El Baix Empordà impulsa la rehabilitació energètica d’habitatges amb un nou acord

Rehabilitació eficiència energètica consell comarcal del baix empordà

El Consell Comarcal del Baix Empordà ha formalitzat un conveni de col·laboració amb la fundació Europace, entitat impulsora del projecte GiDomus, per fomentar la rehabilitació energètica dels habitatges de la comarca. L’objectiu és facilitar la renovació del parc residencial i ajudar els propietaris a impulsar actuacions que redueixin el consum energètic i millorin el confort dels edificis.

El primer pas d’aquesta col·laboració serà una prova pilot centrada en edificis amb diversos habitatges. La iniciativa s’adreça especialment a les comunitats de propietaris que tenen previst executar obres de rehabilitació. El projecte pretén facilitar l’accés als recursos disponibles perquè aquestes actuacions siguin més viables des del punt de vista tècnic i econòmic.

A través del conveni, les comunitats de propietaris disposaran d’un servei gratuït d’acompanyament durant tot el procés. L’assessorament començarà amb l’anàlisi de les necessitats de cada edifici. També inclourà orientació tècnica per definir les actuacions més adequades i suport en la planificació de les obres.

El servei també ajudarà a seleccionar els equips tècnics i les empreses encarregades de l’execució dels treballs. A més, oferirà suport en la cerca, la gestió i la tramitació dels ajuts públics, així com dels incentius econòmics i fiscals disponibles per a aquest tipus d’actuacions.

El desplegament del projecte es farà amb la col·laboració dels ajuntaments que treballen per avançar en la transició energètica. Els administradors de finques dels municipis participants també tindran un paper destacat. La seva implicació facilitarà el contacte amb les comunitats de propietaris i contribuirà a impulsar els projectes de rehabilitació.

Els municipis interessats a participar en aquesta prova pilot podran conèixer el funcionament del programa durant una jornada informativa prevista per al matí del 29 de setembre al Parc de la Universitat de Girona.

La jornada també servirà per inaugurar la nova oficina d’atenció única de GiDomus per al Baix Empordà, l’Alt Empordà i la Selva. Aquesta oficina actuarà com a punt de referència per centralitzar l’assessorament i la gestió dels projectes de rehabilitació energètica que es desenvolupin en aquestes tres comarques.

Amb aquest acord, el Consell Comarcal del Baix Empordà vol facilitar que més comunitats de propietaris puguin accedir als recursos tècnics i econòmics necessaris per rehabilitar els seus edificis i millorar-ne l’eficiència energètica. L’objectiu final és avançar cap a un parc d’habitatges més eficient, més sostenible i millor preparat per reduir el consum d’energia.

La Simfònica de Corda i Cobla obre la desena i «més especial» edició del festival Amb So de Cobla de Palamós

Festival amb so de cobla Palamós

La Simfònica de Corda i Cobla ha estat l’encarregada d’obrir la desena edició i la «més especial» del festival Amb So de Cobla de Palamós. Un concert a la plaça Josep Sarquella seguit per més de 1.500 espectadors que han omplert totes les localitats. La formació, dirigida per Francesc Cassú, ha repassat peces del seu darrer disc Mare Mundi i d’altres treballs, sempre amb l’inconfusible so de la sardana en el rerefons. En total, a l’escenari hi han pujat un centenar de persones entre músics i cantaires que s’han fusionat amb les veus de Beth, Mariona Escoda, Joan Garrido, Samantha i el duet d’havaneres Arjau. Tot plegat en una edició del festival que tornarà a comptar amb els osonencs Obeses el divendres 7 d’agost.

Les tibles, les tenores, els fiscorns o els flabiols que recorden la cobla i la sardana s’han tornat a escoltar a la plaça Josep Sarquella de Palamós en la inauguració de la desena edició del festival Amb so de cobla. Aquesta vegada, però, no ha calgut fer els clàssics arranjaments entre el grup i la formació de músics per ajustar estils de música diferents. I és que la desena edició de l’Amb so de cobla ha arrencat amb la Simfònica de Corda i Cobla que ha repassat el seu darrer treball ‘Mare Mundi’ i on ha interpretat tretze temes durant una hora i mitja de concert.

L’escenari s’ajustava «a la perfecció» per la interpretació del darrer treball d’aquesta formació, composta per un centenar de persones entre músics i cantaires de la Polifònica de Puig-Reig, dirigits per Francesc Camús i que compta amb les veus solistes de Beth, Mariona Escoda, Joan Garrido, Samantha i Arjau. El director tècnic de la Simfònica de Corda i Cobla, Jaume Lleixà, ha reconegut que per a ells era «un honor» poder inaugurar la desena edició d’un festival «amb molta personalitat».

