Albons és el segon municipi de Catalunya amb un major índex de recollida selectiva de residus

residus begur

L’Agència de Residus de Catalunya va fer públiques fa uns dies les dades de recollida selectiva del 2025, en les qual tornen a destacar diverses localitats del Baix Empordà. Albons és el segon municipi de Catalunya amb un major índex de recollida selectiva de residus, amb un 95,93 %, augmentant gairebé 3 punts les dades del 2024. Es troba només per darrere de Sant Quirze Safaja, al Moianès, amb un 97,3 %. A prop d’ells s’hi situa Verges, amb un 91,44 %.

No cal confondre el concepte de recollida selectiva amb el de reciclatge, ja que per tal d’assolir un percentatge concret de reciclatge, es calcula que cal aconseguir una xifra de recollida selectiva al voltant d’uns deu punts per sobre de recollida selectiva. En definitiva, la recollida selectiva consisteix en separar correctament els residus que es generen, mentre que el reciclatge és el procés que es du a terme amb aquests residus per transformar-los en nous recursos.

A la comarca del Baix Empordà, vuit municipis es situen per sobre del 70 % de recollida selectiva de residus, segons les dades de l’Agència de Residus de Catalunya. A banda d’Albons i Verges, Corçà (88,3 %), Forallac (88,29 %) i Mont-ras (83,62 %) són els municipis amb un percentatge més elevat. Per contra, Fontanilles (33,85 %), Regencós (35,27 %) i Torrent (40,05 %) són els municipis amb un índex de recollida selectiva més baix.

Així i tot, Torrent destaca positivament per ser el municipi de la comarca amb un major augment de recollida selectiva entre el 2024 i el 2025, incrementant el percentatge en 8,61 punts. El segueixen Calonge i Sant Antoni, amb 7,69 punts, i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, amb 6,78. A l’altra banda hi trobem els descensos de Rupià (17,35 punts), Palau-sator (11,76) i Jafre (7,68), reduïnt significativament els percentatges de recollida selectiva en qüestió d’un any.

De mitjana, el Baix Empordà va assolir un 53,1 % de recollida selectiva de residus durant el 2025, el que representa un augment d’un punt respecte de les dades del 2024. En tot cas, es manté per sobre de la mitjana catalana, que és del 48,13 %, també creixent lleugerament en aquest últim any.

En total, deu municipis de la comarca tenen implementat el sistema de recollida de residus porta a porta, mentre altres localitats, com la Pera, ja han anunciat que s’incorporarà pròximament. Dels municipis amb més habitants, Calonge i Sant Antoni i Palafrugell disposen d’aquest servei de recollida.

El projecte de la Gasol Foundation contra l’obesitat infantil arriba a sis escoles gironines de la mà de la Diputació

Miquel Noguer i Marc Gasol_ACN_20261103

El projecte de la fundació dels germans Gasol per combatre l’obesitat infantil convertint les escoles en epicentres del canvi per implementar hàbits saludables ha desembarcat a sis centres educatius de les comarques gironines de la mà de la Diputació de Girona. Marc Gasol i Miquel Noguer han rubricat aquest dimarts el conveni de col·laboració, que es fixa com a objectiu portar el projecte SISME a un total de setze escoles de la demarcació on hi ha infants en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Gasol ha subratllat que treballen en quatre eixos: alimentació, benestar emocional, descans i activitat física o esportiva. Les sis primeres escoles estan a Girona, Salt (Gironès), Palafrugell (Baix Empordà), Hostalric (Selva) i Puigcerdà.

Convertir les escoles en espais que promoguin la salut més enllà de les classes d’educació física o del que se serveix al menjador. Aquest és el repte del projecte SISME, una iniciativa de la Gasol Foundation que vol combatre l’obesitat infantil i reduir les desigualtats que condicionen els hàbits saludables dels nens i nenes. La proposta parteix d’una idea: que l’escola sigui el motor d’un canvi que arribi també a les famílies i al conjunt de la societat.

