Martí Sabrià va ser director de la cantada de 1987 a 2006 i del programa extraordinari de la 50a. edició (2016)
Era l’agost del 1971, quan un grup anomenat els barrufets integrat pels palamosins Enric Castelló, Carles Casanovas i Jordi Agustí i el palafrugellenc Joan Aliu estrenaven a la cantada de Calella, en la seva cinquena edició, una havanera que amb molt poc temps va esdevenir una peça imprescindible no només a Calella, sinó també a la resta de cantades.
El fet és que aquesta havanera, composada 3 anys abans pel militar Josep Lluís Ortega Monasterio d’un manifest tarannà democràtic, que li va costar fins i tot l’expulsió de l’exercit espanyol, oferia la possibilitat de cantar al carrer i a cor, en plena dictadura franquista, “Visca Catalunya”.
Probablement és aquesta frase, i aquest crit, el que la converteix en la peça de cloenda, de la practica totalitat, de les moltes cantades, que ja llavors acostumaven a fer part, dels programes de festa major de la majoria de pobles de l’Empordà.
Més enllà dels “havanerus” de mena, ben segur que molta gent no en sabia l’autor. A qui va prendre la decisió de cloure la Cantada, ja als anys 70, amb la Bella Lola i el meu avi, la va ben encertar.
Aquesta part final de la Cantada es la que tothom recorda, el moment més espectacular de la nit, el que ha merescut els darrers anys més “likes” a les xarxes.
La voluntat de censurar aquesta havanera és un error històric, que confio que algú serà capaç de reparar ben aviat, de la mateixa manera que ningú ha gosat proposar el tancament dels museus Picasso, ni descatalogar les pel·lícules de Woody Allen, artistes d’actituds repugnants contrastades.
La Cantada d’havaneres de Calella, és una de les mostres més preuades de la cultura tradicional a la que no cal aplicar cap altre modernització que les que s’han anat produint els darrers anys, que han consistit en millorar el so, la llum, les graderies, o la comunicació.
Visca Catalunya, el català, el meu avi i les havaneres de sempre.
El Centre Tramuntana de Palafrugell compta des d’aquest divendres amb un nou espai obert a tothom, el Parc Tramuntana. El projecte, impulsat pel Consell Comarcal del Baix Empordà amb el suport de l’Ajuntament, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, converteix els entorns del centre —dedicat a l’atenció de persones amb discapacitat intel·lectual— en una zona verda d’ús lúdic, pedagògic i comunitari.
L’espai, enjardinat amb arbrat, vinya i vegetació autòctona, millora la connexió i l’accessibilitat entre el centre i la resta del municipi. El responsable del centre, Pere Cañigueral, ha explicat que el parc permetrà organitzar-hi activitats obertes al públic, a més de l’ús habitual per part de les persones ateses.
La cessió dels terrenys per part de l’Ajuntament ha estat clau per fer possible el projecte. L’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, ha subratllat la importància d’obrir el centre a la ciutadania. En la mateixa línia, el cap del Servei de Protecció Social de la Generalitat a Girona, Carles Soler, ha remarcat que “hi guanya el Centre Tramuntana i Palafrugell”.
Durant l’acte d’inauguració, segons informa Ràdio Palafrugell, la presidenta del Consell Comarcal, Glòria Marull, va destacar que el parc ha de servir per “obrir el Centre Tramuntana i apropar-lo a la gent”. La diputada Mònica Alcalà va expressar la voluntat que l’espai afavoreixi noves sinergies entre el centre i el municipi. A més, el vicepresident comarcal, Enric Marquès, va posar en valor que la feina de jardineria ha estat realitzada pels usuaris del centre.El nou Parc Tramuntana s’afegeix al parc territorial de l’avinguda d’Espanya.
El Festival Paupaterres celebra la seva 27a edició amb un cartell de luxe i molta festa a les Terres de Ponent
El Festival Paupaterres torna aquest estiu amb força per celebrar la seva 27a edició, consolidant-se com un dels esdeveniments musicals de referència a les Terres de Ponent. Del 9 al 12 de juliol, Tàrrega viurà quatre dies plens de música, bon ambient i cultura popular.
