9.8 C
Pals
Dimecres, 30 abril 2025
- Publicitat -

Begur crea 56 noves places d’aparcament a Mas d’en Pinc i millora la connexió amb el nucli urbà

privat:-begur-crea-56-noves-places-d’aparcament-a-mas-d’en-pinc-i-millora-la-connexio-amb-el-nucli-urba
Privat: Begur crea 56 noves places d’aparcament a Mas d’en Pinc i millora la connexió amb el nucli urbà

L’Ajuntament de Begur ha posat en marxa un nou projecte estratègic que preveu la creació de 56 noves places d’aparcament a Mas d’en Pinc i la connexió directa amb el centre del municipi a través del Passeig de Carmen Amaya.

Les obres han estat adjudicades a l’empresa Excavaciones y Rocallas Catalunya per un import de prop de 425.000 euros, finançats en part amb fons europeus Next Generation i fons municipals. La previsió és que els treballs s’allarguin durant cinc mesos.

El nou aparcament es construirà sobre sòl urbà consolidat i comptarà amb una plaça adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. Les places estaran delimitades amb elements de fusta tractada i els paviments seran de sauló compactat. A més, es construirà una connexió de formigó per facilitar l’accés des de l’aparcament fins al nucli urbà.

La renovació del Passeig de Carmen Amaya inclourà la millora del ferm, el soterrament de les línies aèries de serveis de telecomunicacions i electricitat, la instal·lació d’un nou sistema d’enllumenat públic, la modernització del sanejament i el drenatge, i la nova senyalització viària.

El regidor de Brigada d’Obres i Manteniment, Jordi Carreras, ha remarcat que aquesta actuació millorarà notablement l’accessibilitat al centre de Begur i optimitzarà l’oferta d’aparcament, especialment durant la temporada alta. També ha destacat la dignificació del Passeig de Carmen Amaya, un espai fins ara molt transitat però amb importants mancances.

El finançament de l’obra combina prop de 160.000 euros provinents de fons europeus, més de 240.000 euros de recursos propis municipals i prop de 22.000 euros de contribucions especials dels veïns.

Aquest projecte forma part del pla “Begur, Smart Destination Mobility”, que busca avançar cap a una mobilitat més sostenible i una modernització integral de les infraestructures locals.

Així s’ha viscut l’apagada general al Baix Empordà

apagada elèctrica

Aquest dilluns 28 d’abril l’apagada elèctrica general va deixar sense llum tota la península Ibèrica, entre altres zones europees. La llum ha recuperat el 100% del servei a Catalunya, tot i que s’ha suspès el servei de Rodalies. Al Supermatí hem fet un programa especial per poder recollir els testimonis d’alcaldes, ciutadans i empresaris de la comarca per veure com van afrontar les hores sense llum d’aquest dilluns.

A Palamós, l’alcalde del municipi, Lluís Puig, explicava durant el programa que la recuperació de la llum al municipi es va fer de manera progressiva fins a la mitjanit. Admet que el que va costar més de restablir va ser la xarxa de telecomunicacions. El batlle apunta que tot i la tornada de la llum no hi va haver cap incidència destacada, però des del consistori ja es va treballar de manera preventiva per assegurar que s’atengués les necessitats de la població.

A Calonge i Sant Antoni, tal com apunta l’alcalde del municipi, Jordi Soler, es va aconseguir reestablir de manera progressiva el servei de llum a partir de les 9 del vespre. “Van ser exactament 9 hores sense llum”, reconeixia el batlle. Jordi Soler descarta que hi haguessin grans incidències, però reconeix que les comunicacions oficials van ser molt minses i que li van recordar a la nevada del 2011 que va afectar la xarxa de serveis de tota la comarca.

A diferència d’aquests dos municipis, l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán explica que al municipi hi va haver diversos incidents durant la matinada, tot i que el servei al municipi es va aconseguir restablir cap a les 19 h. “Hi va haver alguns actes vandàlics i algun robatori amb força”, admetia Millán. Tot i això, apunta que es va poder frenar aquest tipus d’incivisme gràcies al reforç dels efectius de policia durant la tarda i matinada a Palafrugell.

