Tarta Relena i Giorgos Manolakis s’uneixen en un concert inèdit a Barcelona
El pròxim 16 d’octubre a les 20 h, la Sala Paral·lel 62 de Barcelona serà escenari d’un concert molt especial: per primera vegada, el duo vocal Tarta Relena compartirà escenari amb el músic grec Giorgos Manolakis, referent internacional del laüt cretenc i el buzuki.
L’espectacle és el resultat d’una residència creativa a Empúries, impulsada per l’Institut Ramon Llull i el Festival Clàssics, que tindrà lloc del 12 al 16 d’octubre al Museu d’Arqueologia de Catalunya. La proposta vol establir ponts entre les tradicions vocals i musicals de la Mediterrània, explorant les seues arrels comunes i fomentant el diàleg intercultural a través del cant i la música grega i catalana.
El vincle de Tarta Relena amb Grècia és constant en la seua trajectòria. El duet ha treballat amb versos de Safo de Lesbos i Iorgos Seferis, ha reinterpretat rebetikos i cançons tradicionals, i ja al seu primer disc, Ora pro nobis, hi van incloure peces apreses a Creta. La cançó “η αγάπη είναι πόλεμος” de Manolakis, de fet, va inspirar directament el tema “La font” del seu últim àlbum És pregunta (Latency, 2024).
Aquest projecte forma part de la segona edició de les residències artístiques internacionals del Festival Clàssics i l’Institut Ramon Llull, que busquen reforçar la creació i el diàleg en espais patrimonials únics.
El concert del 16 d’octubre serà, doncs, la culminació d’aquesta trobada creativa i una oportunitat única per descobrir la força de la música mediterrània en la seua essència més viva i compartida.
El 2026 es diagnosticaran a Girona 4.383 nous casos de càncer -excloent els de pell de tipus no melanoma. És l’estimació de la Unitat d’Epidemiologia i Registre del Càncer a Girona (UERCG), que fa 30 anys que recopila dades clíniques dels pacients i dels tipus de tumors que pateixen. De mitjana, a la demarcació, es diagnostiquen anualment 4.119 casos de càncer. El coordinador de la UERCG, Rafael Marcos-Gragera, indica que l’augment previst és «a causa de l’envelliment de la societat i de l’augment de població». El mateix estudi calcula que el 2026 moriran per aquesta malaltia 1.739 gironins. Pel que fa a la supervivència dels malalts de càncer, ha millorat des del 2003 i fins al 2017. En concret, ha crescut un 4% en homes i un 3% en dones.
L’oncòleg gironí i el primer director de l’Institut Català d’Oncologia, el doctor Pau Viladiu, va crear el 1995 el Registre de Càncer de Girona. Justament aquell any es publicaven les dades que recollien 2.273 casos de càncer de mama i genital femení anotats entre el 1980 i el 1989.
Aquest va ser el primer embrió de l’actual Unitat d’Epidemiologia i Registre de Càncer de Girona (UERCG), integrada a l’Institut Català d’Oncologia de Girona i al Pla Director d’Oncologia del departament de Salut. Aquest 2025 l’organisme celebra el 30è aniversari de la seva creació.
Al llarg de tres dècades, s’han recopilat dades clíniques de 145.172 pacients de càncer, amb un total de 179.581 tumors registrats fins a l’agost passat. Aquestes dades permeten tenir indicadors epidemiològics. Per exemple, conèixer quins són el nombre i tipus de tumors que més impacten a la població, quina és la supervivència dels pacients o l’evolució dels indicadors amb el pas del temps.
El gerent de la regió sanitària de Girona, Jaume Heredia, destaca que tenir aquesta informació «és important» per «prendre decisions tant pel que fa al cribratge, com a futurs tractaments i esperances de vida». «Fer anàlisi d’aquestes dades ens permet planificar accions per combatre aquesta epidèmia del segle XXI», exposa.
