Una dona de 74 anys i de nacionalitat espanyola ha mort aquest diumenge a la tarda mentre es banyava a la cala del Maset, a Sant Feliu de Guíxols. El telèfon d’emergències ha rebut l’avís cap a les dues del migdia, quan s’ha alertat que una banyista tenia dificultats dins l’aigua en aquesta cala, situada al costat de la platja de Sant Pol.
Una embarcació de Salvament Marítim ha traslladat la dona fins al punt de socors, on els professionals del Sistema d’Emergències Mèdiques li han practicat maniobres de reanimació. Malgrat els esforços dels equips sanitaris, no ha estat possible salvar-li la vida.
En l’operatiu hi han intervingut tres unitats terrestres del Sistema d’Emergències Mèdiques. També s’hi ha desplaçat una patrulla del cos de Mossos d’Esquadra, que s’ha fet càrrec de les diligències per determinar les circumstàncies de la mort.
En el moment de l’accident, la platja de Sant Pol disposava de servei de socorrisme i onejava la bandera verda, que indica condicions favorables per al bany.
Amb aquesta víctima, ja són setze les persones que han mort ofegades a les platges catalanes des de l’inici oficial de la campanya de bany, el passat 15 de juny.
Unes 400 persones s’han manifestat aquest diumenge a Serra de Daró (Baix Empordà) per reclamar més seguretat a les carreteres del Baix Ter. Ho han fet en una marxa lenta a peu, en bicicleta o amb tractors fins a Mas Bahí, direcció Gualta, per denunciar la manca d’inversions a la xarxa viària. La plataforma ‘Prou Excuses’ i una vintena d’alcaldes de la comarca, han reclamat ampliar les carreteres, moltes de les quals d’un carril per sentit i sense voral, una situació que, asseguren, contribueix a l’alta sinistralitat. Segons la plataforma, a la zona s’hi registra un accident cada dues setmanes. Tot i valorar positivament el paquet de mesures anunciades pel Govern, han advertit que «fins que no veiem maquinària aquí no ens ho creurem».
La protesta ha arrencat aquest diumenge a dos quarts de deu del matí a la rotonda de Serra de Daró i ha reunit prop de 400 persones que han recorregut el tram de la GI-643 fins a Mar Bahí, en direcció Gualta. A la mobilització hi ha participat veïns, ciclistes, una vintena de tractors i també alcaldes de la zona, per escenificar la unitat del territori per reclamar actuacions urgents a la xarxa viària.
La Plataforma ‘Prou excuses’ ha assegurat que les carreteres del Baix Ter acumulen una sinistralitat «inacceptable» i han afirmat que, des que es van constituir, s’hi registra un accident aproximadament cada quinze dies. Un dels seus membres, Francesc Baquer, ha remarcat que la reivindicació no implica construir noves infraestructures, sinó per adequar les existents als criteris de seguretat que fixa la normativa. Segons ha explicat, moltes de les vies de la zona tenen una plataforma d’uns sis metres d’amplada, sense voral, quan la normativa estableix carrils de 3,5 metres i vorals d’entre un i un metre i mig a cada costat. També ha subratllat que qualsevol actuació s’ha de fer «amb respecte pel territori i pel paisatge, un dels valors pels quals el Baix Ter és reconegut».
En la mateixa línia, l’alcaldessa de Serra de Daró, Glòria Marull, que ha insistit que la principal demanda és disposar de carreteres «segures» per als desplaçaments dels veïns. Ha lamentat el mal estat d’alguns trams, amb l’asfalt deteriorat i sense voral, i ha defensat que les obres són imprescindibles per garantir la seguretat de les persones que cada dia es desplacen per feina, per portar els fills a l’escola o simplement per moure’s entre municipis.
Marull, a més, ha valorat positivament que el projecte d’ampliació del tram entre Parlavà i Serra de Daró ja es trobi en exposició pública, una fase que, segons ha recordat, «no s’hi havia arribat mai». Tot i això, ha admès que el territori rep anuncis amb prudència, després d’anys de promeses incomplertes.
En aquest mateix sentit, Baquer ha advertit que «un anunci no pot aturar una reivindicació col·lectiva». Tot i assegurar que «qualsevol anunci és benvingut», ha recordat que «venim de dècades d’anuncis i no s’ha executat res». Ell mateix va tenir un accident a la carretera on s’han manifestat aquest diumenge l’any 2004 amb la seva mare i els seus germans, i ha assegurat que des de llavors «res ha canviat». «Fins que no veiem maquinària a les carreteres no ens ho creurem», ha assegurat.