La iniciativa arriba aquest curs a les comarques gironines de la mà de la Diputació de Girona i ja té sis escoles vinculades. Són l’escola Vila-roja de Girona; Vilagran i FEDAC de Salt; Sant Jordi de Palafrugell; Mare de Déu dels Socors d’Hostalric, i Vedruna de Puigcerdà.

L’objectiu és arribar a setze escoles d’arreu de les comarques gironines i a una població potencial de 2.160 infants d’entre 6 i 12 anys. El projecte prioritzarà els centres amb més vulnerabilitat socioeconòmica, però també busca un equilibri territorial perquè la iniciativa tingui presència a tota la demarcació. El projecte SISME vol ser un «terratrèmol saludable» que reverteixi les desigualtats i advoqui per la salut, a través de la generació de bons hàbits.

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i Marc Gasol han formalitzat aquest dimarts el conveni de col·laboració que permet desplegar el projecte a la demarcació. La corporació hi destinarà 80.000 euros durant els anys 2026 i 2027 i participarà en la selecció dels centres, la difusió del programa i el seguiment de les actuacions. La Gasol Foundation s’encarregarà de dissenyar i adaptar les intervencions a cada escola i d’avaluar-ne els resultats.

Marc Gasol ha subratllat que el risc d’obesitat infantil és molt més elevat en entorns amb menys recursos econòmics i, per això, el projecte treballa sobre quatre pilars: l’alimentació, l’activitat física, el descans i el benestar emocional. La idea no és fer una xerrada puntual sobre nutrició o organitzar més activitats esportives, sinó que, des del mateix centre educatiu, es teixeixi comunitat per acordar quines propostes es poden implementar per aconseguir un canvi sistèmic.

Noguer ha reivindicat que la col·laboració va més enllà de l’esport i del vincle que Marc Gasol té amb Girona. «Avui parlem de nens i nenes que van a l’escola, de nens i nenes que poden tenir problemàtiques i de nens i nenes a qui podem ajudar a vèncer aquestes problemàtiques», ha afirmat. El president de la Diputació ha defensat que l’objectiu és millorar la vida dels infants i de les seves famílies i ha remarcat que la Diputació no podia deixar passar l’oportunitat de sumar-se a la iniciativa dels germans Gasol.

Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya del 2023-2024, a la regió sanitària de Girona un 15,5% dels infants de fins a catorze anys tenen sobrepès i un 12,4% pateixen obesitat. Són percentatges lleugerament inferiors a la mitjana catalana, però que, segons analitza la fundació, poden amagar diferències importants entre barris i famílies.

De fet, les anàlisis prèvies del projecte dels germans Gasol apunten que, en els entorns amb més vulnerabilitat socioeconòmica (amb rendes mitjanes inferiors a uns 14.000 euros), la probabilitat de patir sobrepès és un 41% més alta, la d’obesitat un 70% i la d’obesitat severa un 166%.

Una de les particularitats de SISME és que no arriba a les escoles amb un paquet tancat de mesures. La fundació posa a disposició dels centres una cinquantena de grups d’accions, amb diverses activitats cadascun, i cada centre decideix quines accions necessita i quines pot posar en pràctica.

Fins a setze escoles

Les sis escoles que ja s’han incorporat al projecte són només el primer pas. La selecció dels centres es fa a partir de quatre variables socioeconòmiques i amb la voluntat que hi hagi representació de totes les comarques. La fundació ha començat convidant els centres amb més vulnerabilitat de cada comarca i preveu continuar incorporant escoles fins a arribar a les setze.

La participació és voluntària. A la demarcació, vuit dels setze centres previstos formaran part del grup d’intervenció i els altres vuit, del grup de control. Aquesta distribució permetrà estudiar si les mesures que s’apliquen tenen un impacte real en la salut dels infants. En total, la recerca inclourà 56 escoles de Catalunya i Madrid, de les quals 44 ja estan vinculades al projecte.