En aquest sentit, el director general de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), Joan Brunet, remarca que el fet que el registre sigui «rigorós» i «acreditat pels sistemes de salut públics a escala europea i mundial» permet comparar les dades amb la resta de registres. «Pensem molt en la recerca biomèdica i de laboratori, però hi ha la recerca epidemiològica, que és fonamental. Si no disposes d’un bon registre és molt difícil fer aquest tipus de recerca», subratlla.
Lleuger augment de casos de càncer previstos
La UERCG presenta periòdicament les dades epidemiològiques sobre el càncer a la demarcació de Girona. Durant sis edicions es va elaborar l’informe Cangir; que ara s’ha convertit en el Girocàncer. Actualment, hi ha disponibles quatre informes: un sobre els tipus de càncer més freqüents, i tres específics per als de pulmó, mama i pròstata. Paral·lelament, s’està treballant en un nou format que permeti fer càlculs «a la carta».
Segons les dades recopilades, la UERCG estima que l’any 2026 es diagnosticaran a la demarcació de Girona 4.384 nous casos de càncer -excloent els de pell no melanoma. Segons el darrer informe, a la demarcació es diagnostiquen una mitjana de 4.119 casos de càncer anualment -sense comptar els de pell de tipus no melanoma.
El coordinador de la UERCG, Rafael Marcos-Gragera, indica que l’augment previst per a l’any vinent «no és conseqüència d’un creixement dels factors de risc». «Hem vist que les tendències del càncer són pràcticament estables. Aquest augment és a causa de l’envelliment de la societat i de l’augment de població», remarca.
Segons les dades del registre, en el període 2017-2021 es van diagnosticar un total de 20.595 casos nous. La mitjana d’edat dels pacients va ser de 67 anys (69 per als homes i 65 per a les dones). Globalment, el càncer més freqüent és el colorectal (una mitjana de 545 casos cada any), seguit del de mama (508 casos anuals) i el de pulmó (471 casos cada any).
Si s’analitza la tendència d’aquest període, les dades mostren que ha augmentat el nombre de casos de càncer de pulmó en dones (gairebé un 5% entre el 2007 i el 2021). Marcos-Gragera apunta que el creixement probablement «es deu al fet que la dona va incorporar-se més tard al tabaquisme, i ara estem veient l’efecte respecte al càncer de pulmó». Per a l’especialista, mesures com la prohibició de fumar en llocs públics, «tenen un efecte molt positiu que en la dona encara no veiem i que veurem més endavant».
Per contra, la tendència també mostra que hi ha una disminució, tant en homes com en dones, dels casos de càncer colorectal. El coordinador del Registre indica que es podria atribuir, en part, a l’efecte de cribratge que s’aplica en aquest tipus de malaltia.
Pel que fa a la mortalitat, l’estudi estima que el 2026 moriran per càncer 1.739 gironins. De mitjana, segons els informes, moren 1.690 persones cada any a causa d’aquesta malaltia. La mitjana d’edat dels difunts va ser de 73 anys (72 per als homes i 74 per a les dones).
Globalment, el càncer amb més nombre de defuncions és el de pulmó (una mitjana de 321 morts anuals), seguit del colorectal (220 defuncions cada any) i el de la bufeta i les vies urinàries (108 decessos anuals).
Sis de cada deu pacients amb càncer sobreviuen al cap de cinc anys
Les dades epidemiològiques recollides també registren que sis de cada deu pacients sobreviuen al càncer al cap de cinc anys. La supervivència neta es refereix a la que només té en compte el càncer com a causa de la mort, sense contemplar la defunció per altres factors. Si s’analitzen les dades entre el 2003 i el 2017, la supervivència ha millorat en un 4% en homes i un 3% en dones.
Entre els deu càncers més freqüents entre els homes, els de millor supervivència són el de pròstata (94%), els limfomes (71%) i els de bufeta i vies urinàries (72%). Pel que fa a les dones, els de millor supervivència són el de mama (89%) i el melanoma (87%).
