Paneque defensa la inversió de més de 50 milions per reparar les carreteres del Baix Ter en els pròxims anys

privat:-torroella-de-montgri-obre-un-proces-participatiu-per-definir-la-nova-ordenanca-de-proteccio-del-paisatge
Privat: Torroella de Montgrí obre un procés participatiu per definir la nova ordenança de protecció del paisatge

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha volgut sortir al pas de les crítiques de la plataforma ciutadana ‘Prou Excuses’ i ha refermat el compromís del Govern amb la millora de la xarxa viària del Baix Ter. Segons ha assegurat, es tracta d’un programa d’actuacions que superarà els 50 milions d’euros en els pròxims anys.

Les declaracions arriben després que la plataforma denunciés que el projecte de pressupostos del 2026 —finalment ajornat en l’acord entre el Govern i Esquerra Republicana de Catalunya— només incloïa actuacions concretes al tram entre Colomers i Verges, i a la C-31 entre Ullà i Torroella de Montgrí.

Davant d’això, Paneque ha insistit que aquest 2026 es licitaran obres importants, com la millora i eixamplament de la GI-633 i la GI-634 entre Colomers i Verges, així com de la GI-643 entre Parlavà i Serra de Daró. També ha afegit que la resta d’actuacions s’aniran desplegant a mesura que els projectes estiguin enllestits.

La plataforma ‘Prou Excuses’ havia qualificat de “no acceptable” la diferència entre els 50 milions anunciats i els 16,5 milions que recollien els comptes. A més, alertava que no hi havia noves actuacions previstes fins al 2029 i anunciava mobilitzacions.

Per la seva banda, la consellera ha defensat que el full de ruta del Govern inclou actuacions en diverses vies del territori, com la GI-631, GI-641, GI-642, GI-643, la C-31 o la C-252, amb l’objectiu de millorar la seguretat viària i la connectivitat entre municipis.

Entre les actuacions previstes, també hi ha l’eixamplament de la GI-642 entre la Pera i Parlavà, millores a la C-31 entre Ullà i Verges, i intervencions a la C-252 a Ultramort o a l’accés a les Dunes. A més, el Departament treballa en nous projectes com la millora de la C-31 entre Verges i la Tallada d’Empordà, la GI-632 fins a Bellcaire d’Empordà, i un nou vial de connexió entre Torroella de Montgrí i l’Estartit.

La Bisbal d’Empordà no pot replantar el seu xiprer emblemàtic després de les fortes ventades

La Bisbal d’Empordà ha perdut un dels seus elements naturals més reconeguts després que el xiprer emblemàtic del municipi caigués a causa de les fortes ventades del cap de setmana, en un episodi que ha afectat diversos punts del territori. L’Ajuntament va intentar recuperar l’arbre i tornar-lo a plantar, però l’operació no va ser possible, ja que el gran pes de l’exemplar i el mal estat de les arrels impedien garantir-ne l’estabilitat, fet que va obligar a descartar la replantació.

Segons ha explicat l’Ajuntament, la caiguda és conseqüència d’un debilitament progressiu provocat per diversos factors ambientals, com la sequera acumulada i els episodis meteorològics recents, amb ventades i pluges intenses que han afectat la resistència de l’arbre. El xiprer destacava per la seva presència i formava part del paisatge habitual del municipi, de manera que la seva desaparició suposa la pèrdua d’un element identificatiu per als veïns i per a l’entorn natural de la zona.

Aquesta espècie pot assolir grans dimensions i una llarga vida, fet que reforça el valor simbòlic de l’exemplar perdut, que durant anys havia estat un punt de referència visible dins del paisatge de la Bisbal.

La Síndica de Greuges atendrà presencialment els veïns de Palamós el 24 de març

Sindica de Greuges-E.-Gimenez-Salinas-2-scaled

L’equip de la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, es desplaçarà a Palamós el pròxim dimarts 24 de març amb l’objectiu d’atendre directament les consultes i queixes de la ciutadania. L’atenció es farà de manera personalitzada entre les 9 i les 14 h als locals municipals de Promoció Econòmica, situats al carrer de Santa Marta, 6. Per poder-hi accedir, caldrà concertar cita prèvia a través del web sindica.cat, trucant al telèfon 900 124 124 o enviant un correu electrònic a [email protected].

Aquesta iniciativa forma part de les visites que la Sindicatura de Greuges realitza arreu de Catalunya amb la voluntat d’apropar la institució a la ciutadania i facilitar la presentació de queixes o consultes relacionades amb les administracions públiques i els serveis d’interès general, com ara el subministrament de llum, aigua o gas. La jornada també permetrà a l’equip de la síndica conèixer de primera mà les problemàtiques dels veïns i establir un contacte més directe amb la realitat local.

Pel que fa a l’àmbit municipal, la Sindicatura de Greuges de Palamós està encapçalada actualment per Fina Camós, que va assumir el càrrec l’any 2021 i es troba en el tram final del seu mandat. Aquesta institució, creada el 2004, té com a funció principal vetllar pels drets i les llibertats dels ciutadans del municipi.

