El concurs fotogràfic «Educant la Mirada» de Platja d’Aro atrau cada any participants d’entre 40 i 50 països

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
El concurs fotogràfic "Educant la Mirada" de Platja d'Aro atrau cada any participants d'entre 40 i 50 països
Loading
/

El concurs internacional de projectes fotogràfics «Educant la Mirada» de Platja d’Aro rep cada any treballs d’entre 40 i 50 països diferents. Una iniciativa nascuda per animar els alumnes d’uns cursos municipals de fotografia s’ha convertit en una convocatòria amb participants dels cinc continents. Després de tretze edicions, l’Associació Fotogràfica Educant La Mirada calcula que hi han participat creadors d’entre 70 i 80 països.

El creixement internacional va sorprendre els mateixos organitzadors. Diego Espada, membre de l’Associació Educant la Mirada, explica que el concurs va néixer amb una voluntat estrictament local. La intenció era oferir als aficionats de la Vall d’Aro un espai per presentar els seus treballs i experimentar amb el llenguatge fotogràfic. Però la primera convocatòria ja va rebre projectes d’una vintena de països.

L’associació havia apostat des del principi per les xarxes socials i la participació per internet. Els concursants podien enviar les fotografies digitalment, sense necessitat de desplaçar-se ni presentar còpies impreses. Aquest sistema va facilitar l’arribada de treballs internacionals i va acabar transformant l’abast del certamen.

L’Iraq, Austràlia, Rússia i diversos països de l’Amèrica del Sud figuren entre les procedències dels participants. Espada destaca especialment la presència de fotògrafs iraquians en una de les últimes edicions. Considera que aquests projectes permeten descobrir realitats poc conegudes i observar altres societats a través de la mirada dels seus creadors.

Per a Maria Blanco, regidora de Dinamització Cultural i Comunitària, Educació i Tradicions de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, aquesta dimensió internacional beneficia tant els participants com el municipi. D’una banda, els veïns poden accedir a fotografies de diferents països i conèixer altres realitats. De l’altra, el concurs dona visibilitat a Platja d’Aro entre professionals i aficionats d’arreu del món.

Malgrat aquesta projecció, el membre d’Educant La Mirada insisteix en la importància de mantenir el caràcter local del projecte. Espada defensa que els municipis petits també poden impulsar iniciatives culturals amb repercussió internacional. A més, considera que els concursos amb premis econòmics poden ajudar els fotògrafs a desenvolupar la seva trajectòria professional.

La formació audiovisual és l’altre gran eix de l’activitat de l’associació. Educant La Mirada va néixer a partir dels cursos de fotografia organitzats amb el suport de la biblioteca municipal. Aquelles primeres activitats van donar pas a unes jornades fotogràfiques i, posteriorment, a la creació de l’entitat.

Des del principi, els impulsors van apostar per ensenyar a interpretar les imatges, més enllà de les tècniques necessàries per fer fotografies. Aquesta línia de treball ha guanyat importància amb l’expansió de les xarxes socials i la presència creixent de continguts audiovisuals en la vida quotidiana.

L’aparició de la intel·ligència artificial ha afegit nous reptes a aquesta educació visual. Espada adverteix de la dificultat de distingir algunes imatges generades artificialment de les fotografies convencionals. També assenyala els efectes dels continguts digitals sobre la percepció de la realitat i la pressió estètica entre els adolescents.

Per abordar aquestes qüestions, Educant La Mirada organitza conferències, tallers i activitats amb especialistes. L’entitat ha convidat, entre altres professionals, l’artista Boris Eldagsen, protagonista d’una polèmica internacional per la presentació d’una imatge creada amb intel·ligència artificial en un concurs fotogràfic.

La tasca educativa també arriba als centres escolars i a diferents col·lectius del municipi. L’associació col·labora amb l’institut, els serveis de joventut, entitats socials i grups de gent gran. Aquestes activitats inclouen la creació de vídeos, enregistraments sonors, exposicions i projectes fotogràfics.

