L’economia europea perd pes respecte els EUA i la Xina. Els motius són diversos, però destaca la baixa productivitat i també la poca inversió en recerca i desenvolupament. El marc institucional, amb la manca de coordinació fiscal, una unió bancaria inacabada i un mercat de capitals limitat per finançar la transició digital, és un fre a la competitivitat. De fet, en part és el que es destaca en els informes Letta i Draghi, que aposten per un mercat únic, flexible i dinàmic, i amb una injecció de 800.000 milions d’euros anuals que haurien d’anar destinats a millorar la productivitat i la innovació. Un altre fre a l’economia europea són les significatives diferències entres estats membres i també entre sectors econòmics. I a tot això hi hem d’afegir la dificultat d’harmonitzar normatives europees, donat que cada estat te la seva idiosincràsia econòmica, social i jurídica. Per altra part, l’excés regulador també complica la logística de les empreses. En aquest escenari, la incertesa creada per l’administració Trump s’ha de gestionar amb calma i estratègia, en part perquè les decisions no són fermes ni continuades en el temps. A més es veu imprescindible apostar per més Europa, amb menys regulació i més eficàcia i rapidesa en la presa de decisions. També cal potenciar la indústria, cap a la autonomia estratègica, valorant, davant la situació mundial, d’invertir en seguretat i defensa. Hi ha futur per l’economia europea, però cal acabar la integració econòmica i apostar per la unió política.
Una conductora beguda provoca un accident i fuig sense aturar-se a Palamós
Una conductora de 60 anys va provocar un accident diumenge a la nit al centre de Palamós i va fugir sense aturar-se. Els fets van passar cap a les onze a l’avinguda de Catalunya, una via molt transitada del municipi. El vehicle va col·lidir amb tres cotxes que estaven aparcats, causant-los danys visibles.
Tot i l’impacte, la dona no va parar per comprovar els fets ni per assumir responsabilitats. Diversos testimonis van avisar la Policia Local, que va iniciar una recerca per identificar-la i localitzar-la. La van trobar poc després al seu domicili.
Un cop localitzada, els agents li van fer la prova d’alcoholèmia, que va donar un resultat positiu. Davant els fets, la Policia Local va denunciar-la penalment per conduir sota els efectes de l’alcohol i provocar un accident. Les diligències han estat trameses al jutjat.
La Bisbal impulsa millores a l’Escola Bressol El Tren Petit amb una inversió de 35.000 euros
L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha anunciat una nova inversió de 35.000 euros per al curs vinent a l’Escola Bressol El Tren Petit. Aquesta partida servirà per continuar millorant l’equipament educatiu i reforçar el compromís municipal amb una educació pública de qualitat des dels primers anys de vida.
Durant aquest curs, ja s’hi han destinat prop de 30.000 euros en diverses actuacions. S’ha renovat el paviment de la terrassa del pis superior, s’ha insonoritzat el menjador i s’han instal·lat nous elements de seguretat a les entrades. També s’ha implantat un sistema de control d’accés digital, s’han rehabilitat els murs exteriors i s’han millorat els espais exteriors amb lluminària i gespa artificial.
La regidora d’Educació, Dolors Molina, ha remarcat que aquestes intervencions busquen adaptar l’escola a les necessitats dels infants. Segons ha explicat, “aquestes millores contribueixen directament al benestar i el desenvolupament integral dels més petits”. Molina ha afegit que el centre ha de ser un entorn “segur, estimulant i acollidor”.
L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, ha destacat que aquestes inversions han estat possibles gràcies a una gestió econòmica eficient. “Hem reduït despeses estructurals i això ens permet destinar més recursos a equipaments essencials com aquest”, ha afirmat. Aparicio ha defensat que invertir en els més petits és invertir en el futur del municipi.
L’equip educatiu del centre ha valorat especialment la millora dels espais exteriors. Consideren que són un escenari clau per a l’aprenentatge i la convivència dels infants, i que aquestes actuacions reforcen la seva funció educativa.
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní obre expedients sancionadors per llançar deixalles fora dels contenidors
L’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura ha obert expedients sancionadors contra diverses persones que han deixat residus fora dels contenidors. El consistori ha identificat aquestes persones mitjançant el seguiment dels casos detectats al municipi.
Els responsables dels abocaments no són només veïns del poble, sinó també persones que venen d’altres localitats. L’Ajuntament denuncia que aquesta pràctica genera molèsties, deteriora la imatge dels nuclis i incrementa els costos de recollida i gestió dels residus.
