Mushka torna a l’estudi i dona pistes sobre nova música
Després d’un any més discret en l’àmbit musical, Mushka ha tornat a posar-se davant dels micròfons. La cantant ha revelat a través de les xarxes socials que ha passat onze dies treballant en música nova, en una sessió d’estudi que ha reunit diversos noms destacats de l’escena catalana.
Irma Farelo ha compartit una fotografia amb els productors Roots i Lluís Cabot, conegut artísticament com Akaluigi, en què també apareixen Guillem Gisbert i Maria Jaume. La imatge ha anat acompanyada d’un missatge en què l’artista assegura que aquests dies ha estat fent “música, només coses serioses”.
El retorn a l’estudi arriba després que Mushka decidís reduir el ritme de feina i aparicions públiques. Un cop finalitzada la gira de presentació de Nova bossa, publicat el 2025, l’artista va anunciar una pausa dels escenaris i del ritme de publicacions que havia mantingut des de l’inici de la seva trajectòria.
En només dos anys, Mushka havia encadenat Tas loko Mixtape (2023), el seu primer treball autoeditat, i SexySensible (2024), abans de publicar Nova bossa l’any passat. Ara, tot apunta que l’artista ha tornat a activar la seva faceta creativa.
A través de les històries d’Instagram, Farelo també ha mostrat alguns moments d’aquest període de treball. Entre les imatges i vídeos compartits hi apareixen Alosa, treballant amb un pandero quadrat sobre una base electrònica i veus, i Ciutat, el duet de música electrònica i producció.
També hi ha aparegut Bexnil, amb qui Mushka sembla haver estat experimentant en una nova producció. En un dels fragments es pot escoltar la veu de l’artista avançant una possible idea per a una nova cançó, amb una descripció sonora marcada per l’arribada de la nit i una sensació de moviment a càmera lenta.
Les sessions també han comptat amb la participació de Greta Farelo, germana de Mushka, enregistrant veus, així com Paula Farelo i l’artista Ouineta, parella de la cantant.
De moment, Mushka no ha confirmat si aquest treball acabarà convertint-se en un nou disc, un EP o una sèrie de cançons independents. El que sí que queda clar és que, després d’un any de pausa, l’artista ja torna a treballar en música nova.
L’artista també ha estat notícia aquest dilluns després de confirmar-se la seva actuació al Primavera Sound 2027.
Aquest dilluns, 5 d’octubre, es va celebrar el Dia Mundial de l’Arquitectura. Però què reivindiquem exactament amb aquesta jornada?
Quan pensem en arquitectura, sovint ens venen al cap edificis singulars: obres fàcils de fotografiar, publicar, gravar i explicar. Però és molt més que això. És tot allò que ens envolta i que, gairebé sense adonar-nos-en, condiciona la manera com vivim.
L’arquitectura és un servei públic. És construir el nostre territori, gestionar-lo i tenir-ne cura. Ésprojectar espais pensats per a les persones, vetllar pels nostres edificis, conservar-los, rehabilitar-los i donar-los noves vides. És el carrer per on caminem, la plaça on ens trobem, l’ombra d’un arbre, un banc o una porxada. És també l’escola i, evidentment, casa nostra.
Aquest any, el Dia Mundial de l’Arquitectura ha posat l’habitatge al centre, amb una idea clara: l’habitatge és un dret humà. Una llar no és només una suma de metres quadrats. És el lloc on transcorre una part essencial de la nostra vida; on creixem, estimem, discutim, celebrem i construïm records. I avui, davant les dificultats d’accés a l’habitatge, aquesta dimensió social de l’arquitectura és més evident que mai.
Els espais que habitem acaben formant part de la nostra memòria. Les llars guarden la més íntima; els carrers, les places, els pobles i els paisatges, la col·lectiva. Tot plegat contribueix a definir la nostra identitat.
