L’amistat

xavier cortadellas
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
L'amistat
Loading
/

Benvolguts oients de Ràdio Capital. Jules Renard, que va escriure fa força més de cent anys Pèl de Panotxa i que al nostre país no coneix gaire ningú, deia que: “A la vida, no tenim amics, sinó moments d’amistat”. Els ha passat això mateix a vostès? Els ha passat que han anat perdent amigues o amics a mesura que els anys passaven? Compto que sí.

De petits o de joves, em sembla que la majoria denosaltres tenim o hem tingut grans amics o grans amigues i grans enemics o enemigues. És relativament fàcil, fins i tot ben fàcil, que algú passi d’una categoria o l’altra i no, una, sinó unes quantes vegades. Que en segons quins moments, una cosa i l’altra no són tampoc tan diferents.

De més grans, però, a mesura que anem aparellant-nos o ara també desaparellant-nos, a mesura que anem tenint fills o ara també tenint gats o gossos, i a mesura que anem tenint feina i pis o ara també perdent una cosa i l’altra i hem de tornar a buscar-les, l’amistat queda sovint en un segon terme. Hi ha altres necessitats, altres presses, altres urgències, altres interessos. I a la curta o a la llarga, hi ha també quasi sempre altres amigues i altres amics que, en general també, acaben sent conegudes o coneguts perquè a la curta o a la llarga anem descobrint que no són pas com les amigues o els amics de la infantesa, aquells i aquelles de tota la vida.

Amb sort, amb molta sort, les amigues o els amics de la infantesa es recuperen, però quasi mai sempre totes o tots. Només recuperem aquelles o aquellsamics que retrobem un cop ens hem jubilat i hem deixat de tenir moltes de les presses de quan teníem una vida, diguem-ne, activa. Alguns o algunesd’aquelles amigues i d’aquells amics han quedat pel camí, d’altres no els tornes o no les tornes a veure mai més. Massa distància, massa lluny,massa temps.

I si ho escric en masculí, però també en femení és perquè no és pas el mateix l’amistat entre els homes que entre les dones. Hi ha més comèdia entre les dones que entre els homes? Qui soc jo per poder dir-los que no? Hi ha també més fidelitat entre les dones que entre els homes? Qui soc jo per dir-los també que sí?

Han comptat mai tots vostès quantes amigues o quants amics els queden un cop són grans? Quants o quantes amigues o amics que hem tingut són de veritat i quants o quantes només van semblar-nos-ho? I han comptat mai quants anys dura l’amistat d’aquells amics o d’aquelles amigues que ens semblava que eren per sempre? Segur que sí. I segur també que tots i totes hem anat aprenent tot això mentre vivíemperquè, ben mirat, estimats oients de Ràdio Capital, són aquestes coses les que anem pensant mentre parlem del que diguem que és la vida.

L’Estartit Som Tots escull Genís Dalmau com a candidat a la presidència de l’Estartit

L’Estartit Som Tots ha escollit Genís Dalmau i Burgués com a candidat a la presidència de l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit per a les pròximes eleccions municipals. La formació ha decidit tornar a confiar en l’actual president de l’organisme, després d’una reunió celebrada el 27 d’octubre. La candidatura es presentarà públicament aquest divendres 6 de novembre.

Amb aquesta decisió, Genís Dalmau optarà a un nou mandat al capdavant de l’administració local de l’Estartit. Dalmau ocupa la presidència des del juny del 2023, en la seva segona etapa en el càrrec, després d’haver exercit aquesta responsabilitat anteriorment. La seva trajectòria política també inclou el pas per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí com a regidor.

La formació aposta, per tant, per donar continuïtat a l’actual projecte de govern. Segons ha explicat la presidenta de l’Estartit Som Tots, Sílvia Comes, la decisió respon a l’experiència de Dalmau en la gestió municipal i al seu coneixement del funcionament de l’administració local.

Comes considera que l’actual president ha contribuït a recuperar l’estabilitat de l’organisme durant aquest mandat. En aquest sentit, defensa que la pròxima etapa hauria de centrar-se en el desenvolupament dels projectes previstos per al municipi.

La presidenta de la formació també ha destacat la disponibilitat i la implicació de Dalmau en els afers locals. Segons Comes, la continuïtat de l’actual president permetria aprofitar la feina desenvolupada durant els darrers anys i avançar en les iniciatives pendents. Aquestes valoracions formen part dels arguments exposats per la formació per justificar la seva elecció.

