L’any 2018, l’Institut Frederic Martí Carreras va fer cinquanta anys. L’aniversari recordava la inauguració del primer institut de batxillerat de Palafrugell, però també una transformació més profunda: a partir del 1968, molts joves del municipi i dels pobles de l’entorn van poder continuar estudiant sense marxar a Girona o a Figueres. 

Abans de l’obertura del centre, l’ensenyament secundari era molt més difícil d’assumir per a moltes famílies. A Palafrugell no es podien cursar estudis secundaris complets. Els darrers cursos tenien un caràcter preparatori i els exàmens s’havien d’anar a fer a l’institut de Figueres. Per a les famílies que volien que els fills continuessin estudiant, les alternatives passaven sovint per centres privats a Figueres o per centres públics a Girona. Això comportava despeses de transport, estada i organització familiar que no tothom podia assumir. 

L’arribada de l’institut va canviar aquest escenari. Primer el Frederic Martí Carreras i, uns anys després, l’institut de Formació Professional, actual Institut Baix Empordà, van ampliar les opcions educatives a la vila. Molts alumnes de Palafrugell i de poblacions properes van poder seguir estudiant en unes condicions més accessibles. Aquell canvi explica que el centre hagi quedat associat a la memòria de moltes generacions. 

El nom de l’institut remet a una figura molt vinculada a aquesta voluntat. Frederic Martí va néixer l’any 1918 a Palamós, en una família originària de Regencós, que més endavant es va establir a Palafrugell. Els seus pares treballaven en el món del suro. De jove, va compaginar els estudis de batxillerat amb feines de despatx a la Sarfa. Més tard va anar a Barcelona, on es va llicenciar en Ciències Químiques. 

L’1 d’abril de 1956 va signar un contracte de químic a la fàbrica surera de Can Bertran. Ja instal·lat a Palafrugell, va combinar la feina a la fàbrica amb l’activitat municipal. Sota l’alcaldia de Joan Gich, formava part d’un equip que va impulsar projectes importants per a la vila, com escoles, la zona esportiva, l’autovia, o el Patronat de l’Escola d’Arts i Oficis. 

El centre es va inaugurar el 1968, el mateix any de la mort de Frederic Martí. Així, l’institut naixia lligat des del primer moment a una idea clara: acostar els estudis secundaris a Palafrugell i donar més oportunitats als joves. 

Durant els primers anys, l’institut va tenir alumnes de tota la comarca. Hi havia joves de Palafrugell, però també de Platja d’Aro, Palamós, Torroella de Montgrí, l’Estartit, Ullà i altres municipis veïns. També hi van arribar professors de diferents punts de Catalunya i de l’Estat. El centre va tenir, des de l’inici, una dimensió que anava més enllà del municipi. 

Amb el temps, el Frederic Martí Carreras va acumular una memòria pròpia. Excursions, promocions, claustres, activitats culturals, canvis educatius i generacions d’alumnes van formar part de la vida del centre. La comunitat educativa també va conservar una manera molt pròpia de fer pinya.  

La celebració dels cinquanta anys es va fer durant el curs 2018-2019. L’acte central va tenir lloc el 5 d’abril de 2019 al Teatre Municipal de Palafrugell, coincidint amb el lliurament dels premis del 44è Concurs Literari Josep Pla i Francesc Alsius. Abans del veredicte, l’escriptor Màrius Serra va intervenir amb la ponència Jugar, llegir, tal vegada escriure. Durant l’acte, la directora del centre, Teia Galí, va fer un agraïment a la comunitat educativa vinculada a l’institut des dels inicis. 

El cinquantenari també va deixar un llibre col·laboratiu, un recull de vivències de persones vinculades al centre. El llibre aplegava records, cròniques, textos literaris i experiències personals. També anava acompanyat d’un pendrive amb una pel·lícula feta a partir d’un recull fotogràfic i amb imatges de diverses promocions. 

El 2018, el Frederic Martí Carreras ja formava part d’una xarxa educativa molt diferent de la dels anys seixanta. Havia nascut per evitar que estudiar després de l’etapa obligatòria fos una opció massa condicionada pels diners, pels desplaçaments o per la possibilitat de marxar fora. Cinquanta anys després, aquella decisió encara explicava una part important de la història educativa del municipi. 

Bibliografia i fonts 

Revista de Palafrugell, núm. 306, abril de 2019, article 50è aniversari de l’INS Frederic Martí i Carreras, p. 12-13. Arxiu Municipal de Palafrugell. 

