La segona Cuita de Pega de Can Frigola produeix prop de 25 quilos de pega negra

Cuita de pega Forallac_20261029

La segona Cuita de Pega de Can Frigola ha produït prop de 25 quilos de pega negra a Sant Climent de Peralta, al municipi de Forallac. La iniciativa ha permès recuperar les tècniques artesanals dels antics pegaires i mostrar el procés tradicional d’elaboració d’aquest material. L’activitat s’ha desenvolupat durant diverses jornades a la rajoleria de Can Frigola.

La cuita ha reproduït un procediment tradicional basat en l’aprofitament de la teia de pi, una fusta rica en resina. El procés requereix dues destil·lacions successives. La primera permet obtenir quitrà a partir de la fusta, mentre que la segona transforma aquest producte en pega negra.

Els participants han pogut seguir totes les fases de l’elaboració. L’activitat ha començat amb la preparació de la fusta i l’escalfament del forn. Després s’han completat les destil·lacions fins a obtenir el producte final. La jornada ha permès compartir els coneixements necessaris per desenvolupar aquest antic ofici forestal.

La pega negra tenia nombroses aplicacions en la vida quotidiana. Antigament, s’utilitzava per impermeabilitzar embarcacions, bótes de vi i altres recipients. També servia per elaborar pegats medicinals, protegir empelts i marcar el bestiar. La seva fabricació formava part de les activitats tradicionals vinculades als boscos de les Gavarres.

Més enllà dels 25 quilos obtinguts, els organitzadors destaquen el valor de recuperar i transmetre les tècniques artesanals. La iniciativa busca evitar la pèrdua d’uns coneixements vinculats durant generacions a l’aprofitament dels recursos forestals.

La programació de la segona edició també ha inclòs la projecció del documental Pega negra, or negre. La peguera nova de Can Frigola. La producció de 24 Imatges per Segon explica la recuperació d’aquest ofici i documenta el funcionament de la peguera. El terrisser Josep Matés, el projecte Gavarres Invisibles, un grup de voluntaris i l’Ajuntament de Forallac han organitzat l’activitat. La iniciativa també ha comptat amb la col·laboració del Consorci de les Gavarres i Fustes Alameda Torrent.

Forallac manté la recuperació dels oficis tradicionals

La Cuita de Pega forma part de la tasca de preservació del patrimoni artesanal impulsada per l’Ajuntament de Forallac. El consistori treballa en la recuperació dels oficis tradicionals des de fa gairebé tres dècades. Aquesta feina es complementa amb el projecte Gavarres Invisibles, iniciat l’any 2003.

Al llarg d’aquests anys, les iniciatives han permès recuperar pràctiques antigues relacionades amb els recursos del bosc. També han contribuït a divulgar la història i les formes de vida tradicionals de les Gavarres. Amb aquesta segona cuita, Forallac dona continuïtat a la recuperació de l’ofici de pegaire. L’experiència de Can Frigola ha permès elaborar novament pega negra i conservar els coneixements necessaris per transmetre aquesta pràctica a les futures generacions.

Eduard Prats: “És molt important garantir la continuïtat i el futur de les cobles”

El Teatre Mundial de la Bisbal d’Empordà acollirà el dissabte 21 de novembre, a les sis de la tarda, el concert del XIV Concurs Mestre Conrad Saló de composició. La cita reunirà la Cobla Bisbal Jove, La Principal de la Bisbal i la Cobla Conrad Saló de l’Escola Municipal de Música en una jornada que combinarà la interpretació de sardanes amb projectes que exploren noves sonoritats per als instruments de cobla.

En una entrevista al programa Supermatí de Ràdio Capital, Eduard Prats, director de la Cobla Bisbal Jove, ha explicat que l’organització fa mesos que treballa en aquesta edició del concurs, una iniciativa que va començar l’any 1983 i que, des de la seva recuperació el 2008, s’ha celebrat biennalment, amb l’excepció de la interrupció provocada per la pandèmia.

Un concurs que aposta pel repertori per a cobles juvenils

Una de les particularitats del Concurs Mestre Conrad Saló és la seva aposta per promoure noves composicions adaptades a les cobles de nivell elemental i juvenil. Segons Prats, actualment costa trobar peces que s’ajustin a les capacitats tècniques d’aquestes formacions, fet que dificulta disposar d’un repertori prou ampli.

En aquesta catorzena edició s’han presentat vuit sardanes, de les quals el jurat n’ha seleccionat dues com a finalistes. Totes dues s’interpretaran durant la primera part del concert, juntament amb altres obres del repertori de la Cobla Bisbal Jove i La Principal de la Bisbal.

