El consum d’ansiolítics i somnífers ha baixat fins a un 24% en un any al Baix Empordà gràcies a una campanya impulsada des dels CAP. Els professionals alerten que l’ús prolongat de benzodiazepines genera dependència i suposa un risc per a la salut. En parlem a TARDA CAPITAL,amb Montse Cols, del servei de farmàcia de l’Hospital de Palamós.
Manel Canadell: “La campanya de Nadal d’enguany ha estat més bona que en els darrers anys”
/
RSS Feed
Els comerços i empreses de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró han tancat l’època de compres de Nadal. Però sense temps per descansar, comencen la temporada de rebaixes. I per palar de com ha anat aquesta campanya i les previsions per les rebaixes ens ha visitat al Supermatí el president de l’Associació d’Empresaris de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’agaró, Manel Canadell.
Segons Manel Canadell, president de l’associació d’empresaris de la zona, les vendes han experimentat un augment respecte a anys anteriors, consolidant una tendència de recuperació econòmica. El bon comportament del consum durant aquest període ha satisfet comerciants i clients, tot i que la campanya va arrencar amb un pont menys intens.
Aquest impuls comercial no s’atura amb el Nadal. Les rebaixes, que ja han començat, es preveuen clau per mantenir l’activitat, especialment durant els primers quinze dies. Canadell destaca que aquesta etapa pot atraure clients que esperen trobar millors preus sense renunciar a la qualitat del comerç local.
El president subratlla la importància del comerç de proximitat, que es diferencia per l’atenció personalitzada i la confiança, factors que el situen com una alternativa a les grans superfícies i plataformes en línia. “La diferenciació no és només qüestió de preu”, admet el president de l’associació.
A més, els comerciants de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró s’estan preparant activitats com el Carnaval i la botiga al carrer, previstes per març, que són elements fonamentals per mantenir viu el dinamisme econòmic a la zona.
Paral·lelament, l’associació d’empresaris aposta per fomentar el turisme durant tot l’any, presentant la zona com un destí tranquil i de qualitat. Amb aquesta estratègia, es busca prolongar l’activitat comercial més enllà de la temporada estival i consolidar Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró com una destinació atractiva per als visitants.
Palafrugell impulsa diverses intervencions per controlar espècies invasores
L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palafrugell ha realitzat accions per controlar diverses espècies vegetals invasores a zones naturals de gran valor, com el camí d’accés a Cala Pedrosa i la llera de la riera de la Pedrosa, a Tamariu. Entre les espècies eliminades es troben l’ailant, la tradescantia, l’acant, el pitòspor i la cabellera de la reina.
Aquestes intervencions formen part d’un esforç més ampli per preservar la biodiversitat local i protegir els hàbitats naturals del municipi, especialment al llarg del GR 92. Els objectius principals del projecte són evitar la propagació de flora invasora, preservar la flora autòctona, restaurar el paisatge natural, fomentar un turisme responsable i augmentar la resiliència davant el canvi climàtic.
A més, s’han realitzat actuacions similars al conjunt monumental de Sant Sebastià de la Guarda i al camí de ronda al carrer Cap de Creus, a Calella de Palafrugell, on s’ha treballat especialment contra l’ailant i la figuera de moro.
Aquest projecte està cofinançat per la convocatòria extraordinària del Programa de Plans de Sostenibilitat Turística en Destinacions, amb fons europeus Next Generation, dins del pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. També s’integra al projecte “Palafrugell, palanca per la millora del model turístic”, aprovat pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.
El futbol femení del Baix Empordà fa un pas endavant
La representació de dones en esports femenins a Catalunya i al Baix Empordà cada cop creix més. Un dels esports on s’ha apreciat un creixement exponencial és el futbol. I a la comarca són diversos els clubs on les dones poden jugar a futbol sense haver de crear equips mixtos.
