L’Hospital de Palamós incorpora una tècnica per tractar malalties biliars i pancreàtiques sense derivar els pacients a altres centres

L’Hospital de Palamós ha incorporat una nova tècnica per diagnosticar i tractar malalties de les vies biliars i del pàncrees sense haver de derivar els pacients a altres centres sanitaris. Es tracta de la colangiopancreatografia retrògrada endoscòpica, un procediment d’alta especialització que amplia els serveis que ofereix el centre hospitalari.

Aquesta incorporació permetrà que els pacients del Baix Empordà puguin rebre aquests tractaments al mateix territori, sense haver de desplaçar-se a hospitals de referència. D’aquesta manera, el centre amplia la seva capacitat assistencial i facilita l’accés a procediments mèdics més complexos.

La nova tècnica també reforça el Servei de Digestiu de l’Hospital de Palamós, que incorpora una eina terapèutica important per tractar diferents problemes del sistema biliar i pancreàtic. Entre les patologies que es poden abordar hi ha els càlculs als conductes biliars, les obstruccions i els estrenyiments de les vies biliars i pancreàtiques.

Pel que fa al funcionament, el procediment combina l’endoscòpia i la radiologia per accedir als conductes biliars i pancreàtics. Els professionals introdueixen un tub flexible amb una càmera per la boca fins a arribar al duodè, la primera part de l’intestí prim. Des d’aquest punt, poden localitzar les alteracions i intervenir-hi per tractar-les.

La colangiopancreatografia retrògrada endoscòpica és una de les principals eines terapèutiques per resoldre problemes que afecten aquests conductes, especialment quan hi ha pedres que impedeixen el pas de la bilis o altres obstruccions que necessiten tractament.

La posada en marxa d’aquest procediment és fruit del treball dels professionals del Servei de Digestiu i de l’aposta de l’organització per ampliar els serveis disponibles a l’hospital. L’objectiu és incorporar progressivament tractaments de més complexitat i apropar-los a la població del Baix Empordà.

A més, l’ampliació de la cartera de serveis permetrà reduir desplaçaments i facilitar la continuïtat assistencial dels pacients. Això significa que més persones podran rebre el diagnòstic i el tractament a prop del seu entorn habitual, amb menys necessitat d’acudir a centres hospitalaris d’altres territoris.

Amb aquesta incorporació, l’Hospital de Palamós continua ampliant la seva capacitat per oferir assistència especialitzada. El centre reforça així el Servei de Digestiu i incorpora nous recursos per tractar patologies biliars i pancreàtiques sense sortir del Baix Empordà.

Oriol Balaguer: «Tenir el Bisbalenc és el somni de qualsevol pastisser»

La pastisseria Can Sans de la Bisbal d’Empordà va començar el 2024 una nova etapa sense renunciar a la tradició que l’ha convertit en un dels establiments més emblemàtics del municipi i del Baix Empordà. El negoci, fundat l’any 1927 per la família Sans, va canviar de mans fa dos anys, quan el pastisser Oriol Balaguer va assumir-ne la continuïtat.

En una entrevista fruit de la col·laboració entre Ràdio Capital i Origen Empordanet, Balaguer explica que l’oportunitat va sorgir quan la família Sans es va posar en contacte amb ell a través d’una amistat. L’establiment es trobava en un moment complicat perquè no hi havia relleu generacional i la possibilitat de tancar el negoci era sobre la taula.

Després de dues trobades, les dues parts van arribar a un acord. Per a Balaguer, assumir aquesta responsabilitat ha estat una oportunitat especial. «És un luxe, és un privilegi poder continuar un negoci familiar de tres generacions», explica. El pastisser destaca especialment el llegat de Modest Sans, que va iniciar el projecte, i de les generacions posteriors que han mantingut viva la pastisseria durant gairebé un segle.

El canvi de propietat va generar certa incertesa entre la clientela, que es preguntava si Can Sans continuaria sent el mateix establiment després de tantes dècades sota la gestió de la família fundadora. Balaguer assegura que des del primer moment tenia clar que no volia transformar completament la identitat de Can Sans. Considera que els negocis centenaris tenen un valor patrimonial i que cal respectar la feina feta durant generacions.

Per això, s’ha mantingut la imatge de la botiga, l’essència de l’obrador i bona part dels productes tradicionals. També s’ha conservat l’equip que ja treballava a l’establiment, una decisió que considera fonamental per garantir la continuïtat. Entre els treballadors destaca en Gerard, el responsable de l’obrador, amb més de vint anys d’experiència a la casa, i la Sònia, que també acumula dues dècades de trajectòria i coneix profundament el funcionament de la pastisseria.

Balaguer explica que la seva intenció és combinar el respecte per la tradició amb petites incorporacions de productes nous, sense alterar allò que ha fet reconeixible Can Sans. De fet, assegura que alguns clients li han expressat que l’establiment torna a tenir l’essència de fa uns anys, una valoració que considera especialment satisfactòria.

Si hi ha un producte que identifica la pastisseria és el Bisbalenc, una elaboració que va néixer l’any 1932 i que s’ha convertit en un dels dolços més representatius de la Bisbal d’Empordà. Balaguer considera que disposar d’un producte tan emblemàtic és el somni de qualsevol pastisser.

