8.1 C
Pals
Dilluns, 10 novembre 2025
- Publicitat -

Falta de prevenció en la crisi del bestiar boví

marc bataller
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Falta de prevenció en la crisi del bestiar boví
Loading
/

El mes d’octubre es va declarar a Castelló d’Empúries el primer cas de la dermatosi nodular contagiosa (DNC), una malaltia vírica que afecta exclusivament el bestiar boví. Les alarmes es van encendre de seguida i es van començar a sacrificar centenars d’animals a mesura que s’anava estenent la malaltia. Feia mesos, que aquest virus ja voltava per algunes regions del sud de França, però els protocols de la Unió Europea indiquen que només es pot vacunar en aquells països on s’ha detectat algun cas. Des de quan aquestes malalties entenen de fronteres? Realment, un argument absurd i que ha provocat que la crisi s’hagi anat fent grossa i més grossa. Aquesta és l’excusa, entre cometes, que utilitza el Departament d’Agricultura per espolsar-se les puces. És a dir, que va actuar seguint les indicacions d’Europa. Però, els pagesos estan que trinen perquè a Catalunya ningú havia comprat vacunes i les dificultats van ser enormes per trobar-ne quan es va detectar el primer cas. Per tant, és evident que les administracions han fallat i molt. Primer la Unió Europea amb uns protocols antics i arcaics, del segle XX o, fins i tot, del XIX. I llavors, la Generalitat que no va tenir prou cintura per veure el que li venia a sobre.

Sembla que no haguem entès res de la COVID. L’epidèmia ens va demostrar que un cas de la Xina podia saltar en qüestió d’hores a Europa (un fenomen més de la globalització) i que s’havia de tenirun gran estoc de vacunes o material sanitari per quan el maleït bitxo ens arribés. Dues premisses que, amb la dermatosi nuclear, han fallat clamorosament. Ara sí que la Generalitat està vacunant de manera preventiva en zones on encara no hi ha casos (preveu vacunar a 370.000 animals), però per a molts ramaders ja és tard. I, com sempre, els pagesos i els ramaders són els que paguen els plats trencats de la mala praxi de les administracions. Ara l’únic que poden esperar és que les ajudes arribin ràpid i puguin refer-se del cop. I, sobretot, que la malaltia no vagi a més.

Oques Grasses s’acomiadarà amb un concert a l’Estadi Olímpic el 10 d’octubre de 2026

oques-grasses-s’acomiadara-amb-un-concert-a-l’estadi-olimpic-el-10-d’octubre-de-2026
Oques Grasses s’acomiadarà amb un concert a l’Estadi Olímpic el 10 d’octubre de 2026

Oques Grasses ha anunciat amb una publicació al seu compte d’Instagram que l’últim concert de la història del grup serà el dia 10 d’octubre de 2026 a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona.  A través d’un vídeo i un text emotiu en què agraïen a la seva audiència el suport durant els catorze anys de projecte, han confirmat que Oques Grasses s’acaba.

“A tu, que hi has estat sempre, venim a dir-te que això s’acaba. Les coses maques a vegades han d’acabar per recordar-les sempre més així” diu una part del seu comunicat.   

El passat 1 de novembre al concert de La Castanyada del Cabró Rock el grup osonenc ja havia donat una pista d’un possible espectacle final quan Josep Montero va dir: “Hi haurà un dia que serà l’últim concert, però no serà avui”.

Les entrades per l’espectacle sortiran a la venda el dia 12 de novembre a les tres de la tarda.

Serà la primera vegada que un artista o grup que canta en català programa un concert en aquest recinte, un dels més grans de l’estat.

Oques Grasses no són només una banda: són un autèntic fenomen cultural que ha redefinit la música catalana contemporània. Formats a Osona el 2010 sota el lideratge de Josep Montero, han bastit un univers propi on conviuen l’humor, la sensibilitat i una mirada lúcida sobre la vida. Amb un llenguatge musical obert que fusiona pop, reggae, funk, electrònica i sons urbans, el grup ha aconseguit connectar amb un públic immens i fidel, convertint moltes de les seves cançons en himnes generacionals.