A les comarques de Girona aquesta memòria construïda pren formes molt diverses: de la portalada romànica de Santa Maria de Ripoll a la nau gòtica de la catedral de Girona; dels pobles de la Cerdanya als nuclis de l’Empordà i de la Costa Brava; de l’arquitectura popular a les obres contemporànies que han assolit reconeixement internacional. Però la bona arquitectura no és només la que admirem. És també —i sobretot— la dels espais que formen part de la nostra vida quotidiana.
És precisament en aquesta arquitectura on es concentren avui alguns dels principals reptes que tenim al davant. Necessitem habitatge assequible, rehabilitar el parc existent, adaptar els nostres pobles i ciutats al canvi climàtic, millorar l’espai públic i continuar transformant el territori amb responsabilitat.
Girona té molts motius per celebrar el Dia Mundial de l’Arquitectura. I cal fer-ho any rere any: felicitant-nos pel que hem sabut construir, però també vetllant pel que queda per fer.
Perquè la qualitat dels espais que habitem té un impacte directe en la qualitat de les nostres vides.
Inundacions Platja d'Aro imatge d'ACN octubre 2026
L’alcalde de Platja d’Aro, Maurici Jiménez, ha demanat enderrocar els dos ponts sobre el Ridaura i construir-los sense pilars damunt la llera per evitar que el riu es desbordi i puguin reviure’s situacions com la d’aquest diumenge. Jiménez explica que, de fet, aquesta obra està pendent des del 2009 i, tot i que li consta que ara la Generalitat ja n’està redactant el projecte, demana accelerar-lo. «Necessitem poder respondre millor a aquestes situacions», diu en referència a l’aiguat. Al municipi, aquest dilluns, els Bombers treballen per treure l’aigua acumulada als soterranis de la zona d’Aro Gran. També al Baix Empordà, entre les afectacions, a Santa Cristina d’Aro l’aiguat ha desfalcat dues cases de la urbanització Rosamar.
A la zona d’Aro Gran de Platja d’Aro, a tocar del Ridaura, els Bombers, els ADF i Protecció Civil porten hores treballant. Aquí, després que el riu sortís de mare, es van inundar aparcaments soterranis, trasters i l’aigua també va entrar en algunes plantes baixes. És el que hi ha passat a Xavier Sánchez, que hi té un apartament.
«Un veí ens va trucar perquè vivim a Barcelona, però ahir no podíem moure’ns; ens hem trobat danys a totes les portes, pertinences afectades i portem tres hores netejant», explicava. «El problema també és que tota la llera del Ridaura és plena de vegetació i canyes, i això també frena l’aigua», hi afegia.
Al costat d’un bloc d’apartaments, els Bombers s’afanyaven aquest matí a estendre mànegues, engegar motors i bombejar l’aigua que n’havia inundat tots els trasters. «Per sort a casa no va passar res, però tot el traster està negat i hi haurà força coses que haurem de llançar», explica un dels veïns, David Gayà. Recorda que, a dins dels trasters comunitaris, l’aigua va arribar a assolir una altura d’uns 1,80 metres.
L’alcalde de Platja d’Aro, Maurici Jiménez, explica que mica en mica intenten anar recuperant la normalitat. A banda dels trasters i aparcaments negats a Aro Gran, situacions que defineix com a «relativament greus», Jiménez també explica que va entrar aigua en alguns comerços del tram sud de l’avinguda S’Agaró o també de la desembocadura del Ridaura. A més, en alguns equipaments públics també es va filtrar aigua o han patit degoters.
«Treballem per anar-ho solucionant tot», explica. I al costat de les feines de neteja -també, retirada de fang- l’alcalde admet que el temporal d’aquest diumenge ha tornat a posar damunt la taula la necessitat d’actuar a l’àmbit del Ridaura. Explica que el riu ja va sortir de mare el 2005, i que arran d’aquelles inundacions, quatre anys més tard el Ridaura es va canalitzar amb formigó a banda i banda.
