Francys Rondon ha guanyat aquest cap de setmana la primera Backyard Ultra Platja d’Aro. La corredora, juntament amb l’altra finalista, Esther Fernández, s’han disputat el campionat que finalment ha acabat guanyant l’atleta local. A més, Francys Rondon és la primera dona que guanya en la categoria absoluta d’aquesta prova.
La corredora ha aconseguit completar 43 voltes en un circuit de 6,706 quilòmetres, la distància habitual de les Backyard Ultra. Això suma un total de 288,34 quilòmetres. Així, l’atleta local ha superat el rècord català de voltes que, fins ara, tenia Esther Fernández amb 31 voltes.
La primera Backyard Ultra Platja d’Aro, a part de tenir el primer duel femení per guanyar la prova, ha comptat amb 201 corredors. Va ser en acabar la volta 33 quan va abandonar el darrer home, llavors el duel entre aquestes dues dones va allargar-se deu voltes més. L’esforç de Francys Rondon i Esther Fernández ha servit per col·locar-se en tercera i quarta posició de la classificació general femenina a nivell espanyol.
Una Backyard Ultra és una cursa d’ultraresistència on els participants han de completar un circuit de 6,706 quilòmetres, la distància equivalent a 4,167 milles, cada hora en punt de forma ininterrompuda fins que només queda una persona en peu. Qui guanya ha de ser l’únic corredor capaç de completar una última volta en solitari.
Sant Feliu de Guíxols celebrarà del 25 al 27 de setembre la segona edició del festival de màgia Ganxó Màgic, una proposta impulsada i dirigida per l’il·lusionista guixolenc Marc Sàbat. El programa oferirà tres dies d’actuacions, tallers i activitats en diferents espais de la ciutat.
La programació començarà divendres 25 de setembre amb un espectacle de Marc Sàbat a l’Escola Baldiri Reixach. La jornada continuarà amb una actuació dins la ruta de restauradors al Bar Blau i un sopar temàtic al restaurant Casa Elisa. La nit acabarà amb una sessió de màgia per a públic adult al local Stay.
Dissabte concentrarà bona part de les activitats del festival, amb espectacles, tallers de màgia i actuacions en establiments de restauració. L’Escola de Música acollirà dues sessions formatives a càrrec de Quim Carpio, mentre que el Casino La Constància oferirà diverses funcions de Josep Vidal i Miquel Buj.
La programació també sortirà al carrer amb Álvaro Oreja, que presentarà L’orella màgica a la Rambla i a la plaça Salvador Espriu. Al llarg del dia, la ruta de restauradors passarà per dotze establiments de la ciutat i el programa es tancarà amb una nova sessió nocturna de màgia al Pícaro.
Diumenge 27 de setembre arribarà el final del festival amb noves actuacions als establiments participants. La jornada inclourà l’espectacle Milagro, de Mario López, a la Sala Las Vegas, i la proposta itinerant Gelicadabra, de Fèlix Brunet, pels carrers de Sant Feliu.
El cartell d’aquesta segona edició compta amb mags de diferents especialitats i trajectòries. Entre els participants hi ha Mario López, Josep Vidal, Fèlix Brunet, Miquel Buj, Álvaro Oreja, Quim Carpio, Mag Pau i el director artístic del festival, Marc Sàbat.
La proposta combina així les actuacions en equipaments i espais públics amb una ruta per bars i restaurants. L’objectiu és portar la màgia a diferents punts de Sant Feliu de Guíxols i mantenir activitat durant tot el cap de setmana.
Les activitats començaran divendres al matí i s’allargaran fins diumenge al migdia, amb propostes per a diferents públics i formats. El festival també disposarà d’un punt informatiu a la Rambla durant el cap de setmana.
Mor Chad Gilbert, guitarrista i membre fundador de New Found Glory, als 45 anys
Chad Gilbert, guitarrista i membre fundador de New Found Glory, ha mort als 45 anys després de diversos anys lluitant contra el càncer. La banda i la seva esposa, Lisa Cimorelli, han confirmat la notícia aquest diumenge 20 de setembre. Segons el comunicat de la família, el músic ha mort mentre dormia i acompanyat dels seus éssers estimats.
