15.5 C
Pals
Dimarts, 13 maig 2025
- Publicitat -

Martí Sabrià: “Sense turisme, no tindríem l’oferta cultural ni gastronòmica que tenim”

Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Martí Sabrià: “Sense turisme, no tindríem l’oferta cultural ni gastronòmica que tenim”
Loading
/

L’Auditori dels Jardins de Cap Roig acollirà dijous vinent una nova edició de les jornades Turisme, Territori i Societat, impulsades per la Fundació Jordi Comas Matamala. Aquesta novena edició vol obrir una reflexió sobre els nous reptes que afronta el turisme, des de la sostenibilitat fins a les tecnologies emergents, passant per la cultura i la gastronomia com a actius essencials. N’hem parlat al Supermatí amb el director de la Fundació Jordi Comas Matamala, Martí Sabrià.

Una de les taules centrals abordarà l’impacte creixent de la intel·ligència artificial en el sector turístic. El director de la Fundació, Martí Sabrià, reconeix que aquests sistemes ja tenen un paper destacat en la gestió d’allotjaments i serveis, però recorda que el turisme no pot prescindir del factor humà. Especialistes com Genís Roca i Karina Gibert aportaran la seva visió sobre com la tecnologia pot conviure amb l’experiència personalitzada del visitant.

Les jornades també posaran el focus en la crisi hídrica i els seus efectes sobre el turisme. S’hi debatrà sobre l’augment del nivell del mar i la pèrdua de platges, així com sobre la gestió de l’aigua de boca en temps de sequera. El periodista Xavier Graset moderarà aquesta taula, que comptarà amb la participació d’experts en oceans i recursos hídrics.

Una de les novetats d’aquest any serà la presentació de tres propostes turístiques innovadores amb segell empordanès. El festival Brots, impulsat per Joventuts Musicals de Torroella, aposta per portar la cultura als micropobles fora de temporada. També es parlarà del campus esportiu de Vilablareix vinculat al Girona Futbol Club i del projecte arquitectònic de Peralada. Segons Sabrià, són iniciatives que poden transformar el model turístic del territori i reforçar-ne l’atractiu durant tot l’any.

Pel que fa a la gastronomia, la Fundació planteja una reflexió sobre l’equilibri entre la cuina creativa i la tradicional. Amb figures com Joan Roca i Nando Juvany, es discutirà si els restaurants han deixat de banda plats com l’escudella o el suquet de peix, tot i ser part fonamental de la identitat culinària catalana.

L’oferta cultural també serà un dels temes destacats. La jornada clourà amb un debat sobre com dotar les destinacions turístiques de programació cultural més enllà dels mesos d’estiu. Segons Martí Sabrià, cal oferir continguts culturals de qualitat també durant la tardor i la primavera, per tal de fer front al repte de la desestacionalització.

Finalment, el director de la Fundació ha defensat l’increment de la taxa turística aprovat recentment al Parlament. Segons ell, aquests ingressos han de servir per garantir serveis essencials com la neteja o la seguretat i no per finançar polítiques d’habitatge. Sabrià creu que el visitant entén i accepta aquesta contribució, sempre que es noti una millora real en l’experiència.

Les jornades són obertes al públic i ja es poden fer les inscripcions al web de la Fundació Jordi Comas Matamala. El preu és de 35 euros i inclou el dinar col·loqui, un espai pensat per compartir reflexions amb els ponents.

El Servei Meteorològic de Catalunya digitalitza 44.168 arxius d’observacions meteorològiques en fars de la Costa Brava

Servei Meteorològic de Catalunya

El Servei Meteorològic de Catalunya ha digitalitzat més d’un segle de dades meteorològiques: en total són 44.168 documents històrics procedents de nou fars de la Costa Brava. Es tracta d’un fons documental únic, amb registres que van des de l’any 1853 fins al 1956, i que ara s’ha posat a disposició del públic a través del web ‘Arxius en línia’ de la Generalitat.

El projecte s’ha presentat aquest dijous al far de Sant Sebastià. A la presentació del projecte també hi han assistit la directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca, el subdirector general d’Arxius i Gestió Documental, Enric Cobo, i l’historiador i arxiver de Tossa de Mar, David Moré, que ha explicat l’evolució històrica dels fars com a punts d’observació climàtica.

Aquesta iniciativa l’ha impulsada el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i s’ha dut a terme en col·laboració amb l’Arxiu Històric de Girona, on es conserven els documents originals. Els fars que han aportat dades són el Port de la Selva, Cap de Creus, Cadaqués, Roses, Illes Medes, Sant Sebastià, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar.

El far de Palamós és el que ha conservat més material, amb més de 8.059 documents digitalitzats. El segueixen el de Sant Sebastià, amb 7.666, i el del Cap de Creus, amb 6.918. La resta de fars també aporten registres valuosos, que ajuden a reconstruir el clima de la zona durant més d’un segle.

