La Generalitat reconeix Josep Pascual per més de cinquanta anys d’observació del mar de l’Estartit
La Generalitat de Catalunya ha reconegut la trajectòria de Josep Pascual, observador meteorològic i oceanogràfic de l’Estartit. El reconeixement destaca la seva contribució al coneixement del clima mediterrani i dels efectes del canvi climàtic. L’homenatge s’ha celebrat aquest dissabte durant la trobada anual de les xarxes d’observadors meteorològics i fenològics de Catalunya. La jornada ha estat organitzada pel Servei Meteorològic de Catalunya.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha lliurat una placa commemorativa a Josep Pascual. També han participat en l’acte el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, i la directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca.
Paneque ha destacat la dedicació de Pascual durant més de mig segle. La consellera ha remarcat el valor científic de les seves observacions i el caràcter altruista de la seva feina. També ha assenyalat la importància de disposar de registres continuats per estudiar l’evolució del canvi climàtic.
Josep Pascual és responsable de l’estació meteorològica de l’Estartit des de 1969. Quatre anys després va començar a mesurar sistemàticament la temperatura del mar a diferents profunditats. Des de 1990 també registra les variacions del nivell del mar.
Aquest treball ha permès construir una de les sèries de dades oceanogràfiques més llargues de la Mediterrània. Les observacions han servit de base per a nombroses investigacions sobre l’escalfament de l’aigua i l’evolució del clima.
La feina de Pascual també ha rebut reconeixement internacional. L’agència espacial dels Estats Units ha destacat la coincidència entre les seves mesures i les dades obtingudes per satèl·lit.
L’organisme també ha identificat els registres de l’Estartit com la sèrie setmanal de temperatura marina més llarga i ininterrompuda de la Mediterrània. Les observacions es mantenen de manera continuada des de 1973.
A banda de recollir dades, Pascual ha creat diferents instruments per estudiar el temps i el mar. Entre aquests aparells hi ha el meteoròfon, l’anemòfon i el mareògraf. També ha desenvolupat eines pròpies per registrar i representar la informació meteorològica.
Una nova sonda per garantir la continuïtat de les observacions
Durant l’homenatge, el Servei Meteorològic de Catalunya ha lliurat una nova sonda oceanogràfica a Josep Pascual. L’instrument permetrà mantenir les mesures de temperatura de l’aigua a diferents profunditats davant la costa de l’Estartit. La nova sonda ha suposat una inversió de més de 18.000 euros. El Govern ha finançat l’adquisició a través del Fons Climàtic de la Generalitat.
Aquest fons recull recursos procedents dels impostos ambientals. Entre aquests ingressos hi ha els vinculats a les emissions de diòxid de carboni dels vehicles. També incorpora una part de la recaptació de l’impost sobre instal·lacions amb incidència ambiental.
Els diners es destinen a projectes relacionats amb la lluita contra el canvi climàtic. També serveixen per millorar el coneixement científic, protegir els ecosistemes i preparar el territori davant dels canvis ambientals.
Sílvia Paneque ha vinculat aquesta inversió amb el compromís del Govern de conservar registres científics de llarga durada. La consellera ha subratllat la importància de mantenir les observacions per estudiar els canvis del medi marí.
La nova sonda permetrà donar continuïtat a més de cinquanta anys de mesures de temperatura del mar. Aquestes dades són una referència per analitzar els efectes del canvi climàtic sobre el litoral català.
Més de 300 voluntaris observen el clima i la natura
El reconeixement a Josep Pascual s’ha celebrat durant la trobada anual de dues xarxes d’observació ambiental. Les dues iniciatives estan coordinades pel Servei Meteorològic de Catalunya.
La primera és la Xarxa d’Observadors Meteorològics, formada per persones voluntàries repartides arreu del territori. Els seus membres recullen informació sobre pluges, tempestes, nevades, calamarsades i altres fenòmens meteorològics.
Aquestes observacions complementen els registres de les estacions automàtiques. També ajuden a fer el seguiment dels episodis de temps advers i a millorar el coneixement del clima català.
La segona iniciativa és la Xarxa Fenològica de Catalunya, dedicada a observar els canvis estacionals de plantes i animals. Els participants registren fenòmens com la floració, l’aparició dels fruits i la caiguda de les fulles. També observen l’arribada de les aus migratòries.
Aquesta informació permet estudiar la resposta dels ecosistemes davant les variacions meteorològiques. També ajuda a identificar alteracions relacionades amb el canvi climàtic.
Les dues xarxes reuneixen més de 300 observadors voluntaris. La seva feina aporta informació útil per a la recerca científica, la prevenció de riscos naturals i el seguiment dels canvis ambientals.
Un joc de cartes per conèixer els extrems climàtics de Catalunya
La jornada també ha servit per presentar Duel d’estacions, un nou joc de cartes del Servei Meteorològic de Catalunya. La proposta recull registres extrems de temperatura i precipitació d’una cinquantena d’estacions meteorològiques automàtiques del país. També incorpora informació dels observatoris històrics de l’Ebre i Fabra. El joc té una finalitat educativa i divulgativa. Vol acostar la meteorologia a la ciutadania i mostrar la diversitat climàtica de Catalunya.
