Hi ha concerts que vas a veure. I n’hi ha que, gairebé sense adonar-te’n, acabes vivint amb tot el cos.
Diumenge a la nit, a la Ciutadella de Roses, vaig tenir aquesta sensació. El cartell ja convidava a la festa —Nancys Rubias i Fangoria en una mateixa nit—, però hi havia un detall que, sobre el paper, podia semblar insignificant i que, a la pràctica, ho va canviar tot: no hi havia cadires.
Perquè quan no tens una cadira on asseure’t, tampoc tens gaire excusa per quedar-te quiet. Comences movent els peus gairebé per inèrcia. Després segueixes el ritme amb les espatlles. I, quan te n’adones, ja estàs ballant. El concert deixa de ser una cosa que passa davant teu i passa a formar part de tu.
Nancys Rubias van ser els encarregats d’encendre les primeres metxes. Amb Mario Vaquerizo al capdavant, el grup va portar a Roses la seva particular combinació de pop, actitud i espectacle. No era una nit pensada per a la contemplació. Des del principi quedava clar que allò anava de deixar-se portar.
Però la sensació va canviar quan va arribar Fangoria. Alaska i Nacho Canut no necessiten gaire presentació. Són d’aquells artistes que tenen la virtut d’haver posat banda sonora a diferents moments de la vida de molta gent. I això es nota quan comencen a sonar les primeres cançons.
Hi ha alguna cosa curiosa en escoltar en directe una cançó que coneixes de fa anys. Durant uns minuts no només escoltes música: també recordes on eres quan la vas descobrir.
Amb èxits com A quién le importa, Rey del Glam, Espectacular o No sé qué me das, la Ciutadella es va anar convertint en una mena de màquina del temps. Ballar també significa recordar. I darrere de tota aquella festa, de les llums, de la purpurina i dels balls, hi havia també una certa nostàlgia.
Perquè les cançons de Fangoria no només són cançons. Per a molta gent són fragments de vida. I quan sonen en un lloc com la Ciutadella, una nit d’agost, envoltats de gent que canta les mateixes lletres que tu, és difícil no mirar enrere una mica.
Potser per això A quién le importa funciona tan bé. Perquè, més enllà de ser un himne, continua tenint aquella capacitat de recordar-nos que durant una estona podem deixar de banda tot el que ens preocupa, oblidar-nos de les mirades dels altres i, simplement, ballar, cantar i fer el que ens vingui de gust.
El Festival Sons del Món va trobar en aquesta combinació de Nancys Rubias i Fangoria una fórmula difícil de fallar: festa, reconeixement, nostàlgia i molta música per cantar.
Hi ha concerts que recordes per una gran interpretació. D’altres, per una cançó concreta. I n’hi ha que recordes per una sensació. Diumenge, a Roses, jo em quedo amb aquesta: la de mirar al voltant i pensar que, per una nit, tothom havia vingut exactament al mateix: A ballar.
I potser aquesta és una de les millors coses que pot aconseguir la música: fer-nos coincidir en un mateix lloc, amb persones que no coneixem, cantant cançons que sí que coneixem, i convertir durant unes hores una fortalesa en una festa.
No és estrany veure pobles d’arreu del Principat amb cartells penjats on posa: «viure en un poble: un campanar que toca cada quart, galls que canten, ramats que pasturen prop del poble i alguns pagesos que treballen per fer-te el menjar; si ho respecteu, trobareu un poble que sempre ha estat d’acollida, i si no és així, has arribat al lloc equivocat«.
Fa anys que les campanes s’han tornat un tema de disputa a molts indrets de Catalunya. A l’Empordà, també. Hi ha diferents casos on veïns i veïnes, molts vinguts de ciutat, han demanat que les campanes toquin més fluix o directament deixin de tocar aludint temes de descans o de fressa massa forta durant les hores nocturnes. Aquest és o ha sigut el cas dels pobles de la Tallada d’Empordà, Calonge, Sant Sadurní de l’Heura, Begur, Sant Mori i Mont-ras.
