20.2 C
Pals
Dilluns, 13 octubre 2025
- Publicitat -

Un estudi assenyala l’impacte “positiu” que tenen els camps de boies per a la fauna i la flora del litoral de l’Empordà

Un estudi del Consorci de Conservació del Medi Marí ha revelat “l’impacte positiu” per a la fauna i la flora que tenen els camps de boies instal·lats en diverses zones del litoral de l’Alt i el Baix Empordà. A través d’un protocol, els experts analitzen diversos aspectes com la proliferació d’espècies i el seu desenvolupament o el manteniment de les praderies de posidònia. Un dels creadors del protocol, Boris Weitzmann, explica fa més de vuit anys que estudien les zones d’abalisament i de bany durant l’època d’estiu quan hi ha més “pressió turística”. L’objectiu és delimitar el que anomenen “àrees verdes marines” i que estan protegides per les boies. Weitzmann explica que el protocol els permet tenir una visió “global” de tot l’espai.

Els camps de boies regulen la navegació, protegeixen els banyistes, permeten que el fons marí no es faci malbé amb els ancoratges de les embarcacions i actuen com reserves marines temporals, durant el període de màxima pressió turística a l’estiu, perquè durant l’hivern es retiren. Aquestes són algunes de les conclusions que han tret els experts del Consorci de Conservació del Medi Marí, després d’analitzar diverses zones abalisades de municipis del Baix i l’Alt Empordà.

En concret, els experts han treballat en diverses zones protegides de Calonge i Sant Antoni, Palafrugell, Begur, Palamós, l’Escala i Castelló d’Empúries. Arran dels estudis, s’ha establert un protocol que és “l’últim gra de sorra” d’un projecte que fa més de vuit anys que dura.

Aquest protocol el que fa és donar una base als científics per valorar l’impacte dels diferents camps de boies que hi ha a la costa empordanesa. A través de l’estudi de diferents paràmetres, els experts aconsegueixen uns resultats que acaben indicant una nota final sobre com afavoreix el camp de boies a l’entorn marí.

“L’objectiu és que aquesta nota vagi augmentant al llarg dels anys o, si més no, que es mantingui”, explica Boris Weitzmann, un dels responsables de la iniciativa, finançada amb fons europeus.

El que també ha determinat l’estudi fet fins ara és l’impacte positiu que tenen aquests espais marítims que estan abalisats pels ajuntaments i que “protegeixen” tant a banyistes com a la flora i la fauna marina.

Un bon exemple són els prats de posidònia. Weitzmann reconeix que inicialment creien que les boies serien un problema i que destruirien el fons marí, però la realitat, diu, “és ben diferent”. “Jo m’he hagut d’empassar les meves paraules. Tenir barques i boies en una zona amb molta pressió turística, pensàvem que seria negatiu, però el que es veu a la superfície no és el que passa al fons marí”, ha remarcat.

Una de les claus és que la boia estigui “ben fixada” i no es mogui, tant si és “antiga” amb un bloc de ciment com si és ecològica i està ancorada a una pedra marina. “El que és més important és que el cadenat no s’arrossegui i que quedi fixat”, ha remarcat.

“Un equilibri inestable”

Weitzmann assenyala que un dels problemes amb els quals es troben és un “equilibri inestable” entre qui creu que cal posar el màxim de camps de boies possibles, per evitar que les barques fondegin a prop de les platges i qui considera que no cal abalisar els espais on només s’hi pot arribar amb barca.

El creador del protocol considera que en moltes ocasions es tracta d’un “problema de convivència” i reconeix que no és partidari de posar boies “a tot arreu”, entre altres motius per l’impacte visual que generen, especialment en un espai com la Costa Brava.

Ara bé, Weitzmann considera que són “molt importants” en llocs puntuals perquè “ordenen el territori, fan la navegació més segura perquè tirar l’àncora sempre és un risc i, de retruc, protegeixen el fons marí”, remarca.

Des del Consorci assenyalen que, malgrat que inicialment només s’ha dut a terme a la Costa Brava de l’Alt i el Baix Empordà, el protocol és exportable a qualsevol part del litoral de Catalunya, on un ajuntament tingui una zona marina abalisada.

L’exemple de Calonge

Una de les localitats que ha participat perquè l’elaboració d’aquest protocol fos una realitat és Calonge i Sant Antoni. Des de l’ajuntament assenyalen que per a ells és “molt important” que es difongui entre la ciutadania. “La gent veu el que hi ha a fora, però no coneix el fons marí. Si ho difonem i els ho expliquem, la ciutadania valorarà la importància de conservar-lo”, explica la regidora de Medi Ambient, Lídia Sánchez.

