Salses picants amb pebrot de Catalunya: una empresa de l’Empordà, referent de la cultura del xili.Una família de Parlavà va començar a fer experiments amb pebrots picants durant la pandèmia i ha aconseguit professionalitzar-se. Durant la pandèmia van començar a fer experiments amb pebrots picants i ara s’han convertit en un referent en aquesta matèria. Ells mateixos es defineixen com un parc temàtic dels xilis catalans.
El fundador de l’empresa, Ferran Gispert, explica que la idea neix de la voluntat de crear una “cultura del picant de casa nostra”.
Això és el que va motivar en Ferran i la seva família a engegar el projecte Quins Pebrots!. Van començar plantant quatre espècies de pebrots picants i, només tres anys després, darrere de les mates de l’hort s’hi amaguen fins a 50 varietats diferents procedents d’arreu del món: Quan n’hi ha un que ens interessa per forma o color, el comprem i el fem venir cap aquí. El que va començar com un joc ràpidament es va professionalitzar en veure la gran comunitat de seguidors que generava l’afició al picant, fet que els ha portat de visita fins a l’hort dels parlavanencs. Ferran Gispert ha estat entrevistat per Joan Bosch al programa DE CAP A CAP.
L’Espai Ter de Torroella de Montgrí dona aquest divendres el tret de sortida a la seva nova temporada estable. Ho fa amb un concert especial de la Cobla Montgrins, dedicat a commemorar els 50 anys de la proclamació de la vila com a Ciutat Pubilla de la Sardana.
La cita musical marcarà l’inici del programa commemoratiu impulsat per l’Ajuntament de Torroella, l’Agrupació Sardanista Continuïtat i diverses institucions. L’objectiu és posar en valor la trajectòria de la vila en la promoció de la música i la dansa tradicional catalana.
Durant el concert, els Montgrins presentaran un disc commemoratiu amb dotze sardanes. El treball inclou dues peces d’estrena: “Abril 1975”, de Jordi Molina, i “La pubilla del Ter”, de Lluís Bofill. També s’hi podrà escoltar la sardana “Maregassa”, una peça obligada de tenora escrita per Josep Gispert.
El disc s’ha enregistrat el mes de juny passat a l’Espai Ter mateix, sota la direcció musical de Jordi Molina. La iniciativa ha estat possible gràcies al suport de la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya, el patrocini de Giropoma i la col·laboració de la Confederació Sardanista de Catalunya.
La plaça de Can Mario de Palafrugell es convertirà aquest dissabte en un espai de trobada creativa amb propostes artístiques que busquen fomentar la convivència al municipi. La jornada inclourà dues activitats obertes a totes les edats i està organitzada pel Servei de Mediació i Convivència de l’Ajuntament.
La primera proposta és el taller “Vine a imaginar el nou mural del Museu del Suro”, que tindrà lloc d’11 a 1 del migdia. L’activitat estarà dinamitzada per la muralista Nirvana Jiménez i té com a objectiu recollir idees i vivències per crear una obra artística col·lectiva inspirada en la diversitat de Palafrugell.
En paral·lel, de 10 a 1 del migdia, es farà un workshop de videodansa i hip-hop experimental a càrrec de la coreògrafa Lola Pérez i la videògrafa Nora Frush. El taller és gratuït i obert a tothom, sense necessitat d’experiència prèvia. Es recomana portar roba còmoda i fosca per facilitar els moviments.
Aquesta jornada forma part d’un projecte d’intervenció comunitària que vol treballar, des de l’art, els conflictes relacionats amb l’ús de l’espai públic. L’activitat se centra especialment en una zona molt freqüentada per infants i joves, com és la plaça de Can Mario.
El projecte està finançat per la Diputació de Girona i s’emmarca dins el Pla Local de Joventut 2022-2025. Té com a eixos centrals la participació juvenil i la cultura com a eina de cohesió social.
Durant la jornada, l’equip de mediació municipal també dinamitzarà cercles de diàleg per acompanyar els espais de trobada. L’objectiu és transformar els conflictes en oportunitats de convivència i reforçar els vincles entre veïnat.
Privat: ERC de Palafrugell critica la “paràlisi” del govern socialista
Mònica Alcalà no es tornarà a presentar com a cap de llista d’Esquerra Republicana de Palafrugell en les eleccions municipals del 2027. Alcalà actualment és portaveu d’ERC al ple municipal de Palafrugell i cap de l’oposició al municipi.
En un comunicat, Alcalà ha explicat que ha pres la decisió “perquè crec que he exercit amb responsabilitat i compromís el que tocava: ser pont de transició entre un equip de govern que tancava una etapa i impulsar un nou cicle”. La portaveu fa un pas al costat perquè es pugui formar un nou equip “capaç de liderar” un “govern d’ERC”.