La catorzena edició del concurs es presentarà previsiblement entre febrer i març del 2027. L’organització mantindrà el sistema habitual d’inscripcions, amb un termini de participació obert aproximadament fins a finals de juny.

Una de les particularitats del certamen és que premia projectes fotogràfics i no imatges individuals. L’objectiu és valorar la capacitat dels participants per construir un relat visual mitjançant un conjunt de fotografies.

El concurs tampoc no es limita a una disciplina concreta. S’hi poden presentar treballs documentals, retrats, fotografia artística, natura, moda i altres propostes creatives. L’organització també accepta intervencions digitals i l’ús declarat d’intel·ligència artificial, sempre amb la participació d’una càmera en alguna fase del procés.

Educant La Mirada selecciona cada any un jurat amb perfils diversos per evitar que una única especialitat domini les valoracions. Segons Espada, els membres del jurat poden arribar a examinar entre 300 i 500 projectes en una convocatòria.

El concurs disposa de premis econòmics per als tres primers classificats, una categoria jove i un reconeixement específic per als participants locals. El premi local porta el nom d’Albert Busquets Plaja, un fotògraf del municipi ja desaparegut. L’associació va impulsar aquest reconeixement com a homenatge a la seva trajectòria i a la feina dels fotògrafs que documenten la vida quotidiana dels pobles.

La col·laboració entre l’associació, la biblioteca i l’Ajuntament ha estat decisiva per mantenir aquesta activitat durant tretze anys. Blanco recorda que la biblioteca va impulsar un espai de formació especialitzat en educació audiovisual. Aquesta aposta va permetre vincular el concurs amb una programació continuada de cursos i activitats obertes a la ciutadania.

Marc Sayols: «Ens agrada parlar de restitució, perquè Medinyà com a municipi ja existia»

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Marc Sayols: "Ens agrada parlar de restitució, perquè Medinyà com a municipi ja existia"
Loading
/

Medinyà torna a tenir sobre la taula la possibilitat de recuperar la condició de municipi, després de dècades d’intents per revertir l’annexió a Sant Julià de Ramis l’any 1972.

En una entrevista al programa De cap a cap de Ràdio Capital i Taronja Ràdio Girona, Marc Sayols, alcalde de Sant Julià de Ramis i Medinyà, explica que prefereixen parlar de «restitució» i no d’independència, perquè consideren que Medinyà ja havia estat municipi abans de l’annexió.

«Medinyà és un poble, el que passa és que no té municipi», afirma Sayols, que defensa que el que es busca és recuperar l’Ajuntament que va desaparèixer el 1972.

La nova oportunitat passa, segons explica l’alcalde, per la via de la Llei de Memòria Democràtica, que planteja la restitució de Medinyà com a municipi en considerar que l’Ajuntament va ser una institució suprimida durant el franquisme. Aquesta via ha estat plantejada públicament pel mateix consistori com una nova possibilitat per recuperar la condició municipal.

Una relació entre pobles que, segons Sayols, és bona

Tot i que Medinyà i Sant Julià de Ramis podrien acabar sent dos municipis diferents, Sayols assegura que la relació entre els dos pobles és bona i que la possible restitució compta amb consens tant polític com social.

L’alcalde considera que la separació administrativa no hauria de modificar les relacions entre els veïns. «Continuaríem igual d’amics, de ben avinguts», explica, recordant que la geografia no canvia i que els dos nuclis continuaran sent pobles veïns.

Sayols també explica que, com a alcalde, intenta representar les dues realitats de manera equànime. Preguntat sobre si se sent més de Medinyà o de Sant Julià, respon que, en la seva responsabilitat institucional, se sent de totes dues parts.

El precedent del 2015

La restitució de Medinyà no és una reivindicació nova. El moment en què el procés va estar més a prop de culminar va arribar l’any 2015, quan el Parlament de Catalunya va aprovar la creació del municipi de Medinyà per segregació de Sant Julià de Ramis. La votació va acabar amb 118 vots a favor i 8 en contra.