Els serveis a Palafrugell es van poder mantenir al llarg de la tarda i la nit. L’única gran afectació que hi va haver va ser a la piscina municipal, ja que Laura Millán explica que sense llum els costava mantenir les temperatures i condicions que necessitava l’aigua. Tot i això, espera que al llarg del dia d’avui es pugui restablir el servei de la piscina municipal.

Els comerços afectats per l’apagada

A part dels ajuntaments, diversos establiments del Baix Empordà van haver de gestionar l’apagada. Un d’aquests comerços va ser l’Esclat de Platja d’Aro, on la seva gerent, la Sílvia, ens explica com van poder gestionar l’apagada general durant aquest dilluns.

A Sant Feliu de Guíxols, durant la tarda d’aquest dilluns vam poder parlar amb el propietari de l’estanc de la Placeta, en Rubén, que apuntava que tot i que van poder treballar durant tot el dia, no tenien cap mena d’il·luminació a l’estanc i tampoc van poder tancar les portes del negoci durant el migdia.

Durant el programa del Supermatí hem pogut parlar amb un propietari d’una fleca de Palamós regentada per una família francesa, l’Alen. Explicava que l’apagada els ha afectat a la producció i recordava que avui es feia el mercat de Palamós, un dia en què les xifres de venda augmenten.

I com cada dimarts hem parlat amb la propietària de la Llibreria Cucut de Torroella de Montgrí, Maria Teresa Calabús. Explica que l’apagada general va afectar de manera relativa a la llibreria Cucut. Van poder continuar venent llibres, però els van haver de vendre de manera més tradicional.

Torna la 13a edició del Festival Internacional de Màgia (FIMAG) de Torroella de Montgrí

Jorge Blass durant la seva actuació al festival de màgia FIMAG 2022 de Torroella de Montgrí - Imatge de l'Ajuntament
Jorge Blass durant la seva actuació al festival de màgia FIMAG 2022 de Torroella de Montgrí - Imatge de l'Ajuntament

Torroella de Montgrí acollirà entre el 6 i el 8 de juny la tretzena edició del Festival Internacional de Màgia (FIMAG), que enguany presenta una programació plena d’espectacles internacionals, activitats gratuïtes a l’aire lliure, iniciatives solidàries i trobades professionals.

El divendres 6 de juny s’inaugurarà oficialment el festival a l’Auditori Teatre Espai Ter amb l’espectacle “Hipnonautas” del reconegut hipnotista Jorge Astyaro. Considerat un dels millors especialistes en hipnosi del món, Astyaro proposarà una experiència participativa, respectuosa i divertida. Amb més de trenta anys d’experiència i centenars d’aparicions a televisió, l’artista garanteix una actuació d’alt nivell.

El dissabte 7 de juny tindrà lloc la Gran Gala Internacional, que serà conduïda per l’actriu i humorista Alba Florejachs, coneguda per la seva participació al programa Polònia de la plataforma de continguts 3cat. La gala comptarà amb la companyia belga Doble Mandoble, premiada arreu del món pel número “Sweet Home”. També hi actuarà l’artista turc Yannis whY, que presentarà “Crazy Smoke”, una proposta explosiva de màgia i Rock & Roll. Charlie Mag, campió europeu de manipulació i guardonat amb el Mandrake d’Or, mostrarà la seva tècnica impecable, mentre Sergi Buka portarà a escena un número poètic amb papallones dansant al so de la flauta travessera. L’artista cubana Lucía Rivera completarà la gala amb una actuació de canvis ràpids de vestuari, una disciplina que ja ha triomfat als escenaris de Las Vegas.

El diumenge 8 de juny serà el moment per a la gran màgia clàssica en format modern. Raúl Alegría presentarà l’espectacle “Asombro”, amb grans il·lusions i efectes espectaculars que sorprendran el públic.

