23.1 C
Pals
Dissabte, 20 setembre 2025
- Publicitat -

RAYE portarà la seva gira mundial al Palau Sant Jordi de Barcelona el 13 de febrer de 2026

Per
Primera Fila
-
raye-portara-la-seva-gira-mundial-al-palau-sant-jordi-de-barcelona-el-13-de-febrer-de-2026
RAYE portarà la seva gira mundial al Palau Sant Jordi de Barcelona el 13 de febrer de 2026

La cantant britànica RAYE ha anunciat les dates del seu nou tour mundial, THIS TOUR MAY CONTAIN NEW MUSIC, que farà parada a Barcelona el 13 de febrer de 2026 al Palau Sant Jordi. Les entrades es posaran a la venda el dijous 25 de setembre a través de Live Nation. Les artistes Absolutely i Amma seran les encarregades d’obrir el concert.

La gira arrencarà el 22 de gener a Łódź (Polònia) i visitarà ciutats com Praga, Amberes, Oslo o Estocolm abans d’aterrar a Barcelona. Després, continuarà per França, el Regne Unit, Irlanda i finalment creuarà l’Atlàntic per actuar a Amèrica del Nord.

Paral·lelament, RAYE ha activat el pre-order del seu segon disc a la seva web oficial, disponible en edicions de doble vinil i CD, tot i que encara no se n’han revelat tots els detalls. El llançament sembla imminent.

Aquesta serà la primera gran gira pròpia de l’artista al nostre país, després d’haver actuat en festivals com el Mad Cool de Madrid i el Bilbao BBK Live.

La notícia coincideix amb l’estrena del seu nou senzill, “Where is My Husband?”, que veu la llum aquesta nit i que és el primer avançament del seu esperat segon disc. El seu debut, My 21st Century Blues, va arrasar als BRIT Awards 2024 amb sis guardons.

Durant l’últim any, RAYE ha col·laborat amb Mark Ronson a Suzanne i amb LISA i Doja Cat a Born Again, a més de signar temes per a bandes sonores com Grandma Calls the Boy Bad News i una versió de What a Difference a Day Makes. El seu últim llançament llarg és el directe Live at the Montreux Jazz Festival (2024).

L’entrada RAYE portarà la seva gira mundial al Palau Sant Jordi de Barcelona el 13 de febrer de 2026 ha aparegut primer a Primera Fila.

Salvar el català depèn de nosaltres

Per
Adrià Pujol Cruells
-
Adrià Pujol
L'escriptor empordanès Adrià Pujol
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Salvar el català depèn de nosaltres
Loading
/

Bon dia, estimats oients de Ràdio Capital, avui el meu comentari és un comentari recurrent, que no només faig jo, que el sentiu cada dia a ràdios televisions, és un tema que surt als diaris, etcètera que és l’estat en què es troba la nostra llengua, el català. És un peix que es mossega la cua cada dos per tres salten totes les alarmes dient que el català Se’ns desfà les mans, el català es perd, el català es mor…

Etcètera, i una vegada més ens diuen que és a nostres mans. Doncs bé, he vingut jo aquí a dir també, una vegada més, que sí, que és veritat que és a les nostres mans i a les de poca gent més, perquè políticament es poden fer decrets i lleis i blindatges que políticament es poden enderrocar de la mateixa manera que s’haurà d’arribar a aixecar.

Per tant, ei, una vegada més el català depèn de nosaltres depèn de nosaltres i dels fills, els nebots els cosins i de totes les famílies parleu català és així de senzill i a més a més per desfer un fals mite, allò del català no simpàtic, és a dir el com jo, eh? Que no surto del català. I això no em fa menys simpàtic.

Visc en una de les zones de Catalunya més castellanoparlants del país i jo vaig amb el meu català per davant I encara és el dia que m’haig de trobar algú que se m’emprenyi o, fins i tot, que no m’entengui. Per tant, ei, a fer servir el català i els empordanesos, que és una missió extra, que sempre tenim més feina perquè som empordanesos, és així.

