Mad Cool tanca el cartell del 2024 amb les últimes confirmacions
El festival Mad Cool ha anunciat els últims noms per l’edició d’enguany amb les confirmacions de Maneskin, The Killers, Rema, Lord Huron o Tyla, que se sumen als ja prèviament anunciats de Dua Lipa, Bring me the Horizon, The Smashing Pumpkins, Pearl Jam, Janelle Monáe, Avril Lavigne, Garbage, Nothing but Thieves, Black Pumas, Tom Morello, The Kooks, Arlo Parks o The Gaslight Anthem.
Enguany el festival compta també amb la presència de dos noms de casa com són Julieta i Stay Homas, que també presentaran les seves cançons en directe.
El Mad Cool tindrà lloc del 10 al 13 de juliol en el mateix recinte de l’any passat, tot i que enguany s’ha anunciat un aforament més reduït, després d’algunes queixes que van sorgir amb l’edició del 2023.
Els abonaments i les entrades de dia ja estan disponibles al web del festival.
Hotels i restaurants de la Costa Brava centre demanen més claredat al Govern amb l’emergència per sequera. El sector es pregunta, per exemple, com es controlaran els límits de consum amb els turistes. «Ho haurà de fer l’establiment o bé la Generalitat? Caldrà dur un registre?», planteja la gerent del Grup Costa Brava Centre, Judit Lloberol. El sector reclama que se li aclareixin els dubtes, i que es faci amb prou temps abans no reobrin els allotjaments. «Ens recorda una mica la covid, quan rebíem les normatives d’un dia per l’altre», lamenta Lloberol. Hotels, restaurants i càmpings defensen que fan els deures, volen celeritat amb els ajuts anunciats i, sobretot, els preocupa la imatge que es pugui donar de la destinació portes enfora.
L’hotel Barcarola de Sant Feliu de Guíxols és un dels establiments associats a la marca Costa Brava Centre. Situat a pocs metres de la platja de Sant Pol, fa temps que inverteix en mesures que li permetin reduir el consum d’aigua. Més encara, amb el context de sequera actual.
La seva directora general, Ylonka van Veenendaal, explica que han instal·lat un dipòsit que els permet regular la pressió de l’aigua i, de retruc, «reduir-ne el consum a les habitacions». Una mesura que també s’ha acompanyat amb la substitució de les aixetes perquè ragin menys.
A la piscina, l’aigua que hi ha ara és salada. Van Veenendaal explica que prescindir de la dolça els ha permès «fer servir menys productes químics» -com el clor- i fer «que el manteniment sigui menys costós». A més, per evitar que l’aigua s’evapori quan fa molta calor, l’hotel ha instal·lat una mena de coberta damunt la làmina de la piscina.
En paral·lel, el Barcarola també consciencia els clients sobre la necessitat d’estalviar aigua. Quan els turistes es registren, se’ls explica que Catalunya viu immersa en sequera i se’ls demana contribuir a pal·liar-la, amb mesures com «no omplir banyeres o reutilitzar les tovalloles».
En aquesta línia, el Barcarola també incentiva els seus clients regalant-los una consumició al bar de l’hotel per cada dia que demanen que no se’ls faci l’habitació. D’aquesta manera, precisa la directora, s’estalvia «tant l’aigua de netejar-les com la de rentar les tovalloles». A més, van Veenendaal concreta que, per tancar el cicle, treballen amb una bugaderia «que fa servir aigua regenerada».
Sota el nom de Costa Brava Centre s’hi apleguen fins a 350 establiments (entre hotels, restaurants, càmpings i altres allotjaments). La seva gerent recorda que ja fa temps que tots van a l’una per reduir el consum d’aigua i sensibilitzar els turistes. I en especial, a partir de l’estiu de l’any passat.
«La sequera no es pot negociar; no estem parlant d’un conveni ni d’un impost, sinó d’un problema real», subratlla Judit Lloberol. «Per tant, adoptarem aquelles mesures que se’ns facin arribar», concreta la gerent, en referència a les diferents restriccions que ha anat dictant la Generalitat davant la manca persistent de pluges, i les que arribaran ara amb l’entrada en emergència.
«Qui ho controlarà?»
Ara bé, els hotels i restaurants tampoc amaguen els dubtes, i la preocupació, per veure com es controlarà el consum d’aigua. Sobretot, quan s’estigui en plena ocupació. «Potser amb els allotjaments serà més fàcil, perquè porten un registre de viatgers, però amb la restauració això no passa», diu Lloberol.
