Centenars de persones comencen el 2026 amb un bany a la platja de Sant Feliu de Guíxols

Centenars de persones han omplert la platja de Sant Feliu de Guíxols, disposades a començar l’any amb una remullada, en el ja tradicional primer bany de l’any. Cada dia 1 de gener el consistori organitza aquesta activitat en què els més atrevits enceten l’any des de l’aigua, que aquest dijous està al voltant dels 13 graus. Bona part dels banyistes repeteixen any rere any i ja consideren aquesta experiència com un costum. És el cas de la Teresa Feliu, que hi participa des de fa vint anys. «Quan et tires sents espines, però un cop dins és fantàstic», assegura. En sortir, i per combatre el fred, l’organització ha ofert als participants un got de brou calent o xocolata desfeta, per recuperar l’escalfor corporal.

La imatge a la platja de Sant Feliu de Guíxols aquest migdia no ha estat l’habitual d’un dia d’hivern. La sorra s’ha omplert de persones, algunes amb barrets de Pare Noel, i d’un ambient festiu per celebrar un dels actes més emblemàtics del municipi cada 1 de gener: el primer bany de l’any.

Entre els participants hi havia l’Agustí, guixolenc, que habitualment fa la primera remullada a la platja de Sa Conca. «Aquest any he volgut participar aquí a la platja de Sant Feliu i ho he gaudit molt, ha estat molt divertit», explica, tot i reconèixer que «l’airet de garbí que bufa és fresquet».

També s’ha estrenat en el primer bany de l’any en Josep, vingut de Girona, però nascut a Sant Feliu. «Alguna vegada havia vingut a mirar-m’ho, però aquest any m’he decidit a banyar-me i ha estat una experiència molt positiva, amb un ambient de molta germanor», detalla. L’ha acompanyat la seva filla, mentre que la seva dona els animava des de la sorra.

La Teresa Feliu i en Miquel Morató, en canvi, asseguren que compleixen amb la cita religiosament des de fa temps. La Teresa hi participa des de fa 20 anys, quan només eren una vintena de persones, i celebra que «ara hi ha molta gent».

«Quan et tires a l’aigua sents com si fossin espines, però un cop dins és fantàstic», afirma i destaca que el caldo calent del final «t’acaba de reanimar». «L’aigua és vida», conclou.

En Miquel hi ha participat per segona vegada, però assegura que «un cop ho has provat, ja no pots deixar de fer-ho».

Una altra de les cares habituals és en Josep Vidal, que explica que fa quinze anys que es banya cada dia a la platja de Sant Feliu, tant a l’hivern com a l’estiu. «Quan ens vam jubilar no sabíem què fer i vam començar a venir, és fantàstic», relata. Detalla que s’hi troben sempre amb el mateix grup de persones i que el bany diari «és com un centre de psicologia». Pel que fa al primer bany de l’any, assegura que l’ha gaudit molt, tot i que «l’aigua estava fresqueta».

Una activitat per a tots els públics

L’activitat ha creat un ambient familiar, amb la participació tant de persones grans com infants. És el cas d’en Marc i en Nil, dos germans de vuit i sis anys que han explicat a l’ACN que venir a banyar-se a Sant Feliu de Guíxols cada 1 de gener és una tradició familiar.

«Volíem nedar fins a les boies per agafar l’ampolla de cava pel papa, però hem posat els peus i l’aigua estava molt freda», ha explicat en Marc.

Des de dos quarts d’una, centenars de persones han anat estenent les tovalloles a la sorra i inscrivint-se a l’activitat mentre es canviaven de roba per passar del coll alt al banyador. Abans fins i tot del senyal oficial, alguns dels més decidits ja s’havien mullat els peus. Puntualment, a l’una, el grup s’ha llançat a l’aigua gairebé de manera simultània.

El bany ha estat desigual: mentre que alguns han sortit de l’aigua gairebé tan ràpid com han entrat, d’altres s’hi han sentit còmodes i han aprofitat per nedar una estona o anar fins a la boia, on hi havia algunes botelles de cava amagades.

Un cop fora, l’esforç ha tingut la seva recompensa. Tots els participants han pogut recuperar l’escalfor corporal amb un brou o una xocolata calenta a la platja. Molts recollien el got encara tremolant. El primer bany de l’any a Sant Feliu de Guíxols està impulsat per l’Ajuntament, el Centre Excursionista Montclar i l’Aquàtic Club Xaloc.

Un llibre recull 35 monuments medievals de 14 pobles de l’Empordà i el Gironès

L’editorial La Llera del Ter ha publicat el llibre ‘Arquitectura medieval a la llera del Ter’, un projecte que recull 35 monuments medievals repartits entre 14 pobles del Gironès i l’Empordà. L’objectiu és posar en valor un patrimoni que sovint passa desapercebut, però que forma part de la identitat local de moltes poblacions del territori.

La publicació està dividida en tres grans blocs temàtics. El primer capítol està dedicat a castells i cases feudals, com el castell de Púbol, popularitzat per Salvador Dalí i Gala, però que el llibre mostra des del seu origen històric. També s’hi inclouen altres fortificacions com els castells de Palagret de Celrà i Medinyà, al Gironès.

