La Bisbal d’Empordà reivindica el paper de les dones durant la Guerra Civil amb unes jornades

Per
Redacció
-
Brigadistes Bisbal_20261020

La Bisbal d’Empordà dedicarà aquest dissabte 24 d’octubre una jornada a recuperar el protagonisme de les dones durant la Guerra Civil espanyola. El Teatre Mundial acollirà conferències, la projecció d’un documental i un concert sobre la participació femenina en la lluita contra el feixisme.

L’Arxiu Comarcal del Baix Empordà i el Grup de Dones de la Bisbal d’Empordà organitzen la proposta. També hi col·labora l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. Les activitats volen donar visibilitat a les experiències de les milicianes i brigadistes, tant al front com a la rereguarda.

La programació començarà a les deu del matí amb una conferència de Mary Nash, catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona. La historiadora, especialitzada en història de les dones, parlarà de la participació femenina en el conflicte i a la rereguarda. A les dotze del migdia, l’historiador Gonzalo Berger presentarà el documental Milicianes. Berger és especialista en la Guerra Civil espanyola i guionista de la producció. Després de la projecció s’obrirà un espai de debat amb els assistents.

Les activitats continuaran a dos quarts de cinc de la tarda amb la conferència de Dolors Marin, historiadora especialitzada en moviments socials. La seva intervenció se centrarà en les dones internacionalistes presents a Catalunya entre els anys 1936 i 1939. La jornada acabarà a les set del vespre amb el concert Cançons de la Guerra Civil. La cantautora Clàudia Cabero interpretarà un repertori musical vinculat a aquest període històric.

Amb aquestes activitats, les entitats organitzadores volen recuperar les històries de les dones combatents i de les participants en la resistència. També busquen ampliar el coneixement sobre la seva implicació en la defensa de les llibertats.

Una sortida per conèixer els espais de memòria de l’exili

El programa es completarà el diumenge 8 de novembre amb una excursió a dos espais vinculats a l’exili republicà. La primera parada serà al Museu Memorial de l’Exili, a la Jonquera, amb una visita guiada a les deu del matí. A les tres de la tarda, els participants visitaran el Memorial del Camp de Ribesaltes, a França. Aquest espai conserva la memòria de l’internament de persones refugiades i altres col·lectius durant el segle passat.

La sortida es farà en autocar des del Camp de Futbol Vell de la Bisbal, a dos quarts de nou del matí. El retorn està previst a les set del vespre. L’activitat té un preu de 15 euros i les places són limitades. Els participants hauran de portar el dinar. Les inscripcions es formalitzaran mitjançant un ingrés al compte bancari del Grup de Dones de la Bisbal d’Empordà.

Les jornades volen contribuir a preservar la memòria històrica i reconèixer la participació de les dones en la lluita contra el feixisme. La iniciativa també busca recuperar testimonis i trajectòries femenines amb poca presència en els relats tradicionals de la Guerra Civil.

Josep Calbó: «Tenir una bona universitat no depèn només del que diuen els rànquings»

Per
Joan Bosch
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Josep Calbó: "Tenir una bona universitat no depèn només del que diuen els rànquings"
Loading
/

La Universitat de Girona torna a aparèixer entre les mil millors universitats del món segons el rànquing Times Higher Education, en la franja dels llocs 801 a 1.000. En una entrevista al De cap a cap de Ràdio Capital i Taronja Ràdio Girona, el rector de la UdG, Josep Calbó, ha valorat positivament aquesta classificació, tot i advertir que els rànquings no són l’única manera de mesurar la qualitat d’una universitat.

«Tenir una bona universitat no depèn només del que diuen els rànquings», ha remarcat Calbó. Segons el rector, aquestes classificacions permeten disposar d’uns indicadors estandarditzats per comparar determinades característiques de les universitats, però considera que cal tenir en compte altres elements.

Calbó també ha reivindicat la importància que Catalunya disposi d’una xarxa d’universitats públiques que donin servei a tot el territori. En aquest sentit, ha destacat el paper de la UdG com a universitat de referència per a les comarques gironines i ha explicat que l’arribada d’estudiants no es limita al territori més proper.

Uns 15.000 estudiants

Actualment, la UdG té uns 15.000 estudiants, comptant els alumnes de grau, màster i doctorat, als quals cal sumar-hi més de 2.000 estudiants dels centres adscrits. Entre aquests centres hi ha l’Escola Universitària de la Salut i l’Escola Universitària de Realització Audiovisual i Multimèdia, coneguda com a ERAM.

