2010: L’any que el Montgrí, les Medes i el Baix Ter es van convertir en parc natural

El 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar la creació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. La declaració reunia en una mateixa figura de protecció el massís del Montgrí, l’arxipèlag de les Medes, els aiguamolls, la plana del Baix Ter i els espais marins propers. Per a Torroella de Montgrí i l’Estartit, el canvi afectava una part central del paisatge quotidià del municipi.

La Llei 15/2010, del 28 de maig, va donar forma legal al nou parc natural. El text es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 3 de juny de 2010. La norma també va declarar la reserva natural parcial marina de les Medes, la reserva natural parcial dels aiguamolls del Baix Ter i la reserva natural integral de les Illes Medes.

La creació del parc ordenava espais que ja tenien un valor ambiental reconegut. El Montgrí, les Medes i el Baix Ter havien acumulat figures de protecció, regulacions i usos diversos. El 2010, la Generalitat va reunir aquests àmbits en un mateix marc de gestió. Això permetia tractar de manera conjunta la muntanya, el litoral, el mar, els aiguamolls i la plana.

L’abast del parc era ampli. Incloïa espais dels municipis de Torroella de Montgrí, Pals, Bellcaire d’Empordà, Palau-sator, Ullà, Fontanilles i Gualta, al Baix Empordà, i de l’Escala, a l’Alt Empordà. També incorporava espais marins adjacents a la costa del Montgrí i a l’entorn de les Illes Medes.

Per a Torroella de Montgrí, la declaració tenia un pes especial. Segons l’Ajuntament, el municipi aporta el 68% del seu terme al parc natural. Això vol dir que la nova figura de protecció afectava una part molt extensa del terme municipal. El parc no quedava lluny del poble ni era un espai aliè. Incloïa llocs que formen part de la vida diària, del paisatge i de l’activitat econòmica del municipi.

A l’Estartit, la declaració tenia una incidència directa sobre el litoral i les Illes Medes. Les Medes ja eren un espai de referència per la seva biodiversitat marina i pel pes del busseig, la navegació i les activitats vinculades al mar. Amb el nou parc, aquest àmbit quedava integrat en una estructura més àmplia, que també tenia en compte la costa del Montgrí i la relació amb la plana del Baix Ter.

El Montgrí aportava la part més visible des de terra. El massís defineix el perfil del municipi i connecta Torroella, l’Estartit, Ullà, Bellcaire i l’Escala. La declaració del parc reforçava la necessitat de gestionar aquest espai tenint en compte el risc d’incendis, els camins, els usos públics, la vegetació, la fauna i el patrimoni històric que hi ha repartit per la muntanya.

La plana del Baix Ter hi afegia una altra dimensió. Els aiguamolls, els conreus, la desembocadura del Ter i els sistemes de dunes i llacunes formaven part del mateix conjunt. El parc havia de protegir hàbitats naturals, però també conviure amb usos agrícoles, turístics i socials que feia anys que existien.

La nova figura de protecció no era només ambiental en sentit estricte. També afectava la gestió dels accessos, la informació als visitants, les activitats al mar, l’educació ambiental, la recerca i la coordinació entre administracions. El parc passava a ser el marc des del qual ordenar usos molt diferents en un espai petit i molt freqüentat.

La declaració del 2010 també ajudava a explicar millor el municipi cap enfora. Torroella i l’Estartit quedaven associats a un parc natural que combinava muntanya, mar i plana en pocs quilòmetres. Aquesta singularitat feia del parc una eina de protecció, però també una manera d’explicar el valor del municipi a veïns, visitants i activitats educatives.

Amb el temps, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter s’ha convertit en una referència estable per entendre la gestió del municipi. El parc és present en la protecció de les Medes, en la interpretació del paisatge, en l’ús públic del Montgrí, en la conservació dels aiguamolls i en la relació entre activitat humana i espais naturals.

