El CAP de Torroella de Montgrí estrena un sistema automatitzat per avisar pacients
El CAP de Torroella de Montgrí posarà en marxa el 23 de març un nou sistema automatitzat d’avís a pacients, amb l’objectiu d’agilitzar l’entrada al centre i reduir les cues, alhora que millora l’organització de les visites programades i facilita l’atenció des del primer moment.
Aquest sistema incorpora un tòtem digital a l’entrada, que permet a la persona usuària confirmar la seva arribada amb el document d’identitat o la targeta sanitària i, tot seguit, obtenir un tiquet amb la consulta assignada i un codi, de manera que el procés esdevé més ràpid i intuïtiu i ajuda a orientar-se dins el centre.
A més, el nou model evita cridar els pacients pel nom i, en canvi, utilitza un codi, fet que reforça la confidencialitat i l’anonimat, mentre que el mateix dispositiu també ofereix la possibilitat d’obtenir el justificant de visita, cosa que elimina la necessitat de passar pel taulell i contribueix a reduir les cues tant a l’entrada com a la sortida.
Durant els primers dies, una persona voluntària donarà suport als usuaris per facilitar l’adaptació al sistema i resoldre dubtes, mentre que el centre ha instal·lat prop d’una desena de pantalles repartides en gairebé una trentena de consultes, que permeten mostrar informació de salut i campanyes actives.
Aquest sistema ja funciona a l’Hospital de Palamós i en altres centres del territori, i la seva implantació a Torroella de Montgrí suposa un pas més en aquest model, que es preveu estendre també al centre de salut de Palafrugell al llarg d’aquest any.
Mont-ras se suma als municipis lliures de matrimonis forçats
Mont-ras ha aprovat en el darrer ple municipal la moció impulsada per l’entitat Valentes i Acompanyades en contra dels matrimonis forçats. Així, el municipi baix-empordanès se suma a ciutats com la Bisbal d’Empordà o Palafrugell que en els darrers mesos també s’han sumat a aquest manifest de l’entitat.
A Mont-ras, la moció al rebuig envers la violència patriarcal cap a la llibertat de moltes dones es va aprovar aquest 16 de març del 2026 i s’ha fet amb els vots favorables dels grups de Junts per Mont-ras (govern) i Esquerra Republicana.
La moció aprovada fa que Mont-ras es comprometi a combatre aquest tipus de violència i a reforçar les accions de sensibilització i prevenció. Això també se centra en la millora de la coordinació entre els serveis municipals implicats i el suport en la creació d’un Dia Internacional per erradicar els matrimonis forçats.
Cal recordar que els matrimonis forçats violen greument els drets humans i suposen la privació de llibertat de les víctimes per poder decidir el seu projecte de vida. En el cas dels matrimonis que afecten menors de 18 anys, es parla de matrimoni infantil o prematur. D’això se’n deriva l’impediment de l’accés per part de les víctimes a l’educació, l’autonomia econòmica i la plena participació social. En definitiva, les conseqüències d’aquests matrimonis forçats són importants i provoquen problemàtiques com l’abandonament escolar, la dependència econòmica, aïllament social, entre altres.
Els Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà ofereix 15 places de formació sanitària per al 2026
Els Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà ofereixen 15 places de formació sanitària per al 2026. La proposta inclou especialitats hospitalàries i d’atenció primària. L’objectiu és formar nous professionals al territori. La major part de places es concentren a l’atenció primària. Aquest àmbit suma 13 de les 15 places totals. És el gruix principal de la convocatòria.
Les places es reparteixen entre medicina i infermeria comunitària. Hi ha set places per a medicina familiar i comunitària i sis places per a infermeria familiar i comunitària. Les dues places restants corresponen a especialitats hospitalàries. Són per a medicina interna i infermeria obstètrica i ginecològica. Aquestes places es vinculen a l’Hospital de Palamós.
L’entitat organitza dues jornades de portes obertes a l’abril. La primera serà el 7 d’abril i se centra en les especialitats hospitalàries. Inclou explicacions de residents i tutors i també inclou visites guiades als serveis assistencials.
La segona jornada serà el 8 d’abril. Aquesta sessió se centra en l’atenció familiar i comunitària. Els assistents podran visitar el centre d’atenció primària de Palamós. També escoltaran l’experiència de residents i responsables docents. Les sessions requereixen inscripció prèvia i es podran seguir de forma presencial o a distància, amb l’objectiu de facilitar l’accés als futurs residents. La formació de residents implica un ampli desplegament de recursos. Hi participen tutors, coordinadors i equips docents. Aquesta tasca ha consolidat el model formatiu al llarg dels anys.
Un poble sense bar és un poble mort
Una notícia d’aquest passat gener remarcava les dades de soledat no volguda que ha donat el Consell Comarcal del Baix Empordà. Segons dades oficials, un de cada cinc ciutadans se senten sols. Aquesta epidèmia que s’acarnissa sobre joves de 18 a 25 anys, sobre els homes, i més a ciutat que en àmbits rurals. Les dades a França son similars: un 31% dels francesos es senten sols, 45% si són joves, dades que tornen a suggerir que a més connexions digitals, menys relacions reals, diverses i de qualitat.
