/
RSS Feed
L’Empordà Music Festival anuncia Mushkaa, 31 FAM i Els Catarres com a primers noms de l’edició 2027
L’Empordà Music Festival ja comença a dibuixar el cartell de la seva edició de 2027. El festival ha anunciat Mushkaa, 31 FAM i Els Catarres com els tres primers artistes confirmats per a la pròxima edició, que tindrà lloc els dies 23 i 24 de juliol.
Amb aquests primers noms, el festival aposta per una combinació d’estils, en una edició que tornarà a reunir artistes i públic durant dues jornades a l’Empordà.
Pel que fa a les entrades, aquest dimecres es posaran a la venda les primeres 500 localitats a un preu especial de 50 euros. La compra es podrà fer a través del web oficial del festival.
En les pròximes setmanes s’espera que es vagin desvetllant més noms del cartell d’una nova edició de l’Empordà Music Festival.
L’entrada L’Empordà Music Festival anuncia Mushkaa, 31 FAM i Els Catarres com a primers noms de l’edició 2027 ha aparegut primer a Primera Fila.
Rutes d’arquitectura
/
RSS Feed
Quantes vegades passem davant d’un edifici sense aturar-nos a mirar-lo? El 48h Open House BCN, que enguany ha arribat a la dissetena edició amb una gran acollida de públic, ens convida a travessar portes habitualment tancades i a descobrir la ciutat des de dins. És una invitació que val la pena estendre més enllà del festival.
Catalunya té una arquitectura rica i diversa, que no s’explica només a través dels grans monuments. També es reconeix en cases, escoles, fàbriques o espais públics que expressen una manera d’entendre el territori i d’habitar-lo.
Per acostar aquest patrimoni a tothom, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va impulsar el portal arquitecturacatalana.cat. En actualització constant, documenta l’arquitectura moderna i contemporània amb fotografies, plànols i textos. El fons es nodreix d’aportacions d’estudis i fotògrafs, així com de documentació de l’Arxiu Històric del Col·legi. No cal ser arquitecte per explorar-lo: n’hi ha prou amb la curiositat de saber què tenim a prop.
El 2024, el Centre Obert d’Arquitectura hi va incorporar l’apartat Rutes, amb la col·laboració de totes les demarcacions del COAC. Els itineraris s’han anat ampliant i aquest any s’hi ha afegit una aplicació mòbil per seguir els recorreguts i crear-ne de personalitzats. L’objectiu és passar de la pantalla al carrer.
A la Costa Brava podem resseguir el llegat del moviment modern a Cadaqués, amb obres que dialoguen amb l’arquitectura tradicional i el paisatge. A la zona de Palafrugell, un altre itinerari ens convida a redescobrir les voltes del Port Bo, el camí de ronda de Calella a Llafranc i els jardins de Cap Roig. També podem recórrer la Selva Marítima, entre Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, per entendre, a través de l’arquitectura, com la cultura i el turisme han transformat aquestes poblacions.
És una manera de visitar el territori amb més atenció, tant per a qui hi viu com per a qui hi arriba. Apostem així per un turisme cultural que no busca acumular visites, sinó comprendre els llocs i respectar-ne la vida quotidiana.
Posar en valor l’arquitectura catalana vol dir també fer-la comprensible, compartir-la i reconèixer-la com un patrimoni de tots. Perquè conèixer el que tenim és el primer pas per estimar-ho i tenir-ne cura.
Més del 60% dels carrers analitzats de la Bisbal no compleixen els criteris d’accessibilitat
Més del 60% dels trams de carrer analitzats a la Bisbal d’Empordà no compleixen actualment els criteris d’accessibilitat, segons un estudi impulsat per l’Ajuntament. La diagnosi ha examinat 356 trams de la via pública, amb una longitud total de més de 31 quilòmetres, i conclou que només un 20% són plenament accessibles. Tot i això, la majoria dels carrers amb mancances podrien adaptar-se amb diferents actuacions de millora.
Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de la Bisbal ha impulsat un Pla d’Accessibilitat per eliminar progressivament les barreres arquitectòniques dels carrers, places i accessos als equipaments municipals. El document identifica els principals obstacles per als desplaçaments a peu i estableix les prioritats per intervenir en l’espai públic. L’objectiu és facilitar la mobilitat de tota la ciutadania, especialment de les persones amb mobilitat reduïda, la gent gran i les famílies amb cotxets.
