El 12 de setembre de 2016, l’Escola La Sínia de Sant Antoni de Calonge va començar el curs escolar en un edifici nou, després de deu anys impartint classes en mòduls prefabricats. El centre, situat al carrer de Mascarell, substituïa les instal·lacions provisionals del carrer de la Gavina, on l’escola havia funcionat des de la seva creació el 2006. El trasllat arribava després d’anys d’espera i de diversos ajornaments en la construcció de l’equipament definitiu.

L’Escola La Sínia havia començat l’activitat el setembre de 2006 amb només 26 alumnes, distribuïts en dos grups d’educació infantil. El primer, de P3, tenia 12 infants, mentre que el segon agrupava 14 alumnes de P4 i P5. El centre es va instal·lar en uns barracons al sector de Sant Antoni Est, en uns terrenys del carrer de la Gavina. Aquella ubicació havia de ser provisional, mentre es preparava la construcció de l’escola definitiva.

Durant els anys següents, el centre va anar incorporant nous cursos fins a completar tota l’etapa d’educació infantil i primària. El creixement de l’alumnat va obligar a ampliar les instal·lacions prefabricades. El gener de 2014, l’escola ja tenia 192 alumnes i ocupava una parcel·la que havia necessitat una ampliació amb terrenys de lloguer. La Sínia s’havia convertit en la segona escola pública de primària de Sant Antoni, juntament amb l’Escola Mare de Déu de la Mercè, però continuava sense un edifici definitiu.

La construcció de la nova escola s’havia anat ajornant malgrat les gestions iniciades anys abans. El gener de 2014, la Generalitat va anunciar que activaria el procés de contractació de les obres. El projecte preveia un centre d’una línia d’educació infantil i primària, amb capacitat per a 225 alumnes. Inicialment es confiava que la construcció pogués començar aquell mateix any i que els treballs duressin aproximadament dotze mesos.

L’octubre de 2014, el Departament d’Ensenyament va treure a concurs públic el projecte. La nova escola s’havia d’aixecar al carrer de Mascarell, davant de la llar d’infants Els Ginjolers i a poca distància dels barracons. L’Ajuntament de Calonge havia cedit els terrenys per fer-hi l’equipament, mentre que la Generalitat assumia la construcció. Finalment, les obres van començar el febrer de 2015.

El nou edifici es va dissenyar amb forma de U i tres cossos diferenciats. El primer estava destinat a les aules d’educació infantil, el menjador i la cuina. El segon acollia les aules de primària, mentre que el tercer concentrava el gimnàs, la sala polivalent i els vestidors. Al centre del conjunt es va situar el pati, amb una zona pavimentada, una pista esportiva i un espai de jocs. L’escola es va projectar amb una sola línia educativa, però amb possibilitats d’ampliació si en el futur augmentava el nombre d’alumnes.

Les obres es van desenvolupar durant el 2015 i la primera meitat del 2016. El nou equipament, que va representar una inversió d’uns 3,5 milions d’euros, es va construir en una parcel·la de 6.500 metres quadrats. L’1 d’agost de 2016, amb els treballs acabats, la Generalitat i l’Ajuntament de Calonge van formalitzar el lliurament de les instal·lacions. A partir d’aquell moment van començar les tasques de neteja i de trasllat del material escolar per preparar l’inici del curs.

L’obertura del nou edifici també va alliberar els terrenys que durant deu anys havien ocupat els barracons del carrer de la Gavina. L’agost de 2016, l’Ajuntament encara no havia decidit quin ús tindria aquella parcel·la, tot i que es plantejava reservar-la per a futurs equipaments municipals.

El 12 de setembre de 2016, els alumnes de La Sínia van començar les classes a les noves instal·lacions. El canvi es produïa en un moment en què els barracons continuaven sent habituals a l’ensenyament públic gironí. Aquell mateix curs, 107 centres educatius de les comarques de Girona encara tenien algun mòdul prefabricat i 28 escoles funcionaven exclusivament en aquest tipus d’instal·lacions.

La inauguració institucional de La Sínia es va celebrar el 24 de maig de 2017, quan l’escola ja feia més de vuit mesos que funcionava. L’acte va comptar amb la presència de la consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Meritxell Ruiz, i de l’alcalde de Calonge, Jordi Soler. Tots dos van descobrir una placa commemorativa i van visitar les instal·lacions del centre, que tenia prop de 200 alumnes.

