Joan Carles Casanovas: «Enguany fa 90 anys de la posada en marxa de la Taverna del Mar com a restaurant»

En una entrevista de Ràdio Capital amb el suport de BSF Bugaderia i Renting, Joan Carles Casanovas, director general de la Taverna del Mar i de l’Hostal de La Gavina, ha repassat la trajectòria d’un dels establiments més icònics de la Costa Brava. Aquest 2026, la Taverna del Mar celebra 90 anys des que va servir el seu primer àpat, una efemèride que confirma el seu paper destacat dins la història turística i gastronòmica de S’Agaró.

Una història vinculada als orígens de S’Agaró

La història de la Taverna del Mar es remunta als anys vint, quan la família Ensesa va adquirir els històrics banys de S’Agaró. Inicialment, l’espai va néixer per oferir servei als banyistes que freqüentaven la platja de Sant Pol.

Amb els anys, aquell petit servei de bar es va convertir en restaurant i, finalment, el 1936 es va inaugurar la Taverna del Mar tal com es coneix avui. Tot i que l’esclat de la Guerra Civil va obligar a tancar l’endemà mateix de la inauguració, l’establiment va reobrir posteriorment i ha mantingut la seva activitat fins a l’actualitat.

Cuina marinera davant del mar

Situada pràcticament sobre la sorra, la Taverna del Mar ha fet de la cuina mediterrània i marinera la seva principal senya d’identitat.

Casanovas explica que l’objectiu és oferir el millor producte possible, amb peix i marisc fresc que arriba diàriament al restaurant. La carta evoluciona segons la temporada, però sempre manté el mar com a fil conductor.

Cada dia, els clients poden veure una selecció de peixos i mariscs exposats abans d’escollir què volen degustar.

Un espai amb història i glamour

La vinculació de S’Agaró amb el cinema internacional també forma part de la història de la Taverna. Durant les dècades dels cinquanta i seixanta, nombroses produccions cinematogràfiques van escollir aquest entorn com a escenari.

Figures com Frank Sinatra, Ava Gardner, Elizabeth Taylor o John Wayne van passar per aquest establiment, convertint-lo en un punt de trobada habitual de personalitats internacionals.

Producte local i col·laboració amb el territori

La filosofia de la Taverna del Mar passa per treballar amb productors i empreses de proximitat. Des de la gastronomia fins als serveis complementaris, l’objectiu és mantenir un nivell d’exigència elevat i una relació estreta amb el territori.

Aquesta aposta pel detall també es reflecteix en l’experiència global del client, des de la taula fins a l’atenció personalitzada.

Una temporada que comença abans

Segons Casanovas, la desestacionalització és una realitat cada vegada més evident. La temporada alta ja no comença per Sant Joan, sinó diverses setmanes abans.

A més, la Taverna manté una clientela molt fidel. Aproximadament un 40% dels clients són repetidors que tornen cada any i que han convertit aquest espai en una tradició personal i familiar.

El Parc Natural del Montgrí i les illes Medes inicia un estudi pioner per catalogar les coves submergides del litoral

El Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter ha iniciat un estudi pioner per catalogar les coves submergides i semisubmergides situades entre l’Escala i les illes Medes. L’objectiu és disposar d’una base de dades completa que permeti conèixer millor aquests espais i millorar-ne la protecció.

Actualment hi ha 34 cavitats catalogades dins l’àmbit del parc natural. Tot i això, el coneixement dels especialistes i dels professionals del territori apunta que n’hi podria haver prop d’una quarantena més que encara no formen part de cap registre oficial.

L’estudi, que s’ha començat a desenvolupar aquesta primavera, inclourà una fitxa tècnica de cada cova. La documentació recollirà dades com la ubicació, la profunditat, les dimensions, la temperatura de l’aigua, la presència de cambres d’aire i els valors geològics i biològics més destacats.

A més, les cavitats es classificaran segons el grau de dificultat d’accés. Aquesta informació servirà per regular millor la pràctica del busseig i identificar els espais més sensibles des del punt de vista ambiental.

El projecte compta amb la col·laboració de la Unitat Subaquàtica dels Mossos d’Esquadra, que aporta coneixements especialitzats en seguretat dins d’espais confinats, i del centre d’immersió Xaloc de l’Estartit, que facilita suport logístic i el coneixement acumulat sobre les coves de la zona.

Des del parc natural destaquen que aquesta col·laboració permet integrar criteris de conservació i de seguretat en una mateixa eina de treball. També consideren que la participació del sector del busseig afavorirà la futura difusió dels resultats entre els usuaris d’aquests espais.

La informació obtinguda es convertirà en una eina de referència per a la gestió del litoral i per al seguiment d’un dels ecosistemes marins menys estudiats de la Mediterrània catalana.

El Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter ha destinat 18.000 euros a aquest projecte.

Colla Garnatxa: “Sense les colles no hi hauria Festes de Primavera”

La Colla Garnatxa és una de les entitats més emblemàtiques de les Festes de Primavera de Palafrugell. Fundada l’any 1981 per Joan Teixidor i Joan Català, la colla va néixer d’un grup d’amics que ja participaven en activitats festives i que van decidir fer el pas cap a la construcció de carrosses i la participació activa al Carrusel Costa Brava.

