26.2 C
Pals
Dissabte, 19 juliol 2025
- Publicitat -

Eva Gasull: “El circ té una cosa que no tenen les noves tecnologies: que emociona”

La Bisbal d’Empordà rep aquest cap de setmana la XXX Fira del Circ al carrer. Es tracta d’una proposta més que consolidada dins el panorama cultural empordanès i gironí, i compta amb una àmplia programació d’actes, tallers i espectacles d’artistes locals però també d’internacionals.

Eva Gasull, membre de l’organització de la fira, remarca que és un orgull poder preparar i celebrar la trentena edició de la proposta, que va néixer des del poble i per al poble. A més, anuncia la col·laboració amb la Unió de Comerciants de la Bisbal per a commemorar el trentè aniversari de la fira.

La fira porta activitats per a tots els públics i per a totes les edats, no es centra només en el públic infantil. Així i tot, Gasull reconeix que ofereixen propostes pensades per als adolescents i perquè aquests s’enganxin al circ tot i les dificultats que això comporta amb les noves tecnologies.

La primera edició de la fira es va celebrar el 1996. Eva Gasull reconeix que durant aquests anys hi ha hagut molts canvis, però assegura que la Fira del Circ al carrer de la Bisbal ha mantingut sempre l’essència que la converteix en un esdeveniment reconegut a nivell nacional i també més enllà de les fronteres catalanes.

Les exportacions gironines cauen un 0,6% al maig per la davallada de la química i el sector carni

exportacions gironines

Les empreses de les comarques gironines van exportar productes per un valor de prop de 730 milions d’euros aquest maig. Això representa una baixada del 0,6% en comparació amb el mateix mes de l’any passat. Tot i ser una caiguda moderada, trenca la dinàmica de creixement dels primers mesos del 2025.

La indústria química és la que ha patit una desacceleració més forta. Les seves exportacions han baixat prop d’un 8%, situant-se al voltant dels 120 milions d’euros. Dins aquest sector, les empreses farmacèutiques han tingut un retrocés destacat, amb una reducció de vendes d’uns 10 milions d’euros respecte al maig del 2024.

El sector agroalimentari continua sent el que genera més exportacions, amb més del 40% del total, però també mostra signes de frenada. Les càrnies, que són el nucli principal d’aquest sector, han venut a l’exterior per un valor de prop de 170 milions, amb una caiguda del 5% respecte a l’any anterior.

El sector de la maquinària també redueix les seves exportacions, que passen de gairebé 55 milions a uns 47. En canvi, han crescut lleugerament les vendes de paper, automòbils, mobles, aparells elèctrics, cafè i productes de suro, però el seu impacte no és suficient per compensar les davallades dels sectors principals.

Malgrat la frenada del maig, el còmput anual es manté a l’alça. Entre gener i maig, les empreses gironines han exportat per un valor superior als 3.600 milions d’euros, fet que representa un increment del 4% respecte al mateix període de l’any passat.

França continua sent el principal destí dels productes gironins, amb prop de 170 milions d’euros exportats aquest maig. Itàlia, en segona posició, ha tingut un augment destacat, amb prop de 75 milions. En canvi, les vendes a Alemanya, Portugal i la Xina han disminuït.

La Cambra de la Propietat de Girona culpa la política d’habitatge del descens de l’oferta de lloguer

La Cambra de la Propietat Urbana de Girona ha criticat durament les polítiques d’habitatge aplicades per les administracions públiques i les ha responsabilitzat directament de la reducció en l’oferta d’habitatges de lloguer. L’entitat alerta que la manca d’immobles disponibles està generant grans dificultats per accedir a l’habitatge, sobretot entre les famílies amb menys recursos econòmics. Girona és la quarta capital de tot l’Estat on el lloguer de temporada té més pes en el mercat. El president de la cambra de la propietat de Girona, Miquel Costa ha estat entrevistat a DE CAP A CAP, amb Joan Bosch.

 

Care Santos: “A través de les cartes dels meus pares he pogut reconstruir la part emocional d’aquesta història d’amor”

care santos
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Care Santos: "A través de les cartes dels meus pares he pogut reconstruir la part emocional d'aquesta història d'amor"
Loading
/

L’escriptora Care Santos arriba aquest dissabte a Calonge per presentar la seva nova novel·la, L’amor que passa. El llibre parteix d’una història real: la història d’amor dels seus pares, que es van conèixer a través d’una anunci en una revista i la posterior correspondència postal. La novel·la arrenca quan la protagonista descobreix unes cartes després de la mort de la seva mare. Aquestes missives revelen un amor viscut durant els anys 50 i 60 a Espanya.

Les cartes trobades en buidar el pis familiar van ser la base documental que va inspirar Care Santos. A través d’aquest material, va poder reconstruir amb detall la intensitat emocional de la relació. L’autora confessa que la història era coneguda dins la família, però les paraules escrites li van permetre explicar-la amb autenticitat i profunditat.

