Luz Casal es permet ser diva a l’escenari de Cap Roig

Malgrat que ens trobem a la setmana de l’entreteniment per excel·lència a la Costa Brava, i que Luz Casal és una artista consagrada que ven per si sola, l’escenari de Cap Roig no ha aconseguit fer ple.

Ella, en canvi, ha sabut donar-ho tot en nom del “Me voy a permitir”. Amb més de quaranta anys de carrera i una extensa discografia a l’esquena, aquesta frase, lluny de ser un mantra, s’ha convertit en un saber fer que li permet mostrar tot el que pot donar i més dalt de l’escenari. Durant el concert va explicar que, en aquest disc, s’ha permès fer versions de cançons com “Lágrima”, de la portuguesa Amália Rodrigues, o “Bravo”, popularitzada per Olga Guillot.

Ha estat una nit en què l’artista gallega ha canviat tres cops de vestuari i ha navegat entre el rock’n’roll i la seva part més melòdica, acompanyada per una banda excepcional. Una nit en què les cadires haurien hagut de fer nosa al ritme de “Dime que has hecho conmigo” o “Rufino”, però al públic de Cap Roig li ha costat cantar i ballar.

Això sí, els mòbils han aparegut en massa per gravar himnes que volien ser escoltats, com “No me importa nada” o “Besaré el suelo”. Cançons que han jugat amb la nostàlgia del públic, despertant records de com aquests temes han marcat moments importants de la seva vida.

Finalment, ha regalat a un públic, ara sí, entregat, el “Boig per tu (Es por ti)”, una cançó indispensable d’aquesta gira quan canta a Catalunya. Ha acabat amb un preciós “Te dejé marchar” i s’ha emportat una ovació a l’altura de la que es mereix una diva com ella.

La Ludwig Band i el petit Xavier deixen captivat el públic del F’Estiu de Calonge

Hi ha bandes que són una aposta segura. Si els programes, saps que triomfaràs, i actualment La Ludwig Band és una de les formacions amb un millor directe del panorama català. De fet, fa anys que ho són, però ara s’han tornat més populars gràcies al seu últim disc, “Pel barri es comenta”, i a la cançó ‘Xavier, el tècnic de so’, que ni el propi grup es podia imaginar que es tornaria tan viral, fins al punt que pràcticament és la que serveix per tancar els concerts.

Aquest de Calonge, al F’estiu, era un d’una llarga llista de directes que el grup fa aquest any, fins al punt que pràcticament no tenen dies de descans. Van de població en població i van alegrant la vida dels qui van a veure’ls.

Al Baix Empordà els hem rebut com es mereixen i s’han cantat des de l’inici tant les noves cançons com aquelles que els acompanyaven quan no eren tan populars. De fet, a causa d’un problema tècnic amb el bombo, han hagut d’improvisar sobre la marxa i saltar-se el setlist habitual per rescatar temes on no calia aquest instrument, per després mirar de continuar amb la cançó anterior amb la mateixa nota.

Aquesta quotidianitat i manera d’afrontar els directes són un dels grans atractius d’aquest grup, juntament amb la seva enorme qualitat musical, que es pot veure als seus concerts o escoltant les seves meravelloses composicions.

Això mateix que comentava s’ha pogut veure en un moment en què ha aparegut un pastís a sobre de l’escenari per celebrar l’aniversari d’en Pau Esteve, que, segons en Quim Carandell, ha celebrat el seu divuitè aniversari. El pastís era de formatge, que no estava tan bo com un que es va menjar a Ciutadella, però, al final, el que compta és la intenció. Cantar l’aniversari feliç’ mentre bufa les espelmes també és un fet que segur que recordarà dels seus 18 anys.