La màgia s’escamparà per tota la vila. Espais emblemàtics com el Palau Solterra, la Casa Galibern, la Tina i la Sala acolliran propostes de màgia íntima i singular. David Armentano oferirà una proposta innovadora basada en el metal·lisme emocional. Dani Expósito mostrarà la seva habilitat amb daus a l’espectacle “Defectos especiales”, i Miguel Ajo sorprendrà amb la seva cartomàgia de gran precisió.

Per primer cop, el Cine Petit ampliarà el seu aforament per oferir espectacles singulars orientats al públic familiar. Dissabte actuarà l’argentí Gonza Martini amb màgia de manipulació i bombolles de sabó, i diumenge serà el torn del metal·lista Carlos Rubio, que posarà a prova la intuïció del públic amb un número que presenta també al concurs mundial de màgia.

La màgia de carrer serà una de les grans protagonistes del festival. A la Plaça de la Vila s’oferiran actuacions gratuïtes durant tot el cap de setmana. Divendres, hi actuarà Mago Koko; dissabte, Roberto Vara, que ja va meravellar en l’edició anterior, i diumenge, Magic Pol, amb un espectacle elegant combinat amb música i humor. Al Passeig Catalunya, dissabte hi haurà l’actuació de Màgic Blaics i diumenge la de Daniel Espín, dos mags amb propostes dinàmiques i divertides.

Una altra novetat d’aquesta edició serà la presència d’un mag itinerant, Dion Magic, que sorprendrà el públic en qualsevol racó del centre de Torroella. A més, s’habilitarà un escenari obert per a artistes amateurs que, prèvia inscripció, podran mostrar petites peces de màgia davant del públic.

El festival també manté el seu compromís social amb l’organització de la Gala Solidària, prevista per al dijous 5 de juny al matí a l’Espai Ter. Més de 300 persones vulnerables podran gaudir de les actuacions de David el Mag, Mag Nil i un tercer artista sorpresa, gràcies a la col·laboració de la Fundació Abracadabra.

Paral·lelament, el festival organitzarà el FIMAG PRO, una fira professional destinada a artistes, gestors culturals i representants de l’Administració. Aquest espai de debat i trobada té l’objectiu de fomentar la professionalització del sector i promoure la contractació de màgia de qualitat. Enguany, s’hi presentaran les novetats del Catàleg Professional de Màgia de Catalunya, una iniciativa de la Diputació de Girona creada amb la col·laboració de FIMAG.

Amb una programació àmplia i diversa, la tretzena edició del Festival de Màgia de Torroella de Montgrí es consolida com un referent internacional, tot mantenint el seu compromís amb la innovació, la proximitat i la promoció del talent local i internacional.

El país es queda a les fosques

imatge apagada general

Aquest dilluns 28 d’abril de 2025, el Baix Empordà ha viscut una jornada marcada per una apagada elèctrica massiva que ha afectat tota la península Ibèrica. A la comarca, els municipis han hagut d’adaptar-se ràpidament a la manca de subministrament elèctric, implementant mesures d’emergència per garantir la seguretat. A mesura que la llum es restableix progressivament, els diversos municipis continuen treballant per retornar a la normalitat i avaluar les conseqüències d’aquesta incidència sense precedents a tot Europa.​

