Aquesta nit, quan faltin deu minuts per les dotze, a la frontera exacta entre el 30 d’abril i l’1 de maig, farà 25 anys que Ràdio Capital va començar a emetre. Vint-i-cinc anys d’un projecte que, abans que res, va ser profundament personal.

Feia temps que el perseguia. Com tots els que estimem la ràdio, portava aquesta idea al cap mentre treballava en altres emissores: al Grup Flaix, a la Cadena SER a Girona, a Ràdio Costa Brava, a Ona Catalana… i encara abans, amb 13 anys, a Ràdio Begur. En tots aquells llocs (i als que van venir després) vaig aprendre l’ofici. Però també vaig entendre que hi havia coses que volia fer i que no sempre eren possibles dins les estructures professionals.

Ràdio Capital neix d’això. De la necessitat de tenir un espai propi. Una mena d’R+D radiofònic. Un lloc on provar, equivocar-nos, experimentar i, sobretot, gaudir.

Recordo perfectament aquella primera nit. Amb l’Anna, voltant amb el cotxe pels carrers, provant fins on arribava el senyal, buscant racons on la ràdio es deixés sentir millor. Era una escena senzilla, però carregada d’una emoció difícil d’explicar. Aquella nit tot començava. I els mesos següents amb l’Ariadna, en Jordi o en Pep, van ser també mesos vibrants.

El que va venir després va ser més complex. Mantenir viu un projecte basat en el voluntariat no és fàcil. Les vides canvien, les prioritats també, i sempre hi ha qui empeny amb força mentre d’altres entren i surten del carro. Durant anys vam resistir així. No créixer, sinó resistir. Del 2001 al 2015.

Cap al 2012, el projecte s’havia reduït a un petit nucli: en Juli Pedrero, la Sílvia Pedret, en Martí Saguer —que arribava amb aquella energia jove de qui només vol passar-s’ho bé fent ràdio— i jo mateix. Érem pocs, però hi érem. I, d’alguna manera, això ja ho deia tot.

El 2015 va ser un punt d’inflexió. Ens vam plantejar si tenia sentit continuar com fins aleshores o si calia fer un pas endavant. La decisió no era menor: evolucionar o tancar. I, en el fons, tots dos sabíem què volíem fer.

Vam decidir provar-ho amb una cobertura de les eleccions municipals. Sense grans recursos, però amb moltes ganes. I, un cop més, tirant de complicitats: en Toni Sellas, en David Parreno i un grup de periodistes i estudiants que es van sumar a aquell experiment que els prometíem, com a mínim, divertit.

Aquell programa ens va canviar. Ens va fer veure que podíem fer alguna cosa més que mantenir viva una emissora. Podíem explicar el territori. Podíem fer periodisme.

Paradoxalment, l’endemà vam perdre el repetidor. Després d’un dels moments més intensos, ens quedàvem sense senyal. Però fins i tot això va acabar jugant a favor nostre.

Uns mesos més tard, amb la Fira d’Indians de Begur del 2015, vam tornar a sortir al carrer i vam fer ràdio en directe durant tres dies seguits. Era una cosa que no havíem fet mai, i que, de fet, cap mitjà havia fet fins aleshores en aquell context. Aquella experiència va ser decisiva. Ens va donar confiança, ens va fer créixer i va marcar un abans i un després.

És també en aquell moment que s’incorpora en Dani Cortés, que amb poc temps esdevindria una peça clau del projecte, i és també quan descobrim en Marc Clapés, que aleshores col·laborava a l’emissora pública de Begur i que, arran d’aquella programació especial, va voler sumar-se a Ràdio Capital. Aquell impuls col·lectiu ens va ajudar, a més, a recuperar el repetidor amb el suport de l’Ajuntament de Begur.

A partir d’aquí, el projecte es va començar a transformar. El 2016, amb l’acte sobre Ràdio Liberty i el primer Premi Rahola, vam entendre que allò ja no era només una intuïció. Era una realitat. Va néixer el portal de notícies i també el Supermatí, que amb el temps s’ha convertit en un informatiu diari. Un fet poc habitual en un mitjà com el nostre.