El 2010, el Montgrí, les Medes i el Baix Ter van passar a formar part d’una mateixa figura legal de protecció. Per a Torroella i l’Estartit, aquell canvi va fixar un marc nou per gestionar una part molt important del terme municipal. Des d’aleshores, el parc natural és una peça bàsica per entendre el paisatge, els usos i les decisions que afecten aquests espais.

Bibliografia i fonts

Generalitat de Catalunya, Portal Jurídic, Llei 15/2010, del 28 de maig, de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=551055

Parcs Naturals de Catalunya, “Història de protecció”.
https://parcsnaturals.gencat.cat/ca/xarxa-de-parcs/illes-medes/el-parc/historia-proteccio/

BOE, Ley 15/2010, de 28 de mayo, de declaración del Parque Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2010-10214

Ajuntament de Torroella de Montgrí, “Espais Naturals”.
https://www.torroella-estartit.cat/ca/custodia-del-territori.html

Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, “Paisatges del Mediterrani”.
https://parcnaturaldelmontgri.cat/ca/paisatges-del-mediterrani

Parcs Naturals de Catalunya, Guia del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/montgri-illes-medes-baix-ter/gaudeix-parc/guia-visita/CATALEG_CAT-PDF-TOTAL.pdf

Una cinquantena de platges tindran àrea de bany amb gossos aquest estiu

El litoral català tindrà 50 platges amb espais habilitats per al bany amb gossos aquest estiu, una xifra similar a la de l’any passat però amb alguna novetat. Vila-seca (Tarragonès) estrena la seva primera zona delimitada, a la platja de La Pineda, i Tarragona en tindrà per primera vegada dues. En canvi, Cubelles (Garraf) enguany no en tindrà degut a unes obres a la zona on es permetien. En suma, més del 60% de la setantena de municipis costaners catalans ofereixen espai per a gossos a la platja, amb o sense limitació d’horaris. La Selva segueix sent l’única comarca on no és possible anar a la platja amb animals a l’estiu, mentre al Maresme n’hi ha al 80% dels seus municipis costaners, amb un total de 13 platges habilitades.

El recompte de platges que habiliten espais per a gossos a l’estiu elaborat per l’ACN a les portes de l’inici de la temporada alta de bany en moltes localitats constata que la situació no ha variat gaire respecte l’estiu passat. Enguany hi haurà a 43 municipis (el 62% de les poblacions costaneres). En alguns d’ells, com Cadaqués, els gossos poden accedir fins i tot a més d’una platja. Per això, es comptabilitzen 50 espais habilitats a aquest efecte al llarg de tot el litoral urbanitzat.

Les principals novetats de la temporada són la incorporació de Vila-seca al llistat de municipis amb platja per gossos i, per contra, el tancament temporal de la platja per a gossos de Cubelles (Garraf), que enguany no està oberta per unes obres a la zona que s’allargaran almenys fins l’estiu del 2027, segons el consistori. Tarragona només comptava amb una l’any passat, a la platja del Miracle, mentre que aquest any sumarà la segona, a la platja Llarga.

 

Horaris restringits de dia i de nit en alguns casos

La majoria d’aquestes platges permeten l’accés amb animals en tot l’horari diürn durant la temporada alta de bany, que s’estén habitualment des de principis de juny fins a finals de setembre. Això no obstant, alguns municipis restringeixen el bany a unes hores concretes del dia o de la nit.

És el cas de les tres platges amb àrea per a gossos de Sant Pol de Mar (Maresme), on es pot anar només a partir de les 20 h del vespre, i fins a les 8 h del matí. El mateix horari s’aplica al tram de platja del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) on es pot accedir amb mascotes.

A Altafulla (Tarragonès), la restricció és diferent: s’hi poden portar animals de 7 a 8.30 h del matí, i també de deu de la nit a dos quarts de dotze de la nit. A Alcanar (Montsià), la platja de La Platjola permet el bany amb gossos entre les onze del matí i les sis de la tarda, per Setmana Santa i entre el 15 de juny i el 15 de setembre. Aquests són només alguns exemples de la regulació horària que fan els municipis on es permet el bany amb mascotes.