Enderrocar i refer els dos ponts
Però aquell projecte també tenia una segona pota. «A més d’ampliar la llera del riu, també calia fer-ho amb els dos ponts que el creuen; el de l’avinguda S’Agaró i el del carrer Tramuntana», subratlla l’alcalde. El primer és més a tocar de la desembocadura; i el segon, del parc dels Estanys.
Maurici Jiménez concreta que els dos ponts són més estrets que la canalització del Ridaura (l’estructura es recolza en part sobre les parets de formigó) i, a més, també tenen pilars intermitjos damunt el curs del riu. «Això fa que estrenyin i taponin el recorregut de l’aigua», concreta l’alcalde. A més, Jiménez explica que la canalització del Ridaura es va fer amb un període de retorn de 100 anys, i que n’han passat 21 i el riu ha tornat a desbordar-se.
«Tot això fa que demanem que s’acceleri aquest projecte; és a dir, que s’enderroquin els dos ponts i que es tornin a refer sense pilars», precisa Jiménez. A l’alcalde, de fet, li consta que la Generalitat ja n’està redactant els projectes, però reitera que «allò que cal és dur-los a terme el més ràpid possible».
Per últim, Jiménez explica que la nova passera que s’ha projectat damunt el curs del Ridaura, a tocar de la desembocadura i que donarà continuïtat al passeig marítim, no ha de suposar problemes. Precisament, perquè volarà damunt del riu i no s’hi recolzarà amb pilars a la llera.
Cases desfalcades a Rosamar
L’aiguat d’aquest diumenge també ha deixat afectacions a Santa Cristina, un altre dels pobles de la Vall d’Aro. El carrer Cavall Bernat de la urbanització privada Golf Costa Brava es va inundar, l’aigua va entrar al pavelló municipal, les pluges també han afectat una passera del carril bici que creua la riera Malvet i, sobretot, a la urbanització Rosamar, han descalçat dues cases del carrer Garbí.
De fet, a la carretera que porta fins a la urbanització vorejant la costa, hi ha força punts amb esllavissades. Aquest matí, els Bombers i la Policia Local han anat fins a Rosamar a revisar l’estructura dels dos habitatges desfalcats (que des d’ahir estan precintats). «L’aigua es va endur terra, i com que les parcel·les són en pendent, va endur-se’n part del fonament», concreta l’alcalde, Josep Xifre.
El propietari d’una de les dues cases, David Azorín, explica que la matinada de diumenge, mentre dormien, van escoltar un «terrabastall molt gran» i que, quan va sortir, va veure que l’estrèpit es devia al fet que part del talús havia cedit amb l’aiguat. Ell viu tot l’any aquí, i l’altra casa afectada del mateix carrer és una segona residència.
«Ahir al matí el meu nebot ja ens va dir que sortíssim, perquè els fonaments es trobaven a la vista; hem dormit a un hotel i avui hem vingut a veure si hi podem tornar, però tot apunta a què no serà possible», concretava. A més, Azorín precisa que, si el seu habitatge s’ensorra, també hi ha perill per les cases i pisos que es troben més a baix.
L’alcalde de Santa Cristina d’Aro explica que s’estan valorant les afectacions als dos habitatges -en paral·lel a les asseguradores- també per veure quins passos es poden fer des del consistori. A Rosamar, que tampoc està recepcionada, part de la urbanització també es va quedar sense llum arran de la tempesta.
Protecció Civil ha enviat aquest dilluns una alerta als mòbils de Santa Cristina d’Aro, Castell d’Aro, Platja d’Aro, S’Agaró i Sant Feliu de Guíxols pel risc d’increment del riu Ridaura i dels barrancs propers. L’avís demana extremar les precaucions davant l’episodi de fortes pluges.
El missatge enviat als telèfons de la zona demana a la població protegir-se a l’interior dels edificis i evitar els desplaçaments. Protecció Civil també recomana no accedir a soterranis ni acostar-se a zones baixes mentre es mantingui la situació de risc.