La constància de la UE La Pera
Un dels equips amb més tradició i on s’ha fet una clara aposta pel futbol femení és la UE La Pera. Ja fa més de 25 anys que van posar aquest equip en marxa i les seves jugadores – la Lia, la Gispi, l’Elisa i la Maria – i el seu entrenador, en Sergi, són alguns dels membres que formen part d’aquest equip femení. Les jugadores admeten que al principi van començar a jugar amb equips mixtos (nois i noies barrejats), tot i que han decidit quedar-se a la UE La Pera per la competitivitat de l’equip i l’acceptació que tenen per part del club.
Una de les problemàtiques que tenen les jugadores quan volen començar a jugar a futbol és trobar un club que faci aquesta aposta per les categories femenines. “Un cop entres en la dinàmica, però, és més senzill conèixer els clubs que tenen equips femenins”, admeten les jugadores.
L’entrenador de l’equip femení de la UE La Pera, en Sergi, explica que al principi va ser complicat, però reconeix que un cop agafada la tècnica i la resistència física va ser senzill poder desplegar “el seu futbol” amb les jugadores que entrena. Les jugadores admeten que al final cal crear “aquesta bona dinàmica” amb l’equip i l’entrenador, i alhora buscar “aquell punt de competitivitat”.
Les jugadores admeten que l’auge del futbol femení i la proliferació d’equips femenins arreu de Catalunya es deu en part al prestigi que està assumint el Barça femení. Això aporta certs avantatges a les jugadores a l’hora de competir, però també admeten que encara hi ha feina per fer.
Una de les tasques que fan des de la UE La Pera és promoure aquest esport femení. Per això, les jugadores no es dediquen únicament a jugar a futbol, sinó que també han entrenat algun cop equips de nens i nenes del mateix club. En aquestes situacions, “sobta que la gent se sorprengui que les entrenadores dels equips formatius siguin noies”.
La consolidació del futbol femení a l’Aro CE
Un dels equips que compta amb un planter femení més ampli és l’Aro CE. El seu president, en Ricard Pla, explica que fa més de sis anys que el club fa una aposta clara pel futbol femení. A més, l’equip sénior de l’Aro CE va primer de la seva categoria. Ricard Pla explica que l’antiga coordinadora del futbol femení del club va treballar molt per mirar de reunir les jugadores per formar els diversos equips.
A l’Aro hi ha 25 equips de futbol, sis d’ells són de futbol femení. La coordinadora del futbol femení de l’Aro i jugadora, Martina Cáceres, reconeix que la repercussió mediàtica que té actualment el futbol femení ajuda molt a atraure jugadores, sobretot en categories més baixes.
L’Alexandra i la Clara, dues jugadores de l’equip cadet de l’Aro, expliquen que buscaven un equip format únicament per noies i, per això, van acabar en aquest club.
D’altra banda, l’Anna, la Maria i la Jana, jugadores de l’equip júnior, ja fa un temps que juguen a l’equip femení de l’Aro. Però reconeixen que en aquest club és on han trobat el seu lloc per poder jugar.
Una proposta diferent a la Santa FC
Un dels equips femenins que fa poc que ha saltat a l’escena esportiva del Baix Empordà és la Santa FC, un equip completament femení. Dues de les seves jugadores, la Maria Antón i la Laura Muñoz, expliquen que el club femení va néixer aquesta temporada. Reconeixen que ha estat complicat trobar jugadores, però finalment han format quatre equips amb amigues i conegudes.
La Santa és un equip exclusivament femení, tal com passa amb altres clubs. La Maria, que ha jugat en equips mixts, i la Laura reconeixen que en un club on només hi ha noies els dona espai per jugar de manera més còmoda.
Totes dues jugadores estan molt contentes de poder jugar a futbol, però esperen aconseguir mantenir i estabilitzar el club i poder continuar jugant les properes temporades.
Jugadores de la Santa FC
Jugadores de la Santa FC
Jugadores de la Santa FC
El cas d’èxit de l’UE l’Estartit
Un dels clubs amb més trajectòria i amb més equips femenins actualment al Baix Empordà és l’UE l’Estartit. El club es va fundar el 1983, però el director esportiu del club, Ramon Codina, explica que els equips femenins fa uns 25 anys que es troben en actiu. A diferència de la dinàmica d’altres clubs, l’UE Estartit va decidir deixar el futbol masculí fer una aposta únicament pel futbol femení. Reconeix que “l’efecte Barça” ha fet que el nombre de jugadores augmenti en els darrers anys.
