17.2 C
Pals
Dissabte, 10 maig 2025
- Publicitat -

Protecció Civil manté l’alerta del pla INUNCAT per la previsió de fortes pluges a les comarques gironines

El Servei Meteorològic de Catalunya preveu forts aiguats aquest migdia que poden descarregar prop de 20 litres per metre quadrat en mitja hora. L’episodi afectarà sobretot les comarques de la Catalunya Central i de Girona. Davant d’aquesta situació, es manté activat el pla d’emergència per risc d’inundacions.

Els xàfecs poden arribar acompanyats de tempestes amb pedra petita i ratxes de vent, especialment intenses a les comarques del nord-est durant el matí, i a la meitat nord del país a partir del migdia.

L’Agència Catalana de l’Aigua avisa que hi podria haver crescudes sobtades en barrancs i rieres de l’Alt Empordà. També s’ha reforçat la vigilància en petits afluents del riu Ebre, segons ha informat la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. A Barcelona, l’empresa gestora del cicle de l’aigua ha posat en prealerta el pla d’emergència del Parc Fluvial del Besòs per la possibilitat de desbordament del canal central.

Protecció Civil recomana no aparcar en zones inundables i evitar creuar rieres o torrents, tant a peu com amb vehicle. També recorda que cal allunyar-se dels marges de rius i barrancs si plou fort mentre es fa activitat a la muntanya.

https://twitter.com/emergenciescat/status/1919296463223259554

El duc nidifica i s’estableix de manera permanent a les illes Medes en un cas excepcional a Europa

Duc a les Illes medes i baix ter

El duc ha nidificat i s’ha establert de manera permanent a les illes Medes en un cas excepcional a Europa. Aquest rapinyaire nocturn és el mussol més gran del món i cria a terra ferma, bé sigui en arbres o penya-segats. Per això, el niu que s’ha trobat a l’arxipèlag és “singular i segurament s’explica perquè hi troben menjar durant tot l’any”, concreta el biòleg del parc natural del Montgrí, Albert Burgas. Aquest 2025, la parella de ducs de les Medes ha tingut tres pollets. A més de fer-los seguiment amb una càmera, l’últim cens de l’espècie també ha detectat una desena de parelles que viuen dins l’àmbit del parc natural. El duc és una espècie protegida i a Catalunya la seva població ha desaparegut a zones del Vallès, Osona i el Prepirineu.

El duc (Bubo bubo) és el rapinyaire nocturn més gran d’Europa. Aquest mussol arriba als 70 centímetres de llargada i la seva envergadura -és a dir, quan desplega les ales- pot arribar als 1,70 metres. Entre d’altres, se’l distingeix pels seus ulls d’un color taronja viu i per la seva mirada penetrant.

És una de les espècies emblemàtiques del parc natural del Montgrí, on periòdicament se’n fan seguiments (amb la col·laboració del Grup Natura Sterna i un centenar de voluntaris). Aquest 2025, a tot l’àmbit protegit, s’han identificat tretze llocs potencials de cria i una desena de parelles que viuen al parc.

“El duc és una espècie molt adaptable, i tot i que sovint nidifica en roquissars i penya-segats, també pot fer-ho en llocs bastant inversemblants”, concreta el biòleg. “Si té prou menjar, s’estableix damunt dels arbres, aprofita nius d’altres rapinyaires o, fins i tot, cria al terra mateix”, hi afegeix Burgas. Bàsicament, aquest rapinyaire s’alimenta de tudons, conills, eriçons o rates.

El duc és una espècie continental; és a dir, que nidifica a terra ferma. El parc natural del Montgrí, però, compta amb un cas excepcional a Europa. Perquè els biòlegs han confirmat que una parella d’aquests mussols s’ha establert de manera permanent a les illes Medes.