L’estudi també posa de manifest les dificultats d’accessibilitat en més d’un terç dels punts de creuament de la ciutat. En concret, s’han analitzat prop de 1.500 punts, dels quals gairebé un 40% presenten mancances. Aquestes deficiències poden dificultar el pas de persones amb cadira de rodes, cotxets infantils o altres necessitats de mobilitat.
Pel que fa a les característiques dels carrers, la diagnosi indica que aproximadament tres de cada quatre trams disposen de voreres i tenen una amplada total d’almenys set metres. A més, gairebé el 90% de la longitud estudiada presenta pendents suaus, una característica favorable per als desplaçaments a peu. En canvi, l’amplada de les voreres continua sent un dels aspectes que cal millorar, ja que en prop d’un terç dels itineraris analitzats se situa entre un metre i poc menys de dos metres.
A partir d’aquests resultats, el Pla d’Accessibilitat proposa ampliar voreres, adaptar passos de vianants i transformar els carrers més estrets. Una de les mesures previstes és la implantació de plataformes úniques en vies de menys de set metres d’amplada. Aquest sistema permet eliminar el desnivell entre la vorera i la calçada i dona més protagonisme als vianants.
El document també planteja garantir una amplada mínima de pas de prop de dos metres a les voreres i construir guals adaptats als encreuaments. Paral·lelament, preveu retirar o canviar de lloc elements del mobiliari urbà, senyals i vegetació que dificulten el pas.
Segons l’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, el nou pla permetrà identificar les barreres arquitectòniques existents i establir un ordre de prioritats per eliminar-les. Aparicio considera que disposar d’aquest document era una necessitat pendent des de feia temps i defensa que millorar l’accessibilitat contribueix a garantir més autonomia i seguretat als veïns.
En aquest sentit, l’alcalde recorda que l’Ajuntament ja ha executat o té en marxa actuacions de millora en diversos espais de la ciutat, com el carrer Cavallers, la plaça Nova i el carrer Nou. Aquestes intervencions segueixen criteris de seguretat i facilitat de pas per als vianants.
Amb el nou Pla d’Accessibilitat, el consistori disposarà d’una eina de planificació a llarg termini per ordenar les futures actuacions. Així, podrà prioritzar les intervencions segons les necessitats detectades i avançar progressivament en l’adaptació de l’espai públic de la Bisbal d’Empordà.
Scorpions tornarà a Barcelona el 2027 amb un concert al Palau Sant Jordi
Scorpions tornarà a Barcelona la primavera del 2027 amb un concert al Palau Sant Jordi. La formació alemanya actuarà el 29 d’abril a la capital catalana en el marc de la gira ‘Love, Peace & Rock’n’Roll – World Tour 2027’, que inclourà quatre dates a l’Estat.
Després del concert de Barcelona, la banda passarà pel Coliseum de A Coruña el 2 de maig, el Bizkaia Arena – BEC! de Bilbao el 5 de maig i el Movistar Arena de Madrid el 8 de maig.
Les entrades per als quatre concerts es posaran a la venda el divendres 6 de novembre a les 11 h a través del web del Resurrection Fest.
La nova gira arribarà després de ‘60th Anniversary – Coming Home’, amb què Scorpions ha celebrat els seus seixanta anys de trajectòria. De cara al 2027, el grup té previst oferir prop de trenta-sis concerts en tres continents, amb un repertori que repassarà alguns dels grans èxits de la seva carrera, com ‘Rock You Like a Hurricane’, ‘Still Loving You’ i ‘Wind of Change’.
Fundada el 1965 pel guitarrista Rudolf Schenker, la banda és una de les formacions més destacades de la història del hard rock. Amb més de dues dotzenes d’àlbums publicats, Scorpions va assolir una gran projecció internacional durant els anys vuitanta, especialment gràcies a cançons que han esdevingut referents del gènere.
L’entrada Scorpions tornarà a Barcelona el 2027 amb un concert al Palau Sant Jordi ha aparegut primer a Primera Fila.
