18.3 C
Pals
Dissabte, 10 maig 2025
- Publicitat -

Salvador Illa visita Sant Feliu de Guíxols i Castell-Platja d’Aro

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, durant la visita institucional | Foto: BergantiStudi

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha visitat aquest dissabte Sant Feliu de Guíxols i Castell-Platja d’Aro acompanyat pel delegat del Govern a Girona, Xavier Guitart.

A Sant Feliu de Guíxols l’alcalde Carles Motas i el consistori l’han rebut en un acte oficial a l’Ajuntament on ha signat el Llibre d’Honor i ha rebut un obsequi institucional. Després d’una reunió privada amb l’alcalde, han visitat dos punts estratègics del municipi: els antics Banys de Sant Elm, un espai que l’Ajuntament vol recuperar per a usos culturals i turístics a través d’una concessió de Costes; i els solars de l’antiga fàbrica Trachsler, on es preveu construir més de 70 habitatges de lloguer assequible. La visita ha acabat amb una parada a la comissaria dels Mossos d’Esquadra.

A Castell-Platja d’Aro, Illa s’ha reunit amb l’alcalde Maurici Jiménez per tractar projectes municipals com la nova Escola Els Fanals, l’ampliació dels ponts sobre el Ridaura, la construcció de la nova Biblioteca Mercè Rodoreda, el Parc de Bombers de la Vall d’Aro, així com els nous usos previstos per a l’Abocador de Solius i la problemàtica urbanística dels habitatges del passeig marítim afectats per la normativa de Costes.

Rescaten un home a la Cala Pedrosa de Torroella de Montgrí

ofegaments

Un excursionista ha hagut de ser rescatat aquest dissabte al migdia a la Cala Pedrosa, al terme municipal de Torroella de Montgrí, després de patir una caiguda en una zona amb fort desnivell. L’alerta s’ha rebut a les 11.18 h i, ràpidament, s’hi han desplaçat dues dotacions dels Bombers de la Generalitat.

Segons ha avançat el Diari de Girona, la persona accidentada ha patit una lesió al peu que li impedia continuar el recorregut. Davant la dificultat d’accés al lloc dels fets, ha estat necessària la intervenció d’un helicòpter del Grup d’Actuacions Especials (GRAE), que ha fet l’evacuació fins a un punt on l’esperava el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) per fer-li una primera valoració.

El trobadansa de Palamós celebra la 18a edició amb una aposta per la dansa inclusiva

Imatge d'arxiu sobre Trobadansa a Palamós

L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palamós celebra la 18a edició del Trobadansa per commemorar el Dia Internacional de la Dansa, celebrat mundialment el 29 d’abril. A Palamós, l’esdeveniment tindrà lloc aquest dissabte 3 de maig a la tarda.

L’acte reunirà una àmplia varietat de formacions locals com companyies, escoles i entitats del municipi. A més, també es farà una lectura del Manifest del Dia Internacional de la Dansa.

Com a novetat, enguany s’ha posat en marxa un projecte de dansa inclusiva impulsat per la companyia professional CobosMika Company i l’Associació POTS, amb el suport de la Fundació Vimar. La iniciativa busca apropar la pràctica de la dansa a persones amb capacitats especials, promovent la inclusió a través del moviment. Les escoles de dansa de Palamós hi han participat treballant diverses propostes al llarg de tres sessions que es presentaran durant la mostra.

El Trobadansa és una iniciativa nascuda fa 18 anys de la mà de la ballarina palamosina Olga Cobos i té com a objectiu apropar la celebració del Dia Mundial de la Dansa al municipi posant en valor la dansa com a eina de creació, inclusió i unió social.

El festival Sea Jazz l’Estartit s’atura el 2025 per la manca de suport institucional per part de l’EMD

privat:-l’emd-de-l’estartit-no-podra-aportar-financament-al-festival-de-jazz-degut-al-forat-economic-que-es-va-originar-durant-el-darrer-mandat
Privat: L’EMD de l’Estartit no podrà aportar finançament al Festival de Jazz degut al forat econòmic que es va originar durant el darrer mandat

El festival Sea Jazz l’Estartit no se celebrarà aquest estiu del 2025. Després de nou edicions i gairebé una dècada de trajectòria, l’organització ha confirmat la cancel·lació per la impossibilitat de mantenir el suport econòmic que aportava l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit des del 2015. Aquesta aportació, tot i representar menys del 10% del pressupost, era clau per garantir l’equilibri financer d’un projecte d’aquestes dimensions.

L’anunci arriba després de sis mesos de converses entre l’organització i la institució local. La decisió ha estat comunicada per Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí, entitat organitzadora del festival, que obre ara una etapa de reflexió per valorar com es pot mantenir l’esperit i l’impuls cultural que representava el Sea Jazz. L’organització lamenta que la retirada del suport econòmic no s’hagi compensat amb altres fórmules i denuncia que es tracta d’una falta de compromís institucional amb les polítiques culturals del territori.

La directora del festival, Montse Faura, ha destacat que el Sea Jazz no era només una programació de concerts, sinó una proposta cultural amb identitat pròpia, molt arrelada al territori. Segons Faura, el festival contribuïa a un model de turisme cultural amb valor afegit i havia aconseguit posicionar l’Estartit al mapa internacional del jazz. A més, ha afirmat que cancel·lar el Sea Jazz és també “renunciar a una estratègia cultural transformadora”.

