Joan Torras pren possessió com a nou síndic de greuges de Palamós

Joan Torras_síndic de greuges_20261021

Joan Torras Roca és el nou síndic de greuges de Palamós i Sant Joan. El Ple de l’Ajuntament va formalitzar la seva presa de possessió aquest dimarts 20 d’octubre. Torras es converteix en el quart responsable d’aquesta institució municipal i inicia un mandat de cinc anys.

El nou síndic substitueix Fina Camós, primera dona al capdavant de la Sindicatura Municipal de Greuges de Palamós. Camós ocupava el càrrec des del 2021 i ha completat cinc anys de mandat.

Joan Torras té 72 anys i formació en ciències polítiques i enginyeria industrial. La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat principalment en l’àmbit de l’enginyeria. També ha participat en diverses activitats culturals del municipi. Ha format part de la coral El Progrés i del grup d’havaneres Norai.

Amb aquest nomenament, Torras agafa el relleu dels tres síndics anteriors. Jordi Sistach va estrenar el càrrec l’any 2005, amb la posada en marxa de la institució. David Sagrera el va substituir el 2016 i Fina Camós va assumir aquesta responsabilitat el 2021.

La Sindicatura Municipal de Greuges de Palamós i Sant Joan té com a principal objectiu defensar els drets i les llibertats dels veïns. La institució intervé davant possibles conflictes entre la ciutadania i l’administració local. El síndic recull les queixes i peticions de persones afectades per decisions o actuacions de l’Ajuntament. Aquestes reclamacions poden tenir un origen administratiu, econòmic o polític.

La Sindicatura actua amb independència de l’Ajuntament. El seu responsable no rep instruccions de cap autoritat municipal. Aquesta autonomia li permet estudiar les reclamacions amb objectivitat i buscar solucions als conflictes. El síndic també pot sol·licitar informació i documentació sobre l’activitat municipal. Aquesta facultat inclou les actuacions dels responsables polítics, els treballadors de l’Ajuntament i els serveis públics locals.

Una altra de les seves funcions consisteix a supervisar la resposta de l’administració a les peticions ciutadanes. La Sindicatura vetlla pel compliment dels terminis i per una tramitació adequada de les reclamacions.

La Sindicatura de Greuges de Palamós disposa d’una seu pròpia fora de les dependències principals de l’Ajuntament. L’oficina està situada al carrer de Mauri Vilar, número 17, al barri vell, molt a prop del carrer Major.

Aquest espai permet atendre presencialment les consultes i reclamacions dels veïns. L’oficina també disposa de personal administratiu per facilitar els tràmits i oferir informació. La ciutadania pot contactar amb la Sindicatura de Greuges a través del telèfon 972 600 973.

 Gemma Pagès: «A Zephyr Boats tenim uns valors, i un d’ells és la sostenibilitat»

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
 Gemma Pagès: "A Zephyr Boats tenim uns valors, i un d'ells és la sostenibilitat"
Loading
/

Zephyr Boats va néixer l’any 2021 a Vulpellac amb la voluntat d’aportar una mirada diferent al sector nàutic. La companyia ha apostat pel disseny, la funcionalitat, el territori i la sostenibilitat com alguns dels eixos del projecte.

Una de les fundadores, Gemma Pagès, explica que des del principi tenien clar que volien preparar les embarcacions per a una futura transició energètica. La idea era dissenyar un casc que pogués adaptar-se a sistemes de propulsió elèctrica encara que, en aquell moment, el mercat no estigués prou madur.

Aquesta aposta els ha permès desenvolupar la Zephyr 900 Eco, una embarcació de nou metres d’eslora que pot funcionar amb dos motors fora borda elèctrics. La companyia acaba de rebre el Delta d’Or de Disseny 2026 per aquest model.

El repte de les bateries

Un dels principals obstacles de les embarcacions elèctriques és el pes de les bateries. En el cas de la Zephyr 900, les dues bateries tenen un pes conjunt d’aproximadament una tona, molt superior al d’un motor convencional.

Això obliga a tenir molt en compte la distribució del pes dins de l’embarcació perquè l’equilibri sigui correcte i la navegació no se’n ressenti. A més, el cost continua sent elevat: Pagès explica que l’embarcació elèctrica que van desenvolupar per a la Copa Amèrica costava més del doble que una embarcació de combustió.

