Un incendi declarat aquest divendres a la tarda a Canapost, al municipi de Forallac, mobilitza una vintena de dotacions dels Bombers de la Generalitat. El cos ha emès una ordre de confinament per al nucli de Canapost, de 17 habitants, que han de tancar-se a l’interior de casa i tancar portes i finestres.
El foc evoluciona favorablement, segons han informat fonts del cos d’emergències. L’incendi s’ha originat en un camp de rostolls i ha avançat llençant focus secundaris empesos pel vent del sud.
Els Bombers hi treballen amb vint dotacions, sis de les quals són mitjans aeris, fent extinció en marxa i amb màquinaria de la pagesia. Segons les mateixes fonts, es tracta de l’únic incendi de grans dimensions actiu actualment a Catalunya.
El dispositiu desplegat és superior al que seria habitual en un incendi d’aquestes característiques. L’objectiu és estabilitzar-lo com més aviat millor i evitar-ne la propagació.
Per altra banda, els Bombers han donat per estabilitzat un altre incendi agrígola a Parlavà, en el qual s’hi han traslladat 14 dotacions del cos, dues de les quals aèrees.
Veïns i comerços de la Bisbal d’Empordà s’han adaptat a fer vida sense aigua després que una fuita hagi afectat una de les canonades principals del municipi aquest divendres al matí. La Maria Roura, propietària del bar Ca la Pilar Domingu, ha simplificat el menú i serveix els àpats amb plats i gots de cartó. A la perruqueria Nuri Styl, la seva responsable, Nuri Carbó, ha comprat garrafes d’aigua i renta el cap de les clientes amb una palangana. Els operaris treballen per reparar l’avaria i l’Ajuntament confia poder restablir el subministrament aquesta tarda. Mentrestant, ha instal·lat una cisterna d’aigua a la Residència Geriàtrica Municipal Zoilo Feliu.
L’avaria s’ha detectat aquesta matinada en una de les canonades principals que transporta aigua des del dipòsit municipal fins a la xarxa de distribució de la Bisbal d’Empordà. Segons ha explicat l’alcalde del municipi, Òscar Aparicio, aquesta infraestructura acumula incidències recurrents des de fa anys i és punt sensible de la xarxa d’abastament.
El batlle ha recordat que l’Ajuntament ja havia aprovat a finals de maig el projecte per substituir aquest tram de canonada i que actualment es troba en fase de licitació. També ha detallat que s’havia construït un bypass per minimitzar l’impacte de futures avaries, però que, precisament, la fuita s’ha produït en aquest punt. «És una instal·lació que no ha tingut inversió des de fa més de cinquanta anys i tothom era conscient que s’havia de canviar», ha afirmat.
De fet, l’Ajuntament ha tingut durant anys un conflicte judicial amb l’antiga empresa que gestionava el servei d’aigua al municipi, Sorea (actualment, Agbar). Segons ha detallat l’alcalde, mentre el litigi estava judicialitzat «ni la companyia volia fer inversions ni l’Ajuntament». Amb l’arribada de l’actual equip de govern, però, van tancar aquest conflicte i es van començar a impulsar actuacions necessàries per renovar la xarxa.
Els operaris treballen des de primera hora per localitzar i reparar la fuita. La previsió municipal és que el servei es pugui restablir cap a mitja tarda, tot i que no es descarta que els treballs s’allarguin si apareixen noves incidències durant la intervenció. Mentrestant, l’Ajuntament ha habilitat una cisterna perquè els veïns afectats puguin recollir aigua i ha activat els protocols habituals per aquest tipus d’emergències.
Els comerços s’adapten
La manca de subministrament ha obligat els comerços a buscar solucions improvisades per mantenir l’activitat. La Maria Roura, propietària del bar Ca la Pilar Domingu, ha explicat que estan acostumats a conviure amb aquest tipus de situacions. «Tenir un filet d’aigua no és garantia de res», ha assegurat. Per evitar haver de tancar en un divendres de mercat, un dels dies amb més activitat comercial, ha decidit reduir la carta i servir els àpats amb plats i gots d’un sol ús. «No obrir un dia de mercat o un divendres no pot ser perquè perdem molts diners», ha afirmat.