El segon bloc reuneix muralles i torres defensives. Entre els exemples més destacats hi ha la torre de Can Vinyals de Flaçà o la muralla de Cervià de Ter. La tercera part del llibre recull el patrimoni religiós, amb setze edificis com el santuari de la Mare de Déu dels Àngels o el priorat de Santa Maria de Cervià de Ter.

La iniciativa ha comptat amb la col·laboració de més de 30 historiadors locals. Alguns ja havien treballat sobre els elements que recull el llibre, mentre que d’altres han hagut de fer la recerca des de zero. L’objectiu era potenciar el talent dels pobles, segons ha explicat Mar Camps, una de les impulsores del projecte i editora del llibre.

Camps ha destacat que el llibre vol fer visible un patrimoni poc conegut, i mostrar la singularitat de cada poble a través dels seus edificis. Segons ha explicat, sovint es valora un poble per la seva funcionalitat o atractiu, però no per la història que conserva.

A banda del contingut històric, la publicació cuida especialment l’edició visual. Les fotografies són un dels principals reclams, pensades perquè el lector identifiqui llocs propers i els relacioni amb records i vivències. Camps també ha volgut trencar estereotips i demostrar que des dels pobles es poden fer projectes de qualitat i amb una imatge moderna.

El llibre és una evolució del projecte editorial de la revista ‘La Llera’, recuperada l’any 2016. Des d’aleshores, s’ha anat gestant aquest volum que vol ser una porta d’entrada al patrimoni medieval que es conserva als pobles que acompanyen el riu Ter.

Resum musical 2025 – Les 100 cançons de l’any

Un any més l’equip de la Primera Llista et resumeix l’any que deixem enrere amb les 100 cançons que han tingut més presència a la llista que repassem cada setmana.

Enguany, en un programa de 4 hores, presentat per en Marc Clapés i la Judit Borrell.

Descobreix com ha sonat el 2025!

«DE CAP A CAP» a Roma per CAP d’any

 

 

La Fundació Hospital de Palamós – SSIBE integrarà les empreses SSIBE, AIE i Emprosis, AIE

privat:-l’hospital-de-palamos-dona-5,6-tones-d’aliments-i-productes-per-a-la-higiene-personal-a-caritas-baix-emporda
Privat: L’hospital de Palamós dona 5,6 tones d’aliments i productes per a la higiene personal a Càritas Baix Empordà

La Fundació Hospital de Palamós – Serveis de Salut Integrats Baix Empordà integrarà a partir de l’1 de gener totes les activitats de les empreses SSIBE, AIE i Emporsis, AIE. Aquesta integració busca fer més àgil la gestió i reduir la complexitat de l’estructura corporativa del grup.

L’objectiu principal és millorar l’eficiència interna sense afectar la qualitat dels serveis que es presten. Amb aquest canvi, es vol optimitzar l’organització interna i fer més senzill el funcionament de l’entitat.

La decisió arriba després de detectar que les condicions que feien viable mantenir Emporsis com a entitat pròpia han canviat. En els darrers anys, la Fundació Salut Empordà s’ha desvinculat d’alguns dels serveis compartits i només manté el desenvolupament de programari propi.

Tot i la reestructuració, els drets laborals del personal queden garantits i les activitats es mantenen amb continuïtat. Això permet assegurar un procés ordenat, sense afectar els equips ni els serveis.

Aquesta reorganització també respon a l’increment de la càrrega administrativa i normativa, especialment en els àmbits econòmic i laboral. Amb la nova estructura, la Fundació podrà adaptar-se millor a les exigències actuals.

El Departament d’Agricultura pagarà els 4,8 milions d’euros a granges afectades per la dermatosi nodular abans que acabi l’any

dermatosi nodular

El Departament d’Agricultura ha començat a pagar 4,8 milions d’euros a les granges afectades per la dermatosi nodular contagiosa. Segons ha explicat el conseller Òscar Ordeig, les indemnitzacions s’estan abonant entre aquest dilluns i dimarts a 13 explotacions ramaderes. La resta de les compensacions, que sumen uns 1,5 milions d’euros i corresponen a 4 granges més, es pagaran durant el mes de gener.

Pel que fa a l’estat sanitari, el passat 26 de desembre es van aixecar les restriccions al voltant de Cassà de la Selva. Està previst que el 8 de gener també s’aixequin les limitacions sanitàries al radi de Castelló d’Empúries. Tot i això, una part del territori continuarà sota mesures de protecció perquè es troba dins de la zona de control sanitària de França, on encara es detecten nous casos actius de la malaltia.

D’altra banda, respecte a la grip aviària, el conseller ha informat que continua el sacrifici de les gallines a la granja afectada de Bellpuig. Fins ara, totes les aus analitzades dins d’un radi de 10 quilòmetres han donat resultat negatiu. El Departament considera que la situació es manté dins de la normalitat.