El responsable d’El Molí de l’Escala, Jordi Jacas, ha assegurat que aquest emblemàtic espai de l’Alt Empordà és “la seva vida”, en una entrevista al programa De Cap a Cap de Ràdio Capital, amb el suport de BSF Bugaderia i Renting. Amb més de tres dècades dedicades al projecte familiar, Jacas defensa una manera d’entendre la gastronomia basada en la passió i el compromís.
“El privilegi és poder dedicar-te a allò que t’apassiona i, alhora, fer feliç a la gent”, explica. En el seu cas, aquest vincle és inseparable d’El Molí, un espai amb origen al segle XVIII que la seva família gestiona des del 1982 i que funciona com a restaurant des del 1994.
Jacas reivindica també la responsabilitat de preservar aquest patrimoni històric. “Només gestionem un petit fragment dels seus més de 300 anys d’història, i ho hem de fer amb dignitat”, afirma. Al llarg del temps, l’espai ha tingut múltiples funcions, des de molí fariner fins a central elèctrica pionera en l’enllumenat públic.
Pel que fa al model de negoci, el xef destaca que la clau no és tant la diversificació —amb restaurant, hotel i càtering— com la voluntat de “fer les coses molt ben fetes”. Tot i això, reconeix que diversificar ha estat una eina útil per créixer, encara que no sempre amb èxit.
Malgrat l’expansió, Jacas té clar que l’essència continua sent la restauració: “Som restauradors i el que ens identifica és el restaurant”. Paral·lelament, el projecte hoteler, iniciat el 2016, ha reforçat l’experiència global del client amb una oferta de proximitat i dimensions reduïdes.
De cara al futur, el responsable d’El Molí avança nous projectes, com l’ampliació de l’hotel amb quatre noves habitacions. “Seran molt especials, cuidant fins a l’últim detall i recuperant espais històrics del Molí”, assegura.
Amb il·lusió intacta i nous reptes sobre la taula, Jacas continua apostant per evolucionar sense perdre l’essència d’un projecte que, segons ell mateix diu, forma part indestriable de la seva vida.
El passeig del Mar de Palamós s’obrirà a la ciutadania el 27 de març, coincidint amb la finalització de la seva reforma integral, que ha transformat aquest espai emblemàtic després de més d’un any d’obres.
L’obertura es farà amb un acte festiu al vespre, que inclourà la participació dels gegants de Palamós, actuacions musicals i un recorregut pel passeig amb ambientació de carrer, en una proposta pensada per convidar la ciutadania a redescobrir l’espai.
Les obres han permès una millora global del passeig, amb més accessibilitat per als vianants, una millor connexió amb els carrers del nucli urbà i la incorporació de criteris de sostenibilitat, estalvi energètic i adaptació al canvi climàtic, en un entorn que manté elements característics com el sauló i les arcades.
El projecte ha tingut un cost de prop de 7 milions d’euros, amb una aportació destacada de fons europeus, i ha inclòs la renovació dels serveis i infraestructures del passeig, així com millores en la mobilitat i l’espai públic.
La reforma es completarà amb una segona fase després de l’estiu, que permetrà la connexió directa amb la platja Gran i la recuperació d’espais naturals com el sistema dunar, amb l’objectiu de reforçar la protecció ambiental i la integració del passeig amb el litoral.
El Festival Portalblau celebrarà aquest any la seva dinovena edició amb una programació de prop de trenta activitats entre el 16 de maig i el 17 d’octubre, en una proposta que tornarà a combinar música, arts escèniques i espais de pensament en diferents escenaris de l’Escala i Empúries. El festival manté així l’aposta per allargar l’activitat més enllà dels mesos centrals d’estiu i reforçar una oferta cultural estesa durant bona part de l’any.
La programació inclourà divuit concerts i reunirà noms destacats com Sopa de Cabra, La Fúmiga, Maria del Mar Bonet, Clara Peya, Maria Jaume, Elena Gadel i Manu Guix, a més de la proposta especial de Judit Neddermann amb la GIO Symphonia, de Girona. També hi haurà una presència destacada d’artistes emergents, amb actuacions de Victòria Vilalta, Amaia Miranda, Anna d’Ivori, Roger Padrós, L’arannà, Gregotechno, Naina i Lecoq, entre altres noms. El codirector del festival Portalblau, Miquel Fernàndez, ho explica.