Aquest fons històric recull dades instrumentals com la temperatura, la pressió atmosfèrica, la velocitat del vent o la pluja, i també observacions no instrumentals com l’estat del cel, la visibilitat horitzontal o la mar. A més, inclou informes detallats de temporals, episodis de boira i correspondència tècnica relacionada amb el manteniment dels fars.

Segons Marc Prohom, responsable de l’Àrea de Climatologia, aquestes dades són molt valuoses per entendre millor l’evolució del clima i millorar les prediccions meteorològiques. Segons explica, “les projeccions climàtiques són simulacions, i quantes més dades reals tinguem, més fiables seran”. També ha destacat que les dades són especialment útils per analitzar l’impacte dels temporals marítims, que amb el canvi climàtic poden tenir efectes més severs.

Des de la dècada dels noranta, el nivell del mar ha pujat uns deu centímetres, fet que pot intensificar l’impacte dels temporals. Per això, una de les finalitats principals del projecte és poder analitzar amb més detall la recurrència, intensitat i durada d’aquests episodis extrems.

La digitalització dels documents només és el primer pas. Ara cal buidar les dades, un procés que resulta complex per la diversitat de formats, cal·ligrafies i terminologia pròpia dels segles XIX i XX. Per afrontar aquest repte, el Servei Meteorològic estudia l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial que facilitin la transcripció automàtica i la conversió dels registres a escales actuals de mesura. El subdirector general d’Arxius i Gestió Documental, Enric Cobo, ha reconegut, però, que el següent pas és poder explotar aquestes dades.

El projecte també servirà per validar models climàtics i meteorològics, identificar tendències de llarg termini i contextualitzar fenòmens recents com el temporal Gloria, que va afectar greument la costa catalana l’any 2020. A més, es podrà millorar la predicció de fenòmens com la boira marítima i els episodis de tramuntana. La directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca, ha agraït la col·laboració conjunta per crear aquest fons documental.

El Servei Meteorològic preveu estendre aquest projecte a altres zones del litoral català, com el Far del Llobregat o el Port de Tarragona. També es volen creuar les dades amb la nova base històrica de temporals marítims de Catalunya, que cobreix el període del 1700 fins avui.

El Festival ÍTACA reunirà a Corçà els grans noms de l’escena musical bisbalenca

El proper dissabte 14 de juny, la plaça del Firal de Corçà acollirà el concert Liverpool Empordanès, una proposta del Festival ÍTACA que reunirà alguns dels artistes més destacats de la Bisbal d’Empordà com Mazoni, Sanjosex, Miquel Abras, Fetus, B1n0, Lecocq, Cloe Riembau i Pau Blanc, entre d’altres.

El festival vol posar en valor el potencial artístic de la coneguda com a Escena Bisbalenca, un fenomen que ha consolidat la Bisbal com el municipi amb més músics per metre quadrat de Catalunya. Amb aquesta proposta, ÍTACA reforça la seva aposta per espectacles singulars en espais emblemàtics del territori empordanès.

L’esdeveniment comptarà amb una formació instrumental liderada pels germans Aleix i Genís Bou, de The Gramophones Allstars, i els germans Jordi i Emili Bosch. La festa musical culminarà amb una sessió del DJ Diego Armando, àlies del bisbalenc Francesc Xavier Riembau.

La conducció de la vetllada anirà a càrrec de l’humorista Maria Rovira, coneguda com Oye Sherman, i col·laboradora habitual de programes com Està Passant, de 3Cat.

Per escalfar motors, diversos artistes es van reunir fa uns dies a la terrassa de l’Hotel Mar de Tasmània de la Bisbal. L’acte va servir per enregistrar un episodi del podcast gironí Al Pou, amb Oriol Millàs i Guillem Fàbrega, que va comptar amb la participació de Mazoni, Miquel Abras, Sanjosex i Adrià Cortadellas, del grup Fetus.

Una quarantena de joves artistes mostraran el seu talent a la segona edició de l’Aparador a Calonge

El centre històric de Calonge es convertirà el dissabte 17 de maig en un escenari obert per a una quarantena de propostes artístiques de joves creadors. El festival l’Aparador torna per segon any consecutiu amb l’objectiu de donar visibilitat al talent emergent de nois i noies d’entre 14 i 30 anys.

La jornada començarà a dos quarts de dotze del matí i s’allargarà fins més enllà de les vuit del vespre. Es podrà gaudir de música en directe, dansa, teatre, projeccions audiovisuals i una mostra d’arts plàstiques. Les actuacions tindran lloc en diversos espais del nucli antic, com la plaça Major, la plaça de la Doma, el Castell, el teatre Fontova i alguns establiments privats.