Roura ha explicat que el negoci té garrafes d’aigua de reserva i que han endollat les cafeteres perquè funcionin connectades a aquests dipòsits. «Hem desenvolupat fórmules per no haver de tancar i poder donar el servei amb unes mínimes garanties», ha dit.
«No m’he pogut dutxar ni afaitar»
A la perruqueria Nuri Styl també han optat per alternatives. La seva responsable, Nuri Carbó, renta els cabells a les clientes amb garrafes d’aigua i una palangana. «Potser no és tan higiènic ni rentes tan bé, però es pot fer», ha assegurat. Carbó ha assegurat que, de moment, no s’ha plantejat tancar perquè els serveis habituals es poden continuar oferint.
Entre els veïns, la incidència ha generat resignació però també malestar. Alguns recorden que aquesta zona de la xarxa ja ha registrat diverses avaries en els últims anys. «No m’he pogut dutxar ni afaitar i esperem que al vespre ja n’hi hagi perquè és un problema», ha explicat el veí del municipi, Quim Vencells. «Esperem que ho solucionin com més aviat millor», ha conclòs.
Les noves excavacions arqueològiques desenvolupades a l’antic estany d’Ullastret mostren una ocupació humana més extensa del que es coneixia fins ara. La descoberta s’ha fet durant unes obres de modernització dels sistemes de regadiu impulsades pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación a les comunitats de regants de la Presa de Colomers i del Rec del Molí de Pals. Això fa que els arqueolegs es replantegin la interpretació de l’urbanisme, l’organització territorial i el pasiatge de la principal ciutat ibèrica de Catalunya.
Va ser durant aquestes obres de modernització, que compten amb una inversió de 43.358.811,32 € provinents de Fons Next Generation, quan es van descrobrir les restes arqueològiques. Afecten a 1.274 regants de 14 municipis de l’Empordà. El responsable de la seu d’Ullastret del MAC, Gabriel de Prado, destaca que les obres promogudes per SEISA i executades per TRAGSA han comptat amb el control arqueològic de Quark Arqueología SL. Aquesta darrera s’ha encarregat de l’excavació, documentació i estudi dels jaciments arqueològics, amb el suport de Sistemes de Gestió de Patrimoni SCCL.
Descoberta de nou àrees d’excavació
Durant les obres s’han descobert nou noves àrees d’excavació que no es tenien contemplades. La descoberta més important s’ha fet al nord-oest de l’assentament ibèric de l’Illa d’en Reixac, en una àrea d’aproximadament una hectàrea i mitja situada dins de l’antic estany d’Ullastret, prop del camí d’Empúries. Gabriel de Prado reconeix que aquesta descoberta ajuda a delimitar l’antic estany.
En les excavacions s’han posat al descobert restes d’hàbitat i estructures associades a la primera Edat del ferro i a l’època ibèrica en un sector on fins ara es considerava que no hi havia activitat humana. Les troballes indiquen que els espais habitats s’estenien més enllà dela nuclis que es coneixen com el Puig de Sant Andreu i l’Illa d’em Reixac. Això, obliga a revisar la interpretació de la ciutat ibèrica d’Ullastret i aporten una nova visió sobre el poblament, l’estany, els espais productius i les vies de comunicació que articulaven el territori. Ho explica Gabriel de Prado.
Troballes de l’Edat del ferro
Una de les descobertes destacades ha estat la documentació d’un fons de cabana complet de la primera Edat del ferro. Tot i que ja s’havien localitzat restes d’aquest període a Puig Andreu, l’Illa d’en Reixac i el Puig de Serra, és el primer cop que una estructura d’aquest tipus es documenta íntegrament a l’entorn d’Ullastret amb metodologia arqueològica moderna. Això permet donar informació de valor per comprendre les primeres ocupacions humanes que van precedir la consolidació de la ciutat ibèrica.
