Les obres de la cinglera del turó del port de Sant Feliu de Guíxols acabaran a finals d’aquest estiu. Les obres han costat 967.000 euros i s’han finançat amb fons del Departament i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (cada administració assumeix la meitat del cost). Aquest divendres la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha visitat les obres amb diverses autoritats.
La protecció de la cinglera ha servit per garantir la seguretat dels vianants que passen per la zona, vehicles que aparquen a la zona de Cala Jonca, accedir al Camí de Ronda i, també, poder celebrar concerts del Festival de la Porta Ferrada a la zona del port.
El projecte d’obres preveu diverses actuacions als talussos de la cinglera que tenen 33 metres d’alçada. Es va haver de retirar vegetació, pins, malla trencada i desplaçaments de roca que havien afectat la zona, sobretot a causa del darrer temporal Harry. L’empresa encarregada de les obres va fer caure els blocs de pedra que estaven més insegurs i, un cop establerta la roca sòlida, es va tirar la malla de protecció anticorrosiva. Un cop col·locada la malla s’està assegurant amb diversos cables que s’acabaran tensant per crear una mena de «corset» per assegurar la muntanya. Aquesta protecció evitarà que els blocs de roca acabin caient del cingle.
La consellera Paneque ha explicat que des del Departament es va voler respondre a la necessitat de protecció de la zona que els van comunicar des de l’ajuntament. Sílvia Paneque ha afegit també que cal anar adaptant les grans infraestructures a l’impacte del canvi climàtic.
L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, ha agraït la col·laboració per part de la conselleria, sobretot tenint en compte que una obra d’aquest calibre no és assumible per un ajuntament. Motas ha agraït el treball constant que ha permès millorar la seguretat en la zona.
El projecte va iniciar-se el passat mes d’abril i està previst que s’acabi a finals d’estiu.
Maria del Mar Bonet i Sara Roy, entre els noms de la tercera edició dels Juliols al Xifreda
El 2 de juliol començarà la tercera edició dels Juliols al Xifreda, un cicle de concerts de música en viu que se celebra als jardins de Can Xifreda, situats a Sant Feliu de Codines. Durant tot el mes de juliol, els dijous a dos quarts de 9 del vespre l’espai emblemàtic del poble acollirà artistes de tota mena. La primera serà Maria del Mar Bonet, i les següents setmanes passaran pels jardins (en aquest ordre) Sara Roy, Joan Garriga i Madjid Fahem, Marina Palau i Celobert.
Segons l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines, aquesta edició busca fomentar quatre aspectes: la preservació de la llengua catalana, la paritat de gènere, el talent intergeneracional i la cultura assequible. Per això, tots els participants són cantautors en català i es barregen perfils de llarg recorregut com Maria del Bonet amb artistes emergents.
Referit a la cultura assequible, s’ofereixen descomptes del 50% pel públic menor de 25 anys i bonificacions d’un 50% per a persones a l’atur, pensionistes i majors de 65 anys. També, s’inclou l’opció de pagar una entrada solidària, amb un preu lleugerament més elevat, que té l’objectiu de fer valdre la corresponsabilitat entre artistes, programadors i públic a l’hora de fer sostenibles els projectes artístics.
On comprar les entrades i dates dels concerts
Les entrades es poden comprar a aquest enllaç i el calendari és el següent:
Els Bombers han extingit l’incendi agrícola que s’havia declarat aquesta tarda a Parlavà. També s’ha acabat de desconfinar el nucli de Canapost i s’ha donat per estabilitzat cap a les set de la tarda l’incendi que ha afectat aquest nucli.
#Bomberscat donem per EXTINGIT (18.00 h) l'incendi agrícola de Parlavà (avís 14.42 h). Les dotacions retornen als seus parcs https://t.co/tqQbhatTK7
Un incendi declarat aquest divendres a la tarda a Canapost, al municipi de Forallac, mobilitza una vintena de dotacions dels Bombers de la Generalitat. El cos havia emès una ordre de confinament per al nucli de Canapost, de 17 habitants, que han hagut de tancar-se a l’interior de casa i tancar portes i finestres.