Actualment, la colla continua mantenint viu aquell esperit inicial. Membres com Lluís Payet, Eduard Gaviñà i Esther Beyret acumulen gairebé trenta anys de trajectòria dins del grup. Aquest any han participat al Carrusel Costa Brava amb 105 persones, entre comparsa, construcció de carrosses, vestuari i organització.

Un any de premis i reconeixements

Les Festes de Primavera d’enguany han estat especialment exitoses per a la Colla Garnatxa. La colla ha aconseguit el reconeixement de Carnaval de Carnavals, un primer premi i tres accèssits, entre els quals destaca el premi al vestuari.

Els responsables de la colla expliquen que l’èxit és fruit d’un treball conjunt i coordinat. La construcció de la carrossa, la creació del vestuari i la preparació de la música es desenvolupen en paral·lel durant mesos. Aquest any, per exemple, un dels elements més destacats va ser un elaborat barret amb forma d’iguana, confeccionat artesanalment. “No en tenim mai prou”, reconeixen entre rialles, explicant que les idees van evolucionant durant el procés i que sovint s’hi afegeixen nous detalls fins a l’últim moment.

Mesos de feina invisible

La preparació de la participació al Carrusel no comença unes setmanes abans. Tot i que les primeres idees apareixen a finals d’any, la feina intensiva arrenca habitualment al gener, una vegada finalitza la col·laboració de la colla amb la Cavalcada de Reis de Palafrugell. Durant mesos, desenes de persones dediquen hores a la construcció de la carrossa, la confecció del vestuari, els assajos i la logística.

Però hi ha una part de la feina que sovint no es veu. La recerca de patrocinadors, la gestió econòmica, la compra de materials o l’organització interna representen moltes hores de dedicació voluntària que queden amagades darrere l’espectacle final.

Els membres de la colla destaquen que només qui participa activament arriba a entendre la magnitud de l’esforç col·lectiu que hi ha darrere de cada edició del Carrusel Costa Brava.

Més que una festa: una identitat compartida

Per a la Colla Garnatxa, les Festes de Primavera són molt més que una desfilada. “Sense les colles no hi hauria Festes de Primavera”, afirmen contundentment. Consideren que la participació activa de les entitats és l’element que diferencia aquesta celebració d’altres esdeveniments culturals.

Els representants de la colla defensen que Palafrugell disposa d’un patrimoni festiu únic gràcies a una tradició que suma ja més de seixanta anys d’història. Per això reclamen reforçar la identitat pròpia del Carrusel Costa Brava i evitar que sigui percebut simplement com una rua de carnaval més.

Segons expliquen, la singularitat de la festa rau en el fet que és una celebració creada per la mateixa ciutadania, on centenars de persones treballen durant mesos perquè l’esdeveniment sigui possible.

Recuperar l’esperit festiu i ampliar la participació

Un dels principals reptes que assenyalen és aconseguir una major implicació de la ciutadania. La colla considera que el Carrusel continua sent l’acte central, però creu que les Festes de Primavera podrien incorporar més activitats culturals, musicals i populars que ajudessin a implicar un públic més ampli.

També aposten per recuperar i reforçar iniciatives històriques i donar més visibilitat als actes complementaris que ja existeixen. L’objectiu, expliquen, és que la població senti les Festes de Primavera com una celebració pròpia i participativa, capaç d’implicar persones de totes les edats i entitats del municipi.

Mirant cap al futur

Pel que fa al futur, la Colla Garnatxa considera essencial garantir el relleu generacional dins les colles i continuar transmetent el sentiment de pertinença que ha mantingut viu el projecte durant dècades.

A més, proposen una organització de les Festes de Primavera basada en una comissió estable i especialitzada que pugui dedicar esforços a fer créixer la celebració, adaptar-la als nous temps i consolidar-la com una referència cultural de primer nivell.

“Les festes han d’avançar, els temps canvien i s’han d’adaptar als interessos de la ciutadania”, conclouen. Amb més de quaranta anys d’història, la Colla Garnatxa continua sent un dels grans motors d’unes Festes de Primavera que formen part de l’ànima cultural de Palafrugell.

Figueres es MOU celebra tretze anys amb una edició dedicada al procés de fer-se gran

Figueres es MOU arribarà aquest estiu a la seva tretzena edició consolidat com un dels festivals de dansa contemporània de referència. La cita tindrà lloc del 2 al 5 de juliol i oferirà prop d’una vintena de propostes gratuïtes repartides per diversos espais de la capital de l’Alt Empordà.

La programació d’enguany gira entorn de la idea de fer-se gran. El festival vol abordar aquest procés des d’una perspectiva col·lectiva, comunitària i artística a través de diferents espectacles i activitats.

Entre els espais que acolliran les actuacions hi ha el Parc de les Aigües, que es recupera com a escenari del festival. També hi haurà activitats a la Biblioteca Fages de Climent, la plaça de l’Ajuntament, la placeta Baixa de la Rambla i la plaça Josep Pla, entre altres indrets de la ciutat.

