El 30 de novembre de 2017, Sílvia Monar va deixar l’alcaldia de Pals després de poc més de quatre anys al capdavant de l’Ajuntament. Havia estat la primera dona que havia ocupat aquest càrrec al municipi i tancava una etapa iniciada el setembre de 2013. El relleu no va arribar per una crisi política, sinó pel compliment del pacte de govern entre Junts per Pals-AM i el PDeCAT, que preveia que Sergi Brull assumís l’alcaldia durant la segona meitat del mandat.

Monar havia entrat a l’Ajuntament després de les eleccions municipals de 2011 encapçalant la candidatura de Junts per Pals-AM. Aquell mandat va començar amb un acord de govern amb CiU, que establia un repartiment de l’alcaldia. Joan Silvestre va ocupar el càrrec durant la primera part i, el 19 de setembre de 2013, va donar pas a Sílvia Monar.

Aquell relleu va tenir una dimensió històrica per al municipi. Monar es convertia en la primera alcaldessa de Pals. Fins aleshores, totes les persones que havien encapçalat l’Ajuntament havien estat homes. La seva arribada al càrrec obria així una nova etapa dins de la història política local.

Durant aquella primera etapa al capdavant del consistori, Monar va compaginar l’alcaldia amb altres responsabilitats municipals. Abans ja havia exercit com a primera tinent d’alcalde i regidora d’Ensenyament. Professionalment continuava vinculada també a l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell.

Les eleccions municipals del 24 de maig de 2015 van obrir un nou mandat. El 13 de juny, en el ple de constitució, Sílvia Monar va obtenir sis vots i va ser escollida alcaldessa per majoria absoluta. Junts per Pals i Convergència van tornar a compartir govern i van repetir una fórmula semblant a la del mandat anterior: Monar ocuparia l’alcaldia durant la primera meitat i Sergi Brull ho faria durant la segona.

La feina municipal d’aquells anys va estar marcada per projectes que afectaven diferents àmbits del poble. Entre els assumptes que Monar destacava abans de deixar el càrrec hi havia la tramitació del planejament urbanístic, actuacions de manteniment, projectes al carrer Enginyer Algarra i diverses iniciatives relacionades amb el turisme, la cultura i l’activitat econòmica.

Durant aquella etapa es va impulsar també un procés participatiu perquè els veïns decidissin el destí d’una partida de 75.000 euros del pressupost municipal. Les propostes que van obtenir més suport van ser la creació d’una zona esportiva i un camí que permetés connectar els Masos amb la zona de la platja. Alguns d’aquests projectes acabarien tenint continuïtat durant els anys següents.

A mesura que avançava el 2017, s’acostava també el moment de complir el relleu acordat al començament del mandat. El 30 de novembre, Monar va formalitzar la renúncia a l’alcaldia. En les entrevistes dels dies previs explicava que el canvi s’havia preparat amb normalitat i que confiava en la continuïtat de la feina iniciada pel govern municipal.

Dos dies després, el 2 de desembre, Sergi Brull va ser investit alcalde de Pals. Va obtenir sis vots dels onze regidors del consistori i assumia així la responsabilitat de dirigir l’Ajuntament durant la segona meitat del mandat. Brull va plantejar com a prioritats continuar els projectes que ja estaven en marxa, millorar el funcionament de l’administració municipal i reforçar el manteniment dels espais públics.

El canvi d’alcaldia no va significar la sortida de Sílvia Monar de l’Ajuntament. Va continuar com a regidora dins del govern municipal i va mantenir responsabilitats en àmbits com Turisme, Comerç, Empresa i Ocupació. D’aquesta manera, el relleu es va produir dins del mateix pacte de govern i sense alterar la composició general de l’executiu municipal.

Monar continuaria vinculada a la política local durant els anys següents. En el mandat iniciat el 2019 va tornar a formar part del govern municipal, aquesta vegada amb Carles Pi com a alcalde, i va assumir responsabilitats relacionades amb la promoció econòmica.

El 2017 va quedar, però, com l’any en què es va tancar la seva etapa al capdavant de l’Ajuntament. Quatre anys abans havia trencat una barrera que fins aleshores no s’havia superat a Pals. Quan va cedir la vara a Sergi Brull, deixava enrere el període de la primera alcaldessa del municipi i continuava la seva trajectòria política des d’un altre lloc del govern local.