A més a més, el que hem de fer és dir empordanismes paraules que, si no les diem nosaltres, aquestes sí que es perdran i no tornaran mai més. Vocabulari mariner, vocabulari de bosc, les coses, els objectes els oficis Etc. Els animals, les bèsties feu servir el català, va, vinga, bon dia.

Platja d’Aro consolida l’acompanyament a empreses i emprenedors amb el Coworking Aro Impulsa

Per
Maria Alsina
-
Reportatges
Reportatges
Platja d’Aro consolida l’acompanyament a empreses i emprenedors amb el Coworking Aro Impulsa
Loading
/

La comarca del Baix Empordà es caracteritza per tenir un teixit empresarial format, principalment per petites i mitjanes empreses. A més, compta amb propostes i projectes que impulsen emprenedors de la zona. Però tota aquesta feina necessita espais i zones on poder crear, treballar i millorar la proposta. Per això, l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró va impulsar la creació d’un espai de Coworking al municipi. 

“L’espai de Coworking va néixer el 2 de maig del 2019, justament un dia després del Dia del Treballador”, explica la regidora de Promoció Econòmica del municipi, Imma Gelabert. A més, en aquest espai s’hi concentra tota l’àrea de promoció econòmica i empresa del municipi. La voluntat des del primer moment va ser oferir un espai a empresaris i emprenedors per poder desenvolupar la seva feina.  

L’ús d’un espai al Coworking

A diferència d’altres espais, tant empreses com particulars poden fer ús dels espais del Coworking. “En aquest espai hi passen persones del municipi, però també visitants que estan de vacances i necessiten treballar”, explica Imma Gelabert. El que cal fer per poder fer ús de l’espai és enviar una sol·licitud per a poder fer una reserva. El Coworking disposa de diferents zones. Hi ha sales individuals per a aquelles persones que necessiten treballar soles o també grans espais per poder fer reunions empresarials.  

La reserva d’aquests espais, com dèiem, s’ha de fer a través d’una sol·licitud a l’àrea de promoció econòmica. Es fa una instància i es paga per l’espai que es necessita i la durada d’ús. Imma Gelabert explica que aquesta demanda s’ha d’equilibrar amb les reserves ja existents de l’espai. “A vegades ens veiem sobrepassats per la demanda que tenim i no podem oferir alguns espais que ens demanen”, admet la regidora.  

La feina creuada entre empresaris

Tot i que el Coworking compta amb espais individuals, el contacte entre empresaris és inevitable. I és que, tal com apunta Gelabert, en aquest espai diverses empreses han descobert productes que poden complementar la seva oferta i s’han aconseguit teixir llaços de col·laboració. “En definitiva, el Coworking acaba sent un punt de trobada per a les empreses”, admet Imma Gelabert. 

A més, el Coworking ha servit per veure créixer empreses al municipi. “Hi ha molts projectes que han nascut en aquest espai, però que ara han pogut crear el seu propi local”, reconeix la regidora. I és que poder iniciar-se al Coworking ha permès a diverses empreses i emprenedors poder estalviar prou capital per poder créixer. 

Però la feina de l’Ajuntament no és únicament oferir aquests espais. El Coworking permet assessorar a empreses i emprenedors en termes de promoció econòmica i creixement empresarial. Ho explica Imma Gelabert.  

Des del consistori, després de veure l’evolució que ha fet en els darrers 6 anys el Coworking, estan molt satisfets perquè la proposta està funcionant. De fet, s’està plantejant fer una remodelació del Coworking per poder oferir més espais. Imma Gelabert explica també que volen desenvolupar un espai similar a Castell d’Aro. 

Espai de Coworking Aro Impulsa
Espai de Coworking Aro Impulsa

Més de 2.000 nedadors participaran a la Travessia Radikal ocean52 aquest octubre a Calella i Llafranc

Per
Redacció
-
radikal swim
default

La Travessia Radikal ocean52 torna els dies 11 i 12 d’octubre a la Costa Brava amb més de 2.000 nedadors i nedadores. Les platges de Calella de Palafrugell i Llafranc acolliran un cap de setmana que combina esport, consciència ambiental i activitats familiars.

