15 anys de la gran nevada del 8 de març de 2010 al Baix Empordà: un record inesborrable
El 8 de març de 2010, el país es va despertar sota una nevada com no se’n recordava cap de semblant en dècades. La neu va cobrir pobles sencers, va paralitzar les comunicacions i va deixar milers de persones sense electricitat durant dies. Va ser un episodi meteorològic excepcional que va posar a prova la resistència de la comarca i la seva gent.
El matí del 8 de març va començar amb temperatures fredes, però res feia pensar que s’acostava una nevada històrica. A poc a poc, la pluja es va convertir en neu i, a mesura que avançava el dia, les precipitacions es van intensificar. En poques hores, el paisatge del Baix Empordà va quedar cobert per una gruixuda capa de neu que va superar els 40 cm en alguns municipis.
A la Bisbal d’Empordà, els carrers van quedar completament intransitables, amb cotxes atrapats i pals d’electricitat torçats pel pes de la neu. A Verges, la neu acumulada va superar el mig metre, mentre que a Palafrugell, les imatges de les platges nevades es van fer virals. Carreteres com la C-66 o la GI-651 es van col·lapsar, deixant incomunicades moltes poblacions durant hores. Els serveis d’emergència es van veure desbordats i es va haver de recórrer a la col·laboració veïnal per ajudar aquells que havien quedat atrapats.
Caos i talls de subministrament
Una de les conseqüències més greus de la nevada va ser la caiguda de torres d’alta tensió i línies elèctriques. A causa del pes de la neu i del vent, desenes de torres van cedir, deixant sense electricitat bona part del Baix Empordà. Milers de llars van quedar a les fosques durant dies, i en alguns casos, durant setmanes. Els grups electrògens no eren suficients per cobrir tota la demanda, i molts veïns van haver de fer vida amb espelmes i estufes de gas.
Els comerços també es van veure afectats. Sense electricitat, molts supermercats i botigues van haver de llençar aliments refrigerats que es van fer malbé. Els hospitals i centres de salut van haver de funcionar amb generadors, i es van suspendre moltes operacions no urgents. Les escoles van romandre tancades durant diversos dies, ja que els accessos eren impracticables i molts centres tampoc tenien llum ni calefacció.
L’impacte en el dia a dia
Els primers dies després de la nevada, el Baix Empordà va viure una situació insòlita. Molts habitants van haver de recórrer a la llenya per escalfar-se, i la falta de comunicacions va fer que l’arribada d’ajuda fos complicada. Els ajuntaments van organitzar brigades per retirar la neu i permetre la circulació. La solidaritat entre veïns va ser clau per sobreviure en una situació tan extrema.
Els pagesos van ser un dels col·lectius més perjudicats i molts ramaders no van poder accedir als seus animals durant dies. La recuperació del sector agrícola es va allargar mesos.
Els turistes també es van veure atrapats per la nevada. Algunes persones que havien viatjat a la Costa Brava per passar el cap de setmana van quedar retingudes en hotels i cases rurals sense poder marxar. L’absència de transport públic i les carreteres bloquejades van fer que molts haguessin d’esperar dies per tornar a casa.
Una nevada que va marcar tot Catalunya
Més enllà del Baix Empordà, la nevada va afectar tot el territori català. A Barcelona, la neu va sorprendre els ciutadans, que no estaven acostumats a veure la ciutat blanca. La mobilitat es va col·lapsar, amb el servei de busos aturat i retards importants a Rodalies i el Metro. A l’aeroport del Prat, es van suspendre vols, i les principals carreteres del país van registrar talls de circulació que van durar hores.
El Maresme, el Vallès Oriental i la Selva també van patir fortes afectacions, amb caigudes d’arbres i problemes en el subministrament elèctric similars als del Baix Empordà. A les zones de muntanya, com el Ripollès o la Cerdanya, la nevada va ser encara més intensa, amb gruixos que van superar el metre de neu.
Els més joves recorden aquells dies com una aventura, amb trineus improvisats i guerres de boles de neu als carrers dels pobles. Els més grans, en canvi, parlen de les dificultats i la preocupació que van viure davant la incertesa de no saber quan es recuperaria la normalitat.
Un episodi que quedarà per sempre en la història del Baix Empordà
Quinze anys després, la gran nevada del 8 de març de 2010 continua sent un dels episodis meteorològics més recordats del Baix Empordà. Aquell dia, la comarca va quedar aturada sota una capa de neu que va transformar completament el paisatge i la vida quotidiana. Més enllà dels problemes que va generar, la nevada també va ser un moment de solidaritat i resiliència, en què els veïns es van ajudar mútuament per superar les dificultats.
Els que la van viure no l’oblidaran mai. La imatge del campanar de la Bisbal cobert de neu, les barques de Calella atrapades al port sota un mantell blanc o les carreteres de l’Empordanet convertides en pistes de gel són postals que formen part de la història recent de la comarca. Un record únic d’un dia en què el Baix Empordà es va vestir de blanc com mai abans.
