Toni Albaladejo: “Cap Butaca Buida neix de la il·lusió de cuidar el públic del teatre”

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Toni Albaladejo: "Cap Butaca Buida neix de la il·lusió de cuidar el públic del teatre"
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, el vicepresident de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya, Toni Albaladejo, ha explicat els detalls de la tercera edició de Cap Butaca Buida, la Diada del Teatre, que se celebra aquest dissabte amb una participació rècord. La iniciativa, que busca omplir els teatres en una mateixa jornada, continua creixent any rere any. Si en la primera edició hi van participar 145 teatres, enguany la xifra s’acosta als 250, amb presència no només a Catalunya sinó també al País Valencià, les Illes Balears, Andorra i fins i tot Buenos Aires.

Albaladejo ha subratllat que l’origen de la iniciativa és posar el públic al centre de l’experiència teatral, destacant que la voluntat és convertir l’anar al teatre en una celebració compartida. Segons ha detallat, la jornada s’ha consolidat com una mena de diada cultural, comparable a altres cites populars. “Volem que anar al teatre sigui una festa”, ha afirmat.

La proposta ha experimentat un creixement notable en només tres anys. A més de l’augment de teatres participants, també s’ha ampliat l’abast territorial. Aquest creixement, segons Albaladejo, és fruit d’una combinació d’iniciativa del sector i adhesió espontània dels equipaments. “La gent se l’ha fet seva”, ha remarcat, assegurant que la diada tendeix a consolidar-se com una cita fixa en el calendari cultural.

Tot i que l’any passat es van superar els 70.000 espectadors en un sol dia, Albaladejo ha volgut treure importància a les dades. Ha insistit que l’objectiu principal no és batre rècords, sinó fomentar l’hàbit d’anar al teatre almenys un cop l’any.

Pel que fa a l’estat del sector, ha assegurat que el teatre viu un bon moment, especialment a Barcelona, on s’han superat els tres milions d’espectadors anuals. Tot i la concentració d’oferta a la capital, ha destacat que la circulació d’espectacles arreu del territori és cada cop més fluida i saludable, amb una presència creixent de companyies fora dels grans centres urbans.

Un altre dels objectius de la iniciativa és arribar a nous públics, especialment els joves. Albaladejo ha remarcat que “sense els joves estem condemnats”, i ha defensat una programació diversa que inclogui teatre, dansa, circ i música. De fet, la jornada inclourà tot tipus de propostes escèniques, des de representacions teatrals fins a concerts o espectacles de carrer.

Finalment, ha reivindicat la forta tradició teatral de Catalunya, arrelada en iniciatives populars com els Pastorets i en el teatre amateur. També ha recordat que, malgrat l’impacte de la pandèmia, el sector es va recuperar ràpidament. “El teatre ha estat dels més recuperats”, ha afirmat. Amb tot, Cap Butaca Buida es consolida com una jornada clau per continuar impulsant el sector i reforçar el vincle entre el teatre i el públic.

Una sentència anul·la part del planejament de Begur sobre habitatges turístics

AINA PESEBRE

Una sentència judicial ha anul·lat part de la modificació del planejament urbanístic de Begur que afectava els habitatges turístics, després d’estimar el recurs presentat per l’Associació Turística d’Apartaments de les comarques gironines, que qüestionava diverses mesures aprovades pel municipi.

La resolució declara nul·la la modificació i deixa sense efecte l’obligació d’incrementar les places d’aparcament per a aquest tipus d’habitatges, fet que suposa un canvi rellevant en la regulació local i marca un precedent en la interpretació d’aquest tipus de mesures.

Aquest cas forma part d’un conjunt de cinc procediments guanyats recentment per l’entitat en diferents municipis, en què els tribunals han anul·lat o modificat mesures vinculades a taxes o regulacions, com en els casos de Tossa de Mar, Cadaqués, Sant Pere Pescador i Llívia, on s’han invalidat canvis en ordenances o increments de taxes.

Paral·lelament, l’associació manté oberts altres processos judicials contra decisions municipals, com els casos de Girona i Lloret de Mar, que encara estan pendents de resolució i que afecten tant ordenances fiscals com regulacions urbanístiques.

L’entitat assegura que continuarà recorrent aquelles mesures que consideri desproporcionades, amb l’objectiu de defensar els interessos del sector dels habitatges d’ús turístic i influir en la regulació futura d’aquesta activitat.

Supermatí – 18 març 2026

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 18 març 2026
Loading
/

L’acusat del crim de Verges diu que anava “molt borratxo” i que “no tenia intenció de fer-li mal” a la víctima

Verges acusat crim

L’acusat de matar un home a cops de matxet a Verges el 13 d’agost del 2022 ha al·legat que aquella nit anava “molt borratxo” perquè havia estat consumint alcohol i cocaïna i que “no tenia intenció de fer-li mal” a la víctima. El processat ha declarat que va estar bevent des de la tarda i va acabar anant al Mas Pi. Segons la seva versió, quan hi feia un segon cubata, uns treballadors el van fer fora de males maneres. Llavors, va anar a casa, va agafar el matxet i va tornar davant del local. L’acusat diu que estava a fora esperant els Mossos quan la víctima, a qui no coneixia, va anar a parlar amb ell. Sosté que va veure que se li acostava massa li va dir “tira cap allà” movent el matxet “amb la mala sort” de clavar-li al coll.