Revista de Palafrugell, núm. 306, abril de 2019, article Frederic Martí. La voluntat de portar l’institut a la Vila, p. 14. Arxiu Municipal de Palafrugell. 

L’1 d’octubre de 2017, Palafrugell va viure el referèndum en un clima de tensió política, mobilització ciutadana i incertesa. El relat local havia començat setmanes abans, quan l’alcalde Josep Piferrer va quedar situat al centre de la pressió judicial sobre els ajuntaments que donaven suport a la votació. 

El 16 de setembre, Ràdio Capital va informar que Piferrer havia rebut la citació de la Fiscalia de Girona per declarar com a investigat per haver mostrat suport al referèndum. Era el primer alcalde del Baix Empordà citat per aquesta causa. La Fiscalia el convocava per al 20 de setembre i li atribuïa presumptes delictes de desobediència, prevaricació i malversació.  

Aquell mateix dia, Piferrer havia participat a Barcelona en l’acte de suport als alcaldes investigats, amb altres batlles del Baix Empordà. Ràdio Capital situava Palafrugell dins el moviment municipalista que defensava poder votar, al costat d’altres municipis com Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Torroella de Montgrí, la Bisbal, Calonge, Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Begur, Mont-ras, Pals o Vall-llobrega. 

El 20 de setembre, centenars de persones es van concentrar a la plaça del Vi de Girona per acompanyar l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i Josep Piferrer fins al Palau de Justícia. Davant del fiscal, Piferrer es va acollir al dret a no declarar i va lliurar un informe elaborat pel seu advocat. 

La campanya havia començat formalment el 15 de setembre, amb les primeres enganxades de cartells. A Palafrugell, Esquerra Republicana, Partit Demòcrata, Candidatura d’Unitat Popular, Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van fer campanya pel sí. El 24 de setembre, es va fer davant l’Ajuntament l’acte Marató per la Democràcia, amb centenars de veïns concentrats contra la persecució judicial del referèndum. 

El dia de la votació, els col·legis electorals de Palafrugell van obrir sense incidències destacades. Hi havia veïns mobilitzats des de primera hora per protegir els punts de votació. La Revista de Palafrugell cita espais com el Barceló i Matas, el Garbí, el Frederic Martí Carreras i el Prats de la Carrera. Al Barceló i Matas ja hi havia persones a la porta poc després de les cinc de la matinada. 

La jornada va estar marcada pels problemes informàtics amb el sistema de validació del cens, pel funcionament del cens universal i pels rumors constants sobre possibles intervencions policials. En alguns punts es van preparar mesures per protegir urnes i col·legis. La revista parla d’urnes amagades en alguns casos, d’espais reconvertits momentàniament en auditoris i d’un tractor aparcat davant d’un col·legi. Els col·legis van tancar a l’hora prevista i, cap a dos quarts de deu de la nit, es van anunciar els resultats davant de l’Ajuntament. 

A Palafrugell no hi va haver càrregues policials ni assalts als col·legis. Ràdio Capital, en la seva reconstrucció comarcal de l’1 d’Octubre, explica que la càrrega més greu al Baix Empordà es va produir a la Tallada d’Empordà. A la resta de municipis de la comarca, la jornada va transcórrer amb relativa normalitat, tot i les alarmes constants sobre possibles arribades de la Guàrdia Civil als punts de votació.  

Les xifres de Palafrugell es poden resumir així: van votar unes 6.800 persones, al voltant del 47% del cens. El sí va superar els 6.200 vots, amb un percentatge situat entorn del 92% dels vots emesos. El no es va situar al voltant dels 400 vots, amb una presència menor de vots en blanc i nuls.  

La resposta ciutadana va continuar el 3 d’octubre, amb l’aturada general convocada per la Taula per la Democràcia. Al matí, un grup de veïns va fer talls intermitents de trànsit a la rotonda de connexió de la C-31 i la C-66, a la sortida cap a Llofriu, i també es va fer una marxa lenta amb clàxons passant per supermercats i establiments oberts. 

Aquell mateix 3 d’octubre, unes 5.000 persones van sortir al carrer a Palafrugell. La manifestació va sortir de plaça del Mil·lenari, va recórrer el carrer de Torres Jonama i va arribar a la plaça de Joan Miquel Avellí, a Can Mario, on es va llegir un manifest. L’encapçalaven tractors i una pancarta unitària de l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, Partit Demòcrata, Esquerra Republicana i Candidatura d’Unitat Popular. La tancaven les carrosses de la Tustarrada i Els 4 Arreplegats. La cloenda va anar a càrrec de les corals Nit de Juny i Mestre Sirés. 

