7.9 C
Pals
Divendres, 23 gener 2026

Unió de Pagesos exigeix al Govern que millori el manteniment de les rieres del Baix Empordà per combatre les inundacions

Unió de Pagesos exigeix al Govern que millori el manteniment de les rieres del Baix Empordà per combatre les inundacions com les que va provocar el temporal Harry. El sindicat considera que la brutícia i el mal estat dels rius són factors “determinants” per evitar els desbordaments; i ha reclamat també a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que apliquin mesures perquè no es tornin a repetir episodis similars. A més, ha demanat tant a l’executiu com a l’ACA que “siguin responsables dels danys provocats per la seva inacció en el manteniment anual de les lleres de rius i rieres”. Unió de Pagesos posa com a exemple el desbordament de les rieres de Palau-Sator i de Pals, que habitualment estan “plenes de brossa i restes vegetals”.

La brutícia, la manca de manteniment i el mal estat de les rieres del Baix Empordà són factors “determinants” en les inundacions que va provocar el pas del temporal Harry per les comarques gironines, segons Unió de Pagesos. Per això, el sindicat ha reclamat tant al Govern com a l’ACA que millorin el manteniment d’aquests espais per evitar que en un futur es puguin repetir episodis similars.

Així mateix, Unió de Pagesos considera que la Generalitat i, particularment l’ACA i el Departament d’Agricultura, han de ser responsables tant del seu patrimoni hídric com dels seus efectes sobre la propietat privada dels ciutadans, especialment de la pagesia. Per això, ha exigit als dos organismes que siguin responsables dels danys provocats per “la seva inacció” en el manteniment anual de les lleres de rius i rieres.

Així ho han traslladat els representants d’Unió de Pagesos durant la reunió que han mantingut aquesta setmana amb el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, a la Tallada d’Empordà. A més, han demanat que les persones afectades pels aiguats puguin utilitzar l’aplicació ‘FotoDun’ per tal de comunicar i acreditar els danys davant la Conselleria, i així facilitar els tràmits.

El sindicat ha posat com a exemple de manca de manteniment el desbordament de les rieres de Palau-Sator i de Pals, “ambdues habitualment plenes de brossa i restes vegetals”. “Dos casos que se sumen també al de la reclosa d’Ullà, que ja havia quedat malmesa pel temporal de principi d’any, i que dimarts va acabar de col·lapsar”, han lamentat.

Quan una cervesa té el sabor de l’Empordà

Mitjançant una barreja de passió i experimentació, Xavier Pujol captura el paisatge empordanès amb Limbik, una línia de cerveses i kombutxes artesanes elaborades a partir de producte local. Els sabors que abraça aquesta marca de cervesa artesana, elaborada en un obrador a Vilablareix, tenen l’objectiu “d’abocar-te” a diferents paratges de l’Empordà: “Cada cervesa representa el lloc on jo m’imagino bevent-la i gaudint-la. És la sensació que vull traslladar”. Per exemple, Pujol parla de la Radler, amb llimona i marialluïsa empordaneses, “lleugera, amb un to refrescant, m’imagino prenent-la en una caleta”, mentre “la Märzen, més torrada, és ideal per a després de passejar els gossos pels boscos de Terrades”.

L’interès de Pujol per la cervesa va néixer de manera casual, mentre estudiava Turisme a la Universitat de Girona: “A prop d’on vivia hi havia el pub Excalibur, i, al costat, una botiga de cerveses d’exportació”. La seva curiositat es va potenciar durant l’Erasmus que va realitzar a Bèlgica, considerada una de les meques de la bona cervesa: “Tenen carta, marques i logos, és un producte molt més cuidat”.

Voler continuar aprenent sobre aquesta beguda el va dur a fer cursos (com el d’elaboració de la Universitat d’Alacant), fins que va decidir deixar la seva feina i posar en marxa Limbik amb l’objectiu de crear cerveses que “obrin el paladar” i “donar a conèixer sabors diferents dels tradicionals”. Justament aixó és el que l’elaborador empordanès considera que manca a la cervesa belga: “Moltes elaboracions venen de monestirs i no s’atreveixen a tocar-les ni a experimentar”. Escolteu l’entrevista censera que li ha fet Joan Bosch al programa DE CAP A CAP.

Els trens de Rodalies tornen a circular, amb alguns retards, després de dos dies d’aturada

Un tren de rodalies arriba a l'estació de Flaçà Data de publicació: dimarts 18 d’octubre del 2022, 07:00 Localització: Palamós Autor: Aleix Freixas
Un tren de rodalies arriba a l'estació de Flaçà Data de publicació: dimarts 18 d’octubre del 2022, 07:00 Localització: Palamós Autor: Aleix Freixas

Els trens de Rodalies han tornat a circular aquest divendres després de dos dies d’interrupció a causa de l’accident d’un tren a Gelida. La represa del servei ha estat progressiva i encara es registren alguns retards, especialment a les línies R1 i R4.

Els combois de l’R1 circulen per via única entre Badalona i Montgat per actuacions a la via, i a l’R4 s’ha habilitat un servei alternatiu de transport entre Sant Vicenç de Calders i Martorell. A primera hora del matí s’han registrat demores de fins a 30 minuts, tot i que la xarxa ha recuperat la normalitat a mig matí.

Un acord entre la Generalitat, Renfe, Adif i el sindicat de maquinistes ha permès reactivar el servei, amb inspeccions extraordinàries per garantir la seguretat a totes les línies. Els maquinistes participen en aquestes revisions, que inclouen punts sensibles on sovint es produeixen incidències.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha confirmat que els trens funcionen amb relativa normalitat i que es mantindran els serveis alternatius fins dimecres. També continua la gratuïtat del peatge de la C-32 al Garraf i el reforç d’autobusos i informadors a les estacions.

