Cada any, quan arriba el 14 de febrer, hi ha una certa litúrgia importada que sembla voler dir-nos com hem d’estimar. Jo no n’he estat mai gaire partidari. Per a nosaltres, el dia dels enamorats és Sant Jordi. I ho és perquè té una cosa que no es pot fingir: una naturalitat antiga, una barreja de gest i de paraula que encara, malgrat tot, resisteix.
Durant anys, Sant Jordi començava caminant. Caminant sense rumb gaire fix, deixant-se portar per aquell moviment lent de la gent que surt al carrer amb una idea vaga: trobar un llibre, regalar una rosa, fer el dia una mica diferent. Hi havia parades improvisades, de vegades precàries, muntades amb quatre fustes o una capsa de cartró. Hi havia criatures venent llibres de casa amb una seriositat admirable, com si ja intuïssin que en aquell petit intercanvi hi havia alguna cosa més que diners. I hi havia, sobretot, una certa alegria discreta, una manera de fer que no necessitava grans escenografies.
Amb els anys, aquest paisatge ha anat canviant. A la capital, sobretot, Sant Jordi ha anat adquirint una dimensió cada cop més organitzada, més prevista, més controlada. Les parades s’han multiplicat, els actors també, i no tots tenen res a veure amb els llibres ni amb la lectura. Paral·lelament, el discurs s’ha anat omplint de xifres: llibres venuts, roses comptades, llistes de més venuts, cues llarguíssimes per una signatura. Tot plegat fa la impressió d’una activitat molt intensa, però també d’una certa desorientació sobre què s’està celebrant exactament.
Que ningú no s’equivoqui: el sector editorial és essencial. Ho dic també perquè, durant un temps, vaig tenir la responsabilitat de dirigir l’Institut Català de les Empreses Culturals, i sé perfectament fins a quin punt la solidesa d’aquest sector és decisiva per a la continuïtat de la llengua i per a l’estructura cultural del país. Que es venguin llibres és una bona notícia. Que se’n venguin molts, encara més. Però una cosa és vendre llibres i una altra, de diferent naturalesa, és llegir-los.
El problema apareix quan la diada es converteix en una mena de competició. Qui ven més, qui signa més, qui acumula més exemplars. Hi ha una certa vanitat, una exhibició gairebé esportiva de resultats, que acaba desplaçant el centre de gravetat. El llibre passa de ser una invitació a la lectura a ser un objecte que es compra, sovint, sense la més mínima intenció d’obrir-lo.
La pandèmia va accentuar aquesta tendència. Els anys posteriors han consolidat una manera de fer molt més reglada: espais delimitats, recorreguts indicats, fluxos controlats. Tot es mesura, tot es calcula. I, en aquest procés, s’ha perdut una mica aquella espontaneïtat que feia de Sant Jordi una festa viva, imperfecta, però genuïna.
A l’Empordà, afortunadament, encara es respira una altra cosa. No diré que no hi hagi interès per vendre —seria ingenu—, però la pressió és menor, i això permet que la conversa tingui més recorregut. Encara es pot parlar de llibres sense haver de passar immediatament per la llista dels més venuts. Encara es poden descobrir autors sense necessitat de fer cua. I iniciatives com el Poble de Llibres de Calonge indiquen que hi ha una voluntat de posar el lector al centre, que no és poca cosa.
Quan penso en el Sant Jordi de fa vint o vint-i-cinc anys, no ho faig amb cap mena de nostàlgia sentimental. El passat sempre és més amable del que va ser. Però sí que tinc la impressió que aleshores hi havia una relació més directa amb la literatura. Avui tenim més llibres, més oferta, més capacitat de distribució. Però no estic segur que tinguem més lectors.
Re-romantitzar Sant Jordi no vol dir tornar enrere ni renunciar a res del que s’ha aconseguit. Vol dir, simplement, recordar que el llibre no s’acaba en la compra. Que la seva funció és una altra: provocar una lectura, una conversa, potser una discrepància. I que, al capdavall, la cultura no es pot reduir a una xifra, per molt brillant que sigui.
Potser tot plegat és molt senzill. Potser es tracta només d’això: de tornar a caminar sense pressa, de comprar un llibre amb una certa intenció i, sobretot, de llegir-lo.