Pel que fa a l’autonomia, la Zephyr 900 pot arribar a unes 70 milles navegant a cinc nusos, una velocitat baixa pensada per passar el dia al mar. Si augmenta la velocitat fins als vint nusos, l’autonomia es redueix fins a unes 20 milles.

De la Copa Amèrica als parcs naturals

L’any 2024, la Fundació Barcelona Capital Nàutica va fer una crida a empreses catalanes per desenvolupar una embarcació cent per cent elèctrica. Zephyr Boats ja disposava del casc dissenyat i fabricat i va poder adaptar-lo per crear l’embarcació, que posteriorment va navegar durant la Copa Amèrica.

Pagès considera que la transició energètica en el sector nàutic encara està en una fase inicial, però apunta que «falta, però no està tan lluny». També explica que algunes regulacions vinculades als parcs naturals podrien accelerar l’arribada de les embarcacions elèctriques o híbrides.

En aquest sentit, assenyala que es treballa també amb altres tecnologies, com l’hidrogen, encara en desenvolupament.

Poques embarcacions elèctriques a la Costa Brava

Actualment, segons Pagès, encara hi ha molt poques embarcacions elèctriques o híbrides a la Costa Brava. Un dels problemes és la manca d’infraestructura de càrrega als ports.

Les embarcacions poden carregar-se durant tota la nit amb els sistemes convencionals, mentre que els carregadors més ràpids permeten reduir el temps a unes dues hores. Pagès apunta que aquests sistemes encara són poc habituals i posa com a exemple el Port Olímpic i algun port del sud de Catalunya.

Nous models en desenvolupament

Zephyr Boats continua treballant en nous projectes. Després de participar en el Saló Nàutic de Barcelona, la companyia ha presentat una futura embarcació de vuit metres, més eficient, i també treballa en un model més gran, d’onze metres d’eslora.

L’objectiu és continuar millorant l’eficiència dels cascs perquè permetin reduir el consum de combustible i, en el cas dels models elèctrics, també el consum d’electricitat.

Actualment, tres Zephyr 900 ja naveguen a la zona de Port Marina Palamós. Per a Pagès, el desenvolupament de la nàutica elèctrica és una qüestió de temps i d’evolució tecnològica. La transició encara té reptes importants, però la companyia considera que l’electrificació del sector és cada vegada més a prop.

El Massi Baix Ter desapareix després de vuit temporades al ciclisme femení professional

El Massi Baix Ter desapareixerà la temporada vinent després de vuit temporades competint al ciclisme femení professional. El club empordanès ha anunciat el final del projecte, una decisió que afectarà tant el primer equip, el Massi Baix Ter Women’s Team, com el conjunt de formació Baix Ter Women’s Academy. L’entitat posa així punt final a una etapa dedicada a competir internacionalment i facilitar l’accés de joves corredores al ciclisme professional.

La falta de recursos econòmics és el principal motiu de la desaparició. El club assegura que no disposa de prou patrocinadors, material ni suport institucional per mantenir una estructura competitiva. El president del Massi Baix Ter, Sergi Güell, explica que el pressupost actual impedeix afrontar les curses nacionals i internacionals en les condicions necessàries. Segons Güell, les diferències de recursos respecte als equips rivals s’han fet cada vegada més difícils d’assumir.

Malgrat aquestes dificultats, el Massi Baix Ter ha participat en algunes de les competicions més destacades del calendari internacional. Durant la seva trajectòria ha pres part en proves com la Volta a Espanya, el Tour de Flandes, la Strade Bianche i la Fletxa Valona. També ha aconseguit victòries en curses com la Volta a Portugal i el Giro de la Toscana.

La formació de corredores ha estat un altre dels pilars del projecte. Més de setze ciclistes del Massi Baix Ter han fet el salt a equips de la màxima categoria internacional. Entre elles hi ha les catalanes Mireia Benito i Paula Blasi. L’equip havia nascut amb la voluntat d’oferir continuïtat esportiva a les joves ciclistes després de completar la seva etapa de formació.

El recorregut professional va començar el 2019. Durant cinc temporades, l’equip va competir en la categoria internacional, però un canvi de normativa de la Federació Espanyola de Ciclisme el 2024 va incrementar les exigències econòmiques. El club va passar aleshores a la categoria nacional, tot i mantenir la participació en algunes curses internacionals.

El Massi Baix Ter formava part d’un projecte vinculat al Club Ciclista Baix Ter, fundat el 1990, amb més de 200 socis i prop d’un centenar de ciclistes. El comunicat anuncia la desaparició dels equips femenins, però no el tancament del club ciclista.