L’1 d’Octubre a Palafrugell va quedar definit per tres moments: la citació de Josep Piferrer, la votació sense assalts policials als col·legis locals i la mobilització massiva del 3 d’octubre. Ràdio Capital en va donar el marc comarcal, amb el Baix Empordà pendent de les urnes, dels rumors i de la càrrega a la Tallada. Les fonts locals hi afegeixen la concreció palafrugellenca: col·legis protegits, resultats anunciats davant l’Ajuntament, aturada general i una manifestació que va omplir el centre de la vila. 

Aquell octubre va quedar fixat com un dels moments polítics i ciutadans més intensos que ha viscut Palafrugell en les últimes dècades. 

Bibliografia i fonts 

Ràdio Capital. L’alcalde de Palafrugell rep la citació de la Fiscalia per l’1-O, 16 de setembre de 2017. 

URL: https://www.radiocapital.cat/lalcalde-de-palafrugell-rep-la-citacio-de-la-fiscalia-per-l1-o/ 

Ràdio Capital. 1-O: Cronologia d’un dia que durarà anys, 1 d’octubre de 2018. 

URL: https://www.radiocapital.cat/1-o-cronologia-dun-dia-que-durara-anys/ 

Revista de Palafrugell, núm. 288, octubre de 2017, dossier Referèndum 1-O, p. 3, 5 i 7. Arxiu Municipal de Palafrugell. 

Crònica d’un any 2017, 31 de desembre de 2017, p. 117. Arxiu Municipal de Palafrugell. 

El 2 de juliol de 2016, Calella de Palafrugell va viure una de les nits més especials de la seva història musical. La Cantada d’Havaneres arribava a la 50a edició i ho feia al seu escenari més emblemàtic, la plaça del Port Bo, amb una programació pensada per recordar l’origen de la trobada i projectar-la cap al futur. 

La història havia començat cinquanta anys abans, el 1966, a la taverna de Can Batlle. Aquella primera trobada de cantaires va néixer arran de la presentació del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres. L’èxit de la vetllada va fer que l’any següent la cantada es repetís a la platja d’en Calau. Amb el temps, l’acte es va traslladar al Port Bo i es va convertir en una de les cites musicals més conegudes de l’estiu català. 

El 2016, la celebració del cinquantenari va voler donar valor a aquest recorregut. La Cantada reunia tres grups molt vinculats al gènere i a la trajectòria de l’acte: Port Bo, Bergantí i Peix Fregit. També hi participava Sílvia Pérez Cruz, que aportava una mirada contemporània a una tradició que forma part de la memòria musical de Calella i de Palafrugell. 

Aquella edició va incloure l’estrena de l’havanera El salanc de Calella, amb música de Josep Bastons i lletra de Carles Casanovas. La peça s’incorporava a la celebració com una nova aportació al repertori, creada expressament per a una efemèride que mirava cap als orígens però també volia continuar fent créixer el gènere. 

La commemoració s’havia començat a preparar l’any anterior, amb la creació d’una comissió organitzadora impulsada pel Departament de Cultura i l’Ajuntament de Palafrugell. El cinquantenari es va presentar sota el nom En-Cantada i va reunir una cinquantena d’accions culturals, musicals, documentals, editorials, turístiques i gastronòmiques. 

La gastronomia també va formar part de la celebració. El cuiner Joan Roca va crear la tapa L’Havanera, amb forma de cubano de seitó amb anxova, all, julivert i tomata. El gelater palafrugellenc Jordi Domingo va elaborar un gelat de cremat, que vinculava la commemoració amb una de les imatges més pròpies de la Cantada. 

El cartell de l’edició va ser obra de Tano Pisano. El cinquantenari també va anar acompanyat de la reedició del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, impulsada per la Fundació Ernest Morató. Aquesta nova edició incorporava el CD de la cantada de Can Batlle de 1966, el punt d’inici d’una tradició que mig segle després continuava reunint milers de persones. 

La 50a Cantada va tenir una projecció que va anar més enllà del Port Bo. A més de la retransmissió de TV3 i Catalunya Ràdio, l’acte es va poder seguir amb pantalles gegants al Canadell, al Port Pelegrí, a Llafranc i a plaça Nova. Aquell any també es van instal·lar pantalles en altres municipis catalans, com Puigcerdà, Tortosa, Lleida i Sant Feliu de Llobregat. 