Bibliografia

Ràdio Capital, «Sílvia Monar renunciarà aquest dijous a l’alcaldia de Pals», novembre de 2017:
https://www.radiocapital.cat/silvia-monar-renunciara-aquest-dijous-a-lalcaldia-de-pals/

Ràdio Capital, entrevista «Sílvia Monar: “El canvi d’alcaldes no es notarà i, si es nota, serà a millor”», 30 de novembre de 2017:
https://www.radiocapital.cat/silvia-monar-el-canvi-dalcaldes-no-es-notara-i-si-es-nota-sera-a-millor/

Ràdio Capital, «Sergi Brull, nou alcalde de Pals», desembre de 2017:
https://www.radiocapital.cat/sergi-brull-nou-alcalde-de-pals/

TV Costa Brava, «Sergi Brull és el nou alcalde de Pals», 2 de desembre de 2017:
https://www.tvcostabrava.com/redaccio/politica/politica-local/sergi-brull-es-el-nou-alcalde-de-pals

Ajuntament de Pals, acta del Ple de constitució del 13 de juny de 2015:
https://media.seu-e.cat/acteca/1712410007/2015/bc3314b3-24b2-452a-ad1c-4741c33f4bc9/1.2.%20ACTA%20PLE%2013.06.15.pdf

Ajuntament de Pals, informació sobre el cartipàs municipal del mandat 2019-2023:
https://www.pals.cat/ca/actualitat/l-ajuntament-ja-disposa-del-nou-cartipas-municipal-per-al-mandat-2019-2023/

El 7 d’abril de 2018, Pals va obrir al públic la Torre de les Hores després de sis anys de treballs de restauració. La intervenció permetia entrar a l’interior de l’edifici, pujar pels diferents nivells i arribar fins a la terrassa superior. La torre, una de les construccions més recognoscibles del nucli antic, passava així a incorporar-se al recorregut dels veïns i visitants que volien conèixer Pals també des de dins.

L’acte d’obertura va comptar amb la participació de l’alcalde de Pals, Sergi Brull; el vicepresident de la Diputació de Girona, Albert Piñeira; la regidora de Turisme, Sílvia Monar, i l’arquitecte responsable del projecte, Lluís Bayona. La inauguració coincidia amb la XXV campanya gastronòmica Pals i la cuina de l’arròs i obria una nova possibilitat de visita dins del conjunt medieval.

La història de les obres havia començat el 2012 arran d’un problema molt més senzill. L’Ajuntament volia reparar l’escala interior, que estava en mal estat i s’utilitzava per accedir als nivells superiors durant les tasques de manteniment. Quan el Servei de Monuments de la Diputació va estudiar l’edifici, es va plantejar aprofitar aquella actuació per fer visitable tota la torre. Una reparació puntual es va convertir així en un projecte de restauració que s’allargaria durant sis anys.

La intervenció va obligar a adequar tot el recorregut interior. A la planta baixa es va aprofitar l’antiga escala de pedra com a suport per construir una nova estructura metàl·lica que permetia arribar fins al primer pis. A partir d’aquest nivell es va instal·lar una escala helicoidal que continuava fins a la part superior. També es va adequar la sortida a la terrassa i es van incorporar proteccions perquè els visitants poguessin fer el recorregut amb seguretat.

Les obres van actuar també sobre altres elements de l’edifici. Es van consolidar les campanes i les estructures que les sostenien, es va intervenir en el penell i la bola de pedra situada a la part superior i es van fer treballs de neteja i conservació dels murs. La instal·lació elèctrica es va renovar i es va incorporar un sistema de control a l’entrada. L’aforament inicial es va limitar a 25 persones al mateix temps i un torn permetia regular l’accés.

El projecte va tenir un pressupost global d’uns 160.000 euros i es va executar en diferents fases amb la participació de l’Ajuntament de Pals i el Servei de Monuments de la Diputació de Girona. Ja el 2016 s’havia adjudicat la cinquena fase, centrada en l’adequació dels accessos, quan el consistori explicava que l’objectiu final de les obres era poder obrir l’edifici als visitants.

La Torre de les Hores és la principal resta conservada de l’antic castell de Pals. El castell apareix documentat des de finals del segle IX, mentre que les característiques constructives de la torre actual situen el seu origen entre mitjan segle XII i començaments del XIII. Té planta circular, uns 7,30 metres de diàmetre i prop de 15 metres d’alçada.

El castell va quedar molt malmès durant la Guerra Civil Catalana del segle XV. L’any 1478, Joan II va autoritzar que se n’aprofitessin pedres per reconstruir l’església de Sant Pere, però va ordenar conservar la torre principal perquè continués servint com a punt de vigilància. Bona part de la fortificació va desaparèixer amb el pas dels segles, mentre que la torre es va mantenir dempeus al costat de les muralles.

La seva funció també va anar canviant. Quan va deixar enrere l’ús militar, s’hi van instal·lar campanes i, més endavant, la maquinària d’un rellotge. D’aquest ús en deriva el nom amb què es coneix actualment. Juntament amb les muralles, forma part del patrimoni protegit de Pals i està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

L’obertura de 2018 permetia descobrir també una perspectiva diferent del municipi. Des de la terrassa superior, els visitants podien observar el nucli medieval des de dalt i obrir la vista cap a la plana que envolta Pals. El mirador permet contemplar els arrossars, el massís del Montgrí, les Illes Medes, les muntanyes de Begur i les Gavarres.

