Les xarxes socials s’han convertit en un dels principals espais de circulació d’informació, però també de desinformació, discursos racistes i missatges d’odi. Davant d’aquest escenari, els mitjans de comunicació tenen el repte d’informar sobre aquests fenòmens sense contribuir, involuntàriament, a amplificar-los.
La manera com es construeix una notícia, les paraules que s’hi utilitzen, les fonts que es consulten o les imatges que s’hi incorporen poden influir en la percepció que la ciutadania té d’un determinat col·lectiu. En qüestions relacionades amb la migració, el racisme o l’extrema dreta, aquesta responsabilitat pren una dimensió especial i cal que el periodisme esdevingui especialment rigorós.
Un dels exemples recents és la crisi migratòria de Ceuta de finals de juliol d’aquest any. L’arribada de persones des del Marroc va anar acompanyada d’una intensa circulació de continguts a les xarxes socials. Segons l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE), durant els dies 30 i 31 de juliol es van detectar 9.590 publicacions de discurs d’odi, aproximadament el triple de l’habitual en un període sense un episodi d’alta pressió mediàtica. Avui dia, els missatges d’odi detectats pel monitor FARO de l’OBERAXE han augmentat fins a més de 100.000. Així mateix, el passat 21 de setembre l’observatori estatal apuntava que els missatges d’odi a les xarxes socials havien crescut un 78% després de l’arribada de migrants a la ciutat autònoma.
La situació també va estar marcada per la circulació d’imatges descontextualitzades i continguts manipulats. VerificaRTVE ha documentat com la desinformació relacionada amb la crisi va circular abans i després de l’entrada massiva de migrants, mentre que encara no hi ha una resposta concloent sobre totes les causes que van provocar els fets. Sobre la crisi humanitària de Ceuta, el departament de verificació de RTVE ha escrit més de 10 articles desmuntant informació falsa o generada amb intel·ligència artificial.
Per la seva banda, el portal EFEVerifica ha creat un destacat a la seva web on s’hi pot llegir tota la informació relacionada amb els fets de Ceuta. S’hi donen dades, informació i s’hi desmunten rumors o notícies falses.
Quan informar pot contribuir a amplificar un discurs
El debat no se centra només en què expliquen els mitjans, sinó també en com ho expliquen. En situacions de tensió migratòria, determinades expressions poden contribuir a presentar les persones migrants com una amenaça o com un grup homogeni. Diversos experts han qüestionat precisament l’ús de termes com «allau», «onada» o «invasió» per descriure l’arribada de persones a Ceuta i han reclamat evitar enfocaments alarmistes.
Les xarxes socials afegeixen una dificultat més. Un contingut fals o un missatge discriminatori pot arribar a milers de persones en qüestió de minuts. Durant la crisi de Ceuta, per exemple, OBERAXE va registrar un increment especialment important dels missatges d’odi vinculats a la immigració i a la inseguretat ciutadana.
El paper del periodisme davant l’extrema dreta
L’auge dels discursos d’extrema dreta també planteja preguntes sobre com informar-ne. Els mitjans han d’explicar les seves propostes, declaracions i accions, però també han de contextualitzar-les i comprovar les afirmacions que es difonen.
Això implica evitar que la cobertura mediàtica es converteixi simplement en una reproducció de missatges sense contrastar. Donar visibilitat a un discurs no és el mateix que explicar-lo críticament, i la manera de presentar-lo pot condicionar-ne l’impacte.
La qüestió és especialment rellevant a les xarxes socials, on els continguts més emocionals o provocadors poden tenir una gran capacitat de difusió. En el cas de Ceuta, RTVE ha documentat com els missatges d’odi es van multiplicar durant l’episodi i com alguns continguts van arribar a traslladar la tensió de les pantalles als carrers.
Formar-se per informar
Conèixer aquestes dinàmiques és també una eina per als professionals de la comunicació. Com identifiquem un discurs d’odi? Com contrastem un contingut viral? Quines paraules utilitzem quan parlem de migració? I com podem informar sobre l’extrema dreta sense contribuir a amplificar els seus missatges?
Aquestes són algunes de les qüestions que es posaran sobre el paper a la taula dedicada al racisme i l’extrema dreta de la primera jornada Eines per explicar el món, organitzada per Ràdio Capital. Els ponents seran l’expert en racisme institucional, Aliou Diallo; el professor de la UPF especialitzat en extrema dreta i IA, Frederic Guerrero-Solé, i el periodista expert en extrema dreta a Catalunya i l’Estat Espanyol, Xavier Rius Sant. La conversa està moderada per la periodista Mariola Dinarès.
La sessió abordarà especialment el discurs d’odi a les xarxes socials, la desinformació i la manera com els mitjans poden afrontar informativament situacions de tensió social relacionades amb la migració. El cas de Ceuta servirà com un dels exemples per analitzar com es construeixen i es propaguen determinades narratives en contextos de crisi. A més, també parlarem de com identificar partits d’extrema dreta, la configuració dels discursos d’aquest tipus de formacions o la capacitat que tenen per arrossegar gran quantitat de votants, sobretot en els últims anys.
Aquesta serà la tercera de les quatre taules que es faran durant la jornada Eines per explicar el món que se celebraran dissabte 7 de novembre de 2026 a l’Auditori del Centre Cultural La Mercè de Girona i concentraran en un sol dia diversos espais de debat i aprenentatge. Cal fer inscripció prèvia a la jornada a través d’aquest enllaç. Les places són limitades.
