25.1 C
Pals
Dilluns, 7 juliol 2025
- Publicitat -

Quan menys és més

Quan dues persones entenen la música de la mateixa manera, la complicitat pot ser el motor de mil meravelles. La figura de Judit Neddermann com a cantautora no s’acabaria d’entendre sense aquest fidel company de viatge que ha estat i segueix sent el guitarrista Pau Figueres. Tal com va dir ella mateixa durant el concert a La Pera dins el festival ÍTACA, aquest nou disc és un homenatge a aquest vincle, a tants anys de creació i producció conjuntes.

El concert el van protagonitzar les cançons que conformen l’àlbum sortit del forn aquest 2025. Una proposta íntima i delicada, amb lletres que criden a l’esperança i a celebrar la vida. I a celebrar, també, la família, una part molt present en els projectes de la cantautora, ja que el cognom “Neddermann” és músic, però també dissenyador gràfic –el disseny del disc és obra d’una de les seves germanes– i també joier –la peça central de l’escenografia, “La joia”, l’ha creat el seu germà–.

Les relacions d’amistat també prenen el seu protagonisme, tal com mostra la nova composició “nana per a la Guiomar”, que narra l’experiència d’haver acompanyat el part de bessons de la seva amiga i d’haver esdevingut padrina d’un dels nounats. I d’amistats personals a amistats artístiques, perquè l’escenari de La Pera va viure un moment inèdit i molt especial quan la cantautora basca Bea Asurmendi va afegir-se a la vetllada per interpretar amb els músics de casa nostra dues cançons en català i euskera. Una vetllada, de fet, marcada pel multilingüisme, ja que el públic va poder escoltar peces en cinc idiomes diferents: català, castellà, euskera, portuguès i francès.

Pau Figueres, Bea Asurmendi i Judit Neddermann a l’escenari del festival ÍTACA.

No hi van faltar, al tram final del concert, el que la mateixa Judit Neddermann va anunciar com els seus “greatest hits”. Títols com “Mireia”, “Celebrar”, “Siento que vuela” o “Vinc d’un poble” van culminar un concert emmarcat dins la típica plaça empordanesa: envoltada d’unes parets de pedra que van proporcionar una acústica fantàstica i coronada amb unes puntuals campanes que van acompanyar-nos cada quart d’hora.

Tant el disc com el directe de Neddermann i Figueres són un recorregut per cançons originals que fan més que evident que aquest format instrumental no té límits. Semblaria que un concert a duet d’una hora i quaranta-cinc minuts de durada es pot arribar a fer monòton, però aquesta nit s’ha demostrat tot el contrari: la manera de cantar tan lliure i des del cor de la Judit amb la gran capacitat que va mostrar en Pau amb la guitarra per transformar-la en molt més que un instrument de sis cordes, va arribar com aire fresc en un vespre tòrrid d’estiu. Allò que necessites i en el moment just. Sense preàmbuls ni ornaments ostentosos. Sense maquillatges a la veu ­–cosa que cada vegada costa més de trobar–, sincer, directe i des de la més innocent humilitat que desprèn un músic quan viu i comparteix la seva obra des de l’ànima.

Menys coses i més ben posades. Menys xou i més música de qualitat. Recuperar la música com a centre de la proposta i que això tingui un lloc en els grans festivals d’estiu. Aquest concert va ser com el rescat d’un bé escàs, d’una espècie en perill d’extinció. I que bé poder-ho viure a prop de casa, però alhora lluny de la massificació de la costa. Gràcies ÍTACA per mantenir aquest petit oasi!

L’avi de tots

martí sabrià

Martí Sabrià va ser director de la cantada de 1987 a 2006 i del programa extraordinari de la 50a. edició (2016)

Era l’agost del 1971, quan un grup anomenat els barrufets integrat pels palamosins Enric Castelló, Carles Casanovas i Jordi Agustí i el palafrugellenc Joan Aliu estrenaven a la cantada de Calella, en la seva cinquena edició, una havanera que amb molt poc temps va esdevenir una peça imprescindible no només a Calella, sinó també a la resta de cantades.

El fet és que aquesta havanera, composada 3 anys abans pel militar Josep Lluís Ortega Monasterio d’un manifest  tarannà democràtic, que li va costar fins i tot l’expulsió de l’exercit espanyol, oferia la possibilitat de cantar al carrer i a cor, en plena dictadura franquista, “Visca Catalunya”.