La voluntat de la fundació és que el «terratrèmol saludable» tingui l’epicentre a l’escola, però acabi arribant a tots els espais de la vida dels infants. Entre els objectius de futur hi ha incorporar al projecte SISME entitats socials que treballen en el lleure, escoles bressol i entitats esportives.

Sónar 2027 reneix amb els primers 30 artistes: Carl Cox, Bonobo, Peggy Gou, Jessie Ware i Yung Lean

sonar-2027-reneix-amb-els-primers-30-artistes:-carl-cox,-bonobo,-peggy-gou,-jessie-ware-i-yung-lean
Sónar 2027 reneix amb els primers 30 artistes: Carl Cox, Bonobo, Peggy Gou, Jessie Ware i Yung Lean

Sónar ha anunciat els primers 30 artistes que formaran part de la programació de l’edició del 2027, que tindrà lloc els dies 18 i 19 de juny a Barcelona. El primer avançament del cartell combina grans noms de la música electrònica, figures del pop i artistes de l’escena underground, amb propostes que van del techno i el trance al jungle, el dembow, el hip-hop i l’R&B.

Entre els primers confirmats destaquen Carl Cox, Bonobo, Peggy Gou, Jessie Ware, Yung Lean, Tokischa, Goldie, Cornelius, Oscar Mulero, KI/KI i Romy, que actuarà amb un DJ set. També s’hi incorporen noms com Honey Dijon, Job Jobse, Aurora Halal, Donato Dozzy & Batu, Funk Assault, Frost Children, Yu Su i Kaitlyn Aurelia Smith, entre d’altres.

El festival ha avançat que aquesta és només una primera mostra d’una programació que superarà les 80 actuacions i activitats.

Una nova etapa amb el retorn de Sónar de Dia al centre de Barcelona

Sónar afrontarà el 2027 una nova etapa en què vol recuperar el seu caràcter urbà, festiu i radical, reconnectant amb els orígens del festival. Un dels principals canvis serà el retorn de Sónar de Dia al centre de Barcelona, recuperant la connexió amb la ciutat i el seu front marítim.

La proposta diürna mantindrà el format més proper i familiar del festival, amb una aposta pel descobriment de nous artistes i per les propostes culturals. La programació musical compartirà espai amb Sónar+D, el programa dedicat a la creativitat tecnològica, la recerca i el pensament crític, que tornarà a connectar artistes, investigadors, innovadors i institucions.

Per la seva banda, Sónar de Nit recuperarà el format clàssic de dues nits i quatre escenaris. Se celebrarà a Fira Gran Via el divendres 18 i el dissabte 19 de juny, amb els grans noms del cartell i les actuacions de més exigència tècnica.

Grans directes i referents de la música electrònica

Entre els concerts més destacats hi haurà el nou directe de Bonobo, que presentarà el seu darrer treball, «Distance in Static». També serà un dels grans debuts del festival el de Tokischa, una de les principals figures del dembow dominicà, que portarà la seva particular barreja de dembow, reggaeton i rap.

El cartell també comptarà amb Yung Lean, referent del cloud rap dels anys 2010; Jessie Ware, que combina pop i influències de la música disco, i el japonès Cornelius, que presentarà el seu àlbum «Refractions».

Pel que fa a les cabines, Sónar recupera noms històrics com Carl Cox, que tornarà al festival més de dues dècades després, i Oscar Mulero, que hi actuarà de nou 20 anys després. També hi seran Peggy Gou, KI/KI, Honey Dijon amb el projecte Sinister i Romy, membre de The xx.

Una altra de les propostes destacades serà Collabs3000, el projecte conjunt de Chris Liebing i Speedy J, que tornarà a reunir tots dos productors. També hi haurà el set a quatre mans de Busy P i Girl Ultra, mentre que Funk Assault, Aurora Halal i Ehua & Flore representaran diferents expressions del techno i la cultura de club.

