Benvolguts oients de Ràdio Capital, ja sé que ho saben, però anem acostant-nos inexorablement al’estiu. No hi ha res que ho pugui evitar. Suor, sol i la il·lusió efímera de les finestres obertes i de les vacances. També hi ha l’aire condicionat, ja ho sé. Però carai com pica! Han tornat ja les orenetes, han tornat també els rantells o mosquits i han tornat –tornaran molt més- els turistes. Els mosquits no fan gens de gràcia. Ahir nit, vaig veure el primer i vaig pensar: “Mira! Ja comences a tenirl’article!”. De gràcia, les orenetes en fan molta més, llevat, és clar, que algú hagi d’estar, tal com va passar-nos a la Judit Pujadó i a mi fa uns dies, en un Sant Jordi avançat, unes quantes hores sota un ràfec de l’església de Colomers. Aquell ràfec és ple de nius d’orenetes. No es pot estar gaire estona a sota d’un ràfec com aquell perquè llavors, constates que les orenetes caguen. Sí. I ja no fan tanta gràcia. Els turistes, com segur que ja sabem tots, també caguen. Llavors tampoc no fan tanta gràcia. I no en fan tampoc quan els trobem a les cues de les carreteres, instal·lats abans que ningú a les platges, asseguts a totes les taules del restaurant on teníem pensat menjar. Sí perquè nosaltres naturalment també hi som. Ai senyor! Necessitem els turistes, però quan en venen tants, tants que a vegades ens fa l’efecte que han vingut tots, tots de cop, ens agraden tan poc com les orenetes. Potser és que no en necessitem tants.
Cada any, en aquestes dates, quan ja ha passat Sant Jordi i l’estiu i les vacances s’acosten, m’adono que escric un article així. Sempre em demano que deuen voler dir aquells que parlen d’un turisme de qualitat? Volen dir que voldrien un turisme selectiu? Un turisme format per gent que ens deixés més diners, però més taules lliures als restaurants i menys cues a les carreteres? No cal ser tan agut com Josep Pla perquè ens preguntem en veu alta: “I això, a més de dir-ho, com es pot fer?”
Faig aquesta reflexió ben conscient que, tard o d’hora, de turistes ho acabem essent tots. Què volen que els digui? Jo em sento més a prop d’aquella gent que a l’estiu es fot un bon tip de pencar, de fer i donar feina, i de provar de crear el que cada dia em costa més de creure que sigui riquesa, que no, d’aquella gent, que despotrica contínuament contra el turisme com si es donés el cas –que no es dona–que ells són sers celestials que no van mai enlloc i que no molesten mai els altres. Últimament n’he vist un que es passeja pels carrers del meu poble amb una samarreta que diu que és antixava. Jo, també què volen que els digui?, no puc estar-hi més en desacord. El portasamarretes aquell ens està dient que està contra tots els barcelonins? O el que és el mateix, contra tots els turistes? Potser sigui que el mosquit o el rantell és ell, però, és clar, això sí que no ho sé. Només l’he vist passejar tot cofoiamb una samarreta.
Hi ha espectacles que impressionen per la seva dificultat tècnica i n’hi ha d’altres que aconsegueixen una cosa més complicada: crear una atmosfera compartida entre centenars de persones desconegudes. Això és exactament el que ha passat aquest diumenge a la Bòbila amb L’Y-ànsia per volar, la proposta de circ artesanal d’Yldor Llach.
L’artista urgellenc ha convertit l’espai en un petit refugi per a la imaginació, amb un espectacle delicat, poètic i carregat de simbolisme. Des del primer instant, Llach ha convidat el públic —especialment els infants, però també els adults amb ganes de reconnectar amb el seu nen interior— a deixar-se portar per la fantasia i la idea impossible de desafiar la gravetat.
“‘L’ànsia per volar’ està inspirat en l’univers d’‘El Petit Príncep’, però no és un espectacle sobre ‘El Petit Príncep’. S’hi poden trobar pinzellades”, explicava prèviament l’artista. I efectivament, les referències a l’obra de Saint-Exupéry han aparegut subtilment durant tota la funció: en la roda Cyr convertida en una lluna metàl·lica, en la relació amb els objectes o en aquesta mirada innocent sobre les coses petites.
