12.3 C
Pals
Dissabte, 20 desembre 2025
- Publicitat -

El Govern assigna dins el PLATER una producció de 784 MW d’energia solar i 568,7 d’eòlica al Baix Empordà

CCBE Reunió treball PLATER 01

El Govern de Catalunya ha assignat al Baix Empordà una producció de prop de 800 megawatts d’energia solar i gairebé 600 més d’eòlica per assolir els objectius fixats abans del 2050. Aquesta previsió s’inclou dins el Pla Territorial Sectorial per a la Implementació de les Energies Renovables, elaborat per l’Institut Català d’Energia.

Actualment, la comarca ja compta amb 12 megawatts d’energia solar entre projectes en funcionament i en execució. Aquesta quantitat es restarà del total assignat pel nou pla. Segons les dades, la major part de la producció solar prevista es generarà en espais no artificialitzats, amb una ocupació estimada de 620 hectàrees, que representen només un 0,9% del territori comarcal.

Dels gairebé 800 megawatts solars previstos, prop de 370 s’hauran d’instal·lar en edificis, i gairebé 40 més en espais degradats com pedreres o abocadors. Els prop de 400 megawatts restants es produiran en zones sense urbanitzar.

La directora de l’Institut Català d’Energia ha presentat aquesta setmana els resultats preliminars als 36 municipis del Baix Empordà, desgranant com es desplegaran les renovables a cada terme municipal. Un cop el pla s’aprovi de manera definitiva, els ajuntaments hauran d’adaptar-lo als seus planejaments urbanístics per ordenar els espais disponibles.

El pla territorial s’emmarca dins de la estratègia de descarbonització del sistema energètic català, recollida al document de planificació anomenat full de ruta per a la transició energètica de Catalunya fins al 2050. Aquest pla preveu la instal·lació de 62.000 megawatts d’energia renovable a tot el país abans d’acabar la dècada del 2040. D’aquests, 14.000 megawatts s’hauran de situar en edificis i espais artificialitzats, mentre que la resta s’ubicarà en espais no urbanitzats, amb una ocupació mitjana d’un 1,2% del territori català.

La previsió és que el nou pla territorial entri en fase d’informació pública a principis del 2026. Els municipis disposaran d’eines i canals per fer-hi aportacions, com ara un mapa cartogràfic detallat que mostrarà la distribució de la producció renovable prevista per cada municipi.

Supermatí – 15 desembre 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 15 desembre 2025
Loading
/

El Festiuet 2026 revela pràcticament tot el seu cartell amb una aposta potent per l’escena catalana

el-festiuet-2026-revela-practicament-tot-el-seu-cartell-amb-una-aposta-potent-per-l’escena-catalana
El Festiuet 2026 revela pràcticament tot el seu cartell amb una aposta potent per l’escena catalana

El Festiuet 2026 ja escalfa motors. El festival, que se celebrarà els dies 17 i 18 de juliol de 2026 a Salou, ha fet públic el seu cartell gairebé definitiu, confirmant una àmplia majoria dels artistes que formaran part de la propera edició.

Entre els noms destacats del cartell hi trobem La Fúmiga, Juan Magan, La Pegatina, Els Pets, Figa Flawas, Buhos, Doctor Prats, Ginestà, Nena Daconte, Lax’n’Busto, Teràpia de Shock, En Tol Sarmiento, Maria Jaume, Abril, The Tyets i Malifeta. Una combinació que torna a evidenciar l’aposta del Festiuet per una programació diversa, festiva i transversal, capaç de connectar generacions i estils molt diferents.

El cartell també deixa entreveure que encara queden algunes confirmacions pendents, amb espais reservats per artistes que s’anunciaran pròximament, fet que manté viva l’expectació de cara als mesos vinents.

Amb aquest primer gran avançament, el Festiuet es consolida un any més com una de les cites imprescindibles de l’estiu musical, reunint grans noms del pop, el rock, l’urban i la música festiva en un entorn privilegiat a la Costa Daurada. Les entrades ja són a la venda i tot apunta que l’edició 2026 tornarà a ser una de les més multitudinàries de la seva història.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Festiuet (@festiuet)

L’entrada El Festiuet 2026 revela pràcticament tot el seu cartell amb una aposta potent per l’escena catalana ha aparegut primer a Primera Fila.

L’atzucac de la democràcia representativa

andreu paneque
El politòleg bisbalenc Andreu Paneque
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
L’atzucac de la democràcia representativa
Loading
/

S’acosta el final de l’any i, amb ell, també el tancament de l’any polític tant a l’Estat espanyol com a Catalunya. Si haguéssim de fer un resum de l’any polític i el limitéssim als trending topics  emprats pels analistes per descriure l’estat de la legislatura -tant a l’Estat com a Catalunya-, probablement en trobaríem molts sinònims. Aquests variarien segons la posició política de qui els utilitza, però la majoria fan referència a un mateix fenomen: la cooptació de la democràcia per part dels partits polítics. Un concepte que avui l’extrema dreta s’ha apropiat, però que ja havia estat present en les mobilitzacions ciutadanes posteriors a la crisi del 2008.

Parlem del fet que els partits, com a agents que controlen l’accés a les institucions públiques -ja que, des de la instauració de la democràcia representativa, en tenen pràcticament el monopoli-, han aconseguit un control gairebé total d’aquestes institucions, tot dificultant una rendició de comptes real davant la ciutadania. Què en diu la ciència política sobre aquest fenomen? I, sobretot, quin és l’atzucac en què ens podem trobar en les pròximes eleccions?

