2011: Calonge inaugura la nova comissaria de la Policia Local

El 16 de desembre de 2011, Calonge va inaugurar la nova comissaria de la Policia Local, situada a la plaça de la Concòrdia, just davant de l’Ajuntament. L’equipament es va instal·lar a l’antiga caserna dels Bombers de la Generalitat, un edifici que feia vuit anys que estava desocupat. La inauguració va comptar amb la presència del conseller d’Interior de la Generalitat, Felip Puig, i de l’alcalde de Calonge, Jordi Soler.

Fins aleshores, els agents de la Policia Local treballaven en unes dependències situades dins de l’edifici de l’Ajuntament. L’espai disponible era limitat i el trasllat havia de permetre disposar d’unes instal·lacions específiques per a l’activitat policial, amb una separació entre les zones d’atenció als ciutadans i les dependències internes del cos.

L’edifici escollit per a la nova seu tenia una història vinculada als serveis d’emergència del municipi. Durant anys havia acollit el parc dels Bombers de Calonge, fins que el 2003 es va inaugurar una nova caserna a la zona del Parc d’Activitats Econòmiques. Des d’aquell moment, l’antic edifici havia quedat buit, malgrat trobar-se en una ubicació cèntrica, a tocar de la casa de la vila.

El projecte de transformació es va impulsar el 2010, quan l’Ajuntament va decidir rehabilitar l’antiga caserna per convertir-la en la nova seu policial. Les obres van començar aquell mateix any i es van allargar aproximadament dotze mesos. L’actuació va permetre adaptar l’immoble a les necessitats de la Policia Local sense haver de construir un edifici nou.

La comissaria disposava de 303 metres quadrats construïts, distribuïts en dues plantes. La planta baixa, de 165 metres quadrats, concentrava les dependències d’atenció al públic, mentre que la primera planta, de gairebé 139 metres quadrats, estava destinada als serveis interns i als despatxos dels responsables policials. L’equipament comptava també amb uns 300 metres quadrats addicionals per a aparcament i dipòsit de vehicles.

La nova distribució permetia organitzar el funcionament de la comissaria en espais diferenciats. Els ciutadans podien ser atesos a la planta baixa, mentre que les tasques internes es desenvolupaven al pis superior. El trasllat es feia sense abandonar el centre de Calonge: la nova comissaria estava situada a només 25 metres de les antigues dependències policials.

A l’octubre del 2011, les obres ja es trobaven en la fase final. L’alcalde Jordi Soler i els responsables tècnics van visitar l’edifici per comprovar els últims detalls abans de l’obertura. Inicialment es preveia que el trasllat es pogués fer durant el novembre, però la inauguració oficial es va acabar fixant per al divendres 16 de desembre.

Aquell dia, a les dotze del migdia, es va celebrar l’acte inaugural amb la presència del conseller d’Interior, Felip Puig. En aquell moment, la Policia Local de Calonge estava integrada per 24 agents. Durant la seva intervenció, Jordi Soler va destacar l’esforç que havia representat la rehabilitació i va demanar als policies que el corresponguessin amb professionalitat i dedicació. Per la seva banda, Puig va remarcar la importància de les policies locals en la seguretat del territori.

La jornada també va servir per anunciar un relleu en la direcció del cos. A partir del 2012, el sergent Carles Rosselló havia d’assumir el càrrec de cap de la Policia Local de Calonge, en substitució del sotsinspector Lluís Garcia, que passaria a exercir funcions de responsabilitat superior en la coordinació de la seguretat municipal.

La inauguració va coincidir amb la celebració de la festivitat patronal de la Policia Local. Durant l’acte es van lliurar diferents distincions a agents del cos per actuacions destacades. Entre els reconeixements hi havia una intervenció policial que, uns mesos abans, havia permès salvar la vida d’un home a Sant Antoni de Calonge.

