Xavier Cortadellas: «La fira Indilletres mai havia tingut tanta participació com ara»

Fira Indilletres Presentació_20261023
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Xavier Cortadellas: "La fira Indilletres mai havia tingut tanta participació com ara"
Loading
/

La Fira Indilletres celebrarà la novena edició els dies 5 i 6 de desembre a la Bisbal d’Empordà i ho farà recuperant el Pavelló Firal com a espai principal. L’any passat, la fira es va traslladar temporalment a un envelat, una experiència que, segons Xavier Cortadellas, membre de l’organització, va tenir una bona acollida tant entre les editorials com entre el públic.

En una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital, Cortadellas explica que, tot i que l’envelat tenia el seu encant, el retorn al pavelló ofereix més comoditat i seguretat. «Tornem a casa», resumeix. El nou espai també permet modificar la distribució de les parades. Mentre que l’any passat el recorregut era més lineal, enguany les parades s’organitzaran en sis columnes fins a arribar a l’escenari, amb la voluntat que el públic pugui passar per tots els espais de la fira.

Una de les principals novetats d’aquesta novena edició és també el creixement de la participació. Segons Cortadellas, hi haurà 55 editorials, tot i que algunes compartiran taula i, per aquest motiu, el nombre de taules serà de 51. A aquestes s’hi afegiran les taules de les dues llibreries de la Bisbal, la de l’Ambient Cultural i la de la mateixa Associació Indilletres. L’organització reconeix que cada any es pregunta fins on pot créixer la fira, però aquest any la sensació és que el límit físic de l’espai comença a ser una realitat. «El pavelló ens quedarà petit», admet Cortadellas.

La programació d’enguany incorpora noms de diferents àmbits de la cultura. Un dels convidats destacats és Guillem Gisbert, una proposta que, segons Cortadellas, arriba de la mà dels membres més joves de l’organització. Gisbert participarà dissabte al migdia en una conversa amb Telm Terradas, músic del grup Fetus. La trobada servirà també per parlar de la relació del músic amb la poesia de Gabriel Ferrater, que ha musicat, i inclourà la interpretació d’un parell de cançons.

La fira també comptarà amb Cloe Riembau, que serà l’encarregada de tancar l’edició diumenge al vespre. Riembau, guanyadora del Sona9 de l’any anterior, presentarà el seu primer àlbum a la Bisbal.

Cortadellas destaca especialment que sigui una artista bisbalenca i baixempordanesa, en coherència amb un dels objectius de la fira: portar propostes d’arreu dels Països Catalans però, alhora, donar visibilitat als creadors del territori. La Fira Indilletres també manté enguany la mirada posada més enllà de l’Empordà. Una de les col·laboracions serà amb La Bressola, la xarxa d’escoles catalanes de la Catalunya del Nord, coincidint amb el seu cinquantè aniversari.

El membre de l’organització reconeix que tirar endavant la fira costa, especialment perquè tothom disposa de poc temps. Al mateix temps, destaca la incorporació de gent jove, que aporta noves idees i noves propostes a l’organització. Precisament, Cortadellas ha aprofitat l’entrevista per fer una crida a incorporar més persones al projecte. No cal que visquin necessàriament a la Bisbal, sinó que siguin de la comarca o dels municipis de l’entorn.

La voluntat és garantir també el relleu d’una associació que ja prepara, encara que sense voler avançar-se a la novena edició, una desena Fira Indilletres que l’organització vol convertir en una fita especial. La propera edició serà especialment significativa perquè marcarà els deu anys des de l’inici del projecte. Cortadellas explica que al llarg d’aquest temps hi ha hagut persones que s’han incorporat a l’organització i d’altres que n’han sortit per diferents motius.

Torroella treballa la coordinació institucional per abordar situacions de reincidència de persones amb conductes conflictives

Policia Torroella_20261030

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit busca una resposta urgent als conflictes reiterats a l’espai públic. El consistori ha mantingut tres reunions amb responsables policials, judicials i sanitaris per millorar la coordinació entre administracions.

Les trobades s’han celebrat amb els Mossos d’Esquadra, la fiscal en cap de Girona i responsables de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut. L’objectiu és trobar mecanismes més eficaços davant les situacions de reincidència i reduir les molèsties al veïnat.

Segons les dades municipals, un grup de set o vuit persones protagonitza conflictes recurrents a Torroella de Montgrí i l’Estartit. Els incidents inclouen discussions, baralles, agressions verbals i petits furts. La repetició d’aquests episodis genera malestar entre alguns veïns i frustració entre els cossos policials.

