20.9 C
Pals
Dilluns, 7 juliol 2025
- Publicitat -

Més de 700 nedadors participen a la Marnaton eDreams de Sant Feliu de Guíxols

2E4A5473_©Pablo Expósito

Imatge destacada de Pablo Expósito de la Marnaton de Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols ha acollit una nova edició de la MARNATON, una de les travessies de natació en aigües obertes més destacades del país. L’esdeveniment ha reunit més de 700 participants en plena onada de calor. Les quatre distàncies del recorregut han ofert opcions per a tots els nivells, amb arribada a la mateixa platja del municipi.

La prova reina, amb un recorregut de 12 quilòmetres i prop de 150 nedadors, ha sortit des de Tossa de Mar. En aquesta distància, Rafa Cabanillas i Anna Serra han estat els primers classificats. També ha destacat la cursa de 6 quilòmetres, puntuable per al circuit de la Federació Catalana de Natació, amb victòries de Nil Ibáñez i Aida Bertrán.

Una de les novetats d’enguany ha estat la incorporació de la distància de 3,5 quilòmetres, que ha comptat amb més de 200 participants. Fernando Calvo i Ona de Miguel han estat els primers a travessar la línia d’arribada. A la cursa més curta, d’un quilòmetre i mig, Dani Ortiz i Emma Bosch han estat els guanyadors.

Els més petits també han tingut el seu espai a la MARNATON Kids, amb proves adaptades a edats compreses entre els 5 i els 13 anys. Els joves nedadors han competit en distàncies de 50, 100, 200 i 400 metres.

Amb aquesta cita, el calendari del circuit MARNATON ha superat l’equador. Les pròximes proves seran a Cadaqués, el 20 de setembre, i a Eivissa, l’11 d’octubre. Les inscripcions per a la darrera cita continuen obertes a la pàgina web de l’organització.

Quan menys és més

Quan dues persones entenen la música de la mateixa manera, la complicitat pot ser el motor de mil meravelles. La figura de Judit Neddermann com a cantautora no s’acabaria d’entendre sense aquest fidel company de viatge que ha estat i segueix sent el guitarrista Pau Figueres. Tal com va dir ella mateixa durant el concert a La Pera dins el festival ÍTACA, aquest nou disc és un homenatge a aquest vincle, a tants anys de creació i producció conjuntes.

El concert el van protagonitzar les cançons que conformen l’àlbum sortit del forn aquest 2025. Una proposta íntima i delicada, amb lletres que criden a l’esperança i a celebrar la vida. I a celebrar, també, la família, una part molt present en els projectes de la cantautora, ja que el cognom “Neddermann” és músic, però també dissenyador gràfic –el disseny del disc és obra d’una de les seves germanes– i també joier –la peça central de l’escenografia, “La joia”, l’ha creat el seu germà–.

Les relacions d’amistat també prenen el seu protagonisme, tal com mostra la nova composició “nana per a la Guiomar”, que narra l’experiència d’haver acompanyat el part de bessons de la seva amiga i d’haver esdevingut padrina d’un dels nounats. I d’amistats personals a amistats artístiques, perquè l’escenari de La Pera va viure un moment inèdit i molt especial quan la cantautora basca Bea Asurmendi va afegir-se a la vetllada per interpretar amb els músics de casa nostra dues cançons en català i euskera. Una vetllada, de fet, marcada pel multilingüisme, ja que el públic va poder escoltar peces en cinc idiomes diferents: català, castellà, euskera, portuguès i francès.

Pau Figueres, Bea Asurmendi i Judit Neddermann a l’escenari del festival ÍTACA.

No hi van faltar, al tram final del concert, el que la mateixa Judit Neddermann va anunciar com els seus “greatest hits”. Títols com “Mireia”, “Celebrar”, “Siento que vuela” o “Vinc d’un poble” van culminar un concert emmarcat dins la típica plaça empordanesa: envoltada d’unes parets de pedra que van proporcionar una acústica fantàstica i coronada amb unes puntuals campanes que van acompanyar-nos cada quart d’hora.