Una de les composicions finalistes ja haurà estat escollida com a guanyadora del premi del jurat, però el resultat es mantindrà en secret fins al final de la vetllada. El públic també tindrà un paper protagonista: durant la mitja part podrà votar una de les dues sardanes finalistes per decidir el premi popular. Els dos reconeixements es donaran a conèixer just abans de la darrera peça del concert.

Del funky a la música cubana: noves sonoritats per a la cobla

La segona part del concert tindrà un caràcter més distès i mostrarà dues propostes que amplien els horitzons musicals de les formacions participants. La Cobla Bisbal Jove presentarà Funk i Cobla, un projecte que fusiona els instruments tradicionals de cobla amb el funky. La proposta incorpora una base de bateria, piano, guitarra elèctrica i baix, a més de dues cantants.

Prats ha explicat que la iniciativa va néixer de la voluntat d’interpretar aquest gènere amb instruments com la tenora, el tible, el flabiol, el fiscorn o les trompetes. Per fer-ho possible, han comptat amb adaptacions musicals de compositors com Xavi Molina i Jordi Fontanilles.

Per la seva banda, La Principal de la Bisbal presentarà Nostàlgia Cubana, una proposta que combina la sonoritat de cobla amb el piano i la percussió cubana. El projecte inclou composicions i arranjaments del pianista responsable de la proposta, amb la participació d’un percussionista cubà. Segons Prats, totes dues actuacions oferiran al públic l’oportunitat de descobrir combinacions musicals poc habituals en els concerts tradicionals de cobla.

La necessitat de garantir el relleu generacional

Un altre dels aspectes que ha destacat el director és la participació de la Cobla Conrad Saló de l’Escola Municipal de Música, que representa el futur d’aquesta formació instrumental. Prats ha advertit que actualment l’escola passa per un moment complicat pel que fa al nombre d’alumnes que estudien instruments de cobla. Per això, ha aprofitat l’entrevista per fer una crida a incorporar nous estudiants, independentment de l’edat. “Falten músics de cobla, no només a la Bisbal, sinó a tot arreu”, ha afirmat.

En aquest sentit, considera que la presència de la formació de l’escola al concert i la creació de noves sardanes assequibles per als músics que comencen són dues maneres de contribuir a la continuïtat de la tradició. El concurs també ha servit, al llarg de la seva trajectòria, per donar visibilitat a compositors com Marc Timón o Francesc Teixidor, entre altres noms que han estat reconeguts en edicions anteriors.

Entrada gratuïta i sense reserva prèvia

El concert del 21 de novembre començarà a les 18 h al Teatre Mundial, amb una capacitat aproximada de 330 espectadors. L’entrada serà gratuïta i no caldrà fer cap reserva prèvia. Prats ha animat el públic a assistir-hi, tant per gaudir de la varietat musical com per participar en l’elecció del premi popular.

A més, la Cobla Bisbal Jove oferirà un petit avançament d’una de les peces del projecte Funk i Cobla durant la festa de Ràdio Capital del 31 d’octubre, una oportunitat per descobrir algunes de les sonoritats que es podran escoltar al Teatre Mundial.

Les novetats de cinema i sèries amb l’Ignasi Arbat – 29/10/2026

Com cada dijous al Supermatí, Ignasi Arbat repassa les principals estrenes de cinema i sèries que arriben aquesta setmana.

Aquesta setmana dedicada completament a les estrenes de cinema que podrem veure a les grans pantalles en els propers dies. La primera és El xai Shaun. Missió carbassa, un film que explora les aventures d’aquesta granja i que fa un gran homenatge a diverses pel·lícules de terror. La segona estrena és Wicker, una pel·lícula de comèdia romàntica fantàstica. El film l’han escrit i dirigit Alex Huston Fischer i Eleanor Wilson, i està basat en el conte «The Wicker Husband» d’Ursula Wills-Jones.

La tercera estrena és el film Leviticus una pel·lícula romàntica coming-of-age de terror sobrenatural australiana. La proposta està escrita i dirigida per Adrian Chiarella en el que suposa el seu debut com a director. I Hope és la nova proposta de Na Hong-jin, una pel·lícula de monstres de ciència-ficció èpica sud-coreana.

Supermatí – 29 d’octubre de 2026

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 29 d'octubre de 2026
Loading
/

Mentre ens quedi l’Empordà

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Mentre ens quedi l’Empordà
Loading
/

What a time to be alive, diuen els anglosaxons, o quins temps ens ha tocat viure!, que diríem nosaltres. Segurament, de qualsevol època en podríem dir el mateix, però convindran amb mi que d’un temps ençà, posem des de l’any de la Pandèmia per situar un llindar tan artificial com qualsevol altre, la percepció de que el món en el que vivim s’encamina cap al desastre es fa físicament més present cada dia que passa.

