Can Genís celebrarà el dimecres 19 d’agost a les set de la tarda una nova edició de Veus en femení. La proposta reunirà Eye Tana, La Paula, Mireia Costas i White Shadow. Les quatre artistes presentaran els seus projectes musicals davant del públic.
L’activitat està impulsada pel Departament de Joventut de l’Ajuntament de Palafrugell. L’objectiu és donar visibilitat al talent jove local. El concert oferirà estils musicals diversos en un format proper. El públic podrà descobrir noves propostes de l’escena musical del municipi.
Durant la tarda, Ràdio Palafrugell farà una emissió especial des de Can Genís. La jornada inclourà una barra de begudes sense alcohol gestionada per el Nereta. Les consumicions seran gratuïtes. Aquesta acció vol fomentar un model d’oci saludable i segur.
L’espai també comptarà amb un punt d’informació sobre prevenció, salut i relacions lliures de violències. Aquest servei oferirà informació i sensibilització als assistents.
La Diputació de Girona dona suport a aquesta iniciativa amb una ajuda econòmica destinada al Departament de Joventut de l’Ajuntament de Palafrugell. Aquesta aportació permet organitzar el cicle de concerts dedicat a la promoció del talent jove local.
Amb aquesta nova edició, Can Genís reforça el seu compromís amb la creació artística juvenil. L’equipament continua oferint espais perquè les joves artistes presentin els seus projectes en un entorn proper i obert a tota la ciutadania.
El consum d’aigua sempre és més elevat durant l’estiu, però l’accés a aquest recurs es dispara especialment en municipis turístics com els de la Costa Brava. Platja d’Aro, Blanes, Palafrugell, Lloret o Roses són exemples de com l’increment de població en temporada d’estiu contribueix a consums entre juny i agost d’entre el 30% i el 40% de l’aigua de tot l’any, segons dades obtingudes per l’ACN. A Platja d’Aro en concret, l’agost del 2025 acapara una cinquena part de tot el consum d’aigua anual, i és sis vegades superior al que hi va haver al febrer. L’estiu també impacta en la generació de residus urbans. En concret, una quarta part de la brossa generada en tots aquests municipis es concentra en tan sols dos mesos de l’any, juliol i agost.
Els municipis consultats per l’ACN són alguns dels més turístics de la Costa Brava, nuclis que durant els tres mesos d’estiu incrementen significativament la població. Hi ha casos extrems com Platja d’Aro, que el tercer trimestre (juliol-setembre) té més del doble de la població habitual (12.773 habitants) amb el pas de 21.000 persones “estacionals”, segons dades d’Idescat. Roses duplica els seus residents (de 20.255 a 40.893 habitants), i Palafrugell l’augmenta un 65%, passant de 24.245 a 40.127 habitants.
En aquest sentit, pel que fa al consum d’aigua, la suma del turisme i l’increment propi de l’estiu en l’ús d’aquest recurs entre el conjunt de la població, fa que les xifres es disparin.
Sis vegades el consum del febrer
A Castell-Platja d’Aro, l’agost és el mes en què més aigua es consumeix, fins a sis vegades la del mes de febrer. Aquest mes coincideix en plena temporada turística i això vol dir que hotels, restaurants i comerços funcionen «al 100%» però també hi ha un altre component que explica aquest increment de consum, segons explica a l’ACN el seu alcalde, Maurici Jiménez: les segones residències. De fet, en aquest municipi, el consum d’aigua els mesos de juny, juliol i agost sumats suposa el 42,8% del consum hídric de tot l’any.
L’alcalde assegura que fa anys treballen per incrementar al màxim «l’eficiència de la xarxa hídrica» amb l’objectiu que es perdi el menor volum d’aigua i, d’aquesta manera, minimitzar al màxim el consum d’aigua. De moment, ja s’ha aconseguit un 81% d’eficiència. En paral·lel, el consistori treballa en l’obertura de nous pous per tal que d’aquí a tres anys Platja d’Aro «sigui autosuficient durant nou mesos a l’any» hídricament. Això vol dir que només caldrà fer ús de les reserves dels pantans gironins en els mesos de juliol, agost i setembre, quan hi ha una afluència més gran de persones.
