Aurora Moreno: «Volem gaudir d’una vellesa activa i autogestionada»

Inauguració Walden XXI_20261029
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Aurora Moreno: "Volem gaudir d'una vellesa activa i autogestionada"
Loading
/

El projecte de cohabitatge sènior Walden XXI ja és una realitat a Sant Feliu de Guíxols. Després de gairebé nou anys de preparació, els membres de la cooperativa han rebut les claus de l’edifici i han començat a instal·lar-s’hi. La iniciativa es presenta com el primer habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a gent gran de Catalunya.

En una entrevista al programa Supermatí de Ràdio Capital, la presidenta de la cooperativa, Aurora Moreno, ha explicat que les primeres mudances s’estan fent de manera esglaonada. El col·lectiu està format per una quarantena de persones i algunes ja viuen a l’edifici des del dia de la inauguració.

La història de Walden XXI es remunta a gairebé nou anys enrere, quan un petit grup de persones, conegut com el Grup Llavor, va començar a reunir-se a Girona per impulsar una alternativa residencial per a la vellesa. La iniciativa va trobar una oportunitat a Sant Feliu de Guíxols, amb l’antic Hotel Jecsalis, un establiment en desús que van adquirir per transformar-lo en un edifici de cohabitatge. La rehabilitació ha permès crear 31 apartaments i més de 1.700 metres quadrats d’espais comuns, pensats per afavorir la convivència i la vida comunitària.

Un model de propietat col·lectiva i decisions compartides

Moreno ha destacat que una de les característiques principals del projecte és el règim de cessió d’ús. Els residents no són propietaris individuals dels apartaments, sinó que la propietat de l’immoble correspon a la cooperativa. «La propietària sempre serà la cooperativa», ha remarcat. D’aquesta manera, els membres tenen dret a viure als habitatges mentre ho vulguin, però quan els deixen, altres persones poden incorporar-se al projecte sense alterar-ne la propietat col·lectiva.

Walden XXI compta amb el suport de Sostre Cívic, una entitat pionera en l’impuls de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya. La governança també és compartida. La cooperativa celebra una assemblea mensual per prendre les decisions i disposa de cinc comissions de treball: Economia, Arquitectura, Comunicació, Cures i Governança. Aquest sistema ha permès als futurs residents participar directament en el desenvolupament de l’edifici i en la definició del seu funcionament.

Una alternativa a la solitud i a les residències tradicionals

Més enllà de l’habitatge, el projecte reivindica una nova manera d’envellir, basada en l’autonomia, la participació i el suport mutu. «Nosaltres creiem que tindrem una vellesa activa i autogestionada. Ningú ens haurà de dir què hem de fer i com ho hem de fer», ha defensat Moreno. La presidenta considera que les alternatives residencials habituals per a les persones grans són limitades i sovint es redueixen a continuar vivint a casa amb ajuda familiar o professional, o bé traslladar-se a una residència.

Walden XXI vol oferir una tercera possibilitat, en què els residents mantinguin la seva independència i, al mateix temps, comparteixin activitats, responsabilitats i espais de convivència. Evitar la solitud no desitjada és un dels objectius centrals del projecte. Moreno ha explicat que els cooperativistes volen sentir-se acompanyats i saber que, si algun dia algú no apareix o necessita ajuda, hi haurà altres persones pendents del seu benestar.

També volen reduir la preocupació dels fills i familiars, sense renunciar a prendre les seves pròpies decisions. Segons la presidenta, participar en assemblees, organitzar activitats i debatre propostes contribueix a mantenir una vida activa.

El camí fins a la inauguració no ha estat fàcil. Moreno ha recordat que, durant gairebé nou anys, el projecte ha hagut de superar dificultats vinculades a la pandèmia, el context internacional i la recerca de finançament. Finalment, la rehabilitació ha estat possible gràcies al suport de dues entitats financeres: Fiare Banca Ètica i Caixa d’Enginyers. La presidenta ha destacat especialment la implicació de Caixa d’Enginyers, que, segons ha explicat, ha apostat per primera vegada per un projecte d’aquestes característiques.

