Jordi Masquef: “No volem massificació, volem que la gent que hi vagi s’ho passi bé”

privat:-el-vivid-programa-tallers-de-cuina-maridats-amb-vi-i-un-tast-per-celebrar-el-mig-segle-de-la-do-emporda
Privat: El Vívid programa tallers de cuina maridats amb vi i un tast per celebrar el mig segle de la DO Empordà
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Jordi Masquef: "No volem massificació, volem que la gent que hi vagi s'ho passi bé"
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, el vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Jordi Masquef, ha presentat la tretzena edició del festival Vivid, una proposta que converteix l’abril en el mes de l’enoturisme a la Costa Brava. El festival oferirà una setantena d’activitats entre el 2 d’abril i el 3 de maig, consolidant-se com una de les cites destacades del calendari enogastronòmic del territori.

Masquef ha assegurat que el Vivid viu un “moment dolç”, amb una trajectòria que l’ha situat com una proposta plenament arrelada al territori. El festival posa en valor el vi de la DO Empordà a través d’un maridatge amb altres àmbits com la cultura, la natura, el benestar o la gastronomia.

La programació s’estructura en diversos blocs temàtics que permeten una oferta variada. Entre les propostes més destacades hi ha els esmorzars entre vinyes, una de les activitats amb més èxit, que combina gastronomia i paisatge.

També hi ha experiències d’enoturisme actiu, com rutes de senderisme o bicicleta entre vinyes, tastos singulars en espais emblemàtics i activitats que fusionen vi i cultura. Entre aquestes, destaquen monòlegs maridats amb vins, tastos amb comunicadors o activitats esportives amb degustacions.

El festival aposta per activitats de petit format per garantir una experiència de qualitat. En aquest sentit, ja s’han venut més del 60% de les entrades i una vintena d’activitats han exhaurit les places.

El responsable del Patronat ha destacat l’augment de l’interès pel vi i l’enoturisme en els últims anys. Ha recordat que els vins de la DO Empordà han guanyat prestigi i que la seva producció es ven pràcticament en la seva totalitat. Aquest creixement s’emmarca en un context de forta aposta gastronòmica al territori, amb una oferta reconeguda internacionalment.

El Vivid és fruit de la col·laboració entre institucions públiques i agents privats, com el Consell Regulador de la DO Empordà, els cellers i els ajuntaments. Masquef ha destacat que aquesta cooperació és clau per a l’èxit del festival i per continuar impulsant el turisme vinculat al vi.

Amb un alt grau de satisfacció entre els participants, el Vivid es consolida com una proposta atractiva tant per a experts com per a persones que s’inicien en el món del vi. “Els que ho proven, repeteixen”, ha assegurat Masquef, convidant a descobrir el festival i les seves múltiples experiències.

El Patronat de Turisme Costa Brava activa un pla per captar turistes del Benelux

El Patronat de Turisme Costa Brava Girona ha activat un pla promocional específic per captar turistes del Benelux, amb l’objectiu de reforçar aquest mercat a la Costa Brava i al Pirineu de Girona i incrementar l’arribada de visitants durant aquesta temporada.

La iniciativa es posa en marxa després d’una lleu davallada de visitants i pernoctacions, especialment en el cas del turisme belga, mentre que el neerlandès ha mantingut xifres estables, fet que ha evidenciat la necessitat de reforçar la promoció en aquests països.

Tot i aquest descens, el Benelux continua sent el segon mercat internacional per a les comarques gironines, amb un volum destacat de visitants i estades que el situen com un segment estratègic per al sector turístic.

Per revertir la tendència, el pla inclou diverses accions com la participació en fires internacionals, trobades professionals, viatges de familiarització i una campanya publicitària a ciutats com Brussel·les i Amsterdam, a més de col·laboracions amb mitjans i creadors de continguts.

Des del Patronat es destaca que es tracta d’un mercat fidel i amb gran capacitat de retorn, i es considera clau per consolidar la destinació en un context internacional canviant, reforçant la seva imatge com un espai segur i atractiu.

Supermatí – 24 març 2026

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 24 març 2026
Loading
/

Més de 80 empresaris reben formació sobre l’atenció en llenguatge de signes

Cambra de comerç de palamós llenguatge de signes

Més de 80 empresaris del Baix Empordà han participat en una formació en llenguatge de signes. La iniciativa ha volgut millorar la inclusió i l’accessibilitat en el sector turístic. La proposta s’ha emmarcat dins el programa Biosphere, que ha promogut la sostenibilitat empresarial. Les empreses han hagut d’assistir a una jornada col·lectiva. Enguany, la Cambra de Comerç de Palamós ha apostat per una temàtica social.

