El Festival Riures ha tancat la tercera edició al parc del Collet de Calonge amb més de 2.000 entrades venudes en sis espectacles. Fel Faixedas i Carles Xuriguera valoren la consolidació de la proposta, presenten Un xou no fa istiu i reflexionen sobre la improvisació, l’ofici de còmic i l’humor fet en català.
El Festival Riures es consolida a Calonge
El Festival Riures de Calonge ha tancat la tercera edició amb més de 2.000 entrades venudes en sis espectacles, una xifra que confirma el creixement de la proposta. Abans de l’última funció, Fel Faixedas i Carles Xuriguera han valorat positivament la resposta del públic i la consolidació del festival.
Durant aquesta edició han passat pel parc del Collet artistes com Marc Sarrats, Marc Andreu, Jordi LP, Lloll Bertran i Judit Martín, a més d’un pòdcast d’Albert Om i Joan Maria Pou i l’espectacle de cloenda de Faixedas i Xuriguera.
«Aquesta tercera edició es va consolidant el festival i estem molt i molt contents», ha explicat Faixedas. Els organitzadors consideren especialment significativa la tercera edició, perquè permet comprovar si la proposta cultural ha arrelat més enllà de la novetat dels primers anys.
El seu objectiu és arribar, com a mínim, a les deu edicions i continuar creant un públic fidel que, en acabar el festival, ja pregunti per la programació de l’any següent.
Un nou espectacle amb el seu segell habitual
Faixedas i Xuriguera han tancat el festival amb Un xou no fa istiu, una proposta d’entreteniment ambientada en el món de la ràdio. «És un xou d’estiu, un xou d’entreteniment, de riure, de bestieses amb el nostre segell característic», ha resumit Xuriguera.
Els dos humoristes treballen junts des del 1998 i acumulen vint-i-vuit anys de trajectòria compartida. Tot i partir sempre d’un guió, deixen espai per a la improvisació, el joc i la sorpresa entre tots dos. «Necessitem un guió, sempre el necessitem i necessitem cap on anem. Però aquest joc porta a sorprendre l’altre i a improvisar», han explicat.
El nervi i la responsabilitat de fer riure
Malgrat l’experiència, tots dos reconeixen que encara senten nervis abans de sortir a escena. Consideren que aquest neguit és necessari per mantenir-se concentrats i activats. També assumeixen que, quan una funció no acaba de funcionar, no tota la responsabilitat és del públic. El còmic ha de trobar la manera de generar complicitat i activar els espectadors.
L’entrevista també ha abordat la part més dura de l’ofici: haver de fer riure en dies personalment complicats. «L’ofici és l’ofici i et deus a la teva professionalitat», ha afirmat Xuriguera. Els dos artistes admeten que han pujat a l’escenari després de viure situacions doloroses. «Les vegades que hem sortit a fer riure i per dintre estàvem plorant. Això ha passat molt», han reconegut.
Humor en català i cultura fora de Barcelona
Faixedas i Xuriguera també han reflexionat sobre el fet de treballar en català. Durant l’etapa de Teatre de Guerrilla havien actuat en castellà i havien fet gires per diferents punts de l’Estat, però actualment defensen el català com la seva llengua natural d’expressió. «És un humor fet en català, però al final és humor i l’humor funciona aquí i a tot arreu», han assegurat.
Finalment, han reivindicat la necessitat d’impulsar propostes culturals fora de Barcelona. «A Barcelona hi passen moltes coses i les ganes que tenim és que fora de Barcelona també n’hi passin», han conclòs. Amb més de dues mil entrades venudes, el Festival Riures afronta el futur amb la voluntat de continuar creixent i consolidar Calonge com un punt de trobada de l’humor en català.
Fel Faixedas i Carles Xuriguera van posar ahir diumenge el punt i final a la tercera edició del Festival Riures, celebrada al Parc del Collet de Calonge. La proposta ha reunit espectacles de Marc Sarrats, Judit Martín, Jordi LP i el Màgic Andreu, Lloll Bertran, Albert Om i Joan Maria Pou durant tot el cap de setmana, exhaurint entrades en diverses ocasions i amb una valoració general molt positiva.
