Un veí de Sant Feliu de Guíxols vol entrar al llibre Guinness dels rècords per tenir una col·lecció de 37.000 maquinetes

Per
ACN
-

Un veí de Sant Feliu de Guíxols ha començat els tràmits per entrar al llibre Guinness dels rècords per tenir una col·lecció de 37.000 maquinetes de fer punta als llapis, després d’un intent fallit fa un any. Albert Gironès, que fa gairebé tres dècades que en recopila, assegura que quadruplica la col·lecció que actualment figura al registre, que té unes 8.500 peces. Al llarg d’aquest temps, ha reunit maquinetes de tota mena, des de les «clàssiques» de plàstic, fins a peces de metall, ceràmica, fusta o goma. El col·leccionista ha convertit el seu garatge en el ‘Museu de la Maquineta’, un espai amb les peces exposades en vitrines que es pot visitar gratuïtament en hores convingudes.

Figures dels Barrufets, de Shin-chan o del Pare Noel; objectes com un vàter, un arbre, una avioneta o un cotxe, i fins i tot logotips de marques com Coca-cola o Hello Kitty. Gairebé tot es pot trobar en forma de maquineta de fer punta al llapis a la col·lecció d’Albert Gironès, un veí de Sant Feliu de Guíxols que n’ha reunit unes 37.000 al llarg de 28 anys. Ara, vol que aquesta afició tingui reconeixement internacional i entri al llibre Guinness dels rècords com la col·lecció més gran del món.

Gironès ha explicat a l’ACN que la seva afició va començar «gairebé per casualitat», quan li van regalar unes quantes maquinetes que portaven un número a la part inferior. Després de comprovar que formaven part de ‘Playme’, una col·lecció espanyola dels anys setanta que constava d’una seixantena de models, va començar a buscar les peces que li faltaven. «Em vaig embolicar», ha assegurat, rient.

Durant aquests anys, ha intercanviat peces amb altres col·leccionistes d’arreu del món i ha comprat col·leccions de persones que se les volien vendre. Gironès ha explicat que la majoria de peces les importava dels Estats Units o de la Xina. Això fa un temps, perquè segons el col·leccionista avui dia les despeses d’enviament són «molt cares». També feia intercanvis a través d’un club que hi havia als Països Baixos.

A més, quan era pastisser, aprofitava els dilluns que tenia festa per recórrer pobles i llibreries per comprar aquestes peces. Així podia, per exemple, tornar a casa «amb unes 200 maquinetes noves».

Actualment, explica que és difícil trobar persones amb aquesta mateixa afició, que molts col·leccionistes ho han deixat de ser perquè són grans i a més, assegura que ja no es fabriquen maquinetes tan variades com es feia durant els anys 70, 80 i 90 perquè s’està perdent el seu ús.

De tots els materials i formes

Dins la col·lecció del Museu de la Maquineta de fer punta al llapis hi ha peces de metall, plàstic, fusta, ceràmica i goma, de diferents marques i èpoques. Entre les peces més antigues hi ha les de manovella, que tradicionalment es feien servir, sobretot en escoles i oficines. Gironès també ha destacat les de metall i ceràmica «pels detalls i els acabats».

Gironès també ha detallat que algunes peces han sigut fàcils i barates d’aconseguir mentre que d’altres han sigut més complicades d’adquirir perquè ja no es fabriquen i n’hi ha poques. És el cas d’un souvenir de ferro que forma part d’una antiga col·lecció espanyola i que reprodueix l’Illa de Tenerife. «Mentre una maquineta pot costar 8, 12 o 15 euros a mercats de brocanters, per aquesta en pots arribar a pagar 200», ha assegurat.

Durant la pandèmia, el col·leccionista va aprofitar per instal·lar vitrines i calaixos al garatge de casa seva i convertir-lo en un museu. Es pot visitar gratuïtament, però cal concertar-hi una hora.

Tràmits per al Guinness

Gironès ja va intentar entrar al llibre Guinness dels rècords fa aproximadament un any i mig, però no ho va aconseguir. Segons ha explicat, el procediment és «complicat» i requereix burocràcia. Ara, ha reprès els tràmits per acreditar la col·lecció com la més gran del món. De fet, el col·leccionista assegura que el rècord correspon a una col·lecció d’unes 8.500 maquinetes, una xifra molt inferior a la que té ell actualment.

Fila Indie 5×02 – 16 octubre 2026

Per
Marc Clapés
-

El vot de la dona

Per
Mariàngela Vilallonga
-
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
El vot de la dona
Loading
/

Bon dia, oients de Ràdio Capital!