«Pels altres, calen mesures ja»
La manifestació també ha volgut homenatjar les persones mortes en aquestes carreteres durant els últims anys. De fet, dues familiars d’aquestes víctimes han encapçalat la manifestació. Una és la Carme Bonilla, que va perdre el seu marit el 10 de desembre de l’any passat. «Ell venia tant tranquil del metge i un camió se’l va emportar a Gualta», ha explicat a l’ACN. De bracet, la Dolors Cateura. El seu fill és l’última víctima mortal registrada. Tenia 49 anys, anava amb moto i va xocar amb un cotxe a Serra de Daró fa menys d’un mes, el 7 de juliol. «A nosaltres ja no ens soluciona res, però per altres calen mesures. És necessari que ho facin ja!», han dit.
Més enllà de l’ampliació de les carreteres, la plataforma també reclama una millora del transport públic i de la mobilitat perquè els desplaçaments a peu o en bicicleta es puguin fer de manera més segura. Segons Baquer, «la mobilitat col·lectiva no està satisfeta».
La plataforma compta amb el suport institucional del territori. Fins ara, 21 ajuntaments del Baix Ter han aprovat mocions de suport a les seves reivindicacions.
50 milions d’euros
Fa unes setmanes, la Generalitat va anunciar que preveu invertir prop de 50 milions d’euros per millorar la xarxa viària del Baix Ter amb un conjunt d’actuacions destinades a incrementar la seguretat en alguns trams amb més accidentalitat. El paquet inclou l’eixamplament de carreteres, la construcció de noves rotondes, la reordenació d’accessos, la renovació del ferm i la creació d’itineraris per a vianants en diverses vies de la zona.
Segons el calendari anunciat pel Departament de Territori, les primeres obres que es licitaran aquest 2026 seran les dels trams entre Verges, Colomers, Parlavà i Serra de Daró. La resta d’actuacions es desenvoluparan de manera progressiva a mesura que se’n completin els projectes i els tràmits administratius, amb l’objectiu que es puguin licitar a partir del 2027.
Palafrugell ha donat aquest dissabte el tret de sortida a la catorzena edició de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs. El festival, que es podrà visitar fins al 18 d’octubre, reunirà onze exposicions en diferents espais del municipi. La programació es completa amb projeccions de cinema i documentals, conferències, presentacions, visites guiades i activitats educatives. L’objectiu és acostar la fotografia al gran públic i convertir Palafrugell en un punt de referència per a aquest llenguatge artístic durant més de dos mesos.
La Biennal és un dels festivals de fotografia amb més trajectòria de Catalunya. Cada edició ret homenatge al fotògraf Xavier Miserachs i a la seva generació. També treballa per difondre l’obra de grans noms de la fotografia nacional i internacional, donar visibilitat a nous creadors i recuperar arxius fotogràfics del Baix Empordà per preservar la memòria col·lectiva.
Una de les grans protagonistes d’aquesta edició és Dorothea Lange, considerada una de les pioneres de la fotografia documental. L’exposició Un llarg viatge recull una selecció de les imatges que va fer durant la gran crisi econòmica dels Estats Units. La mostra permet descobrir el seu vessant més humà i la seva capacitat per retratar les conseqüències socials de la pobresa i els desplaçaments de població. La directora de la Biennal, Maria Planas explica l’impacte de les imatges de Lange.
El festival també presenta la primera gran retrospectiva dedicada a Catalunya al fotògraf xilè Sergio Larrain. La mostra repassa la seva trajectòria amb fotografies fetes a Xile, Bolívia, Perú i diverses ciutats europees. El seu estil, caracteritzat per perspectives poc habituals i una mirada molt personal sobre la vida al carrer, va influir diverses generacions de fotògrafs. En parla Maria Planas.
La programació inclou altres noms destacats, com Gabriel Cualladó, un dels renovadors de la fotografia espanyola, i Txema Salvans, que dialoga amb l’univers literari de Josep Pla en una exposició dedicada al procés creatiu dels dos autors. També hi ha espai per a creadors contemporanis com Carles Palacio, que documenta la situació dels pescadors de la Costa Brava, o Wayra Ficapal, que reflexiona sobre els efectes de la crisi climàtica al delta de l’Ebre amb una proposta que combina fotografia i intervenció artística.
La Biennal reserva un espai destacat al patrimoni local amb l’exposició dedicada a la família Casanovas, una nissaga de fotògrafs que durant més d’un segle va retratar la vida de Palafrugell. El projecte recupera milers d’imatges gràcies a la col·laboració de famílies del municipi, de l’Arxiu Municipal i de diversos equipaments i establiments locals. La mostra permet seguir l’evolució del poble a través de la mirada de diverses generacions de fotògrafs.