Un artista de circ artesanal
Amb una escenografia construïda artesanalment per ell mateix, Llach ha anat combinant humor fi, participació del públic i acrobàcies sobre bicicleta artística. “Sempre tothom ha compartit aquesta necessitat o aquesta intenció de volar. Jo de petit somiava que podia volar”, recordava durant l’entrevista prèvia a l’actuació.
Aquesta idea ha pres forma especialment en els moments damunt la bicicleta, quan l’artista s’ha enfilat dret sobre el manillar mentre la plaça sencera contenia la respiració. “Hi ha un moviment a la bicicleta en què em poso dret al manillar i és molt agradable sentir l’aire fent onejar la samarreta. Em porta a pensar que, si volés, la sensació seria semblant”, explicava.
Un dels instants més celebrats ha arribat amb l’aparició d’una petita titella de paper que, de cop i volta, s’ha convertit en un company capaç de volar per sobre dels espectadors. “Jo no puc volar, però la titella sí que pot”, resumeix Llach sobre l’essència de l’espectacle.
Quan la funció ha acabat, després d’un últim esclat poètic damunt la bicicleta, el públic s’ha posat dempeus en una llarga ovació. Més enllà de la tècnica, la plaça premiava la sensibilitat d’un espectacle que, durant una hora, ha fet creure a tothom que potser encara és possible volar.
Imatge feta amb dron del Golf de Roses , amb el municipi empordanès al fons. (Horitzontal)
La plataforma d’assaig d’eòlica marina Plemcat, que promou la Generalitat al golf de Roses, està a punt de desencallar-se. El Ministeri per a la Transició Ecològica va treure a informació pública el projecte fa quasi dos anys -a finals de maig del 2024- i està previst que pròximament publiqui la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), el pas previ perquè pugui tirar endavant, segons ha pogut saber l’ACN. El Plemcat es concep com un espai de proves i l’avantsala per instal·lar parcs comercials a la Leba 1, l’única zona de Catalunya prevista als Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) on podran fer-se aquestes infraestructures. Els detractors del projecte alerten dels seus “perills” i avisen que si rep llum verda ho combatran als jutjats.
L’Estat va aprovar el febrer de 2023 els POEM de les cinc demarcacions marines espanyoles. A Catalunya, només hi va incloure l’anomenada Leba1 al golf de Roses, un espai marítim de 250 km i una distància mínima de la costa de 12 km on podran instal·lar-se parcs eòlics marins comercials. El següent pas hauria de ser una subhasta pública -que encara no té data- en què les empreses interessades (vuit fins al moment) puguin optar a instal·lar-s’hi.
La proposta, però, ha estat polèmica des de l’inici i amb l’objectiu de provar la tecnològia, la Generalitat va anunciar el 2023 una plataforma d’assaig, promoguda a través de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). Sota el nom de Plemcat, la plataforma es projecta a la zona de la Leba 1 i va sortir a informació pública fa gairebé dos anys.
Tres prototips
La plataforma ocuparà un espai de 7,4 quilòmetres quadrats on s’ubicaran tres prototips de 15MW cadascun, una boia de connexió flotant i una línia d’evacuació de l’alta tensió soterrada de 66 kV. Tindrà una alçada màxima de 261 metres.
La línia d’evacuació tindrà 25,8 km que discorreran sota l’aigua i 16,2 que ho faran per terra, a més d’una subestació elèctrica elevadora al terme de Vilaür. La infraestructura, però, també afecta els termes de Sant Pere Pescador, l’Escala, l’Armentera, Ventalló i Sant Mori. Alguns d’aquests municipis ja s’hi han manifestat obertament en contra.
