Una trentena de submarinistes netegen el fons marí de Sant Feliu de Guíxols: «Aquí hi ha una estora de tovalloletes»

Una trentena de submarinistes voluntaris han participat aquest matí en una jornada de neteja de tovalloletes del fons marí a la platja de Sant Feliu de Guíxols. L’activitat, organitzada pel centre de busseig Sublimits, forma part d’una campanya per sensibilitzar sobre l’impacte d’aquest residu, difícil de reciclar. Han actuat en una zona especialment afectada perquè, tot i que hi ha sistemes de filtratge, hi desemboca una riera i a més, les corrents marines fan que els residus s’acumulin prop de la costa. «Aquí hi ha una estora de tovalloletes», ha assegurat Lola Cervantes, directora del centre. L’any passat en la mateixa campanya van retirar 300 quilos de tovalloletes humides, una xifra que esperen repetir enguany.

Equipats amb ampolles d’aire, ulleres, aletes i bosses per recollir els residus, la trentena de voluntaris s’han distribuït en grups per diferents punts del litoral proper a la desembocadura de la riera de Sant Feliu. L’activitat d’aquest diumenge s’ha centrat en recollir tovalloletes humides acumulades al fons marí, però també s’han encarregat de treure del mar tots els residus que s’han trobat, com restes de xarxes, llaunes de refrescos o fins i tot trossos de plàstics de grans dimensions.

A més, un equip del centre de busseig Sublímits s’ha quedat a la platja i han instal·lat un tendal on han explicat als curiosos que s’hi acostaven en què consistia l’activitat.

De fet, la jornada d’aquest diumenge vol anar més enllà d’una neteja puntual i forma part d’una campanya de sensibilització que ha impulsat el centre de busseig Sublímits per conscienciar sobre l’impacte d’aquest residu, difícil d’eliminar. «Hem de fer una reflexió sobre l’ús de les tovalloletes i sobre com les hem de gestionar», ha assenyalat Lola Cervantes, directora del centre. «Encara que al paquet digui que es poden tirar al vàter, no és cert», ha assegurat, i ha detallat que aquest tipus de productes generen greus problemes a la xarxa de sanejament i també acaben tenint impacte directe sobre el fons marí.

La zona on s’ha desenvolupat l’activitat és una de les més afectades de Sant Feliu de Guíxols per aquest tipus de residus. D’una banda, perquè és on desemboca la riera del municipi, i encara que hi ha sistemes de filtratge, en episodis de pluges intenses es desborda i arrossega deixalles cap al mar. De l’altra, els corrents marins fan que bona part dels residus acabin quedant-se prop de la platja. «Aquí hi ha una estora de tovalloletes», ha afirmat Cervantes, que també ha alertat que aquesta acumulació dificulta la recuperació dels ecosistemes marins.

La responsable del centre ha recordat que les tovalloletes poden trigar «dècades» a degradar-se i que, fins i tot quan ho fan, deixen fragments de plàstic que es converteixen en microplàstics. «El problema no només és el temps que triguen a degradar-se, sinó que no desapareixen del tot», ha remarcat. Aquests fragments acaben entrant a la cadena alimentària marina i afecten tant la fauna com a la qualitat ambiental de la costa.

«Dista molt» de la imatge idíl·lica de la Costa Brava

Un dels participants de la jornada, Víctor Almohalla, ha explicat que durant la immersió han constatat la gran quantitat de residus acumulats en aquest punt. «El que més trobem són tovalloletes, però també hi ha cordes, xarxes, sabatilles i tota mena de deixalles», ha detallat. Almohalla considera que la situació és «preocupant» perquè molta gent no coneix l’impacte real d’aquests productes i confia que les campanyes de sensibilització ajudin a modificar hàbits dels ciutadans.