L’aturada dels trens es va produir arran de l’accident d’un comboi de l’R4 dimarts a la nit, entre Gelida i Sant Sadurní d’Anoia, que va causar la mort d’un maquinista en pràctiques i una trentena de ferits. La suspensió es va mantenir durant dimecres, davant els dubtes sobre la seguretat de la xarxa.

Palamós dona suport al sector pesquer davant les noves exigències europees sobre la comunicació de captures

privat:-palamos-dona-suport-al-sector-pesquer-davant-la-implantacio-de-noves-mesures-de-comunicacio-dels-quilos-de-pesca-dictades-per-la-comissio-europea
Privat: Palamós dona suport al sector pesquer davant la implantació de noves mesures de comunicació dels quilos de pesca dictades per la Comissió Europea

L’Ajuntament de Palamós ha aprovat una moció de suport al sector pesquer davant la nova normativa de la Comissió Europea, que obliga a comunicar les captures abans d’arribar a port. La decisió es va prendre durant el ple ordinari celebrat aquest dijous, en segona convocatòria.

Les confraries catalanes consideren que la normativa és inassumible perquè incrementa la càrrega administrativa de manera innecessària. La Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors alerta que els pescadors no poden complir aquests requisits.

La nova normativa afecta totes les modalitats de pesca i obliga a fer un preavís quatre hores abans d’arribar a port, a més de comunicar per via telemàtica l’estimació exacta de les espècies pescades i el seu pes. Els pescadors consideren que aquest procés és impracticable.

El sector recorda que el model català ja està regulat per les confraries de pescadors, que gestionen les llotges i estan tutelades per la Direcció General de Pesca. Això permet un control eficient de les captures sense necessitat de més burocràcia.

Els pescadors reclamen el suport de les administracions i de la ciutadania per defensar un sector que consideren estratègic per al territori. L’Ajuntament de Palamós vol fer visible aquest suport i destacar el valor econòmic, cultural i patrimonial de la flota pesquera local.

Les cap i cua: “Per Carnaval ens retrobem amb els amics i per nosaltres és la festa gran de Palamós”

En una entrevista concedida a Ràdio Capital, tres membres de la colla Cap i Cua –Sandra Subirats (presidenta), Tenit Palet i Rut Masferrer– han explicat com afronten els dies previs al Carnaval de Palamós, una cita que viuen amb intensitat i passió. Fundada el 2021 per un grup de sis amigues, la colla ha anat creixent fins a sumar enguany 31 integrants.

“Des de petites volíem sortir al carnaval, i fa cinc anys vam decidir tirar-ho endavant amb l’ajuda de les nostres famílies”, recorda la presidenta. Enguany presenten una disfressa basada en una sèrie que marcà la seva infància, una proposta original que ja tenien pensada des de l’any anterior. “Crec que ningú ha portat mai aquesta temàtica. És molt nostra”, afirmen.

Els preparatius comencen al setembre i inclouen la confecció del vestuari amb modistes, l’ajuda de mares amb els complements i la col·laboració de les mateixes membres. La carrossa, a més, compta amb el suport de pares mecànics i un conductor de confiança. “Sense aquest equip no seria possible”, reconeixen.

Les Cap i Cua participaran enguany a les rues de Palamós, Calonge, Platja d’Aro i, si els és possible, també a la Bisbal. “Aquest podria ser l’últim any que hi participem per temes logístics”, expliquen. Així i tot, celebren poder formar part de diversos actes i gaudir del carnaval més enllà de la rua. “Vivim cada fase: des del primer dia de confecció fins a l’últim ball”.

Per a elles, el Carnaval de Palamós és molt més que una festa. “És la nostra festa major, el moment que esperem tot l’any. Ens retrobem amb els amics i ho vivim intensament”, asseguren. Fins i tot per aquelles que no són del municipi, com Sant Antoni, Palamós representa l’essència del carnaval de la comarca.

També valoren molt positivament el bon ambient entre colles. “Amb les colles joves ens portem molt bé, hi ha una rivalitat sana però sempre amb bon rotllo”, conclouen.

La JARC denuncia la mala gestió dels rius feta per l’ACA després dels desbordaments pel temporal Harry

camps pages temporal harry protesta jarc

La JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) acusa l’Agència Catalana de l’Aigua d’haver tingut una gestió negligent que ha agreujat els efectes del temporal d’aquesta setmana. L’organització considera que el manteniment deficient dels rius i rieres ha provocat una pèrdua alarmant de capacitat hidràulica, fet que ha incrementat el risc d’inundacions.

Els aiguats d’aquest dimarts han provocat greus afectacions a infraestructures de reg i finques agrícoles del Baix Empordà i també a rieres del Gironès, Empordà i el Pla de l’Estany, on s’han negat diversos camps de cultiu situats en zones fondes i humides. Segons la JARC, aquestes conseqüències s’expliquen per l’abandonament de les competències de gestió fluvial per part de l’agència responsable.

Per aquest motiu, el sindicat agrari reclama actuacions immediates, un pla de neteja i restitució i ajudes econòmiques directes. Volen que es recuperi l’estat de fa tres dècades, quan els cursos fluvials podien suportar temporals com l’actual sense desbordar-se. També demanen reparar camins, infraestructures i connexions internes per garantir la continuïtat de l’activitat agrícola.

L’entitat remarca que els aiguats han posat en evidència la vulnerabilitat del sector agrari davant fenòmens meteorològics extrems. Consideren imprescindible una gestió territorial basada en criteris tècnics rigorosos, que tingui en compte l’experiència de la gent del territori. Segons afirmen, cal prioritzar la seguretat de les persones, la protecció dels béns i la preservació de l’activitat econòmica essencial, especialment en l’àmbit rural.