Bibliografia

• Escola La Sínia. «Història de l’escola».
• Ràdio Palamós (22 de gener de 2014). «Les obres de l’escola La Sínia de Sant Antoni podrien començar aquest any».
• Ràdio Palamós (6 d’octubre de 2014). «Surt a concurs públic el projecte de l’escola La Sínia, a Sant Antoni».
• Ràdio Palamós (1 d’agost de 2016). «L’escola La Sínia s’estrenarà amb el nou curs».
• Ràdio Palamós (22 d’agost de 2016). «La nova escola La Sínia allibera espai públic per a equipaments a Sant Antoni».
• Ràdio Palamós (7 de setembre de 2016). «El sindicat USTEC-Stes critica l’excés de barracons a les escoles públiques».
• Ràdio Palamós (12 de setembre de 2016). «120 mil alumnes gironins comencen les classes amb més professors, però amb més mòduls».
• Ràdio Capital (24 de maig de 2017). «Inauguren l’escola La Sínia de Sant Antoni de Calonge».

El 15 de gener de 2015 van començar els treballs per recuperar l’interior del castell de Calonge, un monument medieval situat al centre històric de la població que arrossegava una restauració inacabada des de feia més d’una dècada. El projecte havia de permetre obrir noves sales al públic i convertir l’edifici en un equipament cultural. Aquella intervenció va ser l’inici d’una nova etapa de rehabilitacions que s’allargaria fins al 2025, quan es va inaugurar el centre d’interpretació Espai Gavarres.

El castell de Calonge és un conjunt fortificat d’origen medieval, amb referències històriques que es remunten al segle XI. La seva arquitectura és el resultat de diverses transformacions al llarg dels segles. L’edifici original, de caràcter defensiu, es va ampliar i modificar fins a convertir-se en una residència senyorial, amb elements gòtics i renaixentistes. Entre els espais més destacats hi ha la torre major, la sala gòtica, la sala renaixentista i el pati d’armes. El conjunt està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional des del 1949.

La recuperació del castell havia començat molt abans del 2015. El 1979, l’edifici es trobava en un estat gairebé ruïnós i sense ús. Les restauracions posteriors van permetre condicionar una part de les dependències per acollir l’Ajuntament, que s’hi va mantenir fins al 1998. Durant les dècades següents es van impulsar noves intervencions arquitectòniques per recuperar les muralles, les façanes i el pati d’armes.

Una de les restauracions més importants es va desenvolupar entre finals dels anys noranta i principis dels 2000. Aquella actuació va permetre recuperar bona part de l’estructura exterior del conjunt, però les obres van quedar inacabades per una desviació del pressupost. El 2003 es va lliurar la reforma a l’Ajuntament, tot i que les dependències interiors no estaven completament condicionades. Des d’aleshores, el pati d’armes es podia utilitzar per a activitats culturals, però una part important de l’edifici continuava sense poder-se visitar.

La nova rehabilitació es va iniciar formalment el 15 de gener de 2015, amb la signatura de l’acta de replanteig de les obres. L’Ajuntament, encapçalat per l’alcalde Jordi Soler, va impulsar un projecte que preveia actuar sobre 1.211 metres quadrats, dels quals 1.034 corresponien a espais interiors. La reforma havia de permetre disposar de set sales d’exposicions i quatre sales d’actes, amb una intervenció que afectava bona part del monument.

Els treballs se centraven en la recuperació de les dependències interiors. A la planta baixa es preveia condicionar una zona de recepció, accessos i serveis, mentre que a la planta noble s’havien d’adequar la torre major, la sala gòtica, la sala renaixentista i la sala major. El projecte també incloïa la recuperació de les antigues cavallerisses, la restitució del volum original d’una part de l’ala oest i la instal·lació de nous sistemes d’enllumenat i climatització.

Malgrat les obres, el castell va continuar acollint activitats al pati d’armes, entre les quals el Mercat Medieval i els concerts del festival Interludi. La reforma es concentrava principalment en aquells espais que no s’havien pogut utilitzar des de les restauracions anteriors.

Després d’un any i mig de treballs, el 5 d’agost de 2016 es va inaugurar la primera gran fase de rehabilitació. L’acte va comptar amb la presència del conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila; l’alcalde Jordi Soler, i el president accidental de la Diputació de Girona, Miquel Noguer. Durant la inauguració, el pintor Àlvar Suñol va donar a l’Ajuntament un quadre dedicat al municipi.