El projecte, però, va quedar posteriorment bloquejat arran del recurs presentat davant del Tribunal Constitucional. La via que s’havia obert el 2015 va acabar quedant anul·lada i Medinyà va continuar integrat administrativament a Sant Julià de Ramis. El mateix Sayols ha explicat en altres ocasions que aquella experiència és el precedent sobre el qual ara es busca una nova fórmula jurídica.

El principal obstacle de llavors era que Medinyà no complia els requisits demogràfics previstos per a la creació d’un nou municipi. Precisament per això, el projecte aprovat pel Parlament plantejava el cas de Medinyà com una restitució d’un municipi històric i com una situació excepcional.

La Llei de Memòria Democràtica, la nova esperança

Ara, l’argument és diferent. Segons Sayols, Medinyà pot ser considerat una víctima del franquisme perquè l’Ajuntament va ser suprimit durant la dictadura. Per això, la nova via legislativa permetria abordar el cas des de la perspectiva de la reparació i la restitució.

El plantejament encaixa amb la disposició específica que s’ha incorporat al projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya per abordar la restitució del municipi històric de Medinyà.

Sayols explica que, si aquesta via prospera, el pas següent correspondria al Govern de la Generalitat, que hauria de fer efectiva la restitució i desenvolupar administrativament el procés.

L’alcalde insisteix que no es tracta d’un conflicte entre dos pobles, sinó d’una qüestió administrativa que, segons defensa, respon a una reivindicació compartida.

Més de quatre dècades després

Medinyà va deixar de tenir municipi propi el 1972 i, des de llavors, la reivindicació ha passat per diferents etapes. Els moviments per recuperar la condició municipal tenen dècades de recorregut i han arribat en diverses ocasions al Parlament.

Ara, el municipi torna a tenir una finestra d’oportunitat. Sayols defensa que la fórmula adequada és parlar de restitució, perquè no es pretén crear un municipi nou, sinó recuperar una institució municipal que, segons aquest plantejament, va ser suprimida durant el franquisme.

La reivindicació, per tant, continua oberta mentre es desenvolupa la nova via legislativa. I, tal com expressa Sayols durant l’entrevista, l’objectiu és que Medinyà pugui recuperar l’Ajuntament i la condició de municipi que va perdre fa més de cinc dècades.

Deu ibis ermitans de zoològics francesos arriben a l’Empordà per recuperar l’espècie a Catalunya

Deu ibis ermitans procedents de cinc centres zoològics francesos han arribat a l’Empordà per incorporar-se al projecte de recuperació de l’espècie a Catalunya. La Fundació Alive impulsa aquesta iniciativa per reintroduir l’au al territori i afavorir la creació d’una població estable. Els nous exemplars s’afegiran al grup de l’aviari després de superar les proves i els controls necessaris per garantir la seva incorporació.

L’arribada d’aquests ocells representa un nou avenç en la preparació del retorn de l’ibis ermità al medi natural català. El projecte combina la recuperació de l’espècie amb la col·laboració de diversos centres zoològics europeus, responsables d’aportar els exemplars destinats a la futura alliberació. Aquesta cooperació permet ampliar el grup i continuar avançant en les diferents fases de la iniciativa.

La Fundació Alive preveu alliberar 46 ibis ermitans a l’Empordà durant la primavera del 2027. Aquesta xifra inclou els deu ocells arribats de França i els 36 exemplars presents actualment a l’aviari. Abans de tornar al medi natural, el grup continuarà el procés de preparació i adaptació. L’objectiu és reunir les condicions necessàries per facilitar la reintroducció i contribuir a la conservació de l’espècie a llarg termini.

Fins ara, 21 dels ibis ermitans procedien d’Andalusia i 15 havien arribat d’Àustria. Amb les noves incorporacions franceses, el projecte reunirà ocells de tres procedències diferents. Tots formaran part del grup previst per a l’alliberament del 2027, una actuació destinada a recuperar la presència d’aquesta au a Catalunya.

