Ràdio Capital presenta a Palafrugell l’exposició dels seus 25 anys amb imatges de Paco Dalmau
Ràdio Capital ha inaugurat a Palafrugell l’exposició “25 anys de notícies”, una mostra que recull alguns dels fets més destacats que han marcat el municipi durant el darrer quart de segle. La iniciativa s’emmarca en els actes de celebració dels 25 anys de l’emissora i es podrà visitar al Mercat de Palafrugell.
L’acte d’inauguració va reunir representants institucionals, membres de l’emissora i veïns. El director de Ràdio Capital, Miquel Curanta, va destacar la voluntat de l’emissora de continuar explicant el territori i preservant-ne la memòria. També va reivindicar el paper del periodisme local en un context de transformació tecnològica constant.
La mostra presenta una selecció de notícies i imatges que han marcat la història recent de Palafrugell. Cada fotografia incorpora un codi que permet accedir a continguts ampliats i a la versió sonora de les informacions.
Un dels protagonistes de la inauguració va ser el fotògraf Paco Dalmau, responsable de bona part de les imatges que formen l’exposició. Tant els organitzadors com les autoritats presents van destacar la seva contribució a la documentació gràfica de la vida social, cultural i institucional de Palafrugell durant dècades.
El comissari de la mostra, Martí Sabrià, va explicar que l’objectiu és oferir una mirada retrospectiva sobre els canvis que ha viscut el municipi i convidar els visitants a recordar què feien en cadascun dels moments recollits. També va avançar que el projecte recorrerà altres municipis del Baix Empordà amb exposicions adaptades a la història de cada població.
El president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Enric Marquès, va destacar la capacitat de Ràdio Capital per explicar la realitat de la comarca des de la proximitat. Marquès va remarcar que la mostra permet recordar moments que formen part de la memòria col·lectiva del territori i va valorar la tasca de l’emissora a l’hora de donar visibilitat als municipis i a les persones que han contribuït a construir la història recent del Baix Empordà.
Durant l’acte, l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, va posar en valor la feina dels mitjans de comunicació locals i la seva contribució a la pluralitat informativa i a la construcció de la memòria col·lectiva del municipi.
L’exposició es podrà visitar del 19 de juny al 12 de juliol al Mercat de Palafrugell, abans d’iniciar un recorregut per altres municipis del Baix Empordà amb mostres adaptades a la història i als esdeveniments més rellevants de cada població.
L’ÍTACA Sant Joan arrenca amb el recinte ple a l’Estartit en la primera nit del festival
L’ÍTACA Sant Joan 2026 ha arrencat amb èxit a la platja Gran de l’Estartit, on el recinte s’ha omplert en la primera nit del festival. La cita musical ha donat el tret de sortida a tres dies de programació davant les Illes Medes.
La primera actuació va anar a càrrec de Remei de Ca la Fresca. El grup va presentar el seu repertori amb una proposta marcada per la barreja de força musical i missatge reivindicatiu.
Després va ser el torn de Sidonie, que va portar a l’Estartit les cançons del seu primer treball íntegrament en català. La formació també va repassar alguns dels seus temes més coneguts. Un dels moments destacats de la nit va arribar amb la participació de Dan Peralbo i el Comboi, que van pujar a l’escenari per interpretar conjuntament una de les cançons del nou disc del grup barceloní.
La jornada va continuar amb Love of Lesbian, que van oferir el seu últim concert a les comarques gironines dins de la gira actual. La banda va combinar els grans èxits de la seva trajectòria amb les cançons més recents.
El tancament de la nit va anar a càrrec de Dan Peralbo i el Comboi, que van presentar el seu nou treball discogràfic en un concert carregat d’energia. Durant l’actuació, el cantant va anunciar que també actuarà a l’ÍTACA Plaça, el nou escenari gratuït del festival. La sessió final de Ryna DJ va posar el punt final a la primera jornada.
El festival continuarà amb noves actuacions i amb un espectacle de prop de 500 drons, anunciat com el més gran que s’ha fet fins ara a la Costa Brava. La programació es tancarà la nit de Sant Joan amb concerts i activitats festives.
La Fundació Mascort recorre més de vint segles de moneda catalana a Torroella de Montgrí
La Fundació Mascort presenta a Torroella de Montgrí una exposició sobre més de vint segles d’història catalana a través de les monedes. La mostra porta per títol Del pegàs al croat. La moneda catalana del segle V a.C al XVIII d.C. Es podrà visitar a la Casa Galibern del 20 de juny al 12 d’octubre. L’entrada és gratuïta.
El recorregut comença amb les primeres emissions gregues d’Emporion, amb el pegàs com a símbol principal. La mostra arriba fins al croat de la Corona d’Aragó, una moneda de gran prestigi en l’època medieval. Les peces permeten seguir els canvis polítics, econòmics i socials del territori.
L’exposició mostra monedes vinculades a pobles i cultures molt diferents. Hi apareixen peces gregues, iberes, romanes, visigodes, musulmanes i carolíngies. Cada moneda funciona com una imatge fixa del seu temps. El conjunt ajuda a entendre com va canviar Catalunya al llarg dels segles.