Les obres havien permès condicionar les estances del castell, crear dos nous accessos entre la planta baixa i el primer pis, adequar les sales i reformar part del paviment de la torre. Tot i això, encara quedaven pendents diverses actuacions a la planta noble, a les golfes i a l’ala renaixentista, que es van abordar en una segona fase de rehabilitació.

Els treballs van continuar durant els anys següents. Les dues primeres fases es van completar el 2019, després d’intervenir en diferents espais interiors, millorar les comunicacions entre plantes i recuperar elements arquitectònics que havien quedat ocults o havien estat modificats en restauracions anteriors.

El 2021 es va impulsar una tercera fase amb l’objectiu d’acabar de recuperar els espais pendents i preparar el castell per acollir un centre d’interpretació de les Gavarres. Aquesta última etapa de rehabilitació arquitectònica es va completar el juliol de 2023 i va incloure la restauració integral de la torre quadrada, l’adequació de les golfes, la climatització de diverses sales i la millora dels sistemes de seguretat.

Durant aquests treballs també es va fer una excavació arqueològica que va permetre descobrir diverses sitges medievals. La troballa va aportar nous elements per conèixer els usos que havia tingut el castell en època medieval i es va afegir als vestigis conservats de les diferents etapes constructives de l’edifici.

El 7 de novembre de 2025, deu anys després de l’inici de la restauració, es va inaugurar el Castell de Calonge Espai Gavarres, un centre d’interpretació dedicat al patrimoni natural, històric i cultural del massís. El projecte museogràfic, elaborat per INSITU Patrimoni i Turisme, va incorporar continguts expositius i audiovisuals distribuïts en quatre plantes i set àmbits temàtics.

La inauguració, presidida per l’alcalde Jordi Soler, va permetre conèixer noves estances del monument que fins aleshores no s’havien obert al públic. L’Espai Gavarres ocupa una part del castell, mentre que la resta de dependències mantenen altres possibilitats d’ús cultural. Les primeres visites es van organitzar coincidint amb la Festa Major de Sant Martí i la Festa del Vi Nou de Calonge.

Bibliografia

• Ràdio Palamós (15 de gener de 2015). «Comença la reforma del castell de Calonge».
• Agència Catalana de Notícies / El Gerió Digital (15 de gener de 2015). «Comencen les obres de reforma a l’interior del castell de Calonge».
• Ràdio Palamós (5 d’agost de 2016). «Calonge inaugura les obres de reforma del castell».
• Diputació de Girona (5 d’agost de 2016). «Miquel Noguer assisteix a la inauguració de la reforma del castell de Calonge».
• Revista del Baix Empordà (8 de juny de 2021). «L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni invertirà 400.000 € en la restauració final del Castell de Calonge».
• Ràdio Capital (7 de novembre de 2025). «Inaugurat el nou centre d’interpretació Espai Gavarres al Castell de Calonge».
• Revista del Baix Empordà (7 de novembre de 2025). «El nou centre d’interpretació de les Gavarres del castell de Calonge obre les portes per primera vegada».

El desembre de 2014 van començar les obres de remodelació del passeig marítim de Sant Antoni de Calonge, una actuació que havia de transformar bona part de la façana litoral de la població. El projecte, amb una inversió de 750.000 euros, preveia renovar l’enllumenat, substituir els bancs, millorar els accessos a la platja i construir tres placetes davant dels espigons. Les obres es van allargar fins a la primavera de 2015, quan es van estrenar els nous miradors sobre la badia de Palamós.

El passeig de Sant Antoni feia anys que necessitava una renovació de diversos elements. Una part de les escales que connectaven el passeig amb la platja, construïdes amb ferro i fusta, estaven deteriorades i presentaven problemes d’accessibilitat. Els bancs també mostraven els efectes del pas del temps i de l’exposició a l’ambient marí, mentre que la distribució de l’enllumenat, amb fanals situats al costat de la barana de la platja, dificultava les vistes sobre el mar.

El març de 2014, l’Ajuntament de Calonge, encapçalat per l’alcalde Jordi Soler, va presentar el projecte de reforma. La intervenció havia de modernitzar el passeig i ampliar els espais públics davant de la platja. Una de les principals novetats era la construcció de tres placetes que ja s’havien previst en un projecte de remodelació de feia uns 25 anys, però que no s’havien arribat a executar.

