Els Bombers continuen amb la recerca de l’home desaparegut a Palau-sator per per aire

Els Bombers continuen per aire la recerca d’un veí de Fontanilles desaparegut a Palau-sator, després que el seu cotxe fos arrossegat per l’aigua quan intentava travessar una riera. El cabal molt elevat impedeix seguir treballant des de terra, i els efectius han hagut de retirar-se per seguretat.

Segons l’alcalde del municipi, Jordi Riembau, l’home pretenia creuar la riera amb el vehicle, però ha quedat atrapat per la força de l’aigua. Tot i la situació, ha pogut trucar un amic, que s’ha desplaçat fins a la zona. Malgrat intentar ajudar-lo, l’aigua s’ha acabat emportant el cotxe amb el conductor a dins.

El dispositiu de recerca es manté actiu amb drons i especialistes subaquàtics, però el terreny no permet accedir amb seguretat a la zona afectada, situada al rec del Molí. A la confluència entre el riu Ter i el riu Daró, el cabal ha crescut de manera important i ha inundat els marges.

L’avís als serveis d’emergència s’ha rebut a tres quarts de vuit del matí, i des de llavors treballen al lloc dels fets diversos equips dels Bombers i de la policia catalana, que també ha activat la seva unitat subaquàtica.

L’alcalde de Palau-sator, Jordi Riembau, explica que la riera habitualment està seca, però avui baixa amb entre cinc i sis metres d’aigua. L’aigua procedeix de les Gavarres, on s’ha acumulat molta pluja les darreres hores.

Entre les set i les vuit del matí, els Bombers han rebut prop de 70 avisos per incidències, i la majoria s’han concentrat a la regió d’emergències de Girona. El telèfon d’emergències havia rebut gairebé 100 trucades entre les deu de la nit i les set del matí, relacionades amb l’episodi de pluja.

Des de l’inici del temporal, els serveis d’emergències han gestionat més de 600 avisos arreu del país. D’aquests, prop de 180 s’han fet des de la regió metropolitana nord i més de 150 des de la zona de Girona.

El Daró supera els 500 m³/s a l’altura de la Bisbal d’Empordà i ja supera els registres del temporal Glòria

Molt delicada la situació del Daró a la Bisbal d’Empordà. El cabal del riu supera els 500 m³/s i els 400 cm. Això significa que supera, de manera àmplia, el cabal assolit durant el temporal Glòria que va tenir lloc el gener de l’any 2020.

Fonts consultades per Ràdio Capital de l’Empordà apunten que el risc de desbordament del Daró és molt elevat a la Bisbal.

En aquests moments, el riu Daró supera el cabal de l’Ebre a Tortosa.

Des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), també han establert que el nivell del riu Ter en el seu pas per Colomers i Torroella de Montgrí és alt i que es preveu la superació del llindar de perill al llarg del matí.

Classes suspeses

Aquest matí, la ciutadania del Baix Empordà -i la de les comarques de l’Alt Empordà, la Selva i al Gironès- ha rebut un avís de protecció civil als mòbils on s’ha avisat del risc de desbordament dels rius i s’ha informat que se suspenen les classes escolars, esportives i tots els serveis socials.

Pel que fa a serveis, els Bombers han atès 108 avisos vinculats amb la llevantada a les comarques gironines des que va començar la llevantada. Cal recordar que el cos va reforçar el servei a la zona de comarques gironines ahir enviant més efectius a les zones de Girona, Maçanet de la Selva i Calonge.

Llevantada

Adrià Pujol
L'escriptor empordanès Adrià Pujol
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Llevantada
Loading
/

Bon dia, estimats veïns de Ràdio Capital. Avui la meva reflexió és meteorològica, sobre el temps, que és una de les coses que més ens agrada parlar als catalans, el temps. Bé res, aquesta llevantada que ens passa per sobre aquests dies, a mi és una cosa que m’agrada molt. Jo no sé si fa mal a algú, no hi entenc, no sé si fa mal a algun pagès, dificultats per conduir per transitar per les carreteres…

Sí, tot pot ser. Però jo me’n congratulo, me n’alegro volia que ho sabéssiu. Les llevantades, la pluja, després quan no en tenim tots són plors, aixos i ulls. Doncs quan en tenim, si més no, fem l’exercici de donar-nos-en i de celebrar-ho, de celebrar que tenim aigua. Que els pantans són plens, que de fet estan desenvessant perquè encara n’ha d’arribar més, i és bo adonar-se quan les coses van bé, dir-ho i dir-ho clar, perquè després, insisteixo, quan van malament és quan tots correm a dir ai, què és el que no vam fer aquell cop, no ens en vam adonar, etcètera, etcètera.

Bé, fins aquí avui, estimats oients de Ràdio Capital, el meu comentari. Has de reconèixer una mica cunyat aquest cop, però em venia molt de gust celebrar Celebrar la pluja, celebrar el llevant i evidentment, tot desitjant que no faci mal a ningú. Vinga que vagi bé!

