13.5 C
Pals
Diumenge, 23 novembre 2025
- Publicitat -

Els treballadors de Correos de Palafrugell iniciaran dilluns una vaga per manca de personal

correos correus palafrugell

Els treballadors de la Unitat de Repartiment de Correus de Palafrugell han convocat una vaga de quinze dies a partir de dilluns. Denuncien que la falta de personal els impedeix garantir el servei en condicions i genera una sobrecàrrega de feina insostenible.

Segons el portaveu del col·lectiu, Víctor del Río, la plantilla s’ha reduït dràsticament en els últims anys. El nombre de repartidors a Palafrugell ha passat de 13 a només 4 persones. Aquest descens s’explica per jubilacions i baixes que no s’han cobert, tot i que puntualment s’hi hagin fet contractacions temporals.

Els empleats reclamen la cobertura immediata de totes les vacants en torn de matí i tarda, així com la millora de les condicions laborals. També exigeixen la creació d’una mesa de negociació per acordar un pla d’actuació sobre plantilla, organització i salut laboral, i el trasllat del local a un espai adequat que compleixi la normativa de seguretat laboral establerta pel Reial Decret 486 del 14 d’abril de 1997.

Es preveu que a la vaga també s’hi afegeixi la majoria del personal de les oficines rurals que donen servei a Pals, Begur, Vall-llobrega i Mont-ras, tot i que la principal afectació és a Palafrugell. Aquest matí s’ha intentat una mediació a la Direcció General d’Inspecció de Treball, però no s’ha arribat a cap acord i no s’han establert serveis mínims.

SOS Costa Brava diganostica “greus mancances” en la gestió dels espais protegits de la Costa Brava

sos costa brava

Només tres dels nou grans espais naturals de la Costa Brava tenen avui un Pla Especial de Protecció, i només un disposa d’un Pla Rector d’Ús i Gestió aprovat. Aquesta és una de les principals alertes de l’estudi que ha presentat SOS Costa Brava aquest divendres a Girona, sota el títol Diagnosi sobre la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 i els Plans d’Espais d’Interès Natural de la Costa Brava.

L’informe constata que la major part dels espais naturals del litoral gironí es troben desprotegits a nivell administratiu, sense plans de gestió ni pressupostos assignats. Entre aquests, les Muntanyes de Begur són el cas més greu: tot i formar part del catàleg de zones protegides des de fa més de 30 anys, no tenen cap eina de protecció vigent. Aquest buit legal ha afavorit l’impacte de l’activitat urbanística.

L’estudi repassa l’estat de nou espais naturals: Cap de Creus, Aiguamolls de l’Empordà, Muntanyes de l’Albera, Albera Marítima, Muntanyes de Begur, Castell–Cap Roig, Massís de les Gavarres, Montgrí–Medes–Baix Ter i Cadiretes. Només les Illes Medes compten amb un Pla Rector d’Ús i Gestió aprovat, mentre que el del Cap de Creus està encara en tramitació.

Segons SOS Costa Brava, la manca de gestió efectiva afavoreix amenaces com la pressió turística, el fondeig incontrolat, l’expansió d’espècies invasores, les activitats extractives i la fragmentació del territori. Aquest conjunt de factors posa en risc la biodiversitat i l’autenticitat del paisatge.

L’informe proposa tres escenaris d’actuació i remarca que la millora és perfectament assumible, tant des del punt de vista tècnic com econòmic. Entre les accions prioritàries, es reclama ampliar els límits protegits, acabar els instruments de planificació pendents i dotar els espais d’òrgans gestors i recursos reals.

Durant la presentació, celebrada a l’Auditori Josep Irla de Girona, l’advocat Eduard de Ribot, l’expert Albert Albertí i el president de la federació, Jordi Palaudelmàs, han defensat que la diagnosi és una crida urgent a l’acció. L’entitat ha demanat a la Generalitat que assumeixi responsabilitats i activi les mesures proposades sense demora.

Primera Llista – 22 novembre 2025

Els Bombers reben una setantena d’avisos per les fortes ratxes de vent

privat:-incendis-al-baix-emporda:-els-bombers-intervenen-durant-la-matinada-en-dos-focs-diferents
Privat: Incendis al Baix Empordà: els Bombers intervenen durant la matinada en dos focs diferents

Els Bombers han rebut prop de 70 avisos per la ventada, que ha bufat amb força sobretot a l’Empordà, l’Ebre i el Pirineu, amb ratxes que han superat els 90 quilòmetres per hora.  Les ratxes més fortes s’han registrat al nord de l’Alt Empordà, amb més de 140 quilòmetres per hora a Portbou, concretament al coll dels Belitres. També hi ha hagut cops de vent entre 70 i 80 quilòmetres per hora a municipis com Navata, Roses, el Perelló i Sant Pere Pescador.