De fet, del càncer de mama hi ha registres a Girona des dels anys 1985-1989. Aleshores la supervivència era del 67%, però avui dia assoleix el 89%. Per a Bonet, l’increment és degut als programes de cribratge i a la millora dels tractaments. «Les dades mostren un punt d’inflexió quan s’apliquen els programes de cribratge, que han permès detectar el 50% dels casos», remarca.
Jornada commemorativa
Per commemorar el 30è aniversari del Registre del Càncer de Girona, s’ha organitzat una jornada aquest dijous a l’Auditori Josep Irla, a la seu de la Generalitat a Girona. Durant la trobada, es recorden els inicis del servei, com ha progressat al llarg del temps, i quin és el futur dels registres de càncer de Catalunya.
Privat: Les comarques gironines baixen dels 30.000 aturats i l’afiliació a la Seguretat Social creix prop d’un 2%
L’atur a les comarques gironines s’ha mantingut pràcticament estable aquest mes de setembre. Segons les dades del Ministeri de Treball, hi ha 27.952 persones desocupades, una xifra que suposa només 128 menys que a l’agost, una reducció del mig punt.
Girona és la demarcació catalana amb la baixada més discreta en la comparació mensual, mentre que al conjunt de Catalunya la reducció ha estat més d’un punt i mig. Malgrat això, la comparació anual deixa un balanç més positiu: ara hi ha 1.525 aturats menys que fa un any, una reducció del 5%.
Pel que fa a la distribució per sexes, les dones continuen sent majoria a les llistes de l’atur amb gairebé 16.000 registrades, davant de prop de 12.000 homes. També destaquen 2.300 joves menors de 25 anys sense feina.
El sector serveis és el que acumula més persones desocupades, amb prop de 19.500, tot i reduir lleugerament la xifra. La construcció registra la davallada més significativa, amb més d’un centenar d’aturats menys, mentre que l’agricultura i la indústria han sumat petits increments.
Pel que fa a les afiliacions a la Seguretat Social, el setembre ha tancat amb 315.757 persones afiliades, que són unes 14.000 menys que a l’agost. Tot i així, en comparació amb l’any passat hi ha més de 7.600 afiliats addicionals.
Palafrugell reforça la protecció dels drets de les persones usuàries del servei d’aigua amb un nou conveni signat aquest dimecres entre el defensor del Ciutadà, Francesc Almagro, i la defensora del Client d’Agbar, Inmaculada Bermúdez. L’acord vol garantir una millor atenció a la ciutadania i assegurar l’accés a l’aigua, especialment en situacions de vulnerabilitat.
L’objectiu principal és respondre amb rapidesa les incidències que afectin la ciutadania i establir un canal estable de diàleg per millorar el servei. El conveni preveu que qualsevol situació de risc social sigui atesa amb la màxima sensibilitat per protegir les persones afectades i evitar que quedin desateses.
L’acte de signatura ha comptat amb la presència de l’alcaldessa Laura Millán i del director d’Agbar Costa Brava, Albert Ruart. Segons ha explicat Francesc Almagro, aquest acord formalitza les bones pràctiques que ja existien entre l’Ajuntament i la companyia, i estableix un marc de col·laboració estable per actuar quan hi hagi anomalies en el subministrament d’aigua.
Per part seva, Inmaculada Bermúdez ha remarcat que el compromís d’Agbar és millorar la qualitat del servei amb una atenció centrada en les persones, i ha defensat la mediació, el diàleg i la transparència com a elements clau per garantir un servei eficient i just.
El servei del defensor del Client d’Agbar funciona de manera independent, gratuïta i amb resolucions de compliment obligatori per a la companyia. Aquest servei intervé quan les persones usuàries no estan satisfetes amb la resposta rebuda o no han obtingut cap resposta.