L’acusat ha declarat aquest dimarts a la tarda davant el jurat popular i només ha respost a les preguntes de la defensa, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod. El processat ha començat explicant que va començar a beure en un altre establiment de Verges a partir de les tres de la tarda i que també va consumir un gram de cocaïna. Hi va estar fins cap a les deu o les onze de la nit quan, segons ha dit, el responsable del bar li va dir que “marxés cap a casa perquè ja havia begut prou”.

Segons el seu relat, va esperar una estona davant del local perquè li havien de portar un altre gram. Després, va fer un parell de ratlles i va decidir anar fins al Mas Pi, situat a pocs metres.

L’acusat ha afirmat que va fer una primera consumició, però quan s’estava bevent el segon cubata un home el va abordar per l’esquena i li va dir que se n’anés perquè anava “molt borratxo”. Ell va respondre empentant-lo i, segons sosté, cinc persones se li van “llançar al damunt”, el van colpejar i el van treure del local. A fora, assegura que va caure a terra i el van tornar a colpejar.

Aleshores, va anar a casa i va agafar el matxet, tot i que no sap ben bé què li va passar pel cap per fer-ho. Armat, va tornar davant del Mas Pi i es va estar a l’altre costat de la vorera, des d’on va trucar al telèfon d’emergències 112 quatre vegades. Segons ha dit, la seva intenció era esperar que arribessin els Mossos d’Esquadra i denunciar que l’havien agredit “sense motiu”.

Cap a dos quarts de tres de la matinada, un client va sortir del local i va anar cap a ell. No es coneixien d’abans. L’acusat ha assegurat que li va dir que no se li acostés, però que l’home se li anava apropant intentant-lo calmar. Segons la seva versió, la víctima va intentar agafar-li el matxet i llavors va reaccionar dient-li “tira cap allà cabró” fent, alhora, un moviment amb el matxet. El processat ha declarat que “no tenia intenció de fer-li mal” però que per “mala sort” li va clavar el matxet al coll.

En aquest punt, el seu advocat ha fet referència als vídeos que van enregistrar treballadors i clients del Mas Pi on es veu com li assesta dos cops amb el matxet. L’acusat diu que només recorda haver fet el gest i que té la memòria afectada pel consum d’alcohol i cocaïna. Quan va veure la víctima sagnant, va anar cap a casa, on els Mossos d’Esquadra el van detenir cap a les quatre de la matinada. De camí, va llançar el matxet en una jardinera.

La víctima era un veí de Bordils (Gironès) de 44 anys. Els serveis d’emergències el van traslladar a l’hospital Trueta de Girona en estat crític i va morir cap a tres quarts de set de la tarda. No va poder superar les ferides i els intents de reanimació, cirurgia i les transfusions de sang no van poder salvar-li la vida. L’examen mèdic forense li van localitzar dues “grans ferides” de 16 i 12,5 centímetres al coll i a l’espatlla.

Trastorn de la personalitat

Aquest dimarts a la tarda també han declarat les forenses que van fer l’informe d’imputabilitat del processat i els perits de l’acusació particular. Les forenses han detallat que l’acusat té un trastorn antisocial de la personalitat, que ja li havien detectat de jove, però per al qual no s’ha adherit a cap tractament a la xarxa de salut mental.

Les forenses sostenen que tant la història clínica del processat com les anamnesis i el test de personalitat que li van fer indiquen que el trastorn el fa una persona suspicaç, hostil i desconfiada i que això va “interceptar” el control dels impulsos i va afectar la seva capacitat volitiva en el moment dels fets, tot i que mantenia la capacitat cognitiva.

Els perits de l’acusació particular, que no s’han pogut entrevistar amb ell, discrepen i al·leguen que tenia les facultats “preservades”.

Les pericials també assenyalen que no ha estat possible comprovar científicament si anava begut o drogat perquè no li van agafar mostres d’orina ni de sang.

El judici continuarà dimecres amb el tràmit de conclusions i els informes, abans que la magistrada presidenta entregui l’objecte del veredicte al jurat popular, que es retirarà a deliberar.

El fiscal Enrique Barata l’acusa inicialment d’un delicte d’homicidi amb l’agreujant d’abús de superioritat i demana una condemna de 14 anys i 11 mesos de presó, mentre que l’acusació particular, encapçalada pels lletrats Xavier Sureda i Àngels Alegre, eleva la petició a 20 anys de presó perquè considera que va ser un assassinat.