Aquest 2025, el festival presenta un cartell d’alt nivell amb grans noms de l’escena musical catalana com Els Pets, Doctor Prats, Búhos, Ginestà, Guillem Gisbert o Flashy Ice Cream. També hi seran presents propostes familiars com El Pot Petit, així com artistes amb trajectòries consolidades com Tomeu Penya i Amparanoia. Altres noms destacats del cartell inclouen Adrià Salas (La Pegatina), Lo Puto Cat, DJ Cala.Mitat i Remei de Ca la Fresca, entre molts altres.
En total, hi actuaran 22 formacions, 21 de les quals són catalanes i 8 provinents de la mateixa terra de Ponent, demostrant el compromís del festival amb el talent local i el panorama musical del país.
A més de la música, el Paupaterres oferirà una experiència completa amb foodtrucks, zona de teles amb Akroponent, espais per a petits i grans, i un ambient festiu i acollidor que any rere any atrau milers de persones.
Amb gairebé tres dècades d’història, el Paupaterres continua creixent i consolidant-se com un festival imprescindible per als amants de la música i la cultura popular. Aquest juliol, Tàrrega tornarà a vibrar.
Privat: Tres cremats, un d’ells crític, en incendiar-se un vestit durant la Nit d’Espelmes de Pals
Una persona ha resultat ferida crítica i dues més han patit cremades menys greus durant la Nit d’Espelmes de Pals, celebrada aquest dissabte al vespre. L’incident s’ha produït quan el foc de les espelmes que decoren els carrers del nucli antic ha encès la roba de tres assistents.
Els serveis d’emergències han rebut l’avís poc després de les nou del vespre. Quatre ambulàncies i un helicòpter medicalitzat s’han desplaçat fins al municipi. Els equips sanitaris han atès les víctimes al mateix lloc dels fets. Tot seguit, han traslladat els tres ferits a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Un d’ells es troba en estat crític.
El foc, segons les primeres informacions, hauria estat causat per la proximitat de la roba a les espelmes. Aquestes decoren els carrers i places del poble durant aquesta festa d’estiu, que atrau cada any centenars de visitants.
La Nit d’Espelmes s’inspira en la festa italiana Notte delle Candele, que es fa cada any al municipi de Vallerano, a la regió del Lazio. A Pals, la celebració va començar l’any 2016 i des del 2018 l’organitza el mateix ajuntament amb la col·laboració de veïns voluntaris. L’objectiu és transformar el centre històric en un escenari de llum, música i dansa.
Privat: Critiquen que la museïtzació de Radio Liberty a Pals hagi quedat en un calaix
L’entitat ecologista Salvem la Platja de Pals i el Cercle Català d’Història critiquen que el projecte per convertir Radio Liberty en un museu de la Guerra Freda hagi quedat en un calaix. Lamenten que el PSC en promogués l’aprovació al Parlament i ara que governa “se’n desentengui”. “Quan estaven a l’oposició van fer una proposta per destinar 4 milions d’euros dels pressupostos de la Generalitat, que no va prosperar per altres partits”, afirma el president de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, que lamenta que “ara que seria un moment idoni per tirar-ho endavant, no es faci res”. Per la seva banda, el Govern sosté que es manté “partidari de la recuperació, parcial si fos el cas, de l’espai per museïtzar-lo i protegir-lo”.
Les entitats ecologistes i de preservació del patrimoni cultural Salvem la Platja de Pals i el Cercle Català d’Història, amb el suport de SOS Costa Brava, lamenten que “no es faci res” per tirar endavant el projecte de rehabilitació de Radio Liberty. “És un monument de la Guerra Freda i un espai singular que cal preservar”, exposa el president de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, que alerta que “les construccions es troben cada vegada en més mal estat” i reclama “una inversió urgent per evitar que es continuï degradant”.