Aquella panoràmica convertia la pujada en una manera d’entendre també la situació geogràfica de Pals. Des de la torre es podia veure la relació entre el poble enlairat, la plana agrícola i el litoral. El mateix 2018, estudiants de Geografia de la Universitat de Girona van utilitzar el nou mirador durant una sortida de camp per observar i estudiar el paisatge de l’Empordanet.

La restauració havia transformat així un espai que durant anys havia tingut un accés molt limitat en un nou punt de visita del nucli antic. L’actuació havia començat amb la necessitat d’arreglar una escala i va acabar adequant tot l’interior perquè el recorregut pogués fer-se amb normalitat.

El 7 d’abril de 2018, després de sis anys d’obres, les portes de la Torre de les Hores van quedar obertes al públic. Els visitants ja podien recórrer per dins una construcció que havia format part del castell medieval, havia servit de torre de guaita i, segles després, havia acabat donant les hores al poble. Per primera vegada de manera regular, el perfil que dominava el nucli antic podia contemplar-se també des del seu punt més alt.

Bibliografia

Diputació de Girona, Servei de Monuments, «Restauració de la Torre de les Hores de Pals», informació històrica, tècnica i econòmica de la intervenció:
https://www.ddgi.cat/web/servei/8802/restauracio-de-la-torre-de-les-hores-de-pals

Ràdio Capital, «La Torre de les Hores obre les seves portes a la gent», abril de 2018:
https://www.radiocapital.cat/la-torre-de-les-hores-obre-les-seves-portes-a-la-gent/

TV Costa Brava, «La Torre de les Hores de Pals queda oberta al públic a partir d’avui», 7 d’abril de 2018:
https://www.tvcostabrava.com/julia-torramade/cultura/historia/la-torre-de-les-hores-de-pals-queda-oberta-al-public-a-partir-davui

Ràdio Capital, «L’Ajuntament de Pals adjudica la cinquena fase de les obres de restauració de la Torre de les Hores», 2016:
https://www.radiocapital.cat/lajuntament-pals-adjudica-cinquena-fase-obres-restauracio-torre-hores/

Ajuntament de Pals, informació sobre el patrimoni històric i artístic del municipi:
https://www.pals.cat/ca/arees/cultura/patrimoni-historic-artistic/

Universitat de Girona, Departament de Geografia, sortides de camp de 2018:
https://www.udg.edu/es/depgeo/sortides-de-camp/2018

L’estiu de 2019, Pals va quedar segon de Catalunya en la campanya Banderes Verdes d’Ecovidrio, una iniciativa que premiava els municipis costaners que milloraven la recollida selectiva de vidre i aconseguien implicar-hi bars, restaurants i guinguetes. El municipi va recollir 131.428 quilos d’envasos de vidre durant la campanya, un 40% més que en el mateix període de l’any anterior, i va acabar només per darrere de Tossa de Mar en la classificació catalana.

La campanya s’havia presentat el 26 de juny i hi participaven 19 municipis de la costa catalana. A les comarques gironines hi havia poblacions com Pals, Palamós, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Roses, Sant Pere Pescador, Lloret de Mar, Blanes o Tossa de Mar. En total, el projecte implicava més de 2.600 establiments d’hostaleria de tot Catalunya.

L’objectiu era incrementar la recollida de vidre durant els mesos de més activitat turística. Ecovidrio calculava que aproximadament una tercera part dels envasos de vidre que es recuperaven durant tot l’any es recollien a l’estiu. Els bars, restaurants i guinguetes tenien un paper especialment important, ja que generaven prop de la meitat dels residus d’envasos de vidre del sector.

Per això, la campanya no consistia simplement a comptar quants quilos recollia cada municipi. Ecovidrio havia establert un sistema de puntuació que tenia en compte l’increment respecte de l’any anterior, el compliment dels objectius fixats, la implicació dels establiments d’hostaleria i la col·laboració de l’Ajuntament. Cada municipi partia d’unes condicions diferents i havia de millorar els seus propis resultats.

Durant aquells mesos es van fer visites als establiments participants per explicar el funcionament de la campanya i facilitar la separació correcta dels residus. També es van repartir cubells específics i es van instal·lar o adaptar contenidors perquè bars i restaurants poguessin dipositar-hi les ampolles i altres envasos de manera més fàcil. La participació del sector de la restauració era especialment important en municipis com Pals, on l’activitat augmenta considerablement durant la temporada turística.

