9 C
Pals
Dimecres, 24 desembre 2025
- Publicitat -

Platja d’Aro rebutja ampliar la marina de Port d’Aro i SOS Costa Brava demana convertir la zona en parc natural

L’Ajuntament de Platja d’Aro ha tombat per unanimitat el projecte per ampliar la marina de Port d’Aro, que preveia la construcció de centenars d’habitatges, un hotel i un centre de convencions. La proposta urbanística també contemplava obrir un nou canal navegable. El rebuig es fonamenta en l’incompliment de la normativa vigent, segons ha explicat el consistori.

L’entitat SOS Costa Brava celebra la decisió i reclama que l’espai es transformi en un gran parc natural públic. La federació defensa que el sector, situat a tocar de la desembocadura del riu Ridaura, té un alt valor ambiental, amb pinedes mediterrànies, hàbitats protegits i funcions essencials per a l’avifauna i l’aqüífer. A més, alerta que es tracta de terrenys inundables segons l’Agència Catalana de l’Aigua.

El projecte rebutjat ja havia estat declarat nul de ple dret pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i segons l’entitat ecologista, reincidia en un model urbanístic especulatiu, contrari als reptes ambientals actuals. El document, segons el consistori, incloïa més habitatges dels permesos, utilitzava criteris normatius derogats i contravenia el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner.

SOS Costa Brava i l’entitat Sterna havien presentat al·legacions contràries al projecte, alertant de deficiències com la fragmentació il·legal, la manca d’estudis ambientals, el risc de salinització de l’aqüífer i l’afectació a hàbitats protegits. També hi havia informes desfavorables del Ministeri per a la Transició Ecològica.

La federació reclama ara l’adquisició pública dels terrenys per garantir-ne la preservació ambiental. A més, proposa que l’espai sigui la primera compra del Conservatori del Litoral, per la seva importància ecològica i estratègica.

Les exportacions de les càrnies gironines disminueixen a l’octubre a causa dels aranzels de la Xina

indústria càrnia, assegurança, incendis, cambres frigorífiques, panells sandvitx, pòlisses, franquícia, prevenció d’incendis, empreses alimentàries, naus industrials
indústria càrnia, assegurança, incendis, cambres frigorífiques, panells sandvitx, pòlisses, franquícia, prevenció d’incendis, empreses alimentàries, naus industrials

Les càrnies gironines han exportat un 12% menys aquest octubre, com a conseqüència directa dels aranzels temporals que la Xina ha imposat al porc. Aquest nou impost, que inicialment era del 20% i ara ha baixat al 10%, afecta especialment el clúster carni de Girona, centrat en aquest producte.

Les vendes de carn han passat de prop de 200 milions d’euros a uns 170 milions, i això ha tingut un impacte clar en el conjunt del sector agroalimentari, que només creix un 1,4% respecte al setembre.

Les exportacions gironines, en general, s’han alentit aquest octubre i tan sols han crescut un 0,3%, arribant als 790 milions d’euros. La Xina, un mercat clau per a les càrnies, ha comprat un 32% menys de productes gironins en comparació amb l’octubre del 2024. El descens ha estat de 34 a 23 milions d’euros.

Aquesta frenada s’estén també a sectors com el químic, amb una baixada de l’1%, i la maquinària, amb una caiguda de dos milions respecte a l’any passat. En canvi, el sector farmacèutic ofereix un contrapunt positiu, amb un increment de vendes que ha passat de 45 a 57 milions.

Malgrat aquest octubre fluix, el balanç anual és positiu. Entre gener i octubre, les empreses gironines han venut un 2,6% més a l’estranger, amb un total que ja frega els 7.200 milions d’euros.

Palafrugell celebrarà les campanades de Cap d’Any amb música i festa a la plaça de l’Església

Palafrugell tornarà a omplir la plaça de l’Església per donar la benvinguda al nou any. La nit del 31 de desembre, a partir de dos quarts de dotze, s’hi celebraran les campanades de Cap d’Any i una sessió musical amb el discjòquei Marc Dunjó. L’Ajuntament organitza aquest acte, que dona el tret de sortida a les celebracions del primer dia de l’any.