La primera fase de les obres va començar el maig de 2014 i es va centrar en la millora dels accessos a la platja, amb l’objectiu d’acabar els treballs abans de l’inici de la temporada d’estiu. El projecte incloïa la substitució de les antigues escales per unes d’acer inoxidable amb graons de fusta, que es podrien retirar durant l’hivern per evitar que els temporals les malmetessin. També preveia construir una rampa per a persones amb mobilitat reduïda, renovar 21 plats de dutxa i instal·lar 12 passeres de formigó, amb una longitud total de gairebé 100 metres.

Després de l’estiu, la reforma va entrar en la seva fase principal. Els treballs van començar a principis de desembre amb la retirada dels antics bancs de fusta i ferro, que es van substituir per uns de formigó. En total, estava previst renovar un quilòmetre lineal de bancs, des de la riera Aubi fins a la plaça Catalunya. També s’havien d’adequar els sis accessos més antics a la platja, alguns dels quals tenien més de trenta anys, seguint el model dels tres accessos nous que s’havien construït durant l’estiu.

Una altra de les transformacions importants era la renovació de l’enllumenat. Fins aleshores, el passeig disposava d’uns 600 fanals repartits en tres línies: una a tocar de la platja, una altra a la zona enjardinada central i una tercera al costat de les façanes dels edificis. El nou projecte preveia substituir-los per 300 punts de llum amb tecnologia LED, concentrats en una única línia central i amb lluminàries situades a dues altures. Aquesta disposició havia de permetre reduir aproximadament a la meitat el consum elèctric i les emissions de diòxid de carboni associades a l’enllumenat, a més d’eliminar els fanals que obstaculitzaven les vistes sobre la badia.

Però l’actuació més visible era la construcció de tres noves placetes davant dels espigons Costa Brava, del Mig i de l’Amistat. Cadascuna havia de tenir uns 800 metres quadrats i havia de funcionar com un mirador sobre el mar, amb espai suficient per acollir activitats i espectacles durant els mesos d’estiu. El projecte recuperava així una idea plantejada dècades abans, quan ja s’havia previst ampliar el passeig en aquests punts, però que havia quedat pendent.

Les obres de les placetes estaven programades per començar el gener de 2015. L’Ajuntament havia fixat com a objectiu completar la reforma per Setmana Santa, coincidint amb l’inici de la temporada turística. Durant el desembre de 2014 també es va organitzar una sessió informativa al Palau Firal de Sant Antoni per explicar als veïns les característiques dels treballs i els canvis previstos al passeig.

Les tres placetes es van estrenar finalment la primavera de 2015. La reforma havia incorporat nous espais oberts davant dels espigons, havia renovat elements del mobiliari urbà i havia modificat la distribució de l’enllumenat. Dos anys més tard, el novembre de 2017, l’Ajuntament ja plantejava construir una quarta placeta a la zona d’Es Monestri, entre l’avinguda Mediterrània i la riera Aubi, seguint el model dels tres miradors estrenats el 2015.

Bibliografia

• Agència Catalana de Notícies / El Gerió Digital (26 de març de 2014). «Calonge invertirà 1,5 MEUR per reformar el castell medieval i la façana marítima de Sant Antoni».
• La Vanguardia (19 de maig de 2014). «Playas más accesibles en Calonge».
• Agència Catalana de Notícies / El Gerió Digital (17 de desembre de 2014). «Comencen les obres de remodelació del passeig marítim de Sant Antoni de Calonge».
• Ràdio Palamós (23 de desembre de 2014). «L’Ajuntament de Calonge explica avui als ciutadans la reforma del passeig de Sant Antoni».
• Televisió Costa Brava (14 de novembre de 2017). Enric Niell. «El passeig de Sant Antoni tindrà una nova placeta a la zona d’Es Monestri».

El 14 de febrer de 2013, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va aprovar definitivament el nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Calonge i Sant Antoni. El document substituïa el planejament de 1994 i establia les normes que havien de regular el creixement del municipi durant els anys següents. L’aprovació arribava després de cinc anys de tramitació, en un municipi que havia experimentat una intensa transformació urbanística i que acumulava diversos conflictes judicials relacionats amb la construcció d’habitatges.

