Privat: Incendis al Baix Empordà: els Bombers intervenen durant la matinada en dos focs diferents
Els Bombers han rebut prop de 70 avisos per la ventada, que ha bufat amb força sobretot a l’Empordà, l’Ebre i el Pirineu, amb ratxes que han superat els 90 quilòmetres per hora. Les ratxes més fortes s’han registrat al nord de l’Alt Empordà, amb més de 140 quilòmetres per hora a Portbou, concretament al coll dels Belitres. També hi ha hagut cops de vent entre 70 i 80 quilòmetres per hora a municipis com Navata, Roses, el Perelló i Sant Pere Pescador.
Entre les incidències a destacar, un arbre ha caigut sobre un cotxe en moviment a Torrent, al Baix Empordà, a causa del vent fort d’aquesta matinada. El vehicle circulava per una zona rural i, tot i l’incident, no hi ha hagut ferits. A la Vall d’en Bas, a la Garrotxa, el vent ha fet volar uns mobles d’un terrat que han quedat atrapats en uns cables. Una dotació dels Bombers de la Generalitat ha retirat les fustes i ha avisat la companyia de serveis.
A més del vent, la matinada ha estat marcada per un fred intens. Les temperatures han baixat fins als 15 graus sota zero a cotes altes del Pirineu, amb registres destacats a la Tosa d’Alp, Salòria i Boí. També hi ha hagut glaçades de fins a 6 graus sota zero al pla de Bages i a les comarques de Ponent. Al litoral, Cabrils, al nord del Maresme, ha registrat el valor més baix en un mes de novembre en 30 anys, amb 0,2 graus, superant el rècord anterior del 1999.
Privat: Per nidificació d’aus, segon tram tallat de la Via Ferrata fins finals de maig
El segon tram de la Via Ferrata Cala del Molí de Sant Feliu de Guíxols tanca temporalment a partir de l’1 de desembre. La mesura busca protegir el corb marí emplomallat, un ocell que fa el niu a la zona i que es considera una espècie vulnerable.
El tancament s’allargarà fins a la primavera, tot i que encara no hi ha una data concreta. Altres anys, el recorregut s’ha tornat a obrir entre finals d’abril i principis de maig.
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat és qui determina el tancament per evitar molèsties durant la nidificació d’aquesta espècie. Aquesta restricció ja s’ha aplicat els dos darrers anys per les mateixes raons ambientals.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyat pel conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha demanat aquet divendres a la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera, que la Unió Europea tingui en compte les millores en sostenibilitat que ha fet el sector pesquer català i que s’augmentin els dies de pesca per fer sostenible econòmicament moltes microempreses. En una reunió, Illa i Ordeig han reclamat que es reconegui l’esforç del sector i han assegurat que la població de gamba roja es troba dins dels límits segurs.
Illa i Ordeig s’han reunit amb Ribera per abordar la situació que afronta la pesca mediterrània i avançar cap a una resposta conjunta que asseguri el futur del sector. Durant la trobada, s’ha defensat la necessitat de fer un front comú amb Europa per disposar d’un marc de sostenibilitat que sigui realista i compatible amb la continuïtat de l’activitat pesquera.
Després que avui la Comissió Europea hagi anunciat que manté la porta oberta a mantenir el diàleg amb el sector, el Govern ha insistit en la importància i la necessitat d’aportar estabilitat a un sector essencial per a les comunitats costaneres.
Al llarg de la reunió, el Govern ha traslladat la necessitat d’abordar amb urgència la qüestió dels dies de pesca previstos per al 2025, ja que la reducció actual suposa un risc real per a la continuïtat de moltes embarcacions. També ha defensat una correcció que permeti normalitzar l’activitat l’any vinent i establir, de cara al 2026, un increment de dies de pesca que reflecteixi les millores en sostenibilitat que ja s’han aconseguit i que eviti un escenari de col·lapse econòmic. Pel Govern, Catalunya ha fet els deures, i és hora que aquest esforç sigui reconegut en l’àmbit europeu, tant per al tancament d’aquest any com en la mirada cap al 2026.
El Govern també ha advertit que la viabilitat econòmica i social del sector pesquer viu un moment crític, marcat per la pèrdua de flota, llocs de treball i rendibilitat. Per aquest motiu, ha reclamat que la regulació europea incorpori compensacions suficients, més flexibilitat normativa i un marc estable que permeti mantenir l’activitat de moltes microempreses i preservar comunitats pesqueres amb una llarga trajectòria.
Pel que fa a la gestió de la gamba roja, Catalunya ha defensat que les dades científiques disponibles confirmen que les poblacions es mantenen dins de límits segurs. Per això, ha proposat substituir l’actual límit de captures per una zona de protecció a 800 metres de profunditat, un model que garanteix la sostenibilitat sense comprometre l’equilibri econòmic de la flota que depèn d’aquesta pesqueria.
Finalment, el president Illa i el conseller Ordeig han reclamat un reconeixement explícit per part de la Comissió Europea als esforços de sostenibilitat que Catalunya ha impulsat els darrers anys: millores en selectivitat, tancaments prudents, introducció de portes de baix impacte i una col·laboració científica continuada que ha permès avançar cap a una pesca més responsable. D’altra banda, s’ha demanat que aquests resultats es reflecteixin en els terminis per a 2025 i en la regulació europea del 2026 i dels anys següents, i que Catalunya sigui considerada un exemple de gestió equilibrada entre sostenibilitat i activitat econòmica.
