Teatre Mutis: “A la Fira d’Indians, comencem en una taverna i acabem en una taverna”

Per
Ràdio Capital
-

Teatre Mutis s’ha convertit en un dels grups habituals de la Fira d’Indians de Begur. En aquesta 21a edició, la companyia torna a la plaça de la Vila amb una proposta que barreja teatre, havaneres, sardanes, ball i participació del públic.

En una entrevista al programa Especial Fira d’Indians 2026 de Ràdio Capital, Pere i Josep, membres de Teatre Mutis, han explicat que enguany el seu espectacle s’adapta al fil conductor de la fira, dedicat a les veles i el vent.

La representació arrenca amb un petit esquetx ambientat en una taverna indiana. Un pescador hi arriba després d’haver patit mal temps al mar i, a partir d’aquí, comença una escena que ràpidament deixa pas a una cantada d’havaneres i a la interacció amb els visitants.

L’objectiu és clar: fer que el públic no sigui només espectador, sinó que formi part de la festa.

El públic marca cada representació

Una de les particularitats de l’espectacle és que una part important no segueix cap guió tancat. Els membres encarregats d’animar, ballar i interactuar amb els assistents improvisen en funció de la resposta que obtenen.

“Improvisem contínuament en funció de com veiem la gent i com ens respon”, expliquen.

Aquesta fórmula fa que cada sessió sigui diferent. Durant una de les actuacions, per exemple, van proposar ballar sardanes sense saber que bona part dels assistents eren francesos. Tot i no conèixer els passos, el públic es va acabar integrant i va completar la rotllana.

També hi ha lloc per a situacions inesperades. Durant la inauguració, el grup va fer participar l’expresident de la Generalitat Artur Mas en una escena improvisada en què buscaven algú capaç de dirigir uns terrenys imaginaris que anaven “del cap de Creus fins al delta de l’Ebre”.

Segons expliquen els membres del grup, tant les autoritats com el públic acostumen a entrar ràpidament en el joc.

Havaneres, sardanes i la barreja entre Catalunya i les Antilles

L’espectacle de Teatre Mutis també reflecteix una de les essències de la Fira d’Indians: el contacte entre la cultura catalana i l’antillana.

El repertori incorpora havaneres i cançó de taverna, però també sardanes, valsos i altres elements de la cultura popular catalana.

Per al grup, aquesta combinació és coherent amb la història de Begur i amb l’origen mateix de la fira. Els indians van establir vincles amb Cuba i altres territoris de les Antilles i l’Amèrica Central, però la seva història també està profundament arrelada al municipi.

“Passeges per Begur i veus aquestes cases que t’estan dient coses. Ha de sortir la part catalana, la part begurenca i la part antillana”, remarquen.

Aquesta convivència de cultures ha estat present, expliquen, des de les primeres edicions de la Fira d’Indians.

Un grup vinculat a la fira des dels seus inicis

Teatre Mutis va néixer formalment l’any 2017, i una de les seves primeres activitats va ser precisament la participació en la Fira d’Indians.

La vinculació dels seus membres amb la festa, però, ve de molt abans. Alguns ja hi participaven des de les primeres edicions, quan encara no ho feien sota el nom de Teatre Mutis.

A més de la Fira d’Indians, el grup organitza altres propostes durant l’any, entre les quals destaca un pessebre teatralitzat per Nadal, que combina escenes tradicionals del pessebre amb elements dels Pastorets.

El grup també compta amb Mutis Jove, una secció que busca incorporar nois i noies al món del teatre.

Els membres reconeixen que captar joves no sempre és fàcil, però assenyalen que la Fira d’Indians és una porta d’entrada especialment atractiva perquè les actuacions són festives, dinàmiques i no requereixen el mateix volum d’assajos que una obra teatral convencional.

Una festa que també es viu des de dins

Per a Teatre Mutis, un dels grans atractius és precisament el component social. Els assajos i les actuacions no es plantegen només com una feina teatral, sinó com una manera de trobar-se, compartir estones i passar-s’ho bé.

“Aquí és divertit, disfrutem molt”, expliquen.

Durant la Fira d’Indians, el grup actua principalment a la Taverna Indiana de la plaça de la Vila, amb sessions de prop de dues hores. A més, aquest any incorporen una nova activitat: una trobada a l’Ajuntament amb la família indiana, on els visitants poden fer-se fotografies amb els personatges.

Una proposta que resumeix bé l’esperit de Teatre Mutis dins la festa: trencar la distància entre actors i públic i convertir els carrers de Begur en un gran escenari compartit.

