Calonge: Obertura de la radiografia de dues planes del municipi. Foto panoràmica des de dalt del Castell agafant part del teulat del Castell, la plaça major i poble de fons
Sis municipis del Baix Empordà han presentat projectes a la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles de Catalunya. Es tracta de Palafrugell, la Bisbal d’Empordà, Calonge i Sant Antoni, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro. Tots opten a obtenir finançament per impulsar actuacions de transformació urbana, ambiental i social en barris considerats àrees d’atenció especial.
A banda del Baix Empordà, també han presentat candidatura altres municipis de les comarques gironines, com Banyoles, Besalú, Cassà de la Selva, Lloret de Mar, Ripoll, Salt, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere Pescador, Santa Coloma de Farners i Serinyà. En conjunt, les comarques gironines concentren setze dels 117 projectes presentats a aquesta segona convocatòria, fet que representa prop del 14 per cent del total.
El Govern estudiarà ara totes les propostes rebudes i preveu anunciar durant el mes d’octubre quins municipis rebran les subvencions. Aquesta segona convocatòria disposa inicialment de 200 milions d’euros, ampliables si és necessari.
El Pla de Barris i Viles de Catalunya preveu mobilitzar prop de 1.600 milions d’euros entre els anys 2025 i 2029 per impulsar fins a 120 programes de transformació arreu del país. Les actuacions inclouen la rehabilitació d’espais públics i habitatges, projectes d’eficiència energètica, actuacions de transició ecològica i iniciatives socials per reduir les desigualtats i millorar la qualitat de vida als barris.
En aquesta convocatòria s’han presentat 117 municipis. Prop de la meitat ja havien participat en la primera edició del programa, principalment amb projectes que no van resultar seleccionats. La primera convocatòria va permetre posar en marxa 20 projectes, amb una inversió de més de 400 milions d’euros, que beneficiaran prop de 275.000 persones.
Com cada dimarts, en Martí ens explica les últimes novetats tecnològiques d’arreu del món, entre elles comptes secundaris secrets a Instagram, drons mata mosquits i residus radioactius al mar de França.
En aquest fragment de “De Cap a Cap” en Joan Bosch entrevista a l’Ernest Biosca, cofundador i director creatiu de Flock Drone Art, l’empresa responsable de l’espectacle de drones de la Sagrada Família durant la visita del Papa de Roma a Barcelona. En aquesta entrevista l’Ernest ens explica com és batre un Rècord Guinness, el funcionament d’un espectacle de drones i on es fan les proves d’aquests espectacles.
La platja de l’Estartit acull el primer niu de tortuga careta de la temporada a Catalunya. La troballa ha activat el dispositiu de protecció per garantir la conservació dels ous fins al naixement de les cries.
Els equips de la Generalitat de Catalunya, del centre BETA de la Universitat de Vic i Universitat Central de Catalunya, de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins i del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter han localitzat el niu a tocar del mar. Després de valorar la situació, han traslladat prop de setanta ous a un espai més protegit, molt a prop del lloc de la posta.
Els efectius del cos d’Agents Rurals han custodiat la zona durant tota la jornada. També han delimitat l’espai protegit. Han evitat l’accés de persones i depredadors. A més, han participat en el trasllat dels ous per assegurar-ne la conservació.
L’Estartit ja va tenir un paper destacat la temporada passada. Va ser l’últim municipi del litoral català que va mantenir un niu actiu fins al final de la campanya.
Els especialistes expliquen que l’augment de les postes respon al canvi climàtic. L’aigua i la sorra tenen temperatures més altes. Aquesta situació afavoreix que les femelles escullin noves platges per pondre els ous.
La temporada passada va ser la més intensa registrada fins ara. Es van localitzar onze nius a la costa catalana. D’aquests nius en van néixer més de mig miler de tortugues. Els experts preveuen que aquesta tendència continuï els pròxims anys perquè moltes femelles tornen a pondre els ous a les platges on van néixer.
Les administracions recorden que la col·laboració ciutadana és imprescindible. Si una persona detecta una tortuga a la platja, ha d’evitar acostar-s’hi o molestar-la. També ha d’avisar immediatament els serveis d’emergència perquè activin el protocol de protecció.
Clàudia Torner i David Ibáñez: "L'accés a la cultura és un dret universal i no podem deixar ningú enrere"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
L’Auditori de Girona acollirà aquest 24 de juliol un assaig obert de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, una proposta que forma part del projecte Auditori Obert i que s’organitza conjuntament amb Apropa Cultura amb l’objectiu de facilitar l’accés a la cultura a persones en situació de vulnerabilitat.
En una entrevista a Ràdio Capital, la coordinadora d’Apropa Cultura, Clàudia Toner, i el director de la Fundació Auditori i Palau de Congressos de Girona, David Ibáñez, han destacat la importància d’impulsar iniciatives que facin la cultura més inclusiva i accessible.
Un assaig per descobrir com neix una gran obra simfònica
L’activitat permetrà als assistents seguir de prop el procés de preparació de la Segona Simfonia de Gustav Mahler, una de les obres més monumentals del repertori simfònic. La Jove Orquestra de les Comarques Gironines reunirà prop de 200 joves músics i cantaires damunt l’escenari, oferint una oportunitat excepcional per observar tant la interpretació de l’obra com el treball del director durant els assajos.
Segons David Ibáñez, els assistents podran escoltar bona part de l’obra sense interrupcions, però també veure els ajustos i les indicacions que permeten preparar-la abans del concert, fet que converteix l’experiència en una activitat especialment enriquidora.