En total, s’han programat setze actuacions musicals, vuit de dansa i sis de teatre, a més d’una desena de paradistes amb obres d’arts visuals. Totes les activitats seran gratuïtes.

L’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, ha celebrat la consolidació del festival, afirmant que “és un orgull poder dir que l’Aparador repeteix a Calonge”. També ha remarcat que el festival reflecteix el bon moment del talent jove al territori.

Per la seva banda, la regidora de Joventut, Anna Tena, ha destacat que la programació aposta per una oferta diversa en formats, continguts i mirades. Segons ha explicat, l’objectiu és donar veu a la creativitat del jovent del municipi i de les comarques veïnes.

L’Aparador està organitzat per l’Espai Jove de Calonge i Sant Antoni i va tancar el període de convocatòria el 25 d’abril. Aquesta edició confirma el compromís del municipi amb el suport a la cultura jove i la creació artística de proximitat.

Vine a celebrar la final d’Eurovisió des del nostre estudi de Palafrugell

Aquest dissabte 17 de maig se celebra la gran final del Festival d’Eurovisió 2025, i enguany ho fa des de la ciutat de Basilea, a Suïssa. A Ràdio Capital no ens volem perdre aquesta gran cita musical i, com ja és tradició, hi dedicarem un programa especial en directe des del nostre estudi al Centre Cavallers de Palafrugell.

A partir de les vuit del vespre, la ràdio de l’Empordà es convertirà en una festaper als i les eurofans de l’Empordà. A més de la família de la ràdio, hi participaran diversos col·laboradors, oients que vulgueu compartir l’experiència, i comptarem també amb connexions en directe amb persones que es troben a Basilea per explicar-nos l’ambient que s’hi respira durant aquesta gran setmana eurovisiva.

L’edició d’enguany promet emocions fortes. Amb Suïssa com a país amfitrió per primera vegada des de 1989, Eurovisió 2025 es presenta amb un escenari espectacular al recinte St. Jakobshalle i sota el lema “United by Music”. Hi participen 37 països, i Espanya estarà representada per Melody, amb la seva proposta “Esa diva”, una cançó que ha generat gran expectació des de la seva victòria al Benidorm Fest.

El programa especial de Ràdio Capital serà una gran oportunitat per gaudir d’una nit de música, humor, comentaris en directe, prediccions i sorpreses. I, com sempre, està obert a tothom. No et cal invitació: només cal que vinguis a l’estudi i et sumis a aquesta festa col·lectiva que any rere any aplega amants del festival.

T’hi esperem per viure plegats una nit eurovisiva que promet ser inoblidable!

La població nascuda a l’estranger supera el 27% a Girona, el percentatge més alt de Catalunya

privat:-begur-reclama-una-millora-urgent-del-transport-public-al-baix-emporda
Privat: Begur reclama una millora urgent del transport públic al Baix Empordà

La demarcació de Girona és, ara mateix, la que registra el percentatge més alt de població nascuda a l’estranger de tot Catalunya. Segons dades provisionals de l’Estadística Contínua de Població de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), actualitzades al primer trimestre del 2025, a Girona hi viuen 226.417 persones provinents d’altres països, el que representa un 27,25% del total de la població —una xifra que supera, per primera vegada, el llindar del 27% i que situa la demarcació per damunt de la mitjana catalana (25,1%).

En termes absoluts, això representa un increment de prop de 4.000 persones entre gener i abril del 2025. En paral·lel, el nombre de residents nascuts a l’Estat espanyol ha patit un lleuger descens en el mateix període, reforçant el pes demogràfic del col·lectiu estranger.

Un creixement sostingut i desigual per franges d’edat

Com en la resta del país, el gruix d’aquesta població estrangera es concentra en les franges d’edat econòmicament activa. Entre els 25 i els 45 anys, els residents nascuts fora ja superen el 45% en alguns trams d’edat, un percentatge que s’ha duplicat en l’última dècada. Per exemple, entre els joves d’entre 30 i 34 anys, el percentatge de nascuts a l’estranger ha passat del 29% el 2015 a gairebé el 48% aquest 2025.

Aquest augment és especialment rellevant en municipis amb una forta atracció turística o agrícola, com Lloret de Mar, Figueres, Salt o Roses, on la presència d’estrangers és encara més accentuada. Aquestes zones concentren una gran part dels fluxos migratoris recents i acumulen una major diversitat d’orígens.

Girona lidera en proporció, però no en nombre absolut

Tot i liderar en proporció, Girona no és la demarcació amb més nombre absolut de residents estrangers: aquest lloc correspon a Barcelona, amb més d’1,5 milions. Tot i això, el pes específic dels nouvinguts a Girona continua augmentant, mentre que altres regions com Tarragona (23,8%) i Lleida (24,6%) es mantenen per sota.