Gilbert va explicar el 2021 que havia estat operat per extirpar un tumor cancerós al fetge. Des d’aleshores es va sotmetre a diversos tractaments i intervencions, entre les quals una cirurgia cerebral el 2023 en què li van extirpar tres tumors. El passat mes de març també havia fet públic que tornava a lluitar contra un càncer cerebral. La seva família ha explicat que va morir tranquil·lament, amb la seva dona i la seva mare al costat.
Nascut a Florida el 1981, Gilbert va formar New Found Glory el 1997 juntament amb Jordan Pundik, Ian Grushka i Cyrus Bolooki. El grup es convertiria en una de les bandes fonamentals del pop punk de finals dels noranta i principis dels 2000, especialment amb discos com «Sticks and Stones» i «Catalyst», que van contribuir a definir el so d’una generació juntament amb bandes com Blink-182 i Green Day. Gilbert va participar en més d’una dotzena d’àlbums i en nombroses gires arreu del món.
Més enllà de New Found Glory, Gilbert també va ser vocalista de la banda de hardcore Shai Hulud en diferents etapes de la seva trajectòria i va impulsar el projecte What’s Eating Gilbert. Els seus companys de New Found Glory han volgut destacar la seva aportació al grup: la seva manera de tocar la guitarra, les seves composicions, el seu sentit de l’humor i la seva determinació van contribuir a construir la identitat de la banda durant gairebé tres dècades. «La seva influència sempre formarà part de New Found Glory i el seu esperit estarà present en cada escenari que trepitgem i en cada nota que toquem», han assegurat.
Bon dia, estimats oients de Ràdio Capital. Avui el meu comentari és una recomanació, eh, que té a veure amb el món de les revistes locals. Eh, aquest petit tresor que, que tenim, eh, a casa nostra i a tots els Països Catalans, que és que, eh, hi ha una gran tradició de, de revista local, de petit paper. De vegades és un simple full volant, un díptic Etcètera. Però són publicacions, eh, fetes, eh, amb molta cura i que, eh, recullen la història i les històries de, de, de llocs molt petits, eh, però la recullen de ben a prop.
És a dir, eh, el fet de fer una publicació local és una manera d’estar, mm, molt a prop, molt arran de la veritat del lloc, de les persones que hi viuen, les que hi van viure, l’arquitectura, el paisatge, la gastronomia, etcètera. Eh, teniu un arxiu digital, que és l’arxiu de premsa comarcal, que de seguida que entreu a Internet el veureu. Eh, és una mica abassegador perquè hi trobareu de tot i més, eh, però paga molt la pena. Això sí, heu de tenir temps. Anar espiolant, anar veient aquesta revista, l’altra, aquell fulletó, aquest poble, aquest barri, aquella raconada. De vegades són agrupacions culturals. Eh, en fi, tot un tresor us deia al principi que paga la pena, eh, fullejar. I en aquest sentit us en volia recomanar una de revista, eh, que l’any que som, eh, ja té trenta anys, que és la revista, eh, la Llera del Ter. La Llera del Ter és un petit, eh, eh, com ho diríem? Una petita joia. Jo us la recomano que la busqueu en paper.
La trobareu gratuïta, doncs, a molts establiments d’aquests dotze pobles de la Llera del Ter. Per entendre’ns, eh, ells es fan dir, això és, és… A mi m’agrada, es fan dir els pobles empordanesos del Gironès o els pobles de l’Empordà del Gironès. Ja sabeu, eh, Celrà, Bordils, Flaçà, Sant Jordi, etcètera. Són una dotzena de pobles agrupats sota aquest paraiga de, eh, la Llera del Ter, mm, i que té forma de revista. Eh, la revista té, té un aparell gràfic espectacular. Hi ha una trentena llarga de col·laboradors. Hi trobareu entrevistes, hi trobareu reculls històrics.