En aquest sentit, des del consistori expliquen que han fet diverses sortides amb biòlegs i els veïns i turistes que vulguin i van a fer immersió lleugera -amb tub i ulleres-. Un cop a dins descobreixen algunes de les característiques de la fauna i la flora i els biòlegs expliquen com les boies preserven el medi.

L’EMD de l’Estartit aprova les ordenances fiscals del 2026 amb la creació d’una nova taxa de cementiri

privat:-l’emd-de-l’estartit-tanca-en-positiu-el-pressupost-del-2024-i-torna-a-un-escenari-de-solvencia-financera
Privat: L’EMD de l’Estartit tanca en positiu el pressupost del 2024 i torna a un escenari de solvència financera

L’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit gestionarà directament el cementiri municipal a partir del 2026. Aquesta novetat es concreta amb la creació d’una nova taxa que regularà els preus dels serveis funeraris i permetrà ordenar-ne la prestació.

La taxa inclou preus diferenciats per a concessions, manteniment i treballs funeraris. Per exemple, un nínxol nou tindrà un cost de 600 euros per cinquanta anys i un lloguer anual de 50 euros, amb un mínim de tres anys. Els columbaris costaran 300 euros, mentre que el manteniment anual serà de 12 euros per sepultura. També s’hi estableixen tarifes per tràmits administratius i serveis com inhumacions, exhumacions o col·locació de làpides.

Les ordenances inclouen exempcions per a enterraments de beneficència, ordres judicials o sepultures de titularitat parroquial. A més, les transmissions de concessions entre familiars de fins al tercer grau tindran bonificacions si no hi ha deutes tributaris pendents.

Juntament amb aquesta mesura, l’EMD ha aprovat una bonificació per als establiments comercials que sol·licitin l’ocupació de la via pública segons la nova ordenança. L’objectiu és facilitar l’adaptació del comerç local als nous criteris reguladors.

Tot i aquestes dues novetats, les ordenances fiscals del 2026 es mantenen congelades respecte a l’any anterior. Segons l’EMD, els canvis responen a la voluntat de mantenir l’equilibri entre la prestació dels serveis i la sostenibilitat econòmica de l’administració local.

Neix el Festival Brots al Baix Empordà per unir arts, pagesia i territori

oplus_8192

Del 30 d’octubre al 2 de novembre, el Baix Empordà esdevé escenari del nou Festival Brots, una proposta que ret homenatge a la terra, la pagesia i la creació contemporània. El festival neix impulsat per Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí i està dirigit per Montse Faura, que defensa una cultura arrelada al territori i oberta a la comunitat.

Durant quatre dies, el festival oferirà música, dansa, arts visuals i gastronomia en diferents municipis de la comarca. L’oli d’oliva és el símbol escollit com a eix central, una metàfora de vida, memòria i futur que travessa tota la programació. Les activitats estan pensades com un espai de diàleg entre artistes, pagesos i públic, en un entorn on la cultura germina del paisatge i torna transformada.

El festival aposta per un model de quilòmetre zero, amb la participació de prop del 100% d’artistes i productors locals. Aquesta filosofia vol posar en valor el talent empordanès i reconèixer la terra com a element inspirador i generador de comunitat.

La programació inclou noms destacats com Clara Peya, Judit Neddermann, Fina Miralles, Carles Marigó, Emma Stratton o la Cia. Ortiga, entre d’altres. Cada proposta busca una connexió directa amb l’espai i la memòria del lloc.

Els pobles de Torroella de Montgrí, Bellcaire, Fonteta, Peratallada, Fontclara, Sant Iscle d’Empordà, Fonolleres, La Bisbal d’Empordà i Monells seran l’escenari d’un recorregut que combina art, natura i gastronomia. El festival també inclou propostes singulars com la performance ceràmica de 24 hores “Fang era Fang” a la Bisbal o la jornada festiva de cloenda a Monells, amb música en directe, cuina empordanesa i espais de convivència.

Amb aquesta primera edició, Brots vol consolidar-se com una cita cultural de referència a la tardor, que connecta tradició i innovació, i que situa l’Empordà com un territori on la cultura arrela, floreix i transforma.

El relleu de Dilmé, projectes municipals i l’aprovació dels pressupostos són els motius del trencanent del govern a la Bisbal

Xavier Dilmé renúncia Bisbal

El grup de Tots per la Bisbal ha fet pública la seva sortida del govern de la Bisbal d’Empordà per discrepàncies amb la resta de grups polítics. El relleu del regidor de seguretat ciutadana, via pública i turisme, Xavier Dilmé, el desacord en diversos projectes municipals i la manca de confiança per aprovar els pressupostos municipals per al 2026 han estat algunes de les causes de la sortida d’aquest partit de l’equip de govern, que ara només compta amb els grups del Partit Socialista de Catalunya i Junts per Catalunya.

