Figueres ha donat el tret de sortida a la promoció de la nova collita de l’Oli de l’Empordà, amb una mostra a la plaça de l’Ajuntament on s’ha pogut tastar i comprar el nou oli, que enguany és de qualitat excel·lent. La jornada ha inclòs música en directe i propostes gastronòmiques per apropar aquest producte al públic.
La Denominació d’Origen Protegida Oli de l’Empordà ha estrenat un nou pack amb quatre varietats d’oli verge extra pensat per regalar durant les festes. Només es pot adquirir a les presentacions oficials de la collita. També s’ha posat en marxa un passaport d’oleoturisme, que permet segellar cada visita als trulls i obtenir descomptes. Participen els trulls Or de l’Albera, ADN Argudell i Empordàlia. El passaport té una validesa de mig any.
La pròxima acció promocional serà dissabte 20 de desembre a Girona, a l’espai exterior del Mercat del Lleó, entre les 10 del matí i les 2 del migdia.
A Figueres, l’acte ha comptat amb la presència dels regidors Manel Rodríguez i Pilar Sánchez, del president de la DOP, Simón Casanovas, i diversos productors. La jornada ha inclòs una actuació de jazz i un tast de bombons amb oli de l’Empordà, combinant tradició i innovació gastronòmica.
L’oli de la Denominació d’Origen Protegida Oli de l’Empordà es produeix amb varietats locals com argudell, curivell i llei de Cadaqués, i una de tradicional, arbequina. El cultiu es concentra en unes 900 hectàrees entre les serres de l’Albera, Rodes, Montgrí i les Gavarres, amb sòls pobres que donen caràcter a l’oli. La varietat argudell és la més predominant i la que defineix la personalitat d’aquest producte.
Els actes de promoció compten amb el suport dels ajuntaments de Figueres i Girona, entitats gastronòmiques de la zona i la Generalitat de Catalunya.
La presència del senglar s’ha convertit en un dels grans debats ambientals i socials a les comarques gironines i al conjunt del país, arran del brot de pesta porcina africana. El que durant anys havia estat una espècie emblemàtica del bosc mediterrani ha passat a ser un factor de conflicte constant amb l’activitat humana. L’augment de població, els danys recurrents i la necessitat de control han situat el senglar al centre de l’agenda territorial.
Nombre d’exemplars i evolució recent
A Catalunya, les dades més recents situen la població de senglars per sobre dels 200.000 exemplars, gairebé el doble de la xifra que es calculava a principis de la dècada del 2000. Aquesta expansió es deu a diversos factors: la reforestació d’àrees abandonades, hiverns menys rigorosos, la presència de conreus alimentosos (blat de moro, cereals), i una menor mortalitat natural fora de la temporada de caça.
A les comarques gironines, i especialment a l’Empordà, l’increment ha estat evident des de fa anys. Els estudis de densitat indiquen que, en alguns punts de l’Empordà, s’han arribat a registrar densitats superiors a 14 senglars per km², una xifra considerada molt alta per al manteniment d’un equilibri ecològic i per a la convivència amb l’home.
El massís de les Gavarres, que s’estén entre el Baix Empordà i el Gironès, ha experimentat aquesta tendència alcista, però amb una evolució més recent matisada per factors climàtics. Després de tocar nivells elevats al voltant del 2021, amb densitats situades al voltant de 7–8 senglars/km², els seguiments dels darrers mesos indiquen una lleugera disminució al llarg de 2024-2025. Aquesta tendència s’atribueix principalment a un període de sequera que ha reduït la disponibilitat d’aliment natural i ha dificultat la reproducció.
Malgrat aquesta inflexió, la població segueix sent elevada, i tècnics forestals i de fauna adverteixen que continua molt per sobre dels valors que es consideren “naturals” per al bosc mediterrani. En altres paraules, la presència del senglar ja no és anecdòtica: és estructural i persistent.
Incidències: carreteres, camps i convivència
Un dels impactes més visibles de l’augment de senglars és la sinistralitat viària. A tot Catalunya, les estadístiques més recents assenyalen més de 4.000 accidents de trànsit amb senglars implicats en un sol any, una xifra que ha anat creixent en la darrera dècada. A les comarques gironines, aquest problema es veu intensificat: es calcula que prop d’1.000 accidents anuals impliquen senglars, situant la demarcació entre les més afectades del país.
Un senglar irromp a la carretera i causa un accident a Mont-ras
Algunes carreteres que travessen zones boscoses o agrícoles —especialment a l’entorn de Girona capital i les vies d’accés al Baix Empordà— registren pics d’incidents, sobretot durant la nit o al crepuscle, quan els animals es desplacen buscant menjar.
Danys a l’agricultura
Les conseqüències per al sector agrari són igualment preocupants. Els senglars arrasen conreus sencers, remouen terra, trenquen tanques i malmeten collites de blat de moro, cereals, horts i vinyes. A Catalunya, gairebé la meitat dels expedients de danys de fauna al camp es deuen als senglars, amb més de 1.000 casos anuals atribuïts a aquesta espècie. A l’Empordà, pagesos del Baix Empordà relaten episodis en què una colla de senglars pot destruir en una nit el treball de setmanes.