Més enllà dels concerts, Portalblau reforça la seva identitat com a festival que connecta creació artística, patrimoni i paisatge mediterrani, amb propostes de dansa contemporània, clown, poesia i experiències participatives. En aquesta edició, els espais principals tornaran a ser la Mar d’en Manassa, el Fòrum Romà del Museu d’Arqueologia de Catalunya d’Empúries, La Riba, el Camp de les Aromes, l’Alfolí de la Sal i el Jardí Clos del Pastor, als quals s’hi afegeixen nous punts del territori empordanès. Són declaracions de Miquel Fernàndez.
El festival també manté el seu compromís social, educatiu i ambiental amb iniciatives pròpies que van més enllà de la programació artística. Entre aquestes propostes hi ha el projecte Llavors, que connecta les arts amb les escoles rurals de l’Alt Empordà, el concurs de fotografia MedFoto, el curs de formació per a joves sobre organització de festivals i el nou espai dedicat al talent emergent. A més, l’edició d’aquest any també posarà el focus en projectes vinculats a la salut i al suport a entitats del territori. Entre aquestes accions, Miquel Fernàndez també destaca la creació de la Guia per la Incorporació de Perspectiva de Gènere i Organització de Festivals, elaborada per Cristina Torres .
Amb aquest model, Portalblau consolida una proposta cultural amb veu pròpia, que combina artistes consolidats, noves veus, pensament crític i una clara vinculació amb el territori. El festival reforça així la seva voluntat de fer de la cultura una experiència lligada al Mediterrani, al paisatge empordanès i a una programació que s’estén més enllà de la temporada turística habitual.
Una vuitantena de persones s’han concentrat aquest divendres davant el Consell Comarcal del Baix Empordà, a la Bisbal, com a mostra de rebuig d’una agressió física a una professional dels Serveis Socials Bàsics per part d’un usuari. Des del sector asseguren que no es tracta d’un fet aïllat, sinó que “forma part d’una realitat creixent”. “Aquestes situacions posen en risc la integritat dels professionals i debiliten un servei públic essencial per a la cohesió social”, assenyalen. Per això, reclamen que els professionals dels serveis socials siguin reconeguts com a agents de l’autoritat i que s’apliquin mesures preventives per garantir la seguretat, així com protocols clars d’actuació en situacions de violència.
El president del CCBE, Enric Marquès, ha expressat el seu “rebuig més ferm” a l’agressió física que ha patit una professional dels Serveis Socials Bàsics mentre exercia la seva feina un acte que consideren greu i preocupant. L’organisme ha remarcat que els serveis socials constitueixen “un pilar essencial” per a la societat, ja que els seus professionals treballen diàriament amb persones i famílies en situació de vulnerabilitat per garantir drets, prevenir riscos i promoure condicions de vida dignes.
En aquest sentit, la directora de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials del CCBE, Montse Gudayol, ha destacat que el que ha passat no és un fet aïllat i que treballen amb “realitats molt complexes”. Gudayol ha lamentat “la sensació d’impunitat” que tenen els usuaris. “Saben que no els hi passarà res”, assenyala.
Segons han exposat, els professionals es troben sovint amb situacions de tensió, intimidació i agressions en contextos complexos. Una realitat que han lamentat que “sovint es banalitza o minimitza”. Això, segons han exposat, té un impacte “molt greu” tant en l’àmbit emocional com professional, afectant la salut i el benestar dels treballadors, així com la qualitat del servei que poden oferir.
Davant d’aquesta situació, l’ens ha reiterat la necessitat de reforçar la protecció dels professionals i ha reclamat més reconeixement social i institucional a la seva tasca. En concret, han exigit que els treballadors dels serveis socials siguin considerats agents de l’autoritat en l’exercici de les seves funcions, equiparar-los a altres col·lectius del servei públic com els cossos de seguretat, el personal sanitari o el professorat.
A més, han demanat impulsar mesures efectives per garantir la seguretat en els centres de treball, així com establir protocols clars de prevenció, actuació i suport davant situacions de violència.
Agents de l’autoritat
Des del col·lectiu han exigit que es tracti els professionals de l’àmbit social com a agents de l’autoritat. Una proposta que ha fet seva el Consell Comarcal del Baix Empordà que ha reclamat al Govern “els canvis legislatius corresponents” perquè les treballadores socials passin a ser agents de l’autoritat.