Un referent per a nous projectes de cohabitatge

Walden XXI també vol contribuir a estendre aquest model residencial a altres municipis. Moreno ha assenyalat que a Catalunya hi ha altres iniciatives en desenvolupament, com Can Setanta, en fase de construcció, i Solterra, a Sant Hilari Sacalm, que es troba en fase de projecte executiu.

També ha explicat que diversos ajuntaments s’han interessat pel funcionament de Walden XXI. Una de les possibilitats que planteja és facilitar sòl públic durant períodes llargs, de fins a 90 anys, perquè les cooperatives puguin desenvolupar habitatges d’aquest tipus.

Les novetats literàries amb la Maria Teresa Calabús de la llibreria El Cucut – 03/11/2026

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Les novetats literàries amb la Maria Teresa Calabús de la llibreria El Cucut – 03/11/2026
Loading
/
Cada dimarts, la Maria Teresa Calabús de la Llibreria Cucut de Torroella de Montgrí ens porta una recomanació o novetat editorial al Supermatí de Ràdio Capital de l’Empordà. Avui parlem de La Cuina dels Arbres de l’editorial Cossetania, un llibre de Iolanda Bustos.

Supermatí – 3 de novembre de 2026

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 3 de novembre de 2026
Loading
/

L’Empordà Music Festival anuncia Mushkaa, 31 FAM i Els Catarres com a primers noms de l’edició 2027

l’emporda-music-festival-anuncia-mushkaa,-31-fam-i-els-catarres-com-a-primers-noms-de-l’edicio-2027
L’Empordà Music Festival anuncia Mushkaa, 31 FAM i Els Catarres com a primers noms de l’edició 2027

L’Empordà Music Festival ja comença a dibuixar el cartell de la seva edició de 2027. El festival ha anunciat Mushkaa, 31 FAM i Els Catarres com els tres primers artistes confirmats per a la pròxima edició, que tindrà lloc els dies 23 i 24 de juliol.

Amb aquests primers noms, el festival aposta per una combinació d’estils, en una edició que tornarà a reunir artistes i públic durant dues jornades a l’Empordà.

Pel que fa a les entrades, aquest dimecres es posaran a la venda les primeres 500 localitats a un preu especial de 50 euros. La compra es podrà fer a través del web oficial del festival.

En les pròximes setmanes s’espera que es vagin desvetllant més noms del cartell d’una nova edició de l’Empordà Music Festival.

L’entrada L’Empordà Music Festival anuncia Mushkaa, 31 FAM i Els Catarres com a primers noms de l’edició 2027 ha aparegut primer a Primera Fila.

Rutes d’arquitectura

marc riera arquitecte
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Rutes d'arquitectura
Loading
/

Quantes vegades passem davant d’un edifici sense aturar-nos a mirar-lo? El 48h Open House BCN, que enguany ha arribat a la dissetena edició amb una gran acollida de públic, ens convida a travessar portes habitualment tancades i a descobrir la ciutat des de dins. És una invitació que val la pena estendre més enllà del festival.

Catalunya té una arquitectura rica i diversa, que no s’explica només a través dels grans monuments. També es reconeix en cases, escoles, fàbriques o espais públics que expressen una manera d’entendre el territori i d’habitar-lo.

Per acostar aquest patrimoni a tothom, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va impulsar el portal arquitecturacatalana.cat. En actualització constant, documenta l’arquitectura moderna i contemporània amb fotografies, plànols i textos. El fons es nodreix d’aportacions d’estudis i fotògrafs, així com de documentació de l’Arxiu Històric del Col·legi. No cal ser arquitecte per explorar-lo: n’hi ha prou amb la curiositat de saber què tenim a prop.

El 2024, el Centre Obert d’Arquitectura hi va incorporar l’apartat Rutes, amb la col·laboració de totes les demarcacions del COAC. Els itineraris s’han anat ampliant i aquest any s’hi ha afegit una aplicació mòbil per seguir els recorreguts i crear-ne de personalitzats. L’objectiu és passar de la pantalla al carrer.