D’altra banda, Jiménez assegura que treballen perquè els propietaris «facin un bon manteniment durant l’any» per tal que no calgui buidar i reomplir la piscina. Malgrat tot, «hi ha l’evaporació i això implica reomplir constantment les piscines i això es tradueix en un consum important de litres», apunta Maurici Jiménez. Per altra banda, des de la sequera el consistori ha recuperat les dutxes a les platges, a diferència del que han fet altres municipis que les han suprimit. El batlle assegura que era un servei que volien recuperar després de superar les restriccions, però han apostat per reduir el temps que dura el polsador quan els ciutadans el premen. Això ha permès «reduir un metre cúbic d’aigua al dia» en comparació amb abans de la sequera.
En el conjunt de l’any, Platja d’Aro va consumir 464.911 m3 d’aigua, fet que suposa un increment del 4,1% respecte a l’any anterior, però només un 0,5% en el cas dels mesos d’estiu. La raó d’aquest increment global, diu l’alcalde, és una tendència que cada vegada es consolida més i és l’increment d’activitat fora de la temporada d’estiu. «Hi ha molta gent amb segona residència que ve els caps de setmana de primavera, pel pont de la Puríssima o per carnestoltes», explica Jiménez. Això fa que el volum de persones que hi ha al municipi sigui més alt en mesos on habitualment l’activitat era menor.
Lloret frega el 45% del consum anual a l’estiu
A Lloret de Mar (Selva), on el consum total anual torna a créixer un 3,9% interanual, però es manté per sota del màxim del 2023, la concentració a l’estiu és la més alta d’aquest grup de municipis, gairebé amb el 44% del consum anual es produeix entre el juny i l’agost. En xifres, si l’any passat es van consumir al municipi 1,52 milions de m3 d’aigua, 669.930 m3 corresponen als mesos d’estiu.
A Blanes (Selva), durant els tres mesos d’estiu del 2025 es va consumir un terç (32,3%) de tota l’aigua de l’any. De fet, al juliol i a l’agost l’accés a aquest recurs és entre un 36 i un 38% superior al consum mitjà mensual de tot l’any. Pel que fa al consum anual d’aigua a la població, l’any passat va ser de 2.940.748 metres cúbics, un 3,7% més que l’any 2024, coincidint amb el primer any sense restriccions després de la sequera.
Pel que fa a Palafrugell, destaca per haver consumit un 18% més d’aigua durant l’any passat respecte del 2024, i fins a un 37% al juliol. Però més enllà de la comparació interanual, el pes del consum hídric els mesos d’estiu sempre és molt gran: fins al 40% de tot l’any 2025 es concentra entre juny i agost. I en comparar el consum de l’agost (34.969 m3) amb el febrer del mateix any (10.122 m3), el primer és tres vegades superior. Roses (Alt Empordà) ofereix dades mensuals dels consums domèstics (els comercials i industrials són trimestrals), però la dinàmica és similar a la resta de poblacions analitzades: el 42,6% del consum d’aigua anual en contractes mensuals es produeix durant els tres mesos d’estiu, i a l’agost, el consum duplica el consum mensual mitjà.
Respecte de l’aigua que gasta el municipi al llarg de l’any (1.874.848 m3), el consum ha baixat sensiblement, “gràcies a la millora i arranjaments de la xarxa que redueixen les fugues i milloren el rendiment”, segons fonts municipals.
Gestionar l’augment dels residus urbans
En matèria de residus urbans, l’estiu resulta ser també el període de l’any en què més n’augmenta la generació en aquests municipis costaners i turístics. Per exemple, Blanes produeix unes 18.100 tones de residus urbans anualment, amb 1.500 tones mensuals de mitjana. Però els mesos d’estiu (especialment al juliol i a l’agost) la xifra es dispara fins a prop de les 2.000 tones, és a dir un 30% més respectivament. En aquests dos mesos junts es genera el 20% de tot el residu anual.
Pel que fa a Platja d’Aro, on gairebé el 40% del residu urbà anual es concentra els tres mesos d’estiu -i a l’agost, en particular, fins al 15,7% de tota la brossa anual- l’alcalde destaca la complexitat d’organitzar un servei amb una població fluctuant. Al municipi es manté la infraestructura de la resta de l’any, més un reforç per a l’increment poblacional de segones residències i visitants. Jiménez, però, explica que se supera el 50% de la taxa de reciclatge i considera que això es deu a «la facilitat» que han posat perquè la gent pugui fer una recollida selectiva. Aquesta facilitat arriba per ubicar molts contenidors a prop: «la gent no té l’excusa que hagi de caminar cinc minuts per tirar els escombraries», explica l’alcalde.