🔊Després de tornar a rebre queixes a l'Ajuntament sobre temes que creiem intocables, veiem convenient recordar el següent: pic.twitter.com/rgys2JVMHn
«Hi ha gent que creu que es pot fer els pobles a mida»
«Les queixes pel so de les campanes no és un tema nou, cueja des de fa temps» assegura Mar Camps, periodista i professora, autora de l’assaig No vingueu al poble a reposar (Edicions de la Ela Geminada, 2026). En el llibre, Camps parla de com la zona de l’Empordà i les Gavarres s’han convertit en llocs de repòs per la gent de ciutat. A l’assaig, la periodista parla de les campanes, de les segones residències, de la idealització del món rural i defensa que els pobles empordanesos són comunitats amb vida i identitat pròpia.
Així mateix, Camps assegura que hi ha molts ajuntaments que s’han trobat amb la problemàtica de la queixa de les campanes, però que no ha transcendit als mitjans. La periodista considera que el toc de campanes no és una fressa qualsevol, si no que hi ha una vinculació emocional:
Mar Camps destaca que hi ha persones amb un cert poder que «creuen que es poden fer els pobles a la seva mida». A part de les queixes pel so de les campanes, l’autora de No vingueu al poble a reposar, també parla de gent que privatitza espais públics, fa retirar bancs de places o fa talar arbres.
La Tallada d’Empordà: «volen les coses de ciutat a poble i això no pot ser»
L’any 2022, a la Tallada, van arribar-hi uns veïns que van comprar una casa molt a prop del campanar. Expliquen fonts municipals que, des del primer dia, van queixar-se del toc de campanes i van començar a posar queixes, que van acabar elevant-se a la Sindicatura de Greuges. Abans que la queixa arribés al Síndic de Greuges, però, l’Ajuntament va organitzar una consulta perquè les veïnes i veïns poguessin donar la seva opinió i escollir si les campanes havien de deixar de tocar en determinats moments del dia. A la consulta, la gran majoria dels habitants de la Tallada es van oposar al fet que deixessin de tocar.
Davant el resultat de la consulta, les campanes van continuar sonant, però malgrat la votació, els veïns crítics amb el toc de campanes van continuar enviant peticions per silenciar el campanar de Santa Maria de la Tallada. La queixa es va elevar a la Sindicatura de Greuges que va fer comprovar a l’Ajuntament si les campanes superaven els límits sonors previstos per la normativa. A causa de la petició del Síndic, el consistori de la Tallada va encarregar un estudi acústic que va concloure que el nivell sonor del toc era lleugerament superor al límit permès durant la nit.
Després de l’estudi i el seu resultat, l’Ajuntament va introduir diverses modificacions com un martell diferent perquè les campanes sonessin amb menys intensitat a la nit. També van incorporar una protecció de cautxú amb el risc que es produeixin desperfectes en els martells. Aquestes actuacions per reduir la fressa del toc de campanes van ser avalades per la Sindicatura de Greuges, tot i això, fonts asseguen que els veïns que van iniciar les reclamacions continuen enviant queixes perquè les campanes deixin de sonar durant la nit. De fet, les mateixes fonts, temen que la queixa acabi arribant a estaments més alts. Així mateix, des del consistori asseguren que «hi ha gent que vol les coses de ciutat al poble sense respectar els costums i les maneres de fer de la gent d’aquí».
Fonts de l’Ajuntament asseguren que amb la modificació del martell i la protecció del cautxú s’ha intentat trobar un equilibri entre la tradició i el descans dels habitants.
Església de Santa Maria de la Tallada
Mont-ras: quan l’arquitecte Ricard Bofill va demanar que no toquessin tant aviat
El cas de Mont-ras va ser un dels primers a l’Empordà. Ricard Bofill, arquitecte barceloní va recòrrer a l’Ajuntament i al rector per reclamar que no hi hagués toc de campanes tant aviat perquè li molestaven. Bofill considerava que el so de les campanes era massa intens i va fer la petició a l’aleshores alcalde, Manel Montalbán, i al mossèn d’aquell moment, Miquel Batlle. Els dos es van oposar a que deixés de sonar el toc de campanes.