Tant el disc com el directe de Neddermann i Figueres són un recorregut per cançons originals que fan més que evident que aquest format instrumental no té límits. Semblaria que un concert a duet d’una hora i quaranta-cinc minuts de durada es pot arribar a fer monòton, però aquesta nit s’ha demostrat tot el contrari: la manera de cantar tan lliure i des del cor de la Judit amb la gran capacitat que va mostrar en Pau amb la guitarra per transformar-la en molt més que un instrument de sis cordes, va arribar com aire fresc en un vespre tòrrid d’estiu. Allò que necessites i en el moment just. Sense preàmbuls ni ornaments ostentosos. Sense maquillatges a la veu ­–cosa que cada vegada costa més de trobar–, sincer, directe i des de la més innocent humilitat que desprèn un músic quan viu i comparteix la seva obra des de l’ànima.

Menys coses i més ben posades. Menys xou i més música de qualitat. Recuperar la música com a centre de la proposta i que això tingui un lloc en els grans festivals d’estiu. Aquest concert va ser com el rescat d’un bé escàs, d’una espècie en perill d’extinció. I que bé poder-ho viure a prop de casa, però alhora lluny de la massificació de la costa. Gràcies ÍTACA per mantenir aquest petit oasi!

L’avi de tots

martí sabrià

Martí Sabrià va ser director de la cantada de 1987 a 2006 i del programa extraordinari de la 50a. edició (2016)

Era l’agost del 1971, quan un grup anomenat els barrufets integrat pels palamosins Enric Castelló, Carles Casanovas i Jordi Agustí i el palafrugellenc Joan Aliu estrenaven a la cantada de Calella, en la seva cinquena edició, una havanera que amb molt poc temps va esdevenir una peça imprescindible no només a Calella, sinó també a la resta de cantades.

El fet és que aquesta havanera, composada 3 anys abans pel militar Josep Lluís Ortega Monasterio d’un manifest  tarannà democràtic, que li va costar fins i tot l’expulsió de l’exercit espanyol, oferia la possibilitat de cantar al carrer i a cor, en plena dictadura franquista, “Visca Catalunya”.

Probablement és aquesta frase, i aquest  crit, el que la converteix en la peça de cloenda, de la practica totalitat, de les moltes cantades, que ja llavors acostumaven a fer part, dels programes de festa major de la majoria de pobles de l’Empordà.

Més enllà dels “havanerus” de mena, ben segur que molta gent no en sabia l’autor. A qui va prendre la decisió de cloure la Cantada, ja als anys 70, amb la Bella Lola i el meu avi, la va ben encertar.

Aquesta part final de la Cantada es la que tothom recorda, el moment més espectacular de la nit, el que ha merescut els darrers anys més “likes” a les xarxes.

La voluntat de censurar aquesta havanera  és un error històric, que confio que algú serà capaç de reparar ben aviat, de la mateixa manera que ningú ha gosat proposar el tancament dels museus Picasso, ni descatalogar les pel·lícules de Woody Allen, artistes d’actituds repugnants contrastades.

La Cantada d’havaneres de Calella, és una de les mostres més preuades de la cultura tradicional a la que no cal aplicar cap altre modernització que les que s’han anat produint els darrers anys, que han consistit en millorar el so, la llum, les graderies, o la comunicació.

Visca Catalunya, el català, el meu avi i les havaneres de sempre.

El Centre Tramuntana de Palafrugell obre un nou parc per integrar-se a la vida local

El Centre Tramuntana de Palafrugell compta des d’aquest divendres amb un nou espai obert a tothom, el Parc Tramuntana. El projecte, impulsat pel Consell Comarcal del Baix Empordà amb el suport de l’Ajuntament, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, converteix els entorns del centre —dedicat a l’atenció de persones amb discapacitat intel·lectual— en una zona verda d’ús lúdic, pedagògic i comunitari.

L’espai, enjardinat amb arbrat, vinya i vegetació autòctona, millora la connexió i l’accessibilitat entre el centre i la resta del municipi. El responsable del centre, Pere Cañigueral, ha explicat que el parc permetrà organitzar-hi activitats obertes al públic, a més de l’ús habitual per part de les persones ateses.

La cessió dels terrenys per part de l’Ajuntament ha estat clau per fer possible el projecte. L’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, ha subratllat la importància d’obrir el centre a la ciutadania. En la mateixa línia, el cap del Servei de Protecció Social de la Generalitat a Girona, Carles Soler, ha remarcat que “hi guanya el Centre Tramuntana i Palafrugell”.

