Antoni Ros Marbà ha creat una nova sardana titulada ‘Calonge F’Estiu’ per commemorar els cinc anys del festival de música d’estiu al castell de Calonge. La peça es presentarà en directe per primera vegada aquest dijous, 21 d’agost, en un concert especial amb dues cobles i el mateix Ros Marbà a la direcció.
Les cobles Sant Jordi i La Principal del Llobregat compartiran escenari en un espectacle que acabarà amb diverses sardanes interpretades conjuntament. L’esdeveniment forma part de la programació del F’Estiu, un certamen que any rere any ha incorporat estrenes exclusives de compositors catalans.
Aquest 2025, el festival també recordarà el 150è aniversari del naixement de Juli Garreta, amb obres del mateix músic de Sant Feliu de Guíxols i d’altres peces d’homenatge.
Amb aquesta nova sardana, Ros Marbà suma la tercera estrena exclusiva al F’Estiu, després de ‘L’èpica del castell’ l’any 2021 i ‘El meu Empordà’ el 2023. També hi han participat altres compositors, com Marc Timón, amb ‘Calonge i Sant Antoni’ i ‘Calonge, Poble de Llibres’.
El vincle entre Ros Marbà i Calonge i Sant Antoni s’enfortirà encara més pròximament. El compositor formalitzarà un conveni amb l’Ajuntament per cedir part del seu fons personal, reafirmant així la seva relació amb el municipi empordanès.
Privat: El Comitè d’Empresa de l’hospital de Palamós denuncia la precarietat de personal
El sindicat d’infermeria SATSE assegura que les urgències de l’hospital de Palamós s’han convertit en “un infern” per la saturació que hi ha durant els mesos d’estiu. El sindicat apunta que hi ha pacients amb patologies lleus que acumulen entre 8 i 10 hores d’espera i que els que tenen patologies més greus desborden els espais disponibles. Per això asseguren que la situació és “extrema”. Consideren que la falta de personal i d’espai són les principals mancances d’un servei que incrementa de forma important la pressió amb la temporada turística. Per la seva banda, la direcció del centre assegura que hi ha menys activitat que altres estius i, a més, s’ha reforçat el servei amb més personal.
La situació del servei d’Urgències a l’hospital de Palamós ha arribat a una situació crítica aquest mes d’agost, segons el sindicat d’infermeria SATSE. Si bé les delegades asseguren que al llarg de l’any ja hi ha una situació tensionada, el tancament de llits i l’increment de població a l’estiu fan que el servei arribi al límit. Per això qualifiquen les urgències d’un “autèntic infern” per a pacients i professionals.
Una delegada sindical afirma que l’última nit “hi havia 26 pacients a la sala d’espera i no hi ha prou boxes d’Urgències”. Això genera moltes hores d’espera per a pacients que tenen patologies lleus. Segons el sindicat afirmen que hi ha persones que poden esperar-se entre 8 i 10 hores. “És un estrès diari, cada dia sabem que no donarem l’abast”, afirma la responsable sindical.
Des de fa anys, SATSE demana un increment de la plantilla del servei d’Urgències de forma estructural. Els que s’han fet fins ara són totalment insuficients i per això reclamen més plantilla. En aquest sentit, la direcció de l’hospital assegura que aquest estiu hi ha més personal a Urgències amb un metge més el torn de nit, un infermer més durant les 24 hores i un auxiliar sanitari. A més, hi ha els reforços professionals que hi ha habitualment per la temporada d’estiu.
SATSE també critica que l’hospital és massa petit per donar resposta a la demanda que hi ha. Des de Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE), que s’encarreguen de la gestió de l’hospital, recorden que s’ha passat de 31 a 38 punts d’atenció en el servei. Recorden, però, que a l’estiu hi ha molta demanda i que l’espai és limitat. És en aquesta línia que el sindicat assegura que l’hospital és massa petit per donar resposta a la demanda que hi ha. Tot i les millores que s’han fet, ho veu clarament insuficient.
Més població
El principal motiu d’aquest desbordament del servei és l’increment de població en plena temporada turística. De fet, el sindicat assegura que la població de Palamós i l’àrea d’influència de l’hospital es triplica en els mesos d’estiu. Des del sindicat d’infermeria afirmen que la majoria de persones que van a segones residències són gent gran amb pluripatologies. Això vol dir més temps i dedicació en cada atenció.