L’advocat de la defensa, Carles Monguilod, sosté que va ser un homicidi i amb circumstàncies atenuants perquè estava afectat pel consum d’alcohol, que se sumava al trastorn mental, i va actuar en un estat d’obcecació.

El Recòndit arrenca la seva sisena edició amb Suu i amplia l’experiència amb activitats per descobrir el territori

el-recondit-arrenca-la-seva-sisena-edicio-amb-suu-i-amplia-l’experiencia-amb-activitats-per-descobrir-el-territori
El Recòndit arrenca la seva sisena edició amb Suu i amplia l’experiència amb activitats per descobrir el territori

El Recòndit dona el tret de sortida aquest diumenge 22 de març a les 12 h amb una nova edició que consolida el seu model únic de festival de proximitat. L’encarregada d’inaugurar el cicle serà Suu, una de les veus més destacades del pop català actual, amb un concert en format íntim de guitarra i veu al Camp de Noguers de Crespianes (Crespià), amb entrada gratuïta.

Aquest primer concert marcarà l’inici de cinc mesos d’activitat que s’allargaran fins al 17 de juliol i que portaran una vintena d’actuacions als nou municipis menys poblats del Pla de l’Estany. El cartell d’enguany combina noms consolidats com Ismael Serrano, Maria del Mar Bonet i Borja Penalba, Andrés Suárez, Ramon Mirabet o Maria Jaume, amb propostes especials i formats exclusius com La Nit de les Roses de Mishima o l’estrena de Max Navarro després del seu pas per Operación Triunfo.

La programació també inclou presentacions de nous treballs de Joan Miquel Oliver, Quartet Mèlt o Àlex Pérez, així com estrenes a les comarques gironines dels darrers projectes de Renaldo & Clara i Obeses. Com és habitual, el festival combinarà concerts gratuïts i de pagament, tots ells a l’aire lliure, posant en valor els entorns naturals de la comarca.

Més enllà de la música, El Recòndit reforça enguany la seva vocació de projecte arrelat al territori amb una programació d’activitats paral·leles vinculades als concerts de pagament. Entre les propostes hi ha visites guiades al patrimoni local com el Retaule de Santa Magdalena de Noves, el Pou de Glaç o el Castell d’Esponellà, així com una visita comentada al Castell de Palol de Revardit o un taller de descoberta del món de la llana a Can Parella.

El festival també aposta per potenciar el teixit productiu local amb experiències agroturístiques que inclouen visites i tastos a productors de la zona com Mas Alba, Mas Auró o Dolça Abella. Una proposta que vol convertir cada jornada en una experiència completa, on música, territori i gastronomia es donen la mà.

L’entrada El Recòndit arrenca la seva sisena edició amb Suu i amplia l’experiència amb activitats per descobrir el territori ha aparegut primer a Primera Fila.

El vent bufa… i el debat també

andreu paneque
El politòleg bisbalenc Andreu Paneque
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
El vent bufa… i el debat també
Loading
/

Un altre diumenge de ventada, un altre diumenge de caiguda d’arbres, un altre diumenge d’embolics amb els avisos.

Que a l’Empordà som terra de vent ho sabem. Que la tramuntana pot portar temporals que esdevinguin crítics per al territori, també ho sabem. El que potser no sabíem és que ara els episodis de tramuntana —i m’atreviria a dir que qualsevol episodi meteorològic— també comporten una bona discussió sobre la seva gestió.

Tothom recordarà com fa cosa d’un mes tot el país va quedar pràcticament aturat per l’episodi de vent que s’havia anunciat. En aquella situació és cert que va fer vent, però en moltes zones acostumades a grans ventades ens vam posar una mica les mans al cap per l’alarma que es va generar, tant en un sentit metafòric com pràctic.

Aquest, però, no és un comentari per determinar quin ha de ser el criteri tècnic per considerar que un temporal de vent és perillós. De fet, això els experts ja ho tenen prou treballat. Més aviat voldria fer una reflexió sobre l’ús d’aquesta eina.

En primer lloc, crec que cal una reflexió sobre el seu ús indiscriminat. Evidentment sempre és millor prevenir que curar, però vigilem de no caure en el parany d’utilitzar aquests avisos massa sovint i acabar perdent l’efecte que poden tenir sobre la ciutadania. Una mica com en aquella història del “que ve el llop… que ve el llop”, fins que quan finalment arriba, ningú ja no s’ho creu.

En segon lloc, és evident que necessitem sectoritzar o segmentar millor els avisos. I si això no és possible, cal pedagogia: cal explicar per què fa un mes ens va arribar un avís a tot el país i aquesta vegada no ha arribat a ningú.

En el context actual d’emergència climàtica, aquests episodis hi seran —i probablement cada vegada més sovint. Per això, si us plau, no malgastem un recurs que pot ser molt útil. Utilitzem-lo amb sentit i, sobretot, acceptem que sempre hi ha marge de millora. Perquè, al final, el que tots volem és justament evitar els desastres. I en això, segur que ens hi trobaran a totes.