L’oficina municipal està ubicada al carrer de Mauri Vilar, 17, i ofereix atenció al públic els dimarts i dijous a la tarda, de 15 a 17.30 h, i els dimecres al matí, de 9.30 a 13.30 h.

Parlavà és el municipi de les comarques gironines amb un índex socioeconòmic territorial més alt

Josep Grin

L’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) ha fet públiques les dades referents a l’índex socioeconòmic territorial de l’any 2023 de tots els municipis del país. L’índex socioeconòmic territorial és un índex sintètic que té en compte diverses característiques socioeconòmiques de la població, com la situació laboral, el nivell educatiu, la immigració i la renda de tots els habitants d’un mateix territori. Al Baix Empordà, el municipi que es troba amb un índex més elevat és Parlavà, amb 123,9, que també és l’índex més elevat d’arreu de les comarques gironines.

En l’àmbit baixempordanès, Parlavà es troba per sobre d’Ultramort, amb 120,5, i de Vilopriu, amb 120,1. Per sota de la barrera dels 120 s’hi troben Ullastret (119,9), la Tallada d’Empordà (117,6) i Rupià (116,9). Per altra banda, Ullà és el municipi amb un índex socioeconòmic territorial més baix, amb 67,8. És l’única localitat per sota dels 70 i també dels 80 punts, ja que els més propers són Palafrugell (82,2) i Gualta (83,5).

Així i tot, Ullà ha augmentat l’índex en relació a les dades del 2022, recuperant-se així de tres anys de tendència a la baixa. Així i tot, els municipis de la comarca que més disminueixen l’IST entre 2022 i 2023 són Fontanilles i Rupià, ambdós baixant 5 punts segons les dades de l’IDESCAT. Per altra banda, fins a tres municipis augmenten en 3 punts l’índex d’un any a un altre, i són Vilopriu, la Tallada d’Empordà i Foixà, tres dels municipis amb un IST més elevat de tota la comarca.

Tots aquests es troben àmpliament per sobre de la mitjana del Baix Empordà, que és de 90,6 punts, disminuint lleugerament respecte les dades del 2022. És el tercer índex més baix d’una comarca gironina, només per sobre de la Selva (89,2) i de l’Alt Empordà (83,7).

La Diputació de Girona destina 1,7 milions d’euros a millorar equipaments esportius municipals

Diputació de Girona

La Diputació de Girona ha obert una nova convocatòria de subvencions amb l’objectiu de millorar i modernitzar les instal·lacions esportives de les comarques gironines. La iniciativa, adreçada a ajuntaments i entitats esportives d’utilitat pública, compta amb un pressupost global d’1,7 milions d’euros per als anys 2026 i 2027.

La convocatòria, de caràcter biennal, pretén facilitar que els beneficiaris disposin de més temps per executar i justificar les actuacions subvencionades. Els ajuts es divideixen en dues línies diferenciades.

D’una banda, la línia A3, dotada amb 1,1 milions d’euros, finançarà actuacions de millora i condicionament d’espais esportius com pavellons, camps de futbol o piscines, així com zones d’activitat física a l’aire lliure. També inclou actuacions d’accessibilitat o adquisició de material esportiu. Les actuacions hauran de tenir un cost mínim de 5.000 euros, amb una subvenció màxima de 20.000 euros i fins al 75% del pressupost.

D’altra banda, la línia A4 destinarà 600.000 euros a la renovació de paviments en equipaments esportius. En aquest cas, les actuacions hauran de superar els 50.000 euros, i es finançarà fins a un màxim de 50.000 euros o el 50% del cost.

El diputat d’Esports, Jordi Masquef, ha destacat que aquests ajuts volen garantir equipaments “accessibles i de qualitat” i reforçar el paper de l’esport com a espai de cohesió social. La convocatòria també prioritza els municipis més petits, especialment els de menys de 500 habitants. El termini per presentar sol·licituds finalitza el divendres 27 de març.

El fiscal manté la petició de 14 anys i 11 mesos de presó a l’acusat de matar un home a cops de matxet a Verges

Verges acusat crim

El fiscal manté la petició de 14 anys i 11 mesos de presó per a l’acusat de matar un home a cops de matxet a Verges el 13 d’agost del 2022. Al final del judici, ha elevat a definitives les conclusions i sosté que va ser un homicidi amb abús de superioritat sense cap atenuant. L’escrit d’acusació del fiscal Enrique Barata situa l’atac a les 2.34 hores de la matinada, davant el restaurant Mas Pi, d’on dues hores abans havien expulsat l’acusat per causar problemes. L’home va tornar armat amb el matxet i la víctima va sortir de l’establiment per intentar-lo “calmar”. Durant la conversa, l’acusat li va assestar dues estocades, una a l’espatlla i la segona al coll. La víctima va morir hores després a l’hospital.