Quan es van tancar les dades de l’estiu, Pals havia aconseguit incrementar un 40% la recollida de vidre. Els 131.428 quilos recuperats li van permetre sumar 517,3 punts en la classificació d’Ecovidrio. Tossa de Mar va ocupar la primera posició, amb 731,7 punts, després d’haver recollit 272.970 quilos i d’haver augmentat la recollida un 57%.

Pals va quedar en segona posició, per davant de Palamós, que va ser tercer, i de Badalona, que va ocupar el quart lloc. El resultat tenia premi: només els dos primers municipis catalans obtenien la Bandera Verda d’Ecovidrio. D’aquesta manera, Pals i Tossa de Mar van ser els dos municipis de Catalunya que van rebre aquella distinció en la primera edició del Moviment Banderes Verdes.

La iniciativa no es feia únicament a Catalunya. En el conjunt de l’Estat hi van participar més de 130 municipis costaners i més de 15.000 establiments. Aquell 2019 es van concedir nou banderes verdes. A més de Pals i Tossa de Mar, també van ser reconegudes poblacions com Almuñécar, Marbella, Benidorm, Dénia, Palma, San Javier i Noja.

El reconeixement a Pals es va materialitzar el 14 de novembre en un acte celebrat a Girona. L’alcalde, Carles Pi, va recollir la Bandera Verda en representació del municipi. A l’acte hi van participar també el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, i el director general d’Ecovidrio, José Manuel Núñez Lagos.

La trobada va servir també perquè diversos municipis turístics plantegessin les dificultats específiques que tenien per gestionar els residus durant els mesos d’estiu. L’augment de població i d’activitat als establiments de restauració feia créixer de manera important la quantitat de vidre que s’havia de recollir i obligava els ajuntaments a reforçar els serveis durant la temporada alta.

A Pals, l’Ajuntament va atribuir el resultat a la participació conjunta dels veïns, els establiments comercials i de restauració, els serveis municipals i el Consell Comarcal. La millora no depenia únicament de la recollida domèstica, sinó també de la capacitat d’incorporar al sistema els establiments que durant l’estiu generaven una gran quantitat d’ampolles i altres envasos.

Aquella primera edició de Banderes Verdes va situar Pals entre els municipis que més havien millorat els seus resultats durant la campanya. Amb 131 tones recollides i un augment del 40% respecte de l’estiu anterior, el municipi va acabar segon de Catalunya i es va endur una de les dues banderes verdes concedides aquell any. El reconeixement premiava especialment una millora aconseguida en els mesos en què Pals rep més visitants i genera també una part més gran dels seus residus.

Bibliografia

Ecovidrio, informació sobre la posada en marxa del Moviment Banderes Verdes a Catalunya, 26 de juny de 2019:
https://ecovidrio.es/notas-de-prensa/movimiento-banderas-verdes-cataluna

Ecovidrio, informació sobre els municipis guanyadors de les Banderes Verdes a Catalunya, 2019:
https://www.ecovidrio.es/notas-de-prensa/banderas-verdes-cataluna

Ecovidrio, balanç estatal de la primera edició del Moviment Banderes Verdes, 2019:
https://www.ecovidrio.es/notas-de-prensa/movimiento-banderas-recogida-vidrio

Ràdio Capital, «Pals és el segon municipi de Catalunya que més vidre recicla», 2019:
https://www.radiocapital.cat/pals-es-el-segon-municipi-de-catalunya-que-mes-vidre-recicla/

Ràdio Capital, «Premien Pals per la gestió del reciclatge del vidre», novembre de 2019:
https://www.radiocapital.cat/premien-pals-per-la-gestio-del-reciclatge-del-vidre/

Ajuntament de Tossa de Mar, informació sobre els resultats de la campanya Banderes Verdes de 2019:
https://www.tossademar.cat/ca/news/tossa-obt-un-primer-premi-per-la-recollida-de-vidre-comercial-53

El 18 de gener de 2020, el Pavelló d’Esports de Pals va acollir l’última representació d’una etapa dels Pastorets que havia començat quaranta anys abans. Des de 1979, diverses generacions de veïns havien pujat a l’escenari per representar La Flor de Nadal, de Francesc A. Picas, sota la direcció de Francesc Roig. Aquella nit, després de quatre dècades de teatre popular, el grup s’acomiadava del públic amb una funció especial.

La història havia començat als Masos de Pals. Francesc Roig, conegut com a Xicu Roig o Xicu Meru, estava vinculat a la comissió de festes quan va proposar organitzar uns Pastorets amb el jovent del poble. La primera representació es va fer el 1979 a la sala de Can Clavaguera. Els mitjans eren molt més modestos que els que tindria l’espectacle anys després. Roig recordaria que, en aquella primera etapa, una cortina blava feia pràcticament totes les funcions de decorat.