Del jungle al trap i els sons més experimentals

La programació també donarà espai a propostes més allunyades dels grans circuits comercials. Goldie actuarà finalment en directe després que una lesió de clavícula li impedís participar en l’edició del 2026. El seu concert portarà al festival els sons originals del jungle i el drum’n’bass.

També debutarà al Sónar el neerlandès Job Jobse, mentre que Donato Dozzy i Batu compartiran escenari per primera vegada al festival. La georgiana SALOME, Tash LC, Opal Sunn i la selectora Yu Su ampliaran la representació dels sons més experimentals i underground.

La llista es completa amb Frost Children, que barreja emo, EDM, electro i pop; Kaitlyn Aurelia Smith, amb el seu particular univers de sintetitzadors, i Adriana Lopez, que recuperarà el seu antic àlies de drum’n’bass, Suut.

En l’àmbit dels sons urbans, TK MAMI presentarà el seu nou àlbum, «TK MAMI UNIVERSITY», mentre que la granadina Kristina reivindicarà l’old reggaeton. També s’hi incorporen el col·lectiu Disobey Sound System i la DJ saragossana Drizzyclare.

Les entrades ja estan a la venda

Els primers abonaments de Sónar 2027 ja es poden adquirir a través del web oficial del festival, amb un preu especial de sortida. Hi ha dues modalitats: el SonarPass, que dona accés a totes les jornades de Sónar de Dia i Sónar de Nit, i el SonarPass+D, que també inclou l’accés a Sónar+D.

Tots dos abonaments estan disponibles en modalitat estàndard i VIP. A més, el sistema de pagament Flex permet sol·licitar el reemborsament íntegre de l’entrada fins al 28 de febrer de 2027.

El festival continuarà anunciant nous artistes durant els pròxims mesos.

L’entrada Sónar 2027 reneix amb els primers 30 artistes: Carl Cox, Bonobo, Peggy Gou, Jessie Ware i Yung Lean ha aparegut primer a Primera Fila.

La Fúmiga s’acomiada dels escenaris després de reunir prop de 50.000 persones en cinc concerts

la-fumiga-s’acomiada-dels-escenaris-despres-de-reunir-prop-de-50.000-persones-en-cinc-concerts
La Fúmiga s’acomiada dels escenaris després de reunir prop de 50.000 persones en cinc concerts

La Fúmiga ja ha posat punt final a la seva trajectòria als escenaris. La banda d’Alzira s’ha acomiadat després de catorze anys de carrera amb cinc concerts que han reunit prop de 50.000 persones, tots amb les entrades exhaurides. Dos d’aquests concerts s’han celebrat al Roig Arena de València, els dies 30 i 31 d’octubre, mentre que els altres tres van tenir lloc al Sant Jordi Club de Barcelona, els dies 16, 17 i 18 d’octubre.

El comiat a València ha estat especialment multitudinari, amb 36.000 espectadors entre les dues nits al Roig Arena, el recinte cobert amb més capacitat de l’Estat espanyol. La banda s’ha convertit així en la primera a omplir-lo cantant en valencià. A Barcelona, els tres concerts al Sant Jordi Club van reunir prop de 14.000 persones, confirmant també la connexió del grup amb el públic català.

Lluny de plantejar aquests últims concerts com un adeu trist, La Fúmiga ha apostat per convertir-los en una celebració dels seus catorze anys de trajectòria. L’espectacle, de més de dues hores, ha combinat una gran posada en escena, projeccions audiovisuals, coreografies i un repertori que ha repassat les diferents etapes del grup. Cançons com ‘La gent de la Mediterrània’, ‘Havia de passar’ o ‘Ja dormiré’ han compartit protagonisme amb temes més emotius com ‘Llavors’ i ‘Gràcies per tant’.

El comiat també ha comptat amb la participació de diversos artistes que han compartit camí amb la banda al llarg dels anys. Els Catarres, Figa Flawas, Ginestà, The Tyets, Kiko Tur d’Aspencat, NAINA, Panxo de Zoo i Suu són alguns dels noms que han acompanyat La Fúmiga en aquestes últimes actuacions, evidenciant els vincles que el grup ha construït amb diferents generacions de músics.

