El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha demanat a Brussel·les que els pescadors puguin sortir a pescar més gamba aquest any davant la quantitat d’estoc que hi ha al Mediterrani. En una reunió amb el comissari europeu de Pesca, Costas Kadis, Ordeig ha reclamat «eliminar la doble regulació» que implica un topall de dies de pesca i de quilos de gamba, i ha demanat augmentar el nombre de jornades que poden feinejar. «Hi ha més gamba que mai, i no la podem treure perquè acabem la quota i això ens porta a una pertorbació en els preus i a un perjudici pel sector». El conseller també ha instat a «mantenir i ampliar» la prohibició d’importar carn de boví del Brasil perquè els preus es van «enfonsar» quan es va permetre la seva venda a Europa.
Ordeig s’ha reunit aquest dijous al matí a Brussel·les amb la directora general d’Agricultura de la Comissió Europea i amb el comissari Costas Kadis. L’objectiu de les trobades era traslladar les principals prioritats de Catalunya en les futures polítiques agràries i pesqueres de la Unió Europea.
El conseller ha recordat que la «doble regulació» en els dies de pesca i quota de gamba «és un tema que es va inventar, no està en cap reglament». Aquesta normativa implica que es pot feinejar un màxim de jornades a l’any i, en el cas de la gamba, també s’hi afegeix un topall en el nombre de quilos capturats.
«Ara els nostres ports pràcticament ja han acabat els quilos de gamba», ha lamentat Ordeig. «Això ens porta a una pertorbació en els preus, unes dificultats per trobar gamba als mercats, un augment de les importacions i un perjudici per aquest sector respecte als altres».
Així mateix, el titular d’Agricultura ha demanat que s’augmentin el nombre de dies que poden sortir a pescar perquè «els estocs s’han recuperat».
Veto a productes del Brasil
El conseller ha aprofitat les reunions a Brussel·les per reclamar que «s’enforteixin» les restriccions a les importacions de carn de boví procedents del Brasil. Aquest dijous ha entrat en vigor el veto a determinats productes com el boví perquè han detectat que no compleixen la normativa europea. Entre altres, la legislació de la UE prohibeix l’ús d’antibiòtics en el bestiar per fomentar el creixement o el rendiment.
«Volem que s’enforteixin i que continuïn aquestes restriccions, no només per un tema sanitari, sinó també per un tema de pertorbació del mercat de preus», ha indicat. En aquest sentit, ha subratllat que els ramaders catalans compleixen uns estàndards «molt exigents» en matèria de seguretat alimentària, traçabilitat i ús de medicaments veterinaris, i que aquests mateixos requisits s’han d’exigir als productes importats de tercers països.
Front comú mediterrani
El conseller s’ha reunit amb el comissari europeu de Pesca juntament amb representants del País Valencià, les Illes Balears, Andalusia i Múrcia. per traslladar les principals demandes del sector de la pesca del Mediterrani. Els cinc territoris han reclamat una modificació de les normatives europees perquè la legislació «s’adapti a la pesca costanera i de petita escala».
«Els últims anys el sector ha patit d’una manera devastadora els efectes d’una mala regulació. Hem reduït flota pesquera, treballadors de la mar, i això ha tingut un impacte socioeconòmic importantíssim», ha remarcat.
Ordeig ha mostrat les dades recollides per l’Institut Català de Recerca per la Governança del Mar (Icatmar) que demostren que els esforços del sector «han portat a una recuperació dels estocs». «Avui hi ha més peixos a la mar perquè s’han fet bé la feina, ho diuen els científics», ha destacat.
El conseller ha recordat que Catalunya ha estat «pionera» en la cogestió de la pesca, reunint a la mateixa taula els científics, els pescadors i l’administració. Un model que, segons el responsable d’Agricultura, ha elogiat el comissari europeu: «Ens ha dit que és el model de futur que vol pel Mediterrani és el de cogestió».
També durant les reunions, Ordeig ha presentat a la CE el posicionament comú de Catalunya sobre el marc regulador de la reforma de la política agrària comuna 2028-2043, consensuat entre el Departament i els representants de la Taula Agrària. Principalment, ha defensat que la PAC tingui un finançament «suficient i coherent» amb els objectius de la UE, i que sigui capaç també de garantir la competitivitat del sector agrari, la sobirania alimentària i el desenvolupament del món rural.
El conseller ha instat a mantenir l’actual arquitectura de la PAC i ha rebutjat que aquesta política «quedi diluïda en un fons únic que pugui desvirtuar els objectius».