El muntatge es construïa amb la participació dels mateixos joves. Els assajos començaven mesos abans de les funcions i bona part de l’escenografia es preparava entre les persones que formaven el grup. Amb el pas dels anys, els Pastorets van deixar Can Clavaguera i es van traslladar al Pavelló Poliesportiu de Pals, un espai que permetia fer créixer l’espectacle i incorporar nous recursos.

L’obra escollida durant aquesta etapa va ser La Flor de Nadal, de Francesc A. Picas. El text es va anar adaptant amb els anys i la posada en escena també va evolucionar. Joan Roig, germà del director i durant anys apuntador i narrador, explicava el 2009 que el grup havia treballat dues adaptacions de l’obra amb la participació del mateix autor. El muntatge conservava així la mateixa base, però s’anava transformant a mesura que avançaven les edicions.

El canvi també es notava sobre l’escenari. Amb els anys s’hi van incorporar nous decorats, il·luminació, efectes especials, sonorització i música interpretada en directe. Les representacions mobilitzaven actors, tècnics i col·laboradors, a més de les persones encarregades de preparar tot allò que el públic no veia. Els Pastorets s’havien convertit en una activitat que cada Nadal reunia una part important del teixit associatiu i familiar del municipi.

Però mantenir aquella estructura era cada vegada més difícil. El 2019, Francesc Roig va anunciar que la quarantena edició seria també l’última sota la seva direcció. El principal problema era la falta de relleu generacional. Preparar els Pastorets exigia mesos de feina i moltes persones disposades a assumir responsabilitats, i cada vegada costava més trobar voluntaris que poguessin garantir-ne la continuïtat.

El comiat es va preparar amb tres últimes representacions, els dies 6, 12 i 18 de gener de 2020, totes al Pavelló d’Esports. Durant aquelles funcions es va mantenir el format que havia anat definint l’espectacle en els darrers anys, amb veu i música en directe. També es va preparar una mostra fotogràfica que permetia repassar imatges de les quatre dècades de representacions i recordar les moltes persones que havien passat pel grup.

La funció del 18 de gener va tenir un format especial. L’obra es va representar a teló obert perquè el públic pogués veure també la feina que habitualment quedava amagada darrere l’escenari. Els moviments dels decorats, els preparatius dels actors i la tasca de totes les persones que feien possible cada canvi d’escena quedaven aquella vegada a la vista dels espectadors.

El Pavelló es va omplir per acomiadar aquesta etapa. Quan va acabar la representació, Francesc Roig va adreçar unes paraules al públic i va recordar les persones que havien format part dels Pastorets des de 1979. Després, els participants li havien preparat una sorpresa. Un antic Rabadà va aparèixer entre els espectadors i va demanar tornar a interpretar el personatge que havia fet 33 anys abans.

A continuació, diferents persones que havien passat pels Pastorets al llarg de les quatre dècades van pujar a l’escenari. Entre tots van interpretar un text escrit per a aquella ocasió i van convertir els últims minuts de la funció en un retrobament de diverses generacions de participants. L’alcalde de Pals, Carles Pi, va anunciar també la voluntat que un espai públic del municipi portés el nom de Francesc Roig i Ribot en reconeixement a la seva dedicació.

Aquell 18 de gener acabava una etapa que havia començat en una sala dels Masos amb una cortina blava i que havia acabat omplint el pavelló de Pals. Durant quaranta anys, La Flor de Nadal havia anat incorporant nous actors, nous decorats i nous recursos, mentre diferents generacions de palsencs mantenien viva la representació.

La història dels Pastorets de Pals, però, tornaria a tenir continuïtat. El 2024, quatre anys després d’aquell comiat, el municipi va recuperar les representacions amb un nou equip i una nova proposta, Els Pastorets de Casa Nostra, escrita per Roc Esquius. La funció del gener de 2020 quedava així com el final de l’etapa iniciada el 1979 amb Francesc Roig i La Flor de Nadal, després de quatre dècades damunt dels escenaris de Pals.

Bibliografia

Ràdio Capital, «Última i emotiva funció dels Pastorets de Pals després de 40 anys», gener de 2020:
https://www.radiocapital.cat/ultima-i-emotiva-funcio-dels-pastorets-de-pals-despres-de-40-anys/

Ràdio Capital, «Primera representació dels últims Pastorets de Pals de la història», gener de 2020:
https://www.radiocapital.cat/primera-representacio-dels-ultims-pastorets-de-pals-de-la-historia/

Ràdio Capital, «Pals es queda sense els Pastorets per la falta de relleu generacional», 2019:
https://www.radiocapital.cat/pals-es-queda-sense-els-pastorets-per-la-falta-de-relleu-generacional/