“És un fet singular, que segurament s’explica perquè hi troben menjar durant tot l’any”, concreta Albert Burgas. A l’arxipèlag, el duc s’hi ha adaptat capturant gavians o aus migratòries. Aquest any, la parella de ducs que viu a les Medes ha tingut tres pollets (que ja s’han anellat). Per fer seguiment del seu dia a dia, el parc natural també té instal·lada una càmera al niu.

A través de GPS

El biòleg del parc explica que, com que les Medes són un territori “reduït”, els polls creuen el mar i es dispersen per terra ferma. L’any passat, per exemple, se’n va rescatar un -ja adult- que es va veure atrapat en una bassa de rec (i a qui es va identificar perquè portava anella).

Ara, l’objectiu dels biòlegs és veure si els pares també surten de les illes. Per això, se’ls vol col·locar un GPS per resseguir-ne el vol. “Creiem que és poc probable, perquè aquí tenen menjar en abundància”, precisa Burgas. El que sí se sap, però, gràcies a les imatges de les càmeres, és que la parella que s’ha establert a les Medes fa tres anys que és la mateixa.

Durant el seguiment científic del duc al parc natural del Montgrí, els biòlegs i voluntaris no tan sols anellen els polls -aquest any, una desena- sinó que també recullen mostres del niu -plomes i restes d’animals- per saber quan els ducs fan la muda o conèixer millor la seva dieta. A més, també analitzen la presència de possibles tòxics com ara rodenticides (és a dir, verins per a rosegadors que els ducs han acabat caçant).

Electrocucions i atropellaments

A Europa, el duc té un àmbit de distribució molt extens (que abraça des de la península Ibèrica fins a l’est de Rússia). Actualment, s’estima que a tota Catalunya la població d’aquest rapinyaire és d’entre 600 i 700 parelles. Segons recull el visor d’Informació Ornitològica de Catalunya, aquí aquesta espècie protegida es troba en un estat “proper a l’amenaça”.

“Hi ha regions on el duc té un estat de conservació favorable, però d’altres que no”, concreta Albert Burgas. “A la plana de Lleida, on hi ha molt de conill, la presència d’aquest rapinyaire ha augmentat; però en canvi, en altres zones del país, com el Vallès, llocs d’Osona o el Prepirineu, les poblacions de duc han desaparegut, sobretot per causes humanes”, explica el biòleg.

Les amenaces principals per a l’espècie són les línies elèctriques, els atropellaments, els rodenticides o les basses de reg (perquè quan aquests mussols hi cauen, no en poden sortir). “De fet, caldria mirar de minimitzar aquestes mortalitats, bé sigui aïllant les torres elèctriques, promovent verins per a rosegadors que no els afectin o instal·lant mecanismes de sortida a les basses de reg”, admet Burgas.

En el cas de l’Empordà, el biòleg del parc natural explica que “el nucli calent de distribució del duc” és, precisament, el parc natural del Montgrí. “Tenint en compte que el massís és relativament petit, aquí és on se’n troba la densitat més elevada”, concreta Albert Burgas. L’espècie també s’ha estès en altres zones, com el parc natural de cap de Creus o l’Albera.

Burgas també subratlla que el seguiment del duc al Montgrí permet fer “una gestió més eficaç” del parc i contribueix a preservar-ne l’ecosistema. “Com a gran depredador de la nit, regula tota la xarxa tròfica que té per sota”, explica el biòleg. A més, també permet veure la situació en què es troben la resta d’espècies que habiten al Montgrí i saber els llocs on aquest rapinyaire es reprodueix ha estat “clau” per regular l’escalada al parc.

El Sea Jazz deixa de sonar

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
El Sea Jazz deixa de sonar
Loading
/

Aquests dies s’ha confirmat el que ja feia temps que es comentava: el Festival Sea Jazz de l’Estartit no se celebrarà aquest 2025. Algun dia haurem de parlar de la necessitat —o la dèria— de posar noms en anglès a esdeveniments que fem aquí. Però aquest no és l’objecte d’aquest article.

