Aquest és el segon capítol de la sèrie Micropobles, una creació de Ràdio Capital de l’Empordà. La voluntat d’aquesta sèrie és treballar problemàtiques que afecten als municipis amb menys població del Baix Empordà.
Concretament en aquest segon capítol explicarem l’impacte que ha de generar l’aprovació de l’Estat de municipis rurals en els pobles de menys de 1.000 habitants. Treballarem les noves eines que oferirà aquesta nova regulació per aquests municipis. A més, es parlarà de la millora dels serveis públics.
En aquest segon capítol visitarem els pobles de Serra de Daró, Bellcaire d’Empordà i Albons. A més, parlarem amb el Diputat de Micropobles de la Diputació de Girona, Miquel Reverter.
La Diputació de Girona s’ha incorporat com a membre de ple dret al Consorci del Ter. L’acord, aprovat en el Ple ordinari de desembre, preveu una aportació econòmica de 60.000 euros anuals a partir de l’any 2026.
El Consorci del Ter és una entitat pública amb personalitat jurídica pròpia que agrupa ajuntaments i consells comarcals de tota la conca del riu Ter. Té per objectiu impulsar accions comunes en àmbits com el patrimoni natural i cultural, el desenvolupament econòmic i turístic, i la comunicació i sensibilització ambiental. L’organisme es va crear l’any 1998 i actualment integra més de 70 municipis, així com els consells comarcals del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà.
Amb aquesta adhesió, la Diputació assumeix els objectius estratègics del Consorci, com la planificació integral de la conca del Ter, la dinamització de la Ruta del Ter, la coordinació de projectes locals i supracomarcals o la preservació dels espais naturals de la zona. També es preveu la representació en xarxes internacionals de cooperació municipal.
El Ple de la Diputació també ha aprovat els estatuts del Consorci, ha delegat la tramitació administrativa a l’ens i ha facultat el president per formalitzar els acords.
D’altra banda, la Diputació ha anunciat una nova línia de subvencions per a entitats sense ànim de lucre per organitzar trobades LAN, jornades de lleure digital amb tallers i competicions. Aquestes ajudes volen fomentar l’ús del català com a llengua habitual en aquest tipus d’activitats. L’import màxim per entitat serà de fins a 15.000 euros anuals, amb un finançament que pot arribar al 100% de les despeses.
Aquest és el primer capítol de la sèrie Micropobles, una creació de Ràdio Capital de l’Empordà. La voluntat d’aquesta sèrie és treballar problemàtiques que afecten als municipis amb menys població del Baix Empordà.
Concretament, en aquest capítol abordarem la situació actual de la connectivitat als micropobles. També treballarem els problemes existents de cobertura d’alguns municipis. I a més, explicarem alguna de les mancances en cobertura de telefonia mòbil i fibra.
Per entendre-ho visitarem els municipis de Colomers, Vilopriu, Jafre i Garrigoles. A més, parlarem amb l’expert en tecnlogia de Ràdio Capital, Martí Saguer, per entendre com s’ha estès la connectivitat a la comarca.
Platja d’Aro ha tombat el projecte que preveia ampliar la marina del port amb un nou canal on hi hauria 282 amarradors i construir 300 pisos, un hotel i un centre de convencions. El ple municipal ha denegat el pla especial urbanístic que ho recollia, i que una sentència del TSJC va obligar a refer. El nou document no s’ajusta a la normativa actual, contravé el Pla Director Costaner i, a més, preveia aixecar més habitatges dels que permet el POUM. En paral·lel, l’ajuntament ha suspès llicències durant un any en tot aquest sector per estudiar què s’hi podrà fer. Entre els propietaris, tot i que hi ha discrepàncies, més del 70% veuen amb bons ulls una proposta que recull convertir el canal en un parc urbà envoltat d’edificis.
El sector on es projectava l’ampliació de la marina del Port d’Aro ocupa 13 hectàrees. S’estén des de l’avinguda de S’Agaró cap a mar i limita a banda i banda amb la desembocadura del Ridaura, el carrer Rec del Molí i l’avinguda de Verona Terol.
El pla parcial urbanístic per desenvolupar-lo es va aprovar el 2014. Preveia fer-hi un canal central amb 282 amarradors -que compartiria la bocana amb el Port d’Aro- i aixecar en tot aquest àmbit 300 habitatges, un hotel i un centre de convencions. Un particular, però, va recórrer el pla davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i ara fa tres anys, una sentència el va declarar “nul de ple dret” i va tombar-ne l’aprovació definitiva.