La celebració es va estendre després amb La Cantada als Auditoris, una programació que va portar les havaneres a espais com l’Auditori de Girona, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Ateneu de Tàrrega i l’Auditori Pau Casals del Vendrell. Hi van participar diversos grups i veus del gènere, en una iniciativa que reforçava el caràcter cultural de la commemoració. 

La 50a Cantada va demostrar que aquella trobada nascuda en una taverna havia esdevingut un símbol de Calella de Palafrugell. El 2016, el Port Bo va acollir una edició de memòria i reconeixement, però també de continuïtat. Les havaneres hi apareixien com una tradició viva, lligada al paisatge, a la música popular, a les veus que l’han mantinguda i al públic que cada estiu torna a omplir la plaça. 

Bibliografia i fonts 

Ajuntament de Palafrugell. Comunicació Palafrugell. Joan Roca i Sílvia Pérez Cruz protagonistes de la 50a Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, 26 de maig de 2016. 

URL: https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/general/3879-joan-roca-i-silvia-perez-cruz-protagonistes-de-la-50a-cantada-d-havaneres-de-calella-de-palafrugell 

Ajuntament de Palafrugell. Comunicació Palafrugell. Es crea la comissió per a l’organització dels actes de celebració del 50è aniversari de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, 30 de juliol de 2015. 

URL: https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/cultura/3628-es-crea-la-comissio-per-a-l-organitzacio-dels-actes-de-celebracio-del-50e-aniversari-de-la-cantada-d-havaneres-de-calella-de-palafrugell 

Generalitat de Catalunya. Patrimoni Festiu. Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. 

URL: https://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festes-i-elements-festius-catalogats-o-declarats/Altres-festes/Cantada-d-Havaneres-de-Calella-de-Palafrugell 

Nació Digital. Les havaneres de Calella de Palafrugell celebren els seus 50 anys, 2 de juliol de 2016. 

El 2015, el Tribunal Suprem va tancar el litigi sobre les Illes Formigues. La sentència va confirmar que l’arxipèlag s’havia de repartir entre Palafrugell i Palamós, i va donar validesa definitiva a la delimitació aprovada per la Generalitat el 2009. Aquella resolució posava fi a una disputa administrativa i judicial que havia convertit un petit conjunt d’illots en una qüestió de límits municipals, història i identitat local. 

Les Formigues tenen una dimensió física reduïda, però un pes simbòlic molt gran. Durant molt temps, però, la pertinença territorial de les Formigues no havia generat gaire debat. El document històric clau és la Concòrdia de 1717, signada entre Palafrugell i Palamós per delimitar els seus termes. En aquell text, les Illes Formigues apareixien com a comunes entre Palamós i el seu comtat, i Palafrugell i el seu terme. 

La situació administrativa dels municipis de l’entorn va canviar amb el temps. El 1799, Vall-llobrega es va separar de la batllia de Palamós. El 1858, Mont-ras es va segregar de Palafrugell i va incorporar cales com Font Morisca, el Crit i el Vedell. Més tard, el 1942, Sant Joan va ser annexat per Palamós. Aquestes transformacions territorials van afegir complexitat a una qüestió que, durant segles, havia quedat gairebé adormida. 

El conflicte recent va començar quan Palamós i Mont-ras van acordar que els illots de cap de Planes quedaven per a Mont-ras i les Formigues per a Palamós. Palafrugell va considerar que aquell acord perjudicava els drets que li reconeixia la Concòrdia de 1717 i va iniciar la reclamació per via administrativa. 

L’any 2009, la Generalitat va decretar la partició de les Formigues. Palamós quedava amb l’Illa Gran i els illots numerats de l’1 al 5, amb una superfície de 1.488 metres quadrats. Palafrugell quedava amb Sa Planassa, Sa Corba, l’escull Llagoster i els illots de fora, del 6 al 16, amb 1.627 metres quadrats. 

Palamós va recórrer la decisió perquè reclamava la plena jurisdicció sobre l’arxipèlag. Defensava la seva posició a partir d’una sentència arbitral de 1410, que situava a Cap Roig la fita entre el comtat de Palamós i el castell de Palafrugell. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va rebutjar aquest argument perquè en aquella sentència no hi apareixien les Illes Formigues, i va confirmar la decisió de la Generalitat. 

