La sequera, el canvi climàtic i la promoció dels projectes urbanístics a la comarca són alguns dels factors que impacten d’una manera o altra a la preservació de la biodiversitat. Per això, al Baix Empordà hi ha entitats com el Grup Natura Sterna que vetllen per mirar de fomentar aquesta conservació i respecte cap al medi ambient.
Una d’aquestes accions de preservació és la que va culminar a finals del mes de juliol en un bosc al costat d’Aiguafreda, a Begur. L’equip del Grup Natura Sterna, de manera conjunta amb els Agents Rurals i la Policia Local de Begur, van alliberar un exemplar de duc que havia quedat ferit uns mesos abans. Per aquells que no hagueu admirat la bellesa d’un animal com el duc de ben segur que l’haureu sentit amb la sortida o la posta de sol.
El Grup Natura Sterna fa 35 anys que treballa al territori, però va néixer amb l’impuls de tres persones apassionades per l’ornitologia. Un d’ells era Jaume Ramot. Però amb el projecte de la Bassa del Dofí – una zona d’aiguamolls que es troba a Castell d’Aro – va unir-se més gent al projecte, tal com apunta Jaume Ramot.
Estudiar l’estat de salut de l’entorn
Però la cura i l’alliberament de ducs no és l’única feina que fan des d’aquesta entitat. Jaume Ramot explica que per treballar i promoure aquesta conservació de l’entorn, “abans l’has de conèixer”. Per això, des de l’entitat impulsen estudis i recopilació d’informació per mirar de veure com es troba la salut del bioma.
La promoció d’aquests estudis sobre l’entorn i la fauna han fet que l’entitat, al llarg dels seus 35 anys d’història teixeixi complicitats amb diverses administracions – com ajuntaments o consorcis – i que treballi amb altres entitats relacionades amb la preservació de la natura i la fauna. Aquestes relacions també han servit per impulsar treballs relacionats amb diverses espècies com l’àliga marcenca o el duc.
Jaume Ramot explica que la feina voluntària que fan des del Grup Natura Sterna molts cops serveix per impulsar projectes que d’una altra manera no serien possibles. D’altra banda, no tenen problema a reivindicar accions de sostenibilitat o d’aturada de projectes que impacten de ple en el medi ambient.
Admet també que des de les administracions no té sentit que treballin per recuperar espècies si no es treballa per recuperar hàbitats. A part de fer aquesta feina, també cal impulsar un manteniment d’aquestes zones.
L’estat de salut del medi ambient al Baix Empordà
“La coneixença de l’entorn al llarg del temps permet observar els canvis que s’hi produeixen”, apunta Jaume Ramot. I en posa exemples ben clars: Platja d’Aro ha canviat completament en els darrers 30 anys, tal com ho ha fet s’Agaró o Sant Feliu. Aquest canvi ha provocat canvis també en la biodiversitat, tot i que no es tenen dades concretes i úniques de la comarca.
Jaume Ramot apunta que els hàbitats, en la gran majoria, es troben en regressió. Deixa fora d’aquesta tendència els àmbits forestals, que amb l’abandonament de gran part dels conreus estan guanyant terreny. Tot i això, el canvi climàtic i l’activitat humana impacten de ple en aquesta conservació dels espais naturals.
Explica, però, que com a ciutadans podem actuar per cuidar el medi ambient treballant en el reciclatge o impulsant petites accions que minimitzin la nostra petjada ecològica. Jaume Ramot explica que les accions també poden impulsar-se a l’hora de votar: “cal llegir els programes electorals a l’hora d’anar a votar i veure quines són les polítiques ambientals que es defensen”.