El rector explica que els estudiants valoren especialment la proximitat entre professorat i alumnat. La dimensió de la UdG permet, segons Calbó, que molts graus tinguin grups d’uns 60 estudiants, fet que facilita una relació més directa i personalitzada. A aquesta proximitat s’hi afegeixen altres elements de l’experiència universitària, com les oportunitats de mobilitat internacional, el voluntariat, les pràctiques en empreses, la participació en associacions i les activitats esportives i culturals.

Compromís social i mediambiental

Un altre dels aspectes que el rector ha posat en valor és el compromís social i mediambiental de la UdG. La universitat gironina lidera el rànquing estatal de compromís mediambiental i social de la Fundación CYD, una classificació que analitza diferents indicadors relacionats amb aquests àmbits. Calbó recorda que la universitat fa més de 25 anys que treballa en polítiques d’ambientalització, amb mesures relacionades amb la preservació del medi ambient, la gestió dels recursos, l’energia i l’aigua, entre altres qüestions.

També destaca les polítiques vinculades al compromís social, com les campanyes per la igualtat i contra les violències masclistes i les mesures d’inclusió de la diversitat d’estudiants. Per al rector, aquest reconeixement és especialment satisfactori perquè posa en valor una feina que la UdG fa des de fa molts anys.

Una universitat connectada amb el territori

Més enllà de la formació dels estudiants, Calbó defensa que la UdG ha de continuar responent a les necessitats del territori. Això implica, segons explica, oferir formació al llarg de la vida a persones que necessiten reciclar-se o adquirir nous coneixements, especialment davant l’aparició de noves eines, tecnologies i normatives.

El rector també reivindica el paper de la universitat a l’hora d’afrontar reptes socials, econòmics, ambientals i culturals plantejats per ajuntaments, associacions i altres entitats. «La prioritat és satisfer totes les necessitats que hi ha en el territori en relació amb la universitat», afirma Calbó.

Més finançament per afrontar els reptes

Per poder ampliar aquesta tasca, el rector considera necessari disposar d’un finançament adequat per a l’educació superior. Calbó admet que actualment els recursos són «bastant justets» i reclama que les administracions prioritzin l’educació i, especialment, les universitats. Segons explica, disposar de més recursos permetria a la UdG continuar formant estudiants, ampliar la formació al llarg de la vida i donar resposta als reptes que arriben des del territori.

Per a Calbó, la Universitat de Girona ha de continuar sent una institució pròxima, connectada amb les comarques gironines i capaç d’oferir oportunitats formatives i de coneixement sense necessitat de concentrar tota l’activitat universitària a Barcelona.

La Diputació de Girona destina més de mig milió d’euros a reparar les vies verdes afectades pels aiguats

Per
Redacció
-
Ple Diputació de Girona_20261020

La Diputació de Girona destinarà més de mig milió d’euros a reparar les vies verdes afectades pels aiguats d’octubre. El ple d’aquest dimarts ha aprovat dues modificacions pressupostàries per afrontar els desperfectes provocats per les pluges.

La primera partida preveu una aportació de 225.000 euros al Consorci de les Vies Verdes de Girona. La segona incorpora 300.000 euros addicionals per finançar actuacions de reparació derivades dels mateixos episodis de pluges. Els diners provenen dels romanents de tresoreria i permetran executar obres urgents abans de l’any vinent.

Els aiguats dels dies 3 i 4 d’octubre van afectar diverses infraestructures de les comarques gironines. Les pluges van provocar crescudes importants dels rius i desperfectes en diferents trams de les vies verdes.

Al Baix Empordà, el riu Ridaura va superar els 300 metres cúbics per segon a Santa Cristina d’Aro. El Daró, a la Bisbal d’Empordà, es va acostar als 180 metres cúbics per segon. A Castell d’Aro es van acumular més de 90 litres per metre quadrat durant el matí del 4 d’octubre.

Les afectacions obliguen a revisar la xarxa de vies verdes del Baix Empordà, el Gironès, la Selva, la Garrotxa i l’Alt Empordà. Tampoc es descarten desperfectes en altres punts del territori.

Les actuacions prioritzaran la reparació dels trams malmesos i la recuperació de la seguretat dels usuaris. També buscaran garantir la continuïtat dels recorreguts i evitar un empitjorament de les erosions davant de nous episodis de pluja.