La Selva, de nou sense platja per gossos

Del conjunt de comarques catalanes amb litoral, només n’hi ha una sense cap platja urbana on es permet accedir amb animals a l’estiu. És la Selva, on cap dels seus tres municipis costaners (Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar) en té, ni hi ha previsió de tenir-ne. A Blanes aquest hivern s’ha fet una prova pilot la platja del centre, amb un espai de 5.500 metres quadrats per a gossos, però l’Ajuntament ha descartat mantenir la zona durant la temporada alta de bany, és a dir a l’estiu, i la recuperarà a la tardor.

Àmplia oferta al Maresme i l’Alt Empordà

L’extrem oposat és el Maresme, amb fins a 13 platges habilitades per portar el gos en 13 dels seus 16 municipis costaners, amb noms destacats com Mataró, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Vilassar de Mar, Arenys de Mar o el Masnou.

L’Alt Empordà és l’altra comarca catalana amb més platges per gossos, un total d’11 en 7 dels 9 municipis costaners. Només Roses i l’Escala no en tenen, mentre Cadaqués en té fins a 4, i el Port de la Selva, dos.

Al sud el país, el Tarragonès destaca amb 6 platges d’aquesta mena, a Tarragona, Salou, Altafulla, Torredembarra, Roda de Berà i amb la novetat de Vila-seca. En canvi, Creixell no en tindrà. A les Terres de l’Ebre, la comarca del Montsià compta 4 platges per gossos, una a cada municipi: Alcanar, la Ràpita, Amposta i Sant Jaume d’Enveja. Al Baix Empordà, n’hi ha tres (Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Torroella de Montgrí), és a dir, només a un terç dels municipis costaners, perquè no n’hi ha, entre altres, ni a Platja d’Aro, ni a Calonge, ni a Palafrugell.

Al Garraf també hi haurà tres espais, un menys que l’any passat per les obres a Cubelles. I finalment, es compten un parell de platges habilitades a les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Baix Camp i el Baix Ebre, i una al Baix Penedès (el Vendrell).

Serveis i condicions d’ús

Els serveis i les condicions d’ús d’aquests espais varien segons el municipi. En alguns casos es demana que els animals estiguin lligats i controlats en tot moment pels seus propietaris, com a la platja dels Griells de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). A la majoria la zona està perimetrada, amb una tanca a la sorra i cartells informatius. En alguns casos, els municipis també defineixen la zona de bany amb els animals dins de l’aigua amb boies, com ha fet Vila-seca en la seva estrena com a municipi on es permet el bany amb gossos. Alguns municipis tenen instal·lades dutxes per a les mascotes (com les que ja oferia l’any passat Pineda de Mar). Finalment, hi ha un reduït nombre d’espais que no tenen cap servei ni indicació. És el cas de la platja de Belis de Sant Pere de Ribes (Garraf), que no està regulada i, segons va informar l’any passat el consistori s’hi pot anar amb mascota.

 

Els Bombers controlen un incendi en un hotel de Platja d’Aro

Bombers incendi platja d'aro

Els Bombers controlen un incendi en un hotel de Platja d’Aro de l’avinguda del Cavall Bernat. L’avís de l’incendi s’ha rebut a les 19:25 h i els cossos de seguretat han hagut d’evacuar l’edifici de cinc plantes. De moment, hi ha 9 dotacions treballant en el foc.

El foc ha començat en una habitació de la tercera planta, però de moment els Bombers ja l’han pogut controlar. Ja s’està ventilant l’edifici i s’està fent una revisió. Els Serveis d’Emergències Mèdiques han hagut d’atendre a tres persones per inhalació de fum.

Palamós reforça el Pla Educatiu d’Entorn per impulsar l’equitat i l’èxit educatiu

L’Ajuntament de Palamós ha reunit aquesta setmana la Comissió Representativa Institucional del Pla Educatiu d’Entorn, el màxim òrgan de participació i coordinació d’aquest programa educatiu. La sessió ha servit per avaluar les actuacions desenvolupades fins ara i definir les línies estratègiques dels propers mesos, amb l’objectiu de continuar promovent l’equitat, la inclusió i l’èxit educatiu al municipi.