L’alcalde, Jordi Colomí, i el regidor de Seguretat, Josep Martinoy, han participat en les tres reunions. El regidor Jordi Roura també ha assistit a la trobada amb els responsables sanitaris.

Per facilitar l’estudi dels casos, l’Ajuntament ha lliurat un registre detallat de les intervencions de la Policia Local. El document recull les actuacions relacionades amb les persones identificades i permet analitzar la freqüència dels incidents.

L’alcalde considera insuficients els mecanismes actuals per afrontar determinades situacions de reincidència. Segons Colomí, les limitacions legals i l’aplicació de les mesures judicials dificulten una resposta efectiva. Les intervencions policials no sempre impedeixen nous conflictes protagonitzats per les mateixes persones.

Aquesta problemàtica també afecta altres municipis propers. Fa aproximadament dos anys, diversos ajuntaments ja van mantenir reunions amb els Mossos d’Esquadra per buscar solucions. Aquelles trobades no van aconseguir resoldre els problemes de manera efectiva.

Algunes de les persones identificades presenten situacions de vulnerabilitat social, problemes de salut mental o addiccions. També hi ha casos de sensellarisme i residència en habitatges ocupats. El consistori defensa una resposta adaptada a cada situació, amb la participació dels serveis socials i sanitaris.

Una de les principals conclusions de les reunions és la necessitat de crear un sistema de seguiment conjunt i permanent dels casos. La proposta preveu establir espais de coordinació entre els cossos policials, els serveis socials i els professionals de salut mental i addiccions. Aquest mecanisme permetria compartir informació dins del marc legal, estudiar cada situació i acordar les actuacions corresponents. L’Ajuntament vol mantenir una coordinació continuada per reduir els incidents i millorar la convivència.

El govern municipal valora positivament les tres reunions celebrades. Les trobades han permès aclarir les competències de cada organisme i identificar els obstacles existents. El següent pas serà una reunió amb els responsables judicials de la Bisbal d’Empordà, encara pendent de concretar. El consistori vol abordar les dificultats relacionades amb la reincidència i avançar cap a una resposta institucional més efectiva.

Supermatí – 30 octubre 2026

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 30 octubre 2026
Loading
/

Més espais de trobada, menys ràbia

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Més espais de trobada, menys ràbia
Loading
/

Una part de la joventut viu avui entre la incertesa, la frustració i la manca d’expectatives de futur. L’accés difícil a l’habitatge, la precarietat laboral i la sensació que l’esforç no sempre té recompensa alimenten el desencís. En aquest context, la polarització política i els discursos radicals troben un terreny favorable, especialment entre alguns nois que busquen referents, reconeixement i un sentiment de pertinença.

La frustració no condueix necessàriament a la violència. Tanmateix, quan les perspectives de futur són escasses, la ràbia pot convertir-se en una manera de fer-se visible. A les xarxes socials, alguns discursos ofereixen respostes simples a problemes complexos, assenyalen culpables i alimenten el ressentiment. La confrontació esdevé més fàcil que el diàleg, i l’altre deixa de ser algú amb qui discrepar per convertir-se en un enemic.

No n’hi ha prou de demanar als joves que desconnectin de les pantalles; cal oferir-los alternatives reals per connectar amb les persones.

Casals de joves, entitats culturals, clubs esportius, grups de teatre, projectes musicals, voluntariat o ràdios locals són molt més que opcions de lleure. Són espais on aprendre a cooperar, gestionar desacords i construir vincles. També permeten sentir-se part d’una comunitat sense dependre de l’aprovació virtual.

Per això, cal facilitar espais públics accessibles, dotar les associacions de recursos i permetre que els joves participin en les decisions que els afecten. No podem tractar-los només com un problema de seguretat quan apareixen conductes conflictives. Cal escoltar-los, exigir-los responsabilitats i oferir-los oportunitats per implicar-se en projectes compartits.

Alhora, la polarització política ens recorda que la democràcia necessita ciutadans crítics, institucions transparents i respostes als problemes quotidians. L’avenç dels discursos autoritaris no és inevitable. Les mobilitzacions ciutadanes, com les que reclamen transparència i lluiten contra la corrupció, demostren que el descontentament també pot transformar-se en participació i esperança.

Comprendre el malestar no significa justificar la violència. La seguretat i el compliment de la llei són imprescindibles, però el càstig, per si sol, no resol les causes profundes del desencís. Cal invertir també en educació, habitatge, orientació laboral i espais de convivència.