Els encarregats de posar la cirereta al pastís no van decebre. Van portar el seu nou espectacle «Un xou no fa istiu» que va desencadenar una rialla constant en un públic assistent rendit als dos protagonistes de la nit. L’objectiu del xou és clar: dur a terme un programa de ràdio. El resultat, tal com tothom es pot imaginar, no acaba sent tan senzill.
Són gairebé trenta anys de comèdia plegats, i es nota. La complicitat entre Faixedas i Xuriguera damunt de l’escenari és evident, s’alimenten mútuament i sovint sembla que juguin a veure qui diu la bajanada més gran. Ahir, però, tenien una excusa recurrent que van repetir durant tot el xou, «la humitat». De fet, no hi ha dubtes que la preparació i la feina prèvia d’idear i redactar un guió hi és, però tal com en diuen ells, el «joc» d’improvisar hi és molt present.
És admirable que, després de pràcticament tres dècades junts, el duet «Xurixedes» encara sorprengui i es sorprengui. Durant la més d’hora i mitja d’espectacle, no va ser només el públic qui va riure, sinó que ells mateixos també es fan molta gràcia. Sembla com si els dos personatges abandonin l’escenari i hi pugin dos amics parlant de tot i de res, dos amics que s’estimen però també es falten al respecte, dos amics que es trenquen per moments i els surt un riure sincer, natural i, sobretot, que s’encomana.
Anar a veure un espectacle de Faixedas i Xuriguera és anar a assegurar. Saps que t’ho passaràs bé, saps que riuràs, saps quin tipus d’humor ofereixen, però encara et sorprenen. La seva dilatada carrera i el seu bagatge fa que les expectatives assoleixin una dimensió equivalent, però l’espectacle d’ahir al Festival Riures va superar qualsevol previsió o idea preconcebuda.
Deia Johan Cruyff que jugar fàcil a futbol és la cosa més difícil del món. Doncs tal com si fossin futbolistes, Faixedas i Xuriguera fan humor amb una facilitat insultant. Parlar de «Culonge», «Tarruella» i «Regincós», jugar amb el campanar i fins i tot amb l’alcalde de Calonge, present entre el públic i, per sobre de tot, fer de l’equivocació, de les anècdotes i de les dèries mentals un pou de rialles que van aprofundint sense saber, ni ells mateixos, quin és el fons. Fer humor de qualsevol cosa, fer humor del no-res, és un art. I aquests dos artistes, vinguts d’Arbúcies i de Torroella de Montgrí, fa anys que el sublimen.
Calonge i Sant Antoni ha superat els 600 banys assistits aquest estiu a través del servei municipal La platja a l’abast de tothom, quan encara no ha acabat la temporada. L’any passat es van registrar prop de nou-cents serveis, una xifra que confirma el creixement d’aquest recurs d’accessibilitat.
L’Ajuntament va aprofitar aquest diumenge la celebració del Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple per posar en valor aquest servei, que funciona des de l’any 2003 a la platja de l’espigó Costa Brava de Sant Antoni.
Durant el matí també es va organitzar un bateig inclusiu de surf de rem adaptat, amb la col·laboració de l’entitat Superando. L’activitat va permetre que persones amb diversitat funcional poguessin practicar aquest esport en un entorn adaptat i segur.
El servei de bany assistit ofereix suport tant a persones particulars com a grups organitzats. El personal acompanya els usuaris durant el bany i posa a la seva disposició cadires amfíbies, zones d’ombra adaptades i altres recursos perquè puguin gaudir de la platja amb seguretat i autonomia.
Cada estiu hi participen entitats de les comarques gironines, entre les quals hi ha Mifas, Creu Roja, Fundació Ramon Noguera, Oxalis, Amistat, Pots i Esguard.