A més, el sector turístic també es demana qui ha de garantir que es compleixin els límits per persona i dia. «Quan hi hagi l’arribada de turistes, qui ho controlarà? Serà l’establiment mateix o l’administració? Aquí estem a l’expectativa, perquè els dies passen molt ràpid, d’aquí a poc ja serem a Setmana Santa, i és quan s’haurà de començar a aplicar», diu la gerent del Grup Costa Brava Centre.
El déjà vú de la pandèmia
Apart de demanar més claredat al Govern, els hotels i restaurants també reclamen que les respostes i directrius arribin amb prou antelació abans no comencin a pujar les reserves. «Que no se’ns digui d’un dia per l’altre, perquè amb la sequera tenim una mica la mateixa sensació que amb la covid; és a dir, que ens aixecàvem al matí, llegíem les mesures al DOGC i havíem de córrer a explicar als socis què havien de fer», precisa Lloberol.
«Per això, ara ens agradaria no haver d’arribar a aquest extrem, i que els nostres socis, a més de tenir clares les mesures, també disposin d’un temps prudencial per poder-les adoptar», afegeix la gerent del grup. De fet, Lloberol reitera que el sector està fent els deures, i que molts establiments ja tenen sistemes per evitar degotejos, han instal·lat dipòsits i sistemes per reutilitzar l’aigua (per exemple, la de les piques cap al lavabo) o que, fins i tot, n’hi ha que havien «apujat la fondària de les piscines» perquè no s’haguessin d’omplir tant.
Celeritat amb les ajudes
Sigui com sigui, d’adaptacions caldrà fer-ne. Per exemple, ara, amb les piscines. «Segurament molts es plantejaran omplir-les amb aigua de mar, però tot això suposarà un sobrecost que no teníem contemplat als nostres pressupostos», concreta Lloberol. Per això, la gerent del grup demana al Govern celeritat amb les ajudes que s’han anunciat per al sector. Tant amb els diners com amb «la paperassa» per sol·licitar-les.
«Voldríem confiar-hi, com tantes altres ajudes que han anat sortint encara que sigui a comptagotes», diu la gerent. «Tot i això, quan arribaran? D’aquí a dos dies començaran a reobrir els hotels i càmpings, a haver-hi ocupacions i potser les mesures no es podran dur a terme quan tinguem les portes obertes», es demana Lloberol. «Per tant, el que demanem és que, si arriben, siguin àgils de demanar», hi afegeix.
En referència a les piscines, Judit Lloberol també lamenta que la prohibició d’omplir-les (o reomplir-les) hagi centrat bona part dels missatges cap al sector. «De fet, els nostres associats no les han buidades i les han anat mantenint durant els mesos d’hivern; ara mateix estan plenes, però ens preocupa l’evaporació», concreta la gerent, que aquí també demana que no se’ls posi «al mateix sac» que a la resta, en referència a les piscines de particulars i comunitats de veïns. «El turisme representa un PIB molt elevat a casa nostra i és un sector molt important», afirma.
I lligat amb això, a l’hostaleria de la Costa Brava centre també li preocupa el missatge que es pugui estar donant de la destinació portes enfora. «Pot arribar a ser una mica preocupant, i precisament allò que ens cal ara és que l’Administració doni un missatge positiu», afirma Lloberol, en referència a la gestió de la sequera.
«Nosaltres som optimistes i d’entrada esperem fer una bona Setmana Santa; ja vam tenir bones ocupacions quan ens trobàvem amb plenes restriccions per la covid», diu la gerent, tornant a fer un paral·lelisme. Això sí, és molt aviat encara per dir com anirà, perquè també dependrà del clima i de les reserves de darrera hora, com ha passat en els últims anys», conclou Judit Lloberol.
El passat dijous 25 de gener, 13 membres de l’Associació d’Artesania de la Xina va visitar la Bisbal d’Empordà per observar la gestió de l’artesania del municipi, com a exemple de World Craft City. La visita es va desenvolupar amb la voluntat d’establir futurs vincles i col·laboracions entre el consistori de la Bisbal i l’Associació d’Artesania de la Xina.
La comitiva xinesa, acompanyats per la tècnica de Promoció i Desenvolupament local, Anna Sàbat; la secretària del World Craft Council Europe, Laura Miguel; i el responsable d’internacionalització i cultura del Consorci de Comerç, Moda i Artesania de la Generalitat de Catalunya, David Places, va viure durant un dia l’ecosistema al voltant de la ceràmica de la Bisbal. El motiu de la visita era aprendre com es gestiona una Craft City Europea i quines mesures es prenen per ajudar el sector artesà des del govern local.
