Acabem l’any i, per tant, els mitjans ja estan preparant —o a punt de publicar— els resums i els balanços que ompliran espais durant les vacances de Nadal. Són peces informatives que, any rere any, tenen una doble funció. D’una banda, ajuden a omplir una època en què l’actualitat s’alenteix. De l’altra, ens conviden a mirar enrere i a repassar tot allò que ha passat. I és en aquest exercici quan sovint ens passa una cosa curiosa: redescobrim fets que havíem aparcat, ens sorprèn que determinats episodis hagin estat aquest mateix any o ens adonem que alguns moments que semblen llunyans són, en realitat, de fa quatre dies. També ens genera aquell sentiment ambivalent entre la nostàlgia, l’alleujament de saber que certes turbulències ja han quedat enrere, o la sorpresa de pensar: Ostres, això va passar aquest any?

Però hi ha un motiu més perquè es facin aquests resums: encara que sembli mentida, en un municipi hi passen moltes coses al cap de dotze mesos. Moltes més de les que som capaços de retenir. I si hagués de destacar un dels resums que posa realment en valor aquest volum de vida col·lectiva, per la seva dimensió històrica, pel seu caràcter de testimoni avançat i pel seu valor físic com a objecte, destacaria el Crònica d’un Any. Aquesta edició —que ja tenim entre mans i que es presenta aquest diumenge al Teatre Municipal de Palafrugell— és un llibre que fixa per escrit tot el que ha passat, ho ordena i ho deixa registrat perquè no s’esborri amb el pas del temps.

El Crònica d’un Any recull els dotze mesos de vida del municipi i, a més, selecciona dotze protagonistes que, per un motiu o altre, han estat clau durant l’any. Entre aquests protagonistes, n’hi ha un que destaca perquè rep el Premi Peix Fregit, un reconeixement a una trajectòria. Ahir es va anunciar que el guardó d’enguany és per al periodista, radiofonista i activista cultural i social Àlex Cebollero. Exdirector de Ràdio Palafrugell, persona implicadíssima en la vida social del municipi, voluntari de Càritas i, sobretot, ànima del Cineclub Garbí, una petita joia que porta cinema de qualitat a casa nostra i que aposta de manera decidida pel cinema català. Un espai que ha aconseguit generar comunitat, atreure públic local i visitants i consolidar-se com una referència més en l’ecosistema cultural de l’Empordà.

Per tot plegat, no us perdeu el Crònica d’un Any, ni tampoc l’acte de presentació i el lliurament dels Premis Peix Fregit d’aquest diumenge. És una bona manera de tancar el 2025 amb perspectiva, reconeixement i, sobretot, memòria compartida.