Les tensions, tal com ha apuntat Dilmé, van començar quan el passat mes de juliol va anunciar la seva renúncia com a regidor al·legant problemes de salut. Després d’una reunió amb el seu partit es va proposar que Carles Anglada – sisè a les llistes electorals del 2023 – assumís les àrees que fins ara gestionava Dilmé. Apunta, però, que hi va haver dubtes sobre aquest relleu.

Un altre punt de conflicte ha estat la definició de les prioritats pressupostàries. Dilmé ha criticat que no s’ha volgut consensuar una proposta clara entre els tres partits, tal com estableix el pacte signat a l’inici del mandat. Segons ha dit, les àrees gestionades per Tots per la Bisbal, com via pública, serveis i neteja, han estat “constantment qüestionades”.

El detonant final ha estat el desacord sobre el projecte de reforma del carrer 1 d’Octubre, que ja estava a punt per licitar-se. Tots per la Bisbal defensava mantenir els aparcaments previstos, però es va demanar revisar el projecte, cosa que, segons Dilmé, trenca el consens establert.

La voluntat és continuar treballant per assolir acords, però a partir d’ara des de l’oposició. Xavier Dilmé deixarà el càrrec de regidor entre els mesos de desembre i gener i serà llavors quan Carles Anglada entri com a regidor de Tots per la Bisbal al ple municipal.

Forallac encén la Carbonera i dona el tret de sortida a dues setmanes de tradició i cultura

Forallac Carbonera

Forallac ha donat el tret de sortida a la XXXI edició de la Carbonera amb l’encesa simbòlica de la pila de fusta. L’acte ha tingut lloc aquest matí al paratge de Lluís Pla i marca l’inici de dues setmanes plenes d’activitat, cultura i tradició al municipi.

L’encesa d’honor ha anat a càrrec de Pere Figueras i Servià, fotògraf i documentalista amateur del poble de Fonteta. L’Ajuntament li ha fet un homenatge públic, reconeixent la seva tasca de preservar la memòria visual del municipi amb una placa commemorativa. El fotògraf ha rebut el reconeixement de mans de l’alcalde, Josep Sala, i de la regidora de Festes, Marta Chicot.

Les seves fotografies han captat festes, paisatges i escenes quotidianes de Forallac, i han esdevingut un testimoni gràfic valuós per entendre l’evolució del municipi. El consistori ha destacat la seva generositat a l’hora de compartir aquest material amb la comunitat.

Un dels moments més destacats de l’acte ha estat la demostració d’obtenció del foc amb tècniques primitives, a càrrec de l’arqueòleg Toni Palomo, que ha connectat la tradició carbonera amb els orígens antics de l’ofici.

Durant dues setmanes, la pila de la carbonera estarà en funcionament i fumejant, mentre el paratge de Lluís Pla s’omplirà de visites i activitats. La Carbonera s’ha consolidat com una de les cites més emblemàtiques del calendari cultural i patrimonial de Forallac.

Figueres i la Unió tornaran

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Figueres i la Unió tornaran
Loading
/

El futbol modest està de moda. Cada quinze dies, el Nou Sardenya, a Barcelona, s’omple de milers d’aficionats per veure l’Europa, que juga a la Primera Federació Espanyola (l’equivalent a la Segona Divisió B). A uns quants quilòmetres, al Narcís Sala, el Sant Andreu tampoc no es queda curt. Els derbis entre els dos equips són memorables, tot i que aquest any els quadribarrats juguen a Segona Federació i ens perdem aquest espectacle. Però el més important de tot plegat és que els joves tornen a connectar amb aquest futbol de barri, el futbol d’abans, els dels preus de les entrades populars, el de poder tocar els jugadors i lluny d’aquest futbol artificial de primer nivell que cada cop pensa més en fer negoci que no pas en els socis o aficionats.

Aquest futbol va ser el que em va enamorar a finals dels anys vuitanta i inicis dels noranta, a Figueres, la meva ciutat natal. La Unió Esportiva Figueres era l’equip de referència de les comarques gironines. Noms com Tab Ramos, Tintín Márquez, Cuevas, Toni, Pitu Duran, Gratacós, Valentín, Arnau Comas… formen part del meu imaginari i del de molts figuerencs i gironins. Ara, la Unió deambula per les categories inferiors territorials, igual que el Palamós, un altre dels clàssics de la demarcació.

L’equip de moda és el Girona, que als anys noranta ni era ni se l’esperava. Segurament també és el reflex del que està passant amb les dues ciutats si les comparem. Girona enamora i el seu barri vell és admirat arreu del món, mentre que Figueres viu una etapa més fosca i decadent.

Però, com diu un dels càntics de l’Europa, “les glòries tornaran”. I estic segur que Figueres, la ciutat, i la Unió, l’equip, tornaran.