Calonge havia viscut un creixement considerable durant les dècades anteriors, especialment per l’expansió del turisme i de les segones residències. Entre els anys 2000 i 2010, la població va passar de 6.783 a 10.789 habitants, un increment del 59%. Durant aquell mateix període s’havien construït uns 3.200 habitatges, molts dels quals vinculats al desenvolupament residencial i turístic. El municipi havia crescut tant als nuclis de Calonge i Sant Antoni com a les nombroses urbanitzacions repartides pel seu territori.

El planejament anterior, aprovat el setembre de 1994, havia acumulat una quarantena de modificacions puntuals. Calonge també arrossegava les conseqüències de plans urbanístics més antics, com el de 1986, que havia estat anul·lat judicialment. L’expansió de les urbanitzacions, les mancances de serveis en alguns sectors i les discrepàncies sobre la protecció dels espais naturals havien complicat la gestió urbanística del municipi.

A aquesta situació s’hi afegien diversos conflictes relacionats amb promocions immobiliàries. Un dels casos més coneguts era el complex Armonia Resort, a l’entorn del Collet, on el 2010 es va iniciar l’enderroc de 43 apartaments que havien estat declarats il·legals. També hi havia procediments judicials relacionats amb edificacions a cala Cristus i amb altres actuacions urbanístiques. El nou POUM s’havia de redactar tenint en compte aquestes sentències i les conseqüències que tenien sobre el planejament municipal.

El procés per elaborar-lo va començar el 2008, quan l’Ajuntament va iniciar els tràmits per contractar-ne la redacció. El febrer de 2009 es va adjudicar el projecte a un equip d’arquitectes i, aquell mateix any, es va obrir un procés de participació ciutadana. Les sessions van abordar qüestions com la mobilitat, les zones verdes, la distribució dels equipaments, la protecció dels espais agrícoles i les noves àrees de creixement. El 25 de novembre de 2010, el Ple municipal va aprovar inicialment el document, que posteriorment va rebre al·legacions de particulars, propietaris i entitats.

Un dels debats més importants era el futur del Pla de Calonge, l’extensa zona agrícola situada entre els nuclis de Calonge i Sant Antoni. El nou planejament establia una protecció específica per a aquests terrenys, amb l’objectiu de preservar-ne l’activitat agrícola i el valor paisatgístic. La normativa restringia les transformacions que no estiguessin vinculades als usos agraris, en un espai que havia estat sotmès a pressions urbanístiques durant les dècades anteriors.

La protecció del patrimoni també havia generat controvèrsia, especialment al Collet de Sant Antoni. La possibilitat de construir a l’entorn del jaciment arqueològic havia provocat l’oposició d’entitats com l’Associació de Veïns i Amics de Sant Antoni, el Centre d’Estudis Calongins i l’Ateneu Popular de Calonge. Durant la preparació del POUM s’havia plantejat reduir l’edificabilitat de l’entorn de les restes arqueològiques i destinar part dels terrenys a zona verda.

Pel que fa als nuclis urbans, el planejament apostava per concentrar el creixement al voltant de les zones ja urbanitzades, en lloc d’afavorir una nova expansió dispersa. També abordava la consolidació de les urbanitzacions existents i la necessitat de millorar-ne els accessos, els serveis i els equipaments. A Sant Antoni s’havien estudiat propostes per reforçar l’activitat comercial a l’avinguda de Catalunya i millorar les connexions entre els diferents sectors de la població.

El document aprovat definitivament el febrer de 2013 establia un potencial de 3.808 nous habitatges, dels quals 2.446 corresponien a sòl urbà i 1.362 a sòl urbanitzable. Eren les possibilitats de construcció que admetia el planejament, no habitatges que s’haguessin de construir necessàriament. El pla també treballava amb una previsió que Calonge arribés als 15.000 habitants l’any 2021, una estimació de creixement que formava part dels càlculs urbanístics del moment.

El nou POUM va entrar en vigor el 30 d’abril de 2013, quan es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Tot i l’aprovació definitiva, les discrepàncies urbanístiques van continuar. Durant els mesos següents es van presentar diversos recursos contenciosos administratius contra el planejament, alguns dels quals van arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El setembre d’aquell mateix any, el Ple de Calonge encara havia de tractar diferents procediments judicials relacionats amb el nou pla.