Però si per alguna cosa recordarem aquest concert és per l’espontani moment viscut a ‘Xavier, el tècnic de so’, quan un nen que abans ja havia pujat a l’escenari amb una pancarta que feia referència a la famosa cançó s’ha posat a cantar-la, substituint per un dia Quim Carandell i posant-se tot el públic a la butxaca. Amb un moment simpàtic quan ha dit que bevia ginebra i en Quim l’ha tallat per dir que, si volia beure una Fanta, no passava res.

I com que a vegades calen més fets que paraules, a continuació us deixo amb el moment del nen Xavier perquè veieu el que us heu perdut. Jo no deixaria passar massa oportunitats per veure’ls en directe. Segur que, si proveu, voldreu repetir.

Detenen a Palamós un home acusat de robar en diversos vehicles i sostreure un turisme

privat:-els-mossos-investiguen-uns-tocaments-a-una-menor-en-una-casa-de-colonies-de-palamos

Els Mossos d’Esquadra van detenir els dies 10 i 11 d’agost, a Palamós i la Bisbal d’Empordà, un home de 35 anys com a presumpte autor de diversos delictes relacionats amb robatoris i furts a l’interior de vehicles. L’arrestat també està acusat d’haver robat un turisme, sostret dues matrícules i haver-les instal·lat al vehicle robat.

Els fets es van iniciar el matí del 10 d’agost, quan els agents de la comissaria de la Bisbal d’Empordà van rebre l’avís d’una empresa de lloguer de vehicles. La companyia havia detectat que un dels seus turismes, sostret a Barcelona, es trobava en aquell moment a Palamós.

Agents de paisà que feien patrullatge preventiu es van desplaçar fins a un aparcament públic del carrer Balmes, on van localitzar un vehicle del mateix model i color que el sostret. El cotxe, però, portava unes plaques de matrícula que no li corresponien i que constaven com a sostretes.

Hores més tard, els agents van interceptar un home que es dirigia cap al vehicle amb la intenció de marxar. Durant l’escorcoll del cotxe, els Mossos hi van trobar nombrosos objectes i documentació a nom de terceres persones. Entre aquests hi havia targetes de crèdit, ulleres de sol i graduades d’alta gamma, moneders, un ordinador portàtil, un telèfon mòbil, bosses de mà i perfums.

L’home va assegurar que els objectes eren seus, però no va poder acreditar-ne la procedència. Davant d’aquesta situació, els agents el van detenir.

Els Mossos li atribueixen més robatoris

L’endemà, un cop a comissaria, les investigacions policials van permetre relacionar l’arrestat amb cinc delictes més: quatre robatoris amb força a l’interior de vehicles i un furt a l’interior d’un vehicle.

Tres dels robatoris s’haurien comès a Platja d’Aro. Segons els Mossos, els objectes localitzats a l’interior del vehicle sostret a Barcelona procedirien d’aquests fets. Entre els efectes recuperats també hi havia la clau d’un turisme, que posteriorment va ser retornada al seu propietari.

La investigació també va permetre determinar que, entre els dies 7 i 8 d’agost, l’home hauria sostret el vehicle de l’empresa de lloguer d’un aparcament d’un centre comercial de Barcelona.

A més, els agents van descobrir que hauria furtat dues plaques de matrícula d’un vehicle a Sant Adrià de Besòs i les hauria instal·lat al cotxe sostret. Per aquest motiu, també se li atribueix un delicte de falsificació de document públic.

L’home, que té antecedents policials, va passar a disposició judicial el 12 d’agost davant del jutjat de guàrdia de la Bisbal d’Empordà.

2024: L’any que van començar les obres de la nova estació d’autobusos de Palamós

El març de 2024 van començar les obres de construcció de la nova estació d’autobusos de Palamós, situada al pla de Sant Joan, a la prolongació del carrer d’Enric Vincke. L’actuació havia de permetre traslladar fora del centre urbà les línies interurbanes que fins aleshores operaven al carrer de López Puigcerver, davant de la plaça de Catalunya.