L’Ajuntament també destaca les actuacions impulsades els darrers anys per millorar l’accessibilitat de les platges. Entre aquestes hi ha la renovació de les passeres, la instal·lació de línies de vida i baranes, una nova dutxa adaptada, la supressió de barreres arquitectòniques i l’ampliació dels accessos fins a gairebé dos metres d’amplada.
Amb aquesta jornada, Calonge i Sant Antoni reafirma el seu compromís amb unes platges més accessibles i inclusives, alhora que dona suport a la sensibilització i a la recerca sobre l’esclerosi múltiple.
El Festival Riures de Calonge i Sant Antoni va posar punt final aquest diumenge a la seva tercera edició després de sis dies dedicats a l’humor en català. El certamen confirma el seu creixement gràcies a la bona acollida del públic.
Tres dels espectacles programats van exhaurir totes les entrades. Es tracta de la preestrena de Digamelon, de Judit Martín; el pòdcast en directe Què t’ha passat, amb Albert Om i Joan Maria Pou; i Un xou no fa estiu, de Carles Xuriguera i Fel Faixedas.
Durant sis nits, el Parc del Collet de Sant Antoni s’ha convertit de nou en l’escenari principal del festival. L’espai, situat davant del mar, consolida la seva vinculació amb el certamen i reforça la identitat del Festival Riures.
L’edició d’aquest any també ha ampliat la seva presència a les xarxes socials amb Reel TV, un canal a Instagram presentat per l’humorista Anna Aumatell. La iniciativa ha ofert entrevistes i continguts enregistrats entre bastidors per mostrar el dia a dia dels artistes i de l’organització.
El Festival Riures està impulsat per Cal Tet, la productora de Fel Faixedas, amb el suport de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni i la Diputació de Girona. Amb el tancament d’aquesta tercera edició, el certamen reforça la seva voluntat de consolidar-se com una de les cites de referència de l’humor en català durant l’estiu.
Homeless in a city. Man asking for food. Man with a tablet
El Baix Empordà va deixar sense executar prop de 130.000 destinats a actuacions contra el sensellarisme entre el 2022 i el 2024. La comarca tenia assignats prop de 340.000. Finalment, en va executar poc més de 200.000. Això representa prop de 4 de cada 10 euros sense executar. És un dels percentatges més elevats de Catalunya.
Les dades formen part d’una auditoria de la Sindicatura de Comptes de Catalunya. L’informe analitza el programa català contra el sensellarisme entre el 2022 i el 2025.
A les comarques gironines, cinc administracions van executar prop de 500.000 d’euros menys dels recursos inicialment previstos. La diferència es concentra sobretot al Gironès i al Baix Empordà. Entre les dues comarques acumulen gairebé tots els recursos no executats de la demarcació. El Consell Comarcal del Gironès va deixar sense executar més de 320.000 euros. En aquest cas, es va utilitzar prop de dos terços del pressupost assignat.
Les diferències van ser molt inferiors a la Garrotxa, el Ripollès i Figueres. En aquests territoris, els imports no executats van ser reduïts. La Sindicatura no afirma que aquests diners s’hagin perdut. Tampoc concreta les causes particulars de cada administració.
L’informe explica que l’import final es pot reduir per una despesa inferior a la prevista. També pot baixar quan una part de la justificació no compleix els criteris establerts. El document assenyala que el Departament de Drets Socials i Inclusió no té pagaments pendents. Els imports abonats es van ajustar a la despesa finalment justificada.
La situació contrasta amb la de l’Ajuntament de Girona i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Totes dues administracions van justificar una despesa lleugerament superior als recursos assignats. La Sindicatura també detecta mancances en la coordinació i el seguiment del programa. Considera que les dades disponibles no permeten comprovar amb precisió l’impacte de les actuacions.
L’informe també qüestiona la poca connexió entre les polítiques socials i les polítiques d’habitatge. Segons l’organisme, la manca d’una llar és l’arrel principal del sensellarisme. El Departament de Drets Socials i Inclusió defensa que el sistema es trobava en una fase inicial. També anuncia nous indicadors i mecanismes per millorar el seguiment del programa.