Els deu exemplars francesos provenen de cinc centres zoològics. El parc de Champrépus n’ha aportat quatre, mentre que els centres de Fort-Mardyck i Jurques n’han cedit dos cadascun. Els altres dos ocells procedeixen de Pont-Scorff i Sigean, amb un exemplar de cada instal·lació. Aquesta aportació reforça la cooperació entre institucions europees dedicades a la protecció de la fauna i la conservació de la biodiversitat.

La participació dels zoològics permet reunir un grup més ampli d’ocells i preparar-ne la futura incorporació al medi natural. La iniciativa també posa de manifest la importància de coordinar esforços entre diferents territoris per impulsar projectes de recuperació d’espècies.

L’objectiu final de la Fundació Alive és establir una població estable d’ibis ermitans a Catalunya. Per aconseguir-ho, el projecte continuarà treballant en la preparació dels exemplars i en les condicions necessàries per al seu alliberament. L’arribada dels deu ocells francesos acosta la iniciativa a aquesta nova etapa, prevista per a la primavera del 2027, amb l’Empordà com a territori protagonista del retorn de l’espècie.

Palamós acull cinc conferències per abordar el futur de la pesca i la sostenibilitat marina

privat:-el-museu-de-la-pesca-estrena-una-nova-imatge-grafica-per-reforcar-la-seva-mirada-cap-al-futur
Privat: El Museu de la Pesca estrena una nova imatge gràfica per reforçar la seva mirada cap al futur

Palamós acull cinc conferències gratuïtes per analitzar els reptes de la pesca i la sostenibilitat dels recursos marins. El Museu de la Pesca serà l’escenari d’una nova edició del cicle Pesca i Ciència, del 30 d’octubre al 27 de novembre.

La iniciativa està organitzada per la Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona i el Museu de la Pesca. Totes les sessions tindran lloc els divendres, de sis a set de la tarda. L’entrada serà gratuïta i oberta a tota la ciutadania.

El programa se centrarà en els principals reptes ambientals, socials i econòmics del sector pesquer. També abordarà la conservació dels ecosistemes marins i els canvis en els hàbits de consum.

El canvi climàtic protagonitzarà la primera conferència, prevista per al divendres 30 d’octubre. Els investigadors Miquel Ortega i Lucia Espasandín analitzaran les conseqüències de l’escalfament global sobre la pesca catalana i explicaran els efectes del canvi climàtic sobre l’activitat pesquera i els reptes del sector davant d’aquesta situació.

La gestió sostenible dels recursos marins serà un altre dels eixos principals del cicle. El 13 de novembre, la investigadora Marta Blanco presentarà diferents mesures per avançar cap a una pesca sostenible. La conferència abordarà les eines de gestió pesquera i la necessitat de compatibilitzar l’activitat econòmica amb la conservació del mar.

El programa també dedicarà una sessió a la cadena de valor del peix local. Serà el 6 de novembre, amb les investigadores Belén Caparrós i Judit Diaz-Sauceda, de la Universitat de Girona. Les ponents analitzaran el recorregut del peix des de la seva captura fins al consum. També explicaran el paper de la producció local en el context del canvi climàtic.

El 20 de novembre, el cicle presentarà un llibre sobre experiències de turisme sostenible vinculades al peix i al marisc. La sessió mostrarà iniciatives d’arreu del món relacionades amb la pesca, el patrimoni marítim i el turisme responsable.

L’última conferència serà el 27 de novembre. Estarà dedicada als beneficis i riscos del consum de peix i marisc des d’una perspectiva científica i analitzarà què diu la recerca sobre les propietats alimentàries del peix i els possibles riscos associats al consum.

Amb aquesta programació, Pesca i Ciència vol reforçar el diàleg entre investigadors, pescadors i ciutadania. El cicle també pretén facilitar la comprensió dels canvis del sector i promoure el coneixement de la cultura marítima.

