Les comarques gironines han presentat aquest dimecres davant les Nacions Unides el seu model de salut mental comunitària i l’experiència acumulada després de més de dues dècades sense una institució psiquiàtrica de llarga estada.
El director general de Support-Girona, Josep Maria Solé, ha estat convidat a exposar aquesta experiència durant la sessió inaugural pública del 35è període de sessions del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, que se celebra a Ginebra del 12 al 27 d’agost.
Solé ha centrat la seva intervenció en la necessitat que els drets reconeguts a les persones amb discapacitat es tradueixin en canvis efectius en la vida quotidiana. En aquest sentit, ha defensat la transformació de l’organització dels serveis i de la distribució dels recursos perquè els suports es puguin oferir dins la comunitat.
Un model basat en l’atenció comunitària
L’experiència presentada davant l’ONU parteix del procés de desinstitucionalització iniciat a les comarques gironines a finals dels anys noranta, amb el tancament progressiu de la llarga estada de l’antic Hospital Psiquiàtric de Salt. El procés va culminar l’any 2004 amb l’obertura de l’Hospital Santa Caterina als terrenys de l’antic psiquiàtric i la configuració de l’actual Parc Hospitalari Martí i Julià.
Durant aquestes dècades s’ha anat desenvolupant una xarxa d’atenció comunitària que combina els serveis sanitaris amb recursos socials, suport a l’habitatge, inserció laboral, prevenció i intervenció precoç, acompanyament a les famílies i defensa dels drets.
El model també es basa en la coordinació entre professionals, serveis i entitats del territori, amb l’objectiu que les persones amb problemes de salut mental puguin desenvolupar el seu projecte de vida dins la comunitat.
Segons les dades exposades per Support-Girona, aquest sistema ha situat la taxa d’hospitalització psiquiàtrica en 0,7 ingressos per cada 1.000 habitants, tres vegades per sota de la mitjana de Catalunya. L’entitat calcula que aquest nivell d’hospitalització permet evitar més de 2.000 ingressos hospitalaris cada any.
De la tutela al suport en la presa de decisions
Durant la seva intervenció, Solé també ha explicat l’evolució de Support-Girona, creada l’any 2003 en el context del procés de desinstitucionalització.
L’entitat ha passat d’un model basat principalment en la tutela a un sistema de suport en la presa de decisions centrat en els drets, la voluntat i les preferències de cada persona. Segons Solé, aquest canvi ha implicat modificar les pràctiques professionals, els procediments interns i la relació amb les famílies, els tribunals i les administracions.
El director general de Support-Girona també ha assenyalat la necessitat de revisar la distribució dels recursos públics. Segons ha exposat, els sistemes de finançament poden acabar prioritzant les solucions institucionals per davant dels suports que permeten a les persones continuar vivint a casa i dins la comunitat.
Cal recordar que el model de salut mental de les comarques de Girona ha estat reconegut per l’estudi europeu REFINEMENT com un dels models d’atenció més eficients, efectius i de qualitat més elevada d’Europa.
Els recursos de salut mental al Baix Empordà
El Baix Empordà disposa de diversos serveis de salut mental, amb una part important dels recursos concentrats a Platja d’Aro. El municipi compta amb el Centre de Salut Mental d’Adults, el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil, el Servei de Rehabilitació Comunitària i l’Equip d’Intervenció Precoç de la Psicosi. Aquests recursos els gestiona l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS).
La comarca també disposa d’un Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS), situat a Palamós.
A més, des dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE) disposen d’un professional de psicologia als Centres d’Atenció Primària (CAP) de la Bisbal d’Empordà, Palamós, Palafrugell i Torroella de Montgrí.