Hi ha pobles que es coneixen per les seves platges, pel seu patrimoni, per la seva gastronomia. I n’hi ha que un bon dia decideixen que també volen ser coneguts pels seus llibres.
Això és el que va passar a Calonge ara fa cinc anys.
El desembre del 2021, en un moment en què molts centres històrics veien com abaixaven persianes, Calonge va decidir fer una aposta poc habitual: obrir set llibreries de cop. Set! En un país on sovint ens lamentem del tancament de comerços culturals, la notícia semblava gairebé una provocació. Cinc anys després, crec que tenim motius per celebrar-ho. Però també per fer-nos preguntes.
Perquè una llibreria no és només un lloc on es venen llibres. És un espai de descoberta, de conversa, de recomanacions inesperades. Un lloc on pots entrar buscant una novel·la i sortir amb una idea que no tenies quan has travessat la porta.
I això, multiplicat per sis llibreries, per activitats, per autors que ens visiten i per lectors que tornen, té un valor que va molt més enllà de les xifres de vendes.
Naturalment, el camí no ha estat fàcil. Hi ha hagut canvis de llibreters, dificultats i reptes que continuen oberts. Seria ingenu pensar que una bona idea cultural es consolida tota sola. Cal perseverança, complicitat amb els veïns i una aposta sostinguda, també quan s’apaguen els focus.
A mi m’agrada especialment pensar que Calonge ha demostrat una cosa: que la cultura no ha de ser sempre la cirereta del pastís de les polítiques públiques. Pot ser-ne un ingredient principal.
Aquest desembre celebrem cinc anys de Calonge, Poble de Llibres. I potser el millor regal que podem fer-li és ben senzill: passejar pels seus carrers, entrar a les llibreries, conversar amb els llibreters i sortir-ne amb un llibre sota el braç.
Perquè els pobles de llibres no els fan només les llibreries. Els fan, sobretot, els lectors.
I tant de bo en puguem celebrar molts més.
Ajuntament de Torroella de Montgrí | Imatge del consistori
El govern de Torroella de Montgrí acusa el socialista Jordi Cordón de difondre dades incorrectes sobre el pressupost municipal del 2027 i defensa que els increments d’impostos, taxes i endeutament anunciats per l’oposició no coincideixen amb les previsions econòmiques aprovades inicialment. L’executiu, format per Unitat i Progrés Municipal, Esquerra Republicana de Catalunya i Objectiu Torroella-l’Estartit, ha fet pública una resposta a les crítiques del candidat socialista després del ple del 12 de novembre.
Un dels principals punts de discrepància és el finançament de les inversions municipals. Cordón havia denunciat una previsió de préstecs per valor de 10 milions d’euros. El govern assegura que aquesta xifra és incorrecta i situa el crèdit total previst en prop d’1,2 milions d’euros. D’aquesta quantitat, uns 667.000 euros corresponen a un préstec per avançar els diners d’una subvenció de la Generalitat prevista per al 2029.
L’Ajuntament també contempla la possibilitat de finançar altres actuacions, com la reparcel·lació de les Dunes. Segons el govern, aquest cost correspondrà legalment a les propietats afectades. L’executiu afegeix que l’endeutament municipal ha passat del 72% a aproximadament el 29%.
Una altra discrepància afecta l’impost sobre béns immobles. Cordón havia denunciat increments de fins al 45%, però el govern defensa que les pujades només afecten els habitatges d’ús turístic. Els increments previstos són del 25% per als propietaris d’un habitatge turístic, del 35% per als que en tenen dos o tres i del 45% per als que en tenen quatre o més. La resta de propietaris mantenen els tipus congelats, segons el consistori.
Pel que fa a la taxa d’escombraries, l’executiu també rebutja l’increment del 30% denunciat pel socialista. L’Ajuntament situa la pujada prevista en prop del 8% per als particulars i fins a l’11% per a les activitats industrials. El govern justifica aquests increments en l’obligació europea de cobrir el cost del servei mitjançant les taxes.
La despesa de personal també ha generat discrepàncies entre les dues parts. Cordón havia afirmat que els sous municipals representaven el 52% dels ingressos ordinaris. L’executiu calcula que els ingressos ordinaris del 2027 superaran els 25 milions d’euros i que els prop de 9,5 milions destinats a nòmines representaran al voltant del 37%.
El govern també ha respost a les crítiques sobre la manca de participació de l’oposició en l’elaboració dels comptes. L’alcalde, Jordi Colomí, retreu a Cordón la seva escassa participació en les reunions municipals i les comissions informatives. També demana que no parli en nom de la resta de grups de l’oposició.
