El model d’atenció als pacients crítics estrenat a Palamós s’estén a l’Hospital de Figueres

El nou model d’atenció als pacients crítics i semicrítics de la Regió Sanitària de Girona, estrenat fa tres mesos a l’Hospital de Palamós, continua el seu desplegament amb l’obertura d’una nova unitat a l’Hospital de Figueres. El nou espai funciona des del 14 de setembre, disposa de vuit llits i està destinat a pacients complexos que necessiten una vigilància més intensa.

La unitat permet atendre persones en situació greu que no necessiten ingressar en una unitat de cures intensives. També pot rebre pacients que continuen la recuperació després d’haver estat ingressats als hospitals de referència de Girona. L’objectiu és evitar trasllats innecessaris i acostar l’atenció especialitzada al domicili dels pacients.

El model funciona a través de la coordinació entre els professionals dels hospitals comarcals i els especialistes de Girona. Els equips de Figueres poden rebre suport a distància dels professionals de medicina intensiva dels hospitals Universitari Doctor Josep Trueta i Santa Caterina. També poden consultar els especialistes en cardiologia del centre hospitalari Doctor Josep Trueta.

La connexió es fa mitjançant una plataforma tecnològica que permet compartir informació clínica i coneixement en temps real. Aquesta eina facilita que els professionals dels diferents centres valorin conjuntament els casos i prenguin decisions sobre el tractament dels pacients.

Segons el gerent de la Regió Sanitària de Girona, Jaume Heredia, la nova unitat de Figueres ja ha evitat diversos trasllats des de la seva entrada en funcionament. En els primers dies s’han detectat cinc pacients que haurien necessitat ser derivats a Girona sense aquest nou recurs.

El desplegament suposarà un augment important dels llits destinats als pacients semicrítics al conjunt de la Regió Sanitària de Girona. Quan el projecte estigui complet, es passarà dels 12 llits inicials a un total de 44 repartits entre diferents hospitals del territori.

L’Hospital de Palamós disposa de vuit llits per a pacients semicrítics, la mateixa capacitat que les unitats de Figueres i Santa Caterina. El projecte també preveu quatre places a Olot i amplia la xarxa a diferents hospitals de les comarques gironines i del Maresme.

La implantació continuarà durant les pròximes setmanes amb l’obertura d’una nova unitat a l’Hospital d’Olot. Durant el 2027, el model també arribarà a l’Hospital Sant Jaume de Calella.

En paral·lel, també creixerà la capacitat per atendre els pacients que necessiten cures intensives. L’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta incorporarà dotze llits nous, fet que permetrà passar dels 27 actuals a 39 places de medicina intensiva a la regió.

Salut preveu que aquesta xarxa permeti reduir els trasllats de pacients crítics fora de la Regió Sanitària de Girona. Actualment, prop de 60 persones cada any han de ser derivades a centres hospitalaris d’altres territoris per rebre l’atenció necessària.

El nou sistema també busca millorar la coordinació entre hospitals i facilitar que cada pacient sigui atès al centre més adequat segons la seva situació. D’aquesta manera, els casos que no requereixin cures intensives podran continuar el tractament en hospitals comarcals més pròxims.

El model també servirà de base per a la futura organització de l’atenció als pacients crítics amb el desenvolupament del nou Campus de Salut de Girona. La previsió és disposar d’un servei central per als casos més greus i una xarxa territorial d’unitats per a pacients semicrítics, entre les quals hi ha la de l’Hospital de Palamós.

L’Agència Catalana de l’Aigua prepara l’ampliació de la depuradora de la Pera

L’Agència Catalana de l’Aigua ha adjudicat la redacció del projecte que definirà l’ampliació de la depuradora de la Pera, al Baix Empordà. El mateix contracte també inclou l’estació de Mas Masó, situada a Sant Jordi Desvalls, al Gironès, i servirà per determinar les actuacions necessàries a les dues instal·lacions.

El contracte s’ha formalitzat per més de 179.000 euros i l’empresa adjudicatària disposarà d’onze mesos per redactar el projecte. L’objectiu és preparar les dues depuradores per respondre a les necessitats futures de sanejament i definir les reformes necessàries a les instal·lacions actuals.