Actualment, l’UE Estartit té vuit equips de futbol femení en diverses categories: des de l’aleví fins al sènior. Una de les seves jugadores de l’equip cadet, Izarbe Ferrando, explica que des de petita juga en aquest club i reconeix que comptar únicament amb categories femenines les afavoreix a l’hora de jugar.
La Marta López i la Mireia Camps, juguen al Juvenil B, i reconeixen que s’entenen molt bé amb l’equip que tenen i jugar en un club únicament femení és un “punt a favor”.
La Núria Masó, jugadora del Juvenil A, va començar de ben petita a jugar a futbol i va passar per equips mixtos. Però, finalment, va acabar jugant a l’UE Estartit. Explica, però, que jugar únicament amb noies és més senzill.
La Carla Alós, jugadora de l’UE l’Estartit, afirma que va començar a jugar a futbol al pati de l’escola, però va acabar apuntant-se a l’UE l’Estartit. Ja fa més de 8 anys que hi juga i se sent “com a casa meva”.
I, finalment, la Laia Bonache, que forma part de l’equip sènior de l’UE l’Estartit explica que ella va jugar únicament un any jugant amb nois. A més, reconeix que ha estat en altres equips, però ha decidit quedar-se a l’UE l’Estartit.
Els municipis del Ter-Llobregat consumeixen menys aigua que en la fase de preemergència
El sistema Ter Llobregat, que dona servei a prop de sis milions de persones, manté un consum mitjà actual de 173 litres per habitant i dia, segons les últimes dades publicades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquesta quantitat inclou els usos domèstics, econòmics i municipals. Les xifres es mantenen estables o lleugerament inferiors a les de la fase de preemergència registrada a finals de l’any 2023, quan els consums oscil·laven entre 181 litres al novembre i 173 litres al desembre.
El consum més baix es va registrar durant la fase d’emergència decretada entre febrer i maig de 2024, amb una mitjana de 159 a 166 litres per habitant i dia. Posteriorment, durant els mesos d’estiu, hi va haver un lleuger increment fins als 177 litres al juliol i 178 litres a l’agost. Amb l’arribada de la tardor, la tendència ha tornat a ser a la baixa, amb xifres de 174 litres al setembre i 173 litres a l’octubre.
Tot i les pluges de principis de tardor, que han incrementat les reserves en uns 50 hectòmetres cúbics, el sistema Ter Llobregat es manté en fase d’alerta per sequera. Les reserves actuals són insuficients i, si no milloren en els pròxims mesos, la situació podria empitjorar fins a la fase d’excepcionalitat durant la primavera vinent.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha elogiat la col·laboració dels municipis i la ciutadania. “L’esforç per complir les dotacions del pla de sequera és exemplar i permet estalviar el màxim d’aigua possible”, ha afirmat. Tanmateix, Paneque adverteix que la sequera continua i insisteix en la necessitat de mantenir un consum contingut. Ha recordat que s’estan impulsant diverses obres per millorar el subministrament, les quals aportaran fins a 31 hectòmetres cúbics nous a les xarxes d’aigua el 2025.
En altres zones del país també s’observen descensos en els consums. Per exemple, a la unitat que depèn de l’aqüífer del Fluvià Muga, el consum ha passat de 195 litres per habitant i dia el 2023 a 193 litres aquest any. En àrees com Darnius Boadella, la reducció és encara més evident, amb un consum que ha passat de 206 litres a 187 litres per habitant i dia. Pel que fa a l’aqüífer de Carme Capellades, que recentment ha passat de la fase d’excepcionalitat a la d’alerta, el consum actual és de 184 litres, molt per sota dels 219 litres registrats al novembre de 2023.
La situació evidencia que la sequera segueix sent un repte important, malgrat les lleugeres millores en les reserves. Els esforços per estalviar aigua i garantir l’abastament són essencials fins que les obres estructurals entrin en funcionament i proporcionin més estabilitat al subministrament d’aigua.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.