El foc ha evolucionat favorablement, segons han informat fonts del cos d’emergències. L’incendi s’ha originat en un camp de rostolls i ha avançat llençant focus secundaris empesos pel vent del sud.
Els Bombers hi han treballat amb vint dotacions, sis de les quals són mitjans aeris, fent extinció en marxa i amb màquinaria de la pagesia. Segons les mateixes fonts, es tracta de l’únic incendi de grans dimensions actiu actualment a Catalunya.
El dispositiu desplegat és superior al que seria habitual en un incendi d’aquestes característiques. L’objectiu és estabilitzar-lo com més aviat millor i evitar-ne la propagació.
Per altra banda, els Bombers han donat per estabilitzat un altre incendi agrígola a Parlavà, en el qual s’hi han traslladat 14 dotacions del cos, dues de les quals aèrees.
El Santvi Fest creix i es transforma en un festival multidisciplinari per a tota la família
El Santvi Fest ja té a punt la seva tercera edició. Del 31 de juliol al 3 d’agost, el Parc dels Germans Gabrielistes de Sant Vicenç de Montalt tornarà a acollir un esdeveniment que aquest any fa un pas endavant i amplia el seu format. Sota el lema “La màgia de viure-ho junts”, el certamen deixa enrere el model centrat exclusivament en els concerts per convertir-se en un festival multidisciplinari que combina música, arts escèniques, activitats familiars i gastronomia.
La principal novetat d’aquesta edició és la implantació d’una entrada general a preu popular que permetrà accedir a totes les experiències del recinte, inclosos els concerts nocturns. El canvi s’acompanya també d’un nou calendari, ja que el festival passarà a celebrar-se de divendres a dilluns.
La música continuarà sent un dels grans atractius del Santvi Fest, amb dos concerts diaris. Les tardes estaran dedicades al talent femení emergent, mentre que les nits reuniran propostes de diferents estils. La cantautora Gemma Humet inaugurarà la programació musical el 31 de juliol abans de la festa rumbera d’Arrels de Gràcia. L’endemà serà el torn de Gessamí Boada i del projecte funk The Secret Investment, liderat per Tonia Richii. El 2 d’agost hi actuaran Irene Cortés i Las Karamba, mentre que la cloenda anirà a càrrec de Palmira Yelo i la Clarence Bekker Band.
Més enllà de la música, el Village reunirà propostes per a tots els públics. El festival comptarà amb espectacles de màgia i il·lusionisme de Sergi Armentano, monòlegs i humor amb Kristina Parera, un circ itinerant, un mercat d’artesania i talent local impulsat per Casa Canela, tallers creatius, espais de joc per als més petits i una oferta gastronòmica amb diversos food trucks.
Impulsat per l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt i TheProject, el Santvi Fest consolida així la seva aposta per un model de proximitat que busca anar més enllà dels concerts i convertir-se en una experiència cultural, familiar i oberta a tots els públics.
Veïns i comerços de la Bisbal d’Empordà s’han adaptat a fer vida sense aigua després que una fuita hagi afectat una de les canonades principals del municipi aquest divendres al matí. La Maria Roura, propietària del bar Ca la Pilar Domingu, ha simplificat el menú i serveix els àpats amb plats i gots de cartó. A la perruqueria Nuri Styl, la seva responsable, Nuri Carbó, ha comprat garrafes d’aigua i renta el cap de les clientes amb una palangana. Els operaris treballen per reparar l’avaria i l’Ajuntament confia poder restablir el subministrament aquesta tarda. Mentrestant, ha instal·lat una cisterna d’aigua a la Residència Geriàtrica Municipal Zoilo Feliu.
L’avaria s’ha detectat aquesta matinada en una de les canonades principals que transporta aigua des del dipòsit municipal fins a la xarxa de distribució de la Bisbal d’Empordà. Segons ha explicat l’alcalde del municipi, Òscar Aparicio, aquesta infraestructura acumula incidències recurrents des de fa anys i és punt sensible de la xarxa d’abastament.
El batlle ha recordat que l’Ajuntament ja havia aprovat a finals de maig el projecte per substituir aquest tram de canonada i que actualment es troba en fase de licitació. També ha detallat que s’havia construït un bypass per minimitzar l’impacte de futures avaries, però que, precisament, la fuita s’ha produït en aquest punt. «És una instal·lació que no ha tingut inversió des de fa més de cinquanta anys i tothom era conscient que s’havia de canviar», ha afirmat.