Andreu Peñalver: “La Fira d’Indians allarga l’agost a Begur”

Per
Ràdio Capital
-

Begur viu aquest cap de setmana la 21a edició de la Fira d’Indians, una cita plenament consolidada en el calendari festiu i turístic del municipi. Enguany, la programació gira al voltant del mar i la vela, dos elements estretament vinculats a la història dels begurencs que van marxar a fer fortuna a Amèrica.

En una entrevista concedida al programa Especial Fira d’Indians 2026 de Ràdio Capital, el regidor de Promoció Econòmica, Turisme i Hisenda de Begur, Andreu Peñalver, ha explicat que cada edició intenta trobar una temàtica relacionada amb el passat indià del municipi.

En aquest cas, el vincle és especialment directe: els indians feien el viatge cap a Amèrica per mar. A partir d’aquesta idea, la fira desplega conferències, tallers, visites i activitats que permeten acostar-se a la realitat històrica d’aquella època.

“Intentem buscar temàtiques que facin que el programa ens transporti al que va passar en aquell moment”, explica Peñalver.

Activitats durant tot el dia

El regidor recomana als visitants no intentar abraçar tot el programa de cop, sinó escollir les activitats que més els interessin i combinar-les amb una passejada pel centre de Begur.

Entre els espais destacats hi ha el Casino Cultural i el Centre d’Interpretació, així com les visites guiades que s’ofereixen en diferents idiomes: català, castellà, anglès i francès.

Una de les principals novetats d’aquesta edició és la incorporació de dues visites guiades amb interpretació en llengua de signes catalana, gràcies a una col·laboració amb l’Associació de Sords del Baix Empordà. Peñalver considera que és un primer pas que pot permetre ampliar aquest tipus d’iniciatives en futures edicions.

La programació també inclou propostes per a la mainada, tallers, conferències, música i activitats gastronòmiques.

Entre els moments destacats del dissabte hi ha l’arribada de la Indiana Blanca López Valdés a Sa Tuna, abans de la recepció institucional a l’Ajuntament.

A la plaça de la Vila, la Taverna Indiana combina ambient festiu, gastronomia i havaneres, mentre que durant la tarda i el vespre els espectacles als balcons aporten un altre dels elements característics de la festa.

El parc de l’Arbreda concentra una part important de les activitats més lúdiques, amb espais per ballar, menjar i gaudir de l’ambient de la fira.

Una festa que ja és coneguda més enllà de Begur

Després de més de dues dècades, la Fira d’Indians s’ha convertit en una de les grans cites de Begur. Peñalver destaca especialment la capacitat de l’esdeveniment per atreure públic procedent de fora del municipi.

El regidor posa com a exemple els autocars que arriben des de Barcelona amb visitants vestits seguint el codi de vestimenta de la fira, majoritàriament de blanc i amb indumentària inspirada en l’època indiana.

Aquesta implicació del públic és, segons Peñalver, una mostra de fins a quin punt l’esdeveniment ha aconseguit construir una identitat pròpia.

També reivindica la importància de la ràdio a l’hora de donar projecció a la festa. En aquest sentit, destaca la col·laboració de Ràdio Capital i Ràdio Begur per fer arribar l’ambient de la Fira d’Indians més enllà de les fronteres del municipi.

La Fira com una extensió de la temporada

Peñalver considera que la Fira d’Indians també té un paper important des del punt de vista econòmic i turístic. El regidor la defineix com “la cinquena o la sisena setmana d’agost”, perquè permet prolongar l’activitat turística quan tradicionalment ja comença a baixar la intensitat de l’estiu.

L’Ajuntament vol poder mesurar amb més precisió aquest impacte. Per això ha incorporat una eina basada en intel·ligència artificial que ha de permetre obtenir dades sobre l’efecte econòmic de la Fira d’Indians i d’altres esdeveniments celebrats durant l’any.

La previsió és disposar de dades més concretes a finals de setembre i poder fer comparacions amb els registres de 2025.

El repte de gestionar l’èxit turístic

En un segon pla, l’entrevista també ha abordat el debat sobre la pressió turística que viu Begur durant els mesos centrals de l’estiu.

El municipi té poc més de 4.100 habitants empadronats, però durant determinats caps de setmana d’agost pot arribar a concentrar entre 30.000 i 40.000 persones.

Peñalver admet que “a l’agost hem tocat sostre” i considera necessari continuar treballant per repartir millor l’activitat turística durant l’any. La dificultat per aparcar, l’accés a les platges o l’increment de les necessitats de neteja són alguns dels efectes que genera aquesta concentració.

Tot i això, assegura que Begur ja ha avançat molt en la desestacionalització i que actualment rep visitants des de la primavera fins ben entrada la tardor.

En aquest context, la Fira d’Indians torna a actuar com una de les grans eines de projecció del municipi i com una cita capaç de mantenir l’activitat turística i cultural més enllà del pic tradicional de l’estiu.