L’alcalde creu que aquesta és una de les claus que ha permès arribar a aquest nivell de reciclatge «sense la necessitat de serveis com el porta a porta o els contenidors intel·ligents» que apliquen altres municipis. El que sí que fan és un porta a porta comercial.
Palamós nota una mica menys l’efecte de l’estacionalitat que els altres municipis, en termes d’augment de residus. Amb tot, si la mitjana mensual de brossa generada són 869,4 tones, a l’estiu superen còmodament el miler: 1.192 tones al juliol, 1.315 a l’agost. Dos mesos que, sumats, generen el 24,4%, una quarta part del residu recollit al llarg de l’any.
Pel que fa a Palafrugell, el 2025 s’hi van generar 12.947,9 tones de residus, un 3,6% més que l’any 2024. Com en altres municipis de la Costa Brava, la recollida de residus incrementa entre juny i setembre, especialment al juliol (l’11,7% del residu anual i l’agost, el 13,3%). Plegats, els dos mesos sumen també la quarta part de tot el residu anual.
La Xarxa d’Unitats Funcionals de Peu Diabètic ja és una realitat als hospitals Josep Trueta de Girona, Santa Caterina de Salt i Figueres. El projecte busca reduir les amputacions i apropar l’atenció especialitzada als pacients de les comarques gironines. La iniciativa forma part de la Xarxa Hospitalària de Girona, creada l’abril de fa dos anys. Aquesta estructura impulsa la col·laboració entre hospitals de diferents dimensions. L’objectiu és garantir una atenció especialitzada més equitativa arreu del territori.
El nou model amplia l’experiència compartida entre els hospitals Josep Trueta i Santa Caterina. Aquesta col·laboració ja funcionava des de feia anys. Ara, el sistema també s’ha estès a l’Hospital de Figueres. El projecte se sosté sobre dos eixos principals. El primer és la incorporació de professionals de podologia als centres. El segon és l’extensió territorial del servei d’angiologia i cirurgia vascular del Josep Trueta.
Aquest servei es va ampliar a finals de l’any passat i a principis d’aquest any. Els hospitals de Figueres i Olot ja poden valorar i tractar pacients sense derivar-los sempre a Girona. Això redueix desplaçaments i acosta l’atenció al lloc de residència.
Els hospitals Josep Trueta, Santa Caterina i Figueres ja disposen de professionals de podologia. La xarxa treballa ara per crear noves unitats als hospitals de Palamós i Olot. Els centres de Blanes i Calella mantindran el model compartit amb l’Hospital de Mataró.
En una primera fase, les unitats atenen persones amb úlceres actives i casos de més complexitat. Són els pacients amb un risc més elevat de complicacions. Més endavant, el model incorporarà una línia preventiva. Aquesta nova etapa permetrà detectar factors de risc abans de l’aparició de lesions. Els professionals també podran aplicar correccions ortopèdiques. Aquestes actuacions poden evitar la formació de noves úlceres.
Les unitats dels hospitals Josep Trueta i Santa Caterina funcionen de manera independent des de l’octubre de l’any passat. Des d’aleshores, el Santa Caterina ha atès prop de 120 pacients. El centre també ha fet més de 1.300 actuacions assistencials. Prop de 40 pacients van rebre atenció durant els últims mesos de l’any passat. Uns 80 pacients més van ser atesos durant la primera meitat d’aquest any.
L’Hospital Josep Trueta va atendre prop de 90 pacients durant l’any passat. El centre va registrar gairebé 800 actuacions assistencials. Entre gener i juny d’aquest any, ha atès prop de 50 pacients i ha fet més de 500 actuacions.
La unitat de l’Hospital de Figueres va començar a funcionar el maig d’aquest any. Des de la seva obertura, ha atès sis pacients. El centre també ha fet prop de 70 actuacions assistencials. En conjunt, els tres hospitals han atès prop de 300 pacients. També han registrat més de 2.700 actuacions assistencials relacionades amb el peu diabètic. Cada unitat reuneix professionals de diferents especialitats. Hi participen infermeria de ferides complexes, podologia, traumatologia, cirurgia general i cirurgia vascular.
Els equips també inclouen especialistes en endocrinologia, medicina interna i malalties infeccioses. Tots els professionals treballen amb protocols comuns. Aquests protocols també estan coordinats amb l’atenció primària.