L’endemà, 1 de gener a les 7 del matí, tindrà lloc una de les cites més tradicionals: la benvinguda al primer sol de l’any al Far de Sant Sebastià. L’acte, impulsat per l’Associació Cultural i Sardanista de Palafrugell, inclourà una audició de sardanes amb la Cobla Baix Empordà i una xocolatada popular. Per reduir residus, es recomana portar tassa pròpia, tot i que es podrà llogar-ne una per 5 euros en efectiu. L’Hotel El Far col·labora cedint l’espai i elaborant la xocolata.

La jornada continuarà al migdia a la platja de Llafranc, amb la Primera nedada de l’any solidària. L’activitat busca combinar esport i solidaritat, ja que els fons recaptats es destinaran a projectes de suport a persones amb càncer gestionats per la Fundació Oncolliga Girona.

Amb aquests tres actes, Palafrugell proposa un inici d’any festiu, arrelat a la tradició i amb un fort component solidari.

El vent permet disputar totes les proves de la tercera jornada de la Christmas Race a Palamós

default

El vent de llevant ha tornat aquest diumenge a la badia de Palamós, permetent la celebració completa de la tercera jornada de la 49 Christmas Race. Amb ratxes d’entre 10 i 15 nusos, els organitzadors han pogut disputar quatre proves per a les classes 420, ILCA 6, ILCA 4 i Europe, i cinc en la classe 29er.

Després d’una arrencada marcada per la falta de vent, la jornada d’ahir ha redefinit la classificació. Cinc tripulacions lideren ara les diferents categories, quatre d’elles espanyoles i una dels Estats Units. En la classe ILCA 6, destaca el català Ricard Garriga del Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols. En ILCA 4 domina Marc Abara del Club Nàutic d’Arenys de Mar. En la categoria Europe, el primer lloc és per a Ramon Figueras del Club Nàutic Costa Brava-Vela Palamós. En 420 lideren els balears Asier Jáudenes i Diego Coronado. I en 29er, encapçalen la classificació els estatunidencs Braden Ozarski i Bennet Simpson.

La regata de Palamós dona el tret de sortida al circuit europeu 2026 de la classe 29er. A més, la prova en la categoria Europe és puntuable per al rànquing estatal, fet que incrementa la seva rellevància esportiva.

Un altre element destacat és el compromís ambiental de la competició. Des de fa tres edicions, la Christmas Race és una Clean Regatta, reconeguda per l’associació internacional Sailors for the Sea. Entre les mesures aplicades hi ha la supressió dels plàstics d’un sol ús, la distribució d’ampolles reutilitzables i l’instal·lació de fonts d’aigua per als participants.

La jornada final, prevista per aquest dilluns, preveu condicions de pluja i vent, fet que manté totes les classificacions obertes i deixa en suspens els campions de la 49 edició.

Primera Llista – 20 desembre 2025

Segona jornada de la 49a Palamós Christmas Race cancel·lada per la falta de vent

La segona jornada de la 49a Palamós Christmas Race s’ha donat per finalitzada aquest dissabte a les 14:30 hores, sense que les embarcacions hagin pogut sortir del port a causa de la total absència de vent. El vent va arribar a tot just un nus d’intensitat al llarg de tota la jornada, la qual cosa va obligar els comitès de regata a cancel·lar la competició.

Els regatistes van començar el dia amb boira i núvols baixos a la badia de Palamós, que van dificultar la formació d’una brisa tèrmica suficient per a poder disputar les proves. Malgrat que la temperatura era agradable, de 12 graus, les condicions meteorològiques no van millorar, i el vent no va superar els mínims requerits per iniciar la competició.

Els comitès de regata van sortir a alta mar a les 10 del matí i van esperar més de quatre hores per veure si les condicions canviaven, però finalment, a les 14:40 hores, es va decidir donar per finalitzada la jornada. Tot queda a l’espera de les pròximes dues jornades, amb les últimes proves programades per aquest diumenge, quan les previsions meteorològiques indiquen un canvi radical amb vent del sud-oest de 15 a 20 nusos d’intensitat.

Enric Agud, meteoròleg de la regata, ha explicat que el canvi serà notable a partir de mitjan matí de diumenge, i ha afirmat que les condicions seran més favorables per poder disputar fins a tres proves per classe.