Reaccions al Baix Empordà

A Palamós, l’Hospital Comarcal ha mantingut l’activitat gràcies als generadors d’emergència. Tanmateix, alguns consultoris i el local situat a Enric Vincke han quedat sense llum fins a les 19 h.​ A Begur, a causa de l’afectació a la xarxa elèctrica, el telèfon fix de la Policia Local ha quedat inoperatiu. L’Ajuntament ha facilitat un número mòbil alternatiu i ha posposat la sessió informativa sobre el procés participatiu del POUM, prevista per aquella tarda.​ A Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, l’Ajuntament ha habilitat el Palau d’Esports i Congressos com a centre d’atenció de primera necessitat. Aquest espai ofereix serveis com la càrrega d’aparells electrònics, escalfar menjar i accés a dutxes. Les escoles i equipaments socioculturals han mantingut l’activitat en la mesura del possible, i s’ha reforçat la presència de la Policia Local durant el vespre i la nit per garantir la seguretat.​ A Palafrugell, s’ha activat el Pla de Protecció Civil Municipal en fase d’Alerta. La Policia Local i Protecció Civil han treballat conjuntament per donar suport a les persones vulnerables i controlar el trànsit.​ A Santa Cristina d’Aro, el consistori ha suspès les activitats de la tarda, incloent les esportives, i ha habilitat la seu de la Policia Local per carregar mòbils gràcies a un generador elèctric. S’ha assegurat la presència de personal durant tota la nit per atendre les necessitats de la ciutadania.​ A Torroella de Montgrí i l’Estartit, cap a les 18:30 h, s’ha començat a recuperar el subministrament elèctric en algunes zones. L’Ajuntament ha informat que el CAP està obert i ha posat a disposició un canal d’avisos municipal per WhatsApp per mantenir informada la ciutadania.​

Una resposta coordinada per restablir la normalitat
Davant d’aquesta emergència nacional, el Govern espanyol ha activat el nivell 3 d’alerta i ha desplegat 30.000 efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per reforçar la seguretat ciutadana . Paral·lelament, Red Eléctrica de España (REE) ha iniciat un procés de reposició del sistema elèctric, treballant conjuntament amb les principals companyies energètiques per reactivar la xarxa des dels extrems nord (interconnexió amb França) i sud (Marruecos) cap al centre del país .​

A les 19:00 h, la generació elèctrica depenia principalment de l’energia solar (40%) i eòlica (18%), mentre que les centrals de cicle combinat també contribuïen a estabilitzar el sistema . Malgrat els esforços, la recuperació completa del subministrament podria allargar-se fins a deu hores, segons les estimacions de REE.

Impacte a Catalunya i mesures adoptades
A Catalunya, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que “totes les energies del Govern es centren en la recuperació de la normalitat el més aviat possible” . Fins a les 21:00 h, s’havia restablert el subministrament elèctric a 1.230.000 usuaris, representant un 41% del total .​

Els hospitals de la regió sanitària de Girona han funcionat amb normalitat gràcies a generadors d’emergència. La majoria han recuperat l’electricitat entre les 14:00 h i les 19:00 h, destacant l’Hospital de Palamós, que ha restablert el subministrament a les 19:00 h. L’Hospital de Calella és l’únic que es manté amb grups electrògens, però no ha hagut de suspendre l’activitat quirúrgica.​

A Girona, l’Ajuntament ha habilitat el Palau de Fires com a punt d’acollida per a les persones que no han pogut tornar a casa per l’aturada del servei ferroviari. L’espai s’ha equipat amb 180 llits, mantes, taules, cadires i bosses de menjar, i hi ha servei de lavabo. Tanmateix, durant la primera hora d’obertura, no s’ha registrat l’arribada de cap persona.​

Repercussions a nivell estatal i internacional
A nivell estatal, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha comparegut per informar que no es descarta cap hipòtesi sobre les causes de l’apagada i ha subratllat que l’objectiu principal és restablir el subministrament elèctric com més aviat millor . Sánchez ha mantingut converses amb el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, i amb els màxims responsables de les institucions europees per coordinar la resposta a aquesta crisi .

Els aeroports espanyols han estat operatius durant tot el dia gràcies als sistemes elèctrics de contingència, i alguns han ampliat l’horari operatiu per atendre operacions reprogramades .​

L’Hospital de Palamós, pioner a les comarques gironines en la donació simultània de sang de cordó i placenta

L’Hospital de Palamós ha assolit un nou repte en l’àmbit de la salut i la solidaritat. Aquesta setmana ha esdevingut el primer centre sanitari de les comarques gironines que ofereix la possibilitat de fer la donació simultània de sang de cordó umbilical i placenta. Aquesta iniciativa representa un avenç important en el camp de les teràpies regeneratives i en el suport a pacients que, en molts casos, no troben alternatives en els tractaments convencionals.