Entre les incidències a destacar, un arbre ha caigut sobre un cotxe en moviment a Torrent, al Baix Empordà, a causa del vent fort d’aquesta matinada. El vehicle circulava per una zona rural i, tot i l’incident, no hi ha hagut ferits. A la Vall d’en Bas, a la Garrotxa, el vent ha fet volar uns mobles d’un terrat que han quedat atrapats en uns cables. Una dotació dels Bombers de la Generalitat ha retirat les fustes i ha avisat la companyia de serveis.

A més del vent, la matinada ha estat marcada per un fred intens. Les temperatures han baixat fins als 15 graus sota zero a cotes altes del Pirineu, amb registres destacats a la Tosa d’Alp, Salòria i Boí. També hi ha hagut glaçades de fins a 6 graus sota zero al pla de Bages i a les comarques de Ponent. Al litoral, Cabrils, al nord del Maresme, ha registrat el valor més baix en un mes de novembre en 30 anys, amb 0,2 graus, superant el rècord anterior del 1999.

Tanquen el segon tram de la Via Ferrata del molí de Sant Feliu per protegir el corb marí emplomallat

privat:-per-nidificacio-d’aus,-segon-tram-tallat-de-la-via-ferrata-fins-finals-de-maig
Privat: Per nidificació d’aus, segon tram tallat de la Via Ferrata fins finals de maig

El segon tram de la Via Ferrata Cala del Molí de Sant Feliu de Guíxols tanca temporalment a partir de l’1 de desembre. La mesura busca protegir el corb marí emplomallat, un ocell que fa el niu a la zona i que es considera una espècie vulnerable.

El tancament s’allargarà fins a la primavera, tot i que encara no hi ha una data concreta. Altres anys, el recorregut s’ha tornat a obrir entre finals d’abril i principis de maig.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat és qui determina el tancament per evitar molèsties durant la nidificació d’aquesta espècie. Aquesta restricció ja s’ha aplicat els dos darrers anys per les mateixes raons ambientals.

Illa reclama a la Comissió Europea que tingui en compte l’esforç del sector pesquer per augmentar els dies de sortida

El president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyat pel conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha demanat aquet divendres a la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera, que la Unió Europea tingui en compte les millores en sostenibilitat que ha fet el sector pesquer català i que s’augmentin els dies de pesca per fer sostenible econòmicament moltes microempreses. En una reunió, Illa i Ordeig han reclamat que es reconegui l’esforç del sector i han assegurat que la població de gamba roja es troba dins dels límits segurs.

Illa i Ordeig s’han reunit amb Ribera per abordar la situació que afronta la pesca mediterrània i avançar cap a una resposta conjunta que asseguri el futur del sector. Durant la trobada, s’ha defensat la necessitat de fer un front comú amb Europa per disposar d’un marc de sostenibilitat que sigui realista i compatible amb la continuïtat de l’activitat pesquera.

Després que avui la Comissió Europea hagi anunciat que manté la porta oberta a mantenir el diàleg amb el sector, el Govern ha insistit en la importància i la necessitat d’aportar estabilitat a un sector essencial per a les comunitats costaneres.

Al llarg de la reunió, el Govern ha traslladat la necessitat d’abordar amb urgència la qüestió dels dies de pesca previstos per al 2025, ja que la reducció actual suposa un risc real per a la continuïtat de moltes embarcacions. També ha defensat una correcció que permeti normalitzar l’activitat l’any vinent i establir, de cara al 2026, un increment de dies de pesca que reflecteixi les millores en sostenibilitat que ja s’han aconseguit i que eviti un escenari de col·lapse econòmic. Pel Govern, Catalunya ha fet els deures, i és hora que aquest esforç sigui reconegut en l’àmbit europeu, tant per al tancament d’aquest any com en la mirada cap al 2026.

El Govern també ha advertit que la viabilitat econòmica i social del sector pesquer viu un moment crític, marcat per la pèrdua de flota, llocs de treball i rendibilitat. Per aquest motiu, ha reclamat que la regulació europea incorpori compensacions suficients, més flexibilitat normativa i un marc estable que permeti mantenir l’activitat de moltes microempreses i preservar comunitats pesqueres amb una llarga trajectòria.

Pel que fa a la gestió de la gamba roja, Catalunya ha defensat que les dades científiques disponibles confirmen que les poblacions es mantenen dins de límits segurs. Per això, ha proposat substituir l’actual límit de captures per una zona de protecció a 800 metres de profunditat, un model que garanteix la sostenibilitat sense comprometre l’equilibri econòmic de la flota que depèn d’aquesta pesqueria.

Finalment, el president Illa i el conseller Ordeig han reclamat un reconeixement explícit per part de la Comissió Europea als esforços de sostenibilitat que Catalunya ha impulsat els darrers anys: millores en selectivitat, tancaments prudents, introducció de portes de baix impacte i una col·laboració científica continuada que ha permès avançar cap a una pesca més responsable. D’altra banda, s’ha demanat que aquests resultats es reflecteixin en els terminis per a 2025 i en la regulació europea del 2026 i dels anys següents, i que Catalunya sigui considerada un exemple de gestió equilibrada entre sostenibilitat i activitat econòmica.