Fa uns mesos, revisant la documentació del meu cosí, vaig topar amb un document pretesament mèdic dels anys vuitanta. Hi constava definit com a subnormal profund. El meu cosí va patir, als pocs mesos de vida, una paràlisi cerebral que l’ha marcat per sempre. Aquell paper pretenia ser només un document tècnic, però a ulls d’avui resulta un testimoni desafortunat: un llenguatge que ofèn, que redueix i que menysté.
Les paraules no són innocents. Dir disminuït, invàlid o incapaç és carregar d’un estigma un
col·lectiu que ja prou sovint ha estat marginat. Les etiquetes, quan esdevenen insults,
deshumanitzen. En canvi, si posem al davant la paraula persones —persones amb discapacitat, no simplement discapacitats— recordem que no parlem d’un grup aliè, sinó de nosaltres mateixos.
Tots, en algun moment de la vida, podem veure’ns en una situació de discapacitat, i l’augment de l’esperança de vida fa que això sigui cada cop més probable. El llenguatge importa perquè reflecteix la manera com volem conviure.
Per això celebro que l’Isaac Padrós, diputat al Parlament de Catalunya, m’hagi fet arribar una iniciativa legislativa en que està implicat plenament. Una proposta que vol posar justícia en les paraules i acabar amb dècades de terminologia feridora en les nostres lleis.
Una llei per dignificar el llenguatge Es tracta d’una proposició de llei òmnibus per substituir tota la terminologia obsoleta i pejorativa en matèria de discapacitat. La iniciativa parteix d’un principi fonamental: allò que diuen les lleis no és només tècnica jurídica, sinó que també configura la manera com la societat percep i tracta les persones.
La norma en tramitació, amb només dos articles, té un abast molt ampli:
Primer article: pretén substituir de forma global totes les referències legals a termes com minusvàlids o disminuïts per la denominació adequada segons la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
Segon article: de caràcter propositiu dirigida a ajuntaments i entitats locals perquè revisin i adaptin els seus reglaments i ordenances, per garantir que a cap nivell de l’ordenament jurídic es mantinguin expressions ofensives o antiquades.
Serà una norma pionera a Catalunya, sense precedents legislatius similars, i que requerirà una tasca acurada de revisió i coordinació. Però el seu impacte simbòlic és enorme: actualitzar el llenguatge jurídic per situar-lo a l’alçada dels temps i de la dignitat de les persones.
En definitiva, la iniciativa ens recorda que les paraules construeixen realitat. Dignificar el llenguatge és també dignificar la societat.
Privat: El Sindicat d’Infermeria SATSE denuncia un “autèntic infern” a urgències de l’Hospital de Palamós
Els metges de l’Hospital de Palamós es concentraran aquest divendres a les 9 del matí al hall de l’entrada de Consultes Externes, en el marc de la jornada de vaga convocada per Metges de Catalunya. La mobilització, que afecta tant l’atenció primària com hospitalària, s’estendrà durant 24 hores, des de les 8 del matí de divendres fins a les 8 del matí de dissabte.
La protesta s’emmarca en una convocatòria d’abast estatal contra la proposta de reforma de l’Estatut Marc del Ministeri de Sanitat. Els professionals denuncien que la nova normativa ignora les seves demandes i no reconeix la seva responsabilitat en la sanitat pública. També critiquen la falta de representació en les negociacions i reclamen més reconeixement i millors condicions laborals.
A més, Metges de Catalunya exigeix al Departament de Salut i a les entitats gestores del sistema català millores dins l’àmbit autonòmic. Entre les reivindicacions hi ha la reducció de guàrdies, la limitació d’agendes a 25 visites al dia per metge de família, l’augment del preu de les hores de guàrdia i la garantia de formació i recerca finançades.
El sindicat considera que, tot i les millores aconseguides en protestes anteriors, la sobrecàrrega de feina i la manca de recursos continuen situant els professionals al límit. També alerten de la pèrdua de facultatius i la transferència de funcions mèdiques a altres perfils sanitaris, un fet que agreuja la situació als centres públics.