Aquest nou servei forma part d’un projecte que ja està actiu en nou hospitals de Catalunya. L’objectiu és facilitar que les mares que ho desitgin puguin fer una doble donació en el moment del part. Aquesta opció s’ha impulsat per aprofitar al màxim els recursos que es generen de manera natural durant el naixement i que poden ser de gran utilitat per a molts malalts arreu del món.

La sang que queda a la placenta i al cordó umbilical després del naixement conté cèl·lules mare amb un potencial terapèutic altíssim. En molts casos, aquestes cèl·lules són l’única esperança per a pacients amb leucèmia o altres malalties de la sang hereditàries. De fet, gràcies a les donacions realitzades durant els darrers 25 anys, més de 2.000 persones arreu del món han rebut un trasplantament de sang de cordó que els ha salvat la vida.

La donació simultània també ofereix noves opcions per a la recerca i la creació de teràpies innovadores. Per aquest motiu, el Banc de Sang i Teixits aposta per promoure-la, facilitant la feina dels equips mèdics i optimitzant el procés d’aprofitament d’aquest material biològic.

Tot i aquestes possibilitats, la realitat és que la donació de sang de cordó ha disminuït en els darrers anys. Davant aquesta tendència, l’impuls de la donació simultània busca conscienciar les futures mares sobre el valor d’aquesta acció solidària, que pot marcar una diferència vital per a altres persones. El Banc de Sang i Teixits recorda que, amb un sol gest, es poden ajudar molts pacients que esperen una oportunitat de vida.

Pel que fa a la placenta, els seus usos terapèutics són igualment rellevants, tot i que en àmbits diferents. La capa més externa de la placenta, coneguda com a membrana amniòtica, té propietats antiinflamatòries, antimicrobianes i regeneratives. Aquestes característiques la fan especialment útil en l’àmbit de l’oftalmologia.

La membrana amniòtica es fa servir per reparar lesions oculars, tractar úlceres, combatre el problema de l’ull sec o fins i tot reconstruir parts danyades per tumors. Aquesta aplicació directa de la placenta salva i millora la qualitat de vida de moltes persones que pateixen malalties oculars greus.

El procés de donació simultània és senzill i no interfereix en el part ni en el benestar del nadó ni de la mare. Un cop nascut el nadó i tallat el cordó umbilical, l’equip mèdic recull la sang restant i la placenta de manera segura. Posteriorment, aquests materials són enviats al Banc de Sang i Teixits per ser processats i conservats fins que siguin necessaris.

La iniciativa que encapçala ara l’Hospital de Palamós s’emmarca dins del programa Concòrdia, un projecte interregional que integra centres hospitalaris de cinc comunitats autònomes i el Principat d’Andorra. Cada any, aquest programa recull més de 1.000 unitats de sang de cordó, que després són transportades diàriament al centre de processament del Banc de Sang i Teixits de Barcelona.

Les unitats recollides s’emmagatzemen de manera segura i estan disponibles per a qualsevol pacient del món que les pugui necessitar. Això es fa a través del Registre de Donants de Medul·la Òssia, una xarxa internacional que coordina la donació i recepció de material biològic per a trasplantaments.

Amb la incorporació de l’Hospital de Palamós, el programa amplia la seva xarxa de centres i facilita que més mares puguin col·laborar en aquest projecte solidari. La possibilitat de fer una donació simultània a Palamós representa un pas més en el compromís del territori amb la salut pública i la recerca biomèdica.

Des del Banc de Sang i Teixits es destaca que cada donació compta. La disponibilitat de sang de cordó i placenta pot ser determinant per a un infant amb leucèmia que espera un trasplantament o per a un pacient que necessita recuperar la vista.

El projecte compta també amb una forta vessant educativa. L’Hospital de Palamós ofereix informació a totes les mares gestants perquè puguin conèixer els beneficis de la donació i decidir lliurement si volen participar-hi.

