La Generalitat de Catalunya ha reconegut la trajectòria de Josep Pascual, observador meteorològic i oceanogràfic de l’Estartit. El reconeixement destaca la seva contribució al coneixement del clima mediterrani i dels efectes del canvi climàtic. L’homenatge s’ha celebrat aquest dissabte durant la trobada anual de les xarxes d’observadors meteorològics i fenològics de Catalunya. La jornada ha estat organitzada pel Servei Meteorològic de Catalunya.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha lliurat una placa commemorativa a Josep Pascual. També han participat en l’acte el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, i la directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca.

Paneque ha destacat la dedicació de Pascual durant més de mig segle. La consellera ha remarcat el valor científic de les seves observacions i el caràcter altruista de la seva feina. També ha assenyalat la importància de disposar de registres continuats per estudiar l’evolució del canvi climàtic.

Josep Pascual és responsable de l’estació meteorològica de l’Estartit des de 1969. Quatre anys després va començar a mesurar sistemàticament la temperatura del mar a diferents profunditats. Des de 1990 també registra les variacions del nivell del mar.

Aquest treball ha permès construir una de les sèries de dades oceanogràfiques més llargues de la Mediterrània. Les observacions han servit de base per a nombroses investigacions sobre l’escalfament de l’aigua i l’evolució del clima.

La feina de Pascual també ha rebut reconeixement internacional. L’agència espacial dels Estats Units ha destacat la coincidència entre les seves mesures i les dades obtingudes per satèl·lit.

L’organisme també ha identificat els registres de l’Estartit com la sèrie setmanal de temperatura marina més llarga i ininterrompuda de la Mediterrània. Les observacions es mantenen de manera continuada des de 1973.

A banda de recollir dades, Pascual ha creat diferents instruments per estudiar el temps i el mar. Entre aquests aparells hi ha el meteoròfon, l’anemòfon i el mareògraf. També ha desenvolupat eines pròpies per registrar i representar la informació meteorològica.

Una nova sonda per garantir la continuïtat de les observacions

Durant l’homenatge, el Servei Meteorològic de Catalunya ha lliurat una nova sonda oceanogràfica a Josep Pascual. L’instrument permetrà mantenir les mesures de temperatura de l’aigua a diferents profunditats davant la costa de l’Estartit. La nova sonda ha suposat una inversió de més de 18.000 euros. El Govern ha finançat l’adquisició a través del Fons Climàtic de la Generalitat.

Aquest fons recull recursos procedents dels impostos ambientals. Entre aquests ingressos hi ha els vinculats a les emissions de diòxid de carboni dels vehicles. També incorpora una part de la recaptació de l’impost sobre instal·lacions amb incidència ambiental.

Els diners es destinen a projectes relacionats amb la lluita contra el canvi climàtic. També serveixen per millorar el coneixement científic, protegir els ecosistemes i preparar el territori davant dels canvis ambientals.

Sílvia Paneque ha vinculat aquesta inversió amb el compromís del Govern de conservar registres científics de llarga durada. La consellera ha subratllat la importància de mantenir les observacions per estudiar els canvis del medi marí.

La nova sonda permetrà donar continuïtat a més de cinquanta anys de mesures de temperatura del mar. Aquestes dades són una referència per analitzar els efectes del canvi climàtic sobre el litoral català.

Més de 300 voluntaris observen el clima i la natura

El reconeixement a Josep Pascual s’ha celebrat durant la trobada anual de dues xarxes d’observació ambiental. Les dues iniciatives estan coordinades pel Servei Meteorològic de Catalunya.

La primera és la Xarxa d’Observadors Meteorològics, formada per persones voluntàries repartides arreu del territori. Els seus membres recullen informació sobre pluges, tempestes, nevades, calamarsades i altres fenòmens meteorològics.

Aquestes observacions complementen els registres de les estacions automàtiques. També ajuden a fer el seguiment dels episodis de temps advers i a millorar el coneixement del clima català.

La segona iniciativa és la Xarxa Fenològica de Catalunya, dedicada a observar els canvis estacionals de plantes i animals. Els participants registren fenòmens com la floració, l’aparició dels fruits i la caiguda de les fulles. També observen l’arribada de les aus migratòries.

Aquesta informació permet estudiar la resposta dels ecosistemes davant les variacions meteorològiques. També ajuda a identificar alteracions relacionades amb el canvi climàtic.

Les dues xarxes reuneixen més de 300 observadors voluntaris. La seva feina aporta informació útil per a la recerca científica, la prevenció de riscos naturals i el seguiment dels canvis ambientals.

Un joc de cartes per conèixer els extrems climàtics de Catalunya

La jornada també ha servit per presentar Duel d’estacions, un nou joc de cartes del Servei Meteorològic de Catalunya. La proposta recull registres extrems de temperatura i precipitació d’una cinquantena d’estacions meteorològiques automàtiques del país. També incorpora informació dels observatoris històrics de l’Ebre i Fabra. El joc té una finalitat educativa i divulgativa. Vol acostar la meteorologia a la ciutadania i mostrar la diversitat climàtica de Catalunya.

El Servei Meteorològic preveu distribuir-lo durant activitats divulgatives i iniciatives educatives. La programació anunciada inclou actes a partir del novembre i durant el 2027. Les escoles participants també podran obtenir exemplars del joc.