La novel·la retrata també els contrastos entre l’Andalusia natal del pare i el Mataró de la mare. El pare de l’autora va decidir deixar-ho tot per venir a Catalunya i enfrontar-se a una realitat social molt diferent, amb prejudicis i rebuig per part de l’entorn familiar de la mare, que no acceptava fàcilment la relació de la filla amb un andalús. Aquestes tensions reflecteixen el context migratori dels anys cinquanta.

Més enllà de la història d’amor, L’amor que passa també és un homenatge als pares de l’autora i a una generació marcada per les ferides de la Guerra Civil. Els avis de Care Santos, situats en bàndols oposats, van aconseguir unir les seves famílies amb respecte i sentit comú. La novel·la explora com les persones, sovint, superen les divisions imposades per la història.

Després de publicar aquesta obra tan personal, l’autora avança que ja treballa en un nou projecte. Es tracta de Buidar la casa, un llibre de no ficció amb elements de ficció, que recull històries a partir dels objectes trobats durant el buidatge del pis familiar. El nou llibre veurà la llum el setembre de l’any 2026.

La maçoneria a Girona i l’Empordà: una tradició discreta que perdura

Maçoneria
Maçoneria

La presència de la francmaçoneria a les comarques de Girona es remunta al 1811, quan oficials francesos fundaren la primera lògia coneguda: Napoléon le Grand, durant la Guerra del Francès. Aquest origen militar i estranger va marcar els inicis d’una tradició que, tot i les persecucions i la clandestinitat, ha perdurat fins als nostres dies.

Al llarg del segle XIX, la maçoneria va arrelant en cercles liberals, republicans i anticlericals, especialment a l’Empordà. Durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) i les dècades posteriors, es van crear lògies a Figueres, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Calonge, Blanes, Llagostera o Cassà de la Selva. Fins i tot pobles petits com Cabanes, Garriguella o Portbou van tenir triangles maçònics. L’Empordà, en particular, va esdevenir un focus destacat d’activitat maçònica, vinculada a idees progressistes, educatives i anticlericals.

Ja al segle XX, la maçoneria es replega amb la dictadura de Primo de Rivera i viu una breu recuperació amb la Segona República, quan es funda la lògia Álvarez de Castro a Girona i es reactiva Luz de Figueras. Malgrat la seva escassa implantació numèrica, diversos dirigents republicans gironins, com Josep Irla, Martí Barrera, Martí Rouret o Jaume Miravitlles, hi estigueren vinculats. Amb la Guerra Civil i sobretot amb la victòria franquista, la maçoneria és completament suprimida i perseguida. El règim franquista la considerà enemic declarat, i molts maçons foren empresonats, exiliats o executats.

No serà fins a la Transició democràtica que la maçoneria recuperarà visibilitat. A partir de 1977 es restableixen tallers maçònics, com la lògia Sant Jordi nº2 (originada a l’exili) o Humanitas Gerundensis. I a poc a poc, Girona esdevé una de les zones més actives del país, tant per la seva proximat a França com per una tradició liberal recuperada.

SITUACIÓ ACTUAL: UNA MAÇONERIA VIVA I DISCRETA

Avui, la maçoneria a la demarcació de Girona viu un moment de consolidació tranquil·la. Segons fonts de diverses obediències, hi ha almenys una desena de lògies actives a la demarcació i un centenar de maçons en actiu. Girona ciutat i Figueres són els punts més actius, però també hi ha presència a Palafrugell, Tossa de Mar i altres municipis.

A Palafrugell, destaca la lògia Pedra Tallada nº70, fundada el 2009 i vinculada a la Gran Lògia Simbòlica Espanyola (GLSE), una obediència mixta i liberal. El Centre Fraternal ja havia estat maçònic entre 1888 i 1936. Pedra Tallada és mixta, laica i adogmàtica, i les seves tenides es fan en català, castellà, francès o anglès. El seu enfocament és humanista i progressista, i actua com a punt de trobada per maçons d’arreu de la Costa Brava i de l’estranger.

A Girona ciutat, operen lògies com Sant Jordi nº2, Jasón (Jasori) o Nahman, sota la Gran Lògia d’Espanya, de caràcter regular (només per a homes i creient en un déu revelat). També hi ha la lògia femenina Asiyah del Canigó, vinculada a la Gran Lògia Femenina d’Espanya, i altres tallers associats al Gran Orient de Catalunya (GOC).

Tot i el caràcter discret de l’orde, en els darrers anys algunes lògies han incrementat la seva visibilitat pública, organitzant exposicions, conferències i cicles divulgatius. Un exemple significatiu fou l’exposició “La maçoneria a Girona. Passat, present i futur” (Salt, 2016), impulsada per la lògia Sant Jordi. En aquest acte, es va presentar públicament la història de les lògies gironines amb objectes rituals, mapes i documents històrics.