Pel que fa a la seva trajectòria professional, Genís Dalmau és diplomat en Turisme i treballa com a director d’hotel des del 1992. La seva activitat laboral ha estat vinculada al sector turístic i a la vida econòmica i social de l’Estartit, on ha desenvolupat bona part de la seva carrera.

A més, Dalmau ha participat durant anys en diferents entitats i iniciatives del poble, com l’associació de reis i la colla gegantera. També va ser un dels impulsors del moviment segregacionista de l’Estartit, així com del procés de creació de l’Entitat Municipal Descentralitzada.

Actualment, a banda de la presidència de l’organisme local, és vocal de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre. També ocupa la vicepresidència de l’Agrupació d’Entitats Municipals Descentralitzades de Catalunya.

Finalment, L’Estartit Som Tots presentarà oficialment la candidatura de Genís Dalmau aquest divendres 6 de novembre, a les set de la tarda, a la Biblioteca de l’Estartit. L’acte serà obert a tota la ciutadania i servirà per donar a conèixer el projecte polític de la formació per als pròxims anys.

Segons ha informat el grup, la trobada també vol facilitar el contacte directe amb els veïns i veïnes de l’Estartit i recollir les seves inquietuds.

L’Estat aportarà prop de 4 milions d’euros a la reforma del monestir de Sant Feliu de Guíxols per acollir el Museu Thyssen

Museu Thyssen

El govern espanyol aportarà prop de 4 milions d’euros a la reforma del monestir de Sant Feliu de Guíxols, que acollirà el futur Museu Thyssen. El projecte figura entre els 78 monuments seleccionats provisionalment per rebre ajudes del programa estatal del 2% Cultural, destinat a la conservació i rehabilitació del patrimoni històric. La subvenció prevista per al monestir ganxó és la segona més elevada de tota la convocatòria, només per darrere del monestir de Santa Catalina de Siena, a Valladolid, que rebrà prop de 4 milions d’euros.

El govern espanyol ha fet públic aquest dimarts el llistat provisional dels projectes beneficiaris, després d’analitzar més de 400 candidatures. En conjunt, l’Estat destinarà 80 milions d’euros a la rehabilitació de 78 edificis i monuments històrics. D’aquesta quantitat, prop de 12 milions correspondran a projectes de Catalunya, i gairebé una tercera part es concentrarà en la reforma del monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Aquestes ajudes provenen del programa del 2% Cultural, que destina una part de la inversió estatal en obra pública a la conservació del patrimoni arquitectònic. Hi participen els ministeris responsables d’Habitatge, Transports i Cultura.

La reforma del monestir permetrà avançar en la creació del futur Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, que manté la previsió d’obrir portes a mitjans del 2028. El nou equipament acollirà obres de pintura catalana de la col·lecció de la baronessa Thyssen i formarà part del projecte cultural Monestir de les Arts. Aquesta iniciativa també inclou espais dedicats a l’educació i a la interpretació de la història del mateix monestir.

Pel que fa al calendari, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ja ha licitat la primera fase de les obres, valorada en més de 9 milions d’euros. La previsió és començar els treballs a finals del 2026 o a principis del 2027, amb un termini d’execució d’un any i mig. Aquest calendari ha de permetre posar en funcionament el museu durant el 2028.

En total, la transformació del monestir en un nou equipament cultural té un pressupost estimat de prop de 13 milions d’euros. D’aquesta quantitat, més de 9 milions corresponen a la primera fase, centrada principalment en la rehabilitació de l’interior de l’edifici i l’adequació dels espais necessaris per acollir les exposicions.

L’Ajuntament aportarà més de 2 milions d’euros a aquesta primera etapa, mentre que la resta del finançament provindrà d’altres administracions i entitats. La nova subvenció estatal se suma, per tant, als recursos previstos per impulsar la rehabilitació del conjunt monumental.

Les primeres obres permetran adaptar l’interior del monestir per posar en funcionament tant el Museu Thyssen com la resta de sales d’exposicions. El projecte reserva més de 6 milions d’euros a l’adequació de l’edifici i més d’un milió a les intervencions en el seu entorn.