«Amb l’Adrià ens coneixem des de fa molts anys i sempre m’havia dit que hauríem de venir. Em comentava que estava intentant trencar amb el tòpic de la cobla i estem molt satisfets d’haver pogut coincidir, just quan fa deu anys el festival», ha remarcat.

Per la seva banda, el director artístic de l’Amb so de cobla, Adrià Bauzó, ha destacat que començar amb la Simfònica suposa poder arrencar amb «un projecte titànic» i ha destacat que es tracta d’una proposta que «encaixa perfectament» amb el festival. «Aposten per la cobla, per la corda, per la gent jove i pel talent. Fent 10 anys era una data important perquè hi fossin», ha remarcat.

El concert ha arrencat amb una introducció per anar a un duet d’havaneres amb especial presència del grup Arjau. Una versió del clàssic ‘Many rivers to cross’, ha enllaçat amb ‘Pacific Blau’ i ‘Beyond the sea’ han precedit un dels moments emocionants de la nit, amb l’homenatge al músic palafrugellenc, Josep Bastons. L’espectacle s’ha reanudat amb ‘My heart will gon on’ de Celine Dion amb Mariona Escoda, Beth, Joan Garrido i Samantha repartint-se les lletres en un escenari amb prop d’un centenar de músics.

‘Llach i el Mar’ i ‘Vestida de nit’ han precedit un altre dels grans moments, amb una versió de ‘Mediterràneo’ de Joan Manuel Serrat. ‘Ritmes del Carib’ ha enllaçat amb el gran moment de la nit, amb ‘Mar i Cel’ i ‘Muntanyes llunyanes’ que han tancat el concert abans d’un bis especial, l’himne nacional de Catalunya, ‘Els Segadors’, que ha fet aixecar el públic i ha rebut una ovació unànime.

Divendres torna Obeses

El festival se celebra del 4 al 8 d’agost i compta amb un total de nou espectacles. Un dels que ha generat més expectació repeteix de nou al festival. Els osonencs Obeses, amb Arnau Tordera al capdavant, fusionaran el seu rock amb la Cobla Berga Jove, en un espectacle que reinterpreta el repertori d’Obeses amb arranjaments per a cobla, explorant nous registres musicals i ampliant els límits dels dos gèneres.

Bauzó ha reconegut que li fa «molta il·lusió» poder comptar de nou amb Obeses i explica que va ser dels grups que més projecció va donar al festival perquè «fusionar el rock amb el so de la cobla no és fàcil» i ha agraït» la predisposició de l’Arnau Tordera i tot el seu equip.

Amb tot, el director ha celebrat la «consolidació» de l’Amb so de cobla i espera que hagi servit per «acostar la sonoritat» de la cobla i fer conèixer els instruments per tocar-la. «Jo sempre dic que ens estem consolidant cada any, però sí que ens agrada veure com el so de la cobla arriba al gran públic i fer 10 anys vol dir que a la gent li agrada», ha reblat.

A banda de la Simfònica de Corda i Cobla i del concert de la Cobla Berga Jove amb Obeses, pel festival palamosí també hi passaran La Principal de la Bisbal i Els Montgrins en el tradicional concert de la Costa Brava Memorial Ricard Viladesau, la Cobla Amb So de Dona, Guillem Batllori i la Cobla Principal de Llobregat, Filomena i Transmediterrania Orchestra, que tancarà la desena edició del festival el 8 d’agost al Passeig de Mar.

La Bisbal d’Empordà executarà d’emergència la renovació d’un tram de la canonada per evitar nous talls d’aigua

La Bisbal d’Empordà executarà d’emergència la substitució d’un tram d’aproximadament un quilòmetre de la canonada d’impulsió que abasteix el municipi després de les repetides avaries registrades les darreres setmanes. Els incidents, especialment intensos durant el cap de setmana, van provocar el buidatge complet del dipòsit municipal i van obligar a interrompre el subministrament d’aigua en diversos sectors del municipi.

Les incidències s’han produït tant a la canonada d’impulsió, que transporta l’aigua des dels pous fins al dipòsit, com a la de distribució, que la reparteix des del dipòsit fins a la xarxa d’abastament. Ambdues infraestructures tenen més de 40 anys i estan construïdes amb fibrociment, un material que presenta un deteriorament progressiu i que ha provocat avaries recurrents.

Durant el cap de setmana es van registrar tres incidències a la canonada d’impulsió, l’última durant la matinada de dilluns. Tot i les aportacions constants d’aigua mitjançant camions cisterna, el dipòsit municipal va quedar completament buit, fet que va obligar a tallar el subministrament.