L’organització atribueix la cancel·lació a la manca de suport econòmic per part de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de l’Estartit. L’EMD aportava fins ara 40.000 euros al festival, però aquesta aportació no es podia assumir i gràcies a que es van aconseguir 20.000 euros addicionals de patrocinadors i col·laboradors privats, finalment l’aportació pública en forma de diners es reduïa a 20.000€.

Així doncs, per una aportació pública del 10% sobre un pressupost total de 200.000 euros, el festival ha quedat suspès. La decisió no sembla només pressupostària. És també política, perquè la política és també marcar prioritats. I, com que no és la primera vegada que passa, potser ja toca plantar-se.

Ens consta que la resta d’activitats culturals programades per l’EMD sí que rebran suport institucional, com l’homenatge als Beatles, el festival Í-taca o els Pirates. I encara sort que sigui així. Però costa d’entendre que el jazz —amb una proposta de 16 concerts i més de 10.000 localitats disponibles— sigui l’únic esdeveniment exclòs.

L’Ajuntament de Torroella ha manifestat que no pot aportar més diners directament, perquè ja transfereix una partida global al pressupost de l’EMD. I així, entre sil·lencis i retrets, el festival ha quedat fora de l’equació cultural d’enguany. El pressupost parla sol. La cultura hi és, però el jazz no.

Aquest cas torna a posar de manifest una incapacitat estructural per resoldre problemes des de la suma. Quan qualsevol esdeveniment cultural es posa en risc —sigui un festival de jazz, un concert infantil o una festa major— les administracions haurien de remar juntes.

La política no pot ser només gestió. Per gestionar, ja tenim tècnics. Escollim polítics perquè tenen idees, projectes, prioritats i també influència. I la cultura hauria de ser una d’aquestes prioritats. No només com a eina de promoció econòmica o atracció turística, sinó com a bé públic essencial.

Ningú qüestiona que recollir escombraries o netejar les platges sigui una despesa pública. Però quan la cultura genera dèficit, comença el debat. Les administracions, per la via de la buricràcia i la normativa, tenen cada dia més difícil promoure activitat cultural o contractació artística i sovint acaben externalitzant a entitats sense ànim de lucre o directament al sector privat que se n’ocupin Hi ha festes majors de l’Empordà que no s’organitzen ni es programen seguint un programa o criteri públic, sinó segons l’interès del retorn que les barres de la festa donen a l’entitat que se n’ocupa.

I aquí és on plora la criatura: la cultura no s’entén com a servei públic estructural. I per tant, no es protegeix, ni es planifica, ni es pressuposta com a tal. Es considera una activitat que cal justificar, rendibilitzar, i, si pot ser, autofinançar.

El Sea Jazz pot no ser un festival de masses. Però atrau públic de tot Europa, té una programació excel·lent i situa l’Estartit en el mapa de l’excel·lència cultural. No omple places per fer créixer terrasses. Omple butaques per fer créixer sensibilitats.

No s’ha de caure en la temptació de criticar altres esdeveniments ni d’enfrontar propostes culturals. El que es reclama és una mirada política i estratègica sobre la cultura, que entengui que el jazz és tan important com els Beatles weekend, que la creació artística és tan valuosa com una vorera nova, i que la cultura cal que sempre surti a compte.

No vull ser injust. L’Ajuntament de Torroella fa una inversió cultural exemplar, amb el Festival de Torroella i l’Espai Ter com a grans puntes de llança. Però precisament per això, cal exigir també responsabilitat institucional compartida. L’EMD, l’Ajuntament, la Diputació, el Consell Comarcal i, si cal, l’Esperit Sant, han de ser capaços de trobar 20.000 euros per garantir la continuïtat d’un festival com aquest. Com passa amb tantes altres coses. Des de la gestió, des de la política o des de la influència que dóna la presidència d’una EMD, un Ajuntament, una Diputació o Generalitat.

I si no ho fan, potser el problema no són només els pressupostos. El problema és la cultura com a prioritat.