Les altres noticies de la setmana amb Dani Cortés a DE CAP A CAP.

Per
Joan Bosch
-

 

 

 

 

 

Can Genís prepara una nova programació d’activitats per a la tardor a Palafrugell

Per
Redacció
-
Can Genís

Can Genís ja té preparada la programació d’activitats per als mesos d’octubre, novembre i desembre. L’equipament juvenil de l’Ajuntament de Palafrugell oferirà propostes de lleure, cultura, formació, creativitat i benestar. La major part de les activitats s’adrecen als adolescents i joves del municipi. També hi haurà algunes propostes obertes a persones adultes.

Els videojocs protagonitzaran una de les primeres cites del trimestre. Can Genís organitzarà una tarda de videojocs el 17 d’octubre, entre les sis de la tarda i les deu de la nit. Els participants podran provar diferents videojocs i competir en un torneig de Rocket League. L’activitat serà gratuïta i estarà destinada a joves d’entre 16 i 29 anys.

La fotografia també tindrà un paper destacat durant la tardor. Revela’t oferirà set sessions durant els mesos de novembre i desembre. El taller serà gratuït i s’adreçarà a joves d’entre 14 i 17 anys. Els participants aprendran a crear històries amb imatges i treballaran amb càmeres i telèfons mòbils. El taller també aprofitarà el plató de Can Genís per experimentar amb diferents tècniques fotogràfiques.

La programació incorpora igualment una proposta sobre mobilitat internacional. El taller Prepara’t per marxar se celebrarà el 21 d’octubre i s’adreçarà a joves d’entre 16 i 29 anys. La sessió presentarà opcions de voluntariat, camps de treball i feina a l’estranger. Els participants també aprendran a preparar un currículum amb el model europeu Europass i una carta de motivació en anglès.

El benestar ocuparà un altre espai important de la programació. Can Genís oferirà un nou curs de ioga entre octubre i novembre, amb vuit sessions entre el 7 d’octubre i el 25 de novembre. Les classes treballaran el moviment conscient i l’escolta del cos. També buscaran reduir les tensions físiques. El curs estarà obert tant a joves com a persones adultes.

L’Espai Jove també recupera els tallers gratuïts de cuina per a joves de 12 a 16 anys. La primera sessió tindrà lloc el 29 d’octubre i estarà dedicada als productes de tardor, amb la carbassa i els bolets com a protagonistes. El taller de novembre se centrarà en Es Niu, un dels plats més característics de la cuina de Palafrugell. La proposta de desembre estarà dedicada a la pastisseria de Nadal, amb galetes decorades i torrons.

La vessant artística inclourà un curs de ceràmica per a joves d’entre 14 i 29 anys. Les sessions es faran els dilluns durant els mesos d’octubre, novembre i desembre. Can Genís mantindrà també els cursos de dibuix i pintura. Hi haurà grups adaptats a diferents edats, des dels vuit anys fins a les persones adultes.

La cultura popular tornarà a tenir presència amb una nova edició de l’Escola de Carrossaires. La iniciativa permet aprendre tècniques de disseny i escultura vinculades a una de les tradicions més arrelades de Palafrugell. Les sessions es faran els dijous d’octubre i novembre a Can Genís i a la Nau dels Carrossaires. L’Associació de Colles de Festes de Primavera organitza la proposta.

L’Espai Jove també tornarà als carrers amb Jocs al Barri, una iniciativa per a joves d’entre 12 i 16 anys. Les trobades tindran lloc el 20 d’octubre, el 17 de novembre i el 15 de desembre. Cada jornada oferirà jocs i activitats dirigides. La proposta busca crear nous punts de trobada i acostar el lleure juvenil als barris de Palafrugell.

Dues exposicions durant la tardor

La programació cultural de Can Genís inclourà també dues exposicions fotogràfiques. La primera és Vides creuades, de la fotògrafa Marina Bakalulis, i es podrà visitar fins al 15 d’octubre. L’exposició retrata cinc persones de cinc continents que viuen actualment a Palafrugell. Les fotografies expliquen trajectòries personals diferents, però totes comparteixen ara un mateix municipi. L’autora combina imatges en blanc i negre amb fotografies en color per representar les històries individuals i els punts de trobada.

La segona exposició arribarà el 24 d’octubre i es podrà visitar fins al 18 de novembre. La mostra porta per títol L’accés a l’aigua a Malawi i Kènia i és obra de l’entitat Active Africa. L’exposició mostra la situació de diferents comunitats i posa el focus en les dificultats per accedir a l’aigua potable. També aborda els efectes del canvi climàtic i les conseqüències sobre l’educació, la igualtat i el desenvolupament econòmic.