L’acusació particular, encapçalada pels lletrats Xavier Sureda i Àngels Alegre, eleva la petició a 20 anys i creu que va ser un assassinat perquè l’atac va ser a traïció i la víctima no va tenir cap possibilitat de defensar-se.

L’advocat de la defensa, Carles Monguilod, admet l’homicidi però al·lega que l’acusat anava begut, estava obcecat i tenia afectada la capacitat volitiva per un trastorn de la personalitat. Sol·licita un màxim de 10 anys de presó.

L’acusat no ha fet ús del dret a l’última paraula al final del judici. La magistrada presidenta ha citat el jurat popular, el fiscal i les parts aquest dijous a les vuit del matí per fer l’entrega de l’objecte del veredicte. Després, el jurat popular es retirarà a deliberar.

El fiscal Enrique Barata considera que al llarg del judici ha quedat acreditat que els fets van passar tal com recull al seu escrit d’acusació i que la matinada del 13 d’agost del 2022 van “expulsar” el processat del restaurant Mas Pi de Verges perquè molestava clients.

L’home va anar a casa, va agafar un matxet i va tornar davant de l’establiment. Des de l’exterior del local, va estar “exhibint” l’arma a les persones que hi havia a dins mentre proferia insults i amenaces de mort. Això va fer que diversos clients truquessin al telèfon d’emergències 112 demanant la intervenció de la policia.

Abans que arribés cap patrulla, la víctima va decidir sortir del local amb “actitud conciliadora” i va anar cap a l’acusat amb la intenció de “calmar-lo”. Volia, sosté el fiscal, convence’l perquè parés d’amenaçar i se n’anés cap a casa.

A les 2.34 hores de la matinada la víctima va intentar “pacíficament” desarmar l’acusat i agafar-li el matxet. “L’acusat, de manera sobtada, va llançar un cop de matxet a la zona superior del tòrax de la víctima, que es va clavar a la seva espatlla fins a tocar i fracturar la clavícula”. El processat va assestar un segon cop a la víctima “ràpidament”, que li va impactar al coll i li va seccionar la caròtide.

La víctima es va desplomar immediatament a terra, semiinconscient, perdent molta sang. Quan els serveis d’emergències van arribar al lloc, el van traslladar a l’hospital Trueta de Girona en estat crític i va morir cap a tres quarts de set de la tarda. No va poder superar les ferides i els intents de reanimació, cirurgia i les transfusions de sang no van poder salvar-li la vida.

La víctima era un veí de Bordils (Gironès) de 44 anys. Tenia dues filles, una d’elles menor d’edat en el moment dels fets.

Tesis contraposades

A l’informe, el fiscal ha rebutjat que l’acusat estigués afectat per un trastorn de personalitat, tal com sostenen les forenses, o que anés borratxo o estigués obcecat. Enrique Barata ha fet referència als vídeos del crim que treballadors i clients del Mas Pi van gravar i creu que les imatges avalen que l’acusat va actuar amb “fredor emocional”, amb “control de les seves capacitats” i “sabent què es feia”.

L’acusació particular creu que va ser un assassinat per traïdoria. L’advocat Xavier Sureda ha argumentat que va ser un “atac per sorpresa, inesperat, ràpid i precís” perquè, just abans que la víctima sortís del local per dialogar amb l’acusat que estava brandant el matxet, el processat va dir “ell no té res a veure, no li faré res”. “Ningú s’ho esperava, ell mateix li va donar confiança”, ha dit.

L’advocat de la defensa, en canvi, sosté que hi ha les tres circumstàncies atenuants. Admet l’homicidi amb l’abús de superioritat però s’oposa del tot a l’assassinat: “Un atac cara a cara i amb l’arma a la vista no és compatible amb un atac a traïció”. Segons el lletrat, l’acusat estava ofuscat perquè se sentia “humiliat” per la forma com l’havien fet fora del Mas Pi. Carles Monguilod sosté que ho van fer “de males maneres” i perquè estava molt begut: “Era el borratxo del poble”.

A això s’hi suma que, tal com van detallar les forenses, pateix un trastorn antisocial de la personalitat que el fa ser una persona suspicaç i desconfiada i que li va afectar la seva capacitat de control dels impulsos. “És obvi, evident, inqüestionable i irrefutable que anava embriagat i segurament afectat per altres tòxics”, ha exposat l’advocat a l’informe.

Tant el fiscal com els lletrats han remarcat que en aquest cas el jurat popular compta amb una prova molt poc habitual, que és l’enregistrament de 22 minuts dels fets.

Als vídeos s’hi veu tot, com l’acusat branda el matxet durant uns minuts a l’altre costat de carretera, com truca al 112 demanat que hi vagin els Mossos i advertint que sinó tallarà el coll a algú, com la víctima surt i va fins on és ell amb la voluntat de parlar-hi i com, finalment, l’acusat li assesta dos cops de matxet. Per això, han sol·licitat al jurat que tinguin molt en compte aquest prova clau a l’hora de determinar com van passar els fets i en quin estat es trobava l’acusat.