Probablement és aquesta frase, i aquest  crit, el que la converteix en la peça de cloenda, de la practica totalitat, de les moltes cantades, que ja llavors acostumaven a fer part, dels programes de festa major de la majoria de pobles de l’Empordà.

Més enllà dels “havanerus” de mena, ben segur que molta gent no en sabia l’autor. A qui va prendre la decisió de cloure la Cantada, ja als anys 70, amb la Bella Lola i el meu avi, la va ben encertar.

Aquesta part final de la Cantada es la que tothom recorda, el moment més espectacular de la nit, el que ha merescut els darrers anys més “likes” a les xarxes.

La voluntat de censurar aquesta havanera  és un error històric, que confio que algú serà capaç de reparar ben aviat, de la mateixa manera que ningú ha gosat proposar el tancament dels museus Picasso, ni descatalogar les pel·lícules de Woody Allen, artistes d’actituds repugnants contrastades.

La Cantada d’havaneres de Calella, és una de les mostres més preuades de la cultura tradicional a la que no cal aplicar cap altre modernització que les que s’han anat produint els darrers anys, que han consistit en millorar el so, la llum, les graderies, o la comunicació.

Visca Catalunya, el català, el meu avi i les havaneres de sempre.

El Centre Tramuntana de Palafrugell obre un nou parc per integrar-se a la vida local

El Centre Tramuntana de Palafrugell compta des d’aquest divendres amb un nou espai obert a tothom, el Parc Tramuntana. El projecte, impulsat pel Consell Comarcal del Baix Empordà amb el suport de l’Ajuntament, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, converteix els entorns del centre —dedicat a l’atenció de persones amb discapacitat intel·lectual— en una zona verda d’ús lúdic, pedagògic i comunitari.

L’espai, enjardinat amb arbrat, vinya i vegetació autòctona, millora la connexió i l’accessibilitat entre el centre i la resta del municipi. El responsable del centre, Pere Cañigueral, ha explicat que el parc permetrà organitzar-hi activitats obertes al públic, a més de l’ús habitual per part de les persones ateses.

La cessió dels terrenys per part de l’Ajuntament ha estat clau per fer possible el projecte. L’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, ha subratllat la importància d’obrir el centre a la ciutadania. En la mateixa línia, el cap del Servei de Protecció Social de la Generalitat a Girona, Carles Soler, ha remarcat que “hi guanya el Centre Tramuntana i Palafrugell”.

Durant l’acte d’inauguració, segons informa Ràdio Palafrugell, la presidenta del Consell Comarcal, Glòria Marull, va destacar que el parc ha de servir per “obrir el Centre Tramuntana i apropar-lo a la gent”. La diputada Mònica Alcalà va expressar la voluntat que l’espai afavoreixi noves sinergies entre el centre i el municipi. A més, el vicepresident comarcal, Enric Marquès, va posar en valor que la feina de jardineria ha estat realitzada pels usuaris del centre.El nou Parc Tramuntana s’afegeix al parc territorial de l’avinguda d’Espanya.

El Festival Paupaterres celebra la seva 27a edició amb un cartell de luxe i molta festa a les Terres de Ponent

el-festival-paupaterres-celebra-la-seva-27a-edicio-amb-un-cartell-de-luxe-i-molta-festa-a-les-terres-de-ponent
El Festival Paupaterres celebra la seva 27a edició amb un cartell de luxe i molta festa a les Terres de Ponent

El Festival Paupaterres torna aquest estiu amb força per celebrar la seva 27a edició, consolidant-se com un dels esdeveniments musicals de referència a les Terres de Ponent. Del 9 al 12 de juliol, Tàrrega viurà quatre dies plens de música, bon ambient i cultura popular.

Aquest 2025, el festival presenta un cartell d’alt nivell amb grans noms de l’escena musical catalana com Els Pets, Doctor Prats, Búhos, Ginestà, Guillem Gisbert o Flashy Ice Cream. També hi seran presents propostes familiars com El Pot Petit, així com artistes amb trajectòries consolidades com Tomeu Penya i Amparanoia. Altres noms destacats del cartell inclouen Adrià Salas (La Pegatina), Lo Puto Cat, DJ Cala.Mitat i Remei de Ca la Fresca, entre molts altres.