De fet, l’Ajuntament ha tingut durant anys un conflicte judicial amb l’antiga empresa que gestionava el servei d’aigua al municipi, Sorea (actualment, Agbar). Segons ha detallat l’alcalde, mentre el litigi estava judicialitzat «ni la companyia volia fer inversions ni l’Ajuntament». Amb l’arribada de l’actual equip de govern, però, van tancar aquest conflicte i es van començar a impulsar actuacions necessàries per renovar la xarxa.
Els operaris treballen des de primera hora per localitzar i reparar la fuita. La previsió municipal és que el servei es pugui restablir cap a mitja tarda, tot i que no es descarta que els treballs s’allarguin si apareixen noves incidències durant la intervenció. Mentrestant, l’Ajuntament ha habilitat una cisterna perquè els veïns afectats puguin recollir aigua i ha activat els protocols habituals per aquest tipus d’emergències.
Els comerços s’adapten
La manca de subministrament ha obligat els comerços a buscar solucions improvisades per mantenir l’activitat. La Maria Roura, propietària del bar Ca la Pilar Domingu, ha explicat que estan acostumats a conviure amb aquest tipus de situacions. «Tenir un filet d’aigua no és garantia de res», ha assegurat. Per evitar haver de tancar en un divendres de mercat, un dels dies amb més activitat comercial, ha decidit reduir la carta i servir els àpats amb plats i gots d’un sol ús. «No obrir un dia de mercat o un divendres no pot ser perquè perdem molts diners», ha afirmat.
Roura ha explicat que el negoci té garrafes d’aigua de reserva i que han endollat les cafeteres perquè funcionin connectades a aquests dipòsits. «Hem desenvolupat fórmules per no haver de tancar i poder donar el servei amb unes mínimes garanties», ha dit.
«No m’he pogut dutxar ni afaitar»
A la perruqueria Nuri Styl també han optat per alternatives. La seva responsable, Nuri Carbó, renta els cabells a les clientes amb garrafes d’aigua i una palangana. «Potser no és tan higiènic ni rentes tan bé, però es pot fer», ha assegurat. Carbó ha assegurat que, de moment, no s’ha plantejat tancar perquè els serveis habituals es poden continuar oferint.
Entre els veïns, la incidència ha generat resignació però també malestar. Alguns recorden que aquesta zona de la xarxa ja ha registrat diverses avaries en els últims anys. «No m’he pogut dutxar ni afaitar i esperem que al vespre ja n’hi hagi perquè és un problema», ha explicat el veí del municipi, Quim Vencells. «Esperem que ho solucionin com més aviat millor», ha conclòs.
Les noves excavacions arqueològiques desenvolupades a l’antic estany d’Ullastret mostren una ocupació humana més extensa del que es coneixia fins ara. La descoberta s’ha fet durant unes obres de modernització dels sistemes de regadiu impulsades pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación a les comunitats de regants de la Presa de Colomers i del Rec del Molí de Pals. Això fa que els arqueolegs es replantegin la interpretació de l’urbanisme, l’organització territorial i el pasiatge de la principal ciutat ibèrica de Catalunya.
Va ser durant aquestes obres de modernització, que compten amb una inversió de 43.358.811,32 € provinents de Fons Next Generation, quan es van descrobrir les restes arqueològiques. Afecten a 1.274 regants de 14 municipis de l’Empordà. El responsable de la seu d’Ullastret del MAC, Gabriel de Prado, destaca que les obres promogudes per SEISA i executades per TRAGSA han comptat amb el control arqueològic de Quark Arqueología SL. Aquesta darrera s’ha encarregat de l’excavació, documentació i estudi dels jaciments arqueològics, amb el suport de Sistemes de Gestió de Patrimoni SCCL.
Descoberta de nou àrees d’excavació
Durant les obres s’han descobert nou noves àrees d’excavació que no es tenien contemplades. La descoberta més important s’ha fet al nord-oest de l’assentament ibèric de l’Illa d’en Reixac, en una àrea d’aproximadament una hectàrea i mitja situada dins de l’antic estany d’Ullastret, prop del camí d’Empúries. Gabriel de Prado reconeix que aquesta descoberta ajuda a delimitar l’antic estany.