Segons la normativa vigent, abandonar deixalles en espais no habilitats és una infracció que pot comportar sancions econòmiques i altres mesures correctores. Per aquest motiu, el consistori recorda la importància de respectar les normes de convivència i civisme.
L’Ajuntament ha fet una crida a la ciutadania perquè col·labori en la detecció d’aquests comportaments. En cas de veure accions similars, es demana comunicar-les formalment a les oficines municipals. Aquesta col·laboració és clau per preservar un espai públic net, segur i respectuós amb el medi.
Palamós implementa mesures complementàries per a la prevenció del mosquit tigre
L’Ajuntament de Palamós ha posat en marxa noves mesures per prevenir la presència del mosquit tigre. A través de l’Àrea de Medi Ambient, s’han iniciat tractaments als embornals amb un producte biològic que elimina les larves. Aquesta acció l’ha dut a terme el Servei d’Aigües de Palamós i es repetirà diverses vegades durant l’estiu.
A més del tractament, el consistori ha activat una campanya informativa per conscienciar la població. El dimarts 8 de juliol, entre les deu del matí i la una del migdia, s’instal·larà una parada a la zona del Mercat Municipal. També es difondran consells a través de les xarxes socials municipals.
Segons el programa promogut per l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, més del 90% dels punts on es reprodueix el mosquit tigre són espais privats. Per aquest motiu, l’Ajuntament insisteix en la importància de les accions individuals dins dels domicilis.
Entre les recomanacions, es destaca buidar cada setmana l’aigua acumulada en gerros, cendrers o plats de testos, tapar bé els dipòsits d’aigua i netejar les canaleres. També s’aconsella posar peixos vermells a les basses de jardí, ja que s’alimenten de les larves del mosquit.
El mosquit tigre és una espècie invasora procedent d’Àsia. Té una mida petita, cos negre i ratlles blanques. A més de les picades, pot transmetre malalties com el Dengue, el Zika, la febre del Rift Valley o l’encefalitis japonesa. Per això, la seva expansió representa un problema de salut pública.
Les entranyes d’un festival: radiografia del Porta Ferrada, Ítaca i Peralada
Quan les nits s’allarguen i s’acosta el bon temps, l’Empordà es converteix en un dels principals escenaris del país amb una àmplia oferta de propostes culturals. La Costa Brava és terra de festivals i, més enllà dels focus, aplaudiments i artistes, hi ha un engranatge de persones que treballen perquè aquestes propostes siguin possibles. Mesos de feina, decisions logístiques complexes i una planificació a anys vista que acaben convergint en una experiència intensa per al públic. Però com funcionen aquests festivals? Aquest reportatge s’endinsa en les entranyes de tres propostes referents: el Festival de la Porta Ferrada, l’Ítaca i el Festival Castell de Peralada.
Porta Ferrada, el degà dels festivals
El Festival de la Porta Ferrada és el degà dels festivals amb més de 60 anys d’història. Nascut el 1958, ha viscut una transformació que l’ha convertit en un certamen referent. Albert Mallol, director artístic, en destaca la capacitat d’adaptació: “Al principi era un festival més centrat en la música clàssica, després el jazz, la cançó… Hem anat incorporant nous registres perquè el poble se’l senti més seu”.
Porta Ferrada aposta per una programació variada que busca l’equilibri entre diferents estils. “Busquem mantenir aquest caràcter polièdric. No volem ser un contenidor de concerts diversos, volem tenir cares artístiques ben definides”, assegura Mallol.
Un dels valors fonamentals del festival és la vinculació amb el territori. “Sempre cuidem el talent local professional. Moltes vegades quan es diu local sembla que estiguem baixant el llistó, però en cap cas. Tenim artistes molt importants aquí, que es mereixen estar al costat de Bryan Ferry o Brad Mehldau”, defensa Mallol. Porta Ferrada s’ha convertit també en un element dinamitzador de la ciutat, atraient visitants de tot arreu. “Hi ha molta gent que compra una segona residència aquí per venir cada estiu al festival. Això ens ho va demostrar un estudi d’impacte que vam fer fa uns anys i els resultats van ser sorprenents”, explica el director artístic.