Malgrat la dimensió dels concerts, la banda no ha volgut oblidar els seus orígens. La Fúmiga va néixer de la unió d’un grup d’amics que es coneixien des dels dotze anys i que coincidien a la Societat Musical d’Alzira. Les xarangues i la cultura popular valenciana han continuat presents en el seu últim espectacle, amb moments com una sobretaula musical a l’escenari, la interpretació d’albaes i una malaguenya, i una muixeranga compartida amb el públic.

La reivindicació de la llengua i la cultura valencianes també ha tingut un paper central en aquests últims concerts. El grup ha mantingut les referències polítiques i socials que han acompanyat la seva trajectòria, amb al·lusions a Carlos Mazón, Isabel Díaz Ayuso i Joan Carles I, així com un record a la DANA i a la resposta de la societat valenciana davant la tragèdia.

La banda també ha aprofitat el comiat per donar protagonisme a les noves generacions de músics. A València, el showcase ‘Tot comença’ ha reunit NAINA, Drasen, Abril, Esther i La Xica abans dels dos concerts al Roig Arena. A Barcelona, NAINA va ser l’encarregada d’obrir les tres nits al Sant Jordi Club. L’artista, de només quinze anys, havia seguit La Fúmiga des de les primeres files, un detall que ha afegit simbolisme a la seva participació.

Durant els catorze anys de carrera, La Fúmiga ha publicat quatre treballs discogràfics: «Espremedors» (2019), que va rebre el Premi Ovidi Montllor i el Premi del Públic als Premis Carles Santos; l’EP «Pròxima parada» (2020); «Fotosíntesi» (2021), i «Tot està per fer» (2024), amb col·laboracions de Figa Flawas, Ginestà, NAINA i The Tyets, entre d’altres.

El balanç de la trajectòria inclou prop de 500 concerts, més de 150 milions de reproduccions a Spotify i discos d’or per a cançons com ‘Mediterrània’ i ‘Havia de passar’. El grup ha passat per alguns dels festivals més importants del territori, com el Canet Rock, el Viña Rock, l’Arenal Sound i les Festes de la Mercè.

La Fúmiga tanca així una de les trajectòries més destacades de la música valenciana dels últims anys. El que va començar com un grup d’amics tocant a la banda de música del seu poble ha acabat omplint grans recintes i portant la música en valencià a nous públics. Un comiat escollit en un dels millors moments de popularitat del grup i que deixa un llegat que va més enllà de les seves cançons.

L’entrada La Fúmiga s’acomiada dels escenaris després de reunir prop de 50.000 persones en cinc concerts ha aparegut primer a Primera Fila.

Aurora Moreno: «Volem gaudir d’una vellesa activa i autogestionada»

Inauguració Walden XXI_20261029
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Aurora Moreno: "Volem gaudir d'una vellesa activa i autogestionada"
Loading
/

El projecte de cohabitatge sènior Walden XXI ja és una realitat a Sant Feliu de Guíxols. Després de gairebé nou anys de preparació, els membres de la cooperativa han rebut les claus de l’edifici i han començat a instal·lar-s’hi. La iniciativa es presenta com el primer habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a gent gran de Catalunya.

En una entrevista al programa Supermatí de Ràdio Capital, la presidenta de la cooperativa, Aurora Moreno, ha explicat que les primeres mudances s’estan fent de manera esglaonada. El col·lectiu està format per una quarantena de persones i algunes ja viuen a l’edifici des del dia de la inauguració.

La història de Walden XXI es remunta a gairebé nou anys enrere, quan un petit grup de persones, conegut com el Grup Llavor, va començar a reunir-se a Girona per impulsar una alternativa residencial per a la vellesa. La iniciativa va trobar una oportunitat a Sant Feliu de Guíxols, amb l’antic Hotel Jecsalis, un establiment en desús que van adquirir per transformar-lo en un edifici de cohabitatge. La rehabilitació ha permès crear 31 apartaments i més de 1.700 metres quadrats d’espais comuns, pensats per afavorir la convivència i la vida comunitària.