La depuradora de la Pera està en funcionament des de l’any 2012 i utilitza un tractament biològic amb eliminació de nitrogen. La instal·lació està preparada per tractar uns 130 metres cúbics d’aigua residual cada dia, una capacitat equivalent a les necessitats de prop de 540 habitants.

L’aigua tractada a les instal·lacions de la Pera s’aboca posteriorment a la riera de la Pera. El nou projecte haurà de concretar com s’amplia i es remodela aquesta depuradora per adaptar-la a les necessitats de sanejament previstes per als pròxims anys.

El contracte també inclou la depuradora de Mas Masó, a Sant Jordi Desvalls, que va entrar en servei el mateix any. Aquesta instal·lació pot tractar uns 85 metres cúbics d’aigua cada dia, una capacitat equivalent a una població de prop de 350 habitants. L’aigua depurada s’aboca a la riera de Santa Maria, dins la conca del Ter.

A banda de l’ampliació de les instal·lacions, els projectes hauran d’incorporar mesures per millorar l’eficiència energètica i reduir les emissions associades al funcionament de les depuradores. La redacció haurà de definir les solucions tècniques necessàries per assolir aquests objectius.

La planificació de les actuacions es farà mitjançant un sistema digital de modelatge de la construcció. Aquesta metodologia permet treballar amb una representació en tres dimensions de les instal·lacions i relacionar-la amb la informació tècnica necessària per desenvolupar el projecte.

L’adjudicació correspon ara a la fase de redacció i, per tant, encara no suposa l’inici de les obres d’ampliació de la depuradora de la Pera. El document resultant haurà de concretar les intervencions que s’hauran d’executar posteriorment a les dues instal·lacions.

Com abordem el racisme i l’extrema dreta sense amplificar el discurs d’odi

Estudi de Ràdio Capital - Micròfon
Estudi de Ràdio Capital - Micròfon

Les xarxes socials s’han convertit en un dels principals espais de circulació d’informació, però també de desinformació, discursos racistes i missatges d’odi. Davant d’aquest escenari, els mitjans de comunicació tenen el repte d’informar sobre aquests fenòmens sense contribuir, involuntàriament, a amplificar-los. 

La manera com es construeix una notícia, les paraules que s’hi utilitzen, les fonts que es consulten o les imatges que s’hi incorporen poden influir en la percepció que la ciutadania té d’un determinat col·lectiu. En qüestions relacionades amb la migració, el racisme o l’extrema dreta, aquesta responsabilitat pren una dimensió especial i cal que el periodisme esdevingui especialment rigorós. 

Un dels exemples recents és la crisi migratòria de Ceuta de finals de juliol d’aquest any. L’arribada de persones des del Marroc va anar acompanyada d’una intensa circulació de continguts a les xarxes socials. Segons l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE), durant els dies 30 i 31 de juliol es van detectar 9.590 publicacions de discurs d’odi, aproximadament el triple de l’habitual en un període sense un episodi d’alta pressió mediàtica. Avui dia, els missatges d’odi detectats pel monitor FARO de l’OBERAXE han augmentat fins a més de 100.000. Així mateix, el passat 21 de setembre l’observatori estatal apuntava que els missatges d’odi a les xarxes socials havien crescut un 78% després de l’arribada de migrants a la ciutat autònoma.  

La situació també va estar marcada per la circulació d’imatges descontextualitzades i continguts manipulats. VerificaRTVE ha documentat com la desinformació relacionada amb la crisi va circular abans i després de l’entrada massiva de migrants, mentre que encara no hi ha una resposta concloent sobre totes les causes que van provocar els fets. Sobre la crisi humanitària de Ceuta, el departament de verificació de RTVE ha escrit més de 10 articles desmuntant informació falsa o generada amb intel·ligència artificial. 

Per la seva banda, el portal EFEVerifica ha creat un destacat a la seva web on s’hi pot llegir tota la informació relacionada amb els fets de Ceuta. S’hi donen dades, informació i s’hi desmunten rumors o notícies falses.  

Quan informar pot contribuir a amplificar un discurs 

El debat no se centra només en què expliquen els mitjans, sinó també en com ho expliquen. En situacions de tensió migratòria, determinades expressions poden contribuir a presentar les persones migrants com una amenaça o com un grup homogeni. Diversos experts han qüestionat precisament l’ús de termes com «allau», «onada» o «invasió» per descriure l’arribada de persones a Ceuta i han reclamat evitar enfocaments alarmistes.  