La segona Cuita de Pega de Can Frigola produeix prop de 25 quilos de pega negra

Cuita de pega Forallac_20261029

La segona Cuita de Pega de Can Frigola ha produït prop de 25 quilos de pega negra a Sant Climent de Peralta, al municipi de Forallac. La iniciativa ha permès recuperar les tècniques artesanals dels antics pegaires i mostrar el procés tradicional d’elaboració d’aquest material. L’activitat s’ha desenvolupat durant diverses jornades a la rajoleria de Can Frigola.

La cuita ha reproduït un procediment tradicional basat en l’aprofitament de la teia de pi, una fusta rica en resina. El procés requereix dues destil·lacions successives. La primera permet obtenir quitrà a partir de la fusta, mentre que la segona transforma aquest producte en pega negra.

Els participants han pogut seguir totes les fases de l’elaboració. L’activitat ha començat amb la preparació de la fusta i l’escalfament del forn. Després s’han completat les destil·lacions fins a obtenir el producte final. La jornada ha permès compartir els coneixements necessaris per desenvolupar aquest antic ofici forestal.

La pega negra tenia nombroses aplicacions en la vida quotidiana. Antigament, s’utilitzava per impermeabilitzar embarcacions, bótes de vi i altres recipients. També servia per elaborar pegats medicinals, protegir empelts i marcar el bestiar. La seva fabricació formava part de les activitats tradicionals vinculades als boscos de les Gavarres.

Més enllà dels 25 quilos obtinguts, els organitzadors destaquen el valor de recuperar i transmetre les tècniques artesanals. La iniciativa busca evitar la pèrdua d’uns coneixements vinculats durant generacions a l’aprofitament dels recursos forestals.

La programació de la segona edició també ha inclòs la projecció del documental Pega negra, or negre. La peguera nova de Can Frigola. La producció de 24 Imatges per Segon explica la recuperació d’aquest ofici i documenta el funcionament de la peguera. El terrisser Josep Matés, el projecte Gavarres Invisibles, un grup de voluntaris i l’Ajuntament de Forallac han organitzat l’activitat. La iniciativa també ha comptat amb la col·laboració del Consorci de les Gavarres i Fustes Alameda Torrent.

Forallac manté la recuperació dels oficis tradicionals

La Cuita de Pega forma part de la tasca de preservació del patrimoni artesanal impulsada per l’Ajuntament de Forallac. El consistori treballa en la recuperació dels oficis tradicionals des de fa gairebé tres dècades. Aquesta feina es complementa amb el projecte Gavarres Invisibles, iniciat l’any 2003.

Al llarg d’aquests anys, les iniciatives han permès recuperar pràctiques antigues relacionades amb els recursos del bosc. També han contribuït a divulgar la història i les formes de vida tradicionals de les Gavarres. Amb aquesta segona cuita, Forallac dona continuïtat a la recuperació de l’ofici de pegaire. L’experiència de Can Frigola ha permès elaborar novament pega negra i conservar els coneixements necessaris per transmetre aquesta pràctica a les futures generacions.

Eduard Prats: “És molt important garantir la continuïtat i el futur de les cobles”

El Teatre Mundial de la Bisbal d’Empordà acollirà el dissabte 21 de novembre, a les sis de la tarda, el concert del XIV Concurs Mestre Conrad Saló de composició. La cita reunirà la Cobla Bisbal Jove, La Principal de la Bisbal i la Cobla Conrad Saló de l’Escola Municipal de Música en una jornada que combinarà la interpretació de sardanes amb projectes que exploren noves sonoritats per als instruments de cobla.

En una entrevista al programa Supermatí de Ràdio Capital, Eduard Prats, director de la Cobla Bisbal Jove, ha explicat que l’organització fa mesos que treballa en aquesta edició del concurs, una iniciativa que va començar l’any 1983 i que, des de la seva recuperació el 2008, s’ha celebrat biennalment, amb l’excepció de la interrupció provocada per la pandèmia.