L’Auditori de Girona i Apropa Cultura col·laboren des de 2011 perquè persones amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat puguin assistir habitualment als concerts. Ara, amb els assajos oberts en horari matinal, es dona resposta a col·lectius que sovint tenen dificultats per assistir a concerts nocturns, com persones grans residents, persones amb problemes de salut mental o usuaris que encara no se senten còmodes assistint a un concert convencional.
Segons Clàudia Toner, «l’accés a la cultura és un dret universal» i els equipaments culturals tenen la responsabilitat de preguntar-se «qui no està venint als nostres concerts i què podem fer perquè també hi pugui participar».
Una iniciativa amb gran resposta
L’activitat ha tingut una acollida molt positiva. Apropa Cultura hi portarà gairebé 200 persones procedents de col·lectius molt diversos: persones grans, persones amb discapacitat intel·lectual, joves migrats, persones amb problemes de salut mental i persones en situació de sensellarisme. L’objectiu és que totes elles puguin viure una experiència musical en un entorn adaptat a les seves necessitats.
La cultura com a eina de cohesió social
Tant David Ibáñez com Clàudia Toner coincideixen que la cultura és una poderosa eina de cohesió social. Ibáñez assegura que obrir els equipaments culturals és «un deure irrenunciable» i defensa que els projectes socials i educatius són avui un dels principals eixos estratègics de l’Auditori de Girona.
Per la seva banda, Clàudia Toner explica que els professionals de l’àmbit social utilitzen la música com una eina educativa i terapèutica que contribueix al desenvolupament personal de moltes persones. A més dels assajos oberts, les dues entitats impulsen altres iniciatives conjuntes com els tallers Un Matí d’Orquestra, activitats formatives per a professionals de l’acció social i educativa o l’assistència regular als concerts de la temporada.
Tant l’Auditori de Girona com Apropa Cultura tenen clar que aquesta col·laboració continuarà creixent. David Ibáñez afirma que els projectes de mediació i inclusió continuaran sent un dels pilars de l’equipament durant els pròxims anys, mentre que Clàudia Toner destaca que la cultura inclusiva és un àmbit en constant evolució que obliga a innovar i adaptar els formats perquè ningú quedi exclòs del dret a gaudir de la cultura.
Sopa de Cabra actuarà aquest diumenge 26 de juliol al Festival de la Porta Ferrada Occident, en un concert molt especial dins la gira amb què la banda celebra els seus 40 anys de trajectòria. Gerard Quintana assegura que actuar a Sant Feliu de Guíxols sempre té un significat especial perquè és un escenari «prop de casa», situat entre Blanes i Cadaqués.
En una entrevista concedida a Ràdio Capital, el cantant explica que aquest serà un concert complet, sense limitacions de temps, que permetrà oferir tot el repertori preparat per a aquesta gira commemorativa. Quintana destaca que un dels trets distintius d’aquesta gira és que cada concert incorpora canvis en el repertori. L’objectiu és poder fer un recorregut més ampli per una discografia que s’estén durant quatre dècades.
«Al llarg de l’any hem pogut abarcar una cinquantena de cançons», explica. Segons el músic, seria impossible resumir quaranta anys de carrera en un únic concert i, per això, han optat per introduir variacions en cada actuació.
Un públic que travessa generacions
El cantant també reflexiona sobre l’evolució del públic de Sopa de Cabra. Recorda que la banda ha viscut el pas del consum musical basat en àlbums sencers fins a l’actual predomini de les cançons individuals. Aquesta evolució ha fet que avui convisquin diverses generacions de seguidors: els qui van créixer amb el grup als anys vuitanta i noranta i joves que els han descobert molt després.
Per a Quintana, aquest fet és alhora un repte i una gran satisfacció. «No hi ha res que et pugui satisfer més que veure algú de vint anys cantant una cançó que en té gairebé quaranta.»
Durant l’entrevista, Gerard Quintana també parla del llegat musical de Sopa de Cabra i de les noves versions que artistes actuals han fet d’alguns dels seus grans èxits, com la reinterpretació de Camins per part de Suu. Per al cantant, aquest és un dels millors indicadors que una cançó ha transcendit. «El millor que et pot acabar passant és que la gent continuï cantant les teves cançons, fins i tot quan tu ja no hi siguis.» Segons explica, les grans cançons populars acaben formant part de l’imaginari col·lectiu i, amb el temps, fins i tot es pot arribar a oblidar qui n’és l’autor, però continuen vives.
Un dels moments més destacats de la conversa és la reflexió sobre L’Empordà, una de les peces més emblemàtiques del grup. Quintana recorda que, malgrat que avui molta gent l’identifica com un himne del territori, la cançó amaga moltes més lectures. Explica, per exemple, que el personatge del Siset representa també un cert desencant davant la Transició democràtica i que la lletra ofereix múltiples interpretacions segons el context. Tot i això, reconeix que, per a molts empordanesos, la cançó ha acabat convertint-se en un símbol del territori.
Sense plans més enllà del 40è aniversari
Pel que fa al futur del grup, Gerard Quintana assegura que ara mateix tota l’energia està centrada en aquesta gira commemorativa. La banda prefereix no planificar a llarg termini i, un cop finalitzin els concerts del quarantè aniversari, decidiran si és el moment de començar a treballar en nous projectes. «Ara mateix no estem mirant gaire més enllà d’aquest moment.»
El concert d’aquest diumenge a la Porta Ferrada serà una nova oportunitat per celebrar quatre dècades d’una de les bandes més influents del rock català davant d’un públic que continua renovant-se generació rere generació.
