9 C
Pals
Dimarts, 20 gener 2026

Llevantada

Adrià Pujol
L'escriptor empordanès Adrià Pujol
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Llevantada
Loading
/

Bon dia, estimats veïns de Ràdio Capital. Avui la meva reflexió és meteorològica, sobre el temps, que és una de les coses que més ens agrada parlar als catalans, el temps. Bé res, aquesta llevantada que ens passa per sobre aquests dies, a mi és una cosa que m’agrada molt. Jo no sé si fa mal a algú, no hi entenc, no sé si fa mal a algun pagès, dificultats per conduir per transitar per les carreteres…

Sí, tot pot ser. Però jo me’n congratulo, me n’alegro volia que ho sabéssiu. Les llevantades, la pluja, després quan no en tenim tots són plors, aixos i ulls. Doncs quan en tenim, si més no, fem l’exercici de donar-nos-en i de celebrar-ho, de celebrar que tenim aigua. Que els pantans són plens, que de fet estan desenvessant perquè encara n’ha d’arribar més, i és bo adonar-se quan les coses van bé, dir-ho i dir-ho clar, perquè després, insisteixo, quan van malament és quan tots correm a dir ai, què és el que no vam fer aquell cop, no ens en vam adonar, etcètera, etcètera.

Bé, fins aquí avui, estimats oients de Ràdio Capital, el meu comentari. Has de reconèixer una mica cunyat aquest cop, però em venia molt de gust celebrar Celebrar la pluja, celebrar el llevant i evidentment, tot desitjant que no faci mal a ningú. Vinga que vagi bé!

Ordeig fa costat a la vaga de pescadors: “Cal trobar una solució pràctica a la normativa europea”

privat:-els-pescadors-de-palamos-es-mostren-satisfets-amb-l’acord-de-la-ce-perque-es-el-model-“que-fa-anys”-que-apliquen
Privat: Els pescadors de Palamós es mostren satisfets amb l’acord de la CE perquè és el model “que fa anys” que apliquen

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha fet costat a la vaga de pescadors de les confraries catalanes, que aquest dilluns han amarrat les barques en contra de la burocràcia i la normativa europea. “Cal trobar una solució pràctica a una normativa europea que no està adaptada a la realitat de la pesca del Mediterrani”, ha volgut deixar clar Ordeig, que insisteix que el reglament del MAP (Pla Pluriennal del Mediterrani Occidental) “s’ha d’adaptar a la realitat” del Mediterrani. “Brussel·les ho ha de fer. D’una vegada per totes s’ha de modificar el MAP i que se’ns escolti realment”, ha recalcat el titular d’Agricultura, que ha recordat que ja han presentat un dossier a la Comissió Europea.

“Es tracta d’un dossier pactat amb tots els països del Mediterrani per resoldre d’una vegada per totes aquests desajustos i inconvenients que perjudiquen el dia a dia dels nostres pescadors”, ha conclòs Ordeig. Els pescadors catalans consideren que les noves directives ofeguen el sector i reclamen una legislació pensada en el mar Mediterrani. El patró major de la confraria de pescadors de Blanes (Selva), Ferran Martínez, ha lamentat que cada vegada que surt a pescar ha de passar “dues hores fent paperassa”. El sector recorda que al llarg dels últims trenta anys s’han fet molts passos per garantir la preservació del medi marí, però, per contra, només s’han trobat restriccions legislatives.

La llevantada ha deixat registres de més de 70 litres a l’Empordà

llevantada
Screenshot

La llevantada ha descarregat més de 70 litres per metre quadrat en diversos punts de l’Empordà i ha provocat onades de fins a quatre metres a la Costa Brava, segons Protecció Civil de la Generalitat. L’episodi ha activat els plans Inuncat i Neucat, encara vigents per la previsió de més pluges, forts vents i nevades intenses.

Durant el matí de dilluns, municipis com Portbou han registrat prop de 75 litres, mentre que Cabanes, Borrassà, Banyoles i Figueres han acumulat entre 45 i 60 litres, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya i la xarxa Meteoclimatic.

A la Costa Brava, les onades han superat els quatre metres en diversos trams. Aquest fort onatge ha obligat les autoritats a mantenir la vigilància activa a tot el litoral gironí.

La previsió meteorològica apunta que el temporal continuarà durant les pròximes hores, amb risc de nevades intenses al Pirineu Oriental, on es podrien acumular fins a 80 centímetres de neu a les cotes altes. En paral·lel, l’Agència Catalana de l’Aigua controla l’estat dels rius Ter i Muga a través de maniobres de desembassament preventives.

Protecció Civil demana extremar la precaució, especialment en desplaçaments per carretera i zones pròximes a rius i platges, davant l’elevat risc de desbordaments i afectacions per acumulació d’aigua.

Col·lapsa la resclosa d’Ullà arran de la llevantada i s’obre la porta a la restauració natural del riu Ter

rescolsa d'Ullà

La resclosa d’Ullà s’ha ensorrat arran de la llevantada de la primera setmana de gener. El fort cabal del riu, amb puntes d’uns 160 metres cúbics per segon, ha fet cedir una estructura que ja estava debilitada des del temporal de fa quatre anys. Amb aquest col·lapse, desapareix el principal obstacle per a la continuïtat biològica del riu en aquest tram del Baix Ter.

