/
RSS Feed
L’artista i ceramista Carles Sala dona 108 peces al Terracotta Museu
Imatge destacada d’Anna Pascual.
Carles Sala, ceramista de la Bisbal d’Empordà, ha fet una donació de 108 peces al Terracotta Museu. Aquest conjunt inclou 73 obres pròpies i 35 peces creades amb el pintor Modest Cuixart, fruit de la col·laboració que van mantenir a mitjan anys vuitanta. L’acte de donació es farà aquest dissabte 7 de febrer a les 12 del migdia, coincidint amb la presentació del llibre Carles Sala, d’oller a artista de la ceràmica, escrit per Vicenç Rosich, bon amic de l’artista i impulsor d’aquest testimoni vital i creatiu.
Durant la jornada també s’inaugurarà l’exposició Carles Sala: obra recent, ubicada a l’Espai El Forn del museu. L’artista oferirà una visita comentada a la mostra, que permetrà entendre de prop el moment creatiu actual d’un ceramista que es manté plenament actiu.
L’exposició es podrà visitar fins al 30 de setembre del 2026. Reuneix peces recents que reflecteixen l’evolució constant de Sala, tant en la recerca formal com en l’experimentació amb colors i tècniques. L’artista ha estat una figura clau en la transformació de la ceràmica bisbalenca cap a una ceràmica d’autor.
El llibre, escrit per Vicenç Rosich, repassa la vida i trajectòria de Sala, des dels seus inicis fins a l’actualitat. Hi destaquen els seus viatges per França, el Japó, Cuba i l’Àfrica, on va aprendre dels mestres i va ensenyar a futurs ceramistes. Rosich, mort recentment, va presidir diversos col·legis professionals en l’àmbit assegurador, però va mantenir sempre una relació personal molt propera amb Carles Sala.
No mirem
/
RSS Feed
Benvolguts oients de Ràdio Capital, segur que els passa també a vostès: la gent ens veu, però no ens mira. No ens veu la caixera del súper quan ens passa els productes i ens cobra, no ens veu la cambrera o el cambrer d’aquell bar on no havíem anat mai i on hem entrat a fer una aigua o un cafè, no ens mira molta de la gent que ens atén. Naturalment hi ha tantes excepcions com em diguin. I per descomptat també, nosaltres fem tot sovint el mateix. I si ho volen, ho diré al revés: mirem, però tampoc no veiem. No és qui ens atén, sinó el que comprem o el que prenem el que ens interessa. Ben mirat tots tenim els nostres problemes, per què ens haurien o els hauríem de mirar?
Res a veure, en tot cas, amb el que devia passarabans que tothom tingués cotxe, abans, sobretot,d’aquest món virtual que substitueix cada cop més el que hem convingut a dir que és el món real. Va haver-hi un temps que tothom tenia un nom, un llocon era i on sabíem que el podíem trobar, una cara. Va haver-hi un temps que sabies qui et trobaries en un lloc abans d’anar-hi, que preguntaves per ell o per ella quan hi anaves i resultava que no hi era. Res a veure amb el que passa avui, molta gent amb qui parlem és gent sense nom, sense història, sense cara. Gent perfectament substituïble per qualsevol altra. Si els canvien, tampoc no ens n’adonarem. No passa res. Tots tenim els nostres problemes.
En un món així s’entén que les coses que ens fan queixar i moure’ns siguin causes més o menys justes, que ens poden unir, però que a molts de nosaltres no ens afecten directament. Digueu-li Trump, digueu-li Palestina, digueu-li habitatge. A part de queixar-nos-en amb tota la raó del món, tampoc no sabem què més hi podem fer. Queixar-nos-en, manifestar-nos i tot seguit, tornar al nostre dia a dia de trens que no funcionen, d’autopistes i ciutats atapeïdes, de gent que veiem o que ens veu, però que no mirem o que no ens mira. Gent que ho desconeix tot de qualsevol de nosaltres i de qui també cadascun de nosaltres continuarem desconeixent-ho tot. Recullo els productes del súper un cop he pagat. Bon dia o, com diuen ara, bones, o fins i tot, cada cop més silenci, però mai, mai, mai, quasi ni de casualitat, una mirada o un moltes gràcies. Cadascú reclòs en els seus problemes i en el seu món. La vida moderna que avança.