La petició de l’arquitecte de Barcelona va arribar al pregó de la Festa Major on l’alcalde Montalbán va defensar que les campanes formaven part de la identitat de Mont-ras i va afirmar que «les campanes no poden restar mudes» perquè «són l’ànima del poble». A la vegada, també va recordar que el toc de campanes feia poc que s’havia recuperar per iniciativa d’un grup de ciutadans mont-rasencs.
Església de Sant Esteve de Mont-ras
Sant Mori: un conflicte que va acabar al TSJC
A Sant Mori, a l’Alt Empordà, el conflicte de les campanes es va arrossegar durant molt temps. La polèmica es remunta a l’any 2003 quan el propietari del castell de Sant Mori, convertit en allotjament turístic, va demanar que deixessin de tocar les campanes perquè molestava a la seva clientela. En un primer moment, l’Ajuntament s’hi va negar argumentant l’alt valor patrimonial del toc de campanes. A causa d’aquesta negativa, el propietari del castell va decidir presentar un recurs i el cas va arribar als jutjats.
En un primer moment, el jutjat de Girona va donar la raó al consistori i va considerar que el toc de campanes és part del patrimoni cultural. Després de la decisió del jutjat, el propietari de l’hotel va recòrrer la decisió i el conflicte va arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va dictar que tot i que eren un element patrimonial, traspassaven el límit de soroll permès fixat per la normativa de contaminació acústica.
Amb la sentència favorable al propietari del castell, l’Ajuntament es va veure obligat a aturar el toc de campanes durant la nit, entre les 00:00 i les 08:00.
Campanar de l’església de Sant Mori
Begur: campanes en silenci a petició dels turistes
El 2014, el rector de Begur, Joan Pujol, va escoltar les crítiques d’alguns turistes i va acceptar limitar el toc de campanes durant la nit per «evitar desavinences». A causa d’aquest fet, diferents veïns i veïnes s’hi van oposar, però durant diferents mesos, les campanes van limitar el seu so entre les 23:00 de la nit i les 07:00 del matí.
A principis de 2015, un grup de veïns i veïnes de Begur van recollir més de 20 firmes perquè les campanes tornèssin a tocar. La iniciativa va ser impulsada pel forner Pere Carreras, que defensava que el toc de les campanes formava part de la identitat i de les tradicions del poble. Els impulsors de la campanya van traslladar la petició a l’Ajuntament, però el consistori va recordar que la regulació del funcionament de les campanes corresponia a la parròquia. Des de la rectoria, mossèn Joan Pujol va assegurar que a la nit «el repic pot fer més nosa que servei.
Església de Sant Pere de Begur
Sant Sadurní de l’Heura: campanes automatitzades massa sorolloses
L’any 2013, a Sant Sadurní de l’Heura, després d’automatitzar el sistema que accionava les campanes de l’església, el volum dels repics va augmentar i diversos veïns van començar a denunciar que els impedia descansar, especialment durant la nit.
Davant les queixes, l’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura va decidir suspendre els tocs nocturns entre les 22:00 de la nit i les 07:00 del matí mentre es buscava una solució tècnica per reduir-ne la intensitat. El consistori va explicar que, amb l’antic mecanisme, mai no s’havien registrat problemes de convivència.
La decisió no va ser fàcil, ja que el municipi es va dividir entre els qui reclamaven el dret al descans i els qui defensaven que les campanes continuessin marcant les hores com havien fet tradicionalment. Finalment, l’Ajuntament va optar per una mesura provisional mentre demanava a l’empresa responsable del sistema que trobés una manera de disminuir el volum sense renunciar als tocs del campanar.
Església de Sant Sadurní de l’Heura
Calonge: superar el límit per 5 decibels
A Calonge, el conflicte de les campanes es remunta al 2008 i va començar quan una veïna va presentar diverses queixes a l’Ajuntament assegurant que els tocs nocturns li impedien poder dormir. Després de les diferents reclamacions, el consistori va mesurar el nivell de fressa i va constatar que una de les campanes superava per 5 decibels el límit permès establert.