Palafrugell, Sant Feliu i la Bisbal són els municipis de la comarca amb més dones emprenedores
Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i la Bisbal d’Empordà són els municipis de la comarca que tenen una major concentració de dones emprenedores. Això es desprèn de les dades recollides pel projecte Empremta, que fa aproximadament mig any que treballa per donar valor a l’emprenedoria i el lideratge femení al Baix Empordà.
La tècnica de promoció econòmica i coordinadora del projecte Empremta, Laia Estremeiro, explica que la iniciativa neix gràcies al finançament de la Diputació de Girona i a la necessitat de valorar la figura de la dona en el món empresarial: les dificultats que es troben les dones a l’hora d’emprendre, visibilitzar la funció de les dones en un càrrec, el rol que desenvolupen a l’empresa, entre altres objectius.
Segons les dades de l’Observatori creat pel projecte Empremta sis municipis concentren més d’un 70% de les dones emprenedores a la comarca: Palafrugell (22,1%); Sant Feliu de Guíxols (21,5%), La Bisbal d’Empordà (11%), Santa Cristina d’Aro (7,4%) Begur (6,7%) i Palamós (4,9%). Laia Estremeiro explica com han creat aquest Observatori, un dels primers passos que van impulsar des d’Empremtes. A més, des del projecte van contactar amb l’Associació de Dones Empresaries i Directives de l’Empordà per treballar de manera conjunta i donar visibilitat a aquestes figures femenines del món empresarial de l’Empordà.
Aquesta relació amb l’Associació de Dones Empresaries i Directives de l’Empordà ha permès entrevistar a dones lligades al món de la construcció i l’arquitectura, ramader o automobilístic.
Les dones reben més assessorament empresarial
Durant aquesta primera meitat d’any, Empremta ha pogut extreure diverses dades sobre el teixit empresarial i emprenedor del Baix Empordà. Laia Estremeiro explica que el perfil majoritari de la dona emprenedora es troba entre 30 i 50 anys (63,7%), seguida del col·lectiu de dones de més de 50 anys (22,9%) i, finalment de dones de menys de 30 anys (13,4%). Aquestes xifres els van sorprendre, ja que mostren que els negocis propis faciliten la conciliació familiar. “Es disposa de més temps propi”, admet Laia Estremeiro.
Una de les altres dades que va sorprendre als impulsors del projecte va ser l’assessorament. Tot i que hi ha més projectes iniciats per homes a la comarca, les dones són les que demanen més assessorament empresarial i serveis d’orientació. Ho explica Laia Estremeiro.
La tècnica del Consell Comarcal reconeix que gran part dels perfils, tant d’homes com dones, impulsin els seus negocis vinculats al món del sector dels serveis. Tot i això, des del projecte Empremta volen impulsar la visibilització de la figura de la dona en espais i feines que tradicionalment estan monopolitzades per homes. Un d’aquests exemples és el món tecnològic. Per això, creu de gran rellevància incidir en els joves i oferir models per mostrar les diferents opcions que es poden explorar en el seu futur laboral.
Pel que fa al futur d’Empremta, Laia Estremeiro reconeix que l’objectiu és visibilitzar la figura de la dona en el món empresarial i d’emprenedoria. Per això, la feina que fan no ha d’arribar únicament cap a les dones, sinó que cal “incidir en tot el teixit empresarial perquè faci una transformació”.
A favor dels voltors
Admeto que el titular d’aquest article busca captar l’atenció, però no pretén prendre partit de manera explícita. No sóc de la Bisbal i, més enllà del que he llegit als comunicats i articles d’opinió, desconec els matisos de la vida social interna del poble. Com en qualsevol debat, mai es coneix el 100% de la veritat i mai existeix una sola veritat.
Tanmateix, sí que constato, a partir dels comunicats dels geganters i dels voltors, dels articles de persones com els meus estimats Pere Maruny i Andreu Paneque, o comentaris a les xarxes, que hi ha reticències a la idea que una entitat sense ànim de lucre pugui patrimonialitzar-se o muscular-se. I també constato que, en determinats sectors socials o ideològics, s’imposa la idea que tot allò que no sigui públic no serveix a l’interès públic o no representa la població per la que treballa el projecte.
Sembla que una associació cultural no pot comprar un solar pel simple fet de ser una entitat privada sense ànim de lucre. Sembla que, si organitza un esdeveniment multitudinari, no pot rebre subvencions. I sembla que la cultura popular només és legítima si és precària o depèn exclusivament de diners públics. Aquesta idea, sincerament, la rebutjo enèrgicament.
A Catalunya, la cultura privada pràcticament no existeix. En un 90% dels casos, qualsevol iniciativa cultural necessita suport públic per sobreviure. Tant de bo això fos diferent. Tant de bo el consum cultural permetés als creadors viure estrictament i bé de la seva obra i els governs només haguessin d’impulsar aquells projectes que el mercat no pot sostenir o que la societat no premia amb la seva assistència, o que impliquen un grau de risc o de recerca.