L’alt tribunal català va recollir que el pla s’havia aprovat sense incloure-hi tres informes, dos dels quals eren preceptius. En concret, un d’avaluació ambiental i un altre de Costes. A més, el TSJC també recollia que calia incorporar un tercer estudi -en aquest cas, geològic- sobre les característiques dels terrenys.
Arran d’això, l’Ajuntament de Platja d’Aro va requerir als propietaris del sector -agrupats en una junta de compensació- que refessin el pla parcial. “Se’ls va dir que, si volien continuar endavant amb el projecte, en presentessin un de nou que recollís tots aquests informes i que també s’ajustés a la normativa vigent, i no a la del 2014”, precisa l’alcaldessa accidental, Imma Gelabert.
Més edificis i normativa “derogada”
El pla parcial que es va entrar al consistori, però, no complia aquests requisits. Entre d’altres, com precisa Gelabert, preveia aixecar més edificis dels que permet el POUM, no respectava “les ràtios” dels de protecció oficial (i a més, desplaçava aquests pisos cap a un altre sector), contravenia el Pla Director del Sistema Costaner o feia que alguns blocs fossin “pantalles arquitectòniques”. A més, el document no s’adequava a la legislació actual i, en alguns casos, incloïa normativa “derogada”.
Ara, el ple de Platja d’Aro ha denegat tot el pla parcial, en una votació que ha tirat endavant per unanimitat. A la pràctica, això suposa tombar tot aquell projecte, que també havia aixecat crítiques per part dels grups ecologistes (ja que s’afectava una pineda situada a tocar de mar).
En paral·lel, el ple -en aquest cas, amb l’abstenció de SOM i Vox- també ha aprovat suspendre llicències durant un any en tot aquest sector. L’objectiu, subratlla l’alcaldessa accidental, és “obrir un període de reflexió” per veure què es permet fer en aquest àmbit. I sobretot, precisa Gelabert, que “compleixi amb la normativa vigent”.
L’alcaldessa accidental insisteix en què aquell projecte d’ampliació de la marina, tal com es plantejava, “està absolutament denegat”. Gelabert recorda que des del 1976 -i també en el POUM actual del 2017- en aquell sector es contempla l’ampliació de la marina amb un nou canal. I que, per tant, qualsevol altre projecte que s’hi vulgui dur a terme, necessàriament, requereix modificar el pla general.
Un gran parc urbà
Entre la desena de propietaris que formen part de la junta de compensació, hi ha qui defensa que el pla parcial s’ajustava a llei (perquè havia de basar-se en la del 2014). Tot i això, però, més del 70% d’ells veuen amb bons ulls una proposta que passa per eliminar el canal i reconvertir tot aquest àmbit en un gran parc urbà de 42.000 metres quadrats. Mantenint inicialment, això sí, l’edificabilitat prevista (és a dir, els habitatges, l’hotel i el centre de convencions).
L’arquitecte Joan Barceló, que forma part de la junta, explica que amb aquesta proposta -que ja ha presentat al consistori- “els més de 280 amarradors quedarien a zero perquè s’anul·laria el canal” i, a canvi, el municipi guanyaria una gran zona verda. Els habitatges de protecció oficial es farien en un solar a tocar d’aquest àmbit. “Ho hem donat a conèixer a l’ajuntament perquè s’ho estudiïn”, precisa.
Barceló també explica que, de retruc, eliminar el braç que suposaria el nou canal és una solució “molt més sostenible” perquè s’estalviaria “un dispendi enorme de formigó armat”. “És millor que allò que s’havia previst inicialment passi a ser una zona verda que no pas tenir més de 200 motors d’embarcacions posant-se en marxa”, precisa.
Sigui com sigui, però, ara mateix en tot aquell àmbit regeix la suspensió de llicències aprovada per l’ajuntament. “Donar-nos aquest termini d’un any ens permetrà estudiar aquesta modificació del POUM, perquè el ventall de possibilitats a la zona és gran”, explica l’alcaldessa accidental. “No ens neguem que en aquesta zona hi hagi una zona verda, o tampoc una marina, sempre que es compleixi amb les normatives actuals del 2025”, subratlla Gelabert.
I en tot cas, l’alcaldessa també explica que, si bé s’haurà d’estudiar si es preserva o no la pineda, l’objectiu és que el desenvolupament del sector tingui en compte “el valor natural de la zona” i que, per tant, l’edificabilitat “s’adapti en aquell entorn”. “La suspensió de llicències ens permet repensar aquell àmbit i contemplar totes les possibilitats que hi pugui haver”, conclou Imma Gelabert.