Ràdio Capital, entrevista «Xicu Roig: “Per fer els Pastorets a Pals vam haver de començar de zero”», 2022:
https://www.radiocapital.cat/xicu-roig-per-fer-els-pastorets-a-pals-vam-haver-de-comencar-de-zero/

Ajuntament de Pals, informació sobre les representacions dels Pastorets dins la programació de Nadal 2019-2020:
https://www.pals.cat/ca/actualitat/pals-ja-esta-a-punt-per-rebre-les-festes-de-nadal/

Ràdio Capital, «Pals recupera els Pastorets amb una versió renovada de l’obra», 2024:
https://www.radiocapital.cat/pals-recupera-els-pastorets-amb-una-versio-renovada-de-lobra/

El març de 2021, Pals va començar a instal·lar una xarxa de càmeres amb lectura de matrícules als principals accessos del municipi. El sistema permetia registrar els vehicles que entraven i sortien i posar aquesta informació a disposició de la Policia Local. Pocs mesos després, la mateixa tecnologia es va aplicar també al nucli antic per controlar quins vehicles hi podien accedir durant l’estiu. Aquell any, la matrícula va passar a convertir-se en una peça central del sistema de control d’accessos de Pals.

El projecte s’havia començat a preparar abans. El novembre de 2019, l’Ajuntament havia encarregat la redacció d’un projecte tècnic per desplegar càmeres de videovigilància amb reconeixement de matrícules. La proposta es va presentar durant els primers mesos de 2020 i plantejava instal·lar equips en diferents punts estratègics, connectats amb les dependències de la Policia Local.

Un dels motius que havien impulsat el projecte era la preocupació per la seguretat. Durant l’estiu de 2019 s’havia registrat un increment dels robatoris al municipi i el consistori buscava eines que permetessin controlar millor els vehicles que es movien pels accessos de Pals. La lectura automàtica de matrícules facilitava la identificació de vehicles d’interès policial i podia ajudar en la coordinació amb els Mossos d’Esquadra i altres cossos de seguretat.

La instal·lació va començar el març de 2021 en set punts del terme municipal. Hi havia càmeres a la rotonda del Vaixell, la rotonda dels Pins, la cruïlla de la depuradora, la cruïlla de sa Punta, a l’altura de l’Aparthotel, a Can Pou de Ses Garites i a Basses d’en Coll. La distribució permetia controlar diferents entrades i sortides, des dels accessos més pròxims al nucli fins als que connectaven amb els Masos i la zona de la platja.

Les càmeres llegien automàticament les matrícules dels vehicles. Aquesta informació quedava integrada en la infraestructura de la Policia Local i permetia saber quins cotxes havien passat per un punt determinat. El sistema estava pensat principalment com una eina de seguretat i control policial, encara que en alguns punts també podia tenir funcions relacionades amb el compliment de la normativa de circulació.

Durant aquell mateix estiu, les càmeres van començar a tenir una segona funció al centre històric. El 30 de juny de 2021 va entrar en servei el nou sistema de control d’accés al nucli antic, que havia de funcionar durant la temporada d’estiu. L’objectiu era regular l’entrada de vehicles a una zona amb carrers estrets, una elevada presència de vianants i una capacitat d’estacionament molt limitada.

El nucli antic de Pals ja disposava d’una regulació específica per als vehicles i l’estacionament. Els residents i propietaris comptaven amb autoritzacions pròpies i, durant els mesos de més afluència, la convivència entre visitants, veïns i trànsit exigia limitar l’entrada de cotxes. Les càmeres permetien automatitzar una part d’aquest control: el sistema llegia la matrícula i comprovava si el vehicle estava autoritzat.

L’Ajuntament va crear també una plataforma en línia perquè els residents poguessin gestionar les matrícules dels vehicles als quals volien permetre l’accés. Abans havien de donar-se d’alta a la Policia Local i, a partir d’aquí, podien incorporar les autoritzacions necessàries. La nova eina substituïa una part dels controls manuals i permetia adaptar amb més rapidesa els permisos a les necessitats dels veïns.

Els dies previs a l’entrada en funcionament del sistema, l’Ajuntament va habilitar un punt d’informació al pavelló municipal. L’objectiu era explicar als residents com funcionava la plataforma i resoldre dubtes sobre les autoritzacions. Aquell primer estiu es considerava una fase d’implantació i els possibles errors de lectura o de registre es podien revisar directament amb la Policia Local.

El desplegament de càmeres va comportar també una inversió municipal important. Durant el 2021, la partida destinada al projecte es va ampliar fins als 67.489,08 euros. La instal·lació va generar debat polític sobre l’ús de les càmeres i el seu possible component sancionador, mentre que el govern municipal defensava principalment la seva utilitat per reforçar la seguretat, controlar els accessos i millorar la coordinació policial.