La creació catalana tindrà un paper destacat amb espectacles com Aleta, de Marc Fernàndez, inspirat en el món casteller, o Mil Primaveres, de l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages. També s’hi podran veure propostes de companyies i artistes de Galícia, el País Basc, Navarra, Madrid i el País Valencià.

La programació internacional inclourà Salida de Emergencia, de la companyia francesa ADHOK, una peça interpretada per artistes d’entre seixanta i vuitanta anys que reflexiona sobre l’envelliment. També es presentarà Entre Bous i Vaques, un projecte comunitari impulsat per la companyia La Côte Folle amb la participació de dones de Figueres.

El festival manté l’aposta pel suport a la creació artística. En aquesta edició acollirà la mostra de procés de Brida, de la coreògrafa Ester Guntín, guanyadora del Premi Delfí Colomer. La proposta explora la relació entre la dansa tradicional dels cavallets i els mecanismes de control sobre els cossos.

A més dels espectacles, el festival programarà una conferència ballada sobre dansa contemporània i la projecció de la pel·lícula Qui Som, dedicada al procés creatiu de la companyia Baro d’Evel.

Impulsat per la cooperativa Agitart, el festival va néixer l’any 2014 amb l’objectiu d’apropar la dansa contemporània a la ciutadania i fomentar la creació artística al territori.

Supermatí – 22 juny 2026

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 22 juny 2026
Loading
/

Aquests estius tan feliços

xavier cortadellas
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Aquests estius tan feliços
Loading
/

Benvolguts oients de Ràdio Capital, un dels epitafis més sorprenents que he vist l’he llegit en un cementiri de Catalunya. L’epitafi diu: “Fins arribar aquí tot va anar bé”. Vaig veure’l un dia en el cementiri de Vilafranca del Penedés. La Judit Pujadó i jo hi havíem anat a presentar el primer llibre que vam editar. Fa més de quinze anys d’això, el llibre es diu Tombes i Lletres. A l’acte hi participava en Francesc-Marc Àlvaro, que havia escrit en aquest llibre  un text sobre Eugeni d’Ors. Llavors, l’Àlvaro era conegut com a periodista i no, com a polític tal com segurament passa avui. Ors va morir l’any 1954. En el seu text, en Francesc-Marc va escriure que en el 1954 “el món on Ors havia regnat i brillat” ja no existia. Es referia al món del franquisme més dur, el dels anys quaranta i el dels afusellaments, els exilis, la repressió i tants i tants presos a tantes bandes. Però el món on de debò Ors havia brillat, era a la Catalunya d’ara fa més de cent anys, quan Prat de la Riba era viu i quan el Noucentisme era un corrent imparable. Aquest món havia desaparegut molt abans. Vaig pensar-ho el dia que vaig llegir per primera vegada aquell text i, després, en el cementiri, quan vam trobar-nos amb en Francesc-Marc per presentar Tombes i Lletres i quan vaig veure aquella altra tomba amb l’epitafi que diu: “Fins arribar aquí tot va anar bé”, vaig pensar que a Eugeni d’Ors no li havia calgut esperar arribar fins al cementiri per poder dir-ho. Potser és per això també que a l’epitafi de la làpida de la seva tomba només hi posa “A Matilde”.

I avui, que també d’aquella presentació han passat tants anys, penso si han anat prou bé les coses a en Francesc-Marc. No ho sé. Compto que sí, al capdavall deu haver pogut continuar fent bullir l’olla que és al mínim a què cal aspirar, o, potser com diria en Josep Pla, a tot el que podem aspirar.

Estimats oients de Ràdio Capital, aquest no és el millor article per anunciar-los el començament de l’estiu. Disculpin. Però en aquesta època de l’any, a cada preludi d’estiu, a mi em passa que, malgrat totes les promeses de tecs, gresca, aventures de dia i de nit, sexe, coneixences, noves experiències, vacances, viatges i platges com ens anuncien, hi ha un moment que penso que tot plegat és sobretot comèdia, coses que ens diem només per anar tirant. Els passa també això a vostès? Cansat de llegir o de sentir columnistes que parlen de l’estiu com si fos una nova etapa d’or, no una nova etapa de l’Ors, sinó d’or, resulta que jo ja no em crec tota aquesta història de les platges, les cales, el mar, els bons tecs, els viatges en cotxe o en avió i tot aquest món d’escuma, de festes, de plaers, de calor i de  meravelles. Tant d’Empordà, tanta Costa Brava, tantes expectatives i tantes promeses de paradís a tocar de casa de què ens parlen tants opinadors i columnistes a mi m’atabalen. Què volen que els digui? A l’estiu jo veig sobretot sol, massa sol, cues, massa cues, i pols i suor a totes bandes. A l’epitafi de la seva tomba, Dorothy Parker va fer-hi escriure “Perdona tota aquesta pols”. Ja sé que en aquest article no els he animat gaire, però, de debò, no els agradaria que els deixessin de tant en tant un xic en pau, que la calor de l’estiu passés com un coet i que tots plegats no haguéssim de semblar tan feliços o, per dir-ho d’una altra manera, tan guiris durant uns mesos?