L’afectació va ser desigual segons les zones del municipi. Als barris on l’aigua arriba per gravetat, el servei es va recuperar en poques hores després d’una baixada puntual de pressió. En canvi, a les zones més elevades, com la part alta de la urbanització de Sant Ramon i la zona del convent, el subministrament no es va poder restablir fins a primera hora d’aquest dimarts, ja que els sistemes de bombeig necessiten una pressió mínima per funcionar.

Actuació d’emergència

L’Ajuntament ja havia adjudicat les obres de renovació de la canonada d’impulsió, però els darrers episodis han fet canviar els plans. Els serveis tècnics municipals consideren ara que la situació compleix els requisits per tramitar una actuació d’emergència, tenint en compte les avaries successives, el manteniment del subministrament amb camions cisterna des de mitjans de juny i la necessitat de garantir el funcionament dels hidrants utilitzats pels Bombers.

L’actuació consistirà en la substitució del tram de canonada que ha concentrat la major part de les avaries aquest estiu. Els treballs els executarà l’empresa AQLARA Ciclo Integral del Agua, SAU, adjudicatària del projecte de renovació, i bona part del cost quedarà integrat en la inversió ja prevista.

Per facilitar les obres, durant uns quinze dies es restringirà l’accés al camí rural que uneix l’escola Mas Clarà amb la zona de Castell d’Empordà. A més, l’empresa mantindrà personal disponible durant tot el mes d’agost per intervenir amb rapidesa si es produeixen noves incidències.

Un projecte iniciat fa anys

La renovació de la canonada era una actuació pendent des de fa temps. En el mandat anterior es va aprovar un projecte que incloïa la construcció d’un nou dipòsit i la substitució de la canonada d’impulsió, però només es va executar el dipòsit per limitacions pressupostàries.

L’actual govern municipal va reprendre el projecte amb la signatura d’un conveni de finançament amb l’Ajuntament de Forallac l’agost del 2025, ja que la infraestructura dona servei als dos municipis. Després de l’actualització del projecte i del procés de licitació, les obres es van adjudicar l’1 de juliol de 2026 a AQLARA per un import de 745.817,50 euros. L’acta de replanteig es va formalitzar el 30 de juliol, però els darrers problemes en el subministrament han accelerat l’inici dels treballs mitjançant la via d’emergència.

Nits de Circ arribarà per primera vegada a Palamós amb cinc funcions a finals d’agost

Palamós acollirà per primera vegada Nits de Circ entre els dies 26 i 30 d’agost. La proposta instal·larà un gran amfiteatre a l’aire lliure a la plaça Josep Sarquella. La bona venda anticipada, que ha superat el 50% de les entrades venudes, ha portat l’organització a afegir una cinquena i última funció el dia 30 d’agost.

Nits de Circ convertirà el municipi palamosí en la tercera seu gironina de l’espectacle, després de Besalú i Roses. El muntatge tindrà més de 1.300 localitats i l’espai reproduirà l’estructura d’un circ tradicional, però sense coberta. Aquest format permetrà veure els trapezistes i els acròbates aeris sota el cel nocturn.

La presentació s’ha fet aquest dilluns amb la participació de la regidora de Cultura, Núria Botellé, el president de la Circus Arts Foundation, Genís Matabosch, i l’alcaldessa de Palamós, Maria Puig.

Botellé ha destacat que l’arribada de les Nits de Circ amplia l’oferta cultural d’estiu del municipi i reforça la programació d’arts escèniques sumant-se a festivals ja consolidats com el Rumb(A) Palamós o l’Amb So de Cobla:

Per la seva banda, Genís Matabosch ha explicat que feia cinc anys que la fundació buscava una tercera ubicació per al projecte i que Palamós reunia les condicions ideals. També ha agraït a l’Ajuntament palamosí les facilitats a l’hora d’acollir l’espectacle:

Així mateix, el president de la Circus Arts Foundation ha explicat perquè és tan especial que el circ no tingui una lona que el tanqui:

 

L’alcaldessa de Palamós, Maria Puig, ha assegurat que la incorporació de Nits de Circ a l’agenda cultural palamosina consolida el municipi com a escenari de grans esdeveniments culturals:

 

Flying Caballero, el plat fort 

La sisena edició reunirà artistes premiats en alguns dels principals certàmens internacionals de circ. Un dels espectacles més destacats serà Flying Caballero, una formació especialitzada en trapezi volant, considerats una de les grans referències mundials i guanyadors del Clown d’Or del Festival de Montecarlo, el Tigre d’Or del Festival Internacional de Circ de la Xina i l’Elefant d’Or del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or de Girona. El programa també inclou artistes com el duo argentí Soma, el mag italià David Di Lello, el pallasso portuguès César Dias, el malabarista xilè Chris Aguirre o el duo Kriko, entre d’altres.