La jornada va començar amb la visita de quatre botigues taller existents a la Bisbal. Els propietaris d’aquests establiments van exposar els seus projectes i les diferents tècniques que apliquen per elaborar els seus productes. La ruta va servir per oferir una àmplia visió de la ceràmica que es fa a la ciutat. Seguidament, es va organitzar un dinar al restaurant La Cantonada, on van poder comprovar que la cuina de mercat es pot servir amb Ceràmica de la Bisbal. La propietària del restaurant va poder explicar les diferents tècniques que s’apliquen a cada plat que es fa servir i fer notòria la influència de cada peça de la vaixella al seu corresponent plat elaborat del restaurant.
A primera hora de la tarda el grup va viure de primera mà ser ceramista decorant el seu propi plat de la mà d’un dels artesans amb més experiència del municipi (Rulduà Ceràmica). També van poder veure una demostració de com es poden fer diferents peces al torn i com funciona un taller tradicional. I, finalment, la visita va cloure amb un recorregut guiat pel Terracotta Museu. En aquest equipament la comitiva va poder conèixer el passat, present i futur de la ceràmica bisbalenca, alhora que visitaven una antiga fàbrica de ceràmica.
La Bisbal d’Empordà és la primera World Craft City (ciutat artesana) de l’Europa continental, i la cinquena ciutat europea (les quatre restants estan ubicades en illes d’Escòcia, Anglaterra, Irlanda i Dinamarca) d’un total d’una cinquantena a tot el món. Així ho va determinar el World Crafts Council Europe (WCC-E) el febrer de l’any 2022.
Les garoines causen furor a les comarques gironines i al Baix Empordà durant la temporada d’hivern. I és que la qualitat d’aquest producte fa que s’impulsin garoinades i jornades gastronòmiques inspirades en aquest producte marítim. Tot i això, no tothom està autoritzat a pescar aquesta espècie. A més, la pesca de les garotes està limitada segons la llicència de la qual es disposi.
La pesca furtiva
La inspectora de Pesca i Afers Marítims, Begoña Cervera, detalla que la pressió de la pesca furtiva s’estén a tot el litoral gironí, tot i que en destaca les zones del Baix i l’Alt Empordà. A més, destaca que l’any passat es van fer 70 inspeccions de les quals 11 es van acabar tramitant com una denúncia.
Les infraccions, normalment, són per excedir la quota de garoines permesa, per pescar fora de temporada, per no tenir llicència o per comercialitzar-les. La sanció, per exemple, per excedir quota pot variar dels 151 € fins als 30.000 €, en funció de si se’n pesquen més o menys.
Begoña Cervera destaca que, tot i que no és habitual, es venen garoines sense la llicència de mariscador. “La venda es fa a particulars, bars o restaurants”, apunta la inspectora de Pesca i Afers Marítims. Tot i això, creu que aquesta activitat acaba sent “deshonesta” amb el mariscador, ja que “viu d’aquesta feina”. Per intentar detectar aquest tipus d’activitat s’impulsen diverses accions per part de l’administració.
Begoña Cervera apunta que la pesca de les garoines ha de servir per mantenir aquest equilibri per evitar la sobrepoblació, però alhora preservar l’espècie.
Per poder pescar garoines durant la temporada, que va de l’1 d’octubre fins al 31 de març, s’ha de comptar amb una llicència de pesca. Begoña Cervera destaca que n’hi ha de dos tipus: la de pesca recreativa amb canya o de pesca submarina.
La primera és la que es fa des de la costa, amb una garotera tradicional i sense haver-se de submergir sota l’aigua. La segona és la que es fa servir quan el pescador s’ha de submergir sota l’aigua i ha de fer apnees per aconseguir les garoines. En aquest últim cas per obtenir la llicència cal comptar amb una revisió mèdica i una assegurança.
En ambdós casos, la llicència permet la captura de 150 garotes per dia i per consum propi. A més, en el cas d’aquestes llicències els pescadors només poden pescar de 8 h a 13 h.
Els mariscadors
També existeix la figura del mariscador professional a les costes catalanes. A les comarques gironines n’hi ha més d’una desena que estan autoritzats. Aquesta figura pot pescar 150 quilos de garoines al dia. Tot i això, Begoña Cervera apunta que els mariscadors professionals han de complir amb més condicions per poder capturar aquesta espècie.