Les xarxes socials afegeixen una dificultat més. Un contingut fals o un missatge discriminatori pot arribar a milers de persones en qüestió de minuts. Durant la crisi de Ceuta, per exemple, OBERAXE va registrar un increment especialment important dels missatges d’odi vinculats a la immigració i a la inseguretat ciutadana.  

El paper del periodisme davant l’extrema dreta 

L’auge dels discursos d’extrema dreta també planteja preguntes sobre com informar-ne. Els mitjans han d’explicar les seves propostes, declaracions i accions, però també han de contextualitzar-les i comprovar les afirmacions que es difonen. 

Això implica evitar que la cobertura mediàtica es converteixi simplement en una reproducció de missatges sense contrastar. Donar visibilitat a un discurs no és el mateix que explicar-lo críticament, i la manera de presentar-lo pot condicionar-ne l’impacte. 

La qüestió és especialment rellevant a les xarxes socials, on els continguts més emocionals o provocadors poden tenir una gran capacitat de difusió. En el cas de Ceuta, RTVE ha documentat com els missatges d’odi es van multiplicar durant l’episodi i com alguns continguts van arribar a traslladar la tensió de les pantalles als carrers.  

Formar-se per informar 

Conèixer aquestes dinàmiques és també una eina per als professionals de la comunicació. Com identifiquem un discurs d’odi? Com contrastem un contingut viral? Quines paraules utilitzem quan parlem de migració? I com podem informar sobre l’extrema dreta sense contribuir a amplificar els seus missatges? 

Aquestes són algunes de les qüestions que es posaran sobre el paper a la taula dedicada al racisme i l’extrema dreta de la primera jornada Eines per explicar el món, organitzada per Ràdio Capital. Els ponents seran l’expert en racisme institucional, Aliou Diallo; el professor de la UPF especialitzat en extrema dreta i IA, Frederic Guerrero-Solé, i el periodista expert en extrema dreta a Catalunya i l’Estat Espanyol, Xavier Rius Sant. La conversa està moderada per la periodista Mariola Dinarès.  

La sessió abordarà especialment el discurs d’odi a les xarxes socials, la desinformació i la manera com els mitjans poden afrontar informativament situacions de tensió social relacionades amb la migració. El cas de Ceuta servirà com un dels exemples per analitzar com es construeixen i es propaguen determinades narratives en contextos de crisi. A més, també parlarem de com identificar partits d’extrema dreta, la configuració dels discursos d’aquest tipus de formacions o la capacitat que tenen per arrossegar gran quantitat de votants, sobretot en els últims anys. 

Aquesta serà la tercera de les quatre taules que es faran durant la jornada Eines per explicar el món que se celebraran dissabte 7 de novembre de 2026 a l’Auditori del Centre Cultural La Mercè de Girona i concentraran en un sol dia diversos espais de debat i aprenentatge. Cal fer inscripció prèvia a la jornada a través d’aquest enllaç. Les places són limitades.   

El Baix Empordà defensa un desplegament de l’energia eòlica consensuat amb els municipis

El Consell Comarcal del Baix Empordà defensa que el desplegament de l’energia eòlica a la comarca es faci de manera consensuada amb els municipis i preservi el paisatge, l’agricultura i l’activitat econòmica. El president de l’ens comarcal, Enric Marquès, considera necessari accelerar la implantació de les energies renovables, però reclama que aquest procés tingui en compte les particularitats del territori.

Marquès ho ha explicat aquest divendres durant la segona Fira de l’Energia del Baix Empordà, que se celebra a Sant Feliu de Guíxols. La primera jornada de la fira ha posat el focus en la planificació energètica i en el paper dels municipis davant el futur desplegament de les renovables.

El president comarcal considera que el Baix Empordà té una oportunitat per definir una manera pròpia d’afrontar aquest desplegament. Marquès defensa que la necessitat d’avançar en energies renovables ha de ser compatible amb la protecció dels valors territorials de la comarca.