L’inici dels treballs culminava un procés que feia anys que s’arrossegava. L’antiga parada obligava els autobusos a entrar fins al centre de Palamós i a circular per carrers amb molta activitat comercial i un trànsit intens, amb dificultats per a les maniobres dels vehicles de grans dimensions.

La necessitat de buscar una nova ubicació s’havia plantejat anys abans. El 2018, la Generalitat va adjudicar la redacció del projecte constructiu de la futura estació i es va consolidar com a emplaçament el sector del pla de Sant Joan, vinculat a la prolongació del carrer d’Enric Vincke i pròxim als accessos de la C-31.

En aquell moment, les previsions situaven la construcció molt abans del que finalment es va produir. L’any 2019, l’Ajuntament calculava que la nova estació podria estar acabada a finals de 2020.

Abans de construir-la, però, calia adaptar urbanísticament els terrenys. El febrer de 2020, el Ple municipal va iniciar una modificació del POUM per reservar el sòl necessari i facilitar-ne la disponibilitat per al futur equipament.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va aprovar la modificació el febrer de 2021. Posteriorment, l’Ajuntament va posar els terrenys a disposició de la Generalitat perquè pogués executar-hi l’estació.

El projecte va continuar avançant durant els anys següents. L’abril de 2022, la Generalitat va presentar públicament la proposta i la va sotmetre a informació pública.

La nova ubicació havia de permetre que els autobusos interurbans accedissin a Palamós des d’un punt més pròxim a la C-31 i evitessin bona part del recorregut que fins aleshores havien de fer pel centre urbà.

El març de 2023, el Departament de Territori va licitar les obres per uns 2,8 milions d’euros. Inicialment es preveia començar els treballs aquella mateixa tardor i tenir l’estació operativa durant l’estiu de 2024, però el calendari es va acabar endarrerint uns mesos.

Finalment, les obres van començar el març de 2024.

La nova estació ocupava una superfície aproximada de 4.000 metres quadrats. El projecte preveia set andanes disposades en semibateria, una zona de parada ràpida i espai perquè els autobusos poguessin esperar abans d’iniciar els serveis.

L’edifici de viatgers es plantejava en una sola planta. Havia d’incloure una sala d’espera climatitzada, lavabos, taquilles i màquines de venda automàtica.

També es projectaven sistemes d’informació electrònica, megafonia, fibra òptica i videovigilància. Un gran tancament de vidre havia de permetre veure les andanes des de la sala d’espera.

L’estació incorporava també plaques fotovoltaiques destinades a generar una part de l’energia necessària per al funcionament de l’equipament. El projecte comptava amb finançament de la Generalitat i amb aportacions dels fons europeus Next Generation.

La previsió era que la nova infraestructura pogués donar servei a més de 243.000 viatgers cada any.

El juny de 2024, quan feia aproximadament tres mesos que les obres havien començat, la consellera de Territori, Ester Capella, va visitar els treballs acompanyada de l’alcalde de Palamós, Lluís Puig, i representants municipals.

En aquell moment, la construcció avançava amb la previsió que l’equipament pogués entrar en servei durant la tardor. La Generalitat i l’Ajuntament destacaven especialment que la nova ubicació permetria reduir el pas d’autobusos de grans dimensions pel centre.

La construcció de l’estació havia d’anar acompanyada, però, de nous accessos. L’Ajuntament va impulsar una actuació complementària als carrers de les Triadores i les Remendadores per facilitar l’entrada i la sortida dels vehicles.

El carrer de les Triadores havia de permetre principalment l’entrada dels autobusos des del carrer d’Enric Vincke, mentre que el de les Remendadores havia de canalitzar-ne la sortida i la connexió amb el giratori.

El projecte municipal d’accessos afectava uns 535 metres quadrats i tenia un pressupost de poc més de 48.000 euros. La previsió era que aquests carrers poguessin arribar a suportar entre 50 i 100 vehicles pesants diaris, en funció de l’època de l’any.

L’actuació va quedar aprovada definitivament durant el setembre de 2024.