Un concurs que aposta pel repertori per a cobles juvenils

Una de les particularitats del Concurs Mestre Conrad Saló és la seva aposta per promoure noves composicions adaptades a les cobles de nivell elemental i juvenil. Segons Prats, actualment costa trobar peces que s’ajustin a les capacitats tècniques d’aquestes formacions, fet que dificulta disposar d’un repertori prou ampli.

En aquesta catorzena edició s’han presentat vuit sardanes, de les quals el jurat n’ha seleccionat dues com a finalistes. Totes dues s’interpretaran durant la primera part del concert, juntament amb altres obres del repertori de la Cobla Bisbal Jove i La Principal de la Bisbal.

Una de les composicions finalistes ja haurà estat escollida com a guanyadora del premi del jurat, però el resultat es mantindrà en secret fins al final de la vetllada. El públic també tindrà un paper protagonista: durant la mitja part podrà votar una de les dues sardanes finalistes per decidir el premi popular. Els dos reconeixements es donaran a conèixer just abans de la darrera peça del concert.

Del funky a la música cubana: noves sonoritats per a la cobla

La segona part del concert tindrà un caràcter més distès i mostrarà dues propostes que amplien els horitzons musicals de les formacions participants. La Cobla Bisbal Jove presentarà Funk i Cobla, un projecte que fusiona els instruments tradicionals de cobla amb el funky. La proposta incorpora una base de bateria, piano, guitarra elèctrica i baix, a més de dues cantants.

Prats ha explicat que la iniciativa va néixer de la voluntat d’interpretar aquest gènere amb instruments com la tenora, el tible, el flabiol, el fiscorn o les trompetes. Per fer-ho possible, han comptat amb adaptacions musicals de compositors com Xavi Molina i Jordi Fontanilles.

Per la seva banda, La Principal de la Bisbal presentarà Nostàlgia Cubana, una proposta que combina la sonoritat de cobla amb el piano i la percussió cubana. El projecte inclou composicions i arranjaments del pianista responsable de la proposta, amb la participació d’un percussionista cubà. Segons Prats, totes dues actuacions oferiran al públic l’oportunitat de descobrir combinacions musicals poc habituals en els concerts tradicionals de cobla.

La necessitat de garantir el relleu generacional

Un altre dels aspectes que ha destacat el director és la participació de la Cobla Conrad Saló de l’Escola Municipal de Música, que representa el futur d’aquesta formació instrumental. Prats ha advertit que actualment l’escola passa per un moment complicat pel que fa al nombre d’alumnes que estudien instruments de cobla. Per això, ha aprofitat l’entrevista per fer una crida a incorporar nous estudiants, independentment de l’edat. “Falten músics de cobla, no només a la Bisbal, sinó a tot arreu”, ha afirmat.

En aquest sentit, considera que la presència de la formació de l’escola al concert i la creació de noves sardanes assequibles per als músics que comencen són dues maneres de contribuir a la continuïtat de la tradició. El concurs també ha servit, al llarg de la seva trajectòria, per donar visibilitat a compositors com Marc Timón o Francesc Teixidor, entre altres noms que han estat reconeguts en edicions anteriors.

Entrada gratuïta i sense reserva prèvia

El concert del 21 de novembre començarà a les 18 h al Teatre Mundial, amb una capacitat aproximada de 330 espectadors. L’entrada serà gratuïta i no caldrà fer cap reserva prèvia. Prats ha animat el públic a assistir-hi, tant per gaudir de la varietat musical com per participar en l’elecció del premi popular.

A més, la Cobla Bisbal Jove oferirà un petit avançament d’una de les peces del projecte Funk i Cobla durant la festa de Ràdio Capital del 31 d’octubre, una oportunitat per descobrir algunes de les sonoritats que es podran escoltar al Teatre Mundial.