La mostra reuneix peces d’una gran raresa i qualitat. Hi destaquen les emissions d’Emporion i Rhode, les actuals Empúries i Roses. També s’hi pot veure la primera moneda fabricada amb seguretat a Barcelona. El conjunt inclou trients visigots, dirhams de les taifes musulmanes catalanes i diners dels comtats catalans.
Un altre apartat està dedicat als croats de la Corona d’Aragó i a les monedes de la dinastia dels Àustria. També s’hi exposa la primera moneda coneguda amb la llegenda només en català. La mostra incorpora, a més, emissions de la Guerra dels Segadors, un període en què Catalunya va crear un sistema monetari propi.
El recorregut es tanca amb peces de vuit rals encunyades a les seques americanes. Aquestes monedes es feien amb plata de mines com les de Potosí i Mèxic. Durant més de tres segles van circular pels cinc continents. Per aquest motiu, es poden entendre com una primera moneda global.
Les col·leccions de Ramon Mascort Amigó, fundador i president de la Fundació Mascort, són la base de l’exposició. També hi tenen un paper central les peces del seu fill, Ramon Mascort Brugarolas, que va morir l’any passat. El projecte també ha rebut aportacions de col·leccionistes privats i de fons públics.
Entre aquests fons hi ha el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, amb el Llegat Joan Vilaret. El comissari és Salvador Plantalech i Colomer, historiador especialitzat en moneda antiga, arqueologia i història del territori.
Amb aquesta exposició, la Casa Galibern proposa una lectura de la història catalana moneda a moneda. La mostra posa el focus en peces petites, però amb una gran capacitat per explicar el passat.
El port de Sant Feliu afegirà més calaixos de formigó al dic exempt
El port de Sant Feliu de Guíxols incorporarà més calaixos de formigó al dic exempt a la zona marítima del port. Ho ha anunciat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, durant una visita al municipi. El projecte es troba en fase d’adjudicació i està previst que les obres s’iniciïn al llarg del 2028.
La consellera Sílvia Paneque ha detallat que els terminis aniran en funció de la tramitació conjunta que s’està fent amb el Ministeri – concretament amb Costes. El cost de la creació d’aquests blocs de protecció – que formen part del dic exempt – tenen un cost aproximat de cinc milions d’euros.
Paneque reconeix que tot i que el port de Sant Feliu ja compta amb diversos blocs de protecció a la zona portuària, durant els darrers temporals s’ha comprovat que la zona més pròxima al far quedava desprotegida. Per això, s’ha vist necessari incorporar aquests blocs de protecció en la part final del port, en una zona d’uns 75 metres.
La voluntat de les obres és que la zona portuària de Sant Feliu sigui més resilient davant el canvi climàtic i augmentar així la seva protecció davant de fenòmens climàtics extrems. Cal recordar que ja existeix un dic exempt format per 20 calaixos de formigó col·locats en una alineació paral·lela al dic de recer. La separació entre el dic de recer i aquests calaixos és de 35 metres d’amplada, amplada que fa de conc esmorteïdor i redueix fins a un centenar de vegades els volums d’aigua que passen per sobre l’escullera, una solució que ha evitat el deteriorament de l’estructura del dic de recer.
Les obres de la cinglera del turó del port de Sant Feliu acabaran a finals d’estiu
Les obres de la cinglera del turó del port de Sant Feliu de Guíxols acabaran a finals d’aquest estiu. Les obres han costat 967.000 euros i s’han finançat amb fons del Departament i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (cada administració assumeix la meitat del cost). Aquest divendres la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha visitat les obres amb diverses autoritats.
La protecció de la cinglera ha servit per garantir la seguretat dels vianants que passen per la zona, vehicles que aparquen a la zona de Cala Jonca, accedir al Camí de Ronda i, també, poder celebrar concerts del Festival de la Porta Ferrada a la zona del port.
El projecte d’obres preveu diverses actuacions als talussos de la cinglera que tenen 33 metres d’alçada. Es va haver de retirar vegetació, pins, malla trencada i desplaçaments de roca que havien afectat la zona, sobretot a causa del darrer temporal Harry. L’empresa encarregada de les obres va fer caure els blocs de pedra que estaven més insegurs i, un cop establerta la roca sòlida, es va tirar la malla de protecció anticorrosiva. Un cop col·locada la malla s’està assegurant amb diversos cables que s’acabaran tensant per crear una mena de «corset» per assegurar la muntanya. Aquesta protecció evitarà que els blocs de roca acabin caient del cingle.
La consellera Paneque ha explicat que des del Departament es va voler respondre a la necessitat de protecció de la zona que els van comunicar des de l’ajuntament. Sílvia Paneque ha afegit també que cal anar adaptant les grans infraestructures a l’impacte del canvi climàtic.
L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, ha agraït la col·laboració per part de la conselleria, sobretot tenint en compte que una obra d’aquest calibre no és assumible per un ajuntament. Motas ha agraït el treball constant que ha permès millorar la seguretat en la zona.
El projecte va iniciar-se el passat mes d’abril i està previst que s’acabi a finals d’estiu.