“Això ja s’ha fet en diversos espais dedicats a la infància i cal que la Justícia actuï. Penseu que cal que hi hagi una situació molt greu perquè s’hi faci alguna cosa. Això vol dir que estem indefensos”, lamenta el president del CCBE, Enric Marquès.
L’acte de rebuig ha acabat amb la lectura d’un manifest en el qual s’ha recordat que la tasca de treballador social “es duu a terme des del compromís i la vocació de servei públic” i han reclamat respecte. “Cap professional hauria de patir agressions, amenaces o situacions de violència per la seva feina”, han insistit.
Finalment, el Consell Comarcal ha expressat el seu suport a la professional agredida i a tot el col·lectiu de serveis socials, i ha destacat que la seva feina és clau. “Defensar els serveis socials i els seus professionals és defensar una societat més justa i cohesionada”, han conclòs.
El fotògraf empordanès David Perpinyà presentarà aquest dissabte 21 de març a dos quarts de vuit del vespre la seva primera novel·la, Un panorama per a retratar, a la Germandat Arturo Mundet de Sant Antoni de Calonge. L’acte servirà per descobrir una obra que combina ficció i vivències personals amb la fotografia com a fil conductor.
Perpinyà explica que la passió per la fotografia li ve de petit, quan observava els fotògrafs als carrers de Palafrugell. Tot i una etapa allunyat de la càmera per l’afició a l’esport, una lesió el va fer tornar-hi, fet que va acabar derivant en la necessitat de transmetre aquesta experiència a través de l’escriptura.
La novel·la segueix el personatge d’en Dani, un jove que rep una càmera i inicia un procés d’aprenentatge que va més enllà de la tècnica. “La càmera és tan bona com la persona que hi ha al darrere”, assegura l’autor, que defensa que la mirada fotogràfica és clau i no depèn només de l’equip.
En aquest sentit, Perpinyà destaca que trobar un estil propi és un procés llarg basat en la pràctica i l’assaig-error. “És fer el camí, no te’l poden fer per tu”, afirma. De fet, remarca que l’experiència i el contacte amb altres fotògrafs han estat determinants en la seva evolució.
L’autor també reflexiona sobre el paper de la fotografia en un context marcat per la irrupció de la intel·ligència artificial. Tot i reconèixer-ne les possibilitats, defensa que el valor real d’una imatge rau en la història que hi ha al darrere: “El que valoro és haver estat allà, el que ha passat abans de fer la foto”.
Amb vista al futur, Perpinyà no descarta noves presentacions del llibre, especialment a Palafrugell, el seu municipi, on espera poder compartir l’obra amb el públic local. Mentrestant, convida els interessats a assistir a la presentació d’aquest dissabte, que també vol ser un espai de trobada i intercanvi amb els lectors.
SOS Costa Brava ha valorat positivament l’aprovació del nou decret que ha de protegir les fanerògames marines al litoral, però considera que cal anar més enllà perquè la normativa sigui realment efectiva.
L’entitat reclama que s’incorporin mesures concretes com l’obligatorietat d’utilitzar la cartografia oficial de fanerògames, amb l’objectiu d’evitar que les embarcacions puguin fondejar en zones protegides al·legant desconeixement. També demanen que aquesta cartografia es mantingui i ampliï, i no es redueixi en cas de degradació, per afavorir la recuperació d’espècies com la Posidonia oceanica.
Un altre dels punts clau és l’augment de la vigilància al llarg de la costa. Segons SOS Costa Brava, calen més recursos per controlar zones sensibles com el Golfet, la badia de Palamós o el Cap de Creus, entre d’altres espais del litoral gironí.
Pel que fa al règim sancionador, la federació aposta per un model més contundent. Proposa aplicar la “presumpció de dany”, que permetria sancionar directament les embarcacions que fondegin sobre praderies marines sense necessitat d’aportar proves submarines. Aquesta fórmula ja s’aplica a França després d’una sentència pionera.
Finalment, SOS Costa Brava defensa que els recursos econòmics derivats de les sancions es destinin a la protecció i restauració d’aquests ecosistemes. Recorden que les fanerògames són essencials en la lluita contra el canvi climàtic, ja que actuen com a embornals de CO₂ i són hàbitat de nombroses espècies marines. L’entitat espera que els efectes del decret es comencin a notar ja aquest proper estiu al conjunt de la Costa Brava.