El trencament ha obert un nou escenari de restauració ambiental espontània. Tècnics del Consorci del Ter i de l’entitat ambiental la Sorellona ja han visitat la zona. Consideren que, tot i ser un col·lapse accidental, representa una oportunitat per recuperar dinàmiques naturals a gran escala en un espai de gran interès ecològic.

L’avaluació inicial ja ha constatat diversos beneficis ambientals. S’ha restablert la connectivitat fluvial al llarg de diversos quilòmetres, facilitant el pas de peixos i eliminant una barrera històrica. També s’han format nous hàbitats naturals com sorrals i codolars, que no es veien en aquest tram des de fa segles. A més, la nova dinàmica del riu afavoreix la formació de meandres, millorant la salut del llit fluvial.

L’àrea afectada forma part de dues zones protegides. Es tracta de l’espai Xarxa Natura 2000 Riberes del Baix Ter i del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Aquest entorn és especialment rellevant per a la conservació de peixos migradors com la saboga i l’anguila, dues espècies en perill d’extinció encara presents al riu.

Els tècnics avisen que caldrà un seguiment acurat del procés. A banda dels canvis ecològics, serà necessari avaluar l’impacte socioeconòmic de la nova configuració del riu i els possibles riscos associats.

Els pescadors del Baix Empordà se sumen a les protestes en contra de la nova normativa europea

Pescadors Palamós
Pescadors de la flota d'arrossegament de Palamós descarregant captures abans de l'aturada. Foto publicada el 26 de març del 2020 (horitzontal)

Les confraries de Sant Feliu de Guíxols, Palamós i l’Estartit s’han sumat a la vaga convocada per aquest dilluns 19 de gener per protestar en contra de la burocràcia i les noves normatives que es volen aplicar des de la Unió Europea. Les barques d’aquests tres ports, tal com ha passat amb la resta de sector català i espanyol, no han sortit a feinejar. El sector titlla les mesures “d’absurdes” i “incomprensibles”.

El patró major de la Confraria de Pescadors de Palamós, Miquel Mir, ha explicat a Ràdio Capital que la nova normativa impulsa mesures que “no es poden complir”. Explica que amb aquestes noves directrius europees, les barques estan obligades a declarar el què han pescat, de manera aproximada, dues hores abans d’entrar al port. També els obliguen a fer una estimació de les espècies que han pescat. Per això, tal com apunta Miquel Mir, “tot el sector pesquer espanyol s’ha plantat en contra d’aquesta normativa de control”.

Miquel Mir també posa sobre la taula l’excés de burocràcia que han de patir des del sector primari. Remarca que és complicat ser el patró d’una barca mentre es fa la burocràcia corresponent des de l’ordinador.

La protesta a Palamós ha fet que cap de les embarcacions sortís a pescar aquest matí, tal com ha passat també a Sant Feliu de Guíxols i a l’Estartit. De moment, el sector pesquer català i espanyol està pendent de la reunió que s’ha de celebrar aquesta tarda entre els representants del sector i el Govern espanyol.

Sense Vàlvules: “Sigui quan sigui el Carnaval, sempre anem tard”

En una entrevista concedida a Ràdio Capital, en Jordi, membre de la colla Sense Vàlvules de la Bisbal d’Empordà, ens obre les portes de la nau on preparen la carrossa d’aquest Carnaval 2026. El Carnaval arriba aviat aquest any, però això no sembla canviar gaire el ritme de treball: “Sigui quan sigui, acabes anant tard”, afirma Jordi.

Malgrat començar a preparar-ho a la tardor, les setmanes prèvies són sempre frenètiques. “El dissabte abans pots estar soldant llums a les tres de la matinada”, confessa. Les colles, tot i el cansament, mantenen la il·lusió intacta. Aquest any, la colla participarà en rues com les de Pals, Platja d’Aro, l’Escala o Calonge, i intentaran arribar per primera vegada a Flaçà.

Una de les preocupacions d’enguany és la incertesa sobre les normes de circulació de carrosses en carreteres interurbanes. Jordi explica que no han rebut informació oficial del Servei Català de Trànsit, però confien que, com sempre, podran circular sense incidents. “Anirem ben tancats amb cotxes amb pirulos i esperem que tot vagi bé.”

El nom de la colla, “Sense Vàlvules”, prové d’un antic grup d’amics apassionats pels cotxes i els ral·lis. Amb els anys, el grup s’ha consolidat i actualment compta amb uns 70-75 membres. La majoria són de la Bisbal, i han anat integrant nous participants que s’hi han anat sumant amb entusiasme.

Jordi destaca que tot es fa des de la passió: “No tenim ningú que cobri, tot és voluntariat”. Treballen caps de setmana i entre setmana les últimes setmanes abans del Carnaval, i fins i tot quan no són a la nau, “estàs rumiant com fer alguna peça o buscant material.”

Pel que fa a l’evolució de la festa, Jordi reconeix que abans hi havia un consum d’alcohol molt més elevat i que ara, gràcies a normatives més estrictes, s’ha millorat la imatge pública del Carnaval. Però en el fons, “la base continua sent la mateixa: sortir, ballar i passar-t’ho bé”.

A la Bisbal hi ha poques colles, però hi ha bon ambient i col·laboració. “Hi pot haver rivalitat sana, però si algú necessita alguna cosa, ens ajudem”, diu Jordi. La unió i el suport mutu són valors que defineixen l’esperit del Carnaval empordanès.