Segons el sindicat, la situació ha arribat al límit aquest mes d’agost amb la decisió de la direcció de tancar onze llits que estaven oberts fins ara. Això incrementa la saturació i l’espera dels pacients. La direcció de l’hospital, però, desmenteix que això suposi un problema en l’atenció. Asseguren que en cap moment han faltat llits per a fer ingressos que s’havien atès a Urgències.
Per altra banda, SATSE assegura que la llarga espera que han de fer els pacients es percep com una desatenció. “Hi ha persones que exploten i arriben a cridar, amenaçar o insultar els professionals”, assegura la responsable sindical. Des de Satse afegeixen que a principis del mes de juliol el comitè d’empresa va advertir que l’increment de personal era insuficient per a la demanda assistencial prevista i per això ara insisteixen a la direcció que ofereixi més personal i més recursos.
Menys atencions que altres anys
Des del SSIBE asseguren que l’activitat al servei d’Urgències ha disminuït en comparació amb altres anys i per això desmenteixen que la situació sigui tan preocupant com denuncia el sindicat d’infermeria. Segons dades de l’hospital, en el juliol s’han atès menys pacients que el 2024 i la complexitat dels pacients no ha incrementat en comparació amb altres anys.
En la primera quinzena d’agost, el centre afirma que l’activitat ha estat similar a la d’altres anys. De tota manera, el centre posa d’exemple la nit del 18 d’agost a les onze. En aquell moment hi havia 44 pacients i el temps d’espera era d’una hora i set minuts. Per això afirmen que no els consta cap cas en què la gent hagi esperat deu hores per ser atesa, tal com denuncia el sindicat en un comunicat.
Plantade tractament d’Osmosi d’Empuriabrava Mar Duran / Nord Media
El Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, ha finalitzat la instal·lació de quatre mòduls d’ultrafiltració i quatre d’osmosi inversa al parc del Trabuc de Castelló d’Empúries, al costat de l’estació de tractament d’aigua potable (ETAP) d’Empuriabrava. Es tracta d’una actuació estratègica que reforçarà la garantia d’abastament a la Costa Brava nord davant episodis de sequera i en un escenari marcat per l’emergència climàtica.
Els mòduls d’ultrafiltració utilitzen membranes que eliminen amb gran eficàcia partícules i macromolècules de l’aigua. Aquest sistema actua com a pretractament per a una part del cabal que entra a la potabilitzadora, procedent tant del pantà de Darnius-Boadella com de l’efluent secundari de l’EDAR de Figueres.
En paral·lel, s’han instal·lat quatre mòduls d’osmosi inversa, que permeten eliminar les sals dissoltes en l’aigua, i s’han construït cinc pous al mateix parc del Trabuc. Aquestes infraestructures s’activaran només en situacions d’urgència i de manera puntual, com a recurs addicional per reforçar el sistema d’abastament.
Totes les obres s’han dut a terme per la via d’emergència. Malgrat que actualment la situació és més favorable —el pantà de Darnius-Boadella es troba al 63%—, les decisions es van prendre a finals del 2024, quan l’embassament es trobava per sota del 20% i acumulava 23 mesos seguits amb reserves menors al 30%. Entre febrer i març del 2024 es va registrar un mínim històric de l’11%.
La inversió total ha estat de 6,4 milions d’euros, repartits entre 2,4 milions per als mòduls d’ultrafiltració i 4 milions per a l’osmosi inversa i la construcció de pous. El 75% del finançament ha anat a càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la resta, de fons propis del Consorci.
Aquestes actuacions se sumen a altres projectes de millora, com la interconnexió de xarxes, la reutilització d’aigua i la diversificació de fonts, amb l’objectiu de construir un model de gestió hídrica més robust i preparat per fer front a una sequera que, segons els experts, ja és estructural.
El Consorci d’Aigües Costa Brava Girona és un ens públic format per la Diputació de Girona i 47 municipis del litoral i prelitoral gironí. A l’estiu, el servei que gestiona arriba a més d’un milió de persones entre residents i visitants.
Blanca Llum Vidal: "El desig pot ser alliberador i alhora molt tòxic"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Blanca Llum Vidal acaba de publicar Tan bonica i tirana, el llibre amb què ha guanyat el Premi Carles Riba de Poesia 2024. El proper 22 d’agost en farà la presentació a l’Escala, i en aquesta entrevista hem parlat del seu nou treball i del procés creatiu que l’ha acompanyat.
Segons l’autora, Tan bonica i tirana és un llibre que “funciona per capes”. A primer cop d’ull, pot semblar que únicament aborda l’amor i el desamor, però a mesura que s’endinsa en la lectura, el lector hi pot trobar altres nivells de significació: el dolor, les seves transformacions, i qüestions polítiques que travessen tot el llibre.