El sistema posat en marxa aquell any va continuar utilitzant-se durant els anys següents. Les càmeres es van integrar en el funcionament habitual de la Policia Local i el control automatitzat de matrícules va passar a formar part de les eines disponibles per vigilar els accessos al municipi. Al nucli antic, el mecanisme permetia continuar regulant durant l’estiu una zona especialment sensible a l’augment de vehicles i visitants.

El 2021, Pals va incorporar així una nova manera de controlar el trànsit que entrava al municipi. Les càmeres dels principals accessos permetien seguir el moviment de vehicles amb finalitats de seguretat i, al centre històric, la lectura automàtica de matrícules servia per gestionar les autoritzacions d’entrada. Una tecnologia que fins aleshores no formava part del paisatge viari de Pals va passar a estar present a les carreteres d’accés i als carrers del nucli antic.

Bibliografia

Ajuntament de Pals, «Instal·lació de càmeres de control a diversos punts del municipi», 15 de març de 2021:
https://www.pals.cat/ca/actualitat/instal-lacio-de-cameres-de-control-a-diversos-punts-del-municipi/

Ajuntament de Pals, «Inici de la posada en funcionament de les càmeres de control d’accés al nucli antic», juny de 2021:
https://www.pals.cat/ca/avisos-i-bans/inici-de-la-posada-en-funcionament-de-les-cameres-de-control-d-acces-al-nucli-antic/

Ajuntament de Pals, informació sobre la renovació de les targetes d’estacionament del nucli antic:
https://www.pals.cat/ca/avisos-i-bans/renovacio-targetes-estacionament-nucli-antic/

Ràdio Capital, «Càmeres de videovigilància a Pals», 25 de febrer de 2020:
https://www.radiocapital.cat/cameres-videovigilancia-pals/

Ràdio Capital, entrevista a Carles Pi sobre la instal·lació de càmeres i la regulació de l’accés al nucli antic, 2020:
https://www.radiocapital.cat/carles-pi-a-pals-nova-installacio-de-cameres-per-regular-lacces-al-nucli-antic/

Ajuntament de Pals, acta del Ple municipal de 2021 amb informació sobre el pressupost i el funcionament del sistema de càmeres:
https://media.seu-e.cat/acteca/1712410007/2021/a2cd3842-19f8-4acb-8784-f7ab2f52725a/ACTA%20PLE_7_21.pdf

El 20 d’agost de 2022, Toni Guerrero va sortir del cap de Creus amb una bicicleta de muntanya i un repte al davant: recórrer uns 3.800 quilòmetres per la península i convertir cada etapa en una manera de recaptar diners per a la Fundació Oncolliga Girona. Guerrero, originari de Pals i resident aleshores a Llagostera, va batejar l’aventura com a Pedalant per l’Oncolliga. Durant 38 etapes va avançar en solitari i en autosuficiència fins a completar una ruta que el va portar de Catalunya a Galícia, Andalusia i de nou a la Mediterrània.

El repte havia nascut després d’anys de vinculació amb l’Oncotrail. Guerrero ja havia participat set vegades en aquesta cursa solidària i volia plantejar-se una aventura personal que tingués també una finalitat benèfica. Va decidir destinar la recaptació a l’Oncolliga i dedicar el recorregut a diversos familiars morts de càncer: els seus tiets Joan i Bernardo, les seves àvies Dolores i Josefa i el seu cosí José Antonio. La bicicleta es convertia així en l’eina per unir un repte esportiu amb una causa que coneixia de prop.

La ruta estava dividida en 38 etapes. Des del cap de Creus, Guerrero va passar per Llagostera i va enfilar cap a Montserrat abans de continuar cap a l’interior de la península. El recorregut seguia per punts com Tàrrega, Saragossa, Tudela, Logronyo i Burgos. Des d’allà avançava cap a Galícia, aprofitant també alguns trams del Camí de Santiago, fins arribar a Finisterre, un dels extrems simbòlics del trajecte.

La volta continuava després cap al sud. Des de Galícia, Guerrero va passar per Ourense, Zamora, Càceres i Mèrida abans d’arribar a Còrdova i entrar a Andalusia. El següent gran objectiu era el cap de Gata, a Almeria. A partir d’aquell punt començava el retorn per la façana mediterrània, passant per indrets com Mojácar, Torrevella, Alzira, Vinaròs, Cambrils i Viladecans. El recorregut acabava finalment a Llagostera.

Guerrero afrontava el viatge sense un equip d’assistència que el seguís. Carregava a la bicicleta el material necessari i havia previst dormir moltes nits fent vivac durant el recorregut. Abans de començar explicava també que podria recórrer puntualment a parcs de bombers per passar la nit. La previsió era completar la volta en un període d’entre 35 i 40 dies i arribar abans del primer cap de setmana d’octubre, quan tenia previst tornar a participar en l’Oncotrail.