I potser, també, ens toca a nosaltres —els que gaudim d’aquests festivals, els que hi assistim, els que els defensem— alçar la veu. Però això ja serà objecte d’un altre article, que després em diuen que faig comentaris massa llargs.

El Festival Flors i Violes de Palafrugell tanca la 16a edició amb 50.000 assistents

Plaça Ramon Margalef i López durant la 16a edició del Festival Flors i Violes de Palafrugell

El festival Flors i Violes ha tancat aquest diumenge una edició rècord amb prop de 50.000 assistents. Durant cinc dies Palafrugell s’ha convertit en un gran escenari obert amb més de 100 activitats programades i 40 espais transformats per acollir propostes artístiques, espectacles, concerts i tallers.

L’acte inaugural, Llum als forns, una instal·lació de llum i art digital a càrrec de Lighthink Lab, va marcar l’inici del festival als Forns de la Bòbila Vella. L’espectacle, amb dues funcions inicials i sessions repetides cada nit, va reunir més de 1.400 persones només el primer dia.

Entre els punts més destacats hi ha hagut la programació musical a la Plaça de Can Mario, amb actuacions de Miquel Abras, Cala Vento i Ginestà, que han omplert l’espai cada vespre. A més, foodtrucks i sessions de DJ han completat l’oferta en aquesta zona neuràlgica del festival. També hi ha hagut espai per al públic familiar amb espectacles d’animació, acrobàcies i tallers de manualitats.

El Mercat d’Artesans, un any més, ha estat un dels grans protagonistes amb una combinació d’art, gastronomia i cultura. D’altres racons del municipi com el Teatre Municipal, el Centre Fraternal i diversos comerços han acollit, a més, propostes escèniques i instal·lacions florals creades per col·lectius de la zona.

Santa Cristina d’Aro s’afarta que els cotxes que tornen de la Costa Brava col·lapsin el poble i només deixa entrar veïns

“Si va cap a Barcelona, ha de tornar a agafar l’autovia; la circulació per dins el poble està restringida arran de l’operació tornada per garantir la seguretat de pas dels serveis d’emergència”. És la frase que una vegada i una altra han repetit els agents de la Policia Local de Santa Cristina d’Aro al llarg del matí. En aquest control, situat en una de les rotondes del poble, s’ha col·locat una barrera amb una frase clara: ‘Accés restringit. Pas exclusiu veïns’.

Santa Cristina d’Aro s’ha afartat que l’interior del poble es col·lapsi cada vegada que els cotxes tornen des de la Costa Brava. És una situació que s’allarga des de fa temps, i que es repeteix quan hi ha operacions tornada o durant els caps de setmana d’estiu. Perquè molts vehicles -també fent cas del GPS- travessen el poble per fer drecera quan l’autovia C-31 acumula cues.

El remei, però, acaba essent pitjor que la malaltia. “Els cotxes no hi guanyen res passant per dins el municipi, al contrari, perquè quan han de tornar-se a incorporar a l’autovia encara es creen més cues”, lamenta l’alcalde, Josep Xifre. A més, a això s’hi suma també que, un cop a la C-31, a escassos metres hi ha un radar -que no funciona- i que, tot i això, crea “un efecte acordió”, concreta Xifre, perquè contribueix a crear embussos.

L’Ajuntament explica que fa temps que parla amb el Servei Català de Trànsit perquè trobi solucions, però que no n’han obtingut. L’anterior govern ja va intentar dissuadir el trànsit de pas posant rètols per impedir que travessessin el poble, i fins i tot amb unes targetes que identificaven els veïns, però res d’això ha funcionat.

Per aquest motiu, l’actual ajuntament ha decidit passar a l’acció. I com a mesura de “protesta i reivindicació”, després que la situació es repetís per Setmana Santa, aquest diumenge la Policia Local munta fins a sis punts de control a les entrades i sortides del municipi, on tan sols deixen passar els cotxes dels veïns o aquells que tinguin una causa justificada (per exemple, que van a dinar al poble). La resta, han de girar cua i tornar a incorporar-se a l’autovia.