Platja d’Aro recupera la normalitat després de patir aquest divendres 21 de novembre un tall d’aigua generalitzat. L’avaria s’ha produït a primera hora del matí quan en unes obres d’enllumenat s’ha trencat la sortida del dipòsit principal. Aquesta avaria ha deixat sense servei d’aigua a la població.
Al llarg del matí tècnics d’Aqualia han estat treballant en l’avaria i, finalment, a partir de les 14 h s’ha començat a recuperar la normalitat en el conjunt del nucli de Platja d’Aro.
El llibre que l’Ajuntament de Girona acostuma a editar cada any per commemorar les Fires de Sant Narcís es va presentar ahir al Saló de Descans del Teatre Municipal, coincindint amb el cinquantè aniversari de la mort de Franco. El llibre es dedica a repassar com es van viure a la ciutat els gairebé quaranta anys que va durar el franquisme. Un franquisme que encara té vestigis a la ciutat (com en altres poblacions de la província), per exemple en el centenar de plaques amb el jou i les fletxes que recorden que els edificis on es troben van ser construïts pel Ministerio de la Vivienda del general Franco. El volum que ha coordinat Lluís Serrano Jiménez i en el qual han participat Josep Clara, Maxi Fuentes Codera, Pere Guanter Subirà, Joan Vicente Rufí, Narcís Selles Rigat i Xavier Carmaniu Mainadé analitza «diferents aspectes de la Girona franquista, des de la repressió política i la construcció ideològica de l’Estat fins a l’urbanisme, l’art i l’educació», segons un comunicat de l’Ajuntament, en el qual es detalla que «Girona, com a capital provincial, va ser un centre neuràlgic del poder del nou règim sorgit de la Guerra Civil, on es concentrava el poder civil, militar i eclesiàstic. La dictadura s’hi va imposar amb una combinació de repressió, control social, lleialtats simbòliques i clientelisme polític, mentre les classes dominants i determinats sectors de la societat catalana van participar-hi, en molts casos amb normalitat, per garantir la continuïtat de l’ordre social». L’historiador, Xavier Carmaniu ha estat entrevistat al programa DE CAP A CAP
El Congrés de Cultura Catalana d’enguany ha reunit més d’un centenar de persones en un debat centrat en el turisme com a font de creixement cultural, social i econòmic. La jornada s’ha celebrat aquest divendres 21 de novembre a la Capella del Carme a Palamós amb ponents diversos que han tractat aspectes tan rellevants per la comarca com el turisme, el context històric, la mobilitat, l’habitatge o la cultura.
La xerrada moderada per la periodista Neus Bonet i el director de Ràdio Capital, Miquel Curanta, ha servit per vincular aquestes temàtiques centrades en el desenvolupament de la societat catalana en els darrers anys. L’historiador i escriptor, Joaquim Nadal, ha posat en context l’evolució turística a Catalunya i fent un apunt en el desenvolupament que hi va haver a la zona de la Costa Brava.
I tot i que el turisme té un gran pes en el desenvolupament de l’economia catalana, i del Baix Empordà, el professor de la Universitat Pompeu Fabra i periodista, Josep Francesc Valls, admet que el model “s’ha d’aconseguir diversificar” i poder crear “un model alternatiu”.
El turisme presenta problemàtiques que són conegudes pel sector com l’estacionalitat o a on es destina la taxa turística. La doctora d’economia de la Universitat de Girona, Anna Garriga, admet que l’estudi del sector turístic en profunditat és complicat. “Hi ha molts sectors o activitats que formen part del turisme de la nostra regió però no es veuen prou representat en les dades”, explica la doctora. Admet també que el turisme a la Costa Brava és diferent del d’altres regions de Catalunya.
Però no tot és positiu quan parlem de l’equilibri del turisme. El president del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya a Girona, Marc Riera, reconeix que hi ha unes clares mancances en el parc d’habitatge. A més, la pujada de preus en habitatges nous, de lloguer i la falta d’habitatge de protecció oficial impacta de ple en la societat catalana.
Ricard Font, responsable d’infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona, ha destacat la importancia d’una bona mobilitat per assegurar el benestar en un país o regió. Catalunya i, sobretot el Baix Empordà, presenta clares mancances quan es parla de mobilitat. “L’autobús ben plantejat i amb unes bones connexions és un servei absolutament de qualitat i que pot donar la mateixa fiabilitat als usuaris que els que fan servir el sector ferroviari”, admet Font.
Carme Fenoll, de la Universitat Politècnica de Catalunya, també ha remarcat el paper de la cultura en el futur del país. Reconeix que cal fer feina per reivindicar-la i aportar hospitalitat a aquelles persones que ens visiten. Carme Fenoll també reivindica que els espais culturals poden ser transformadors. L’ex gerent de la Fundació Dalí, Margarita Ruíz, ha remarcat que la gent “busca experiències”. Aquest valor ha canviat en els darrers anys. Apunta també, que el turisme dels darrers anys ha empitjorat: “estem arribant a uns límits amb el turisme”.
La jornada ha servit també per reflexionar sobre el model econòmic, social i cultural del futur. Els ponents han coincidit a dir que cal apostar per la diversificació, la desestacionalització i l’aposta pels actors del territori, entre altres.