Segons el submarinista, aquesta realitat «dista molt» de la imatge idíl·lica que sovint es té de la Costa Brava. Tot i que hi ha punts d’immersió «meravellosos, que estan nets», Almohalla ha assegurat que «hi ha moltes zones on hi ha una acumulació de brutícia brutal», sobretot en desembocadures de rieres, entorns portuaris i altres zones properes a nuclis urbans. Per això, ha defensat la necessitat de reforçar la consciència ciutadana i evitar que les tovalloletes i altres deixalles acabin a la xarxa de clavegueram i, finalment, al mar.

Els organitzadors han remarcat que la campanya tindrà continuïtat més enllà de la jornada d’aquest dissabte. L’objectiu és combinar les accions de neteja amb activitats divulgatives que ajudin a reduir la presència de tovalloletes al medi marí.

L’any passat en una activitat similar, que no se centrava només en la recollida d’aquest residu, ja van retirar 300 quilos de tovalloletes humides. Enguany, després de comptabilitzar-ho, esperen arribar a una xifra similar.

Més de 700 nedadors participen a la 14a MARNATON eDreams Begur

Imatge destacada ©MARNATON ©Gerard Campderrós.

Begur ha tornat a convertir-se aquest dissabte en un dels punts de referència de la natació en aigües obertes amb la celebració de la 14a edició de la MARNATON eDreams Begur by Zoggs. La prova, integrada dins la Copa MARNATON eDreams 2026, ha reunit més de 700 participants a la Costa Brava.

Els nedadors i nedadores han completat recorreguts de 7, 3 i 1,5 quilòmetres, tots amb arribada a la platja de Sa Riera. Paral·lelament, també s’han disputat les proves de la MARNATON Kids by SPORT, adreçades a infants d’entre 5 i 13 anys, amb distàncies adaptades de 50, 100, 200 i 400 metres.

El director de MARNATON, David Campà, ha destacat les bones condicions meteorològiques de la jornada i el dispositiu de seguretat desplegat al mar, format per més de 50 caiacs i 15 embarcacions. Campà ha subratllat també el valor paisatgístic de la prova de Begur, que permet descobrir alguns dels espais més emblemàtics de la Costa Brava des del mar.

La vessant més inclusiva de la jornada l’han protagonitzat Hugo Font i Héctor Botí, dos nedadors invidents vinculats a la Fundación ONCE. Tots dos han completat, per segon any consecutiu, les distàncies d’1,5 i 3 quilòmetres respectivament, acompanyats dels seus guies. Els participants han reivindicat l’esport com una eina per superar barreres quotidianes i guanyar autonomia.

Pel que fa als resultats, Rafa Cabanillas s’ha imposat un cop més en la prova de 7 quilòmetres, amb un temps d’1 hora, 23 minuts i 21 segons. És la seva tercera victòria consecutiva aquesta temporada dins la Copa MARNATON. En categoria femenina, Ona de Miguel també ha sumat el tercer triomf consecutiu.

La travessia de 3 quilòmetres, amb sortida des de Sa Tuna, ha estat la més multitudinària, amb prop de 300 inscrits. Mario Guillén i Arlet Díaz han estat els vencedors masculí i femení, respectivament.

En la distància d’1,5 quilòmetres, amb sortida des de la platja de Pals, les victòries han estat per a Daniel Ortiz i Olga Descalzi.

La Copa MARNATON eDreams continuarà el seu calendari el pròxim 27 de juny a Sant Feliu de Guíxols. Posteriorment farà parada a Cadaqués, el 19 de setembre, abans de tancar la temporada a Eivissa el 10 d’octubre.

Paneque destaca que les obres a les carreteres del Baix Ter permeten avançar en seguretat viària

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha visitat aquest dissabte les obres de millora de la C-31 al seu pas per Ullà, on ha destacat que les actuacions que s’estan desenvolupant al Baix Ter permeten «avançar en termes de seguretat» i de pacificació de l’entorn.

