Les exposicions dels 25 anys de Radio Capital

martí sabrià
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Les exposicions dels 25 anys de Radio Capital
Loading
/

Fa uns mesos vaig rebre l’encàrrec de comissarià els actes de celebració dels 25 anys de Radio Capital, aquesta emissora que va néixer en un garatge de Pals l’any 2001 i que ara es troba feliçment instal·lada al centre de la vila de Palafrugell.

Un dels objectius era i és, fer deu exposicions a deu municipis del Baix Empordà, prèvia selecció de la noticia més rellevant de cada any a cada poble en el decurs d’aquest quart segle.

Una tasca gens fàcil, convèncer alcaldes i regidors, i engrescar a caps de premsa a seleccionar les notícies i trobar les fotografies que les pugin il·lustrar.

Mentre s’elaboren les tries, tampoc és fàcil acceptar com de pressa passen els dies els mesos i els anys.

Al respecte Josep Pla escriu, al volum 20 de l’obra complerta:

“Tot i que la pressió del pas del temps és dolorosa i de vegades insuportable, soc partidari de no defugir-la perquè la meva experiència em porta a creure que només els qui senten aquest dolor somort -o agut- aprofiten la vida en el sentit més literal del terme”.

I heus aquí que les exposicions esdevenen un sòlid argument per intentar completar un nou àlbum de vivències entre avui i el darrer dia.

Només per això, ja val la pena que les visiteu, i també per activar la memòria que a certa edat acostuma a fluixejar.

Aquests dies podeu visitar les de Torroella, al Museu de la Mediterrània i la de Palafrugell, a l’exterior del mercat municipal.

L’ÍTACA Sant Joan omple la platja Gran de l’Estartit en una segona jornada marcada per l’estrena d’ÍTACA Plaça

L’ÍTACA Sant Joan va viure aquest dissabte una de les jornades més multitudinàries dels darrers anys. El recinte de la platja Gran de l’Estartit es va omplir de públic en una nit marcada pels concerts i per l’estrena del nou espai ÍTACA Plaça.

La principal novetat d’aquesta edició es va posar en marxa al matí a la plaça de l’Església. El nou escenari gratuït va acollir les actuacions de Sodi, Dan Peralbo i el Comboi i Ypnosi, convertint el centre de l’Estartit en un punt de trobada musical. L’organització considera que la proposta ha superat les expectatives i apunta a la seva continuïtat en futures edicions.

A la nit, l’activitat es va traslladar a la platja Gran amb una programació encapçalada per The Molotovs, Carlos Ares, La M.O.D.A., La Ludwig Band i Hoonine.

Un dels moments més esperats va arribar abans del concert principal amb un espectacle de 500 drons sobre el mar i les Illes Medes. La proposta, creada específicament per al festival, va dibuixar figures lluminoses al cel durant més d’un quart d’hora i va acabar amb una llarga ovació del públic. Segons l’organització, es tracta de l’espectacle de drons més gran que s’ha fet fins ara a la Costa Brava.

El gran protagonista musical de la nit va ser La M.O.D.A., que va presentar les cançons del seu nou treball discogràfic combinades amb alguns dels temes més coneguts de la seva trajectòria. La formació va convertir la platja en una gran celebració col·lectiva davant de milers d’espectadors.

Ja de matinada, La Ludwig Band va prendre el relleu amb un concert centrat en les cançons del seu últim disc, sense deixar de banda els temes que han consolidat la banda empordanesa com una de les referències actuals de l’escena musical catalana.

L’ÍTACA Sant Joan culminarà aquest 23 de juny amb la gran revetlla de Sant Joan, que comptarà amb les actuacions de 31 FAM, Cupido, Barry B, Ven’nus i Discjòquei Trapella. Després, el festival continuarà la seva programació en diversos municipis de l’Empordà.

El Baix Empordà se situa entre les comarques on més creix el nombre de pensionistes

Envelliment gent gran persones

El Baix Empordà va registrar un augment del 2,3% en el nombre de pensionistes durant el 2025. Segons les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya, és el tercer increment més elevat del país.

Només van superar la comarca Osona, amb un creixement del 2,8%, i la Cerdanya, amb un 2,7%. El Baix Empordà se situa així al capdavant de Catalunya pel que fa a l’augment de persones que perceben una pensió.

Les dades també reflecteixen diferències importants entre les comarques gironines. La Cerdanya, tot i registrar un dels increments més elevats, és la comarca catalana amb una proporció més baixa de pensionistes. Els beneficiaris d’una pensió representen el 15% de la població.

L’Alt Empordà també es troba entre les comarques amb menys pes de pensionistes. En aquest cas, representen el 16,1% dels habitants.

