La Generalitat premia la botiga Sala Puig de Pals (Ca la Juaquima) pels seus més de 120 anys d’història

Per
Ràdio Capital
-
Rosa Sala, Carles Pi i Joan Sala recollint el guardó - Sala Puig

La botiga Sala Puig de Pals ha rebut un dels Premis Nacionals als Establiments Comercials Centenaris, que concedeix la Generalitat de Catalunya. El guardó reconeix els més de 120 anys d’història d’aquest establiment familiar i la seva contribució al comerç de proximitat. L’entrega s’ha fet aquest dijous al Palau de la Generalitat, en un acte presidit pel president Salvador Illa i el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper. També hi ha assistit l’alcalde de Pals, Carles Pi.

El reconeixement arriba després de més d’un segle d’adaptació als canvis del municipi i del turisme. La botiga va començar donant servei als veïns de Pals, però l’arribada dels primers visitants estrangers va transformar el negoci. Amb el creixement turístic dels anys setanta, l’establiment va ampliar considerablement la seva oferta de productes.

La història es remunta al 1904, quan els avantpassats de l’actual propietària van construir una casa i una botiga al carrer Enginyer Algarra. Inicialment, el negoci es dedicava a vendre espardenyes i cordes. Primer es coneixia com a Cal Corder i, més endavant, com a Ca l’Espardenyer.

Amb els anys, els clients van començar a anomenar-lo el Corte Inglés de Pals. El sobrenom feia referència a la gran varietat de productes que s’hi podien trobar, des d’articles de ferreteria fins a roba, joguines i estris per a la llar.

L’any 2022, Joaquima Puig va explicar aquesta transformació en una entrevista a Ràdio Capital, dins del programa Veus de l’Empordà. Recordava que el seu avi i el seu pare anaven de casa en casa per vendre espardenyes i cordes. També explicava com els primers turistes suïssos van contribuir a canviar l’activitat comercial de Pals.

Joaquima Puig: «la nostra botiga és de tota la vida»

Joaquima Puig, que actualment té 92 anys, ha dedicat pràcticament tota la vida a la botiga. Al llarg de les dècades ha mantingut una relació molt propera amb els clients, molts dels quals continuen visitant l’establiment després de molts anys.

Actualment, el negoci està en mans de la seva filla, Rosa Sala Puig, que representa la quarta generació familiar. La botiga continua oberta i conserva part dels productes tradicionals que van marcar els seus orígens.

La Ludwig Band celebrarà el seu concert més gran al Poble Espanyol de Barcelona

Per
Primera Fila
-
la-ludwig-band-celebrara-el-seu-concert-mes-gran-al-poble-espanyol-de-barcelona
La Ludwig Band celebrarà el seu concert més gran al Poble Espanyol de Barcelona

La Ludwig Band prepara el seu concert més multitudinari fins ara. El grup actuarà el 15 de maig de 2027 al Poble Espanyol de Barcelona en una cita que han batejat com ‘El poble de La Ludwig Band’ i que vol reunir el creixent veïnat de seguidors que ha anat construint al llarg dels darrers anys.

El concert suposarà el primer directe de la banda a Barcelona durant el 2027 i tindrà lloc en un dels recintes més emblemàtics de la ciutat. El sextet hi traslladarà el seu esperit festiu i proper en una actuació que vol convertir-se en una gran celebració col·lectiva, amb la germanor i l’eufòria com a protagonistes.

El nom del concert fa referència al creixement de l’univers musical del grup, que ha passat de cantar sobre una casa que s’escalfa amb un sol llumí a imaginar tot un barri ple de cançons. Ara, La Ludwig Band fa un pas més i convida els seus seguidors a formar part d’un poble sencer.

La cita començarà a les 20.30 h i es presenta com el repte més gran del grup en directe fins ara.

L’entrada La Ludwig Band celebrarà el seu concert més gran al Poble Espanyol de Barcelona ha aparegut primer a Primera Fila.

