Palamós obre el període de preinscripció per al curs 2026-2027 a la llar d’infants municipal L’Estel de Mossèn Gumersind s’obrirà el pròxim 8 de maig i s’allargarà fins al dia 22.
Les sol·licituds s’hauran de tramitar de manera telemàtica a través de la seu electrònica municipal, on les famílies trobaran el formulari corresponent dins l’apartat de tràmits. Per completar el procés caldrà disposar d’un certificat digital. En cas de no tenir-ne, es podrà demanar assessorament a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament.
Abans de l’inici de les preinscripcions, el consistori ha programat dues jornades de portes obertes per donar a conèixer l’equipament i el seu projecte educatiu. Tindran lloc el dissabte 25 d’abril a les 10.30 h i el dimecres 29 d’abril a les 17.30 h. Per assistir-hi, caldrà reservar plaça prèviament per telèfon o correu electrònic.
Paral·lelament, l’Ajuntament ha fet arribar una carta informativa a les famílies amb infants nascuts entre els anys 2024 i 2026 empadronats al municipi, amb tots els detalls del procés.
La llar d’infants municipal, inaugurada l’any 2007, té capacitat per a 132 infants d’entre 0 i 3 anys distribuïts en nou aules. L’equipament, amb una superfície de 1.200 metres quadrats dins una parcel·la de 2.600, disposa de diversos espais adaptats a les necessitats educatives i de cura dels infants, així com d’un ampli pati exterior.
Actualment, el centre compta amb un equip format per una directora i 17 educadores. El nom de la llar, L’Estel de Mossèn Gumersind, ret homenatge a mossèn Gumersind Vilagran, que va ser rector de la parròquia de Santa Eugènia durant més de tres dècades.
Per a més informació, les famílies poden contactar directament amb la llar d’infants o amb el Departament d’Ensenyament de l’Ajuntament de Palamós.
El municipi de Calonge celebra aquest Sant Jordi “la festa major del llibre”, la cinquena diada des que el municipi es va convertir en la primera ‘booktown’ de Catalunya a finals del 2021. Llibreters, floristes i públic viu la jornada amb molta il·lusió i des de primera hora del matí ja es veuen carrers plens de gent passejant per les parades. Enguany, la jornada ha coincidit amb el mercat setmanal i això afavoreix el trànsit de gent.
A més, el públic celebra la jornada a través de tots els actes que s’organitzen al municipi al llarg de tota la setmana, com ara tallers florals, concerts o presentacions i signatures de llibres. Per a la gent, la programació ajuda a “esponjar” la diada i allargar la festivitat més dies.
Cada any, quan arriba el 14 de febrer, hi ha una certa litúrgia importada que sembla voler dir-nos com hem d’estimar. Jo no n’he estat mai gaire partidari. Per a nosaltres, el dia dels enamorats és Sant Jordi. I ho és perquè té una cosa que no es pot fingir: una naturalitat antiga, una barreja de gest i de paraula que encara, malgrat tot, resisteix.
Durant anys, Sant Jordi començava caminant. Caminant sense rumb gaire fix, deixant-se portar per aquell moviment lent de la gent que surt al carrer amb una idea vaga: trobar un llibre, regalar una rosa, fer el dia una mica diferent. Hi havia parades improvisades, de vegades precàries, muntades amb quatre fustes o una capsa de cartró. Hi havia criatures venent llibres de casa amb una seriositat admirable, com si ja intuïssin que en aquell petit intercanvi hi havia alguna cosa més que diners. I hi havia, sobretot, una certa alegria discreta, una manera de fer que no necessitava grans escenografies.
Amb els anys, aquest paisatge ha anat canviant. A la capital, sobretot, Sant Jordi ha anat adquirint una dimensió cada cop més organitzada, més prevista, més controlada. Les parades s’han multiplicat, els actors també, i no tots tenen res a veure amb els llibres ni amb la lectura. Paral·lelament, el discurs s’ha anat omplint de xifres: llibres venuts, roses comptades, llistes de més venuts, cues llarguíssimes per una signatura. Tot plegat fa la impressió d’una activitat molt intensa, però també d’una certa desorientació sobre què s’està celebrant exactament.