L’alerta posa una atenció especial en la possible crescuda del riu Ridaura i dels barrancs propers. L’avís afecta municipis situats al sud del Baix Empordà.
Protecció Civil també ha indicat com actuar davant una possible entrada d’aigua als edificis. En aquesta situació, la recomanació és pujar a les plantes superiors i mantenir-se allunyat dels espais situats a les cotes més baixes.
L’avís insisteix especialment en la necessitat d’evitar els desplaçaments. També demana no entrar en soterranis o altres espais baixos davant el risc que l’aigua hi pugui arribar amb rapidesa.
Protecció Civil manté aquestes recomanacions com a mesura preventiva davant l’increment del Ridaura i dels cursos d’aigua pròxims. En cas de trobar-se en una situació de perill, la població ha de contactar amb el servei públic d’emergències.
La Bisbal d’Empordà acollirà aquest diumenge una jornada de mobilització en suport al poble palestí amb una marxa i diverses activitats culturals i reivindicatives. La programació començarà al matí i s’allargarà fins a la tarda en diferents punts del municipi.
La convocatòria està impulsada per diversos col·lectius de la Bisbal i d’altres municipis gironins. Entre els organitzadors hi ha grups de suport a Palestina, entitats veïnals, col·lectius socials i organitzacions sindicals.
La jornada forma part d’una mobilització internacional prevista entre el 9 i l’11 d’octubre. L’Aliança Global per Palestina ha convocat accions durant aquest cap de setmana en diferents països, amb una jornada central de mobilització el 10 d’octubre.
A la Bisbal, les activitats començaran a dos quarts d’onze del matí a la rotonda de l’entrada nord del municipi. Des d’aquest punt, una marxa reivindicativa sortirà a les onze en direcció al passeig Marimon Asprer.
La resta de la programació es concentrarà principalment en aquest passeig. A dos quarts de dotze començarà un taller d’estels i pancartes destinat als infants. Al migdia hi haurà una xerrada sobre el sionisme a Catalunya a càrrec de Josep Maria Navarro, membre d’una entitat catalana de solidaritat internacional.
La jornada continuarà a la una amb una intervenció d’un grup de veïns de la Bisbal. A les dues començarà una arrossada popular organitzada per l’Ateneu Llibertari Paquita.
La cultura i la música tindran protagonisme durant la tarda. A partir de les tres hi haurà poesia, concerts i un espai de participació obert al públic.
Hamza El Chlouchi llegirà textos del seu poemari Palestina Eterna. La programació musical comptarà amb Cabaret, Mazoni i Xabibi. La jornada acabarà a les cinc de la tarda amb una trobada entre diferents grups de suport al poble palestí.
La convocatòria coincideix amb el primer aniversari de les concentracions setmanals de solidaritat amb Palestina impulsades en diferents municipis gironins. Segons els organitzadors, aquestes mobilitzacions s’han celebrat cada dissabte en poblacions com la Bisbal, Celrà, la Pera i Torroella de Montgrí.
Durant aquest període, els col·lectius han organitzat xerrades, debats, projeccions i parades informatives. A la Bisbal també s’han fet activitats culturals, murals, iniciatives educatives i actes relacionats amb la situació a Palestina.
Els organitzadors expliquen que aquestes accions tenen com a objectiu mantenir la solidaritat amb el poble palestí i denunciar vulneracions dels drets humans. També reclamen una resposta de la comunitat internacional i conviden la ciutadania de la Bisbal i de les comarques gironines a participar en la jornada.
Les guerres i els conflictes internacionals generen una gran quantitat d’informació, especialment durant les primeres hores o dies després que esclati una crisi. Els mitjans de comunicació activen cobertures especials, les xarxes socials s’omplen de continguts i l’interès de la ciutadania creix davant d’uns fets que sovint evolucionen en qüestió d’hores o, fins i tot, minuts.