L’any que ve farà cinquanta anys que es pot tornar a votar amb sufragi universal lliure, directe i secret, després de quaranta anys de dictadura. Tot i que des de 1891 tots els homes majors de 25 anys tenien dret a vot, es va reconèixer el vot de les dones en la Constitució de 1931, gràcies a figures com Clara Campoamor. De manera que les dones vam poder votar per primera vegada en les eleccions generals de novembre de 1933. No fa ni cent anys.

Tot aquest preàmbul em serveix per parlar de la defensa del vot femení que van dur a terme les nostres escriptores dels anys trenta. Ara ho podem conèixer millor gràcies a la tasca d’editorials com Comanegra que han publicat reculls d’articles de dones com Anna Murià, Rosa Maria Arquimbau o Aurora Bertrana que, a la premsa de l’època, van fer campanya a favor del vot femení.

A l’article “Altra vegada el vot” del 16 de maig de 1930, Anna Murià escrivia: “Ens el donaran? No ens el donaran? De cert, no en sabem res. Dies enrere, quan en parlàrem, ho férem amb la convicció que era un fet. Avui dubtem. Les darreres notícies que han arribat a nosaltres, referents a aquest assumpte, no són gens esperançadores.” I continua més endavant: “Demanarem i demanarem i insistirem en el prec fins a fer-nos escoltar. I confiem que no serem soles a demanar, perquè els homes intel·ligents […] ajuntaran llur prec al nostre.”

El 12 d’octubre de 1931 Rosa Maria Arquimbau escrivia a La Rambla, l’article “El nostre vot”, que començava així: “Ací i fora d’ací, l’home, ara que ja ens començàvem d’acostumar a tractar-lo com un amic, ens fa la guerra. S’oposen que votem, perquè tenen massa orgull i massa por. Per res més. Orgull, perquè tenen la sospita que perdran una part d’atribucions. Por, perquè no es veuen capaços de contenir-nos.”

Aurora Bertrana també va escriure diversos articles sobre aquesta qüestió. En el del 10 d’octubre de 1931 “Ja podem votar” aplaudia el vot femení així: “Els homes del Govern ens han judicat prou aptes per a compartir, amb ells, la responsabilitat del sufragi. Ja podem votar!” I en l’article “Com voten moltes dones” de 21 de gener de 1934 va fer aquesta proclama: “Cultura i més cultura, amics esquerrans. Ella sola ha d’enfonsar els vells predominis del fanatisme i de l’autocràcia. Perquè hi hagi un sufragi sincer, perquè el nombre de vots correspongui exactamente al nombre d’opinions ciutadanes, cal educar el poble.”

Cultura i educació, dos pilars de la nostra societat per aconseguir drets, i mantenir-los. Anem a votar, o no, de manera rutinària, sense pensar que és un dret que a la dona li va costar d’aconseguir.

Els desnonaments a la demarcació de Girona cauen un 15% en el segon trimestre de l’any

Per
ACN
-
Habitatge pis pisos sant feliu

El nombre de desnonaments practicats a la demarcació de Girona ha caigut un 15% en el segon trimestre de l’any, segons les dades que fa públiques el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Entre l’abril i el juny es van executar 221 desnonaments a les comarques gironines. De tots ells, la gran majoria eren per impagaments del lloguer (127). La resta, són 70 casos per impagament de la hipoteca i els 24 restants són per altres causes. Segons les dades que ofereix el CGPJ, el que ha incrementat en el segon trimestre són les denúncies de particulars i administracions per ocupacions il·legals. En concret s’ha passat de les 21 denúncies a les 37, fet que suposa un 76,2% més de casos.

Els jutjats gironins han executat 221 desnonaments en el segon trimestre del 2026, fet que suposa una davallada del 15% en comparació amb els que es van fer durant els tres primers mesos de l’any, quan se’n van assolir els 260. Dins del conjunt d’execucions, la gran majoria es deuen als impagaments de lloguer, que són 127. Per altra banda, 70 són per execucions hipotecàries. Són 20 casos més que en l’anterior trimestre. I els 24 casos restants, són per altres motius.

Segons apunten les dades que ofereix el CGPJ, els tribunals gironins han rebut fins a 37 denúncies per ocupacions d’immobles entre els mesos d’abril i juny. Aquesta xifra suposa un creixement substancial respecte al primer període de l’any, ja que els casos han pujat un 76,2%. La xifra fa referència a les demandes de propietaris privats i ajuntaments que tenen pisos socials, però les dels bancs.

Sobre les dades d’endeutament, els tribunals gironins han registrat 357 sol·licituds d’insolvència per part de particulars i empreses en tot el segon trimestre. Es tracta d’una davallada del 10,1% en comparació amb els tres primers mesos de l’any, quan se’n van registrar 397. Dins d’aquest global, en destaquen els casos de particulars, que suposen la gran majoria de totes les sol·licituds que arriben als jutjats gironins. N’hi ha 328, que representa nou de cada deu casos.