En canvi, la construcció del nou cub d’accés al museu, previst al pati de l’Abadia, quedarà ajornada fins a una segona fase. Aquest element arquitectònic havia de configurar el vestíbul principal d’entrada al futur equipament, però el consistori ha optat per prioritzar les actuacions necessàries per obrir les sales museístiques.

Amb aquesta aportació estatal, el projecte del Museu Thyssen suma una nova font de finançament per avançar en la rehabilitació del monestir. L’objectiu és transformar l’edifici històric en un equipament cultural dedicat a l’art, l’educació i la difusió del patrimoni de Sant Feliu de Guíxols.

Palamós inicia obres de millora del paviment en quatre carrers amb una inversió de prop de 400.000 euros

privat:-en-marxa-un-nou-proces-d’asfaltatge-i-arranjament-a-diversos-carrers-del-municipi,-amb-una-superficie-global-de-6.700-m²-de-calcada
Privat: En marxa un nou procés d’asfaltatge i arranjament a diversos carrers del municipi, amb una superfície global de 6.700 m² de calçada

L’Ajuntament de Palamós ha iniciat aquesta setmana obres de millora del paviment en quatre carrers del municipi, amb una inversió de prop de 400.000 euros. Els treballs permetran renovar uns 6.700 metres quadrats de calçada a les avingudes de Catalunya i del President Lluís Companys, així com als carrers d’Orient i del Carmel. Les actuacions formen part del Pla de pavimentació municipal, destinat al manteniment i la conservació de la xarxa viària de Palamós i Sant Joan.

El projecte inclou la reparació de les zones més deteriorades, el reforç del ferm i la renovació de l’asfalt. També es faran millores puntuals en el drenatge i la senyalització, a més de substituir diversos trams de la xarxa d’aigua potable. Una part de la inversió compta amb el finançament de la Diputació de Girona.

L’execució de les obres comportarà afectacions puntuals al trànsit durant les pròximes setmanes, especialment a les dues avingudes principals incloses en el projecte. Per aquest motiu, els treballs s’han organitzat en diferents fases, amb un calendari que preveu intervencions en diversos trams de la via pública durant la primera quinzena de novembre.

Les primeres actuacions s’han iniciat a l’avinguda del President Lluís Companys, on els operaris treballen en la renovació del paviment. Entre el dimarts 3 i el dimecres 4 de novembre, les afectacions a la circulació se centren en el tram comprès entre l’avinguda de Catalunya i el carrer del Doctor Fleming.

Paral·lelament, les obres també afectaran l’avinguda de Catalunya entre el dimarts 3 i el divendres 6 de novembre. En aquest cas, els treballs es desenvoluparan entre l’avinguda de l’Onze de Setembre i la rotonda del Carmel. Les restriccions de mobilitat començaran dimarts a la tarda i es mantindran fins divendres.

Posteriorment, els treballs tornaran a l’avinguda del President Lluís Companys entre el dilluns 9 i el dimecres 11 de novembre. Durant aquests dies, l’actuació se centrarà en el tram situat entre el carrer del Doctor Fleming i el carrer dels Rentadors, per completar les tasques de millora del ferm d’aquesta via.

D’altra banda, els carrers d’Orient i del Carmel també seran objecte d’una renovació de les canonades de la xarxa d’aigua potable. Aquestes intervencions es faran abans de pavimentar els carrers i comportaran afectacions puntuals a la circulació. Un cop substituïts els trams de canonada previstos, es procedirà a renovar l’asfalt.

A més, el projecte preveu actuacions complementàries per millorar el drenatge de les vies i adequar la senyalització. Aquestes feines s’incorporen a les tasques de reparació del paviment per millorar les condicions de circulació i conservar l’estat de la calçada.

El pressupost de les obres és de prop de 400.000 euros i compta amb una aportació de la Diputació de Girona. L’Ajuntament executa les actuacions mitjançant una empresa especialitzada, dins del programa municipal de manteniment de les vies públiques.

Amb aquesta intervenció, el consistori continua desplegant el Pla de pavimentació de Palamós i Sant Joan, amb l’objectiu de millorar l’estat dels carrers i garantir unes condicions de circulació més segures.

La Tocineria Mario de Palafrugell rep una menció del jurat al concurs Millor Caneló

La Tocineria Mario de Palafrugell ha rebut una menció del jurat en la tercera edició del concurs Millor Caneló, organitzat pel Gremi de Carnissers i Xarcuters Artesans de les Comarques Gironines. El reconeixement es va donar a conèixer durant l’acte de lliurament dels premis, celebrat l’1 de novembre a Fira de Girona, en el marc de l’Artesania Alimentària.