En canvi, el Ripollès figura entre les comarques amb una població més envellida. Els pensionistes representen el 27,5% del total d’habitants. Això significa que més d’una de cada quatre persones rep una pensió.

En el conjunt de Catalunya, el nombre de pensionistes va arribar a 1.574.057 persones al tancament del 2025. La xifra representa un augment de l’1% respecte de l’any anterior. Tot i aquest creixement, el pes dels pensionistes sobre la població catalana va baixar lleugerament fins al 19,4%.

Pel que fa als imports, la pensió mitjana mensual a Catalunya es va situar en 1.575 euros, un 4,4% més que un any abans. A més, un de cada quatre pensionistes catalans percep més de 2.000 euros mensuals.

La Cantada d’Havaneres de Calella estrena una cantadeta infantil per apropar el gènere als més joves

La Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell ampliarà enguany la seva programació amb una nova proposta pensada per als més joves. Es tracta d’una cantadeta infantil que se celebrarà el divendres 3 de juliol a les 8 del vespre al passeig del Canadell.

L’activitat reunirà alumnes de les escoles Barceló i Matas, Pi Verd i Vedruna de Palafrugell, així com de l’escola L’Olivar Vell d’Esclanyà. Els participants interpretaran algunes de les havaneres més conegudes del repertori tradicional en un concert obert a tota la ciutadania.

La iniciativa s’emmarca en la nova etapa de la Cantada, que aquest any estrena la direcció artística de Meritxell Pastor Ribas. Un dels objectius és reforçar la presència de les havaneres més enllà de la cita principal i acostar aquest patrimoni musical als infants i als joves.

El concert proposarà un recorregut per cançons vinculades al mar, els records i els retrobaments. La direcció anirà a càrrec de la mestra Bet Mestre, impulsora del projecte, mentre que l’acompanyament musical serà del guitarrista Jan Frigola.

L’activitat compta amb el suport de la Fundació Ernest Morató, una entitat de referència en la preservació i divulgació de les havaneres. La col·laboració busca reforçar el vincle entre el món educatiu i una tradició musical estretament lligada a Calella de Palafrugell.

La cantadeta formarà part del cap de setmana de la 59a Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, que tindrà lloc el dissabte 4 de juliol a dos quarts d’onze de la nit a la platja del Port Bo. Hi actuaran els grups Els Cremats, Ultramar, Port-Bo i Arjau.

La programació començarà el mateix divendres amb la projecció del documental Calella de Palafrugell i les havaneres, del director Pol Álvaro, i es tancarà el diumenge 5 de juliol amb un concert d’Els Amics de les Arts a la platja del Port Bo dins del festival ÍTACA.

La Guàrdia Civil suprimeix la unitat d’activitats subaquàtiques de la Costa Brava i provoca el malestar dels alcaldes

Guàrdia Civil l'Estartit

El Ministeri de l’Interior ha decidit suprimir el Grup Especialista d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil de l’Estartit i que donava servei a tota la Costa Brava, segons ha avançat El País i ha pogut confirmar l’ACN. Una decisió que ha generat malestar entre els alcaldes de la zona, ja que es tracta d’una unitat que feia gairebé tres dècades que estava establerta en aquest nucli que pertany a Torroella de Montgrí. Ara, els GEAS centralitzaran tot el servei des de Barcelona, una decisió que no convenç els ajuntaments de la zona. En aquest sentit, l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, va enviar una carta a la directora de la Guàrdia Civil, Mercedes González, queixant-se de la supressió del servei.

Colomí assenyala que els GEAS fan una tasca «molt important» tant de rescat com de vigilància i prevenció. Així, el batlle destaca que els efectius passen habitualment pels clubs de submarinisme de la localitat a explicar consells i recomanacions.

Cal tenir en compte que la zona de l’Estartit és un dels municipis que compta amb més empreses dedicades a les activitats recreatives relacionades amb el busseig, amb les Illes Medes com a principal atractiu de la zona. De fet, el nombre d’immersions que es fan a l’estiu en aquest espai és un dels més importants de Catalunya.

Colomí, a més, recorda que el de l’Estartit és un port «estratègic» del litoral gironí, perquè es troba al centre de la Costa Brava que, a més, té una «idiosincràsia especial» per les seves cales i penya-segats. Colomí no veu clar que, en cas de necessitat, la resposta pugui ser la mateixa que la que es pot donar ara «si han de venir de Barcelona».

A banda, l’alcalde destaca la feina que fan els guàrdies civils a l’hora de preservar el patrimoni de la zona i també per evitar el furt de corall del fons marí. A banda de Torroella, també hi ha hagut altres ajuntaments costaners que s’han mostrat en contra de la retirada dels efectius de la base de la Costa Brava.