L’executiu anuncia ara reunions amb totes les forces municipals per estudiar les seves aportacions al pressupost. Les possibles modificacions s’incorporaran a la proposta definitiva, que es preveu portar al ple abans de Nadal. L’aprovació inicial dels comptes va tirar endavant amb tres vots en contra.
La pitjor decisió que pots prendre quan estàs assegut en una butaca de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), amb el cos lligat a una bomba de quimioteràpia i les forces sota mínims, és quedar-te sense bateria a l’ordinador portàtil. Li va passar a en Lluís Comet l’any 2009. Quan va demanar de genolls a la infermera on es podia connectar, la resposta el va colpir com un cop de puny: «Si endolles l’ordinador, te desendollaràs tu. La química que t’està entrant deixarà de funcionar». Comet va tancar la tapa de la pantalla. Allà mateix, a la butaca, va començar a dissenyar el que, pocs anys després, es convertiria en el moviment solidari i esportiu més gran de les comarques gironines: l’Oncotrail.
Avui, a les portes d’una tretzena edició mítica, aquella vella tossuderia nascuda de la malaltia s’ha transformat en un autèntic «monstre» que mobilitzarà més de 3.500 participants i 600 voluntaris al llarg de 100 quilòmetres de fons pel cor de l’Empordà i les Gavarres. En una conversa sincera a Ràdio Capital, Comet es mira el camí recorregut amb la serenor de qui ha guanyat moltes batalles, però amb la mateixa il·lusió exigent del primer dia.
Un creixement exponencial: L’error assumit dels 400 equips
L’Oncotrail va néixer amb un format petit, gairebé íntim: 45 equips i una logística que amb prou feines sumava un centenar de cotxes de suport. Tretze anys després, l’organització ha hagut d’obrir l’aixeta de valent fins a assolir un sostre històric que s’ha desbordat lleugerament per qüestions del destí. «Aquest any serem més de 400 equips, concretament 402 o 403. Vam dir que paràvem al 400, però el 401 i el 402 se’ns van passar per dalt per un error nostre. I si tenim un error, l’hem d’assumir sempre», confessa Comet amb honestedat periodística. El dorsal final, el 999, està reservat per a un grup molt especial: la mateixa gent d’Oncolliga, que es calçarà les vambes per tancar el cercle de la prova.
Aquest volum de participants es tradueix en xifres de vertigen per a una cita d’un sol cap de setmana: entre 3.400 i 3.600 corredors i caminants actius que col·lapsen de ganes el territori el primer cap de setmana complet d’octubre. Una data que es va escollir estratègicament als inicis per no contraprogramar la Trailwalker del carrilet i que ara ja és una marca fixada en vermell al calendari de la tardor catalana.
L’engranatge invisible: Municipis, camins i el valor del xòfer
Darrere dels 100 quilòmetres dividits en 10 trams hi ha un trencaclosques logístic d’escala monumental gestionat conjuntament per l’Agrupació Excursionista Palafrugell, el Club Atlètic Palafrugell i la Fundació Oncolliga. El traçat uneix una caterva de municipis de l’Empordà de memòria exigent: Palafrugell, Palamós, Vall-llobrega, Mont-ras, la Bisbal, Pals i Forallac, entre d’altres.
Comet destaca que les facilitats dels consistoris i dels propietaris dels terrenys forestals són absolutes, fins al punt de redissenyar rutes senceres a causa de l’impacte dels vehicles. «Imagina’t passat: de 45 equips vam anar pujant a 80, 100, 200… Aquest any podem tenir 800 cotxes de suport donant voltes», adverteix. Això ha obligat a suprimir punts emblemàtics com l’avituallament del cim de la mítica línia de Fitor o de Puig d’Arques, on els vehicles es creuaven perillosament amb els corredors, traslladant la logística a espais més amples com el Cim d’en Vicenç.
Aquest any, a més, l’edició incorpora una novetat reglamentària molt esperada que desmunta picaresques d’anys anteriors: la
figura del xòfer (el novè membre de l’equip) podrà córrer o caminar de forma oficial si algun dels vuit titulars es lesiona o defalleix.
«Altres anys ens deien que un equip havia fet trampa perquè el xòfer havia corregut. Com que sabem què passa, normalitzem-ho i
posem-ho dins el reglament», explica de manera pràctica el director.
Més de 600 voluntaris: L’ànima que mima el participant
Si hi ha un orgull que fa brillar els ulls de Lluís Comet és el teixit humà del voluntariat. Més de 600 persones es mobilitzen en torns rigorosos per cobrir des del primer avituallament —on els corredors passen ràpid i s’enllesteix en tres hores— fins als punts més allunyats i nocturns, on els voluntaris poden passar-hi «12, 13 o 14 hores seguides».