A causa d’aquesta campana, durant uns dies no es va sentir el toc nocturn mentre l’Ajuntament i la rectoria intentaven buscar una solució. Finalment, tant la parròquia com el consistori van decidir restablir el toc de campanes nocturnes assegurant que es tractava d’un so puntual i que no era continuat. A més, també van defensar les campanes com una part del patrimoni i identitat del municipi.
Església de Sant Martí de Calonge
Queixes a altres municipis de Catalunya
El toc de campanes ha estat motiu de disputa a molts llocs de Catalunya. L’any 2016, la Sindicatura de Greuges va demanar a diferents municipis la regulació de la fressa de les campanes. Entre els municipis hi havia Torroella de Fluvià, Palafolls, Rabós, Tordera, Arenys de Mar o Falset.
També va ser molt controvertida la polèmica que va haver-hi a Girona l’any 2016 i que es va allargar fins al 2018. El 2016, un hotel va interposar una queixa per la fressa de les campanes de la catedral alegants el compliment de la normativa de sorolls. Davant aquesta queixa, el govern local va decidir demanar al Bisbat que les campanes deixessin de tocar durant les hores nocturnes, fet que va provocar una gran indignació entre les veïnes i veïns del Barri Vell que defensaven les campanes com un element patrimonial. A causa de les queixes del veïnat del Barri Vell, l’aleshores govern de Girona va permetre que toquessin les campanes durant la nit emparant-se en la llei que reconeix la singularitat dels centres de culte.
Que el toc de campanes continués sonant va fer que l’hotel presentés un contenciós. Abans d’arribar als jutjats, l’Ajuntament de Girona va proposar un preacord perquè el toc fos menys sorollós durant les hores nocturnes. Finament, aquest preacord es va validar i les campanes van continuar sonant durant la nit, però abaixant el volum del toc.
Palamós acull des d’aquest dilluns i fins dimecres tres jornades consecutives de donació de sang per reforçar les reserves durant els mesos d’estiu. Les extraccions es faran els dies 10, 11 i 12 d’agost, entre les cinc de la tarda i les nou del vespre.
El punt de donació estarà situat en una carpa al passeig del Mar de Palamós, a la plaça situada entre els carrers d’Aragó i Provença. Les jornades estan organitzades pel Banc de Sang i Teixits i l’Associació de Donadors de Sang de Catalunya. Les persones interessades poden reservar hora prèviament a través del portal del Banc de Sang i Teixits.
La campanya coincideix amb un dels períodes més complicats de l’any per garantir les reserves. Les donacions poden disminuir prop d’un 20% durant l’estiu a causa de les vacances i dels canvis d’hàbits de la població. Aquesta davallada obliga a reforçar les col·lectes en zones amb una elevada afluència de visitants.
El Banc de Sang i Teixits calcula que Catalunya necessita unes 40.000 donacions durant els mesos de juliol i agost per mantenir unes reserves suficients. Cada dia calen aproximadament mil donacions de sang per respondre a les necessitats dels pacients dels hospitals catalans.
La campanya d’aquest estiu porta per lema Aquest estiu, som fans de donar-ho tot. L’organització ha reforçat les col·lectes en municipis turístics del litoral gironí i tarragoní. També ha programat jornades en zones de muntanya amb una elevada presència de visitants durant les vacances.
La iniciativa recorda que la necessitat de sang es manté durant tot l’any, mentre que les donacions acostumen a disminuir durant les vacances. A més, la sang té una durada limitada i les reserves necessiten aportacions constants per garantir l’activitat hospitalària.
La campanya també vol incrementar les donacions de plasma, un component necessari per elaborar medicaments essencials. Actualment, les donacions recollides a Catalunya només permeten cobrir prop del 40% de les necessitats d’aquest tipus de plasma.
De manera general, poden donar sang les persones d’entre 18 i 70 anys, amb bona salut i un pes mínim de 50 quilos. En el cas de les dones, no poden donar-ne durant l’embaràs. També es recomana hidratar-se abans i després de l’extracció i no acudir-hi en dejú.