Els pescadors gironins recullen gairebé 25 tones de deixalles al mar en l’últim any

Per
ACN
-

Els pescadors de les confraries gironines han retirat prop de 25 tones de deixalles del fons marí durant el darrer any, en el marc del projecte Pesca Neta. Segons les dades registrades en l’últim exercici, corresponents al període comprès entre l’1 d’octubre de 2025 i el 30 de setembre de 2026, han recuperat 24.953,83 quilos de residus, equivalents a 76.408 litres de deixalles. Es tracta d’una xifra lleugerament superior a la de l’any anterior quan no van arribar a les 24 tones. Enguany, hi ha participat 149 embarcacions i els pescadors han dedicat 1.260 hores al triatge.

El president de Confraries de Girona, Antoni Abad, destaca que les dades «demostren, una vegada més, l’esforç que fan diàriament els nostres pescadors per cuidar el mar». En aquest sentit, Abad, alerta que cal «parar especial atenció en l’augment de deixalles durant l’època vocacional: és un fet que ens hauria de preocupar com a societat».

En aquesta nova edició, ha comptat amb els següents ports del Port de la Selva, Llançà, Roses, L’Escala, l’Estartit, Blanes, Sant Feliu de Guíxols i Palamós. Per ports, Blanes encapçala la classificació de residus retirats en pes, amb 7.173,2 quilos, i també lidera el nombre de registres de recollida, amb 782. La segueixen Llançà, amb 6.674,65 quilos, i Palamós, amb 6.369,05 quilos. En termes de volum, Llançà ocupa la primera posició, amb 37.738,52 litres de deixalles recuperades, seguida de Blanes, amb 12.915 litres; Roses, amb 11.519 litres, i Palamós, amb 11.039 litres. Cal destacar que aquests ports pesquers són els que tenen les flotes de pesca més grans i per això són els que més registres fan.

Amb les dades recollides de la campanya, Pesca Neta torna a «evidenciar» la presència persistent de residus plàstics al Mediterrani. Els plàstics representen el 39% del pes total de les deixalles recollides i el 58% del volum, mentre que els residus mixtos concentren el 43% del pes i el 31% del volum.

Entre les deixalles que els pescadors troben habitualment al fons marí destaquen els envasos, les bosses de plàstic, les tovalloletes i les mascaretes. Els professionals del sector també han observat que la quantitat de brossa augmenta després dels mesos d’estiu, coincidint amb més pressió humana sobre el litoral. Així mateix, els episodis de temporal poden provocar increments puntuals de residus.

Des de l’equip de dinamitzadores de Pesca Neta a Girona, posen especial atenció a l’augment de la recollida de la campanya d’enguany i valoren positivament la implicació dels pescadors.

El projecte Pesca Neta va néixer l’any 2020 amb l’objectiu de conèixer, quantificar i classificar els residus que les embarcacions pesqueres recuperen durant la seva activitat habitual. A través d’una aplicació mòbil, els pescadors registren les deixalles recollides i contribueixen a generar informació sobre la presència de deixalles al mar i participen activament en la neteja del litoral. Pesca Neta està cofinançada amb la Unió Europea i la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Les vagues generals s’han quedat antigues?

Per
Adrià Pujol Cruells
-
Adrià Pujol
L'escriptor empordanès Adrià Pujol
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Les vagues generals s'han quedat antigues?
Loading
/

Bon dia, benvolguts oients de Ràdio Capital.

No sé si sentiu fressa de fons. Soc davant de mar.

El meu comentari d’avui té a veure amb el que va passar ahir. Ahir va ser un dia de vaga general i potser alguns de vosaltres en vau fer, d’altres no en vau fer. Alguns hi devíeu estar d’acord, d’altres no tant, o gens. És igual.

La qüestió és que les vagues generals, al meu entendre —jo sí que en vaig fer—, tenen algun punt de cosa antigota. M’explico.