La reunió, presidida per l’alcaldessa de Palamós i la regidora d’Ensenyament i Ciutat Educadora, ha comptat amb la participació de representants de l’Ajuntament, del Departament d’Educació i Formació Professional, dels centres educatius del municipi i de diversos agents vinculats a la comunitat educativa local.

Durant la trobada també s’ha destacat que aquest és el segon curs de funcionament del Pla Educatiu d’Entorn de Palamós, una iniciativa que ordena i dona continuïtat a la feina que el municipi ja desenvolupava des de fa anys a través del Projecte Educatiu de Ciutat i de la seva adhesió a l’Aliança Educació 360. El programa compta amb una aportació de 44.000 euros per curs escolar procedent de la Generalitat de Catalunya.

Un dels punts més rellevants de la sessió ha estat l’aprovació del projecte marc plurianual, el document estratègic que orientarà les actuacions del pla durant els pròxims anys. Aquest text estableix les prioritats i els objectius que han de guiar les accions educatives impulsades conjuntament pels diferents agents implicats.

El Pla Educatiu d’Entorn es basa en la cooperació entre les administracions, els centres educatius i el teixit social del municipi. La seva finalitat és donar una resposta coordinada a les necessitats educatives dels infants i joves, connectant l’escola amb la resta d’espais educatius i comunitaris de la ciutat.

Entre els objectius principals del programa hi ha garantir la igualtat d’oportunitats educatives, especialment per als col·lectius més vulnerables, afavorir la cohesió social i la convivència, potenciar l’ús de la llengua catalana com a eina de relació i integració i ampliar les oportunitats d’aprenentatge més enllà de l’horari lectiu.

Més de 4.000 estudiants gironins afrontaran unes Proves d’Accés a la Universitat de rècord

Les comarques gironines comptaran amb més de 4.000 estudiants inscrits a les Proves d’Accés a la Universitat, que es faran els dies 9, 10 i 11 de juny. En concret, s’hi han matriculat 4.068 alumnes, una xifra que consolida el pes de la demarcació en unes proves que aquest any tornen a batre rècord de participació a Catalunya.

En el conjunt del país, prop de 46.000 estudiants s’han inscrit a la convocatòria ordinària. Es tracta de la xifra més alta registrada fins ara i del cinquè rècord consecutiu de matriculacions. La major part dels inscrits són estudiants que aquest curs han acabat el batxillerat, però també hi participen alumnes procedents de cicles formatius i persones que es presenten per millorar la nota.

Una de les principals novetats d’aquesta edició serà la posada en marxa d’una prova pilot amb detectors de dispositius electrònics. Els controls es faran de manera aleatòria als diferents tribunals per detectar telèfons mòbils, rellotges intel·ligents o altres aparells de comunicació. L’objectiu és reforçar les garanties d’equitat durant els exàmens i evitar possibles casos de còpia.

La normativa estableix que l’ús o la simple possessió d’aquests dispositius durant les proves pot comportar l’expulsió immediata de l’aula, la qualificació de zero en l’examen i, en alguns casos, l’anul·lació de tota la prova.

També s’ha impulsat una experiència pilot per avançar en la digitalització dels tràmits universitaris. Una vintena d’instituts participen en aquest projecte, que permet gestionar diferents processos vinculats a l’accés a la universitat mitjançant sistemes d’identificació digital.

Les proves mantindran la mateixa estructura que l’any passat, amb una fase obligatòria i una altra de voluntària per millorar la qualificació. Els resultats es publicaran el 23 de juny.

A més, aquesta serà l’última vegada que la convocatòria extraordinària es farà al setembre. A partir de l’any vinent, els exàmens extraordinaris s’avançaran al juliol, seguint el model aplicat a la resta de territoris de l’Estat.