Però la realitat és una altra. Cap festival de música, gran o petit, sobreviu sense suport públic. Aquest suport pot ser en forma de subvencions a fons perdut, finançament amb condicions avantatjoses o recursos en espècie, com el suport logístic de les administracions, la brigada, la policia, etc… I això no només beneficia els festivals o entitats culturals, sinó també artistes, tècnics i serveis que en depenen.
La millor garantia de cohesió social és una cultura rica i diversa, on convisquin els gegants, els capgrossos, el bestiari català i els festivals de gran format. Per això, és una bona notícia que a la Bisbal es faci un festival de grans dimensions. I també és positiu que una entitat sense ànim de lucre pugui comprar un solar en desús per dinamitzar-lo.
Entenc que qui ha utilitzat aquest solar durant anys pugui tenir recels. Això és normal. Però un cop l’entitat compradora garanteix l’ús de l’espai a perpetuïtat per l’altra entitat, la discussió hauria d’acabar aquí. Tot el que ve després sembla tenir més a veure amb tensions internes que amb la necessitat real de l’espai.
No és dolent que una entitat i no l’Ajuntament compri un solar si l’Ajuntament diu que no pot fer-ho. No és dolent que una entitat sense ànim de lucre organitzi un concert massiu. I no és dolent que aquesta entitat guanyi diners. De fet, és positiu.
El concepte “sense ànim de lucre” no significa “sense guanys”. Significa que els beneficis no es reparteixen, sinó que es reinverteixen en el projecte. Que una entitat guanyi diners i es patrimonialitzi no la converteix en una empresa capitalista i especuladora o que viu d’esquenes a la societat. Al contrari, la fa més sòlida i li permet créixer, oferir més activitats i consolidar-se.
Els voltors no es dediquen només a organitzar un macrofestival. També són presents en moltes activitats durant l’any, algunes amb entrada i d’altres sense cost. Jo els he vist a la rua de Carnaval de Pals i en tants d’alters esdeveniments, igual que he vist els geganters a la Festa Major del meu poble. Una cosa no hauria d’estar renyida amb l’altra.
Fins que no entenguem això, seguirem tenint problemes basats en criteris que no sempre són objectivables, i aquí, Déu me’n guardi de ficar-m’hi.
Salvi Danés: “‘L’instint’ és un projecte de llarg recorregut i de retrobament personal amb el territori”
El fotògraf Salvi Danés ha presentat fins al 8 de juny “L’Instint”, una exposició que es pot visitar al Palau Solterra de Torroella de Montgrí. La mostra es divideix en dos projectes: Cypsela, que representa l’hivern, i Maragassa, que simbolitza l’estiu. Aquesta separació, segons l’artista al qual hem entrevistat durant el Supermatí, ajuda a guiar l’espectador per l’exposició d’una manera més clara i estructurada.
“L’Instint” és un projecte molt personal. “És com un diari visual del meu retrobament amb el territori i amb les persones amb qui convisc”, explica Danés. Les imatges es presenten en diferents formats: “Les més grans abracen l’espectador, mentre que les més petites conviden a una experiència més íntima i introspectiva”. També destaca l’ús del blanc i negre, combinat amb pinzellades de color esmorteït, per reforçar la càrrega atmosfèrica de les fotografies.
Danés subratlla que el procés de creació ha estat espontani: “Vaig anar generant imatges i, més endavant, vaig trobar-hi connexions, com qui ressegueix una constel·lació”. L’autor també reflexiona sobre el seu estil fotogràfic: “Sempre m’he mogut entre el documental i l’autobiogràfic, amb una forta connexió amb l’Empordà, però també m’interessa explorar temes socials des d’una mirada lliure”.
Mentre treballa en nous projectes, com una sèrie sobre els terrats de Barcelona, Salvi Danés convida el públic a visitar “L’Instint”, que compta amb diverses visites guiades, algunes amb la seva pròpia participació.
31 FAM acomiada el seu mànager després de ser detingut per gravar artistes amb càmera oculta al lavabo
SER Catalunya informa de la detenció del qui fa poc era el mànager de la formació 31FAM, que l’han acomiadat després de conèixer la detenció.
La Ertzaintza hauria detingut a Bilbao a M.Z. pels delictes d’agressió sexual i revelació de secrets. L’acusat s’encarregava de promocionar a altres grups emergents, un dels quals és el que hauria trobat una càmera amagada a un lavabo. El mànager l’hauria instal·lat per, presumptament, gravar-los despullats.
Segons apunten els artistes, sempre que deien que volien anar al lavabo, el mànager intentava entrar-hi abans.
La detenció es va produir aquest dilluns en un apartament turístic de la capital biscaïna, on l’acusat i les víctimes hi vivien des de feia una setmana. Els joves van explicar que sospitaven de l’acusat per altres conductes que hauria tingut.
L’acusat va passar a disposició del jutjat de guàrdia de Bilbao i després de prestar declaració va ser posat en llibertat, això sí, amb mesures cautelars.
La policia es troba revisant centenars de vídeos i imatges sexuals que li han decomissat a l’acusat.
L’entrada 31 FAM acomiada el seu mànager després de ser detingut per gravar artistes amb càmera oculta al lavabo ha aparegut primer a Primera Fila.