Durant la visita, Paneque ha agraït la feina de l’empresa adjudicatària i la col·laboració de l’Ajuntament d’Ullà, i ha remarcat que el projecte està pensat principalment per incrementar la seguretat dels veïns i dels usuaris de la via. Segons la consellera, les actuacions milloraran la mobilitat tant dels vehicles com dels vianants, amb la incorporació de vorals més amplis, una barrera vegetal i nous espais pensats per afavorir els desplaçaments a peu en un tram amb una elevada intensitat de trànsit.

Les obres de la C-31 compten amb una inversió d’1,7 milions d’euros i inclouen la construcció d’un itinerari per a vianants, nous passos de zebra, la instal·lació d’un semàfor i diverses mesures per reduir la velocitat dels vehicles. La previsió del Departament és que els treballs finalitzin abans d’acabar l’any.

La consellera ha subratllat que aquesta actuació forma part d’una estratègia més àmplia de millora de la xarxa viària del Baix Ter. En aquest sentit, ha anunciat que el Departament licitarà durant el segon semestre d’enguany les obres de condicionament de l’itinerari entre Colomers i Verges, que inclou les carreteres GI-633 i GI-634.

Aquest projecte, amb una inversió prevista de 14 milions d’euros, preveu actuar sobre més de set quilòmetres de carretera per ampliar-ne l’amplada dels sis metres actuals als nou previstos. També inclourà mesures de pacificació del trànsit a les travesseres urbanes, la creació d’un itinerari per a vianants entre Jafre i Verges, i la construcció de noves rotondes als accessos de Colomers i Jafre.

Paneque ha explicat que aquest és un dels projectes que es troben més avançats dins de la planificació viària del Baix Ter i ha assegurat que, un cop completats els tràmits administratius, es podran licitar les obres. Segons ha detallat, la voluntat del Govern és continuar desplegant actuacions successives en altres trams de la zona, com els que connecten La Pera, Parlavà, Serra de Daró i Torroella de Montgrí.

Paral·lelament, el Departament continua executant les obres de millora del ferm a la GI-631 entre Colomers i Sant Mori, amb una inversió d’1,9 milions d’euros. Aquesta actuació forma part del Programa de Ferms Sostenibles de la Generalitat i té com a objectiu millorar la seguretat i el confort de la conducció alhora que es redueix la petjada de carboni mitjançant l’ús de materials i tècniques més sostenibles. Els treballs està previst que finalitzin aquest mes de juny.

La consellera ha remarcat que totes aquestes actuacions responen al compromís del Govern per modernitzar la xarxa viària del Baix Ter i reforçar la seguretat en un conjunt de carreteres que suporten un volum important de trànsit i que, en alguns trams, presenten una elevada sinistralitat.

 

L’Hospital de Palamós optimitza la gestió dels medicaments i en redueix el malbaratament amb el projecte PimCAT

privat:-l’hospital-de-palamos-millora-la-comunicacio-entre-pacients-i-professionals medicaments
Privat: L’hospital de Palamós millora la comunicació entre pacients i professionals

L’Hospital de Palamós forma part del projecte PimCAT, una iniciativa impulsada pel Consorci Sanitari i Social de Catalunya (CSC) per optimitzar la gestió dels medicaments i reduir-ne el malbaratament. El centre empordanès forma part de les 20 entitats participants, que donen cobertura a un total de 32 centres sanitaris d’arreu de Catalunya.

Segons les estimacions, la despesa anual derivada dels medicaments caducats als serveis de farmàcia hospitalària arriba als 4 milions d’euros. A aquest cost econòmic s’hi suma també l’impacte mediambiental associat als processos de retirada i eliminació dels fàrmacs que ja no es poden utilitzar.

Per fer front a aquesta situació, PimCAT ha desenvolupat una plataforma digital d’intercanvi de medicaments. A través d’aquesta eina, els serveis de farmàcia poden publicar els fàrmacs amb una data de caducitat propera que preveuen no consumir. Altres centres sanitaris interessats poden sol·licitar-los i gestionar-ne la transferència, afavorint així un ús més eficient dels recursos disponibles.