Passaven pocs minuts de les nou del matí i les primeres imatges de la columna de fum de l’incendi de les Gavarres van començar a circular. Un incendi que acabaria empès pel vent i que acabaria cremant unes 2.200 hectàrees. Però aquesta xifra no és únicament un número. La pèrdua mediambiental de la zona és evident i caldran molts anys de recuperació per tornar a reconèixer les Gavarres empordaneses.
Aquest dilluns 3 d’agost ja fa un mes des que es va declarar l’incendi de les Gavarres. A Ràdio Capital hem parlat amb el gerent del Consorci de les Gavarres, Quim Gubau, i diversos alcaldes per saber en quin estat es troba aquesta àrea cremada i els passos que s’hauran de seguir en un futur per mirar de regenerar el terreny perdut.
Quim Gubau explica que la zona afectada per aquest incendi és la que es troba a Sant Pol a la Bisbal d’Empordà – punt on es va declarar l’incendi – i arriba fins ben bé les urbanitzacions de Cabanyes a Calonge i de Bell Repós a Santa Cristina d’Aro. En aquestes dues urbanitzacions algunes cases i jardins van acabar afectades per les flames.
“La majoria d’afectació ambiental és d’hàbitat de surera”, explica Gubau. En percentatges, més d’un 70%t de la zona era d’alzina surera, gairebé un 20% de pineda i la resta eren zones agrícoles. Gubau apunta que hi ha aspectes negatius i positius en aquesta pèrdua majoritària d’àmbit de sureda: “la producció de suro no serà la mateixa qualitat, però, d’altra banda, és més senzill que una alzina sureda pugui rebrotar després d’un incendi”.
Molts parlen i molts repeteixen aquesta frase com un mantra: “el dia que cremin les Gavarres, cremaran totes”. Però Gubau s’hi mostra en contra, ja que “això és difícil que passi” gràcies a la topografia que té el massís. A més, el gerent del Consorci de les Gavarres apunta que gairebé la meitat de la superfície cremada compta amb plans d’ordenació forestal i els propietaris gestionen de manera activa la seva finca, fent que la prevenció davant un incendi forestal sigui clau.
La gestió forestal feta de manera prèvia a l’incendi i la gestió efectiva que es va fer des del cos de Bombers en el moment en què es va declarar l’incendi van permetre que el ventall del foc sobre el terreny no s’obrís tant i, així, no afectés tantes hectàrees de bosc. Quim Gubau atribueix gran part d’aquesta feina de prevenció i d’actuació ràpida en el moment de l’incendi a les Associacions de Defensa Forestal (ADF) i als pagesos de la zona. Declara clau que hi hagi “un territori viu i un sector primari actiu”, ja que això “és vital perquè la feina dels Bombers i de planificació forestal, de moment, no són suficients”.
Per la seva banda, l’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, coincideix amb Quim Gubau quan es parla de les tasques de prevenció fetes al massís. Destaca també la feina que desenvolupa un organisme com el Consorci de les Gavarres. Aquest organisme permet als ajuntaments que en formen part tenir un coneixement més precís del que passa al massís de les Gavarres. Per això, per Aparicio, el Consorci és un element clau de la via de recuperació de les Gavarres després de l’incendi.
L’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifre, també apunta que la feina feta pel Consorci i les ADF han estat clau per reduir els efectes que ha tingut l’incendi en el massís. Reconeix, però, que cal seguir treballant per mirar de promoure aquesta prevenció i evitar futurs incendis a la zona de Gavarres.
Per la seva banda, l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, explica que es troba treballant al costat de la gent que va resultar més afectada. Van ser persones que van perdre la casa o que van patir diverses afectacions en les seves finques. Entre les mesures van oferir assistència jurídica, la condonació de la taxa d’impost per obres, entre altres. Tot i això, Soler reivindica que Calonge és un dels municipis més afectats per les flames i l’Estat no els ha tingut en compte a l’hora de facilitar ajudes.
