Jordi Rubau, cantant del grup d’havaneres Arjau, explica a La Xalana l’estat actual de les havaneres, un estil que ha passat de generació en generació i avui reviu, en gran part, gràcies a les festes majors. Encara que Rubau destaca que falten oients i compositors joves.
A principis de setembre es troben a l’equador del calendari de concerts, ple d’actuacions per tots els pobles de Catalunya.
Escolta la conversa amb Jordi Rubau!
Amb el final de l’estiu a la vista, Palamós conclou la temporada amb més d’un miler d’intervencions i assistències a les platges durant els mesos centrals de l’estiu.
En ser un municipi amb tantes platges, les causes de les atencions han estat diverses. Sobretot es destaquen les atencions als usuaris per picades de medusa o ferides lleus, les altres assistències, amb diferència menor, son traumatismes, cops de calor o reaccions al·lèrgiques.
Hi ha hagut també dos rescats de banyistes i disset evacuacions amb ambulància. Durant aquests mesos els socorristes han fet una destacada tasca de prevenció entre els usuaris, advertint de situacions de risc per evitar accidents.
Totes les platges de Palamós disposen de servei de socorrisme (Gran de Palamós, la Fosca, Castell i el Morro del Vedell), format per un global de dotze socorristes aquàtics, dues persones de suport (bany assistit) i un coordinador, tots ells integrats dins l’empresa adjudicatària d’aquest servei, Marsave Mallorca.
L’alcalde de Pals, Carles Pi, defensa la confecció del vial nord del municipi i creu que és una obra “necessària” per poder absorbir el trànsit que circula fins la zona de la platja del Grau. Aquest projecte es troba en una fase d’avanç de pla, on s’està estudiant la finalització d’aquesta carretera que uniria la C-31 amb aquesta zona de platges. El batlle desvincula també la construcció d’aquest vial amb les dues parcel·les urbanes que hi ha a la zona d’Els Jonquers.
Cal recordar que a finals del 2022, la Generalitat va obligar al consistori a tornar a tramitar aquest projecte per l’impacte ambiental que podia generar, sobretot en aquest tram final. L’alcalde del municipi, davant els dubtes i crítiques que genera el projecte, recorda que la creació d’aquest vial segueix una carretera que avui dia ja utilitzen alguns vehicles per desplaçar-se fins a la zona de la platja del Grau. El punt que reconeix que cal replantejar en aquest projecte és el tram final del vial. Així, Carles Pi remarca que aquesta “no és una nova carretera”, sinó que és la continuació d’una via.
Carles Pi apunta que el debat sobre el vial nord porta anys sobre la taula i creu que aquesta és una infraestructura “vital” pel municipi. A més, desvincula la construcció d’aquest vial de les dues parcel·les d’Els Jonquers on hi podrien anar un complex comercial i hoteler. Carles Pi assenyala que aquestes dues parcel·les urbanes consolidades estan previstes en el Pla Director Urbanístic (PDU) del 1986. Apunta que la sol·lució per evitar la construcció en aquests terrenys seria la desclassificació de sòl, però seria un cost que hauria d’assumir l’Ajuntament.
Actualment, el consistori apunta que estan estudiant si varien el tram final del projecte per mirar de minimitzar l’impacte en la zona, tot i que no hi ha cap data concreta. Carles Pi apunta que aquest és un projecte que ja presentaven en el seu programa polític i espera “tant de bo” poder tenir alguna novetat amb relació a aquest projecte abans que acabi el seu mandat.
Aquest vial nord ha comportat la oposició al projecte d’entitats ecologistes com l’Associació Salvem la Platja de Pals o SOS Costa Brava. Aquestes dues entitats assenyalen les possibles afectacions de la construcció d’aquest vial a la zona d’Els Jonquers, els arrossars, l’estany del Vernegar i la platja de Pals. L’any 2022, quan el Departament d’Acció Climàtica va emetre la seva desició desfavorable amb el projecte, l’entitat va celebrar la resolució. A més, els ecologistes van criticar que aquest vial “com a molt faria servei uns dies d’agost”.
https://twitter.com/SosCostaBrava/status/1829784586936553912
El servei BUS30′, que opera la companyia Moventis i que connecta Palafrugell amb les platges de Llafranc i Calella de Palafrugell, ha transportat un total de 25.903 passatgers durant els mesos de juliol i agost. Aquesta iniciativa ha estat una de les principals novetats de l’estiu al municipi, millorant la connectivitat entre el centre i els nuclis costaners, i reduint el trànsit i els problemes d’aparcament.
Amb una mitjana de més de 400 persones diàries, el servei ha demostrat ser ben rebut pels usuaris, cosa que fa preveure la seva consolidació futura. Segons Juli Fernández, regidor de mobilitat i alcalde del municipi, “les bones xifres d’usuaris del BUS30’ aquest estiu reafirmen la nostra voluntat de millorar la connectivitat entre el centre i els nuclis. L’èxit d’aquesta prova pilot ens encoratja a treballar per ampliar el recorregut fins a Tamariu l’estiu vinent, beneficiant tant residents com visitants.”
El BUS30′ ha operat del 1 de juliol al 31 d’agost, amb una freqüència de 30 minuts i un horari diari de 7.30 h a 23.15 h. El recorregut circular comptava amb parades estratègiques, incloent la rotonda de la plaça d’Europa i la parada de bus de la plaça Doctor Trueta, entre Calella i Llafranc. Després de l’èxit d’aquest estiu, es preveu l’ampliació del servei a Tamariu l’any vinent.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha informat que el govern català impulsarà amb la màxima urgència la plataforma d’assaig d’eòlica marina Plemcat, prevista al golf de Roses, a l’Alt Empordà.
En una entrevista a Ràdio Girona, Paneque ha destacat la necessitat de facilitar la instal·lació d’aerogeneradors en aquesta zona, reafirmant el compromís del govern amb el projecte. La consellera ha remarcat que aquesta plataforma es podria convertir en un espai d’experimentació essencial, incidint en la importància de recollir dades per a la futura implantació de parcs eòlics comercials.
Durant l’entrevista, Paneque també ha tractat altres temes d’interès, com el projecte del nou hospital Josep Trueta, assegurant que es preveu finalitzar el projecte durant aquest mandat, tot i que la construcció de l’equipament no estarà enllestida abans de la fi de la legislatura. No obstant això, ha avançat que es posarà “la primera pedra” amb el concurs d’idees i el projecte constructiu en els pròxims quatre anys. Segons la consellera, es podrien conèixer novetats significatives sobre el projecte en les pròximes setmanes.
A més, ha ressaltat el paper clau dels aeroports de Girona i Reus en el nou model aeroportuari català, considerant aquestes infraestructures fonamentals per al desenvolupament i l’equilibri territorial, així com per reforçar la connectivitat i el creixement econòmic.
La Xalana reuneix quatre persones que han viscut l’estiu intensament, la Mireia Valls, l’Aitana Gilabert, l’Aina Fontdecaba i la Júlia Astals, debatent sobre la data d’inici d’any segons els ritmes vitals. També endinsant-se en les seves maneres de viure l’estiu als pobles de l’Empordà.
A través d’una enquesta al compte d’Instagram @capitalemporda, la majoria dels seguidors ha votat que l’any comença al setembre.
