Els experts plantegen la necessitat d’implementar sistemes dunars i preservar la posidònia com a principals elements per reduir els efectes dels temporals a primera línia de mar. Així ho han detallat aquest divendres en les primeres jornades de l’Impacte del canvi climàtic als municipis de costa que s’ha fet al castell de Calonge.

En aquestes jornades, el regidor de platges del consistori, Raoni Molina, ha demanat a les «administracions supramunicipals que tinguin línies d’ajuda preparades» per reparar els desperfectes que generen els temporals. Molina ha destacat que aquests fenòmens meteorològics es repeteixen amb molta periodicitat i lamenta que s’hagin d’esperar a crear les subvencions.

L’emergència climàtica és una evidència i la majoria de científics i investigadors apunten que cal buscar maneres «d’adaptar-se» a aquesta nova realitat climàtica. Així ho han detallat aquest divendres diferents experts en la primera edició de la jornada l’Impacte del canvi climàtic als municipis de costa que organitzava l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni. En un primer bloc, el doctor en Biologia, Ramon Folch, ha detallat que la pluviometria es consolida a Catalunya, però cada vegada és més freqüent que l’aigua caigui de forma més concentrada en poques hores.

Això significa que hi ha un increment de pluges torrencials que comporten fenòmens meteorològics adversos com els que s’han viscut en els últims anys. Per a Folch, «no hi ha solució» per revertir la situació però cal trobar la manera d’adaptar-se a aquestes circumstàncies. De fet, el doctor ha recordat que el planeta Terra ha viscut altres episodis d’alteració climatològica al llarg de tota la història, la diferència és que ara són els humans qui l’han propiciat i les conseqüències repercuteixen als humans.

Per a Folch, una de les adaptacions passa per eliminar els combustibles fòssils i «desplegar l’energia eòlica i solar» arreu del territori. L’expert assegura que la discussió pot ser sobre el model d’aquesta energia i de fet, ell aposta per l’autogeneració en comptes de grans plantes. Més enllà d’això, aquesta mitigació que s’ha de fer sobre el canvi climàtic té una recepta molt clara: planificació urbanística i territorial.

I en aquest sentit, el director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, Manel Grifoll, explica que les mesures de renaturalització són una de les solucions que permetrien aquesta resiliència climàtica. Un dels exemples és «el sistema dunar perquè és un gran sistema d’absorció de l’energia de les onades», explicava l’investigador. Grifoll ha recordat que s’està impulsant un projecte de recerca a la platja del Trabucador basat en aquest sistema.

Per altra banda, el director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC ha remarcat el paper de la posidònia. Segons uns estudis, aquesta planta aquàtica permet «reduir l’alçada de l’onatge». Si es restauressin les praderes aquàtiques d’aquesta planta es podria disminuir l’impacte de l’aigua que té en el litoral català.

Els investigadors, però, asseguren que cal actuar amb rapidesa per implementar aquestes solucions naturals a mitjà i llarg termini. El catedràtic d’Hidràulica de la Universitat de Cantàbria, Mauricio González, ha explicat que fins ara calculaven que hi havia fenòmens meteorològics com el temporal Gloria que passaven una vegada cada 80 anys. Segons els últims estudis, però, s’ha calculat que a partir del 2050 aquests temporals «passaran cada any» al litoral català.

Això suposa un impacte important en els diners que es destinen a la reparació d’infraestructures com ara passeigs marítims. De fet, González ha apuntat que alguns d’aquests temporals han suposat el 40% del pressupost que té la Direcció General de Costes. Si aquests temporals es repeteixen anualment «no hi haurà prou diners ni marge de temps per reparar-ho tot».

En aquest sentit, el regidor de Platges i Salut de Calonge, Raoni Molina, ha demanat a les administracions que tinguin activa «una línia d’ajudes» per reparar aquests temporals marítims. Molina lamenta que actualment han d’esperar que es convoquin les subvencions i després seguir processos burocràtics molt llargs per fer les obres. Per això també demana agilitat burocràtica a l’hora de fer contractes per aquestes obres. «No podem avançar-nos als fenòmens meteorològics però sí estar preparats», assegurava el regidor.