Per veure com s’ha cremat el bosc i l’afectació que ha tingut l’incendi en el terreny, s’ha encarregat un estudi de severitat a la Direcció General de Boscos. Això permetrà donar dades sobre la intensitat amb la qual ha passat el foc per les diferents zones de l’incendi.
Les conseqüències del que podia passar
El valor emocional de l’incendi de les Gavarres és evident per diversos sectors de la societat, tal com admet Gubau. “Tothom sabia malauradament que un dia o altre tindríem un foc important a les Gavarres”, explica el gerent del Consorci. El cop emocional no és únicament pels propietaris que hi tenen les seves finques, sinó que també arriba a la gent que treballa al massís, els que viuen al voltant o per aquells que tenen una estima per aquest espai natural que es podria definir com el pulmó del Baix Empordà.
Una altra de les conseqüències de l’incendi és l’impacte ambiental a la zona. Ara mateix a la carretera de la Ganga, que travessa el massís des de Calonge fins a la Bisbal, està plena d’arbres morts i que amb possibles ventades poden acabar afectant la circulació d’aquesta via.
Però incidint en el factor ambiental, també cal preveure els efectes que poden provocar els períodes plujosos en un massís cremat. Quim Gubau pateix per les pluges que podrien arribar a finals del mes d’agost o a inicis de setembre. “Ens podem trobar amb problemes erosius i no tenim temps per solucionar-ho arreu del massís», explica Gubau.
L’autoregeneació del bosc i el futur del massís
Tal com explicàvem, gran part de la zona cremada està formada per alzina surera, un tipus d’arbre que pot sobreviure a incendis d’alta intensitat gràcies a la seva escorça. “La feina dels pròxims anys serà seleccionar els millors brots de cada soca per fer rebrotar els arbres”, explica Gubau. Per això, explica que no caldran accions de reforestació en el cas del massís de les Gavarres. Això sí, la capacitat de regeneració del bosc dependrà molt del període de pluges que ens acompanyi en els pròxims anys.
Totes aquestes accions de regeneració del bosc han d’anar acompanyades de les infraestructures de prevenció en zones estratègiques del massís, més enllà de la gestió privada que es pugui fer de les finques. Per això, Gubau explica que calen línies d’ajudes per poder dinamitzar aquesta gestió de les finques i ajudin a fer prevenció per evitar aquests grans incendis. El gerent del Consorci de les Gavarres reconeix que la prevenció a vegades no és suficient. Per això, afirma que cal crear convenis i impulsar acords per permetre crear dipòsits d’aigua nous per mirar de minimitzar els efectes del foc.
Totes aquestes accions caldrà que vagin acompanyades de la gestió de camins. Per això, s’està treballant en un pla d’inversió de millora de camins, sobretot, per aquells ajuntaments que no disposen de prou pressupost per mirar de millorar aquesta xarxa que forma part del massís de les Gavarres.
La voluntat de la societat civil
Les Gavarres no són únicament un espai natural, sobretot per la població civil que viu i conviu en aquest entorn. Per això, i després de veure els efectes que pot tenir el foc en una zona com les Gavarres des de la societat civil s’ha impulsat una jornada solidària pel pròxim 11 de setembre per recaptar fons per les ADF. Seran més d’una vintena d’entitats dels municipis afectats per l’incendi els que organitzaran la Liada per les Gavarres. La iniciativa combinarà un vermut, una caminada popular pel massís i música en directe.
L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, admet que cada cop més la societat és més conscient davant de tragèdies com la que s’ha viscut al massís de les Gavarres.
Josep Xifre també veu molt rellevant que sorgeixin iniciatives des de la societat civil per mirar de pal·liar els efectes que ha tingut el foc en el massís de les Gavarres.
Des de la organització de La liada per les Gavarres esperen reunir a un miler de participants en la caminada i a unes 3.000 persones en els diversos actes que se celebraran al llarg de la jornada. La voluntat és destinar els ingressos íntegrament a les ADF de les Gavarres per donar suport a la tasca de manteniment que desenvolupen al massís.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.