Pel que fa als prototips, el que va obtenir millor puntuació va ser la proposta de Hive Wind Energy. Es tracta d’una filial de Sener, que també promou el Parc Tramuntana a la Leba 1 i que és un dels que té la tramitació més avançada. La segona empresa més ben puntuada va ser la catalana X1Wind i la tercera que hi instal·laria un prototip serà l’enginyeria canària Esteyco. Els promotors dels projectes, però, de moment no han entrat a detallar-los a l’espera que es publiqui la DIA.
Segons ha pogut saber l’ACN, està previst que pròximament el Ministeri la faci pública. Un cop publicada -i ateses les recomanacions que faci-, el projecte podrà començar a caminar.
El Plemcat compta amb una inversió de 80 milions d’euros, 30 milions provinents de l’Estat i els 50 restants per part de la Generalitat.
Els opositors ho qualifiquen de “barbaritat”
Per als detractors d’aquesta iniciativa i de la resta de projectes previstos a la zona, el fet que es pugui avalar el projecte és un “perill” per a la biodiversitat de la zona i “la porta d’entrada a un gran macropolígon”.
El membre de la plataforma ‘No al Plemcat’, i del Fòrum l’Escala-Empúries, Jordi Estévez, creu que tot plegat respon a un “joc d’interessos” i que se n’acaben “beneficiant” les mateixes empreses. “Sembla un guió d’una sèrie d’intriga econòmica”, afirma. Estévez diu també que el que es planteja fer és una “barbaritat” i que així ho avala el món científic.
“Avui en dia es poden fer experiments en laboratoris, amb modelitzacions, no cal fer un experiment en què saps que et carregaràs el pacient”, afegeix. En aquest sentit, afirma que no només afectaran la biodiversitat marina, sinó també a la pesca que es fa en aquesta zona i en l’àmbit terrestre, amb la connexió elèctrica, “es carregaran l’agricultura”. I de retruc, afegeix, també en sortirà perjudicat el turisme.
Estévez insisteix que no estan en contra de les renovables, però creu que s’haurien d’implementar en llocs que ja estan “degradats” i posa com a exemple els terrats de Barcelona, que creu que haurien de ser àrees prioritàries de desenvolupament de l’energia fotovoltaica. “No és racional la planificació que han fet”, assegura.
Per la seva banda, el portaveu de la plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí, Jordi Ponjoan, afirma que el Plemcat “contradiu els interessos de protecció i conservació de la natura” en aquesta zona del Mediterrani” i que és una “trampa”. “Sembla que des de l’administració, en aquest cas, posen una catifa vermella a les grans multinacionals energètiques”, afirma.
“És una avançada del que serà el desplegament posterior d’industrialització”, afegeix Ponjoan. Al seu entendre, no hi ha cap justificació per fer aquesta investigació prèvia. “Coneixem el que s’està fent a França des de fa tres anys i, per tant, es pot saber exactament quins impactes tindran aquestes instal·lacions”, insisteix.
Totes dues plataformes, però, avisen que continuaran oposant-se fermament a la instal·lació de parcs eòlics marins. Ho faran, diuen, en forma de protestes, però també per la via judicial. En aquest sentit, Ponjoan recorda que fins ara han anat per la via administrativa, però que, quan aquesta s’esgoti, obriran la penal.
Per ‘Renovem-nos’, una “oportunitat”
Per al col·lectiu Renovem-nos, en canvi, es tracta d’un projecte necessari. Sobretot, si es té en compte que Catalunya és “un dels països més endarrerits en la transició energètica”. “I l’eòlica s’ha de desenvolupar allà on hi ha el recurs”, afegeix un dels seus membres, Sergi Nuss.
“Les comarques gironines són un territori que s’abasteix d’aproximadament un 1% de l’energia que consumim”, remarca Nuss. Per tant, afegeix, depenen totalment d’altres zones del país i del món per “satisfer les necessitats energètiques”.
“A mi a tall d’exemple, m’agrada explicar que Catalunya crema cada dia l’equivalent a 250.000 barrils de petroli. Tu no els veus, però 250.000 són molts. Un aerogenerador, com que el veus, és una cosa molt concreta, visible i estàtica, i et sembla que té un gran impacte”, afirma.
