La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha dissenyat l’Atles Electoral de la Segona República. Aquest projecte, – impulsat per un equip d’investigadors liderat pel professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon, juntament amb l’investigador Pau Vall-Prat, i l’assistent de recerca de la UPF, Diego Martín-Álvarez- preveu recollir els resultats electorals en més de 9.000 municipis de l’Estat en les tres eleccions legislatives celebrades durant la Segona República Espanyola. Aquestes corresponen a l’abril del 1931, el novembre del 1933 i el febrer del 1936.

L’atles digital és interactiu, en accés obert i amb fitxers descarregables. De moment, el projecte compta amb les dades publicades de les eleccions de l’any 1936, però està previst que durant el mes de juny es presentin les dades del 1933 i, ja després de l’estiu, les del 1931.

El projecte, que s’ha desenvolupat en més de sis anys de recerca, incorpora un mapa interactiu on es poden consultar els resultats electorals municipi a municipi. L’eina permet comparar canvis polítics entre regions, coalicions i períodes. La voluntat de l’equip d’investigadors és crear i publicar altres materials complementaris.

Les eleccions del 1936 al Baix Empordà

Segons les dades de la versió beta de l’Atles Electoral de la Segona República al Baix Empordà gran part dels vots van anar cap a la Coalició d’Esquerres. Concretament dels 43 municipis dels quals estava formada la comarca en el moment de les eleccions generals, 27 municipis baixempordanesos van votar la Coalició d’Esquerres (formada per l’Acción Nacionalista Vasca, el Front Popular d’Esquerres, l’Esquerra Valenciana, el Front d’Esquerres de Catalunya, el Left-Wing Independent, Izquierda Republicana, el Partido Comunista de España, el Partido Galleguista, el Partido Republicano Federal, el Partido Sindicalista, el Partido Socializta Obrero Español i la Unión Republicana).

En canvi, en 16 municipis de la comarca va ser la Coalició de Dretes qui va endur-se la victòria. Aquesta coalició la formàven el Bloque Nacional, la Coalició de Dretes, la Confederación Española de Derechas Autónomas, la Comunión Tradicionalista, el Front Català d’Ordre, el Partido del Centro Democrático, el Partido Nacionalista Español, el Partido Republicano Conservador, el Partido Republicano Liberal Demócrata, el Partido Republicano Progresista, el Partido Republicano Radical i Renovación Española, entre altres.

La Coalició d’Esquerres va superar el 70% del suport en municipis com Sant Joan de Palamós (85,6%); Calonge (80%); Mont-ras (76,5%); Pals (76,2%); Vall-llòbrega (75,6%); Palamós (75%); Regencós (73,9%); Corçà (70,9%); Santa Cristina d’Aro (70,4%); i Sant Feliu de Guíxols (70,3%). En canvi, la Coalició de Dretes només va aconseguir superar el 70 % del suport a la comarca en municipis com Rupià (76,9%); Parlavà (72,5%); i Ultramort (70,8%).

Imatge destacada de la Oficina de Sant Feliu de Guíxols de la Direcció General del Transport de la Generalitat (del Fons Vicenç Gandol Jordà). Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.