Amb els anys, el projecte es va omplir de noms, de veus, de talent. L’Eugènia, en Gerard, la Paula, en Joan, la Maria, l’Anna, la Carla, en Marc, l’Alba, en Pedro, la Cristina, la Laia i l’Eduard… i tants d’altres que han passat per la redacció. Una redacció que, en molts moments, ha funcionat des de pisos d’estudiants, des de casa, des de qualsevol lloc. Sempre amb una idea molt clara: explicar el que passa al nostre territori.

Menció especial al grup d’opinió que cada dia aporta el seu granet de sorra en forma de comentari. Escriptors insignes, editors, advocats, economistes, dues ex conselleres, periodistes i persones rellevants a la comarca, que participen d’aquest projecte independent, així com també als ajuntaments, entitats i institucions que ens han donat suport.

El 2020 va ser una prova de foc. El temporal Glòria i, poc després, la pandèmia. En aquells moments, Ràdio Capital hi va ser. Amb intensitat, amb rigor, amb una capacitat de resposta que, en part, venia d’anys treballant en remot quan encara no era habitual. Mentre molts mitjans s’hi adaptaven, nosaltres ja hi érem. I això es va notar.

Aquell mateix any vam prendre una altra decisió important: fer el camí invers i construir una seu física. Un estudi que ens permetés sumar tot el que ja fèiem. Un espai pensat per facilitar la producció de continguts, també audiovisuals, amb tecnologia avançada.

Al mateix temps, vam impulsar l’Escola de Ràdio i Periodisme Digital de l’Empordà. Amb una idea molt clara: si volem que això tingui continuïtat, hem de generar noves vocacions. Amb els anys, hi han passat centenars de persones. I aquest és, segurament, un dels llegats més importants del projecte.

El 2021 vam inaugurar els estudis de Palafrugell. Ho vam fer també amb el pes de la pèrdua d’en Juli, que ens havia deixat poc abans. Ell forma part essencial d’aquesta història. I ho seguirà sent sempre.

Els reconeixements han anat arribant —premis Rahola, Ràdio Associació, Sonor, Enderrock, PRemis de comunicació local, un reconeixement a Palafrugellenc de l’any, entre d’altres—, però el més valuós no és això. El més valuós és la confiança de la gent. La complicitat del territori.

El desembre de 2023 vam fer un altre pas decisiu: avançar cap a la professionalització. Sense renunciar a l’esperit col·laboratiu, però entenent que calia una estructura estable (Gràcies, Encarna i Joan, per haver vingut a casa). L’adquisició de l’antiga emissora Joy FM, que vam comprar als amics de Televisió Costa Brava, va ser clau per consolidar el projecte.

I el 2025 vam fer un salt més, amb la posada en marxa de Taronja Ràdio Girona, en aquest cas en aliança amb el grup Taelus, propietari de la llicència.

Però si hi ha una idea que hem defensat sempre és que els mitjans de proximitat no podem créixer sols. Ho hem tingut clar des del principi: la nostra competència no són els mitjans que tenim al costat, sinó els grans mitjans d’àmbit nacional i estatal. I això ens obliga, gairebé, a entendre’ns.

Per això hem treballat i seguirem treballant en aquesta línia. Compartint projectes, complicitats i continguts. Ho fem cada dia amb Ràdio Palafrugell, Ràdio Begur i Ràdio Bisbal, amb qui compartim l’emissió del Supermatí. Ho fem també amb els companys de Ràdio Palamós i amb la resta d’emissores del Baix Empordà, amb qui mantenim una relació de respecte, de complicitat i, sobretot, de voluntat de sumar.

Crec sincerament que el futur dels mitjans locals passa per aquí. Per anar plegats. Per fer-nos més forts compartint.

I ara, 25 anys després, on som?

Som davant d’un projecte que ha aconseguit estabilitat, però que encara conserva alguna cosa essencial: la sensació que tot just comença. Que el millor encara ha d’arribar.

Ràdio Capital és, al capdavall, una comunitat. Una petita gran família. D’aquelles que tenen un nucli que hi és cada dia, però que es fan grans en les trobades, en els retrobaments, en les trajectòries compartides.

Gràcies a totes les persones que n’heu format part. A les que hi sou. I a les que hi sereu.

I, permeteu-me acabar amb un agraïment molt personal: a l’Alba, per la paciència, pel suport i per ser-hi sempre mba ànims i un somriure. Sense ella, tot això tampoc hauria estat possible.

Que aquests 25 anys siguin només el principi.

(Galeria d’imatges) 25 anys de Ràdio Capital