A més, moltes d’aquestes obediències han començat a utilitzar internet i xarxes socials com a eines de transparència i contacte amb la ciutadania. Tanmateix, mantenen la confidencialitat dels rituals i la privadesa dels membres, per respecte a la tradició i a la llibertat personal dels iniciats.

PERSONES I LEGATS: DE TERRADAS A IRLA

Diverses figures rellevants de la història gironina han estat vinculades a la maçoneria. El cas més emblemàtic és el de Josep Irla i Bosch, president de la Generalitat a l’exili (1940-1954), i membre reconegut de l’orde. També hi ha constància de la pertinença maçònica de personatges com Narcís Monturiol, inventor del submarí i pensador republicà; Abdó Terradas, primer alcalde republicà de l’Estat; Aurora Bertrana, escriptora avançada al seu temps; i polítics com Martí Barrera i Martí Rouret, vinculats a Esquerra Republicana.

Aquests noms mostren com la maçoneria va actuar, sovint, com a espai de reflexió i compromís social per a intel·lectuals i líders progressistes. La seva influència no ha estat tant organitzativa com ideològica, transmetent valors com laïcisme, educació, igualtat i fraternitat a través de la cultura, la política i l’associacionisme.

QUÈ ÉS LA MAÇONERIA? VALORS, FUNCIONAMENT I OBEDIÈNCIES

La maçoneria és una organització iniciàtica, simbòlica i filosòfica que té com a finalitat el perfeccionament personal i la construcció d’una societat més justa. No és una secta ni un partit polític, sinó una fraternitat que treballa mitjançant rituals, símbols i debat filosòfic.

Els seus valors fundacionals són la llibertat de consciència, la igualtat entre les persones, la fraternitat universal, la tolerància, la solidaritat i el pensament crític. Tot plegat, en un marc de treball ordenat, simbòlic i ritual. Les sessions, anomenades tenides, es fan en lògies amb un format estructurat que inclou l’estudi de temes ètics, simbòlics, socials i espirituals.

Hi ha diverses obediències, que es poden agrupar en dos grans corrents:

  • La maçoneria regular, tradicional, masculina i basada en la creença en un déu revelat (ex: Gran Lògia d’Espanya).

  • La maçoneria liberal o mixta, que admet homes i dones, és laica i promou el lliure pensament (ex: Gran Lògia Simbòlica Espanyola o el Gran Orient de Catalunya).

Per entrar-hi, cal ser una persona lliure i de bones costums, amb voluntat de formació, compromís ètic i discreció. El procés d’ingrés no és automàtic: cal presentar-se, ser apadrinat, superar entrevistes i finalment ser acceptat per votació.

A les comarques gironines, les lògies actuen també com a escoles de ciutadania, on es practica l’art del diàleg i es fomenta la reflexió profunda sobre els valors humans. Sense ànim de protagonisme ni de proselitisme, la maçoneria hi manté una presència constant, tranquil·la i constructiva.

Palafrugell posa en marxa un nou bus d’estiu entre el centre i Tamariu amb parada a Llafranc

Aquest dissabte 19 de juliol es posa en marxa el BUS 60’, un nou servei de transport públic que unirà Palafrugell amb Tamariu, fent també parada a Llafranc. El servei funcionarà cada dia fins al 31 d’agost, amb trajectes cada hora en horari de matí i tarda.

Les parades estaran situades a Palafrugell (Camp d’en Prats), Llafranc (Camí de la Font d’en Xecu) i Tamariu (parada de bus). Els horaris seran de 9 del matí a 12 del migdia i de 3 a 7 de la tarda, amb preus de 2 euros el bitllet únic i 10 euros l’abonament de 10 viatges. La parada de Llafranc és a cinc minuts caminant de la platja, mentre que la de Tamariu és a només dos minuts.

El BUS 60’ se suma al BUS 30’, que des de l’any passat connecta Palafrugell amb Calella de Palafrugell i Llafranc. L’objectiu és reduir el trànsit de vehicles cap a les platges, facilitar els desplaçaments i impulsar una mobilitat més sostenible durant l’estiu. El regidor de Comerç de l’Ajuntament de Palafrugell, Sergi Luis, reconeix que el BUS 30′ és un èxit i considera que el nou BUS 60′ suposarà una millora tant per turistes com per residents i treballadors.

Aquest és el primer cop que Tamariu disposa d’un servei públic de transport regular durant l’estiu. El seu accés per carretera estreta i sinuosa ha estat fins ara un impediment per oferir-hi un servei continuat com aquest. Enric Gimeno, gerent de Moventia, es mostra molt satisfet per poder oferir un servei que havia reivindicat des de fa anys el sector turístic i hoteler de Palafrugell i Tamariu.

El nou bus no només facilita l’accés a les platges, sinó que també connecta millor els visitants amb el centre de Palafrugell. L’Ajuntament espera que això animi les compres al mercat municipal, al comerç local i la visita a espais com el Museu del Suro, la Fundació Josep Pla o la Mostra d’Art a Palafrugell.