Bibliografia

• Generalitat de Catalunya (30 d’abril de 2013). «Edicte de 24 d’abril de 2013 sobre l’aprovació definitiva del Pla d’ordenació urbanística municipal de Calonge». DOGC núm. 6366.
• Agència Catalana de Notícies / El Gerió Digital (14 de febrer de 2013). «Urbanisme aprova amb matisos el projecte de la planta de triatge de Sant Jaume de Llierca». Inclou l’aprovació definitiva del POUM de Calonge.
• Josep Ramon Mòdol (2011). «POUM de Calonge». Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Còpia del text original.
• Ràdio Palamós (26 de novembre de 2010). «Calonge vol potenciar la zona comercial de l’avinguda de Catalunya a Sant Antoni».
• Ajuntament de Calonge (26 de setembre de 2013). «Acta del Ple municipal». Recursos contenciosos administratius contra l’aprovació definitiva del POUM.
• Institut d’Estadística de Catalunya. «Dades de població del municipi de Calonge, 2010».
• Ajuntament de Calonge i Sant Antoni. «Pla d’ordenació urbanística municipal». Normativa i documentació oficial.

El 28 de setembre de 2012, Calonge, Palamós i Vall-llobrega van posar la primera pedra de la piscina coberta que els tres municipis havien acordat construir conjuntament. L’equipament s’aixecava al sector de Belitrà Est, dins del terme municipal de Calonge, just al límit amb Palamós, i havia de donar servei a uns 30.000 habitants. Era la primera piscina coberta mancomunada de Catalunya i el resultat de deu anys de negociacions, projectes i dificultats per aconseguir que les obres poguessin començar.

La història s’havia iniciat el 2002, quan els alcaldes de Palamós, Jordi Pallí; Calonge, Josep Rosselló, i Vall-llobrega, Joan Surroca, van signar un primer protocol d’intencions per impulsar una piscina compartida. Aquell acord va ser l’origen de la Mancomunitat dels tres municipis, creada per promoure serveis i equipaments comuns.

Un dels principals obstacles va ser la disponibilitat dels terrenys. La ubicació escollida era el sector de Belitrà Est, a Calonge, però calia modificar el planejament urbanístic per poder-hi construir l’equipament. El març del 2006, l’Ajuntament va aprovar inicialment una modificació del planejament per requalificar els terrenys, que eren sòl rústic, i destinar-los a equipaments. El procés es va allargar més del previst i va arribar a posar en dubte la ubicació de la piscina.

De fet, l’octubre del 2006, la Mancomunitat també estudiava una alternativa al barri del Tennis de Palamós, perquè Calonge encara no havia resolt la disponibilitat dels terrenys. El 2007, l’alcalde Jordi Soler confiava a completar els tràmits abans de final d’any, però les dificultats van continuar. El 2008, el projecte va quedar fora d’una convocatòria de subvencions de la Generalitat perquè Calonge encara no havia pogut aportar els terrenys. L’alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés, va advertir que el seu municipi estava disposat a oferir una altra ubicació si no es desencallava la situació.

Malgrat aquests entrebancs, els tres ajuntaments van mantenir el projecte compartit. Durant els anys següents es van completar els tràmits urbanístics, es va definir el model de construcció i gestió i es va acabar de preparar el projecte de l’equipament. El 2012 va ser l’any decisiu. El gener es va aprovar l’avantprojecte executiu i a l’abril es va donar llum verda al projecte. Al juliol ja s’havien completat els darrers tràmits necessaris per començar les obres.

Durant l’estiu del 2012 van arribar les primeres màquines al sector de Belitrà Est. Els treballs inicials van consistir a desbrossar i condicionar el solar i preparar el terreny per a la construcció de l’edifici. El setembre, els terrenys ja estaven a punt per iniciar les obres de la piscina, que tenien un termini previst de catorze mesos.

El projecte contemplava un complex esportiu de 4.222 metres quadrats, amb una piscina principal de 25 metres de llargada i sis carrers, una piscina auxiliar, sales de gimnàstica i musculació, saunes i espais d’hidromassatge. També es preveien tres pistes de pàdel i una zona exterior de 3.755 metres quadrats destinada a aparcaments, accessos i espais verds.

L’edifici es va dissenyar aprofitant el pendent natural del terreny, amb una planta soterrada i una altra en superfície. La seva orientació cap al sud i la presència de grans superfícies de vidre havien de permetre aprofitar la llum natural. El projecte buscava integrar les instal·lacions esportives en aquest sector situat entre Calonge i Palamós.