Potser la pregunta no és només per què alguns joves estan enfadats, sinó què estem fent com a societat perquè trobin motius per confiar en el futur.

L’esperança no es pot exigir: s’ha de construir. I comença quan oferim als joves oportunitats, vincles i espais on la seva veu compti. Perquè quan algú se sent escoltat i part d’una comunitat, el futur deixa de ser una amenaça i torna a ser una possibilitat.

Inauguren el primer habitatge coopreatiu en cessió d’ús per a gent gran amb el Walden XXI

Inauguració Walden XXI_20261029

Aquest dijous 29 d’octubre s’ha inaugurat a Catalunya el primer habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a gent gran de Sant Feliu de Guíxols. Els veïns de Walden XXI han rebut les claus l’edifici completament reformat. L’acte ha comptat amb representants de Sostre Cívic, Caixa Enginyers i Fiare Banca Ètica – els dos darrers entitats financeres que han fet possible el projecte.  

La presidenta de la cooperativa de cohabitatge sènior per una vellesa autogestionada Walden XXI, Aurora Moreno, explica que amb aquesta inauguració comença una nova etapa. El projecte va començar l’any 2018 i, avui, per fi pot obrir les portes a la quarantena d’habitants que compartiran espai al Walden XXI.

 El president de Sostre Cívic, Carles Alcoba, reconeix que aquest projecte és únic a Catalunya, perquè és una cooperativa de cohabitatge dedicada completament al col·lectiu sènior per promoure un envelliment digne. Cal recordar, que a diferència d’altres projectes de Sostre Cívic, el Walden XXI és un projecte de compra i, per tant, han estat claus la col·laboració de Caixa Enginyers i Fiare Banca Ètica.

Habitatge coopreatiu sènior

El Walden XXI ha transformat l’antic hotel Jecsalis, situat al centre del municipi, en un projecte d’habitatge cooperatiu per a gent gran. L’edifici compta amb 31 unitats de convivència i acollirà una quarantena de persones. A més dels habitatges privats, disposa de prop de 800 m² d’espais comunitaris, entre els quals hi ha una cuina, un menjador, una biblioteca, una bugaderia, sales polivalents, tallers i un jardí interior. 

La iniciativa busca combatre la solitud no desitjada i oferir una alternativa a les formes tradicionals d’envelliment. Els futurs residents han participat en el disseny dels espais i en la definició del funcionament de la comunitat. El projecte es basa en l’autogestió, les cures compartides i el suport mutu, amb l’objectiu que cada persona pugui decidir com vol viure aquesta etapa de la vida. 

Els habitatges funcionen en règim de cessió d’ús. Això significa que la cooperativa conserva la propietat de l’edifici, mentre que les persones sòcies tenen garantit el dret a viure-hi de manera estable i a preu de cost. Aquest sistema evita que els habitatges entrin al mercat especulatiu. Alhora, la rehabilitació de l’antic hotel permet recuperar un edifici en desús i destinar-lo a una nova funció residencial i social. 

El Walden XXI és el primer projecte d’aquestes característiques que impulsa Sostre Cívic a Catalunya. La cooperativa ja treballa en dues iniciatives més d’habitatge cooperatiu per a gent gran, que es troben en una fase avançada i que es preveu que es posin en funcionament pròximament. Ho explica Carles Alcoba. 

El concurs fotogràfic «Educant la Mirada» de Platja d’Aro atrau cada any participants d’entre 40 i 50 països

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
El concurs fotogràfic "Educant la Mirada" de Platja d'Aro atrau cada any participants d'entre 40 i 50 països
Loading
/

El concurs internacional de projectes fotogràfics «Educant la Mirada» de Platja d’Aro rep cada any treballs d’entre 40 i 50 països diferents. Una iniciativa nascuda per animar els alumnes d’uns cursos municipals de fotografia s’ha convertit en una convocatòria amb participants dels cinc continents. Després de tretze edicions, l’Associació Fotogràfica Educant La Mirada calcula que hi han participat creadors d’entre 70 i 80 països.

El creixement internacional va sorprendre els mateixos organitzadors. Diego Espada, membre de l’Associació Educant La Mirada, explica que el concurs va néixer amb una voluntat estrictament local. La intenció era oferir als aficionats de la Vall d’Aro un espai per presentar els seus treballs i experimentar amb el llenguatge fotogràfic. Però la primera convocatòria ja va rebre projectes d’una vintena de països.