Aquests i els materials de l’època ibèrica han estat dipositats provisionalment a la seu d’Ullastret del MAC i seran estudiats en el marc del projecte quadriennal «Caracterització de les portes i sistemes d’accés terrestre i lacustre a la ciutat ibèrica d’Ullastret (2026-2029)», liderat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya. La directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Mònica Borrell, ha detallat la rellevància de les troballes.
Altres troballes
A part d’aquestes troballes a la zona d’Ullastret, els treballs arqueològics han permès documentar jaciments en altres municipis de l’Empordà. A Llabià s’ha localitzat un espai funerari i d’hàbitat altmedieval que podria correspondre a l’entorn d’una església documentada històricament i traslladada a mitjan segle XIV, la ubicació original de la qual es desconeixia fins ara.
A la Tallada d’Empordà les excavacions han permès identificar quatre jaciments arqueològics que documenten una presència humana continuada al territori des del neolític final, fa aproximadament 4.500 anys, fins a època moderna. A Bellcaire d’Empordà, entre les troballes, destaquen un gran sitjar altmedieval destinat a l’emmagatzematge de cereals i dos forns de calç del segle XVII, que aporten nova informació sobre l’explotació dels recursos i les activitats productives de la zona.
Les intervencions han arribat fins la zona de l’Escala on també han permès localitzar i excavar dues noves àrees a l’entorn de la ciutat romana d’Empúries, ampliant el coneixement sobre el seu territori periurbà.
La col·laboració per preservar el passat arqueològic
Més enllà de les descobertes concretes, aquest programa d’intervencions arqueològiques vinculat als projectes de millora del regadiu posa de manifest la importància de l’arqueologia preventiva i la seva utilitat social, així com el valor d’una aplicació rigorosa dels procediments d’avaluació ambiental. Es tracta d’un cas de bones pràctiques en què les normatives culturals, ambientals i d’infraestructures s’han aplicat de manera eficient, compatibilitzant la protecció i la recerca del patrimoni cultural amb el desenvolupament d’unes infraestructures necessàries per al sector agrari.
La bona coordinació entre els promotors de les obres, els equips arqueològics i les administracions implicades ha permès organitzar les intervencions de manera eficient. També cal destacar l’actitud proactiva de totes les parts: la promoció ha destinat el finançament necessari i ha facilitat la tasca dels equips arqueològics, mentre que les intervencions s’han dut a terme amb criteris de compatibilitat amb el projecte d’obra i sense alterar el calendari previst.
Aquest conjunt d’actuacions, tal com ha apuntat Gabriel de Prado, demostra que l’arqueologia preventiva no és un obstacle que endarrereixi les obres, sinó una part integral del projecte, capaç de protegir el patrimoni, generar nou coneixement sobre la història del territori i posar-lo al servei de la recerca i de la ciutadania.
Privat: L’hospital de Palamós millora la comunicació entre pacients i professionals
La Policia Local de Palamós ha detingut un home d’uns trenta anys acusat d’un presumpte delicte d’atemptat contra els agents de l’autoritat després d’un incident registrat dimecres al matí a l’Hospital de Palamós, tal com avança el Diari de Girona.
Segons fonts policials, una patrulla es va desplaçar al centre sanitari després de rebre un avís per l’actitud alterada d’un home que estava increpant i insultant personal sanitari.
Quan els agents van intervenir per intentar calmar la situació, l’home hauria reaccionat de manera violenta i, presumptament, hauria agafat pel coll un dels policies locals. Davant d’aquests fets, els agents el van reduir i el van detenir.
Poc abans d’aquest incident, el mateix home havia estat enregistrat circulant de manera temerària amb bicicleta per l’avinguda Catalunya de Palamós. En les imatges, difoses entre veïns, se’l veu circulant en sentit contrari i ocupant la calçada, fet que va obligar diversos vehicles a frenar per evitar una col·lisió.