L’economia gironina tanca el primer trimestre amb una taxa d’atur del 9,57% i suma 8.500 desocupats més

ocupació comarques gironines atur

Mal inici d’any per a l’economia gironina. La demarcació tanca el primer trimestre del 2025 amb una taxa d’atur que puja al 9,57% i suma 8.500 desocupats més. Segons recull l’Enquesta de Població Activa (EPA), la destrucció d’ocupació s’ha concentrat a l’agricultura i a la construcció, mentre que la indústria i els serveis guanyen treballadors. Tot i això, però, entre aquests dos sectors no en fan prou per eixugar els llocs de treball que s’han perdut als altres, i això fa que el saldo global sigui negatiu. En concret, en comparació amb el desembre de l’any passat, a la demarcació ara hi ha 700 ocupats menys. Les dades de l’EPA també recullen que les comarques gironines van tancar el mes de març amb 40.900 persones que buscaven feina.

L’última enquesta, que aquest dilluns ha fet pública l’Institut Nacional d’Estadística (INE), recull que l’economia gironina s’ha desaccelerat durant el primer trimestre. Perquè si bé entre gener i març la pèrdua d’ocupació no ha estat tan acusada com l’any passat -aleshores, es van destruir 2.600 llocs de treball- sí que la xifra d’aturats s’ha incrementat, i força.

A les comarques gironines, el primer trimestre d’aquest 2025 deixa 40.900 desocupats i una taxa d’atur que s’enfila al 9,57%. La diferència amb el desembre és significativa. Perquè durant aquests tres mesos la demarcació ha sumat 8.500 persones més que busquen feina i la taxa d’atur s’ha enfilat gairebé dos punts (ja que va tancar l’any passat al 7,72%).

D’aquesta manera, la taxa d’atur se situa a nivells similars als del segon trimestre del 2023 (aleshores, va ser del 9,73%). En aquesta situació, però, hi ha dues notes positives. La primera, que en comparació amb el mateix període de l’any passat, a la demarcació ara hi ha 11.400 aturats menys.

I la segona, que la taxa d’atur és una de les més baixes del primer trimestre de tota la sèrie històrica (que es remunta fins al 2002). Perquè per trobar-ne una altra que s’hi situï per sota, cal remuntar-se fins al primer trimestre del 2007 (quan el percentatge d’aturats va ser del 9,12%).

 

En paral·lel a l’augment dels desocupats, entre gener i març les comarques gironines també han destruït llocs de treball. En concret, durant aquest trimestre a la demarcació se n’han perdut 700.

Segons recull l’EPA, a finals de març hi havia 386.500 ocupats a les comarques gironines. Al desembre, la xifra se situava en 387.200. I això, traslladat en percentatges, suposa que la taxa d’ocupació hagi reculat lleugerament (passant del 55,52% al 55,15%).

Disparitat entre sectors

Per sectors, aquells que han viscut més la sotragada han estat l’agricultura i la construcció. Dels 10.300 treballadors que tenia el sector primari gironí al desembre, a finals de març s’ha passat als 6.100. I a la construcció, la destrucció de feines ha estat encara una mica més acusada. Perquè dels 30.200 s’ha passat als 25.600.

La situació, però, no es reprodueix a la resta de sectors. Perquè tant la indústria com els serveis tanquen el primer trimestre del 2025 creant ocupació. En el cas de la indústria, entre gener i març s’han guanyat 4.500 treballadors (de 68.200 es passa a 72.700). I pel que fa al terciari -aquí, hi ha l’hostaleria i el comerç- aquest sector n’ha sumat 3.600 (de 278.500 a 282.100).

Tot i això, però, la suma de la indústria i els serveis és insuficient per decantar la balança. Perquè entre tots dos no arriben a eixugar la destrucció d’ocupació a l’agricultura i a la construcció.

Per últim, en comparació amb el primer trimestre del 2024, a la demarcació ara hi ha 19.200 ocupats més (perquè dels 367.300 que hi havia aleshores es passa als 386.500). Tot i això, però, encara s’està per sota del rècord històric que es va assolir el tercer trimestre del 2024 (quan les comarques gironines van arribar als 393.200 ocupats).