Un jove banyolí fent de diplomàtic als Estats Units

 

 

Amb només 18 anys, el banyolí Aniol Reixach s’ha posat aquest estiu a la pell d’un diplomàtic, resolent tensions internacionals entre la Xina i Taiwan (tot i que a tall de simulacre). Ho ha fet en el marc del projecte Benjamin Franklin Transatlantic Fellowship, un programa d’intercanvi finançat pel govern dels Estats Units que li ha permès familiaritzar-se amb el sistema polític i judicial nord-americà, així com també conèixer la història, la societat i la cultura del país (de fet, ell ha estat l’únic estudiant espanyol seleccionat). En total, hi han participat 42 joves d’arreu d’Europa (un de cada país), acompanyats per deu estudiants nord-americans perquè «el projecte també vol potenciar les relacions entre europeus i nord-americans». Aniol Reixach ha estat entrevistat per Joan Bosch al programa DE CAP A CAP.

 

Agustí Soto: «La recepta dels calamars a la romana és la que em van ensenyar tota la vida»

En una entrevista concedida al programa De Cap a Cap, amb el suport de BSF Bugaderia, el restaurador Agustí Soto ha explicat la trajectòria i la filosofia del restaurant Guillermu, situat a primera línia de mar a Sant Antoni de Calonge. Especialitzat en cuina marinera i casolana, el restaurant destaca per plats com els calamars a la romana, que, segons Jordi Basté, estarien entre els deu millors de Catalunya.

“Jo no faig gaire res, simplement segueixo la recepta de tota la vida”, afirma Soto. El secret? Un bon producte i una pasta elaborada de manera tradicional. “Fem servir aigua amb gas, com m’ho va ensenyar el meu sogre”, afegeix, sense voler revelar tots els detalls.

Els arrossos i fideuàs són un altre dels punts forts de la carta. “En tenim set varietats, entre paelles i arrossos, i dues fideuàs”, explica. D’entre tots, destaca l’arròs amb llamàntol, però també ofereixen paelles mixtes, de verdures, de peix i fideuà a la cassola.

El nom del restaurant també té una història curiosa. “Guillermo amb ‘u’ final és una adaptació empordanesa”, comenta, explicant que la gent local sempre ho ha pronunciat així. El nom es va adoptar com a joc de paraules, respectant aquesta manera popular de referir-s’hi.

Les postres casolanes també tenen molt de protagonisme. Soto destaca dues especialitats: el pastís de formatge “de la Lídia”, en homenatge a la seva dona, i el flam de nata, tan saborós que “un influencer va dir que era com pujar al cel i baixar”.

Una de les claus de l’èxit del restaurant és que obren tot l’any, tot i que Sant Antoni és una zona eminentment turística. “Tenim una clientela estable, de gent local i també de francesos amb segona residència. Això ens permet mantenir la plantilla i evitar problemes a l’estiu”, explica.

Finalment, Soto ofereix un menú ideal: gambes de Palamós de primer, arròs a la cassola o turbó de segon i, com a postres, “el flam amb nata, que et fa feliç només de provar-lo”. I, per descomptat, “els calamars a la romana, sempre”.

El Programa d’Activitat Física de Dipsalut torna aquesta setmana i arriba al 64% dels municipis del Baix Empordà

20240528 DIPSALUT Programa d’Activitat Física a Banyoles

Després de la pausa d’estiu, el programa impulsat per l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona torna amb força, arribant aquest any a 159 municipis de les comarques gironines, el que representa un 72% de cobertura territorial.

L’objectiu és facilitar l’accés a l’exercici físic de manera guiada, tenint en compte la salut física, emocional i la connexió amb l’entorn natural. La proposta es basa en activitats a l’aire lliure com caminades amb marxa nòrdica, relaxació guiada, descobertes naturalistes i voluntariat ambiental.

En només quatre anys, el programa ha passat de 1.400 participants a més de 4.300, gairebé triplicant la xifra i consolidant-se com una activitat de referència per a la salut comunitària.

El Baix Empordà és una de les comarques amb major participació, amb una cobertura del 64% dels municipis, només superada pel Pla de l’Estany, la Garrotxa, l’Alt Empordà, la Selva i el Gironès.

La iniciativa posa especial atenció als col·lectius vulnerables, amb activitats adaptades a les seves necessitats i suport especialitzat, en col·laboració amb entitats socials locals.

Dipsalut manté també el compromís amb la iniciativa “Activa’t amb la natura”, que promou el concepte de salut planetària i busca millorar el benestar emocional, social i ambiental. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona ha demostrat els beneficis del programa en la connexió amb la natura i la salut emocional dels participants.