L’edició d’enguany també incorpora exposicions dedicades a la relació entre fotografia i literatura, un homenatge al pintor Modest Cuixart, un projecte sobre les dones cuidadores que passen a ser dependents i una selecció d’imatges de la col·lecció artística de Banc Sabadell centrada en els grans reptes socials i ambientals del món actual.
Més enllà de les exposicions, el festival ofereix un ampli programa d’activitats complementàries. Hi haurà projeccions de cinema i documentals relacionats amb alguns dels autors presents a la Biennal, conferències sobre fotografia documental, debats entre editors i dissenyadors, presentacions de projectes i trobades amb fotògrafs. Durant els mesos d’agost i setembre també s’organitzaran visites guiades obertes al públic, mentre que al setembre començaran les visites adreçades a escoles i centres educatius.
La catorzena edició de la Biennal compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palafrugell, la Fundació Banc Sabadell, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.
Libèrica Trio ha omplert aquest divendres a la nit la Platja Gran de Platja d’Aro amb una proposta que uneix la música tradicional catalana, el jazz i el flamenc. El concert, protagonitzat pel projecte liderat pel contrabaixista cassanenc Manel Fortià, ha estat el cinquè de la programació del festival Nits de Jazz i ha marcat l’equador de la vint-i-novena edició del certamen.
La formació ha presentat el repertori del disc Alé, un treball que explora els punts de trobada entre les arrels musicals catalanes i altres tradicions populars de la península Ibèrica. A l’escenari, Manel Fortià ha estat acompanyat per Pere Martínez, a la veu i la percussió, i Frederico Vaninni, a la guitarra i la percussió.
El concert ha inclòs interpretacions de cançons populars com La Tarara, Els tres tambors, El cant dels ocells, La Bella Lola, Cançó del lladre, El garrotín o Sant Joan feu-lo ben gran, en una actuació que ha combinat sonoritats tradicionals amb llenguatges propis del jazz i el flamenc.
El projecte Libèrica arriba a Platja d’Aro després d’actuar en diversos escenaris internacionals, com sales i festivals d’Amsterdam, Rotterdam, Vitòria, Milà, Budapest i Munic. El concert d’aquest divendres suma el festival empordanès a la trajectòria d’un grup que s’ha consolidat com una de les propostes més singulars del panorama musical actual.
El festival Nits de Jazz va començar a principis de juliol i continuarà cada divendres fins a finals d’agost. La programació manté el seu format habitual, amb concerts gratuïts i a l’aire lliure a la Platja Gran de Platja d’Aro, una aposta que busca acostar la música en directe a tota la ciutadania.
Privat: El Consorci d’Aigües comença demà, dissabte, els treballs de reparació de l’emissari submarí de la platja de Castell
El Baix Empordà és la segona comarca de Catalunya amb més incidències registrades a les zones de bany des de l’inici de la campanya d’estiu. Segons les dades de Protecció Civil de la Generalitat, el telèfon d’emergències ha rebut 277 trucades relacionades amb platges i aigües interiors de la comarca, només superades pel Barcelonès. En el conjunt de Catalunya, el servei ha gestionat més de 2.000 trucades, corresponents a més de 1.300 incidents.
Aquest increment de l’activitat coincideix amb una temporada marcada per l’augment dels ofegaments i dels accidents aquàtics. Des de mitjan juny, quan va començar la campanya de bany, 29 persones han mort ofegades i 55 més han resultat ferides a Catalunya. En les mateixes dates de l’any passat s’havien registrat 22 víctimes mortals i 33 persones ferides.
Protecció Civil atribueix aquest augment, en part, a les altes temperatures, que han incrementat notablement l’afluència de banyistes a platges, piscines i espais d’aigües interiors durant les darreres setmanes.
L’organisme alerta especialment de la situació de dos col·lectius vulnerables: els infants i les persones grans. En el cas dels nens, recorda que poden ofegar-se en pocs segons i sense fer soroll, motiu pel qual recomana no perdre’ls mai de vista mentre són dins o a prop de l’aigua. Pel que fa a la gent gran, aconsella evitar el bany si es troben cansats, marejats o amb qualsevol malestar.
Les dades també mostren que les platges concentren el nombre més elevat de víctimes mortals, mentre que les piscines registren el nombre més alt de persones ferides, sobretot entre els menors d’edat. En el cas de les aigües interiors, aquest estiu ja s’han igualat les víctimes mortals registrades durant tota la campanya de l’any passat.
Davant aquesta situació, Protecció Civil insisteix que cal banyar-se només en espais habilitats i, sempre que sigui possible, amb servei de socorrisme. També recomana respectar les zones delimitades, evitar el bany després de consumir alcohol o si no es tenen bones condicions físiques, i avisar immediatament el telèfon d’emergències davant qualsevol situació de risc.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.