Els fets havien passat el 9 d’agost de 2011, quan la Policia Local va rebre un avís a les 16.10 hores per una possible aturada cardiorespiratòria en un domicili de Sant Antoni. La víctima era un home de 57 anys que estiuejava al municipi. El primer a arribar-hi va ser l’agent de barri, que va iniciar les maniobres de reanimació. Poc després, una patrulla policial es va presentar al domicili amb un dels desfibril·ladors portàtils que Dipsalut havia cedit al municipi, acompanyada d’un metge de l’ambulatori.

Els agents van aplicar el desfibril·lador, que va efectuar dues descàrregues elèctriques. Quan va arribar el Sistema d’Emergències Mèdiques, es va practicar una tercera descàrrega i es va aconseguir recuperar el pacient, que posteriorment va ser traslladat a l’Hospital Josep Trueta de Girona. Va ser la primera vida salvada gràcies als desfibril·ladors distribuïts per Dipsalut a les comarques gironines. Aquella intervenció va ser una de les actuacions reconegudes durant la inauguració de la nova comissaria de Calonge.

Bibliografia

2010: La gran nevada del 8 de març a Calonge i Sant Antoni

El dilluns 8 de març de 2010, una nevada excepcional va cobrir de blanc Calonge, Sant Antoni i bona part del Baix Empordà. La neu va arribar fins a les platges, va provocar importants desperfectes als boscos i va deixar nombroses poblacions gironines sense subministrament elèctric. A Calonge, els efectes del temporal es van allargar durant setmanes i, en alguns punts del municipi, durant anys.

La nevada va ser conseqüència de l’arribada d’una massa d’aire molt fred, combinada amb una depressió mediterrània que aportava humitat. Durant el 8 de març, les precipitacions es van intensificar i van arribar fins al nivell del mar. La neu, especialment humida i pesada, es va combinar amb fortes ventades i va provocar la caiguda de nombrosos arbres, branques i línies elèctriques. El temporal també va anar acompanyat de tempestes amb activitat elèctrica, un fenomen poc habitual en episodis de neu.

A Calonge, les acumulacions van ser especialment importants a les zones més elevades. A Mas Pallí, un observador meteorològic local va registrar gruixos d’entre 45 i 50 centímetres. En alguns punts, el vent va formar acumulacions de més d’un metre. L’observador comparava l’episodi amb les grans nevades de 1947 i 1962, dues de les que perduraven en la memòria dels veïns.

Més enllà de les imatges de carrers i paisatges nevats, el temporal va tenir conseqüències importants en la vida quotidiana. La caiguda d’arbres i els desperfectes a la xarxa elèctrica van provocar talls de subministrament que es van prolongar durant dies en diverses poblacions del Baix Empordà. A Calonge, alguns veïns van arribar a passar quatre dies sense electricitat, com recordaria anys després Antoni Illa, de l’Ateneu Popular de Calonge. Les dificultats de mobilitat i els problemes en els serveis bàsics es van repetir en nombrosos municipis de les comarques gironines.

Una de les conseqüències més importants a Calonge va ser la destrossa forestal. La neu acumulada sobre els arbres, combinada amb el vent, va trencar branques i troncs i va deixar nombrosos exemplars caiguts. Les Gavarres van ser una de les zones més castigades pel temporal, en un municipi amb 37 urbanitzacions, moltes de les quals situades en entorns boscosos.

Un mes després de la nevada, els treballs de retirada de restes vegetals encara continuaven. A principis d’abril, l’Ajuntament de Calonge ja havia acumulat 1.000 metres cúbics de branques i troncs en un solar del polígon industrial. Les brigades recollien les restes dels carrers i dels habitatges, després que els propietaris les haguessin deixat a l’exterior. L’empresa Forestal Soliva havia estat contactada per tractar aquest material i aprofitar-lo per produir energia a partir de biomassa.