Aquest exèrcit de solidaritat té una premissa clara: mimar l’atleta. La prova s’allunya explícitament de la pressió del cronòmetre. «No és competitiu. La competició se la fa un mateix. Si hi ha equips que fan trampa, s’enganyen a ells mateixos. El mèrit real és fer la prova i arribar al final».
La paradoxa dels diners: Entre l’èxit d’Oncotrail i les necessitats d’Oncolliga
L’èxit de la recollida de fons de l’Oncotrail frega una xifra acumulada aclaparadora al llarg de la seva història: més de 3 milions d’euros. Tot i això, Comet posa llum sobre un problema de vasos comunicants que afecta el finançament a nivell empresarial. A vegades, la cursa es fa la
competència a si mateixa: «Si jo soc un equip de la Bisbal i demano 100 euros a una fleca del poble per a l’Oncotrail, quan després va la Fundació Oncolliga a demanar col·laboració per a la seva estructura, el botiguera diu que ja col·labora. Però són coses molt diferents».
Mentre que l’Oncotrail s’autofinança de sobres amb les pròpies inscripcions dels equips (que s’esgoten en tan sols dos dies via sorteig davant de notari al mes de febrer), Oncolliga necessita aportacions directes per pagar psicòlegs, fisioterapeutes, treballadors i el manteniment dels pisos d’acollida. Malgrat les recents retallades de grans proveïdors clàssics corporatius —com la pèrdua de les donacions de caldo de conegudes marques—, cadenes com Bon Preu Esclat mantenen el pols ferm garantint el subministrament d’aigua i beguda per a les milers de corredores assedegats.
El llegat: Millorar el viatge de l’acompanyant
L’impacte de la recaptació de l’Oncotrail es pot tocar amb els dits. Després de cobrir completament les necessitats de noves butaques més còmodes i punts d’endoll lliures a les sales de quimioteràpia de tota la demarcació de Girona, els fons s’han destinat a la investigació, a la compra d’ecògrafs portàtils per evitar punxades doloroses i inútils a l’hora de buscar vies, i a la humanització de les habitacions d’hospitalització.
Aquesta última fita neix, novament, de la biografia del propi Comet, quan va haver de passar 15 dies ingressat a la vuitena planta de l’ICO. La seva dona, extenuada d’intentar dormir en una cadira incòmoda, li va haver de dir: «Lluís, ho sento molt, me’n vaig a casa perquè aquí no aguantaré». Avui, gràcies a la cursa, les habitacions estan preparades perquè els familiars puguin descansar dignament en condicions. Perquè el respecte al participant es demostra així: col·locant una placa als hospitals on es llegeixi clarament que aquell canvi s’ha aconseguit gràcies a la gent que ha suat la samarreta per la causa.
Quan li pregunten pel futur o per una possible jubilació de la primera línia, Comet somriu conscient que el relleu ja està preparat a l’ombra, tot i que «de moment ni la organització ni la meva dona no em deixen plegar». Sabeu quin consell es donaria a ell mateix si pogués viatjar en el temps fins al 2010? «Tira endavant i fes-ho amb la mateixa gent. No canviïs la gent que t’ha rodejat, perquè és molt bona». La cursa contra el càncer és llarga i fatigant, però amb un director que sap on posar els endolls correctes, els 100 quilòmetres es fan molt més planers.
Calonge i Sant Antoni ja disposa de sis minideixalleries per facilitar el reciclatge de petits residus que no es poden dipositar als contenidors habituals. L’Ajuntament ha instal·lat tres punts de recollida a Calonge i tres més a Sant Antoni, amb l’objectiu d’apropar aquest servei al veïnat i evitar desplaçaments fins a la deixalleria municipal.
Les noves instal·lacions permeten dipositar residus de petites dimensions que no es poden gestionar mitjançant el servei habitual de recollida porta a porta o els contenidors de les diferents fraccions. Entre els materials que s’hi poden deixar hi ha discs, cassets i cintes, petits aparells elèctrics i electrònics, piles i bateries, bombetes de baix consum i de tecnologia LED, i cartutxos de tinta.
Els sis punts s’han repartit entre diferents places i equipaments municipals. A Calonge, les minideixalleries estan situades a la plaça de la Concòrdia, la plaça de la Doma i el pavelló d’esports. A Sant Antoni, s’han instal·lat a la plaça de la Llibertat, la plaça dels Bullidors i el pavelló d’esports.
Amb aquest nou servei, l’Ajuntament vol facilitar la separació d’aquests residus i fer més accessible el reciclatge en els principals nuclis de població. Les minideixalleries permeten dipositar els materials sense haver d’anar fins a l’equipament municipal i sense dependre dels seus horaris d’obertura.
La instal·lació d’aquests sis punts forma part del contracte municipal de recollida de residus, neteja viària i de platges i gestió de la deixalleria. Aquest servei va entrar en funcionament el desembre del 2024 i es va adjudicar a l’empresa GBI Paprec per un període de nou anys.
