Temps de dissabte en general amb sol al Baix Empordà encara que el cel donara símptomes d’un canvi de dinàmica atmosfèrica amb alguns núvols alts i mitjans que ens creuaran al llarg del matí. Temperatura amb pocs canvis entre els 18 ºC de mínima i els 31 ºC de màxima, xafogor i vent fluix amb bon estat de la mar.
Diumenge el mes de setembre començarà amb estat del cel més variable i estones d’intervals de núvols més abundants, sense descartar quatre gotes o algun breu i petit ruixat aïllat.
A partir de dilluns vinent encetem una setmana amb alta dispersió en el pronòstic dels diferents models meteorològics. Un embossament d’aire fred en altura es despenja de la circulació general atmosfèrica i la seva ubicació, més o menys a l’oest peninsular, ens pot portar: una pujada de la temperatura amb advecció del sud sense o amb poca pluja, o bé un episodi de pluja abundant entre mitjans i finals de la setmana. Al còctel d’ingredients, si afegeix un inusual elevat contingut d’aigua precipitable (continguda a l’atmosfera) que es desplaça anòmalament de sud cap a nord, creuant zones desèrtiques com el Sahara i pot arribar fins al mediterrani.
Acumulació de pluja prevista pel model ECMWF-IFS de l’1 al 8 de setembre. Actualització model 00h 2024-08-31.Acumulació de pluja prevista pel model GFS de l’1 al 8 de setembre. Actualització model 00h 2024-08-31.Predicció per conjunts de l’ECMWF. Es mostra l’evolució de 50 membres del model pertorbats per pronosticar la temperatura a 850hPa i la precipitació. Actualització ensamble: 00h 2024-08-30.
Privat: L’Agència Catalana de Residus remarca que el nou Govern “no pot mirar cap a un altre costat” en el relació als abocadors de Solius i Vacamorta
El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, ha subratllat que el nou Govern haurà de mantenir la línia establerta per l’anterior executiu en relació als abocadors de Solius i Vacamorta. Peraire ha insistit que el Govern “no pot mirar cap a un altre costat” i ha recordat que les resolucions judicials són d’obligat compliment. “Qualsevol direcció política haurà de seguir complint amb les sentències judicials”, ha afirmat, destacant que els abocadors de Solius i Vacamorta no seran una excepció.
Pel que fa a Vacamorta, el director de l’ARC ha reconegut que no poden concretar dates per al nou projecte de buidatge, però ha deixat clar que l’objectiu és retirar tots els residus. El passat juny es va finalitzar una prova pilot per al buidatge de 20.000 tones de residus d’aquest abocador, i ara les entitats esperen que l’ARC presenti una proposta definitiva per complir la sentència que obliga al buidatge complet i la restauració de l’espai.
Respecte a la reparació de les basses afectades per l’abocador, Peraire ha indicat que correspon a la Direcció General de Polítiques Ambientals trobar la millor solució, tot i que ja s’hi està treballant. Les entitats contràries a l’abocador han proposat recuperar les basses en paral·lel al buidatge, que podria allargar-se fins a 20 anys.
Finalment, Peraire ha assenyalat que esperen tenir la llicència mediambiental per a l’abocador de Solius a finals d’any, un procés que han abordat amb els ajuntaments per garantir la transparència en la gestió dels residus.
Privat: El servei d’Emprenedoria i Empresa del Consell Comarcal ha atès 113 persones emprenedores i empreses el primer semestre del 2024
El Servei d’Emprenedoria i Empresa del Consell Comarcal del Baix Empordà ha orientat 83 empreses i persones emprenedores amb negocis o idees de negoci durant el primer semestre del 2024. A més, ha realitzat formacions per a 30 persones i ha contribuït a la creació de 12 noves empreses, així com a la consolidació de 19 empreses existents i a la recerca de relleu generacional per a 5 empreses que buscaven traspàs.
Aquest programa, que forma part de la Xarxa Emprèn, ofereix acompanyament professional en diferents àmbits, com l’elaboració del pla d’empresa, l’assessorament financer i el seguiment dels primers anys de vida de les empreses. També organitza formacions continuades i difon bones pràctiques a partir d’experiències empresarials reeixides.