L’associació havia apostat des del principi per les xarxes socials i la participació per internet. Els concursants podien enviar les fotografies digitalment, sense necessitat de desplaçar-se ni presentar còpies impreses. Aquest sistema va facilitar l’arribada de treballs internacionals i va acabar transformant l’abast del certamen.

L’Iraq, Austràlia, Rússia i diversos països de l’Amèrica del Sud figuren entre les procedències dels participants. Espada destaca especialment la presència de fotògrafs iraquians en una de les últimes edicions. Considera que aquests projectes permeten descobrir realitats poc conegudes i observar altres societats a través de la mirada dels seus creadors.

Per a Maria Blanco, regidora de Dinamització Cultural i Comunitària, Educació i Tradicions de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, aquesta dimensió internacional beneficia tant els participants com el municipi. D’una banda, els veïns poden accedir a fotografies de diferents països i conèixer altres realitats. De l’altra, el concurs dona visibilitat a Platja d’Aro entre professionals i aficionats d’arreu del món.

Malgrat aquesta projecció, el membre d’Educant La Mirada insisteix en la importància de mantenir el caràcter local del projecte. Espada defensa que els municipis petits també poden impulsar iniciatives culturals amb repercussió internacional. A més, considera que els concursos amb premis econòmics poden ajudar els fotògrafs a desenvolupar la seva trajectòria professional.

La formació audiovisual és l’altre gran eix de l’activitat de l’associació. Educant La Mirada va néixer a partir dels cursos de fotografia organitzats amb el suport de la biblioteca municipal. Aquelles primeres activitats van donar pas a unes jornades fotogràfiques i, posteriorment, a la creació de l’entitat.

Des del principi, els impulsors van apostar per ensenyar a interpretar les imatges, més enllà de les tècniques necessàries per fer fotografies. Aquesta línia de treball ha guanyat importància amb l’expansió de les xarxes socials i la presència creixent de continguts audiovisuals en la vida quotidiana.

L’aparició de la intel·ligència artificial ha afegit nous reptes a aquesta educació visual. Espada adverteix de la dificultat de distingir algunes imatges generades artificialment de les fotografies convencionals. També assenyala els efectes dels continguts digitals sobre la percepció de la realitat i la pressió estètica entre els adolescents.

Per abordar aquestes qüestions, Educant La Mirada organitza conferències, tallers i activitats amb especialistes. L’entitat ha convidat, entre altres professionals, l’artista Boris Eldagsen, protagonista d’una polèmica internacional per la presentació d’una imatge creada amb intel·ligència artificial en un concurs fotogràfic.

La tasca educativa també arriba als centres escolars i a diferents col·lectius del municipi. L’associació col·labora amb l’institut, els serveis de joventut, entitats socials i grups de gent gran. Aquestes activitats inclouen la creació de vídeos, enregistraments sonors, exposicions i projectes fotogràfics.

La catorzena edició del concurs es presentarà previsiblement entre febrer i març del 2027. L’organització mantindrà el sistema habitual d’inscripcions, amb un termini de participació obert aproximadament fins a finals de juny.

Una de les particularitats del certamen és que premia projectes fotogràfics i no imatges individuals. L’objectiu és valorar la capacitat dels participants per construir un relat visual mitjançant un conjunt de fotografies.

El concurs tampoc no es limita a una disciplina concreta. S’hi poden presentar treballs documentals, retrats, fotografia artística, natura, moda i altres propostes creatives. L’organització també accepta intervencions digitals i l’ús declarat d’intel·ligència artificial, sempre amb la participació d’una càmera en alguna fase del procés.

Educant La Mirada selecciona cada any un jurat amb perfils diversos per evitar que una única especialitat domini les valoracions. Segons Espada, els membres del jurat poden arribar a examinar entre 300 i 500 projectes en una convocatòria.

El concurs disposa de premis econòmics per als tres primers classificats, una categoria jove i un reconeixement específic per als participants locals. El premi local porta el nom d’Albert Busquets Plaja, un fotògraf del municipi ja desaparegut. L’associació va impulsar aquest reconeixement com a homenatge a la seva trajectòria i a la feina dels fotògrafs que documenten la vida quotidiana dels pobles.

La col·laboració entre l’associació, la biblioteca i l’Ajuntament ha estat decisiva per mantenir aquesta activitat durant tretze anys. Blanco recorda que la biblioteca va impulsar un espai de formació especialitzat en educació audiovisual. Aquesta aposta va permetre vincular el concurs amb una programació continuada de cursos i activitats obertes a la ciutadania.