La xarxa preveu crear un comitè de coordinació territorial. Aquest òrgan reunirà professionals dels hospitals i de l’atenció primària. La seva funció serà compartir coneixement i garantir criteris comuns.
La coordinadora de la Xarxa Hospitalària de Girona, Mercè Fernández Balsells, defensa aquest model de treball compartit. Fernández Balsells també dirigeix la unitat territorial de diabetis, endocrinologia i nutrició. La responsable considera que la xarxa millora la continuïtat assistencial. També reforça l’equitat territorial, la qualitat i l’eficiència dels serveis.
La Xarxa Hospitalària de Girona impulsa altres projectes compartits. Un d’aquests àmbits és l’atenció als pacients crítics i semicrítics. L’Hospital de Palamós participa en una prova inicial amb el servei de medicina intensiva dels hospitals Josep Trueta i Santa Caterina. La iniciativa vol estendre el treball en xarxa a altres especialitats.
Privat: El festival Amb So de Cobla reuneix un global de 6.500 espectadors
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
Aquest dimarts és jornada de concerts a les comarques gironines. Comencem a Calella de Palafrugell, on el Jardí Botànic de Cap Roig acull l’actuació de Juan Diego Flórez, dins del festival Cap Roig, a partir de les 22:15 h.
A Calonge, a les 21:45 h, música en directe amb el grup Trinomi de Barrets, a la Terrassa de l’Hotel Maria Teresa. I a Castell d’Aro, l’Església de Santa Maria acull l’actuació del Duo del Mar, dins el cicle L’Art de la guitarra, a les nou del vespre.
A Palamós avui comença una nova edició del festival Amb so de cobla, que s’allargarà fins el 8 d’agost. Ho fa amb amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, a les 10 del vespre, a la plaça Josep Sarquella.
Anem fins a Camprodon, on el monestir de Sant Pere acull el concert a càrrec del trio Freixas, format per Alba Ventura al piano, Tatevik Khachatryan al violí i Laia Puig al violoncel. Serà a les 7 de la tarda i està inclòs dins el Festival de Música Isaac Albéniz.
A Castelló d’Empúries, la Basílica de Santa Maria rep un nou concert del Mediterranean Guitar Festival. Anirà a càrrec de Camerata Venezia i començarà a les 9 del vespre.
I per acabar, concerts a L’Estartit amb David de la Higuera i Margalida Joanmiquel, a Llançà amb Marta Rodeja i Raül Marc Portell i a Palafrugell amb Swingin’Four.
Festes majors
Avui estan de festa major a Caldes de Malavella, a Pardines, a Pals, a Sant Feliu de Guíxols, a Parlavà i al Port de la Selva. Podeu consultar les programacions als seus respectius webs municipals.
La solidaritat amb les Gavarres continua prenent forma després del devastador incendi del passat mes de juliol. Una vintena d’entitats dels municipis afectats han impulsat la Gran Liada per les Gavarres, una jornada solidària que se celebrarà l’11 de setembre amb l’objectiu de recaptar fons per a l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de la zona i contribuir als treballs de recuperació i millora del massís.
En una entrevista concedida al programa Cap a Cap de Ràdio Capital, Benet Cuyàs, un dels impulsors de la iniciativa i president de la Penya Blaugrana de Monells, ha explicat que la proposta va néixer de manera espontània el mateix dia de l’incendi i que, amb el pas de les setmanes, ha crescut fins a convertir-se en un esdeveniment de grans dimensions. «La idea havia de ser una diada, però s’ha acabat convertint en una jornada molt important», explica Cuyàs.
Un bosc marcat per l’incendi
Tres setmanes després del foc, el paisatge continua mostrant les ferides de l’incendi. Segons Benet Cuyàs, la imatge és colpidora, especialment en punts com la carretera de la Ganga. «Quan passes per aquestes carreteres i ho veus tan a prop, et cau l’ànima a terra.» Tot i això, recorda que els diners que es recaptin només seran una petita ajuda dins d’un problema molt més profund.
Per al portaveu de la iniciativa, l’incendi ha evidenciat una problemàtica que fa anys que s’arrossega. Considera que la manca de gestió forestal i de manteniment dels boscos és un dels grans reptes de les Gavarres.