Inscripcions obertes

Can Genís ja permet consultar tota la programació i les condicions de cada activitat. La informació està disponible al portal cangenis.cat/programacio. Aquest espai recull les dates, els horaris, les edats i els preus. També permet consultar els passos necessaris per formalitzar les inscripcions. Can Genís ofereix més informació al telèfon 972 61 31 04 i al correu cangenis@palafrugell.cat.

Les novetats tecnològiques de la setmana amb Martí Saguer a DE CAP A CAP.

Per
Joan Bosch
-

 

 

Les propietats de l’Església al Baix Empordà i el seu desconeixement

Per
Aniol Rossell
-

L’any 2018, l’Ajuntament de Bellcaire d’Empordà buscava informació per celebrar el centenari de la declaració del seu castell com a “monument historicoartístic” quan va descobrir que l’església del castell havia estat inscrita al registre de la propietat en nom del Bisbat de Girona. Tot i que l’Ajuntament de Bellcaire va recuperar judicialment l’església l’any 2022, no és l’únic cas similar a Catalunya: segons la Generalitat, 3.722 propietats han estat immatriculades per l’Església arreu de Catalunya entre els anys 1946 i 2015. Però què és exactament immatricular?

Per entendre-ho, cal remuntar-se als principis del segle XIX. Després d’un llarg període de conflictes entre l’Estat i l’Església, l’administració estatal va decidir, com a represàlia, prendre molts béns a l’Església per després posar-los al mercat, el que es coneix com a desamortitzacions. Més endavant, l’any 1851, Espanya buscava reconciliar-se amb el Papat, així que va signar un concordat per millorar les relacions, en el qual s’obria la porta a què l’Església pogués fer llistes de béns “a recuperar”. Posteriorment, l’any 1946, el franquisme va canviar la Llei Hipotecària, posant al mateix nivell l’administració de l’Estat i l’Església catòlica, mantenint un privilegi històric del segle XIX, que va perdurar fins a l’any 2015. Això, a efectes pràctics, implicava que el bisbe de cada diòcesi obtenia els mateixos poders que un notari, permetent-li poder inscriure sense títol de propietat molts terrenys i propietats que consideraven propis al registre; només es requeria una «autocertificació» del bisbe declarant que l’Església havia fet servir aquella propietat «des de temps immemorials» sense que ningú la reclamés. Aquestes propietats van ser immatriculades, és a dir, van ser inscrites per primera vegada al registre de la propietat. Tot i això, immatricular llocs de culte (esglésies, capelles…) mitjançant aquests mètodes va estar prohibit fins al 1998, sota el govern d’Aznar.

En el cas del Baix Empordà, el Bisbat de Girona hi té immatriculades un total de 41 propietats, que es divideixen en 29 temples, 5 conjunts eclesiàstics, una capella, 5 terrenys rústics i un terreny urbà. Així doncs, gairebé un 15% de les propietats de l’Església al Baix Empordà són terrenys (en lila al mapa) i, la resta, llocs de culte (en blau al mapa).

Font: Generalitat de Catalunya (1946 – 2015)
Nota: En el cas dels terrenys, s’indica només el municipi on es troben, i no la seva ubicació exacta.

Les immatriculacions de l’Església han estat especialment polèmiques per diversos motius. Primer de tot, cal tenir en compte que moltes d’aquestes propietats s’han obtingut per “usucapió”, o, el que és el mateix, demostrant que, havent fet servir la propietat durant molt temps, ningú l’ha reclamada. Molts s’hi oposen, perquè això significaria que l’Església hauria pres possessió de béns que realment no eren seus; alguns d’aquests, per exemple, són infraestructures edificades o mantingudes pels habitants del poble o ciutat. A més, aquí s’hi afegeix el fet que el Bisbat, després “d’autoassignar-se” una propietat, podria vendre-la i generar benefici econòmic, especialment pel que fa a terrenys.

A part, també ha estat criticada la falta de transparència. De fet, només coneixem les dades que ha facilitat la Generalitat sobre les immatriculacions fetes entre 1946 i 2015, ja que descobrir la totalitat de les propietats de l’Església és una tasca inabastable per un ciutadà normal i corrent. Per poder-ho fer, caldria revisar el propietari de totes les finques una per una, complint sempre els estrictes requisits per considerar-se “interès directe”. Aquests estan establerts a l’article 53 de la Llei del Cadastre Immobiliari: ser-ne hereu o successor, viure-hi de lloguer, tenir dret d’usdefruit, ser propietari d’una parcel·la veïna o tenir un permís especial de l’Estat o del propietari. Així doncs, l’interès periodístic queda totalment descartat dintre d’aquest context.

123...7.156Pàgina 1 de 7.156