Ràdio Capital ja ho té tot a punt per a la segona edició de la Festa Xocolatada de Cap d’Any, un esdeveniment festiu i obert a tothom que es farà dissabte 27 de desembre, a partir de les 18 h, davant dels estudis de l’emissora, situats al Centre Comercial Cavallers de Palafrugell. Després de l’èxit de l’any passat, tornem a reunir música en viu, sortejos, regals i moltes activitats ben pensades per compartir l’última setmana de l’any en família i amb amics. Les invitacins són gratuïtes però cal reservar-les aquí.
Música en directe i ambient festiu
La festa comptarà amb actuacions musicals en directe de l’Albert Fort (Orquesta Diversiones, Joan Rubau (Last Living Souls), Lídia Torrejón, Laura West i Maria Isàs
totes les actuacions es faran a la mateixa plaça de la ràdio, on també s’hi sortejaran diversos regals. De fet, una de les principals novetats d’aquesta segona edició és l’ampliació dels sortejos. Entrades i estades per al Magma de Santa Coloma de Farners, àpats a un munt de restaurants de l’Empordà, escapades amb quad per l’Albera, Lots de Bonpreu Esclat, Airfryers, Cafeteres Nespresso, vals de compra per anar a la última moda, Jocs de taula, sessions de Pitch & Putt, Tractaments d’estètica i moltes més sorpreses que es revelaran al llarg de la festa.
Xocolata desfeta per a tothom i programa especial de ràdio
Com l’any passat, la xocolata desfeta serà protagonista: el xef Quim Casellas convidarà tothom a tastar una bona ració de xocolata ben calenta, preparada especialment per a l’ocasió amb tot l’equip del Restaurant Casamar. A més, durant l’esdeveniment s’enregistrarà un programa especial de Cap d’Any, que emetrà Ràdio Capital amb moments en directe des de l’escenari.
Amb la col·laboració de comerços i empreses de la comarca
L’edició d’enguany compta amb la col·laboració de nombrosos establiments i comerços de la comarca, que aporten regals i dinamització a la pista de celebració. Entre ells destaquen: magma, tramuntana quads, restaurant casamar, can bassalis, can joan, bonpreu esclat, ferreteries espada, la casa dels pantalons, corbí electrodomèstics, rose & fun, regal’aro llibreria, pp’s park, pizzeria la toscana, pitch & putt gualta, gibela beauty estètica.
Com participar
La festa és gratuïta i oberta a tothom, però cal inscripció prèvia, ja que les places són limitades. Les invitacions es poden reservar fàcilment al web de Ràdio Capital.
📌 Data i hora: dissabte 27 de desembre a les 18 h 📍 Lloc: davant dels estudis de Ràdio Capital – Centre Comercial Cavallers (Carrer Cavallers, 28, Palafrugell)
Amb aquesta segona edició, Ràdio Capital vol reforçar la seva aposta per les activitats de proximitat, la dinamització de la comunitat i la promoció de la cultura i el comerç local durant unes dates tan especials.
Aquesta festa compta amb el suport de l’Ajuntament de Palafrugell.
L’Ajuntament de Palafrugell ha iniciat les obres per adequar el camí de ronda entre Tamariu i Cala Pedrosa, un dels trams més atractius del litoral del municipi. L’actuació té com a objectiu millorar la seguretat del recorregut, facilitar-ne l’accés i posar en valor aquest espai com a element cultural, patrimonial i natural.
Aquest projecte s’inclou dins del pla “Palafrugell, palanca per la millora del model turístic”, aprovat pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme i finançat íntegrament amb fons del programa europeu Next Generation, a través del Pla de recuperació, transformació i resiliència.
Amb les obres es vol recuperar un itinerari tradicional estretament vinculat al paisatge i la història de Palafrugell. El recorregut permet redescobrir indrets singulars com la Musclera, la punta Des Burro i diverses cales, a més de facilitar un accés més ordenat i respectuós a la zona costanera.
El projecte inclou diverses millores com la millora d’escales, la col·locació de baranes de fusta, la construcció de tres passarel·les, la senyalització amb fites de fusta, la instal·lació de quatre cartells informatius sobre geologia, flora i fauna, i la incorporació de bancs de fusta i pedra.
Les obres s’han adjudicat per un import de prop de 570.000 euros. A Cala Portió s’aprofitaran les escales existents per salvar el penya-segat, i es respectarà el traçat original als trams que ja són accessibles. També s’adequarà un nou tram entre la punta Des Burro i Cala d’en Roig, i es conservarà el recorregut entre Cala d’en Roig i la cala Gamarús.
L’alcalde accidental de Palafrugell, Marc Piferrer, ha remarcat que el projecte “va més enllà d’una obra puntual” i suposa “una aposta clara per recuperar un espai molt estimat, fer-lo més segur i accessible, i garantir que la ciutadania i els visitants puguin gaudir del nostre litoral amb respecte i tranquil·litat”.