Que ningú no s’equivoqui: el sector editorial és essencial. Ho dic també perquè, durant un temps, vaig tenir la responsabilitat de dirigir l’Institut Català de les Empreses Culturals, i sé perfectament fins a quin punt la solidesa d’aquest sector és decisiva per a la continuïtat de la llengua i per a l’estructura cultural del país. Que es venguin llibres és una bona notícia. Que se’n venguin molts, encara més. Però una cosa és vendre llibres i una altra, de diferent naturalesa, és llegir-los.
El problema apareix quan la diada es converteix en una mena de competició. Qui ven més, qui signa més, qui acumula més exemplars. Hi ha una certa vanitat, una exhibició gairebé esportiva de resultats, que acaba desplaçant el centre de gravetat. El llibre passa de ser una invitació a la lectura a ser un objecte que es compra, sovint, sense la més mínima intenció d’obrir-lo.
La pandèmia va accentuar aquesta tendència. Els anys posteriors han consolidat una manera de fer molt més reglada: espais delimitats, recorreguts indicats, fluxos controlats. Tot es mesura, tot es calcula. I, en aquest procés, s’ha perdut una mica aquella espontaneïtat que feia de Sant Jordi una festa viva, imperfecta, però genuïna.
A l’Empordà, afortunadament, encara es respira una altra cosa. No diré que no hi hagi interès per vendre —seria ingenu—, però la pressió és menor, i això permet que la conversa tingui més recorregut. Encara es pot parlar de llibres sense haver de passar immediatament per la llista dels més venuts. Encara es poden descobrir autors sense necessitat de fer cua. I iniciatives com el Poble de Llibres de Calonge indiquen que hi ha una voluntat de posar el lector al centre, que no és poca cosa.
Quan penso en el Sant Jordi de fa vint o vint-i-cinc anys, no ho faig amb cap mena de nostàlgia sentimental. El passat sempre és més amable del que va ser. Però sí que tinc la impressió que aleshores hi havia una relació més directa amb la literatura. Avui tenim més llibres, més oferta, més capacitat de distribució. Però no estic segur que tinguem més lectors.
Re-romantitzar Sant Jordi no vol dir tornar enrere ni renunciar a res del que s’ha aconseguit. Vol dir, simplement, recordar que el llibre no s’acaba en la compra. Que la seva funció és una altra: provocar una lectura, una conversa, potser una discrepància. I que, al capdavall, la cultura no es pot reduir a una xifra, per molt brillant que sigui.
Potser tot plegat és molt senzill. Potser es tracta només d’això: de tornar a caminar sense pressa, de comprar un llibre amb una certa intenció i, sobretot, de llegir-lo.
El Ple municipal de Palamós ha donat llum verda aquest dimarts a un increment destacat en el pressupost destinat al manteniment de carrers i voreres. La partida passa dels 200.000 euros inicials als 800.000 euros, amb una ampliació de 600.000 euros per reforçar el Pla d’asfaltatge previst per aquest 2026.
Amb aquest augment, el consistori preveu actuar sobre uns 12.300 metres quadrats d’espai públic, amb treballs que inclouran tant l’asfaltatge de carrers com la reparació i millora de voreres.
A aquesta inversió cal afegir-hi 100.000 euros més destinats específicament a voreres, procedents del pressupost municipal a través d’un procés de participació ciutadana. Aquestes actuacions afectaran diversos punts del municipi, com trams dels carrers President Macià, Aragó i Nàpols, així com el carrer Àngel Guimerà, on també es consolidarà el rec adjacent.
El projecte també contempla millores d’accessibilitat al barri del Pla d’es Pla, amb l’arranjament de dues voreres i dos passos de vianants. A més, s’actuarà en un tram del carrer de Pere Joan, entre els carrers d’Emili Joan i de Josep Joan.
El Pla d’asfaltatge segueix els criteris definits en el procés participatiu del 2016, que prioritza primer els carrers amb el paviment més deteriorat, després els de major trànsit i, finalment, aquells amb més rellevància comercial, residencial o de serveis.
Els treballs previstos inclouen el fresat del paviment, el seu anivellament, compactació i asfaltatge, així com la renovació de la senyalització viària. Pel que fa a les voreres, en alguns casos es faran reparacions puntuals, mentre que en d’altres es durà a terme una renovació integral, ampliant-ne l’amplada i substituint les estructures antigues per noves superfícies de panots. En les properes setmanes, els tècnics municipals definiran els carrers concrets on s’actuarà, seguint els criteris de priorització establerts.