Tot i aquest episodi previ, la detenció està relacionada exclusivament amb la presumpta agressió a l’agent de la Policia Local a l’interior del centre hospitalari.
Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, activarà aquest estiu el programa de control de la salubritat a les platges del Baix Empordà amb l’objectiu de garantir unes condicions sanitàries adequades durant la temporada alta.
El programa inclourà controls microbiològics de la sorra i analítiques per detectar la presència de legionel·la a les dutxes i rentapeus. En total, divuit municipis de la Costa Brava s’han adherit a la iniciativa, entre els quals hi ha Begur, Calonge i Sant Antoni, Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí.
Els treballs es van iniciar a començament de juny amb les tasques de neteja i desinfecció de les instal·lacions d’aigua. Els controls de legionel·la començaran al juliol, mentre que les analítiques de sorra es faran entre finals de juliol i l’agost.
Pel que fa als serveis de platja, Palamós recupera aquest estiu totes les dutxes, després que l’any passat només funcionessin els rentapeus a causa de la sequera. Sant Feliu de Guíxols també tornarà a posar en marxa les dutxes, mentre que Torroella de Montgrí mantindrà únicament els rentapeus.
Dipsalut destaca que la implicació dels ajuntaments ha permès reforçar les actuacions preventives. Els municipis han adequat els sistemes d’aigua perquè els tractaments de desinfecció es puguin fer amb totes les garanties.
A més dels controls sanitaris, el programa també inclou l’avaluació de les condicions de cada platja i l’elaboració de recomanacions tècniques per mantenir aquests espais en bones condicions higièniques durant tota la temporada turística.
Metges de Catalunya continua pressionant l’administració per reclamar millores laborals i assistencials per al col·lectiu mèdic. Després de la concentració celebrada aquesta setmana a Girona, el sindicat insisteix en la necessitat d’obrir una negociació específica per als facultatius i alerta de la dependència creixent del sistema sanitari respecte a les hores extres.
En una entrevista al Supermatí, el delegat de Metges de Catalunya i metge d’urgències a l’Hospital de Palamós, Albert Mas, ha assegurat que l’actual model sanitari no és sostenible. Segons Mas, aquesta situació implica que una part important de les visites d’atenció primària, les proves diagnòstiques o les intervencions quirúrgiques es duguin a terme fora de la jornada ordinària dels professionals.
Una de les principals reivindicacions del col·lectiu és la creació d’un conveni propi per als facultatius. El sindicat considera que l’actual marc laboral no permet abordar adequadament les singularitats de la professió mèdica ni disposar d’espais específics de negociació per tractar qüestions com les jornades laborals, la formació o les condicions assistencials.
Mas ha explicat que la campanya «Ni un minut més» pretén precisament posar de manifest aquesta situació. La iniciativa anima els professionals a no allargar la seva jornada més enllà de l’horari ordinari, fet que està provocant un increment de les llistes d’espera en alguns àmbits assistencials.
El representant sindical defensa, però, que aquesta mesura no busca perjudicar els pacients, sinó evidenciar les mancances del sistema. Segons afirma, l’activitat assistencial continua garantint-se, però exclusivament dins de la jornada laboral establerta.
El delegat de Metges de Catalunya també ha advertit que la sobrecàrrega actual pot acabar afectant la qualitat assistencial i augmentar el risc d’errors clínics. En aquest sentit, ha criticat que encara es mantinguin jornades de vint-i-quatre hores entre els professionals sanitaris.
Entre les mesures urgents que reclama el sindicat hi ha una millor planificació de les plantilles, la limitació de les jornades excessives, una revisió de les condicions retributives i la creació d’un espai de negociació específic amb l’administració.
De moment, el sindicat no preveu noves mobilitzacions durant els mesos d’estiu, però adverteix que reprendrà les protestes al setembre si no es produeix cap avenç en les negociacions amb la Generalitat o el Ministeri de Sanitat.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.