La Guàrdia Civil ha comissat més de cinc mil productes il·legals relacionats amb els tatuatges, els pírcings i la micropigmentació en diversos establiments de Platja d’Aro, Lloret de Mar i Girona. El material havia arribat sense complir la normativa sanitària ni les obligacions duaneres de la Unió Europea, motiu pel qual els agents l’han retirat durant les inspeccions efectuades entre els mesos de març i juny.
En total, els agents han intervingut prop de dos mil agulles, més de tres mil pírcings, prop de cent quaranta envasos de tinta, una quarantena d’eines i una cinquantena de productes cosmètics. Segons la Guàrdia Civil, alguns dels productes no estaven homologats i, en el cas d’algunes tintes destinades a la micropigmentació, estaven prohibides pel Ministeri de Sanitat.
Les inspeccions han donat lloc a vuitanta-quatre actes per infraccions administratives. El valor del material comissat supera els vint mil euros.
Tot el material s’ha traslladat al Departament de Duanes de la Jonquera, on serà destruït. Paral·lelament, la Guàrdia Civil ha comunicat les actuacions als ajuntaments de Platja d’Aro, Lloret de Mar i Girona, que són les administracions competents en matèria de control sanitari dels establiments de comerç minorista.
Els Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà han presentat la Memòria 2025, un document que recull els principals resultats assistencials, organitzatius i socials de l’últim any. Aquesta edició evoluciona cap a un model de memòria integrada que, a més de l’activitat sanitària, incorpora informació sobre la governança, la sostenibilitat i l’impacte social de l’organització.
El gerent dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà, Xavier Pérez, explica que aquesta nova memòria representa «un exercici de transparència i rendició de comptes envers la ciutadania, els professionals i tots els grups d’interès». Segons assenyala, el document reflecteix el compromís de l’entitat amb una gestió responsable, sostenible i orientada a les persones.
La memòria constata que l’activitat assistencial va continuar creixent durant el 2025. L’Hospital de Palamós va incrementar l’activitat de l’hospital de dia mèdic i també les proves diagnòstiques, especialment les tomografies computades i les ressonàncies magnètiques. L’atenció primària va mantenir més de 750.000 visites al llarg de l’any, mentre que l’atenció intermèdia va registrar un augment destacat de l’activitat als hospitals de dia geriàtrics i dels serveis destinats a persones amb necessitats pal·liatives i trastorns cognitius.
Xavier Pérez destaca que aquest increment de l’activitat ha anat acompanyat d’una millora de l’accessibilitat. Segons explica, totes les persones que esperaven una intervenció quirúrgica van ser ateses dins els terminis garantits pel Servei Català de la Salut, mentre que l’accés a les visites d’atenció primària també va mantenir uns nivells elevats de resposta.
Pel que fa a la satisfacció dels usuaris, la memòria recull que els resultats de les enquestes del Servei Català de la Salut situen els diferents serveis de l’organització per sobre de la mitjana de Catalunya, tant a l’Hospital de Palamós com als centres d’atenció primària i a Palamós Gent Gran.
El document també fa balanç del Pla Estratègic 2022-2025, que ha arribat al final del seu desplegament. Durant aquest període s’han impulsat projectes com la posada en funcionament del Centre Vincke, destinat als serveis de rehabilitació i medicina de l’esport, l’obertura de la Porxada, dedicada als serveis diürns de Palamós Gent Gran, i les noves consultes externes de l’edifici Fleming.
Segons Xavier Pérez, aquests projectes s’han complementat amb noves mesures d’humanització assistencial, com l’acompanyament dels progenitors als quiròfans pediàtrics o la implantació de sistemes d’informació en temps real per a pacients i familiars. El gerent també destaca la renovació dels consells de participació ciutadana, la creació d’una comissió d’innovació i el reforç de les iniciatives socials i ambientals impulsades durant l’any.
Entre aquestes actuacions hi ha la segona edició del Sopar Solidari, la campanya de mecenatge Com a casa per humanitzar l’Hospital de Dia Mèdic de l’Hospital de Palamós i l’ampliació de les instal·lacions fotovoltaiques dels principals centres de l’organització, una actuació que ha permès incrementar la capacitat de producció d’energia renovable i reduir la petjada ambiental.
Jan va ser el nom més posat el passat 2025 a la comarca del Baix Empordà. Així es desprèn de les dades facilitades per l’Idescat. En concret, el nom va ser posat 13 vegades.
A les comarques de Girona, els noms més freqüents l’any passat van ser Jan (49) i Martina (44). Si mirem els noms masculins, els més posats per darrere de Jan van ser Nil (40), Biel (39), Martí (39) i Marc (36). Posant la mirada en els noms femenins, després de Martina, els més posats van ser Sofia (44), Júlia (42), Ona (40) i Aina (35).
En el conjunt del país, els noms més comuns van ser Biel (378), Nil (375), Marc (371), Jan (347) i Martí (338). Pel que fa als noms de nenes, Júlia va ser el més posat (449), seguit de Sofia (427), Martina (357), Emma (349) i Ona (344).
Si mirem les estadístiques de naixements, a Catalunya el passat 2025 n’hi va haver 54.249, un 0,8% més que el 2024. Al Baix Empordà va haver-hi 856 naixements, mentre que el 2024 n’hi va haver 838.
Imatge destacada del recorregut pel Palau Solterra & xerrada musical amb Guilherme de Anchieta i Sandro Lustosa. Autoria de Roger Lleixà – Vianda Visuals.