Durant l’acte d’inauguració, segons informa Ràdio Palafrugell, la presidenta del Consell Comarcal, Glòria Marull, va destacar que el parc ha de servir per “obrir el Centre Tramuntana i apropar-lo a la gent”. La diputada Mònica Alcalà va expressar la voluntat que l’espai afavoreixi noves sinergies entre el centre i el municipi. A més, el vicepresident comarcal, Enric Marquès, va posar en valor que la feina de jardineria ha estat realitzada pels usuaris del centre.El nou Parc Tramuntana s’afegeix al parc territorial de l’avinguda d’Espanya.

El Festival Paupaterres celebra la seva 27a edició amb un cartell de luxe i molta festa a les Terres de Ponent

el-festival-paupaterres-celebra-la-seva-27a-edicio-amb-un-cartell-de-luxe-i-molta-festa-a-les-terres-de-ponent
El Festival Paupaterres celebra la seva 27a edició amb un cartell de luxe i molta festa a les Terres de Ponent

El Festival Paupaterres torna aquest estiu amb força per celebrar la seva 27a edició, consolidant-se com un dels esdeveniments musicals de referència a les Terres de Ponent. Del 9 al 12 de juliol, Tàrrega viurà quatre dies plens de música, bon ambient i cultura popular.

Aquest 2025, el festival presenta un cartell d’alt nivell amb grans noms de l’escena musical catalana com Els Pets, Doctor Prats, Búhos, Ginestà, Guillem Gisbert o Flashy Ice Cream. També hi seran presents propostes familiars com El Pot Petit, així com artistes amb trajectòries consolidades com Tomeu Penya i Amparanoia. Altres noms destacats del cartell inclouen Adrià Salas (La Pegatina), Lo Puto Cat, DJ Cala.Mitat i Remei de Ca la Fresca, entre molts altres.

En total, hi actuaran 22 formacions, 21 de les quals són catalanes i 8 provinents de la mateixa terra de Ponent, demostrant el compromís del festival amb el talent local i el panorama musical del país.

A més de la música, el Paupaterres oferirà una experiència completa amb foodtrucks, zona de teles amb Akroponent, espais per a petits i grans, i un ambient festiu i acollidor que any rere any atrau milers de persones.

Amb gairebé tres dècades d’història, el Paupaterres continua creixent i consolidant-se com un festival imprescindible per als amants de la música i la cultura popular. Aquest juliol, Tàrrega tornarà a vibrar.

L’entrada El Festival Paupaterres celebra la seva 27a edició amb un cartell de luxe i molta festa a les Terres de Ponent ha aparegut primer a Primera Fila.

Tres ferits, un de crític, per cremades durant la Nit d’Espelmes de Pals

privat:-tres-cremats,-un-d’ells-critic,-en-incendiar-se-un-vestit-durant-la-nit-d’espelmes-de-pals
Privat: Tres cremats, un d’ells crític, en incendiar-se un vestit durant la Nit d’Espelmes de Pals

Una persona ha resultat ferida crítica i dues més han patit cremades menys greus durant la Nit d’Espelmes de Pals, celebrada aquest dissabte al vespre. L’incident s’ha produït quan el foc de les espelmes que decoren els carrers del nucli antic ha encès la roba de tres assistents.

Els serveis d’emergències han rebut l’avís poc després de les nou del vespre. Quatre ambulàncies i un helicòpter medicalitzat s’han desplaçat fins al municipi. Els equips sanitaris han atès les víctimes al mateix lloc dels fets. Tot seguit, han traslladat els tres ferits a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Un d’ells es troba en estat crític.

El foc, segons les primeres informacions, hauria estat causat per la proximitat de la roba a les espelmes. Aquestes decoren els carrers i places del poble durant aquesta festa d’estiu, que atrau cada any centenars de visitants.

La Nit d’Espelmes s’inspira en la festa italiana Notte delle Candele, que es fa cada any al municipi de Vallerano, a la regió del Lazio. A Pals, la celebració va començar l’any 2016 i des del 2018 l’organitza el mateix ajuntament amb la col·laboració de veïns voluntaris. L’objectiu és transformar el centre històric en un escenari de llum, música i dansa.