La construcció tenia un cost previst de gairebé 4,5 milions d’euros. La Generalitat i la Diputació de Girona hi aportaven subvencions, mentre que la resta de la inversió anava a càrrec del grup d’empreses concessionàries, constituïdes en la societat Esport i Salut Gavarres, que assumia també la gestió de l’equipament durant 35 anys.

Finalment, el divendres 28 de setembre de 2012 es va celebrar l’acte de col·locació de la primera pedra. Hi van participar Teresa Ferrés, alcaldessa de Palamós i presidenta de la Mancomunitat; Jordi Soler, alcalde de Calonge, i Rufino Guirado, alcalde de Vall-llobrega. La cerimònia es va celebrar en plena crisi econòmica, en un moment en què els tres municipis defensaven la col·laboració com una fórmula per poder construir i mantenir un equipament d’aquestes característiques.

Les obres es van allargar fins al gener del 2014 i la piscina va obrir les portes al públic el 10 de febrer d’aquell any. La inauguració institucional es va celebrar el 29 de març, amb la participació dels alcaldes dels tres municipis, del president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, i de representants de la Generalitat. En aquell moment, les instal·lacions ja superaven els 1.300 abonats.

La nova piscina disposava de les dues zones d’aigua, les sales esportives, les instal·lacions de benestar i les pistes de pàdel. Havien passat dotze anys des del primer acord de 2002 fins a l’obertura d’un equipament que, després de diversos canvis de calendari i de les dificultats per obtenir els terrenys, s’havia acabat construint a Calonge, tal com s’havia previst inicialment.

Bibliografia

• Ràdio Palamós (3 d’octubre de 2006). «No saben si la piscina coberta es farà a Palamós o a Calonge».
• Ràdio Palamós (16 de maig de 2007). «Calonge vol tenir els terrenys de la piscina abans no acabi l’any».
• Ràdio Palamós (17 de juliol de 2008). «Palamós es posiciona sobre la piscina coberta».
• Ràdio Palamós (23 d’octubre de 2008). «Esperen la convocatòria de subvenció per a la piscina a principi de 2009».
• Ajuntament de Palamós (17 de setembre de 2012). «S’inicien les obres de la piscina coberta mancomunada de Palamós, Calonge i Vall-llobrega».
• Ajuntament de Palamós (28 de setembre de 2012). «La Mancomunitat de Palamós, Calonge i Vall-llobrega posa la primera pedra de la piscina coberta».
• Ràdio Palamós (28 de setembre de 2012). «Primera pedra de la piscina mancomunada».
• Ràdio Palamós (10 de febrer de 2014). «La piscina mancomunada ja està oberta al públic».
• Ajuntament de Palamós (29 de març de 2014). «La Mancomunitat Palamós, Calonge i Vall-llobrega inaugura la piscina».
• Ràdio Capital (2 de setembre de 2026). «2012: L’any que va començar a construir-se la primera piscina mancomunada de Catalunya».

El 16 de desembre de 2011, Calonge va inaugurar la nova comissaria de la Policia Local, situada a la plaça de la Concòrdia, just davant de l’Ajuntament. L’equipament es va instal·lar a l’antiga caserna dels Bombers de la Generalitat, un edifici que feia vuit anys que estava desocupat. La inauguració va comptar amb la presència del conseller d’Interior de la Generalitat, Felip Puig, i de l’alcalde de Calonge, Jordi Soler.

Fins aleshores, els agents de la Policia Local treballaven en unes dependències situades dins de l’edifici de l’Ajuntament. L’espai disponible era limitat i el trasllat havia de permetre disposar d’unes instal·lacions específiques per a l’activitat policial, amb una separació entre les zones d’atenció als ciutadans i les dependències internes del cos.

L’edifici escollit per a la nova seu tenia una història vinculada als serveis d’emergència del municipi. Durant anys havia acollit el parc dels Bombers de Calonge, fins que el 2003 es va inaugurar una nova caserna a la zona del Parc d’Activitats Econòmiques. Des d’aquell moment, l’antic edifici havia quedat buit, malgrat trobar-se en una ubicació cèntrica, a tocar de la casa de la vila.