El festival ocupa diferents espais emblemàtics del municipi com l’Espai Port, el Guíxols Arena o el Monestir i compta amb un equip de persones voluntàries que any rere any amb la seva implicació vetllen pel bon funcionament del festival. A més, la convivència de finançament públic i privat requereix equilibris: “És cert que a vegades cal consensuar decisions de programació perquè el festival té un risc econòmic que en part assumeix una empresa privada, però sempre intentem mantenir la coherència artística i el nostre equilibri de registres”, detalla.
L’Ítaca, cultura i reivindicació
El Festival Ítaca, per la seva banda, va néixer fa tretze anys de la mà de Fran Arnau, director del festival. “En Fran Arnau havia començat prèviament amb el JazzPera, oferint aquesta programació deslocalitzada de les grans ciutats a llocs més recòndits de l’Empordà”, explica Martí Aiguabella, director artístic de l’Ítaca.
Ítaca es va consolidar com un festival itinerant i reivindicatiu i a través d’una evolució orgànica continua arrelat al territori. “No hem anat del 0 al 100 en una sola edició, sinó que a poc a poc s’han anat introduint col·laboradors, municipis… ”, diu Aiguabella.
La proposta combina concerts íntims en places de diferents municipis amb la gran revetlla de Sant Joan a l’Estartit. Aposta també per artistes emergents, paritat de gènere i projectes singulars com el ‘Liverpool empordanès’. “Sempre intentem equilibrar el cartell també amb presència femenina i intentem que sigui sempre de forma orgànica”, afegeix.
La logística d’Ítaca és complexa per la seva naturalesa itinerant. “Muntar i desmuntar un escenari en un sol dia no és el més és comú, però això ho fa més costós i també més bonic perquè donem vida a diversos municipis”, explica Aiguabella.
Peralada, qualitat i excel·lència
El Festival de Peralada va néixer inspirat per una de les grans figures de la lírica catalana: Montserrat Caballé. Va ser precisament la soprano qui va despertar en la família de Carme Mateu, propietaris del Castell de Peralada, la idea de convertir aquell entorn privilegiat en l’escenari d’un festival que havia de ser referència al sud d’Europa. Aquesta inspiració fundacional va marcar des del principi l’esperit i la trajectòria del certamen, que va debutar l’any 1987 amb una inauguració d’alçada: el Gran Teatre del Liceu, amb orquestra i cor, sota la batuta de Toni Ros-Marbà, i amb la mateixa Montserrat Caballé interpretant el Rèquiem de Mozart.
Peralada ha estat sempre fidel a la seva línia. “Les dues columnes essencials són l’òpera i la dansa. I aquí és on hem estat constants i hem fet una aportació de llegat”, afirma Oriol Aguilà, director artístic. El festival combina grans noms internacionals i talent local. “Forma part de la nostra convicció ser una plataforma per a les orquestres, intèrprets, directors musicals, compositores… perquè trobin a Peralada un espai de referència on puguin connectar i donar-se a conèixer”, detalla.
L’entorn privilegiat del Castell és un plus, però també una dificultat. “Per part del públic i dels artistes la ubicació és un plus absolut. Però des del punt de vista de la logística té el seu intríngulis”, admet Aguilà. El festival es planifica a 3-4 anys vista. “Aquest matí hem gestionat un artista per l’any 2026”, comenta. Peralada es finança majoritàriament a través del mecenatge privat del Grup Peralada, però compta també amb patrocinadors i el públic.
Eix comú
Els tres festivals comparteixen l’aposta per la qualitat i la identitat pròpia. Tots coincideixen en la dificultat d’organitzar esdeveniments d’aquesta magnitud, però també en el valor que aporten al territori. Mallol ho resumeix així: “És molt important també els espais on tractem les diverses propostes. Un artista més contemporani no el pots posar en un espai per 3.000 persones, sinó buscar la proximitat perquè aquest producte musical entri millor”.
Les anècdotes tampoc hi falten. A Porta Ferrada recorden com Kris Kristofferson es va presentar en una rulot darrere l’escenari en comptes d’anar a l’hotel que des de l’organització li havien reservat. A Ítaca, les tempestes de sorra a la platja de l’Estartit han obligat a remuntar muntatges d’un dia per l’altre. I a Peralada, les demandes extravagants d’alguns artistes han provocat moments memorables: “Ens van demanar unes aigües que només trobaves fa 30 anys a Perpinyà”, explica Aguilà.
Tres festivals, tres maneres de fer, però un punt comú: la cultura i el territori.
