredicte, es tracta d’un treball “ben construït i honest”, que combina investigació aplicada i una argumentació sòlida tant en la part teòrica com pràctica.

En aquesta edició també s’ha valorat el treball “Palamós emmurallat. Noves hipòtesis del traçat de la muralla”, dedicat a la identificació de restes arqueològiques medievals i modernes del municipi i a l’estudi del recorregut de l’antiga muralla.

El jurat ha remarcat l’alt nivell dels dos projectes presentats, destacant especialment l’originalitat de les temàtiques i l’ús d’eines tecnològiques aplicades a l’estudi del patrimoni i la realitat local.

Durant l’acte també es va presentar l’edició impresa del resum dels treballs guanyadors ex aequo de la convocatòria 2024-2025. Entre aquests hi havia estudis sobre les rotondes de Palamós com a espais culturals, la relació entre humans i gossos, i les instal·lacions esportives del municipi.

L’Ajuntament de Palamós impulsa aquest premi des de l’any 2000 a través del Servei d’Arxiu Municipal amb l’objectiu de fomentar la recerca i el coneixement de la realitat històrica i actual del municipi entre els estudiants de batxillerat. Aquesta iniciativa es complementa amb la Beca Cooperativa La Equitativa, vinculada també a la promoció de la investigació local.

La majoria de docents es decanta pel ‘no’ al preacord en l’assemblea que posa punt final a la mobilització de Girona

Per
ACN
-

La majoria de docents que s’han concentrat aquest dilluns a Girona es decanta per votar ‘no’ al preacord que han signat sindicats i Departament d’Educació. Així es desprèn en una assemblea que ha posat el punt final a les «colònies» que van arrencar diumenge a la tarda. Aquesta nit, una cinquantena de persones ha dormit en tendes davant de la Delegació del Govern i a partir de les deu del matí s’han fet grups de treball amb unes 400 persones que han servit per resoldre dubtes sobre el preacord. Els dinamitzadors dels grups han presentat les conclusions en una assemblea que s’ha fet al migdia i on s’ha exposat la desconfiança que els genera la Generalitat a l’hora d’aplicar tots els punts signats d’un document que consideren «insuficient».

«La jornada ha estat un èxit rotund, perquè partíem de molta incertesa, hi havia molts dubtes sobre si hi havia vaga o no hi havia vaga, i al llarg del dia hem pogut fer una concentració productiva amb gent que ha vingut molt predisposada a treballar, a parlar i a debatre», ha afirmat un dels membres de la Coordinadora d’Assemblees Educatives de la terres gironines Pau Pagès.

Al migdia, els grups de treball que han estat debatent i analitzant el preacord han posat en comú les conclusions a les quals han arribat en una assemblea. Han treballat al voltant de set àmbits: inclusiva, ràtios, salaris, defensa de la pública, democratització i reducció de la burocràcia, la inclusió d’altres col·lectius i una mena de «calaix de sastre» que incloïa des de les càtedres fins a la immersió lingüística.

La majoria dels docents es decanta pel ‘no’ al preacord perquè el consideren «insuficient» i, sobretot, poc concret. «Si pregunteu en què creus que millorarà aquest pacte a partir de l’1 de setembre el teu dia a dia a l’aula, ningú ho sap», ha dit Pagès, que insta a mantenir la mobilització perquè «tant sigui votant que sí com votant que no, hi ha d’haver organització, lluita i comptar amb les persones que estem a les aules cada dia».

Laura Merino ha fet de portaveu del grup de treball de ràtios. En declaracions a l’ACN, ha remarcat que el nombre d’alumnes per classe acaba repercutint, també, en escola inclusiva i ha afirmat que les mesures proposades no serviran per pal·liar la situació actual. «És un acord que és molt ambigu, no concreta i proposa ràtios massa elevades», ha exposat.

Un dels dubtes principals, diu, és com serà aquesta aplicació progressiva que allarga materialitzar la reducció de les ràtios i també desconfia de l’aplicació real: «No és un acord blindat, és a dir, cada any dependrà dels pressupostos de la Generalitat. Per això, per al nostre grup de treball és un ‘no'».

David Iglesias també fa una crida a «seguir en la lluita surti el que surti» i troba a faltar, en el preacord, aprofundir en alguns aspectes com «la democratització dels centres» per poder tenir veu en les decisions. «Tenim la por que l’administració no compleixi les promeses que fa», opina.

Els docents han desconvocat la protesta que va arrancar diumenge a Girona recordant que divendres hi ha una altra jornada de vaga. «El que hem viscut és una cosa molt gran, molt organitzada i pretenem seguir amb les assemblees per aconseguir ser una veu del professorat que s’escolti», ha conclòs Iglesias.

123...6.988Pàgina 1 de 6.988