Ordeig fa costat a la vaga de pescadors: “Cal trobar una solució pràctica a la normativa europea”

privat:-els-pescadors-de-palamos-es-mostren-satisfets-amb-l’acord-de-la-ce-perque-es-el-model-“que-fa-anys”-que-apliquen
Privat: Els pescadors de Palamós es mostren satisfets amb l’acord de la CE perquè és el model “que fa anys” que apliquen

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha fet costat a la vaga de pescadors de les confraries catalanes, que aquest dilluns han amarrat les barques en contra de la burocràcia i la normativa europea. “Cal trobar una solució pràctica a una normativa europea que no està adaptada a la realitat de la pesca del Mediterrani”, ha volgut deixar clar Ordeig, que insisteix que el reglament del MAP (Pla Pluriennal del Mediterrani Occidental) “s’ha d’adaptar a la realitat” del Mediterrani. “Brussel·les ho ha de fer. D’una vegada per totes s’ha de modificar el MAP i que se’ns escolti realment”, ha recalcat el titular d’Agricultura, que ha recordat que ja han presentat un dossier a la Comissió Europea.

“Es tracta d’un dossier pactat amb tots els països del Mediterrani per resoldre d’una vegada per totes aquests desajustos i inconvenients que perjudiquen el dia a dia dels nostres pescadors”, ha conclòs Ordeig. Els pescadors catalans consideren que les noves directives ofeguen el sector i reclamen una legislació pensada en el mar Mediterrani. El patró major de la confraria de pescadors de Blanes (Selva), Ferran Martínez, ha lamentat que cada vegada que surt a pescar ha de passar “dues hores fent paperassa”. El sector recorda que al llarg dels últims trenta anys s’han fet molts passos per garantir la preservació del medi marí, però, per contra, només s’han trobat restriccions legislatives.

La llevantada ha deixat registres de més de 70 litres a l’Empordà

llevantada
Screenshot

La llevantada ha descarregat més de 70 litres per metre quadrat en diversos punts de l’Empordà i ha provocat onades de fins a quatre metres a la Costa Brava, segons Protecció Civil de la Generalitat. L’episodi ha activat els plans Inuncat i Neucat, encara vigents per la previsió de més pluges, forts vents i nevades intenses.

Durant el matí de dilluns, municipis com Portbou han registrat prop de 75 litres, mentre que Cabanes, Borrassà, Banyoles i Figueres han acumulat entre 45 i 60 litres, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya i la xarxa Meteoclimatic.

A la Costa Brava, les onades han superat els quatre metres en diversos trams. Aquest fort onatge ha obligat les autoritats a mantenir la vigilància activa a tot el litoral gironí.

La previsió meteorològica apunta que el temporal continuarà durant les pròximes hores, amb risc de nevades intenses al Pirineu Oriental, on es podrien acumular fins a 80 centímetres de neu a les cotes altes. En paral·lel, l’Agència Catalana de l’Aigua controla l’estat dels rius Ter i Muga a través de maniobres de desembassament preventives.

Protecció Civil demana extremar la precaució, especialment en desplaçaments per carretera i zones pròximes a rius i platges, davant l’elevat risc de desbordaments i afectacions per acumulació d’aigua.

Col·lapsa la resclosa d’Ullà arran de la llevantada i s’obre la porta a la restauració natural del riu Ter

rescolsa d'Ullà

La resclosa d’Ullà s’ha ensorrat arran de la llevantada de la primera setmana de gener. El fort cabal del riu, amb puntes d’uns 160 metres cúbics per segon, ha fet cedir una estructura que ja estava debilitada des del temporal de fa quatre anys. Amb aquest col·lapse, desapareix el principal obstacle per a la continuïtat biològica del riu en aquest tram del Baix Ter.

El trencament ha obert un nou escenari de restauració ambiental espontània. Tècnics del Consorci del Ter i de l’entitat ambiental la Sorellona ja han visitat la zona. Consideren que, tot i ser un col·lapse accidental, representa una oportunitat per recuperar dinàmiques naturals a gran escala en un espai de gran interès ecològic.

L’avaluació inicial ja ha constatat diversos beneficis ambientals. S’ha restablert la connectivitat fluvial al llarg de diversos quilòmetres, facilitant el pas de peixos i eliminant una barrera històrica. També s’han format nous hàbitats naturals com sorrals i codolars, que no es veien en aquest tram des de fa segles. A més, la nova dinàmica del riu afavoreix la formació de meandres, millorant la salut del llit fluvial.

L’àrea afectada forma part de dues zones protegides. Es tracta de l’espai Xarxa Natura 2000 Riberes del Baix Ter i del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Aquest entorn és especialment rellevant per a la conservació de peixos migradors com la saboga i l’anguila, dues espècies en perill d’extinció encara presents al riu.

Els tècnics avisen que caldrà un seguiment acurat del procés. A banda dels canvis ecològics, serà necessari avaluar l’impacte socioeconòmic de la nova configuració del riu i els possibles riscos associats.