L’edifici principal de Radio Liberty dissenyat per l’arquitecte Agustí Borrell i Sensat. / Ariadna Reche / ACN
La voluntat dels ecologistes és que es converteixi en un centre d’interpretació i memorial de la Guerra Freda, i es renaturalitzi la zona de dunes. “No només és important des d’un punt de vista històric, sinó també arquitectònic”, afirma Bosch, que recorda que l’edificació és obra d’Agustí Borrell i Sensat, “un dels grans iniciadors del racionalisme a Catalunya, arquitecte d’edificis destacats com el Col·legi d’Advocats de Barcelona o la Casa Felipó d’Andorra”. Un fet que afegeix importància, consideren, a l’hora de rehabilitar les instal·lacions de l’antiga emissora nordamericana de Pals.
En un calaix
Aquesta reclamació fa anys que està damunt la taula, però els ecologistes consideren que ara “seria un moment idoni per tirar endavant el projecte”. En aquest sentit, recorden que l’actual consellera de Territori, Sílvia Paneque, va portar a la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament de Catalunya una proposta de resolució per tirar el projecte de Ràdio Liberty endavant a finals del 2022. Aquesta resolució es va aprovar per majoria (sense el suport de Vox). I a principis del 2023, el PSC va proposar destinar-hi una partida de 4 milions d’euros en les negociacions amb ERC, que no va prosperar.
“En aquell moment va quedar frenat”, narra Bosch, que lamenta que ara que el PSC està al Govern no aposti per aquest projecte que defensava el partit. “No entenem que hagi quedat en un calaix, quan s’havien compromès a tirar-lo endavant”, lamenta el president de Salvem la Platja de Pals. En la mateixa línia, el membre del Cercle Català d’Història, Narcís Subirana, diu que “cal començar a redactar el projecte, com més aviat millor, perquè es pugui preservar Radio Liberty”.
Les instal·lacions de Ràdio Liberty. / SOS Costa Brava
Per la seva banda, des del Govern defensen que mantenen el compromís amb la preservació d’aquest espai “en la mesura que sigui possible”. “Hem estat a favor que es conservi -en aquelles parts que l’estat actual de construcció ho permeti- i es converteixi en un espai de memòria museïtzat del que va ser l’estació, com a un dels únics vestigis físics de la Guerra Freda al nostre país”, traslladen des del Govern, que puntualitzen que “caldria veure i ser molt conscients dels costos del projecte”.
A més, detallen que “el PSC, tant a Pals, com al Consell Comarcal del Baix Empordà i al Parlament s’ha mostrat partidari de la recuperació, parcial si fos el cas, de l’espai de Radio Liberty per museïtzar-lo i protegir-lo”. I afegeixen que també “es té coneixement de les restes arqueològiques que hi ha sota part de l’estació, que semblen correspondre a un antic assentament de pescadors, espai també d’interès històric que pot servir per explicar l’antiga Costa Brava”.
Perill d’enderroc
Ràdio Liberty ocupa 33 hectàrees dins del parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. I el 2022, va ser declarat bé cultural d’interès local (BCIL) pel Consell Comarcal del Baix Empordà. Una declaració que se suma a la de bé cultural d’interès nacional (BCIN) atorgada anys abans a la part del jaciment històric i arqueològic de la vila marinera i la torre mora.
Salvem la Platja de Pals posa el crit al cel i lamenta que ara s’estigui plantejant modificar els límits del BCIL, un canvi que alerta podria posar en perill la preservació de les restes de l’emissora. “Si s’elimina el BCIL, encara que sigui de forma parcial, Radio Liberty perilla perquè es podrien enderrocar els edificis que quedin desprotegits d’aquest espai”, trasllada Bosch, que insisteix a dir que “cal preservar els 5.000 m² de superfície” de què disposen les construccions de l’emissora nordamericana.
A més, els ecologistes defensen que la seva preservació afegirà un plus al parc natural. “Un parc natural té més valor si conjuga valors naturals i històrics“, defensa el president de Salvem la Platja de Pals. “Per Pals, el projecte és molt important perquè pot diversificar el turisme, que ara és de platja i es concentra sobretot a l’estiu; però també és un projecte de país, per la importància que va tenir aquesta ràdio durant la Guerra Freda”, afegeix Bosch.