El contracte té un pressupost de més de 56 milions d’euros, amb l’impost sobre el valor afegit inclòs, i contempla diferents actuacions relacionades amb la gestió dels residus i la millora dels serveis de neteja del municipi.
Privat: L’hospital de Palamós dona 5,6 tones d’aliments i productes per a la higiene personal a Càritas Baix Empordà
L’Hospital de Palamós ha aconseguit una puntuació de 8,69 sobre 10 en satisfacció global de les consultes externes, una valoració superior a la mitjana catalana. Els resultats corresponen a l’última enquesta del Servei Català de la Salut sobre l’atenció especialitzada ambulatòria i representen una millora de més de mig punt respecte a l’estudi anterior, fet fa dos anys.
Les dades també situen el centre palamosí per sobre de la mitjana de Catalunya en 17 de les 20 preguntes de l’enquesta. La millora s’estén a pràcticament tots els aspectes analitzats i reflecteix una valoració més positiva de l’experiència de les persones que utilitzen aquest servei sanitari.
Entre els resultats més destacats hi ha la coordinació entre els professionals de medicina de família i els especialistes. Aquest aspecte obté una valoració un 10% superior a la mitjana catalana, un indicador que posa en relleu el funcionament del model d’atenció integrada de l’hospital.
El centre també aconsegueix les millors puntuacions de Catalunya en el respecte a la intimitat dels pacients i el tracte personal d’infermeria. Aquests dos àmbits destaquen especialment en els resultats i reflecteixen la importància que les persones usuàries donen a la proximitat i a l’atenció personalitzada durant el procés assistencial.
L’enquesta també mostra una evolució favorable en altres aspectes de l’atenció mèdica. Concretament, han millorat les valoracions sobre el temps que els especialistes dediquen a cada pacient i el seguiment i control dels problemes de salut.
Els resultats formen part del Pla d’Enquestes de Percepció, Experiència i Satisfacció de les persones usuàries del Servei Català de la Salut, una iniciativa que va començar l’any 2001. Aquest programa analitza la qualitat dels serveis sanitaris públics a partir de l’experiència dels pacients.
Les dades permeten identificar els aspectes més ben valorats i detectar possibles àmbits de millora. També serveixen per orientar les decisions dels centres sanitaris i adaptar els serveis a les necessitats de la ciutadania.
Privat: L’Ajuntament de Palamós i Sant Joan estableix els serveis mínims municipals amb motiu de la vaga convocada per demà dimecres 11 de novembre
Palamós ha aprovat el nou Pla Local de Joventut per al període 2027-2030, que situa l’accés a l’habitatge, la precarietat laboral i la salut emocional entre les principals prioritats municipals. El document es va aprovar en el ple de dimarts i marcarà les polítiques adreçades als joves durant els pròxims quatre anys.
El nou pla substitueix l’anterior, vigent entre el 2022 i el 2025, i parteix d’una diagnosi participativa amb més d’un centenar de joves, docents i tècnics municipals. El procés ha inclòs entrevistes a diferents col·lectius juvenils, sessions obertes i la recollida de propostes als centres educatius.
Una de les principals conclusions de l’anàlisi és la dificultat que tenen els joves per emancipar-se. Prop de tres de cada quatre joves majors de 17 anys que han participat en l’enquesta continuen vivint al domicili familiar. L’estudi també identifica la precarietat i la temporalitat laboral com a obstacles per construir un projecte de vida independent.
El document assenyala igualment l’increment de les situacions de malestar emocional i la necessitat de disposar d’espais d’oci juvenil que no estiguin vinculats al consum. Aquestes necessitats han servit per definir les prioritats del nou full de ruta municipal.
El pla s’estructura en cinc eixos estratègics: l’acompanyament a l’autonomia personal, l’educació i l’ocupació, la salut i el benestar emocional, la participació i els espais juvenils, i la coordinació entre els diferents serveis municipals.
Una de les principals novetats respecte als plans anteriors és el canvi en la manera d’entendre les polítiques de joventut. L’Ajuntament vol deixar enrere un model centrat en l’organització d’activitats puntuals i avançar cap a projectes més transversals, adaptats a les necessitats reals dels joves.
Per aconseguir-ho, el Departament de Joventut treballarà per reforçar la coordinació amb altres àrees municipals i agents del territori. També vol impulsar projectes que afavoreixin les relacions comunitàries i ampliïn la participació dels joves en la vida del municipi.
Amb aquest nou pla, Palamós vol facilitar l’emancipació juvenil i millorar les oportunitats de desenvolupament personal i professional. El document es planteja com una eina de treball compartida entre els diferents serveis municipals per donar resposta als reptes actuals de la població jove.