En una entrevista concedida al programa De cap a cap de Ràdio Capital, David Poblador, enginyer i antic responsable d’infraestructura de Spotify, ha reflexionat sobre el paper de la tecnologia i la intel·ligència artificial (IA) en el sector musical i en el futur del treball. Després de tretze anys a la plataforma sueca, Poblador ha viscut de primera mà el creixement exponencial de l’empresa i l’impacte de la innovació tecnològica.
“Quan vaig entrar al meu equip érem cinc persones; quan vaig marxar, en érem prop de set-centes”, explica. “El nostre objectiu era garantir que el servei funcionés 24 hores al dia i desenvolupar les eines perquè els equips de producte i tecnologia poguessin treballar amb eficàcia”.
La IA en la música: reptes i oportunitats
Segons Poblador, la intel·ligència artificial afecta el món de la música en múltiples dimensions: des de la creació i la composició fins a la recomanació i el descobriment de nous artistes. “Facilita escriure lletres, crear melodies o generar sons, però també transforma com descobrim música i com les plataformes la recomanen”, apunta.
Aquesta capacitat de generar continguts de manera massiva comporta, però, nous reptes per a les plataformes d’streaming. “Ara es poden crear peces musicals amb només un prompt i uns minuts de proves. Això suposa un volum enorme d’informació que cal gestionar, emmagatzemar i classificar”, explica. Segons l’enginyer, l’arribada de la IA generativa ha multiplicat el ritme de creació de continguts i obliga empreses com Spotify o YouTube a vetllar perquè “aquest allau no acabi enterrant altres artistes amb més mèrit”.
Identificar i regular el contingut sintètic
Tot i no tenir visibilitat directa sobre els projectes actuals de Spotify, Poblador assegura que les plataformes treballen per identificar els continguts generats amb IA. “Ho fan per tres raons principals: per evitar la saturació de continguts artificials, per adaptar-se a noves legislacions que exigeixen etiquetar-los i per prevenir que nous continguts sintètics es generin a partir d’altres peces sintètiques”, diu. Aquesta última qüestió, segons ell, és clau per evitar “una bombolla informativa o cultural”.
El risc per a les llengües minoritzades
Un dels aspectes que més preocupa Poblador és el biaix cultural dels models d’IA. La majoria han estat entrenats amb continguts musicals d’origen anglosaxó, la qual cosa pot “posar en risc la pervivència de realitats culturals o lingüístiques més petites, com la catalana”.
Malgrat això, també hi veu una oportunitat: “Gràcies a les eines de traducció i difusió automàtica, una llengua minoritzada pot arribar a llocs del món on abans era invisible. Si les cultures petites juguen bé les seves cartes, poden guanyar visibilitat en lloc de perdre-la”.
Extractivisme cultural i propietat intel·lectual
Poblador reconeix que l’ús massiu d’obres preexistents per entrenar models d’IA genera un debat ètic complex. “Estem davant d’un repte enorme de propietat intel·lectual. Els creadors veuen com el seu contingut s’utilitza sense control ni compensació”, adverteix. Per això, considera essencial millorar les eines de traçabilitat que permetin saber d’on provenen els continguts i com s’han utilitzat. “Els incentius actuals dels grans actors de la IA no van en aquesta direcció, i això complica el debat”, afegeix.
El futur del treball i la IA
Sobre la por que la intel·ligència artificial substitueixi la mà d’obra humana, Poblador és optimista: “La IA no ens traurà la feina, però la farà mutar molt”. Segons ell, les tasques més mecàniques desapareixeran, però això obrirà la porta a “feines més creatives i amb més valor afegit”.
“Molts treballs actuals no aporten gaire valor. Si la IA ens allibera d’aquestes feines repetitives, podrem centrar-nos en el que realment importa”, conclou. Tot i així, reconeix que aquesta transició pot generar dificultats en certs sectors i agreujar la bretxa digital si no s’acompanya d’una bona formació i adaptació.