El Servei Meteorològic preveu distribuir-lo durant activitats divulgatives i iniciatives educatives. La programació anunciada inclou actes a partir del novembre i durant el 2027. Les escoles participants també podran obtenir exemplars del joc.
Un veí de Sant Feliu de Guíxols vol entrar al llibre Guinness dels rècords per tenir una col·lecció de 37.000 maquinetes
Un veí de Sant Feliu de Guíxols ha començat els tràmits per entrar al llibre Guinness dels rècords per tenir una col·lecció de 37.000 maquinetes de fer punta als llapis, després d’un intent fallit fa un any. Albert Gironès, que fa gairebé tres dècades que en recopila, assegura que quadruplica la col·lecció que actualment figura al registre, que té unes 8.500 peces. Al llarg d’aquest temps, ha reunit maquinetes de tota mena, des de les «clàssiques» de plàstic, fins a peces de metall, ceràmica, fusta o goma. El col·leccionista ha convertit el seu garatge en el ‘Museu de la Maquineta’, un espai amb les peces exposades en vitrines que es pot visitar gratuïtament en hores convingudes.
Figures dels Barrufets, de Shin-chan o del Pare Noel; objectes com un vàter, un arbre, una avioneta o un cotxe, i fins i tot logotips de marques com Coca-cola o Hello Kitty. Gairebé tot es pot trobar en forma de maquineta de fer punta al llapis a la col·lecció d’Albert Gironès, un veí de Sant Feliu de Guíxols que n’ha reunit unes 37.000 al llarg de 28 anys. Ara, vol que aquesta afició tingui reconeixement internacional i entri al llibre Guinness dels rècords com la col·lecció més gran del món.
Gironès ha explicat a l’ACN que la seva afició va començar «gairebé per casualitat», quan li van regalar unes quantes maquinetes que portaven un número a la part inferior. Després de comprovar que formaven part de ‘Playme’, una col·lecció espanyola dels anys setanta que constava d’una seixantena de models, va començar a buscar les peces que li faltaven. «Em vaig embolicar», ha assegurat, rient.
Durant aquests anys, ha intercanviat peces amb altres col·leccionistes d’arreu del món i ha comprat col·leccions de persones que se les volien vendre. Gironès ha explicat que la majoria de peces les importava dels Estats Units o de la Xina. Això fa un temps, perquè segons el col·leccionista avui dia les despeses d’enviament són «molt cares». També feia intercanvis a través d’un club que hi havia als Països Baixos.
A més, quan era pastisser, aprofitava els dilluns que tenia festa per recórrer pobles i llibreries per comprar aquestes peces. Així podia, per exemple, tornar a casa «amb unes 200 maquinetes noves».
Actualment, explica que és difícil trobar persones amb aquesta mateixa afició, que molts col·leccionistes ho han deixat de ser perquè són grans i a més, assegura que ja no es fabriquen maquinetes tan variades com es feia durant els anys 70, 80 i 90 perquè s’està perdent el seu ús.
De tots els materials i formes
Dins la col·lecció del Museu de la Maquineta de fer punta al llapis hi ha peces de metall, plàstic, fusta, ceràmica i goma, de diferents marques i èpoques. Entre les peces més antigues hi ha les de manovella, que tradicionalment es feien servir, sobretot en escoles i oficines. Gironès també ha destacat les de metall i ceràmica «pels detalls i els acabats».
Gironès també ha detallat que algunes peces han sigut fàcils i barates d’aconseguir mentre que d’altres han sigut més complicades d’adquirir perquè ja no es fabriquen i n’hi ha poques. És el cas d’un souvenir de ferro que forma part d’una antiga col·lecció espanyola i que reprodueix l’Illa de Tenerife. «Mentre una maquineta pot costar 8, 12 o 15 euros a mercats de brocanters, per aquesta en pots arribar a pagar 200», ha assegurat.
Durant la pandèmia, el col·leccionista va aprofitar per instal·lar vitrines i calaixos al garatge de casa seva i convertir-lo en un museu. Es pot visitar gratuïtament, però cal concertar-hi una hora.
Tràmits per al Guinness
Gironès ja va intentar entrar al llibre Guinness dels rècords fa aproximadament un any i mig, però no ho va aconseguir. Segons ha explicat, el procediment és «complicat» i requereix burocràcia. Ara, ha reprès els tràmits per acreditar la col·lecció com la més gran del món. De fet, el col·leccionista assegura que el rècord correspon a una col·lecció d’unes 8.500 maquinetes, una xifra molt inferior a la que té ell actualment.
El vot de la dona
Bon dia, oients de Ràdio Capital!
L’any que ve farà cinquanta anys que es pot tornar a votar amb sufragi universal lliure, directe i secret, després de quaranta anys de dictadura. Tot i que des de 1891 tots els homes majors de 25 anys tenien dret a vot, es va reconèixer el vot de les dones en la Constitució de 1931, gràcies a figures com Clara Campoamor. De manera que les dones vam poder votar per primera vegada en les eleccions generals de novembre de 1933. No fa ni cent anys.