Les altres 29 són empreses que es declaren insolvents. En aquest cas, 18 casos són societats i els 11 restants, empresaris que a títol personal. Per últim, l’estadística també recull l’impacte de la situació econòmica en l’àmbit laboral. En aquest cas, es fa a través de les dades dels jutjats socials. Arreu de la demarcació s’han registrat 575 demandes per acomiadaments, una xifra lleugerament superior a la recollida en el primer trimestre de l’any, quan n’hi havia 569.

Una seixantena de nedadors participaran en la primera edició UltraSwim 33.3 a S’Agaró

Per
Redacció
-

S’Agaró acull aquest cap de setmana, 17 i 18 d’octubre, la primera edició de l’UltraSwim Barcelona [Costa Brava]. És la primera vegada que aquesta competició internacional de natació en aigües obertes arriba a l’Estat espanyol. La prova reunirà nedadors en un recorregut de prop de 17 quilòmetres repartits en dues jornades.

La competició estrena un format més curt. Els participants nedaran per diferents trams del litoral de la Costa Brava. El recorregut passarà per cales, coves marines i platges envoltades de penya-segats.

S’Agaró serà el centre de la competició. Dissabte acollirà la sortida i l’arribada de la primera jornada. Diumenge, els participants afrontaran una travessia de 10 quilòmetres, amb la línia d’arribada també situada a S’Agaró.

L’UltraSwim 33.3 és un circuit internacional de natació de resistència en aigües obertes. El format habitual consisteix a completar 33,3 quilòmetres, una distància equivalent a la travessia del canal de la Mànega. Els nedadors reparteixen aquest recorregut en diverses etapes durant quatre dies.

La prova de la Costa Brava adapta aquest model a una distància reduïda a la meitat. És la primera vegada que el circuit organitza una competició amb aquestes característiques.

Una de les particularitats de l’UltraSwim 33.3 és la participació femenina. Les dones representen habitualment la meitat o més dels inscrits. L’edat mitjana dels participants se situa al voltant dels 50 anys. La competició combina nedadors experimentats amb aficionats a les travessies de llarga distància.

El circuit també ha rebut diversos reconeixements internacionals per l’organització de les proves. El 2024 va obtenir el premi al millor esdeveniment de natació en aigües obertes. A més, participa en iniciatives internacionals de protecció de la natura i conservació dels ecosistemes marins.

Neix Devora Pomes, un projecte educatiu per fomentar el consum de poma entre els infants

Per
Joan Bosch
-

 

El projecte utilitza el joc i l’experimentació per donar a conèixer les quatre varietats de Poma de Girona. Els centres participants rebran fruita perquè els alumnes puguin tastar-la i descobrir-ne les característiques. Devora Pomes és una nova campanya educativa que vol apropar la poma als infants i fomentar els hàbits d’alimentació saludable des de les escoles i les famílies.

El projecte s’adreça a nens i nenes d’entre vuit i dotze anys i utilitza el joc com a principal eina per transmetre els missatges sobre alimentació saludable. La iniciativa està impulsada per Fructícola Empordà, Giropoma i Girona Fruits, tres empreses que agrupen una part important dels productors de poma de les comarques gironines.

Les tres empreses formen part de la Indicació Geogràfica Protegida Poma de Girona, que inclou quatre varietats de poma. Són la Gala, la Golden, la Granny Smith i la Red Delicious. La campanya presenta els infants com a DevoraPomes, una mena de depredadors que han d’aprendre a identificar les seves preses. A través d’aquest relat, els participants descobreixen les característiques de cada varietat.

Les activitats proposen diferenciar les pomes pel color, la textura i el gust, però també pel soroll que fan quan se’ls dona una queixalada. D’aquesta manera, la proposta combina informació i experiència directa perquè els infants coneguin millor una fruita habitual en la seva alimentació. Els centres educatius que participin en el projecte també rebran pomes de proximitat. Els alumnes podran tastar-les i experimentar directament amb el producte durant les activitats.

La campanya vol utilitzar la poma com a punt de partida per parlar també de pagesia, territori, sostenibilitat i producte local. El projecte planteja així una mirada més àmplia sobre l’alimentació.

La iniciativa compta amb finançament europeu i té una durada prevista de cinc anys. Durant aquest primer curs, els continguts es difondran principalment a través de les xarxes socials i del web del projecte. Anna Cerdà, una de les impulsores del projecte, ha estat entrevistada per Joan Bosch al programa de CAP A CAP.

 

L

123...7.240Pàgina 1 de 7.240