El pla per desplegar les energies renovables a Catalunya, més conegut per les sigles PLATER, ha rebut més de 12.000 al·legacions. La proposta ha generat una oposició destacada en diferents comarques del país, entre elles, el Baix Empordà. 24 dels 36 municipis de la comarca han aprovat mocions contràries al plantejament inicial.
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica considera que la xifra mostra una participació elevada. L’Institut Català d’Energia ja ha començat a estudiar les aportacions rebudes. El Govern incorporarà els canvis que consideri viables des d’un punt de vista tècnic.
Després d’aquesta revisió, l’executiu català preveu obrir un segon període per presentar al·legacions. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, defensa la participació dels municipis, les entitats i la ciutadania. Segons Paneque, les aportacions han de permetre adaptar els criteris tècnics a la realitat de cada municipi.
El Baix Empordà, una de les comarques mobilitzades
El debat té una incidència especial al Baix Empordà. La proposta del Govern preveu desplegar instal·lacions renovables als 36 municipis de la comarca. El plantejament inicial situa al Baix Empordà prop de 800 megawatts d’energia solar. També preveu prop de 570 megawatts d’energia eòlica.
Dels gairebé 800 megawatts solars previstos, prop de 370 haurien d’instal·lar-se en edificis. Uns 40 més correspondrien a espais degradats, com pedreres o abocadors. La resta, prop de 400 megawatts, ocuparien terrenys sense urbanitzar.
El Consell Comarcal del Baix Empordà també ha reclamat una planificació adaptada a les característiques de la comarca. Entre les principals preocupacions hi ha l’impacte sobre el paisatge i els terrenys agrícoles. Entitats com Defensem l’Empordanet també han qüestionat el model plantejat. El col·lectiu alerta especialment de l’afectació territorial de les grans instal·lacions energètiques.
Més de 300 municipis contraris al plantejament
L’oposició supera les fronteres del Baix Empordà. Més de 300 municipis de prop de 40 comarques s’han posicionat contra la proposta actual. Diversos alcaldes reclamen ara elaborar un nou plantejament amb més participació del món local. Consideren que les més de 12.000 al·legacions mostren una falta de consens territorial.
El Govern defensa, però, el procés participatiu desenvolupat fins ara. Durant el període d’informació pública ha celebrat més de setanta reunions amb ajuntaments. Les administracions locals i els organismes supramunicipals han presentat més de 1.300 aportacions. Les entitats socials n’han presentat més de 500. La resta procedeixen principalment de particulars.
El debat se centra ara en com repartir les instal·lacions necessàries per avançar cap a un model energètic renovable. Els municipis reclamen més capacitat de decisió sobre la ubicació dels projectes.
Entre les entitats que s’han posicionat en contra del PLATER hi ha Unió de Pagesos, Revolta Pagesa, a més de les associacions que s’han creat sota el paraigua PLATER NO.
El Festival de Músiques i Arts de la Mediterrània Portalblau ha tancat el gruix de la programació musical d’estiu amb 12.500 assistents i una ocupació de gairebé el 100%. El concert de Sopa de Cabra al Fòrum Romà d’Empúries ha tancat aquest diumenge aquesta primera part de la dinovena edició.
La resposta del públic també s’ha traduït en un nombre elevat de concerts amb totes les entrades venudes. El festival ha programat una vintena de propostes durant aquesta edició. Quatre han estat gratuïtes i catorze dels divuit espectacles amb entrada han exhaurit les localitats.
Entre aquests espectacles hi havia el concert de Maria Jaume a la Mar d’en Manassa. L’actuació tenia totes les entrades venudes, però es va haver de suspendre per una indisposició de l’artista.
Portalblau atribueix aquests resultats a la fidelitat del públic i a una programació amb formats i disciplines diverses. El festival ha combinat artistes consolidats amb noves veus i ha incorporat música, arts escèniques, pensament, patrimoni i gastronomia.
Els espais patrimonials i naturals de l’Escala i Empúries també han tornat a tenir un paper destacat. El festival utilitza aquests escenaris com una part més de cada proposta i busca relacionar les activitats culturals amb el paisatge mediterrani.