“Entenem perfectament que hi hagi cues, perquè la gent ha de marxar; però allò que cal és que aquest trànsit es canalitzi per la C-31, i no que passi per dins del poble”, lamenta l’alcalde. “Si hi ha alguna urgència o algun problema, quan tot està embussat, no el podríem atendre; per tant, això d’avui és una reivindicació i una mesura de pressió”, afirma Xifre.

“No té cap sentit”

El primer tinent d’alcalde, Eduard Vancells, assegura que “no té cap sentit” que els vehicles abandonin la C-31 i diu que, a més, això causa “un desgast terrible” a la plantilla d’agents de la Policia Local. Perquè durant les operacions tornada i els caps de setmana d’estiu, les retencions i cues s’allarguen durant “més de deu hores”.

“Necessitem que Trànsit prengui mesures a la C-31 perquè els cotxes no l’abandonin i puguem relaxar la situació que pateix el municipi”, concreta el primer tinent d’alcalde. “Aturarem vehicle per vehicle, i a tots els qui no tinguin causa justificada, els farem girar”, assegura.

El primer tinent d’alcalde lamenta que, fins ara, el Servei Català de Trànsit (SCT), tot i haver-se reunit amb el consistori, no els hagi posat “mesures efectives” damunt la taula. A més, el consistori també reclama que el radar que hi ha a l’autovia, i que es vol recuperar, en comptes de tornar-se a posar en funcionament, s’elimini.

“El que necessitem és que Trànsit s’impliqui, perquè la C-31 és una carretera de la seva competència, i que impedeixi la sortida dels vehicles cap a dins de Santa Cristina d’Aro”, afirma. “Volem asseure’ns i solucionar d’una vegada per totes aquest problema”, subratlla el tinent d’alcalde.

Aquest matí, de fet, com que el mal temps ha fet avançar l’operació tornada, les cues s’han tornat a reproduir a l’interior del poble. D’entrada, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro havia previst estendre els controls arreu del municipi a partir de les quatre de la tarda (coincidint amb l’hora que es preveia que el gruix de vehicles tornarien de la Costa Brava). Però la situació ha obligat a avançar-ho.

Per als veïns, patir les cues cap de setmana sí, cap de setmana també, es fa feixuc. “Hi estem acostumats perquè fa molts anys que passa, però no ens agrada”, concreta una. “No podem permetre que passin tants cotxes de fora; trobo molt bé el que ha fet l’Ajuntament, perquè allò que volem és que no surtin de la variant i ens col·lapsin”, diu un altre. I conclou: “Aviam si Trànsit actua correctament perquè no hagi de ser l’Ajuntament qui munti els controls”.

El Bisbal Bàsquet guanya contra el CB Clavijo de Logronyo, però no evita el descens a Tercera FEB

Tot i imposar-se en el partit de tornada per 63-58 davant el CB Clavijo de Logronyo, el Bisbal Bàsquet no ha pogut mantenir la categoria i la temporada vinent tornarà a competir a Tercera FEB. L’equip necessitava una victòria per 11 punts de diferència per conservar la plaça a Segona FEB, però s’ha quedat a mitges. El somni de consolidar-se a la categoria s’esvaeix només un any després d’haver-hi arribat.

El partit ha començat de manera complicada per als empordanesos, amb un parcial advers de 8-21. Malgrat aquest mal inici, els de Mario Lousame han sabut reaccionar i han arribat a dominar per set punts en l’últim quart. Falk (18 punts), Torrent (15) i Èric Jiménez (12) han liderat la remuntada, empesos per un Pavelló Vell ple fins a la bandera. L’afició ha respost, però el marcador final no ha estat suficient per capgirar el desavantatge de l’anada.

Amb aquesta derrota, el Bisbal tanca la temporada amb 10 victòries i 16 derrotes en la lliga regular, i amb la sensació d’haver estat a prop de salvar-se.