No es tracta d’un amor idealitzat. Vidal destaca que “el desig és més present que l’amor” i que aquest es manifesta de manera contradictòria, ambivalenta, alliberadora i, alhora, tòxica. Aquest enfocament fuig de les visions romàntiques convencionals i posa l’accent en les emocions complexes i sovint incòmodes que acompanyen les relacions humanes.
A diferència d’altres llibres seus, aquest està escrit en prosa poètica. L’absència de puntuació i l’ús de frases llargues i subordinades provoquen en el lector una sensació d’ofec, una forma que reflecteix perfectament l’angoixa del contingut. “La prosa em facilitava aquesta duresa”, explica.
Tot i no ser un llibre autobiogràfic, l’autora reconeix que parteix d’emocions viscudes. “Jo no separo els llibres de la vida”, afirma, i deixa clar que el llibre no té un únic subjecte ni objecte del desig, sinó múltiples veus i figures que s’entrecreuen al llarg del text.
Un altre element present són els animals, una influència directa de Víctor Català. Els animals no apareixen com a elements decoratius, sinó com a metàfores que parlen de la part més salvatge i irracional de l’ésser humà. En paraules de l’autora, “no és que ens tornem animals, és que tornem a ser-ho”.
Blanca Llum Vidal ja treballa en una nova obra. Aquesta vegada retorna al vers lliure, després d’un pas per la prosa poètica. Ja té definida l’estructura del nou llibre i es troba en la fase de revisió, una etapa que assegura gaudir molt.
Les comarques gironines tenen una llarga i consolidada trajectòria en el món dels gegants, un moviment que va néixer a la Garrotxa i que s’ha anat expandint a la resta de comarques. Al Baix Empordà hi ha gegants i colles geganteres en municipis com la Bisbal d’Empordà, Calonge i Sant Antoni, Corçà, entre altres.
Però, tal com avançàvem, la tradició gegantera va néixer a la Garrotxa, concretament, a Olot l’any 1521. El vicepresident de la Coordinadora de Colles Geganteres de les Comarques Gironines, Marc Romero, explica que es té constància d’aquest fet geganter gràcies a un document de l’església de Sant Esteve d’Olot on s’especifica quants diners se’ls havia de pagar als geganters.
“A partir d’aquí va anar sorgint una tradició gegantera molt arrelada a l’església”, admet Romero, que explica que els gegants era una manera útil de mostrar als fidels els versos de la Bíblia i les històries que hi apareixien. No va ser fins gairebé el segle XX que van néixer els primers gegants més antics del Baix Empordà i els tercers de les comarques gironines: els fessolers de la Bisbal d’Empordà. I de manera posterior a la Guerra Civil i la dictadura, es va començar a recuperar aquest moviment geganter de manera conjunta amb la nova efervescència de la cultura catalana.
Durant els darrers anys la tradició gegantera i la proliferació de colles de gegants a les comarques gironines al Baix Empordà s’ha fet cada cop més present. Hi ha municipis on s’han recuperat o creat colles geganteres com Palafrugell o Pals. A les comarques gironines, de fet, hi ha 185 colles geganteres en actiu. Si bé és cert, i tal com explica Romero, hi ha gegants que encara no tenen o s’han quedat sense colla gegantera.
Les colles geganteres de les comarques gironines, tal com apunta Marc Romero, són particulars. Això passa perquè hi ha colles que celebren les festes dels seus municipis i que, també, es desplacen en altres localitats per mostrar el seu ball de gegants. Romero creu que aquesta particularitat els ajuda a mantenir-se actius i vius en les celebracions populars a la província. Reconeix, però, que cal promoure encara més el relleu generacional, per mirar que aquesta expressió de cultura popular catalana a les comarques gironines no es quedi sense descendents.
Al Baix Empordà no són pocs els municipis que compten amb gegants i colles geganteres. Concretament a la comarca hi ha aquest moviment geganter a la Bisbal d’Empordà, a Calonge i Sant Antoni, a Corçà, l’Estartit, a Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí i Pals.
La Bisbal d’Empordà
A la Bisbal d’Empordà hi ha diversos gegants. Una de les parelles de gegants més engalanades del municipi que es troben en actiu són els Perses una parella de gegants que es va construir l’any 1955 a l’Escola de Belles Arts i Oficis de la Bisbal. Llavors hi ha els Fesolers, una parella de gegants dels quals es fa servir una rèplica estrenada l’any 1997 (són els tercers més antics de les comarques gironines).