La cita, que arriba a la setzena edició, és una de les més destacades de la natació en aigües obertes a escala nacional i internacional. Enguany, hi participaran més de 200 nedadors de 42 nacionalitats, un 30% més que en l’edició anterior. Entre els inscrits hi ha esportistes d’elit com Sergio de Celis, Claudia Giralt, Ferran Julià i Álex Castejón.

L’esdeveniment incorpora una acció de neteja marina amb la tecnologia de l’empresa ONA Safe & Clean, gràcies a les donacions dels participants. Aquest projecte busca restaurar l’ecosistema aquàtic a la zona on es fa la competició i es repetirà en futures edicions amb noves aportacions.

La travessia ofereix tres recorreguts principals entre Calella i Llafranc: de 2 quilòmetres, 3 quilòmetres i mig i 7 quilòmetres, el dissabte 11. Diumenge 12 serà el torn de les proves infantils Radikal Kids, els relleus Radikal Relays, la Last Radikal Standing i altres activitats lúdiques per a totes les edats.

Amb més de 17.500 participants acumulats en quinze edicions, la travessia s’ha convertit en un referent de la natació en aigües obertes. La cobertura inclou emissió en directe per televisió i per internet, amb comentaris de figures com Jessica Vall, Guillem Pujol i Xavi Torres.

La seguretat dels nedadors està garantida amb més de 35 embarcacions, 40 caiacs, 12 socorristes aquàtics, motos de rescat i una carpa d’assistència. També hi haurà més de 30 Radikal Angels Swimmers, que nedaran per ajudar participants que ho necessitin.

L’organització corre a càrrec del Club de Natació Radikal Swim, amb el suport de l’empresa ocean52, que aposta per l’ús de materials reciclables i envasos sense plàstic. També hi col·laboren entitats locals, empreses privades i institucions públiques, com l’Ajuntament de Palafrugell, la Diputació de Girona, el Patronat Costa Brava i la Federació Catalana de Natació.

Les altres noticies de la setmana amb, Dani Cortés a DE CAP A CAP

Per
Joan Bosch
-

Hi han altres coses que també han estat noticia aquesta setmana a Girona.

Quins Pebrots! és un projecte agroalimentari creat per una família de Parlavà que té el pebrot com a protagonista

Per
Joan Bosch
-

 

Salses picants amb pebrot de Catalunya: una empresa de l’Empordà, referent de la cultura del xili.Una família de Parlavà va començar a fer experiments amb pebrots picants durant la pandèmia i ha aconseguit professionalitzar-se. Durant la pandèmia van començar a fer experiments amb pebrots picants i ara s’han convertit en un referent en aquesta matèria. Ells mateixos es defineixen com un parc temàtic dels xilis catalans.

El fundador de l’empresa, Ferran Gispert, explica que la idea neix de la voluntat de crear una “cultura del picant de casa nostra”.

Això és el que va motivar en Ferran i la seva família a engegar el projecte Quins Pebrots!. Van començar plantant quatre espècies de pebrots picants i, només tres anys després, darrere de les mates de l’hort s’hi amaguen fins a 50 varietats diferents procedents d’arreu del món: Quan n’hi ha un que ens interessa per forma o color, el comprem i el fem venir cap aquí. El que va començar com un joc ràpidament es va professionalitzar en veure la gran comunitat de seguidors que generava l’afició al picant, fet que els ha portat de visita fins a l’hort dels parlavanencs. Ferran Gispert ha estat entrevistat per Joan Bosch al programa DE CAP A CAP.

1...345...6.545Pàgina 4 de 6.545

Categories

Ràdio Capital

Segueix-nos

Amb el suport de

client-image

Entitat adherida

client-image