Tot aquest preàmbul em serveix per parlar de la defensa del vot femení que van dur a terme les nostres escriptores dels anys trenta. Ara ho podem conèixer millor gràcies a la tasca d’editorials com Comanegra que han publicat reculls d’articles de dones com Anna Murià, Rosa Maria Arquimbau o Aurora Bertrana que, a la premsa de l’època, van fer campanya a favor del vot femení.
A l’article “Altra vegada el vot” del 16 de maig de 1930, Anna Murià escrivia: “Ens el donaran? No ens el donaran? De cert, no en sabem res. Dies enrere, quan en parlàrem, ho férem amb la convicció que era un fet. Avui dubtem. Les darreres notícies que han arribat a nosaltres, referents a aquest assumpte, no són gens esperançadores.” I continua més endavant: “Demanarem i demanarem i insistirem en el prec fins a fer-nos escoltar. I confiem que no serem soles a demanar, perquè els homes intel·ligents […] ajuntaran llur prec al nostre.”
El 12 d’octubre de 1931 Rosa Maria Arquimbau escrivia a La Rambla, l’article “El nostre vot”, que començava així: “Ací i fora d’ací, l’home, ara que ja ens començàvem d’acostumar a tractar-lo com un amic, ens fa la guerra. S’oposen que votem, perquè tenen massa orgull i massa por. Per res més. Orgull, perquè tenen la sospita que perdran una part d’atribucions. Por, perquè no es veuen capaços de contenir-nos.”
Aurora Bertrana també va escriure diversos articles sobre aquesta qüestió. En el del 10 d’octubre de 1931 “Ja podem votar” aplaudia el vot femení així: “Els homes del Govern ens han judicat prou aptes per a compartir, amb ells, la responsabilitat del sufragi. Ja podem votar!” I en l’article “Com voten moltes dones” de 21 de gener de 1934 va fer aquesta proclama: “Cultura i més cultura, amics esquerrans. Ella sola ha d’enfonsar els vells predominis del fanatisme i de l’autocràcia. Perquè hi hagi un sufragi sincer, perquè el nombre de vots correspongui exactamente al nombre d’opinions ciutadanes, cal educar el poble.”
Cultura i educació, dos pilars de la nostra societat per aconseguir drets, i mantenir-los. Anem a votar, o no, de manera rutinària, sense pensar que és un dret que a la dona li va costar d’aconseguir.
Els desnonaments a la demarcació de Girona cauen un 15% en el segon trimestre de l’any
El nombre de desnonaments practicats a la demarcació de Girona ha caigut un 15% en el segon trimestre de l’any, segons les dades que fa públiques el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Entre l’abril i el juny es van executar 221 desnonaments a les comarques gironines. De tots ells, la gran majoria eren per impagaments del lloguer (127). La resta, són 70 casos per impagament de la hipoteca i els 24 restants són per altres causes. Segons les dades que ofereix el CGPJ, el que ha incrementat en el segon trimestre són les denúncies de particulars i administracions per ocupacions il·legals. En concret s’ha passat de les 21 denúncies a les 37, fet que suposa un 76,2% més de casos.
Els jutjats gironins han executat 221 desnonaments en el segon trimestre del 2026, fet que suposa una davallada del 15% en comparació amb els que es van fer durant els tres primers mesos de l’any, quan se’n van assolir els 260. Dins del conjunt d’execucions, la gran majoria es deuen als impagaments de lloguer, que són 127. Per altra banda, 70 són per execucions hipotecàries. Són 20 casos més que en l’anterior trimestre. I els 24 casos restants, són per altres motius.
Segons apunten les dades que ofereix el CGPJ, els tribunals gironins han rebut fins a 37 denúncies per ocupacions d’immobles entre els mesos d’abril i juny. Aquesta xifra suposa un creixement substancial respecte al primer període de l’any, ja que els casos han pujat un 76,2%. La xifra fa referència a les demandes de propietaris privats i ajuntaments que tenen pisos socials, però les dels bancs.
Sobre les dades d’endeutament, els tribunals gironins han registrat 357 sol·licituds d’insolvència per part de particulars i empreses en tot el segon trimestre. Es tracta d’una davallada del 10,1% en comparació amb els tres primers mesos de l’any, quan se’n van registrar 397. Dins d’aquest global, en destaquen els casos de particulars, que suposen la gran majoria de totes les sol·licituds que arriben als jutjats gironins. N’hi ha 328, que representa nou de cada deu casos.
Les altres 29 són empreses que es declaren insolvents. En aquest cas, 18 casos són societats i els 11 restants, empresaris que a títol personal. Per últim, l’estadística també recull l’impacte de la situació econòmica en l’àmbit laboral. En aquest cas, es fa a través de les dades dels jutjats socials. Arreu de la demarcació s’han registrat 575 demandes per acomiadaments, una xifra lleugerament superior a la recollida en el primer trimestre de l’any, quan n’hi havia 569.