La jornada ha posat el focus en l’atenció a persones sordes  i s’ha volgut sensibilitzar sobre la seva realitat. El president de la Cambra, Pol Fages, ha obert la sessió. També hi ha participat Judit Gonzàlez, directora general de l’Hostalillo. Tots dos han destacat la necessitat d’un turisme més inclusiu.

La formació s’ha desenvolupat durant dos dies i l’associació Casmacs ha conduït les sessions. Lara Roca, de Vinea, hi ha col·laborat. Els participants han treballat eines pràctiques de comunicació i també han après a anticipar necessitats i oferir informació clara.

Les sessions han inclòs recursos adaptats. Els assistents han practicat l’ús del llenguatge escrit i aplicacions de missatgeria. També han après nocions bàsiques de llengua de signes aplicades al sector serveis. Els participants han valorat positivament la formació. Han destacat que ara poden mantenir converses senzilles. Han considerat que és un pas cap a un territori més inclusiu.

La Bisbal aprova definitivament la renovació de la canonada principal d’aigua

La Bisbal d’Empordà ha aprovat definitivament la renovació de la canonada principal de distribució d’aigua, un projecte clau que permetrà avançar cap a la licitació i execució de les obres en els pròxims mesos.

L’actuació substituirà una canonada antiga de fibrociment amb un alt grau de deteriorament, que ha provocat avaries recurrents, i es canviarà per una nova conducció més ampla i resistent que millorarà la capacitat i la fiabilitat del servei.

El projecte té un pressupost d’uns 600.000 euros i preveu renovar prop de 700 metres de xarxa, en un tram situat entre el carrer Canigó i la zona de Mas Clarà.

Les obres s’executaran en diversos trams i afectaran també el municipi de Forallac, amb l’objectiu de reduir les afectacions al trànsit i als veïns mentre durin els treballs.

Aquesta intervenció forma part d’un pla més ampli de millora de les infraestructures hídriques, que inclou noves actuacions per modernitzar la xarxa i garantir un subministrament d’aigua més eficient i estable al municipi.

El dret com a font d’igualtat

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
El dret com a font d'igualtat
Loading
/

En les darreres setmanes, el panorama polític ha tornat a situar el debat sobre el burca i el niqab al centre de l’esfera pública. La ultradreta ha iniciat un fals debat feminista, com a excusa per incentivar el racisme i la islamofobia.

Ara bé, el fet que el debat estigui instrumentalitzat no ens ha de fer caure en la inacció. Ignorar el problema per no fer el joc a la ultradreta és una frivolitat que acabem pagant les societats democràtiques.

El model multicultural ha fracassat perquè ha confós la tolerància amb el relativisme moral. No tot és acceptable sota el paraigua de la cultura. No permetem el matrimoni infantil, per tant, no hauríem de permetre símbols que anul·len la personalitat jurídica i social de la dona.

Vivim en una excepció històrica. La societat laica occidental, tal com la coneixem, amb prou feines té unes dècades de consolidació. Som una anomalia en un món on la religió sol ser l’eix vertebrador. El nostre sistema té com a centre el Dret i l’individu; el dret religiós té com a centre el dogma.

Quan aquests dos mons col·lisionen —ja sigui amb els testimonis de Jehovà i les transfusions de sang, els evangelistes que veten la biologia a les escoles, o l’ús del burca—, el veredicte ha de ser clar: en un estat de dret, el dret ha de predominar sobre la religió. No podem permetre “tractes especials” que vulneren el pacte d’igualtat.

Al nostre país el fet de ser un Estat aconfessional encara ens genera més contradiccions a l’hora de posar límits a les religions. Mentre que la laïcitat busca la invisibilitat de la religió en l’esfera pública de l’Estat -com es el cas de França-, l’aconfessionalitat admet que la religió existeix i opta per col·laborar amb ella sense adoptar-ne cap com pròpia, i al final s’acaba essent permissiu amb la seva presencia a l’esfera pública.

Ser occidental no és una qüestió d’etnia, sinó d’adhesió a un conjunt de valors: igualtat home-dona, laïcisme i primacia de la llei. Qui decideix viure en aquesta societat ha d’acceptar que el pacte d’igualtat és innegociable.

Si no som capaços de defensar la nostra identitat jurídica davant de sistemes teocràtics, acabarem desmantellant els drets que tant han costat de conquerir. La defensa del nostre sistema no és racisme; és la garantia que ningú, sota cap concepte o religió, visqui com un ciutadà de segona.