Una de les principals novetats d’aquest any ha estat l’Espai Proa, dedicat a donar visibilitat als artistes emergents. Una desena de propostes han participat en aquesta primera edició. Diversos concerts d’aquest programa també han aconseguit exhaurir les entrades.
El projecte continuarà al setembre amb una nova edició del Concurs Escenari Portalblau. La convocatòria busca donar suport econòmic i projecció a nous projectes musicals.
El festival també ha estrenat aquest any El fil invisible, un programa sonor conduït pel periodista Sergi Marín. L’espai recull converses amb artistes i altres persones vinculades amb la cultura, l’arqueologia i el territori.
Portalblau ja ha començat, a més, a preparar la seva vintena edició, prevista per al 2027. Maria Jaume és la primera artista confirmada per a aquesta edició. El festival recupera així el concert suspès aquest estiu.
La dinovena edició, però, encara no ha acabat. Portalblau continuarà durant la tardor amb noves activitats musicals, escèniques i de pensament. El programa inclourà el Concurs Escenari Portalblau i noves sessions del cicle Mirades Blaves.
La programació també passarà per diferents espais de l’Empordà. Entre les propostes previstes hi ha actuacions musicals, dansa i espectacles que combinen poesia i música electrònica. El festival preveu anunciar més activitats durant el setembre.
El restaurant Klova i Kava de Viladamat aposta per una cuina mediterrània amb influències franceses, asiàtiques i llatines. La seva directora, Núria Serra, explica en una entrevista de Ràdio Capital amb el suport de BSF Bugaderia i Renting un projecte que vol convertir cada àpat en una experiència, amb plats creatius, salses pròpies, combinacions de mar i muntanya i una atmosfera pensada per gaudir sense presses.
Klova i Kava, a Viladamat, ha construït la seva proposta gastronòmica a partir d’una idea clara: oferir sabors reconeixibles treballats d’una manera diferent. La directora del restaurant, Núria Serra, explica que la base de la cuina és mediterrània, però incorpora influències franceses, asiàtiques, llatines i tropicals.
«Volem que la gent vingui a gaudir realment», afirma Serra, que reivindica una experiència culinària tranquil·la i sense presses. El mateix nom del restaurant parteix de l’imaginari del marisc i de la closca, però el concepte va més enllà. La “clova” també apareix en algunes propostes creatives, especialment en les postres, on el xef juga amb presentacions i trampantojos.
La cuina està liderada pel xef Roger Carballo, que ha desenvolupat una proposta basada en la investigació de salses, emulsions i combinacions poc habituals. Un exemple és el llagostí arrebossat amb panko, all negre i ají groc. Serra explica que el panko permet aconseguir un arrebossat lleuger i cruixent, mentre que les salses, elaborades al mateix restaurant, aporten un perfil de sabor més singular.
Un altre dels plats del menú executiu gastronòmic és l’arròs melós de capipota de vedella, combinat amb xiitake, gírgoles i sèpia. «Sempre juguem una mica amb mar i muntanya, ens agrada moltíssim», explica la directora.
La voluntat és que el client reconegui els ingredients, però que alhora hi descobreixi nous matisos. «Només s’ha de venir a gaudir, a disfrutar d’una experiència i provar sabors curiosos i diferents», assenyala Serra.
Clova i Cava va obrir fa més de tres anys i mig. Segons Serra, el projecte va néixer de manera natural a partir de la voluntat del xef de crear una proposta diferenciada. L’equip treballa els menús com un conjunt: pensa els plats, les combinacions i l’ordre en què arriben a taula perquè el comensal només s’hagi de preocupar de gaudir.
Aquest plantejament també es trasllada a la sala. El restaurant aposta per deixar espai entre les taules i crear un ambient relaxat, amb la voluntat que els àpats no es converteixin en una experiència accelerada.
La vinculació familiar de l’equip amb Barcelona i l’Empordà va acabar situant el projecte a Viladamat. L’entorn, la calma i l’oportunitat de trobar-hi l’espai adequat van fer decantar la balança. Serra considera que aquesta ubicació encaixa amb la filosofia del restaurant: una cuina creativa que demana temps, tranquil·litat i predisposició a descobrir combinacions noves.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.