Quan un govern fins i tot anima i apadrina una vaga general, vol dir que alguna cosa trontolla. Vol dir que l’objectiu o el mecanisme de la vaga general s’hauria de revisar.

Llegint, llegint, ahir em vaig voler informar sobre les vagues generals en un país tan bèstia, tan gros, com els Estats Units. No n’hi ha hagut gaires perquè allà les coses són una mica diferents. Allà va per sectors, bàsicament. Ara és el sindicat de transportistes, ara és el metall i després són els agricultors.

El que sí que hi ha com a constant als Estats Units és que les vagues, generals o sectorials, si voleu —el que passa és que una sectorial als Estats Units és com quinze vegades Catalunya—, sovint, per no dir sempre, comencen però no se sap quan acaben.

És a dir, el meu comentari aniria per aquí: si en tornem a fer alguna, que sigui indefinida.

Però no perquè pensi que això és possible, perquè la gent, ja saltar-se un dia de sou i cotització, ja és una animalada. Ara compta haver-se’n de saltar no sé quants. Vull dir, això és per a rics.

Però sí que aquesta cosa de dir: «Escolta, si parem el país, el parem». No dues hores, una tarda, etcètera, sinó que el parem de debò.

Aquest és el meu comentari, aquestes són les meves reflexions.

Reconec que tinc molts dubtes i que no sé cap a quin cantó escombrar. Si a favor de fer-ne moltes, de vagues, a favor de no fer-ne mai, un punt entremig… No ho sé.

El que sí que tinc clar, i amb això acabaré, és que no es poden donar lliçons a ningú des de cap costat. Ni de l’un ni de l’altre.

Vinga, que vagi bé.

David Martín: «Quan s’han assolit uns drets, no podem permetre’ns anar enrere»

Per
Joan Coll Bagur
-
David Martín- Alcaldable Palafrugell 2023 Junts
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
David Martín: «Quan s'han assolit uns drets, no podem permetre'ns anar enrere»
Loading
/

El Consell Comarcal del Baix Empordà ha aprovat el Pla Comarcal per la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere 2027-2030, un document que dona continuïtat al primer pla, vigent des del 2021. El nou programa posa el focus especialment en l’equitat territorial i en la necessitat que els recursos d’atenció a les persones arribin també als municipis més petits i rurals de la comarca.

En una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital, el conseller comarcal de Polítiques d’Igualtat, David Martín, ha explicat que el nou pla parteix d’una diagnosi actualitzada de la situació i de l’avaluació de la feina feta durant els darrers anys. El pla s’estructura en cinc grans eixos: el compromís institucional, la coeducació, la visibilitat i l’espai públic, la participació i acció comunitària, i la interseccionalitat i perspectiva rural.

Entre els principals reptes hi ha reforçar la coordinació entre àrees, fer més conegut el Servei d’Atenció Integral (SAI) i garantir que els recursos arribin amb més equitat a tot el territori. La diagnosi ha comptat amb la participació de més d’un centenar de persones, entre ciutadania i personal tècnic dels ens locals. Segons Martín, els resultats confirmen bona part de les necessitats que ja s’havien detectat durant el desplegament del primer pla. El conseller destaca especialment la tasca dels serveis d’atenció, que ofereixen assessorament, suport psicològic individual i acompanyament familiar. També posa en valor la coordinació amb els SAI de Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols.

El primer pla ha permès impulsar campanyes de sensibilització, activitats culturals i esportives i formacions especialitzades per a professionals i ciutadania. Martín considera que aquesta feina ha tingut una valoració positiva i que tindrà continuïtat durant el nou període. L’objectiu final, però, va més enllà de les accions concretes. El conseller defensa que les persones LGBTI han de poder viure amb llibertat i sense discriminacions, independentment del municipi on resideixin.