La xarxa de vies verdes té un paper important en la mobilitat sostenible i el cicloturisme. La recuperació dels itineraris beneficiarà els desplaçaments quotidians i l’activitat turística de les comarques gironines.

En el mateix ple, la Diputació també ha aprovat inicialment el projecte de rehabilitació d’un edifici de Girona. L’immoble es troba al número 3 de la plaça de la Diputació i acollirà el Conservatori de Música Isaac Albéniz. El projecte té un pressupost de prop de 5 milions d’euros.

Les obres permetran redistribuir els espais i adaptar les instal·lacions a les necessitats de l’ensenyament musical. També inclouran millores a l’estructura exterior de l’edifici per complir la normativa vigent. La proposta se sotmetrà a informació pública durant 30 dies hàbils. La Diputació publicarà l’acord al Butlletí Oficial de la Província de Girona i a la seva seu electrònica.

Les exportacions gironines cauen un 5,5% a l’agost arrossegades pel descens de gairebé el 25% de les càrnies

Per
ACN
-

Les exportacions gironines han caigut un 5,5% a l’agost arrossegades pel descens de les càrnies i les químiques. Al llarg del mes, les empreses gironines han venut productes per valor de 554,5 milions d’euros (MEUR) a l’exterior. Els aranzels que la Xina aplica al porc continuen passant factura, perquè als descensos que ja ha patit el clúster durant el 2026, aquest agost se n’hi ha sumat un altre. En concret, les càrnies han exportat quasi un 25% menys (98,68 MEUR). L’única nota positiva la continuen posant els fabricants de maquinària, que creixen un 20% en exportacions i tanquen el mes amb vendes per valor de 48,89 milions. En l’acumulat del 2026, les exportacions gironines continuen a la baixa (-3,3%) tot i que ja freguen els 5.500 MEUR.

L’agost ha seguit la mateixa tònica que el juliol i, novament, les vendes que les empreses gironines han fet a l’estranger tanquen el mes a la baixa. En concret, durant l’agost des de la demarcació s’han exportat productes per valor de 554,5 milions, cosa que traslladat en percentatges suposa un descens del 5,5% en comparació amb l’agost del 2025.

Si es passa la lupa per sectors, aquest descens s’explica, altra vegada, per les caigudes de vendes a l’exterior que han registrat dues de les indústries considerades motor de l’economia gironina a l’exterior. Per una banda, les agroalimentàries; i per l’altra, les químiques.

Durant l’agost, l’agroalimentari gironí ha exportat per valor de 228 MEUR, un 17,2% menys en comparació amb l’any anterior. I bona part d’aquesta davallada s’explica, altre cop, per la caiguda de vendes que des de fa mesos pateix el clúster carni (sobretot, el que treballa amb el porc).

Els aranzels que la Xina continua aplicant com a represàlia pels gravàmens del cotxe elèctric, sumat a les caigudes generalitzades de demanda exterior, continuen passant factura a les càrnies gironines. Durant l’agost, aquest sector ha vist com les seves exportacions queien un 24,62% (dels 130,92 MEUR s’ha passat als 98,68), un nou percentatge que se suma als descensos que ja s’acumulen d’ençà de principis del 2026.

En paral·lel, la indústria química, un altre dels sectors considerat motor de l’economia gironina a l’exterior, també tanca l’agost a la baixa amb les exportacions. En global, el sector ha venut productes i preparats a l’exterior per valor de 100,3 MEUR (cosa que representa una davallada del 3,5% en comparació amb l’agost del 2025).

Si es passa la lupa per empreses, en el cas del químic gironí, el descens d’exportacions s’explica sobretot pels productes químics orgànics (es passa dels 40,21 milions als 25,06). Però aquesta situació no és homogènia a tota aquesta indústria. Perquè en el cas de les farmacèutiques, aquest agost han incrementat exportacions (passant dels 28,28 milions als 39,42).

El descens d’exportacions de l’agroalimentari i les químiques, però, no es trasllada als fabricants de maquinària, un altre dels sectors considerats clau de l’economia gironina a l’exterior. Perquè les seves empreses tanquen l’agost a l’alça; en concret, amb un increment del 20,5% de les exportacions (i han facturat 48,89 MEUR en mercats exteriors).

França, Portugal Itàlia

Si es miren les vendes a l’exterior per destins, com ja és habitual, per proximitat França continua essent el principal mercat dels productes gironins a l’exterior. Aquest agost, les empreses de la demarcació han fet vendes al país gal per valor de 114,55 MEUR (lleugerament per sota dels 115,94 de l’any passat).