El debut “Un dia no sé com” (2012) ja mostrava aquella essència fresca, surrealista i autèntica que els va obrir les portes de festivals i places d’arreu del país. Amb temes com ‘Passos importants’ o ‘Cul’, els osonencs van fer-se un nom en l’escena catalana i van iniciar una relació molt especial amb el seu públic.

Amb “Digue-n’hi com vulguis” (2014), Oques Grasses van començar a consolidar un so més madur i una lírica que combinava ironia, espiritualitat i quotidianitat. El salt definitiu arribaria amb “You Poni” (2016), un disc d’experimentació sonora que va culminar amb l’espectacle teatral “Meravellós desastre”, representat a escenaris d’arreu del territori.

El 2019, “Fans del Sol” va catapultar-los definitivament a la primera línia. Amb més de 120 milions de reproduccions a Spotify, cançons com ‘Sta guai’, ‘Serem ocells’ o ‘In The Night’ (Disc de Platí) van convertir el grup en un fenomen transversal capaç d’omplir grans recintes.

Dos anys després, “A tope amb la vida” (2021) va reafirmar la seva posició amb temes com ‘Petar-ho’, ‘La gent que estimo’ o ‘Elefants’, i un debut sorprenent al terrat de l’Oficina de Turisme de Girona en el marc del Festival Strenes. L’èxit va culminar el 2023, quan Oques Grasses van fer història omplint el Palau Sant Jordi, esdevenint la primera banda del segle XXI amb repertori íntegrament en català que ho aconseguia.

El retorn el 2024 amb “Fruit del deliri” va confirmar la seva maduresa artística. El disc, que es va convertir en el millor debut d’un àlbum en català a Spotify, va demostrar que continuen sabent reinventar-se sense perdre l’essència.

Amb més de 400 milions de reproduccions, tres Discs d’Or i tres Discs de Platí, Oques Grasses són avui la banda més exitosa de la música catalana recent. Però més enllà dels números, Josep Montero, Guillem Realp, Miquel Biarnés, Arnau Altimir, Joan Borràs, Miquel Rojo i Josep Valldeneu han creat una obra amb ànima. Les seves cançons, carregades de llum i humanitat, parlen de creixement, amor i transformació, sempre amb una mirada tendra i rural que reivindica “fer-se un hort com a acte subversiu”.

Oques Grasses són, en definitiva, molt més que un grup: són un símbol d’autenticitat i comunitat. La seva música celebra la vida des de la senzillesa i la coherència, demostrant que la cultura catalana pot ser universal sense perdre les arrels.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida por OQUES GRASSES (@oquesgrasses)

L’entrada Oques Grasses s’acomiadarà amb un concert a l’Estadi Olímpic el 10 d’octubre de 2026 ha aparegut primer a Primera Fila.

Aliona Bolsova es retira del tennis professional amb 28 anys i 16 títols

La tennista de Palafrugell Aliona Bolsova ha anunciat la seva retirada del tennis professional als 28 anys. Ho ha fet a través de les xarxes socials, des de La Bisbal, el lloc on va començar a jugar i que ha escollit per acomiadar-se de les pistes.

Al llarg de la seva trajectòria, Bolsova ha sumat 16 títols internacionals, entre els quals hi ha 9 títols individuals del circuit de la Federació Internacional de Tennis i 4 títols de dobles del torneig WTA 125, a més d’altres èxits menors. La seva carrera ha estat discreta però sòlida, consolidant-se com una de les esportistes gironines amb més projecció internacional.

La decisió de retirar-se arriba després d’admetre haver perdut la motivació per competir. Segons ha explicat, ha volgut fer-se un regal a ella mateixa: penjar la raqueta al lloc on tot va començar, a casa.

Bolsova també ha reconegut que mai va jugar amb l’objectiu d’escalar posicions al rànquing mundial, i que això va condicionar el seu rendiment. “Mai vaig poder donar el 100%”, ha confessat, deixant entreveure una relació sincera però exigent amb el tennis professional.

Amb aquest anunci, clou un capítol esportiu per obrir-ne un de nou fora del món del tennis. La gironina ha assegurat que vol explorar nous àmbits i continuar creixent personalment, després d’haver viscut el somni de molts aficionats a l’esport de raqueta.