El festival, creat el 2014, va néixer com una resposta a la necessitat de generar activitat cultural de qualitat i com una aposta per consolidar un model turístic vinculat a la música. L’escenari natural, amb el mar com a teló de fons i les Illes Medes com a referència, convertia el passeig del Molinet en un espai de trobada entre públic, músics i territori. En la seva última edició, el 2024, el Sea Jazz va assolir una ocupació del 95%, una dada que exemplifica l’interès que generava i la seva capacitat de convocatòria.

Al llarg de les seves nou edicions, el festival ha comptat amb la participació d’artistes de renom internacional com Dianne Reeves, Brad Mehldau, Chucho Valdés, Joshua Redman, Paolo Fresu, Richard Bona o Stacey Kent, entre molts altres. També ha donat visibilitat a músics de casa nostra com Perico Sambeat, Albert Sanz o Joan Mar Sauqué. Aquest vincle amb el panorama musical internacional ha contribuït a consolidar el Sea Jazz com una cita destacada de l’estiu cultural a la Costa Brava.

Des de l’organització s’assenyala que, tot i el suport mantingut dels patrocinadors privats i altres institucions públiques, la manca de compromís per part de l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit ha estat decisiva. Segons Montse Faura, “totes les activitats culturals han estat incloses al pressupost municipal… excepte el jazz”. Aquesta exclusió, segons denuncia, no només és sorprenent sinó que també “interpel·la” sobre les prioritats culturals de l’Estartit.

El Sea Jazz ha estat un espai obert al públic, amb zones de restauració i activitats a peu de mar, i ha contribuït de manera significativa a la dinamització econòmica del municipi. Per això, la seva absència es farà notar tant a nivell cultural com social. Faura ha volgut remarcar que el projecte es va construir a partir del diàleg entre músics, públic i professionals, i que aquest esperit seguirà viu més enllà de la interrupció.

Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí manté el compromís amb la cultura i el territori i ja ha iniciat un procés de diàleg amb altres agents per estudiar si el festival pot reviure en un altre format o context. Més enllà de la cancel·lació d’aquest estiu, la voluntat és preservar la memòria col·lectiva que el Sea Jazz ha generat al llarg dels anys i trobar noves vies per mantenir viu aquest llegat cultural.

Isabel i Fabiola Alcalà: “Cal valorar més i millor la feina que fem els artesans”

privat:-la-peixera-del-terracotta-museu-presenta-l’obra-de-la-nissaga-ceramista-alcala-de-“la-ponderosa”
Privat: La Peixera del Terracotta Museu presenta l’obra de la nissaga ceramista Alcalà de “La Ponderosa”
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Isabel i Fabiola Alcalà: "Cal valorar més i millor la feina que fem els artesans"
Loading
/

El Terracotta Museu de la Bisbal ha inaugurat aquest divendres 25 d’abril l’exposició Ponderosa, una mostra dedicada a una de les nissagues de ceramistes amb més trajectòria de la comarca. La mostra ha estat comissariada per l’Associació de Ceramistes de la Bisbal i es podrà visitar fins al 13 de juliol de 2025. I per parlar-ne ens han visitat les dues artistes i propietàries de Ceràmica La Ponderosa, empresa en la qual s’inspira l’exposició, Isabel i Fabola Alcalà.

L’exposició recull peces de gran valor simbòlic i artístic, entre les quals destaquen les miniatures de l’avi, fetes fa més de vuitanta anys, tot i patir artrosi, i algunes obres de gran format del pare, ja desaparegut, que avui formen part del patrimoni familiar. Aquestes peces són irrepetibles i representen una etapa de la ceràmica empordanesa que sovint queda fora del focus mediàtic.

Les actuals responsables del taller, les germanes Fabiola i Isabel Alcalá, han volgut complementar la mostra amb algunes de les seves creacions. A banda de les peces utilitàries que formen part de la seva producció habitual, també han inclòs obres especials elaborades amb fang blanc de la Bisbal, un material escàs i avui pràcticament desaparegut. Aquest gest simbolitza la connexió entre passat i present i vol reivindicar l’autenticitat del treball artesà.

Les artistes han explicat que la proposta d’exposar al museu ja feia temps que estava sobre la taula, però que no va ser possible fins que es van poder quadrar les dates. Consideren un orgull poder mostrar la seva feina en aquest espai, que és un referent de la ceràmica a Catalunya.

Més enllà de la mostra, les germanes Alcalá reflexionen sobre la situació del sector. Recorden que els inicis no van ser fàcils: la seva joventut i el fet de ser dones va generar desconfiances, i calia demostrar constantment que podien assumir el lideratge del negoci familiar. Tot i les dificultats, han mantingut el compromís amb l’artesania i han sabut adaptar-se als canvis del mercat.

En aquest sentit, apunten que la producció ceràmica ha evolucionat molt des de la dècada dels setanta. Si en els primers anys l’empresa es dedicava principalment a fer peces per a jardineria, l’arribada de productes importats —primer de Portugal i Andalusia, i després d’Àsia— va obligar-les a reinventar-se. Avui, mantenen una línia de peces funcionals per a botigues, però cada cop potencien més la venda directa al taller i la creació d’obres artístiques exclusives.

La mostra “Ponderosa” no només és un homenatge familiar, sinó també una crida a valorar el treball artesà. Les impulsores del projecte defensen que cal conscienciar la societat sobre el valor afegit que tenen les peces fetes a mà, sovint ignorat per la pressió dels preus i la competència industrial. “L’única manera de continuar és oferir productes únics, que no es poden trobar enlloc més”, expliquen.