El Tribunal Suprem ha confirmat la pena de 10 anys i mig de presó a l’home que va segrestar i va intentar matar l’exparella a ganivetades a les Gavarres el juliol del 2019. La sentència desestima el recurs de la defensa i confirma la decisió de l’Audiència de Girona, que el va condemnar per detenció il·legal i intent d’homicidi. A més, també avala la inhabilitació per exercir la pàtria potestat de la filla que té amb la víctima i l’allunyament acordada per l’Audiència cap a aquesta nena i una altra filla de la dona. Segons argumenta el Suprem, és una decisió «proporcionada» pel «risc greu de violència vicària». La sentència exposa que, fins i tot estant greument ferida, la víctima tenia «temor» que el processat «anés a per elles».
El condemnat i al víctima van ser parella durant dotze anys i van tenir una filla en comú. La relació, però, es va acabar el juliol del 2019. La sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona apuntava que, en un primer moment, tots dos van mantenir bona relació, arribant a fer sortides familiars.
Tot va canviar la nit del 28 de juliol, quan la víctima va anar a casa de l’acusat a recollir les claus d’un cotxe que compartien. Un cop al domicili, el processat li va dir que volia reprendre la relació i això va provocar una discussió entre els dos. Durant la disputa, l’acusat li va ruixar els ulls amb un esprai irritant i la va subjectar amb força pels braços. Després de discutir, van dormir fins quarts de tres de la matinada.
En aquell moment, el processat li va dir insistentment a la dona que anessin plegats fins al santuari dels Àngels perquè li volia prometre allà que deixaria de beure per poder recuperar la relació. La víctima hi va accedir però li va dir que, abans, volia passar per casa per assegurar que les seves filles (la que té en comú amb el processat que llavors tenia 10 anys i una altra de més gran, de 14) estaven bé.
Quan estaven al cotxe, la dona es va adonar que l’acusat agafava una ruta diferent i no anaven en direcció a casa d’ella. Va ser aleshores quan la víctima va intentar saltar del cotxe amb marxa però no ho va poder fer perquè l’home la va tornar a ruixar amb l’esprai irritant. La dona va recuperar la visió quan ja eren als Àngels.
Segons la sentència, es van estar allà fins a les onze del matí i, a dins el vehicle, l’acusat es va adormir recolzat damunt les cames de la víctima. Després, va tornar a conduir per anar fins a Monells a comprar aigua i sucs i, d’allà, van anar fins a un camí apartat a la zona del Montnegre, al terme municipal de Quart: «Durant tot el trajecte l’acusat va insistir dient que canviaria i la víctima li deia que ho deixessin així, que ja veurien amb el temps».
Ja a Quart, van tornar a discutir «per l’addicció a la beguda de l’acusat»: «En un moment determinat, l’acusat, decidit a acabar amb la vida de la víctima i armat amb un ganivet d’ús domèstic, li va assestar una forta ganivetada sota el pit esquerre». L’home va intentar apunyalar-la un segon cop però la dona va poder agafar la fulla del ganivet amb la mà per impedir-ho. Quan va veure la dona ensangonada, li va netejar la cara i les mans i es va dirigir cap al cotxe. La víctima va aprofitar aquest moment per fugir bosc a través, fins que va arribar a un mas on va poder demanar ajuda.
Al judici, que es va fer el juny del 2022, la víctima va canviar la versió que havia mantingut davant la policia i al jutjat d’instrucció. A la sala de vistes, va negar les dues violacions que havia denunciat inicialment i també va atribuir les lesions amb el ganivet a una mena d’accident fortuït durant un forcejament.
L’Audiència va argumentar, tot i el canvi en rel relat, hi havia altres proves que permetien condemnar-lo per detenció il·legal i homicidi en grau de temptativa. No passava el mateix per les dues violacions, de les quals va quedar absolt.
La secció quarta li va imposar una pena de 3 anys de presó per detenció il·legal i 7 anys i mig de presó per intent d’homicidi, tots dos delictes amb l’agreujant de parentiu. També li va prohibir-se acostar-se a menys de 300 metres o comunicar-se amb la víctima i les seves filles durant 4 anys i l’inhabilitava per a l’exercici de la pàtria potestat de la filla en comú fins que sigui major d’edat.
Risc greu de violència vicària
La defensa va recórrer la sentència de l’Audiència de Girona, primer al TSJC -que ja va desestimar el recurs- i després al Tribunal Suprem. Al recurs, també impugnava la inhabilitació per exercir la pàtria potestat sobre la filla en comú i les prohibicions d’aproximació i comunicació amb les dues menors. El Tribunal Suprem, però, avala íntegrament aquestes mesures i considera que són «proporcionades» davant el «risc greu de violència vicària» que revelen els fets.
La sentència recorda que, després de sobreviure a l’apunyalament, la víctima va explicar a les persones que la van auxiliar que temia per les seves filles perquè el condemnat li havia dit que «aniria a per elles». Segons el Suprem, aquest «temor fundat de la mare evidencia el risc existent i justifica tant la inhabilitació temporal de la pàtria potestat com les prohibicions d’aproximació i comunicació amb les menors.
El tribunal subratlla que, en casos com aquest, les mesures preventives són «la millor pedra angular» per combatre la violència vicària i evitar que els fills es converteixin en un instrument per causar el màxim dany a la mare. També remarca que la violència vicària obliga a actuar abans que es produeixi un atac als menors quan existeixen indicis objectius que n’acrediten el risc.
Per això conclou que les restriccions imposades per l’Audiència de Girona són ajustades a la gravetat dels fets i tenen com a finalitat protegir les menors.
