Fa uns dies em va arribar a les mans un article de Xavier Xargay sobre la Festa de la Bellesa de Palafrugell del 1905 que em va deixar astorat, per la transcendència i també pel total desconeixement que en tenia i que percebo que tenim a Palafrugell.
Xargay explica que en plena efervescència del moviment catalanista i modernista, Palafrugell va acollir un esdeveniment que marcaria un abans i un després en la seva història cultural: la Festa de la Bellesa. Promoguda per l’empresari i mecenes Joan Vergés i Barris. La Festa de la Bellesa va ser una resposta directa als tradicionals Jocs Florals, simbolitzant el conflicte entre una Catalunya literària ancorada en el passat i una Catalunya que buscava projectar-se cap al futur amb una veu pròpia i moderna. Les principals diferències eren que el nou certamen donava total llibertat temàtica per als artistes, premis en metàl·lic per dignificar la feina dels creadors (500 pessetes per als millors treballs) i un jurat d’alt prestigi, encapçalat per Joan Maragall.
Aquesta nova perspectiva va generar un debat intens a Barcelona, especialment en cercles modernistes. Des de les pàgines del diari El Poble Català, autors com Pous i Pagès, Manuel de Montoliu i Josep Carner van elogiar la Festa de la Bellesa, mentre que sectors més conservadors la miraven amb recel.
La Festa de la Bellesa va aconseguir posar Palafrugell al centre de la vida cultural catalana. Joan Maragall, figura clau del modernisme literari, va presidir el jurat i va ser una veu determinant en el debat sobre què i com havia de ser la literatura catalana del futur.
Però la Festa de la Bellesa no va ser només un acte literari: va esdevenir un símbol de la identitat palafrugellenca. En un poble que havia evolucionat d’una economia agrícola a una indústria surera en expansió, la cultura es va convertir -per primera vegada- en un altre pilar de progrés i modernitat. L’empresariat local, tradicionalment enfocat als negocis, va demostrar que també podia exercir un paper clau en la defensa de la llengua i la cultura catalana.
Tot i que no va tenir més edicions, l’impacte d’aquella festa va transcendir el moment i va donar lloc a iniciatives com la revista Empòrium, convertida en un punt de trobada per als modernistes gironins. A més, la publicació de Josafat, de Prudenci Bertrana, novel·la que tot i no guanyar el premi va ser reconeguda per la seva qualitat literària, va contribuir a consolidar l’escena cultural del país.
Més d’un segle després, podem afirmar que la Festa de la Bellesa va ser la llavor cultural d’un poble com Palafrugell que, des de llavors, ha mantingut viva la seva vocació cultural i el seu compromís amb la modernitat i la catalanitat. Espero que aquest article ajudi a conèixer aquesta efemèride i que no perdem mai aquest esperit de referència cultural i catalanista.
