Tres de cada quatre usuaris de Càritas a les Comarques Gironines reconeixen que se senten sols i que recorren a les xarxes socials com a substitut, malgrat que “no acaba sent una solució”.
El responsable d’Anàlisi Social de l’entitat, Caye Gómez, assenyala que les persones afectades creuen que estar connectat digitalment pot revertir la sensació d’aïllament social, tot i que després s’adonen que no és així. “Quan fem les entrevistes, ells mateixos veuen que no els compensa”, diu.
Segons recull un informe de Càritas Girona sobre l’aïllament social, el perfil més habitual és el d’una família monoparental -especialment dones amb fills a càrrec- que, a més, reconeixen que no tenen “ningú a qui recórrer” quan necessiten algun tipus d’ajuda.
Càritas Girona ha conclòs el primer informe sobre l’aïllament social a la diòcesi. Les dades revelen una situació “preocupant” entre els usuaris de l’entitat, i és que el 75% dels enquestats han reconegut que se senten sols, a conseqüència de la seva situació socioeconòmica. D’aquests, la meitat perceben aquesta sensació de manera freqüent, mentre que l’altra meitat ho noten algunes vegades. Però l’informe, a més, revela que la gran majora dels afectats no tenen ningú a qui dirigir-se per demanar suport per situacions determinades, com que els deixin el cotxe per poder anar a la feina, si se’ls ha espatllat.
Un element comú entre aquests usuaris és l’ús de xarxes socials com a substitut de la soledat que senten. Càritas ha detectat que més del 90% dels qui reconeixen sentir-se sols les fan servir i ho vincula a la seva necessitat de relacionar-se, però assenyala que “no serveix de gaire”.
“Tenen la percepció que això els connecta, malgrat que la realitat és que la majoria de vegades el que fan és passar el temps mirant xafarderies i no sempre permet establir connexió real amb persones. A més, hem analitzat la qualitat d’aquests contactes i veiem que no hi ha un suport emocional”, explica el responsable d’Anàlisi Social de Càritas a Girona, Caye Gómez.
En aquest sentit, des de l’entitat expliquen que els mateixos usuaris s’adonen d’aquesta circumstància quan els entrevisten els professionals. Gómez assenyala que els usuaris inicialment són “poc conscients” però ho veuen més endavant “quan s’analitza en profunditat la relació”. “Sentir que tinc seguidors a Instagram o contactes a l’agenda de telèfon pot generar una sensació de connexió, però a la pràctica no hi és”, concreta el responsable d’Anàlisi Social de Càritas.
Les dones, el perfil més afectat
Sobre el perfil, l’informe recull que les famílies monoparentals són el col·lectiu més afectat per l’aïllament social i, en especial, les dones que tenen fills a càrrec. Gómez remarca que les dones tenen un “rol més desequilibrat i més càrrega en la quotidianitat de la llar”. Això, explica, fa que siguin un col·lectiu especialment afectat per aquesta situació.
Però l’aïllament també arriba a altres col·lectius “molt vulnerables a caure en la soledat”, com els immigrants que es troben en situació irregular, les persones que viuen en un habitatge de forma precària o que practiquen el relloguer, a més dels aturats.
Ara bé, Gómez recorda que tot i que tenir feina és un actiu per poder sortir d’aquesta situació, la realitat és que molta gent que se sent sola són també treballadors amb un sou a final de mes. Precisament, l’informe revela que més del 96% de les persones ocupades no mantenen relacions fora de l’àmbit laboral.
Solucions per millorar
L’informe acaba fent una sèrie de propostes per tal de revertir una situació que s’ha “establert” a partir de la pandèmia, si bé les circumstàncies, diu Caye Gómez, ara són diferents de la dels anys 2020, 2021 i 2022. Càritas proposa reforçar l’acompanyament, més enllà del reforç material que pugui necessitar una persona. “Moltes vegades queda en un segon pla, perquè la necessitat immediata és una altra”, assenyala el responsable d’Anàlisi Social de Càritas.
A més, l’entitat demana reforçar la creació d’espais comunitaris de confiança per a aquests col·lectius i promoure la regularització administrativa d’alguns dels afectats per tal que s’afavoreixi la inclusió. Finalment, Càritas veu necessari que s’inclogui la problemàtica de la solitud en els programes d’acció social i que s’afavoreixi la connexió entre entitats socials i veïnals.