En segon lloc del llistat, s’hi situa Portugal. En aquest cas, aquí també s’hi ha exportat menys (passant dels 54,76 als 49,54 MEUR). Els següents països, per volum de vendes, són Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos, Polònia, els Estats Units, Mèxic i la Xina. En el cas del gegant asiàtic -un gran consumidor de carn de porc- aquest agost s’hi han fet exportacions per valor de 13,93 milions (l’any passat van ser-ne 17,83).

Un 3,3% menys

Els descensos d’aquest agost se sumen també als que ja s’havien acumulat des de l’inici del 2026. I això fa que, durant aquests vuit mesos d’any, les exportacions gironines tanquin a la baixa amb una caiguda del 3,3% en comparació amb el 2025.

Això sí, si en comptes de percentatges es mira el volum de vendes, ja s’està proper als 5.500 MEUR. Entre gener i agost, en concret, les vendes de les empreses a l’exterior se situen en 5.499,4 milions d’euros.

El Tribunal Suprem aplica l’amnistia a Dolors Bassa

Per
Redacció
-
Dolors Bassa a Ràdio Capital

La torroellenca Dolors Bassa, exconsellera de Treball de la Generalitat, és una de les quatre persones a les quals el Tribunal Suprem ha aplicat aquest dimarts l’amnistia. La decisió judicial també afecta l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull i Raül Romeva. La resolució extingeix la responsabilitat penal derivada de les condemnes relacionades amb el procés independentista i posa fi a les inhabilitacions pendents.

La decisió té una rellevància especial al Baix Empordà per la vinculació de Dolors Bassa amb Torroella de Montgrí. L’exconsellera havia estat condemnada pel Tribunal Suprem arran dels fets de la tardor del 2017. Amb l’aplicació de l’amnistia, queden sense efecte les conseqüències penals de la condemna incloses en la resolució.

El Tribunal Suprem modifica així el criteri anterior sobre l’aplicació de l’amnistia al delicte de malversació. Fins ara, el tribunal havia considerat aquest delicte exclòs de la llei en el cas dels dirigents condemnats pel procés. El canvi arriba després de la intervenció del Tribunal Constitucional, amb una resolució relacionada amb el cas de Dolors Bassa.

El debat jurídic s’havia centrat en la interpretació de les excepcions previstes per a la malversació. El Tribunal Constitucional ha rebutjat l’argument utilitzat per mantenir l’exclusió de l’amnistia a partir de l’existència d’un benefici patrimonial personal. Aquest pronunciament ha portat el Suprem a revisar la situació dels quatre dirigents.

L’aplicació de l’amnistia també elimina les inhabilitacions d’Oriol Junqueras i Jordi Turull, una de les principals conseqüències polítiques de la decisió. La resolució afecta igualment Raül Romeva i Dolors Bassa, tots quatre condemnats en la causa del procés.

La interlocutòria del Tribunal Suprem està signada pels magistrats Andrés Martínez Arrieta, president de la sala, Manuel Marchena, ponent, i Antonio del Moral. Amb aquesta decisió, el tribunal trasllada a les condemnes dels quatre exdirigents el criteri establert pel Tribunal Constitucional.

Pals reprèn les obres del futur parc urbà dels camps de Mas de l’Horta després de l’aturada d’estiu

Per
Redacció
-
Pals_obres_20261020

Les obres de construcció del futur parc urbà dels camps de Mas de l’Horta s’han reprès després de l’aturada dels mesos d’estiu. Els treballs van tornar a començar fa unes setmanes i avancen amb la construcció de nous elements del projecte.

Una de les actuacions més destacades és la finalització del dipòsit de recollida d’aigües. Aquesta instal·lació permetrà gestionar i aprofitar l’aigua recollida al nou espai. Prèviament, els operaris havien completat els moviments de terres i la construcció dels fonaments.

Actualment, els treballs se centren en la construcció de les escales i la rampa d’accés. Aquests elements facilitaran l’entrada al parc i els desplaçaments per l’interior del recinte.

La propera fase inclourà la pavimentació i la construcció dels equipaments previstos. El projecte contempla una zona d’aparcament, un parc infantil, lavabos públics i una pèrgola. Amb aquestes actuacions, els camps de Mas de l’Horta es transformaran en un nou parc urbà a l’entrada del nucli antic. L’espai disposarà de serveis i zones destinades al descans, l’estada i el lleure.

123...7.245Pàgina 1 de 7.245