La Diputació de Girona ha concedit prop de sis milions d’euros a ajuntaments per impulsar actuacions d’eficiència energètica, amb projectes també al Baix Empordà, on es duran a terme una vintena d’actuacions en municipis de la comarca. Els ajuts formen part del programa Del pla a l’acció, que en aquesta edició arriba a 143 municipis gironins i finançarà més de dues-centes actuacions per reduir el consum energètic i les emissions.
Al Baix Empordà, els projectes es desplegaran en 19 municipis i subvencionaran 22 actuacions. Aquestes inclouran millores en l’enllumenat públic, actuacions en equipaments municipals i iniciatives vinculades a les energies renovables.
La convocatòria inclou diverses línies d’ajut, com la substitució de lluminàries per tecnologia eficient, la millora d’edificis públics, la creació de comunitats energètiques i la instal·lació de sistemes basats en energies renovables. Segons la Diputació, aquesta és l’edició amb més dotació econòmica del programa, amb l’objectiu d’accelerar la transició energètica als municipis i donar continuïtat als plans locals ja aprovats.
Els ajuts permetran mobilitzar una inversió total superior als catorze milions d’euros i contribuiran a reduir el consum energètic i les emissions de gasos contaminants. També es preveu una millora en la producció d’energia renovable i una reducció significativa de l’impacte ambiental dels equipaments municipals.
El programa posa especial atenció als municipis més petits, amb percentatges elevats de finançament per facilitar l’execució dels projectes. Amb aquestes actuacions, la Diputació reforça el suport als ajuntaments per avançar cap a un model energètic més sostenible i eficient arreu del territori.
Ràdio Capital de l’Empordà celebrarà un any més la diada de Sant Jordi amb una programació especial durant tota la jornada de demà dijous, 23 d’abril. Per una banda, es durà a terme un programa en directe des de Calonge al matí i, per l’altra, s’emetrà una edició especial del De cap a cap, amb seguiment del dia del llibre arreu de les comarques gironines.
De les 11 h i fins a les 13 h, Miquel Curanta, Joan Bosch, Maria Alsina i Joan Coll realitzaran un programa especial en directe des de la plaça Major de Calonge, al bell mig de la fira de Sant Jordi que organitza el municipi. Des d’allà, parlaran amb els protagonistes d’aquesta diada com són els responsables municipals i també els llibreters i els lectors, a banda de copsar l’ambient que es respira pels carrers en una jornada marcada en vermell en el calendari de Calonge, encara amb més èmfasi des de l’inici del projecte Calonge, poble de llibres.
A més, el programa d’aquest any inclou dues novetats respecte a anys anteriors. Es durà a terme un sorteig literari entre els assistents, amb un lot de llibres de diferents llibreries de Calonge com a premi, que podrà guanyar qui respongui correctament una sèrie de preguntes relacionades amb Sant Jordi i Calonge. A les 12 del migdia, just a la meitat de la programació especial, es farà una lectura conjunta d’una adaptació de la llegenda de Sant Jordi per part de diverses figures del món cultural calongí. Una llegenda que, tot i canviar alguns aspectes, mantindrà l’essència de la història que tots coneixem del drac, el cavaller i la princesa.
I a la tarda, tal com és habitual, de 16 h a 19 h, Joan Bosch porta a Ràdio Capital, Taronja Ràdio i Ràdio Marina una nova entrega del seu De cap a cap. Demà, però, serà una edició especial del magazín, amb connexions arreu de les comarques gironines, també des de la capital, per les diferents fires de llibres i roses de Sant Jordi. Bosch parlarà amb escriptors i llibreters, així com amb els lectors que visiten les parades de diferents municipis gironins ja com si fos una tradició.
En definitiva, un any més Ràdio Capital surt al carrer per celebrar el que ja s’ha convertit en molt més que el dia del llibre i per explicar el que passa a casa nostra, amb la veu dels protagonistes que fan possible Sant Jordi any rere any. Tota la programació es podrà seguir en directe al 95.6 de l’FM o a radiocapital.cat/endirecte. El programa especial del matí, des de la plaça Major de Calonge, compta amb el suport de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni.