Güell fa un balanç positiu de les vuit temporades i destaca la contribució del projecte al desenvolupament del ciclisme femení català. L’entitat s’ha acomiadat amb un vídeo a les xarxes socials, en què agraeix el suport dels aficionats i patrocinadors, especialment de la marca Massi.

Palafrugell destinarà 300.000 euros a zones verdes, accessibilitat i parcs infantils amb els pressupostos participatius

privat:-l’ajuntament-de-palafrugell-installa-un-punt-d’informacio-per-facilitar-la-presentacio-de-propostes-als-pressupostos-participatius
Privat: L’Ajuntament de Palafrugell instal·la un punt d’informació per facilitar la presentació de propostes als Pressupostos Participatius

Palafrugell preveu invertir 300.000 euros en la creació de zones verdes i espais d’ombra, la millora de l’accessibilitat i la renovació dels parcs infantils. Són les tres propostes d’inversió més votades dels Pressupostos Participatius 2027, amb una partida prevista de 100.000 euros per a cadascuna. L’informe de resultats proposa seleccionar aquests projectes després del tancament de les votacions, el passat 15 d’octubre.

La proposta de crear zones verdes i espais d’ombra ha encapçalat la categoria d’inversions amb 207 vots. La segueixen la millora de l’accessibilitat de voreres i carrers, amb 181 suports, i les actuacions als parcs infantils del municipi, amb 121. Les tres iniciatives concentren la totalitat dels diners reservats a inversions.

En la categoria de serveis, programes i activitats, la creació d’un mercat de segona mà ha estat la proposta més votada, amb 214 suports i un pressupost previst de 18.000 euros. També s’ha seleccionat el projecte Deixalleria per a tothom, amb 160 vots i una dotació de 20.000 euros, i una campanya de civisme i tinença responsable de mascotes, amb 144 vots i 15.000 euros.

Els Pressupostos Participatius 2027 disposen d’una dotació global de 360.000 euros, dels quals 300.000 es destinaran a inversions i 60.000 a serveis i activitats. L’informe proposa finançar set projectes, tot i que l’últim només rebrà una part del pressupost previst.

El procés participatiu ha registrat prop de 3.000 vots entre les 40 propostes finalistes. D’aquestes, 26 corresponien a inversions i 14 a serveis, programes o activitats. Les votacions es van celebrar del 15 de setembre al 15 d’octubre a través de la plataforma Decidim Palafrugell. Hi podien participar les persones empadronades al municipi majors de setze anys, amb un màxim de tres propostes per categoria.

Finalment, els 7.000 euros restants de la partida de serveis es destinaran a finançar parcialment activitats musicals i de ball a plaça Nova. Aquesta iniciativa va quedar quarta en la seva categoria, amb 130 vots. L’Ajuntament preveu desenvolupar els projectes seleccionats al llarg del 2027.

La fundació SERGI i set ajuntaments gironins s’alien per mobilitzar pisos buits i llogar-los a persones vulnerables

Habitatge_Fundació SERGI_ACN_20261021

La fundació SERGI i set ajuntaments de les comarques gironines han engegat una campanya per mobilitzar pisos buits i destinar-los a lloguer assequible per a persones vulnerables, que atén l’entitat. En concret, els municipis que s’han sumat a la iniciativa són Llagostera i Celrà al Gironès, Platja d’Aro i Calonge al Baix Empordà, Vidreres i Sils a la Selva i Banyoles. L’objectiu de la fundació és mobilitzar una desena de pisos fins al març del 2027 i animen a altres municipis a afegir-se a la campanya. L’entitat assegura el cobrament als propietaris a més d’oferir-los altres avantatges com una assegurança multirisc o mediació. A canvi, el propietari ha d’acceptar que el preu de l’habitatge sigui assequible i oferir un contracte de 7 anys.

Sota el lema ‘La valentia de confiar’, la Fundació SERGI fa una crida a tots els propietaris de pisos buits de Banyoles, Sils, Llagostera, Vidreres, Calonge, Platja d’Aro i Celrà a contactar amb l’entitat perquè els cedeixin la gestió de l’habitatge. De fet, la fundació ha signat convenis amb tots aquests ajuntaments per mobilitzar el màxim parc d’habitatge en desús per posar-lo a disposició de persones vulnerables. Ara bé, el president de SERGI, Albert Quintana, deixa clar que «les portes estan obertes a tots els ajuntaments i propietaris» de les comarques gironines.