I els empordanesos, com ens ho mirem, tot plegat? La personalitat empordanesa ha quedat perfectament definida a la literatura i a l’imaginari col·lectiu. Una busca ràpida basada en fonts com Josep Pla, Fages de Climent, Caterina Albert, el nostre estimat company Adrià Pujol o l’anyorat Vicenç Pagès Jordà ens diu que els empordanesos venim a ser retratats com a independents i individualistes, irònics i sorneguers, arrelats al territori, francs i poc inclinats als formalismes, inconformistes i contradictoris, però també reservats i amants de la solitud. Som realment així? Què hi ha de tòpic i què de cert, en aquestes afirmacions? Som com som, o som una imatge d’allò esperat de nosaltres? Deixaré que aquestes qüestions les respongui el nostre antropòleg de capçalera, l’amic Cruells, que jo no sóc dingú per parlar-ne. Però sí penso que, de ser veritat, de tenir els empordanesos una certa mirada i personalitat particular en veure i actuar davant del món que ens envolta, ara seria un bon moment per aplicar-la.

Radio Capital compleix 25 anys sent la veu d’aquesta mirada, i potser per això ha programat pel proper 7 de novembre un interessant debat al centre cultural la Mercè de Girona amb quatre eixos temàtics de rabiosíssima actualitat: violències masclistes i feminicidis; habitatge i desnonaments; racisme i extrema dreta, i guerres i conflictes internacionals. Un panorama desolador, ja ho veuen, poc o gens donat a l’optimisme. I si li donem una mirada empordanesa, a aquest fotut món? Encara que sigui un tòpic, una farsa, una il·lusió en aquests temps obscurs d’homogeneïtzació mental i cultural, de pensament humà pobre i intel·ligència artificial, potser, allò que ens queda, allò que ens salvarà, serà precisment la nostra mirada. El món sencer tal i com el coneixem pot sucumbir al desastre, però mentre nosaltres el collonem i ens en fotem sempre quedarà un bri d’esperança. Mentre ens quedi l’Empordà.  

La Generalitat tomba el projecte per instal·lar quatre aerogeneradors al Baix Empordà

 La Generalitat ha emès un informe desfavorable d’impacte ambiental per instal·lar quatre aerogeneradors al Pla de la Tallada. Es tracta d’un informe que remarca la valoració negativa que podrien tenir aquests molins en el paisatge que condicionen l’informe. El Govern assegura que els aerogeneradors no s’adeqüen a les directrius d’ordenació territorial i de paisatge i retreu als promotors que no hagin presentat alternatives que hi encaixin. Des de l’associació d’empreses d’energia eòlica Eoliccat critiquen la decisió i consideren que aquesta declaració desfavorable posa en risc la transició energètica de Catalunya.

La Generalitat de Catalunya apunta que els quatre aerogeneradors projectats en aquest punt de la Tallada d’Empordà contradiuen tres directrius concretes sobre l’impacte que podrien tenir en el paisatge. En primer lloc destaquen que cal preservar l’entorn agrari d’elevat valor productiu que hi ha a la plana de l’Empordanet i la segona directriu es fixa en l’impacte que podrien provocar els aerogeneradors en el camp visual dels miradors i itineraris que hi ha a la zona, com ara el castell del Montgrí, com un dels miradors de consolidació prioritària.

La tercera directriu remarca la necessitat d’evitar posar aerogeneradors en fons escènics emblemàtics, com ara el Montgrí i en tots els seus entorns on hi ha municipis com Bellcaire d’Empordà i la Tallada d’Empordà, dos nuclis que busquen preservar i revalorar el paisatge per mantenir-los com a referents visuals.

Des de l’associació Eoliccat critiquen aquesta decisió. Asseguren que aquesta és la primera vegada que un projecte es descarta per l’impacte paisatgístic i retreu que aquesta decisió genera un element d’inseguretat jurídica en el sector. En aquest sentit, l’associació remarca que no es pot mesurar quin és el fons escènic d’un paisatge i, per tant, suposa un element molt subjectiu.

En l’informe de la Generalitat, també se subratlla l’oposició de l’Ajuntament de la Tallada d’Empordà i les al·legacions contràries al projecte d’altres pobles veïns. Malgrat tot, asseguren que hi ha una resolució ambientalment acceptable per part del parc natural que hi ha a la zona en matèria de preservació de l’avifauna i els quiròpters.

En aquest cas, els promotors es comprometien a implementar un sistema automàtic per detectar avifauna, basat en càmeres i eines d’intel·ligència artificial, que permetries aturar els motors si es detectaven aus de grans mides o espècies sensibles.

L’associació critica que la mesura manté un dèficit en energia eòlica a la demarcació de Girona, on encara no hi ha cap aerogenerador. Segons els promotors, això crea «un greuge territorial inadmissible» en comparació amb altres punts de Catalunya, com ara les Terres de l’Ebre, on hi ha una gran concentració d’energia eòlica.