Per això, una de les seves primeres decisions quan va assumir el negoci va ser conèixer de primera mà com s’elaborava. Segons explica, la recepta i la metodologia de treball s’han mantingut essencialment iguals des dels seus orígens, amb petits ajustaments propis de l’evolució de qualsevol elaboració artesanal.

Pel que fa als ingredients, Balaguer destaca tres elements fonamentals: una bona pasta de full, el cabell d’àngel i els pinyons. També reivindica la importància de treballar amb matèries primeres de qualitat i amb passió per l’ofici.

Tot i que el Bisbalenc continua sent el producte estrella, Can Sans disposa d’una oferta molt més extensa. L’establiment elabora brioixeria, bombons, pastissos de xocolata, pastís Sacher i pastís de formatge, entre altres especialitats. També ha recuperat una part de la història de la casa amb la incorporació d’un espai de taules per esmorzar i berenar. Balaguer explica que antigament Can Sans havia funcionat com una mena de saló de te, on els clients també podien anar a fer el vermut.

A més, han incorporat una vitrina de gelats per preparar terrines i cucurutxos al moment i han apostat per recuperar els aparadors de mones de Pasqua de xocolata. Entre els productes que també estan guanyant protagonisme, Balaguer destaca les palmeres i les minipalmeres, que considera una de les elaboracions amb més potencial de la casa.

L’any 2027 serà especialment important per a Can Sans, que celebrarà cent anys d’història des de la seva fundació el 1927. L’equip ja fa mesos que treballa en la preparació d’alguna celebració especial per commemorar aquesta efemèride.

La voluntat és continuar preservant el llegat de la família Sans i, alhora, incorporar noves propostes que permetin mantenir viu el negoci. Un equilibri entre tradició i renovació que marca aquesta nova etapa de Can Sans.

L’atur creix un 3,96% a les comarques gironines a l’octubre i la demarcació suma 1.110 desocupats en tan sols un mes

Imatge ACN_atur_20261027

L’atur ha crescut fins a un 3,96% a les comarques gironines durant l’octubre i la demarcació ha sumat 1.110 desocupats en tan sols un mes. L’entrada en temporada baixa es deixa notar en una economia que depèn majoritàriament dels serveis. Perquè de tots els aturats que s’han apuntat a llistes, 820 treballaven a l’hostaleria o el comerç. En paral·lel a l’increment de desocupats, el territori també ha continuat destruint ocupació. En concret, durant l’últim mes s’han perdut gairebé 5.900 llocs de treball i la xifra d’afiliats ha reculat als 391.940. Ara mateix, a la demarcació hi ha 29.142 persones que busquen feina. Si es compara amb l’octubre del 2025, el territori ara té 549 desocupats més que l’any passat (en percentatges, un 1,29%).

L’atur ha tornat a créixer a les comarques gironines per tercer mes consecutiu. I com ja va passar a l’agost, en què l’increment va ser del 5,8%, ho ha tornat a fer amb força. Al setembre l’augment es va situar en l’1,13%. Però aquest octubre la desocupació s’ha enfilat un 3,96% (cosa que evidencia el marcat component cíclic de l’economia de la demarcació).

Segons recullen les dades que periòdicament fa públiques el Ministeri de Treball, durant el darrer mes hi ha hagut fins a 1.110 persones que s’han apuntat a llistes. I si es passa la lupa per sectors, la gran majoria treballaven al sector serveis (dins el qual hi ha l’hostaleria i el comerç). En concret, 820.

A aquests desocupats els segueixen aquells a qui no els consten feines anteriors (278). Pel que fa a la resta de sectors, l’agricultura ha sumat 42 desocupats però, per contra, tant la indústria com la construcció els han reduït. Això sí, en xifres molt baixes. En concret, la construcció ho ha fet en 26 treballadors i la indústria, al seu torn, en tan sols 4.

Ara mateix, a les comarques gironines hi ha 29.142 persones que busquen feina. En comparació amb l’octubre del 2025, són un 1,29% més (549 desocupats). De tots els aturats, més de la meitat (16.341) són dones, i n’hi ha 2.971 que tenen menys de 25 anys.

Per sectors, novament la fotografia es repeteix. El gran gruix de desocupats es concentra als serveis (19.868) seguit d’aquells aturats a qui no els consten feines anteriors (3.465). A aquests els segueix la indústria (3.041), la construcció (2.184) i l’agricultura (584).

La situació que viuen les comarques gironines és homogènia a la resta del país. Arreu de Catalunya, l’atur ha augmentat un 2,48% (amb 8.174 aturats més). Per demarcacions, percentualment a Lleida és on la desocupació ha crescut més (amb un 4,22% i 713 aturats), seguit de Tarragona (amb un 3,87% i 1.482 desocupats) i de Barcelona (amb un 1,97% d’increment i amb 4.869 aturats més).