Els mariscadors també veuen limitada la seva temporada de pesca de garotes de l’1 d’octubre al 31 de març. Begoña Cervera explica que l’època de veda que s’aplica en aquesta espècie respon a una necessitat de preservació. Afirma que les gònades (òrgans sexuals) de la garoina estan més desenvolupats entre aquests mesos en què es permet la seva pesca. Per controlar les zones de pesca d’aquests mariscadors professionals, hi ha plans i estudis que delimiten la quantitat de garoines que es poden pescar.
El fiscal demana una condemna de 22 anys i 6 mesos per a l’acusat d’intentar matar una parella a ganivetades enmig del carrer i a plena llum del dia a Sant Feliu de Guíxols el 30 de gener del 2022. Li atribueix dos delictes d’assassinat en grau de temptativa amb l’atenuant d’anomalia psíquica . Segons recull l’escrit d’acusació, el processat i les víctimes eren veïns i feia temps que tenien “mala relació”. El fiscal sosté que l’acusat, armat amb dues navalles, va esperar que la parella tornés de fer el vermut i els va atacar a traició. Està previst que el cas arribi a judici a l’abril. L’Audiència ha prorrogat la presó preventiva al processat i rebutja que surti en llibertat abans del judici.
L’escrit de conclusions provisionals del fiscal del cas, Víctor Pillado, exposa que les víctimes i l’acusat eren veïns a Sant Feliu de Guíxols: “Mantenien mala relació des de temps enrere”.
Cap al migdia del 30 de gener del 2022, la parella va anar a fer un vermut a un bar proper a casa seva. Era una costum que tenien i que feien “de manera freqüent”. Segons el fiscal, el seu veí ho sabia. D’entrada, pel fet de viure a tocar però, també, perquè els tenia sotmesos “a vigilància”.
L’acusació pública apunta que el processat va decidir “esperar que tornessin” i es va “amagar” per ocultar-se de la mirada de terceres persones. Duia, recull el fiscal, dues navalles que pensava fer servir “amb la finalitat d’acabar amb la vida de tots dos”.
“Cap a les 12.30 hores, la parella va tornar cap al seu domicili. Quan es trobaven a pocs metres de distància de la porta d’accés a casa, el processat va executar el pla prèviament concebut”, relata el fiscal que afegeix que l’acusat els va atacar “absolutament per sorpresa”: “No s’ho podien ni imaginar i, per tant, no van tenir cap capacitat de defensa”.
El fiscal assenyala que l’acusat va sortir del lloc on s’havia amagat i es va abraonar damunt les víctimes duent una navalla a cada mà. “Va començar a apunyalar-los a diferents parts del cos, i no va parar fins que l’home el va poder retenir a terra i evitar que continués clavant-los les navalles”, remarca la fiscalia.
Com a resultat de l’atac, la dona va rebre almenys cinc ganivetades al colze, l’engonal, la clavícula i la zona intraescapular. La van haver de traslladar d’urgència a l’hospital, on va estar tres dies ingressada a l’UCI i cinc més a planta. Li han quedat, com a seqüeles, diverses cicatrius i un trastorn relacionat amb l’estrès posttraumàtic.
L’home tenia almenys set ferides causades per una arma blanca als braços, el gluti, la cuixa, el colze i el pit. També el van haver de dur a l’hospital. Hi va estar ingressat tres dies i també li han quedat seqüeles tant físiques com psíquiques.
El fiscal sosté que, en el moment de perpetrar l’atac, l’acusat “tenia perfectament conservada a la seva capacitat cognitiva” però que tenia “lleugerament alterada” la capacitat d’actuar pel trastorn de personalitat Clúster A que té.
L’acusa de dos delictes d’assassinat en grau de temptativa amb l’atenuant d’anomalia psíquica i sol·licita, en total, 22 anys i 6 mesos de presó. També vol que estigui 10 anys en llibertat vigilada un cop surti de la presó i que no es pugui acostar a menys de 500 metres de les víctimes ni comunicar-se amb ells durant 10 anys.
En concepte de responsabilitat civil, xifra la indemnització en 83.049,5 euros per les lesions, el dany i les seqüeles causades a les víctimes.
Està previst que el cas arribi a judici a l’abril a l’Audiència de Girona. El tribunal ha prorrogat la presó preventiva al processat i ha rebutjat que pugui sortir en llibertat abans del judici.