L’Oncogravel supera els 60.000 euros de recaptació i consolida el seu impacte solidari

privat:-la-tercera-edicio-de-l’oncogravel-supera-els-60.000-euros-de-recaptacio-per-a-la-lluita-contra-el-cancer
Privat: La tercera edició de l’Oncogravel supera els 60.000 euros de recaptació per a la lluita contra el càncer

La tercera edició de l’Oncogravel ha superat per primer cop els 60.000 euros de recaptació, consolidant-se com una de les cites solidàries més destacades de les comarques gironines. Els fons recollits es destinaran a ajudar persones amb càncer a través dels serveis que ofereix la Fundació Oncolliga Girona.

La cursa, emmarcada dins del Palamós Outdoor Sports Festival, ha aplegat més de 500 ciclistes repartits en 95 equips. Els participants han pogut escollir entre dos recorreguts: un de 230 quilòmetres i un de 130 quilòmetres, dissenyats per ser assequibles a ciclistes amb una bona forma física. Els circuits han passat per camins del Baix Empordà, el Gironès i la Selva, amb punts de control i avituallament a Palafrugell, Torroella de Montgrí i Cassà de la Selva.

L’edició d’enguany ha crescut un 36% respecte a la de l’any passat i ha doblat la participació de la primera edició, celebrada fa dos anys. Malgrat la previsió de pluja, l’esdeveniment s’ha desenvolupat amb normalitat. El punt de sortida s’ha traslladat a la Nau dels 50 metres del moll de Palamós.

Els guanyadors han estat l’equip Cassà Bike en la modalitat llarga i Rama’s Team en la curta. La jornada ha acabat amb un espai festiu amb música en directe i “foodtrucks”, que ha donat un ambient de germanor a l’esdeveniment.

Per participar-hi, cada equip ha fet un donatiu mínim de 500 euros a la Fundació Oncolliga Girona. Els diners recaptats serviran per mantenir serveis com atenció psicològica, fisioteràpia a domicili, estètica oncològica, préstec de material i assessorament especialitzat, entre d’altres.

Amb aquesta tercera edició, l’Oncogravel es consolida com una prova esportiva i solidària de referència, combinant esport, compromís i solidaritat en un entorn natural privilegiat.

Les Gavarres celebren cinquanta anys del manifest amb una crida a reforçar-ne la protecció i la gestió compartida

privat:-commemoracio-dels-cinquanta-anys-del-manifest-de-les-gavarres
Privat: Commemoració dels cinquanta anys del Manifest de les Gavarres

Les Gavarres s’han convertit en un símbol de convivència entre la natura i l’activitat humana. Així ho ha expressat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, durant la commemoració dels cinquanta anys del Manifest de les Gavarres. L’acte ha tingut lloc a l’església de Romanyà de la Selva, i ha servit per posar en valor l’evolució del massís.

A la celebració hi han assistit diversos representants institucionals, com l’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifré; el secretari de Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Jordi Sargatal; el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur; el director en funcions dels Serveis Territorials de Girona, Emili Mató, i el vicepresident de la Diputació de Girona i del Consorci de les Gavarres, Pau Presas.

Paneque ha defensat una gestió compartida entre les Gavarres i el massís de Cadiretes, una proposta que ja es plantejava fa cinquanta anys. Segons ha dit, aquests dos espais naturals avancen ara cap a un model de protecció comú, amb equips humans i recursos compartits per garantir-ne la sostenibilitat.

La consellera ha recordat que fa mig segle aquest territori era un espai oblidat i vulnerable a l’especulació urbanística, en un context de crisi del món rural. Segons ella, el temps ha donat la raó a les persones que van defensar el territori amb visió i valentia, evitant-ne la urbanització i convertint-lo en un pulmó verd del país.

Durant l’acte, s’han reconegut les iniciatives que han ajudat a preservar el patrimoni natural i cultural de les Gavarres. S’hi ha destacat activitats com l’Aplec de les Gavarres, la marxa en honor a Isabel Vilà, la festa de la pela del suro, el festival Art i Gavarres i la recuperació d’elements etnològics vinculats a oficis antics.

Paneque ha conclòs que les Gavarres són avui un referent, tant en la gestió del paisatge com en la identitat i cohesió social. Ha reivindicat el paper dels ciutadans que fa cinquanta anys van iniciar aquest moviment i va afirmar que cal continuar preservant aquest model per al futur.

Primera Llista – 8 novembre 2025