Tot i que inicialment s’havia previst posar la nova estació en servei aquell mateix any, el calendari es va tornar a allargar. A principis de 2025, les obres principals estaven pràcticament acabades, però encara quedaven pendents qüestions relacionades amb els accessos i l’organització del trànsit.

La inauguració oficial es va fer finalment el 8 de març de 2025. Dos dies després, el 10 de març, la nova estació va entrar plenament en servei.

El diumenge anterior havia estat l’últim dia d’activitat de la parada de López Puigcerver, que durant anys havia concentrat bona part del transport interurbà de Palamós.

Amb l’entrada en funcionament de la nova infraestructura, les línies d’autobús van deixar de tenir com a punt principal el centre urbà i van passar al pla de Sant Joan, molt més pròxim a les principals vies d’accés al municipi.

L’inici de les obres el març de 2024 va marcar així el pas definitiu d’un projecte que s’havia començat a preparar molts anys abans. Després de modificacions urbanístiques, redaccions de projecte i diversos calendaris ajornats, Palamós començava a construir la nova estació que havia de substituir la històrica parada de López Puigcerver.

Bibliografia

Ràdio Capital, «L’estació d’autobusos de Palamós tindrà 7 andanes i està previst que entri en funcionament a finals d’any», 14 de juny de 2024:
https://www.radiocapital.cat/la-consellera-de-territori-ester-capella-visita-les-obres-de-la-futura-estacio-dautobusos-de-palamos/

Ràdio Capital, «La Generalitat licita la nova estació d’autobusos de Palamós», 16 de març de 2023:
https://www.radiocapital.cat/la-generalitat-licita-la-nova-estacio-dautobusos-de-palamos/

Ràdio Capital, entrevista a Lluís Puig sobre la nova estació d’autobusos de Palamós, 2023:
https://www.radiocapital.cat/lluis-puig-la-nova-estacio-de-dautobusos-de-palamos-millorara-la-circulacio-de-busos-a-tota-la-costa-brava/

Ajuntament de Palamós / InfoPalamós, «S’inicien les obres de la nova estació d’autobusos de Palamós», 6 de març de 2024:
https://infopalamos.cat/sinicien-les-obres-de-la-nova-estacio-dautobusos-de-palamos/

Ràdio Palamós, «La redacció del projecte impulsa la futura estació d’autobusos de Palamós», 2018:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500008430/la-redaccio-del-projecte-impulsa-la-futura-estacio-dautobusos-de-palamos/0?page=2246

Ràdio Palamós, «L’Ajuntament calcula que hi hagi nova estació d’autobusos a finals del 2020», 2019:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500010310/lajuntament-calcula-que-hi-hagi-nova-estacio-dautobusos-a-finals-del-2020/0?page=7016

Ràdio Palamós, «La Generalitat invertirà 2,4 milions d’euros en l’estació d’autobusos de Palamós», 2020:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500012316/la-generalitat-invertir-24-milions-deuros-en-lestacio-dautobusos-de-palamos/0?page=2002

Ràdio Palamós, «Urbanisme aprova el nou emplaçament de l’estació d’autobusos de Palamós», 2021:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500013732/urbanisme-aprova-el-nou-emplaament-de-lestacio-dautobusos-de-palamos-/0?page=2002

Generalitat de Catalunya, «Palamós comptarà amb una nova estació de busos», abril de 2022:
https://govern.cat/gov/notes-premsa/420752/palamos-comptara-amb-una-nova-estacio-de-busos

Generalitat de Catalunya, «Territori licita les obres de la nova estació d’autobusos de Palamós per un valor de 2,8 MEUR», març de 2023:
https://govern.cat/gov/notes-premsa/492182/territori-licita-les-obres-de-la-nova-estacio-d-autobusos-de-palamos-per-un-valor-de-28-meur

Ràdio Palamós, «La consellera Ester Capella visita les obres de la futura estació d’autobusos», juny de 2024:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500020388/la-consellera-ester-capella-visita-les-obres-de-la-futura-estacio-dautobusos/0?page=628