En els moments inicials, però, la velocitat de la informació també pot dificultar-ne el tractament rigorós. Cal contrastar molt bé les fonts, les informacions i verificar les imatges per tal d’oferir una bona cobertura informativa.
Això planteja un dels grans reptes del periodisme en situacions de conflicte: com informar ràpidament sense renunciar al rigor?
Quan esclata un conflicte, la informació s’accelera
L’inici d’una guerra o d’una escalada de violència acostuma a concentrar una gran quantitat d’atenció mediàtica. Els informatius obren amb les últimes novetats, les edicions digitals actualitzen constantment les seves notícies i les xarxes socials es converteixen en una font immediata d’informació on sovint es difonen continguts esbiaixats o falsos.
Aquest volum de continguts pot generar sobreinformació. La ciutadania rep constantment noves dades, declaracions, imatges i vídeos, però no tota aquesta informació té el mateix grau de fiabilitat ni aporta necessàriament una millor comprensió del conflicte.En aquest context, una de les principals funcions del periodisme és seleccionar i contextualitzar amb l’objectiu de facilitar la comprensió del que està passant.
Informar enmig de la incertesa
Els primers moments d’un conflicte també són especialment complexos des del punt de vista de la verificació. Les informacions poden procedir directament dels governs i dels exèrcits implicats, d’organitzacions internacionals, de periodistes sobre el terreny o de testimonis.
Cada font pot oferir una part de la realitat i, en alguns casos, tenir interessos propis. Per això, contrastar les informacions i identificar-ne l’origen és especialment important.
Les xarxes socials han afegit una nova dificultat. Un vídeo gravat en un altre conflicte o anys enrere pot presentar-se com una imatge dels fets actuals i arribar a milers de persones abans que els mitjans hagin pogut comprovar-ne l’autenticitat. En aquests moments, l’arribada de la intel·ligència artificial també suposa un repte per la professió periodística.
Per als periodistes, això implica treballar amb eines de verificació i, sobretot, saber reconèixer allò que encara no es pot confirmar. Explicar que una informació no està verificada també és informar.
El risc de perdre el context
La pèrdua de pes mediàtic d’un conflicte també pot provocar que la ciutadania perdi part de la perspectiva sobre la seva evolució.
Una guerra no es desenvolupa només a través dels grans episodis que ocupen les portades. També hi ha desplaçaments de població, conseqüències humanitàries, destrucció d’infraestructures, impactes econòmics, processos diplomàtics i canvis polítics que poden produir-se durant mesos o anys.
Mantenir aquesta cobertura requereix, per tant, anar més enllà de l’actualitat immediata.
El periodisme internacional també pot explicar què passa quan les càmeres deixen de ser presents, donar continuïtat a les històries i recuperar els antecedents que permeten entendre l’evolució d’un conflicte.
Formar-se per informar
Com expliquem una guerra quan acaba d’esclatar? Com distingim informació de propaganda o desinformació? I com mantenim l’interès periodístic quan un conflicte deixa d’ocupar les portades? Com cataloguem un conflicte com a genocidi, com a invasió o com a guerra?
Aquestes són algunes de les qüestions que es posaran sobre la taula a la sessió dedicada a guerres i conflictes internacionals de la primera jornada Eines per explicar el món, organitzada per Ràdio Capital de l’Empordà, que comptarà amb les veus expertes dels periodistes de la secció d’internacional de 3Cat, Joan Roura i Roser Oliver, i de la corresponsal d’El Periódico al Pròxim Orient, Andrea López-Tomàs.
Aquesta serà l’última de les quatre taules que es faran durant la jornada Eines per explicar el món que se celebraran dissabte 7 de novembre de 2026 a l’Auditori del Centre Cultural La Mercè de Girona i concentraran en un sol dia diversos espais de debat i aprenentatge. Cal fer inscripció prèvia a la jornada a través d’aquest enllaç. Les places són limitades.