La regidora de Medi Ambient, Maite Pellicer, advertia aleshores que encara no s’havia recollit ni la meitat del material acumulat. Als boscos quedaven nombrosos arbres caiguts i només s’havien pogut retirar els que dificultaven el pas per algunes pistes. La preocupació principal era el risc que tota aquella vegetació seca podia representar amb l’arribada de l’estiu i de la temporada d’incendis forestals.

El temporal també va causar desperfectes al litoral. La forta llevantada que va acompanyar la nevada va provocar una esllavissada al camí de ronda entre Torre Valentina i Platja d’Aro, a l’altura de l’hotel Cap Roig. Les onades van erosionar el penya-segat i van malmetre el camí, cosa que va obligar a tancar-ne el pas. Durant els anys següents, alguns visitants van saltar les barreres de protecció per travessar el tram afectat, malgrat el perill de caigudes.

El camí de ronda no es va reobrir fins al 25 de juny de 2013, més de tres anys després del temporal. Les obres van permetre recuperar el pas per aquest tram de costa, tot i que la solució encara era provisional i quedava pendent completar-ne les proteccions.

Bibliografia

2009: L’any que Calonge va inaugurar el nou casal d’avis

L’11 de setembre de 2009, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, Calonge va inaugurar el nou casal d’avis. Unes 300 persones van assistir a l’acte d’obertura de l’equipament, situat al nucli històric de la població, que substituïa les antigues instal·lacions ubicades en un local de lloguer.

L’Ajuntament havia adquirit un local de gairebé 400 metres quadrats per acollir les activitats de la gent gran. Durant l’estiu del 2009 s’hi van fer obres de reforma i condicionament per adaptar-lo als nous usos. A finals d’agost, els treballs ja es trobaven en la fase final i l’alcalde, Jordi Soler, va visitar les instal·lacions abans de la seva obertura.

El nou casal disposava d’una gran sala polivalent destinada a activitats i reunions, una sala equipada amb ordinadors, una infermeria, dos despatxos, una sala de juntes, un magatzem i una cuina. També comptava amb quatre lavabos i un ascensor per facilitar l’accés a les diferents dependències.

La inauguració es va celebrar el divendres 11 de setembre amb un concert de música catalana interpretat per la soprano Mireia Dols, el tenor Xavier Martínez i el pianista Josep Alonso. L’acte va reunir usuaris del casal i veïns de Calonge, que van poder conèixer les noves instal·lacions.

Bibliografia

L’altra meitat de la història de l’art

Pilar Giró
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
L’altra meitat de la història de l’art
Loading
/

Durant segles, la història de l’art s’ha explicat amb una absència difícil de justificar: la de moltes dones que també en van ser protagonistes. No perquè els faltés talent, sinó perquè una cultura construïda sota l’hegemonia patriarcal va condicionar durant segles qui podia formar-se i, sobretot, qui mereixia passar a la història. El resultat és una història que hem après com si fos completa, quan en realitat només n’era una part.

Avui, recuperar aquestes trajectòries és una de les tasques a les quals cal afrontar des de la recerca i les institucions culturals. No es tracta de substituir uns noms per uns altres, ni de reivindicar les artistes únicament pel fet de ser dones. Es tracta de reconèixer-ne l’obra, estudiar-la amb rigor i situar-la en el lloc que li correspon, amb el propòsit de fer una història de l’art més justa i, sobretot, més completa.

Un bon exemple d’aquesta feina és l’exposició Concha Ibáñez. L’evocació del paisatge, que es pot visitar al Museu d’Art de Girona. La mostra, comissariada per Elina Norandi, ens permet redescobrir una artista amb una trajectòria sòlida i un llenguatge pictòric singular. Els seus paisatges, construïts des de la memòria dels llocs visitats, la síntesi formal i una particular sensibilitat cromàtica, mereixen ser observats i estudiats per la seva qualitat artística, més enllà de qualsevol consideració de gènere.