En les excavacions s’han posat al descobert restes d’hàbitat i estructures associades a la primera Edat del ferro i a l’època ibèrica en un sector on fins ara es considerava que no hi havia activitat humana. Les troballes indiquen que els espais habitats s’estenien més enllà dela nuclis que es coneixen com el Puig de Sant Andreu i l’Illa d’em Reixac. Això, obliga a revisar la interpretació de la ciutat ibèrica d’Ullastret i aporten una nova visió sobre el poblament, l’estany, els espais productius i les vies de comunicació que articulaven el territori. Ho explica Gabriel de Prado.
Troballes de l’Edat del ferro
Una de les descobertes destacades ha estat la documentació d’un fons de cabana complet de la primera Edat del ferro. Tot i que ja s’havien localitzat restes d’aquest període a Puig Andreu, l’Illa d’en Reixac i el Puig de Serra, és el primer cop que una estructura d’aquest tipus es documenta íntegrament a l’entorn d’Ullastret amb metodologia arqueològica moderna. Això permet donar informació de valor per comprendre les primeres ocupacions humanes que van precedir la consolidació de la ciutat ibèrica.
Aquests i els materials de l’època ibèrica han estat dipositats provisionalment a la seu d’Ullastret del MAC i seran estudiats en el marc del projecte quadriennal «Caracterització de les portes i sistemes d’accés terrestre i lacustre a la ciutat ibèrica d’Ullastret (2026-2029)», liderat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya. La directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Mònica Borrell, ha detallat la rellevància de les troballes.
Altres troballes
A part d’aquestes troballes a la zona d’Ullastret, els treballs arqueològics han permès documentar jaciments en altres municipis de l’Empordà. A Llabià s’ha localitzat un espai funerari i d’hàbitat altmedieval que podria correspondre a l’entorn d’una església documentada històricament i traslladada a mitjan segle XIV, la ubicació original de la qual es desconeixia fins ara.
A la Tallada d’Empordà les excavacions han permès identificar quatre jaciments arqueològics que documenten una presència humana continuada al territori des del neolític final, fa aproximadament 4.500 anys, fins a època moderna. A Bellcaire d’Empordà, entre les troballes, destaquen un gran sitjar altmedieval destinat a l’emmagatzematge de cereals i dos forns de calç del segle XVII, que aporten nova informació sobre l’explotació dels recursos i les activitats productives de la zona.
Les intervencions han arribat fins la zona de l’Escala on també han permès localitzar i excavar dues noves àrees a l’entorn de la ciutat romana d’Empúries, ampliant el coneixement sobre el seu territori periurbà.
La col·laboració per preservar el passat arqueològic
Més enllà de les descobertes concretes, aquest programa d’intervencions arqueològiques vinculat als projectes de millora del regadiu posa de manifest la importància de l’arqueologia preventiva i la seva utilitat social, així com el valor d’una aplicació rigorosa dels procediments d’avaluació ambiental. Es tracta d’un cas de bones pràctiques en què les normatives culturals, ambientals i d’infraestructures s’han aplicat de manera eficient, compatibilitzant la protecció i la recerca del patrimoni cultural amb el desenvolupament d’unes infraestructures necessàries per al sector agrari.
La bona coordinació entre els promotors de les obres, els equips arqueològics i les administracions implicades ha permès organitzar les intervencions de manera eficient. També cal destacar l’actitud proactiva de totes les parts: la promoció ha destinat el finançament necessari i ha facilitat la tasca dels equips arqueològics, mentre que les intervencions s’han dut a terme amb criteris de compatibilitat amb el projecte d’obra i sense alterar el calendari previst.
Aquest conjunt d’actuacions, tal com ha apuntat Gabriel de Prado, demostra que l’arqueologia preventiva no és un obstacle que endarrereixi les obres, sinó una part integral del projecte, capaç de protegir el patrimoni, generar nou coneixement sobre la història del territori i posar-lo al servei de la recerca i de la ciutadania.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.