Mònica Alcalà ha destacat la feina que ha fet l’equip des de l’oposició. Tot i això, es mostra crítica amb el govern actual i apunta que “davant la paràlisi del govern actual”, cal convèncer a la població de Palafrugell del projecte plantejat des d’ERC.
En aquest mateix comunicat ha agraït la tasca feta pel govern liderat per ERC, amb Josep Piferrer al capdavant i a diversos membres de la formació. Mònica Alcalà reconeix, però, que no deixarà la formació ni la política local, ja que mantindrà el seu càrrec en la presidència de la comarcal d’ERC Baix Empordà.
Neix el CPMIC, la primera associació de productors i productores musicals de Catalunya
Aquest dimecres en el marc del Mercat de Música Viva de Vic, es va presentar oficialment el Col·lectiu de Productors i Productores Musicals Independents de Catalunya (CPMIC). La nova entitat neix amb l’objectiu de donar veu al sector i reivindicar el paper fonamental dels productors i productores en la creació musical.
El CPMIC és la primera associació d’aquest tipus, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, i agrupa més d’un centenar de professionals d’àmbits i experiències molt diverses: des de figures de trajectòria reconeguda i amb grans estudis, fins a joves creadors que comencen a treballar des de casa seva.
Entre els eixos principals de l’associació hi ha la defensa de la dignitat i el reconeixement professional, la pedagogia sobre la tasca dels productors i la promoció de la igualtat de gènere, amb la creació d’una comissió no mixta que treballarà en aquesta línia. També es vol facilitar la col·laboració entre membres, establir ponts amb la indústria i les institucions i oferir oportunitats de formació i creixement professional.
Els i les integrants del CPMIC han treballat amb artistes de renom internacional com Rosalia, Skrillex, Andrés Calamaro, Nathy Peluso o Shakira; grups i creadors catalans com Figa Flawas, Judit Nedderman, Ginestà o Mushka; bandes estatals com Love of Lesbian, El Kanka, Rigoberta Bandini o Luz Casal; i llegendes històriques com Ovidi Montllor o Maria del Mar Bonet.
Amb aquesta iniciativa, el col·lectiu vol convertir-se en un punt de trobada i representació de tota la diversitat de colors i sensibilitats que conviuen dins la producció musical catalana.
Quim Vilagran: "Volem portar la ceràmica més enllà de l’escena, enfangar-nos-hi"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Quim Vilagran, membre de l’organització del festival 15 m2, ha explicat en una entrevista al Supermtaó els detalls d’aquesta cinquena edició que té lloc a la Bisbal d’Empordà. Enguany, el festival gira entorn de la ceràmica, amb l’objectiu de reivindicar-la com a element artístic identitari i inspirar-se en l’obra de l’artista Pere Noguera.
El certamen va començar el 13 de setembre amb activitats de coneixement, com un taller amb Martina Rogers i una visita a una explotació d’argila per entendre tot el procés de treball del fang. “Per nosaltres és vital enfangar-nos, literalment, per entendre aquest material”, destaca Vilagran.
El gruix del festival arriba divendres i dissabte, amb actuacions de deu companyies de microdansa repartides per espais emblemàtics de la Bisbal com el nucli antic, el castell, el Terracotta Museu i antigues fàbriques ceràmiques. “Utilitzem espais singulars per respectar i potenciar el seu valor. No alterem l’entorn, sinó que hi col·loquem la dansa com un element que dialoga amb l’espai”, explica l’organitzador.
Cada edició té una temàtica diferent, però el format es manté fidel: espectacles breus en espais no convencionals i activitats paral·leles que fomenten el coneixement del territori. Aquest any, l’obra de Pere Noguera i la relació amb ceramistes locals han inspirat propostes visuals i performatives úniques.
El festival, impulsat per l’entitat Última Vèrtebra, té vocació itinerant, però no és fàcil. “És un treball anual i de col·laboració amb cada municipi. Per això la Bisbal, amb el seu patrimoni ceràmic, era un escenari ideal”, assegura Vilagran.
Diumenge es clourà el festival amb una jornada dedicada a les dones del món ceràmic, amb una taula rodona conduïda per Xènia, de l’Associació de Ceramistes de la Bisbal, i una actuació de microdansa de Cecília Colacrai sobre feminismes.
Amb cinc anys de trajectòria, el festival continua apostant per la microdansa com a forma escènica que mereix més visibilitat. “Volem generar més circuits, més proximitat i més dansa. Creiem que és clau per fer créixer la cultura”, conclou.