Però una de les figures més conegudes i destacades de la cultura popular bisbalenca és la geganta Rigoberta, estrenada el 1996 (construïda el 1982). A part de formar part dels actes tradicionals de la colla gegantera, aquesta geganta surt en altres actes de la Festa Major com el Correfoc o el Ball de l’Hora per ruixar amb aigua a tots els assistents. I, finalment, la colla gegantera compta amb la Rufina, creada el 1999. Aquesta és la geganta més jove de la colla i la porten les noies.
Dues de les figures que també són representatives de la cultura gegantera i festiva de la Bisbal d’Empordà són l’Àliga i el Drac. La primera de les figures es va estrenar el 15 d’abril de 1619, segons el dietari de la família Anglada de Fonteta. És l’Àliga més antiga de Catalunya. Però no va ser fins a l’any 1997 que es va fer una rèplica d’aquesta figura. El drac de la Bisbal està considerat el segon més antic de Catalunya, està declarat com a peça de museu i es guarda a l’església. No va ser fins al 1995 que es va construir una rèplica per poder-lo treure en cercaviles i correfocs.
El poble de Calonge i Sant Antoni va crear els seus gegants l’any 2001, inspirant-se en el conte de la Rateta que escombrava l’escaleta. Per això, els gegants del municipi són un gat que es diu Martí, i que s’inspira en el patró del poble, i la rateta Valentina, en homenatge a la torre de guaita de la platja de Torre Valentina.
A part d’aquests dos gegants, el poble compta amb dos gegantons, en Sebastià i la Jovita. Tots dos homenatgen a persones del municipi i representen una parella d’escolars. A més, el municipi té diversos capgrossos que han anat estrenant en els darrers anys, tot ells pretendents de la rateta: el gos (Pelut), l’ase (Murri), el porc (Menut), el gall (Kiriki) i l’ànec (Liu).
L’any 1998 Corçà va estrenar el seu gegant més conegut, en Lluís, que s’inspira en un dels avis del poble, en Lluís Prim i Teixidor (més conegut com a Lluís Met). A aquest gegant, l’acompanya en Julià, un gegant encarregat per l’AMPA del CEIP el Rodonell de Corçà. Aquest gegant ve a representar un alumne d’aquesta escola.
A part d’aquests dos gegants, la colla gegantera de Corça compta amb dos gegantons més: en Jordi i la senyoreta Irene. Cal destacar, que la colla gegantera del municipi es va crear el 1997, una mica abans del bateig del gegant Lluís. Actualment, compta amb una vuitantena de persones en actiu.
Els gegants de l’Estartit, en Xiscu i la Remei es van crear el 1998. En Xiscu representa la figura d’un pescador i la Remei una apedaçadora, dues professions que són tradicionals a la vila durant el segle XX. La colla gegantera Xiscu i la Remei de l’Estartit són els encarregats de fer ballar aquests dos gegants.
Palafrugell
Els gegants de Palafrugell, en Pitu i la Lluna, van ser batejats el 1996 amb aigua de Calella, Llafranc i Tamariu, tot i que van ser creats el 1986. En Pitu, que en un primer moment es va anomenar Baldiri, representa la figura d’un pastor, i la Lluna representa una sirena.
Pel que fa als capgrossos, Palafrugell va presentar a una parella de pagesos, una de tapers, una de pescadors, un fatxenda i un pirata durant les Festes de Primavera de 1983. I tot i que els gegants fa gairebé una quarantena d’anys que existeixen, la colla gegantera de Palafrugell no s’ha tornat a recuperar fins al 2024.
Palamós és un dels municipis on hi ha gegants antics, gegants vells i gegants nous. Dels gegants antics es té constància de la seva existència amb una fotografia del 1887, en la inauguració del Tren Petit. Els gegants representen la figura de Pere el Gran i de Constança de Sicília. Avui, però, aquests gegants ja no es conserven.
El 1951 Palamós va estrenar una nova parella de gegants, que tornen a representar a Pere el Gran i a Constança de Sicília. I tot i que no es conserven de manera completa, els caps d’aquests dos gegants vells es conserven a la sala de reserva del Museu, a casa Montaner. Es va fer una rèplica d’aquests dos gegants vells l’any 2004.
I amb els gegants nous es van tornar a representar la figura de Pere el Gran i Constança de Sicília. L’any 1974 es van estrenar aquests dos gegants, però amb la creació de la colla gegantera el 1989 es decideix fer una rèplica per poder-los passejar durant les festes i actes on participen. No va ser fins el 1992 que es va presentar aquesta nova parella.
