El passat divendres es van lliurar els premis T de la Fundació Jordi Comas, en el decurs del memorial que es celebra cada any, des de la seva mort el 2012, al voltant de la data de Sant Jordi, per recordar aquest entranyable homenot del mon de l’hostaleria i el turisme.
Son uns premis que reconeixen la bona feina feta per persones i entitats, a favor del país, però sobretot a aquells que s’han significat especialment a la comarca del Baix Empordà.
Els guardonats foren en Miquel Noguer, president de la Diputació i del Patronat de turisme Costa Brava-Girona, pel seu compromís amb l’activitat turística: la DO. Empordà que acaba de complir 50 anys d’activitat, el músic i compositor de sardanes Josep Cassú i la família Casellas Grassot del hotel restaurant Casamar de Llafranc.
Tots ben merescuts, però deixeu-me posar l’accent en aquest darrer guardó, que posa de manifest una trajectòria llarga i exitosa que després de setanta anys ha incorporat ja a una quarta generació.
També l’haurien pogut rebre la família Boix de l’hotel Sant Roc de Calella, establiment que també s’inaugurà el 1955, com el Casamar, o tants altres que amb poc coneixement i un enorme coratge i esforç, van generar una oferta turística compromesa i reconeguda que va portar a la Costa Brava Central a guanyar-se un enorme prestigi fonamentat en la qualitat, el tracte i la gastronomia.
Un model que tot i aquestes honroses excepcions citades, sembla anar camí de la desaparició per donar pas a una proposta impersonal, sense arrelament i sense identitat.
La mateixa que podem trobar a S’Arenal, a Benidorm o a Fuengirola.