En relació amb el Plemcat, Nuss diu que si no es fa a plataforma experimental, “no podrem saber quins són els efectes concrets i, per tant, no podrem prendre ni mesures per corregir-ho ni tenir arguments objectius mesurables de quin és l’impacte real”.
En aquest sentit, afirma que al col·lectiu els “preocupa” la “visió de túnel” que s’ha generat entorn de l’eòlica marina. “Perquè, realment, si poses en una balança què està passant, quins són els experiments ambientals més grans que estem fent els humans en aquest moment, l’escalfament global és l’experiment que ens pot portar a més disrupció ecològica i social a llarg i mitjà termini”, assegura.
Sobre això, diu que, precisament, l’eòlica marina és una “via” per deixar enrere els combustibles fòssils. A més, creu que el projecte permetrà recollir dades ‘in situ’ que permetin tenir informació.
“En el conjunt del territori català, necessitem un 1,5% del territori terrestre i aproximadament un 1% del territori marí. Amb això tindríem prou capacitat per generar l’energia que utilitzem. Ens sembla que no és un sacrifici tan gran, al contrari, és un regal per a les generacions futures”, conclou.
Privat: Palafrugell recorre al TSJC per aturar el termini d’enderroc del macroxalet del Golfet fins a tenir els permisos de Costes
L’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, ha defensat que l’Ajuntament compleix la normativa urbanística i les sentències judicials, en resposta a les crítiques formulades per SOS Costa Brava sobre diversos projectes al municipi i les acusacions “d’irregularitats urbanístiques”.
Millán ha assegurat que algunes de les afirmacions de l’entitat “no són certes”, especialment en aquells casos en què hi ha resolucions judicials, i ha afirmat que el consistori està executant les sentències tal com correspon a qualsevol administració pública.
Segons l’alcaldessa, els projectes qüestionats han estat avaluats pels organismes competents, com els serveis d’urbanisme de la Generalitat i, en alguns casos, per l’àmbit de patrimoni cultural, i s’ajusten als criteris establerts pel planejament vigent.
Pel que fa a altres àmbits com els jardins Rubió i Tudurí o la Pineda del Canadell, Millán ha indicat que es tracta de projectes encara en fase de desenvolupament, i que no hi ha actuacions definitives executades.
En aquest sentit, el govern municipal es compromet a minimitzar l’impacte urbanístic d’aquests desenvolupaments i a seguir els criteris marcats pel planejament del litoral i les recomanacions tècniques de les administracions competents.
L’alcaldessa ha remarcat que l’Ajuntament continuarà treballant dins dels paràmetres de planificació vigents, amb l’objectiu de compatibilitzar el desenvolupament urbanístic amb la protecció del territori.
Les víctimes mortals a les carreteres catalanes han baixat prop d’un 40 per cent fins a finals d’abril en comparació amb el mateix període de l’any passat, segons el balanç del Servei Català de Trànsit.
En total, 33 persones han mort en accidents de trànsit en el que portem d’any, una reducció destacada respecte a les més de cinquanta víctimes registrades l’any anterior. També s’ha reduït lleugerament el nombre de ferits greus.
A les comarques gironines, la sinistralitat també ha disminuït, amb quatre víctimes mortals, dues menys que l’any passat. Els casos s’han registrat a la Selva, el Gironès i la Garrotxa.
Els col·lectius vulnerables, com motoristes, vianants i ciclistes, concentren dos terços de les víctimes mortals, fet que continua preocupant les autoritats de trànsit i posa el focus en la necessitat d’incrementar la prudència.
Pel que fa a la tipologia d’accidents, les sortides de via i els xocs frontals són les causes més habituals dels sinistres mortals, sovint relacionats amb distraccions o pèrdua de control del vehicle.
Per territoris, la demarcació de Barcelona concentra el nombre més elevat de víctimes, mentre que Girona es manté amb xifres més baixes, tot i la importància de continuar reduint la sinistralitat.
El Servei Català de Trànsit insisteix en la necessitat de mantenir conductes responsables a la carretera, especialment entre els col·lectius més exposats, per continuar reduint el nombre de víctimes.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.