Els gegants de Sant Feliu de Guíxols els van estrenar l’any 1954, durant la vigília del Corpus Christi. Però no va ser fins a l’any 1986 que els van posar el nom de Feliu i Àngela, en honor als patrons de la ciutat. L’any 1995 experimenten una restauració. L’any 2018 es va decidir fer una rèplica d’aquests gegants originals, per mirar de preservar les figures.
A part d’aquests gegants, Sant Feliu compta amb diversos gegantons que formen part de la comitiva. El primer és el gegantó Ganxonet i va ser presentat el 2002. El gegantó Mussolet neix el 2013 i el 2017 s’estrenen el Mussol Garbí i en Serrallonga. La colla gegantera també compta amb diversos capgrossos com el Cuiner, la Cubanita, en Gepeto, el Conde, la Barbacoa, La Neus, el Putarrot, en Kuntakinte, en Moha, en Juanals, en Xato i els dos animals Romeu i Julieta.
A tots ells cal sumar-hi els cavallets, que es recuperen l’any 1998, i els seus noms són Carbó, Núvol, Xocolata i Vainilla. Als cavallets els acompanya, l’Home dels Coixins, un personatge farcit de coixins i que burxa als espectadors amb una punxa.
La tradició gegantera a Torroella de Montgrí, tal com apunten diversos documents, es remunta a principis del segle XV. Primer es va tenir constància de l’existència d’un Gegant i un Drac a la vila. De manera poesterior s’hi van afegir la Geganta i l’Àliga. Els gegants que surten avui dia als actes amb la colla gegantera són construccions del 1948.
Cal destacar que una de les figures que s’ha volgut recuperar des de la tradició popular a Torroella de Montgrí ha estat l’Àliga de Torroella. Va ser per la festa Major de Sant Genís del 2017 quan es va tornar a presentar aquesta figura per als Amics dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí.
Una de les colles de gegants més nova que s’ha creat a la comarca és la dels Gegants de Pals. Concretament, van presentar la seva figura el 2024, en Pere l’Arrossaire. La figura s’inspira en una de les feines més tradicionals al municipi i en un dels productes que dóna més renom a Pals, l’arròs.
Al Baix Empordà també hi ha gegants que no tenen colla gegantera. Marc Romero explica que en aquests casos a vegades hi ha colles d’altres municipis que treuen a ballar els gegants que no compten amb el suport d’una colla gegantera.
Un dels municipis que compta amb gegants, però que fa uns anys que no té colla gegantera és Verges. Al poble hi tenen en Perol i la Sopa. L’Ajuntament de Verges els va fer construir el 1986. A aquests gegants els solen acompanyar cinc capgrossos.
A Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró també hi ha un gegant sense colla gegantera. En Peret es va estrenar l’any 2018 en la primera edició de la Trobada de Gegants i Capgrossos i va sorgir d’un treball de recerca. Tot i això, la colla gegantera del municipi es troba inactiva actualment.
Ultramort compta amb els gegants en Miró i la Mei, que es van presentar el 2018 i representen dos personatges destacats del municipi: la Remei Paretas i en Joan Mascarreras. A Jafre també hi existeix un gegant anomenat Buf.
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
Aquest dimarts 19 d’agost Michael Bublé aterra al Festival Cap Roig. Amb més de 75 milions de discos venuts arreu del món, Michael Bublé és una de les grans veus contemporànies del jazz i el pop. seu treball més recent, The Best of Bublé, celebra el seu llegat amb 21 grans èxits i temes inèdits. Aquest serà el concert que tancarà el 25è aniversari del Festival Cap Roig.
I el Festival Ésdansa celebra la seva 43a edició amb una setmana d’activitats programades entorn del món de la dansa. Dimarts 19 serà el torn de Dani López a les 18:30 h per parlar dels Processos creatius amb la música d’arrel. A les 20:30 h es farà l’activitat Vibra amb Sara Cano per impulsar la dansa d’arrel. I en el marc de la Nit Ésdansa serà el torn d’Oshala de Benín i Cuezcomatl de Mèxic.
Roses celebra les Nits de Circ fins el 24 d’agost. Nits de Circ, la producció de Circus Arts Foundation on hi participen 19 artistes internacionals de 6 països, que oferiran 9 atraccions de circ d’alta qualitat amb acompanyament de la Paris Circus Orchestra en directe.
Festes Majors
Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de Vulpellac, Garriguella i de Torroella de Montgrí. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.