Castell d’Aro prepara una nova edició del pessebre vivent més antic de Catalunya

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Castell d’Aro prepara una nova edició del pessebre vivent més antic de Catalunya
Loading
/

El català és un poble molt nadalenc: l’escudella, els canelons de Sant Esteve, els Reis, les sobretaules, les quines… I el pessebre vivent. Molts municipis d’arreu del país, quan s’apropen les festes de Nadal, tenen marcat en vermell en el calendari els dies de representació del pessebre vivent, després de mesos de feina. 

I, com en totes les històries, sempre hi ha un pioner. El primer municipi de Catalunya que va organitzar i representar un pessebre vivent va ser Castell d’Aro, concretament l’any 1959. 66 anys després, el poble posa en marxa una nova edició del seu pessebre vivent, mantenint la tradició però amb novetats respecte edicions passades. 

El pessebre vivent de Castell d’Aro va néixer gràcies a mossèn Gumersind, capellà del municipi durant la dècada dels 50, qui va veure una representació teatral del pessebre a Andorra i la va traslladar al poble baixempordanès. El president del pessebre vivent de Castell d’Aro, Josep Genís, explica que es va dur a terme la primera representació, amb tres escenes, a la nit de Nadal del 1959. 

L’organització del pessebre vivent ja fa mesos que treballa en les representacions d’aquest 2025. De fet, la preparació del pessebre vivent comença just quan acaba l’edició anterior, valorant possibles canvis de recorregut o modificacions d’escenes. Són declaracions de Josep Genís. 

 

Tal com explica Genís, cada any hi ha canvis i novetats en el pessebre vivent de Castell d’Aro, perquè així la gent vol repetir. Per a l’edició d’aquest any, hi haurà un canvi de recorregut respecte edicions anteriors, així com algunes escenes diferents. 

Tot i l’èxit que té any rere any el pessebre vivent de Castell d’Aro, des de l’organització descarten ampliar-lo. Genís considera que és impossible créixer més, ja no només pels figurants, sinó també perquè el recorregut acabaria essent massa llarg pels visitants. 

El pessebre vivent no seria possible sense la participació desinteressada de més de 400 persones de Castell d’Aro, sigui com a figurants o com a col·laboradors. Josep Genís afegeix que algunes escenes passen de generació a generació i ja fa anys que les representen les mateixes famílies. 

Organitzadors d’altres municipis del territori visiten el pessebre vivent de Castell d’Aro, que es manté com un dels referents en aquest sector. Així i tot, Josep Genís aclareix que ells també visiten altres pessebres vivents de l’entorn, per així ajudar-se mútuament a fer unes millors representacions. 

Aquest Nadal, el pessebre vivent de Castell d’Aro es representarà els dies 21, 22, 25, 26 i 29 de desembre, i l’1 de gener. 

Supermatí – 7 octubre 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 7 octubre 2025
Loading
/

Miquel Gotanegra, reelegit per unanimitat president dels càmpings de Girona per un quart mandat

L’empresari Miquel Gotanegra ha estat reelegit per unanimitat com a president de l’Associació de Càmpings de Girona i comença el seu quart mandat consecutiu al capdavant del sector.

Gotanegra dona continuïtat a un projecte iniciat fa dotze anys, que ha contribuït a convertir els càmpings gironins en referents del turisme europeu i català. Amb ell al capdavant, la nova junta aposta per la continuïtat i incorpora noms com Josep Maria Pla, Narcís Grau, Marina Mestres i Francesc Genover, entre d’altres. La gerència continuarà sota la responsabilitat de Montse Ruiz.

En el seu discurs, Gotanegra ha assenyalat com a grans reptes del mandat la desestacionalització del sector, la digitalització dels establiments i l’atracció de nous mercats internacionals, especialment el públic anglosaxó. També ha destacat la necessitat de seduir clients que puguin viatjar fora dels mesos d’estiu.

Un dels projectes principals serà la posada en marxa de la Fundació Càmpings de Girona l’any vinent, amb accions centrades en la responsabilitat social i la formació vinculada al territori.

També s’impulsarà el projecte Smart Camp, actualment en fase pilot, que ha de millorar l’eficiència dels càmpings, incloent-hi els de menor dimensió. Gotanegra ha remarcat la necessitat de fer créixer la plataforma digital campingsingirona.com, ja consolidada com a eina clau de promoció turística.

Un altre repte destacat és la manca de personal qualificat. L’associació estudia fórmules per captar professionals a origen i oferir-los formació adaptada al sector.

Actualment, l’Associació de Càmpings de Girona representa 75 establiments amb més de 120.000 places, el que suposa prop d’un 25% del total de l’Estat espanyol. Reuneix més del 80% dels càmpings de les comarques gironines i treballa per reforçar la formació, promoció internacional i la defensa del sector davant les administracions.