Creix un 13% l’ús de les vies verdes a les comarques gironines
L’ús de les vies verdes de les comarques de Girona ha crescut prop d’un 13% el 2025, arribant a més d’un milió d’usos en total. Aquesta xifra confirma una consolidació d’aquestes rutes com a espais de mobilitat quotidiana, d’oci i de turisme, segons el Consorci de les Vies Verdes de la Diputació de Girona.
L’increment es concentra sobretot a les rutes urbanes o properes a ciutats, fet que demostra una tendència creixent cap als usos de proximitat. Més de 700.000 cops es van fer servir aquestes vies per anar caminant, mentre que la resta es va fer amb bicicleta. El Consorci destaca que caminar s’ha convertit en un hàbit consolidat, amb una presència notable al llarg de tota la setmana.
Les rutes amb més afluència van ser el Carrilet II Nord, que es consolida com el principal eix ciclista de la xarxa, seguit per la Ruta del Tren Petit i la Ruta del Ferro i del Carbó. A les primeres predominen els vianants, mentre que a les altres el repartiment entre caminants i ciclistes és més equilibrat.
Pel que fa a la bicicleta, la majoria d’usuaris es concentren durant el cap de setmana i als mesos d’estiu, coincidint amb bones condicions meteorològiques i més activitat turística. Els mesos amb més usos van ser l’agost, el juliol i el setembre, mentre que els més baixos van ser al gener i febrer. Una dinàmica similar es repeteix entre els qui caminen, tot i que el seu ús es reparteix més de manera regular durant l’any.
Com a novetat, aquest 2025 s’han incorporat nous comptadors automàtics a la xarxa. Estan ubicats a la via verda del Carrilet, a la nova via temàtica de l’Alt Ter i a les rutes del Tren Pinxo i del Camí Ral. Aquests aparells han registrat prop de 175.000 usos des de la seva instal·lació.
El Consorci remarca que les dades confirmen l’estabilitat del conjunt de la xarxa i l’augment dels desplaçaments a peu, en comparació amb el 2024, i considera aquestes vies un element clau per a la mobilitat activa i el cicloturisme.
L’exposició “Operació Aigua” arriba a Palafrugell per promoure un consum responsable
L’exposició itinerant “Operació Aigua” ha arribat aquest mes a Palafrugell, on es pot visitar fins al 26 de febrer a la plaça de l’Ermengarda. La mostra vol conscienciar la ciutadania sobre la necessitat de fer un ús responsable de l’aigua.
La iniciativa parteix de l’empresa Veolia, amb el suport de l’Ajuntament de Palafrugell. Està pensada per a públic familiar i escolar, amb continguts adaptats per facilitar la comprensió de grans i petits. L’acte d’inauguració ha comptat amb la presència de Xavier Rangel, regidor de Qualitat Urbana i Medi Ambient, i Albert Ruart, director de Veolia a Girona-Costa Brava.
La mostra aborda la situació actual i futura de la disponibilitat d’aigua, els usos i abusos que se’n fan i el seu impacte en el medi natural. Segons els promotors, aquestes accions tenen conseqüències greus i cal una gestió més eficient del recurs. Els responsables municipals han destacat el paper educatiu d’exposicions com aquesta per entendre que l’aigua és un recurs limitat i que cal compromís col·lectiu per preservar-la.
Albert Ruart ha recordat que més de 800 milions de persones no tenen accés a aigua potable i que un 80 % de les aigües residuals es llencen sense tractar, contaminant rius i mars. Ha afegit que qualsevol gest, per petit que sigui, contribueix a l’estalvi d’aigua i ha animat la ciutadania a visitar la mostra per reflexionar sobre els hàbits de consum.
L’exposició està dividida en quatre blocs temàtics: “Com contaminem l’aigua?”, “Com s’embruta l’aigua?”, “Aigua per a tothom?” i “Quanta aigua consumeixes?”. A través d’aquests espais, es vol fomentar una cultura de sostenibilitat i responsabilitat compartida.
Des que es va posar en marxa l’octubre del 2020, “Operació Aigua” ha passat per una setantena de municipis catalans, com Granollers, Sant Cugat, Sitges, Olot, Palamós, Roses, Sabadell o L’Escala. Ara és el torn de Palafrugell, on es mantindrà oberta durant tot el mes de febrer.
