El 16 de desembre de 2011, Calonge va inaugurar la nova comissaria de la Policia Local, situada a la plaça de la Concòrdia, just davant de l’Ajuntament. L’equipament es va instal·lar a l’antiga caserna dels Bombers de la Generalitat, un edifici que feia vuit anys que estava desocupat. La inauguració va comptar amb la presència del conseller d’Interior de la Generalitat, Felip Puig, i de l’alcalde de Calonge, Jordi Soler.

Fins aleshores, els agents de la Policia Local treballaven en unes dependències situades dins de l’edifici de l’Ajuntament. L’espai disponible era limitat i el trasllat havia de permetre disposar d’unes instal·lacions específiques per a l’activitat policial, amb una separació entre les zones d’atenció als ciutadans i les dependències internes del cos.

L’edifici escollit per a la nova seu tenia una història vinculada als serveis d’emergència del municipi. Durant anys havia acollit el parc dels Bombers de Calonge, fins que el 2003 es va inaugurar una nova caserna a la zona del Parc d’Activitats Econòmiques. Des d’aquell moment, l’antic edifici havia quedat buit, malgrat trobar-se en una ubicació cèntrica, a tocar de la casa de la vila.

El projecte de transformació es va impulsar el 2010, quan l’Ajuntament va decidir rehabilitar l’antiga caserna per convertir-la en la nova seu policial. Les obres van començar aquell mateix any i es van allargar aproximadament dotze mesos. L’actuació va permetre adaptar l’immoble a les necessitats de la Policia Local sense haver de construir un edifici nou.

La comissaria disposava de 303 metres quadrats construïts, distribuïts en dues plantes. La planta baixa, de 165 metres quadrats, concentrava les dependències d’atenció al públic, mentre que la primera planta, de gairebé 139 metres quadrats, estava destinada als serveis interns i als despatxos dels responsables policials. L’equipament comptava també amb uns 300 metres quadrats addicionals per a aparcament i dipòsit de vehicles.

La nova distribució permetia organitzar el funcionament de la comissaria en espais diferenciats. Els ciutadans podien ser atesos a la planta baixa, mentre que les tasques internes es desenvolupaven al pis superior. El trasllat es feia sense abandonar el centre de Calonge: la nova comissaria estava situada a només 25 metres de les antigues dependències policials.

A l’octubre del 2011, les obres ja es trobaven en la fase final. L’alcalde Jordi Soler i els responsables tècnics van visitar l’edifici per comprovar els últims detalls abans de l’obertura. Inicialment es preveia que el trasllat es pogués fer durant el novembre, però la inauguració oficial es va acabar fixant per al divendres 16 de desembre.

Aquell dia, a les dotze del migdia, es va celebrar l’acte inaugural amb la presència del conseller d’Interior, Felip Puig. En aquell moment, la Policia Local de Calonge estava integrada per 24 agents. Durant la seva intervenció, Jordi Soler va destacar l’esforç que havia representat la rehabilitació i va demanar als policies que el corresponguessin amb professionalitat i dedicació. Per la seva banda, Puig va remarcar la importància de les policies locals en la seguretat del territori.

La jornada també va servir per anunciar un relleu en la direcció del cos. A partir del 2012, el sergent Carles Rosselló havia d’assumir el càrrec de cap de la Policia Local de Calonge, en substitució del sotsinspector Lluís Garcia, que passaria a exercir funcions de responsabilitat superior en la coordinació de la seguretat municipal.

La inauguració va coincidir amb la celebració de la festivitat patronal de la Policia Local. Durant l’acte es van lliurar diferents distincions a agents del cos per actuacions destacades. Entre els reconeixements hi havia una intervenció policial que, uns mesos abans, havia permès salvar la vida d’un home a Sant Antoni de Calonge.

Els fets havien passat el 9 d’agost de 2011, quan la Policia Local va rebre un avís a les 16.10 hores per una possible aturada cardiorespiratòria en un domicili de Sant Antoni. La víctima era un home de 57 anys que estiuejava al municipi. El primer a arribar-hi va ser l’agent de barri, que va iniciar les maniobres de reanimació. Poc després, una patrulla policial es va presentar al domicili amb un dels desfibril·ladors portàtils que Dipsalut havia cedit al municipi, acompanyada d’un metge de l’ambulatori.

Els agents van aplicar el desfibril·lador, que va efectuar dues descàrregues elèctriques. Quan va arribar el Sistema d’Emergències Mèdiques, es va practicar una tercera descàrrega i es va aconseguir recuperar el pacient, que posteriorment va ser traslladat a l’Hospital Josep Trueta de Girona. Va ser la primera vida salvada gràcies als desfibril·ladors distribuïts per Dipsalut a les comarques gironines. Aquella intervenció va ser una de les actuacions reconegudes durant la inauguració de la nova comissaria de Calonge.