Recorda que després de la gran nevada de fa anys el massís acumula arbres caiguts, camins malmesos i una gran quantitat de vegetació sense gestionar. «Les Gavarres estan fetes un desastre. És un problema molt més complex del que nosaltres podem solucionar», explica Benet Cuyàs.
Cuyàs assenyala també la dificultat que representa el fet que entre el 90 i el 95% del massís sigui de propietat privada, fet que obliga els propietaris a assumir unes despeses molt elevades si no reben ajudes públiques.
Benet Cuyàs espera que el gran incendi serveixi perquè les administracions reaccionin. Segons afirma, durant anys s’havia advertit que un gran foc podria tenir conseqüències devastadores. «Tothom deia que el dia que es cremessin les Gavarres no quedaria res. Ara s’han cremat més de dues mil hectàrees, però encara hem passat fluix.» Per això reclama que aquest episodi sigui un punt d’inflexió perquè s’impulsin polítiques de prevenció, neteja dels boscos i suport als propietaris forestals.
Una jornada solidària amb caminada i música
La Gran Liada per les Gavarres combinarà activitats durant tot el dia. Al matí hi haurà una caminada popular de cinc quilòmetres amb sortida des de Sant Pol, el punt on es va originar l’incendi. El recorregut serà apte per a tota la família i inclourà el pas per zones cremades, així com diverses sorpreses i la participació d’elements de cultura popular.
Després es farà un vermut i, al vespre, el Pavelló de la Bisbal d’Empordà acollirà un gran concert solidari. El cartell reunirà artistes del territori com Mazoni, Miquel Abras, Fetus, Diversiones, Gea i Cloe Riambau, entre d’altres.
Entrades i inscripcions
Les inscripcions es gestionaran a través de l’Instagram de la Penya Blaugrana de Monells (PB Monells). S’han previst tres modalitats de participació: fer la caminada té un cost de 10 euros i inclou samarreta, botifarra, aigua i avituallament; el concert únicament té un cost de 10 euros; i el pack complet costa 15 euros i inclou caminada i concert.
Els impulsors confien que la resposta ciutadana sigui massiva i que la jornada es converteixi en una gran mostra de suport al territori i als voluntaris que treballen per preservar les Gavarres.
La Bisbal d'Empordà. FORALLAC. Dipòsit del Puig de Sant Ramon. Instal·lació dels filtres provisionals de carbó actiu portats de Bèlgica per potabilitzar l'aigua de la xarxa corrent dels dos municipis, afectada per l'excés d'herbicides pesticides fitosanitaris
El grup municipal Tots x la Bisbal ha carregat contra el govern de la Bisbal d’Empordà arran del nou tall generalitzat del subministrament d’aigua que ha afectat aquest dilluns el municipi. La formació considera que la incidència «es podria haver evitat» si les obres per instal·lar una canonada provisional, anunciades per aquest dimarts, s’haguessin executat després de l’avaria del passat 20 de juliol.
En un comunicat, el portaveu del grup, Carles Anglada, assegura que fins ara havien mantingut silenci davant les diferents incidències «per responsabilitat», però considera que la situació viscuda aquest dilluns respon a una «deixadesa i mala gestió» del govern municipal, format pel PSC i Junts.
Anglada qualifica els fets d'»escàndol» i reclama que s’assumeixin responsabilitats polítiques. Segons el regidor, «algú va dir no» a la proposta d’instal·lar una canonada provisional fa quinze dies i considera que aquesta decisió ha provocat un nou tall de subministrament i uns costos econòmics que, afirma, s’haurien pogut evitar.
El grup municipal també qüestiona la informació facilitada pel govern durant la jornada. Segons Anglada, al matí es va atribuir la incidència a un problema de pressió i, posteriorment, es va informar que caldria substituir un motor. El portaveu recorda que en el darrer ple municipal ja van preguntar si el nou motor instal·lat al dipòsit era de menys capacitat que l’anterior i si això podia estar relacionat amb el fet que el dipòsit no arribés a omplir-se i hagués de rebre aportacions d’aigua amb camions cisterna.
Tots x la Bisbal ha anunciat que demanarà accés a tot l’expedient relacionat amb les incidències, així com al cost econòmic que han generat. A més, la formació sol·licitarà una reunió amb els responsables d’Aqlara, l’empresa encarregada de la gestió del servei d’aigua potable al municipi, per conèixer la seva versió dels fets.