El conveni d’adhesió al projecte es va signar el passat 12 de març. Des d’aleshores, el servei de farmàcia de l’Hospital de Palamós ha dut a terme accions de formació i sensibilització dirigides al personal per millorar la detecció de medicaments amb dates de caducitat properes i reforçar-ne la gestió.

El projecte s’emmarca en les polítiques de sostenibilitat i eficiència del Departament de Salut, amb l’objectiu de promoure un ús més racional dels medicaments i reduir l’impacte ambiental del sistema sanitari. La iniciativa és un encàrrec del Departament al CSC, a través de la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària, i compta amb finançament del Fons d’Ús Racional del Medicament. Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, la iniciativa posa en valor la contribució dels centres sanitaris a la reducció de residus i al foment d’una gestió més sostenible dels recursos farmacèutics.

Platja d’Aro destina 900.000 euros al programa Fem Platja! 2026 amb més socorrisme, accessibilitat i neteja

Platja d'Aro zona de riuet

L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró ha posat en marxa una nova edició del programa Fem Platja!, que s’allargarà de l’1 de juny al 30 de setembre amb l’objectiu de garantir la qualitat, la seguretat i la sostenibilitat del litoral del municipi.

El dispositiu compta amb un pressupost de 900.000 euros, un 28% superior al dels darrers anys, i amb un equip format per 48 professionals. L’increment econòmic respon principalment als nous contractes de salvament i abalisament, així com a l’ampliació del calendari de serveis per cobrir quatre mesos complets.

Entre les actuacions destacades d’aquest any també hi ha la reforma del tram sud del Passeig Marítim, entre l’avinguda de Verona i Terol i Port d’Aro. El projecte, impulsat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic amb una inversió de 568.000 euros, ha permès naturalitzar aquest espai amb un camí de sauló, noves zones de vegetació, dunes de separació amb la platja i espais d’estada amb bancs i enllumenat.

L’Ajuntament confia que el conjunt de mesures implementades permeti renovar els principals distintius de qualitat del litoral. Entre aquests hi ha les Banderes Blaves de Sa Conca, la Platja Gran i Cala Rovira, així com els reconeixements de qualitat turística i accessibilitat que ja tenen diversos espais del municipi. També es manté la distinció d’Itinerari Blau per al Camí de Ronda de S’Agaró.

Pel que fa al salvament i socorrisme, el servei serà operatiu durant els quatre mesos de la temporada a la Platja Gran, Cala Rovira i Sa Conca. El dispositiu disposarà d’entre 17 i 25 socorristes segons el període de l’estiu, amb fins a nou punts de vigilància actius. Entre les novetats destaca la incorporació d’un sistema de vigilància amb intel·ligència artificial capaç de detectar possibles situacions d’ofegament i alertar els socorristes.

El nou contracte de salvament, adjudicat per 593.000 euros, també incrementa el nombre de socorristes i amplia els dies de servei en temporada baixa. A més, es manté la distribució gratuïta de fins a 2.000 braçalets identificatius per facilitar la localització d’infants en cas de pèrdua.

El programa reforça també les mesures d’accessibilitat. Les platges compten amb 24 passeres, cinc cadires amfíbies, crosses adaptades, grues d’elevació en alguns punts de socors i nou línies de vida per facilitar l’entrada i la sortida de l’aigua a les persones amb mobilitat reduïda.

En l’àmbit dels serveis, les platges disposen de 28 dutxes, 11 rentapeus amb sistemes d’estalvi d’aigua, vestidors, lavabos i plataformes aquàtiques. També es mantenen les concessions de guinguetes, lloguer de gandules i activitats nàutiques.

La neteja continua sent una de les principals actuacions del programa. El litoral s’ha dividit en sis sectors on treballen equips de maquinària i operaris en torns de matí i tarda. A més, es manté el sistema de recollida selectiva amb papereres de cinc fraccions, la neteja marítima amb embarcacions municipals i el repartiment gratuït de cendrers reutilitzables i biodegradables entre els usuaris de les platges.