Contra la soledat, hi ha consens entre els experts i els savis que la solució passa per fer més comunitat, participar de lo públic, fer poble, però l’Ajuntament de Jafre posava el focus a les dificultats amb què es troben a l’hora d’organitzar activitats. D’una banda, la mobilitat, que penalitza els més grans, i de l’altra, el baix pressupost que tenen, que fa que l’oferta, sobretot en pobles petits, sigui molt menor.
En aquest sentit, un article a recent al diari francès Le Monde em va cridar l’atenció. Els autors resumien un estudi molt ben fet en què s’analitzava com el tancament dels bars tabac – aquesta mena de bars bistrot que on podia trobar tots els pobles- està directament relacionat amb més vots pel partit de l’extrema dreta, i això és independent de les taxes d’atur i de migració. Altres estudis han relacionat també que la gent sola vota més a Trump. L’estudi en qüestió analitzava diversos tipus d’establiments. Els resultats mostren que no és el mateix un negoci purament transaccional (un supermercat, per exemple) amb un bar o restaurant, perquè el tipus de relacions que s’estableixen són totalment diferents. I si en els primers vas a fer el que vas a fer, en el segons un s’hi està una estona que no és directament proporcional al que s’hi consumeix. A més a més, en un entorn urbà si desapareix un bar o un restaurant, la gent se’n va a un altre; mentre que en un entorn rural si desapareix el bar restaurant la gent es queda sense alternativa.
Un poble sense bar és un poble mort, això ja ho sabíem nosaltres. L’evidència científica, però, aporta coneixement. D’una banda, demostra que modificar les condicions de la vida col·lectiva, l’acció pública i les activitats populars i tradicionals, té un impacte en la percepció de la solitud dels individus, però també en les seves intencions de vot. I no és que els que se sentin sols sigui més de dretes, sinó que la pèrdua d’espais de relació intergeneracional empobreix l’ànima i fa sentir sol. Els partits de dretes saben capitalitzar el discurs de la desaparició del món tal com el coneixíem i parlen a la gent amb paraules que entenen sobre problemes que els preocupen, mentre els d’esquerres s’empantaneguen amb tecnicismes i quimeres – malauradament i de manera sorprenent, perquè qui més que l’esquerra hauria de defendre i representar els qui pateixen.
Ràdio Capital presenta la ficció sonora Aquella nit al Tiffany’s a Platja d’Aro i a Barcelona
La presentació tindrà lloc el 31 de març a l’Ajuntament de Platja d’Aro i comptarà amb la participació dels creadors del projecte
Ràdio Capital presentarà públicament el podcast de ficció sonora Aquella nit al Tiffany’s el pròxim 31 de març a les 18 h a la sala d’actes de l’Ajuntament de Platja d’Aro. L’acte servirà per donar a conèixer aquesta producció sonora inspirada en fets reals i per reflexionar sobre el procés de traslladar aquesta història al llenguatge de la ficció radiofònica.
La presentació comptarà amb la participació de l’escriptor Adrià Pujol Cruells, autor dels guions de la sèrie; de Joan Gasull, autor del llibre El pacifista que volia volar una discoteca, obra que ha servit d’inspiració per al projecte; del codirector del podcast i director d’actors Toni Sellas; del director de Ràdio Capital i productor del podcast, Miquel Curanta i de l’Alcalde de Castell – Platja d’Aro i S’agaró, Maurici Jiménez
Durant l’acte s’escoltarà un resum sonor de la història que explica Aquella nit al Tiffany’s. A partir d’aquesta audició s’obrirà un espai de conversa, debat i reflexió amb els participants per recordar els fets reals que inspira la ficció i analitzar com s’han traslladat al terreny narratiu i sonor del podcast.
L’entrada és gratuïta però cal reserva prèvia en aquest enllaç.
Una ficció sonora basada en fets reals
Aquella nit al Tiffany’s és una sèrie de ficció sonora que reconstrueix un episodi real ocorregut a la Costa Brava durant els últims anys del franquisme. La història narra el cas d’un jove pacifista que va arribar a planificar un atemptat contra una discoteca de Platja d’Aro amb la voluntat de sacsejar consciències en una societat marcada per la repressió i les tensions socials de l’època.
A través de diversos capítols i d’un ampli repartiment de veus, la producció construeix un relat immersiu que combina interpretació actoral, disseny sonor i música per recrear els esdeveniments, la persecució policial, la detenció i les conseqüències personals que van seguir aquells fets.
La sèrie ja es pot escoltar a radiocapital.cat i pròximament també estarà disponible a les plataformes La Xarxa+ i RTVE Play
Una segona presentació a Barcelona
A més de l’acte de Platja d’Aro, Ràdio Capital també presentarà Aquella nit al Tiffany’s a Barcelona en un acte que tindrà lloc a la Biblioteca Gabriel García Márquez. Aquesta presentació comptarà amb la participació de la consellera delegada de La Xarxa, Núria De José, i de la directora de Ràdio 4, Sonia Urbano, que va assumir el càrrec el 2025.