El cas va arribar al Tribunal Suprem. El 20 de febrer de 2015, l’alt tribunal va denegar el recurs de cassació de l’Ajuntament de Palamós i va ratificar el repartiment. La decisió deixava fixada la pertinença compartida de l’arxipèlag entre Palafrugell i Palamós. 

Bibliografia i fonts 

Revista de Palafrugell, La darrera batalla de Les Formigues, Evarist Puig, abril de 2015, p. 12. Arxiu Municipal de Palafrugell.
  

El País. Palamós i Palafrugell es reparteixen les Formigues, 20 de febrer de 2015.
URL: https://elpais.com/cat/2015/02/20/catalunya/1424449674_073804.html 

Palamós Comunicació. El Suprem diu que les illes Formigues són de Palamós i Palafrugell, 20 de febrer de 2015.
URL: https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500002243/el-suprem-diu-que-les-illes-formigues-son-de-palamos-i-palafrugell/0 

Gerió Digital. El Suprem diu que les illes Formigues s’han de distribuir entre els termes de Palamós i Palafrugell, 20 de febrer de 2015.
URL: https://www.gerio.cat/noticia/202369/les-illes-formigues-shan-de-distribuir-entre-els-termes-de-palamos-i-palafrugell 

El 4 de juliol de 2014, Elton John va inaugurar el Festival de Cap Roig als jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell. El concert obria una edició que es va allargar fins al 15 d’agost i que situava el festival entre les grans cites musicals de l’estiu, amb una programació marcada per noms internacionals i artistes catalans i estatals de gran públic. 

L’actuació tenia un component especial. Elton John ja havia d’obrir el festival l’any anterior, però va haver de cancel·lar la gira europea per una apendicitis. El 2014 tornava a Cap Roig com a gran reclam inaugural. La resposta del públic va ser immediata: les entrades del concert es van exhaurir en només 20 minuts, amb preus que anaven dels 200 als 260 euros.  

Elton John va arribar als jardins per aire, com corresponia a una estrella de la seva dimensió, i que va oferir un concert de dues hores i mitja davant un auditori ple. El repertori es va basar sobretot en els grans èxits dels anys setanta, en una nit en què el públic es va rendir al músic britànic. 

El concert confirmava el pes que Cap Roig havia adquirit com a escenari de grans figures internacionals. La crònica de La Vanguardia va descriure l’actuació com un espectacle de caràcter nostàlgic, amb una banda de sis músics i un repertori dominat pels clàssics de la seva discografia.  

L’edició del 2014 no depenia d’un sol nom. A més d’Elton John, el cartell incloïa Pet Shop Boys, Placebo, James Blunt, Bryan Adams, Dani Martín, David Bisbal, Luz Casal, Antonio Orozco, Hombres G, Duncan Dhu, Els Amics de les Arts, Els Pets, La Iaia i Barbara Hendricks, que tancava el festival amb una gala lírica solidària dedicada a la recerca contra el càncer infantil.  

La inauguració amb Elton John va deixar una imatge clara: Cap Roig ja podia atraure artistes de primera línia mundial i convertir Calella de Palafrugell en parada d’una gira internacional. La nit del 4 de juliol de 2014 va tenir valor musical, però també va tenir valor de projecció. El festival començava amb una estrella global i reforçava la seva posició dins el mapa dels festivals d’estiu. 

Bibliografia i fonts 

Revista de Palafrugell, segona època, juliol de 2014, p. 16. Arxiu Municipal de Palafrugell. 

CaixaBank. Sir Elton John inaugurará el Festival de Cap Roig 2014, 7 de març de 2014. 

URL: https://www.caixabank.com/es/actualidad/noticias/sir-elton-john-inaugurara-el-festival-de-cap-roig-2014–1775-c-19696– 

La Vanguardia. ¡Que nadie dispare sobre el pianista, es sir Elton!, 5 de juliol de 2014. 

URL: https://www.lavanguardia.com/musica/20140705/54410774353/elton-john-concierto-cap-roig.html 

La Vanguardia / EFE. Sir Elton John inaugura Cap Roig con un homenaje a los 70, 4 de juliol de 2014. 

URL: https://www.lavanguardia.com/cultura/20140705/54410772908/sir-elton-john-inaugura-cap-roig-con-un-homenaje-a-los-70.html 

Gerió Digital. Elton John exhaureix les entrades del concert de Cap Roig en 20 minuts, 10 de març de 2014. 

URL: https://www.gerio.cat/noticia/180259/elton-john-exhaureix-les-entrades-del-concert-de-cap-roig-en-20-minuts