A la Costa Brava podem resseguir el llegat del moviment modern a Cadaqués, amb obres que dialoguen amb l’arquitectura tradicional i el paisatge. A la zona de Palafrugell, un altre itinerari ens convida a redescobrir les voltes del Port Bo, el camí de ronda de Calella a Llafranc i els jardins de Cap Roig. També podem recórrer la Selva Marítima, entre Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, per entendre, a través de l’arquitectura, com la cultura i el turisme han transformat aquestes poblacions.

És una manera de visitar el territori amb més atenció, tant per a qui hi viu com per a qui hi arriba. Apostem així per un turisme cultural que no busca acumular visites, sinó comprendre els llocs i respectar-ne la vida quotidiana.

Posar en valor l’arquitectura catalana vol dir també fer-la comprensible, compartir-la i reconèixer-la com un patrimoni de tots. Perquè conèixer el que tenim és el primer pas per estimar-ho i tenir-ne cura.

Més del 60% dels carrers analitzats de la Bisbal no compleixen els criteris d’accessibilitat

Més del 60% dels trams de carrer analitzats a la Bisbal d’Empordà no compleixen actualment els criteris d’accessibilitat, segons un estudi impulsat per l’Ajuntament. La diagnosi ha examinat 356 trams de la via pública, amb una longitud total de més de 31 quilòmetres, i conclou que només un 20% són plenament accessibles. Tot i això, la majoria dels carrers amb mancances podrien adaptar-se amb diferents actuacions de millora.

Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de la Bisbal ha impulsat un Pla d’Accessibilitat per eliminar progressivament les barreres arquitectòniques dels carrers, places i accessos als equipaments municipals. El document identifica els principals obstacles per als desplaçaments a peu i estableix les prioritats per intervenir en l’espai públic. L’objectiu és facilitar la mobilitat de tota la ciutadania, especialment de les persones amb mobilitat reduïda, la gent gran i les famílies amb cotxets.

L’estudi també posa de manifest les dificultats d’accessibilitat en més d’un terç dels punts de creuament de la ciutat. En concret, s’han analitzat prop de 1.500 punts, dels quals gairebé un 40% presenten mancances. Aquestes deficiències poden dificultar el pas de persones amb cadira de rodes, cotxets infantils o altres necessitats de mobilitat.

Pel que fa a les característiques dels carrers, la diagnosi indica que aproximadament tres de cada quatre trams disposen de voreres i tenen una amplada total d’almenys set metres. A més, gairebé el 90% de la longitud estudiada presenta pendents suaus, una característica favorable per als desplaçaments a peu. En canvi, l’amplada de les voreres continua sent un dels aspectes que cal millorar, ja que en prop d’un terç dels itineraris analitzats se situa entre un metre i poc menys de dos metres.

A partir d’aquests resultats, el Pla d’Accessibilitat proposa ampliar voreres, adaptar passos de vianants i transformar els carrers més estrets. Una de les mesures previstes és la implantació de plataformes úniques en vies de menys de set metres d’amplada. Aquest sistema permet eliminar el desnivell entre la vorera i la calçada i dona més protagonisme als vianants.

El document també planteja garantir una amplada mínima de pas de prop de dos metres a les voreres i construir guals adaptats als encreuaments. Paral·lelament, preveu retirar o canviar de lloc elements del mobiliari urbà, senyals i vegetació que dificulten el pas.

Segons l’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, el nou pla permetrà identificar les barreres arquitectòniques existents i establir un ordre de prioritats per eliminar-les. Aparicio considera que disposar d’aquest document era una necessitat pendent des de feia temps i defensa que millorar l’accessibilitat contribueix a garantir més autonomia i seguretat als veïns.

En aquest sentit, l’alcalde recorda que l’Ajuntament ja ha executat o té en marxa actuacions de millora en diversos espais de la ciutat, com el carrer Cavallers, la plaça Nova i el carrer Nou. Aquestes intervencions segueixen criteris de seguretat i facilitat de pas per als vianants.

Amb el nou Pla d’Accessibilitat, el consistori disposarà d’una eina de planificació a llarg termini per ordenar les futures actuacions. Així, podrà prioritzar les intervencions segons les necessitats detectades i avançar progressivament en l’adaptació de l’espai públic de la Bisbal d’Empordà.