El productor Guilherme de Anchieta i el percussionista Sandro Lustosa han estat els protagonistes de l’In-Edit Empordà d’aquesta setmana. En el marc de la presentació del documental O menino d’Olho d’Água, Anchieta i Lustosa van oferir una xerrada musical al Palau Solterra de Torroella de Montgrí amb la mirada posada en l’univers d’Hermeto Pascoal, un dels músics més innovadors i importants de la història de la música brasilera.
Instants previs a la xerrada, els artistes brasilers van concedir una entrevista a Ràdio Capital de l’Empordà on van parlar, especialment, de la figura d’Hermeto Pascoal i del seu pas per l’In-Edit.
Un artista únic connectat amb l’espiritualitat
De Anchieta i Lustosa qualifiquen Hermeto Pascoal com un artista únic i difícil de definir que «mantenia una connexió profunda amb la natura, els avantpassats i l’espiritualitat». Així mateix, apunten que fusionava sons de la naturalesa, la música tradicional brasilera i la música clàssica.
Segons tots dos, Pascoal entenia que «la música és a tot arreu» i convertia els sons del planeta en composicions pròpies. La seva obra fusionava la música tradicional brasilera, la música clàssica i els sons de la natura, donant lloc a un llenguatge musical molt personal que prioritzava les emocions i les sensacions.
Pascoal, influència per diverses generacions de músics
Lustosa destaca que Hermeto Pascoal va influir diverses generacions de músics, tant al Brasil com arreu del món, entre els quals Miles Davis, Dizzy Gillespie, Gilberto Gil o Egberto Gismonti. El percussionista reconeix que la seva pròpia trajectòria artística està marcada per aquesta manera d’entendre la relació entre la música i la natura.
Els dos artistes expliquen que l’objectiu de l’acte era oferir al públic les claus per entendre el context i l’univers creatiu de Pascoal abans de veure el documental. Consideren que aquest homenatge és «el mínim que es mereixia» després de la seva mort i confien que la pel·lícula serveixi com a porta d’entrada per descobrir una obra molt extensa.
Per a Sandro Lustosa, l’univers sonor d’Hermeto Pascoal és «un portal d’encantaments», una manera diferent de comprendre la música des d’una perspectiva artística, però també social i espiritual.
«El festival In-Edit és un referent internacional»
Tant Lustosa com De Anchieta han elogiat el Festival In-Edit, que han qualificat de referent internacional. Guilherme de Anchieta assegura que és seguidor del certamen des de fa anys i n’ha destacat la capacitat de contextualitzar la música i els seus protagonistes. Per la seva banda, Sandro Lustosa l’ha definit com «un termòmetre de tendències conceptuals» dins del panorama musical internacional.
El Consell Comarcal del Baix Empordà va reunir aquest dimarts, 15 de juliol, una trentena d’alcaldes i alcaldesses en una nova sessió del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses, centrada en les al·legacions al Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER).
La trobada va servir per coordinar la resposta dels municipis al document impulsat per la Generalitat, que ha d’establir els criteris per ordenar la implantació d’instal·lacions de generació d’energies renovables arreu del país.
Des del Consell Comarcal s’està oferint suport tècnic als ajuntaments perquè puguin elaborar les seves al·legacions abans que acabi el termini de presentació, previst per al 29 de juliol. Els tècnics de l’àrea de Sostenibilitat i Acció Climàtica treballen conjuntament amb els consistoris en la redacció de les propostes, l’argumentari i l’assessorament tècnic.
La implantació de les energies renovables ja havia estat objecte de debat en el darrer Consell d’Alcaldes i Alcaldesses, celebrat el 15 de maig. En aquella sessió es va acordar la conveniència d’adoptar un posicionament compartit de comarca i es va posar de manifest la necessitat de compatibilitzar el desplegament de les renovables amb la preservació del paisatge i dels espais agraris.
En aquesta mateixa línia, el Consell Comarcal va impulsar fa uns mesos la Taula de l’Energia del Baix Empordà, un espai de treball amb representants municipals que ja ha celebrat diverses reunions per abordar el desplegament de les energies renovables al territori. L’objectiu és continuar avançant cap a un model consensuat, adaptat a les necessitats i a les singularitats del Baix Empordà.
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
A Cassà de la Selva, en el marc del Festival Solfejant, actuarà Roger Mas. El cantautor de Solsona presentarà «Totes les flors», el seu darrer treball discogràfic, un àlbum format per deu cançons inèdites que veu la llum coincidint amb els 25 anys de trajectòria del cantautor i amb un dels seus moments de més inspiració creativa. El concert se celebrarà a les 22:00 a Can Trinxeria.
A Sant Pere Pescador, hi haurà el concert de la Cobla la Principal de Banyoles. La cobla, que va recuperar l’activitat a principis dels anys vuitanta després d’un període d’aturada, va iniciar el 2017 una nova etapa amb motiu del seu 90è aniversari. Aquell any va renovar la direcció i va incorporar nous músics, molts d’ells formats a les escoles de cobla de les comarques gironines, en un procés de relleu generacional. L’inici del concert serà a les 22:00 a la Plaça Major. L’entrada és gratuïta.
A Lloret de Mar, en el marc del Mediterranean Guitar Festival, hi haurà el concert de Marc Segura. En aquesta ocasió, Segura farà un tribut a Paco de Lucía. El concert se celebrarà a a l’església de Sant Romà de Lloret a les 21:00. Les entrades es poden adquirir en aquest enllaç.
Festes Majors
Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de Palafrugell, Quart, Llançà i Navata. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.