Però darrere d’una exposició com aquesta hi ha una feina que sovint és força invisible: anys de recerca, documentació, estudi i interpretació. La tasca d’Elina Norandi posa de manifest fins a quin punt la investigació és imprescindible per revisar els relats establerts. I també cal reconèixer el compromís institucional que ho fa possible, com en el cas de Carme Clusellas, qui des de la direcció del Museu d’Art de Girona fa temps que impulsa una línia de treball orientada a recuperar i donar visibilitat a les dones artistes. Una aposta que demostra que la programació museística pot contribuir activament a transformar el nostre coneixement del patrimoni.

Aquesta mateixa inquietud és a l’origen d’Art en Femení, el curs que impulsem des de l’Espai Carmen Thyssen i la UNED Sènior La Garrotxa. Després d’una primera part dedicada a les artistes des de l’antiguitat fins al segle XVIII, enguany continuem el recorregut pels segles XIX i XX. Aquesta segona edició és la continuació d’un projecte que vol revisar la història de l’art incorporant-hi trajectòries, obres i contextos que massa sovint han quedat al marge dels discursos habituals.

La resposta ha estat especialment significativa: prop de setanta participants, dels quals aproximadament el 85% són dones. Una dada que convida a reflexionar. Hi ha un interès evident per conèixer aquestes artistes, però també per comprendre per què moltes d’elles no formaven part de la història que vam estudiar. Les preguntes que apareixen a l’aula, les converses i la voluntat de continuar aprenent ens recorden que la cultura té una funció social que va molt més enllà de la transmissió de coneixements.

La formació cultural al llarg de la vida ofereix la possibilitat de revisar allò que crèiem saber, ampliar perspectives i construir una mirada més crítica sobre el nostre propi llegat. I aquesta és també una responsabilitat dels museus, les universitats i els equipaments culturals: donar resposta a les inquietuds d’una societat que demana relats més plurals i representatius.

No es tracta de relatar una història de l’art de les dones, sinó de construir una memòria plural. Mentre les absències continuïn condicionant allò que coneixem, caldrà investigar, exposar, explicar i ensenyar per superar les desigualtats que han determinat quines obres mereixien ser recordades.

Fer visibles les dones artistes no és canviar la història, és explicar-la millor.

Reviu el concert dels 25 anys de Ràdio Capital a Peratallada: mira’l íntegre en vídeo!

El passat 31 d’octubre, la plaça del Castell de Peratallada va acollir un dels actes principals del 25è aniversari de Ràdio Capital. Més d’un miler de persones van assistir al concert «25 anys de paisatge musical empordanès», un espectacle creat especialment per a l’ocasió que va reunir artistes de diferents generacions i estils musicals.

Ara pots recuperar el concert íntegre en vídeo, amb totes les actuacions musicals i les intervencions que van repassar els 25 anys d’història de Ràdio Capital.

Un concert amb alguns dels grans noms de la música empordanesa

La Black Music Big Band va ser el fil conductor de l’espectacle, amb la participació de Mazoni, Sanjosex, Di-versiones, Fetus, Jofre Bardagí, Neus Mar, Els Cremats, Cloè Riembau, Joan Rubau i la Cobla Bisbal Jove.

Al llarg de setze números musicals, els artistes van interpretar cançons com Fe dins la tristesa, Futur incert, La gavina, Un fil, La taverna del vell mercant o Goigs de Sant Martí, en una proposta que va combinar pop, rock, soul, jazz, havaneres i música d’arrel.

El concert va acabar amb una interpretació conjunta de País petit, de Lluís Llach, amb tots els artistes i músics participants damunt l’escenari.

Música i 25 anys d’història de Ràdio Capital

Presentat pel periodista Raül Muxach, l’espectacle també va incorporar intervencions dels professionals i col·laboradors de l’emissora, que van recordar els inicis de Ràdio Capital, la seva evolució i alguns dels programes que han format part de la seva història.

El concert va ser una producció de Ràdio Capital amb la Casa de la Música de les Comarques Gironines, que es va encarregar de la producció musical de l’espectacle.

Recupera també la galeria de fotografies del concert, amb imatges de Joel Codina.