Un model de propietat col·lectiva i decisions compartides

Moreno ha destacat que una de les característiques principals del projecte és el règim de cessió d’ús. Els residents no són propietaris individuals dels apartaments, sinó que la propietat de l’immoble correspon a la cooperativa. «La propietària sempre serà la cooperativa», ha remarcat. D’aquesta manera, els membres tenen dret a viure als habitatges mentre ho vulguin, però quan els deixen, altres persones poden incorporar-se al projecte sense alterar-ne la propietat col·lectiva.

Walden XXI compta amb el suport de Sostre Cívic, una entitat pionera en l’impuls de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya. La governança també és compartida. La cooperativa celebra una assemblea mensual per prendre les decisions i disposa de cinc comissions de treball: Economia, Arquitectura, Comunicació, Cures i Governança. Aquest sistema ha permès als futurs residents participar directament en el desenvolupament de l’edifici i en la definició del seu funcionament.

Una alternativa a la solitud i a les residències tradicionals

Més enllà de l’habitatge, el projecte reivindica una nova manera d’envellir, basada en l’autonomia, la participació i el suport mutu. «Nosaltres creiem que tindrem una vellesa activa i autogestionada. Ningú ens haurà de dir què hem de fer i com ho hem de fer», ha defensat Moreno. La presidenta considera que les alternatives residencials habituals per a les persones grans són limitades i sovint es redueixen a continuar vivint a casa amb ajuda familiar o professional, o bé traslladar-se a una residència.

Walden XXI vol oferir una tercera possibilitat, en què els residents mantinguin la seva independència i, al mateix temps, comparteixin activitats, responsabilitats i espais de convivència. Evitar la solitud no desitjada és un dels objectius centrals del projecte. Moreno ha explicat que els cooperativistes volen sentir-se acompanyats i saber que, si algun dia algú no apareix o necessita ajuda, hi haurà altres persones pendents del seu benestar.

També volen reduir la preocupació dels fills i familiars, sense renunciar a prendre les seves pròpies decisions. Segons la presidenta, participar en assemblees, organitzar activitats i debatre propostes contribueix a mantenir una vida activa.

El camí fins a la inauguració no ha estat fàcil. Moreno ha recordat que, durant gairebé nou anys, el projecte ha hagut de superar dificultats vinculades a la pandèmia, el context internacional i la recerca de finançament. Finalment, la rehabilitació ha estat possible gràcies al suport de dues entitats financeres: Fiare Banca Ètica i Caixa d’Enginyers. La presidenta ha destacat especialment la implicació de Caixa d’Enginyers, que, segons ha explicat, ha apostat per primera vegada per un projecte d’aquestes característiques.

Un referent per a nous projectes de cohabitatge

Walden XXI també vol contribuir a estendre aquest model residencial a altres municipis. Moreno ha assenyalat que a Catalunya hi ha altres iniciatives en desenvolupament, com Can Setanta, en fase de construcció, i Solterra, a Sant Hilari Sacalm, que es troba en fase de projecte executiu.

També ha explicat que diversos ajuntaments s’han interessat pel funcionament de Walden XXI. Una de les possibilitats que planteja és facilitar sòl públic durant períodes llargs, de fins a 90 anys, perquè les cooperatives puguin desenvolupar habitatges d’aquest tipus.

Les novetats literàries amb la Maria Teresa Calabús de la llibreria El Cucut – 03/11/2026

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Les novetats literàries amb la Maria Teresa Calabús de la llibreria El Cucut – 03/11/2026
Loading
/
Cada dimarts, la Maria Teresa Calabús de la Llibreria Cucut de Torroella de Montgrí ens porta una recomanació o novetat editorial al Supermatí de Ràdio Capital de l’Empordà. Avui parlem de La Cuina dels Arbres de l’editorial Cossetania, un llibre de Iolanda Bustos.