Actualment, a l’Estartit hi ha dos efectius dels GEAS a l’Estartit. El cos va començar a operar a la base del Baix Empordà l’octubre de 1998.

Els jutjats gironins reben cada dia quatre sol·licituds de particulars ofegats pels deutes que es declaren insolvents

Els jutjats mercantils de Girona reben cada dia de mitjana quatre sol·licituds de particulars ofegats pels deutes que no han vist cap més sortida que declarar-se insolvents. Segons recullen les dades que periòdicament publica el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre gener i març a la demarcació s’han presentat 396 concursos de creditors. I d’aquests, la immensa majoria (367) els han sol·licitat particulars. En relació amb el primer trimestre del 2025, són un 8% més. L’estadística del CGPJ, que mesura l’impacte de la crisi als jutjats, també recull que entre gener i març a la demarcació s’han executat 260 desnonaments; més de la meitat, per impagaments del lloguer. En aquest cas, la xifra és lleugerament inferior a la del 2025.

L’augment d’insolvències presentades per particulars, que ja fa trimestres que s’arrossega, és conseqüència de la reforma de l’anomenada Llei de la Segona Oportunitat. Els canvis, que van entrar en vigor a finals del 2022, simplificaven el procés perquè aquelles persones ofegades pels deutes puguin trobar una sortida, que passa o bé per l’exoneració o bé per una cancel·lació parcial (mitjançant un pla de pagaments).

La llei permet liquidar un deute que no superi els 5 MEUR, sempre que es vagi actuar de bona fe i no s’enganyés els creditors en el moment de demanar el crèdit. La reforma, que també agilitza el procés -directament, es va a fase judicial- s’ha traduït en un increment dels casos al llarg dels darrers anys.

I aquest 2026, segons recullen les dades del CGPJ, de moment no queda al marge d’aquest augment. L’estadística que periòdicament publica el Consell -les últimes dades són del primer trimestre- serveix de termòmetre per mesurar de quina manera les dificultats econòmiques impacten damunt el sistema judicial.

Entre gener i març, a les comarques gironines s’han presentat 396 concursos de creditors. Són un 5% en comparació amb el mateix trimestre del 2025 (quan la xifra va ser de 377).

De totes aquestes insolvències, la immensa majoria -de fet, nou de cada deu- les han presentades particulars. En concret, fins a 367 casos fan referència a gironins que han decidit acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat. La xifra representa un increment del 8,5% en comparació amb el mateix període de l’any passat (quan van ser-ne 338).

D’altra banda, entre gener i març hi ha hagut 29 empreses i autònoms que s’han vist abocats a fer suspensió de pagaments i anar a concurs. D’aquests 23 corresponen a societats, i els altres sis els han presentat empresaris a títol individual.

Els desnonaments baixen lleugerament

L’estadística del CGPJ també recull com, durant el primer trimestre, els desnonaments han baixat lleugerament. I això, tot i que el Congrés va tombar l’anomenat escut social, que n’allargava la moratòria fins a finals d’any per a les famílies vulnerables.

A les comarques gironines, entre gener i març s’han executat 260 desnonaments (l’any passat, van ser-ne 272). És a dir que, de mitjana, cada dia se’n porten a terme gairebé tres. Més de la meitat d’aquests llançaments -en concret, 153- han estat per impagaments del lloguer. És a dir, particulars i famílies, però també negocis, que no han pogut afrontar les rendes mensuals.

Dins el llistat, també hi ha 50 casos que fan referència a execucions hipotecàries. I els altres 57 restants s’emmarquen dins d’altres casuístiques. D’altra banda, i també en matèria d’habitatge, les dades del CGPJ recullen com durant el primer trimestre els jutjats han rebut 21 denúncies per ocupacions d’immobles. En aquest cas, la xifra fa referència a aquelles demandes que han tirat endavant tant propietaris privats com ajuntaments que tenen pisos socials (no s’hi recullen les dels bancs).

Acomiadaments i reclamacions

Per últim, l’estadística del CGPJ també serveix per veure com les dificultats derivades de la situació econòmica impacten damunt el món laboral. En aquest cas, a través de les dades dels jutjats socials. Durant el primer trimestre, els que hi ha a la demarcació han rebut 569 demandes per acomiadaments (l’any passat, van ser-ne 553).

En paral·lel, el primer trimestre del 2026 també s’han presentat 267 demandes per reclamació de quantitats. En aquest cas, la xifra es troba lleugerament per sota la de l’any passat (quan van ser-ne 298).