Pagesos del Baix Empordà expliquen que una sola nit pot arruïnar el treball de setmanes en un camp de conreu, sense que sovint tinguin eines efectives per evitar-ho.
Presència en entorns urbans i periurbans
No només les carreteres i els camps se’n ressenten. L’acostament dels senglars a nuclis urbans i urbanitzacions és cada vegada més habitual. La recerca de font d’aliment fàcil —en escombraries mal tancades, jardins amb fruita madura o zones verdes— ha fet que aquests animals s’apropin cada cop més a zones de convivència humana. Sense anar més lluny, el novembre del 2023 un porc senglar de grans dimensions es passejava tranquilament pels carrers de Pals.
A més, hi ha un cost indirecte en termes de salut pública. Els senglars poden ser portadors de malalties, paràsits o bacteris que afecten tant la fauna com el bestiar domèstic, i la seva proximitat a poblacions humanes amplifica la interacció i el risc potencial.
Control de població: mesures i estratègies
La resposta de les administracions davant d’aquest repte ha estat diversa i ha anat evolucionant amb el temps. Inicialment, es van intensificar les batudes cinegètiques i es van flexibilitzar els períodes de caça, actuant amb urgència en zones considerades críticament sobrepoblades, com el massís de les Gavarres i àrees veïnes com Rocacorba.
Els pagesos gironins demanen poder matar senglars durant la nit mentre els caçadors no ho estiguin fent
Aquestes actuacions, qualificades per les autoritats com a «reducció dràstica de la densitat en zones especialment afectades», han aconseguit moderar la població en punts concrets i reduir alguns danys més notoris. Tot i així, la Generalitat reconeix que no són suficients per si soles.
Per això s’han desplegat plans de control a mitjà i llarg termini, que combinen:
La caça regulada i coordinada amb societats de caçadors.
La col·laboració amb pagesos per protegir collites, incloent l’ús de tanques elèctriques i altres barreres.
Mesures de prevenció viària, com sistemes d’alerta en punts de carretera amb alta sinistralitat.
Millores en la gestió de residus per evitar que els senglars trobin fonts de menjar fàcils a prop dels nuclis habitats.
També es treballa per fomentar una gestió més integral que contempli no només la reducció numèrica dels animals, sinó la convivència a llarg termini entre fauna i activitats humanes.
Els plans de control miren de combinar la necessitat de reduir les densitats de senglars amb criteris de seguretat, sostenibilitat i respecte pel medi natural. És un equilibri difícil, però considerat necessari per protegir les diferents activitats i garantir que la fauna salvatge pugui conviure amb l’activitat humana de forma més harmònica.
La temporada de creuers als ports de la Costa Brava s’ha tancat amb 80 escales, prop de 69.000 passatgers i un impacte econòmic de gairebé 6 milions d’euros, un 29% més que l’any passat. Són “xifres de rècord”, segons el secretari general de mobilitat, Manel Nadal. El port de Palamós ha assolit el seu millor registre amb 65.000 passatgers, mentre que Roses ha triplicat els visitants respecte a l’any passat, arribant als 4.000. Tot i els bons resultats, Nadal assegura que “no poden créixer indefinidament” per motius de sostenibilitat. Els ajuntaments en fan un bon balanç, asseguren que “són destins consolidats” i valoren especialment la desestacionalització, amb més escales en temporada baixa, que afavoreixen el comerç i els serveis locals.
El secretari general de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Manel Nadal, ha qualificat la temporada de creuers d'”importantíssima”, on s’han registrat xifres rècord tant en nombre d’escales com de passatgers. Nadal ha subratllat la tendència a la desestacionalització dels creuers, amb arribades en temporada mitjana i baixa. “És el que volem, que la gent vingui a Palamós, a Roses i a la Costa Brava durant tot l’any”, ha afirmat.
Tot i els bons resultats, el secretari ha remarcat que “no es pot créixer indefinidament” per motius de sostenibilitat i d’impacte al medi ambient, però que aspiren a arribar a unes 70 escales anuals al port de Palamós.
El port de Palamós ha tancat el 2025 amb 65.000 passatgers i 65 escales de creuer, amb un increment del 30% en escales i un 27% en passatgers respecte a l’any anterior, assolint un rècord històric. En aquest municipi, un 63% dels creuers han arribat en temporada baixa.
L’alcaldessa del municipi, Maria Puig, ha celebrat que el tancament de la temporada coincideixi amb l’arribada d’un creuer, l’AIDAluna, que feia escala per primera vegada al municipi. També ha destacat que, segons recull un estudi de l’Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA) s’estima que cada passatger quan desembarca en un port escala i visita la destinació gasta de mitjana 90 euros. Assegura que això crea “un impacte positiu al comerç i a tots els serveis especialitzats”.
A més, també ha destacat que l’atractiu de Palamós és la proximitat del port al centre de la ciutat i que “el comerç els acull”.
