Benvolguts oients de Ràdio Capital es parla molt de gestionar el bosc, però sobretot i, moltes vegades o quasi sempre, només se’n parla. No es va gaire més enllà. Com en tantes altres coses.
Sembla que aquest any tampoc no serà un gran any de bolets, però, si ho acaba essent o, si pel que sigui, van a les Gavarres o onsevulla que vagin a caçar-ne o a passejar pel bosc, fixin-se, si us plau, en quants boscos veuen que estan treballant o que són nets. I recordin que abans anar al bosc volia dir generalment anar al bosc, no només passar per un camí envoltat de bosc als dos costats, i , per tant, amb alzines, roures, pins, argelagues, bruc, estepes i totes les altres plantes que se’ls acudeixi.
Avui, molta gent parla de la necessitat de gestionar el bosc, perquè avui les coses ja no es fan ni es resolen ni s’aborden ni s’expliquen ni es netegen ni es treballen: en fem prou dient de tot que es gestionen. O que s’hauria de gestionar. Així, en impersonal, perquè nosaltres, per descomptat, no hi tenim mai res a veure.
Doncs bé. Ja em diran quants boscos troben nets o una mica treballats allà on sigui que vagin.
Explico això perquè ara fa quinze dies, una vintena llarga de persones vam anar un dematí a can Maruny de Sant Pol per saber i poder veure tot el que havien estat fent durant un parell d’anys llargs al Clos Maruny, un bosc situat entre Sant Pol i Santa Llúcia de l’Arboç, un dels llocs potser més mal coneguts de les Gavarres. Entre altres, havien organitzat l’acte el col·lectiu Eixarcolant,Sambucus i la Universitat de Barcelona, però la feina l’havia fet sobretot la Fundació Emys de Riudarenes, que depèn de la Xarxa de Conservació de la Natura de Catalunya. I tot això gràcies a la família Ullastres, propietaris del Clos Maruny i una de les poques famílies, juntament amb els propietaris actuals de can Pugnau de Santa Llúcia, que s’han esforçat perquè es treballi el bosc d’aquesta banda de les Gavarres.
El cas és que, durant un parell d’anys, a can Maruny de Sant Pol s’han esforçat a mantenir un bon hàbitat a la catorzena llarga d’hectàrees de l’alzinar del Clos Maruny. S’hi ha explorat l’aprofitament de l’arboç com a fruit forestal d’interès culinari. A 13 parcel·les d’altres punts de Catalunya s’han explorat les possibilitats d’aprofitar l’aranyó, la pinya verda, l’aglà o la gavarrera. Al Clos Maruny, l’arboç. I, si bé també és cert que les pluges d’aquest any hi han ajudat, el canvi entre aquesta tardor i la tardor passada ha estat espectacular. Als arboços hi havia moltes i moltes cireres.
Però encara va ser més espectacular poder caminar tranquil·lament, com aquell que fa un passeig, per entre els roures, alzines, pins, brucs i naturalment arboços. No. No veuran gaires boscos així a les Gavarres. Perquè, si no aconseguim que sigui unamica rendibles treballar-hi, els boscos continuaran estant massa bruts i, amb mala sort,acabaran essent una ruïna de fusta cremada. Tal com han fet al Clos Maruny, doncs, hauríem de començar a posar el fil a l’agulla.O, si ho volen, anar més enllà de dir que convé que els boscos es gestionin.