Bibliografia

• Ràdio Palamós (3 de maig de 2010). «Nova seu per a la Policia Local de Calonge».
• El Punt Avui (13 d’octubre de 2011). Informació sobre la fase final de les obres de la nova comissaria. Recull de premsa d’octubre de 2011.
• Ràdio Sant Feliu (12 de desembre de 2011). «La nova seu de la policia local de Calonge s’inaugura divendres».
• Ràdio Palamós (15 de desembre de 2011). «Calonge inaugura demà la nova seu de la Policia Local».
• Diari de Girona (17 de desembre de 2011). E. Padilla. «La Policia Local de Calonge estrena comissaria per millorar el servei al ciutadà».
• Agència Catalana de Notícies / El Gerió Digital (10 d’agost de 2011). «Primera vida salvada per un dels desfibril·ladors instal·lats a les comarques gironines».

El dilluns 8 de març de 2010, una nevada excepcional va cobrir de blanc Calonge, Sant Antoni i bona part del Baix Empordà. La neu va arribar fins a les platges, va provocar importants desperfectes als boscos i va deixar nombroses poblacions gironines sense subministrament elèctric. A Calonge, els efectes del temporal es van allargar durant setmanes i, en alguns punts del municipi, durant anys.

La nevada va ser conseqüència de l’arribada d’una massa d’aire molt fred, combinada amb una depressió mediterrània que aportava humitat. Durant el 8 de març, les precipitacions es van intensificar i van arribar fins al nivell del mar. La neu, especialment humida i pesada, es va combinar amb fortes ventades i va provocar la caiguda de nombrosos arbres, branques i línies elèctriques. El temporal també va anar acompanyat de tempestes amb activitat elèctrica, un fenomen poc habitual en episodis de neu.

A Calonge, les acumulacions van ser especialment importants a les zones més elevades. A Mas Pallí, un observador meteorològic local va registrar gruixos d’entre 45 i 50 centímetres. En alguns punts, el vent va formar acumulacions de més d’un metre. L’observador comparava l’episodi amb les grans nevades de 1947 i 1962, dues de les que perduraven en la memòria dels veïns.

Més enllà de les imatges de carrers i paisatges nevats, el temporal va tenir conseqüències importants en la vida quotidiana. La caiguda d’arbres i els desperfectes a la xarxa elèctrica van provocar talls de subministrament que es van prolongar durant dies en diverses poblacions del Baix Empordà. A Calonge, alguns veïns van arribar a passar quatre dies sense electricitat, com recordaria anys després Antoni Illa, de l’Ateneu Popular de Calonge. Les dificultats de mobilitat i els problemes en els serveis bàsics es van repetir en nombrosos municipis de les comarques gironines.

Una de les conseqüències més importants a Calonge va ser la destrossa forestal. La neu acumulada sobre els arbres, combinada amb el vent, va trencar branques i troncs i va deixar nombrosos exemplars caiguts. Les Gavarres van ser una de les zones més castigades pel temporal, en un municipi amb 37 urbanitzacions, moltes de les quals situades en entorns boscosos.

Un mes després de la nevada, els treballs de retirada de restes vegetals encara continuaven. A principis d’abril, l’Ajuntament de Calonge ja havia acumulat 1.000 metres cúbics de branques i troncs en un solar del polígon industrial. Les brigades recollien les restes dels carrers i dels habitatges, després que els propietaris les haguessin deixat a l’exterior. L’empresa Forestal Soliva havia estat contactada per tractar aquest material i aprofitar-lo per produir energia a partir de biomassa.

La regidora de Medi Ambient, Maite Pellicer, advertia aleshores que encara no s’havia recollit ni la meitat del material acumulat. Als boscos quedaven nombrosos arbres caiguts i només s’havien pogut retirar els que dificultaven el pas per algunes pistes. La preocupació principal era el risc que tota aquella vegetació seca podia representar amb l’arribada de l’estiu i de la temporada d’incendis forestals.

El temporal també va causar desperfectes al litoral. La forta llevantada que va acompanyar la nevada va provocar una esllavissada al camí de ronda entre Torre Valentina i Platja d’Aro, a l’altura de l’hotel Cap Roig. Les onades van erosionar el penya-segat i van malmetre el camí, cosa que va obligar a tancar-ne el pas. Durant els anys següents, alguns visitants van saltar les barreres de protecció per travessar el tram afectat, malgrat el perill de caigudes.

El camí de ronda no es va reobrir fins al 25 de juny de 2013, més de tres anys després del temporal. Les obres van permetre recuperar el pas per aquest tram de costa, tot i que la solució encara era provisional i quedava pendent completar-ne les proteccions.

Bibliografia

• Agència Estatal de Meteorologia (23 de març de 2010). «Análisis preliminar de las nevadas de Cataluña 7-8 de marzo de 2010».
• Agència Catalana de Notícies / El Gerió Digital (7 d’abril de 2010). «Segueixen els treballs de neteja dels boscos gironins després del temporal de neu».
• En Joan de Sa Bardissa (8 de març de 2011). «Avui en fa un any!».
• Servei Meteorològic de Catalunya (10 de juny de 2013). «Un estudi analitza les tempestes de la gran nevada que hi va haver a Catalunya el 2010».
• Agència Catalana de Notícies / El Gerió Digital (25 de juny de 2013). «Reobren el camí de ronda entre Calonge i Platja d’Aro».
• Ateneu Popular de Calonge (primer trimestre de 2014). La revista, núm. 43, pàgina 4. Editorial «Foc», d’Antoni Illa.