Eh, de vegades hi ha petites investigacions, hi ha monogràfics, eh, sobre artistes, sobre receptes, sobre una mica de tot. Una mica es, es tracta de, mm, encapsular tot aquest cosmos d’aquests pobles que viuen entre el Ter i les Gavarres. I la manera d’abordar-ho, ja us ho dic, és, és des d’una sensibilitat i des d’una, una estima per tot allò que toquen, que és, eh, encomiable. En cas que no la trobeu en paper, la Llera del Ter, eh, si entreu a Internet, una vegada més, us podreu descarregar tots els PDFs, eh, d’aquests trenta anys de publicació. Va parar res, va parar quatre o cinc anys l’any 2011, però vull dir, hi ha una continuïtat i hi ha una quantitat de coses recollides que paga molt la pena i que ajuden a entendre aquest petit, mm, com ho diríem, aquesta petita zona, eh, que ni carn ni peix, perquè no se sap si és Gironès, si és Empordà Mmm, etcètera, eh, però que precisament aquesta és la seva gràcia. I quan entres o hi entres a través de la revista La Llera del Ter, te n’adones que, com a tot arreu, hi ha un pòsit, no? Cultural, històric, eh, i social espectacular. Vinga, va, que passeu un bon dia. Gràcies.
El Festival·B tanca la 12a edició amb més de 35.000 assistents al Parc del Fòrum
El Festival·B ha tancat la seva 12a edició després de tres jornades al Parc del Fòrum de Barcelona amb més de 35.000 assistents. El festival ha tornat a posar el focus en les noves escenes musicals amb un cartell de més de 40 artistes repartits en quatre escenaris i una programació que ha combinat pop, indie, guitarres, música urbana i electrònica.
El cartell ha reunit alguns dels noms més representatius del moment, com Guitarricadelafuente, Rusowsky, Yung Beef, Mushka, La Plazuela, Maria Arnal, Natalia Lacunza, Akriila, MVRK, Juicy Bae, C. Marí, Pablopablo, Cupido, Jimena Amarillo, Biznaga, Sanguijuelas del Guadiana o Ángeles Toledano. Una selecció que ha tornat a convertir el Festival·B en una fotografia de les diferents escenes que estan marcant el present musical.
La jornada inaugural, el dijous 17 de setembre, va combinar l’escena urbana amb l’avant-pop i les guitarres, amb actuacions de L0rna, C. Marí, Las Petunias, Mala Gestión o Jimena Amarillo, entre altres. Divendres, alguns dels moments més destacats van arribar amb L0rna, que va protagonitzar un dels concerts més multitudinaris de la jornada, i Mushka, que va presentar un espectacle produït especialment per al Festival·B. La jornada també va comptar amb Yung Beef, un dels noms de referència del trap, així com amb els directes de Leïti, ultralone, 8belial, Xiyo y Fernandezz i Stereo Madness, entre altres propostes.
El dissabte va posar el punt final a l’edició amb una jornada marcada per alguns dels concerts més multitudinaris. Rusowsky hi va oferir l’últim concert de la gira DAISY a Espanya, mentre que Guitarricadelafuente hi va presentar el directe Spanish Leather. Maria Arnal, Pablopablo, Cupido, Ángeles Toledano, La Plazuela i Sanguijuelas del Guadiana també van formar part de la programació de l’última jornada.
La programació de RA·B ha ampliat aquesta mirada cap a les noves corrents de la música de club, amb sons vinculats al postclub, el bass, els ritmes africans, el dancehall, el reggaeton, el hard groove, l’UK garage, el techno i l’electrònica experimental.
El públic jove continua sent un dels principals pilars del festival. Al voltant del 85% dels assistents són de Barcelona, una comunitat que s’ha anat consolidant durant les 12 edicions i que reforça el vincle del Festival·B amb la ciutat. Amb aquesta nova edició, el festival tanca una nova etapa mantenint la seva aposta per detectar els sons del present i donar espai als artistes i projectes que poden marcar la música dels propers anys.