Amb tot, critiquen que les diferents administracions es vagin “passant la pilota” i no prosperi. El projecte de Radio Liberty depèn de consensos entre les parts implicades que són l’Ajuntament de Pals, per on està ubicada; el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, que en té la gestió; el Departament de Cultura, per estar declarat BCIL i el Ministeri de Transició Ecològica, que n’és el propietari.
Privat: Els Mossos enxampen en cinc mesos més de 150 conductors amb el permís fals o invàlid a les comarques gironines
En els primers cinc mesos de l’any, els Mossos han enxampat 153 conductors que circulaven per les comarques gironines amb un permís fals o no vàlid. La gran majoria, el 70% són carnets manipulats i que els agents detecten en controls a les carreteres de la demarcació.
Un dels perfils més habituals, són aquells conductors que no tenen permís ni l’han tingut mai i el que fan és comprar-ne un de fals al mercat negre. Però també hi ha casos de persones que tenen el carnet d’un altre país, però que no l’habilita per circular per l’Estat i també n’obtenen un del fals. Els Mossos reconeixen que cada vegada “en troben més“, si bé deixen clar que els agents de Trànsit estan formats per saber de manera “ràpida i efectiva” si un carnet és fals o no.
Els experts en documentació falsa a dins del cos són el Grup de Recerca i Documentació. Són un equip de cinc agents que es dediquen a detectar aquests casos i també formen agents de l’Àrea Regional de Trànsit per tal que siguin capaços de comprovar quan estan davant d’un document fals. El caporal responsable del grup GRD a les comarques gironines, Carles Martos, reconeix, però, que els casos més perillosos són els d’aquelles persones que pretenen ocultar la seva vertadera identitat sota una altra de falsa, en molts casos perquè han comès algun tipus de delicte. En aquests casos, diu, es troben que també acaben falsificant el DNI i el passaport.
Martos explica que amb només una lupa petita i una llum ultraviolada –com la que es pot comprar en un supermercat– “es poden detectar fàcilment les falsificacions“. Quan l’agent que està fent el control, té dubtes sobre si es tracta d’un document bo o no, ho trasllada al GRD que en fa les comprovacions corresponents. Si es demostra que és un carnet fals s’instrueixen les diligències corresponents i s’acaba investigant la persona per un delicte de falsedat documental.
Cotxes doblats Una altra de les preocupacions dels Mossos del GRD són els anomenats “cotxes doblats“. Es tracta de vehicles que porten una matrícula exactament igual que la d’un altre. Quan això passa, pot haver estat simplement un problema del concessionari que ha apuntat malament el número de la placa, fet que no comporta cap mena de delicte i es tramita com una infracció administrativa, o bé una forma que tenen els delinqüents d’intentar escapar-se de la policia.
En aquests casos, el cap del GRD a Girona explica que el que solen fer els responsables és buscar vehicles de les mateixes característiques que el que porten i copien la matrícula, amb una placa falsa.
Quan es troben amb aquesta circumstància, diu Martos, el que fan és transmetre la informació a les unitats d’Investigació perquè comprovin si el propietari del cotxe pot estar implicat en altres vehicles.Aquesta és una casuística que cada vegada s’ha tornat més habitual a la demarcació de Girona, afavorida en bona part, pel fet que sigui fronterera.
Picaresca amb multes de radar Però la feina del GRD no només es limita a la detecció de documentació falsa, sinó que també són els que comproven les mentides que diuen els conductors, especialment en les multes per superar el límit de velocitat i quan un radar ho detecta. Bàsicament, es tracta de persones que al·leguen que qui conduïa el vehicle era una altra persona, o fins i tot persones mortes. Tot plegat, amb l’únic objectiu de no haver d’assumir la detracció de punts del permís.
En aquest sentit, Martos explica que s’han “trobat de tot“. “A vegades veus que diuen que qui conduïa és un mort o una persona de 80 o 90 anys quan a la fotografia es veu clarament que no té les característiques físiques del denunciat“, assenyala.
El problema, diu el caporal, és que hi ha moltes persones que no són conscients que el que estan fent és un delicte de falsedat documental, que a vegades “és molt més greu” que no pas la multa que arriba a casa per la foto amb del radar.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.