El propietari tindrà garantia de cobrament del lloguer puntualment, la tramitació gratuïta de la cèdula d’habitabilitat i el certificat d’eficiència energètica, una assegurança multirisc, tota la gestió de la documentació i un seguiment de les incidències que puguin sorgir. A canvi, haurà d’acceptar un preu assequible de l’immoble que estarà basat en la franja baixa del barem fixat en les zones tenses. En cas que el pis estigui en una zona no declarada tensa, es pactarà un preu assequible amb la mateixa entitat.

En aquest sentit, el president de la fundació, Albert Quintana, assenyala que el que volen és «donar totes les garanties» al propietari i a la persona que vol llogar li asseguren que «no serà maltractada» i tindrà un lloguer assequible i just. «Volem fer aquesta funció de mediació», ha ressaltat Quintana.

El president de l’entitat assenyala que la voluntat de tirar endavant aquesta iniciativa no respon a la problemàtica «que fins i tot ha portat a convocar unes eleccions a l’Estat», sinó al fet que, ara per ara, només poden donar resposta al 10% de les persones que atenen i que necessiten un habitatge i que es troben en situació de vulnerabilitat, com persones grans, dones víctimes de violència masclista o persones sense llar.

«Per això hem vist la necessitat de mobilitzar tots aquests habitatges buits perquè passin a ser una llar. Crec que tots convindrem que no ens podem permetre tenir pisos buits. Tenir un pis en desús és una situació ajornada i alhora es va degradant. El nostre sentit com a fundació és que aquest pis pugui ser habitat», ha remarcat Quintana.

Convenis diferents amb cada ajuntament

A Quintana l’han acompanyat a la presentació de la campanya els dos coordinadors d’habitatge de la Fundació SERGI, Víctor Peñarroya i Marc Puntunet, que han destacat el fet que la proposta està oberta a més ajuntaments, a banda dels set amb els quals han signat aquests convenis. Uns convenis que són diferents en cada cas, atès que cada consistori té propostes diferents d’ajuda als propietaris en cas de cessió d’habitatge per a ús social o lloguer assequible.

Puntunet, a més, explica que han detectat que en les grans ciutats gironines com Girona, Figueres o Olot el parc està «molt tens» i això fa molt difícil poder desbloquejar i mobilitzar parc d’habitatge buit. «Els nuclis antics de pobles petits van quedant abandonats i hem vist que és un nínxol on poder trobar habitatge», ha remarcat.

Durant el 2025 la Fundació SERGI va atendre 2.299 persones en l’àmbit de l’habitatge i va gestionar 165 llars amb les quals ha fet un seguiment social. Actualment, l’entitat té la gestió de 145 immobles, la majoria dels quals (85) a Lloret de Mar a partir d’un conveni concret que va arribar amb el consistori.

Fundació SERGI presentarà la campanya a cada poble on té signat el conveni. En aquest sentit, Peñarroya explica que pretenen «arribar als propietaris» i que coneguin la seva funció. D’aquesta manera, des de l’entitat creuen que poden «generar la confiança» amb ells per tal que es decideixin a posar a lloguer assequible els seus immobles.

La música empordanesa i gironina, amb Judit Rubirola – 21/10/2026

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
La música empordanesa i gironina, amb Judit Rubirola - 21/10/2026
Loading
/

El Supermatí de Ràdio Capital estrena una nova secció musical amb Judit Rubirola dedicada a descobrir artistes i formacions de l’Empordà i de les comarques gironines. En aquesta primera edició, aprofitem les Fires de Sant Narcís de Girona per repassar alguns dels noms amb arrels empordaneses que actuaran durant aquests dies a la capital gironina.

Parlem de la Cobla Montgrins, nascuda a Torroella de Montgrí l’any 1884 i amb una trajectòria que l’ha portat a actuar també fora de Catalunya; de Mazoni, el projecte de Jaume Pla, nascut a la Bisbal d’Empordà, i de la seva particular marató de 31 concerts en 31 dies l’any 2010. També descobrim La Principal de la Bisbal, una formació nascuda el 1888 i estretament vinculada a la història musical catalana, i Neus Mar, cantant i cantautora de Palafrugell vinculada al món de les havaneres.

Una secció per conèixer les cançons, però també les històries i les curiositats dels músics que tenen les seves arrels a casa nostra.