L’establiment de Palafrugell, situat al carrer de Pals, ha estat un dels tres negocis reconeguts en aquesta edició del certamen. El primer premi ha estat per a Carnisseries SerraPlà, de Figueres, mentre que Nadal Artesans, de Sarrià de Ter, ha aconseguit el segon lloc. D’aquesta manera, el concurs ha distingit tres carnisseries de diferents municipis de les comarques gironines per les seves elaboracions de canelons.

La competició, que enguany ha arribat a la tercera edició, té com a objectiu reconèixer la feina dels carnissers i xarcuters artesans i donar visibilitat als canelons elaborats als seus obradors. El Gremi vol reivindicar aquest plat tradicional de la cuina catalana, especialment vinculat a les celebracions familiars i a les festes.

Pel que fa al procés de selecció, el jurat va tastar els canelons participants el 20 d’octubre a l’Escola d’Hostaleria de Girona. Aquesta jornada va servir per valorar les elaboracions presentades abans de decidir els establiments guardonats. Posteriorment, els premis es van lliurar durant l’acte celebrat a Fira de Girona.

El concurs també ha comptat amb la col·laboració de Pep Nogué i Jordi Parés, vinculats a les diferents edicions de la iniciativa. L’organització ha destacat la seva implicació en el desenvolupament del certamen, així com el suport de l’Escola d’Hostaleria de Girona en l’organització del tast.

Amb aquesta tercera edició, el Gremi de Carnissers i Xarcuters Artesans de les Comarques Gironines manté la seva aposta per promoure l’artesania alimentària i reconèixer els professionals dedicats a l’elaboració tradicional dels canelons. L’entitat també ha agraït la participació dels establiments concursants i la feina dels professionals del sector.

Palafrugell reunirà 30 colles geganteres i més de 600 participants el 14 i 15 de novembre

03_11_2026_Gegants de Palafrugell

Palafrugell reunirà 30 colles geganteres i més de 600 participants els dies 14 i 15 de novembre. La desena Trobada de Gegants serà una de les convocatòries més multitudinàries celebrades al municipi. La trobada coincidirà amb el 30è aniversari d’en Pitu, la Lluna i els capgrossos de Palafrugell. La celebració formarà part de la Festa Petita de Sant Martí i oferirà dos dies d’activitats per a tots els públics.

La trobada comptarà amb colles de diferents comarques catalanes i d’altres territoris. Hi haurà representants del País Basc, l’Aragó, el País Valencià i la Catalunya Nord. Les cercaviles ompliran els carrers de Palafrugell amb gegants de procedències diverses. El públic podrà descobrir diferents figures i tradicions del món geganter.

La Colla Gegantera de Palafrugell assegura que serà la trobada més multitudinària de Catalunya durant aquell cap de setmana. L’organització vol recuperar l’esperit de les grans concentracions geganteres dels anys noranta. En aquella època era habitual aplegar nombroses colles en una mateixa celebració.

La desena edició també vol donar protagonisme al públic i a la cultura popular. Les diferents cercaviles permetran veure una àmplia representació de gegants i capgrossos. L’objectiu és convertir Palafrugell en un punt de trobada de la tradició gegantera.

Trenta anys d’en Pitu, la Lluna i els capgrossos

La celebració també servirà per commemorar els 30 anys dels actuals gegants i capgrossos de Palafrugell. En Pitu i la Lluna van néixer l’any 1996 al taller Ventura i Hosta de Navata. El municipi els va presentar durant la Festa Major d’aquell mateix any. Els veïns van participar en l’elecció dels seus noms.

En Pitu representa un pastor i la Lluna és una sirena. Les dues figures s’inspiren en la llegenda de l’origen de l’Empordà, recollida per l’escriptor Joan Maragall. La tradició gegantera de Palafrugell, però, és anterior. Els primers gegants del municipi es van presentar l’any 1986 i eren obra de Josep Puig. Les figures actuals van prendre el relleu d’aquells primers gegants deu anys després.

Aquesta celebració arriba també després de la recuperació de la Colla Gegantera de Palafrugell. L’entitat afronta la trobada amb la voluntat de reforçar la presència dels gegants a la vida cultural del municipi.