Model de creuers petits
El port de Roses ha rebut 15 escales de creuer aquest any, i el municipi ha estat visitat per 4.000 passatgers, gairebé triplicant els que ho van fer l’any passat. En aquest cas, la meitat dels creuers han fet escala en temporada baixa.
L’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez, ha assegurat que ells defensen un model adaptat a les característiques del port rosinc, i aposten per acollir creuers petits, més compatibles amb un port de dimensions reduïdes i poca fondària.
Segons Martínez, l’impacte econòmic dels creuers s’estén més enllà del municipi, amb beneficis a altres punts del territori, com Figueres, Cadaqués o Portlligat. També remarca que la temporada s’ha allargat. En aquest sentit, ha assegurat que “rebre un creuer el 13 de desembre, com avui, era impensable fa anys”. També ha apuntat que aquest tipus de turisme complementa el tradicional, que arriba majoritàriament al municipi en cotxe.
Nacionalitats dels passatgers
Les nacionalitats que més han visitat Palamós a través de creuer han sigut els britànics (72%), seguit dels nord-americans (12%), irlandesos (3%), alemanys (3%), australians (2%) i canadencs (1%).
A Roses, en canvi, els creueristes majoritaris han sigut nord-americans (34%), francesos (21%), australians (8%), britànics (7%), belgues (4%), canadencs (2%), suïssos (1,5%) i alemanys (1%).
El tancament de la temporada aquest dissabte ha coincidit amb la primera escala del creuer AIDAluna a Palamós, que salparà aquesta tarda cap al port de Barcelona.
La dona de Bellcaire d’Empordà que va sobreviure a un intent d’assassinat l’abril del 2024 ha explicat que es va fer la morta per evitar ser assassinada. Ara, un any i mig després, ha començat a recuperar la memòria i ha relatat com va viure l’atac de la seva exparella, amb qui compartia un fill de cinc anys.
L’agressor, que estava en procés de separació, va entrar a casa de la víctima de matinada. Va apunyalar mortalment el menor i va deixar greument ferida la mare. Segons fonts del cas, la dona ha començat a recordar detalls que podrien demostrar que l’atac va ser premeditat.
La vigília del crim, l’home hauria trencat un pany intern de la porta i va demanar unes claus de recanvi amb l’excusa de recollir roba. L’endemà va deixar les seves pròpies claus a la feina, cosa que, segons els investigadors, podria haver fet per simular que no podia entrar a la casa.
Durant l’atac, la casa estava a les fosques. La dona recorda la “cara de ràbia” de l’agressor i la mirada desconcertada del nen. Va dir al fill que marxés de l’habitació i, tot seguit, es va posar de costat i va restar immòbil fent-se la morta, fins que l’home va marxar.
Quan es va intentar arrossegar cap a la porta per demanar ajuda, l’agressor va tornar. Va entrar a casa, la va arrossegar fins a la cuina i la va colpejar de nou. Una hora després, la dona va recuperar el coneixement i va aconseguir demanar ajuda a una veïna.
El presumpte autor va fugir cap a Torroella de Montgrí, on s’havia instal·lat recentment amb els seus pares. Els Mossos d’Esquadra el van detenir poques hores després. Portava a sobre l’arma utilitzada en l’agressió. L’home va reconèixer haver atacat la seva exparella, però va negar el crim del menor, afirmant que el nen havia anat plorant cap a la seva habitació.
Més del 85% dels residus de les bosses de rebuig dels municipis gironins no hi haurien de ser. Aquesta és una de les principals conclusions de les anomenades autòpsies de residus, una iniciativa de la Diputació de Girona que s’ha dut a terme durant el mes de novembre a vuit municipis del territori.
Les anàlisis han permès comprovar que, en la majoria de casos, la matèria orgànica i els aliments malbaratats representen més de la meitat del pes de les deixalles. Aquest fet evidencia que la fracció orgànica no es separa correctament, fet que empitjora el funcionament del sistema de recollida.
Un altre problema detectat és l’ús excessiu d’envasos d’un sol ús, principalment de plàstic, i de productes higiènics com bolquers, tovalloletes o compreses, que es podrien evitar amb opcions reutilitzables. Aquests residus suposen un 37% del volum total analitzat.
Les autòpsies també han identificat materials com roba, joguines o petits electrodomèstics que podrien haver estat reutilitzats o reparats. En gairebé tots els municipis, s’hi han trobat blísters de medicaments, que haurien d’haver estat portats a punts específics de recollida, com les farmàcies.
Entre els municipis analitzats, Sant Joan de les Abadesses i Cornellà del Terri són els que han aconseguit una separació més acurada. També han participat Figueres, Girona, Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma de Farners, la Vall d’en Bas i Llívia.
El projecte ha inclòs activitats educatives com el Joc de l’Autòpsia de Residus, pensat per ensenyar bones pràctiques a famílies i infants. Es tracta d’una acció del Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques Gironines, dinamitzada per l’entitat Rezero.
Amb aquesta iniciativa, la Diputació vol fomentar un canvi d’hàbits de consum i impulsar una cultura més responsable amb la gestió dels residus.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.