Ràdio Palamós, «Via lliure definitiva als accessos nous a l’estació d’autobusos», 2024:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500020758/via-lliure-definitiva-als-accessos-nous-a-lestacio-dautobusos/0?page=1757

Generalitat de Catalunya, informació de l’estació d’autobusos de Palamós:
https://territori.gencat.cat/ca/03_infraestructures_i_mobilitat/transport_public/estacions-autobusos/estacio-bus-palamos/

Generalitat de Catalunya, informació sobre la inauguració de la nova estació d’autobusos, març de 2025:
https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/688182/paneque-l-estacio-d-autobusos-de-palamos-es-exemple-de-collaboracio-institucional-urbanisme-i-transicio-energetica

La tradició popular ha de ser una festa

Maria Jaume al Festival Porta Ferrada Occident / Núria Rabassa

L’altre dia el meu avi em deia que les pastilles per dormir li provoquen malsons i que hi ha nits que sembla que se’n vagi. I que quan això li passa, pensa en els castells, en les sardanes i en nosaltres, i llavors sent que s’anima una mica. Un pilar de tres fonamental on un és la gent que estimes i els altres dos són tradició absoluta: s’ha passat els anys fent de pinya als castells i ballant a toc de cobla, i ara no hi ha diada castellera que no miri des del sofà i encara canta La Puntaire de memòria. D’aquesta identitat perdurable, la Maria Jaume n’ha dit “Sant Domingo Forever”.

Només per la llengua i la sonoritat, estarem d’acord que els projectes de Maria Jaume i Rigoberta Bandini són essencialment diferents, però tenen en comú que fan un directe de traca i mocador, i ahir ho van demostrar totes dues al Festival Porta Ferrada Occident. Maria Jaume presentava el seu nou disc ‘Sant Domingo Forever’, un homenatge a la festa major del seu poble: acompanyada de vells hits com ‘Me desplom’ i ‘Ressaca a sa platja’, la mallorquina va entonar les noves cançons, que “xerren de família, d’amistat, d’amor i de tradició, però sobretot de festa”. Tenia raó: sent un àlbum que parla de la tradició (amb una vessant política inevitable i un “tourist go home” sense discrecions) té el mèrit de fer-ho a través d’un pop electrònic d’allò més ballable, acompanyat d’alguna xeremia samplejada i unes castanyoles. Menció especial, per cert, a la castanyolista i vocalista, que va fer un acompanyament finíssim, especialment a ‘Amor d’ultramar’.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després d’una pausa amb DJ Dolça, que és d’aquelles DJs que sap percebre exactament què toca posar en cada moment, Rigoberta Bandini va presentar el seu disc ‘Jesucrista Superstar’, amb grans èxits com Club Xavalas Tristes o Pamela Anderson. És un concert molt distret fins i tot si no coneixes les cançons: Paula Ribó té tota l’estona una càmera al micròfon que funciona molt bé com a recurs visual, les vocalistes segueixen les cançons amb una coreografia tan teatralitzada que atrapa, i només tornar a veure en directe la percusionista Glòria Maurel ja és un luxe.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot plegat va ser una festa: Maria Jaume té una cançó que es titula ‘Sonen ses campanes’, amb una d’aquelles bases que sembla que s’embalin, que descriu perfectament la sensació de quan la festa està a punt de començar i les ganes ja no t’hi caben a dintre. La va introduir així: “el disc xerra del fet que malgrat hi ha coses que canvien amb el pas del temps, n’hi ha d’altres, com la cultura i la llengua, que passen de generació en generació. Algun dia ja no hi serem, però les coses que ens fan ser qui som seguiran, i ningú aconseguirà esborrar-les. Aquesta és una cançó d’esperança.” Ni fet expressament que minuts més tard Rigoberta Bandini sortís a l’escenari embarassadíssima. Amb les tradicions, el futur.