Aquest plantejament compta amb un ampli suport entre els municipis del Baix Empordà. Segons les dades exposades per Marquès, 31 dels 36 municipis van donar suport a les al·legacions comarcals elaborades sobre la planificació territorial de les energies renovables.

La proposta es va treballar a través de la taula d’energia del Consell Comarcal amb la participació dels ajuntaments. Les reunions van comptar habitualment amb representants d’una vintena llarga de municipis. El document també va passar pel Consell d’Alcaldes i Alcaldesses abans d’arribar al ple comarcal.

Marquès considera que aquest procés demostra l’existència d’un consens ampli entre els municipis, malgrat algunes discrepàncies. El Consell Comarcal vol traslladar ara aquest plantejament a la Generalitat de Catalunya per buscar un model de desplegament de l’energia eòlica adaptat a la realitat del Baix Empordà.

El president comarcal assegura que percep una evolució en el plantejament de la Generalitat i predisposició per arribar a acords. Alhora, defensa la necessitat d’una normativa que estableixi com s’han d’implantar les energies renovables durant els pròxims anys i permeti assolir els objectius energètics fixats a Catalunya.

Un dels punts centrals de la proposta comarcal és compatibilitzar les renovables amb l’agricultura, el paisatge i altres activitats econòmiques. Marquès considera que aquests elements no s’han de plantejar com a opcions excloents, sinó com a necessitats que han de conviure en el futur model territorial.

El president del Consell Comarcal també ha remarcat la importància de preservar l’activitat agrícola i donar suport als professionals del sector. Al mateix temps, ha recordat el valor econòmic del paisatge per a una comarca on el turisme té un pes destacat.

La qüestió de la planificació de les renovables ha ocupat una part important de la jornada institucional de la Fira de l’Energia del Baix Empordà. La trobada també ha permès abordar les diferents visions municipals sobre la transició energètica i les possibilitats de desplegar nous projectes amb més consens territorial.

La fira continuarà aquest dissabte amb una jornada oberta a la ciutadania. Els jardins de Juli Garreta de Sant Feliu de Guíxols acolliran empreses, entitats i activitats relacionades amb les energies renovables, l’estalvi energètic i la mobilitat sostenible.

Marquès ha fet una crida a participar en aquesta segona jornada i ha defensat que la transició energètica necessita la implicació del conjunt de la societat. El Consell Comarcal aposta per avançar cap a les renovables amb rapidesa, però també amb acord territorial i participació dels municipis.

Guillem Gisbert presentarà el seu nou disc a l’Strenes 2027

guillem-gisbert-presentara-el-seu-nou-disc-a-l’strenes-2027
Guillem Gisbert presentarà el seu nou disc a l’Strenes 2027

Guillem Gisbert és el primer nom confirmat de l’edició 2027 del Festival Strenes. El cantant de Manel presentarà el seu segon disc en solitari el 3 d’abril a l’Auditori de Girona, en un concert que ja té les entrades disponibles a través del web del festival.

No serà la primera vegada que Gisbert passa per l’Strenes. L’artista ja hi va presentar el seu primer treball en solitari, “Balla la masurca!”, amb un doble concert a les escales de la Catedral de Girona que va exhaurir les entrades en poques hores.

El nou disc de Guillem Gisbert arribarà el 13 de novembre de 2026, dos anys després del debut al marge de Manel. En aquest segon treball, el músic continua explorant les possibilitats de la cançó pop des d’una mirada personal, irònica i molt vinculada a la seva manera d’explicar històries. El nou àlbum servirà per consolidar una etapa en solitari que va començar després de l’anunci de la hibernació de Manel.

Durant aquests dos anys, Gisbert ha portat la seva proposta a festivals, sales i teatres de Catalunya i Espanya i ha compartit música amb artistes com La Ludwig Band i Mushka. Ara, el nou disc obre una nova etapa que tindrà una de les seves primeres grans cites a Girona.

El Festival Strenes celebrarà la seva pròxima edició del 2 d’abril al 2 de maig de 2027, amb Guillem Gisbert com a primer artista anunciat.

Així mateix, Gisbert també ha confirmat dates el 4 de març a Paral·lel 62 i el 9 d’abril al Teatre Bartrina, de Reus.

L’entrada Guillem Gisbert presentarà el seu nou disc a l’Strenes 2027 ha aparegut primer a Primera Fila.