El projecte solidari s’havia començat a preparar mesos abans de la sortida. Guerrero va aconseguir reunir una quarantena de premis cedits per comerços, restaurants, hotels i altres col·laboradors. Entre les aportacions hi havia àpats, material relacionat amb el ciclisme, inscripcions a curses, sessions de massatge o podologia, bijuteria i estudis biomecànics. Cada dia del recorregut se sortejava un d’aquests obsequis entre les persones que havien fet una aportació mínima de 30 euros a través de la pàgina habilitada per l’Oncolliga.

El seguiment de l’aventura es feia també a través de les xarxes socials. Guerrero publicava un vídeo resum de cadascuna de les etapes i anava mostrant els llocs per on passava, les dificultats del recorregut i l’evolució del repte. Durant més d’un mes, les persones que havien col·laborat o que simplement seguien l’aventura podien veure com avançava pels diferents punts de la península.

Després de 38 etapes, Guerrero va arribar a Llagostera el 27 de setembre. Havia recorregut més de 3.800 quilòmetres des que havia sortit del cap de Creus i completava la volta dins del calendari que s’havia marcat abans de començar. A l’arribada l’esperaven familiars, amics, veïns i representants de la Fundació Oncolliga. En aquell moment, el repte ja havia aconseguit 5.560 euros, una quantitat que encara augmentaria durant els dies posteriors.

Les aportacions van continuar després que Guerrero baixés de la bicicleta. A començaments d’octubre, la recaptació ja havia superat els 6.000 euros. Els diners es destinaven als serveis que la Fundació Oncolliga Girona ofereix a persones afectades pel càncer i a les seves famílies, des del suport psicològic i social fins a diferents serveis assistencials.

L’arribada a Llagostera tampoc va representar un descans gaire llarg. Tres dies després de completar la volta, Guerrero tornava a participar en l’Oncotrail amb l’equip Onco Team Empordanet. Era precisament la prova que havia ajudat a donar forma al projecte i que l’havia portat a decidir que la recaptació dels 3.800 quilòmetres aniria destinada a l’Oncolliga.

L’experiència va tenir continuïtat més enllà del 2022. Els vídeos i les imatges enregistrades durant les 38 etapes van servir per preparar l’audiovisual Pedalant per l’Oncolliga, que es va projectar posteriorment en diferents municipis. El viatge que havia començat el 20 d’agost al cap de Creus quedava així recollit en un relat que explicava els més de cinc setmanes de bicicleta, les persones trobades pel camí i la causa solidària que havia acompanyat tot el recorregut.

Aquell 2022, Toni Guerrero va convertir una volta de 3.800 quilòmetres en un repte que es podia seguir etapa rere etapa des de casa. Des del cap de Creus fins a Finisterre, del cap de Gata fins al retorn per la costa mediterrània, les 38 jornades sobre la bicicleta van acabar aportant més de 6.000 euros a l’Oncolliga.

Bibliografia

Fundació Oncolliga Girona, «Pedalant per Oncolliga», informació i recorregut del repte solidari de Toni Guerrero:
https://oncolligagirona.cat/es/reptes-solidaris/pedalant-per-oncolliga.html

Fundació Oncolliga Girona, «Un veí de Pals farà la volta a Espanya en BTT per recaptar fons contra el càncer», 2022:
https://oncolligagirona.cat/oncolliga/actualitat/noticies/1068-un-ve%C3%AD-de-pals-far%C3%A0-la-volta-a-espanya-en-btt-per-recaptar-fons-contra-el-c%C3%A0ncer%20-2.html

Ràdio Capital, entrevista «Toni Guerrero: “Estic en deute amb l’Oncotrail, vaig decidir que els diners de la volta a Espanya en BTT anirien per a ells”», 2022:
https://www.radiocapital.cat/toni-guerrero-estic-en-deute-amb-loncotrail-vaig-decidir-que-els-diners-de-la-volta-a-espanya-en-btt-anirien-per-a-ells/

Ràdio Capital, «El repte de Toni Guerrero aconsegueix més de 5.000 euros per Oncolliga», 2022:
https://www.radiocapital.cat/el-repte-de-toni-guerrero-aconsegueix-mes-de-5-000-euros-per-oncolliga/

RTVE, Més que esport, entrevista a Toni Guerrero sobre la volta a Espanya en BTT, 5 d’octubre de 2022:
https://www.rtve.es/play/audios/mes-que-esport/toni-guerrero-volta-espanya-btt/6707451/

Revista del Baix Empordà, informació sobre la presentació posterior de l’audiovisual Pedalant per l’Oncolliga:
https://revistabaixemporda.cat/toni-guerrero-presenta-a-begur-el-seu-repte-solidari-pedalant-per-loncolliga/