8.4 C
Pals
Dissabte, 7 febrer 2026

El temporal Harry malmet la depuradora de Palamós i fa dues setmanes que funciona amb un grup electrogen

Per
ACN
-

El temporal Harry va provar “greus danys” a la depuradora de Palamós i des de la Diputació de Girona han demanat una ajuda a l’ACA de 3,9 milions d’euros per arreglar-la. El temporal va provocar el desbordament de la riera d’Aubí a la part sud i això va fer que s’inundés completament tota la planta de tractament amb nivells d’aigua que arribaven a 1,9 metres d’alçada. Ara, la planta fa més de dues setmanes que funciona amb un grup electrogen i des del Consorci d’Aigües Costa Brava ja estan quantificant el cost de la reparació, tot i que serà costosa. Arran de la inundació els set treballadors de la depuradora van quedar atrapats dins de la planta i els van rescatar personal de Protecció Civil de l’Ajuntament de Palamós.

L’episodi de pluges del 19 i 20 de gener va provocar una gran destrossa a la planta depuradora de Palamós. Aquesta dona servei als municipis de Palamós, Calonge i Sant Antoni, Mont-ras, Vall-llobrega i Palafrugell. Amb la inundació de la planta, es va perdre el subministrament elèctric. Una vegada va baixar el nivell de l’aigua, es van activar mesures d’emergència com ara la instal·lació d’un grup electrogen per restablir el subministrament en el prectractament de les aigües residuals.

La inundació, però, ha afectat greument la major part dels equips electromecànics, el laboratori, les instal·lacions elèctriques i diversos equips de treball. Això fa que el restabliment de tot el funcionament de la planta no serà immediat i podria allargar-se mesos.

De moment, estan fent una valoració econòmica dels danys però també han demanat una atribució de fons a l’Agència Catalana de l’Aigua de 3,9 milions d’euros per iniciar la reconstrucció de la planta.

El president de la Diputació de Girona i del Consorci d’Aigües de la Costa Brava, Miquel Noguer, ha explicat que ja treballaven per “analitzar alternatives per construir una nova depuradora” que estigui en una zona més segura davant de nous episodis climàtics extrems. Noguer considera que aquest temporal “fa més necessari que mai avança en la definició d’aquest projecte”.

Aquest divendres a la tarda Miquel Noguer ha visitat les instal·lacions per veure els danys generats per la inundació. També ha visitat l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Torrent (Baix Empordà), que també va quedar inundada pel desbordament de la riera d’Esclanyà. Malgrat tot, en aquest cas les afectacions en els equips i el material va ser mínima i no va provocar interrupcions significatives en el subministrament d’aigua.

Enric Marquès serà el candidat d’Esquerra Republicana a la Bisbal d’Empordà per a les municipals del 2027

Per
Redacció
-
Enric Marquès- ERC Bisbal alcaldable 2023

Enric Marquès serà el candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’alcaldia de la Bisbal d’Empordà a les eleccions municipals del 2027. La militància local ha avalat novament la seva candidatura, que serà la tercera consecutiva que lidera al municipi.

Marquès va ser alcalde entre el 2019 i el 2023, i actualment exerceix de regidor a l’oposició. Des del juliol passat, també presideix el Consell Comarcal del Baix Empordà, un càrrec que reforça el seu perfil polític i institucional.

La candidatura es planteja com una aposta per tornar a oferir un projecte d’esquerres i compromès amb el progrés social, econòmic i cultural de la Bisbal. En paraules del mateix Marquès, vol treballar per una ciutat més justa, cohesionada i amb futur.

Enric Marquès és nascut a la Bisbal, llicenciat en Filosofia i Lletres i molt vinculat a la realitat associativa del municipi. Al llarg dels darrers anys, ha estat una figura clau del projecte republicà, tant des del govern com des de l’oposició, defensant una gestió basada en la proximitat, la participació i el servei públic.

Les Braves: “El Carnaval de Palamós és com viure dins d’una bombolla durant uns dies”

Per
Maria Alsina
-

Amb l’arribada del Carnaval de Palamós 2026, la colla les Braves torna a escalfar motors. Tot i que aquest any surten menys membres a la rua i a l’envelat, la passió i la implicació no s’han reduït. L’Irune, l’Anna i l’Esther han compartit a Ràdio Capital com s’organitzen i què fa tan especial aquesta festa per a elles.

“Aquest any som menys, però hi ha la mateixa pinya i implicació de sempre”, asseguren. La colla funciona mitjançant comissions internes que s’encarreguen de les diferents àrees: maquillatge, ball, complements… Això permet repartir la feina i donar veu a tothom dins el projecte.

La preparació del Carnaval mai s’atura. Comença just quan s’acaba l’edició anterior: “Penses la temàtica, busques inspiració, muntes les músiques…”. El focus inicial és sempre l’embalat, l’actuació més exigent i emblemàtica per a elles, i només més endavant preparen la rua.

“La rua és desenfadada, però l’embalat és la traca final. Ho hem de donar tot.” Aquest és el seu lema. Asseguren que assagen a consciència per sentir-se segures a l’escenari i transmetre aquesta energia al públic.

La disfressa d’enguany és de rodeo, una temàtica clàssica a la qual han donat el seu propi gir: “Hi haurà elements que tothom espera… però també hi haurà sorpreses”. En el passat, van coincidir amb altres colles i valoren positivament el sistema de llista per evitar repeticions: “Et permet mantenir el misteri i garantir varietat”.

Pel que fa a la participació en rues, normalment només surten a Palamós, tot i que han participat en altres esdeveniments com la primavera de Palafrugell o rues puntuals a la Bisbal. Aquest any, encara debaten si ampliar la seva presència.