Gairebé 5.900 llocs de treball menys

En paral·lel a l’atur, una altra dada que serveix com a termòmetre per mesurar l’evolució del mercat de treball són les afiliacions a la Seguretat Social. En aquest cas, l’octubre també es tanca amb una nova destrucció de llocs de treball (tot i que menys acusada que al setembre, quan se’n van perdre gairebé 11.800).

En concret, aquest octubre la demarcació ha perdut 5.896 afiliats (cosa que suposa un descens de l’1,48% en comparació amb els que hi havia al setembre). I això, de retruc, suposa que les comarques gironines s’allunyin de la xifra dels 400.000 afiliats que havien assolit en mesos anteriors. Ara al territori n’hi ha 391.940. L’única nota positiva la posa, en aquest cas, la comparació amb l’octubre del 2025. Perquè d’un any per l’altre, el territori ha guanyat 17.357 afiliats (un 4,63% més).

I més enllà de l’atur i l’afiliació, en aquesta equació hi ha una tercera variable: els contractes de feina. En aquest cas, les dades evidencien com, en sintonia amb l’increment d’aturats i la pèrdua de llocs de treball, la contractació també va a la baixa.

Al llarg del mes d’octubre al territori s’han signat 26.163 contractes, cosa que representa un descens del 2,30% en relació amb el setembre. En concret, 616 menys. Per tipologies, de tot el global, hi ha hagut 11.043 contractes que han passat a ser indefinits (en comparació amb el setembre, són 1.727 menys dels que es van rubricar aleshores, un 13,52%).

La música empordanesa i gironina, amb Judit Rubirola – 04/11/2026

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
La música empordanesa i gironina, amb Judit Rubirola - 04/11/2026
Loading
/

Com es va viure el concert dels 25 anys de Ràdio Capital? En una nova secció musical del Supermatí, Judit Rubirola ens proposa recuperar els moments més especials d’una nit que va reunir més de mil persones a la plaça de Peratallada.

La celebració va comptar amb alguns dels noms més destacats de la música empordanesa, com Mazoni, Sanjosex, Cloé Riembau, Neus Mar, Joan Rubau, Jofre Bardagí, Diversiones, Els Cremats i Fetus. Tots van actuar acompanyats per la Black Music Big Band, que va donar unitat a una proposta musical molt diversa.

Al llarg de la secció escoltem fragments reals de les actuacions i recuperem els testimonis d’alguns dels artistes participants. Neus Mar recorda especialment la interpretació de l’havanera La gavina, mentre que Joan Rubau destaca la complicitat que es va crear entre els músics. També reviurem la interpretació de la sintonia de Ràdio Capital per part de la big band i el final col·lectiu amb País petit.

Una nit de música, talent empordanès i celebració dels 25 anys d’història de Ràdio Capital.

Supermatí – 4 novembre 2026

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 4 novembre 2026
Loading
/

El Baix Empordà presenta el nou Pla Comarcal per a la diversitat afectiva, sexual i de gènere

Pla diversitat_Baix Empordà_20261104

El Consell Comarcal del Baix Empordà vol acostar els serveis d’atenció a la diversitat sexual i de gènere als municipis més petits. Aquest és un dels principals objectius del nou Pla Comarcal per a la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere 2027-2030. El document ja està aprovat i entrarà en vigor el gener del 2027.

El conseller comarcal d’Igualtat, David Martín, explica que la dispersió geogràfica representa un dels principals reptes de la comarca. El Baix Empordà combina municipis grans amb pobles petits i nuclis rurals allunyats dels principals serveis. Per això, el nou pla vol facilitar l’accés als recursos d’atenció i assessorament a tota la ciutadania.

El document dona continuïtat al primer pla comarcal, corresponent al període 2021-2026. Durant aquests anys, el Consell Comarcal ha consolidat el Servei d’Atenció Integral LGTBI+ Comarcal. També ha reforçat la coordinació amb els serveis municipals de Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols.

Un altre dels avenços ha estat la formació de més de 130 professionals del Consell Comarcal. Aquesta preparació permet millorar l’atenció a les persones i identificar possibles situacions de discriminació per orientació sexual o identitat de gènere.

El nou pla manté la formació dels professionals entre les seves prioritats. També preveu ampliar la difusió dels serveis disponibles i reforçar el treball conjunt entre les administracions locals.

Per definir les noves actuacions, el Consell Comarcal ha analitzat els resultats del primer pla. La diagnosi també ha incorporat una enquesta ciutadana i una consulta als professionals dels ens locals. Aquest procés ha permès detectar necessitats i establir els objectius per als pròxims quatre anys.

El castell de Calonge va acollir la presentació pública del document, dirigida especialment als ajuntaments del Baix Empordà. Els municipis podran adherir-se al pla per impulsar conjuntament les polítiques d’igualtat i diversitat. La jornada va incloure una taula rodona amb professionals participants en l’elaboració del document. També es va projectar el documental Oreneta, centrat en les experiències i dificultats de persones amb diversitat sexual i de gènere.

David Martín defensa la necessitat de garantir la llibertat de totes les persones als espais públics. El conseller posa com a exemple les dificultats per mostrar afecte a la parella sense por de patir discriminació. Segons Martín, les administracions han de treballar per evitar aquestes situacions i garantir els drets de tota la ciutadania.