Les funcions tindran una durada aproximada de 90 minuts i comptaran amb música en directe interpretada per la Paris Circus Orchestra, formació sota la batuta del francès Pierre Pichaud. A més, el recinte obrirà una hora i mitja abans de cada representació amb un espai de restauració i actuacions musicals per completar l’experiència.

La gala internacional Nits de Circ és una producció de la Circus Arts Foundation, entitat organitzadora del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or de Girona. Les entrades es poden comprar a través d’aquest enllaç.

 

Els Comuns demanen al Govern mesures per frenar el sabotatge de les boies de seguretat a Cap Roig

El grup parlamentari dels Comuns ha registrat una bateria de preguntes al Parlament per demanar explicacions al Govern sobre la desaparició i el sabotatge de les boies de seguretat instal·lades en diverses cales de l’espai protegit Castell-Cap Roig, inclòs a la xarxa Natura 2000.

La iniciativa, presentada pel portaveu del grup, David Cid, i el diputat Lluís Mijoler, arriba després que entitats com SOS Costa Brava denunciessin, a finals de juliol, la desaparició de diverses boies a cales com el Crit, Font Morisca, Cala Estreta i Cala Corbs, pocs dies després de la seva instal·lació. Els Comuns recorden que aquests episodis es repeteixen des de l’any 2024 i demanen quines actuacions preveu impulsar la Generalitat per evitar que es tornin a produir.

El grup parlamentari subratlla que aquestes boies són essencials tant per garantir la seguretat dels banyistes i ordenar la convivència amb les embarcacions com per protegir les praderies de posidònia dels fondejos incontrolats.

A més, els Comuns alerten que la reposició del material suposa un cost econòmic important per als ajuntaments de Palamós, Mont-ras i Palafrugell. Per aquest motiu, han preguntat al Govern si preveu habilitar ajuts extraordinaris perquè els municipis puguin substituir les boies i incorporar sistemes de geolocalització o altres mecanismes de protecció que dificultin nous actes vandàlics.

La iniciativa també s’adreça al Departament d’Interior per conèixer quines mesures de vigilància preventiva es plantegen desplegar a través dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Marítima. Igualment, els Comuns volen saber si s’ha obert alguna investigació per identificar els responsables dels sabotatges i si el Govern preveu impulsar una ordenació coordinada dels usos marítims a l’espai natural de Castell-Cap Roig.

Finalment, el grup reclama que la Generalitat avali l’impacte d’aquests actes sobre els hàbitats marins i impulsi mesures de seguiment, inspecció i restauració ambiental per preservar aquest espai protegit.

Les comarques gironines baten un nou rècord d’afiliacions i lideren la reducció anual de l’atur a Catalunya

Les comarques gironines han registrat un nou rècord d’ocupació durant el mes de juliol, amb prop de 413.000 afiliacions a la Seguretat Social, segons les dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Immigració. La xifra representa un augment de gairebé un 3% respecte al mateix mes de l’any passat i confirma la bona evolució del mercat laboral en plena temporada turística.

L’increment suposa més d’11.000 afiliacions més que fa un any i situa la demarcació per sobre de la mitjana catalana en creixement de l’ocupació. En comparació amb el juny, també s’ha registrat un augment destacat del nombre de persones afiliades.

Pel que fa a l’atur, Girona és la demarcació catalana que més redueix el nombre de persones sense feina en termes anuals. El juliol s’ha tancat amb prop de 26.000 persones inscrites com a demandants d’ocupació, una reducció de més del 4% respecte al mateix període de l’any passat. Tot i això, en comparació amb el juny, l’atur ha augmentat lleugerament, amb prop de 500 persones més sense feina.

Per sectors, l’agricultura és l’únic àmbit que registra una disminució de l’atur durant el juliol. En canvi, els serveis concentren el principal increment de persones inscrites, seguits per la indústria i la construcció.

La temporada d’estiu també ha impulsat la contractació. Durant el juliol s’han formalitzat prop de 37.000 contractes, una xifra superior a la de fa un any i el creixement percentual més elevat de Catalunya. Malgrat aquest augment, els contractes temporals continuen sent majoritaris i representen més de la meitat dels signats durant el mes, mentre que els indefinits han retrocedit respecte al juny.

L’activitat turística explica bona part d’aquesta evolució. Prop de vuit de cada deu contractes s’han formalitzat al sector dels serveis, especialment en activitats relacionades amb l’hostaleria, la restauració i el comerç.