En total, hi actuaran 22 formacions, 21 de les quals són catalanes i 8 provinents de la mateixa terra de Ponent, demostrant el compromís del festival amb el talent local i el panorama musical del país.

A més de la música, el Paupaterres oferirà una experiència completa amb foodtrucks, zona de teles amb Akroponent, espais per a petits i grans, i un ambient festiu i acollidor que any rere any atrau milers de persones.

Amb gairebé tres dècades d’història, el Paupaterres continua creixent i consolidant-se com un festival imprescindible per als amants de la música i la cultura popular. Aquest juliol, Tàrrega tornarà a vibrar.

L’entrada El Festival Paupaterres celebra la seva 27a edició amb un cartell de luxe i molta festa a les Terres de Ponent ha aparegut primer a Primera Fila.

Tres ferits, un de crític, per cremades durant la Nit d’Espelmes de Pals

privat:-tres-cremats,-un-d’ells-critic,-en-incendiar-se-un-vestit-durant-la-nit-d’espelmes-de-pals
Privat: Tres cremats, un d’ells crític, en incendiar-se un vestit durant la Nit d’Espelmes de Pals

Una persona ha resultat ferida crítica i dues més han patit cremades menys greus durant la Nit d’Espelmes de Pals, celebrada aquest dissabte al vespre. L’incident s’ha produït quan el foc de les espelmes que decoren els carrers del nucli antic ha encès la roba de tres assistents.

Els serveis d’emergències han rebut l’avís poc després de les nou del vespre. Quatre ambulàncies i un helicòpter medicalitzat s’han desplaçat fins al municipi. Els equips sanitaris han atès les víctimes al mateix lloc dels fets. Tot seguit, han traslladat els tres ferits a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Un d’ells es troba en estat crític.

El foc, segons les primeres informacions, hauria estat causat per la proximitat de la roba a les espelmes. Aquestes decoren els carrers i places del poble durant aquesta festa d’estiu, que atrau cada any centenars de visitants.

La Nit d’Espelmes s’inspira en la festa italiana Notte delle Candele, que es fa cada any al municipi de Vallerano, a la regió del Lazio. A Pals, la celebració va començar l’any 2016 i des del 2018 l’organitza el mateix ajuntament amb la col·laboració de veïns voluntaris. L’objectiu és transformar el centre històric en un escenari de llum, música i dansa.

Critiquen que la museïtzació de Radio Liberty a Pals hagi quedat en un calaix

privat:-critiquen-que-la-museitzacio-de-radio-liberty-a-pals-hagi-quedat-en-un-calaix
Privat: Critiquen que la museïtzació de Radio Liberty a Pals hagi quedat en un calaix

L’entitat ecologista Salvem la Platja de Pals i el Cercle Català d’Història critiquen que el projecte per convertir Radio Liberty en un museu de la Guerra Freda hagi quedat en un calaix. Lamenten que el PSC en promogués l’aprovació al Parlament i ara que governa “se’n desentengui”. “Quan estaven a l’oposició van fer una proposta per destinar 4 milions d’euros dels pressupostos de la Generalitat, que no va prosperar per altres partits”, afirma el president de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, que lamenta que “ara que seria un moment idoni per tirar-ho endavant, no es faci res”. Per la seva banda, el Govern sosté que es manté “partidari de la recuperació, parcial si fos el cas, de l’espai per museïtzar-lo i protegir-lo”.

Les entitats ecologistes i de preservació del patrimoni cultural Salvem la Platja de Pals i el Cercle Català d’Història, amb el suport de SOS Costa Brava, lamenten que “no es faci res” per tirar endavant el projecte de rehabilitació de Radio Liberty. “És un monument de la Guerra Freda i un espai singular que cal preservar”, exposa el president de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, que alerta que “les construccions es troben cada vegada en més mal estat” i reclama “una inversió urgent per evitar que es continuï degradant”.

L'edifici principal de Radio Liberty dissenyat per l'arquitecte Agustí Borrell i Sensat. / Ariadna Reche / ACN
L’edifici principal de Radio Liberty dissenyat per l’arquitecte Agustí Borrell i Sensat. / Ariadna Reche / ACN

La voluntat dels ecologistes és que es converteixi en un centre d’interpretació i memorial de la Guerra Freda, i es renaturalitzi la zona de dunes. “No només és important des d’un punt de vista històric, sinó també arquitectònic”, afirma Bosch, que recorda que l’edificació és obra d’Agustí Borrell i Sensat, “un dels grans iniciadors del racionalisme a Catalunya, arquitecte d’edificis destacats com el Col·legi d’Advocats de Barcelona o la Casa Felipó d’Andorra”. Un fet que afegeix importància, consideren, a l’hora de rehabilitar les instal·lacions de l’antiga emissora nordamericana de Pals.