El projecte de transformació es va impulsar el 2010, quan l’Ajuntament va decidir rehabilitar l’antiga caserna per convertir-la en la nova seu policial. Les obres van començar aquell mateix any i es van allargar aproximadament dotze mesos. L’actuació va permetre adaptar l’immoble a les necessitats de la Policia Local sense haver de construir un edifici nou.

La comissaria disposava de 303 metres quadrats construïts, distribuïts en dues plantes. La planta baixa, de 165 metres quadrats, concentrava les dependències d’atenció al públic, mentre que la primera planta, de gairebé 139 metres quadrats, estava destinada als serveis interns i als despatxos dels responsables policials. L’equipament comptava també amb uns 300 metres quadrats addicionals per a aparcament i dipòsit de vehicles.

La nova distribució permetia organitzar el funcionament de la comissaria en espais diferenciats. Els ciutadans podien ser atesos a la planta baixa, mentre que les tasques internes es desenvolupaven al pis superior. El trasllat es feia sense abandonar el centre de Calonge: la nova comissaria estava situada a només 25 metres de les antigues dependències policials.

A l’octubre del 2011, les obres ja es trobaven en la fase final. L’alcalde Jordi Soler i els responsables tècnics van visitar l’edifici per comprovar els últims detalls abans de l’obertura. Inicialment es preveia que el trasllat es pogués fer durant el novembre, però la inauguració oficial es va acabar fixant per al divendres 16 de desembre.

Aquell dia, a les dotze del migdia, es va celebrar l’acte inaugural amb la presència del conseller d’Interior, Felip Puig. En aquell moment, la Policia Local de Calonge estava integrada per 24 agents. Durant la seva intervenció, Jordi Soler va destacar l’esforç que havia representat la rehabilitació i va demanar als policies que el corresponguessin amb professionalitat i dedicació. Per la seva banda, Puig va remarcar la importància de les policies locals en la seguretat del territori.

La jornada també va servir per anunciar un relleu en la direcció del cos. A partir del 2012, el sergent Carles Rosselló havia d’assumir el càrrec de cap de la Policia Local de Calonge, en substitució del sotsinspector Lluís Garcia, que passaria a exercir funcions de responsabilitat superior en la coordinació de la seguretat municipal.

La inauguració va coincidir amb la celebració de la festivitat patronal de la Policia Local. Durant l’acte es van lliurar diferents distincions a agents del cos per actuacions destacades. Entre els reconeixements hi havia una intervenció policial que, uns mesos abans, havia permès salvar la vida d’un home a Sant Antoni de Calonge.

Els fets havien passat el 9 d’agost de 2011, quan la Policia Local va rebre un avís a les 16.10 hores per una possible aturada cardiorespiratòria en un domicili de Sant Antoni. La víctima era un home de 57 anys que estiuejava al municipi. El primer a arribar-hi va ser l’agent de barri, que va iniciar les maniobres de reanimació. Poc després, una patrulla policial es va presentar al domicili amb un dels desfibril·ladors portàtils que Dipsalut havia cedit al municipi, acompanyada d’un metge de l’ambulatori.

Els agents van aplicar el desfibril·lador, que va efectuar dues descàrregues elèctriques. Quan va arribar el Sistema d’Emergències Mèdiques, es va practicar una tercera descàrrega i es va aconseguir recuperar el pacient, que posteriorment va ser traslladat a l’Hospital Josep Trueta de Girona. Va ser la primera vida salvada gràcies als desfibril·ladors distribuïts per Dipsalut a les comarques gironines. Aquella intervenció va ser una de les actuacions reconegudes durant la inauguració de la nova comissaria de Calonge.

Bibliografia

• Ràdio Palamós (3 de maig de 2010). «Nova seu per a la Policia Local de Calonge».
• El Punt Avui (13 d’octubre de 2011). Informació sobre la fase final de les obres de la nova comissaria. Recull de premsa d’octubre de 2011.
• Ràdio Sant Feliu (12 de desembre de 2011). «La nova seu de la policia local de Calonge s’inaugura divendres».
• Ràdio Palamós (15 de desembre de 2011). «Calonge inaugura demà la nova seu de la Policia Local».
• Diari de Girona (17 de desembre de 2011). E. Padilla. «La Policia Local de Calonge estrena comissaria per millorar el servei al ciutadà».
• Agència Catalana de Notícies / El Gerió Digital (10 d’agost de 2011). «Primera vida salvada per un dels desfibril·ladors instal·lats a les comarques gironines».