En aquest sentit, reconeix que la dispersió territorial del Baix Empordà és un dels obstacles per desplegar determinades accions. La comarca combina municipis mitjans i grans amb micropobles, i les dificultats de mobilitat poden afectar especialment les persones joves que no disposen de vehicle propi.

Martín també alerta sobre el creixement dels discursos d’odi contra la diversitat afectiva, sexual i de gènere. Considera que aquesta situació fa necessari continuar treballant amb intensitat per consolidar els drets assolits. «Quan s’han assolit uns drets, no podem permetre’ns com a societat anar enrere», defensa el conseller, que reivindica la necessitat de garantir que tothom pugui expressar-se i viure amb llibertat.

L’objectiu final del nou pla, segons Martín, seria arribar a un moment en què no calgui cap pla específic per garantir la igualtat i la no-discriminació de les persones LGBTI, perquè aquesta qüestió ja estigui plenament assumida per la societat.

Palafrugell rebrà 15 milions d’euros de la Generalitat per transformar el barri de Mas Mascort

Per
Redacció
-

L’Ajuntament de Palafrugell rebrà prop de 15 milions d’euros de la Generalitat de Catalunya per impulsar la transformació del barri de Mas Mascort. La subvenció, concedida a través del Pla de Barris i Viles, permetrà desenvolupar un projecte de gairebé 25 milions d’euros. La inversió inclou nous equipaments esportius, la renovació de carrers, la creació de zones verdes i diferents actuacions socials.

El projecte representa una de les principals inversions urbanístiques i socials previstes al municipi durant els pròxims anys. La transformació afectarà una superfície de 26 hectàrees al nord del nucli urbà de Palafrugell, amb l’objectiu de millorar els espais públics i ampliar els serveis disponibles per al veïnat.

Entre les actuacions més destacades hi ha la construcció d’un nou pavelló poliesportiu i la millora de la zona esportiva. El programa també preveu renovar diversos carrers, crear nous espais verds i incorporar equipaments per donar resposta a les necessitats del barri.

Aquestes intervencions també permetran ampliar els espais d’activitat i els serveis disponibles per al conjunt de Palafrugell. A més, el projecte abordarà problemes relacionats amb la mobilitat i l’aparcament, dues de les qüestions plantejades pel veïnat.

En total, el Pla de Barris inclou 32 actuacions distribuïdes en tres grans àmbits: transformació urbana, transició ecològica i acció sociocomunitària. Les intervencions es desenvoluparan durant els pròxims anys i combinaran les millores de l’espai públic amb iniciatives de caràcter social.

El programa també contempla actuacions destinades a millorar els habitatges i impulsar projectes per afavorir la convivència. D’aquesta manera, la transformació de Mas Mascort no es limitarà a les obres urbanístiques, sinó que també incorporarà mesures relacionades amb la qualitat de vida dels residents.

La Generalitat assumirà el 60% del cost total del projecte, amb una aportació de prop de 15 milions d’euros. Per la seva banda, l’Ajuntament de Palafrugell finançarà els 10 milions restants.

La concessió d’aquest ajut permetrà al consistori tirar endavant un conjunt d’intervencions urbanístiques, ambientals i socials que formen part de la proposta presentada al Pla de Barris i Viles.

El projecte s’ha elaborat amb la participació de l’Associació de Veïns i Veïnes de Mas Mascort i de la ciutadania. El procés va començar el 2025 i ha inclòs reunions amb l’entitat veïnal, una enquesta i diverses trobades obertes.

Aquest treball ha permès identificar algunes de les principals necessitats del barri, especialment l’estat dels carrers, els problemes de mobilitat, la manca de zones verdes i la necessitat de disposar de més equipaments i activitats.

Amb la subvenció concedida, Palafrugell podrà impulsar la renovació de Mas Mascort a partir de les demandes recollides durant el procés participatiu, amb actuacions destinades a millorar els serveis, els espais públics i les condicions de vida del veïnat.

123...7.287Pàgina 1 de 7.287