El programa ha estat clau en casos com el de l’Elisabeta Gabriela, que ha pogut expandir el seu negoci de pedicures i manicures a La Bisbal d’Empordà, i l’Arnau Domenech, que ha inaugurat una barberia a Sant Antoni de Calonge gràcies al suport rebut. A més, el servei ha col·laborat amb centres educatius per fomentar l’emprenedoria entre els joves, participant en esdeveniments com el 2n Saló dels Oficis i les Professions, i organitzant tallers i concursos per a estudiants.
Totes aquestes iniciatives s’emmarquen dins el programa Emprèn Cat 2024-2025, amb el suport del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
Aquest 30 d’agost ha tocat acomiadar-se del Matí Capital el programa estiuenc de Ràdio Capital que durant dos mesos us ha acompanyat a la ràdio de l’Empordà.
I ho hem fet amb un top 5 dels pobles que hem comentat a la secció de la Carla Saló i l’Aleix Planella i que seran els que visitarem properament, per conèixer la seva gent.
També ens hem acomiadat del programa amb part de l’equip que l’ha fet possible.
Amb aquest capítol s’acaba la secció de Matí Capital on hem estat escrivint una història a partir de les paraules proposades pels espectadors de l’Empordà. Després de vuit fragments, a l’Adrià li ha tocat donar un final a la novel·la fent servir la paraula «Suro».
VI
“Suro”
(Ràdio Capital)
Ja ho canta Pau Vallvé, en una cançó que a en Plutarc li agradava punxar a la ràdio els dies de pluja: «Però no hi ha pressa / Que no hi ha res al final». Si almenys existís una paret pintada com la de El show de Truman. A ell li agrada imaginar-s’ho com l’últim programa de l’estiu, els segons que anticipen el moment que apaga els micròfons i dedica el darrer tema de la temporada, secretament, a algú que estima. De petit s’imaginava la mort com l’hora de la matinada que s’aturava l’emissió de la televisió i la pantalla sencera es tenyia de ratlles intermitents de colors. Navega a bord del catamarà invocant aquesta imatge: de cop i volta s’interromprà la programació i serà travessat per un arc iris i un cartell de NO SIGNAL.
Recorda la nota en blanc que el col·laborador li havia deixat a la cadira. El malson havia començat a partir d’allò. L’agafa de la butxaca dels seus pantalons. Potser era, al capdavall, això mateix, simplement: un foli en blanc. La invitació a convertir la seva secció en allò que més desitgés. Aquestes són les propietats de qualsevol pàgina per omplir: la possibilitat de transformar el no-res en el que fos capaç de somiar. «Si aquesta fos la seva secció, m’agradaria…».
Tothom recorda l’inici de El petit príncep. Al protagonista l’enfada que la gent vegi un barret on realment ha dibuixat una boa menjant-se un elefant. A en Plutarc li ve al cap aquesta escena, i dibuixa al paper primer una bicicleta, després un catamarà, un pixapí de perfil, una llotja. Hi traça una ruta entre tots aquests elements, en direcció contrària. Deixa enrere la llotja, aparca el catamarà, i en arribar a la bicicleta recobreix amb el llapis les rodes, el seient, els manillars, d’una gruixuda capa de suro. Al Museu del Suro de Palafrugell havia llegit que no existeix cap material al món que sigui més elàstic, impermeable i resistent que el suro. Si la seva bicicleta hagués sigut de suro, s’hauria estavellat aquella tarda? I encara més important: se la podria endur a passejar dins del mar?
En Plutarc Cuplés esquiva la corba endimoniada de Mas Gispert amb la seva bicicleta de suro i s’afanya a arribar a la ràdio. Avui se celebra l’últim programa de la temporada d’estiu. Encara pensa en aquell col·laborador que mai va arribar a presentar-se, en la nota en blanc que li va semblar estar-lo prevenint d’algun perill que al final no va arribar. La guarda de recordatori sota el micròfon. La lluita del locutor de ràdio és sempre contra el silenci —els «blancs», que l’anomenen—, així com l’escriptor es baralla cada dia contra la pàgina en blanc. Tots dos coneixen i han assumit qui guanya, al final, però això no els impedeix continuar endavant. L’estiu havia sigut per a en Plutarc una mica com aquell foli en blanc, però ara que estava a punt d’interrompre l’emissió podia visualitzar-lo ple de dalt a baix: de gargots, de paraules, d’anècdotes per explicar. El que venia a continuació ja s’ho coneixia, perquè aquest no era ni el primer ni l’últim estiu que en Plutarc havia viscut o viuria a l’Empordà, comandant la ràdio. Primer dedicaria una cançó que li agradés, després apagaria el micròfon i els llums.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.