Aquestes últimes setmanes tots i totes hem sentit a parlar del fenomen Blocus. Aquest esclat de violència de desenes de joves que va irrompre de cop un cap de setmana a Barcelona i que ens va agafar amb els pixats al ventre, policia inclosa. Nois i noies, rabiosos i indignats, que cremaven contenidors i saquejaven botigues. Al darrere no hi havia cap ideologia ni cap proclama política. Aquest moviment, nascut a les xarxes socials, es va intentar reproduir en altres ciutats, però sortosament no va passar de res de res. A Girona o Platja d’Aro es van convocar protestes Blocus, que van tenir un seguiment nul. Evidentment, tota violència és condemnable i no hem de permetre actituds com les de Barcelona, però també ens hem de fer una pregunta. Per què un grup de joves actua d’aquesta manera? Per què mostren tanta ràbia contra el sistema? Ho hem vist a França, on les mobilitzacions estan més organitzades i amb més sostrat reivindicatiu que aquí. Algú em pot respondre que els joves de Barcelona eren simples delinqüents i té una part de raó, però no tota. Els sous precaris, els preus desorbitats de l’habitatge, el poc futur que els espera… també poden ser una raó de tot aquest malestar.
Evidentment, que la solució no és cremar contenidors o robar iphones, però si tanquem els ulls davant de la realitat dels nostres joves ens farem un flac favor. Què pot pensar un noi de 20 o 25 anys quan veu que aquest any els grans bancs han guanyat un 15% més que l’any passat, mentre que ell no té cap perspectiva per emancipar-se de casa? Obrim els ulls i ajudem el nostre jovent. I això no passa per més accions coercitives i punitives o per posar més policia a les aules, passa per promoure accions per un habitatge més digne o per posar més mestres a les aules.