Però allò que més valoren del Carnaval és el vincle entre colles i el teixit social que genera durant tot l’any. “Només ho pot entendre qui ho viu des de dins. És com una bombolla de bon ambient, col·laboració i festa”, afirmen. La colla organitza activitats més enllà del Carnaval, a l’abril i al setembre, amb gran participació.

Aquest principi actiu i el compromís de les colles durant tot l’any són, segons elles, la gran força de Palamós. “És molt difícil trobar això en altres pobles. Aquí el Carnaval és l’origen, però la colla és molt més”.

L’EMD de l’Estartit inicia els tràmits de compra per la finca destinada als equipaments municipals

Per
Redacció
-

L’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit ha començat els tràmits per comprar una finca a l’entrada del poble. L’espai es destinarà a nous equipaments municipals.

La finca té una superfície de gairebé 1.000 metres quadrats i està situada a la carretera de Torroella. Es tracta d’un punt estratègic, ja que concentra diversos serveis públics. A la mateixa zona hi ha les casernes de la Guàrdia Civil i la Policia Local. A pocs carrers de distància hi ha també el consultori mèdic, l’Escola Portitxol, la Biblioteca Mar de Llibres, l’Escola Bressol Mar i Cel i la Sala Polivalent.

Els pressupostos del 2026 reserven fins a 450.000 euros per adquirir patrimoni municipal. Aquesta xifra podria servir per fer efectiva la compra si l’expedient avança segons el previst.

D’altra banda, durant la mateixa sessió de la Junta de Veïns, es va aprovar la desafecció d’un local municipal situat al carrer Assutzena, número 28, a la planta baixa del bloc 1. El local deixarà de formar part del domini públic i podrà tenir nous usos.

Fins ara, aquest espai servia de magatzem de mobiliari, però aquesta funció es podrà traslladar a altres espais municipals més adequats. L’EMD té la intenció de posar el local a la venda pròximament, ja que considera que ja no cal destinar-lo a usos públics.

Anem de Farra: “Són dies molt intensos, però quan acabi el Carnaval direm que ha valgut la pena”

Per
Maria Alsina
-

Aquest 2026, la colla Anem de Farra té l’honor de ser el Carnestoltes del Carnaval de Calonge i Sant Antoni. Una responsabilitat que arriba tot just en el seu segon any com a colla. L’Abril Bernat i el Nil Cordero, dos dels seus membres, han compartit a Ràdio Capital com s’estan preparant per als actes principals i com han viscut aquest procés intens però il·lusionant.

“Vam començar de broma al pati de l’institut”, explica l’Abril. Deu amigues van decidir formar una colla, i amb el suport de l’Espai Jove i dels Carrossaires de Calonge, el projecte va agafar forma. Avui, ja són protagonistes del carnaval. “Els carrossaires ens han ajudat moltíssim. Sense ells, no hauríem tirat endavant”, reconeixen.

El debut com a carnestoltes no ha estat fàcil. L’any passat van ensopegar amb problemes tècnics, com altaveus espatllats i generadors que no funcionaven. Aquest any, però, s’hi han preparat a consciència i confien que tot sortirà bé. Tot i estar repartits entre Girona, Lleida i Barcelona, han aconseguit reunir-se per assajar i ultimar els detalls.

La disfressa d’enguany és de cabaret, pensada per fer un xou amb història, música i presència escènica. “Volíem una temàtica que donés joc a l’espectacle, i ens permetés lluir la figura del rei i la reina carnestoltes”, explica el Nil. Tot plegat, malgrat els reptes logístics i acadèmics que comporta compaginar estudis i preparatius.

La colla no participa a totes les rues per limitacions de trànsit, especialment a localitats com Caldes o la Bisbal, però sí que són presents a Sant Feliu, Platja d’Aro, Santa Cristina i, sobretot, a Calonge i Sant Antoni. “La rua del nostre poble és especial. És l’última, i s’hi respira un ambient diferent, de tancament de festa”, afirmen.

El Carnaval de Calonge i Sant Antoni es viu amb intensitat i sentiment de comunitat. Segons ells, l’ambient entre les colles és molt bo. Actes com la botifarrada de Can Roc o l’enterrament de la sardina ajuden a fer pinya. “Ens trobem, ens reconeixem i creem vincles, encara que siguem de colles diferents”, diu l’Abril.

Malgrat la seva joventut, la colla ha trencat prejudicis. “Ens deien que no ens en sortiríem, però hem demostrat el contrari. Ens hem esforçat i la gent ho veurà”, reivindiquen. Tot està a punt per al gran xou del dissabte i per acomiadar el carnaval amb una rua memorable el dia 22.

Mor Llibori Pujol, referent de la cançó de taverna i l’havanera, als 72 anys

Per
Redacció
-

El món de l’havanera i la cançó de taverna ha perdut un dels seus noms més estimats. Ha mort a 72 anys el músic i compositor Llibori Pujol, una figura central en la difusió d’aquest gènere a les comarques gironines.

Pujol va fundar la Colla Jacomet i va ser una peça clau al grup Llops de Mar, amb qui va acabar la seva trajectòria artística. En els últims anys, va compartir escenaris amb la seva filla, Cristina Pujol, mantenint viu el vincle entre generacions i la passió per la cançó marinera.

El seu compromís amb aquest estil musical es va veure reconegut l’any 2025 a la Gran Cantada de Cançó de Taverna, on l’Ajuntament i els companys cantaires li van retre homenatge.

Tot i que també va fer incursions en el món del rock amb el grup Quercus, Llibori Pujol serà especialment recordat per representar l’esperit ganxó i per reivindicar amb orgull la seva ciutat a través de la música.

123...6.787Pàgina 1 de 6.787

Categories

Ràdio Capital

Segueix-nos

Amb el suport de

client-image

Entitat adherida

client-image