L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut mental com “estat de benestar mental que permet a les persones fer front als moments d’estrès de la vida, desenvolupar totes les seves habilitats, poder aprendre i treballar adequadament i contribuir a la millora de la comunitat”. 

La salut mental es pot truncar, sigui amb un trastorn d’ansietat, un trastorn depressiu o un trastorn de la conducta alimentària. No hi ha una única causa que provoqui un trastorn mental o una problemàtica emocional, per tant, diem que la salut mental és una qüestió multifactorial, és a dir, no sempre hi ha un únic causant que provoca un trastorn mental o un problema emocional, sinó més d’un.

Cal diferenciar un trastorn mental d’un malestar emocional

Un error molt comú en la societat d’avui dia és no distingir entre un trastorn mental i un malestar emocional. Durant la ponència inaugural del congrés que va anar a càrrec del psiquiatre Claudi Camps i l’exconseller de Salut Josep Maria Argimon, Camps va posar èmfasi a diferenciar un trastorn mental d’un malestar emocional, “quan parlem de trastorn mental estem parlant ja d’un salt qualitatiu d’intensitat, no només pel que fa a la regulació d’emocions sinó també de temes cognitius i de temes de percepcions de realitat”.

A la vegada, el director de Salut Mental i Addiccions de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) va recordar que “un trastorn mental ha de ser diagnosticat per un expert”. 

La multicausalitat de la salut mental

Mònica Fidelis, project manager del portal SOM 360 Salut Mental va explicar, en la seva ponència durant el congrés de benestar emocional celebrat el passat 20 i 21 de gener a Girona, la importància d’abordar la salut mental com una qüestió multicausal i des d’una perspectiva de gènere. “[Parlar de salut mental] en totes les etapes de la vida, absolutament totes amb una mirada interseccional i de gènere, i de totes aquelles dimensions socials que impacte tenen en el benestar emocional i des d’aquesta visió multidisciplinària.”

Fidelis també va destacar la importància de parlar tant d’un petit malestar emocional com d’un trastorn mental, “[en referència al portal SOM 360 Salut Mental] el que fem és parlar de tot el ventall de salut mental, des de l’absència de malestar emocional fins a trastorns mentals greus”.

Moltes vegades, el tractament a una problemàtica multifactorial és un tractament multidisciplinari, que tingui en compte a totes les persones en conjunt i individualment alhora. Un exemple de tractament multidisciplinari el trobem amb els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) on la millor fórmula per superar la malaltia és la psiconutrició, la combinació entre la psicologia i la nutrició. Durant la recuperació també poden aparèixer altres figures com la psiquiatra, la metgessa de família o la infermera.  

Factors que afecten i poden alterar la salut mental

• Habitatge – Tenir un habitatge digne on viure és vital per tenir una bona salut mental, de fet, és clau
• Medi ambient – Tenir bons factors ambientals, respirar un aire net pot ser determinant a l’hora de patir o no problemàtiques emocionals 
• Condicions laborals – L’OMS assegura que tenir condicions laborals deficients poden desembocar en problemàtiques de salut mental
• Condicions socials – Factors socials com la pobresa, la violència de gènere o la discriminació augmenten les possibilitats de patir qüestions de salut mental  

Grups de risc

Com en totes les patologies sanitàries, en la salut mental també hi ha col·lectius de risc, aquests són els infants, els joves, la gent gran, les dones, la classe treballadora i les persones migrants o refugiades. 

• Infants, joves i gent gran – Els infants i joves, sobretot els menors de 18 anys, i la gent gran estan més exposats a patir problemàtiques emocionals pel fet de l’etapa de la vida en què es troben. Cal destacar que 1 de cada 7 joves entre 10 i 19 anys pateix algun trastorn mental. 
• Dones – Factors com la violència de gènere, el pes dels estereotips de gènere o la càrrega del rol de cuidadora fan que les dones tinguin més possibilitats de patir una problemàtica de salut mental.   
• Classe treballadora – Un informe recent del Parlament Europeu apunta que 1 de cada 4 persones treballadores pateix estrès laboral. A més, l’última enquesta europea de salut realitzada arreu de l’Estat Espanyol va revelar que si la població precaritzada hagués tingut una feina estable, s’haurien pogut evitar més de 150.000 casos de depressió.
• Persones migrants o refugiades – El servei de psicologia i psiquiatria infantil i juvenil de l’Hospital Clínic de Barcelona apunta que les persones forçades a marxar del seu país d’origen tenen probabilitats de patir una malaltia mental a causa de l’exposició al trauma tant a l’etapa de la premigració com durant el mateix procés de migració. 

Per tant, veiem que una gran majoria de la societat és vulnerable davant problemàtiques de salut mental i és propensa a patir-ne. Per això, cal posar tots els recursos per una atenció universal, de qualitat i amb perspectiva interseccional de la salut mental.