La literatura acadèmica assenyala que quan una organització com un partit polític s’institucionalitza, deixa de tenir un objectiu purament instrumental -és a dir, representar els interessos d’una part de la població- i comença a desenvolupar interessos interns propis. El principal d’aquests no és altre que la seva pròpia supervivència. És això dolent en si mateix? No necessàriament. Tal com assenyalava Michels, això passa en tota organització, sigui una empresa o un partit polític. El problema apareix quan aquesta dinàmica desposseeix de valor la rendició de comptes davant la ciutadania. Això sí que és un problema. Que els partits vulguin sobreviure és natural; que ho facin a costa de la seva funció representativa, no.

Davant d’aquesta situació, quin és l’atzucac? Davant una insatisfacció social latent, emergeixen dues grans visions per afrontar aquesta problemàtica. D’una banda, hi ha qui aposta per trencar amb el mateix concepte de democràcia com a resposta a aquesta crisi -no cal dir qui són. De l’altra, hi ha aquelles persones- ja no parlo només de formacions polítiques- que consideren que la solució passa per fomentar una major alternança i responsabilitzar la ciutadania mitjançant una participació més activa. Es tracta de deixar de creure que l’única eina de representació és una organització amb interessos propis, com són els partits, i apostar per una participació efectiva a través de diversos canals, organitzacions i espais. Tot plegat, per evitar que els partits abandonin el seu rol fonamental en democràcia: la representació.

 

Aprofiteu el Nadal per regalar-vos

Adrià Pujol
L'escriptor empordanès Adrià Pujol
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Aprofiteu el Nadal per regalar-vos
Loading
/

Hola, bon dia. Benvolguts oients de Ràdio Capital, el meu comentari d’avui té a veure amb el Nadal. Aquests dies, aquesta prèvia, aquesta calma tensa que precedeix els dies de Nadal, els dies de festa, m’he trobat molta gent, molts amics i coneguts, en què la tònica general era dir que feia mandra que s’acosten aquestes dates.

En què, bé, ens hem de repartir la majoria… Entre diversos parents, famílies branques hi ha dinars, hi ha sopars hi ha regals i això ens atabala una mica i cosa estranya en mi aquest any a mi m’ha agafat per dir i per això us ho comento per dir que mirem d’agafar-nos-ho bé És a dir, saps cuinar, cuina alguna cosa per la gent, se’t dóna bé organitzar, doncs ajuda a muntar aquell dinar aquell sopar, o aquella remesa de regals o el tió, o el que sigui.

Però el cas és que, mira, aquest any, a mi el Nadal que sol fer força mandra, sempre, des de sempre, aquest any m’ha agafat una mena de cosa, deu ser l’edat Que m’ha fet dir, pensar i posar-me a actuar en el sentit de dir, va, anem a contribuir, anem a mirar d’agafar el relleu també en aquella persona que sempre sol ser una dona, eh?

Però en aquella persona que fa anys i panys que junta la família perquè sap fer una bona escudella Perquè té una casa on hi ha una taula gran, etcètera etcètera i he pensat tu, posem-nos, remengam-nos, diguem-ho així, i posem-nos a ajudar i a preparar coses, perquè amb el Nadal no sé si us passa a vosaltres, però a mi em passa, és que cada any la prèvia em fa mandra, ja us ho he dit, però un cop ha passat, penses, ostres, que bé, que bé, un any més, no?,

he pogut estar… Amb una taula, amb amics, amb familiars mentre fora fa fred i a dins s’hi està molt bé res, aquest és el meu missatge de Nadal d’aquest any és una mica com ho diria, és una mica de tieta és una mica entranyable, és una mica carcúndic, si voleu però us ho volia dir, jo crec que Bon Nadal posem-nos-hi tots i totes i a veure si arribem l’any que ve amb una mica més d’escalfor, amb una mica més de ganes de dir, va, som-hi, som-hi, que paga la pena.

Vinga, que vagi bé!

Palau-sator acull la presentació del número 43 dels Estudis del Baix Empordà

privat:-publiquen-un-nou-volum-dels-estudis-del-baix-emporda
Privat: Publiquen un nou volum dels Estudis del Baix Empordà

L’Institut d’Estudis del Baix Empordà ha presentat el volum número 43 de la seva publicació anual Estudis del Baix Empordà, en un acte celebrat aquest dissabte a l’Ajuntament de Palau-sator. El nou número continua la tasca de recollir recerca històrica, cultural, social i natural vinculada a la comarca.

La col·lecció, iniciada l’any 1981, esdevé una eina per preservar la memòria col·lectiva del Baix Empordà i donar veu a investigadors locals i acadèmics. Amb aquesta iniciativa, l’Institut vol fomentar la reflexió sobre el territori des de múltiples punts de vista.

Entre els continguts destacats del nou volum, hi ha l’article de Jordi Casas titulat «Josep Pouplana i Martí o l’esforç per acumular un patrimoni. Torroella de Montgrí, 1745-1800», que aprofundeix en la figura d’un personatge rellevant en la història local.

A l’acte de presentació hi van participar Jordi Camps, vicepresident i diputat de Cultura de la Diputació de Girona; Jordi Riembau, alcalde de Palau-sator; Enric Marquès, president del Consell Comarcal del Baix Empordà; Francesc Aicart i Joan Vicens, president i vicepresident de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, i l’autor Jordi Casas.