En un calaix

Aquesta reclamació fa anys que està damunt la taula, però els ecologistes consideren que ara “seria un moment idoni per tirar endavant el projecte”. En aquest sentit, recorden que l’actual consellera de Territori, Sílvia Paneque, va portar a la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament de Catalunya una proposta de resolució per tirar el projecte de Ràdio Liberty endavant a finals del 2022. Aquesta resolució es va aprovar per majoria (sense el suport de Vox). I a principis del 2023, el PSC va proposar destinar-hi una partida de 4 milions d’euros en les negociacions amb ERC, que no va prosperar.

“En aquell moment va quedar frenat”, narra Bosch, que lamenta que ara que el PSC està al Govern no aposti per aquest projecte que defensava el partit. “No entenem que hagi quedat en un calaix, quan s’havien compromès a tirar-lo endavant”, lamenta el president de Salvem la Platja de Pals. En la mateixa línia, el membre del Cercle Català d’Història, Narcís Subirana, diu que “cal començar a redactar el projecte, com més aviat millor, perquè es pugui preservar Radio Liberty”.

Les instal·lacions de Ràdio Liberty. / SOS Costa Brava
Les instal·lacions de Ràdio Liberty. / SOS Costa Brava

Per la seva banda, des del Govern defensen que mantenen el compromís amb la preservació d’aquest espai “en la mesura que sigui possible”. “Hem estat a favor que es conservi -en aquelles parts que l’estat actual de construcció ho permeti- i es converteixi en un espai de memòria museïtzat del que va ser l’estació, com a un dels únics vestigis físics de la Guerra Freda al nostre país”, traslladen des del Govern, que puntualitzen que “caldria veure i ser molt conscients dels costos del projecte”.

A més, detallen que “el PSC, tant a Pals, com al Consell Comarcal del Baix Empordà i al Parlament s’ha mostrat partidari de la recuperació, parcial si fos el cas, de l’espai de Radio Liberty per museïtzar-lo i protegir-lo”. I afegeixen que també “es té coneixement de les restes arqueològiques que hi ha sota part de l’estació, que semblen correspondre a un antic assentament de pescadors, espai també d’interès històric que pot servir per explicar l’antiga Costa Brava”.

Perill d’enderroc

Ràdio Liberty ocupa 33 hectàrees dins del parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. I el 2022, va ser declarat bé cultural d’interès local (BCIL) pel Consell Comarcal del Baix Empordà. Una declaració que se suma a la de bé cultural d’interès nacional (BCIN) atorgada anys abans a la part del jaciment històric i arqueològic de la vila marinera i la torre mora.

Salvem la Platja de Pals posa el crit al cel i lamenta que ara s’estigui plantejant modificar els límits del BCIL, un canvi que alerta podria posar en perill la preservació de les restes de l’emissora. “Si s’elimina el BCIL, encara que sigui de forma parcial, Radio Liberty perilla perquè es podrien enderrocar els edificis que quedin desprotegits d’aquest espai”, trasllada Bosch, que insisteix a dir que “cal preservar els 5.000 m² de superfície” de què disposen les construccions de l’emissora nordamericana.

A més, els ecologistes defensen que la seva preservació afegirà un plus al parc natural. “Un parc natural té més valor si conjuga valors naturals i històrics“, defensa el president de Salvem la Platja de Pals. “Per Pals, el projecte és molt important perquè pot diversificar el turisme, que ara és de platja i es concentra sobretot a l’estiu; però també és un projecte de país, per la importància que va tenir aquesta ràdio durant la Guerra Freda”, afegeix Bosch.

Amb tot, critiquen que les diferents administracions es vagin “passant la pilota” i no prosperi. El projecte de Radio Liberty depèn de consensos entre les parts implicades que són l’Ajuntament de Pals, per on està ubicada; el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, que en té la gestió; el Departament de Cultura, per estar declarat BCIL i el Ministeri de Transició Ecològica, que n’és el propietari.