El Festival Art & Gavarres tanca la novena edició després de dos mesos d’intervencions artístiques
El Festival Art & Gavarres ha tancat la novena edició després de gairebé dos mesos d’intervencions artístiques en cinc municipis gironins. La programació ha combinat instal·lacions al paisatge, dansa, música i altres expressions d’art contemporani.
L’espectacle de dansa contemporània DOLL, de la companyia Lanormal-Sira Aymerich, ha posat punt final a l’edició aquest diumenge, 1 de novembre. La representació s’ha celebrat a Can Vilallonga, a Cassà de la Selva, amb una creació pensada expressament per a aquest espai natural. El festival va començar el 5 de setembre i ha tingut com a fil conductor el concepte Rebrollar. La proposta ha convidat a reflexionar sobre la capacitat de resistència i regeneració de la natura davant els canvis climàtics.
Les obres han explorat la resposta del paisatge a les condicions ambientals. El rebrot de la vegetació ha servit com a punt de partida per parlar de l’adaptació de la natura. També s’ha posat l’accent en la fragilitat d’aquest equilibri davant els períodes de sequera i les temperatures elevades.
Durant aquests dos mesos, artistes de procedències diverses han presentat les seves creacions a Girona, Celrà, Cassà de la Selva, Llagostera i Monells. Les intervencions han establert una relació directa entre l’art contemporani, els espais naturals i els reptes ambientals.
Monells acull quatre intervencions artístiques
Al Baix Empordà, Monells ha concentrat quatre de les propostes del festival. El col·lectiu Bussoga, format per Irina Grosu i Josep Motas, hi ha presentat l’obra Coluber tegularis. L’artista Lluís Heras Didi ha participat amb Una espadanya i campana per a Santa Cristina de Corçà. El col·lectiu Tramats, format per Josep Mercader i Magda Martínez, ha desenvolupat Cicles. També hi ha participat Max Rutgers, conegut artísticament com Max Madera, amb L’era del roure.
Monells també ha acollit un recorregut per les diferents intervencions artístiques. L’activitat ha incorporat una actuació de dansa d’Azucena Momo i música d’Oriol Marés, en el marc del festival Brots.
A Celrà, el programa ha inclòs les propostes de Josep Maria Bartomeu, conegut com Babeus, Jordà Farré i el col·lectiu Natura és Cultura. Aquest últim ha comptat amb la supervisió dels ballarins Enric Fàbregas i Leo Castro. A Girona, han participat Atelier Darn, Javier Domènech, María Eugenia Diego, Mónica Gener i el projecte conjunt de Jaume Geli i Marta Darnés. Les seves obres han explorat diferents formes de relacionar l’art amb el territori.
A Llagostera, el col·lectiu Mascanada6 ha presentat Brots-petites resistències, mentre Paula Pozo ha participat amb Restar a covar cendra. A Cassà de la Selva, les intervencions han anat a càrrec d’Oriol Piferrer, amb Astorat, i Manel Gràvalos, amb Teorema del camp de flux alterat.
A banda de les instal·lacions artístiques, el Festival Art & Gavarres ha organitzat diverses activitats d’arts vives. Aquestes propostes han incorporat la dansa i la música als espais naturals. Una de les activitats ha estat Gatzara Forestal, celebrada a la vall de Sant Daniel, a Girona. La jornada ha comptat amb les actuacions de Paula Bruna, Niño de Elche i Beyonda.
Un homenatge a Fina Miralles tanca el festival
La cloenda ha tingut com a protagonista DOLL, una proposta de dansa contemporània i acció escènica de la companyia Lanormal-Sira Aymerich. L’espectacle recupera elements de l’anterior creació de la companyia, I Felt a Funeral, in my Brain. També ret homenatge a l’artista catalana Fina Miralles i a la seva acció Dona-arbre, de l’any 1973.
En aquella intervenció artística, Miralles es plantava a terra i representava la figura d’un arbre. L’acció formava part de Traslacions, una sèrie de treballs conceptuals centrats en la relació entre les persones i la natura. La vinculació de Fina Miralles amb Can Vilallonga també forma part de la història del festival. L’any 2019, l’artista hi va presentar Entorn de l’arbre, una de les seves darreres intervencions en espais naturals. L’espectacle de cloenda ha estat una coproducció amb la Casa de Cultura de Girona.
